xerraire literari 65

1

EDITORIAL

EL BLOC DE LA BIBLIOTECA, un espai obert a lectors i lectores.

PROJECTE DE LECTURA EMILI TEIXIDOR: El cau de la formiga Piga. Llegim Emili Teixidor, un escriptor molt nostre La volta al mn de la Formiga Piga. El conte den Selim.

PROJECTE DE LECTURA JOANA RASPALL: Un mn de poesia. Un llibre per un aniversari molt especial. Llegim Com el plomissol. Llegim Font de Versos.

READING IN ENGLISH!

FEM POEMES EN CASTELL

LIBROS

PROJECTE DE LECTURA EMOCIONAL

LECTURES VISCUDES CICLE MITJ: 29 CONTES BOJOS CICLE INICIAL: PROJECTE ELS MURRIS CICLE SUPERIOR: Els viatges dels quatre minyons de Vallairosa.

DIARI DEMOCIONS A LA BIBLIOTECA

ITINERARIS DE LECTURA: Pere Mart i Bertrn. Dos ratolins de bosc. Aprendre a escriure.

CONTACONTES DE FAMLIES: Una nova experincia.

ELS PARES DIUEN

2

EDITORIAL La lectura s l'activitat que ens ocupa ms temps a l'escola i que es desenvolupa amb ms intencionalitats i des de totes les rees. A l'escola distingim molts tipus de lectures:

Primeres lectures: Formen part de l'aprenentatge de lectoescriptura i sorgeixen a partir de la discriminaci de codis, dibuixos, lletres i nmeros. Sn els inicis i les ms importants si es generen a partir d'un entorn ric i unes propostes atractives. L'acompanyament dels pares i mestres s imprescindible en aquesta etapa i del temps que hi dediquem en dependr el futur lector.

Gust per la lectura: Aquesta modalitat es dna a totes les edats. Petits i grans gaudim davant d'un conte, un cmic, un poema... Ens cal una dosi cada dia i s fonamental per crixer.

Lectures per crixer: Un bon modelatge genera un bon lector, una selecci acurada de llibres de lectura per a cada nivell ajuda a formar lectors. La motivaci s cabdal en tot procs lector.

Lectures compartides: Formen part a l'escola del Programa de Socialitzaci de Llibres de Text. Cada cicle genera la seva proposta vinculada al treball de l'aula. Els alumnes treballen la lectura per nivells d'aprenentatge i generen activitats complementries d'expressi oral, comprensi lectora, competncia informacional i expressi escrita. Algunes d'aquestes lectures esdevenen projectes de lectura compartits per tota l'escola i amb uns objectius concrets.

Lectura per adquirir estratgies: A cada nivell es treballen dins les sessions de les rees lingstiques estratgies de lectura que permetin una bona dicci, entonaci, coneixement de tipologies textuals diverses...

Lectura per aprendre: s una modalitat de lectura que ens permet crear continguts propis. Forma part de les rees lingstiques i no lingstiques i ens ajuda a crixer com a persones.

Lectura adreada a un pblic: Sn activitats puntuals, mgiques, enriquidores... que ens fan prendre conscincia dels nostres avenos i fomenten la participaci i la comunicaci.

Lectura hipertextual: s la lectura adaptada a les tecnologies actuals. No s una lectura lineal. Tendeix a diferents nivells d'aprofundiment. S'ha de pautar i treballar des de petits perqu forma part de la nostra realitat. Conv formar alumnes experts en competncia informacional, coneixedors de les diferents fonts d'informaci que ens envolten, capaos de seleccionar informacions i crear el seu propi coneixement. Aquest aprenentatge no es fa sol i l'escola i la famlia hi tenen molt cam per recrrer. s un concepte de lectura 2.0 que anir creixent cada dia ms i ens obre tot un mn de possibilitats.

Ja ho veieu la lectura ens obre tot un mn de possibilitats. Aprofiteu-les i gaudiu-ne. Llegint i compartint lectures creixem junts i ens fem ms lliures.

Per ltim us volem recomanar que aprofiteu des de ben petits el potencial de les nostres Biblioteques pbliques que ens ofereixen tot un mn lector per explorar.

Des del bloc de la Biblioteca de l'escola intentarem anar marcant un cam per anar formant petits grans lectors i lectores amb la vostra ajuda i complicitat.

PER MOLTES LECTURES!

Comissi de BE Escola Segimon Comas Sant Jordi 2013

3

EL BLOC DE LA BIBLIOTECA

Aquest any estem de celebracions literries: 100 anys per la Joana Raspall, 100 anys del naixement de l escriptor Salvador Espriu,70anys del mundialment reconegut llibre dAntoine de Saint-Exupry El Petit Prncep i segurament d altres que perduren en l anonimat i que es mereixerien ser reconeguts.

Nosaltres estem tamb de celebraci dins de la nostra escola: el bloc de la biblioteca! Volem que tothom ho spiga.

El bloc de la nostra biblioteca, que no noms sha estrenat , tamb sembla que comena a rutllar de valent.

Hi tenim un gran ventall de diferents seccions: projectes de lectura, projecte intergeneracional, recomanacions, les nostres mascotes, les nostres revistes, cerques

Tamb hi tenim un espai dedicat a diferents activitats que es realitzen en hores de biblioteca o a partir de la biblioteca. Cal dir que els ms petits de lescola, sn els ms productius. Quin planter ms bo que tenim!

Tenim grans projectes, per la nostra feina, s una mica de ratetes, mica en mica. Projectes per anar ampliant el nostre bloc en diferents mbits i que tota la comunitat educativa i pugui tenir cabuda: comentaris, enllaos,temes d actualitat, biblioteca per pares, rac de mestres, collaboracions,etc

No cal dir, que el nostre bloc, cal que sigui el mirall de totes les activitats que es realitzen a lescola i a la biblioteca, relacionades amb: lectura, llibres, illustracions, escriptors,contes, poesia, relats i un pil ms.

4

No sabem si durar 100 anys o ms, tampoc si podrem celebrar el centenari del seu naixement i hores d ara, ja dubtem de qu sigui mundialment fams com El petit prncep, per s el nostre bloc, que hem iniciat amb illusi i fora. Per molts anys!

http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12be/

Esperem els teus comentaris al bloc de la biblioteca

de l'escola!!!!

5

PROJECTE DE LECTURA EMILI TEIXIDOR Llegim Emili Teixidor, un escriptor molt

nostre http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12be/projectes-de-lectura/projecte-llegim-emili-teixidor/

Un dels escriptors que hem volgut homenatjar aquest curs 2012/13 s l'osonenc Emili Teixidor. A l'escola sempre ens hem sentit molt propers a la seva obra i cada curs escolar els llibres formen part del nostre projecte de lectura. L'Emili era un expert en literatura infantil i juvenil, un gran mestre de l'art d'escriure, un bon conseller de lectures que motiven a l'alumnat i un entusiasta del nostre pas. Amb Pa Negre va portar el cinema catal al ms alt nivell que es pot aspirar. Tots el recordem per la seva senzillesa, tranquillitat i imaginaci, aspectes que ens cal a tots per seguir endavant i anar assolint el nostre objectiu de formar lectors del futur.

Aix va ser com amb un element motivador EL CAU DE LA FORMIGA PIGA es va anar desenvolupant el projecte lector. Un bon dia a la biblioteca va aparixer la Formiga Piga, personatge entranyable de la srie de llibres que protagonitza, i a tots els nivells va ser l'eix de les sessions de biblioteca de tot el trimestre acompanyada d'una seva companya del formiguer i un munt de llibres de l'autor que cada nivell va treballar segons el nivell de l'alumnat.

Els alumnes de Cicle Superior ben aviat varen veure que la lectura del llibre LA VOLTA AL MN DE LA FORMIGA PIGA tindria una dimensi global d'escola i a part de la lectura dels diferents captols que els varen portar a fer la volta al mn, ben aviat es varen adonar que el llibre tenia ocult una altra histria: EL CONTE D'EN SELIM. A mesura que avanaven en la lectura del llibre la varen anar construint i es va convertir en el seu regal a la resta de l'escola.

I aix va ser com es va crear el conte d'en Selim, un personatge que va ser l'nima de moltes sessions de biblioteca de la m dels alumnes de Cicle Superior. En resum una experincia que ens va ajudar a millorar el nostre nivell d'expressi oral i de participaci activa en les activitats de l'escola.

EL PROJECTE PAS A PAS 1. EL CAU DE LA FORMIGA PIGA

2. LA VOLTA AL MN DE LA FORMIGA PIGA

Ttol: La volta al mn de la Formiga Piga. Autor: Emili Teixidor. Editorial: Crulla. Collecci: El vaixell de vapor. Edici: 4a. Any 2003. Illustradora: Gabriela Rubio.

6

3. CAPTOL A CAPTOL Segon carnet Dfrica les mil i una nitsSegon carnet Dfrica les mil i una nitsSegon carnet Dfrica les mil i una nitsSegon carnet Dfrica les mil i una nits

Quan anaven a agafar lavi per anar a laltra punta de lfrica, Egipte, un rab els hi va oferir el seu avi privat per portar-los all on fos, per amb una condici que haurien de sortir dem perqu hauria d'avisar a tothom que es preparessin pel vol. Mentre el xic (lrab) li explicava a tothom, se'ls hi va apropar una noia negra, que es deia Scheherazade els hi tocava el llat mentre els i explicava la histria de Les mil i una nits:

El rei dels rabs sempre savorria molt al seu palau, i per animar-se feia cridar els seus pallassos perqu el distreiessin, per quan ja havien acabat els hi tallava el cap perqu ja es tornava a avorrir. Un dia va veure una noia molt maca que es deia Scheherazade i li va ordenar que li expliqus un conte. Ella sabia que li tallarien al cap a l'acabar-lo i va pensar no dir-li mai el final dels contes, I aix va ser com va poder conservar el seu cap. Un treball de Judit Punt 6. 19/12/13

3. LA BIOGRAFIA 1.-Data i lloc de naixement El 22 de desembre del 1933, a Roda de Ter. 2.- Data i lloc de la seva mort. El 19 de juny del 2012, a Barcelona. 3.- Hem llegit de ell. Hem llegit la volta al mn de la Formiga Piga 4.- Altres obres seves -La Formiga Piga va a la biblioteca (2012) -La Formiga Piga s'enfonsa en la histria (2010) -La botiga de la Formiga Piga (2006) -La Formiga Piga lliga (2004) -Pa negre (2003) -Els secrets de la Formiga Piga (2003) -Amics de mort (2001) -Cor de roure (1994) -Locell de foc (1972) 5.- Per saber-ne ms. http://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Teixidor_i_Viladec%C3%A0s

Un treball de Judit Punt 6. 12/12/13

3. EL CONTE D'EN SELIM

http://www.kizoa.es/diapositivas/d3815005k7353136o2/projecte-llegim-emili-teixidor

CADORS DE CONTES Un conte ocult dins del llibre LA VOLTA AL MN DE LA FORMIGA PIGA. A grup de lectura de Cicle Superior es va anar localitzant tota la histria per poder-la convertir en un conte per explicar a les aules. Quina experincia tan divertida! No sabem si ho sabeu per aix d'explicar una histria a trossets s un invent dels CONTES DE LES MIL I UNA NITS, tota una descoberta de la m de l'Emili Teixidor.

