La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,

Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

Primera Part (1875-1898)

1. Les transformacions econòmiques del segle XIX. 1.1.Agricultura.1.2.Demografia.1.3.Indústria.1.4.Comerç.



1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.

Treballadors i cooperativistes en plena construcció d’un celler. Museu de Valls. Darrer terç del segle XIX.

L’era del capitalisme.

Canvis socials.

Canvis econòmics.

Canvis culturals.



1.1. Agricultura.

Aquest conjunt de mesures s’anomenen

Reforma agrària liberal.

Durant el segle XIX els liberals progressistes van emprendre un conjunt de mesures que tenien per objectiu alliberar la terra de les traves de l’Antic Règim.

Objectius:

Consolidar la propietat privada.

Acabar amb la gran quantitat de terra amortitzada.

Incrementar la producció agrícola.


Primera Part (1875-1898)1.2. Demografia.

Població

1800 (milions)

Població1900

(milions)

Augment 1800-1900 (%)

Taxa de mortalitat1900 (per mil)

Taxa de natalitat1900 (per mil)

Alemanya 24.5 50.6 106.5 22 36

Catalunya 0.9 1.9 111.1 23.2 27.6

Espanya 11.5 18.5 60.9 29 34

Gran Bretanya 10.9 37 239.4 18 29

Itàlia 17.2 32.5 89 24 33

Evolució demogràfica a Europa.

Font: G. Tortella: El desarrollo de la España contemporània, 1994. J.Nadal (dir): Història econòmica de la Catalunya contemporània, 1990.


Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria

Per què Espanya no es va industrialitzar plenament al segle XIX?

La posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sud-occidental implicava costos de transport més elevats que els països industrialitzats.

L’escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població espanyola.

L’existència d’un deute públic a un interès alt va absorbir molt capital disponible que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit en

activitats productives.

Desfavorable dotació d’energia i de matèries primeres fonamentals per al desenvolupament industrial

(carbó pobre, i el ferro no era apte per a la producció d’acer).

Greu desestabilització política. Les guerres carlines i la inestabilitat fou permanent a Espanya.

Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 116.


Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.

La major mecanització del procés productiu.(Spinning-jenny i les Selfactines)

Reducció del cost del producte.

Reducció de preu. Ampliació de mercats.

• La Industrialització a Catalunya

Proteccionisme.Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.• Aranzel duaner: Tarifa oficial que estableix els drets que han de pagar alguns

productes determinats per poder ser importats.

Lliurecanvisme.Política econòmica que suprimeix les traves al comerç internacional i postula la lliure circulació de mercaderies.



• Els Vapors


• Les Colònies industrials




Primera màquina de vapor- Bonaplata. Dedicada al tèxtil. 1833

Primera gran Societat anònima del tèxtil. L’Espanya Industrial. 1876

Primera instal·lació elèctrica a “La Maquinista”. 1875

Primera Central que produïa fluid elèctric. 1881


Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria

Per què Catalunya es va industrialitzar plenament al segle XIX?

La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el sud de França. Port de Barcelona i entrada i sortida de

mercaderies i de persones. Més permeable a la influència i comunicació amb d’altres cultures.

El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre l’escassa competitivitat de la Indústria catalana a l’exterior i

l’hegemonia a l’interior (Espanya).

L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta. Existent des de feia segles, amb important presència a les Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico.

El caràcter emprenedor català fou un element clau. Alguns industrials catalans van arriscar capital i energia. El caràcter

obert i el fet de viatjar són elements claus per entendre la forta industrialització catalana.


Primera Part (1875-1898)1.4. Comerç

Quins van ser els grans problemes del comerç interior?

• Lentitud en el procés d’industrialització.• Demanda escassa: no hi ha compradors. • Greus deficiències dels mitjans de transport.

Quins van ser els productes i els espais del Comerç exterior?

• Els productes que s’importen a finals del XIX són el cotó (sobretot americà) i el carbó (sobretot el gal·lès). I els productes que s’exporten són els minerals i els productes agraris. Escàs desenvolupament industrial.

