L'ESPANYA DE LA RESTAURACIÓ · La Restauració és el règim constitucional (Constitució de 1876)...
Transcript of L'ESPANYA DE LA RESTAURACIÓ · La Restauració és el règim constitucional (Constitució de 1876)...
1
L'ESPANYA DE LA RESTAURACIÓ
CONTRADICCIONS DE L'ESTAT LIBERAL
(1875 – 1902)
HISTÒRIA D'ESPANYA
REGENERACIONISME
CRISI DEL 98
PROBLEMES I CONTRADICCIONS
IMPORTÀNCIA I CARACTERÍSTIQUESI
II
III
IV
2
IIMPORTÀNCIA I CARACTERÍSTIQUES
GREUS CONTRADICCIONS
PERÍODE LLARG
PERÍODE LLARG
La Restauració és el règim constitucional (Constitució de 1876) més llarg de la Història d'Espanya: 1875 – 1923 L'Espanya de la Restauració inclou:
Regnat d'Alfons XII (1875 – 1885 )Regència de Mª Cristina (1885 – 1902)
Els partits polítics dinàstics (conservador i liberal) s'alternen el poder
3
GREUS CONTRADICCIONS
L'Espanya de la Restauració és un període amb greus contradiccions:Intervencionisme de l'Estat a l'economia, però no en matèria social:
L'Estat no regula ni intervé a les relacions laborals (horaris, vacances, salaris, pensions…) Les despeses estatals en educació i sanitat no creixen
Les classes mitjanes i els treballadors, a diferència d'Europa, obtenen una pobre representació parlamentària:
Les lleis parlamentàries beneficien als poderosos Desmobilització i desinterés en la política, alta abstenció
Les contradiccions del sistema es manifesten en problemes
PROBLEMES I CONTRADICCIONS
PROBLEMA MILITAR
PROBLEMA EDUCATIU
PROBLEMA “REGIONAL”
PROBLEMA SOCIAL
PROBLEMA POLÍTIC
II
4
PROBLEMA POLÍTIC
CACIQUISME I TUPINADA
SISTEMA ELECTORAL
SISTEMA DE PARTITS
SISTEMA POLÍTIC CANOVISTA: EL TURNISME
Constitució (conservadora) de 1876
El monarca nomena el govern amb alternança regularTorn dels partits dinàstics en el govern durant tot el períodeSistema de majories parlamentàries: el partit en el govern obté la majoria d'escons al parlament
El partit conservador i el partit liberal obtenen majories parlamentàries: bipartidisme
SISTEMA POLÍTIC CANOVISTA: EL TURNISME
5
Constitució de 1876
Sufragi censatari fins a 1890
Sufragi universal masculí des de 1890
Diputats elegits
Senat nomenat pel Rei
Sistema electoral
Llibertat d'associació limitada i expressió
Impostos progressius. Servei militar obligatoriEstat confessional
Manteniment del culte per l'Estat
Drets
i deures
Tribunals i jutjats
Rei (nomena a ministres)
Corts (Congrés i Senat) i Rei
Divisió depoders
Sobirania compartida (Rei i Corts)Sobirania
A) ELS PARTITS GOVERNANTS SÓN:PARTITS DINÀSTICS (MONÀRQUICS I CAPITALISTES):
Partit conservador (dreta: antics moderats i carlins, catòlics conservadors)Partit liberal (centre esquerra: antics progressistes, demòcrates i republicans)
PARTITS DE NOTABLES:Polítics professionals vinculats a interessos econòmics i patronalsClientelisme polític, repartiment de favors i ocupacionsLideratge intern:
Canovas, conservadorSagasta, liberal
B) ELS PARTITS D'OPOSICIÓ SÓN:PARTITS DE MASSES:
Organització estable i oberta als ciutadans Lluita política i electoral
PARTITS MINORITARIS AL PARLAMENT:Partit SocialistaPartits nacionalistes (catalans, bascos, gallecs …)Partits republicans …
SISTEMA DE PARTITS
6
SISTEMA ELECTORAL
Proporcional corregida (Llei
D’ Hont)Sistema majoritari. La candidatura més votada obté tots els escons
¿Com es distribueixen els vots?
