Taula de contingut

CanBejun Mehta, sentit i sensibilitatEl Periódico de Catalunya - Catalán - 27/04/2017

AçahiralitatLa Vanguardia - Catalán - 27/04/2017

Bejun Mehta triunfa en el PalauEl País Cataluña - 27/04/2017

És.El dolç enganyLa Vanguardia - Catalán - 27/04/2017

TOP 3 CLÀSSICATime Out Barcelona - 27/04/2017

SANTS-MONTJUÏCEl Periódico de Catalunya - Catalán - 27/04/2017

Concert daliniàEl Punt Avui Girona - 27/04/2017

‘CARMINA BURANA’ AL PALAUAra - 27/04/2017

Per què agrada Carmina burana' MARICEL CHAVARRÍA BarcelonaLa Vanguardia - Catalán - 27/04/2017

Coses per ferTime Out Barcelona - 27/04/2017

“Brasil tiene algo medio desafinado”El País - 27/04/2017

El músic i compositor olotí Joan Asin rebrà el premi Ales a la CulturaDiari de Girona - 27/04/2017

La OSCyL ofrece mañana su último concierto del curso en SalamancaEl Norte de Castilla Salamanca - 27/04/2017

LA DIADA DE LA MORENETAEl País Cataluña Quadern - 27/04/2017

Como en un conciertoEl País Cataluña - 27/04/2017

La justíciaSegre Catala - 26/04/2017

En el juicio del "caso Palau" los péritos de la Agencia Tributaria han señalado la coincidencia entre lospagos de Ferrovial y salidas de dinero en efectivo que la fiscalía cree que iban a parar a ....RNE-4 - EDICIO VESPRE - 26/04/2017

Els pèrits confirmen que Millet i Montull van pagar en efectiu als tresorers de CDCDiari de Girona - 27/04/2017

4

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

21

22

23

24

P.2

Pèrits d’Hisenda confirmen pagaments del Palau a CDCSegre Catala - 27/04/2017

Peritos de Hacienda confirman pagos en metálico del Palau a tesoreros de CDCDiari de Tarragona - 27/04/2017

Els pèrits confirmen que Millet i Montull van pagar en efectiu als tresorers de CDCRegió 7 - 27/04/2017

Millet i Montull van moure 23,4 milions en efectiu, segons HisendaAra - 27/04/2017

Puigdemont marca distàncies amb el cas del fill de l’expresidentAra - 27/04/2017

Hisenda confirma que diners de Ferrovial van anar a parar a CDCEl Periódico de Catalunya - Catalán - 27/04/2017

El jutge ordena escorcolls a la família Pujol per a reconstruir com va ocultar la seva fortunaLa Mañana Diari de Ponent - 27/04/2017

Confirman que Ferrovial pagaba a extesoreros de CDC20 Minutos Barcelona - 27/04/2017

Hisenda diu que el Palau va donar a CDC tres milions en efectiuLa Vanguardia - Catalán - 27/04/2017

PortaHacienda confirma pagos en metálico del Palau a CDCLa Razón Cataluña - 27/04/2017

Peritos de Hacienda ratifican pagos en metálico del Palau a CDCABC Cataluña - 27/04/2017

En el juicio por el Caso Palau, la sesión se ha centrado en los más de 10 millones de euros que salierondel Palau en efectivo y que no se contabilizaron.RNE-1 - EDICIO MIGDIA - 26/04/2017

Los peritos de la Agencia Tributaria han asegurado hoy en el juicio del caso Palau que parte del dineroentregado por Ferrovial al Palau de la Música fue a parar en efectivo a los extesoreros de CDC.Onda Cero - NOTICIAS MEDIODIA CATALUNYA - 26/04/2017

25

26

27

28

29

30

31

33

34

35

36

37

38

P.3

espectacles DIJOUS62 27 D’ABRIL DEL 2017

Bejun Mehta, sentit i sensibilitatCRÒNICA Èxit del contratenor i l’Akamus al Palau

