Taula de contingut

DOS ESPAÑOLES EN LO MÁS ALTO DE LA MÚSICA CLÁSICAEl Mundo - 12/02/2018

Dos músicos de ChampionsABC - 11/02/2018

Heras-Casadoy Perianes se unen en un tributo al genial BartockGranada Hoy - 12/02/2018

ClàssicaLa Vanguardia - Catalán - 11/02/2018

>r Segon concert del Réquiem de Mozart de la Simfónica del Vallés Després del concert previst per ahiral Centre Cultural de Terrassa, I''Orquestra Simfónica delDiari de Sabadell - 10/02/2018

Un nou festival per al turisme culturalEl Punt Avui - 11/02/2018

La presentació del festival Barcelona Obertura Classic & Lyric confirma que alguna cosa està canvianten aquesta ciutat, on durantmassa temps ha estatmolt estrany veure treballarLa Vanguardia - Catalán - 11/02/2018

LA FORÇA EDUCATIVA DE L’AUDITORIAra Criatures - 10/02/2018

“No crec que la política cultural hagi de produir continguts culturals”Ara - 10/02/2018

Més notes dispersesAra - 10/02/2018

Els nazis es queden a Montjuïc fins al maigAra - 12/02/2018

Fidel al seu silenciLa Vanguardia - Catalán - 10/02/2018

Millet, uno de los 18 reos de más de 80 años en CataluñaABC Cataluña - 12/02/2018

La X del cas Palau: el secret més ben guardatRegió 7 - 11/02/2018

AL TWITTERDiari de Girona - 11/02/2018

Fèliz Millet y Jordi Montull ingresan en prisiónLa Razón Cataluña - 11/02/2018

Fèlix Millet i Jordi Montull demanen llibertat envers les mesures del "cas PalauLa Mañana Diari de Ponent - 10/02/2018

Millet i Montull demanen sortir de la presó i acusen el tribunal d’«arbitrari»Diari de Girona - 10/02/2018

4

6

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

P.2

Variables en el camí cap a la investidura d’un candidat «legal»Regió 7 - 10/02/2018

Millet i Montull demanen sortir de la presó i acusen el tribunal d’«arbitrari»Regió 7 - 10/02/2018

Eficàcia versus garantismeAra - 10/02/2018

Millet y Montull recurren para poder conseguir la libertadLa Razón Cataluña - 10/02/2018

El parallamps del RavalEl Periódico de Catalunya - Catalán - 10/02/2018

Millet y Montull piden libertad como Iñaki UrdangarinEl Economista - 10/02/2018

24

26

27

28

29

30

P.3

EL MUNDO. LUNES 12 DE FEBRERO DE 2018P A P E LHOJA Nº46

C U L T U R A

«Podemos actuar juntos en el Carnegie Hall, en el Concertgebouw de Ámsterdam o con la Filarmónica de los Ángeles... y es como estar en el salón de casa». A Pablo Heras-Casado (Granada, 1977) y a Javier Perianes (Nerva, 1978) les unen muchas cosas. La primera, una amistad que está por encima de todo lo demás. Pero también unos orígenes parecidos, unas trayectorias también similares y, finalmente, un éxito internacional que les ha situado como embajadores españoles en la élite de la música mundial. Quizá por ello exista entre ambos esa conexión tan difícil de encontrar, «en la que te sientas a tocar y no hace falta diseñar estrategias ni casi hablar: la música fluye naturalmente. Y esa fluidez es la mejor cualidad que puedes encontrar en un músico. Es un regalo».

Habla Heras-Casado y Perianes le devuelve luego el halago: «Pablo tiene un sentido enorme de la flexibilidad. Con eso, puedes hacer lo que quieras en música, porque sabes que te va a seguir. Y disfrutamos muchísimo». Porque también está la dimensión personal. «Como compañero de gira, Javier es genial. Hay pocas personas que lo pasen tan bien y se rían tanto como

(el viernes) y Santa Cruz de Tenerife (el sábado).

«Este es un disco muy interesante, con obras del último Bartók. De hecho, el Tercer concierto no llegó a terminarlo y le faltaron 17 compases», apunta Perianes. Para Heras-Casado, «Bartók es una de las piezas clave en la historia de la música del siglo XX». Y señala que, muchas veces, hay que hacer esfuerzos por reivindicar determinados compositores, «como Mendelssohn, cuando no debería ser así». En el caso de Bartók, él está feliz por defender su lugar en el olimpo musical. Porque Bartók, «como ocurre con Falla y Stravinski, para moverse en la modernidad y en la vanguardia hundió sus raíces en el folclore y el primitivismo, al modo de un Paul Klee o un Picasso». Todo ello, «con una sofisticación y un refinamiento, de estructura y armonía, enormes». Para

Heras-Casado, esto lo emparenta con otros compositores como Mozart, Verdi o Beethoven, «que han conectado tan bien con el público siendo tan radicales en su momento». Y la conexión de Bartók viene de que, «al estar basada en el folclore, su vertiente rítmica es tan básica y humana, tan conectada con la música popular».

Desde el punto de vista del piano, Perianes sostiene que estas piezas recogen las señas de identidad del compositor, «pero puestas al servicio de otra forma», dado que, en el caso del Concierto para piano núm. 3, fue escrito para que lo interpretase su esposa, Ditta Pásztory. «Es un Bartók más tamizado por el tiempo, por su propia debilidad física y emocional. Pero sin hacernos olvidar que estamos ante uno de los grandes compositores para piano del pasado siglo».

nosotros cuando estamos juntos», dice Heras-Casado. «La base de todo es el respeto y la admiración profundos que tenemos el uno por el otro. En el caso de Pablo, como director y también como humanista, por su capacidad para hacer un Monteverdi y luego saltar a Schumann», afirma Perianes por su parte.

A pesar de esta amistad y admiración, Perianes y Heras-Casado tardaron en unir sus caminos profesionales. «Tuvieron que pasar 10 años hasta que llegamos a compartir escenario», apunta el director granadino. «Desde entonces no hemos parado». El último de sus proyectos en común es un disco dedicado a Béla Bartók (1881-1945), con el Concierto para orquesta y el Concierto para piano núm. 3, compuestos por el maestro húngaro al final de su vida. Grabado junto a la Filarmónica de Múnich, ha sido publicado por el sello Harmonia Mundi y ha propiciado una gira que les trae a España junto a la prestigiosa formación bávara en cinco conciertos desde hoy, que actúan en el Palau de la Música de Barcelona. Mañana lo harán en el Auditorio Nacional de Madrid y, de ahí, pasarán al Festival de Canarias, con actuaciones en Fuerteventura (el jueves), Las Palmas de Gran Canaria

El diálogo saltJavier con la misnaturalidad de lahablan sobre su hacer música. «Ncompartimos orsureños y hemostrayectorias simambos casos, el familiar es muy cual ha condicionuestra forma dpersonas y la mahemos hecho el apunta el directotrabajado desde con mucha conspaso, bien dado.ambición, pero chumildad. Por ecomprendemos

Es precisamenconexión con lasque les ha permisubraya el directque dar el salto aporque no lo tencon las orquestaprofesionales delo he hecho dolidfrustración. Sen

“Pablo tiene mi profunda admiración. Como director y también como humanista, por su capacidad para hacer un Monteverdi y luego saltar a un Schumann. Además tiene un sentido enorme de la flexibilidad. Con eso, puedes hacer lo que quieras en música. Disfrutamos muchísimo juntos”

JAVIER PERIANES

Pablo Heras-Casado y Javier Perianes. El director de orquesta granadino y el pianista onubense, los músicos españoles con mayor presencia internacional, unen fuerzas en una gira dedicada a Bartók junto a la Filarmónica de Múnich

DOS ESPAÑOLES EN LO MÁS ALTO DE LA MÚSICA CLÁSICA POR DARÍO PRIETO MADRID

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

662000

98516

Diario

1481 CM² - 143%

60775 €

46-47

España

12 Febrero, 2018

P.4

HOJA Nº47EL MUNDO. LUNES 12 DE FEBRERO DE 2018 P A P E L

ta de Pablo a sma a que ellos manera de

No sólo rígenes s tenido unas

milares. En arraigo similar, lo

onado de ser anera que camino», or. «Hemos muy abajo y

stancia. Cada Con con so nos tan bien». nte la s raíces lo itido volar, tor. «Yo tuve al extranjero

nía tan fácil as e España. No do, ni con

ncillamente,

donde se pueda trabajar y hacer música, allí voy. Me fui fuera y ahora puedo compaginarlo con mi trabajo en España y estoy contentísimo», relata.

«Yo me quedé en España y salté hacia fuera después. Cada uno hallamos nuestro camino y lo bonito es encontrarnos en él y hacer camino al andar», apuntala Perianes.

Al final, coinciden ambos, es una cuestión de amor. «Igual que, en su momento, las obras de los compositores que han sobrevivido se apartaron del estilo de la época, yo se las quiero ofrecer de la manera más inmediata y fresca», dice Heras-Casado. «Cuando algo está vibrante y recién tallado, el público lo percibe». Mientras, Perianes intenta «interferir lo mínimo posible con el compositor. Sólo mi amor a la música. Como dice Alex Ross, ‘the rest is noise’».

“Con Javier se da esa conexión en la que te sientas a tocar y no hace falta diseñar estrategias ni casi hablar: la música fluye naturalmente. Y esa fluidez es la mejor cualidad que te puedes encontrar en un músico. Es un regalo. Además, como compañero de gira es genial”

PABLO HERAS-CASADO

El compositor estadounidense John Adams dijo que vivimos en el «estilo post-estilo». Una época que los límites que antaño parecían claros hoy están desdibujados, borrosos. La expresión de Adams sirve para definir Street Scene, la pieza escrita por Kurt Weill en Estados Unidos, donde se refugió tras dejar su Alemania natal por la persecución nazi, y que él mismo calificó de «ópera americana». Estrenada en Broadway en 1947, pero con elementos formales y sonoros que la conectan con Puccini, Street Scene inaugura «un nuevo género», en palabras del director de escena John Fulljames. Él es el responsable de la parte visual de la producción de la ópera de Weill que mañana llega al Teatro Real. Un montaje que, en palabras de su director musical, Tim Murray, demuestra que vivimos en un mundo en el que ya «no existe el dogma».

Para Joan Matabosch, director artístico del Teatro Real, esta ópera no sólo entra en diálogo con el anterior estreno en el coliseo madrileño (Dead Man Walking, estrenada en 2000 e inspirada en el libro del cual también salió la película Pena de muerte),

sino que plantea una panorámica más grande sobre la programación de esta temporada, que calificó de «antipurista» durante la presentación de la producción. Matabosch apuntó que los puristas «tienen que estar muy desconcertados», aunque, dice que el repertorio actual se mantiene dentro del límite de lo que puede hacer el Real «sin saltar por los aires».

Porque Street Scene no sólo cuestiona los límites sonoros, al mezclar elementos del jazz con otros del verismo y el music hall con la vanguardia centroeuropea. También desafía el habitual catálogo temático de la ópera al presentar unas historias de miseria, degradación y hacinamiento en el Lower East Side de Nueva York. Una especie de precedente del West Side Story una década después. Una colmena de historias en la

que el zoom se aleja y se acerca progresivamente para contar amores imposibles, violencia machista, chismorreos y todo tipo de relatos contados «con muy mala baba», según Matabosch.

En ese retrato colectivo, destaca la presencia de la soprano estadounidense Patricia Racette, que debuta en el Real con este papel de Anna Maurrant, en el que aporta su experiencia con la música cabaretera. De hecho, regresará en julio en esta faceta de cantante con

un repertorio orientado en esta dirección. Junto a ella, el barítono brasileño Paulo Szot (como su marido, el retrógrado Paul), que también ha compaginado su carrera operística con otra en los musicales de Broadway. El tenor puertorriqueño Joel Prieto completa uno de tantos triángulos que se van formando conforme la ópera avanza. Por ello, y por su actualidad, Street Scene es «una de las obras maestras» del teatro musical estadounidense, en palabras de Matabosch. Escrita por Elmer Rice (autor del libreto) y Langston Hughes (poeta afroamericano que escribió las letras), la ópera de Weill obtuvo el premio a la mejor partitura en la primera edición de los Premios Tony.

Además de las primeras cinco funciones, este febrero, del 26 de mayo al 1 de junio el montaje regresará a Madrid.

Teatro Real. Mañana se estrena en el coliseo madrileño la obra en la que Kurt Weill rompió y dinamitó definitivamente los límites entre géneros del teatro musical

‘STREET SCENE’: ÓPERA TEÑIDA DE BROADWAY Y MISERIA

POR DARÍO PRIETO MADRID

Entre dos mundos. Joel Prieto como Sam Kaplan y Mary Bevan como Rose Maurrant, en una escena del montaje de ‘Stret Scene’, de Kurt Weill, que llega este martes a Madrid. / JAVIER DEL REAL / TEATRO REAL

ADEMÁS DE LAS

PRIMERAS CINCO

FUNCIONES, ESTE

FEBRERO, LA ÓPERA

REGRESARÁ AL

REAL EL 26 DE

MAYO DE ESTE AÑO

C U L T U R A

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

662000

98516

Diario

1481 CM² - 143%

60775 €

46-47

España

12 Febrero, 2018

P.5

JULIO BRAVO MADRID

Forman parte de la élite inter-nacional de la música de nues-tros días, de la Champions sin-fónica. Nacieron uno en Ner-

va, en la provincia de Huelva, y el otro en Granada, el primero en 1973 y el se-gundo en 1977. Aquel es quizás el pia-nista español más relevante en la ac-tualidad y este es nuestro director de orquesta con mayor proyección inter-nacional. Son –recordando la célebre muletilla televisiva– amigos y residen-tes en Madrid... Aunque solo a ratos, porque desde hace unos años sus vi-das transcurren durante buena parte del tiempo en los aviones, los hoteles y las salas de conciertos de los lugares más alejados del planeta. Son Javier Perianes y Pablo Heras-Casado. Am-bos acaban de publicar un disco que incluye dos obras de Béla Bartók –el «Concierto para piano número 3» y el «Concierto para orquesta»– junto a una de las principales formaciones del mun-do: la Filarmónica de Múnich. Con ella y con el mismo repertorio ofrecerán la semana próxima en España una serie

de conciertos; Palau de la Música de Barcelona (Lunes 12), Auditorio Nacio-nal de Madrid (Martes 13), Auditorio y Palacio de Congresos de Fuerteventu-ra (Jueves 15), Auditorio Alfredo Kraus de Las Palmas (Viernes 16) y Audito-rio Adán Martín de Santa Cruz de Te-nerife (Sábado 17).

«Pablo y yo éramos amigos desde hace tiempo, pero hasta hace aproxi-madamente dos años no surgió la oportunidad de trabajar juntos», recuer-da Perianes desde el tren que le lleva de Londres a Hull. No fue en un esce-nario cualquiera; el míti-co Carnegie Hall acogió el primer concierto co-mún de ambos músicos, que interpretaron a Fa-lla, Toldrá y Turina con la Orquesta de St. Luke y la cantaora Marina Heredia. «Había entre nosotros –corrobora He-ras-Casado desde Múnich– una afini-dad personal y artística que nos hacía presentir que la colaboración entre no-sotros surgiría de un modo muy natu-ral, como así ha sido. Hay sintonía en-

tre los dos, nuestro trabajo conjunto está desprovisto de egos, como debe ser, y nuestro entendimiento es muy fácil; además, nuesta escala de valores y nuestro código ético artístico son si-milares. Pero está claro que encima del escenario se nota que somos amigos». «La relación personal no es sinónimo de entendimiento artístico –insiste Pe-rianes–, pero la complicidad ayuda a

hacer música juntos; de otro modo no estás cómo-do al cien por cien».

En estos veinticuatro meses transcurridos des-de aquel primer concier-to neoyorquino los cami-nos de los dos músicos españoles –y andaluces– se han cruzado en varias ocasiones; a finales de

septiembre de 2016 se unieron en Mú-nich para grabar el disco que presen-tan esta semana, y que ha editado el sello Harmonia Mundi. Los dos expre-san su admiración por Béla Bartók, el protagonista de la grabación. «Es un músico que aúna un lenguaje muy per-sonal e individual con una actitud com-

pletamente moderna y vanguardista –dice Heras-Casado–, pero que al mis-mo tiempo acude al folclore, a las raí-ces, a la música popular. Si Stravinski y Debussy, por ejemplo, tienen ya su podio en el Olimpo de la música del si-glo XX, Bartók todavía necesita algo más de defensa para ponerle en el lu-gar que le corresponde».

