XERRAIRE 64 ENERGIA

48
1 EDITORIAL ESTALVI D’ENERGIA: els decàlegs LA GESTIÓ DEL BOSC COM A FONT D’ENERGIA Buscaboscos. El bosc com a font d’energia: l’exposició de La Solana Visita al Centre de Formació Forestal de La Solana APRENEM TOT PARLANT D’ENERGIA Parlem amb... Compartim l’experiència d’un pare. Les nostres joguines i l’energia. L’estalvi energètic amb el nostre amic en Doll. El sol, una lectura de Joaquim Carbó EXPERIMENTEM L’ENERGIA Taller de pares. Orientació amb energia magnètica. El color preferit del sol. Descobrim la força del vent. Cuina solar. El camí de l’electricitat. EI

description

Revista de l'escola Segimon Comas de St. Quirze de Besora

Transcript of XERRAIRE 64 ENERGIA

Page 1: XERRAIRE 64 ENERGIA

1

EDITORIAL

ESTALVI D’ENERGIA: els decàlegs

LA GESTIÓ DEL BOSC COM A FONT D’ENERGIA

• Buscaboscos. • El bosc com a font d’energia: l’exposició de La Sol ana • Visita al Centre de Formació Forestal de La Solana

APRENEM TOT PARLANT D’ENERGIA

• Parlem amb... • Compartim l’experiència d’un pare. • Les nostres joguines i l’energia. • L’estalvi energètic amb el nostre amic en Doll. • El sol, una lectura de Joaquim Carbó

EXPERIMENTEM L’ENERGIA

• Taller de pares. • Orientació amb energia magnètica. • El color preferit del sol. • Descobrim la força del vent. • Cuina solar. • El camí de l’electricitat. EI

Page 2: XERRAIRE 64 ENERGIA

2

ESCRIVINT ENERGÈTICAMENT

• Visita energètica al Museu d’Història de Catalunya. • L’energia ens inspira. • Les energies renovables. • Energy before and now. • Quin tipus d’energia utilitzem a casa per cuinar? • Aprendre amb esquemes. • Energies renovables i energies no renovables

L’ENERGIA AL BLOC

ELS PARES DIUEN…

http://www.edu365.cat,

tot un món per aprendre gaudint!

Page 3: XERRAIRE 64 ENERGIA

3

EDITORIAL Us presentem un Xerraire dedicat a l'energia i si e ns posem a pensar una mica des de l'inici de curs pensem que tots hem posat la nostra dosi energètica perquè l'escola vagi endavant, incorpori nous projectes, sorprengui dia a dia als alumnes, creï coneixement i aprenentatge, contextua litzi, socialitzi i esdevingui un model de sostenibilitat per ajudar als nens i nenes a créixer formant part d'un col·le ctiu que vol mantenir-se com a comunitat fidel a les seves a rrels i reivindicativa en els seus drets i deures.

Entenem que tenim un model d'escola com a país que s'ha construït amb l'esforç de molts anys i que cal llui tar per conservar i millorar, però sempre tenint clar que l a llengua n'és un element primordial que facilita la inclusi ó de tots els alumnes sota un mateix paraigua i ajuda a assegurar la nostra identitat.

Junts continuarem amb el nou any endegant projectes , salvant les dificultats personals i socials, per ta l d'ofertar una escola catalana i de qualitat. Ens caldrà unifi car esforços, constància i imaginació per anar configur ant el nostre futur, però estem convençuts que la unitat é s la nostra força.

Des del Xerraire us volem desitjar unes Bones Feste s i una bona entrada a l'any 2013. Amb el proper any enceta rem un nou Consell Escolar i nous pares entraran a formar part de l'engranatge de la gestió de l'escola. Intentem aco nseguir per part de tota la comunitat educativa un alt perc entatge de participació en el procés de renovació com a mostra de la nostra capacitat de sumar i créixer junts.

BONES FESTES!

Page 4: XERRAIRE 64 ENERGIA

4

ESTALVI D’ENERGIA: els decàlegs A partir de les xerrades i treballs que hem elabora t durant aquest trimestre, els alumnes de

Cicle Superior hem pensat que és molt necessari est alviar energia i hem pensat que uns

consells serien pràctics per recordar maneres fàcil s de reduir el consum energètic. Hem

cregut que és important fer prevenció a tot arreu i hem elaborat dos decàlegs amb

propostes bàsiques per estalviar energia a casa i a l’escola.

Podeu veure les nostres activitats sobre l’energia al bloc de cicle superior:

http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12cs/medi/energia /

DECÀLEG ESTALVI ENERGÈTIC- 6È

CONSELLS PER ESTALVIAR A L’ESCOLA

1. No apaguem els fluorescents si hem de tornar a la classe en menys de 10 minuts.

2. Utilitzem la llum del sol sempre que puguem.

3. Apaguem la pissarra digital si no la fem servir.

4. Quan tenim la calefacció engegada, tanquem les portes i finestres.

Page 5: XERRAIRE 64 ENERGIA

5

5. Utilitzem una regleta per apagar l’standby dels aparells que no utilitzem

6. Abans de comprar un aparell electrònic, pensem si el necessitem.

7. Pugem les persianes abans d’encendre el llum.

8. Utilitzem sempre que puguem bombetes de baix consum.

9. Si es pot tornar a fer servir el paper, el posem a la safata de papers per reutilitzar.

10. No ens deixem les aixetes obertes.

Page 6: XERRAIRE 64 ENERGIA

DECÀLEG ESTALVI ENERGÈTIC DE CICLE

1. Apagar els llums quan sortim de la classe.

2. Quan hi ha claror del dia, apagar els llums.

3. Apagar els monitors dels ordinadors i els projector s de les pissarres digitals quan no els fem servir.

4. Apagar l'ordinador l'estona del migdia si no es n

5. Obrir persianes al matí

6. Tancar persianes a la tarda, quan marxem, perquè no entri el fred durant la nit.

7. Tancar la porta de l'entrada perquè l'escalfor n o marxi.

8. No obrir les finestres si no és neces

9. Al pavelló, no obrir l’aigua calenta si no ens cal.

10. Al pavelló, tancar els llums i les portes.

A l’escola, què puc

fer per estalviar

energia?

6

DECÀLEG ESTALVI ENERGÈTIC DE CICLE INICIAL

Apagar els llums quan sortim de la classe.

Quan hi ha claror del dia, apagar els llums.

Apagar els monitors dels ordinadors i els projector s de les pissarres digitals quan no els fem servir.

Apagar l'ordinador l'estona del migdia si no es n ecessita.

5. Obrir persianes al matí perquè entri claror i escalfor

6. Tancar persianes a la tarda, quan marxem, perquè no entri el fred durant la nit.

7. Tancar la porta de l'entrada perquè l'escalfor n o marxi.

No obrir les finestres si no és neces sari.

Al pavelló, no obrir l’aigua calenta si no ens cal.

Al pavelló, tancar els llums i les portes.

Els Astronautes

A l’escola, què puc

fer per estalviar

INICIAL

perquè entri claror i escalfor .

6. Tancar persianes a la tarda, quan marxem, perquè no entri el fred

Al pavelló, no obrir l’aigua calenta si no ens cal.

Els Astronautes - 2n– Novembre 2012

Page 7: XERRAIRE 64 ENERGIA

7

CONSELLS PER ESTALVIAR A CASA- 5È

1. Sobretot apaga els llums quan surtis de l’habitació. Aprofita la llum solar i no engeguis el llum,

si no és necessari.

2. Per estalviar energia has d’utilitzar sempre bombetes de baix consum. Gasten

5 vegades menys i duren 10 vegades més.

3. Si deixes els carregadors endollats segueixen malgastant energia. Els

mòbils, la PSP, el portàtil, ... segueixen gastant energia tot i no tenir

l’aparell connectat. DESENDOLLA’LS!!

4. Apaga la televisió pel botó, no el del comandament a distancia, perquè

sinó segueix en standby. Utilitza una regleta per apagar l’standby. Sinó

l’aparell segueix consumint.

5. Estén la roba enlloc d’utilitzar la assecadora. A més a més, és

important que les rentadores siguin plenes i no a mitges.

Estalvies energia i aigua.

6. No deixis la porta de la nevera oberta molta estona. Per mantenir el consum energètic de la

nevera, la temperatura ha d’estar a 5 graus i el congelador a -15 graus.

7. Cuinar de manera estalviadora. Les cuines que van amb gas

butà consumeixen menys energia que les que van amb

vitroceràmica. Les olles han de ser a la mida dels fogons perquè

així no s’escapa energia. Un microones gasta menys que un forn.

8. A l’hivern una temperatura de 20-21ºC és suficient per estar bé a casa.

Augmentar la temperatura un grau augmenta el consum d’energia un 8 %. A

l’estiu una temperatura que estigui entre 24 ºC i 26ºC és suficient per tenir un bon

grau de confort alhora que permet fer un ús racional d’energia.

Page 8: XERRAIRE 64 ENERGIA

9. Aïlla el màxim les finestres perquè no es perdi la calor de la llar i no gastar tanta energia

calorífica (la calefacció).

10. Obre les

pel dia s’està millor a casa, no passes tanta calor i a més a més

ens estalviem d’engegar l’aire condicionat o els ventiladors

elèctrics.

CONSELLS PER A L’ESTALVI D’ENERGIALES CLASSES - CICLE MITJÀ

� Apagar els llums quan sortim de la classe.

� No encendre els llums quan rebem la llum del sol.

� Deixar les persianes obertes durant el dia per rebr e l'escalfor del sol

� Deixar les finestres i portes tancades per mantenir l'escalfor.

LA GESTIÓ DEL BOSC COM

BUSCABOSCOS, una experiència de geocaching que ens ha permès descobrir una energia renovable a partir de la gestió dels nostre s boscos.

LES DADES DE L'ACTIVITAT• Nom: Buscaboscos. • Localització: Parc Comarcal del Castell de Montesqu iu• Itinerari: Buscaboscos 2 • Coordenades: • Mitjà de localització: mòbil o JPS.• Organització: Consorci de la Vall del ges, Orís i B isaura.

DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT• L'activitat consisteix en la localització de cinc t resors a partir de la cerca de les

coordenades am b el JPS o mòbil. Cada tresor correspon a un eix te màtic relacionat amb la gestió del bosc.

