ROMANIA

gps literari

Núm. 2 Abril 2016

literatures del món

ORÍGENS DE LA LITERATURA ROMANESA

El primer llibre imprès a Romania fou un text religiós

escrit en antic eslau eclesiàstic, datat del 1508. El

primer text conegut escrit en romanès data del 1521 i

és una carta enviada per Neacşu de Câmpulung a

un jutge de Braşov. I el primer llibre imprès en

romanès fou el catecisme de Coresi, al 1559.

Ja a finals del segle XVI es van imprimir llibres traduïts del grec i de l’antic

eslau eclesiàstic. Dosoftei és considerat el primer poeta en llengua romana.

L’Humanisme va arribar a Romania al segle XVII, sent considerat Dimitrie

Cantemir el gran humanista romanès, autor d’històries sobre Romania i

Moldàvia.

Al segle XVIII Romania va ser governada sota la influència grega, fet que va condicionar el desenvolupament de la seva literatura. A aquesta època pertanyen els membres

de la saga de poetes Văcărescu. Ienăchiță, el pare, va ser el creador de la primera gramàtica romanesa. Alecu va tenir una gran influència grega a la seva poesia. I Iancu, l’altre fill, va se considerat el millor poeta de la seva generació.

La següent generació d’escriptors es van distanciar d’aquesta influència grega, apropant-se més al il·luminisme europeu. Són els casos de Gheorghe Asachi i de Dinicu Golescu.

SEGLE XIX

Durant la primera meitat del segle XIX, a la societat romanesa va aparèixer un fort sentiment nacional amb la voluntat de crear un estat propi, i molts dels seus escriptors van participar en les revoltes de 1821 i 1848. A Transilvània va aparèixer la societat Şcoala Ardeleană, que va promoure estudis sobre l’origen romànic del romanès i va fomentar escoles pel seu aprenentatge. Progressivament es va anar perdent la influència grega en la cultura romanesa, que va anar integrant aspectes de la filosofia alemanya i de la cultura francesa.

A la segona meitat del segle XIX les dues figures més representatives van ser Vasile Alecsandri i Mihai Eminescu.

Vasile Alecsandri (Bacău, 1821 – Mircești, 1890) va ser un autor molt prolífic dins de la literatura romanesa, practicant tant la prosa com la poesia i el teatre. Com a polític i diplomàtic va participar activament de la idea nacional i de la identitat cultural. També va recopilar cançons populars del folklore propi.

A les biblioteques de Barcelona tenim dos poemaris seus, Legende si pasteluri i Ostasii nostri, i l’obra de teatre Chirita în provintie.

Mihai Eminescu (Botoșan, 1850 – Bucarest, 1889) és considerat per la majoria dels crítics com el poeta romanès més important i de major rellevància. La seva poesia parteix d’arrels tradicionals romaneses, tot i que també va rebre molta influència de la filosofia alemanya i de les tradicions hindús.

A les biblioteques de Barcelona podeu trobar, en romanès i en castellà, les seves obres Basme, Sarmanul Dionis, Luceafarul si alte poezii, Cezara i Poesías: Bucarest, 1884.

A la segona meitat del segle XIX va aparèixer el cercle literari Juminea de la mà del crític literari i polític Titu Maiorescu. Aquest cercle va tenir un paper protagonista en la consolidació i difusió de la cultura romanesa. Alguns escriptors destacats van escriu les seves obres durant aquesta etapa, i algunes les podeu trobar al catàleg de les biblioteques. És el cas de Los depravados príncipes de la vieja corte, D-L Goe, Nuvele si povestiri, Teatru i Teatro rumanés contemporáneo, de Ion Luca Caragiale, i Amintiri din copilarie i Cuentos de Rumanía, de Ion Creanga.

SEGLE XX

Al 1918, amb la consolidació de la unitat nacional romanesa, va començar una etapa d’esplendor en relació a la cultura, protagonitzat pel desenvolupament de la novel·la.

Es considera l’aparició de la novel·la moderna amb la publicació d’Última noche de amor, primera noche de guerra, del novel·lista, dramaturg i poeta Camil Petrescu (Bucarest, 1894 – 1957). Altres obres d’aquest autor són Acto veneciano i El lecho de Procusto.

Una altra figura important de principis del segle XX va ser

George Călinescu (Budapest, 1899 – Otopeni, 1965)

poeta, novel·lista, crític literari, dramaturg, assagista i

periodista. Publicà monografies sobre Eminescu i Creangă,

així com una monumental història de la literatura romanesa

des dels seus orígens fins el 1941, quan es va publicar dita

obra.

Al llarg des segle XX van aparèixer dos moviments literaris rellevants i

contraposats, el Realisme i el Dadaisme. Un altre fet important que va

condicionar la literatura va ser el període comunista que va viure Romania

després de la Segona Guerra Mundial.

