TIRANT LO BLANC

COMENTARI DE TEXT APLICAT A UNA NOVEL·LA

PAUTES PER A ELABORAR UN COMENTARI

Eix de producció

Context històric

Autor

La forma del text

Estructura externa

Estructura interna

El contingut del text

Resum del text

Temps i espai narratiu

Veus narratives

Personatges

3

2

1

1. EIX DE PRODUCCIÓ CONTEXT HISTÒRIC

A LA CORONA D'ARAGÓ...

Tot i que al començament del segle XV el feudalisme pateix una davallada, cal tenir en compte que des del segle XI la figura dels cavallers que protegien els feus dels seus senyors havia agafat força a la literatura i, per exemple, Ramon Llull ja havia parlat d'aquesta figura al Llibre de l'ordre de cavalleria.

Amb la caiguda de l'esperit feudal, doncs, la imatge dels cavallers decau i a partir del segle XVI ja es deixen de banda les batalles de cavallers, les lletres de batalla i, en aquest sentit, la cavalleria es transforma en una simple ostentació, sense funcions.

Amb la puixança de la burgesia dins l'àmbit urbà i amb l'augment de les exigències de la noblesa envers els camperols a l'àmbit rural, la Corona d'Aragó pateix molts canvis polítics i socioeconòmics que influeixen, també, a la desaparició de la figura dels cavallers

1. EIX DE PRODUCCIÓ

CONTEXT HISTÒRIC

POLÍTICA INTERNACIONAL...

El segle XV suposa el final de la Mediterrània com a centre del món a causa de dos fets: la caiguda de Constantinoble el 1453 i la descoberta d'Amèrica el 1492.

Europa viu un període d'estabilitat política.

Es produeix, a més, un canvi de paradigma cultural: el Renaixement italià.

1. EIX DE PRODUCCIÓ

CONTEXT HISTÒRICOLITERARI

La literatura catalana viu el seu moment més àlgid: el Segle d'Or.

Des del segle XII a la corona aragonesa ja es coneixien les narracions novel·lesques de la Matèria de Bretanya (aventures i llegendes vinculades a les figures del rei Artús, Lancelot, Tristany o la llegenda del Graal) que van ser traduïdes al català i van inspirar molts escriptors catalans.

Tanmateix, amb Tirant lo Blanch i Curial e Güelfa les característiques de la literatura de la Matèria de Bretanya pateixen un gir a casa nostra: neix la novel·la cavalleresca.

1. EIX DE PRODUCCIÓ

CONTEXT HISTÒRICOLITERARI

NOVEL·LA DE CAVALLERIES NOVEL·LA CAVALLERESCA

Elements meravellosos i inversemblants.

Personatges fantàstics. Espais narratius exòtics i

fantàstics. Temps narratius ambientats en

passats remots. Creació de mons onírics i

envoltats per la fantasia.

Sense elements meravellosos, són produccions marcades per la versemblança.

Personatges realistes. Espais narratius coneguts amb

referències a personatges de l'època.

Temps narratius pròxims al moment de producció.

Creació de mons realistes.

1. EIX DE PRODUCCIÓ CONTEXT HISTÒRICOLITERARI

Les dues grans novel·les del segle XV són

Tirant lo Blanch i Curial e Güelfa i totes

dues s'adhereixen a les característiques de

la novel·la cavalleresca. Així doncs, mentre

que el Tirant va ser escrita entre els anys

1460 i 1468 es pensa que el Curial va ser

escrita abans del 1462.

Curial e Güelfa, d'autor anònim va ser

trobada el 1876 per Milà i Fontanals i és

una novel·la estructurada en tres llibres

Argument Curial e Güelfa, 1

Llibre primer: Curial i Güelfa (vídua del marquès de Milà) s'enamoren i Curial és entrenat com a cavaller per Melcior de Pando. Durant aquesta part Curial viatja a Àustria on li cedeixen la mà de la filla del Duc i, després de rebutjar la proposta, torna a la Cort on s'envolta de cavallers catalans.