• En aquest espai us explicarem el BUSCABOSCOS 2 que està dedicat a l'energia que podem obtenir a partir de l'aprofitament del bosc, la biomassa.

8

9. Aïlla el màxim les finestres perquè no es perdi la calor de la llar i no gastar tanta energia

10. Obre les portes a les nits d’estiu, quan fa més fresca i així

pel dia s’està millor a casa, no passes tanta calor i a més a més

ens estalviem d’engegar l’aire condicionat o els ventiladors

elèctrics.

CONSELLS PER A L’ESTALVI D’ENERGIA A CICLE MITJÀ

Apagar els llums quan sortim de la classe.

No encendre els llums quan rebem la llum del sol.

Deixar les persianes obertes durant el dia per rebr e l'escalfor del sol

portes tancades per mantenir l'escalfor.

LA GESTIÓ DEL BOSC COM A FONT D’ENERGIA

BUSCABOSCOS, una experiència de geocaching que ens ha permès descobrir una energia renovable a partir de la gestió dels nostre s boscos.

LES DADES DE L'ACTIVITAT

Localització: Parc Comarcal del Castell de Montesqu iu

Mitjà de localització: mòbil o JPS. Organització: Consorci de la Vall del ges, Orís i B isaura. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT L'activitat consisteix en la localització de cinc t resors a partir de la cerca de les

b el JPS o mòbil. Cada tresor correspon a un eix te màtic relacionat

En aquest espai us explicarem el BUSCABOSCOS 2 que està dedicat a l'energia que podem obtenir a partir de l'aprofitament del bosc, la biomassa.

9. Aïlla el màxim les finestres perquè no es perdi la calor de la llar i no gastar tanta energia

portes a les nits d’estiu, quan fa més fresca i així

pel dia s’està millor a casa, no passes tanta calor i a més a més

ens estalviem d’engegar l’aire condicionat o els ventiladors

Deixar les persianes obertes durant el dia per rebr e l'escalfor del sol .

A FONT D’ENERGIA

BUSCABOSCOS, una experiència de geocaching que ens ha permès descobrir una

L'activitat consisteix en la localització de cinc t resors a partir de la cerca de les b el JPS o mòbil. Cada tresor correspon a un eix te màtic relacionat

En aquest espai us explicarem el BUSCABOSCOS 2 que està dedicat a l'energia que

Page 9: XERRAIRE 64 ENERGIA

9

El JPS ens marca la ruta a seguir. Cal estar atents a les

coordenades.

Un cop localitzat el Buscaboscos 2 és qüestió d'estudiar el tema i prendre

apunts.

Estelles i pèl·lets és el tresor del BUSCABOSCOS 2.

Dibuix esquemàtic del combustible de les calderes de

biomassa

La caldera de biomassa de La Solana. Anna Morató 6è.

Vista general de La Solana, un edifici que s'escalfa amb l'energia de la biomassa.

Al bloc hi trobareu el recull fotogràfic i podreu f er una lectura digital del Buscaboscos 2 per estar més ben informats. Que gaudiu de la lectura i si teniu comentaris us esperem al bloc http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12cs/sortides/bus caboscos/

Una activitat dels alumnes de 6è amb la col·laborac ió del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura.

• EL BOSC COM FONT D’ENERGIA VISITA A LA SOLANA: la biomassa

1. DIFERENTS USOS DE LA SOLANA

Abans :

Antigament va ser una casa de pagès i després una casa de colònies.

Ara:

És una escola de formació forestal i un centre de divulgació.

Page 10: XERRAIRE 64 ENERGIA

10

A La Solana també hi ha una exposició sobre la gestió del bosc.

2. Quines fonts d'energia hi podeu observar a La S olana?

Energia biomassa, la caldera.

Energia elèctrica, llum.

3. Visita a l'exposició

SISTEMA VIU

• Quins elements formen un bosc? Està format per plantes (on predominen els arbres però també trobem arbustos i herbes) i els animals que hi mantenen un equilibribri entre si (entre ells).

• Quins són els tres factors que fan que els boscos del planeta siguin diferents? El clima, l’altitud i el tipus de sòl (terra).

• Observeu el mapa de Catalunya. Quin percentatge ocupa la superfície forestal?

• El 40% de boscos i 60% terrenys forestals: boscos, prats i matollars (matolls).

EVOLUCIÓ DEL PAISATGE

S. XIX (1800-1900) S. XX (1900-2000)

Durant el segle XIX ,la superfície forestal arbrada era molt baixa. El problema era l’agricultura i la pastura, perquè per fer camps s’havien de tallar molts arbres i així el bestiar pasturava millor.

Hi ha una recuperació dels boscos. L'activitat humana es desplaça cap al sector industrial i el bosc entra en procés d'abandonament.

Page 11: XERRAIRE 64 ENERGIA

11

PRODUCCIÓ I CONSUM

• LA FUSTA és la principal matèria primera que extraiem del bosc.

• Com s'aprofitava abans enegèticament la fusta?

Per cremar a les llars de foc. Per tornejar.

• Què és la biomassa? Tota la massa forestal: fusta, estelles,

branquillons, etc…

(Renovables).

• Quantes empreses de la Vall del Ges, Orís i Bisaura es dediquen a tornejar la fusta?

Unes 30 empreses. • Les persones que tornegen la fusta tenen

l'ofici de torners. Les torneries eren la principal activitat

econòmica de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Molta gent era torner i sabia tornejar (treballar

la fusta per donar-li forma). Actualment queden molt poques torneries, però a Torelló hi ha el Museu de la Torneria en procés de

creació.

SERVEIS AMBIENTALS

FUNCIONS DEL BOSC

SOCIAL S’hi poden realizar una gran varietat d’activitats com excursionisme, esports d’aventura, turisme rural, caça, etc.

AMBIENTAL Beneficien el medi ambient:

- Millorem la qualitat de l’aire (captació CO2 i producció d’oxigen).

- Constribueixen a la formació i conservació del sòl i eviten els processos d’erosió.

- Regulen el cicle de l’aigua i minimitzen el risc d’inundació - Són reserva de biodiversitat i ajuden a conservar-la.

Page 12: XERRAIRE 64 ENERGIA

12

PRODUCTIVA Subministra matèries primeres o productes forestals amb valor econòmic com fusta, llenya, suro, fruites, bolets, etc.

GESTIÓ FORESTAL

• Per què creieu que s'ha de gestionar el bosc? S’ha de cuidar el bosc, perquè hi ha incendis; l’hem de netejar.

• Els boscos de la Vall del Ges, Orís i Bisaura són P RIVATS. • Quina tasca fa la Federació ADF?

Tasques de presentació i també d’extinció d’incendis.

FORÇA DE TREBALL

EINES D'ABANS EINES D'ARA

Destral grossa i destral xica

Pedra d’esmolar

Dall manegat

Mula/cavall

Serra mecànica

Equip d’esmolar

Desbrossadora

“ Skidder” /autocarregador (grua)

BIODIVERSITAT

REPTES DE FUTUR

Funció productiva: Fauna, vegetació, (arbre, camps, flors…) i energia.

Conservació: Els guardes forestals, les persones que netegen els boscos i la gent

Page 13: XERRAIRE 64 ENERGIA

13

que cuida els boscos.

Treball conjunt dels propietaris i les institucions : L’acció de l’home i el manteniment del paisatge permeten una major biodiversitat.

Investigació: El centre d’informació de la Solana (els guardes forestals).

Ús energètic del bosc: La biomassa (estelles, pèl·lets, troncs).

4. Visita a la caldera de biomassa

Combustible : Biomassa

Tipus : Estelles de fusta petites, entre dos i tres centímetres de longitud. Procedència : Boscos (els arbres) del Ripollès. Emmagatzematge : En un dipòsit d’obra a l’exterior de la casa que està connectat per un tub a la caldera que es troba a l’interior de la casa.

La caldera : La caldera funciona amb la biomassa, les estelles passen per un tub cauen a dins de la caldera, s’escalfa l’aigua d ’un dipòsit i això dóna escalfor a tota la casa.

Avantatges : Els avantatges que té és que no contaminen. És un recurs que no s’acaba, i prové de la naturalesa.

Inconvenients : Necessita electricitat per engegar-se i per fer baixar les estelles del dipòsit.

Page 14: XERRAIRE 64 ENERGIA

• VISITA AL CENTRE

Els alumnes de Cicle Mitjà hem elaborat 12 petits j ocs con

treball. Cada grup ha fet el joc sobre algun tema d els que h

classe. Construint aquests jocs hem après com s’est ableixen les connexions per

transmetre energia.

La casa de La Solana funciona amb energia de la biomassa procedent de la neteja dels boscos.

14

VISITA AL CENTRE DE FORMACIÓ FORESTAL DE LA SOLANA

Els alumnes de Cicle Mitjà hem elaborat 12 petits j ocs con nectors en petits grups de

treball. Cada grup ha fet el joc sobre algun tema d els que h em estudiat o estem estudiant a

classe. Construint aquests jocs hem après com s’est ableixen les connexions per

La caldera de biomassa de La Solana serveix per produir l’energia necessària per a escalfar la casa i per a tenir aigua calenta.

Aquesta caldera funciona amb estella, que s’emmagatzema en aquest dipòsit i a través d’ un bisanfí i un sistema automàtic va a parar a l’interior decaldera.

Dibuix de Biel Serrallonga

FORESTAL DE LA SOLANA

ectors en petits grups de

em estudiat o estem estudiant a

classe. Construint aquests jocs hem après com s’est ableixen les connexions per

Aquesta caldera funciona amb estella, que s’emmagatzema en aquest dipòsit i a través d’ un bisanfí i un sistema automàtic va a parar a l’interior de la caldera.

Dibuix de Biel Serrallonga

Page 15: XERRAIRE 64 ENERGIA

15

En aquesta fotografia podemde dalt de la caldera de biomassa de La Solana. A l’esquerra hi ha la xemeneia de la caldera per on surt el fum a l’exterior i al fons veiem el tub per on arriba l’ees cremarà a la caldera. L’estella ve d’un dipòsit molt gran que hi ha a fora. Un camió descarrega l’estella dins d’aquest dipòsit i de manera automàtica va a parar a la caldera.

