TEMA9.- LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)

Història d’Espanya2n de Batxillerat

TEMA 9.- LA Iª RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-98)

0. ELS ORÍGENS I LES CAUSES DE LA RESTAURACIÓ.1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ.2. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES (OPOSITORES)

DEL SISTEMA.3.-EL(S) NACIONALISME(S).4 LA GUERRA DE CUBA: EL “DESASTRE DEL 98”.5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98.

Nucli temàtic i context històric

Nucli temàtic. L’Espanya de la Restauració. Oficialment apareix com a:

Consolidació de l’Estat liberal. La Restauració (1875-1898)

• Què és la Restauració.? (val per un context històric)• Es tracta d’un sistema polític basat en els següents elements: • *sistema liberal amb amplis poders per a la monarquia

(sobirania compartida i Monarquia. Constitucional), amb el sufragi censatari, però mai la democràcia;

• *dos partits que se tornen pacíficament en el poder (liberal i conservador);

• *fi de l’intervencionisme militar (pronunciaments)• * representativitat limitada (caciquisme); • *l’aportació teòrica i política d’Antonio Cànovas, ideòleg i

arquitecte del sistema polític. • En conclusióEn conclusió: 1. defensa de la monarquia (borbònica), la propietat, la religió

catòlica i la integritat de la nació espanyola;2. .En definitiva, es defensa un sistema liberal, oligàrquic i

centralista que té en el caciquisme un element no previst en la llei, però que permet el torn de partits i que té el suport de terratinents, financers, exèrcit, església (bloc de poder )

Aquest sistema es manté estable entre 1875-1898

El desastre del ’98 representa el principi d’una crisi que s’accelera a

partir de l’època de la Primera Guerra Mundial (1914), desembocant en una experiència dictatorial (1923-

1930)

Cronologia

Cronologia 1875-1898

0. ELS ORÍGENS I ELS MOTORS DE LA RESTAURACIÓ.Definim Restauració com la tornada al tron de la dinastia borbònica en la persona d’Alfons XII (fill d’Isabel II) després del pronunciament de Martínez Campos en

Sagunt en desembre de 1874, que posa fi a la Iª República i el Sexenni Democràtic

EtapesEl regnat d’Alfons XII (1875-1885)La regència de Mª Cristina (1885-1902)

El 3 de gener de 1874, el general Pavia va donar un colp d’estat (pronunciament) i va ocupar les Corts per evitar un nou govern federalista i va donar el poder al general Serrano .

-Serrano va dirigir un nou govern provisional (amb el suport de monàrquics, conservadors i republicans centralistes), i autoproclamant-se president de la República, va implantar una dictadura i va dissoldre les Corts. Federalisme i associacions obreres van ser declarades il·legals. El conflicte carlí i la tensió van continuar al país.

La transició a la Restauració.

Durant aquest any 1874 es van reorganitzant les forces monàrquiques sota la direcció de Cànovas, que prepara la tornada dels Borbons

Cánovas del Castillo (1828 -1897)

El Manifest de Sandhurst presenta Alfons XII com un rei Catòlic, liberal i espanyol

Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva il·lustre mare [Isabel II], tan generosa com infortunada, jo sóc l’únic representant del dret monàrquic a Espanya. Aquest dret arrenca d’una tradició secular, confirmada per tots els precedents històrics, i està indubtablement unida a totes les institucions representatives, que mai no van deixar de funcionar legalment durant els trenta-cinc anys transcorreguts d’ençà que va començar el regnat de ma mare fins que, encara nen, vaig trepitjar amb tots els meus terra estrangera. […] No cal esperar que jo decideixi res completament i arbitràriament; sense Corts no van resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els antics temps de la monarquia, i aquesta regla de conducta justíssima no he d’oblidar-la jo en la meva condició present, i quan tots els espanyols ja estan habituats als procediments parlamentaris. Si arriba el cas, serà fàcil que s’entenguin i concertin les qüestions per resoldre un príncep lleial i un poble lliure. […] Per la meva banda, dec a l’infortuni estar en contacte amb els homes i les coses de l’Europa moderna […]. Sigui quina sigui la meva pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com a home del segle, veritablement liberal. Manifest d’Alfons XII des de Sandhurst (1 de desembre de 1874) El Manifest de Sandhurst

El Manifest de Sandhurst presenta Alfons XII com un rei Catòlic, liberal i espanyol

El 29 de desembre de 1874 a Sagunt, el general Martínez Campos fa un pronunciament i proclama com a nou rei a Alfons XII, fill d’Isabel II. Es “restaura” novament la monarquia borbònica.