7

L'Escola Segimon Comas et vol dir ADU, per has de saber que sempre ens acompanyaran les teves lectures. Esperem que en un raconet ens puguis escoltar i seguir les nostres activitats. Un pet!

8

Nens, nenes i mestres

Imatges: Arnau Folch. 6. http://www.escriptors.cat/autors/teixidore/

DEDIQUEM AQUESTA PGINA A LA GLRIA ROSELL, LA NOSTRA TUTORA DE 5 DEL 1r TRIMESTRE PER LA SEVA DEDICACI EN ELS PROJECTES DE LECTURA I EN LA PRODUCCI DE LA PELLCULA SOBRE EL CONTE D'EN SELIM. MOLTES GRCIES I ESPEREM QUE ET VAGI MOLT B!

9

El conte den Selim.

Educaci Infantil

Els nens i nenes de Cicle Superior ens van venir a explicar el conte den Selim.

Perqu el pogussim entendre ms b, van portar un conte gegant i el cau de la formiga Piga.

10

Ens va agradar molt i ho van fer molt b. Els cargols, els dracs i els dinosaures donem les grcies al Maral, en David Gil, en David Camprub, ldria, lIsmael i lArnau.

Us esperem un altre dia!

11

Cicle Inicial

Benvolgut Emili,

Els nens i nenes de 1r hem descobert el conte d'en Selim a les sessions de Biblioteca del 1r trimestre. Un grup de nens i nenes de 6 ens van venir a presentar el conte i nosaltres vrem continuar llegint-lo perqu tots tenem un trosset de conte enganxat a la llibreta de catal i quan els ajuntvem, ordenadament, el conte es feia realitat. Cada setmana llegem ms b! Un dia l'Elena Mc Gowan ens va portar la seva PEDRA MGICA. Era una pedra que tenia poders com la d'en Selim. A tots ens va semblar que el poder que tenia era la PAU, per aix noms ho sap segur l'Elena que s la seva pedra. I vet aqu que vrem fer una sessi de Biblioteca de les ms divertides.

L'Elena va voler compartir amb tota la classe la seva PEDRA MGICA. A tots ens va agradar molt. La vrem observar i comparar amb la d'en Selim. Esperem que a l'Elena li porti molta sort i la guardi per si t alguna necessitat tal i com va fer en Selim.

La Rut Crdoba va sortir de la Biblioteca i l'Imma li va dir que s'havia d'amagar la pedra. Mentrestant, amb la Mariona vrem comenar a imaginar-nos quin seria el lloc ms amagat on se l'hauria guardat. Tots sabem que el lloc secret d'en Selim era l'orella- Aix que nosaltres buscarem altres llocs.

A. A LA BUTXACA. B. A LA SABATA. C. A LA ROBA:JERSEI O SAMARRETA. D. AL BUF.

Quan la Rut va entrar ens vam adonar que no ho havem

endevinat: ERA AL MELIC! Aix doncs que a la

llibreta vrem afegir la resposta E. E. Al melic.

12

http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12be/projectes-de-lectura/projecte-llegim-emili-teixidor/1r-el-conte-den-selim/

13

Cicle Mitj

Els alumnes de cicle superior ens van visitar per mostrar-nos com havien treballat en Selim i explicar-nos la seva histria. Tamb ens van portar el cau de la formiga Piga, i ens van ensenyar les illustracions que havien creat per aquesta fantstica histria.

14

Cicle Superior El nostre projecte de lectura anava prenent forma ms enll de les sessions de grup de lectura. Calia anar a les aules ben preparats i amb una bona selecci de materials. Heus ac una mostra de la tasca de preparaci d'un dels grups de Cicle Superior.

PREPARACI SELIM A LES AULES: Alba Aumatell i Marta Sol 6. Gui adreat als alumnes de 3r.

Materials: - Llibres de la Formiga Piga. - Cmic mil i una nits. Autora: Soukaina El Messaoudi 6. - Mural Selim biblioteca. Illustradors: alumnes de Cicle Superior.

Gui activitats: 1. Benvinguda. 2. Lectura collectiva: carnet mil i una nits. 3. Explicar la histria den Selim amb les imatges del bloc. 4. Cmic mil i una nits. 5. Valors de la pedra mgica. 6. Mural biblioteca. 7. Preguntes sobre lactivitat i opini. 8. Acomiadament.

Autovaloraci de lactivitat:

- Qu us ha semblat lactivitat?

15

PROJECTE DE LECTURA JOANA RASPALL http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12be/projectes-de-lectura/projecte-de-lectura-joana-raspall/ PER MOLTS ANYS JOANA! Aquestes eren les paraules de cloenda del nostre projecte de lectura: Llegim poesia amb Joana Raspall! I s que ha estat un cam de tot el 2n trimestre descobrir a bocins una poetessa i escriptora que passar formar part del nostre bagatge de lectors i lectores per sempre ms. Joana, noms et volem dir que el regal ens l'has fet tu! Amb les teves entrades a les aules grcies a la tecnologia et sentim molt propera gaireb com una mestra ms. Com Equip de Mestres ens has perms fer una descoberta de les possibilitats de la poesia aplicada en el context de

l'escola. Hem aprs a fer poemes a partir de la senzillesa, quotidianitat, observaci, escolta, comprensi, dubte, natura... tot apropant el llenguatge potic als alumnes incentivant un coneixement profund de les paraules i la nostra llengua. Nosaltres tamb ens hem fet grans llegint poesia de la teva m! I ara que ja anem tancant el projecte de lectura encara en volem ms i aix s que ho podem valorar com a xit educatiu! Per aix et diem: PER MOLTS MS POEMES! Grcies Joana. Com hem treballat el projecte de lectura: Educaci Infantil i Cicle Inicial: Selecci de poemes i dossier de poemes adreat als alumnes i a les famlies. Pictogrames a Educaci Infantil, preparaci del Concurs Literari El 855, fem rodolins i gravaci de poemes. Selecci de poemes a les sessions de racons amb activitats entorn de cada un d'ells, memoritzaci i escenificaci de poemes, i preparaci dels poemes del Concurs Literari El 855. Cicle Mitj: Dossier de poemes a partir del llibre Com el plomissol, proposta Gust per la Lectura del Departament d'Ensenyament. Presentaci del portal GNIUS de les Biblioteques publiques com activitat de Competncia Informacional. Taller de poesia dins les activitats del Concurs Literari El 855. Poemes illustrats a partir de la lectura de poemes de la Joana Raspall. Cicle Superior: Taller de poesia organitzat per la Biblioteca Pompeu Fabra, CRP d'Osona i Ajuntament de Sant Quirze de Besora amb monitoratge dels escriptors bisaurencs Manel Castromil i Cristina Casas. Dossier de poemes a partir del llibre Font de Versos, proposta Gust per la Lectura del Departament d'Ensenyament. Participaci en el Concurs Gust per la Lectura amb l'edici de poemes amb suport d'imatges i msica. Treball a l'aula del text potic i producci de poemes personals. Recital de poemes dins l'acte d'entrega de premis del Concurs Literari El 855. Edici 2013.

16

Participaci en la revista digital de poesia PISSIGANYA. http://www.pissiganya.cat/ (no us ho perdeu hi ha una entrevista a la Joana Raspall a la pgina d'inici).

Un llibre per un aniversari molt especial.

EDUCACI INFANTIL http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12be/projectes-de-lectura/projecte-de-lectura-joana-raspall/educacio-infantil/

Els nens i nenes dEducaci Infantil hem treballat poemes de la Joana Raspall. Els hem aprs, els hem recitat i dentre tots, nhem triat un per cada classe per fer un pictograma, a veure si els sabeu llegir!

P3- El cargol

17

P4 Un raget de sol

P5 La lluna, la pruna

18

CICLE INICIAL

Sabeu el poema Dos cuquets de la Joana Raspall? Diu aix:

DOS CUQUETS

Un cuc li diu a laltre: - Amiguet, don vens?

fas molt mala cara; no magrades gens! - Ai, si tu sabessis!

Mhe vist obligat a marxar de casa...

- Doncs, qu tha passat? - El menjar coa cosa de no dir:

Era dins la ceba! Du meu, quin patir! - Pobre amic! A casa

viurs de primera; vine a menjar amb mi

dintre la cirera.

19

A la classe de segon lhem treballat i hem volgut canviar-li el final. Aqu teniu dues de les propostes.

TOTS SOM ESCOLA segimoncomas.sqb

Programa de mecenatge: Salvem el

Programa de Socialitzaci de Llibres.

20

DOS CUQUETS Un cuc li diu a laltre: - Amiguet, don vens?

fas molt mala cara; no magrades gens! - Ai, si tu sabessis!

Mhe vist obligat a marxar de casa...

- Doncs, qu tha passat? - El menjar coa cosa de no dir:

Era dins la ceba! Du meu, quin patir! - Pobre amic! A casa

viurs de primera; vine a menjar amb mi

dintre la cirera. Van passar vora laigera

i van trobar una cuca que caminava lleugera.

La van saludar i la cuca es va espantar.

Sergi Cub i Joana Picado

DOS CUQUETS Un cuc diu a laltre:

- Amiguet, don vns? fas molt mala cara; no magrades gens! - Ai, si tu sabessis!

Mhe vist obligat a marxar de casa

- Doncs, qu tha passat? Estava dins de casa i alg lha arrencat i jo mhe enfadat.

He caigut, per no mhe fet mal

perqu he caigut dins el pot de la sal.

Aina Bigas i Ariadna Camprub.

RACONS DE LLENGUA A cada rac un poema: aquest s l'objectiu de tot el curs i a mesura que anem avanant el curs vet aqu que el rac 6 va creixent i els poemes van sorgint com si fossin els nostres amics preferits. Heus ac un exemple: EL XIPRER I L'OCELL 1. Llegim el poema a poc a poc amb la nostra parella. 2. Copiem el poema a la nostra llibreta de llengua. Cal estar atent

21

perqu s'ha de fer bona lletra i copiar b perqu sigui un treball de primera. 3. Memoritzem el poema i quan el tenim preparat el recitem a dalt d'una cadira. Quins nervis tota la classe ens escolta, per val la pena perqu al final hi ha un bon aplaudiment! 4. Fem les activitats del rac tots sols. 5. Quan acabem les tasques les mestres ens les repassen i si estan b ens les controlem a la fitxa de racons i anem cap a un altre rac.

A 1r PRIMER ENS AGRADA MOLT EL RAC N 6.

Llegim Com el plomssol POEMES ILLUSTRATS: una idea a partir del nostre dossier de poemes de Cicla Mitj. A grup de lectura hem seleccionat el nostre poema preferit del dossier i l'hem illustrat a casa,. Un cop els poemes llegits en veu alta, hem observat la seva estructura (n de versos i estrofes), la rima, el tema del poema, el vocabulari i tamb ens hem endinsat en el mn dels recursos potics (comparacions i metfores). I s que la poesia s tot un mn que cal investigar! Abans d'acabar l'activitat en muntat una exposici amb els nostres poemes, els hem visitat i hem votat el poema ms ben illustrat. Avui ha guanyat CARGOL TREU BANYA, amb una illustraci d'en Roger Colom. I dem pot ser que guanyi el teu poema. Illustra els teus poemes i te'ls publicarem al bloc de l'escola!