Enciclopedia y folclore Los dos conciertos incluidos en el dis-co y en esta gira son, además, los últi-mos del catálogo de su autor. Fueron compuestos en 1943 (el Concierto para Orquesta) y 1945 (el Concierto para Pia-no), este unos meses antes de fallecer en Nueva York; incluso dejó sin com-pletar diecisiete compases. «Las dos obras son un resumen de su estilo, una enciclopedia de lo que representa su música», explica el director granadi-no. La pieza pianística –completa Pe-rianes– es el más lírico de sus concier-tos para este instrumento. «Bartók es uno de los grandes compositores para piano. En esta obra aparece su estilo escarpado, rítmico, muy basado en el folclore húngaro, especialmente en el segundo movimiento».

Los dos músicos hacen referencia al folclore, del que bebe buena parte de la música del siglo XX y que es la prin-cipal fuente de inspiración para los grandes compositores españoles –Fa-lla, Albéniz, Granados...– «El folclore está presente prácticamente en todos los compositores; también en Beetho-ven, en Schubert... Por eso se puede ha-blar de universalización –no de globa-lización– de la música. La música de

Pablo Heras-Casado y Javier Perianes interpretan a Bartók esta semana en España junto a la Filarmónica de Múnich

Dos músicos de Champions

Diferencia Heras-Casado:

«Hay que reivindicarla,

pero es al tiempo un elemento

globalizador»

Javier Perianes PIANISTA

«La relación personal no es sinónimo de entendimiento artístico, pero la complicidad ayuda a hacer música»

ABC

Heras-Casado y Perianes, en su primer concierto conjunto en Nueva York

66 CULTURA abc.es/cultura DOMINGO, 11 DE FEBRERO DE 2018 ABC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

418000

95593

Diario

1119 CM² - 152%

65334 €

66-67

España

11 Febrero, 2018

P.6

Falla o de Granados es española, sí, pero es universal también, y por eso está cada vez más considerada fuera de nuestro país, y es música que merece la pena ser interpretada por cualquier orquesta en todos los escenarios del mundo». «El folclore es la expresión más genuina, instintiva y primitiva de cualquier pueblo –reflexiona Heras-Casado–, y la música existe por la ne-cesidad primaria del ser humano de expresarse en los momentos más trá-gicos o más alegres; es una necesidad sin ningún componente racional o intelectual. Y esto sigue siendo así. En cada rin-cón del planeta se expre-sa de manera diferente. Es signo de identidad y hay que reivindicar la di-ferencia. Pero es al tiem-po un elemento globali-zador, porque el sentimiento es común; y no solo en el siglo XX, sino a lo largo de la historia de la música».

Aunque en esta ocasión es Bartók quien ha unido a pianista y director, y a pesar de que el repertorio que ambos tienen es muy amplio en estilos, épo-cas y autores, la reunión de un solista y un director de orquesta españoles suele conllevar, sobre todo en el extran-jero, tocar a alguno de nuestros auto-res (en el caso de un pianista, suele ser Manuel de Falla). «Ser español no es sinónimo de tocar mejor la música es-

pañola –argumenta Perianes–; Alicia de Larrocha, Rafael Orozco, Joaquín Achúcarro, Esteban Sánchez, firma-ron versiones referenciales, pero quie-ro pensar que no lo son porque fueran españoles. Lo grabaron precisamente por la responsabilidad de tocar la mú-sica de nuestro país, pero sus versio-nes son ejemplares por su calidad como pianistas. No hay que ser español para tocar bien la música española, igual que no hay que ser húngaro para tocar

bien a Bartók». «En España siempre

ha habido músicos de un nivel extraordinario –de-fiende Perianes cuando se le pregunta si un mú-sico español de éxito in-ternacional ya no es una rara avis–; es algo que digo de manera recurren-te. Otra cosa es que ha-

yan tenido más o menos repercusión mediática, más o menos oportunida-des, pero no podemos olvidarnos de las generaciones anteriores porque no-sotros, actualmente, somos el resulta-do de todos esos grandes maestros. Y yo hablo por mí mismo, por el enorme respeto y admiración que siento por Ana Guijarro y Josep Colom, los dos maestros con los que he pasado más años. Es verdad –admite– que antes podían ser islas y que hoy, sin embar-go, tenemos músicos en las mejores or-questas del mundo».

ABC

Ser español «No hay que haber nacido aquí para

tocar bien la música española»,

dice Javier Perianes

Pablo Heras-Casado DIRECTOR DE ORQUESTA

«El folclore y la música folclórica son la expresión más genuina, instintiva y primitiva de cualquier pueblo»

ABC

¡YAA LA

VENTA!

ABC DOMINGO, 11 DE FEBRERO DE 2018 CULTURA 67abc.es/cultura

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

418000

95593

Diario

1119 CM² - 152%

65334 €

66-67

España

11 Febrero, 2018

P.7

ACTUAL

Efe MADRID

El director Pablo Heras-Casado yel pianista Javier Perianes habíanquerido “siempre” grabar la mú-sica del “excepcional” Bela Bar-tok y lo acaban de lograr nadamenos que con la Filarmónica deMunich: “Son piezas elementalesdel siglo XX” y el culmen de suobra, dice el primero de ellos.

Producido por HarmoniaMundi, el disco incluye el Con-cierto para orquesta y la inacaba-da Concierto para piano número3 de Bartok, grabadas a finalesde septiembre de 2017 en el Gas-teig de Múnich, piezas que se in-cluirán además en la programa-ción de una gira conjunta de los

nombrado director del FestivalInternacional de Música y Danzade Granada, no se queda atrás a lahora de alabar al compositor hún-garo y destaca su Concierto paraorquesta como “una de las piezaselementales de la música del sigloXX” junto con La consagración dela primavera de Stravinski y algu-nas obras de Debussy.

Perianes asegura que las dospiezas “casan muy bien”, puestoque pertenecen a la última etapadel compositor, en las que noabandona su estilo “más revolu-cionario” pero se percibe uncompositor “vencido por la en-fermedad”, justo antes de morir,aquejado de leucemia, en su exi-lio en Estados Unidos.

una sofisticación maravillosausando el folclore de una mane-ra no por ello menos auténtica”,explica Heras-Casado.

A pesar de sus elogios haciaBartok y de su amplio currículointerpretando “a los mejores”con “las mejores” orquestas, nin-guno se atreve a destacar uncompositor predilecto.

El estilo propio de un músiconace de “la personalidad del ar-tista”, que es la que hace tener un“sello propio” y entender la músi-ca y vivirla de una manera distin-ta, defiende Perianes.

Heras-Casado apostilla que ca-

Tanto Bartók como Haydn y Dvo-rak, añade, comparten un “espaciogeográfico” y un “origen bohemio”por lo que, a pesar de sus diferen-cias estéticas y ser de épocas distin-tas, reunirlos puede ser “un calei-doscopio de la historia de la músi-ca en una zona muy interesante”.

En cuanto al trabajo con la Fi-larmónica de Munich, los dos sedeshacen en halagos: “Es tener allado un Ferrari”, describe Peria-nes, que explica el gran trabajo dela orquesta gracias a los años de

experiencia junto con Heras-Ca-sado, que, según dice, ha estable-cido un balance entre la “tradi-ción y sonido de la orquesta” y “supropias ideas”.

La gira por España arrancaráhoy en el Palau de la Música deBarcelona, continuará mañanaen el 13 de febrero en el Audito-rio Nacional de Madrid y finali-zará con Fuerteventura, Las Pal-mas de Gran Canaria y SantaCruz de Tenerife los días 15, 16 y17, respectivamente.

G. H.

Pablo Heras-Casado inicia hoy la gira por territorio español.

● El director y el pianista graban con la

Filarmónica de Munich un disco dedicado al

compositor ● Hoy arranca la gira española

Heras-Casado yPerianes se unenen un tributo algenial Bartock

g jdos músicos por España, quearranca hoy mismo.

Sobre el Concierto para pianonúmero 3, Perianes, Premio Na-cional de Música de 2012, expli-ca que es un “totum revolutum”en el que Bartok pasa del “liris-mo poético y metafísico” del se-gundo movimiento a un tercermovimiento más “arrollador”,en el que muestra sus señas deidentidad “con un estrecho vín-culo con el folclore húngaro, lassíncopas o la fuga”.

Heras-Casado, recientemente

Las dos composiciones de Bar-tok suponen el culmen de la ca-rrera del húngaro, las últimasenergías de un compositor quepretendía asegurar el futuro de sumujer, Ditta Pásztory, tambiénpianista, y que dedicó en granmedida a reivindicar y estudiar lacultura musical popular.

“Hay muchos compositores delsiglo XX que volvieron a utilizarelementos folclóricos, como es elcaso de Bartok, pero también enel de Stravinsky con la música ru-sa, o incluso Falla, que llega a

p qda compositor nace en un contex-to diferente, con un estilo y esté-tica diferenciada y que por tanto“todos son complementarios”.

“Lo que más me fascina de estetrabajo es meterme en la piel delos grandes genios y tratar decomprenderlos y traducirlos,confiesa el director.

La gira de presentación del dis-co incluye, además, composicio-nes de Haydn y Dvorak para que,según las palabras de Heras-Ca-sado, sea “más atractiva y varia-da para el público”.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ACTUAL

13000

2075

Diario

583 CM² - 54%

1911 €

35

España

12 Febrero, 2018

P.8

62 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 11 FEBRER 2018

TALLER DE MÚSICS

CONCERT TRIBUT A ROGERBLÀVIA14/II. LUZ DE GAS. 21 HORES

Lamort, el 3 de novem-bre passat, del bateria ipercussionista barceloníRoger Blàvia va impac-tar profundament enl’escenamusical, en quèera tota una referènciamultiestilística. Aquestdimecres un nombrósgrup d’amics, col·leguesi còmplicesmusicovitalscom JoanManuel Ser-rat,Miguel Poveda iCarles Benavent oferi-ran un concert de tributen què també participa-ran Jordi Bonell, LosBanis, Pedro JavierGonzález, Joan AlbertAmargós, Raynald Co-lom,MarceloMerca-dante, Kitflus Quartet,Alfredo Fontecilla, KenaToledo (la Machi), Gui-llermoCides, OlvidoLanza, Gustavo Batta-glia, Alfredo Panebian-co, Horacio Fumero,Josep Soto oDiegoBurián.

PERIANES I HERAS-CASADO... AMB LA FILHAR-MÒNICA DE MUNIC. Tota una sorpresa tenirdues de les figures més internacionals del’escena clàssica espanyola com el pianis-ta Javier Perianes i el director d’orquestraPablo Heras-Casado, que es presentenambuna de lesmillors orquestres d’Euro-pa. Junts interpretaranelConcert per a pi-ano número 3 de Bartók, l’últim que va es-criure el compositor i que vadeixar inaca-bat. Però abans la Filharmònica deMunictoca la Simfonia número 50 de Haydn il’enèrgica Simfonia número 7 de Dvorák.12/II PALAU DE LA MÚSICA 20.30 HORES

VALERI GERGIEV I LA SEGONADEMAHLER.La vi-sita quebrinda aquest any a Ibercamera eldirector del teatre delMariinski i de la se-vaorquestra és extraordinària. Seràun lu-xe escoltar-los en el context del cicle d’or-questres internacionals de L’Auditori in-terpretant la Simfonia de la Resurrecció,

aquella gran peça existencialista en laqual Mahler es preguntava sobre la vidadesprés de lamort. Col·labora ambGergi-ev el mateix Cor Ibercamera, que tornaràa estar enmans deMireia Barrera.13/II L’AUDITORI 20.30 HORES

‘ROMÉO ET JULIETTA’ AMB UNA PARELLA DE CI-NEMA.La versió operística que Gounod vacompondre sobre el clàssic de Shakespea-re arriba al Liceu després de 32 anys, i hofa amb unmuntatge que el mateix Liceu ila Santa FeOpera van encarregar al direc-tor d’escena britànic Stephen Lawless.L’acció ja no se situa a Verona sinó a laguerra civil americana, un conflicte entrebàndols queLawless escull per ser l’èpocaen què va viure Gounod i perquè amés ésmésactual en l’imaginari del públic. L’ele-gant partitura mereixia un repartimentencapçalat per una parella de cinema comsón la soprano russa Aida Garifullina i eltenor albanès Saimir Pirgu.14/II GRAN TEATRE DEL LICEU 20 HORES

ClàssicaMARICEL CHAVARRÍA

DEL VELL AL NOU. DEL NOUAL VELL.Els treballsd’una dotzena d’artistes que reflexionensobre com indaguemenel que volem ser apartir d’un ahir que hem construït des delpresent. El projecte (que es va veure aCerdanyola i que a l’octubre viatjarà aLleida) és de Fina Duran. Hi col·laborenXavier Antich, Joan M. Minguet, MercèAlsina, Bernat Puigdollers i Txema Ro-mero, i els artistes Daniela Ortiz/XoseQuiroga, Jesus Galdon, Tom Carr, JordiTolosa, Patricia Gomez/Maria Jose Gon-zalez, Jordi Canudes/Isabel Banal, Mari-ona Moncunill/Sergi Botella. Sitesize. Iamb la participació de Carlos Pazos ambuna instal·lació que revisarà la seva expo-sicióUn elefant en els llimbs de l’any 1993.STA MÒNICA. DEL 15/II A L’1/V

BEEHAVE. Un projecte que es fa ressò del’interès dels artistes per les abelles i lamel i del seu paper fonamental en l’equili-

bri del medi ambient, comissariat perMartina Millà. Amb artistes com Pep Vi-dal, Annemarie Maes, Momo Hagerman,Philip Wiegard, Alex Muñoz&Xavi Man-zanares, Marine Hugonnier, Joan Miró,Toni Serra/AbuAli, Luis FernandoRamí-rez Celis, Joan Bennassar, Luis Bisbe, Al-fonsoBorragán, JoanaCera, GemmaDra-per, Anna Moreno, Ulla Taipale, AndrésVial i Vadim Grigorian&Marcos Lutyens.Entre els mesos de març i juny, Beehavees desplegarà a Barcelona amb diferentsaccions i intervencions per conscienciarsobre la necessitat de conservar la biodi-versitat.FUNDACIÓ MIRÓ. DEL 16/II AL 20/V

BARCELÓ. L’artista mallorquí ha triat 68obres de la seva col·lecció particular perexposar-les a Pregon desig.Gravats, aqua-rel·les i tècnica mixta (peixos, pops, tèr-mits, dibuixos eròtics, africans i asiàtics)al centre de Caldes d’Estrac.FUNDACIÓ PALAU I FABRE. DEL 17/II AL 9/IX

ARTJOSEP MASSOT

MÀQUINADERITME.Vint anys després la se-va creació, excel·lent oportunitat per tor-nar a gaudir de Tandoori LeNoir, és a dir,una imparable màquina de ritme on s’ha-vien emboscat una plèiade d’agitadors so-nors: Pepino Pascual, Dani Nel·lo, AugustTharrats, Amadeu Casas, Artur Regada iAldoMunari.11/II. JAMBOREE. 20 I 22 HORES

AL COSTAT DE JAMESBROWN.No són pocs elsque consideren Martha High una de lesartistesmés importants de lahistòria de lamúsica soul i funk. En el seudens currícu-lum destaca el seu treball amb JamesBrowndurantmésde trenta anys.El 2000Highva ferunagira ambel llegendariMa-ceo Parker i la seva banda coma vocalista,i iniciava així un intensa carrera en solita-ri. Torna a l’escenari del Marula amb elsenergètics Soul Cookers.11/II. MARULA CAFÉ. 21.30 HORES

ELECTRÒNICA SIMPLE I EFECTIVA. Els Orches-tral Manoeuvres in the Dark deuen estartornant en els seus dos últims àlbums aaquella addictiva sonoritat electrònicadels seus primers temps. Ara AndyMcCluskey i Paul Humphreys presentenel recent The punishment of luxury.14/II. RAZZMATAZZ. 21 HORES

LATORNADADEMARTÍN.MayteMartín tornaals escenaris locals obrint el cicle Curtcir-cuit ambel seuprojecteAl cantar a Manu-el, una dotzena de colpidores cançonsconstruïdes sobre versos del poetaManu-el Alcántara. La nit s’arrodoneix amb lapresentació de Claudia Bardagí.16/II. APOLO. 20 HORES

LUXE INDEPENDENT.En la seva 23a edició, elMinifestival deMúsica Independent pro-posa una jornada d’intensitat i varietat es-tilística amb noms com Eef Barzelay oTheWave Pictures.17/II. CENTRE CÍVIC LES BASSES. 18 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