Argument Curial e Güelfa, 2

Llibre segon: Curial parteix cap a Melú, a un

torneig, juntament amb una donzella de

Güelfa. La filla del Duc d'Àustria, Laquesis,

envia una donzella seva per a trobar Curial

però ell resta fidel a Güelfa. Després de

moltes batalles i d'haver de restar més temps

enfora de l'estimada, Curial és acusat d'estar

enamorat de Laquesis i Güelfa l'abandona.

Argument Curial e Güelfa, 3

Llibre tercer: Curial, gràcies a Melcior de Pando,

viatja a Gènova i després pelegrina a Jerusalem.

Quan decideix tornar a casa, una tempesta fa que

mori tota la tripulació menys Curial i un altre

cavaller que són presos per un cavaller de Tunis.

Quan Curial aconsegueix tornar a casa, tanmateix,

Güelfa es desentén d'ell, que torna a marxar fins

que, després de fer un viatge a Alemanya torna a

casa i aconsegueix casar-se amb la seva estimada.

1. EIX DE PRODUCCIÓ AUTOR

Joanot Martorell va ser el típic cavaller del segle XV. Nascut a Gandia entre els anys 1413 i 1414 va ser fill d'una família de la petita noblesa valenciana relacionada amb la cort (el seu padrí havia estat conseller del rei Martí l'Humà i el seu pare cambrer del mateix rei).

Joanot Martorell va participar a les expedicions per la Mediterrània que va realitzar Alfons el Magnànim i el 1433 ja havia estat armat cavaller.

El nostre autor va participar activament en diversos fets d'armes el més importat dels quals va ser el que va dur-lo a viatjar a Anglaterra per defensar l'honor de la seva germana Damiata. Tot i així, hi ha documentades altres lletres de batalla de Martorell que demostren l'orgull que per a ell suposava ser cavaller.

A Tirant lo Blanch, Martorell plasma la persona que ell hauria volgut ser: un cavaller errant.

Abans de morir, sol i endeutat, empenyora el manuscrit del Tirant a Martí Joan de Galba que el porta a impremta.

Martorell, el 1468, mor sol, sense descendència i sense ser partícip de l'èxit de la seva única novel·la.

2. LA FORMA DEL TEXT ESTRUCTURA EXTERNA

La versió del Tirant que manejam està dividida en cinc parts distribuïdes en 230 pàgines.

ESTRUCTURA INTERNA

La novel·la comença amb una lletra de Joanot Martorell dirigida al rei Ferrando de Portugal. En aquesta lletra, Martorell afirma que la novel·la és una traducció. Tot i així, en aquest fet rau la primera de les grans innovacions del Tirant ja que la carta no és més que un episodi de ficció literària.

Podem dividir l'estructura del Tirant de la següent manera: el plantejament (que es correspon amb la primera part de la història), el nus (que va des de la segona a la quarta part) i el desenllaç (que és la darrera part de la trama).

3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL

PLANTEJAMENT

Primera part: Tirant a Anglaterra.

Entre l'estètica de la novel·la cavalleresca i la d'un llibre doctrinal de cavalleria, en aquesta primera part i després d'haver-se explicat la història del comte Guillem de Varoic, ens és presentat el nostre protagonista.

Tirant, juntament amb altres gentilhomes ha viatjat a Anglaterra per assistir al casament del rei i rebre l'ordre de cavalleria. Després de desviar-se accidentalment del camí es troba amb Guillem de Varoic, convertit en ermità, que l'adoctrina sobre la cavalleria.

Després de les noces, Tirant torna a veure l'ermità i li explica les festes que s'han fet com a conseqüència de les noces del rei però es nega a parlar-li dels fet d'armes que s'han succeït. És Diafebus, el cosí de Tirant, qui li explica a l'ermità les batalles que han fet que Tirant es converteixi en un gran cavaller.

Es narren, en aquesta part, les batalles d'un Tirant solitari contra personatges com Kirieleison de Muntalbà o contra un alà (la bèstia de la novel·la de cavalleries però plasmada de manera realista).

