EL VAIXELL QUE BADAVA I VOLAVA

Hi havia una vegada un vaixell que era molt vell, però el seu amo el va pintar i li

va posar ales. El vaixell no es va adonar de que li havia posat ales i de cop i

volta estava volant i quan va mirar al cel va tocar els núvols i quan va mirar cap

avall no podia tocar l’aigua.

El seu amo no el va tornar a veure més.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

GUINEU CORRA,CORRA(Diana Montañés)

EL DRAC QUE NO FEIA POR

Hi havia una vegada un drac que volia fer por. Però mai ho aconseguia, perquè

sempre feia tonteries.

Un dia es va trobar amb un camperol que li deia:

- Si vols fer por, has de treure foc per la boca!.

Quan el camperol se’n havia anat, ho va fer, però li va sortit malament.

L’endemà es va trobar un conill que li va dir:

- Si vols fer por has de mossegar !

Quan el conill se’n va anar, el drac va mossegar una pedra i se li va trencar una

dent. Ai! Quin mal!

Més tard es va trobar un gat que li va dir:

- Si vols fer por has de volar!

Quan el gat se’n va anar, el drac va volar, però es va entrebancar amb un arbre

i es va fer mal.

Va decidir que volia ser una drac que no fes por.

RICO

(Martí Batista)

ELS MACARRONS

Els macarrons són bons

si t’ho els vols

te’ls menges sols

amb el seu formatget

i el seu tomàquet.

TIGRE DE FOC(Lucas Silva)

SPIDERMAN

L’Spiderman comença a volar

perquè a algú ha d’ajudar.

A una velleta ha salvat

que anaven a atropellar.

El senyor de terra ha arribat

i a tothom ha ensorrat.

L’Spiderman ha vençut

i als dolents han detingut.

FRIENDS

(Max Sillué)

EL PETIT NUMERO ZERO

Hi havia una vegada, en el país dels números, on vivien tots els números: 1, 2, 3, 4...

L’1 sempre elegant amb una corbata. El 2 i el 3 sempre juntets. El 4 assegut en una

cadira mirant com s’ inflava la panxa del 5. Fins que es van sentir uns plors:

BUUAAA!!!

Era el petit número 0!!!

El 5 li va preguntar: -Què et passa petit amic?- va dir consolant-lo.

- Que no serveixo per res!- va dir el 0, trist.

El 8 es va apropar estranyat: -Què és aquest terrabastall?!- va dir cridant.

El 0 ja estava fet un mar de llàgrimes.

Es va apropar el 7 i li va dir consolant-lo: - Petit amic, sense tu no podríem fer centenes

ni desenes!!!

-Ostres de veritat?!- va dir el 0 sorprès.

L’1 va contestar: - I tant!-.

Des d’aquell moment el 0 va ser el més gran dels números!!!

L’Óssa mandrosa

(Paula Yarza)

VULL SORTIR

Aquest matí a primera hora m’he posat la tinta, el color i el tap. Més tard quan els nens han entrat a classe , m’he posat al seu davant, perquè obrissin el tap del retolador o sigui jo i la meva família. Però com sempre agafen a la meva germana Blava¸fa dos mesos que la van comprar i és més nova i més petita. La Blava està encantada perquè la meva mare, Taronja, li diu que té un do: el de la bellesa. Però tot això ara ha canviat. Aquesta tarda sabeu què m’ha passat. Ho podeu creure, aquesta tarda quan anaven a agafar a la meva mare,m’han agafat a mi.Per primera vegada he sortit d’aquella capsa pudenta. Ha estat el millor diade la meva vida.

FLOR(Paula Guardiola)

LA “POLSERA”

La meva “polsera”és plena de cors.Quan està bruta.Ecs. Quina pudor!

Al maig la meva “polsera”és florejada.

Amb moltes florsmolt escampades.

Amb la meva “polsera”vaig a tots els llocs.

Fins i tot miro, amb ella,la posta del sol.

Sense la meva “polsera”tinc molta por.Estar amb ellaés meravellós.

Quan és de nit,i he de dormir,

em trec la “polsera”i em poso molt trist.

Ja és el matí.M’he de llevar

i la meva polseraem torno a posar.

Fa molt fred.Ha arribat l’hivern,i la meva “polsera”

s’ha tornat de gel.Marieta López

(Abril Martín)

El Mosquit

Un mosquit m’ha entrat al llit.

