0013b comentari literari tirant

of 29/29
TIRANT LO BLANC COMENTARI DE TEXT APLICAT A UNA NOVEL·LA
  • date post

    23-Jul-2015
  • Category

    Documents

  • view

    324
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of 0013b comentari literari tirant

  • TIRANT LO BLANC

    COMENTARI DE TEXT APLICAT A UNA NOVELLA

  • PAUTES PER A ELABORAR UN COMENTARI

    Eix de producci

    Context histric

    Autor

    La forma del text

    Estructura externa

    Estructura interna

    El contingut del text

    Resum del text

    Temps i espai narratiu

    Veus narratives

    Personatges

    3

    2

    1

  • 1. EIX DE PRODUCCI CONTEXT HISTRIC

    A LA CORONA D'ARAG...

    Tot i que al comenament del segle XV el feudalisme pateix una davallada, cal tenir en compte que des del segle XI la figura dels cavallers que protegien els feus dels seus senyors havia agafat fora a la literatura i, per exemple, Ramon Llull ja havia parlat d'aquesta figura al Llibre de l'ordre de cavalleria.

    Amb la caiguda de l'esperit feudal, doncs, la imatge dels cavallers decau i a partir del segle XVI ja es deixen de banda les batalles de cavallers, les lletres de batalla i, en aquest sentit, la cavalleria es transforma en una simple ostentaci, sense funcions.

    Amb la puixana de la burgesia dins l'mbit urb i amb l'augment de les exigncies de la noblesa envers els camperols a l'mbit rural, la Corona d'Arag pateix molts canvis poltics i socioeconmics que influeixen, tamb, a la desaparici de la figura dels cavallers

  • 1. EIX DE PRODUCCI

    CONTEXT HISTRIC

    POLTICA INTERNACIONAL...

    El segle XV suposa el final de la Mediterrnia com a centre del mn a causa de dos fets: la caiguda de Constantinoble el 1453 i la descoberta d'Amrica el 1492.

    Europa viu un perode d'estabilitat poltica.

    Es produeix, a ms, un canvi de paradigma cultural: el Renaixement itali.

  • 1. EIX DE PRODUCCI

    CONTEXT HISTRICOLITERARI

    La literatura catalana viu el seu moment ms lgid: el Segle d'Or.

    Des del segle XII a la corona aragonesa ja es coneixien les narracions novellesques de la Matria de Bretanya (aventures i llegendes vinculades a les figures del rei Arts, Lancelot, Tristany o la llegenda del Graal) que van ser tradudes al catal i van inspirar molts escriptors catalans.

    Tanmateix, amb Tirant lo Blanch i Curial e Gelfa les caracterstiques de la literatura de la Matria de Bretanya pateixen un gir a casa nostra: neix la novella cavalleresca.

  • 1. EIX DE PRODUCCI

    CONTEXT HISTRICOLITERARI

    NOVELLA DE CAVALLERIES NOVELLA CAVALLERESCA

    Elements meravellosos i inversemblants.

    Personatges fantstics. Espais narratius extics i

    fantstics. Temps narratius ambientats en

    passats remots. Creaci de mons onrics i

    envoltats per la fantasia.

    Sense elements meravellosos, sn produccions marcades per la versemblana.

    Personatges realistes. Espais narratius coneguts amb

    referncies a personatges de l'poca.

    Temps narratius prxims al moment de producci.

    Creaci de mons realistes.

  • 1. EIX DE PRODUCCI CONTEXT HISTRICOLITERARI

    Les dues grans novelles del segle XV sn

    Tirant lo Blanch i Curial e Gelfa i totes

    dues s'adhereixen a les caracterstiques de

    la novella cavalleresca. Aix doncs, mentre

    que el Tirant va ser escrita entre els anys

    1460 i 1468 es pensa que el Curial va ser

    escrita abans del 1462.

    Curial e Gelfa, d'autor annim va ser

    trobada el 1876 per Mil i Fontanals i s

    una novella estructurada en tres llibres

  • Argument Curial e Gelfa, 1

    Llibre primer: Curial i Gelfa (vdua del marqus de Mil) s'enamoren i Curial s entrenat com a cavaller per Melcior de Pando. Durant aquesta part Curial viatja a ustria on li cedeixen la m de la filla del Duc i, desprs de rebutjar la proposta, torna a la Cort on s'envolta de cavallers catalans.

