SOCIETAT I POLÍTICA A l’ESPANYA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX

• 1 La lenta modernització de la societat

• 2 El Regeneracionisme

• 3 La Setmana Tràgica (1909) i la societat fins el 1914

1 La lenta modernització de la societat

• Anys 20: la societat espanyola comença a canviar- creixement món urbà

• Creixement demogràfic era el més baix d’Europa – el cicle vital demogràfic es modernitza lentament

• Migració del camp a la ciutat• Món rural molt endarrerit. 1901-1914 – importació de maquinària

– augment de rendibilitat. Latifundisme-Minifundisme• Impossible emigració a a partir del 1914 – zones urbanes i

industrials ho absorbeixen (pressió demogràfica excedent)• Analfabetisme entre un 60/80% de la població segons zones

(França 24%) – factor que potencia les diferències socials (V. Almirall i J. Costa)

• Indústria: Basca i catalana.

• Tres segments de població:

- Classe Alta: (aristocràcia, terratinents, exèrcit i església i cercle de la cort =nucli reduït que imposa les seves voluntats).

- Classe Mitjana: dèbil i de lent creixement (sector principal de les societats modernes).

- Classe baixa: majoria de població (alta mortalitat, analfabetisme, dures condicions de treball i sense legislació ( mendicitat, alcoholisme, pillatge, prostitució...problemes que impedien l’assentament d’un moviment obrer modern.)

2 El Regeneracionisme

• Context del Regeneracionisme:

- Regència de Maria Cristina (1885-1902)

- Societat atemorida per possibles canvis – por a revolucions

- Inestabilitat i pessimisme

- Crisi del 1898 i mort dels protagonistes del sistema de la

Restauració ( Canovas i Sagasta)

- Sistema de la Restauració està envellit i en crisi

COMENCEN A SORGIR VEUS QUE PARLEN DEL REGENERACIONISME : Intent polític de solucionar els vells problemes pendents del país

Conservadors (F. Sivela, E. Dato i C.G de Polavieja). Final regència Ma. Cristina

Conservadors ( A. Maura) 1903 – 1909. Regnat d’Alfons XIII

Liberals (S. Moret i J. Canalejas). 1910-1914. Regnat Alfons XIII.

- Intent de descentralització de l’Estat

- Intent de redreçar l’hisenda

1899 - “Tancament de Caixes”

-Alfons XIII el crida per formar govern- Intent de reformes polítiques i socials- “La Revolución desde arriba”-Intent d’acabar amb el caciquisme-Intenció d’incorporar la classe mitja al sistema polític

1910- Ley del Candado - intent de separar l’Estat de l’església i treure el protagonisme de l’església en l’educació oficial.-Proper al republicanisme-Reformes obertes però dures repressions obreres-Suport la llei que permet la creació de la Mancomunitat

- Programa: - Llei de Reforma Electoral -aconseguir participació classe mitja i acabar amb el caciquisme)- Llei de Reforma de l’Administració Local – consisteix en donar més competències als municipis (més propers a la gent). Llei que porta a la descentralització del país ja que permet la unió de diputacions – mancomunitats – projecte que interessa molt a F. Cambó i al catalanisme.

- 1909 – Campanya “Maura, no!”Campanya amb repercussió internacional fruit de la forta repressió del govern de Maura davant els fets de la Setmana Tràgica (1909). Maura dimiteix.

-

1899 “El Tancament de Caixes”- Fou una protesta dels botiguers

i industrials contra la llei del gabinet de Sivela.

- Consistí a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que això fos il·legal

- La protesta fou encapçalada pel Dr. Robert ( alcalde de Bcn)

- El govern espanyol va imposar uns pressupostos acompanyats d’una puja d’impostos per compensar el dèficit de d’hisenda pública

- Més alts a Barcelona que a Madrid.

3 La Setmana Tràgica (1909) i la societat fins al 1914

• Per què la Setmana Tràgica succeeix a Barcelona? Justificació

Situació del moviment obrer a finals del XIX: -Difícil d’organitzar-se per diferents raons: repressió (1897

Processos de Montjuïc),.. -1892/03 – Gràcies al sufragi universal es fan palesos els canvis

que va adquirint la societat urbana – el republicanisme torna a prendre importància

- 1907 – creació SOLIDARIDAT OBRERA (ho té difícil per interessar els obrers per fer una organització sindical.