Aquí podem veure tota la caldera

La Solana utilitza una caldLa biomassa és massa de matèresidus agrícoles i forestals

La biomassa forestal procedeix dels treballs sílvícoles: podes, aclarides, obertures de tallafocs, etc.

Actualment els tres tipus principals de combustibles que fan sebiomassa són les estelles, les briquetes i els pèl·lets. Les estelles provenen del fraccionament de la llenya. Els pèl·lets i les briquetes s’obtenen a partir de la compactació de biomassa triturada.

A la caldera de La Solana s’hi cremestelles de pi roig i pi negre procedents de boscos públics del Ripollès

Aquí veiem el dipòsit de cendra que hi ha a la part de baix de la caldera i és on s’emmagatzema aquest residu que genera la caldera quan es crema l’estella.

En aquesta fotografia podem veure la part de dalt de la caldera de biomassa de La Solana. A l’esquerra hi ha la xemeneia de la caldera per on surt el fum a l’exterior i al fons veiem el tub per on arriba l’estella que es cremarà a la caldera. L’estella ve d’un dipòsit molt gran que hi ha a fora. Un camió descarrega l’estella dins d’aquest dipòsit i de manera automàtica va a parar a la

Aquí podem veure tota la caldera.

Solana utilitza una caldera de biomassa. La biomassa és massa de matèria viva de residus agrícoles i forestals..

La biomassa forestal procedeix dels treballs coles: podes, aclarides, obertures de

Actualment els tres tipus principals de combustibles que fan servir les calderes de biomassa són les estelles, les briquetes i els pèl·lets. Les estelles provenen del fraccionament de la llenya. Els pèl·lets i les briquetes s’obtenen a partir de la compactació de biomassa triturada.

A la caldera de La Solana s’hi cremen estelles de pi roig i pi negre procedents de boscos públics del Ripollès.

Aquí veiem el dipòsit de cendra que hi ha a la part de baix de la caldera i és on s’emmagatzema aquest residu que genera la caldera quan es crema l’estella.

Page 16: XERRAIRE 64 ENERGIA

16

APRENEM TOT PARLANT D’ENERGIA

• PARLEM AMB... XERRADA SOBRE L'ENERGIA

Autor: Gil Salvans

Agència Local de l’energia d’Osona:

http://www.ccosona.es/index1.php?idF=2&idSubF=97

En Gil Salvans és un tècnic de l'Agència Local de l'Energia del Consell

Comarcal d'Osona que ha vingut a la nostra escola per informar-nos sobre

el tema de l’energia.

Va parlar de:

1.L'energia 2.El canvi climàtic 3.L'estalvi energètic

1. Energia:

Cap al Delta de l'Ebre hi ha quatre centrals nuclears, que produeixen electricitat. El problema de les centrals nuclears

són els residus nuclears, tenen un metall, l’urani, que l'utilitzen per produir electricitat. Entre 2000 i 3000

anys(aproximadament) es manté una escalfor que pot arribar a Barcelona, si es destrueix(com a Fukushima). Les

centrals si no es destrueixen no contaminen sinó que surt vapor d’aigua, que hem d'agafar del riu.

Gairebé la meitat de les emissions de gasos contaminants són

responsabilitat nostra.

Els volcans, els mars i els animals són naturals però provoquen

contaminació.

Les centrals de gas contaminen moltíssim, les de carbó també, les

preses generen electricitat. Les preses grans no són renovables

perquè eliminen el riu. Les petites són renovables perquè no el

malgasten.

Un 28% d'energia es va gastar en els

molins. Les energies elèctriques van per cables i les tèrmiques són per donar escalfor.

La marina està en investigació.

L'energia eòlica era la més important el dia de la xerrada(a Espanya), però

normalment és la nuclear entre un 17% i un 20%.

Les cases són com un producte de contaminació. L'electrodomèstic que més gasta és

la nevera-congelador, seguida de cuines vitroceràmica... El 5% de la factura és de la

llum.

Page 17: XERRAIRE 64 ENERGIA

17

2.Canvi climàtic:

Hi han moltes coses que provoquen contaminació, el que més contamina són els cotxes, els autocars...

El clima està molt descompensat.

La Terra té una capa de gasos i els rajos de sol alguns reboten, però altres es queden dintre. Aquests rajos fan que

augmenti la temperatura.

Sense aquesta capa hi haurien -50Cº a la Terra.

Necessitem rajos de sol però tampoc masses. Amb la contaminació no deixem sortir aquests rajos de sobres.

Cada cop que utilitzem electricitat surt fum de les centrals elèctriques i això també fereix el planeta.

Un 40% dels fums provenen de la mobilitat. Les vaques i molts animals produeixen un 20% o un 30% de

contaminació amb els seus gasos(els pets).

Si no aturem el canvi climàtic molts éssers vius moriran i nosaltres no podrem viure.

Al Carib han augmentat els huracans a 5 anuals. També hi han moltes tempestes. Neva molt poc i alguna estació

d’esquí ha hagut de tancar per manca de neu.

L'any passat a l'Aneto va haver un rècord de nevades, es van reduir un 35% en 25 anys.

A Sant Cugat del Vallès es va descobrir el mosquit tigre, que ve d'Àfrica, per primer cop al 2004. A causa del canvi

climàtic el tenim voltant per aquesta zona(més a l'estiu). El fred ha disminuït i com que aquest mosquit necessita

escalfor ens ve a visitar. Es reprodueix en zones d'aigua estancada. En 7-10 dies podem destruir-lo, però no per

sempre.

Ja no podrem aturar el canvi climàtic.

Si el canvi climàtic és molt fort afectarà als pols i hi haurà desglaciació. Si augmenten els mars, Holanda podria

desaparèixer. Hi podrien haver més incendis.

3.Estalvi energètic:

L'energia solar produeix electricitat, d'aquesta manera

podem estalviar una mica més. Però aquesta no és la

única manera. Es pot utilitzar gas, és més eficient perquè

el podem apagar. L'escalfor sempre va a dalt. És més

eficient terra escalfador(30Cº) que una calefacció(60Cº).

Desendollar les energies que no necessitem que són

innecessàries, entre un 20% i un 25% són energies

innecessàries. Utilitzant la bici també podem estalviar, a

Espanya només un 1,5% dels viatges els fem en bici.

No a tots els municipis arriba la mateixa quantitat d'electricitat. Ha pujat un 40% el preu. Hem d'intentar aturar

aquest clima.

Per últim, ens va ensenyar i recomanar una pàgina on es veu la despesa d’energia elèctrica en temps real i quines

energies ens aporten aquesta electricitat:https://demanda.ree.es/demanda.html

Page 18: XERRAIRE 64 ENERGIA

18

• COMPARTIM L’EXPERIÈNCIA D’UN PARE.

PARLEM AMB UN ELECTRICISTA I ELECTRÒNIC...

PARLEM AMB EN JOSEP PÉ REZ

Hem tingut la gran oportunitat de parlar amb en Josep Pérez, un electricista i electrònic que ens ha

explicat com funciona l’electricitat i com arriba la corrent elèctrica a casa nostra.

Electricista i electrònic. Dues professions.

Primer de tot ens va explicar la diferència entre ser electricista i electrònic. Un electricista s'ocupa

de realitzar reparacions o instal·lacions

relacionades amb l’electricitat. I un electrònic és

aquell professional que s’ocupa d’arreglar

aparells electrònics, reparacions de circuits, etc.

Els electricistes treballen amb materials,

eines manuals. Entre elles es troben els

cables, el polímetre, les alicates, el tornavís,

cinta aïllant, …

Les eines que utilitza per la seva feina com a electrònic són robots i ordinadors

• Què cal estudiar per ser electricista?

Per ser electricista s’ha d’estudiar un grau de formació professional de la branca de l’electricitat i

electrònica.

• Per què es tan necessària l’energia?

Avui en dia és molt important l’energia. Si no tinguéssim energia, no sabríem com funcionar, perquè

les fàbriques, les oficines, a casa (llum, calefacció, electrodomèstics, ...) tot funciona amb energia

per fer la nostra vida molt millor i per produir.

Tot i així hem de mirar de gastar menys energia, tant a les fàbriques com a casa. És el que en diem

estalvi energètic. Com menys energia gastem millor i hem de procurar utilitzar cada cop més les

energies renovables.

Cada vegada hi ha més cases que instal·len plaques solars per aprofitar l’energia solar. És una font

d’energia que no s’acaba mai i no contamina. I si observem una gràfica de fa anys amb una d’ara

Page 19: XERRAIRE 64 ENERGIA

veuriem que l’energia eòlica, la hidràulica i la solar han anat augmentant, és a dir, que s’utilitzen

molt més a l’actualitat, i això és molt positiu.

• Com arriba la corrent elèctri

velocitat molt alta fora de la superfície del conductor.

Hi ha una xarxa elèctrica que està connectada amb els països que tenim més a prop:

Portugal, França i Marroc.

L'energia elèctrica no es pot emmagatzemar i per això cal que el consum que en fem sigui

el que es produeix. Si ens sobra electricitat al nostre país la donem a un altre país.

La dinamo

En Josep Pérez ens va portar una dinamo a la classe.

Una dinamo és un generador elèctric que transforma

l’energia mecànica en energia elèctrica, degut a la

rotació de cossos conductors en un camp magnètic.

Nosaltres vam comprovar que fent girar la rodeta

s’encenia una bombeta petita. Van generar energia

amb les nostres mans!

19

veuriem que l’energia eòlica, la hidràulica i la solar han anat augmentant, és a dir, que s’utilitzen

molt més a l’actualitat, i això és molt positiu.

Com arriba la corrent elèctri ca a casa nostra?

La producció de l’energia es fa en centrals que

extreuen energia d’un riu, d’una mina de carbó, del

mar, del vent, etc. De les centrals passen a les

torres elèctriques i de les torres als cables que

veiem pel nostre poble. Alguns no els

perquè passen per sota terra. I finalment

l’electricitat que produeix cada tipus d’energia es

transporta a les cases i edificis de pobles i ciutats.

Per dintre d’aquests fils conductors hi passen unes

ones electromagnètiques que es propaguen a una

locitat molt alta fora de la superfície del conductor.