Martínez Campos

Alfons XII entra en Madrid (gener del 75)

Causes de laRestauració

La inestabilitat del Sexenni (tema 6): Guerra de Cuba, Tercera Guerra Carlina, conflictivitat social, crisi econòmica, cantonalisme, divisió interna, fa que els grans propietaris se reorganitzen i demanden la tornada dels Borbons ...

La conjura dinàstica encapçalada per Cánovas per preparar el retorn de la monarquia borbònica (cartes, campanya de premsa, Manifest de Sandhurst)

La conspiració militar en favor d’Alfons XII, que culmina amb el pronun-ciament de Martínez Campos i la proclama de Sagunt (desembre de 1874)

Cronologia dels esdeveniments 1874-1875

•1874. Gener.Colp del General Pavia que acaba amb la I República

•Establiment d’un govern militar autoritari presidit pel General Serrano.

•El príncep Alfons XII es presenta com un monarca liberal,moderat, constitucional i pacificador (Manifest de

Sandhurst)•Cànovas negocia la tornada dels Borbons de manera pacífica,

però al Desembre de 1874, el General Martínez Campos dona un colp (pronunciament) en Sagunt que proclama Alfons XII com a

Rei d’Espanya. •El Rei entra en Madrid a principis de1875.

1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ.

. Les bases del sistema polític canovista.

L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898) EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ

BASES

DEFENSA DE L’ORDRE SOCIAL I LA PROPIETAT

MONARQUIA BORBÒNICA:(règim liberal de torn pacífic

però no democràtic)CATOLICISME

UNITAT DE LA PÀTRIA

L’aportació “teòrica” de Cànovas, arquitectede la Restauració Nacionalisme espanyol

L’aportació de Cànovas Cánovas volia un nou model polític, que s’inspirava en l’anglés, que supere alguns problemes endèmics del liberalisme precedent:

Per aconseguir-ho es planteja dos objectius:

1. Caràcter excloent de la política (sobretot dels moderats).2. Intervencionisme dels militars en la política.

(Pronunciaments)3. Proliferació d’enfrontaments civils. (no hi ha consens entre

els partits )

Elaborar una constitució. Sistema polític basat en el

bipartidisme.Pacificar el país: Fi guerra de Cuba i fi conflicte carlí.

Els elements del sistema polític

El caciquisme (no apareixen cap llei. És una realitat

de fet)

Dos partits se tornen pacíficament en el poder

(bipartidisme i tornisme)

La Constitució de1876

Tot plegat protegit per l’exèrcit

1.1. Les bases del sistema polític canovista (II).

Els pilarsdel sistema

I) La Corona: feia d’àrbitre polític amb poders molt amplis (indiscutibles)

II) Els dos partits dinàstics (conservadors i liberals), que s’alternen al poder de manera pacífica, sense pronunciaments i mitjançant pactes

Bipartidisme i torn pacífic: els dos partits dinàstics (conservadors i liberals) s’alternen al poder de forma pacífica per garantir l’estabilitat: quan un govern té problemes que no

pot solucionar i perd el suport de les Corts, el rei crida a l’altre partit per formar un nou govern i convocar eleccions manipulades que guanyarà sempre qui estiga al govern

IV) L’exèrcit, al qual s’intenta despolititzar amb el rei al seu cap i llevar-li protagonisme, donant-li autonomia (a canvi no hi haurà pronunciaments

militars), però continuarà pressionant sobre la societat civil, especialment sobre la premsa, i serà l’últim recurs en els moments

en què perilla el sistema

III)Una realitat no prevista en cap llei, però molt present en la vida política,la manipulació electoral, el caciquisme

que permet l’alternància política entre liberals i conservadors

La Constitució de 1876

Les bases del sistema polític . (II)La Constitució de 1876

La Constituciódel 1876 Sobirania compartida entre les Corts bicamerals i la Corona

Monarquia Constitucional, règim polític

Amplis poders de la Corona: *dret de vet, *capacitat legislativa

compartitda amb les Corts, *nomenament de ministres i generals

La Constituciódel 1876

La Constituciódel 1876

La Constituciódel 1876

Divisió de poders

Molt imperfecta. Predomina l'executiu (Corona) i els ministressobre el Parlament.