1. Proporcional corregida, amb un mínim de dos: Diputats i regidors
2. Quatre senadors per província
Proporcional als electors: a) Districtes amb un sol escó: uninominals
(Llei de 1907: proclamació sense elecció)
b) Districtes amb diversos escons: plurinominals
¿Quins escons técada districte?
1.Districte únic (tot Espanya): eleccions europees
2. Districte electoral PROVINCIAL: Diputats i senadors
3. Municipis: elecció regidors
1. Districtes electorals aleatoris
2. Municipis: elecció regidors¿On s'elegeix?
1. Diputats del Parlament Europeu
2. Diputats i senadors
3. Diputats autonòmics
4. Regidors d'Ajuntament
1. Diputats del Congrés
2. Regidors d'Ajuntament¿A qui es vota?
Democràcia actualEspanya de la Restauració
CACIQUISME I TUPINADA
1. El govern “fabrica” les eleccions:Estableix i compon els districtes electorals seons els seus interessosAcorda i reparteix amb els “amics polítics” l'encasellat del candidat
guanyador als districtes electoralsAprofita la jerarquia de l'Administració de l'Estat per a influir en el
governador civil i en els alcaldes afavorint als seus amics i contra els seus enemics polítics
2. Una xarxa de cacics, personatges influents i rics, garanteix la victòria electoral:
Obtenen vots a canvi de favors directes: pagament de vots, recomanacions, “influències”, càrrecs a l'Administració de l'Estat …
Atemoreixen els contraris amb amenaces, discriminacions, violència…
Aconsegueixen inversions públiques per al seu districte …3. Frau electoral i corrupció política
Les eleccions es manipulen mitjançant la tupinada: Falsifiquen el cens, anul·len o canvies els resultats inesperats
La corrupció política forma part del sistema electoral:Suborns i repartiment d'ocupacions, dispensar del servei militar, reducció del pagament d'impostos, acceleració de tràmits administratius
7
PROBLEMA SOCIAL
CONFLICTIVITAT SOCIAL NOVA
CONFLICTIVITAT SOCIAL NOVA
EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE TREBALL
DIFERENTS NIVELLS DE VIDA
A) GRANS DESIGUALTATS SOCIALSDiferents nivells de vida segons la classe social, el territori, sectors laborals i sexeEncariment constant dels preus per damunt dels salaris
B) DEFICIENTS NIVELLS DE VIDAAlimentació pobre, poc variada i cara (70% del salari)Habitatges distints segons les zones rurals (barraques, masies …) i zones urbanes (barris obrers que contrasten amb els barris burgesos)Vestit escàs (9% del salari)
C) DIVERSOS COMPORTAMENTS DEMOGRÀFICSEsperança de vida baixa (40 anys els treballadors, 50 anys per els burgesos)Fecunditat (+6) més alta a les zones rurals que a les zones urbanesMortalitat més alta entre els obrers que entre els buresos
DIFERENTS NIVELLS DE VIDA
8
EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE TREBALL
A) JORNALERS DEPENDENTS I POBRES CAMPEROLSEls jornalers estan sotmesos a jornades de sol a sol, amb baixos salaris
Els camperols pobres no tenen protecció davant d'accidents i malalties. No tenen vacances, ni festes, ni diumenges
La manca de treball obliga a jornalers i camperols a emigrar a la recerca de treball estacional (segadors castellans, arrossers manxecs, veremadors valencians)
B) LES FÀBRIQUES DEL “DIMONI”Xiquets (a partir dels cinc anys) i dones son mà d'obra barata
Dura disciplina, amb càstigs i multes. Jornades de dotze hores
No existeix protecció davant d'accidents, malalties o viduïtat
DESENVOLUPAMENT CREIXENT DE VAGUES:Demanda de millores salarials
Protestes pels maltractaments i perillositatLluita per la jornada de 8 hores
LLUITA PER MILLORS CONDICIONS DE VIDA:Motins de subsistènciaManifestacions al carrer
CREACIÓ D'UNA CULTURA OBRERASocietats de protecció mútua, cooperativesAssociacions culturals i recreatives
Bandera roja, Internacional, 1r de maig: elements d'identificació
CONFLICTIVITAT SOCIAL NOVA
9
A) ANARQUISTES I SOCIALISTES : DIVISIÓ DEL MOVIMENT OBRER
DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER
Obrers bascosMiners asturiansArtesans i obrers madrilenysJornalers extremenys
Jornalers andalusosObrers i artesans catalansXicotets camperols i jornalers valencians
SEC
TO
R
País Basc, Astúries, Madrid, Extremadura
Andalusia, València, CatalunyaZON
A
1879 creació del PSOE.