Hi ha una xarxa elèctrica que està connectada amb els països que tenim més a prop:

L'energia elèctrica no es pot emmagatzemar i per això cal que el consum que en fem sigui

l que es produeix. Si ens sobra electricitat al nostre país la donem a un altre país.

En Josep Pérez ens va portar una dinamo a la classe.

Una dinamo és un generador elèctric que transforma

l’energia mecànica en energia elèctrica, degut a la

otació de cossos conductors en un camp magnètic.

Nosaltres vam comprovar que fent girar la rodeta

s’encenia una bombeta petita. Van generar energia

El tester o polimetre

El polímetre és un instrument de mesura electrònic que mesur

magnituds elèctriques i permet observar el correcte

funcionament del corrent elèctric. Pot fer mesures en corrent

continu o en corrent altern. Es pot mesurar la tensió, la intensitat

i la resistència d’un circuit.

veuriem que l’energia eòlica, la hidràulica i la solar han anat augmentant, és a dir, que s’utilitzen

La producció de l’energia es fa en centrals que

extreuen energia d’un riu, d’una mina de carbó, del

mar, del vent, etc. De les centrals passen a les

torres elèctriques i de les torres als cables que

veiem pel nostre poble. Alguns no els veiem

perquè passen per sota terra. I finalment

l’electricitat que produeix cada tipus d’energia es

transporta a les cases i edificis de pobles i ciutats.

Per dintre d’aquests fils conductors hi passen unes

ones electromagnètiques que es propaguen a una

Hi ha una xarxa elèctrica que està connectada amb els països que tenim més a prop:

L'energia elèctrica no es pot emmagatzemar i per això cal que el consum que en fem sigui

l que es produeix. Si ens sobra electricitat al nostre país la donem a un altre país.

El polímetre és un instrument de mesura electrònic que mesura

magnituds elèctriques i permet observar el correcte

funcionament del corrent elèctric. Pot fer mesures en corrent

continu o en corrent altern. Es pot mesurar la tensió, la intensitat

Page 20: XERRAIRE 64 ENERGIA

20

Vam fer proves de quan mesura l’energia que emet el nostre propi cos veient com variava quan ens

agafàvem de les mans d’algun altre company.

CURIOSITATS:

• Què et pot passar si toques un cable d’una torre el èctrica? Per què els ocells que hi reposen

no s’enrampen?

Si tinguéssim els dos peus damunt del cable, no ens passaria res perquè estem a la mateixa

potencia. Però si un peu toca el terra, la torre o el cable del costat, i l’altre peu està en una altre

posició o zona, et pots enrampar.

Per això, als ocells que estan damunt dels cables no els hi passa res perquè estan únicament

damunt d’un cable, però si una poteta toques un altre cable, llavors si que s’enramparia perquè

l’ocell faria de connector entre un cable i l’altre o entre el cable i el terra.

http://www.ree.es/

Us interessa conèixer el consum elèctric a temps real? Consulteu-me!

Page 21: XERRAIRE 64 ENERGIA

21

• LES NOSTRES JOGUINES I L’ENERGIA.

A CASA I A L’ESCOLA TENIM MOLTES JOGUINES.

UNES ES MOUEN SI LES MOVEM NOSALTRES I LES ALTRES ES MOUEN SOLES.

PER QUÈ PASSA AIXÒ???

A L’AULA HEM COMENÇAT A MIRAR JOGUINES:

ES MOUEN O NO? QUÈ FAN? COM SÓN? SI ES MOUEN QUÈ LES FA MOURE?

LES QUE ES MOUEN SOLES ÉS PERQUE HI

HA ALGUNA COSA QUE LES FA MOURE.

UNA FONT D’ENERGIA:

LES PILES!!!

DE PILES N’HI HA DE MOLTES CLASSES, DEPENENT DE LES JOGUINES QUE HAN DE FER FUNCIONAR.

Page 22: XERRAIRE 64 ENERGIA

22

• L’ESTALVI ENERGÈTIC AMB EL NOSTRE AMIC EN DOLL. Voleu conèixer què podeu fer per millorar l’estalvi energètic a l’escola i a casa? En Doll

és un personatge molt divertit que ens ajudat

als alumnes de cicle mitjà a utilitzar bé els

aparells i estris de tota mena que tenim al

voltant per no malmetre el medi ambient.

L’enllaç al joc és el següent:

• EL SOL, UNA LECTURA DE JOAQUIM CARBÓ

Els nens i nenes de primer us volem presentar la nostra

última lectura d'aquest trimestre. A tots ens ha agradat molt

aprendre que el sol ens escalfa i ens transmet energia. Els

dies que hem llegit aquesta lectura també hem jugat a veure

qui guanyava la partida el sol o els núvols.

També hem aprofitat per conèixer a l'escriptor Joaquim

Carbó i fer un treball de cerca amb els nostres pares per

saber quins llibres havia escrit.

Podeu tornar a llegir la lectura si aneu al bloc

http://blocs.xtec.cat/segimoncomas12ci/catala-2/gru p-lectura/el-sol/

JOC D'EN DOLL

Page 23: XERRAIRE 64 ENERGIA

23

EXPERIMENTEM L’ENERGIA • TALLER DE PARES.

CIRCUITS ELÈCTRICS

• El dijous 29 de novembre, els pares de la Marina

i l’Aina de 6è varen fer un taller sobre l’electricitat. Hi va

haver una part teòrica, on van explicar els elements

d’un circuit, i una part pràctica, on els nens varen fer les

connexions en un circuit i varen poder experimentar

amb altres circuits sobre temes que s’havien treballat a

classe: Energies renovables i no renovables i l’energia

al llarg de la història.

• Vam practicar amb les diferents parts d’un circuit elèctric. Un

circuit elèctric és un conjunt de cables, un generador, un

conductor i un receptor.

• El generador és el que proporciona l’energia (en el nostre

cas, hem fet servir una pila). Els cables són conductors. El

plàstic serveix de material aïllant.

• En el taller que vam fer vam transformar l’electricitat en energia

lumínica, el receptor era la bombeta, que s’encenia quan li

arribava l’electricitat. Vam connectar cables, els uns els altres, perquè funcionés el circuit.

Els cables eren de coure. Cada cable tenia un cargol de metall i una lletra o un número

dibuixada al costat i connectàvem cada lletra amb el seu

numero corresponent ( ex. Cable A amb cable 1, B amb

2, C amb 3...) Vam ficar la pila al seu lloc corresponent i

vam ajuntar metall amb els cables

i així es va fer una connexió amb

metall i coure, perquè així el circuit

funcionaria millor, ja que el coure

és un dels materials que va més

bé per conduir l’energia. Després, la bombeta es va encendre amb

l’energia que vam crear i, a partir d’aquí, vam poder fer diferents

activitats relacionades amb l’energia.

Aina Martínez- 6è

Page 24: XERRAIRE 64 ENERGIA

• ORIENTACIÓ AMB ENERGIA MAGNÈTICA.

Els alumnes de Cicle Mitjà hem elaborat 12 petits j ocs conectors en petits grups de treball. Cada grup ha fet el joc sobre algun tema dels que hem estudiat o estem estudiant a classe. Construint aqu ests jocs hem après com s’estableixen les connexions per transmetre energi a.

MATERIAL NECESSARI:

• 7 Cables elèctrics • 1 Cartró mida foli • 1 bombeta petita • 1 portabombetes • Full de preguntes i respostes• Cel·lo o cinta aïllant • Una pila de 4,5v • 8 o 10 enquadernadors (segons el

nombre de preguntes)• Iron-fix

ELABORACIÓ DEL CONECTOR:

• 1- Encolar el full de preguntes i respostes a sobre de l cartró.• 2- Posar iron- fix per folrar el full.• 3- Posar 8 o10 enquadernadors, segons el número de pre guntes.• 4- Pelar una mica els cables o fils elèctrics.• 5-Posar fils elèctrics de coure, per la part de darre re, de la pregunta fins a la

resposta correcta. S’han de cargolar al• 6-Cargolar dos cables elèctrics més, per la part del davant, amb els forats del

portabombetes. • 7-Unir els 2 pols de la pila amb els cables que vénen de la bombeta.• 8-Enganxar la pila amb cel·lo o cinta aïllant al darr era del• 9-Comprovar si va bé i ja podem començar a jugar.• Mireia Roca i Carla Vaqué

24

ORIENTACIÓ AMB ENERGIA MAGNÈTICA.

Els alumnes de Cicle Mitjà hem elaborat 12 petits j ocs conectors en petits grup ha fet el joc sobre algun tema dels que hem

estudiat o estem estudiant a classe. Construint aqu ests jocs hem après com s’estableixen les connexions per transmetre energi a.

Full de preguntes i respostes

8 o 10 enquadernadors (segons el nombre de preguntes)

ELABORACIÓ DEL CONECTOR: Encolar el full de preguntes i respostes a sobre de l cartró.

fix per folrar el full. Posar 8 o10 enquadernadors, segons el número de pre guntes.Pelar una mica els cables o fils elèctrics.

Posar fils elèctrics de coure, per la part de darre re, de la pregunta fins a la resposta correcta. S’han de cargolar al voltant de cada enquadernador.

Cargolar dos cables elèctrics més, per la part del davant, amb els forats del

Unir els 2 pols de la pila amb els cables que vénen de la bombeta.Enganxar la pila amb cel·lo o cinta aïllant al darr era del cartró.Comprovar si va bé i ja podem començar a jugar.

Mireia Roca i Carla Vaqué

Els alumnes de Cicle Mitjà hem elaborat 12 petits j ocs conectors en petits grup ha fet el joc sobre algun tema dels que hem

estudiat o estem estudiant a classe. Construint aqu ests jocs hem après com s’estableixen les connexions per transmetre energi a.

Encolar el full de preguntes i respostes a sobre de l cartró.

Posar 8 o10 enquadernadors, segons el número de pre guntes.

Posar fils elèctrics de coure, per la part de darre re, de la pregunta fins a la voltant de cada enquadernador.

Cargolar dos cables elèctrics més, per la part del davant, amb els forats del

Unir els 2 pols de la pila amb els cables que vénen de la bombeta. cartró.