El poder legislatiu format per un Congrés elegit per la Nació(sufragi censatari) i un Senat per designació reial entre l'exèrcit

L'església i els grans propietaris

Els Tribunals de Justícia formats per jutges per oposició

El govern ha detenir el vist i

plau de les Corts

Confessionalitat catòlica de l’Estat i manteniment del culte catòlic(tolerància en privat d’altres cultes)

Declaració de drets àmplia, però restringida per lleis posteriors

Drets i llibertats

Lleiscomplementàries

Llei d’Impremta (1879): censura prèvia (dipòsit obligatori) i configuració d’un Tribunal d’Impremta per jutjar qualsevol

atac al sistema (la deroguen els liberals en 1883)

Llei d’Ajuntaments: se’ls llevava representativitat i la Corona podia nomenar alcaldes

7. L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)

LA CONSTITUCIÓ DE 1876*La sobirania es compartida entre el Rei i les CortsLa sobirania es compartida entre el Rei i les Corts.*Drets i llibertats dels ciutadans recollits, però limitats per lleis ordinàries.*El poder legislatiuEl poder legislatiu compartit entre les Corts i el Rei, a més aquest pot vetar lleis i dissoldre les Corts.*La Corona té el poder executiupoder executiu, i pot nomenant el cap del govern i els ministres.*Las CortsLas Corts son bicamerals, amb un Senat format per designació reial i un Congrés elegit per sufragi directe.*El poder judicialEl poder judicial tenia la potestat d’aplicar les lleis en els judicis i els jutges s’elegien mitjançant oposició. *No es pronunciava respecte el sufragi, ni tampoc sobre el procediment No es pronunciava respecte el sufragi, ni tampoc sobre el procediment electoral. Fins l’any 1890 va ser censatarielectoral. Fins l’any 1890 va ser censatari.*S’estableix que l’estat és confessional catòlicconfessional catòlic, però es toleren d’altres religions sempre que respecte la catòlica i es manifesten en la intimitat.*Els ajuntaments i les Diputacions queden sota control governamental, que les dirigirà de manera centralista.*La legalització de tots els partits no es va produir fins el La legalització de tots els partits no es va produir fins el 18811881. Els sindicats eren tolerats durant els períodes de govern del Partit Liberal.

LA CONSTITUCIO DE 1876

La divisió de poders segons la Constitució de 1876La divisió de poders segons la Constitució de 1876

“El sufragio universal, que es en sí mismo una malísima institución política, una institución incompatible con todo ordenado régimen político, y más si ese régimen es el monárquico, el sufragio universal, aun cuando sea verdad, es incompatible a la larga con la propiedad individual, con la desigualdad de las fortunas y con todo lo que no sea un socialismo desatentado y anárquico. El sufragio universal no puede ser más que un instrumento de socialismo o una farsa vil...

¿Quién piensa...que las opiniones de las muchedumbres, de los pobres, de los que nada tienen, estarán representadas en las urnas electorales?...

El sufragio universal es un instrumento de intimidación en las grandes poblaciones, agitado por la demagogia contra los intereses del orden; y es, en las pequeñas poblaciones agrícolas, un instrumento vil de catas en blanco en manos de los gobernadores de las provincias... Hay muchos que al pretender establecer el sufragio universal quieren que se derive de él la soberanía; hay muchos que le buscan como pretexto para disputar a la Corona los fundamentos sustanciales de sus derechos; hay muchos que aspiran a que por él se pueda contrarrestar la eficacia del principio monárquico dentro de las ideas conservadoras."CÁNOVAS, A. Discurso pronunciado en Sevilla el 8 de

noviembre de 1888.

És un sistema liberal conservador o doctrinari i escassament democràtic per a frenar el moviment obrer i la democràcia del Sexenni, sense repetir els errors dels moderats

Defensa dels valors tradicionals: monarquia, família, religió i propietat

.

Les bases del sistema polític canovista. (III)Els partits polítics dinàstics

Els partits dinàstics.

Anomenem partits dinàstics a aquells que recolzen la monarquia restaurada, la Constitució del 1876 i el sistema canovista i s’alternen pacíficament al poder: conservadors i liberals

El Partit Conservador i elPartit Liberal compartien

La defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada i l’Estat liberal, unitari i centralistaSer partits minoritaris de notables

Estar recolzats per la burgesia, la vellanoblesa i la classe mitjana benestant

Disposen de premsa propia i casinosper a escampar les seues idees

El Partit conservador (conservadors) té com a líder a Cánovas i està recolzat per (vella noblesa, alta burgesia i amplis sectors de l’església) , defensa el sufragi censatari

I la restricció de les llibertats públiques.