El mosquit era petit

i tenia molt neguit.

M’ha picat al mig del dit.

Li he hagut de fer un crit,

perquè se n’anés del llit,

però al final l’he trobat divertit.

Catalònia

(Axel Olivares)

LA FÍ DEL MÓN

Estava plovent i la classe infernal de català no s’acabava mai. El cel era d’un

estrany color groc i del sol no es veia res. Cap ocell piulava, l’únic que es sentia

eren uns trons ensordidors.

Era la classe més avorrida de la meva vida. Per a què em serviria aprendre

totes aquelles coses que no tenien cap sentit. El meu cap va començar a volar,

pensava en fer viatges a països llunyans.

De cop, totes les finestres i portes és van obrir fent un soroll sord. Els llums es

van apagar i els trons van parar de sonar. La classe va començar a tremolar i la

pissarra va caure destrossant part del terra de sota. Era com si s’estigués

acabant el món, però hi havia alguna cosa estranya, alguna cosa que no

quadrava.

Em faltava l’aire, em costava respirar, estava plantada al mig de la classe i el

meu cap anava a mil per hora. Com podia ser? Era impossible, ningú ens havia

avisat!!.

De cop, tot es va acabar!

Els llums es van tornar a encendre. Les portes i les finestres estaven tancades.

La pluja queia ressonant quan tocava els vidres. La pissarra estava al seu lloc

com si no hagués caigut mai, i com si no hagués passat res, el professor

seguia la seva classe explicant els pronoms febles.

Jo vaig començar a cridar com una boja, no podia ser que ningú s’hagués

adonat del que havia passat, però el professor com si res. Quan tothom em

mirava amb uns ulls com taronges, va entrar la profesora de plàstica. Deia que

al Japó acabava d’haver un terratrèmol que havia destruït milions de cases.

Rodolí(Inés Jimeno)

¡Un diàleg divertit

Un dia, en un dinar familiar, estava jugant amb la pesada de la meva cosina Sara que té un any i

mig. Per un moment vaig pensar:

-“Toma” per fi s’ha anat!

Però no, anava a buscar una ampolla buida de Coca Cola per pegar-me.

Ella insistia:

- “Toma, toma, toma”!

I jo, fingint, vaig dir-li:

- Para “enana” que em fas mal!

Llavors el meu pare va dir:

- Ara al papa...

I la nena va anar corrent a pegar al seu pare i ell, rient, va dir-li:

- Ara a la mama!

I la “enana” va anar a pegar a la seva mare però per poc temps, i va tornar a pegar-me a mi.

- Què fas “pitufa”?- vaig dir.

- “Toma, toma”!- va exclamar.

La nena va continuar fins que jo, empipat, vaig prendre-li l’ampolla i la vaig amagar.

No va deixar de buscar-la fins que vaig marxar a casa a fer deures. No sé que és pitjor, si fer

deures o que em peguin amb una ampolla, però ja no tenia que aguantar a la meva cosina.

La Bella Easo

(Dani Garcia)

EL LLIBRE DE MATEMÀTIQUES

Tots els nens m’odieu

Em mireu amb desconfiança

I és per mi com si apunteu

I em llenceu una llança.

Sumes i multiplicacions restes i divisions.

No es culpa meva ser avorrit

Amb mi ningú es fa il·lusions,

Tan de bo fos divertit.

Pobre de mi, sempre temo la meva fi.

I tanmateix us voldria dir

que les mates és tot de mi

Macedònia de fruites(Laia Sala)

Paisatges

Quiet, fosc, fred;

com la matinada d'un dia d'hivern.

Com la lluna que surt els dies de gel,

en els que t'apropes a la llar de foc perquè fa fred.

Com la barana de l'escola,

on t'hi gronxes i t'hi gronxes.

O bé la muntanya,

un altre paisatge.

Paisatge és tot;

un petó a la galta,

una carretera que té fred,

la porta de casa teva quan es tanca

com un dia esplèndid amb el sol cobert.

Un paisatge és...

El que ens alegra, ens fa somiar.

El que et diu el que has de pensar.

El que mata les paraules,

el mateix que passa a les aules.

El que et fa gaudir d'un somriure infinit,

o els que et fan plorar;

no cal especificar.

Ens envolten paisatges,

no tots del mateix color,

poden ser verds, blaus o grocs,

un paisatge és una il·lusió,

que dia a dia ens fa millors.

Meme C.C.

(Adrià Gil)