• La pèrdua de les Colònies americanes va afavorir que cada vegada més les relacions comercials es van anar centrant cap Europa (sobretot França i la Gran Bretanya). I també cap a Cuba i Puerto Rico. Catalunya exportava vins i aiguardents a les Antilles.



• La construcció del ferrocarril a Espanya.

Consolidació d’una estructura radial. Amb l’epicentre a Madrid. Les zones més industrialitzades i dinàmiques no estaven connectades.

L’amplada de via era més gran que les altres línies europees. Motivacions de tipus tècnic no polític.

Les companyies constructores van ser estrangeres. Eren lliures d’aranzels duaners. No es va produir demanda interior sobre el sector siderúrgic o de maquinària.

1.4. Comerç



2.Les transformacions socials del segle XIX. 2.1.La Societat Liberal.2.2. La nova societat espanyola. 2.2.1. Les classes altes. 2.2.2.Les classes mitjanes. 2.2.3.Les classes populars.2.3. Moviments obrers. 2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.


Primera Part (1875-1898)2.Les transformacions socials del segle XIX.

Sorgiment d’una societat de classes.

Les desigualtats i els enfrontaments socials van ser la característica més

importantObrerisme

Socialisme Utòpic MarxismeAnarquisme


Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.


Noblesa(Es van anul·lar els drets nobiliaris a no pagar impostos, a obtenir tributs i a

exercir com a jutges)

Clergat(La desamortització la va privar de moltes de les seves propietats)

-Va mantenir la seva importància econòmica i política.

-Es va poder integrar a l’estrat més alt de la nova burgesia.

-La jerarquia eclesiàstica (arquebisbes i bisbes) van continuar exercint una gran influència. Isabel II

va prendre com a consellers monjos i capellans.

-Durant la Restauració hi va haver un augment del nombre de clergues i

membres d’ordres religiosos.




Inicis del segle XIX 1860

L’església espanyola tenia 150.000 membres al seu servei.

Amb la Legislació Liberal hi havia 42.700 eclesiàstics seculars i 19.000 dedicats al culte. Les

ordres regulars no arribaven a les 20.000 persones.

Total: 81.700.

Membres del Clergat.




Burgesia Classe Treballadora o proletariatPosseeix la riquesa urbana, industrial o agrària. Procedent de

les propietats, de les rendes o capital o bé del treball.

Qui són?L’elit o alta burgesia: Són l’alta noblesa i persones que no

pertanyen a la noblesa.

Terratinents, homes de negocis, industrials, banquers, grans comerciants, propietaris d’immobles urbans, i alguns professionals

liberals (algun advocat, metge,...).

Burgesia urbana mitjana i petita: Grup força heterogeni.

Càrrecs de l’administració, funcionaris, comerciants i professionals liberals

(metges, advocats, professors)

Posseeixen un salari que havien rebut pel seu treball manual.

Qui són?

Petits artesans, servei domèstic, treballadors del comerç, pagesia pobre, els

jornalers i el proletariat.

Sorgiment de nous grups socials


Primera Part (1875-1898)2.2. La nova societat espanyola.

2.2.1. Les classes altes. 2.2.2.Les classes mitjanes. 2.2.3.Les classes populars.

2.2.1. Les classes altes.Simbiosi entre l’antiga aristocràcia i els nous grups burgesos. Tenen el poder econòmic i el monopoli del poder polític.

Els grups burgesos. Vinculada als negocis, al comerç, la banca i el capital estranger

L’antiga Noblesa. L’alta noblesa no solament va conservar les terres sinó que en va adquirir de noves

Burgesia Industrial Catalana

Qui són?

Les famílies dedicades als negocis mercantils, industrials del cotó i del ferro, propietaris

de finques urbanes i la nova generació d’indians.

Família

Güell (Indústria tèxtil), Bonaplata (Indústria tèxtil), Muntadas

(Espanya Industrial) i/o Girona (fundador del Banc de Barcelona).

Zones

Barcelona, Maresme i Igualada.

OrganitzacionsFoment del Treball Nacional (1889).

Cambra de Comerç (1886).


Primera Part (1875-1898)2.2. La nova societat espanyola.

2.2.2.Les classes mitjanes.

