Butlletí 57

16
B U T L L E T Í 1 ÍNDEX Paraules del President (1) L’auca d’en Comellas (2 a 10) Casal: Reunió del Consell (2) Aplec de Primavera 2002 (3) Notícies (7) Articles La llum del pare (8) World Economic Forum (9) Epítom de la Guerra Civil (10) La veu del Pare Ram-Mar (16) El Butlletí. Número 57. Edició de primavera. Juny 2002 PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email [email protected] - http://www.casalcalifornia.org Paraules del President Words of the President CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA The Spring Aplec was a huge success. It con- tained a variety of events that are going to be very difficult to duplicate. Topping it all was the farewell performance of the Grup Dancire, which for several years performed outstanding Catalan dances that enriched our Casal and the commu- nity at large, showing the public of Southern California folk dances. On behalf of the mem- bers of the Casal, I want to thank you very, very much for the effort that many of you have put forth in participating in the enjoyment of all of us, and in particular, the director, Joan Comellas. Other events that took place were the famous paella, prepared by Pepita Martínez, which ev- eryone enjoyed. The saying of the mass by our Catalan Father Garcia. The exhibition by the youthful FC Barcelona USA Soccer Club, which gave us an excellent demonstration of soccer at its best. In addition, we had games for the young people, which was well received by many of the parents and grandparents, and finally, we were honored by the presence of the Consul General of Spain, Mr. Dicenta-Ballester. A special mention goes to the fellowship stu- dents that help out immensely, and to all our members and friends that made the event pos- sible, thank you very much. Sincerely, Pete Balsells President del Casal dels Catalans de Califòrnia L’Aplec de Primavera va ser un gran èxit. La gran varietat d’activitats que hi van tenir lloc serà difícil de reproduir. L’esdeveniment més destacable va ser l’actuació de comiat del grup dansaire, que durant molts anys ha enriquit tant el Casal com la comunitat del sud de Califòrnia en general, oferint actuacions de balls tradicionals catalans. En nom dels membres del Casal, vull agrair l’esforç que molts de vosaltres heu realitzat, i que ha fet pos- sible que tots gaudíssim. En especial, vull agrair l’esforç realitzat pel director del grup, en Joan Comelles. Altres activitats que van tenir lloc van ser les paelles, preparades per la Pepita Martínez i acollides amb satisfacció per tothom, la missa del pare Garcia i l’exhibició del millor futbol pel joveníssim club de futbol FC Barcelona USA. També vam tenir jocs pels més joves, cosa que tant els pares com els avis van agrair molt, i finalment, vam gaudir de la presència del Cònsol General d’Espanya, el Sr. Dicenta-Ballester. Cal mencionar els becaris Balsells, que com sempre van ajudar moltíssim, i tots els membres i amics que van contribuir a que l’aplec fos una realitat. A tots vosaltres, gràcies de tot cor. Sincerament, Pete Balsells President del Casal dels Catalans de Califòrnia

description

Butlletí del Casal Català dels Catalans de California

Transcript of Butlletí 57

Page 1: Butlletí 57

BUTLLETÍ

1

ÍNDEXParaules del President (1)

L’auca d’en Comellas (2 a 10)

Casal:

Reunió del Consell (2)

Aplec de Primavera 2002 (3)

Notícies (7)

Articles

La llum del pare (8)

World Economic Forum (9)

Epítom de la Guerra Civil (10)

La veu del Pare Ram-Mar (16)

El Butlletí. Número 57. Edició de primavera. Juny 2002PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47

Email [email protected] - http://www.casalcalifornia.org

Paraules del President Words of the President

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA

The Spring Aplec was a huge success. It con-tained a variety of events that are going to bevery difficult to duplicate. Topping it all was thefarewell performance of the Grup Dancire, whichfor several years performed outstanding Catalandances that enriched our Casal and the commu-nity at large, showing the public of SouthernCalifornia folk dances. On behalf of the mem-bers of the Casal, I want to thank you very, verymuch for the effort that many of you have putforth in participating in the enjoyment of all ofus, and in particular, the director, Joan Comellas.

Other events that took place were the famouspaella, prepared by Pepita Martínez, which ev-eryone enjoyed. The saying of the mass by ourCatalan Father Garcia. The exhibition by theyouthful FC Barcelona USA Soccer Club, whichgave us an excellent demonstration of soccer atits best. In addition, we had games for the youngpeople, which was well received by many of theparents and grandparents, and finally, we werehonored by the presence of the Consul Generalof Spain, Mr. Dicenta-Ballester.

A special mention goes to the fellowship stu-dents that help out immensely, and to all ourmembers and friends that made the event pos-sible, thank you very much.

Sincerely,

Pete BalsellsPresident del Casal

dels Catalans de Califòrnia

L’Aplec de Primavera va ser un gran èxit. La granvarietat d’activitats que hi van tenir lloc serà difícilde reproduir. L’esdeveniment més destacable vaser l’actuació de comiat del grup dansaire, quedurant molts anys ha enriquit tant el Casal com lacomunitat del sud de Califòrnia en general, oferintactuacions de balls tradicionals catalans. En nomdels membres del Casal, vull agrair l’esforç quemolts de vosaltres heu realitzat, i que ha fet pos-sible que tots gaudíssim. En especial, vull agrairl’esforç realitzat pel director del grup, en JoanComelles.

Altres activitats que van tenir lloc van ser lespaelles, preparades per la Pepita Martínez iacollides amb satisfacció per tothom, la missa delpare Garcia i l’exhibició del millor futbol peljoveníssim club de futbol FC Barcelona USA.També vam tenir jocs pels més joves, cosa quetant els pares com els avis van agrair molt, ifinalment, vam gaudir de la presència del CònsolGeneral d’Espanya, el Sr. Dicenta-Ballester.