CONFORTA’M AMB POMES. La Irene viu ambseu fill en una finca dedicada al cultiu depomes. La seva filla se’n va anar famolt detemps i han perdut el contacte. Una tar-dor, torna. És Si mireu el vent d’on ve, unaobra de la britànica Nell Leyshon sobre lamaduresa, sobre unmón rural en desapa-rició i, sobretot, sobre la dificultat de des-fer-nos, de deixar anar, les diferents mot-xilles que arrosseguem. EmmaVilarasau iEduard Farelo protagonitzen aquestmuntatge de Fernando Bernués.TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC. DEL 14/II AL 18/III

EL MONSTRE NO ERA ELL. Joel Joan i ÀngelLlàcer s’enfronten a l’escenari del TeatreNacional com a Frankenstein i la seva cri-atura en un muntatge dirigit per CarmePortaceli. L’adaptació de la novel·la deMary Shelley per Guillem Morales posal’accent no tant en la ciència i la voluntatdels homes de ser déus com en les emoci-

ons i l’abandonament d’un creador per laseva criatura. Perquè el monstre real és eldoctor Frankenstein.TNC. DEL 15/II AL 25/III

UN FANTASMA ANOMENAT JOAN PERA. JoanYago ha convertit en obra teatral el relatEl fantasma de Canterville,d’OscarWilde,el vellmón britànic, amb els seus castells iesperits flotants, davant del pragmatismedels Estats Units. Joan Pera és, natural-ment, el fantasma, sota la direcció de Jo-sepMariaMestres.TEATRE CONDAL. DEL 13/II AL 8/IV

EL TEMPS DE PABLO MESSIEZ. Pablo Messiez,un dels directors en alça en el panoramaespanyol gràcies a muntatges com ara Lapiedra oscura, dirigeix ara al Lliure Eltemps que estiguem junts. Emocions, espaii temps compartit –“serà diferent perquèserà nostre”–, amb els actors de la jovecompanyia del Lliure.TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC. DEL 16/II A L’11/III

TeatreJUSTO BARRANCO

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

115774

Diario

159 CM² - 14%

6615 €

62

España

11 Febrero, 2018

P.9

e,-- Segon concert delR~quiem de Mozart de laSimfbnica del Vall~sDespr~s del concert previstper ahir a] Centre Culturalde Terrassa, I’OrquestraSimf~)nica del Vall~s i elCor Jove de I’Orfe5 Catal~ofereixen el R~quiem deMozart al Palau de la MdsicaCatalana (18.30h), dins cicle ’Simf~)nics al Palau’.Ho dirigeix Esteve Nabonainclou altres peces de Bachi Haydn amb Anna Puche(soprano), Elisenda Arquimbau(mezzosoprano), DavidHern~indez (tenor) i Marc Pujol(baix) de solistes.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4438

Martes a sábados

92 CM² - 10%

120 €

48

España

10 Febrero, 2018

P.10

El Gran Teatre del Liceu, elPalau de la Música Catala-na i L’Auditori s’han unitper crear el festival de mú-sica clàssica BarcelonaObertura Spring Festival,que se celebrarà del 4 al 17de març del 2019, amb laintenció d’ampliar l’ofertade Barcelona com a destíinternacional de turismecultural. Ibercamera il’Ajuntament –que hi desti-narà 300.000 euros– col·la-boren en aquest festival,que tindrà grans noms de lamúsica clàssica com ara

Valery Gergiev, Kent Naga-no, Diana Damrau, DaniilTrifonov i Matthias Goer-ne. A més, es programaranuna quarantena de con-certs i activitats gratuïtesen espais com ara la CasaBatlló, la Fabra i Coats, elMACBA, el MNAC o el Mu-seu Picasso.

Barcelona OberturaSpring Festival, tal comvan anunciar, dilluns en lapresentació del festival, elsseus impulsors, vol atreure“els melòmans que viatgendurant tot l’any per escol-tar interpretacions de mà-xim nivell”. “Es tracta depersones d’alt nivell adqui-sitiu d’entre 45 i 75 anys, lamajoria de països com araAlemanya, Suïssa, Àus-tria, Anglaterra, l’Estatfrancès, la Xina, el Japó,

Corea i els Estats Units,que busquen una ciutatque ofereixi també altresserveis culturals i gastro-nòmics”, van assenyalar.L’objectiu és també “acon-seguir que es parli de Bar-celona per la qualitat de laseva oferta cultural, enlloc de pels seus problemespolítics o pels atemptatsterroristes”, va indicarMateu Hernández, direc-tor executiu de la platafor-ma Barcelona Global, unade les impulsores d’aques-ta iniciativa.

El festival inclou 15concerts de pagament, en-tre què noves produccionscom ara la versió de la No-vena de Beethoven a càr-rec de l’OBC i l’AgrupacióTeatral Señor Serrano, iles Vespres de Sant Jordi

de Joan Pau Pujol, inter-pretades per Jordi Savall ila Jove Capella Reial de Ca-talunya. El repertori delfestival es completa ambal·licients com ara La con-sagració de la primavera”de Stravinsky, la Tercera iCinquena simfonies deMahler, el Rèquiem de Vic-tòria, els tres grans ciclesde lied de Schubert (La be-lla molinera”, Winterrei-se i Schwanengesang),Rodelinda de Händel, elsconcerts per a piano i or-questra de Rakhmaninov ila cantata AlexanderNevsky de Prokófiev.

El festival té un pressu-post de prop d’1.500.000euros i la intenció dels or-ganitzadors és que tinguicontinuïtat i se celebrianualment. ■

RedaccióBARCELONA

Un nou festival per al turisme culturalEl Liceu, el Palau iL’Auditori impulsenuna gran cita demúsica clàssica

El director rus Valery Gergiev ■ ARXIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

102000

22925

Diario

322 CM² - 30%

2463 €

32

España

11 Febrero, 2018

P.11

54 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIUMENGE, 11 FEBRER 2018

Breusnotes sobrealgunesconversesquehi ha hagut aquesta setmana als mitjansconeixedors del dia a dia de l’economiabarcelonina: si el Mobile World Con-gress surt tan bé comsembla que sortirà,es generarà un clima positiu que ajudaràa recuperar el nivell que Bar-celona tenia fa alguns mesoscom a exitosa organitzadora decongressos; el turisme tendirà amillorarmentre laciutatno tor-ni a ser notícia per la conflicti-vitat als carrers; molt poquesempreses han iniciat el trasllatfísic de les seus socials fora deCatalunya;algunesesperavenlaformació d’un govern català es-table per anunciar el retorn aBarcelona i ara per ara ho hanacabat desestimant; la inversiós’ha frenatdràsticament.Determinar fins a quin punt

haquedatmalferida l’economiabarcelonina després de l’acci-dentat 2017 és necessari per sa-ber quin tipus de mesures caladoptar per ajudar-la a recupe-rarelpols. D’aquestesimpressi-ons que s’han comentat es de-dueixque lesconstantsvitalsdela ciutat es mantenen en un ni-vell acceptable, però també quehihaunagreuamenaçad’estan-cament a mitjà i llarg termini.Segonsargumentaunaltexecu-tiu, que les empreses locals –ilesforanesquehanrenunciatavenirdes-prés de veure que les locals se n’anaven–deixind’invertiraBarcelonapot traduir-se, enunterminide tresoquatreanys, enunacaigudade l’ocupaciódequalitat.Elmés preocupant és que dels darrers

moviments dels partits no pot deduir-seque la política catalana avanci pel camíde recuperar l’estabilitat durant els pro-pers mesos. La professionalitat del per-

sonal de les conselleries està mantenintl’administració a la superfície, però l’ab-sènciadeconsellerspresencialscompro-mesos amb les tasques quotidianes degovern deixa la Generalitat impossibili-tada per prendre decisions estratègi-ques.En aquest context de falta d’iniciati-

ves, tampoc no ajuda la debilitat del’equip de govern d’Ada Colau, reduït a

la mínima expressió després d’expulsarelssocialistes.Algunsdiesdesprésdelre-vés de l’EMA, l’Ajuntament va comuni-car la creació d’una oficina destinada aretenir inversions i captar talent encièn-cia, investigació i innovació, un anuncique, vist en perspectiva, va ser el primerpasd’uncertacostamentdel’alcaldiacapals sectors econòmics. Tanmateix, la ini-ciativa,encaraqueéspositiva,distadete-

nir el calatquerequereixelmomentpre-cari de la ciutat.La lliga en què ara hauria d’estar com-

petintBarcelonaesdesenvolupaaunaal-tra escala. Com a referència teniml’anunci recentde l’Ajuntamentprogres-

sista de Nova York d’invertir100milionsdedòlarsper atreu-re empreses de biotecnologia,un fons integrat dinsunprogra-maquepreveudestinar500mi-lions entre el 2016 i el 2026.L’objectiu és permetre que laciutat competeixi amb SanFrancisco i Boston com a eixaeri global per a la implantaciód’empreses del sector. Les xi-fres del programa a deu anys,impulsat pel demòcrata Bill deBlasio, són considerables: 100milions de dòlars per crear uncampus específic, injeccions decapital de 50 milions a centresd’investigació per fer més es-pessa la xarxa de biotecnologia,la creacióde 16.000 llocsde tre-ball d’alt nivell...Un percentatge modest

d’aquesta inversió serviria albiotechcatalà, impulsatperBio-cat,per ferun importantpasen-davant i treurepartit així del ta-lent i l’experiència acumulatsdurant anysper aquest sector.El problema de Barcelona no

és que falti imaginació per in-ventar solucions màgiques a la maneradeferdeMiami(cultura)odePittsburgh(robòtica), sinó que no s’acabi d’apostarmai a fons pels sectors en què la ciutat éscompetitiva: la investigació, la biomedi-cina, l’ecosistemaeditorial, lamúsicao lavocació esportiva, per dir-ne només al-gunsexemples.

La Barcelona quàntica espera

Aviat farà dos anys de la presentació al MobileWorld Congress del think tank de física quànticaBarcelonaqbit. Aquesta plataforma, que ha conti-nuat fent passos des d’aleshores, aspira a situarBarcelona al capdavant dels avenços en físicaquàntica, aprofitant la confluència de talent quehi ha a Catalunya en aquesta disciplina. Però laparàlisi política –el Govern central tampoc nosembla molt interessat en la qüestió– està condi-cionant el desenvolupament del projecte.

Imentrestant elmónavança

XAVIER CERVERA / ARXIU

Nova York al mirall: la ciutat dels gratacels espera crear 16.000 llocs de treball en biotecnologia

Miquel Molina

mmolina@lavanguardia.es / @miquelmolina

Ciutat oberta

La presentació del festival Barcelona OberturaClassic & Lyric confirma que alguna cosa està can-viant en aquesta ciutat, on durant massa temps haestat molt estrany veure treballar juntes les institu-cions culturals. En l’origen d’aquest projecte en quècol·laboren el Liceu, el Palau de laMúsica, l’Audi-tori i Ibercàmera, hi ha el desig per part de Barce-lona Global d’importar per a la ciutat una fórmulade promoció que utilitzen poblacions més conso-lidades en el món de la música clàssica i l’òpera.

La ‘portavoza’

Potser no ha estat la intervenció més afortunadad’IreneMontero, una diputada que ha demostratuna excel·lent oratòria al Congrés. Però, com ja s’havist en altres casos d’intervenció desacomplexadaen el llenguatge feta en clau feminista, l’ocurrènciade la política podemita ha tingut la virtut de posarde manifest fins a quin punt genera encara anticos-sos (unamena d’arma de desintoxicació massiva)qualsevol reivindicació que es fa d’un llenguatgemenys excloent amb les dones.

NovaYorkdesenvolupaunainversióde500milionsdedòlarsper consolidar la ciutat com l’eix aeri global de la biotecnolo-gia. En sectors ambuna competència ferotge, les ciutats quenopotencienels seuspunts forts solenresultarpenalitzades

BLUES URBÀ

BARCELONAAgències

Jóhann Jóhannsson, guardonatcompositor i productor que vacombinarsonsclàssics ielectròni-ca moderna a les aclamades ban-des sonores de La teoría del todo iSicari, ha mort als 48 anys. El seumànager, TimHusom, va anunci-ar que Jóhannsson va ser trobatmort divendres passat en el seuapartament de Berlín, sense que

es coneguin els motius de la sevamort. “Avui he perdut el meuamic, era un dels músics més ta-lentosos i unade les personesmésintel·ligents que coneixia”, va dirHusomenuncomunicat.Jóhannsson, pare d’una nena,

ésoriginarideReykjavík,Islàndia.Vacomençar lasevacarreracomaguitarrista de rock indie, i va estu-diar idiomes i literatura a la uni-versitat. Va rebre amés classes depiano i trombó, i va aprendre a

compondre i orquestrar de formaautodidacta.Considerat un dels més grans

compositors de bandes sonorescinematogràfiques de l’actualitat,Jóhannsson va començar el seutreball en el cinema l’any 2000amblabandasonorade la islande-saIcelandicdream.El2014vagua-nyar el Globus d’Or per La teoríadel todo (2014), amésdesernomi-nat en els Oscar i els Bafta peraquest film al voltant de la figura

del científic StephenHawking.Jóhannsson tambéva rebreuna

nominació a l’Oscar per la pel·lí-cula del 2015 Sicari del directorDennisVilleneuve,ambquitambéva treballar en La llegada (2016),film pel qual va ser nominat alsGlobus d’Or, els Bafta i els Gram-my. L’any passat, va treballar ambDarren Aronofsky enMadre! queva protagonitzar Jennifer Law-rence.Amésdelseutreballcomacom-

positor, l’islandès tenia una carre-racomamúsicensolitariqueelvadur aBarcelona la setmanapassa-da per presentar el seu últim disc,Orphée, a L’Auditori, i l’havia deportar de tornada elmaig per par-ticipar enelPrimaveraSound.

Jóhann Jóhannsson, compositorde bandes sonores,mor als 48 anys

Jóhannsson

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

115774

Diario

113 CM² - 10%

4725 €

54

España

11 Febrero, 2018

P.12

13

L

Cultura

LA FORÇA EDUCATIVA DE L’AUDITORI

L’Auditori de Barcelona va homenat-jar el diumenge 21 de gener Maria As-sumpció Malagarriga, que en va diri-gir el servei educatiu durant 15 anys. L’ictus que va patir fa més de dos anys, quan era en un congrés sobre cant co-ral a Porto, l’ha allunyat de la feina al servei educatiu de L’Auditori.

“Una de les conseqüències del meu ictus és l’afàsia”, explicava Malagarri-ga a L’Auditori, ple de gom a gom, el dia de l’homenatge. “Em costa parlar, escriure i llegir”, comentava perquè el públic entengués la proesa que li supo-sava vertebrar un discurs i, encara més, tenint en compte l’emoció que sentia, ja que més de 700 músics, can-taires, mestres, pedagogs, il·lustradors i professionals li havien preparat un concert amb fragments interpretats en directe dels espectacles impulsats per ella mateixa.

De la seva feina a L’Auditori, Mala-garriga en va destacar tot el que no oblidarà mai. I en va fer una llista. 1) El profund silenci dels concerts escolars, dels nens de dos anys. 2) L’ambient de treball a les reunions de creació d’un projecte nou. “Ens anàvem reunint, fins que un dia es produïa un «Paf, ja ho tenim!» I a partir d’aquí, a cami-nar”. 3) “La por i l’emoció de cada ve-gada que estrenàvem un concert, des-prés d’un procés de creació tan llarg i

profund”. 4) “L’explosió de so dins meu, cada any, en el primer assaig, a la primera Cantània”. 5) “Recordo la cre-ació de la coral de secundària a l’Esco-la del Mar. Era dificilíssim, jo cada dia acabava l’assaig plorant, era molt dur. Però sabia que funcionaria. I, al final, va funcionar... Em trobava grups de nens cantant sols al pati i mestres as-sajant a les escales”.

UN REFERENT Al Palau de la Música Catalana, el seu director, Joan Oller, defineix Maria Assumpció Malagarriga com una “persona compromesa a millorar la vida de les criatures amb la música”. Oller va coincidir amb ella a L’Audi-tori, quan ell n’era el director (del 2001 al 2011), i per això s’atreveix a fer-ne un retrat minuciós. Entre els valors professionals de Malagarriga, en destaca “la intel·ligència, la sen-sibilitat i l’exigència, sempre centrats en el resultat”.