Les classes mitjanes o petita burgesia. (Sorgeix de la franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats. Representen un 5% de la població). Mirar quadre 126 i 129 de Vicens Vives.

2.2. La nova societat espanyola.

2.2.1. Les classes altes.

2.2.2.Les classes mitjanes. 2.2.3.Les classes populars.

Propietari de terres mitjanes.Comerciants.

Petits fabricants

Professions Liberals.Arquitectes, agents de la propietat, advocats, notaris,

metges, farmacèutics...

Funcionaris públics.Mestres, oficinistes, conserges...



Les classes populars. Representen un 90% de la població.

Mirar quadre pàg.130.



2.2.2.Les classes mitjanes.

2.2.3.Les classes populars.

ArtesansElaboren les manufactures

Treballadors del servei.Treballadors de la neteja. De l’enllumenat

públic...

PagesiaDiferents condicions depenent de la regió

d’Espanya.Proletariat

Origen en el procés d’industrialització a Catalunya.

1760 1a ½ XIX

10.000 obrers 100.000 obrers

Jornades de 12h a 14h

6 dies sobre 7

Sou per dia treballat

Sense protecció social. No tenia dret a subsidi.

No hi podia haver cap acta d’indisciplina



Les dones en la societat del segle XIX.




Concepció tradicional. Subordinació a l’home.

“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).

Ley Moyano (1856) obligació d’anar a l’escola. L’ensenyament es realitzava per separat.



Les dones en la societat del segle XIX.




Concepció tradicional. Subordinació a l’home.

Les dones obreresFins un 90% de les dones

obreres treballaven. Van participar en les

reivindicacions obreres.A la Indústria tèxtil catalana

les dones eres majoria.Algunes d’elles es van

sindicar (Tres Classes del Vapor).

La Nova Societat Espanyola.

Classes Mitjanes.5%

Classes Altes.5%

Classes Populars.

90%

Alta Noblesa

Grups Burgesos

Artesans

Proletariat

Pagesia

Serveis

Petita i mitjana Burgesia

Burgesia Industrial Catalana




2.3. Moviments obrers. 2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.

“La càrrega” de Ramon Casas (1899). Museu de la Garrotxa. Olot.

“La teixidora o la nena obrera” de Gabriel Planella (1882).

Museu de Història de Catalunya.



2.3. Moviments obrers. 2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.

Les condicions laborals i econòmiques dels treballadors en el nou marc industrial i la manca de qualsevol tipus de protecció social, comporten l’aparició del moviment obrer.


Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.

2.3.1.Socialistes. 2.3.2.Anarquistes.

Luddisme. Ned Ludd (obrer britànic).

Cartisme People's Charter 1838(sufragi Universal masculí)

Crema del vapor a la fàbrica Bonaplata. Barcelona 1835.

Creació de Societat de Socors mutus. Societat de Protecció Mútua dels Teixidors

del Cotó de Barcelona.

Creació de noves Societats d’ajuda entre obrers. Cada obrer pagava una quota i així

assegurar-se una ajuda en cas d’atur o malaltia.

Revoltes agràries sobretot a Andalusia. Crema de collites, matança del bestiari.

Primeres vagues obreres a Catalunya.Vaga contra les selfactines a Catalunya

(1854).Primera Vaga General a Espanya 1855.

Les primeres formes de lluita (1830-1868).




Socialistes Utòpics

Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics?

1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.

2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .

3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la competència i l’explotació).

4.Busquen la felicitat i el benestar general

5.Desconfien de la política i dels polítics.

Ètienne Cabet

”Voyage en Icarie” (1839)

Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.





Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics?

1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.

2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .

3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la

competència i l’explotació).

4.Busquen la felicitat i el benestar general

5.Desconfien de la política i dels polítics.

Saint-Simon Cooperatives obreres

Charles Fourier “Falansteris”.

Robert Owen New Lanark.





Influència a Catalunya.

Felip Monlau (saintsimonià).Abdó Terradas i Narcís Monturiol (cabetians).