Page 25: XERRAIRE 64 ENERGIA

• EL COLOR PREFERIT DEL SOL.

Després d’uns quants dies de parlar de l’aprofitament de l’energia solar, els nens i nenes de cicle inicial vam adonar-nos que totes lefotografies, eren de color negre o d’un color blau molt i molt fosc (tot i que a alguns ens sembla que aquest to blau és pel reflex del cel). De seguida ens vam preguntar...

I vam voler investigar si el color d’un objecte fa que aquest s’escalfi més o menys.

Primer vam sortir a la pista una tarda que feia sol i ens vam tapar amb robes fosques i clares per veure si notàvem més escalfor en la zona tapada amb la roba fosca o clara. Però feia molt fredanàvem molt abrigats i no ens vam posar d’acord.

Després, vam decidir fer un experiment una mica més científic. Aquí en teniu l’explicació i el resultat.

25

EL COLOR PREFERIT DEL SOL.

Després d’uns quants dies de parlar de l’aprofitament de l’energia solar, els nens i nenes de cicle nos que totes les plaques solars que vèiem al poble, per la comarca o en

fotografies, eren de color negre o d’un color blau molt i molt fosc (tot i que a alguns ens sembla que aquest to blau és pel reflex del cel). De seguida ens vam preguntar...

si el color d’un objecte fa que aquest s’escalfi més o menys.

Primer vam sortir a la pista una tarda que feia sol i ens vam tapar amb robes fosques i clares per veure si notàvem més escalfor en la zona tapada amb la roba fosca o clara. Però feia molt fredanàvem molt abrigats i no ens vam posar d’acord.

Després, vam decidir fer un experiment una mica més científic. Aquí en teniu l’explicació i el

Aina Bigas

Aldrick Bautista–

Júlia Vidal –

Després d’uns quants dies de parlar de l’aprofitament de l’energia solar, els nens i nenes de cicle s plaques solars que vèiem al poble, per la comarca o en

fotografies, eren de color negre o d’un color blau molt i molt fosc (tot i que a alguns ens sembla

si el color d’un objecte fa que aquest s’escalfi més o menys.

Primer vam sortir a la pista una tarda que feia sol i ens vam tapar amb robes fosques i clares per veure si notàvem més escalfor en la zona tapada amb la roba fosca o clara. Però feia molt fred,

Després, vam decidir fer un experiment una mica més científic. Aquí en teniu l’explicació i el

Aina Bigas – 2n

– 2n

– 2n

Page 26: XERRAIRE 64 ENERGIA

26

Salma Gharib – 2n

Andrea García – 2n

Eloi Barceló – 2n

2n

Sergi Cubí – 2n

2n

Ferran Méndez – 2n

2n

Page 27: XERRAIRE 64 ENERGIA

27

• DESCOBRIM LA FORÇA DEL VENT.

ELS NENS I NENES D’EDUCACIÓ INFANTIL HEM EXPERIMENTAT AMB EL VENT TOT BUFANT....................

• “CURSA DE PAPERETS" ENS PROPOSEM QUE ELS NENS I NENES DESCOBREIXIN QUINES SÓN LES MILLORS MANERES DE BUFAR PERQUÈ ES MOGUI UN PAPER, QUE ESTABLEIXIN RELACIONS ENTRE LES CARACTERÍSTIQUES DEL PAPER (LA FORMA, LA MIDA O EL PES) I LA DISTÀNCIA A LA QUAL ARRIBA O LA MANERA COM ES DESPLAÇA, INICIEM L’ACTIVITAT PROPOSANT QUE EXPLORIN LLIUREMENT LA MANERA D’ACONSEGUIR QUE UN FULL DE PAPER COL·LOCAT DAMUNT LA TAULA ES PUGUI MOURE. S’ENTREGA A CADA NEN UN RECTANGLE DE PAPER .

LA CONSIGNA ÉS: “COM PODEM MOURE AQUEST PAPER SENSE L’AJUDA DE LES MANS?” DESPRÉS DE MOLTS SUGGERIMENTS UN ALUMNE DIU: “BUFANT” ALESHORES FEM ALGUNES PREGUNTES: COM CAL BUFAR PERQUÈ EL PAPER ES MOGUI? AVANÇA MÉS SI FEM UNA BUFADA LLARGA I FORTA, O SI FEM AMB DIVERSES BUFADES CURTES I CONTINUADES? UN COP ELS NENS I NENES VAN

ASSOLINT ELS SEUS PROPOSITS I CORREGINT LES SEVES ESTRATEGIES, ARRIBEM A LA CONCLUSIÓ QUE EL VENT TAMBÉ ÉS UNA ENERGIA I POT FER MOURE COSES.

• MATERIAL UTILITZAT: RECTANGLES DE PAPER DE LA MATEIXA SUPERFÍCIE (10 X 15 cm) DE DIFERENTS GRUIXOS: PAPER NORMAL DIN A4, PAPER DE SEDA, CARTÓ O CARTOLINA.

Page 28: XERRAIRE 64 ENERGIA

28

• CUINA SOLAR.

El sol és l’estrella més propera al nostre planeta. Cada dia, ens arriba una gran quantitat d’energia d’aquest astre. Els humans hem inventat diverses maneres d’aprofitar aquesta energia. Una d’elles és l’utilització de cuines i forns solars. Aquests aparells no són gaire coneguts en el nostre entorn proper, però en moltes zones del planeta són eines quotidianes. En algunes regions d’Àfrica s’utilitzen les cuines solars per bullir l’aigua i convertir-la en aigua apta per al consum.

I si penseu que aquest és un invent recent, us equivoqueu. El primer forn solar conegut és de finals del s.XVIII.

Avantatges i inconvenients de cuinar en un forn solar com el nostre:

AVANTATGES INCONVENIENTS

1. El sol és gratis.

2. La construcció d’un forn solar és barata i senzilla.

3. No contamina.

4. No embruta de sutge les olles, com passa amb el carbó o la llenya.

5. No hi ha foc, i per tant és més segur.

6. És fàcil d’utilitzar.

7. Cuina a baixa temperatura i això ajuda a conservar els nutrients dels aliments.

8. És portàtil.

1. Només es pot utilitzar en dies assolellats.

2. Normalment, la cocció és més lenta.

3. No es pot cuinar de nit.

4. No s’hi poden fer fregits.

5. Normalment, cal cuinar fora de casa (i no hi estem acostumats)

Us animeu? Doncs... mans a la feina!

Necessitem: Una caixa gran amb tapa, una caixa una mica més petita (en el nostre cas, una capsa de sabates), diaris vells, cola, paper d’alumini, un vidre (o plàstic rígid), un mirall (o cartró metal·litzat).

Page 29: XERRAIRE 64 ENERGIA

Fem boles de paper de diari i omplim el fons de la caixa gran amb aquestes boles.

Col·loquem la caixa petita a dins de la gran i omplim l’espai que queda al voltant amb més boles de paper

diari.

Folrem l’interior de la caixa petita amb paper d’alumini (hi podem posar cola per

Fem una “finestra” a la tapa de la caixa i hi enganxem el vidre (o

plàstic rígid).

I finalment col·loquem la tapa a la caixa i col·loquem el mirall (o cartró

metal·litzat) de tal manera que recondueixi els rajos del sol cap a

l’interior de la caixa.

29

Fem boles de paper de diari i omplim el fons de la caixa gran amb aquestes

Col·loquem la caixa petita a dins de la gran i omplim l’espai que queda al voltant amb més boles de paper de

Folrem l’interior de la caixa petita amb paper d’alumini (hi podem posar cola per assegurar-lo).

Fem una “finestra” a la tapa de la caixa i hi enganxem el vidre (o

I finalment col·loquem la tapa a la el mirall (o cartró

metal·litzat) de tal manera que recondueixi els rajos del sol cap a

l’interior de la caixa.

Fem boles de paper de diari i omplim el fons de la caixa gran amb aquestes

Folrem l’interior de la caixa petita amb paper d’alumini (hi podem posar cola per

Page 30: XERRAIRE 64 ENERGIA

• EL CAMÍ DE L’ELECTRICITAT.

Un dia per poder veure com funcionava el corrent elèctric, les mestres ens van ensenyar dos circuits elèctrics.

El primer que ens van ensenyar tenia una bombeta molt petita, que s’encenia i s’apagava quan posaven un fil elèctric enganxat a una pila que li donava l’electricitat.

I el segon, tenia una bombeta més gran que no podia anar amb una pila perquènecessitava més energia, per això tenia un circuit que anava amb un endoll que es podia connectar a la corrent de l’escola. El circuit també tenia un interruptor que servia per poder donar electricitat i engegar la bombeta.

També varem observar objectes de casa que per poder funcionar necessiten electricitat: la torradora, el secador, el minipimer... és per això, que vam fer servir el segon circuit per veure si funcionaven o no. ..i ens varen explicar amb quin material l’havien fet per si el volíem fer a casa.

MATERIAL NECESSARI PER FER UN CIRCUIT ELÈCTRIC

- Un tros de fusta 40 x 40 aproximadament- Fil elèctric - Pila - Bombeta petita i una bombeta gran- Interruptor - Endoll

30

EL CAMÍ DE L’ELECTRICITAT.

Un dia per poder veure com funcionava el corrent elèctric, les mestres ens van ensenyar dos circuits elèctrics.

El primer que ens van ensenyar tenia una bombeta molt petita, que s’encenia i s’apagava quan posaven un fil elèctric enganxat a una pila que li donava

I el segon, tenia una bombeta més gran que no podia anar amb una pila perquènecessitava més energia, per això tenia un circuit que anava amb un endoll que es podia connectar a la corrent de l’escola. El circuit també tenia un interruptor que servia per poder donar electricitat i engegar la bombeta.

bjectes de casa que per poder funcionar necessiten electricitat: la torradora, el secador, el minipimer... és per això, que vam fer servir el segon circuit per veure si funcionaven o no. ..i ens varen explicar amb quin material

em fer a casa.