22

GNIUS: una eina per treballar a l'escola la Competncia Informacional Els nens i nenes de Cicle Mitj us recomanem que si voleu celebrar amb nosaltres els 100 anys de la Joana Raspall llegint els seus poemes doneu un cop d'ull a la web GNIUS de les Bibiloteques pbliques. Hi trobareu tot all que us fa falta per esdevenir experts en Joana Raspall. Nosaltres ho hem provat i ara sabem moltes ms coses de la Joana Raspall i hem pogut gaudir de la seva presncia llegint-nos poemes. Tota una delcia! Us animeu a organitzar amb la vostra famlia una tarda de poemes amb el portal GNIUS? Esperem els vostres comentaris al bloc de l'escola. http://genius.diba.cat/joanaraspall

23

A POC A POC I BONA LLETRA QUAN CERQUEM INFORMACI A INTERNET

Un cop tinguis el portal Gnius a l'ordinador segueix el procs: 1. Mira les parts de la cerca: - QUI S? - QU ESCRIU? - RECITAL. 2. Obre cada un dels apartats: - Llegeix atentament la informaci. Pots escriure al full de treball de classe les informacions que creus ms importants. No cal que imprimeixis sempre que vulguis tindrs la informaci cercant la pgina o l'enlla del bloc de l'escola. - Mira els vdeos i ensenya'ls a la teva famlia.

3. Quan acabis pensa si ha valgut la pena fer aquesta cerca.

Mireu que contenta est la Joana sabent que som bons lectors dels seus poemes.

- Sabeu que moltes escoles de Catalunya llegeixen els seus poemes i fan treballs amb els seus poemes? - Sabeu que l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat li va organitzar una festa d'aniversari? http://anyjoanaraspall.blogspot.com.es/

Els alumnes de Cicle Mitj hem fet un taller de poesia a crrec del Concurs Literari El 855.

A la classe de tercer hem treballat sobre els diferents aspectes que cal tenir en compte a lhora de recitar qualsevol poema:

Volum Velocitat Intencionalitat - emoci Tonalitat

I hem recitat poemes de la Joana Raspall intentant seguir aquestes premisses. No cal dir que els poemes han millorat molt quan tenem en compte aquestes qestions.

24




A la classe de 4t, hem comenat parlant del qu s la poesia:

25

Un forma dexpressi, un cntic, jugar amb les paraules, fer comparacions... Aquestes han estat algunes de les respostes a la pregunta den Ramon.

La poesia s tot aix i molt ms!

Aix doncs, tots junts hem analitzat de qu est feta una poesia i hi hem trobat els ingredients que, amb les mesures correctes, ens serveixen per fer poesies...

FEM DE RAPSODES

En Ramon ens ha ensenyat una paraula nova rapsoda, que vol dir persona que recita poesia.

La colla de 4t, hem fet de rapsodes i hem recitat el poema El cirerer de Joana Raspall, seguint les indicacions del nostre expert.

Qu hem de tenir en compte a lhora de recitar una poesia?

Qu s, per a vosaltres, la

poesia?

26

1. El volum de la veu: no ha de ser ni molt alt ni molt baix. 2. Lentonaci i el ritme: llegir amb veu clara i fent les pauses necessries. 3. La velocitat: la poesia sha de llegir bastant a poc a poc perqu sentn

millor i es pot transmetre la msica de les paraules.

Per fer b tot aix, hem de collocar el cos correctament i el cap ben dret. En Ramon tamb ens ha dit que va b anar mirant les persones que ens escolten mentre llegim, encara que aix costa una mica. I, per sobre de tot, cal estar ben concentrats en el poema.

Al BLOC DE CICLE MITJ podeu escoltar els poemes que anem llegim, on posem

en prctica tot aix que hem aprs. Visiteu-lo i escolteu els nostres poemes!

28

Llegim Font de versos.

TALLER DE POESIA El taller de poesia s una de les activitats amb ms xit i continutat que realitzem a Cicle Superior per endinsar-nos en el mn de la poesia. Aquest a activitat es desenvolupa anualment amb la complicitat de la Biblioteca Pompeu Fabra, el CRP d'Osona i l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Cada curs escollim un eix temtic i treballem junts sumant esforos per dissenyar l'activitat assolint els objectius proposats. Aquest curs com us podeu imaginar el tema de treball ha estat la poesia de Joana Raspall. Amb el suport didctic dels dossiers del Gust per la Lectura editat pel Departament d'Ensenyament a partir de la selecci de poemes del seu llibre Font de versos ens hem endinsat en el mn de la poesia de la m de dos experts bisaurencs en poesia: Manel Castromil i Cristina Casas. Ja ho veieu molta implicaci de tothom per assolir un xit compartit: VIURE LA POESIA! Els tallers consten d'una estructura de dues sessions que es desenvolupen a la sala d'actes de la biblioteca amb l'objectiu de modelar als alumnes per poder planificar posteriorment a l'aula un recital de poesia adreat al pblic. Aquest curs escolar l'acte escollit va ser l'entrega de premis del Concurs Literari El 855 on s va fer una mostra compartida entre l'escola i El Centre de la poesia de Joana Raspall.

Un moment de la sessi del taller de poesia.

Alumnes de 6 escoltant la part terica del taller de poesia.

El treball de grup s fonamental per garantir una bona lectura del poema.

EL GUST PER LA LECTURA A l'aula els alumnes de 5 i 6 han anat desenvolupant les estratgies per garantir una bona dicci dels poemes seleccionats i posteriorment poder plantejar pautes pel recital de poesia adreat al pblic. La producci audiovisual ha consistit en la preparaci per grups d'una selecci d'imatges (fotografies o dibuixos), selecci d'una pista musical i gravaci del poema amb l'audacity. El resultat final s'ha presentat al Concurs el Gust per la Lectura promogut pel Departament d'Ensenyament.

29

Imatges del procs de realitzaci del treball:

PRODUCCI DE POEMES La producci personal de poemes s l'objectiu de la tipologia textual d'aquest trimestre i els alumnes participen en la convocatria del Concurs Literari El 855 com una de les activitats anuals amb ms complicitat i participaci amb l'entitat local Gombau de Besora. De mica en mica l'objectiu es va assolint i al bloc i a les sessions de catal els alumnes comparteixen els seus poemes a l'inici de la classe, emprenent la iniciativa d'illustrar-los per donar-los una dimensi ms creativa i finalment en seleccionen un per participar en el Concurs Literari El 855. La lectura de les bases forma part del mateix procs. Un cop enviats els poemes al concurs sorgeix la iniciativa de participar i exposar els nostres poemes a la revista de poesia digital PISSIGANYA.CAT, una altra manera de donar funcionalitat a les nostres produccions escrites. De moment s'hi poden visualitzar:

TTOL DEL POEMA POETESSA La neu Anna Morat Les estacions Marta Sol La papallona Aina Martnez El Llibre Anna Morat

http://www.pissiganya.cat/

30

RECITAL DE POESIA Els somnis en el mn de la poesia sovint es fan realitat i vet aqu que el diumenge, 21 d'abril dins de l'acte d'entrega de premis del Concurs Literari El 855 els alumnes de Cicle Superior varen tenir l'oportunitat de recitar la seva selecci de 10 poemes de la Joana Raspall. Dels nervis a flor de pell de lltim assaig es va passar a la realitat de viure el moment dalt de l'escenari. ELS ASSAJOS

La Carla i en Guillem assajant M'agradaria.

El confident un poema recitat per Dani i Martin.

Noms un poema amb suport de les illustracions dels mateixos alumnes.

EL PASTS Els nois i noies que no participaven en l'acte d'entrega de premis varen donar el toc festiu a l'acte amb la incorporaci del pasts que havien construt a l'escola mentre el grup d'actors i actrius assajava al teatre El Centre. El pasts es va compartir tamb amb la resta de l'escola. I s que afegir-nos a la celebraci de l'aniversari de la Joana Raspall va ser tot un esdeveniment. Petits i grans estvem encuriosits per veure'l.

LA PRESENTACI DE LA JOANA Gui interpretat per Guillem i dria Morata de Cicle Superior, dos alumnes amb fusta d'actors.

Aqu teniu a la Joana Raspall: gran, molt gran. Destilla ofici descriptora, emocions en la

seva mirada, saviesa, una capacitat dobservaci que mai s gratuta, reflexi, dubte i

admiraci. Una bibliotecria que entn de llibres i coneix els interessos dels nens.

31

Un nen ha de saber que una pedra s bonica que un raig de sol s bonic que tot t

vida. La Joana explica daquesta manera el perqu va comenar a escriure poesia per a

nens. Perqu un dia va notar aquesta manca. I es va decidir a crear, a ensenyar i a donar

afecte a travs de lescriptura.

Veritat que tots compartiu aquesta idea?

Un nen ha de saber que una pedra s bonica... que un raig de sol s bonic... Magrada

repetir aquestes paraules i s que un nen ha de saber moltes ms coses, per aquestes

tamb!

I don ho treus tot aix?

Mespavilo, cerco informaci, miro el bloc de lescola ... i s q cada dia magraden ms els

seus poemes.

Jo tamb he fet cerques molt interessants. Si te les ensenyo podem compartir una bona

tarda de poemes.

Amb la Joana?

Oi tant! I amb molt bon humor. Heus aqu el teu desig fet realitat.

EL MEU MN DE POESIA

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=zGvKiGFWIso

Per jo voldria saber ms coses, on viu, quants any t....

Esperat un moment no la sents.... Comena per conixer els seus poemes.

LES BOMBOLLES

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=cdt_8RBnlvg

I mira posats a fer et convidar a la festa daniversari que li hem preparat al Bisaura.

(ENTRA EL PASTS)

I ara que ja ens lestimem magradaria ensenyar-vos lltima cerca que ha fet abans de venir

al youtube. Estigueu atents:

UNA VIDA DE LLIBRE http://www.youtube.com/watch?v=gtYCL8NdnX0

Ja ho veus Joana Raspall des del Bisaura et diem amb tot el cor: PER MOLTS ANYS!

De mica en mica la Joana Raspall ha entrat a formar part de la nostra vida escolar i personal

i a vegades ens sorprenem llegint els seus poemes, cercant informacions per la seva

32

biografia, fent un comentari un bloc... Que fantstic, el desig s'ha fet realitat, el cuquet de la

lectura personal i autntica ha entrat dins del nostre cor i segur que ja mai ms en fugir.

READING IN ENGLISH

The pupils in 3rd and 5th levels are reading English books from the suit case that we borrow from the Centre de Recursos dOsona.

LETS READ

We have them for a week and then we bring them back to school. Our parents can see them too!

The Cycle Superior pupils had the chance to read some books from the suitcase offered by the Centre de RecursosPedaggicsdOsona in the 2nd term. During a month we read a book weekly and we summarised one of them.Herethey are. ENJOY THEM !

STORIES OF PIRATES

Charlie had to keepaneye on a trunkbut he stolethetrunk. Whenthecaptainrealizedthetrunkswerentthere, Charlie toldthecaptain. Theywent to theisland to finditandcapturethethief. Charlie dreamt to be a pirate. Oneday he askedthecaptainpirate to conduct a shippirateandcrashedcaptainreproach.

Guillem Morata

STORIES OF PIRATES

Charlie loves to be a Pirate and goes to a market of Parrots and buys a parrot. Charlie goes on a boat and steals a treasure. The captain of the boat shouts STOP and runs to the beach.