Joan Oller assenyala que Malagar-riga li ha ensenyat que els concerts per a criatures són “una inversió per om-plir de públic adult en un futur”. A més, Oller assegura que d’ella ha après que la música ha de ser sempre el cen-tre, “per damunt de narradors i esce-nografies”. I el tercer aprenentatge, el més personal, “la capacitat de no ren-

TRINITAT GILBERT

dir-se mai davant de l’esforç d’un rep-te”. I exemplifica: “Amb més de 50 anys va aprendre anglès”. I ara “ha aconseguit recuperar-se d’un ictus”, afirma Oller.

Curiosament, al concert-homenat-ge del 21 de gener Malagarriga es va definir a ella mateixa com a tossuda. Ara bé, “els tera-peutes i els metges diuen que tinc força de vo-luntat o que soc cons-tant”. I continuava explicant: “En el fons és una manera de ser. Quan tens cla-ra una cosa i saps que funcionarà, no l’has de deixar”.

I ho afirmava amb la se-guretat que dona l’ofici dedi-cat a la música. En el cas de Maria Assumpció Malagarriga, 44 anys. Va començar com a mestra de música a infantil, i va continuar a primària i se-cundària, en escoles de música, com la de l’Orfeó Català, dirigint corals, i tre-ballant a l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.

Sònia Gainza, directora d’Apropa Cultura, que cada dia s’havia reunit amb Malagarriga quan treballaven juntes, ressalta la gran feina que L’Au-ditori ha fet al llarg de tots aquests

MAY ZIRCUS

L’Auditori de Barcelona va retre fa uns dies un homenatge a Maria Assumpció Malagarriga, que durant 15 anys en va dirigir el servei educatiu

anys per lligar la música amb l’educa-ció. “Abans dels concerts familiars, fem formació per a les famílies, perquè considerem que tot el que viuen les criatures a casa és molt important, i, per tant, els pares han de tenir les ei-nes per fer descobrir als fills la força de

la música”. Gainza recorda que el servei educatiu treba-

llava en equip amb músics, il·lustra-dors, pedagogs, di-rectors d’escena, i que tots junts cre-aven els concerts i

tot el que els envol-tava: programa de

mà, disc i formació per als pares i per als mes-

tres. “Per això cada concert tenia una força especial; els mú-

sics hi tocaven sense partitura; es mo-vien mentre tocaven”, recorda. Tot es-tava molt ben treballat, perquè la mú-sica entrés ben endins de les criatures.

Tot aquest llegat el recull el servei educatiu de L’Auditori i també Apro-pa Cultura, un departament que tre-balla per poder oferir la programació de L’Auditori a 3 euros. “La Maria As-sumpció va inspirar l’Apropa, i actual-ment el model s’ha estès i reproduït a altres indrets”, conclou Gainza.✖

Ho sabies?

El Sona Bach, Els colors del metall o el Ma, me, mi...

Mozart són alguns dels espectacles que Maria

Assumpció Malagarriga va crear en la seva etapa

com a directora del servei educatiu de

L’Auditori

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ARA CRIATURES

115000

11982

Semanal

756 CM² - 90%

4005 €

13

España

10 Febrero, 2018

P.13

Joan SubiratsCOMISSIONAT DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

“No crec que la política cultural hagi de produir continguts culturals”

què ser contradictori amb la impor-tància que té el Festival Barcelona Obertura que es vol llançar des del Liceu, L’Auditori i el Palau de la Mú-sica com una manera de reforçar una oferta cultural que és molt dife-rent de la rumba. El que és impor-tant és que aquestes institucions de música clàssica tinguin la sensibi-litat per entendre que han d’anar més enllà dels seus públics naturals.

Una altra cosa és l’accés a l’oferta artística, perquè al Festival Barce-lona Obertura els preus no seran precisament populars. Aquí és on hem de jugar amb una certa imaginació. Si ve un artista de primer nivell al Festival Obertura i fa un concert al vespre al Palau de la

CRISTINA CALDERER

Valors “Autonomia personal, igualtat i diversitat són, per a mi, peces clau”

POLÍTICA CULTURAL

Joan Subirats (Barcelona, 1951) s’estrena com a comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barce-lona i té menys d’un any i mig per consolidar o redreçar les accions dels seus predecessors, Berta Sure-da i Jaume Collboni.

¿Les polítiques culturals públiques han de crear continguts culturals? No crec que l’administració hagi de produir continguts culturals, sinó que el que han de fer les institucions és, a partir d’uns valors determi-nats, i això és important perquè no tot val, reforçar les capacitats cultu-rals que existeixen des del punt de vista social.

Quins valors? Autonomia personal, igualtat i di-versitat són, per a mi, peces clau. Per tant, les polítiques culturals hauri-en de contribuir a fer les persones més capaces d’assumir de manera autònoma els reptes que tenen da-vant, i no haurien de confondre igualtat d’oportunitats amb igualtat de possibilitats, perquè la igualtat d’oportunitats genèrica no existeix. Les condicions de partida de la gent són molt diferents i, per tant, no pots tractar igual situacions que són desiguals d’entrada. I l’aspecte de la diversitat és molt important. Ten-dim a fer polítiques per a tothom, i aquest tothom cada vegada és menys gent. És molt complicat vo-ler fer polítiques culturals que ten-deixin a ser democràtiques i univer-sals i que al mateix temps recone-guin aquesta diversitat.

¿Són valors que s’han aplicar tant a l’òpera com a la música de carrer? Si t’hi fixes, el reconeixement de la tradició de la rumba que s’ha fet amb els murals al Raval no té per

BARCELONAXAVIER CERVANTES

Música, ¿podem incorporar en el seu contracte que faci una master-class en una escola de música muni-cipal? Potser estarà encantat. Aquest element ens farà generar un valor afegit que anirà més enllà de l’estricte valor que implica que Bar-celona tingui una oferta de cultura musical clàssica que sigui compara-ble a la d’altres ciutats –que és im-portant–, perquè també ens incor-porarà aquesta idea de fer més ac-cessible l’alta cultura a altres nivells.

L’Ajuntament ha intervingut eco-nòmicament per salvar projectes com el Tantarantana i l’Arnau. Passarà el mateix amb El Molino? En aquests moments hi ha una rela-ció entre l’antiga propietària i la ins-

titució financera amb la qual té el deute. L’Ajuntament no ha entrat encara en aquesta operació. Tenim pendent un contacte amb la institu-ció financera per saber quina és la situació i poder veure com es pot desbloquejar.

I què passarà amb l’Hermitage? En el cas de l’Hermitage hi ha tres co-ses. Primer, saber si el seu projecte encaixa, si cobreix un buit a la ciutat. Segon: ¿és un projecte artístic que té solidesa i continuïtat, és a dir, les pe-ces que venen són de qualitat, s’hi es-taran un temps? I tercer, ha de ser un projecte sòlid financerament perquè tenim la sensació que altres vegades aquest tipus d’operacions han acabat trucant a la porta de l’Ajuntament. No diem que no a l’Hermitage, diem que en primer lloc volem estar segurs d’aquests elements.

¿Ha parlat aquests dies amb Pepe Serra, el director del MNAC? Sí. Hi ha una proposta del MNAC molt clara d’intentar fer servir el pa-velló Victòria Eugènia com a ampli-ació del MNAC. Ells són conscients que són molts metres quadrats i que la inversió és molt elevada, i estari-en disposats a veure solucions més complementàries o híbrides per als seus usos, però aquí ens falta la in-terlocució de la Generalitat. L’acord que hi ha per part de l’Ajuntament és fer la inversió per netejar i consoli-dar el pavelló, un edifici pensat per no durar i que té unes condicions fí-siques molt febles.

Si Ada Colau surt reelegida, ¿segui-ria com a comissionat de Cultura? Encara m’ho he de pensar. Això té un nivell d’intensitat a la qual no es-tava acostumat, i haig de veure si a la meva edat, que és ja una edat pro-vecta, puc seguir fent aquesta feina. Al final d’aquest procés, si es donés la situació, ja en parlaríem. No dic ni que sí ni que no.e

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

115000

11982

Diario

521 CM² - 62%

2759 €

39

España

10 Febrero, 2018

P.14

Diumenge passat, al Pa-lau de la Música, Sal-vador Mas va oferir-nos, dirigint l’orques-tra Camera Musicae,

una versió memorable de la simfo-nia anomenada Heroica de Ludwig van Beethoven. L’orquestra, jove, dinàmica, amb un feeling entre els músics envejable, la vaig veure una mica com un símbol del país que volem: tècnicament impecable, co-ratjós, confiat en el director. La lectura que va fer Salvador Mas de l’Heroica ja he dit que va ser me-morable. Ens va presentar una par-titura neta, desbrossada de gan-gues romàntiques, en la qual, quan s’apaivagava el furor i la passió (Sturm und Drang), sobre les ai-gües clares d’uns acords nostàlgics, apareixia encara l’ombra allargada de Mozart. Llavors vaig pensar que quan Beethoven va escriure l’He-roica només feia deu anys que Mo-zart era mort. La tradició…

Sembla que la partitura de la sim-fonia ostenta una dedicatòria rasca-da brutalment. Beethoven havia de-dicat l’obra a Napoleó i la simfonia es titulava Bonaparte. Quan Napoleó es va autocoronar emperador a Notre-Dame, Beethoven, que l’admirava com a revolucionari, va decidir que ja no era digne d’aquella simfonia. Va rascar el seu nom violentament. Només en queda un “te” final dela-tor. Ara la simfonia es diu Heroica, un títol molt més universal.

Aquests dies de finals de gener i primers de febrer, dies alciònics, d’anticicló, de tramuntaneta, de cels clars i durs i transparents, d’una visibilitat sorprenent, són una me-ravella. Mimoses florides, d’un groc esclatant sobre el blau intens, oriços a punt de mel. Per a mi, amb alguns dies assolellats d’octubre, són els millors dies de l’any. La posta es va retardant, la llum creix, la primave-ra s’anuncia amb les flors dels amet-llers, la glòria de Mallorca.

Que en seríem de feliços si no fos per la guerra. Aquesta guerra que hem de suportar cada dia. Presos polítics, insults, insídies, vexacions. Temor i tremolor constants per-què, de fet, som més de dos milions de delinqüents, i la força bruta de l’Estat pot decidir inculpar-nos a tots. Però som indestructibles. I abans que no em facin una loboto-mia perquè no pugui ni tan sols pensar en el concepte d’indepen-dència, vull dir que ja poden desca-

Més notes disperses

NARCÍS COMADIRA

ESCRIPTOR I PINTOR

bezar el que vulguin. Som com les sargantanes, que, quan se’ls talla la cua, diuen que en treuen una altra. Nosaltres, si se’ns descabeza, tam-bé en sabem treure un altre, de cap.

Aviat, diuen, els partits indepen-dentistes seran il·legals. Aviat, res-pirar serà il·legal. Catalunya està ocupada i els ocupants no marxa-ran pas. El 155 durarà per sempre, el nostre autogovern, que ja era prou raquític, es convertirà en un autogovern d’opereta. Simulació. Cal continuar fent-los el joc? ¿Po-dem continuar jugant al com-si-fóssim? Luter va dir que qui lluita amb merda, guanyi o perdi, en surt emmerdat. Hem de trobar la mane-ra de mantenir-nos nets. La persis-tència, la unitat, el pacifisme estan bé. Però a vegades, en les hores més baixes de la desil·lusió, cal fer un es-forç per no perdre-ho de vista.

El que no entenc és el silenci fla-grant de les bones persones que hi ha a Espanya. Vull suposar que encara en queden. Sobretot no entenc el silen-

ci dels intel·lectuals. Hi ha alguna no-table excepció que confirma la regla, sí. Però a Espanya tothom calla. ¿Tots estan comprats? ¿Tots consideren que el desig de llibertat i d’autodeter-minació és una cosa terrible i abomi-nable? ¿Tots pensen que només és per a ells? ¿Que els altres no hi tenim dret? ¿Només és l’estat espanyol que té dret a la sobirania? Per què?

De fet, penso que la nostra lluita és una lluita d’emancipació. Fa més de tres-cents anys que vivim ocu-pats, amb la llengua perseguida i les institucions captives. A vegades l’ocupant es relaxa i podem aixecar una mica el cap. Però quan, com ara, ha vist que va de debò, que l’inde-pendentisme creix, que perilla la sa-grada unidad d’Espanya, que de sa-grada no en té res i que com a uni-tat no ha existit mai, en comptes de preguntar-se el perquè del feno-men, l’ocupant s’enverina, la força bruta s’exacerba i, no podent envi-ar l’exèrcit per les raons que tots sa-bem, es dota l’exèrcit judicial d’ar-mes sofisticades d’il·legalitat cíni-ca. És un altre exèrcit encara per-mès. També n’hi ha un altre: els mitjans. La mentida continuada, l’aquissament en contra de Catalu-nya, la grolleria, la devaluació de l’enemic (Catalunya no té idees), la insídia persistent, l’insult…

A vegades em pregunto com és que tants habitants de Catalunya volen ser espanyols d’aquesta Es-panya de la mentida i la injustícia. No ho entenc, de debò.

A vegades em pregunto com és que tants habitants

de Catalunya volen ser espanyols d’aquesta

Espanya de la injustícia

A Espanya tothom calla. ¿Tots consideren que

el desig de llibertat i d’autodeterminació

és una cosa abominable?

FRANCESC MELCION

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEBAT

115000

11982

Diario

462 CM² - 55%

2448 €

29

España

10 Febrero, 2018

P.15

Els nazis es queden a Montjuïc fins al maig

“Els nous amics alemanys van ar-ribar per aire i per mar, ho van fer amb la complicitat de totes les au-toritats, i això ho fem visible”, diu Capdevila. Hi ha fotografies de l’ar-ribada de nazis a un devastat aero-port del Prat i al port de Barcelona. A l’exposició s’explica, per exemple, que al port es va fer evident que la neutralitat de Franco era mentida. Hi va haver un intercanvi de preso-ners el 1943 i el tracte no va ser el mateix per als britànics i els ale-manys: “A les esposes alemanyes els donaven rams de flors i a les britàni-ques no, a l’oficial alemany se’l va allotjar al Ritz i se li va pagar tot i el britànic va haver de dormir a casa del representant del seu país”.

L’Ajuntament de Barcelona també va rebre amb tots els honors

les delegacions d’amics alemanys i italians, i s’hi veien sovint home-natges i condecoracions. Les esta-cions de França i del Nord són un altre escenari d’aquestes simpaties. El 27 de novembre del 1941 van aco-llir la sortida de més de sis-cents “productors”: voluntaris per anar a treballar a les fàbriques i indústri-es alemanyes. Aquell mateix hivern es van enviar més de vuit-centes caixes d’obsequis, per valor de 76.000 pessetes, als voluntaris de la División Azul.

La investigació de Capdevila i Vilanova sobre els primers anys de la postguerra a Barcelona no s’aca-ba aquí. Ara fan recerca sobre l’al-tre bàndol, el rastre de francesos i britànics durant aquells primers temps sota la dictadura.e

Visita del líder nazi Gustav Adolf Scheel a Barcelona. ARXIU FOTOGRÀFIC DE

BARCELONA

Més de 80.000 persones han passat per l’exposició sobre la Barcelona nazi

L’amor que professava una part de la societat barcelonina per Hitler suscita força interès. El maig pas-sat, després de quatre anys d’inves-tigacions, els historiadors Mireia Capdevila i Francesc Vilanova van destapar aquesta admiració a Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) (L’Avenç, Ajuntament de Barcelona i Funda-ció Pi i Sunyer), que ja ha arribat a la segona edició i se n’ha fet una versió en castellà. Part del miler d’imatges que els dos historiadors van localitzar als arxius s’exhibeix des del novembre al castell de Montjuïc, a l’exposició Nazis i fei-xistes, l’ocupació simbòlica de Bar-celona (1939-1945), que ja han visi-tat més de 80.000 persones. Arran

de l’èxit s’ha decidit prorrogar-la: s’acabava el 23 de febrer i ara s’allarga fins al 30 d’abril.

“És una Barcelona molt desco-neguda per molta gent, són imatges molt potents que fan visible l’ocu-pació de la ciutat amb esvàstiques i actes feixistes. El cor de la capi-tal catalana bategava a ritme ale-many”, diu Capdevila. Com es pot observar al mapa amb què comen-ça l’exposició, el centre de Barcelo-na es va omplir de seus de l’amic nazi: el Banc Alemany Transatlàn-tic, la Cambra de Comerç Alema-nya, la Casa Alemanya de Barcelo-na, el Mercat d’Artesania Alemany, el Col·legi Alemany...