Els conservadors defensen més l’església i l’ordre burgés sense reformes, mentre que els liberals són partidaris d’introduir algunes reformes socials, però sense aprovar-les mai sense el consentiment tàcit dels conservadors.

D’aquesta manera s’eviten els canvis sobtats de l’època d’Isabel II i desapareix de la vida política l’exèrcit

SAGASTACANOVAS DEL CASTILLO

El Partit Liberal-Fusionista (liberals) té com a líder a Sagasta i té el suport social de classes mitjanes, antics progressistes i unionistes i ex-republicans moderats

Ideològicament és més tolerant amb l’oposició i portà a terme importants avanços democratitzadors:

Sufragi universal (1890)

Abolició de l’esclavatge en Cuba

Reconeixement dret d’associació

Tenen major presència en les ciutats.

La seua legislació intenta distanciar-se de l’Església

Alternança entre conservadors i liberals.

Falsejament electoral i caciquisme.El sistema electoral es realitzava a través de pràctiques fraudulentes (que són anteriors

a 1875) i pactes entre els polítics i les elits o grups dominants rurals (els cacics).Liberals i conservadors ho porten a terme indistintament.

Això va

Allunyar l’exèrcit de la vida política

Va permetre l’alternança política Donar estabilitat al sistema

Però exclou de l’accés al poder a l’oposició

Estableix una gran diferència entre el país oficial i el país real

Les bases del sistema polític canovista. (IV)El caciquisme

Com funciona el sistema electoral?(Caciquisme)

Esquema del sistema electoral caciquil

• El Rei nomena un nou govern i se El Rei nomena un nou govern i se prepara el decret de dissolució de prepara el decret de dissolució de les Corts (les crisi polítiques no les Corts (les crisi polítiques no tenen res a vore amb el tenen res a vore amb el Parlament).Parlament).

• El nou govern prepara les El nou govern prepara les eleccions (que va a guanyar)eleccions (que va a guanyar)

• El ministre de la governació El ministre de la governació organitza les llistes electorals organitza les llistes electorals localitzant els candidats en els localitzant els candidats en els districtes o caselles en una districtes o caselles en una negociació amb l’altre partit . negociació amb l’altre partit . (encasellat).(encasellat).

• El governador civil nomena El governador civil nomena alcaldes i prepara la victòria alcaldes i prepara la victòria (control ordre públic, elaboració (control ordre públic, elaboració del cens). del cens).

• El resultat es negocia, finalment, El resultat es negocia, finalment, amb els cacics provincials i amb els cacics provincials i locals. locals.

• Els cacics controlen el procés en Els cacics controlen el procés en els pobles i comarques. els pobles i comarques.

Qui són els cacics?

El cacic es pot identificar amb el propietari terratinent, però també el prestamista, l’especulador, el notari, el comerciant o el professional (en menor mesura).

Els cacics exercien una gran influència en una Espanya on la majoria de la població viu en petites poblacions i en el sector primari, amb un percentatge alt d’analfabetisme

Poder/influència

Presta diners amb usuraLlogava casesOfereix treball en època collita

Influència davantl’administració local

Certificats oficials Lliura de les quintes Lliura dels recàrrecs dels impostosmunicipals

Presta llavors agrícoles

Oferien vots per favors

Oferien vots per favors

El cacic o notable del poble/comarca, que tenia influència social i econòmica s’encarregava de controlar el procés electoral i si la persuasió no era suficient....

falsificava el cens (voten els morts), manipulava les actes electorals, i amenaçava els electors de diferents maneres

(impedir la propaganda de l’oposició, intimidació,...)..

Júlia López Valera (Institut Banús)

Les diferents trampes electorals es coneixen amb el nom de tupinada o pucherazo

TUPINADAConjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels

resultats electorals.

Els cacics podien formar part d'un partit o ser necessaris perquè el procés siga efectiu (calia contar amb ell). En Castelló,

el tío Pantorrilles, de la família dels Fabra

El cas d'un cacic valencià. Víctor Fabra, també conegut com el “Tío Pantorrilles”, que

representava els interessos del duc de Tetuan i es recolzava sobre el gran domini

que exercia en la província des de la Diputació de Castelló

“Tot demanant els favors de dalt per a repartir-los a baix, aviat aconsegueix fer-se amo dels destins de tota una província. Preparada sempre la maleta per a presentar-se a Madrid a cada variació política i oferir els vots de la província al nou ministeri a canvi de continuar disposant ell i els seus de tota la província i amb la condició de nomenar un governador que li siga obedient.»