33

Carlie goes to a restaurant, his parrot takes a robber and Charlie has lunch for free.

Joan Ramon Gea

STORIES OF PIRATES

Charlie is a pirate. He knows how to read a treasure map. He unlocks a chest and does lots of other piraty things. He didn't have a parrot and he buys one parrot in a market. Charlie boards a boat and takes a treasure and gold but the other pirates can see it. Charlie escapes on his boat. He abandones the parrot and he buys an owl. Paula Carrasco

STORIES OF MONSTERS

Frankie is on a bench and a frost sweeps the hair when Chip, a friend of Frankie, enters shouting: mm monster!!

Frankie and Bernie(his dog)run to the mountains, he finds huge footprints. Suddenly the monster freezes Bernie and goes to his cave. Frankie follows the monster and smells the chocolate in a hat , and the monster goes to the hat. When the monster tastes it he unfreezes and Bernie and Frankie are save.

ngelDomnguez

STORIES OF KNIGTHS

Itwas New YearsEve in theKingdom of Camelot.

Everyonewaseatingandlaughing. But a giant green Knightstrodeintothe hall. Thegiantspoke.

-Which of youwill play a New Years game with me?

You chop off myheadthenIll chop off yours!

Sir Gawainagreed to play his game.

Thenthe Green Knightoffersoneyear to do his part atthe Green Chapel.

Sir Gawainchopped off hisheadbutthe green Knightpickedhishead up and he tuckeditunderhisarm.

The green Knightsaid: Meet me atthe Green Chapelnext New Yearsday.

Thefollowingwinter Sir Gawain set off. He searched for the Green Chapelwith no successbut he wouldnotgive up.

At last, Sir Gawaincame to a castle: itwasThe Green Chapel. Sir Bertilakheard Sir Gawain s story, he askedtheKnight to staywithhim for threedays. ThefirstdayBertilackswife gave Gawain a kiss, theseconddayBertilackswifekissedhimtwiceand on thethirddayhiswife gave himthreekisses.

Sir Gawaintold all of this to Bertilackbut he didntsaythathiswifehadgivenhim a magicbelt.

On New Years Day Gawainrode to the Green Chapell.

34

Whenthe Green Knight is about to chop off hishead he descoversthatthe Green Knight is Sir Bertilak.When he was in thecastle he kneeldownbutthe green Knightdidntkillhim. He only gave him a painful nick on the neck.

Jon McGowanand Soukaina El Messaoudi

MAGICAL ANIMALS

Long ago, in Greece, there lived a prince, Bellerophon. He was loved by everyone except the king. He wanted to kill Bellerophon and he said that if he wants to prove that hes strong, he has to kill the Chimera, a goat-head and a lion-head with a snake tail. Bellerophon found a lady, and she said that if Bellerophon wants to kill Chimera he has to catch the winged horse Pegasus.

Bellerophoncatched the winged horse with the help of Athene.

Pegasus and the prince killed the Chimera with spears. Then they went back to the king and told him the news. As all people said that the prince is a God, Bellerophon and Pegasus flew to Mount Olympus, where the Gods lived. Zeus, the king of Gods, was annoyed to see the prince and sent a bee to kill Bellerophon. The horse threw the prince off and the prince died.

Zeus caught Pegasus and since that day on, Pegasus lived with Zeus in Mount Olympus.

Aina Martnez

THE LOST BROOMSTICK

Bess was a witch, and she was invitated to a party, too far from her house. Shedidin'tfind her broomstick, so she had an idea. Her magic rope; she only had to put it on a human, and then, she or he will turn into a horse. Soon, she saw a man, but he was limping. Next to him she saw a woman, she was strong to carry the bags so she could be perfect. The woman turns into a horse and Bess goes to the party. When the party ends, Bess meets with the man and gives the horse to him. The man was happy. He took the horse to a stable and took of the rope. The horse becomes to the wife. Bess, before the party, puts shoes to the horse, so then, the wife had horses shoes, and she couldn't carry the bags. The wife thoughts that the situation was funny but the man didn't understand that thought. Luca Morales

35

MERMAIDS

This story is about fifteen mermaid sisters. When one reaches fifteen years, she can rise above the waves and see these things for herself. When the little mermaid, reaches fifteen, she goes above the waves and she looks a prince on a boat. The boat gets sink. The mermaid saves the prince and she loves the prince. In the end of the story the mermaid goes to see the monster of the sea, and she asks: I want to have legs, no tail. And the monster of the sea becomes the mermaid into a normal girl. The girl goes to find the prince, and the prince is alone on a boat. The girl is sad. Marta Sol

STORIES OF ROBOTS: THE TERRIBLE TIDYBOT

Luke is playing in the room. His mum's angry. -Luke, clean your room!- He spent two hours, searching the Internet for robots cleaning. The Tidybot arrived at Luke's house. Luke flatten the command of the robot and the robot turns crazy. Finally the robot's battery was flat and Luke's sleeps in his room. Judit Punt

THE BILLY GOATS GRUFF

TheGruffbrotherslive in thefarm. Whenthewinterstationarrives , theGruffbrothersgoout of thefarm, andgear to settle in a newhouse. Buttheyhave to cross a bridge keptby a troll.

Albert Ginesta

EMPEROR'S NEW CLOTHES The emperor loves clothes. He likes reading in the park. But the emperor has got a problem: the royal procession was in two weeks, and he had nothing to wear. Boris said to the emperor you have got seven thousand of clothes. And the emperor was angry and said I say I want new clothes, then order it!! And Boris obeyed. Ldia Carreras and Nria Figueras

THE BIGGEST DAD

Linda describes her family. In September Tom came to Lindas school. Linda invited Tom to her house on Friday. On Friday Tom a Linda play cars. When Linda's mother enters in Lindas bedroom, she invited Tom to have lunch with her friend. Toms birthday is on February and Tom invited Linda to go to Toms party.

Anna Morat

36

THE NUTCRACKER

Claras in her house looking at the window waiting for her dad. Her dad arrives with a present and then he puts the present under the tree.

At night Clara cant wait to open the present. Then she opens the present its a soldier doll. Clara yawns and sleeps under the tree. When she wakes up there is a big tree and a soldier is spying on her. Shes very small. Then there is an attack with rats and soldiers, but the winners are the soldiers.

Clara and the captain of soldiers go on a sleigh to a palace of glass.

Marina Roca

37

FEM POEMES EN CASTELL A la classe de castell tamb hem treballat la poesia i ho hem fet inspirant-nos en el mar. Tot seguit teniu una mostra dalguns dels poemes que hem fet.

LAS OLAS DEL MAR

Las olas del mar reflejan el sol y la luna, tan bonita como siempre.

En el mar hay delfines,todos muy bonitos.

Al mar va la gente en verano.

En los cuentos hay sirenas

que invaden el mar.

Ay! Qu bonito el mar!

IAN SCIPIONE , CARLA VAQU

ALGO AZUL

Me iba a la playa

preparado para baarme.

Me voy al mar a tirarme

Y al mar me tir,

me sumerg

y nad. JORDI SOL

LA SIRENA

Un da fui a la playa.

De noche vi las estrellas

reflejndose en el mar. Pareca un mar lleno de diamantes

y una gran luna.

Vi una sirena nadando en tranquilidad

y del faro se asust.

Corriendo se fue a su lugar,

el fondo del mar.

ESTELA SERRANO

EL SOL EN EL PUERTO

Los barcos en el puerto

hablan con el sol,

ligeros en el mar,

con la puesta de sol

El sol se va,

sin decirles adis.

Los barcos tranquilos

con la puesta de sol.

IRMA GODAYOL

38

EL MAR ES AS El mar por fuera es tranquilo,

pero por dentro ya lo vers

Hay peces de colores,

algas y rocas.

Es muy bonito,

Pero depredadores tiene

y algunos peces mueren.

As es el mar!

SALVA GARCIA

EL TSUNAMI

El tsunami

Se ha llevado rboles,

Hombres, casas todo.

Ahora el mar

Ya est calmado.

Ahora ya estoy contento.

Y todo este desastre?

ALEIX SELLABONA

HOY ES ESPECIAL

Ya es verano y me voy a la playa,

Saco la toalla y no me tiro al agua.

Pero hoy me he metido

porqu haba un delfn,

Me dej montar en su lomo y un paseo fuimos a dar.

Cuando volvimos llor de pena.

No lo volver a ver

hasta el verano que viene.

Adis delfn, adis danzarn. MIREIA ROCA

39

LIBROS Libros , libros, montaas de libros! Pero piratas?versos piratas?. Una nueva idea con bonitas ilustraciones para los alumnos de CS.

A todos nos gustan los piratas: Sus rostros feroces, sus patas de palo, sus mapas y sus tesoroshacen volar nuestra imaginacin. Pero, adems, los piratas pueden ser muy divertidos No te lo crees?

Ana Alonso, poeta y escritora, nos ofrece un manual de piratera en verso a travs del humor: Irona, disparatadosjuegos de palabras y adivinanzas son algunos de los recursos expresivos que componen esta minuciosa descripcin del universo pirata. Pero Versos piratas, piratas en verso es tambin un libro de piratera en imgenes gracias a las magnficas ilustraciones de Jordi Vila Delcls.

Nuestros alumnos han gozado con una muestra de este libro y tambien han representado algunes de sus escenas.

Despus hemos transformado Cmo hacerse pirata y nos hemos encontrado con:

Cmo hacerse maestra, cmo hacerse bombero, cmo hacerse policia,cmo hacerse pianista y algunos ms.

Las aventures continuaran: moda pirata, bigotes, barbes, armas piratas...

40

Para ser un buen pirata hacen falta los siguientes ingredientes: lo primero, una bandera bucanera con huesos y calavera. Lo segundo, un mapa grande del mundo con los nombres principales de los mares tropicales y las islas de corales.

Lo tercero, un velero; porque una lancha a motor para la piratera resulta mucho peor. Lo cuarto, un catalejo de piel de lagarto. Lo quinto, una espada al cinto. Lo sexto, un libro de texto que explique en claro lenguaje cmo hacer un abordaje. ........

41

En el apartado de narraciones, este bonito libro de cuentos Cosas que pasan cada da: una vaca que se zampa letras y libros enteros, una pluma estilogrfica que escribe florituras que nadie entiende,una gata enamorada del frigorfico.

He aqu alguna pequeas opiniones sobre el mini relato: La Vaca de Biblioteca




Me ha gustado porque es original y divertido . Isur S.

La vaca era muy alegre y coma muchos libros No era como el resto de las vacas. Lea cada da un libro. Martin Y.

Creo que este cuento esta muy bien redactado y me gusta porque tiene mucha fantasa y hace reir. lia P.

La Vaca de Biblioteca esta muy bien.Explica que cada dia la vaca se come letras y puede llegar a comerse un libro. Haba algunos que le parecan muy importantes, como un diario secreto.... Carlota P.

Es muy divertido y tambien es un poco raro: una vaca comiendo libros.

Lluna P.

42

PROJECTE DE LECTURA EMOCIONAL Lectura i sentiments a cicle mitj A la biblioteca de lescola, tenim una maleta amb contes nous. Sn una pila de contes que ens mostren els sentiments i les emocions de nens i nenes com nosaltres. Hi ha contes per a totes les edats: per als ms petits i tamb per als grans.