Cal mencionar els becaris Balsells, que com semprevan ajudar moltíssim, i tots els membres i amicsque van contribuir a que l’aplec fos una realitat. Atots vosaltres, gràcies de tot cor.

Sincerament,

Pete BalsellsPresident del Casal

dels Catalans de Califòrnia

Page 2: Butlletí 57

2

Des del Consell ...

Casal

Reunió de Consell

14 d’abril, 2002

11 AM

Rancho Dominguez – Sala Soterrani

La reunió es va començar a les 11:15 amb l’assistència delconsell format pel president Pere Balsells, secretari PereGarriga i vocals Carme Roig, Teresa Wroblewski, DavidEscandell i Norma Cristina Vargas. Es van excusar el vicepresident: Joan Furné, la tresorera Patricia Petherbridge i elvocal Joan Bertran. La vocal de cultura Carme Pons s’ha donatde baixa. El vocal Anselm Bossacoma no ens ha informat.També assistia la Laia Pagès, representant dels becaris,Màrius Cucurny, Joan Comellas, Quimet i Nuri Andreu i MadgaLemoine i el Pare Garcia.

El secretari ha proposat el següent ordre del dia:

Correspondència

Organització Aplec

Comissió Seu

Festa Sant Joan i pròxima reunió

1. Correspondència

Entre la lectura de correspondència s’ha llegit

a) carta del President Pujol informant sobre el progrés de lesgestions per a doble nacionalitat,

b) carta enviada al governador de Califòrnia d’avís demanantproclamació del dia 28 d’abril Catalan Heritage Day.

c) Carta enviada a IPECC proposant a Joan Comellas pel premiBatista i Roca.

2. Organització Aplec

S’ha procedit als detalls de l’organització de l’aplec deprimavera. La organització que es va acordar juntament ambla programació s’han afegit.

3. Comissió Seu

El secretari ha informat que la Comissió Seu, integrada perJoan Furné, Josefina Vidal, Màrius Cucurny, Norma CristinaVargas, Anselm Bossacoma (qui no ha participat) i Pere Garrigas’ha reunit una vegada i ha tingut varis intercanvis per correuelectrònic. S’ha estudiat llogar o comprar un local. Semblaque sense una important ajuda de subvencions o fer que

Page 3: Butlletí 57

3

Casal

rendeixi d’una manera independent el local no serà possibleaconseguir-lo. La comissió no té prou dates per poder fer unarecomanació. La Josefina Vidal que es troba ara a Barcelonainiciarà una gestió amb el COPEC per a intentar conèixer elseu possible interès en obrir una oficina a Los Angeles on elCasal pogués realitzar activitats culturals i socials.

4. Pròxima Reunió

S’ha fixat la pròxima reunió per a organitzar la festa de SantJoan pel diumenge 9 de juny al Ranxo. Tant el Balsells com elGarriga estaran de viatge aquest dia. El Garriga farà la propa-ganda de la festa i la Carme Roig s’encarregarà de distribuir-la. El Garriga també prepararà l’esborrany de la sevaorganització. Es va acordar també que es serviria pollastre.

Sense més s’ha clausurat la reunió a la 1 de la tarda.

Pere GarrigaSecretari

APLEC DE PRIMAVERA 2002

El passat diumenge 28 d’abril el casal va organitzar l’aplec deprimavera al Rancho Dominguez. Encara que el cap de setmanaes presentava plujós, vam tenir sort i el dia va resultat serassolellat.

Aquesta vegada la Pepita Martínez va preparar tres paelles,que van ser molt bones.

També es van servir amanida, pa, postres i cafè per a tots elsassistents.

El Casal va convidar a l’aplec al cònsol d’Espanya de LosAngeles, el qual va participar i gaudir dels actes realitzatsdurant el dia.

El grup dansaire va fer una actuació de balls típics Catalansmolt emotiva, degut a que era l’ultima actuació d’en JoanComelles. El fins ara “alma matter” del grup dansaire va deixarCalifòrnia per anar a viure a Berga just després de l’aplec.

Els assistents van poder veure una exposició de pòsters delsllocs mes representatius de Catalunya.

Aprofitant que el dia 23 d’abril era Sant Jordi, els convidatsvan poder comprar llibres i roses, per tal de que com és tradicióla gent pogués fer els regals oportuns.

Page 4: Butlletí 57

4

Casal

Desprès del dinar va tenir lloc la típica rifa de la panera aixícom les activitats per al més petits.

A mitja tarda hi va haver una demostració de futbol, per partdels nens l’equip del F.C. Barcelona USA. Per a molts va seruna gran alegria poder veure al Rancho Dominguez lessamarretes culers.

En definitiva, el Casal de Catalans de Califòrnia pot sumar unaltre èxit amb l’organització d’aquest aplec de primavera.

Laia Pagès i Christian Casanova.

Unes mans expertes cuinant una de les paelles Membres del Grup Dansaire posant abans de la darreraactuació

Page 5: Butlletí 57

5

Casal

Moments per recordar durant molt de temps: la darrera actuació del Grup Dansaire

Page 6: Butlletí 57

6

Casal

Temps de jocs per als més petits

Entrega de l’auca al Comellas

Page 7: Butlletí 57

7

Notícies

Premis

Felicitem a un dels més fidels col·laboradors d’aquest Butlletí,el pare Ram-Mar, que ha estat premiat per una de les sevesobres. El premi consistia en mil dòlars i el següent certificat:

CENTER FOR CATALAN STUDIES - FUNDACIO PAULIBELLET. VIII JOCS FLORALS DE LA DIASPORACATALANA. PRIMER PREMI DE PROSA concedit a: RAM-MAR per la seva obra Entre rojos i blancs.

Firmen el President del Jurat Josep M. Solà-Solé i la SecretàriaMontserrat Duran de Grau. Washington, D.C., 19 d'abril del2002.