A l’exposició es fa visible que molts edificis emblemàtics es van engalanar amb esvàstiques. “Hi ha-via la implicació i la simpatia d’una part de la societat que cedia edificis a cost zero a l’amic nazi”, explica Capdevila. Les esvàstiques van one-jar a la Universitat de Barcelona amb motiu de l’Exposició del Llibre Alemany. Per a l’Exposició d’Arqui-tectura Moderna Alemanya, l’Ajun-tament va cedir gratuïtament l’edi-fici del Museu d’Art Modern a la Ciutadella, l’actual Parlament. Els aniversaris de Hitler se celebraven al Palau de la Música i el Teatre Tí-voli, i el Coliseum i el Cinema Victò-ria eren l’escenari de les grans festi-vitats alemanyes.

BARCELONAS.M.

Invasió L’exposició fa visible l’ocupació de la ciutat amb esvàstiques i actes feixistes

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

115000

11982

Diario

521 CM² - 62%

2759 €

29

España

12 Febrero, 2018

P.16

DISSABTE, 10 FEBRER 2018 C U L T U R A LAVANGUARDIA 35

ESTEBAN LINÉSBarcelona

Retirat dels esce-naris des de fa tresdecennis, el can-tautor RamonMuntaner és con-

siderat, tot i així, com un delsgrans de la nova cançó. Ara,avui, trenta anys des-prés d’haver dit adéual directe, les cançonsdel músic i cantant deCornellà de Llobregat(1950) tornaran a so-nar en tota la seva es-plendor gràcies a al-guns amics i col·leguesde professió.El festival Barna-

sants ha volgut, en unamateixa operació, re-cuperar algunes de lesseves composicionsmés emblemàtiques iretre-li homenatgeamb una vetllada-con-cert antològic batejatamb el nom de Cançóde carrer, títol del seuprimer disc, que tin-drà lloc avui al TeatreJoventut de l’Hospita-let deLlobregat (20h).Tot i que el mateixMuntaner serà pre-sent aquesta nit al tea-tre, la seva participa-ció es reduirà, a tot es-tirar, a algun tipus deparlament al final. Síque hi cantaran intèrprets dediferents generacions comJoan Manuel Serrat, GemmaHumet, Eduard Iniesta, SílviaComes, Rusó Sala, Enric Her-nàez, Roger Mas, Borja Penal-ba, Turnez & Sesé, Joan Isaac iel grup Coses.Amb aquesta iniciativa es vol

reivindicar, segons el directordel cicle PereCamps, el notablellegat musical i poètic de Mun-taner, que després de dedicargairebé dues dècades (1970-1989) a la creació musical através de concerts, nou discos i

component per a música, tea-tre, cinema i televisió, es vaconcentrar en la gestió cultural.Des del 1996 és el responsablede la delegació de la Sgae per aCatalunya i les Balears.El cantautor Joan Isaac, coe-

tani de Muntaner, productormusical de la nit i gran impul-sor de la iniciativa, va reconèi-

xer en la presentació de l’acteaquesta mateixa setmana laimportància de reivindicarl’obra de Muntaner als anyssetanta i vuitanta perquè “sem-pre he pensat que va deixar una

obra absolutament magnífica”.La figura i lamúsica deMun-

taner van començar a agafarnom el 1975 quan va fer de te-loner de Lluís Llach, integrantuna promoció en la qual hi ha-via altres noms destacats comJoan Isaac o Marina Rossell, iamb una obra discogràfica re-marcable. Després d’aquell pri-

mer Cançó de carrer,onvamusicardiversospoetes, Muntaner vail·luminar Presagi, queva dedicar monogrà-ficament a la poesia deMiquel Martí i Pol ique va presentar alPalau de la Música.Per cert, que en l’es-mentada presentaciód’aquest concert d’ho-menatge de fa uns dieselmateixMuntaner varecordar que ell no vaser la primera personaque vamusicarMartí iPol sinó que ho va ferRafael Subirachs.Joan Isaac va re-

conèixer per a l’acted’avui la dificultatd’elaborar una esca-leta de cançons i quefinalment es va decan-tar per enfocar el con-cert en la primera èpo-ca de Ramon Munta-ner, on “hi havia unaforça impressionant”.Isaac també va indicarque teniamolt clar que

havia de ser un espectacleintergeneracional amb músicsdel país de diferents edats, comés el casdeJoanManuel Serrat,que interpretarà una cançóamb Gemma Humet. Per la se-va banda, Muntaner va aclarirquenopensavacantar enelma-croconcert, tot i que no va des-cartar dir alguna cosa al final del’acte. “No tinc previst cantar.De fet quan ho vaig deixar vaigdir que no tornaria a fer-ho i noés postura; és tan senzill comque no tinc ganes de fer el ri-dícul”.

CRÍT ICA DE FOLK

El festival Barnasants ret homenatge a RamonMuntaner,allunyat voluntàriament dels escenaris des de fa tres dècades

Fidel al seu silenci

JUAN MIGUEL MORALES

Una imatge deMuntaner del 1993

JoanManuel Serrat,RogerMasoJoanIsaac cantaran algunsdels seus temesmés emblemàtics

Patrimoni viu

KepaJunkeraLlocidata:L’Auditori (8/II/2018)

DONAT PUTX

Auspiciat pels festivals Tradicio-nàrius i Barnasants, l’acordionis-ta basc Kepa Junkera va pre-sentar Fok, àlbum doble consa-grat al repertori tradicional delspaïsosdeparlacatalanaenelqualhan col·laborat més de 200 mú-sics.Junkeravatreballaralcostatd’una banda de nou elements enquè la tenoraconviviaambla txa-laparta i el ball. També van des-filar una desena llarga d’artistesconvidats –a més de bastoners i

castellers–, configurant així unasessióquevaanar forçamésenllàde les dues hores i mitja. La galava acabar ambMarinaRossell i laresta de músics implicats en lapresentació cantant Els segadorsambelpúblic.AbanshaviensonatLabalanguera iLaMuixeranga.Desprésdelalecturad’unacar-

tadesalutacióenviadadesdeBèl-gica per Lluís Puig, el consellerdestituïtper l’article155,Junkerava obrir la nit des del pati de bu-taquesdesgranantlamelodiad’ElRossinyol amb el seu instrument.Cançons icobles,balls,músicadecercavila i mil perfums més vanalimentar el repertori. Amb elformidabletoc/atacd’acordiódelbasc, i els cuidats arranjaments,

esvarevisarelpatrimonipopularen clau contemporània tot esqui-vantllocscomuns.Tradicióviva,inopatrimonialavitrina.Elrecor-regut va inclourenombrosos epi-sodisdestacables, començantperla Cançó del lladre, amb XavierBaró i l’arpistaJosepMariaRibe-lles, i continuant per les coblesambElPontd’Arcalís, lestonadesambGuillemBallaz,El testamentd’Amèlia amb Gemma Humet, ola monumental Ciutat de Nàpolsamb Miquela Lladó i la sempreformidableCobla Sant Jordi. Totaixò per no parlar de l’excel·lèn-cia del valencià Hilari Alonso,que va iniciar una poderosa jotanomés amb la txalaparta: el mo-mentmésenlluernadordelanit.

Venda d’entrades a guitarbcn.com

India Martínez17 de febrerSant Jordi Club

Rosario2 de marçAuditori del Fòrum

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

561000

106084

Diario

454 CM² - 40%

12520 €

35

España

10 Febrero, 2018

P.17

JESÚS HIERRO BARCELONA

Fèlix Millet, de 82 años, in-gresó a las 18.30 horas del lunes pasado a bordo de una ambulancia en el cen-tro penitenciario de Brians 1, en Sant Esteve Sesrovi-

res (Barcelona). A la misma hora, en una furgoneta de los Mossos d’Esqua-dra, entraba quien fuera su mano de-recha para expoliar el Palau de la Mú-sica durante una década: el septuage-nario Jordi Montull. Lo hacían después de que el tribunal decidiese que los exmandatarios de la institución ten-gan que esperar entre rejas la resolu-ción del Supremo a sus recursos con-tra la sentencia que les condenó a nue-ve años y ocho meses (Millet) y a siete años y seis meses (Montull).

¿Es habitual o una excepción que personas de avanzada edad estén en la cárcel? A día de hoy en las prisiones catalanas hay 89 reos de 70 años o más. Únicamente representan el 1,1% del to-tal de la población penitenciaria. De estos, 18 tienen una edad de 80 años o más. Entre ellos, el saqueador con-feso del Palau. Son datos de la Direc-ción General de Servicios Penitencia-rios de la Consejería de Justicia de la Generalitat de Cataluña.

El número de presos de edad avan-zada, pese a ser casi testimonial, no ha dejado de crecer en la última déca-da. En 2005 había sólo 27 presos de 70 años o más. A fecha de 31 de diciem-bre de este año eran 76, un 0,9% de la población reclusa, y esta semana 89.

¿A qué se debe este incremento de los últimos años? No hay estadísticas publicadas sobre el perfil delictivo de estos ancianos abocados a pasar en la cárcel sus últimos años de vida, lo que dificulta el análisis y las conclusiones. Pero fuentes judiciales consultadas por ABC apuntan algunas pistas. Se-ñalan que una explicación podría ser el incremento de las condenas por ca-sos de pornografía infantil y también de los delitos económicos, en los que en ocasiones las tramas buscan testa-ferros de edad avanzada para escon-der operaciones ilegales y defrauda-ciones fiscales. Por otra parte, la edad media de la población general ha au-mentado y esto tendría su correspon-dencia en las prisiones.

¿Tienen más beneficios penitencia-rios los reclusos mayores que el resto de los presos? Para contestar a esta

pregunta debe hacerse una diferen-ciación entre el encarcelamiento por una condena en firme o debido a una entrada prisión preventiva de quien está a la espera de juicio o aguardan-do por la resolución de un recurso. Éste es el caso de Millet y Montull.

En la prisión preventiva –para ga-rantizar que el encausado no se fugue, no destruya pruebas o no reincida–, el Código Penal no hace una discrimina-ción por edad. Eso sí, la situación car-celaria puede ser atenuada con un arresto domiciliario si un hipotético delicado estado de salud así lo requie-re, y siempre vigilados por la policía.

Respecto a los que están en la cár-cel cumpliendo condena y tienen más de 70 años, estos sí que «con unos re-quisitos determinados pueden conse-guir la libertad condicional más de-prisa», según el vicepresidente de la sección de derecho penal del Colegio de Abogados de Barcelona, Miquel Ca-puz. Así lo establece el artículo 91 del Código Penal: «Los penados que hu-bieran cumplido la edad de setenta años, o la cumplan durante la extin-ción de la condena, y reúnan los requi-sitos exigidos (...) podrán obtener la suspensión de la ejecución del resto de la pena y la concesión de la liber-tad condicional». ¿Cuáles son esos re-quisitos? Principalmente, estar clasi-ficados en tercer grado –semilibertad–, tener buena conducta y, cada vez más importante, haber pagado la respon-sabilidad civil derivada del delito.

Asistencia en la cárcel

Pese a que dentro de la cárcel son uno más, el estado de salud de estos pre-sos puede merecer de una atención es-pecial. Millet y Montull pasaron sus dos primeras noches en la enferme-ría. En esta área los servicios sanita-rios pueden estar más pendientes de ellos que en el módulo ordinario, don-de los reos duermen los primeros días antes de ser clasificados y llevados al módulo correspondiente.

El miércoles, Millet y Montull fue-ron trasladados a Brians 2, situada a apenas un kilómetro de la primera. En la zona de enfermería de esta prisión están desde entonces. Según fuentes penitenciarias, esta cárcel, tiene una área sanitaria más moderna.

Los dos están condenados por un desvío de 23 millones y por usar la en-tidad para canalizar las «mordidas» que CDC cobró a Ferrovial a cambio de obras públicas.

Millet, uno de los 18 reos de más de 80 años en Cataluña∑ Los reos de avanzada edad apenas son un 1%

pero van en aumento desde hace una década

2 NOCHES en HOTEL 5*BARCELÓ TORRE de MADRID+ 2 INVITACIONES ARCOmadrid

2 NOCHES en HOTEL 5*

Entra enoferplan.abc.es

y regístrate

1

Seleccionala oferta yCÓMPRALA

2

Canjeatu cupónen el hotel

3

-40% 486€ 290€

abc.es/espanaABC LUNES, 12 DE FEBRERO DE 2018 ESPAÑA 21

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

15000

2263

Diario

473 CM² - 52%

2213 €

21

España

12 Febrero, 2018

P.18

La setmana vinentserà més divertit.Això és molt avor-rit». Aquesta curtafrase pronunciadaper Jordi Montull en

finalitzar el primer dia del judiciva encendre totes les alarmes. Jafeia dies que s’especulava amb unpossible pacte entre els dos prin-cipals acusats (ell i Fèlix Millet)amb la fiscalia amb l’objectiu derebaixar la pena per evitar queGemma Montull anés a presó.

Jordi Montull, amb ironia i uncert cinisme, confirmava que elsocellets cantarien quan els toquésdeclarar. Ningú no sabia, a excep-ció d’ells dos, fins on arribarien.Les estratègies de les defenses deConvergència i el seu antic treso-rer, Daniel Osàcar, davant deldubte es van afanyar a renunciarni més ni menys que a testimo-nis, la majoria dirigents i exdiri-gents de CDC.

Una sola frase que va fer tremo-lar tot l’establishmentconvergent.Fins on arribaran Millet i Mon-tull? Aniran més enllà dels dos cà-rrecs tècnics Carles Torrent (ex-tresorer ja mort) i Daniel Osàcar?Arribaran a algun responsablepolític? Revelaran la X del cas Pa-lau?

La memòria selectiva de Milleti les passades de pilota entre unacusat i l’altre perquè algunes deles dades clau continuessin en elmés estricte dels secrets va jugara favor del partit. Els seus diri-gents van respirar tranquils quanl’expresident del Palau de la Mú-sica deia en seu judicial: «Desco-nec si hi havia algú més en aquestentramat».

La sentència recull claramentels «oblits» de Millet: «Va mani-festar que Ferrovial feia dona-

cions al Palau perquè els dinersanessin a CDC a canvi d’obra pú-blica que Convergència li donava.Així mateix, ha manifestat no re-cordar quan es va iniciar això, i vaasse-nyalar que ho devia saberJordi Montull. [...] El partit, CDC,sabia que els diners se li lliuravenperquè s’adjudiqués obra públicaa Ferrovial, però desconeixia comes feia dins de CDC, i si hi haviaalgú més per sobre dels tresorersen aquest entramat».

Què va passar en realitat? Resde nou. Millet i Montull van can-viar la declaració pel que fa a Con-vergència, però no van dir res quela fiscalia no tingués documentat.Les proves de la causa (i la sentèn-cia ho deixa molt clar) ja apunta-ven abans de la declaració delsdos acusats a un finançament delpartit a través de comissionsd’una empresa privada (Ferro-vial) que rebia adjudicacions deles administracions que controla-va la mateixa formació política.

Ja veurem com acaben els re-cursos presentats, però la secciódesena de l’Audiència de Barce-lona destina bona part dels propde folis de la sentència a jus-tificar les anades i vingudes de di-ners entre administracions, Fe-rrovial i Convergència, passantpel filtre del Palau de la Música iamb la consegüent comissió peral duet Millet-Montull.

Sense necessitat de recórrer aconverses telefòniques, és im-pressionant la gran quantitatd’anotacions, entrades i sortidesdineràries entre comptes banca-ris, adjudicacions d’obra públicalligades a les comissions, percen-tatges mil·limètrics entre el costdels concursos i el que es pagavaa CDC... En fi, que les declara-cions de Millet i Montull en el ju-dici només són un complementdel que ja hi havia sobre la tauladel tribunal.

No revelen la X, no expliquenamb qui van pactar l’entramat, nodiuen qui hi havia per sobre dels

dos extresorers, no aporten capgran revelació al procés.

Els esforços per trobar algú mésenllà dels dos extresorers són evi-dents durant la instrucció i el ju-dici. Els resultats són inútils i laimpotència dels tres magistratsno es dissimula.

Un dels fragments de la sentèn-cia deixa en suspens una pregun-ta: «Només des de l’existènciad’un tràfic d’influències i l’abona-ment de comissions per aquesttràfic es pot entendre el contingutde la carta, o dit d’una altra ma-nera, aquesta acredita l’existènciad’aquell. Fèlix Millet, presidentdel Palau, es dirigeix al directorgeneral de la Divisió de Construc-ció de Ferrovial dient-li que l’ha-vien informat de l’adjudicaciód’una obra a Ferrovial i l’importd’aquesta. Qui l’havia informat?».La qüestió queda en suspens.Ningú no l’ha contestat mai.