3. EL CONTINGUT DEL TEXT

RESUM ARGUMENTAL NUS (1)

- Segona part: Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes Després de rebre notícies que el Soldà del Caire ha posat

setge a l'illa de Rodes, Tirant parteix juntament amb l'infant del rei de França (que s'ha amagat a la nau del nostre cavaller).

Una vegada a Sicília, Felip, que és mig beneit, s'enamora de la princesa del regne, Ricomana i Tirant posa en marxa una sèrie de peripècies perquè la jove es convenci que Felip no és tant grosser com diuen.

Tirant i Felip socorren la ciutat i aconsegueixen fer fugir els moros i, quan tornen a Sicília, després d'haver peregrinat a Jerusalem, Ricomana i Felip es casen (en contra dels consells d'un filòsof).

Tirant i Felip, finalment lluiten contra els infidels i retornen a Sicília com a vencedors.

3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL

NUS (2)

Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (I)

L'acció comença quan Tirant rep una carta de l'Emperador de l'Imperi Grec en què li explica que els turcs ha envaït l'Imperi i que estan assetjant la ciutat. Tirant, guiat pel deure, viatja a Constantinoble.

Quan arriben són rebuts amb molts honors i Tirant coneix Carmesina, filla de l'Emperador, de qui s'enamora perdudament i li confessa el seu amor mitjançant un joc de miralls.

En aquest punt coneixem a Viuda Reposada, la dida de Carmesina que també està enamorada de Tirant i decideix posar traves a l'amor del cavaller i la donzella.

La guerra, tanmateix, continua i Tirant ha de sortir de la ciutat diverses vegades per derrotar els turcs.

3. EL CONTINGUT DEL TEXT Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (II)

Entra en escena el Duc de Macedònia que, essent envejós de Tirant, fa tot el que està a les seves mans per enutjar-lo.

Entre tots aquests enemics, tanmateix, Diafebus, el cosí de Tirant, lluita per afavorir els amors entre Tirant i Carmesina i, després d'haver vençut els turcs en batalla, el jove es trasllada a la ciutat, parla amb Carmesina, que estava enfadada amb Tirant per culpa de la Viuda Reposada, i es casa en secret amb Estefania,la filla de l'autèntic Duc de Macedònia.

La situació militar requereix de l'ajuda de l'Emperador i, per aquest motiu, Carmesina i el seu pare es traslladen al camp de batalla, on observen la valerositat de Tirant.

Durant la nit, Tirant i Diafebus apareixen secretament a la cambra de la princesa i es deliten amb la companyia de les seves estimades

3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL

Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (III)

Plaerdemavida, que a partir d'aquest moment esdevé determinant en la relació de Tirant i Carmesina, durant el matí següent a l'encontre amorós, explica irònicament a les noies el que va veure, fet que implica que la donzella coneix els seus secrets.

Quan l'Emperador i Carmesina tornen a Constantinoble Tirant aconsegueix vèncer els aliats dels turcs i porta els presoners de la batalla al palau de l'Emperador.

Abans de tornar a entrar en batalla, Estefania i Diafebus es casen realment i Tirant, que no aconsegueix els seus propòsits amorosos amb Carmesina, ha de partir un altre vegada.

Plaerdemavida, però, insta a Tirant perquè es fiqui al llit de Carmesina fent-se passar per la donzella. Quan Carmesina se n'adona, és tant el rebombori que fa, que Tirant ha de saltar per la finestra (fet que li provoca una fractura a la cama) i Carmesina ha de dir que una rata enorme li ha pujat a la cara mentre dormia.

3. EL CONTINGUT DEL TEXT Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (IV)

Com que Tirant està lesionat i no pot entrar en batalla, demana a Hipòlit que enviï cartes d'amor a Carmesina. Hipòlit, durant les seves visites al castell s'enamora de l'Emperadriu i comencen una història d'amor secreta.

Tirant i Carmesina, després d'haver-se vist d'amagat en unes quantes ocasions, es casen en secret (sense que la princesa cedeixi la seva castedat a Tirant).

La Viuda Reposada, morta de gelosia, fa creure a Tirant que Carmesina s'entén amb un hortolà i Tirant perd tot el desig de viure.

