3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.La Restauració. De l'inici al desastre (1875-1898).

3.1. Què és la Restauració?3.2. Les forces polítiques de la Restauració.3.3.Les forces polítiques marginades de la Restauració.3.4. El conflicte d'Ultramar (1898). 3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials. 3.4.2. Les conseqüències de les pèrdues.

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

Inici de la Restauració. Regnat Alfons XII (1875-1885).

Desembre 1874. Aixecament militar a Sagunt del General Martínez Campos.

Desembre 1874. Manifest de Sandhurst.

Restauració Borbònica a través de la figura d’Alfons XII.

Desembre 1874. Govern provisional a Madrid

presidit per Cánovas del Castillo..

Regència Maria Cristina (1885-1902).Regnat Alfons XIII (1902-1931).

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?

Primera Part (1875-1898)

Sistema polític (ideat per Cánovas del Castillo).

Bipartidisme i Torn pacífic.

Constitució de 1876.

Corrupció electoral i caciquisme. Exclusió social.

Supremacia del poder civil sobre el militar. Civilisme.

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

Constitució 1876. Inspirada amb la del 1845.

Monarquia, institució superior. Poder moderador. Àrbitre de la vida política. Garant de l’entesa i l’alternança de

partits. Dret de vet. Nomenament de ministres. Convocatòria de Corts. Suspendre i dissoldre les corts.

Sobirania Compartida. Monarquia-Corts.

Sistema Bicameral. Senat i Congrés.Senat elegit pel rei i/o el govern. El Congrés per Sufragi Censatari (5%). L’any 1890 Sufragi Universal Masculí.

Confessionalitat Catòlica de l’Estat. Certa Tolerància Religiosa.

3.1. Què és la Restauració?

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?

3.1. Què és la Restauració?Falsejament electoral i caciquisme.

• El sistema es manté viu gràcies a la corrupció electoral. Fenomen del Caciquisme.

• El cacic manipulava les eleccions d’acord amb els governadors civils.

• Tupinada o “pucherazo”: Conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir el falsejament sistemàtic dels resultats

electorals.• Per aconseguir l’elecció del candidat, no es dubtava a falsificar el

cens, a manipular les actes electorals, comprar vots i coaccionar l’elector.

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?3.1. Què és la Restauració?

Falsejament electoral i caciquisme.

Caricatura del setmanari La Flaca satiritzant la farsa

electoral d'aleshores, amb Sagasta al davant. Hi

apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre

públic, camperols i obrers acudint a votar en un

sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels

morts hi són manipulades.

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?

3.1. Què és la Restauració?El Civilisme.

Pacificació de Cuba. Fi de la Guerra dels 10 anys. Martínez Campos fou l’enviat.

Firma de la Pau de Zanjón (1878).

L’any 1876 es posa fi a la Tercera Guerra Carlina. El pretendent Carles creua la frontera francesa. Final

dels furs bascos i navarresos, però es manté el concert econòmic.

A Catalunya, poc a poc l’exèrcit liberal va expulsar els carlins de les places més importants.

Pau de Zanjón

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3.1. Què és la Restauració?

Pacificació del país. Fi de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Supressió dels furs bascos. Final de la Guerra de Cuba (Paz de Zanjón, 1878). Pacte del Pardo (1885) signat a la mort d'Alfons XII entre Cánovas del Castillo i Sagasta pel qual acordaven tornar-se en el poder pacíficament donant suport a la regència de Maria Cristina d'Habsburg. Aprovació d’algunes reformes com la Llei d’Associacions (1887), abolició de l’esclavisme (1888) i creació del Nou Codi Civil (1889). Debat entre proteccionisme econòmic i Lliurecanvisme. Aranzel de 1891. Creació de la Comissió de Reformes Socials (1883) per tal d’estudiar el Benestar dels treballadors.

3.2. Les forces polítiques de la Restauració.

Els partits dinàstics

Partit ConservadorAntonio Cánovas del Castillo.

Grans propietats rurals. Oligarquia rural.Alta Burgesia. Classes més altes.

Partit LiberalMateo Sagasta.

Mitjans i petits propietats rurals. Classes mitjanes. Burgesia urbana. Professionals.

3.3. Les forces polítiques marginadesde la Restauració.

Els partits fora del sistema.

Republicans

Nacionalistes

Ultracatòlics

Socialistes/Anarquistes

Pàgina 149. Vicens Vives.

Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una greu crisis política i moral.

3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una greu crisis política i moral.

Fou l’esdeveniment més important de la política exterior espanyola de la Primera Restauració. Entenem conflicte d’Ultramar a tots aquells esdeveniments que van dur la a la pèrdua dels últims territoris colonials espanyols (Cuba, Puerto Rico i les Filipines). Les ànsies autonomistes dels cubans i filipins i sobretot les pretensions imperialistes de la jove potència americana  van desembocar en un conflicte que tingué enormes repercussions per Espanya.

3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar (1898). El cas cubà.

1868-1878.

Primera Guerra de Cuba.

1879 Guerra Chiquita

1883 i 1885

Insurreccions

Paz de Zanjón.

Els precedents bèl·lics:

3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials.

Incompliment dels acords de la Pau de Zanjón. Van acordar donar una àmplia amnistia, l’abolició de l’esclavitud, i la promesa de reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representants a les corts espanyoles. No es va produir mai. José Martí (1853-1895)

Máximo Gómez (1836-1905)Partido Revolucionario Cubano (1892) Valeriano Weyler (1838-1930

3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials.