1889 creació de la Unió General de Treballadors (UGT)
Primeres associacions durant el regnat d'Isabel II
Fins a 1910: associacions locals o sectorials (FRE, FTRE)
1910 creació de la Confederació Nacional del Treball (CNT)
E
VOL
UC
IO
SOCIALISTESANARQUISTES
B) ANARQUISME I SOCIALISME: IDEES I ACCIONS DIFERENTS
DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER
Els treballadors formen partits i sindicats de masses i lluiten a les eleccions
Les reformes i noves lleis milloren les condicions de vida
Els treballadors creen escoles, associacions solidàries
Milloren la societat mitjançant l'acció directa (vagues, atemptats)
M
ITJANS
Una societat lliure i igualitària
(A cadascú segons la seua necessitat, de cadascú segons la seua capacitat)
Una societat lliure, justa i igualitària
Ni Estat, ni Déu, ni amo
ID
EES
La classe obrera explotada pels empresaris i polítics burgesos
La classe obrera no té drets ni llibertats perquè la burgesia se'ls nega
Els treballadors són esclaus del capital i de los polítics
El govern imposa per la força l'autoritat
L'autoritat és contrària a la justícia i la llibertat
CRITIQUES
SOCIALISTESANARQUISTES
10
C) DOMINI DELS SINDICATS ANARQUISTESA Europa predominen els partits i sindicats socialistes. A països europeus tenen molts diputats als seus Parlaments
A Espanya, els anarquistes són majoritaris:En 1923, la CNT:700.000 afiliats; la UGT: 200.000
Fins a 1910, Pablo Iglesias no aconsegueix ésser elegit diputat
D) MOLTA REPRESSIÓ, POCA LEGISLACIÓA Espanya no existeix una legislació social (seguretat social, pensions, vacances, regulació d'horaris i salaris, etc.) com a països europeus
El “problema social” desperta inquietud entre els partits dinàstics, però es soluciona amb:
Major repressió policial: es considera un problema d'ordre públic
Comissions d'estudi per a proposar reformes: Comissió de Reformes Socials, Institut de Reformes Socials (1903)
DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER
PROBLEMA “REGIONAL”
BASES IDEOLÒGIQUES I SOCIALS
DESENVOLUPAMENT DELS MOVIMENTS NACIONALISTES
CENTRALISME I DIVERSITAT
11
CENTRALISME Y DIVERSITAT
L'ordenacióterritorial i la administraciópolítica del Estat no se corresponen amb la diversitat econòmica, social i cultural d'Espanya
Administraciócentralista i
uniforme
Diversitat de llengües i cultures
Ineficàcia del sistema educatiu
Diversitat econòmica
i social
Diferents desenvolupaments
regionals
Diversos Interessoseconòmics
DESENVOLUPAMENT DELS MOVIMENTS NACIONALISTES
El 1904 creació per intel·lectuals de València Nova
El 1917 creació de Unió Valencianista Regional.