  • Argument Curial e Gelfa, 2

    Llibre segon: Curial parteix cap a Mel, a un

    torneig, juntament amb una donzella de

    Gelfa. La filla del Duc d'ustria, Laquesis,

    envia una donzella seva per a trobar Curial

    per ell resta fidel a Gelfa. Desprs de

    moltes batalles i d'haver de restar ms temps

    enfora de l'estimada, Curial s acusat d'estar

    enamorat de Laquesis i Gelfa l'abandona.

  • Argument Curial e Gelfa, 3

    Llibre tercer: Curial, grcies a Melcior de Pando,

    viatja a Gnova i desprs pelegrina a Jerusalem.

    Quan decideix tornar a casa, una tempesta fa que

    mori tota la tripulaci menys Curial i un altre

    cavaller que sn presos per un cavaller de Tunis.

    Quan Curial aconsegueix tornar a casa, tanmateix,

    Gelfa es desentn d'ell, que torna a marxar fins

    que, desprs de fer un viatge a Alemanya torna a

    casa i aconsegueix casar-se amb la seva estimada.

  • 1. EIX DE PRODUCCI AUTOR

    Joanot Martorell va ser el tpic cavaller del segle XV. Nascut a Gandia entre els anys 1413 i 1414 va ser fill d'una famlia de la petita noblesa valenciana relacionada amb la cort (el seu padr havia estat conseller del rei Mart l'Hum i el seu pare cambrer del mateix rei).

    Joanot Martorell va participar a les expedicions per la Mediterrnia que va realitzar Alfons el Magnnim i el 1433 ja havia estat armat cavaller.

    El nostre autor va participar activament en diversos fets d'armes el ms importat dels quals va ser el que va dur-lo a viatjar a Anglaterra per defensar l'honor de la seva germana Damiata. Tot i aix, hi ha documentades altres lletres de batalla de Martorell que demostren l'orgull que per a ell suposava ser cavaller.

    A Tirant lo Blanch, Martorell plasma la persona que ell hauria volgut ser: un cavaller errant.

    Abans de morir, sol i endeutat, empenyora el manuscrit del Tirant a Mart Joan de Galba que el porta a impremta.

    Martorell, el 1468, mor sol, sense descendncia i sense ser partcip de l'xit de la seva nica novella.

  • 2. LA FORMA DEL TEXT ESTRUCTURA EXTERNA

    La versi del Tirant que manejam est dividida en cinc parts distribudes en 230 pgines.

    ESTRUCTURA INTERNA

    La novella comena amb una lletra de Joanot Martorell dirigida al rei Ferrando de Portugal. En aquesta lletra, Martorell afirma que la novella s una traducci. Tot i aix, en aquest fet rau la primera de les grans innovacions del Tirant ja que la carta no s ms que un episodi de ficci literria.

    Podem dividir l'estructura del Tirant de la segent manera: el plantejament (que es correspon amb la primera part de la histria), el nus (que va des de la segona a la quarta part) i el desenlla (que s la darrera part de la trama).

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL

    PLANTEJAMENT

    Primera part: Tirant a Anglaterra.

    Entre l'esttica de la novella cavalleresca i la d'un llibre doctrinal de cavalleria, en aquesta primera part i desprs d'haver-se explicat la histria del comte Guillem de Varoic, ens s presentat el nostre protagonista.

    Tirant, juntament amb altres gentilhomes ha viatjat a Anglaterra per assistir al casament del rei i rebre l'ordre de cavalleria. Desprs de desviar-se accidentalment del cam es troba amb Guillem de Varoic, convertit en ermit, que l'adoctrina sobre la cavalleria.

    Desprs de les noces, Tirant torna a veure l'ermit i li explica les festes que s'han fet com a conseqncia de les noces del rei per es nega a parlar-li dels fet d'armes que s'han succet. s Diafebus, el cos de Tirant, qui li explica a l'ermit les batalles que han fet que Tirant es converteixi en un gran cavaller.