Manuel Martí. «Un cacic valencià», 1996

La forta centralització i jerarquitzacióde l’administració, des del Ministeri, els governadors civils i

els alcaldes

La major importància dels districtes rurals, en les grans ciutatses més difícil organitzar i manipular eleccions

A tenir present

El sufragi censitari existeix fins a 1890. Després continua la manipulació dels resultats

amb l'establiment del sufragi universal

Resultats electorals. La llei electoral. Fixeu-vos en la diferència entre conservadors i liberals. La llei de 1890 establia el sufragi universal

Aquest sistema va fer que l’abstenció fora molt alta: la participació no superava el 40-50% de l’electorat

Documents sobre la manipulació electoral (1)Documents sobre la manipulació electoral (1)

Documents (2)

[referido a las elecciones en el distrito de Alcázar de San Juan en 1884] «en una sección compuesta de un gran número de electores tomaron parte en la votación todos los electores; y esto nos llama tanto más la atención, cuanto que en el expediente electoral obran por de pronto 15 partidas de defunción de electores que se suponen tomaron parte en la elección... Se presentan además 36 electores manifestando ante notario que tomaron parte en aquella votación y votaron al señor González, y sin embargo éste sólo tuvo 17 votos... en otra sección de Alcázar el número de votos obtenido por el señor conde de las Almenas fue muy superior al de los electores que deberían tomar parte en la elección. ..No se expusieron a la vista del público las listas electorales cuando y como manda la ley. .. En las secciones de Argamasilla, Socuéllamos y Pedro Muñoz votaron todos, absolutamente todos, los electores de las secciones, contando por supuesto los muertos y ausentes... el señor conde de las Almenas tiene allí tantas simpatías y tanta popularidad, que hasta los muertos se levantan de sus sepulcros y emiten sus sufragios…” Diario de sesiones de las Cortes, 10 de junio de 1884

Documents (3)

Documents (4)

Documents (5)

Documents (6)

"El ministro de la Gobernación pesa como un yugo sobre el gobernador, el gobernador sobre el alcalde, el alcalde sobre los electores; (…) los jueces y fiscales, los administradores y estanqueros, los guardamontes, los portazgueros, los peones, los dependientes de los ministerios de Gracia y Justicia, de Gobernación, de Fomento, de Hacienda, son otros tantos muñidores de elecciones, que ofrecen escuelas, caminos, perdón de multas, olvidos de sucios expedientes, a los electores ministeriales y amenazan con causas, prisiones, multas, persecución, a los electores independientes.

De suerte de cada elección es una calamidad, cada comicio un mercado, cada elector un esclavo, cada ministro un sultán, cada candidato un fomentador de la pública inmoralidad, cada acta un padrón de escándalo y de ignominia; y la red bajo la cual todo esto sucede es la centralización administrativa que, en vez de servir de escudo a los pueblos, se convierte en arma de guerra, esgrimida por los gobiernos para falsear la voluntad del cuerpo electoral y traer diputados dispuestos para abandonar al mismo poder que lo creen débil y entregar palabra y voto al partido que les prometa mayores bienes y más duradera influencia, porque la corrupción que cae de los gobiernos sobre los comicios, sube en vapores pestilentes, de los comicios a los congresos y de los congresos a los gobiernos y con sus letales miasmas a todos los ahoga."EMILIO CASTELAR

Conclusions

El suport de l’exèrcit i l’església• L’exèrcit1. Es troba al marge de

la vida política2. Manté paper en

l’ordre públic i repressió oposició

3. Legislació militar al marge del poder civil

4. Presupost militar elevat

L’EsglésiaEstat catòlic i

confessional. L’estat manté el culteExpansió de les ordes

religioses educatives.

Monopoli (de fet) de l’ensenyament obligatori

ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ?

El torn pacífic no es basava en cap principi democràtic . Sinó que era el resultat d’un acord previ entre els partits dinàstics i/o les elits econòmiques,

polítiques i socials.

La Constitució limitava la sobirania nacional i instaurava la monarquia com a part d’aquesta sobirania.