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

Quan s’ajunten la bellesa, l’ele-gància i el virtuosisme d’una veu com la del contratenor Bejun Mehta amb el so refinat de l’excel-sa Akademie für Alte Musik Ber-lin (Akamus) només pot emergir la màgia. I aquest és el miracle que es va produir dimarts a la nit al Palau de la Música, durant l’actuació del ja cèlebre nebot de Zubin Mehta. La interpretació d’un repertori presi-dit per cantates de diversitat esti-lística i conceptual, entre el món sacre i el profà, va commoure uns espectadors que fins i tot van res-pectar els silencis del final d’unes recreacions plenes de sentit i sen-sibilitat. La de Mehta és una d’aquelles veus que segueixen l’estela dels cas-trati i que s’adapta com un guant al contingut d’un programa com l’ofert al recinte modernista. Però tan important com la riquesa de matisos de la seva versió d’aquestes obres, expressades amb aclapara-dor però no exhibicionista domini de la coloratura, intensitat dramàti-ca i emotiu recolliment, va ser la se-va fusió amb l’Akamus. Tan impac-tant va resultar el preciosisme de la dicció d’aquestes cantates, amb un fraseig impecable, com l’aportació d’una orquestra desdoblada en di-

ferents formats cambrístics. Van en-lluernar aportacions com la de la su-blim oboista Xenia Löffter, en memo-rables duos amb el cantant a Ich habe genug de Bach i en el de l’emocionant Schlage doch gewünschte Stunde tocant les campanes.

UNA GRAN VETLLADA / La formació diri-gida pel concertino Bernhadt Forck va demostrar, com ja va passar amb la recent Passió segons sant Mateu amb Re-né Jacobs al podi, la seva gran catego-ria tant en el pla de la seva complici-tat amb el contratenor com en la in-terpretació de les peces instrumentals de Vivaldi o Caldara. Mehta, recent triomfador al Teatro Real amb l’òpe-ra Rodelinda de Händel, va començar interpretant el que és el seu autor fe-

El repertori, presidit per cantates de diversitat estilística i conceptual, va commoure els espectadors

Bejun Mehta i l’Akamus, al Palau.

Amb fúria i sensualitatCRÒNICA Maria Arnal i Marcel Bagés van mostrar els seus poders a Apolo

JORDI BIANCIOTTO BARCELONA

Maria Arnal i Marcel Ba-gés aconsegueixen que la música sigui més gran que la música, que invo-

qui sentiments universals, apel·li al nosaltres i celebri la vida, però consu-mat aquest cicle tornem a l’origen, a la música, creuament de tècnica i ins-tint. Cançons que a 45 cerebros y 1 cora-zón fonen ètica i estètica, que apel·len als sentits i parlen amb fantasmes. El duo té el do de convertir cada concert en una cosa especial, i així va ser dimarts en un Apolo (Festival del Mil·lenni) amb cadires omplint la pista. També ella va començar cantant asseguda, com els cantaores, acompanyada per la guitarra clàssi-ca de Bagés en la peça que dona títol

al disc, que parla «del tabú» de les fos-ses comunes. Al principi, entre cançó i cançó se li escapava el riure, potser conjurant els nervis. Entrant en ma-terial, un tremp integral: cant precís, pensant més a transmetre que a llu-ir, cuidant les pauses sense passar-se d’emfàtica, estenent les mans com fent una ofrena.

SOROLL I ÈPICA / Els arpegis clàssics de guitarra la van seguir envoltant a Bie-nes, i l’elèctrica va entrar en acció a Jo no canto per la veu: Bagés, apujant el to, recorrent violentament el mànec fins als trasts més alts, incrustant noi-se i grunge en aquesta peça assenta-da en un cant de batre alacantí. D’aquí a rescats com Cançó de la Mari-na Ginestà, amb la seva èpica revoluci-onària, i A la vida, d’Ovidi Montllor.