    Es narren, en aquesta part, les batalles d'un Tirant solitari contra personatges com Kirieleison de Muntalb o contra un al (la bstia de la novella de cavalleries per plasmada de manera realista).

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT

    RESUM ARGUMENTAL NUS (1)

    - Segona part: Tirant a Siclia i a l'illa de Rodes Desprs de rebre notcies que el Sold del Caire ha posat

    setge a l'illa de Rodes, Tirant parteix juntament amb l'infant del rei de Frana (que s'ha amagat a la nau del nostre cavaller).

    Una vegada a Siclia, Felip, que s mig beneit, s'enamora de la princesa del regne, Ricomana i Tirant posa en marxa una srie de peripcies perqu la jove es convenci que Felip no s tant grosser com diuen.

    Tirant i Felip socorren la ciutat i aconsegueixen fer fugir els moros i, quan tornen a Siclia, desprs d'haver peregrinat a Jerusalem, Ricomana i Felip es casen (en contra dels consells d'un filsof).

    Tirant i Felip, finalment lluiten contra els infidels i retornen a Siclia com a vencedors.

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL

    NUS (2)

    Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (I)

    L'acci comena quan Tirant rep una carta de l'Emperador de l'Imperi Grec en qu li explica que els turcs ha envat l'Imperi i que estan assetjant la ciutat. Tirant, guiat pel deure, viatja a Constantinoble.

    Quan arriben sn rebuts amb molts honors i Tirant coneix Carmesina, filla de l'Emperador, de qui s'enamora perdudament i li confessa el seu amor mitjanant un joc de miralls.

    En aquest punt coneixem a Viuda Reposada, la dida de Carmesina que tamb est enamorada de Tirant i decideix posar traves a l'amor del cavaller i la donzella.

    La guerra, tanmateix, continua i Tirant ha de sortir de la ciutat diverses vegades per derrotar els turcs.

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (II)

    Entra en escena el Duc de Macednia que, essent envejs de Tirant, fa tot el que est a les seves mans per enutjar-lo.

    Entre tots aquests enemics, tanmateix, Diafebus, el cos de Tirant, lluita per afavorir els amors entre Tirant i Carmesina i, desprs d'haver venut els turcs en batalla, el jove es trasllada a la ciutat, parla amb Carmesina, que estava enfadada amb Tirant per culpa de la Viuda Reposada, i es casa en secret amb Estefania,la filla de l'autntic Duc de Macednia.

    La situaci militar requereix de l'ajuda de l'Emperador i, per aquest motiu, Carmesina i el seu pare es traslladen al camp de batalla, on observen la valerositat de Tirant.

    Durant la nit, Tirant i Diafebus apareixen secretament a la cambra de la princesa i es deliten amb la companyia de les seves estimades

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL

    Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (III)

    Plaerdemavida, que a partir d'aquest moment esdev determinant en la relaci de Tirant i Carmesina, durant el mat segent a l'encontre amors, explica irnicament a les noies el que va veure, fet que implica que la donzella coneix els seus secrets.

    Quan l'Emperador i Carmesina tornen a Constantinoble Tirant aconsegueix vncer els aliats dels turcs i porta els presoners de la batalla al palau de l'Emperador.

    Abans de tornar a entrar en batalla, Estefania i Diafebus es casen realment i Tirant, que no aconsegueix els seus propsits amorosos amb Carmesina, ha de partir un altre vegada.

    Plaerdemavida, per, insta a Tirant perqu es fiqui al llit de Carmesina fent-se passar per la donzella. Quan Carmesina se n'adona, s tant el rebombori que fa, que Tirant ha de saltar per la finestra (fet que li provoca una fractura a la cama) i Carmesina ha de dir que una rata enorme li ha pujat a la cara mentre dormia.

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (IV)

    Com que Tirant est lesionat i no pot entrar en batalla, demana a Hiplit que envi cartes d'amor a Carmesina. Hiplit, durant les seves visites al castell s'enamora de l'Emperadriu i comencen una histria d'amor secreta.

    Tirant i Carmesina, desprs d'haver-se vist d'amagat en unes quantes ocasions, es casen en secret (sense que la princesa cedeixi la seva castedat a Tirant).