LES FACTURES«SORPRENENTS»

� Així qualifica el tribunal algu-nes de les factures localitzadesentre la documentació del Palaude la Música. Com a mostra: «Ladiferent forma de facturar és sor-prenent i, si la comparem amb al-tres factures, la sorpresa augmen-ta. Una factura de la mateixa Let-ter Graphic a Yamaha per importde , euros, IVA inclòs, té diferents treballs individualitzats( línies escrites per descriure),cadascuna d’elles amb el seu im-port per unitat o milers d’uni-tats».

ELS BITLLETS DE 500AMAGATS A LA CAIXA FORTA

� És especialment significatiucom descriuen els magistrats lamanera com es feien els paga-ments en metàl·lic a Convergèn-

cia. Una de les testimonis relataclarament on estaven amagats icom estaven classificats els di-ners: «A la planta de presidència,en un petit despatx que era l’offi-ce, hi havia una caixa forta [...] ique en l’interior hi havia sobresamb bitllets de euros. Que no-més hi havia sobres [...] i en cadasobre estava apuntada la quanti-tat que hi havia al seu interior ique hi havia dos o tres sobres bas-tant grossos».

VINCULACIÓ «DIÀFANA»ENTRE CDC I LES MESESDE CONTRACTACIÓ

� El tribunal és especialmentdur en el moment de valorar finsa quin punt és manipulable unamesa de contractació per acon-seguir que un concurs acabi enmans de l’empresa que més inte-ressi. Sobre això no en té cap dub-te, i en tres ocasions i desprésd’analitzar tres grans contractesque va guanyar Ferrovial (SèquiaBellet, Pavelló de Sant Cugat i L- del Metro de Barcelona), con-clou que «la vinculació entre co-missió tècnica, taula de contrac-tació i òrgan de contractació i lavinculació amb CDC apareix dià-fana».

No s’està de recordar que «Car-les Torrent i Daniel Osàcar, coma tresorers o responsables de fi-nances de CDC, comptaven pera l’exercici d’aquesta responsabi-litat amb una relació personaltant amb altres membres del par-tit com amb els membres de lesmeses de contractació que ha-vien estat designats per corpora-cions locals o l’executiu de la Ge-neralitat de Catalunya governatsper aquella formació política».

ASSEGURAR-SE EL FUTURDEL PARTIT POLÍTIC

� Els tres magistrats (MontserratComas, José Antonio Lagares i Ju-lio Hernández) es mostren moltclars sobre què pretén Conver-gència en l’entramat i elaborenuna hipòtesi sobre el perquès’han amagat les persones situa-des per sobre dels tresorers. «Elcap visible d’aquest entramatd’influències és una personad’indubtable importància en elpartit, com és el tresorer, però alqual no se’l dota de cap funció, nicàrrec representatiu, que poguéscomportar que concorregués enel mateix la qualitat de funcionaripúblic, per evitar amb això unapossible imputació per suborn encas de descobrir l’entramat».

I quin és l’objectiu final? Doncsaquesta resposta la tenen clara:«Portar a terme determinades ac-tuacions que consideraven indis-pensables per assegurar el futurde la seva formació política, futurque pretenia assegurar amb l’in-grés d’importants quantitats dediners per al seu finançament».

La X del casPalau: elsecret mésben guardat

X

Qui és la X? Qualsevol cas de corrupció necessita una X, la persona que és al cim de la piràmide. Aquesta, estranyament, no surt mai a la llum,com ha passat en el cas Palau, on la incògnita continua oberta

AnàlisiJosep Callol

�

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

30000

5211

Diario

702 CM² - 78%

2176 €

23

España

11 Febrero, 2018

P.19

MIRE@mireia30

«La disfressa delmeu fill: Agent Rural.

No podien escollirmillor tema que serels Superherois més

propers»

GUILLEM MARTÍNEZ@Guillemmartnez

«El primer quenecessites perenganyar unasocietat és unasocietat amb la

ferma voluntat deser enganyada. El

pitjor de tot és això»

JOANOT BLEACH@bcn_bleach

«Albano ja éstertulià de RAC1,comentarista de

TV3 i columnista deNacióDigital. Amb

aquest ritme, elveurem al Palau de

la Música i a laCoronela de

Barcelona abans noacabi l’any»

CARME FORCADELL @ForcadellCarme

«Estic convençudaque si @elsa_artadi

hagués estat unhome ningú no

hauria qüestionat laseva capacitat,

malauradament elmasclisme és moltpresent en tots elsàmbits de la nostrasocietat. Cada dia

ens ho demostren»

AL TWITTER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LA DOS

20000

5389

Diario

112 CM² - 10%

441 €

2

España

11 Febrero, 2018

P.20

Cataluña

SOCIEDAD

Cataluña pasó el pasado día

9 la noche más fría de

España según los datos de la

Agencia Estatal de Meteoro-

logía (Aemet), que indican

que los municipios lerida-

nos de Martinet y Naut de

Aran han alcanzado 16,3 y

13,8 grados bajo cero

respectivamente, seguidos

de la estación de La Molina

en la provincia de Girona

con 13,4 grados bajo cero. El

temporal provocó algunos

cortes de tráfi co, además de

problemas en la línea de alta

velocidad Madrid-Barcelo-

na que sufrió retrasos, ya

que, fruto del estado de las

vías a causa de las nevadas,

se limitó la velocidad a 160

km/h en algunos tramos.

El temporal de frío llegó esta semana a Cataluña

ICAL

El nombre de Elsa

Artadi salió esta

semana a la luz

como candidata de

consenso para

JxCat, ERC y la

CUP. Artadi lo ha

negado en sus

pocas declaracio-

nes a los medios e

insistió que el

candidato aún es

Puigdemont.

Elsa Artadi podría presidir la Generalitat

EFE

La Audiencia de Barcelona envió esta semana a prisión a los exresponsa-

bles del Palau de la Música Fèlix Millet y Jordi Montull, ante la «alta

probabilidad» de que pretendan fugarse, mientras esperan que sea fi rme la

sentencia que les condenó a sendas penas de nueve y siete años de cárcel

por el millonario expolio.

Fèlix Millet y Jordi Montull ingresan en

prisión

EFE

Agustín Fernández Mallo ganó esta semana el

Premio Biblioteca Breve 2018, que convoca

anualmente Seix Barral con una dotación de

30.000 euros, con la novela «Trilogía de la

guerra». El jurado del premio estaba integrado

por Pere Gimferrer, Manuel Longares, Ricardo

Menéndez Salmón, Edurne Portela y la editora

Elena Ramírez. Según el autor, en el libro hay

«antropología, refl exión sobre qué son los

muertos y los vivos».

EFE

Fernández Mallo se alza con el

Biblioteca Breve

6 Domingo. 11 de febrero de 2018 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

11000

79067

Diario

104 CM² - 10%

3474 €

46

España

11 Febrero, 2018

P.21

Fèlix Millet i Jordi Montull demanen llibertat envers les mesures del "cas Palau Fèlix Millet i Jordi Montull van demanar ahir davant l'Audiència a Barcelona la posada en lliber-tat arran de la sentència del 'cas Palau' d'enviar-los a la presó. A més a més, van exigir la imposi-ció per part del tribunal de me-sures cautelars "menys greus", com ara les compareixences pe-riòdiques davant dels tribunals.

Ambdós condemnats van mostrar súpliques. La defensa de Montull, l'advocat Jordi Na-varro, va titllar "d'il·lògic i arbi-trari afirmar que la pena impo-sada" al seu client "augmenta el risc de fuga", argumentant que "no tindria especial arrelament al territori espanyol, ja que sem-pe ha viscut a Catalunya".

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ACTUAL

1914

Diario

105 CM² - 10%

342 €

23

España

10 Febrero, 2018

P.22

EUROPA PRESSBARCELONA

■ L'expresident del Palau de laMúsica Fèlix Millet i la seva màdreta, Jordi Montull, condemnatsper l'espoli de l'entitat musical,han recorregut davant l'Audiènciade Barcelona la decisió d'enviar-los a presó provisional mentre lasentència no sigui ferma, i acusenel tribunal d'«arbitrari» i de basar-se en conjectures i prejudicis al'hora de valorar el risc de fugida.

Els dos condemnats han pre-sentat sengles recursos de súplica.Els dos demanen que se'ls posi enllibertat i que, en tot cas, s'acordinmesures cautelars menys onero-ses, com ara compareixences pe-riòdiques en el jutjat.

En els recursos -que es van pre-sentar davant la Secció Desena del'Audiència de Barcelona, el tribu-nal que va enjudiciar el cas i queara ha adoptat la mesura de presóprovisional- les defenses lamen-ten que sigui el mateix òrgan elque ha adoptat les dues decisionsi que a més no tinguin dret a acu-dir a una instància superior perrecórrer, ja que ara només els que-da la possibilitat de presentar unrecurs d'empara davant el Tribu-nal Constitucional.

Condemna anticipadaMillet assegura en el seu recursque la decisió adoptada «resultaincompatible amb la finalitat legalni constitucional de la greu mesu-ra cautelar acordada, per conver-tir-se en una bestreta en tota reglade l'execució de la condemna pro-

visionalment imposada». En elseu recurs, els dos rebutgen l'ar-gument del tribunal que no tenenarrelament a Espanya per justifi-car el risc de fugida, al·legant queporten tota la vida vivint a Cata-lunya i que és on tenen la majoriadel seu entorn familiar. «De debòno constitueix arrelament estardurant anys residint en un ma-teix lloc?», es pregunta l'advocatde Millet, Abraham Castro.

A més, cita la decisió de la Sec-ció de l'Audiència de Balears enel cas Nóos, que va decidir man-tenir en llibertat el principal acu-sat, el marit de la infanta Cristina,Iñaki Urdangarin, després de lasentència condemnatòria, a l'es-pera que sigui ferma, malgrat que

aquest encausat resideix a l'es-tranger. Assenyala per a això l'ar-gumentació d'aquest tribunal enun acte del de febrer del ,que va tenir en compte que, mal-grat les penes sol·licitades i a lasentència condemnatòria, rebut-java la petició de presó provisionalperquè els acusats «en cap mo-ment han tractat d'eludir l'accióde la justícia».

Compleixen amb la justíciaEn aquesta línia, tant Millet comMontull argumenten que en elsnou anys que dura el procedi-ment sempre han contestat a lacrida de la justícia i a més han con-fessat i han dipositat fiances perreparar el dany causat, segons ells.

Millet i Montull demanensortir de la presó i acusenel tribunal d’«arbitrari» �L’expresident del Palau de la Música cita el cas d'Urdangarin, que està enllibertat malgrat viure a l'estranger a l’espera que la sentència sigui ferma

La sortida de Fèlix Millet del TSJC després de la vista oral. ACN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

20000

5139

Diario

381 CM² - 34%

1250 €

32

España

10 Febrero, 2018

P.23

El d’octubre Esquerra vapressionar amb força Car-les Puigdemont perquè es

desdigués de convocar les elec-cions anticipades acordades la nitanterior, i mantingués l’apostamés radical. El president va cedir,per aquesta i altres pressions, i vamantenir el full de ruta cap a la po-sada en marxa de la República. Non’hi va haver, i en canvi ell va aca-bar a Brussel·les amb quatre con-sellers, mentre altres membresdel Govern entraven a la presó(dos encara hi són). Ara els papershan canviat. Puigdemont i el seuentorn volen que el Parlament de-safiï l’Estat investint-lo presidentcontra els advertiments del Tribu-nal Constitucional, i és Esquerrala que no vol sotmetre cap delsseus quadres a l’amenaça d’ac-cions penals. Al capdavall, OriolJunqueras es consumeix a la pre-só i Puigdemont fa conferències aCopenhaguen.

La posició de Puigdemont ladefensa Junts per Catalunya, unallista en la qual la direcció delPDeCat té una incidència mino-ritària. La majoria són personesdesignades pel candidat, de laseva confiança, i que li professenlleialtat. Desitgen portar la resti-tució tan lluny com sigui possible,i això inclou la investidura a dis-tància per part del Parlament.Busquen les giragonses de la llei

per fer-ho possible, obviant quel’Estat té dos bons arguments perimpedir-ho: perquè vol i perquèpot. Esquerra no vol que el seupresident de la cambra, RogerTorrent, acabi tant d’hora a cal jut-ge Llarena, i arrufa el nas quan liparlen d’astúcies legislatives.

Les alternatives de full de rutatenen en comú el principi i el final.El principi és una resolució parla-mentària que afirmi la legitimitatde Puigdemont i negui validesapolítica al decret que el va cessar,i el final és l’elecció d’un altre di-putat (Elsa Artadi?) com a presi-denta de la Generalitat que s’au-todenominaria «executiu» i de-clararia la seva obediència al «le-gítim». Entre aquest principi iaquest final s’hi introdueixen va-riables, com ara que l’Assemblead’electes (una llista de diputats iregidors independentistes) inves-teixi Puigdemont a Brussel·les, i –la més problemàtica– que sigui elParlament qui ho faci, en la certe-sa que l’acord serà suspès pelConstitucional. El problema sónles conseqüències penals per alpresident de la cambra i la majo-ria de membres de la mesa.

L’alternativa curta (resoluciósimbòlica més investidura efecti-va d’algú altre) ha començat a re-bre gestos favorables del Governespanyol, que no vol perpetuar lainterinitat. Els lletrats del Parla-ment han determinat que elcompte dels dos mesos per a leseleccions automàtiques no s’haposat en marxa, de manera que lainterinitat podria ser molt llarga.Rajoy té pressa per aixecar el ,com a prova que ha sabut recon-

duir la situació, i part de l’inde-pendentisme pensa que si a Rajoyli agrada, no deu ser bo.

La Moncloa vol tenir aviat unpresident «legal» al Palau de laGeneralitat, al qual designaràcom únic interlocutor i ignoraràolímpicament el «legítim» deBrussel·les. Però el Govern no ésl’únic astre de la galàxia anome-nada Estat. Hi ha la justícia, on elmagistrat Llarena no es cansa dedesestimar peticions de llibertatdels d’Estremera i Soto del Real,alhora que allarga la llista d’inves-tigats. Hi ha el Constitucional, queoscil·la entre el «deure d’Estat» iles ganes de rebregar l’Executiu.Hi ha la feblesa del PP al Congrés.I hi ha Ciutadans, que examinaamb lupa la darrera enquesta delCIS i confirma la sospita que elseu camp de creixement són elsvotants populars fastiguejats, so-bretot a les àrees urbanes.

Rivera cull la sembra de RajoySegons el CIS, el dels votantsdel PP votaria ara el partit d’AlbertRivera. D’aquí a quinze mesos hiha eleccions municipals (i auto-nòmiques a tretze comunitats), ija es registren casos de regidorspopulars que s’ofereixen a Ciuta-dans per fer-los la llista. Rivera volmossegar el PP per la banda de lacorrupció, com ja ha estat fent,però també per la qüestió catala-na, acusant-lo de ser massa touamb els independentistes.D’aquesta manera pispa a Rajoyels fruits de la llavor que aquest haanat sembrant des que, el ,recollia signatures contra la refor-ma de l’Estatut.

Variables en el camícap a la investidurad’un candidat «legal»ELS TEMES: el rellotge aturat, els del Palau entre reixes, els delprocés també, Albiol s’acomiada del Senat, Correa assenyalaRajoy, Ciutadans s’enfila, TVE fa el joc al tabarnioBoadella

Elsa Artadi, que aquesta setmana ha sonat com a possible presidenta «legal»

Fèlix Millet, Jordi Montull, Gemma Montull i Daniel Osàcar

EP

Manifestació per la llibertat de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, a Tarragona

ROGER SEGURA/ACN

Xavier García Albiol als passadissos del Parlament, aquesta setmana

RAFA GARRIDO/ACN

ADÉU AL SENAT

VA PER LLARG

CAUTELARS DE PRESÓ

XavierDomènechMANRESA

RELLOTGE ATURAT

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

30000

5571

Diario

1512 CM² - 168%

5292 €

28-29

España

10 Febrero, 2018

P.24

TVE converteixTabàrnia en seriosa

En el seu moment, fa ben pocsanys, Albert Rivera es va fer popu-lar a Espanya perquè televisionsbuscaven víctimes de la suposadapersecució catalanista de tot allòque fos espanyol. Ell donava elperfil, s’explicava molt bé i mos-trava l’existència d’una alternati-va. Ara ja no serveix perquè ha sal-tat a una dimensió superior, i l’es-panyolisme mediàtic busca altresmàrtirs per exhibir. Llavors apa-reix Albert Boadella assumint labandera de Tabàrnia, un inventtrampós creat només amb objec-tius propagandistes. Un bufó pera una bufonada, però a TVE l’hanentrevistat al canal horas ambtota la seriositat i donant caràcteroficial, en els rètols, al seu càrrecde «president de Tabàrnia». Aixíestan les coses.