En aquest context apareix la figura de Lerroux:

• Retòrica revolucionària (aureola de periodista defensor de l’obrer)• Anticatalà, anticlerical.. (teoria de provocació del ministeri? )• Casa del Pueblo: copperativa obrera, educació nocturna,

propaganda electoral, “meriedas fraternales”• Forta implantació a Barcelona• Lerrouxisme – enfrontat amb el catalanisme. Consignes

espanyolistes.• Amb tot, Lerroux creà un partit republicà modern ja que trenca amb

el caciquisme i capta per mitjà de l’associacionisme i l’assistència. El seu radicalisme verbal contrastava amb la política parlamentària i municipal que ell mateix practicava.

___________________________________________________

AMBIENT DE CRISPACIÓ

Situació de l’anarquisme i el socialisme abans de la 1ª G.M:

a) Sindicalisme: 1888 – UGT – Té més força a Madrid, Astúries i Biscaia. Aquí

es dilueix ( L’obrer perd l’interès amb el diàleg amb la patronal)

b) Anarcosindicalisme: gran esforç organitzatiu sindical. Es recuperen dels fets de finals del XIX però han de competir amb el lerrouxisme.

El 1907/1911: El portaveu del Congrés Obrer de 1907 és el setmanari “Solidaridad Obrera” que el 1910 convoca un congrés a Bcn= 1911 neix la CNT. Té força a Catalunya, Andalusia i València (comerç, tèxtil, fusta,agrupacions de treballadors al camp...).Clandestinitat fins el 1914.

SETMANA TRÀGICA 1909

CAUSES CONJUNTURALS:• Aspiracions militars i conflicte colonial al nord d’Àfrica ( des del

1893, fracassos)• Record recent del desastre del 98• Mobilització de lleves reservistes (excepte els rics)

FET:

Reacció popular a Barcelona

- Vaixells utilitzats: Companyia dels ,marquesos de Comillas (burgesia) + participacions jesuïtes (església) + utilitzats pel govern feia deu anys per portar soldats a Cuba (estat)

-“Comitès benèfics”

- Crispació de les dones dels soldats

- Sindicalistes anarquistes i socialistes aprofiten la tensió per decretar una VAGA GENERAL PACÍFICA que s’acaba convertint en una revolta incontrolada i el comitè perd tota autoritat ( assalts tramvies, incendi edificis religiosos.....)

• CONSEQÜÈNCIES:

- Reacció repressiva desproporcionada per part del govern

- Detencions, desterraments i penes de mort - Càstig exemplar: Pena de mort per Francesc Ferrer i Guàrdia

Reacció internacional: campanya “ Maura, no!”- A partir d’aquest moment els liberals trenquen relacions amb els

conservadors de forma definitiva: fi del torn pacífic dels partits.

• La burgesia catalana, representada per la Lliga Regionalista amb E. Prat de la Riba al capdavant es posicionen a favor del govern – perdran molts vots a les urnes que recuperaran el 1910 amb el projecte de la Mancomunitat i amb F. Cambó.

Francesc Ferrer i Guàrdia

• Francesc Ferrer i Guàrdia 1859-1909.

• Va ser un important pedagog català. Al 1901 creà l’Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària.

• En l’obra “ L’Escola Moderna” exposa els seus principis pedagògics.

• En un judici poc clar i sense proves se’l va acusar “d’ instigador” de la Setmana Tràgica i fou condemnat a pena de mort

• Una caricatura del ministre de Governació, Juan La Cierva, vestit de torero i trepitjant tot de diaris estesos per terra, ocupa tota la portada del número del Cu-Cut! on es fan ressò dels esdeveniments ocorreguts durant la setmana tràgica i on critiquen la censura imposada . En pàgines interiors, el setmanari humorístic deixa l'humor per uns instants per advertir els lectors que aquell número ha passat per censura prèvia, un requisit que si bé no agrada als periodistes de la publicació ho veuen com un mal menor si això ha de contribuir "a la pacificació dels esperits, que tan necessaria's fa després de la terrible crisis que acabem de sufrir". La revista, a més, inclou tot un seguit de fotografies que il·lustren com ha quedat la ciutat després de la revolta antimilitar i anticlerical que s'ha produït.

La Càrrega, Ramon Casas