    La Viuda Reposada, morta de gelosia, fa creure a Tirant que Carmesina s'entn amb un hortol i Tirant perd tot el desig de viure.

    Tot i aix, abans de partir, Carmesina (que no entn res) demana a Plaerdemavida que vagi a veure Tirant a la seva nau i que li expliqui tota la veritat.

    L'embarcaci de Tirant, per culpa de l'agressivitat del mar, va a la deriva.

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL

    NUS (3)

    Quarta part: Tirant al Nord d'frica.

    Desprs del naufragi, Tirant s pres com a presoner pel Cabdillo de los Cabdillos, un senyor del regne de Tremissn, que el vesteix, l'alimenta i l'envia al castell del seu fill. Tirant, en aquest punt no s tractat de la millor manera possible car el fan presoner. Tanmateix, el Cabdillo li demana ajuda perqu el rei, que es vol casar amb la filla del senyor, l'ataca.

    Tirant ajuda el Cabdillo i grcies a la traici d'un jueu, el primer aconsegueix recuperar la seva filla. Aquesta demana a Tirant si vol ser el seu esps per ell resta fidel a Carmesina i aconsegueix convertir al Cabdillo i a la seva gent al cristianisme.

    A continuaci Tirant retroba Plaerdemavida que havia estat recollida per un vell moro i havia fet de serventa a una senyora de la ciutat. La donzella li recorda a Tirant quina s la situaci de l'Imperi i aquest decideix enviar un ambaixador a l'Emperador i retorna a Constantinoble juntament amb tots els moros que ha convertit.

  • 3. CONTINGUT DEL TEXT RESUM ARGUMENTAL

    DESENLLA

    Cinquena part: Tirant torna a l'Imperi Grec

    Quan Tirant arriba a Constantinoble la Viuda Reposada es mata per por del cavaller i ell aconsegueix socrrer la ciutat. En aquesta situaci, Tirant negocia la rendici amb els Turcs i, una vegada aconseguit el seu objectiu va a informar l'Emperador.

    Durant la nit Plaerdemavida enganya la princesa i deixa entrar Tirant a la seva Cambra que, finalment, aconsegueix consumar el seu amor.

    L'Emperador accepta les propostes de pau dels turcs i Tirant allibera tots els esclaus (entre els quals hi ha Diafebus). L'Emperador, agrat, dna la m de Carmesina a Tirant i el fa hereu de l'Imperi.

    Abans de les noces, per, Tirant torna a entrar en batalla per recuperar tots els territoris que encara resten en mans turques per, el seu dest fa que es posi malalt i mori desprs d'haver fet testament i haver escrit una carta a la seva estimada Carmesina.

    El disgust de tothom s tant gran que l'Emperador mor trasbalsat per la mort de Tirant i l'nima de Carmesina tamb abandona el seu cos, ajaguda al costat del seu estimat .

    Hiplit, finalment, s anomenat hereu de Tirant, es casa amb l'Emperadriu i fa enterrar dignament els cossos de Tirant i Carmesina.

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT

    RESUM ARGUMENTAL

    ELS TEMES

    Tot i que els temes principals de la novella sn el militar i l'amors no podem dir que siguin els nics, ans al contrari, Tirant lo Blanch s una novella de cavallers, de guerra, una histria d'amor, un document histric de l'poca, una novella costumista a parts, una composici ertica, humorstica, psicolgica, etc. Una novella total.

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT

    TEMPS I ESPAI NARRATIU

    TEMPS:

    Intern: les accions del Tirant es desenvolupen de forma lineal, sense analepsis ni prolepsis. Podem dir, per tant, que la trama i la histria coincideixen. D'altra banda, l'acci es desenvolupa en una srie d'anys (no sabem ben b quants car no s'especifica).

    Extern: pel que fa al context histric en qu es desenvolupen els fets podem dir que s el mateix en qu va viure Joanot Martorell: el segle XV.

  • 2. EL CONTINGUT DEL TEXT

    TEMPS I ESPAI NARRATIU

    ESPAI

    Podem dividir els espais en qu es desenvolupa la novella partint de la seva estructura interna. Aix doncs, cada part succeeix en un espai determinat: Anglaterra, Siclia i l'Illa de Rodes, l'Imperi Grec i el Nord d'frica. Tots aquests espais, alhora, sn reals, caracterstica prpia de la novella cavalleresca.