El Pare Ram-Mar

Addició a la família Llauradó/Hughes

El passat 4 de febrer 2002 la Montserrat, Llauradó de soltera, ien Steven Hughes tingueren la joia del naixement de llur ter-cer noi qui fou batejat amb els noms Andrew Steven a l’Esglésiade St Matthew a Corona el 5 de maig. Al mateix acte el 5 demaig va fer la Primera Comunió llur fill gran Joseph. Els cincassistiren a l’Aplec de Primavera amb els avis Josep i Deirdre.El Casal dels Catalans a Califòrnia els felicita per aquesta addiciói si no hem perdut el compte creiem que n’hi ha ara 22 deLlauradós a Nordamèrica. El 5 de maig també fou l’aniversaride Mireia Llauradó, la filla petita de Josep i Deirdre, socisfundadors del Casal. La Mireia que exercia d’advocada a Wash-ington DC. retorna el juny a Califòrnia per a treballar amb unafirma d’advocats a Costa Mesa.

El petit Andrew ha estat molt ben rebut pels seusgermanets

Page 8: Butlletí 57

8

Notícies / ArticlesLA LLUM DEL PARE

Fa uns dies, al acabar una reunió de treball, em vaig prendreuns minuts per anar conduint fins a la costa i veure la postade sol, tot escoltant uns valsos vienesos.

En aquells moments d’absoluta pau, vaig recordar com liagradava al pare asseure a observar com el sol s’anavaamagant poc a poc en l’horitzó, esperant veure fins l’últimraig de llum. I no vaig poder evitar pensar que així com enaquell moment veia el sol desaparèixer, així el vaig veure enels seus últims dies, darreres hores, com se n’anava d’aquestmón.

El pare hagués observat que el sol que veiem desaparèixer, enrealitat ja no hi era i feia vuit minuts que havia desaparegut.També en els últims minuts de la seva vida, ell ja no estavaamb nosaltres.

El sol va desaparèixer. El pare se’n va anar.

Quan el sol ja no es veia, els núvols, que fins aleshores haviensigut de diferents tonalitats grises, començaren a transformar-se. El sol que jo no veia continuava il·luminant-los i tenyint-los de colors, transformant el cel en una tela multicolor... i elrecord del pare continua transformant, il·luminant encara elsnúvols més foscos de la meva vida.

El pare ja no està. El sol ja es va amagar. No obstant, el celsegueix il·luminat per molt de temps.

Lentament el cel es va anar enfosquint. Al enfilar la tornadacap a casa la nit ombrejava la terra, ja no hi havia llum al cel.

Demanda de feina

Vam rebre un mail d’una jove catalana que necessita trobarfeina pels mesos d’estiu a Califòrnia. El mail deia així:

“Hola!!!

Sóc la Ruth Honrubia, em vaig posar en contacte amb vostèsel passat mes de setembre perquè buscava feina a Califòrnia.

Aquest mail és perquè tinc pensat passar el mesos de juliol iagost a Irvine, i torno a buscar feina per l’estiu per poder-mepagar l’estada allí. Així doncs, si encara esteu buscant unmestre que sabeu que jo estaré a Irvine els mesos d’estiu ique en principi podeu comptar amb mi.

Per altra banda si sabéssiu d’algú que busca un cangur perals seus fills a la zona d’Irvine us agrairia molt que m’hoféssiu saber.

Espero notícies vostres. Fins aviat,

Ruth Honrubia Rodríguez”

Si algú pot col·laborar que es posi en contacte amb el Garrigao qualsevol dels editors del Butlletí.

Page 9: Butlletí 57

9

Articles

Així la meva vida torna a la quasi normalitat de viure sense elpare.

De nit, recordo la bellesa d’aquells núvols vermellosos,lavanda, rosats, en els que el sol amagat transformà la negrordel seu interior.

Ja sense el pare al meu costat, el record del seu optimisme,entusiasme, transformen els mals moments en un desafiamentper a superar-me. El record de la seva vitalitat, intensitat, emdonen impuls per a superar obstacles, tenacitat per arribar alfinal de qualsevol projecte i començar-ne un de nou.

El sol ja se’n va anar. El pare ja no hi és.

El sol està ara il·luminant altres regions. El pare segueixil·luminant la meva ànima.

El pare segueix estant amb mi.

Norma Vargas

INFORME ANNUAL DEL WORLDECONOMIC FORUM

Catalunya, el número 14 en competitivitat

Barcelona (Redacció)- La competitivitat de l’economiacatalana es situa entre la dels països mes avançats, segonses desprèn de l’informe de competitivitat global que elaborael World Economic Forum i la Universitat de Harvard, queanalitza un total de 75 estats de tot el món.

Catalunya, amb un índex de competitivitat de 5,45 punts,ocuparia el lloc número 14 en una classificació que el WorldEconomic Forum i la Universitat de Harvard elaboren a partird’un total de 175 dades tant qualitatives com quantitatives.

En aquesta classificació, els primers llocs els ocupen Finlàndia,Estats Units i Canadà. Catalunya es situaria en el lloc 14, perdavant d’estats com Dinamarca, Suïssa o Alemanya. Espanyaocupa el lloc 23, amb un índex de competitivitat de 5,17.

En un altre apartat aquest informe estableix una altraclassificació a partir de la capacitat d’innovació de cada país,en funció del número de patents registrades als EE.UU. percada milió d’habitants del país analitzat. En aquest rànquing,Catalunya també es situaria en el grup capdavanter. Les 165patents registrades l’any passat als EE.UU. atorguen aCatalunya un índex 26 per milió d’habitants, que el situaria enel grup de països més competitius. El World Harvard englobenen aquest apartat a tots aquells estats que tenen una xifra depatents per milió d’habitants superior a 15.