MATERIAL NECESSARI PER FER UN CIRCUIT ELÈCTRIC

Un tros de fusta 40 x 40 aproximadament

Bombeta petita i una bombeta gran

Un dia per poder veure com funcionava el corrent elèctric, les mestres ens van

El primer que ens van ensenyar tenia una bombeta molt petita, que s’encenia i s’apagava quan posaven un fil elèctric enganxat a una pila que li donava

I el segon, tenia una bombeta més gran que no podia anar amb una pila perquè necessitava més energia, per això tenia un circuit que anava amb un endoll que es podia connectar a la corrent de l’escola. El circuit també tenia un interruptor que

bjectes de casa que per poder funcionar necessiten electricitat: la torradora, el secador, el minipimer... és per això, que vam fer servir el segon circuit per veure si funcionaven o no. ..i ens varen explicar amb quin material

Page 31: XERRAIRE 64 ENERGIA

31

ESCRIVIM ENERGÈTICAMENT • VISITA ENERGÈTICA AL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA.

Aquest trimestre hem fet una activitat Al Museu d’H istòria de Catalunya relacionada amb l’habitatge, vàrem estudiar els diferents habit atges al llarg de la historia, però també vam voler saber coses sobre l’energia que s’u tilitzava en les diferents èpoques històriques. Hem comentat l’energia que es podia utilitzar en les diferents edats a partir de les fotos que vàrem fer al museu.

La prehistòria: Dura més de 2 milions d'anys, acaba quan descobreixen l'escriptura(3.000 a.C) No tenien molts tipus d'energia. Només tenien els a nimals, algun forn, el foc i el Sol. Utilitzaven l’energia dels animals per al conreu de la terra i també els donaven abric, aliment i per els utilitza ven per a la construcció de cabanes. El Sol: els donava energia lumínica i energia calor ífica. forn El forn: els donava escalfor, aliments, calor. Vivien en coves o en cabanes, que les fabricaven el ls, amb les seves pròpies mans. L'edat antiga: Comença amb l’invenció de l'escriptura(3.000 a. C) i acaba amb la caiguda de l'imperi Romà. Ja tenien més coses com l’ impluvi, és com una cist erna que estava a l’atri o peristil que servia per recol lir l'aigua que queia. A través de l’ impluvi aprofitaven l’ene rgia del sol, que els donava energia lumínica. casa romana Van haver-hi els primers mitjans de transport com e l vaixell de vela o els carros. Vivien en domus, insul·les i viles. Es desplaçaven a peu o amb carros.

Edat mitjana: Comença amb la caiguda de l'imperi Romà fins que Cristòfol Colom va descobrir Amèrica (1492). Hi havia moltes guerres. Els camperols vivien en un a petita cabanya amb gran terreny per conrear aliments. S'es calfaven amb foc, energia calorífica, els donava llum i esca lfor, i també aprofitaven la llum del Sol. Guardaven el menjar en sacs. La gent rica podia tenir un habitatge amb una torre, el cri at/ada estava a la planta de baix i l'amo a la planta de dalt.

• castell de refugi Edat moderna: En aquesta edat ja vivien en una casa on hi havien habitacions i una cuina amb foc; el foc és e nergia calorífica, els donava escalfor i llum. Al carrer t enien com

Page 32: XERRAIRE 64 ENERGIA

32

una mena de fanals que s'il·luminaven amb foc (llen ya). Hi van haver les primeres balances de pes per els aliments... la majoria d'ho mes i dones eren artesans. Edat contemporània anys 30: En aquests temps van haver-hi molts avenços com la bombeta, que anava amb electri citat i donava llum; les neveres, que eren de gel, encara n o anaven amb electricitat; a les piques de la cuina ja arrib ava l’aigua, els fogons funcionaven amb llenya; els primers telèfons , que eren de paret, anaven amb electricitat; les primeres tel es que anaven amb electricitat i les imatges es veien en b lanc i negre i, al principi, només hi havia un sol canal. Les ca ixes dels restaurants o dels bars, que eren manuals, només necessitaven l’energia humana. nevera de g el

Edat contemporània anys 60: En aquests anys hi havia les primeres cafeteres elèctriques; els fogons, que van com ara amb electricitat; la ràdio, que també anava amb electricitat; els rellot ges, que anaven amb piles; les torradores, les neveres, els termos i el s fluorescents. Van començar a sortir molts aparells que utilitzaven l’ energia elèctrica.

ràdio Lídia Carreras – 6è

Una altra manera d’organitzar la informació recollida al museu d?gistòria de Catalunya.

Albert Ginesta- 6è

Page 33: XERRAIRE 64 ENERGIA

33

Us recomanem una visita al Museu d’Història de Catalunya: http://www.mhcat.cat/

Un altre treball ha estat observar l’evolució d’objectes amb utilitat semblant al llarg de diferents èpoques històriques:

Aquest forn és de la prehistòria. Es feia funcionar gràcies a la llenya. Els hi aportava les energies calorífica i lumínica. A dintre hi coïen els aliments

Aquest forn és de l’edat antiga. Es feia funcionar igual que el de la prehistòria. L’energia que els hi donava era la lumínica i la calorífica. La font d’energia que es feia servir i que encara es fa servir és la llenya.

És un forn de l’edat moderna i s’utilitzava igual que el de la prehistòria i el de l’edat antiga.

Aquests molins són de la prehistòria. S’utilitzaven movent la pedra rodona de dalt endavant i endarrere. Aquesta feina la feien les dones, se sap perquè els canells i els genolls dels ossos que han trobat estaven més gastats.

Aquest molí és dels segles IX i XI. Es feia servir gràcies a l’energia hidràulica.

Aquest molí es feia servir fa uns anys, però encara hi ha molta gent que el fa servir o el té per fer bonic. Se’n diu molí manual, es fa girar el mànec i s’empassa el gra que va a una roda que el tritura i finalment se’n va a un tipus de safata.

Marina Roca – 6è

Page 34: XERRAIRE 64 ENERGIA

34

• L’ENERGIA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

L’ENERGIA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

L’energia ha anat evolucionant al llarg del temps. Anem a fer-ne un petit resum de l’energia en les diferents etapes de

la història.

La paraula energia ve de la paraula grega ENERGON. EN que vol dir dins i ERGON que significa treball. L’energia té

un poder transformador gràcies al moviment i la força.

PREHISTÒRIA:

La font d’energia de l’ésser humà durant la prehistòria era el seu propi cos que prové

dels aliments que donen energia als humans per moure’s i viure.

Aprofitant l’energia del cos fabriquen eines de caça que utilitzaven amb l’energia

muscular i la potencial (energia emmagatzemada), per exemple, l’arc.

Aprofitaven l’energia química i la calorífica amb el descobriment del foc, amb el que

s’escalfaven, es protegien, il·luminaven l’espai, cuinaven i emmotllaven el fang, el ferro, el coure, etc... per fer-ne estris

de cuina o decoració.

Després van descobrir que amb l’aigua del riu es podien desplaçar, per tant, van construir embarcacions simples i, amb

la força d’un pal llarg, s’empenyien.

El cos dels animals domèstics també tenen una energia que els humans la utilitzaven per fer treballar la terra amb més

agilitat i facilitat.

EDAT ANTIGA:

Fa 4.500 anys enrere utilitzaven l’energia del vent per empènyer les embarcacions.

Però el vent no sempre bufa cap on es vol i llavors per fer moure les embarcacions

utilitzaven l’energia muscular.

Arquímedes va utilitzar l’energia del sol com a arma de combat. Va concentrar

l’energia dels rajos del sol a través d’un mirall de bronze van aconseguir cremar el vaixell

enemic.

Els romans feien servir la roda hidràulica per aprofitar la força de l’aigua. Va ser la més

important durant molts i molts anys. Al principi l’aigua passava per sota.

Els antics grecs aprofitaven l’energia del vapor i el moviment que produïa. Però el vapor

encara s’utilitzava massa.Tales de Milet va descobrir l’energia elèctrica fregant un drap amb una pedra d’àmbar i va

Page 35: XERRAIRE 64 ENERGIA

35

veure que hi sortien espurnes i que s’hi veien atrets els cabells o el paper quan l’apropaven. Però l’energia elèctrica no

es va descobrir del tot i a ser important fins l’any 1750 amb la màquina de vapor.

EDAT MITJANA:

S’utilitzen els animals per escalfar la casa i per treballar al camp, amb noves eines, com ara l’arada amb rodes.

El foc seguia donant, com en totes les etapes, llum i calor.

Va ser un període de guerres i els cavalls s’utilitzaven per anar a més velocitat.

També van aparèixer els molins de vent romans que aprofitaven la força del vent per treballar i aixafar el blat per fer-

ne pa, etc. Els molins de vent a Europa van arribar cap a l’any 1100. Durant els següents anys els molins de vent van

evolucionar molt per aprofitar les diferents direccions del vent.

Les rodes utilitzades amb l’energia hidràulica eren més grans, l’aigua passava pel

centre i més endavant van descobrir que si feien passar l’aigua per dalt la força era més

gran i era més eficaç.

S’utilitzava la llenya i el carbó vegetal per escalfar i manipular el ferro i altres materials.

Es comença a extreure el carbó de la Terra.

Les embarcacions eren més grans però se seguia utilitzant la força del vent i la força de milers d’homes.

EDAT MODERNA

Es milloren els molins de vents i les rodes hidràuliques, on l’aigua queia per dalt essent la

forma més eficaç d’aprofitar la força de l’aigua per produir moviment, moldre blat i fer les

feines més fàcilment.

Al 1700 els molins de vent milloren. Van posar-hi un sistema automàtic per fer girar la

torreta, que consistia en una roda exterior que la feia girar com un timó i així corregir la

direcció de la torreta segons on bufava el vent. El vent feia la feina que farien 30 cavalls.

Van començar a tenir coneixements suficients de la calor, la pressió i els gasos

per aprofitar-los amb la màquina de vapor. S’aprofitaven enormes quantitats

d’energia per fer feines molt pesades i dures. D’aquí apareix la revolució

industrial i el treball a les fàbriques.

Va aparèixer la locomotora de vapor (1830) i el vaixell de vapor (1803)

James Watt inventa el condensador per estalviar combustible. Les ampolles de Leyden (1745) acumulaven energia

elèctrica en el seu interior quan eren fregades i aquesta energia passava per uns cables metàl·lics connectats entre

l’ampolla i la terra i viatjava a través d’un filferro. S’havia descobert la corrent elèctrica.