Els alumnes de Cicle Mitj els estem llegint i nhem compartit alguns amb els alumnes de 2n perqu hem pensat que sn adequats per a la seva edat.

Llegir aquests contes ens pot ajudar a entendre millor com ens sentim en certs moments, com ens sentim nosaltres mateixos i com se senten els altres.

Els sentiments i emocions que viuen els protagonistes daquests contes sn molt freqents en els nens i nenes. Tots els contes daquesta maleta, els podem agrupar per temes tenen a veure amb nosaltres, la nostra vida i els nostres sentiments.




43

Contes de la por: Els protagonistes sn nens o nenes que expliquen qu fan per no tenir por.

Ja no tinc por La meva amiga la foscor Por de tot Tots uns homes

Aquest conte tracta duna nena que es diu Maria i est a la seva habitaci de dia ballant i a poc a poc es va fent de nit i entra la foscor lentament a lhabitaci i es posen a ballar la Maria i la foscor.

JLIA LLACH

Contes sobre el naixement o ladopci: Anem a buscar lAruna I va arribar la meva germana La histria de lEmma

En aquest conte sexplica el viatge que fan uns pares que vam a lndia per adoptar una nena.

ALEIX SELLABONA

44

Contes sobre la diversitat: Cossos de tota mena Nens de tota mena Quan-jo-tenia-la-teva-edat Sn tremends Estem tots en el mateix equip?

Contes de mascotes: En Dan i en Diesel El gos blau Ara em toca a mi Arcs de sant Mart en la foscor

s un nen que li agrada molt el color blau i vol un gos, per el ms curis s que el vol blau.

Per un dia troba un gos i diu: no s blau i no mel vull quedar.

Desprs el gos vol jugar amb ell i el nen al final pensa com que no hi ha gossos blaus es dir Blau, de nom.

CARLA VAQU

45

Aquest llibre ens ensenya que hi ha cossos de tota mena, s a dir hi ha persones diferents, per tots tenim les mateixes parts del cos. Aqu podem aprendre o repassar el nom de cada part del cos.

Aquest conte s divertit perqu hi ha finestres per obrir. No t gaire lletra i est escrit en lletra dimpremta i algunes paraules sn en lletra de pal.

Es pot recomanar a partir de P5.

ROGER COLOM

Collecci de contes den Roger: En aquesta collecci de contes veiem com el protagonista viu diferents situacions i va aprenent moltes coses. Els seus pares el volen tancar dins una capsa perqu no es faci mal, ell vol tenir una mascota per no sen vol cuidar, fa moltes activitats extraescolars i tota la famlia acaba esgotada...

Vinga, Roger Un gos, Roger? Compte, Roger! No, Roger!

46




47

LECTURES VISCUDES Cicle Mitj: 29 Contes bojos

Els grups de lectura de cicle mitj hem treballat durant fora setmanes el llibre dels contes bojos i ens hem divertit llegint-los i rellegint-los, imaginant i interpretant totes aquestes experincies tan estranyes duns personatges molt extravagants.

Tot seguit , us fem cinc cntims dels contes de lautora alemanya Ursula Wlfe:

UNA FAMLIA MOLT ESPECIAL

El conte tracta duna famlia que es pensa que era molt especial. Un dia els nens van tenir una idea genial, volien tenir una girafa molt i molt gran al jard. Aquest conte mha agradat molt perqu mha fet riure sobretot la part de la girafa s la que mha fet obrir la boca ensenyant les dents i dient aquest conte s el meu preferit.

ROGER COLOM

LA TOS PERDUDA

Una nena tenia tos, pe de sibte va deixar de tenir-ne. Va buscar i buscar, per no la va trobar. Finalment, la va trobar al pont recargolada a la barana.

BIEL BERNAL

EL GROC TAN I TAN GROC

Una dona volia tenir-ho tot groc: la roba, els armaris, etc.

Un dia va decidir fer un viatge al desert amb els seus fills perqu era molt groc, per un cop van ser all va perdre al seu fill gran jugant a lamagada. MART FIGUERAS

LA MQUINA DESPERAR Hi havia una vegada un nen que estava fart desperar i va construir la mquina desperar. Shavien acabat les hores avorrides, shavien acabat les esperes. Fins que un dia el nen va ficar la mquina desperar a la porteria i van perdre 17 a 1.

IAN SCIPIONE

LA DONA QUE CADA COP

VOLIA ESTAR MS PRIMA s una dona que vol estar cada cop ms prima. Al mat es bevia una tassa de te menjava poca cosa perqu es volia aprimar. La dona sanava aprimant. Un dia estava llegint el llibre de recptes, per es va adormir i va quedar tancada dins el llibre com si fos un punt de llibre. JLIA LLACH

LHOME ENDREAT Hi havia una vegada un home que era molt endreat. Sempre endreava el

cubell de les escombraries, no suportava que les agulles del rellotge

no estiguessin rectes i estirava els

EL CONTE DE FER PUNTA AL LLAPIS

Una dona volia escriure un conte i va comprar una pila de fulls i llapis nous. Mentre rumiava la primera frase va fer punta a un llapis. Feia

tanta punta que els va gastar tots. Van passar tres setmanes i encara no havia aconseguit

48

llenols ben tibats. Un dia va fer talllarines per sopar, per quan va anar a asseures a la taula, va pensar que la

safata, la forquilla i el plat no havien destar a asobre la taula, el seu lloc era

a dintre el bufet. JORDI SOL

escriure la primera frase, per shavia convertit en una campiona fent punta als llapis. LEX FERNNDEZ

ELS CABELLS DHERBA

s un perruquer que es va quedar calb. Amagava el seu cap sota una perruca, per la seva dona pensava que el feia

fora desgraciat. I la seva dona va pensar a la vida sha de provar tot i va tirar-li adob al cap i li va comenar a crixer

herba. I aix de portar herba al cap es va posar de moda. CARLA VAQU

EL GAT GRAS

Era un gat petit i buf que dormia a sobre del llit del seu amo. Sempre li donava menjar i ms menjar i es va

convertir en un gat gras, molt gras, que no deixava dormir lamo en el seu llit i noms

li deixava escurar els ossos del plat.

EULLIA COSTA

LA SUPERMESTRESSSA DE CASA

Una dona volia ser la millor mestressa de casa del mn. Cada dia netejava el pis,

fregava el carrer, polia el senyal que prohibia aparcar amb llustre per mobles i netejava el

pal amb alcohol.

Guardava la brutcia en una capsa i de nit la repartia i lendem la tornava a recollir i aix la

feia feli. MIREIA ROCA

EL BANY ESCUMA

Era un senyor que va anar a comprar en sab nou i va comprar tres paquets dels

grossos. Volia convertir-se dun sol cop en un home, per es va trobar enfonsat fins

al nas en una pasta de bombolles.

JORDI SU

LINVENTOR DE COLA

Hi havia una vegada un home que no estava dacord amb la cola que comprava. Va fer una

barreja de coses pringoses que se li van acudir. Va sucar-hi el dit, la m i el peu i a lacte se li va quedar enganxat. es va anar embolicant amb les cadires, etc. Pe sort va

arribar la seva dona... ALEIX SELLABONA

49

LA NENA DIVERTIDA

Hi havia una nena que volia ser diferent de les altres persones. Aix que quan entrava per les portes, entrava desquena. Quan alg li deia bon dia, ella contestava bona nit. Quan seia a taula, posava el plat a la cadira. IRMA GODAYOL

EL PARE QUE ES VA ENFILAR PER LA PARET

Era un pare que li deia al seu fill que tenia por de moltes coses. El pare es va enfadar i es va enfilar per la paret. Per es va espantar i aix el va fer caure, es que a all hi havia una aranya. BIEL ORRA

LA DONA PETITA I LHOME GROS

Una dona era molt petita i lhi agradaven les coses grans. Un home era molt gros lhi agradaven les coses petites. Es volien casar i la dona tenia un pis i lhome un altre. Es van ensenyar les cases i la dna tenia tots els mobles grans i lhome volia clavar un clau i el final el va clavar els coixins, i la dna no s va queixa. PAULA MIGALES

LA DONA PLANTADA

Una dona es creia la mes bonica i la mes elegant. El seu marit li havia de repetir.

Davant della no podia ni fer rots ni fer pets ni podia explicar acudits lletjos. Lnica cosa que podia fer era admirar-la i tenir cura della com si fos una flor. Per aix va arribar un dia que el seu marit va decidir plantar-la amb un test molt gran.EULLIA BERNAL

EL CAP DESTACI QUE SOMREIA Hi havia un home que no hi veia gaire b, per creia que les ulleres no lafavorien. Un dia va anar a lestaci a esperar un tren i li va preguntar en el cap destaci: Hola, si que tarda el tren, no? I lhome somreia . Escolti, que em pot dir lhora ?. I el cap destaci encara somreia. Escolti, per quina vergonya ser tant dhora i ja est borratxo!!! Li va dir una dona. I al final va resultar que el cap destaci era un porter. BIEL SERRALLONGA

LAIXECADOR DE PESES

Era un aixecador de peses que va decidir anar de vacances.

Per all savorria molt perqu all no hi havia ning aixecador de peses, o sigui que va decidir anar a la platja a la platja hi havia un parell de senyores i laixecador les va aixecar. Les senyores es van enfadar hi van anar a queixar-se al vigilant de la platja. PERE GARCIA

L ATRACADOR

En aquest conte explica que tothom tenia que tenir por del atracador i per aix es va posar olleres negres, un mocador a la cara i un barret negre. Va agafar un garrot i es va posar davant del mirall i va dir, auxili!!!

Es va posar dins el armari d un salt per es quedava sense aire i va obrir a poc a poc i va tornar a tancar a corre cuita. LEX RUIZ

LES BOSSES BARATES

Hi havia una dona que li agradava comprar tot el que era barat. Rdios, rellotges etc... Hi shi el formatge estava caducat no el llenava sin que el guardava fins que shagus acabat. Un dia va veure bosses a bon preu i en va comprar-ne milions.

LAURA MIR

50

EL PRANTOCOX

Un home va anar a empadronar-se a lajuntament .Li van preguntar com et dius de nom prantocox com et dius de cognom pranto i de segon cox. I desprs li van preguntar la data de naixement . Mhe imaginat a mi mateix quan neixo. El prantocox li va comenar a estibar els cabells al funcionari. NIL BIGAS

ELS CARAMELS QUE VAN CAURE A LES MATES DORTIGUES

Hi havia una vegada una nena que es va trobar tres caramels. Dos caramels eren de ratlles vermelles i blanques i laltre de ratlles grogues i negres. La nena es va entrebancar i els caramels van caure a les mates d'ortigues i es van inflar cada cop ms i ms fins a ser una pilota de futbol.

JOAN MIRANDA

LA DONA QUE HO TENIA TOT PREVIST

Hi havia una vegada una dona que volia anar dexcursi i va prepara totes les coses que necessitava per anar dexcursi va agafar i

va preveure: uns impermeables per si plovia, mitjons de recanvi, botes de muntanya, una

llanterna etc... Sen va anar dexcursi ella el seu home i els seus fills, mentre estava per

la muntanya dexcursi lnic que no va pensar va ser que anava caminat i va

trepitjar una boina de vaca. EVELYN ROPERO

LA DONA QUE HO TENIA TOT PROGRAMAT

En aquest conte sexplica que una dona sempre ho vol tenir tot programat per tot es complica un diumenge, un diumenge que esperava convidats.