El sistema polític només donava entrada a dos partits polítics (bipartidisme) i excloïa a tots els altres.

I la més important, l’alternança de govern s’assegurava a través del frau electoral i el caciquisme.

Tot això fa que haguem de parlar d’un règim polític fictici.

Conclusió

•L’estabilitat del sistema es va basar en:• -L’alternança en el poder dels dos partits

“dinàstics”( conservadors i liberals)-• El caciquisme. • -Una constitució flexible. • -La supremacia del poder civil sobre el militar.• -La finalització dels conflictes pendents,

especialment la guerra carlina, el 1876, i la guerra de Cuba (la dels 10 anys), el 1878.

• (Que la Restauració durara tan de temps no sols s’explica per les pràctiques fradulentes, l’explotació i la marginació de les classes populars. També perquè gràcies a la corrupció importants sectors de la societat eixien beneficiats)

El desenvolupament del torn de partits. (1876-98)

Entre 1876 i 1885 el bipartidisme funciona molt bé, tornant-se en el poder conservadors (Cánovas, 1875-81 i 1884-85) i liberals (Sagasta, 1881-84)

A la mort d’Alfons XII (1885) i inicis de la regència de Maria Cristina (1885-1902), conservadors i liberals signen el pacte de El Pardo (pacte de El Pardo (1885), pel qual asseguren la continuïtat

del sistema, encara que canvia el govern: s’inicia el govern llarg liberal de Sagasta

El govern llarg (1885-90) dóna novament llibertat d’associació (1887), aboleix l’esclavitud (1888) i amplia el sufragi universal masculí per a eleccions municipals aprovat en 1882 a les eleccions generals (1890)

A la dècada dels 90 el torn continua funcionant, però es produeixen divisions internes dins dels dos partits per a liderar-los (personalismes) i l’assassinat de Cánovas (1897)

El desenvolupament del torn. Governs conservadors i liberals fins 1898

. La fi dels conflictes bèl·lics.L’estabilitat política afavoreix concentrar els esforços en acabar amb els conflictes

vigents (carlisme, Cuba) i pacificar ideològicament el país durant un temps

El nou govern conservador de Cánovas envia a Martínez Campos amb nous reforços a lluitar contra els carlins: en 1876 Carles s’exilia a França i acaba la IIIª Guerra Carlina

S’aboleix el règim foral del País Basc i Navarra i s’estableix un sistema de “concerts econòmics” (les diputacions recapten una quantitat anual que han de pagar a l’Estat)

A Cuba es combina l’enviament de noves tropes amb la negociació i en 1878 es signa la Pau de Zanjón: el govern amnistia a gran part dels cubans en presó, promet abolir l’esclavitud

(es farà en 1888) i reformes administratives i polítiques (els cubans triaran diputats)

El retard i incompliment d’aquestes promeses provocaran la Guerra Chiquita (1879) i la insurrecció general de 1895-98

La fi de les dues guerres i la posada en marxa del sistema de torns pacifica ideològicament el país, però el nou centralisme propiciarà el descontent a

Cuba i l’aparició dels nacionalismes perifèrics

La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)

Amnistia (R. Cabrera pren partit per Alfons XII)

Derrota de Carles VII

El carlisme es converteix en un partit d’extrema dreta

La guerra de Cuba: “La guerra llarga”

Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva Cuba libre!)Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez Campos). Promeses d’amnistia i autonomia.

LA PACIFICACIÓ

2. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA.

L’evolució del republicanisme. La reconversió del carlisme.Les forces obreres

L’evolució del republicanisme.Els republicans, vençuts pel colp militar de 1874, continuaven dividits: els possibilistes

de Castelar participaven en el sistema de la Restauració, els progressistes de Ruiz Zorrilla intentaven pronunciaments des de l’exili, els federals de Pi i Margall eren

els més nombrosos i els unitaris continuen sent liderats per Salmerón

Amb el sufragi universal masculí, federals, unitaris i progressistes s’uniran en la Unión Republicana, que tindrà una minoria de diputats a les Corts .

A nivell municipal són importants

3.LE

S FO

RCES

PO

LÍTI

QU

ES M

ARGI

NDE

S DE

L SI

STEM

A

PARTIDO REPUBLICANO POSIBILISTA

Emilio Castelar1. Postures cada vegada més moderades.2. Acceptava el joc polític de la Restauració.3. Participació minoritària del partit en el govern : municipis i diputacions.