Tot i així, abans de partir, Carmesina (que no entén res) demana a Plaerdemavida que vagi a veure Tirant a la seva nau i que li expliqui tota la veritat.

L'embarcació de Tirant, per culpa de l'agressivitat del mar, va a la deriva.

3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL

NUS (3)

Quarta part: Tirant al Nord d'Àfrica.

Després del naufragi, Tirant és pres com a presoner pel Cabdillo de los Cabdillos, un senyor del regne de Tremissèn, que el vesteix, l'alimenta i l'envia al castell del seu fill. Tirant, en aquest punt no és tractat de la millor manera possible car el fan presoner. Tanmateix, el Cabdillo li demana ajuda perquè el rei, que es vol casar amb la filla del senyor, l'ataca.

Tirant ajuda el Cabdillo i gràcies a la traició d'un jueu, el primer aconsegueix recuperar la seva filla. Aquesta demana a Tirant si vol ser el seu espòs però ell resta fidel a Carmesina i aconsegueix convertir al Cabdillo i a la seva gent al cristianisme.

A continuació Tirant retroba Plaerdemavida que havia estat recollida per un vell moro i havia fet de serventa a una senyora de la ciutat. La donzella li recorda a Tirant quina és la situació de l'Imperi i aquest decideix enviar un ambaixador a l'Emperador i retorna a Constantinoble juntament amb tots els moros que ha convertit.

3. CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL

DESENLLAÇ

Cinquena part: Tirant torna a l'Imperi Grec

Quan Tirant arriba a Constantinoble la Viuda Reposada es mata per por del cavaller i ell aconsegueix socórrer la ciutat. En aquesta situació, Tirant negocia la rendició amb els Turcs i, una vegada aconseguit el seu objectiu va a informar l'Emperador.

Durant la nit Plaerdemavida enganya la princesa i deixa entrar Tirant a la seva Cambra que, finalment, aconsegueix consumar el seu amor.

L'Emperador accepta les propostes de pau dels turcs i Tirant allibera tots els esclaus (entre els quals hi ha Diafebus). L'Emperador, agraït, dóna la mà de Carmesina a Tirant i el fa hereu de l'Imperi.

Abans de les noces, però, Tirant torna a entrar en batalla per recuperar tots els territoris que encara resten en mans turques però, el seu destí fa que es posi malalt i mori després d'haver fet testament i haver escrit una carta a la seva estimada Carmesina.

El disgust de tothom és tant gran que l'Emperador mor trasbalsat per la mort de Tirant i l'ànima de Carmesina també abandona el seu cos, ajaguda al costat del seu estimat .

Hipòlit, finalment, és anomenat hereu de Tirant, es casa amb l'Emperadriu i fa enterrar dignament els cossos de Tirant i Carmesina.

3. EL CONTINGUT DEL TEXT

RESUM ARGUMENTAL

ELS TEMES

Tot i que els temes principals de la novel·la són el militar i l'amorós no podem dir que siguin els únics, ans al contrari, Tirant lo Blanch és una novel·la de cavallers, de guerra, una història d'amor, un document històric de l'època, una novel·la costumista a parts, una composició eròtica, humorística, psicològica, etc. Una novel·la total.

3. EL CONTINGUT DEL TEXT

TEMPS I ESPAI NARRATIU

TEMPS:

Intern: les accions del Tirant es desenvolupen de forma lineal, sense analepsis ni prolepsis. Podem dir, per tant, que la trama i la història coincideixen. D'altra banda, l'acció es desenvolupa en una sèrie d'anys (no sabem ben bé quants car no s'especifica).

Extern: pel que fa al context històric en què es desenvolupen els fets podem dir que és el mateix en què va viure Joanot Martorell: el segle XV.

2. EL CONTINGUT DEL TEXT

TEMPS I ESPAI NARRATIU

ESPAI

Podem dividir els espais en què es desenvolupa la novel·la partint de la seva estructura interna. Així doncs, cada part succeeix en un espai determinat: Anglaterra, Sicília i l'Illa de Rodes, l'Imperi Grec i el Nord d'Àfrica. Tots aquests espais, alhora, són reals, característica pròpia de la novel·la cavalleresca.