I com sempre es va fer un programa. Va parar taula i es va anar a canviar van arribar per en

aquell precs instant va arribar els convidats i es clar la dona es va fer un embolic que no texplico. Ho va fer tot al reves i a el final va anar a esperar

els convidats a lestaci de tren.

TXELL PLANS

LA ESTATUA DEL CAVALL

Era un home que va veure una esttua , va fer encarregar una pedra molt grossa. Es va comprar un Martell, un cisell i una escala. Va comenar ha fer-ho i es va anant equivocant

i li va quedar per sota les margarides.

ROC ESTERLICH

LA DONA PLANTADA

En aquest conte el que mha agradat ms s quan la dona es va veure plantada i quan deia

que era la ms bonica del seu barri.

PABLO KALINOV

EL NEN OBEDIENT

Un nen era molt obedient . Un dia els seus companys i ell varen anar dexcursi. Hi havien uns nens que miraven els cavalls. El nen obedient tamb. La mestra i alguns dels seus companys varen marxar i els nens que miraven els cavalls no. La mestra els hi va dir el recorregut; desprs els nens es varen fer un embolic, van anar recta a un camp de patates a lesquerra, la ciutat per el nen obedient anava de dreta esquerra. Al cap duna estona la mestra el va venir a buscar enrabiada.

NRIA CUB

51

Els alumnes de tercer ens vam imaginar que rem escriptors per un dia i que el nostre conte boig seria...

- El gat brut, dAsmaa Bouzra. - El boig sonat, de David Vilanova. - Els costums tontos, de MariaTorroella. - El doctor, dAdri Sol. - El llapis viu, de Miquel Puig. - La bruixa, de Berta Camprub. - La familia que mai es barallava, de Sara Subirana. - El tonto, de Vesi Dimitrov. - La festa daniversari, de Laia Bragulat. - La mestra despistada, dAbril Morata. - La familia boja, de Marc Bertrans. - La dona que volia fer tot el que estaba malament, dAina Vilardell. - El nen que parlava com un ase, de Pol Maosa. - En Joan, lhome despistat, de Mar Crdoba. - El llapis punxegut, dArnau Valero. - El noi blanc vermell, de Laura Vias. - El gos marrano, de Nayane Ascaso. - Lhpica boja, dAnna Carbons. - El nen que es tirava pets, de Pau Orra. - Lhome, de Yeray Serrano. - El nen que caga al tobogn, de Marc Garca. - La caca, de Gil Benet.

Cicle Inicial: Projecte Els Murris

Els Murris formen part del nostre projecte d'escola de Els Murris formen part del nostre projecte d'escola de Els Murris formen part del nostre projecte d'escola de Els Murris formen part del nostre projecte d'escola de lectoescriptura. Aquest curs escollectoescriptura. Aquest curs escollectoescriptura. Aquest curs escollectoescriptura. Aquest curs escolar a Cicle Inicial hem ar a Cicle Inicial hem ar a Cicle Inicial hem ar a Cicle Inicial hem llegit el conte de llegit el conte de llegit el conte de llegit el conte de La Cmera de la KtiaLa Cmera de la KtiaLa Cmera de la KtiaLa Cmera de la Ktia amb la amb la amb la amb la novetat que vrem viure la lectura en directe a la novetat que vrem viure la lectura en directe a la novetat que vrem viure la lectura en directe a la novetat que vrem viure la lectura en directe a la ciutat de Barcelona" tota una aventura!ciutat de Barcelona" tota una aventura!ciutat de Barcelona" tota una aventura!ciutat de Barcelona" tota una aventura!

52

L'ITINERARI

La descoberta del plnol de Barcelona va ser tota La descoberta del plnol de Barcelona va ser tota La descoberta del plnol de Barcelona va ser tota La descoberta del plnol de Barcelona va ser tota una auna auna auna aventura i estudiarventura i estudiarventura i estudiarventura i estudiar----nos l'itinerari alnos l'itinerari alnos l'itinerari alnos l'itinerari al GOOGLE MAPS, una experincia que no oblidarem.una experincia que no oblidarem.una experincia que no oblidarem.una experincia que no oblidarem. Hi havia Hi havia Hi havia Hi havia molta feina per fer i ens vrem dividir l'itinerari " molta feina per fer i ens vrem dividir l'itinerari " molta feina per fer i ens vrem dividir l'itinerari " molta feina per fer i ens vrem dividir l'itinerari " una parada per cada grup de lectura.una parada per cada grup de lectura.una parada per cada grup de lectura.una parada per cada grup de lectura.

1.1.1.1. La Sagrada FamliaLa Sagrada FamliaLa Sagrada FamliaLa Sagrada Famlia

s a Barcelona. s un edifici rectangular de lany 1882. T 131 anys.

Quan la Sagrada Familia estigui construda hi haur 18 torres: una de Jess, una de Maria, quatre dels evangelistes

La va construir Antoni Gaudi i a la faana hi ha coses de la natura. Queralt 1r

2.2.2.2. La Torre AgLa Torre AgLa Torre AgLa Torre Agbarbarbarbar La Torre Agbar s molt alta i t els colors del Bara. A la nit fa llum i la podem anar a veure. Carla 1r

3.3.3.3. Santa Maria del MarSanta Maria del MarSanta Maria del MarSanta Maria del Mar s a Barcelona al barri del Born. s molt alta. T una rosassa molt grossa i bonica. Est al costat del mar. Mencanta Santa Maria del Mar. s molt gran i bonica. Hi he anat molts cops. Dayane 1r.

53

4.4.4.4. La PedreraLa PedreraLa PedreraLa Pedrera i la Casa i la Casa i la Casa i la Casa BatllBatllBatllBatll

LA CASA BATLL

La casa Batll s a Barcelona i hi va gent dexcursi s una casa modernista que va construir Antoni Gaud. T forma com dun badall quan et despertes. La teulada sembla un drac. A mi em va agradar molt. Roser 1r.

ELS TEXTOS A PARTIR DE LA SORTIDA

No heu d'oblidar que a la sortida ens acompanyava la cmera de la Ktia que t poders mgics i fa mgia amb les fotos.

- Roser, que no t'ho creus que la cmera s mgica? -li deia la Queralt tot rient.

Quan tenim la cmera de la Ktia a

les nostres mans encara estem ms

contents.

L'Eloi tirant una foto amb la cmera de la Ktia al seu grup davant de l'esglsia de Santa Maria del Mar. - Sortir b la foto?

EL CONTE: La cmera de la Ktia Som experts en conixer Barcelona. Repasseu les nostres llibretes veureu com treballen els guies de veritat.

54

TEXT COLLECTIU GRUP 3 El barri del Born s al centre de la ciutat. Hi ha lesglsia de Santa Maria del Mar. Est ple de botigues, bars i restaurants. Els carrers sn estrets i torts.

55

ESCRIVIM A PARTIR DE LA SORTIDA A BARCELONA

1111. Treballo al ra. Treballo al ra. Treballo al ra. Treballo al rac n 4" ESCRIVIM.c n 4" ESCRIVIM.c n 4" ESCRIVIM.c n 4" ESCRIVIM.

---- Necessito la llibreta de llengua per consultar Necessito la llibreta de llengua per consultar Necessito la llibreta de llengua per consultar Necessito la llibreta de llengua per consultar

els meus apunts.els meus apunts.els meus apunts.els meus apunts.

---- Penso el text contestant unes preguntes.Penso el text contestant unes preguntes.Penso el text contestant unes preguntes.Penso el text contestant unes preguntes.

---- Redacto el text mirant les preguntes i les Redacto el text mirant les preguntes i les Redacto el text mirant les preguntes i les Redacto el text mirant les preguntes i les

respostes.respostes.respostes.respostes.

---- Corregeixo el text amb les meves mestres. Corregeixo el text amb les meves mestres. Corregeixo el text amb les meves mestres. Corregeixo el text amb les meves mestres.

---- Passo el text a l'ordinador i el deso a la Passo el text a l'ordinador i el deso a la Passo el text a l'ordinador i el deso a la Passo el text a l'ordinador i el deso a la

meva carpeta de l'escola.meva carpeta de l'escola.meva carpeta de l'escola.meva carpeta de l'escola.

---- Busco una imatge al GOOGLE IMATGES. Que Busco una imatge al GOOGLE IMATGES. Que Busco una imatge al GOOGLE IMATGES. Que Busco una imatge al GOOGLE IMATGES. Que

divertit! Copio i enganxo amb ajuda la foto al divertit! Copio i enganxo amb ajuda la foto al divertit! Copio i enganxo amb ajuda la foto al divertit! Copio i enganxo amb ajuda la foto al

meu text.meu text.meu text.meu text.

---- Penjo el meu text al suro perqu tots el Penjo el meu text al suro perqu tots el Penjo el meu text al suro perqu tots el Penjo el meu text al suro perqu tots el

puguinpuguinpuguinpuguin llegir.llegir.llegir.llegir.

---- He acabat el rac n 4" He treballat He acabat el rac n 4" He treballat He acabat el rac n 4" He treballat He acabat el rac n 4" He treballat

moltssim!moltssim!moltssim!moltssim!

http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12be/projectes-de-lectura/projecte-de-lectura-la-camera-de-la-katia/

56

Cicle Superior: Els viatges dels quatre minyons de Vallairosa

Ja s de tots sabut que a la Biblioteca de l'escola hi viu un nou personatge: en Rocanegra, un personatge que pres vida del llibre de lectura dels alumnes de Cicle Superior i que a hores d'ara fa creure i callar a tots els lectors de la biblioteca. LA FITXA DEL LLIBRE

Ttol: Els viatges dels quatre minyons de Vallaiorosa.

Autor: Enric Larreula.

1 edici: gener 2009.

Illustrador: Jordi Fuster Fas.

Editorial: Crulla

Collecci: El vaixell de vapor.

Nmero de pgines: 159.

Idioma: Catal.

Categoria: Novella d'humor i d'aventures.

Nivell lector: A partir de 9 anys. Lucia Morales 6.

LA BIOGRAFIA DE L'AUTOR

AUTOR: Enric Larreula i Vidal

DATA I LLOC DE NAIXEMENT: Va nixer el 1941 a Barcelona

POBLACI: Barcelona OFICI: escriptor, professor universitari i illustrador

LLIBRES PUBLICATS:

El pas dels colors 1996 El nen nou i diferent 2004 El poble 2004

57

El paquet 1984 El gegant bo 1981

INVESTIGO UNA MICA: va rebre el Premi Pere Quart dhumor i stir, el 1990 amb lobre La Propina, i el 2000 amb lobra La Dutxa. Va rebre el premi Victor Catal lany 1967 amb lobra Recull de contes. (entre altres) Els catorze anys va comenar a treballar a una fbrica i estudiar fins a aconseguir un mestratge industrial. Una de les seves grans passions s el dibuix. Quan va deixar la fbrica shi va dedicar.