Moviment Obrer SocialismeAnarquisme

2.3. Moviments obrers.


Revolució socialAcció sindical

Acció Directa/Espontània

Anti-autoritaris

Anti-jeràrquics

Abolició de l’estat

Contra els partits polítics

Propietat col·lectiva

Llibertat de l’individu per sobre del col·lectiu

Solidaritat Social

Revolució obrera

Partidaris de l’acció política

Formació d’un partit de classe obrera.

(PCUS, PCE, PSUC...). Formació de sindicats.

Dictadura del Proletariat.

Propietat estatal

Revolució obrera organitzada

Creació d’un estat obrer/Nacionalització

L’objectiu final era semblant (la creació d’una societat sense classes socials), però els mètodes per aconseguir-ho eren radicalment diferents.

Predomini del col·lectiu per sobre de l’individu

Formació de comunes

Internacionalistes

Coeducació

Amor lliureAteisme/anticlericalisme Igualtat home/dona

Karl Marx(1818-1883)

Mikhail Bakunin (1814-1876)

Piotr Kropotkin(1842-1921)

Revolució Russa (1917)

Creació de la URSS




Socialisme obrer

Dret a l’associació, reunió i manifestació.

Sufragi Universal

Reducció de la jornada laboral.

Prohibició del treball infantil.

Ideari del PSOE.

Fundació del PSOE (1879)

Pablo Iglesias i 39 intel·lectuals i obrers.

Document fundacional del PSOE.

Pablo Iglesias (1850-1925)

Programa de reformes immediates.Rodríguez Zapatero.

(2004-2011)Felipe González(1982-1996)

Largo Caballero (1869-1946)

Agrupació Socialista Madrileña.

Karl Marx(1818-1883)

Òrgan de premsa del PSOE des del 1886




Socialisme obrer

Sindicat de masses.

Englobava tots els sectors.

S’organitzava per seccions d’ofici de cada localitat.

Defensa d’una negociació col·lectiva, sense renunciar a

l’ús de la vaga.

Característiques de la UGT

Fundació de la UGT (1888) Primer Congrés del PSOE.

Placa commemorativa del Carrer Tallers de Barcelona.

Principals zones d’influència del PSOE-UGT.Julían Basteiro

(1870-1940)Cándido Méndez


Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers. 2.3.1.Socialistes.

2.3.2.Anarquistes.

CNT (1910)

Acció directa/Propaganda pel fet.Anarcocol·lectivista

Anarcosindicalista.Mikhaïl Aleksàndrovitx

Bakunin.

Acció sindical.

Revolució a mitjà i/o llarg termini.

No coincideixen ni amb la manera d’arribar a fer la revolució ni amb l’organització.

Anarcocomunisme.Piotr Alekséievitx

Kropotkin.

Errico Malatesta

Utilització de tots els mitjans possibles.

Mikhail Bakunin (1814-1876)

Propaganda pel fet.

Activitat individual.

A vegades violenta.

Piotr Kropotkin (1842-1921)



2.3.2.Anarquistes.

CNT (1910)

Assassinat contra el President del Consell de Ministres Cánovas del Castillo (1897).

Atemptat contra el capità General de Catalunya Martínez Campos (1893).

Atemptat al Liceu (1893).

Atemptat contra la Processó de Corpus de Barcelona (1896).

Creació de la Mano Negra a Andalusia. Organització d’arrel anarquista .

FTRE (1881)

Enorme repressió.

Acció directa

Atemptat contra Martínez Campos.

Atemptat contra Cánovas del Castillo.

Atemptat contra Alfons XII.

Atemptat contrala processó de

Corpus.Atemptat al Liceu.



2.3.2.Anarquistes.

Acció directa

Acció de masses

Processos de Montjuïc (1897)

Joan Montseny i Carret, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, fou un anarquista català nascut a Reus (Baix Camp) el 19 d'agost de 1864 i mort a Dordogne (France) el 12 de març de 1942.

Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo 1841 - Barcelona 1914) fou un dirigent i teòric anarquista espanyol. Treballà com a tipògraf i formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Giuseppe Fanelli.

Execució de 5 anarquistes.

Sindicat Solidaritat Obrera (1907-1911)

La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,

Education

Transcript of La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,