(No obtenen cap escó a les eleccions)
Creació de les Irmandades da Falla el 1921
El 1891 es funda la conservadora UnióCatalanista
El 1901 se crea la Lliga Regionalista, que es converteix en partit hegemònic a Catalunya
El 1918-19, Mancomunitat Catalana (primera experiència d'autonomia regional)
El 1922, formaciód'Estat Català i el 1923, UnióSocialista Catalana
Sabino Arana fixa i promou la llengua basca, funda el Partit Nacionalista Basc el 1895
Es creen associacions de caràcter lúdic per a propagar el basquisme
El 1917, el PNV guanya les eleccions a Biscaia.
ValènciaGalíciaCatalunyaPaís Basc
12
BASES IDEOLÒGIQUES I SOCIALS
Defensa de la llengua i la cultura
•Camperols rics
•Classes mitjanes
urbanes
•Intel·lectuals
Defensa de la llengua i cultura gallega
Defensa d'una política desenvolupistaper a Galícia
•Camperols
pobres
•Intel·lectuals
Defensa de la llengua i la cultura catalanes
Defensa d'una política proteccionista per a la indústria catalana
•Burgesia industrial
•Comerciants
•Camperols mitjans i xicotets
•Sectors de l'Església
Defensa dels furs perduts en 1876 Defensa de la “raça” bascaDefensa de la llengua i tradicions
•Classes mitjanes
rurals
•Classes mitjanes
urbanes
•Sectors de
l'Església
ValènciaGalíciaCatalunyaPaís Basc
PROBLEMA EDUCATIU
CLERICALISME I ANTICLERICALISME
ALTERNATIVES EDUCATIVES
L'ESCOLA COM A PROBLEMA
13
A) DÈFICIT EDUCATIU:Contrast entre l'elit intel·lectual i la majoria de la poblacióanalfabetaInsuficient sistema educatiu:
Poques despeses de l'Estat: poques i pobres escoles, pocs mestres. L'escola pública subsidiària de la privadaSistemes pedagògics “tradicionals”
B) DEBAT I PROPOSTES PER A LA REFORMA EDUCATIVAConservadors: preserven el model de Claudio MoyanoLiberals: estenen l'obligatorietat als 12 anys, defenen la “llibertat de càtedra”Republicans: promouen l'educació laicaSocialistes: reclamen la gratuïtat de l'ensenyament
L'ESCOLA COM A PROBLEMA
ALTERNATIVES EDUCATIVES
Ideologia socialista i laica
Xarxa d'escoles per als fills dels obrers
Didàctiques basades en el coneixement científic i tecnològic. Aprenentatge de formació professional
Ideologia anarquista i laica.
Impulsada per Ferrer i Guardia
Xarxa d'escoles (diürnes i nocturnes) per als fills dels treballadors
Didàctica oberta i lliure. Coneixements per a la vida.
Ideologia democràtica i laica
Xarxa d'instituts-escola(centres de Primària i Secundària)
Didàctiques actives: activitats i eixides a museus, colònies, etc.