LLIBRES O TEXTOS QUE CONEC DE L'AUTOR:

Els viatges dels quatre minyons de Vallairosa

ALGUNS ENLLAOS:

http://www.escriptors.cat/autors/larreulae/index.phphttp://www.escriptors.cat/autors/larreulae/index.phphttp://www.escriptors.cat/autors/larreulae/index.phphttp://www.escriptors.cat/autors/larreulae/index.php

EL PLA LECTOR Cada alumne/a segueix el Pla Lector proposat al seu grup de lectura i comparteix un viatge amb els seus companys de grup. A la classe practiquem diferents tipus de lectura: personal i en veu baixa, collectiva, de parelles, informativa... A les sessions de lectura treballem estratgies per millorar la lectura comprensiva a partir del dossier El Gust per la Lectura i iniciem processos de cerca a partir dels temes que ens planteja la lectura, s aleshores que la lectura esdev i crea coneixement.

ELS VIATGES DELS QUATRE MINYONS El llibre ens porta altra volta a donar una volta pel mn i tornem a posar en mecanisme els processos de cerca i competncia informacional que venim treballant des de l'inici de curs. L'itinerari: Ens cal l's del GOOGLE MAPS per poder configurar el viatge del nostre miny. Aquest cop organitzats per grups la tasca esdev ms fcil. Els productes: Ens plantegem el procs fent cerques al DICCIONARI DIEC on line i l'activitat ens permet reforar el mecanisme de realitzaci de les fitxes de diccionari, per aquesta vegada ho plasmem en un mural. Les tcniques agrcoles: Utilitzem la nostra capacitat d'escriure i exposem amb detall cada una de les tcniques que descobreix el miny i que podr aportar als habitants de Vallairosa.

Al final cada grup t la seva producci: una power que podeu visualitzar al bloc, els murals de grup al passads de Cicle Superior, les anotacions i treballs als full de classe, els textos a l'ordinador a la carpeta de l'escola... http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12cs/catala/grup-de-lectura/


58



DIARI DEMOCIONS A LA BIBLIOTECA P3: ELS CARGOLS, ROSES I DRACS.

SABEU QUE NO TOTS ELS CONTES DE ROSES I DRACS SN DE SANT JORDI?

ELS CARGOLS HEM CONEGUT UN CONTE DUN FOLLET MOLT VALENT QUE HA DANAR A BUSCAR UNA ROSA MGICA,

EL PROBLEMA S QUE AL COSTAT DE LA ROSA HI HA UN DRAC MOLT FEROTGE.

59

MIREU QUINS DIBUIXOS MS BONICS HEM FET DEL CONTE

61

P4:ELS DRACS, CONTES DOLORS I DE PUDORS???

A LA CLASSE DELS DRACS HEM DESCOBERT QUE FER PUDOR S UN GREU PROBLEMA. PER AIX TOTHOM DIU QUE ES BANYA CADA DIA O CADA DOS DIES.

HEM DANAR NETS PER QU SIN ENS PASSARIA COM A LA DOLORS, LELEFANTA DELS NOSTRE CONTE. SABEU QUE NING VOLIA ANAR AL SEU COSTAT PER QU FEIA PUDOR?

UN ALTRA PROBLEMA S QUE ENCARA QUE ET RENTIS CONTINUIS FENT PUDOR. AQUEST S EL PROBLEMA QUE T EN HALLY, UN GOS QUE LI FA MOLTA PUDOR LA BOCA. TANTA PUDOR QUE GRCIES A AIX VA PODER TOMBAR DOS LLADRES I ARA ES DEDICA A FER DE GOS POLICIA.

MIREU QUINES FOTOS !

62

I QUINS DIBUIXOS HEM FET DELS DOS CONTES:

64

P5 ELS DINOSAURES, ELS INVENTORS DE CONTES.

ALS DINOSAURES ENS AGRADA MOLT INVENTAR-NOS CONTES I APROFITEM PER FER-HO ELS DIES DE BIBLIOTECA.

NOMS NECESSITEM PORTAR, SI HI PENSEM, ALGUNA COSA DE CASA, QUALSEVOL COSA S BONA PER AJUDAR-NOS A INVENTAR UNA HISTRIA BEN DIVERTIDA.

A VEGADES SOM TANTA COLLA QUE NO EL PODEM EXPLICAR TOTS JUNTS I ENS HEM DINVENTAR MS DUN CONTE.

MIREU I ESCOLTEU, A VEURE SI US AGRADA EL CONTE DAVUI.

65

1r Les nostres mascotes: Els divendres s el nostre dia de Els divendres s el nostre dia de Els divendres s el nostre dia de Els divendres s el nostre dia de

biblioteca i ja ens veus a tots visitant a biblioteca i ja ens veus a tots visitant a biblioteca i ja ens veus a tots visitant a biblioteca i ja ens veus a tots visitant a la colla de mascotes que viuen a la la colla de mascotes que viuen a la la colla de mascotes que viuen a la la colla de mascotes que viuen a la bbbbiblioteca de l'escola. La famlia de mascotes iblioteca de l'escola. La famlia de mascotes iblioteca de l'escola. La famlia de mascotes iblioteca de l'escola. La famlia de mascotes es va ampliant i a tots ens sorprenen es va ampliant i a tots ens sorprenen es va ampliant i a tots ens sorprenen es va ampliant i a tots ens sorprenen cada dia am b les seves histries cada dia am b les seves histries cada dia am b les seves histries cada dia am b les seves histries en viu"en viu"en viu"en viu"

- QUAN VREM COMENAR EL CURS NOMS HI HAVIA EN MARCELL I LA SEVA FAMLIA. ---- A finals del trimestre va arA finals del trimestre va arA finals del trimestre va arA finals del trimestre va arribar la Piga i la seva ribar la Piga i la seva ribar la Piga i la seva ribar la Piga i la seva amiga amb amiga amb amiga amb amiga amb

el seu cau.el seu cau.el seu cau.el seu cau. - Un dia en Marcell es va posar malalt i el varen haver d'operar. Es va passar tres

setmanes dins d'un llit que li varen preparar els nens de 6 abans no es va recuperar d'una greu operaci a la panxa.

- Al 2n trimestre Al 2n trimestre Al 2n trimestre Al 2n trimestre un dia va aparixer un personatge molt dolent tret un dia va aparixer un personatge molt dolent tret un dia va aparixer un personatge molt dolent tret un dia va aparixer un personatge molt dolent tret del llibre de lectura dels nens i nenes de Cicle Superior. A tots ens del llibre de lectura dels nens i nenes de Cicle Superior. A tots ens del llibre de lectura dels nens i nenes de Cicle Superior. A tots ens del llibre de lectura dels nens i nenes de Cicle Superior. A tots ens fa molta por perqu s molt rabit i va tot vestit de negre. Es diu fa molta por perqu s molt rabit i va tot vestit de negre. Es diu fa molta por perqu s molt rabit i va tot vestit de negre. Es diu fa molta por perqu s molt rabit i va tot vestit de negre. Es diu Rocanegra.Rocanegra.Rocanegra.Rocanegra. - Nosaltres tamb hem portat una nova mascota a la biblioteca. s la Ballarina del conte

El soldadet de plom i forma part del Projecte de Lectura Els Murris. Aneu molt en compte perqu s molt delicada i es podria fer malb si cau en mans d'en Rocanegra.

El nostre diari de biblioteca: Consulteu-lo al bloc sessi a sessi http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12be/be-cicle-inicial/be-1r/

ELS LLIBRES

66

El llibre que ms li

agrada a en Pau Arum de 1r.

LA SELVA D'EN PERESS, un llibre que ha viatjat per totes les famlies de 1r.

Un llibre que ajuda a escriure mini contes.

LA MEVA PETITA FBRICA DE LLIBRES, un llibre que ens permet fer petits contes, llegir-los, compartir-los a la classe i illustrar-los. Mostra de contes inventats: AL ZOO EL TAUR EM REGALA UN MAPAMUNDI. Pau F. 1r A LA LLUNA UN VAQUER TRANSPORTA EL CEL. Pau F. 1r A LA TELE EL GOS PORTA EL MEU NAS. Pau F. 1r A LA LLUNA EL MARCI PASSEJA UN ESTEL. 1r

L'ANY DE L'ESQUIROL, un llibre que vrem conixer a partir de la lectura a grup de lectura El rebost de l'esquirol. Un llibre que ens parla de les estacions de l'any. Un llibre per a bons lectors i lectores que anem llegint a poc a poquet i que acabarem el proper curs.

L'ORIOL I LES SEVES COSES, una proposta de lectura del RAC N 5 BIBLIOTECA. A tots ens ha agradat aquest llibre i tamb ens agraden les histries de l'Oriol. Si el voleu llegir en tenim ms d'un al rac de BIBLIOTECA.

LA BOTIGA DE LA FORMIGA PIGA, un llibre del Projecte de Lectura Emili Teixidor que tenim al rac de BIBLIOTECA i anem llegint a fragments. La Formiga Piga ja s un personatge molt conegut a 1r!

HISTRIES DE CADA DIA, un llibre que es pot llegir per interessos personals. Cada pgina explica una histria diferent i ben divertida. Sembla pensat per llegir abans d'anar a dormir!

67

NA TRIS TRAS UNA TORTUGUETA, un llibre per aprendre tot llegint i que permet molts nivells de lectura.

UNA M DE CONTES, un mn de contes per a poder escollir. Un recurs per passar una bona estona i gaudir dels contes. Nosaltres ens ho hem passat molt b amb EL SOLDADET DE PLOM i aquest trimestre llegirem LA CAPUTXETA VERMELLA. http://www.super3.cat/unamadecontes/inici/home

BON DIA, POESIA, un llibre de poemes de Joana Raspall. Un llibre que en Carles Ortega ha compartit amb tots nosaltres. Hem llegit, comentat i illustrat el poema VESPRE. Ben aviat podreu veure els nostres dibuixos i el poema al bloc de l'escola perqu ser la nova feina del RAC n 6: LA BONA LLETRA.

2n Sabeu quin s linvent ms intil i absurd de tots els invents mai inventats? LA GUERRA. Aix ho hem aprs amb un conte de lngel Daban: Com es va inventar la guerra. I com que nosaltres volem un mn on la guerra no existeixi, hem escrit uns missatges a alguns adults que encara creuen que la guerra s la soluci als seus problemes.

Eloi Barcel

YasminCobaa

Nicolau Olea

68




Salma El Messaoudi

AmadouKande

Ferran Mndez

lia Carreras

69

Cicle Superior

DIARI DE BIBLIOTECA

A les hores de biblioteca, porten a terme diferents activitats, per hi ha un perill: a la biblioteca les hores passen volant! ( no hi ha enlla, ni foto vlida. Cal anar a la biblioteca en persona del cartell que ens avisa!) D entrada anem a la biblioteca a fer lectura, escriure textos, activitats orals de lxic i de gramtica, per de pic o de palada, sempre acabem fent alguna activitat ms engrescadora.

Un dijous qualsevol a la biblioteca amb els alumnes de 5: ltimament ,estem treballant concretament, la classificaci dels llibres dins la biblioteca escolar. Els nostres objectius serien entendre el funcionament de la biblioteca i la signatura i saber-ne ben b el vocabulari propi: teixell, llom, signatura,etc...

Aix porta temps i prctica per aix ens recomanen anar a la biblioteca sovint!