    A ms, per, podem concretar una mica ms i dir que les escenes blliques estan caracteritzades per succeir a l'exterior (al camp, als carrers, al mar, etc.) mentre que les escenes amoroses sn escenes ntimes que es caracteritzen per estar ambientades en llocs tancats (la cambra de la princesa, de l'Emperadriu, a l'interior d'un castell, etc.)

  • 2. EL CONTINGUT DEL TEXT

    LES VEUS NARRATIVES

    Com b explica Jordi Tieda al prleg de la novella, el narrador del Tirant s discret, exposa els fets en tercera persona i mai no busca la complicitat amb els lectors. Aix doncs, podrem dir que la novella, en gaireb tota la seva totalitat presenta un narrador intraheterodiegtic (omniscient).

    D'altra banda, per, apareixen alguns episodis amb narradors interposats: de vegades parla Tirant (narrador autodiegtic) i altres cops parla Diafebus (narrador intrahomodiegtic).

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT

    PERSONATGES (I)

    Tirant lo Blanc: el protagonista indiscutible de la novella que fins i tot porta el seu nom. s un personatge rod puix que t una psicologia molt marcada i variable perqu al llarg de la novella evoluciona de manera ms que notable. Tirant s un personatge versemblant, un home que ens s descrit des de diferents punts de vista (a les batalles com un valers cavaller i a les escenes amoroses com un home tmid i enamorat). La seva complexitat i la seva humanitat sn un dels elements ms caracterstics de la novella ja que, tot i ser un cavaller valent, fort i hbil, l'amor que sent per la princesa Carmesina i el trgic desenlla de la seva vida el transformen en una persona corrent.

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT

    PERSONATGES (II)

    Carmesina: la filla de l'emperador s retratada com un personatge bastant pla. s una adolescent influenciable que s'enamora de Tirant per que, tanmateix, noms t un objectiu, conservar la seva castedat. Tot i aix, Carmesina s un personatge variable que, al final de la novella mor de tristesa i per amor. La veu narrativa, tanmateix, es dedica ms a descriure l'aparena fsica de la princesa que no pas la seva psicologia i, tal vegada per aquest motiu, ens pot semblar que no s complexa.

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT

    PERSONATGES (III)

    Diafebus: cos de Tirant i personatge rod i variable, Diafebus s el collaborador ms lleial del nostre protagonista. A la tercera part de la novella s'enamora d'Estefania i acaba convertint-se en Duc.

    Estefania: s la filla del que abans era el Duc de Macednia. Companya de Carmesina i enamorada de Diafebus, Estefania s un personatge pla per variable.

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT

    PERSONATGES (IV)

    L'Emperador: ens s presentat com un home cansat, devorat per les batalles. Podrem dir que la seva importncia rau en el fet que s el pare de Carmesina. Aix doncs, s un personatge pla i invariable a qui fins i tot la seva esposa enganya.

    L'Emperadriu: tot i que s una dona ja major est retratada com un personatge sensual, rod perqu t molts clars els seus objectius i variable perqu decideix dur una doble vida per satisfer les seves necessitats.

    Hiplit: conseller de Tirant i amant de l'Emperadriu, Hiplit ens s presentat com un personatge rod i variable. Hem de tenir en compte que aquestes caracterstiques acaben convertint-lo en emperador.

  • 3. EL CONTINGUT DEL TEXT

    PERSONATGES (V)

    Viuda Reposada: va ser la dida de Carmesina i s l'antagonista pel que fa a la histria d'amor entre els dos protagonistes. Personatge rod per invariable, la Viuda Reposada s retratada amb un punt sensual i malvat que, al final de la novella, se sucida per por a les represlies dels seus actes malfics.

    Plaerdemavida: collaboradora lleial en l'amor de Tirant i Carmesina, aquest divertit personatge s la contraposici de l'anterior. Rod i variable, s un personatge que ajuda a la seva princesa i l'instrueix en els jocs de l'amor ertic.