Extret del diari La Vanguardia - 02/05/2002

Page 10: Butlletí 57

10

Articles

EPÍTOM DE LA GUERRA CIVILD’ESPANYA

XI. ELS FETS D’OCTUBRE DEL 1934 AVILANOVA VISTS PEL JOVE ALBERTVIRELLA

Malgrat que del 6 d’octubre del 1934 al 18 de juliol del 1936 hivan 21 mesos i mig, no hi ha cap dubte que els fets d’octubrea Espanya foren els prolegòmens de l’esclat de la Guerra Civild’Espanya. Quan hom parla de fets històrics, se’n sol parlarde les capitals i les grans ciutats, i quasi mai se’n parla d’altresviles, més petites, però no menys importants. Cal saber queels esdeveniments del 6 d’octubre ocorregueren a moltesciutats/viles de Catalunya. No sols això, sinó que lainsurrecció en molts llocs s’anticipà a la de Barcelona i àdhuctriomfà en moltes viles, calguent prendre la retirada quan laGeneralitat de Catalunya capitulà. De fet, Vilanova fou laciutat on, proporcionalment a la seva mida, la lluita fou la méscruenta de tot Catalunya i els esdeveniments duraren del 5 al9 d’octubre.

És extremadament difícil d’explicar amb racionalitat i lògicaconvincent la revolució d’octubre del 34 [els historiadors pro-fessionals sempre ho han trobat d’allò més embolicat] peròfonamentalment hi havia dos corrents que convergien malgratque eren indiferents l’un a l’altre, o àdhuc a voltes oposats.En primer lloc, hi havia un motiu general a Espanya: hi haviaun govern de la República que cada dia es tornava més de

“dretes”, al que la premsa i dirigents dels partits socialistes iesquerrans acusaven de voler restaurar la monarquia od’esdevenir un govern feixista com era el d’Itàlia o Alemanya.

Més a més, a Catalunya hi havia un estat passional exacerbatper l’anul·lació capciosa pel Tribunal de GarantíasConstitucionales [de Madrid] de la Llei de Contractes deConreus, aprovada pel Parlament de Catalunya. Els intents aretallar l’Estatut de Catalunya del 1932 eren constants[semblantment al que ocorre ara!] i l’anul·lació de la Llei deConreus duia a una lògica conseqüència: si es negava alParlament de Catalunya el dret de legislar sobre temes queafectaven exclusivament la terra catalana sense caprepercussió a altres parts d’Espanya, ben poc romandria enpeu de l’Estatut !!. I ací cal mencionar que la gent de la LligaRegionalista [el partit de dretes català] foren els primers enanar a Madrid a plànyer el cas contra la Llei de Conreus.

Així, mentre que a Espanya en conjunt el clima polític era deprotesta social, a Catalunya hi havia dos corrents: el deprotesta social i el de protesta al retall de l’Autonomia. Aquestsdos corrents no sempre coincidirien o estarien d’acord, i aixòexplica el ràpid col·lapse de la revolució d’octubre a Barcelona.

L’HOME, CIENTÍFIC I HISTORIADOR: N’Albert Virella i Blodanasqué a Vilanova i la Geltrú el 21 de novembre del 1915. Segueixl’escola a les institucions locals. Als disset anys ja treballavaen la fàbrica Griffi de ciment blanc a Vilanova fent assaigs allaboratori de control de la qualitat. Allí visqué els problemes

Page 11: Butlletí 57

11

Articles

dels obrers i probablement això hi influí en la seva orientaciócap a l’esquerra política.

Participà en la Guerra Civil d’Espanya com a tinent d’artilleria,rang obtingut a l’Escola Popular de Guerra el 1937. Ací calafegir un detall hipotètic personal. El meu pare era “Major”[així es deia en temps de la República el grau de “Comandante”,l’entremig de Capità i Tinent Coronel, per a igualar-lo a lanomenclatura de la oficialitat dels exèrcits europeus] del Cosd’Oficines Militars i treballava a l’Escola Popular de Guerra aSarrià en aquell temps. És interessant especular si es creuarenparaules entre ells, hi hagué contacte entre els dos?, qui sap?

Contragué matrimoni el 1937 amb Araceli Torras i Pinsach delqual hi naixerien tres fills : Albert (1938), Gabriel (1943) i Xavier(1951). L’acabament de la guerra el troba a València, però facamí cap a Vilanova a reunir-se amb la seva muller i fill.Naturalment, hi ha una denúncia i al maig del 1939 començaun període d’empresonament, primer a l’ex-convent de SanElíes i, després, a un camp de treball de Girona. Un cop judicati sentenciat per un dels Consells de Guerra franquistes fouposat a l’Hospital Militar del carrer de Tallers [un establimentinnoble des del punt de vista sanitari] en règim semiobert i hoaprofità per a graduar-se de perit químic.

El març del 1942 torna a la mateixa empresa Griffi com a capdels laboratoris. Del 1949 al 1970 resideix a Portugal on estableixi dirigeix una fàbrica de ciment. Elabora un tipus de cimentque complia amb abundor les condicions necessàries per a laconstrucció d’un pont de formigó a la ciutat d’Oporto amb unarc de 264 metres de llum, el més llarg del món en aquell mo-ment. El 1971 torna definitivament a Vilanova i continua a lacasa Griffi com a director fins al seu retir.

Participà en molts congressos internacionals de la indústriadel ciment i publicà nombrosos treballs en revistes tècniquesi científiques d’Europa i Amèrica. Manté una tasca de difusióde la cultura catalana i així el 1958 rep el premi Víctor Balaguerals Jocs Florals de l’exili celebrats a Mendoza (L’Argentina)durant la celebració del centenari de la restauració dels JocsFlorals amb el volum “Garraf, la comarca de mar i demuntanya”. Hi pogué participar en aquesta activitat el 1958ja que llavors Virella vivia a Portugal on no hi havia censuraepistolar. Per als catalans que estaven a Llatinoamèrica aquestllibre imprès a Sud-Amèrica significava una recordança de laPàtria.