Page 36: XERRAIRE 64 ENERGIA

36

EDAT CONTEMPORÀNIA:

L’any 1801, Alessandro Volta va inventar la pila elèctrica que generava electricitat mitjançant uns elements químics: el

coure i el zinc. Feien passar el líquid i aquest elements per cables i generaven energia que es va utilitzar amb el

telègraf, la llum elèctrica i entre d’altres.

En Thomas Edison va inventar la bombeta i el generador de corrent continua. Va ser un èxit

i es va construir la primera central elèctrica a Nova York (1882). S’utilitzava aquesta corrent per

aparells com la ràdio, el telèfon, etc. i s’utilitzava sobretot en el treball de noves màquines a les

fàbriques.

Fa uns 100 anys que va sorgir l’energia elèctrica que és la que s’utilitza més actualment.

Es van descobrir nous combustibles com ara el petroli, que s’ha utilitzat molt i només en queda pels pròxims 50 anys.

Al 1900 es va descobrir la radioactivitat i es va crear l’energia nuclear mitjançant

reaccions químiques amb radi i urani que produeixen molta

energia. L’energia nuclear es transforma en energia

elèctrica.

Actualment parlem de dos tipus de fonts d’energia, les renovables (biomassa, hidràulica,

marítima, solar, geotèrmica i eòlica) i les no renovables (petroli, nuclear, elèctrica, gas, carbó i

combustibles fòssils).

• L’ENERGIA ENS INSPIRA

EL PLANETA

El planeta es contamina.

Massa carbó extret de la mina.

Necessitem energia renovable

perquè la terra estigui estable.

Haurem de reutilitzar

i deixar de malgastar.

El nostre planeta estimem

I és per això que el cuidarem.

Martin Y. i Izan S.

LA NOSTRA TERRA

Cuidem el planeta

com la rateta que escombrava escaleta.

Tot net i endreçat,

igual que un mercat.

Farem servir la deixalleria

per no embrutar cada dia.

Cada dia gastarem poca energia,

i farem servir la llum del dia.

Utilitza energia renovable

per fer d’aquest un planeta més estable.

Cuidem el planeta

com si fos una floreta.

Èlia C., Carlota P. I Arnau O.

Page 37: XERRAIRE 64 ENERGIA

L’ENERGIA

LA TIERRA

A la tierra la queremos

Pero no la cuidamos

Ella nos da la vida

y nosotros la maltratamos.

La tenemos que salvar

Pero no sabemos por dónde empezar.

Es tan grande su herida

Y aún sigue agradecida.

Por eso se lo tenemos que devolver

Tratando de volverla a recomponer

Y lo podemos hacer!!

Reciclando, reutilizar

Y para energía ahorrar

La luz debes apagar.

Piensa en el hecho

De ordenar cada desecho.

Piensa con tu cabeza

Así la tierra se mantendrá derecha.

L0 PODEMOS HACER !!!

Èlia Pérez

37

Pero no sabemos por dónde empezar.

Por eso se lo tenemos que devolver

Tratando de volverla a recomponer

Así la tierra se mantendrá derecha.

L’ENERGIA

Renovables i no renovables,que no se’t girin els cables.Jo t’explicaré, que las has de cuidar bé. Les no renovables,no són estables. Si les anem utilitzant, s’acabaran. Les renovables, si que són estables.Si les anem cuidant,mai s’acabaran. Algunes energies són contaminants, i les anem utilitzant.El nostre planeta s’està acabant,i l’hem d’anar cuidant. L’atmosfera és important,i l’anem embrutant.Un dia l’atmosfera marxarà,i la Terra es morirà. Un planeta menys hi haurà,en el Sistema Solar.Encara som a temps,de salvar el nostre Medi ambient.

Àdria M., Núria R. i Maria B.

Renovables i no renovables, que no se’t girin els cables.

que las has de cuidar bé.

Les no renovables,

Si les anem utilitzant,

si que són estables. Si les anem cuidant,

Algunes energies són

i les anem utilitzant. El nostre planeta s’està acabant, i l’hem d’anar cuidant.

L’atmosfera és important, i l’anem embrutant. Un dia l’atmosfera marxarà, i la Terra es morirà.

Un planeta menys hi haurà, en el Sistema Solar. Encara som a temps, de salvar el nostre Medi ambient.

Àdria M., Núria R. i Maria B.

Page 38: XERRAIRE 64 ENERGIA

38

EL NOSTRE PLANETA S’ENFADA

Hi havia una vegada un planeta molt enfadat perquè les persones no el cuidaven i per això va dir:

- Ja no puc més! Penso provocar huracans, tsunamis, fogueres i inundacions per veure si reflexionen una

miqueta i em cuiden.

Dit això va començar un temps de grans catàstrofes. Les persones ja no podien més amb tot el que estava passant a

la Terra. Cada dia quan es llevaven ho trobaven tot inundat o tot cremat i sempre hi havia huracans enormes. Cada

cop l’atmosfera es contaminava més i més i costava respirar i hi havia més malalties.

Calia prendre una decisió, per això, quan els habitants del planeta van veure que tot passava perquè la Terra estava

enfadada d’estar contínuament malalta, van decidir netejar el planeta i cuidar-lo. Van començar a instal·lar plaques

solars a totes les cases o a utilitzar l’energia de l’aire o de l’aigua i tot el que feien era pensant en el bé del planeta.

La Terra és va adonar que ja no embrutàvem el planeta amb les seves energies contaminants ni els seus gasos i per

això, de mica en mica, va fer desaparèixer els huracans , les inundacions i els tsunamis. L’atmosfera va quedar neta.

Els humans van veure que així es podia viure millor i per això van decidir seguir cuidant el planeta i des de llavors

quan la gent s’aixeca del llit i surten els carres respiren l’aire net i pur, i observen la bellesa del que tenen al voltant.

Abans sempre llençaven les coses a qualsevol contenidor, sense separar i reciclar, ara recliclaven, reutilitzaven i

reduïen allò que abans gastaven sense tanta necessitat. Ara ja no feien servir ni petroli, ni gas , ni carbó. Procuraven

anar sempre a peu o amb bicicleta i de vegades amb l’autobús, per aprofitar tots un únic transport, ja no deixaven

les llums obertes i utilitzaven la llum del dia per il·luminar les cases.

A partir d’aleshores la gent estava molt contenta i era

més feliç que mai. Van demanar perdó al planeta per no

haver-la estimat prou i tothom va adonar-se que cuidant

allò que tenim ens sentim millor.

Page 39: XERRAIRE 64 ENERGIA

39

• LES ENERGIES RENOVABLES.

Els dinosaures, que ja sabem escriure, hem estudiat moltes coses sobre l’energia, hem vist i experimentat com funcionen les nostres joguines, aparells de casa, cotxes... Hem escrit una llista de coses que funcionen amb piles i hem après que embruten molt:

Sabem que algunes energies contaminen molt la nostra terra:

Hem après que hi ha energies que es diuen renovable s i que van molt bé, per saber el perquè heu de llegir això que hem escrit, llegiu, l legiu…

Page 40: XERRAIRE 64 ENERGIA

40

• ENERGY BEFORE AND NOW. The Superior Cycle pupils have worked on ENERGY.

We’ve written about ELECTRICAL HOUSEHOLD APPLIANCES.

Here you can see some examples but in the Superior Cycle School Blog there are all our works.

Page 41: XERRAIRE 64 ENERGIA

41

La fruita, la nostra

energia!

Page 42: XERRAIRE 64 ENERGIA

• QUIN TIPUS D’ENERGIA UTILITZEM A CASA PER CUINAR?

A casa consumim diversos tipus d’energia per moltes de les activitats diàries. Sabeu quina és l’energia més utilitzada per cuinar a les cases dels alumnes de C.I.?

Aquí teniu una mostra del treball que hem fet al voltant d’aquesta qüestió..

Itziar Bonastre

42

QUIN TIPUS D’ENERGIA UTILITZEM A CASA PER CUINAR?

tipus d’energia per moltes de les activitats diàries. Sabeu quina és l’energia més utilitzada per cuinar a les cases dels alumnes de C.I.?

Aquí teniu una mostra del treball que hem fet al voltant d’aquesta qüestió..

Ariadna Camprubí Itziar Bonastre – 2n

Joana Picado

QUIN TIPUS D’ENERGIA UTILITZEM A CASA PER CUINAR?

tipus d’energia per moltes de les activitats diàries. Sabeu quina és

Aquí teniu una mostra del treball que hem fet al voltant d’aquesta qüestió..

Ariadna Camprubí – 2n

Joana Picado – 2n

Page 43: XERRAIRE 64 ENERGIA

43

Alumnes de 1r

Page 44: XERRAIRE 64 ENERGIA

• APRENDRE AMB ESQUEMES

Un cop acabat el tema de l’energia vam elaborar un esquema que ens ajudés a clarificar conceptes i classificar una mica les dif erents energies que haviem estudiat. Per fer- ho vam fer servir el programa Bubbl, que el podeu t robar a l’escriptori de Primàr ia de l’Edu365, i que ens permet crear mapes concep tuals fàcilment. L’enllaç al programa és Aquest és l’esquema que vam crear:

● ENERGIES RENOVABLES I ENERGIES NO RENOVABLES

LES ENERGIES RENOVABLES

Les energies renovables són energies netes, no contamin en i no s’acaben. Hi ha moltes energies renovables com l’energia eòlica, la hidràu lica, la solar i moltes altres.

44

APRENDRE AMB ESQUEMES .

Un cop acabat el tema de l’energia vam elaborar un esquema que ens ajudés a clarificar conceptes i classificar una mica les dif erents energies que haviem

ho vam fer servir el programa Bubbl, que el podeu t robar a ia de l’Edu365, i que ens permet crear mapes concep tuals

fàcilment. L’enllaç al programa és https://bubbl.us.

Aquest és l’esquema que vam crear:

ENERGIES RENOVABLES I ENERGIES NO RENOVABLES

energies renovables són energies netes, no contamin en i no s’acaben. Hi ha moltes energies renovables com l’energia eòlica, la hidràu lica, la solar i moltes altres.