Baixada dels preus del sucre, fet que va estendre la misèria entre les classes més populars.

Implicació en la guerra no solament d’una minoria criolla, sinó també dels negres, mulats i

fins i tot alguns catalans, com Josep de Miró i Argenter.

Il·lustració de la revista “Blanco y negro” (1895). Un destacament d’infanteria pren un grup de presoners cubans, entre els quals hi ha molta gent de color.

3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials.

L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants.

Explosió al port de l’Habana del Cuirassat americà Maine al febrer de 1898.

Casus belli.

Guerra hispano-nord-americana.

3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials.

L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants.

El cas de les Filipines:

José Rizal (1861-1896).

Revolta filipina (1896-97)

Garcia Polavieja(1838-1914)

Batalla de Cavite (1898).

3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).

3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials.

Incapacitat de la classe política espanyola, que no entenia perquè els cubans volien la independència.

Assassinat de Cánovas del Castillo (1897) Mateo Sagasta (1897)

El mite de l’imperi espanyol és massa fort.

Tractat de París (desembre de 1898). Espanya reconeix la Independència de Cuba sota el protectorat nord-americà, i cedeix als EEUU la sobirania de Puerto Rico i les Filipines.

3.4. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar (1898).

Fi de l’imperi

colonial espanyol.

3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898).

La liquidació de l’Imperi Colonial Espanyol és conegut historiogràficament com el “Desastre del 98”, el qual portaria implícitament una sèrie de repercussions que ara mateix enumerem.

Obra de Joaquín Sorolla, títol: “Otra Margarita” (1892). Washington University Gallery of Art.

3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898).

Ressentiment per part de l’estament militar cap a la classe política de la Restauració, ja què considera que aquesta és l’autèntica culpable de la derrota bèl·lica. Fi del Civilisme.

Miguel Primo de Rivera. Dictadura militar (1923-30)

Francisco Franco BahamondeDictadura militar (1939-75)

3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898).

Enorme desil·lusió d’una part del poble espanyol, degut a les enormes expectatives de victòria que havien venut la premsa i el govern. D’aquí el dit: “más se perdió en Cuba”

3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898).

Es posa el punt final al gran imperi espanyol a Amèrica que s’havia iniciat des del 1492. España quedarà com un país de segona fila en l’ordre internacional. De totes maneres, la vella presència a ultramar es substituirà per la presència al nord d’Àfrica.

3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898).

En alguns casos es reforça la identitat espanyola, en d’altres s'accentua els anhels d’un projecte nacionalista alternatiu. Consolidació del catalanisme polític.

Tancament de caixes (1899) a Barcelona. Creació de Solidaritat Catalana arran dels fets del Cu-Cut (1907) a Barcelona.

3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898).

Curiosament la derrota no va provocar cap canvi polític, sinó més aviat intel·lectual. Va aparèixer un moviment intel·lectual crític anomenat “Regeneracionisme”.

Joaquín Costa (1846-1911) Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)

3.4. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898).

En matèria econòmica saboga per un major proteccionisme degut a la pèrdua colonial. El fet més negatiu fou la pèrdua dels mercats colonials, encara que també es van repatriar capitals espanyols. La necessitat d'eixugar el deute va promoure una reforma fiscal.

Material Audiovisual. Restauració.

La crisis de la Primera Restauració.• http://www.youtube.com/watch?v=-N0VUvkTXV0

La Crisis de la Restauració 1902-1923• http://www.youtube.com/watch?v=o06guOcOguI

Moviment Obrer. Fàbrica la Canadenca. Sense Ficció.TV3

• http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4368090

4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931)

4.La crisi dels sistema de Restauració (1898-1931). (Cap.10) 4.1.Noves transformacions econòmiques i socials del primer terç del segle XX. Transició demogràfica, els progressos de la Indústria i evolució de l’economia. (Cap. 9)

4.2. El reformisme dinàstic.4.3. Les forces d'oposició.4.4. La Setmana Tràgica (1909). Tema catalanisme polític.4.5.La crisi del 1917. Tema catalanisme polític.4.6. Descomposició del sistema (1917-1923). Tema catalanisme polític. 4.6.1 Crisi política. 4.6.2.Problemes Socials. 4.6.3 Crisi del Marroc (1921).4,7. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931)

El desastre del 98 i la commoció política que va provocar va provocar que el sistema polític entrés en una nova etapa. Que s’inicia poc abans de l’arribada al tron d’Alfons XIII (majoria d’edat).

Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)

4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931)

Es una etapa de reformisme, alhora que una nova generació de polítics i nous moviments socials irrompen a l’escena: el Republicanisme, l’obrerisme i el nacionalisme.

Llibre de Valentí Almirall “Lo Catalanisme”. Quadre representatiu del Republicanisme. Fotografia realitzada a inicis del s.XX. Obrerisme.

4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931)

Fou una etapa protagonitzada per les tensions socials i l’augment dels conflictes socials: Setmana tràgica (1909), crisis del 1917 i pistolerisme.

Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

4. La crisi del sistema de la Restauració. (1898-1931)

El sistema fou incapaç d’ampliar la seva base social i de democratitzar el país. La fallida del sistema es va

consumar amb el cop d’estat del General Miguel Primo de Rivera (1923-1930).

Alfons XII i Primo de Rivera.Directori Militar (1923).