De jove ja tingué inquietuds de tipus polític i escriví articles

en el periòdic vilanoví Democràcia. Molt acuradament observàel que ocorregué a l’octubre del 1934 i ho escriví tot, incloent-hi els fets amb objectivitat i les seves impressions personals.Això constitueix un testimoni excepcional del que passà aVilanova.

Probablement desenganyat del que ell fou vident aquelloctubre, de les seqüeles i de la Guerra Civil d’Espanya re-orientà la seva inquietud socio-política cap a la història i aixíesdevingué el més prolífic i acurat historiador de Vilanova i laGeltrú i Cubelles. El 1995 la Generalitat li atorgà la Creu deSant Jordi. És impossible esmentar ací totes les sevespublicacions de les que he llegit amb molt delit “La Revoluciód’octubre a Vilanova. Visions d’un espectador” i “El canvide dinastia i la fragata de Vilanova (segles XVII I XVIII)”.Escriví també una biografia de Francesc Macià, nadiu deVilanova i qui fou el primer president de la restauradaGeneralitat de Catalunya. Quan n’Albert Virella morí l’any1999 el taüt estava cobert per la bandera republicana tricolor.

La darrera oració em duu a escriure uns mots sobre la integritathistòrica dels pobles. Me n’he assabentat que tot justrecentment s’han posat a exhibició algunes banderesrepublicanes de la Guerra Civil d’Espanya al Museu Militarde Montjuïc. Malgrat que n’han quedat molt poques ja que,degut a la por durant el règim franquista a conseqüènciesdesastroses si descobrien en alguna casa una banderarepublicana ni que fos en les golfes, la majoria foren destruïdeso cremades, nogensmenys s’havien salvat alguns estendardsque ara han estat donats al Museu Militar. Jo he visitat varismuseus sobre la Guerra Civil Americana als EUA ons’exhibeixen banderes de la Confederació dels estats del sudal costat de les de la Unió. Els negres a EUA s’oposen al’exposició pública de l’ensenya/colors de la Confederació[malgrat que la guerra no fou solament deguda a la qüestió del’abolició de l’esclavitud; sinó que amb molta simplificacióhom pot dir que foren “empresàries/obrers” contra“ terratinents/pagesos”], però aquest rebuig revela ignorància,ja que és un fet històric immutable, de la mateixa manera queals museus ens mostren els estendards amb el martell i la falç,o amb la creu gammada o esvàstica, com volgueu dir-ho.

ELS FETS D’OCTUBRE A VILANOVA: Començaren el 5d’octubre del 1934. A Espanya hi havia un bloc obrer moltpoderós anomenat Alianza Obrera, que era un grup pactat elfebrer del 1934 entre socialistes catalans i espanyols, icomunistes catalans però no incloent-hi ni el PartidoComunista de España ni la CNT (Confederación Nacional de

Page 12: Butlletí 57

12

Articles

Trabajadores, sindicat dels anarquistes). La Alianza Obrerahavia declarat una vaga per al 5 d’octubre, i efectivament elsferroviaris (afiliats als sindicats socialistes) a Vilanova esnegaren a preparar el servei dels trens passant per l’estació.L’exprés Barcelona-Madrid fou detingut a Vilanova malgratles protestes dels viatgers…que tardaren cinc o més dies enarribar al lloc on anaven.

La gent a Vilanova es congregà als carrers, comentant que elsregidors de la coalició d’esquerres, qui estaven en sessiópermanent a la Casa de la Vila, conferenciaven amb el Comitéd’Alianza Obrera. Arreu es repetia amb insistència que “eldia que a Espanya perillés el règim republicà, Catalunyaproclamaria la República Catalana”. L’Alianza Obreraproclamà una consigna per a aixecar-se contra l’intent de copd’estat reaccionari de les dretes [??].

A la nit del 5 d’octubre un grup de militants d’Estat Català[ultra-nacionalistes d’Esquerra Republicana] i Alianza Obreraanaren a l’Ajuntament amb banderes a proclamar la RepúblicaCatalana. Aquesta decisió sembla s’havia adoptat al Centred’Esquerra d’Estat Català amb assistència de representantsd’Alianza Obrera. La presència d’aquesta organització donavaun caire social a la República Catalana que s’anava a proclamar.Els regidors a l’Ajuntament tractaren de comunicartelefònicament amb la Generalitat i els hi respongueren: “noho aconsellem, però si insisteixen massa feu el que creieuconvenient”.

Responent a la segona part del missatge, a mitja nit des de labalconada de l’Ajuntament un dirigent d’Estat Catalàproclamava la República Catalana a Vilanova. Noteu que aixòocorria 20 hores abans que el President de la Generalitat fes laproclamació oficial. “Al cim de l’Ajuntament era hissada labandera de l’estel. A les balconades, els socialistes icomunistes n’hi penjaren dues de vermelles.

De sobte, la FAI [Federación Anarquista Ibérica], l’orientadorideològic del sindicat de la CNT, ingressa a l’Alianza Obrera iestén més la vaga. Un grup de revolucionaris s’havia apropiatd’armes i de l’eina favorita de la FAI: la dinamita. En nom del“Comité Revolucionario” començaren els escorcollsdomiciliaris. A la nit estelada sonen les campanes, perquè?Els revolucionaris estan copejant la porta de la dita Esglésiade mar.

“No s’hi valien les recomanacions, ni les observances, niles advertències ni les amenaces que els fessin els elementsdel Sometent [addictes a les autoritats de l’Ajuntament]. A

N’Albert Virella i Bloda al seu vuitantè aniversari (1995)

tothom que no estigués d’acord amb les seves orientacionsrevolucionàries li oposaven una raó: la pistola”.