A més, però, podem concretar una mica més i dir que les escenes bèl·liques estan caracteritzades per succeir a l'exterior (al camp, als carrers, al mar, etc.) mentre que les escenes amoroses són escenes íntimes que es caracteritzen per estar ambientades en llocs tancats (la cambra de la princesa, de l'Emperadriu, a l'interior d'un castell, etc.)

2. EL CONTINGUT DEL TEXT

LES VEUS NARRATIVES

Com bé explica Jordi Tiñeda al pròleg de la novel·la, el narrador del Tirant és discret, exposa els fets en tercera persona i mai no busca la complicitat amb els lectors. Així doncs, podríem dir que la novel·la, en gairebé tota la seva totalitat presenta un narrador intraheterodiegètic (omniscient).

D'altra banda, però, apareixen alguns episodis amb narradors interposats: de vegades parla Tirant (narrador autodiegètic) i altres cops parla Diafebus (narrador intrahomodiegètic).

3. EL CONTINGUT DEL TEXT

PERSONATGES (I)

Tirant lo Blanc: el protagonista indiscutible de la novel·la que fins i tot porta el seu nom. És un personatge rodó puix que té una psicologia molt marcada i variable perquè al llarg de la novel·la evoluciona de manera més que notable. Tirant és un personatge versemblant, un home que ens és descrit des de diferents punts de vista (a les batalles com un valerós cavaller i a les escenes amoroses com un home tímid i enamorat). La seva complexitat i la seva humanitat són un dels elements més característics de la novel·la ja que, tot i ser un cavaller valent, fort i hàbil, l'amor que sent per la princesa Carmesina i el tràgic desenllaç de la seva vida el transformen en una persona corrent.

3. EL CONTINGUT DEL TEXT

PERSONATGES (II)

Carmesina: la filla de l'emperador és retratada com un personatge bastant pla. És una adolescent influenciable que s'enamora de Tirant però que, tanmateix, només té un objectiu, conservar la seva castedat. Tot i així, Carmesina és un personatge variable que, al final de la novel·la mor de tristesa i per amor. La veu narrativa, tanmateix, es dedica més a descriure l'aparença física de la princesa que no pas la seva psicologia i, tal vegada per aquest motiu, ens pot semblar que no és complexa.

3. EL CONTINGUT DEL TEXT

PERSONATGES (III)

Diafebus: cosí de Tirant i personatge rodó i variable, Diafebus és el col·laborador més lleial del nostre protagonista. A la tercera part de la novel·la s'enamora d'Estefania i acaba convertint-se en Duc.

Estefania: és la filla del que abans era el Duc de Macedònia. Companya de Carmesina i enamorada de Diafebus, Estefania és un personatge pla però variable.

3. EL CONTINGUT DEL TEXT

PERSONATGES (IV)

L'Emperador: ens és presentat com un home cansat, devorat per les batalles. Podríem dir que la seva importància rau en el fet que és el pare de Carmesina. Així doncs, és un personatge pla i invariable a qui fins i tot la seva esposa enganya.

L'Emperadriu: tot i que és una dona ja major està retratada com un personatge sensual, rodó perquè té molts clars els seus objectius i variable perquè decideix dur una doble vida per satisfer les seves necessitats.

Hipòlit: conseller de Tirant i amant de l'Emperadriu, Hipòlit ens és presentat com un personatge rodó i variable. Hem de tenir en compte que aquestes característiques acaben convertint-lo en emperador.

3. EL CONTINGUT DEL TEXT

PERSONATGES (V)

Viuda Reposada: va ser la dida de Carmesina i és l'antagonista pel que fa a la història d'amor entre els dos protagonistes. Personatge rodó però invariable, la Viuda Reposada és retratada amb un punt sensual i malvat que, al final de la novel·la, se suïcida per por a les represàlies dels seus actes malèfics.

Plaerdemavida: col·laboradora lleial en l'amor de Tirant i Carmesina, aquest divertit personatge és la contraposició de l'anterior. Rodó i variable, és un personatge que ajuda a la seva princesa i l'instrueix en els jocs de l'amor eròtic.