Un cop acabat el tema de l’energia vam elaborar un esquema que ens ajudés a clarificar conceptes i classificar una mica les dif erents energies que haviem

ho vam fer servir el programa Bubbl, que el podeu t robar a ia de l’Edu365, i que ens permet crear mapes concep tuals

ENERGIES RENOVABLES I ENERGIES NO RENOVABLES

energies renovables són energies netes, no contamin en i no s’acaben. Hi ha moltes energies renovables com l’energia eòlica, la hidràu lica, la solar i moltes altres.

Page 45: XERRAIRE 64 ENERGIA

Les energies renovables van molt bé perquè no s’han de comprar a altres països i taperquè t’estalvies molts diners.

Les energies no renovables són el petroli, el carbó i el gas natural. No les hem de fer servir tant perquè s’esgoten i contaminen molt.

UNA NOVA CULTURA DE L’ENERGIAAvui dia encara fem servir molt lenergies no renovables vol dir que existeixen en qu antitat limitada i que un dia s’acabaran. Per això, val més fer servir les energies renovables.

L’energia de la biomassa, l’energia solar, l’eòlica , la hidràulica i la mareom otriu són energies renovables.

Els avantatges d’aquestes energies:

- països.- - -

Alguns inconvenients:

1) 2) desforestació3) 4)

Es necessita una nova cultura de l’energia; això vo l dir que hem de fer servir energies renovables i estalviar energia.

ESTALVI D’ENERGIA

Cal una nova cultura de l’energia perquè hem d’util itzar menys les energies no renovables i més les energies renovables. També hem de fer un important estalvi energètic amb petites accions:Apagar els llums si no els fas servir.Apagar els stand by dels aparells elèctrics.Apujar les persianes i aprofitar la llum de fora.

45

Les energies renovables van molt bé perquè no s’han de comprar a altres països i taperquè t’estalvies molts diners.

Les energies no renovables són el petroli, el carbó i el gas natural. No les hem de fer servir tant perquè s’esgoten i contaminen molt.

Biel Bernal – 4t A

UNA NOVA CULTURA DE L’ENERGIA

Avui dia encara fem servir molt l es energies no renovables. Les energies no renovables vol dir que existeixen en qu antitat limitada i que un dia s’acabaran. Per això, val més fer servir les energies

L’energia de la biomassa, l’energia solar, l’eòlica , la hidràulica i la otriu són energies renovables.

Els avantatges d’aquestes energies:

No s’han de comprar a altres països.

Són netes. Creen nous llocs de treball. No contaminen.

Alguns inconvenients:

Algunes energies són molt cares d’instal·lar.Si la tala dels boscos no es fa bé, pot causar la

desforestació . Pot causar canvis en el paisatge. Quan no fa sol, no es pot fer energia solar.

Es necessita una nova cultura de l’energia; això vo l dir que hem de fer servir energies

Cal una nova cultura de l’energia perquè hem d’util itzar menys les energies no renovables i

També hem de fer un important estalvi energètic amb petites accions:Apagar els llums si no els fas servir.

gar els stand by dels aparells elèctrics.Apujar les persianes i aprofitar la llum de fora.

Les energies renovables van molt bé perquè no s’han de comprar a altres països i ta mbé

Les energies no renovables són el petroli, el carbó i el gas natural. No les hem de fer servir

Algunes energies són molt cares d’instal·lar. es fa bé, pot causar la

Quan no fa sol, no es pot fer energia solar.

Es necessita una nova cultura de l’energia; això vo l dir que hem de fer servir energies

Aleix Sellabona – 4t A

Cal una nova cultura de l’energia perquè hem d’util itzar menys les energies no renovables i

També hem de fer un important estalvi energètic amb petites accions:

gar els stand by dels aparells elèctrics.Apujar les persianes i aprofitar la llum de fora. Estela Serrano – 4t A

Page 46: XERRAIRE 64 ENERGIA

L' ENERGIA EÒLICA L' energia eòlica és la que es produeix per la forç a del ventPer produir aquesta energia s ' ha d' instal·lar un aerogeneradL' aerogenerador té tres aspes o palesgenerad or està dins de la gondola i quaeòlic. A Catalunya hi ha 36 parcs eòlics

L’ENERGIA SOLAR

L’energia solar és una energia renovable, neta i qu e no contamina.

Està produïda pel sol. Aquesta energia és neta i renovable perquè prové d’una font d’energia natural ilimitada.

Per transmetre l’energia solar a casa euna placa solar, un dipòsit d’aigua calenta d’acumulació, el sistema de producció, el sistema de seguretat i control i el sistema de distribució.

De totes les energies renovables, la solar és de le s que s’utilitza més, però encara no està prouS’hauria de fer servir més perquè és neta i inesgotable. A més a més, es pot produir energia solar en qualsevol part del món.

L’ENERGIA AL BLOC

Com ja sabeu, aquest curs hem encetat un bloc nou per a cada cicle, un bloc d’escoles verdes, un bloc That’s english, i properament n’estrenarem un de biblioteca. Per veure ampliades les activitats d’aquest monogràfic, acada cicle, hi trobareu més informació, més fotos i enllaços a pàgines web d’interès sobre aquest tema.

• Visiteu el bloc per informara l’escola!

• Visiteu el bloc per col.laborar en l’aprenentatge dels nens i nenes!

• Participeu amb les vostres opinions!• Entre tots fem bloc!

46

L' energia eòlica és la que es produeix per la forç a del vent . ' ha d' instal·lar un aerogenerad or .

o pales , un generador i la torre , que pot ser molt altaor està dins de la gondola i qua n hi ha molts aerogeneradors

A Catalunya hi ha 36 parcs eòlics en funcionament. Ian Scipione

L’energia solar és una energia renovable, neta i qu e

Està produïda pel sol. Aquesta energia és neta i renovable perquè prové d’una font d’energia natural

Per transmetre l’energia solar a casa e s necessita: una placa solar, un dipòsit d’aigua calenta d’acumulació, el sistema de producció, el sistema de seguretat i control i el sistema de distribució.

De totes les energies renovables, la solar és de le s que s’utilitza més, però encara no està prou extesa. S’hauria de fer servir més perquè és neta i inesgotable. A més a més, es pot produir energia

Irma Godayol – 4t A

L’ENERGIA AL BLOC

Com ja sabeu, aquest curs hem encetat un bloc nou per a cada cicle, un bloc scoles verdes, un bloc That’s english, i properament n’estrenarem un de

Per veure ampliades les activitats d’aquest monogràfic, a l’apartat medi de més informació, més fotos i enllaços a pàgines web

st tema. Aprofiteu les festes per visitar-lo!

Visiteu el bloc per informar-vos sobre les activitats que fem

Visiteu el bloc per col.laborar en l’aprenentatge dels nens i

Participeu amb les vostres opinions! Entre tots fem bloc!

, que pot ser molt alta . El n hi ha molts aerogeneradors diem que és un parc

Ian Scipione i Jordi Solà – 4t A

Com ja sabeu, aquest curs hem encetat un bloc nou per a cada cicle, un bloc scoles verdes, un bloc That’s english, i properament n’estrenarem un de

l’apartat medi de més informació, més fotos i enllaços a pàgines web

lo!

vos sobre les activitats que fem

Visiteu el bloc per col.laborar en l’aprenentatge dels nens i

Page 47: XERRAIRE 64 ENERGIA

47

ELS PARES DIUEN... Amb ulls de pare....

Fa uns quants anys que l’escola Segimon Comas pretén ser un espai d’acollida i aprenentatge per a

l’alumnat , mares i pares. Així doncs no descobrirem pas la sopa d’all ara i aquí. Aquest escrit només vol

transmetre les xerrades de l’AMPA que es van fer els passats dijous 29 de novembre i 13 de Desembre:

Com es gestionen els conflictes? Eduquem en família? Eduquem a l’escola? Des de quins prismes ens hem de situar per valorar

l’educació en tota la seva complexitat? Tots els models de família són iguals? I els infants?

Cal posar límits? Quins?

Totes aquestes preguntes ens van obrir interrogants de coneixement que a partir de les diferents

maneres de veure-ho vam poder dialogar per tal d’analitzar, comparar, contrastar i elaborar una visió

crítica-constructiva.

La xerrada va tenir un caràcter orientatiu, distesa i informal, permetent escoltar informacions d’interès

educatiu sobretot d’àmbit emocional. Citant autors com ara J.Piaget el ponent va intentar respondre

tots els interrogants que van anar sorgint.

Càstig o recompensa El passat dijous 13 de desembre es va fer la trobada-xerrada sobre la temàtica càstig o recompensa. La

desena llarga de persones que vàrem assistir a la sessió vàrem poder analitzar, discutir, contrastar,

interpelar dubtes sobre el tema escollit. També ens va ajudar el fet de que també hi participes una de

les mestres de l’escola. Així varem poder desenvolupar el tema des de diferents prismes: Mares-pares ;

mestres/as ; fills/es-alumnat

Al ser una temàtica transversal propicià que es parles tant d’alumnat de l’etapa d’infantil com d’alumnat

de l’etapa de primària.

Desgranàrem aspectes com ara les dificultats de conductes i com tractar-les, saber que com l’adult,

l’infant també reuneix la condició de dolent i bo. Varem poder explicar un ventall d’estratègies diferents

abans d’arribar al càstig directe i perquè si.

La sessió va tenir, tot i que distès, un aire analític , respectuós i divers. Lluny d’un únic model unívoc i

igualitari l’infant no és mai igual: Els trets distintius defineixen un caràcter que es va formant en una

amalgama de genètica i sociologia, és a dir la vinculació que estableix en el seu hàbitat de

desenvolupament (família-escola-societat).

Per a les persones curioses va passar documents recomanables: saber dir no. Asha Philips. Editorial

empúries. (llibre) ; el senyor de les mosques (pel·lícula)

És important que l’escola i l’AMPA tinguin cura de tenir un espai de diàleg on les xerrades ens poden

servir a mares i pares, educadors i alumnat a discutir aspectes educatius rellevants i significatius per

poder créixer, compartir i aprendre.

Page 48: XERRAIRE 64 ENERGIA

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DELS PARES DE CICLE SUPERIOR: Josep Pérez,

48

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DELS PARES DE CICLE SUPERIOR: Josep Pérez, Joan Roca, Pere Martínez

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DELS PARES DE CICLE Pere Martínez .