Les campanes, en va, sol·licitaven ajut, de qui?. El Sometentera impotent contra la FAI. A la fi obren la porta tot cremant-la i el foc s’escampa per l’església. Després és el Centre de laLliga que és atacat: “mobles, cadires, periòdics, tot eraesbarriat i destrossat en una frenètica i absurda recercad’armes imaginàries”. Tot lligant un cordill entre duescolumnes del local hi penjaren una bandera roja i cremarenalguns mobles al carrer.

A l’Ajuntament hi havia nerviosisme: a mitja nit s’haviaproclamat la República Catalana (a Vilanova) i a la una de lamatinada del 6 d’octubre els assalts a l’Església de mar i alCentre de la Lliga “no semblaven compaginar gaire amb

Page 13: Butlletí 57

13

Articles

l’honorabilitat del nou règim”. Tot seguit els revolucionarisanaren a l’Església arxiprestal. Per a entrar-hi usen la dinamitai líquids inflamables. Aviat “més explosions i més trencadissade vidres. Eren a l’Església de la Geltrú”. L’Ajuntament hade demanar a Barcelona l’ajut dels Guàrdies d’Assalt per arestablir l’ordre, qui arribaren el matí del dia 6.

PROCLAMACIÓ DEL PRESIDENT COMPANYS: Com a dosquarts de set del vespre, les ràdios connectaren amb el Palaude la Generalitat, el locutor remarcava la data “Avui, 6 d’octubrede 1934”. A la fi parla el President de la Generalitat LluísCompanys:

“Catalans!

Les forces monarquizants i feixistes que d’un temps ençàpretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu ihan assaltat el poder.

[això és una exageració demagògica]

En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, elGovern que presideixo assumeix totes les facultats del Podera Catalunya, proclama l’Estat Català de la República FederalEspanyola…

Visca la República i visca la Llibertat”.

Hi ha aplaudiments a la ciutat. La cosa política sembla aclarir-se.

Durant la dictadura franquista i en moltes altres ocasionssempre es presentà aquesta declaració com un acte separatistatot suprimint-hi “de la República Federal Espanyola” i coma conseqüència d’això moltes persones foren executades ocondemnades a llargues penes de presó com a separatistes.Amb l’altre adjectiu de rojo en resultava un

“rojo-separatista” que, amb l’excepció de “masón”, era lapitjor mena de persona que un podria ésser des del punt devista dels franquistes.

Un acte contra la Constitució de la República sí que ho fou,però no hi ha cap acció separatista quan l’“Estat Català” esinclòs dins la “República Federal Espanyola”. Cal que elsjoves sàpiguen aquest fets amb tota claredat.

LA LLUITA ALS CARRERS: El dia 6 a Vilanova és de relativacalma. Forces d’Alianza Obrera i del Sometent [una estranya

combinació!!] custodien els temples després que alguns joveshi entraren completant la destrossa. L’Alianza Obrera exigeixque els sis llocs dels regidors de la minoria de la Lliga fossintraspassats a ells. El batlle de Vilanova proclama:

“…l’Ajuntament de Vilanova, en adherir-se a la proclamacióde l’Estat Català no fa més que ratificar-se en la proclamacióde la República Catalana [a Vilanova] feta la passada nit…”.

L’ordre públic es mantenia bastant bé gràcies a la presènciadels Guàrdies d’Assalt. El capità de la Guardia Civil —aVilanova n’hi havia un contingent bastant alt allotjats en unacaserna que ocupava una superfície extensa— indicà queno es podia solidaritzar amb el moviment revolucionari, peròprometé una “estricta neutralidad”

A la matinada del dia 7 els Guàrdies d’Assalt retornaren aBarcelona. A la sortida del sol, a deu hores justes de laproclamació de l’Estat Català al Palau de la Generalitat, laràdio de Barcelona anuncià que “el Govern de Catalunya,havent esgotat la resistència i creient inútil vessar més sang,capitulava davant la pressió de les forces de l’exèrcit”. Larevolta no tingué succés i s’acabà ben aviat a Barcelona perquèels elements de la FAI-CNT no sortiren al carrer a recolzar laGeneralitat. Retrospectivament, n’és millor que hagués succeïtaixí, ja que a la curta o la llarga l’exèrcit hauria sufocatl’aixecament amb vessament de molta sang tal com ocorreguéa Astúries. Al menys, pel que fa referència a Catalunya, aquestesgarrifant i luctuós xoc fou demorat per quasi dos anys.

Però a Vilanova hi havia tibantor entre la Guardia Civil i elselements de la FAI dins l’Alianza Obrera. Els revolucionariss’apropiaren de l’emissora local EAJ35 Ràdio Vilanova. Esfeien al·locucions inflamatòries per ondes improvisades. “Caprevolucionari no acceptava ni la possibilitat que la capitulaciódel Govern de Catalunya fos certa. Es creava un ambientartificial que tan tràgiques conseqüències havia de tenir”. Ésinteressant que en els fets del 6 d’octubre hi hagué unaparticipació importantíssima de la ràdio a tot Catalunya commitjà de propaganda per primer cop en el món.

El matí del 7 començà el tiroteig entre els Guàrdies Civils a llurcaserna i els revolucionaris rodejant-la. Hi ha pànic entre elstranseünts, tal com persones que havien sortit a comprarqueviures, etc. Els guàrdies consideren com enemic totvianant, armat o no, que poguessin engaltar. Un paisàcompletament innocent és el primer mort de la revolta. Hi haindignació al poble. Decideixen posar dinamita a unaclaveguera al costat de la caserna. A l’explosió s’obre una

Page 14: Butlletí 57

14

Articles

enorme escletxa de dalt a baix però l’edifici resta en peu. Elsregidors majoritaris d’Esquerra abandonen l’Ajuntament: nopodien per motius de decència avenir-se als plans delsrevolucionaris. Aquests comencen a descarregar trets desdels terrats de les cases.

