Catalunya, la fàbrica d'Espanya
of 22
/22
Embed Size (px)
Transcript of Catalunya, la fàbrica d'Espanya
Mercè Franco / www.cronos.cat
La població a Catalunya i a Espanya
www.cronos.cat
www.cronos.cat
www.cronos.cat
www.cronos.cat
www.cronos.cat
www.cronos.cat
www.cronos.cat
Hispano-‐Suiza fou una empresa d'automoció i enginyeria catalana que destacà en la producció d'automòbils de luxe i competició, així com motors d'aviació, durant el periode anterior a la Segona Guerra Mundial.
www.cronos.cat
La Maquinista Terrestre i Marítima fou una empresa fundada al 1855 de la fusió entre el taller metal·∙lúrgic Esparó i Girarlt i la societat La Barcelonesa fundada en 1838
www.cronos.cat
La Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats fou fundada el 1903, fusió de la Societat anònima succesora de Fabra i Portabella amb el grup britànic J&P Coats Ltd. Va ser la primera inversió estrangera en l'economia industrial catalana.
www.cronos.cat
La Fàbrica Casaramona és un antic edifici d'estil modernista 1909-‐1912. Actual seu del CaixaForum Barcelona des del 2002.
La fàbrica era d’un industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles. Casaramona va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch dins del modernisme català. Era un conjunt de naus d'una sola planta, amb un sistema de carrers interns que servien de tallafocs. de la construcció només sobresortien dues torres, que eren dipòsits d'aigua que constituïen un sistema de protecció contra incendis dels més moderns a l'època. Funcionava amb energia elèctrica i es va tenir especial cura de la il·∙luminació, vetllant per les condicions higièniques dels treballadors: es van obrir finestrals i es van alçar els sostres per inundar de llum, de sol i d'aire les instal·∙lacions, on havien de passar moltes hores els obrers.
El negoci va tenir una vida molt curta. Després de la vaga general, l'empresa va fer fallida i el 1920 ja era tancada. Les seves naus van servir com a magatzems de l’Exposició Internacional de 1929. Entre 1940-‐1992 l'edifici va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la policia nacional. L'any 1976 l'antiga fàbrica Casaramona va ser declarada Monument Històric d'interès Nacional. Està considerada un dels més importants conjunts del Modernisme industrial a Catalunya. Té la consideració de Bé Cultural d’Interés Nacional.
www.cronos.cat
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-‐ Barcelona, 1956) Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-‐ Barcelona, 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va ser un gran defensor d'un ideari de país i la il·∙lusió de tornar-‐lo a veure plenament recuperat en tots els terrenys. Des del vessant cultural i polític va aportar recursos per a fonamentar aquest pensament mitjançant els seus estudis de la llengua, l'ordenació jurídica o l'organització política dels segles XI-‐XII, i també va aportar arguments sobre l'encaix de Catalunya en un món hispànic alhora que amb vocació mediterrània. Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller i la Casa de les Punxes a Barcelona. Fou especialista en art romànic de fama internacional amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria i promotor de les excavacions d'Empúries a partir del 1908.
Fortament liderat pel cotó (55% dels obrers industrials i 53% de la producció, davant el 16’5% i el 10% de la llana).
Ocupava gairebé tot el mercat espanyol, i era molt proteccionista.
Es concentrava al litoral i als marges dels rius (Llobregat, Ter ...).
Va donar lloc a una forma característica: la colònia industrial, on al voltant de la fàbrica, normalment aïllada, es construïen habitatges i altres serveis.
Progressiu procés de concentració empresarial.
TRETS CARACTERÍSTICS DEL TÈXTIL CATALÀ
El desenvolupament del sector tèxtil a Catalunya Els antecedents Tradició en el sector del cotó des del segle XVIII (les “indianes”)
Retard relatiu en la mecanització en relació a l’Europa occidental.
Segona meitat del segle XIX
Progressiu i accelerat creixement de la producció tèxtil.
Arribada de cotó americà amb preus més barats.
Forta baixada dels preus dels productes tèxtils.
Els industrials catalans van reclamar al govern de Madrid una política PROTECCIONISTA.
1875 – LA FEBRE D’OR Exclusiva del mercat colonial que provocà un cicle expansiu de la indústria catalana, fins 1898.
PROTECCIONISME – Dificulta l’entrada de les importacions per afavorir la producció nacional, limitant la competència mitjançant polítiques aranzelàries.
www.cronos.cat
Catalunya, al llarg del segle XIX, va assolir ...
Inversió per augmentar la producció i la productivitat Eines tecnològiques i fonts d’energia a l’abast Un mercat estable i consolidat (consum i beneficis)
Primera meitat del
segle XIX
Capitals individuals procedents de l’agricultura (inversió en negocis a la ciutat)
El Govern incentivà la creació de bancs. 1856 – Banco de España
EL PROBLEMA DE L’ENERGIA
El carbó va esdevenir a tota Europa la principal font d’energia per a la indústria.
Espanya era molt deficitària en carbó (de baixa qualitat). Extracció centrada a Astúries i Lleó.
A Catalunya Substitució del carbó per l’energia hidràulica (la força dels corrents dels rius).
Dependència del carbó britànic.
Gran desenvolupament de l’energia hidroelèctrica a Catalunya a partir de l’últim quart del segle XIX.
Construcció de centrals de producció als Pirineus i Prepirineus.
Al 1882, s’il·luminen els primers carrers de Barcelona amb energia elèctrica.
A ESPANYA
www.cronos.cat
www.cronos.cat
www.cronos.cat
Les colònies industrials estaven concebudes com una organització socioeconòmica que tenia com a finalitat primera la producció industrial. La fàbrica ocupava la major part del temps dels homes i dones de la Colònia, per a ells i elles era la garantia de tenir un salari regular en uns temps de precarietat econòmica.
L’ interès per allunyar-‐se dels conflictes socials
existents a la ciutat va fer que la nova indústria es
plantegés en el marc d'una Colònia industrial;
amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica,
integrades en la mateixa propietat, consDtuint un
nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva
vida social i econòmica tutelada per l'empresa.
A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell va procurar millores socials per als treballadors i va aplicar la seva condició de mecenes de la cultura. Així doncs, va dotar a la Colònia Güell d'equipaments culturals i religiosos i va incorporar el corrent modernista a les noves construccions, encarregant projectes a diversos arquitectes, i singularment a Antoni Gaudí la construcció de l'església.
El desenvolupament de la Colònia Güell es va iniciar l'any 1.890 a iniciativa de l'empresari Eusebi Güell, situada en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, actual Comarca del Baix Llobregat.
www.cronos.cat
www.cronos.cat
www.cronos.cat