Acords majors i l’escalada de l’estro-fa final, cantant «a la vida plena», el públic balancejant el cap cap enda-vant i cap enrere amb somriures d’orella a orella, «i el cor em diu que sí, / el cervell diu que sí, / i tot en mi és un sí», i allargant i celebrant aquest «sí», i tot l’Apolo dient que sí una ve-gada i una altra dintre seu, sense fer xivarri, en serena compenetració. Arnal ja no podia seguir cantant asseguda, i alçant el cos i la veu va ser com va cantar a Joan Brossa mirant el públic als ulls, en alerta roja, repetint amb autoritat i un punt d’empipa-ment el mantra de «la gent no s’adona del poder que té», ara amb més pol-lució elèctrica, aportada per la gui-tarra passada per pedals de David So-ler, que va seguir allà en la resta del recital: No he desitjat mai cap cos com el

teu, aplicant mística a la sensualitat d’Estellés i una Cançó total en què va invitar a cantar la «civi-li-li…», és a dir, aquella paraula, «civilització», que tant costa pronunciar completa. Nit del 25 d’abril i el cant de Grân-dola vila morena, fent-se sentir entre el públic abans d’uns bisos entre els espectres de Desmemoria i una can-

El duo català va presentar ‘45 cerebros y 1 corazón’, un disc amb cançons que fonen ètica i estètica

Maria Arnal i Marcel Bagés, dimarts, durant la seva actuació a Apolo.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

471000

79409

Diario

372 CM² - 35%

6892 €

62-63

España

27 Abril, 2017

P.4

espectacles 27 D’ABRIL DEL 2017 63DIJOUS

T ornava de donar classe quan, a l’altura de Volpelleres, vaig sentir un diàleg al vagó del fer-

rocarril. «A mi és que llegir m’avor-reix, la veritat», va dir una estudi-ant, mentre jugava amb la goma de la carpeta de la Universitat Autòno-ma de Barcelona, «en canvi, escriure em flipa». «¿Per què?», va preguntar el seu amic, que la devorava amb ulls àvids de coprotagonitzar tota l’autobiografia d’ella. Resposta: «Doncs perquè quan llegeixo no par-len de mi, però quan escric puc dir el que em passa i ser la prota». A mi, que precisament em gua-nyo la vida escrivint, em passa just el contrari: m’agrada més llegir. I també escoltar, que en certa ma-nera és una forma primitiva de lle-gir. És més, voldria ser el Laertes de

Google t’estima massa

MIQUI

Otero

deesi

Hamlet, a qui recomanen: «Presta l’orella a tots; però la veu, a pocs». Vaig pensar llavors en El filtro burbuja. Cómo la red decide lo que lee-mos y lo que pensamos, un assaig de publicació recent en què Eli Pari-ser planteja la idea que vivim en una bombolla de filtres on només entra allò que ens interessa. Expli-ca que el 2009 Google va començar a personalitzar els resultats de les recerques. Des d’aleshores, si tu i el teu millor amic (i ja no diguem una senyora d’Indonèsia o un avi de Mauritània) poseu la mateixa pa-raula al buscador, els resultats se-ran diferents. ¿Per què? Perquè amb cada link que has clicat, un algorit-me s’ha fet una imatge de tu perquè Facebook o Google puguin mone-titzar amb la seva publicitat orien-

tada les teves hipocondries o curi-ositats. Estrènyer els límits del teu món, servint-te anuncis i opinions a mida. Mark Zuckerberg, funda-dor de Facebook, va dir un dia: «Sa-ber que un esquirol mor davant de casa teva pot ser més rellevant per als teus interessos que el fet que la gent es mori a l’Àfrica». Tornem així a un univers pto-lemaic en què el sol gira al nostre voltant. Així perdem empatia i no dubtem de les nostres certeses. Ai-xí pensem, en versos de Parálisis Permanente: «Me miro en el espejo y soy feliz/ y no pienso nunca nadie más que en mí/ Leo libros que no entiendo más que yo/ oigo cintas que he grabado con mi voz». Així creiem, com Tirèsi-es: «Només jo tinc raó. Els altres de-liren». H