A les quatre de la tarda arriben reforços de la Guardia Civil. Elvaixell destructor José Luís Díez fondejat a Barcelona repordres de sortir ràpidament cap a Vilanova; part de la dotaciódesembarca a la nit del 7. L’Ajuntament es ocupat per gent dela Guardia Civil, Carrabiners i marineria. Es restableix la banderarepublicana a l’Ajuntament. El compte dels morts fou: dospaisans i tres membres de la força pública entre ells un Alferesde Carrabiners. De ferits n’hi hagueren molts per ambdóscostats.

El dilluns dia 8 hi hagué encara un inexplicable tiroteig a lavila. El dia 9 una companyia del regiment de Tarragona entraa la població fent molt soroll amb timbals i trompetes. Començala revenja, amb charte blanche, la política de les delacions iacusacions anònimes. Cada dia eren detinguts més ciutadans,fins a 92 el 6 de novembre.

La violència dels fets d’octubre de 1934 i la subseqüentrepressió crearen tensions soterrades entre les organitzacionsobreres de Vilanova. El desig de revenja es mantingué latentfins el juliol de 1936 quan els responsables de l’ordre públic aVilanova: el cap de la Guàrdia Municipal, el capità deCarrabiners i el capità de la Guàrdia Civil foren assassinats.

REFLEXIONS SOBRE ELS FETS D’OCTUBRE: Encara quel’Albert Virella escriví la narrativa dels fets d’octubre quasicoetàniament, també hi afegí una anàlisi o visió retrospectival’abril del 1942 que demostra una gran comprensió delscorrents històrics i una gran perspicàcia política. Permeteu-me reproduir-ne alguns paràgrafs:

“Però és que en els fets d’octubre, a Catalunya, hi ha quelcommés transcendent que el simple forcejament del feixisme con-tra el comunisme o viceversa, hi ha el destí del poble català,barrejat lamentablement amb forces concretament indiferents,quan no oposades, a la sort de la Nació Catalana.

L’ambició personal jugà el seu paper contra Catalunya. Lamanca de visió dels dirigents ajudà al desprestigi de laPàtria [s’ha dit molts cops que si Macià hagués estat viu nohi hauria hagut cap 6 d’octubre; anotació de jgl]. I el pitjor ésque les deduccions que podien fer-se del que resultà en lesjornades d’octubre, foren tan poc profitoses que, dos anys

després succeïa el que era previsible que succeís: Catalunya,a punt d’aconseguir una plenitud política en els seus destins,era enduta en el vertigen d’una revolució anticatalana, enessència i en presència, que faria sacrificar cent anys derenaixença nacional en pro d’una causa perduda abans denéixer.

Els fets d’octubre acusen, doncs, la part negativa delrecobrament d’una Nació que, a força de viure sotmesa, nosap què fer-ne dels primers assaigs de llibertat política i elsmalbarata en intents de revoltes absurdes. La culminació dela part negativa del nostre recobrament està en els dies dejuliol de 1936. Les forces vençudes l’octubre, s’apoderenaleshores del carrer i, què fan? Quina obra resta que puguienorgullir Catalunya? Per vergonya nostra, cap ni una.Novament ens sentim indignes d’una llibertat que ens ve ales mans i no la sabem aprofitar per altra cosa que sumar-nosa una tendència social, profundament antidemocràtica, tanantidemocràtica i tan poc catalana com el mateix feixisme, quecomporta, amb la seva derrota, l’enfonsament de la Pàtria.

……

Si la protesta anticomunista i, més que altra cosa, elcansament de tres anys de Guerra Civil provocarendesercions i claudicacions de bon nombre de militants degrups que s’havien qualificat de “nacionalistes”, pot avui[abril de 1942] comprovar-se que el botiflerisme ha esta mínimi la causa de Catalunya no està del tot perduda”.

I en to profètic pregona:

“L’ànima de Catalunya no és morta; immortal pot suportar elsmés greus cataclismes polítics i espera, tranquil·lament icalladament, la resurrecció inevitable de la Nació sotmesa”.

CLOENDA: El meu coneixement sobre el digne i il·lustre AlbertVirella prové de la meva relació amb el seu fill Gabriel,microbiòleg a la Universitat de South Carolina a Charleston,on s’ha distingit extremadament tant per la seva tasca derecerca com per la de professor on ha obtingut contínuamentguardons atorgats per l’Escola de Medicina de la Universitat:ha acumulat fins a 7 “Golden Apples” per excel·lència enl’ensenyament, que és un rècord sense precedent a laUniversitat de South Carolina. La seva muller Maria, d’estirpportuguesa és una anomenada investigadora en diabetis. EnGabriel i Maria tenen noies ja grans, distingides també en elcamp professional, que els han fet avis.

Page 15: Butlletí 57

15

Articles / La Veu

BIBLIOGRAFIA SUCCINTA:

A Virella i Bloda. La revolució d’octubre a Vilanova. Vi-sions d’un espectador. Institut d’Estudis Penedesencs.Barcelona 2001.

A Virella i Bloda. Bibliografia (1934-1995). Coordinació del’edició: Francesc-Xavier Puig Rovira. Ajuntament de Vilanovai la Geltrú 1995.

Josep G Llauradó

Capellà, que fins i tot es quedava a dormir a la mateixa cambra,semblaven més que satisfets de tanta preferència i lluïen ambmolta vanitat la Station Wagon Ford que el Pastor els hi varegalar. Pedaç al cantó... i anar rodant... Ara ha explotat elpneumàtic.... i fora de circulació. I per això el Cardenal i totsels Bisbes han dit: Zero tolerància amb els corruptors demenors. Fora els pederastes.