7

Ciutadans estalonael PP als sondejos

El CIS, sondeig de referència,apropa Ciutadans a PP i PSOEsense superar cap dels dos (a di-ferència d’altres enquestes) i limostra quin és el seu camp abo-nat per créixer: els votants del PP.I Rivera s’hi abraona. Se situa enl’ultraespanyolisme per criticar aRajoy suposades tebiors en elconflicte de Catalunya, en la líniad’Aznar i de la premsa (paper i di-gital) més bel·licosa. Corrupció iCatalunya. Rivera ha pres el relleudel Rajoy que anava per les ciutatsd’Andalusia i Extremadura reco-llint signatures contra l’Estatut del. Amb la diferència que Rajoyno tenia èxit a la mateixa Catalu-nya, però Rivera sí, i això consti-tueix una doble amenaça per alcatalanisme.

6

Correa assenyaladirectament Rajoy

El cap de la trama Gürtel de finan-çament il·legal del PP, FranciscoCorrea, ha mostrat aquesta set-mana el seu convenciment queMariano Rajoy «donava l’ok» a to-tes les despeses de campanya ifins i tot a les despeses ordinàriesdel partit a tot el territori espanyol.Una afirmació que contradiu elsintents del PP d’aïllar el presidenti circumscriure les responsabili-tats a les organitzacions regionalsi a la figura del tresorer. Rajoy nopara de dir que totes aquestes co-ses van passar fa deu anys i quecap dels implicats no forma partdel partit en l’actualitat. Però l’opi-nió pública es resisteix a creureque, havent estat en alts càrrecsdel partit des de fa tants anys, tothavia passat sense que ell no tin-gués ni mitja sospita.

5

Albiol perd la plaça de senador

El repartiment de les places de se-nador que correspon designar alParlament de Catalunya ha deixatXavier García Albiol fora de lacambra alta de les Corts Espanyo-les. És una constatació dolorosade l’abast de la derrota del dedesembre. És ben recent a la me-mòria la imatge d’Albiol a Madridexercint de portaveu de l’oficiós

4

... i Forn i Sànchez hi continuen

El jutge Llarena continua dene-gant llibertats als presos del pro-cés. La setmana passada va ser aJoaquim Forn i aquesta, a JordiSànchez. Amb la lògica de les se-ves resolucions podem avançarque la presó va per llarg, ja que elraonament ve a ser aquest: men-tre siguin independentistes i hihagi companys seus en la propos-ta unilateral, no els deixarem sor-tir. Probablement s’hi estaran finsal judici (i hi continuaran si la sen-tència és dura). Amnistia Interna-cional ja ha protestat per aquestamena de decisions. Mentresant esfiltren gravacions dels interroga-toris al conjunt dels encausats, enels quals es mostren constitucio-nals i col·laboradors, a veure si aixísurten. Tancats i humiliats.

3

Millet i Montull jasón entre reixes

Millet i Montull, a la presó, iaquesta vegada amb una sentèn-cia al darrere, tot i que pendent decassació al Suprem. Satisfacciógeneral del públic que ha seguit lallarga trama, des dels escorcolls alPalau i la detenció dels responsa-bles fins a la celebració del judicii la llarga espera del veredicte deltribunal. El cert, però, és que lasentència no és ferma, de maneraque la presó es cautelar. I no vanpas fugir quan els demanavenmolts més anys dels que els hanimposat. Urdangarin, es comen-ta, està lliure. No és gratuït pre-guntar-se si els espoliadors del Pa-lau de la Música continuarien enllibertat amb mesures cautelars siJunqueras, Forn i els Jordis no es-tiguessin entre reixes.

2

El rellotge aturat,buscant la sortida

El rellotge està parat. Els lletratsdel Parlament diuen que els dosmesos per a les eleccions automà-tiques no han començat a trans-córrer perquè no s’ha fet cap vo-tació. Quan el TC resolgui l’ad-missió a tràmit del recurs contrael ple d’investidura, ara congelat,se’n podrà tornar a parlar. Mésdies, doncs, perquè Junts i Es-querra es posin d’acord sobre lamanera de quadrar el cercle iaconseguir el doble objectiu derestituir Carles Puigdemont i do-tar la Generalitat d’un governefectiu amb un president presenti en llibertat. L’obstacle és quecom més clara i valenta sigui larestitució, més perill hi ha que elpresident i mitja mesa del Parla-ment acabin als tribunals.

1BERNAT VILARÓ/ACN

Francisco Correa, en un dels judicis de la trama Gürtel

ACN

Rivera està eufòric amb els pronòstics de les enquestes

EP

Boadella, presentat com a «president de Tabàrnia» al canal 24 Horas de TVE

CAPTURA

OPERACIÓ BOADELLA

AMUNT COM UN COET

CORREA CANTA

Judit CarrerasEXALCALDESSA I EXDIPUTADA

Presidència simbòlica? - Fins ara, el candidat amb

majoria parlamentària és el pre-sident Puigdemont. Però cal tenirpresent d'on venim i com ha aca-bat el xoc de trens: representantsdel Govern i d’entitats civils a lapresó o fora del país, i la Genera-litat absolutament intervinguda.Cal preguntar-se quin és l'objec-tiu, més enllà de la investidura, itenir present que és més impor-tant l'estratègia que la tàctica.

Millet i Montull a la gar-jola - D'entrada es pot pen-

sar que ja era hora, però tot i aixíés una decisió judicial que causasorpresa perquè arriba desprésdels 9 anys transcorreguts des dela intervenció del Palau de la Mú-sica. Actualment es fa difícil en-tendre que es donin els supòsitsde la presó preventiva.

I Sánchez i Forn hi conti-nuaran - No s'entén. Com

es justifica? Per risc de fuga? Al-tres, posats en llibertat, no hanmarxat. Destrucció de proves?Tenen la Generalitat intervingu-da. Reiteració? Altres, posats enllibertat, han estat escollits dipu-tats. I això sense entrar en els ti-pus delictius dels quals els acu-sen. En fi, un drama.

Albiol, sense escó al Se-nat - Els mals resultats en

les darreres eleccions a Catalu-nya han tingut diverses conse-qüències per al PP, des de leseconòmiques fins a les de repre-sentació institucional. És possibleque hi hagi moviments i decisionsinternes que potser encara noveiem però que existeixen.

Correa assenyala: Rajoydonava l’ok - Tant si el do-

nava com si no, la qüestió que haquedat provada és que existia unfinançament il·legal del PP i aquíels responsables del partit fancom si res no hagués passat.S'han embolicat amb la banderad'España i d'aquesta manerasembla que se'ls perdona tot.

CIS: Ciutadans mossega -Cal agafar-s'ho amb pru-

dència, encara falta temps per ales eleccions. Els sondejos podemllegir-los com a tendències i prou.En les darreres generals tambésemblava que Cs havia de fer mi-llors resultats dels que va fer.També en l’àmbit internacionalhem vist enquestes desmentidesper les urnes.

TVE fa bo el «presidentde Tabàrnia» - Franca-

ment és un tema que gairebé noconec, crec que és surrealista ique una televisió pública hi donicobertura ja és del tot increïble.

1

2

3

4

5

6

7

EL CONTRAST DE...del Govern en qüestions de la ba-talla catalana, reunint-se amb elsministres per decidir com caliaactuar en el front legislatiu o en eljudicial. Els seus bons consellsvan portar al desastre electoral.L’espanyolisme català té un certsentit de l’estètica i quan ha trobatuna alternativa més moderna iendreçada ha abandonat les ma-neres grolleres del badaloní.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

30000

5571

Diario

1512 CM² - 168%

5292 €

28-29

España

10 Febrero, 2018

P.25

L'expresident del Palau de laMúsica Fèlix Millet i la seva màdreta, Jordi Montull, condemnatsper l'espoli de l'entitat musical,han recorregut davant l'Audiènciade Barcelona la decisió d'enviar-los a presó provisional mentre lasentència no sigui ferma, i acusenel tribunal d'«arbitrari» i de basar-se en conjectures i prejudicis al'hora de valorar el risc de fugida.

Els dos condemnats han pre-sentat sengles recursos de súplica.Els dos demanen que se'ls posi enllibertat i que, en tot cas, s'acordinmesures cautelars menys onero-ses, com ara compareixences pe-riòdiques en el jutjat. En els recur-sos –que es van presentar davantla Secció Desena de l'Audiènciade Barcelona, el tribunal que vaenjudiciar el cas i que ara haadoptat la mesura de presó provi-

sional– les defenses lamenten quesigui el mateix òrgan el que haadoptat les dues decisions i que amés no tinguin dret a acudir a unainstància superior per recórrer, jaque ara només els queda la possi-bilitat de presentar un recursd'empara davant el TribunalConstitucional.

EUROPA PRESS BARCELONA

Millet i Montull demanensortir de la presó i acusenel tribunal d’«arbitrari»

�L’expresident del Palaucita el cas d’Urdangarin,que està en llibertatmalgrat viure a l’estranger

ACN

Millet sortint del TSJC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

30000

5571

Diario

135 CM² - 15%

472 €

34

España

10 Febrero, 2018

P.26

Eficàcia versus garantisme

Quan parlem de justícia en general, també pensem en termes d’eficàcia. Una justícia íntegra és aquella que, a més d’exercir-se

amb la independència i la imparci-alitat necessàries, és eficaç no no-més en les seves resolucions sinó també en el seu compliment. Però l’eficàcia de vegades va en detriment del garantisme; intentaré explicar-ho amb tres exemples.

Respecte a la infància, el sistema de protecció de menors heretat del franquisme era eficaç i poc garantis-ta. L’eficàcia, naturalment, es mesu-rava des de la interpretació que els mateixos tribunals feien sobre la ma-nera de protegir els infants. D’entra-da el jutge de menors només podia ser un home, llicenciat en dret, de més de 25 anys i amb una vida familiar i mo-ral irreprotxable. Amb aquestes ca-racterístiques, se suposava que els menors no necessitaven cap tipus de garanties respecte a les decisions dels jutges, que sempre es prenien “pel seu bé”. No cal dir que en aquestes cir-cumstàncies es van produir nombro-sos abusos. Aquests tribunals tenien una doble competència: l’anomena-da facultat protectora, que exercien a causa de l’absència o la conducta re-provable dels progenitors, i la facul-tat reformadora, que exercien quan el menor de setze anys tenia una con-ducta desviada o delictiva. Els infants i els pares i mares pràcticament no te-nien garanties davant de l’actuació d’aquests tribunals, que van néixer el 1918 i que van seguir funcionant en al-guns casos fins a l’any 2000.

Catalunya va assumir les compe-tències en matèria de protecció i tute-la de menors el 1981, i el 1985 va cre-ar dos models d’intervenció separats: l’antiga facultat reformadora es va

convertir amb el temps en el que avui coneixem com a Justícia Juvenil, mentre que la facultat protectora és competència actual de la DGAIA (direcció gene-ral d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència).

La falta de garanties i de drets individuals que en el passat s’havia produ-ït va generar una sensibili-tat a l’entorn dels menors que havien comès un delicte o que simplement portaven una conducta desviada. En conseqüència, es va con-cebre un model de Justícia Juvenil eminentment garantista i judicial, en què el respecte als drets individuals del menor es va integrar en un model denominat sancionador-educatiu que va ser ratificat posteriorment en l’àm-bit estatal per la llei 5/2000 de respon-sabilitat penal del menor. La realitat avui és que la Justícia Juvenil ha es-tat un referent per a altres comunitats autònomes i una clara aposta per les tendències europees més avançades en aquesta matèria.

Per contra, el sistema de protecció de la infància, amb la modificació del Codi Civil del 1987, va deixar en mans de l’administració la possibilitat d’aplicar la tutela automàtica en casos de desemparament. S’entén per situ-ació de desemparament aquella en la qual als infants o als adolescents els falten els elements bàsics per al des-envolupament integral de la seva per-sonalitat, sempre que per a la seva protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar. A diferència d’altres països europeus, en què és necessària la intervenció judicial, aquí s’aplica la tutela automàtica per part de l’entitat pública que té assignada la competèn-

te als drets humans que mai no s’hauria de sobrepassar, ni tan sols amb l’excusa de la seguretat.

Arribo, ja, al tercer exemple, amb el polèmic cas Palau, que va esclatar el 2009 i que aquesta setmana ha cul-minat, gairebé nou anys després, amb l’entrada a presó de Millet i Montull, malgrat la seva avançada edat. No són els únics: actualment hi ha 74 homes i 2 dones de més de setanta anys i 14 homes de més de vuitanta a les pre-sons catalanes. Les garanties en un judici que va ser llarguíssim són in-dubtables. Ara bé, ¿es pot valorar en termes d’eficàcia una entrada a presó tants anys després? I, al final, quant temps de privació de llibertat compli-ran? ¿No seria hora que féssim una profunda reflexió sobre tot el sistema penal i especialment sobre la funció de la presó en ple segle XXI? No hi ha dubte que el delicte ha de tenir sem-pre resposta, la impunitat és segura-ment el que fa més mal a la societat. Però de quina manera podríem fer front a un sistema més eficaç amb l’aparició d’aquests nous delictes? Crec que, en primer lloc, a través de la reparació del dany realment o simbò-licament (dependrà dels casos), i en els casos de corrupció afegint-hi una forta compensació econòmica per tot el mal produït. Però amb això no n’hi ha prou: en segon lloc, hi hauríem d’afegir un treball útil per a la comu-nitat d’una durada tan llarga com hauria estat el temps de la condemna. ¿Es poden imaginar Millet i Montull treballant tot el dia per a persones en situació de vulnerabilitat?

He deixat expressament al marge el conflicte judicial que estem vivint a Catalunya i al qual m’he referit a bastament en altres ocasions. Però no hi ha cap dubte que el xoc entre ga-rantisme i eficàcia també s’hi dona.

cia en matèria de protec-ció de menors; es podria dir que d’alguna manera el nostre és un sistema efi-caç però poc garantista. Sovint són casos molt complexos, amb moltes intervencions, de resultes de les quals hi ha molts in-fants tutelats en proces-sos en què els pares afec-tats troben que no es do-nen les garanties necessà-

ries. Ja ho veuen, dos models molt diferents per a una mateixa infància.

Aquest dilema és més senzill quan ens fixem en el terrorisme. Guantá-namo és el paradigma de l’aplicació d’un sistema sense garanties. Arran dels atemptats de l’11-S el 2001 a No-va York i la successió d’atemptats posteriors, la legislació terrorista s’ha anat endurint en gairebé tots els països i la cerca de l’eficàcia ens ha portat també a oblidar-nos de les ne-cessàries garanties. El problema rau a saber si realment som més eficaços o si només ho sembla, i, per altra ban-da, si hi ha una línia vermella respec-

E. GIMÉNEZ-SALINASCATEDRÀTICA DE DRET PENAL

I CRIMINOLOGIA ESADE-URL

¿Es poden imaginar Millet i Montull

treballant per a

persones en situació

de vulnerabi-

litat?

FRANCESC MELCION

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEBAT

115000

11982

Diario

420 CM² - 50%

2015 €

28

España

10 Febrero, 2018

P.27

Cataluña

rica de los familiares de los pa-

cientes psiquiátricos, que pedían

que estos no sean segmentados»,

aseguró el director de CatSalut.

El departamento de Salud des-

tinará tres millones de euros

anuales a esta nueva Unidad In-

tegrada de Psiquiatría Hospitala-

ria, que cubrirá todos los servi-

cios del paciente psiquiátrico del

Barcelonès Nord y el Baix Mares-

me.

Por otro lado, el director del

CatSalut presentó también la

nueva Unidad de Atención Con-

tinuada Oncológica (UACO) del

Institut Català d’Oncologia

(ICO), que está en funcionamien-

to desde noviembre y cuyo obje-

tivo es dar una atención conti-

nuada para evitar que los pacien-

tes tengan que acudir siempre a

las urgencias.