Dins del Realisme va destacar l’escriptor Mihail Sadoveanu, que va plasmar a

les seves novel·les la geografia i l’evolució social i històrica de la societat

moldava. En paral·lel van destacar tres noms en la poesia, el teatre, la novel·la,

la filosofia i el pensament: Tudor Arghezi, Lucian Blaga i Mircea Eliade.

Tudor Arghezi (Bucarest, 1880 – 1967) és el

pseudònim d’Ion N. Theodorescu. Novel·lista i poeta, va

ser membre de la Acadèmia Romanesa des del 1955.

Com a poeta va ser un dels impulsors i renovadors de la

poesia moderna romanesa, especialment amb el seu

volum Flori de mucigai (Flores de moho) clarament

inspirat en l’estètica de les Flors del mal de Charles

Baudelaire. Posteriorment va aparèixer un altre volum,

Versuri de searǎ (Versos de atardecer).

Lucian Blaga (Lancrăm, 1895 – 1961) fou poeta,

dramaturg i filòsof. Com a poeta es va identificar amb el

moviment expressionista. Com a filòsof va desenvolupar

el sistema de coneixement lucifèric, oposat al

coneixement racional. Al 1936 va entrar a l’Acadèmia

Romanesa i al 1956 va se candidat al Premi Nobel de

Literatura.

A les biblioteques de Barcelona tenim la seva obra de

teatre Maese Manole, dintre del volum Teatro rumanés contemporáneo.

Mircea Eliade (Bucarest, 1907 – Chicago, 1986) va ser

filòsof, historiador de les religions i novel·lista. Va formar

part del Cercle d’Eranos, una organització

interdisciplinar amb l’objectiu d’explorar els vincles entre

el pensament d’Orient i d’Occident.

A la seva obra va profunditzar al voltant del misticisme i

de l’èxtasi. Autor prolífic però amb gran capacitat de

síntesi, cal destacar el concepte d’hierofania, pel qual

Elidade defensa la manifestació d’allò trascendental en

objectes o fenòmens del nostre cosmos habitual.

Tot i ser criticat pel seu antisemitisme inicial, al llarg de la seva vida va tenir

nombrosos alumnes i amics d’origen jueu, que el defensaven de dites

acusacions.

Entre els seus llibres de pensament i religions cal destacar La Búsqueda:

historia y sentido de las religiones, El chamanismo y las técnicas arcaicas del

éxtasis, Diccionario de las religiones, Historia de las creencias y de las ideas

religiosas i El mite de l'etern retorn: arquetips i repetició.

I de les novel·les podeu trobar El burdel de las gitanas, Diecinueve rosas, La

novela del adolescente miope; Gaudeamus, Isabel y las aguas del diablo i

Maitreyi o la nit bengalina.

Pel que fa al Dadaisme, la figura més rellevant i un dels fundadors va ser

Tristan Tzara. El Dadaisme fou un moviment cultural revolucionari i nihilista

que va derivar en el surrealisme. Per primera vegada la cultura romanesa es va

veure lligada a la cultura occidental, al ser considerat el Dadaisme el primer

moviment literari i artístic en traspassar les fronteres i arribar a altres països

europeus.

Tristan Tzara (Bacău, 1896 – Paris, 1986) és el

pseudònim de Samuel Rosenstock. Va viure gran part

de la seva vida a França, de la que va acabar adquirint la

nacionalitat. Poeta i assagista, la seva obra està

impregnada de radicalisme, trencant així tots els

paràmetres establerts en l’art occidental. Als anys 30 es

va adherir al Surrealisme emergent i va participar

activament en el desenvolupament de mètodes

d’escriptura automàtica com el collage.

A les biblioteques de Barcelona tenim les següents obres: El hombre

aproximativo, Los primeros poemas: poemas rumanos i Siete manifiestos

Dada.

Altres autors rellevants dins de la Vanguardia romanesa van ser Ion

Minulescu, Geo Bogza, Benjamin Fondane, Ilarie Voronca.

Posteriorment a la Segona Guerra Mundial, es va establir a Romania un règim

comunista que també va condicionar la vida cultural del país, havent-hi autors

que van decidir quedar-se i d’altres fugir o emigrar. D’aquesta època destaquen

tres poetes, Nichita Stănescu, Marin Sorescu y Ana Blandiana.

Nichita Stănescu (Ploiesti, 1933 – Bucarest, 1983) és

considerat un dels grans poetes romanesos del segle

XX, arribant a ser candidat al premi Nobel de Literatura.

La seva poesia pertany temporal i estructuralment al

modernisme. Destaca el seu domini del idioma i la seva

capacitat d’expressar els sentiments, tot i que també va

escriure molts poemes de caire social, ja que va ser un

intel·lectual molt relacionat amb el partit comunista. A

les biblioteques de Barcelona podeu trobar el seu poemari Once elegías: la

última cena.

Marin Sorescu (Bulzeşti, 1936 – Bucarest, 1996) va

ser dramaturg i novel·lista, però amb la poesia és el

gènere amb el que va adquirir més notorietat. El seu

primer poemari, un recull de paròdies, va causar molta

polèmica per la temàtica i les al·lusions. Tant va ser

així que les lectures les van haver de fer en estadis de

futbol per l’aglomeració de públic.