Residència d'Estudiants (col·legi per a universitaris)
Escola Nova (1911)
Escola Moderna(1901)
Institució Lliure d'Ensenyament (1876)
14
A) RENOVACIÓ DE LA INFLUÈNCIA DE L'ESGLÉSIA Control de periòdics i revistes. Nous mitjans d'evangelitzacióIntervenció i control a l'ensenyament:
El 80% de centres de secundària són d'ordes religiososL'Església censura els llibres de text i controla la inspecció educativa
B) CONDEMNA CATÒLICA DE LA MODERNITATEl liberalisme, el socialisme i la democràcia són considerats errors a les encícliques papalsEl naturalisme i racionalisme són recriminats
C) ANTICLERICALISME POLÍTIC I IDEOLÒGICIntel·lectuals i científics critiquen la influència de l'Església en la cultura Polítics liberals i republicans reclamen supeditar l'Església a l'Estat
CLERICALISME I ANTICLERICALISME
PROBLEMA MILITAR
MILITARITZACIÓ DE LA SOCIETAT
DEFICIÈNCIES DE LEXÈRCIT
15
DEFICIÈNCIES DE L'EXÈRCIT
Exèrcit mal preparat per a la guerra
Oficialitat més burocràtica que guerrera
Excessiunombre d'oficials
(1: 3)
Oficialitat: administració
interna
Soldats forçosos(sistema de quintes)
Majoria de despeses militars:
sous oficials
Poca dotacióper a armes
Escassa dotacióper a la tropa
A) LA GUÀRDIA CIVIL MANTÉ L'ORDRE PÚBLIC AMB TÈCNIQUES MARCIALS
contra els vaguistes
contra els manifestants
B) APLIQUEN LLEIS MILITARS A CAUSES CIVILS (Llei de jurisdiccions, 1906)
delictes contra els símbols de la pàtria
delictes de propaganda o manifestació de nacionalistes
C) ABÚS FREQÜENT DELS GOVERNS EN LA DECLARACIÓ DE L '“ESTAT DE GUERRA O EXCEPCIÓ”
D) INTERVENCIONISME DE L'EXÈRCIT
MILITARITZACIÓ DE LA SOCIETAT
16
CRISI DEL 98
ELS PROBLEMES DE FONS
LA GUERRA DE CUBA
III
LA GUERRA DE CUBA
1. La proposta d'Estatut d'Autonomia per a Cuba és rebutjada pel govern espanyol el 1893
2. Els cubans independentistes inicien la guerra amb Espanya el 1895
3. EE.UU. i Espanya negocien el control d'illes del Pacífic
4. 1898, Voladura del Maine (buc de guerra) al port de la l'Havana. EE.UU. declara la guerra a Espanya
5. Campanyes a la premsa d'exaltació patriòtica
6. Derrota de l'esquadra espanyola a Santiago (Cuba)
7. Derrota naval a Cavite (Filipines)
8. Espanya signa la Pau de París, abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines el 1898. Cuba, Puerto Rico i Filipines sota domini d'EUA.
17
Al desastre del 98 s'entrellacen els problemes (actuen com a causes):
PROBLEMA MILITAR: Un exèrcit poc preparat per a la guerra, escassa dotació
PROBLEMA REGIONAL: Administració centralista
PROBLEMA POLÍTIC: la política proteccionista estrangula l'economia cubana
PROBLEMA SOCIAL: discriminació en el reclutament de soldats
ELS PROBLEMES DE FONS
REGENERACIONISME
EL REGENERACIONISME
CONSEQÜÈNCIES DEL 98
IV
18
EL 98 AGUDITZA ELS PROBLEMES:PROBLEMA REGIONAL: desenvolupament dels partits nacionalistes basc i català (major suport de la burgesia industrial)
PROBLEMA MILITAR: augmenta l'intervencionisme de l'exèrcit. politització dels militars
PROBLEMA POLÍTIC: augmenta la desconfiança cap al sistema canovista que es fa inestable (32 governs des de 1901 a 1923)
AUGMENTEN LES CRÍTIQUES AL SISTEMA:Critiquen el “retard” “els mals d'Espanya” “Espanya com a problema”
Critiquen o exalten la “modernitat”
Pugnen entre l'europeisme i el «casticismo»
CONSEQÜÈNCIES DEL 98
Intel·lectuals i artistes reflecteixen i promouen un profund pessimisme
Escriptors: Azorín, Baroja, Unamuno, Maeztu, Valle-Inclán, MachadoPintors: Zuloaga, Regoyos, Nonell, Casas
EL REGENERACIONISME
Els regeneracionistes proposen regenerar EspanyaProtagonisme públic dels intel·lectualsReflexió sobre Espanya i la seua significació a la HistòriaJoaquín Costa és el màxim exponent:
“escola i rebost, i set claus al sepulcre del Cid”Reconstitució i europeització d'Espanya (1899)Oligarquia i caciquisme (1902)
Realitzacions per a altre segle:El 1899 es crea el Ministeri de Instrucció Pública
El 1907 es crea la Junta d'Ampliació d'estudis (presidida per Ramón y Cajal)