Elvira aseguró que esta nueva

unidad responde a «una previ-

sión de pacientes oncológicos

más envejecidos», y por lo tanto,

«más frágiles», para los que se

ofrecerá «una atención continua-

da que permitirá que fl uctúe

mejor la atención y coordinación

de los distintos servicios oncoló-

gicos».

Desde noviembre la UACO ha

atendido 365 visitas, y ha conse-

guido que el 84 por ciento de las

altas sea hacia el domicilio del

paciente, cumpliendo de esta

manera con el objetivo de «evitar

nuevos ingresos para aportar

soluciones al paciente».

L.R. - Barcelona

Uno de los principales objetivos es abordar los problemas psicológicos «más integral y sin estigmas»

El director del Servei Català de

Salut (CatSalut), David Elvira,

inauguró ayer una nueva unidad

integrada de psiquiatría hospita-

laria para adultos y una nueva

unidad de atención continuada

oncológica en el Hospital Univer-

sitario Germans Trias i Pujol de

Badalona.

Elvira explicó que el objetivo

de estos nuevos servicios es «po-

tenciar un abordaje de la salud

mental que sea más integral y sin

estigma, así como una atención

oncológica también más integra-

da y coordinada que permita una

mayor calidad de atención a los

pacientes».

Más coberturaEn concreto, la Unidad Integrada

de Psiquiatría Hospitalaria de

Adultos, que dará cobertura a un

total de 322.488 personas y que

entrará en funcionamiento el 12

de febrero, contará con unas

nuevas urgencias psiquiátricas y

una nueva unidad de hospitaliza-

ción para pacientes que requie-

ren atención en salud mental y

adicciones.

La creación de esta nueva uni-

dad psiquiátrica implica el tras-

lado de las urgencias del Centre

Dr. Emili Mira (CAEM), de Santa

Coloma de Gramenet, al Hospital

Germans Trias, donde se han

adaptado todos los espacios a las

necesidades de los pacientes con

El Hospital Can Ruti inaugura 2 nuevas unidades de salud mental y oncología

LA RAZÓN

patologías psiquiátricas. El direc-

tor de CatSalut destacó, por su

parte, que el objetivo de centrali-

zar las urgencias psiquiátricas en

el mismo lugar donde se hace

también la atención y el ingreso

permite «centralizar también la

solución al paciente, para que

pueda tener todos los servicios de

salud a la mano en un mismo

lugar».

Elvira señaló, además, que en

esta nueva unidad psiquiátrica se

trabajó para «disminuir el estig-

ma asociado a los problemas de

salud mental», pues los pacientes

con problemas de salud mental

«entrarán por la misma puerta

de urgencias por la que entran

pacientes con otros problemas de

salud». «De esta manera respon-

demos a una reclamación histó-

La Unidad Integrada de Psiquiatría Hospitalaria de Adultos dará cobertura a más de 300.000 personas

Ante una población más envejecida, el objetivo es mejorar la atención y coordinación de los servicios oncológicos

Tráfi co

Detenido un camionero por sextuplicar la tasa de alcohol

Los Mossos d’Esquadra arresta-

ron a un camionero que circula-

ba por la AP–7, a la altura de

Altafulla, haciendo zigzag y con

una tasa de alcoholemia más de

seis veces superior a la permiti-

da. Se trata de un hombre de 48

años, de nacionalidad búlgara,

con domicilio desconocido, y

está acusado de un delito contra

la seguridad viaria.

Deportes

La nueva edición de la cursa Titan Desert será muy femenina

La decimotercera edición de la

Titan Desert by Garmin tendrá

más voces femeninas que nunca

gracias, en parte, a un equipo de

30 mujeres que, entre el 29 de

abril y el 4 de mayo, se enfrenta-

rán a una de las pruebas de

bicicleta de montaña más

exigentes del mundo. «Desert is

L.R. - Barcelona

Female» (El desierto es femeni-

no). Con este nítido mensaje,

Domenica –una tienda de

ciclismo especializada en la

mujer– empezó hace unos meses

un proyecto para gestar una

escuadra femenina para la cita

ciclista que se celebra en

Marruecos. Según la responsa-

ble de mercadotecnia de este

negocio, Marta Garciapons, la

iniciativa fue todo un éxito. Y

aspiraban a sólo 20 componen-

tes en un principio.

Tribunales

Millet y Montull recurren para poder conseguir la libertad

El ex presidente del Palau de la

Música Fèlix Millet y su exmano

derecha, Jordi Montull, conde-

nados por el expolio de la

entidad musical, recurrieron

ante la Audiencia la decisión de

enviarles a prisión provisional

mientras la sentencia no sea

fi rme, y han acusado al tribunal

de «arbitrario» y de basarse en

conjeturas y prejuicios.

LA

4 Sábado. 10 de febrero de 2018 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

11000

69601

Diario

104 CM² - 10%

2680 €

36

España

10 Febrero, 2018

P.28

En aquesta setmana de plu-ja, neu i meteorologia di-versa, un gran tro va rever-berar sobre la volta de la

ciutat dilluns al matí i, de tan prò-xim, va semblar que la descàrrega elèctrica simultània hagués caigut a sobre mateix del Carmel, per po-sar un exemple. Un llampec bíblic, d’aquests que reconnecten l’home amb la naturalesa i la seva vulnera-bilitat mortal, com el que va donar vida a Frankenstein a la pel·lícula, perquè a la novel·la ni tan sols apa-reix el laboratori... ¡Ah! tot el dolor del món bategava en la mirada d’aquell monstre fet de trossets que ara compleix 200 anys. Però, al que anàvem, perquè estem amb el llamp i amb el prodigi que aquesta Barce-lona embruixadora albergui la boti-ga de parallamps més antiga del món. Ho han llegit bé: del món. Coneixíem Thor, el déu del tro, i ara sabem que el déu del llamp es diu Carles Torrente Bruna, el rebe-savi del qual va entrar a treballar com a aprenent a l’empresa l’any de la seva inauguració, el 1860, i amb el pas dels anys va aconseguir con-vertir-se en el propietari. El negoci es diu avui Torrente Tecno Industri-al i està ubicat al número 21 del car-rer del Marquès de Barberà, a l’espi-nada del vell Barri Xino. En un principi, el fundador, Josep Sebastià, havia obert la boti-ga al número 27 del mateix carrer, però al cap de tres dècades es va tras-lladar al seu actual emplaçament. Carles Torrente, la cinquena gene-ració en el negoci, encara guarda les actes notarials del traspàs. És un miracle que l’establiment es conservi tal com estava l’any

El parallamps del Raval

1860, el mateix any en què es va po-sar en marxa el Pla Cerdà per espon-jar la ciutat, amb el mobiliari res-taurat i la característica mà, feta de cartró pedra endurit, que subjecta un feix de llampecs sobre la llinda de la porta; potser és el puny de Pro-meteu. Quan l’edifici on s’ubica la boti-ga va necessitar una reforma inte-gral l’any 2000, la família Torren-te en va voler preservar el paviment hidràulic original, i a aquest efecte,

per reemplaçar les rajoles que s’ha-vien trencat, les va fer fabricar idèn-tiques al Marroc. Rajoles o racholas. Al Raval, a Barcelona, es conserva una parla peculiar esquitxada de racholas, paletes, plegar i deunidós. Potser hauria sigut més fàcil tras-lladar el negoci a un polígon, a una nau industrial al costat d’una gran esplanada on aparcar els camions i descarregar el material amb como-ditat, però es percep en els Torren-te la voluntat de preservar el patri-

La botiga es conserva tal com es va inaugurarel 1860, amb el mobiliari original

JULIO CARBÓ

33 Carles Torrente, propietari de la botiga, sota el puny que subjecta un feix de llampecs a la llinda de la porta.

OLGA

MerinoBarCeloneJanT

L’establiment ha instal·lat dispositius en emblemàtics terrats de la ciutat

moni, la pàtina de temps i vida que confereix personalitat a les ciutats. ¡Com s’ha de perdre la botiga de pa-rallamps més antiga del món! Per sort, tenen el local en propietat. Prou locals entranyables es va car-regar la llei d’arrendaments. A Carles Torrente l’apassiona aquesta professió seva una mica es-trafolària. Ha fet conferències pel món sobre la naturalesa del llamp i l’evolució de la tecnologia per con-trarestar la seva fúria des que Ben-jamin Franklin, cap al 1749, va intu-ir que la ira dels déus, la fuetada de foc que impressionava els pagesos amb una estela d’olor ensofrada, es devia tractar d’un assumpte elèc-

tric. Encara avui segueixen instal-lant-se parallamps amb punta Fran-klin, que atrauen les descàrregues per conduir-les a terra, però els que són més habituals ara són els elec-trònics, que, per dir-ho així, surten a buscar el llamp a les altures. Com a instal·ladors, a l’empresa han vist de tot: masies aïllades on el comptador de llum s’ha estam-pat contra la paret del davant o es-glésies amb el campanar destros-sat a conseqüència de la descàrrega elèctrica entre dos núvols. De Tor-rente han sortit els parallamps d’al-guns dels edificis més emblemàtics de la ciutat: l’Hospital de Sant Pau, el del Sagrat Cor del Tibidabo, el de l’església del Pi o el de les tres xeme-neies de Sant Adrià. També el del Palau de la Música, però deixarem per a una altra ocasió un símil tan temptador. H

aCn / JoSeP raMon TornÉ

ÀnGel SIMÓn, D’aGBar, reP la ClaU De BarCelonaBarcelona q el president executiu d’agbar, Àngel Simón, va rebre ahir la Clau de Barcelona en un acte organitzat pel Club d’amics de la Clau de Barcelona. en el transcurs de l’acte va reclamar un marc normatiu amb «seguretat jurídica», «estable» i «sense sobresalts ni populismes», i va fer una gran defensa del model de col·laboració publicoprivada que ha caracteritzat sempre la ciutat de Barcelona. a l’acte hi van assistir els exalcaldes de Barcelona Jordi Hereu i Xavier Trias, l’exconseller ernest Maragall en representació del seu germà, l’exalcalde Pasqual Maragall, així com Miquel Valls i Joaquim Gay de Montellà.

DISSABTE 3910 DE FEBRER DEL 2018

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

457000

72662

Diario

606 CM² - 57%

14594 €

39

España

10 Febrero, 2018

P.29

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

45000

11130

Lunes a sábados

185 CM² - 18%

2792 €

47

España

10 Febrero, 2018

P.30

��������������� ������������������������������������������������ ���� !�!"�#$%& $��'((�)*+,�-)*')��.'��//�01�23456789:97357:;7:7<=>?@A>BC@A>DDEFGHDCI�J!KL�+*!�����M�( !��.�N�.�)N�.��*O'P�)Q�R�!QS�T�L�!��U)��+*�Q�;7:7<V2:78W59�7=XV262�323V2YZ[\=;��]����_����a�*!�P�(�)*��'(b'+�*�L����L�c�N�P�)�.��*O'P�)�dL)�*���L)���)*�/e/�Nf)����P�+�')g!��"�+�)+��b!�����)*+d�P��+Lb'+�!�L)�� �)+���L)���+b!h+��)�/��O�+*i!�����/��(j+���Q�-PL������/�+�+�P�+��'(b'+���')+�(h+���/� !���+�b'��)�+')�!���(�/��!+"�KL�+��b�!���*�(�)*�)�*L!�/+"�b�!i��/���!g�*�!�*!�)+N!�++'!����/��+�P��!��*�P�*�*�P��(�!��!����'��L)��fb'���KL���)��!��)'�P�)�!�P��/a�kb�!�(�)*����"��'(�)'�+aO����)+�*����!��'!��!�lO�'�'!�mQ�-�'!)'Q�n)���!��*�P�*�*"�/����.��*O'P�)"�KL��*!�)+��)���k��/�b�!���N(���/g++�����b'+��/a�)��P��L"���/�+�+�P�+�P�Pf)���+��)o(�KL�+"���/a�b���)*!�����/��)'�������!��/�*�*Q�T/���!g�*�!�)+L '!)� /���a�KL�+*��!���'!�d/��+�P���L*�)*���*�*��)�KLoP'��"�N�)�!�/(�)*�+�!�'+�d�)'��(b/����KL���/�+�L��!*�bLNL��+�!��b!����*�)'(h+�b�/+���L/*+Q�-/�')*!�!�"��/+�)�)+"�/�+��!��*L!�+�(h+��)Nf)L�+"�+� �)*p+����)*!����/+�+�L+�!�+b��*�L+�(')+"�+�)���ko�(�*��k�Og �/+���*��*�)*�/���)�'O�!f)������+�)��')�)*�/���/+���*Qq��/a�+b��*��/���')�� L*"���!�N�*����)*�!b!�*�*�b�!�T�L�!��U)��+*��d�/��'+*�*�L)����+�)��//�!N�����(j+��+d���('+*!��*�)�!�L)�fk�*���/�b�!��'!��'(����+b��*��/��)��)*�/"�h+�b!���+�(�)*�b�/�+�L��)*�)*����b!�+�)*�!�/a' !�����.��*O'P�)��( ����b*���')+�KL��/����)�(h+��*!��*�P�"�+�)+��+�(b/�����!p/���)��k�h+Q�U)��+*��b!'��*���/�b'*�)���/����+�N)������������('/*�+����/�+��'(b'+���')+���/�N�)�����.'))�b�!�*!�)+�!�L!��/�+�b���+�b�!����)+*!L(�)*+��ki*��+�'��')*�(b'!�)�+"�/�KL�/��'+����*L�/�*r����!�*������/��+�P��+�(b!��+'!b!�)�)*�L)�P�!+�/�*�*Q�s�)+��������!�)*+����*+����')*�k*'+��'�)�����k�)���N�L��!��( ��/+�!�*(�+����/��'/'!�*���/+�)+*!L(�)*+"�KL��*!�)+�'!(�)����(b/���KL�)��'(b'+���')+�*�)�!�KL�+��'(�/��tGCBEBAuDvABAH?GwxACyzIA{|A}~v?zBHDvB�"��/���BvEDEAGuIA{�ACyzIA��'�/��t?z�GC?BACyzI�|A}~B�EGvBw�"��)�KLf�L)��b!'/���!������a'��//+���!��/�(+����/��)�*L!��+�( /�!�)��)P��!��/���/�L"�*'*���+b�!*�)*�L)����+��)�����)'�)'(h+�(L+���/Q�J !�+�KL��P�)b'��!�+�)*�!p+���( ��/+��)+*!L(�)*+��)����*+����a�/*!�+�)'�O� �*L�/+"���+' !�*'*�KL���+�P�)�b'��!�N�L��!�*�( h�P�+L�/(�)*"�N!g���+���L)��b'+�����)��+��)��('/*+LNN�+*�P�"��( ��'!�'N!������aT)!�KL��M� !�!�Q � �

����������������� ���������������������������������������������������������������������������������� ��������������������� ��������!�����"����#��#�������������$�����������%�����������&'()��*����������+',-./,012'345,'0������657/,0 ���8�����������������������������������������9 ������������#��#�������������8����������������������������%������������������������������������������������:�����;����� ��������������#�� ��������#��:���� �#����#��������������<������������������������������$��������#����������=8����>������?�����������������������������������?��������������������������������������#�� �������@��:�������������������������%���?���������8�����������#�������A�������������������������B�������������� ������������������������8����������������������������� ������������:�����#��������������=���������������%�����������������������%������������������������������������������������������������=�����������"������������C�#�����������������������%������������ ��������<���������������������������:�������B������>�����8���������������������������������������� ��������B�� ��C����������������������������������������������:������������;�B���������������������������� ����?���������8�������������������������� ������D�����������������C��������=����E��F������������*��8�������������#��E�$�����������8�����������#�G������������������������������������������8�������8��������������>��������:�����������=������9�������8�������������$���������������E�����8����������C�HH�������������%��������������������IE��������%�������������������#��������#�����:��� �������������������������������#������������J������� ����������������:������� ����������� ����%���:��������������������%��:����������������C��9������� ������������:��� ��������%�����������������8�������:�����HB������ �4.,K'5,/,�����������������#������������������������� ���������L�������M�����N.0O(/(1P/K5OP0Q�5RS1TUQ1,V3S1W�������L�������M�����N.0O(/(15RS1XY1,V3S1Z��;���������%�������� ����������������������������#����������������25,0(01+[0O1P/1\[.,0Q������9���������8�����������������������������������������������]������������=�����$�����#������������� ��������������������:������������������������������������ ���������������������������������%����������� ���������#� ���8�������#����%���:��������:������_abc�#����d������*����������!��������c�����c����#��F�����I���������ef�g�������