I com que diu que la Història és la Mestra de la vida al donaruna ullada a algunes pàgines hom es troba que després de lesterribles persecucions dels primers segles, ja amb la pau deConstantí aleshores l’enemic pitjor de l’Església el va tenirdintre. Va començar un tal Arrià a predicar que Jesús no era fillde Déu i Maria tampoc mare de Déu. I amb tal èxit que hi vahaver un moment en que fins el mateix Pere era heretge. Noper això es va enfonsar la barca de Pere. I ja no diguem quanla governaven més que ningú les matrones romanes i quanLuter crea la seva, i Enric VIII també es fa l’amo de l’Esglésiaa Anglaterra i altres moments tan baixos que ben podien ferpensar en un final de desastre apocalíptic. I no, senyor. Ambtot el bagatge de misèries humanes que es vulgui l’Esglésiasegueix endavant produint també en molta més abundànciaexemples de virtut i santedat.

Al lector interessat li aconsello i recomano que llegeixi el capítolcinquè dels Fets dels Apòstols. Aquella intervenció inspiradadel Doctor Gamaliel en el Sanedrí segueix tenint una validesaimpertorbable: “ Col·legues.... us aconsello que us oblideud’aquests homes i els deixeu en pau. Si el seu projecte oactivitat és cosa d’homes..... s’enfonsaran. Però si ve de Déuvosaltres no podreu destruir-los...”

Una vegada més i tard o d’hora es comprovarà que les forcesde l’infern no poden amb ella. I per un o molts Capellanspederastes que hi pugui haver seguirà havent-hi molts mésde compromesos amb el celibat que seguiran servint al pròximen el seu ministeri sacerdotal.

Pare Ramon Martí, Escolapi

La Veu del Pare Ram-Mar

(...continuació de la pàgina 16)

Page 16: Butlletí 57

16

El Butlletí som:Pere Garriga, editor en cap i redactor.Marc Carreras, Joan Carmona i Òscar Gargallo, editors.

Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de:

Pete Balsells, Carme Roig, Josep Llauradó, Norma Vargas, MerlinLandaverde, Roger Rangel, Laia Pagès, Christian Casanova, JasminaCasals, Natàlia Galiana, Marc Medrano, Ingrid Martorell i el PareEscolapi Ram-Mar, qui ha fet sentir la seva veu.

La Veu del Pare Ram-Mar

Les despeses de publicació dels butlletins del 2001 han sigut en part subvencionades en col.laboració amb la Direcció Generalde Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

UNA RELEXIÓ SOBRE EL CAS.

Quan l’any passat, aquell tràgic Dimarts dia 11 de setembre em vaig haver d’esperar dos dies a Phoenix i quatre a Houston perseguir el meu viatge de vacances cap a Barcelona. I em vaig passar hores veient aquelles imatges increïbles a la televisió... joa soles em preguntava com era possible que simultàniament , al mateix dia i quasi a la mateixa hora, es podien robar quatreavions per convertir-los en armes mortals... Em venia al cap que tota aquella tragèdia pressuposava més persones queajudessin a preparar-ho tot, a calcular-ho tot , a coordinar-ho tot i a pagar-ho tot. I efectivament, i lamentablement així haviaestat i així és.

Quan ara fa deu anys jo era també un més que sorprès ciutadà que no s’explicava per què al sud centre de la ciutat la gentnegre feia tanta destrossa en els seus barris, destruint, cremant i robant a mansalva com una venjança col·lectiva... també asoles em preguntava qui decidia i senyalava els objectius concrets o els establiments o negocis que havien de ser incendiatso que havien de ser respectats. Perquè sens dubte hi havia un cap o uns caps que pensaven més que tots i per tots, i dirigiend’alguna manera tota aquella simfonia de foc.

Ara que tot el món està ben escandalitzat per tanta porqueria clerical i no s’acaba l’estesa de la roba bruta dels capellanspederastes. I cada matí al obrir el diari em trobo amb la mateixa brutícia dels abusos sexuals. I de les demandes judicials alsBisbats de l’Església catòlica.... em segueixo preguntant qui mou la batuta d’aquest concert de misèries humanes, qui hi hadavant o darrera de tot que bufi tan fort com perquè segueixi aquest huracà de desacreditació, qui paga les hores d’investigacióde cada cas, qui té l’especial interès i el major profit de tanta campanya de draps bruts....

Per altra banda quan llegeixo en els Evangelis que un Pere fou el primer en negar a Jesús per tres vegades... I que un Judes me’lven per trenta monedes... I que un Tomàs només creurà si pot veure i tocar... I que tots els dotze escollits eren una collad’acollonits a l’hora de la veritat.... I així i tot van ser les pedres fonamentals de l’Església.... contra la que no podran les forcesde l’infern.... em sento reafirmat en la meva fe i només espero que torni a lluir el sol...

Em van preguntar els de Ràdio Única la meva opinió al respecte. Vaig dir aleshores i ho repeteixo ara que abans els cotxesrodaven amb unes cambres d’aire a les rodes. Se’n rebentava una o dos o les que fossin?... S’hi posava un pedaç i a seguirrodant. Avui afortunadament ja no hi ha cambres. Les rodes mateixes perfeccionades aguanten l’aire. Pero si t’explota unpneumàtic no hi ha més remei que canviar-lo. En els abusos sexuals a menors ja no valen pedaços. Enhorabona que si hi hauna punxada es canviï no de lloc al capellà o religiós sinó se’l faci fora del ministeri sacerdotal.

Als meus primers anys d’estada a Santa Tereseta em va tocar ser espectador de tot el que feia un Pastor amb un noi que al capde dinou anys ha presentat una demanda judicial a la Cort. Qui aleshores tenia l’autoritat no volia veure el mal i fins feia servirde conseller al corruptor de menors. Els mateixos pares del noi, enlloc de preguntar-se si era bo tan afecte del fill amb el

(continua a la pàgina 15...)