PARTIDO REPUBLICANO PROGRESSISTA

Manuel Ruiz Zorrilla1. Republicanisme radical, no descarta la violència.2 Influència entre alguns militars, intents fracassats d’insurrecció.

PARTIDO REPUBLICANO CENTRALISTA

SalmerónPretenia convertir-se en el

pal de paller de les diferents opcions i tendències

republicanes.

PARTIT REPUBLICÀ FEDERALPi i Margall

Va patir divisions internes i escissions.

Amb l’ascens de Josep M. Ribot (1883) es dota d’un nou

programa.

A CATALUNYA

Es va estimular la formació de coalicions com: UNIÓ REPUBLICANA (diferents tendències menys els possibilistes). Van obtenir bons resultats a les eleccions del 1893. Malgrat això el REPUBLICANISME: 1.Va haver de fer cara a la influència de l’internacionalisme entre els obrers.2.Va haver de lluitar contra l’abstencionisme anarquista.3.Va haver de lluitar contra la competència electoral dels socialistes.

3.2. La reconversió del carlisme.

Després de ser vençuts militarment i que alguns líders reconegueren a Alfons XII com a rei legítim, el carlisme es parteix en dos

Els partidaris de Carles VII accep-ten el capitalisme i

rebutgen l’Antic Règim

Els seguidors de Ramón Nocedal deixen de reconèi-xer-lo com a rei i funden un partit catòlic integrista

(Partido Católico Nacional, 1888)

3.LE

S FO

RCES

PO

LÍTI

QU

ES M

ARGI

NDE

S DE

L SI

STEM

A3.2. La reconversió del carlisme

Després de la derrota carlina del 1876, es prohibeix l’estada a Espanya de CARLES DE BORBÓ. Alguns membres del carlisme van reconèixer Alfons XII com a rei legítim. Tot això va provocar una greu crisi dins el carlisme. CÁNDIDO NOCEDAL, estengué el carlisme per tota Espanya, però els principals nuclis van ser-hi a Navarra, País Basc i Catalunya. JUAN VÁZQUEZ DE MELLA renovà el partit el 1886 amb un programa que es coneix com a Acta de Loredan.

1. Defensa del catolicime.2. Defensa del furisme.3. Autoritat del pretendent

carlí.4. Oposició a la

democràcia.5. Acceptava el nou ordre

liberal capitalista.

RAMÓN NOCEDAL protagonitza una escissió el 1888 i funda el PARTIDO CATÒLICO NACIONAL que es va convertir en un partit catòlic integrista. A partir del 1890 el carlisme es reconstrueix amb l’aspiració de ser un partit de masses, s’organitzen en assemblees locals, CERCLES. Amb el nom de COMUNIÓ TRADICIONALISTA, van esdevenir un grup molt actiu d’oposició al sistema. L’any 1896 van obtenir 10 diputats.

El moviment obrer. Socialistes i anarquistes

MOVIMENT OBRERAnarquismeDesprés d’una forta repressió es va organitzar en 1881 mitjançant la Federación de Trabajadores de la Región Española.

L’estratègia política es va centrar en tres tipus de accions:• Acció violenta, la propaganda pel fet (fins principis de segle).

Pateix una forta repressió. Processos de Montjuic.• Acció sindical realitzada per les societats obreres en cada fàbrica• El 1907 se funda Solidaridad Obrera i el 1910 la CNT amb un

programa que manté la identitat apolítica i revolucionària, però amb objectius reformistes i sindicalistes. Es localitza en Barcelona, Andalusia occidental, Madrid, València

El socialismeSocialisme

Fundació del PSOE el 1879 a Madrid, i el 1888 de la UGT. El PSOE es vincularà a l’acció política i l’UGT a les reivindicacions laborals. Tots dos formen part de la IIa Internacional, fundada el 1889.

Una de les seves primeres iniciatives va ser la celebració, a partir de 1890, de la Festa de l’1 de Maig. El seu líder és Pablo Iglesias

El programa del socialisme manté la teoria revolucionària i anticapitalista, però insisteix en la necessitat d’organitzar la classe obrera per aconseguir millores concretes, com ara el sufragi universal, la jornada de 8 hores, la igualtat salarial entre homes i dones, etc.

Progressa molt lentament i aconsegueix el primer diputat el 1910 en coalició amb els republicans.

Els principals feus socialistes es localitzen en Madrid, Bilbao, Astúries