A les biblioteques de Barcelona podeu trobar la seva

antologia Per entre els dies.

Ana Blandiana (Timișoara, 1942), pseudònim de Otilia

Valeria Coman, és una poetessa i assagista que va

estar censurada pels governs de Nicolae Ceaușescu.

Tot i així, fora del seu país, la seva obra va obtenir un

gran reconeixement, tant els seus llibres de poesia

com de relats, arribant a ser comparada amb Poe, Kafka o Cortázar. La seva

obra ha estat traduïda a vint-i-quatre idiomes.

És la presidenta d’honor del PEN de Romania alhora que membre de

l’Acadèmia Europea de Poesia, de l’Acadèmia de Poesia Mallarmé i de

l’Acadèmia Mundial de Poesia.

A les biblioteques de Barcelona podeu trobar els seus llibres de relats Las

cuatro estaciones i Proyectos de pasado, i el seu poemari La meva pàtria A4 en

català i en castellà, Mi patria A4.

D’aquest període, fora de Romania van destacar diversos autors romanesos

com E. M. Cioran a la filosofia, Eugène Ionesco al teatre i Norman Manea a

la novel·la.

Eugène Ionesco (Slatina, 1909 – Paris, 1994) fou un

escriptor i dramaturg romanès en llengua francesa. Va

arribar a ser, juntament amb l’irlandès Samuel Beckett,

el màxim exponent del teatre de l’absurd.

A la seva obra, rupturista i intel·ligent, era capaç de

ridiculitzar les situacions més banals, alhora que

representaven d’una manera diàfana la soledat de les

persones i la insignificança de l’existència. Al catàleg de

les biblioteques de Barcelona podeu trobar una molt bona mostra de la seva

obra teatral.

Norman Manea (Suceava, 1936) és un escriptor romanès

d’origen jueu que actualment viu als EEUU. Juntament

amb la seva família va ser deportat a Ucraïna al 1941 per

les autoritats feixistes romaneses. Amb les supervivents

de la seva família va tornar a Romania quatre anys més

tard. Va estudiar Enginyeria i es va dedicar plenament a

l’escriptura a la dècada dels setanta.

És autor de contes, novel·les i assaigs que tenen com a

tema principal l’holocaust, la vida diària a la Romania

comunista i l’exili.

A les biblioteques de Barcelona podeu trobar les seves novel·les La guarida,

Octubre a las ocho, El regreso del húligan i El sobre negro, i el volum de contes

El té de Proust.

Juntament amb Norman Manea, l’altra figura destacada de les lletres

romaneses actuals és Mircea Cărtărescu, autor i crític literari, especialment

del postmodernisme romanès, de reconegut prestigi tant a Romania com a fora

del país. I un autor jove que ha aparegut recentment i que comença a

interessar és Marin Malaicu-Hondradi.

Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956), poeta, novel·lista

i crític literari, és Doctor en Literatura Romanesa i està

considerat el millor poeta de la Generació dels 80.

Un dels seus projectes poètics més singulars és El

Levante, una epopeia heroic-còmica de la història de la

literatura romanesa en vers, fent ús de diversos estils

poètics.

Com a novel·lista ha cultivat la novel·la fantàstica amb

Nostalgia, composta de quatre històries independents també publicades per

separat: El Ruletista, El Mendébil, Los gemelos i REM, i els relats

autobiogràfics a Las bellas extranjeras. Amb la novel·la Lulu va guanyar el

Premi de la Unió d’Escriptors de Romania.

Un dels seus darrers projectes literaris és la trilogia Orbitor, de gran dificultat

estilística i lingüística, inspirada en la forma d’una papallona, amb els volums El

ala izquierda, El cuerpo i El ala derecha.

Altres novel·les que també es poden trobar a les biblioteques de Barcelona són

Cegador i Por qué nos gustan las mujeres.

Marin Malaicu-Hondradi (Romania, 1971), poeta i

novel·lista, és la nova veu més interessant de les lletres

romaneses.

Els seus inicis van ser amb la poesia. El vuelo de la

mujer sobre el hombre va ser guardonat amb el Premi

Debut de la Unió d’Escriptors de Romania. A dos días

de distancia també va tenir un gran reconeixement en

quant a premis.

Al 2010 va publicar la seva primera novel·la,

Cercanías, que va ser un gran èxit de públic i de crítica. Des de llavors s’han fet

vàries edicions, i s’està preparant la seva adaptació al cinema.

La seva darrera novel·la, El francotirador, també està sent aclamada per la

crítica i ja s’han publicat diverses edicions.

Si esteu interessats en saber més al voltant de la literatura romanesa, la

Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz té un centre d’interès en el que podreu

trobar una bona mostra dels autors més rellevants de la literatura romanesa de

tots els temps i les seves obres en romanès, sense traduir.