70

Un altre dijous qualsevol a la biblioteca amb els alumnes de 5: A la biblioteca desprs de treballar una mica individualment i en silenci, hem estat mirant el bloc de la biblioteca i el qu han fet tots els nostres companys de cicle i d altres cicles. Tamb de vegades mirem la biblioteca digital, que s com si la nostra biblioteca ests ficada dins l ordinador i altres pgines dedicades a llibres.

http://genius.diba.cat/

Un dels molts dijous a la biblioteca amb els alumnes de 5 Hem estat treballant de manera molt sistematitzada, les fitxes biogrfiques que fem de tots els escriptors, que treballem extensament o dels que anem llegin algun text seu.

De vegades ens costa trobar alguna dada per cal perseverar i fer un treball correcta. Ens fa grcia el nom d algun escriptor, que no es diu Carb, ni Teixidor,ni Larreula, com per exemple : Goscinny o Gabancho

Un altre dels molts dijous a la biblioteca amb els alumnes de 5 Un altre dia, posem msica relaxant i ens proposen fer un poema. Ms tard, sabrem que es tracta del Concurs del 855.

71

ITINERARIS DE LECTURA AMB PERE MART Dos ratolins de bosc.

Itineraris de Lectura s un programa del Departament d'Ensenyament que permet a les escoles apropar els escriptors als alumnes. A l'escola cada curs escolar formalitzem la inscripci i aquest curs estem molt contents perqu hem comptat amb la visita de l'escriptor santquirzenc Pere Mart i Bertrn. En Pere s un mestre de la literatura infantil que sap transmetre la seva obra i donar pautes als nens i nenes per esdevenir bons lectors. L'activitat ha consistit en: 1. Presentaci dels seus llibres: en Pere venia ben carregat i de mica en mica ens ha anat fent una mostra dels seus llibres i els temes que tracten. 2. Els nens i nenes de Cicle Inicial li han preparat preguntes sobre el llibre Dos ratolins de bosc que havien llegit el 2n trimestre. 3. Inici de la continuaci del conte: en Pere ha redactat el plantejament i ara ens tocar als nens i nenes de Cicle Inicial acabar-lo i compartir-lo amb ell.

Un llibre ens permet explicar moltes histries i empatitzar amb els seus personatges. - Com us sentiu Blanquets o Tolins?

A en Pere li vrem regalar dues pellcules sobre a partir dels temes del seu llibre. http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12ci/catala-2/grup-lectura/dos-ratolins-de-bosc/

72

El llibre que hem llegit tamb est tradut al gallec.

En Pere escrivint el comenament de la continuaci del llibre.

Aprendre a escriure. Tenir en Pere Mart a l'escola s un luxe que cal aprofitar de valent. Els alumnes de Cicle Superior varen compartir amb en Pere una xerrada sobre el fet d'escriure. La xerrada va anar dedicada als textos literaris i els aspectes que hem de tenir en compte a l'hora d'escriure. A partir de dos textos narratius de tipologia diferenciada la xerrada es va anar desenvolupant tot explicant els components que ha de tenir un bon text. Parlant amb en Pere l'estona va passar molt de pressa i a tots ens va venir el cuquet d'escriure. Ara que ja fa dies de tot aix, encara tenim molt presents les seves paraules quan escrivint.

En Pere Mart i Bertrn compartint la seva feina d'escriptor amb els alumnes de Cicle Superior.

L'inters per les paraules d'en Pere va ser una constant de l'activitat.

En Pere compartint el llibre Paraules bessones amb un grupet d'alumnes de Cicle Superior.

PARAULES D'ESCRIPTOR

Un text ha de tenir contingut (Nria Figueras)

Nosaltres hem de dominar molt b la nostra llengua. (Arnau)

El text literari pretn crear bellesa (Guillem)

Un text literari ha de tenir aspectes vivenvials (Anna)

Els aspectes formals dun text literari sn importants (Ldia)

Lentonaci dna vida als textos (Soukaina)

Lescriptor crea a partir de la imaginaci i les paraules. (Aina)

73

Els aspectes de contingut, formals i vivencials sn fonamentals per redactar un text

literari (Luca)

La bona literatura sempre va ms enll del contingut (Marta)

Hem descriure sobre el qu ens agrada (Marina)

Els aspectes vivencials tenen connexi amb el text i la vida de lescriptor (Jon)

No tots els poemes han de tenir sentit. (Judit)

Hem dentendre el que llegim (Alba)

http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12cs/catala/els-nostres-escriptors/parlem-amb-pere-marti-i-bertran/

74

CONTA CONTES DE FAMLIES

CONTACONTES s una activitat que iniciem per primera vegada amb l'objectiu de fomentar la participaci i apropar l'escola a les famlies. Conixer el dia a dia de l'escola genera implicaci i complicitats. Treballar junts famlia i escola s l'xit de l'aprenentatge. Per aquest motiu ens felicitem per la bona acollida d'aquesta activitat que volem que tingui continutat i segui un precedent de la nostra manera d'entendre l'escola. Aquesta edici ha comptat amb la participaci de ........ familiars i l'activitat s'ha portat a terme de P3 a 2n del 16 d'abril al 26 d'abril. Les famlies que hi han participat formen part d'una base de dades de contacontes de l'Escola Segimon Comas.

Cada conte uns presentadors molt especials Un gran secret era la premissa dels nens i nenes que varen fer de presentadors de l'activitat i s que per aconseguir un efecte sorpresa cal treballar el tema de valent i no dir ni piu, si volem que tot rutlli com una seda. Aix va ser com el grupet de nens i nenes presentadors es varen trobar per preparar el gui de benvinguda als seus familiars contacontes. Petits i grans es varen ajudar per aconseguir un bon gui de presentaci. Heus ac mentre preparaven el gui:

- Quines parts ha de tenir el gui? Parlem-ne i decidim.

El gui de presentaci de l'activitat un secret que cal guardar.

Ja tenim el gui llest ara ens cal preparar-lo i recordar el calendari de l'activitat.

75

Contacontes a Educaci Infantil

La rateta que escombrava lescaleta

Contacontes: Gemma Carbonell Presentadors: Nria i Mar Rodas Data: 16-04-13 Hora: 3 de la tarda Lloc:Aula P3 Argument :Hi havia una vegada, una rateta que escombrava l'escaleta de casa seva, i escombrant, que escombrars...Ohhh! Es va trobar un dineret!! i amb aquest dineret, es va comprar un lla per la seva cua. I estava tan guapa que tots els animals del poble es volien casar amb ella. Per de tots els animalons, va escollir casar-se amb el gat, que tenia una veu dola...per de sobte...

Foto

Activitat posterior

76

El gegant del Pi

Contacontes: Joan Mendo Presentadors: Roser i Bruna Mendo Data: 22-04-13 Hora: 3 de la tarda Lloc:Aula P3 Argument : El Fort Farell s un noi molt alt i gros, s un gegant. Un dia va marxar cap a Barcelona a lluitar amb el gegant d'all. Era tan valent que en comptes d'agafar un bast, va arrencar un pi. Quan el veien passar, tothom li cantava la can: El gegant del pi, ara balla, ara balla..., El gegant del pi, ara balla pel cam. Quan va arribar a Barcelona i abans de la gran lluita, es va menjar un pilot d'animals, tenia tanta gana!!! I b, la lluita va comenar, Qui va guanyar???

Foto

Activitat posterior

77

La veueta

Contacontes: Eva Serratosa, Neus Escobosa i Meritxell Arx Presentadors: Salva Garca, Dami Pujals , Ainhoa Medina i Sara Lpez. Data: 17-04-13 Hora: 3 de la tarda Lloc:Aula P4 Argument : En Perico s un camale que ha fet una malifeta. Tot duna sent una veu que el fa

reflexionar perqu pensi si all que ha fet est b o no. En Perico sadona que no ha

actuat b i intenta posar remei a la seva acci.

Foto

Activitat posterior: Sorgeix un dileg amb els nens i nenes sobre el personatge del conte i les seves accions. Visualitzaci de les imatges del conte i conversa sobre el qu hi passa. Enlla ? Desprs escrivim el ttol del conte, el nom del personatge i el dibuixem. Tamb ens hem

fet una mscara que ens han portar lEva, la Neus i la Meritxell.

Les mascres den Perico

78

El secret de les girafes

Contacontes: M Carme Basagaa Presentadors: Pere Permanyer i Aina Vilardell Data: dijous, 18 dabril Hora: 2 quarts de quatre Lloc:Aula P5 Argument : Pobra girafeta! Tots els animals que coneix, obren la boca i deixen anar uns sorolls! Ella en canvi, no hi ha manera! Sort que el seu pare li demostra que les girafes tamb en fan de sons . I QUINS SONS! Noms es tracta daixecar la cua i fer un.......PET!

Foto

Activitat posterior

79

El ratol de camp i el ratol de ciutat a P4 i P5

Contacontes: Elena Extremera Presentadors: Roc Esterlich i Carles Rovira. Data: Divendres 26 dabril Hora: 9,30 Lloc: Aula P5 Argument : El ratol de ciutat va a visitar el seu amic, el ratol de camp. Quin munt de coses desagradables hi troba al camp: abelles que piquen, hi fa molt fred... Per quan el seu amic de camp va a veurel a la ciutat tampoc hi est a gust del tot...

Activitat posterior

80

Conte inventat a P3, P4 i P5 Contacontes: Llus i Ramon Vilardell Presentadors: Txell Plans, Aina Vilardell, Guillem Vilardell Data: 19-04-13 Hora:11,30 h. Lloc:Aula P5 Argument : Amb un elefant, un tigre, un lle, unes pomes, ... en Ramon, en Llus i els nens i nenes de P3, P4 i P5 shan inventat una histria ben embolicada. Sort que al final, a tots, els va salvar una corda!

Foto

Activitat posterior

81

Contacontes a Cicle Inicial

En Llus Vilardell (pare de lAina de 3r i en Llus de P5) i en Ramn Vilardell (pare den Guillem de P3) ens van demostrar que podem passar una molt bona estona inventant i explicant contes. El primer conte que ens van explicar va ser fruit dun treball cooperatiu. Els nens i nenes de Cicle Inicial vam triar, dentre un munt de contes que tenem a la classe, 5 noms comuns i 5 verbs a latzar. Aix va nixer el conte de La vaca amb taques de colors. A nosaltres ens va agradar tant la idea que a la tarda vam tornar a triar 5 noms i 5 verbs i a partir delles vam crear nous contes. Aqu en teniu un.

EL NEN QUE VOLIA PUJAR LA TORRE.

Hi havia una vegada un nen que anava jugant pel carrer. Es va trobar una torre i va pensar que seria divertit enfilar-shi.

Va cridar el seu amic lle i va pujar al seu llom. Va intentar arribar al cim de la torre, per no hi arribava.

El lle va cridar a la seva amiga, la girafa. El lle va pujar al cap de la girafa i el nen al llom del lle, per encara no arribava al cim de la torre.

TORRE GIRAFA LLE AVI CADIRA

JUGAR ENFILAR-SE VIATJAR TROBAR - MENJAR

82

La girafa va cridar la seva amiga pantera. La girafa va enfilar-se al llom de la pantera, el lle va pujar al cap de la girafa i el nen al llom del lle, per encara no arribava al cim de la torre. Va passar un avi i els va veure. Lavi va baixar i els va recollir a tots i tot volant els va portar fins al cim de la torre.

FI

AmadouKande, Nico Olea i Dani Salvador

Helado de papas? Contacontes: Lorena B

xerraire literari 65

Documents

Transcript of xerraire literari 65