titxe, amb el qual es va mostrar molt còmode i integrat. Va brillar en l’intimisme de l’ària de la can-tata Siete rose ruggiadose i va desple-gar el seu art amb Mi palpita il cor, alternant àries i recitatius. La introvertida expressivitat del cantant va aparèixer en la ja ci-tada obra de Bach, plena d’aflicció i de profund caràcter místic. Un lament de gran profunditat de Jo-hann Christoph Bach va precedir el tobogan de la cantata de Vival-di Pianti, sospiri e dimander mercede, en què el dinamisme de la corda de l’orquestra va recolzar l’artis-ta en els temps frenètics i contras-tats d’ària Lusinga é del nocchier i en el seu domini de les agilitats a Cor ingrato. L’acompanyament celes-tial de les campanes en l’esmen-tada obra de Hoffmann va donar força a l’alegre cant de l’arriba-da de l’«anhelada hora». El remat amb Händel –¿qui si no?– amb els salms de l’I will magnify thee va tan-car l’aclamada actuació. Una pro-pina amb Yet can I hear that dulcet lay del mateix autor va coronar una gran vetllada. H

LORENZO DI NOZZI

çó d’amor còsmica, Tú que vienes a rondarme, conduint a Tu saps i Mi-ris on miris. Van completar el re-trat d’un tàndem, Arnal i Bagés, lluminós i sever, que recorre a emocions compartides sense abaratir-les i que també apunta a la transcendència sense envol-tar-se’n. H

FERRAN SENDRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

471000

79409

Diario

372 CM² - 35%

6892 €

62-63

España

27 Abril, 2017

P.5

44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 27 ABRIL 2017

Pons dirigeix els músics del Liceu en l’addictiva obra d’Orff, que ja ha fet ‘sold out’ a BCNClàssics

Perquèagrada ‘Carminaburana’MARICEL CHAVARRÍABarcelona

En l’intent de fer-se unlloc al món musical aBarcelona, avui, al Pa-lau de la Música, el ci-cle BCN Clàssics brin-

da el singular i arxiconegutCarmi-na burana, de Carl Orff, una peçainstal·lada a l’imaginari popularque sempre aconsegueix una reac-ció massiva de públic –s’han esgo-tat les entrades–, cosa que és unavirtutquedevegadesesgiraencon-tra, jaqueposaenrelleuunacerta...intrascendència addictiva. Per quèagrada tant aquesta cantata del se-gleXX,forçapercutiva,queelcom-positoralemanyvaescriureapartirdels poemes satírics i irreverentsdelsgoliardsa l’edatmitjana?“Cal recordarqueés l’obrade re-

pertoriclàssicquegeneramésdretsd’autor”, respon Josep Pons entreassajos amb la Simfònica del Liceu,queinterpretaràlapeçaambcordelteatre. “Esclar que els drets d’unMozart jahancaducat,perònodei-xadesersignificatiuqueaquestasi-gui l’obra que genera més diners.Vol dir que és la demés èxit, laméspopular, agrada amb facilitat, cosaquedevegades ésmotiuperquè re-sulti antipàticaaunpúblic selecte”.No és l’únic element negatiu. El

compositor també resulta antipàticper filonazi. Carl Orff formava partdel grup que es va refugiar a Bay-reuth després de la Segona GuerraMundial, i de vegades se’l jutjamésperaixòqueper l’obra.Arabé,Car-mina burana té, sens dubte, el seumisteri i les sevesbondats.“Aaquestapeçanoselihadebus-

car una transcendència que no té,però té elements interessants”, diueldirectormusicaldelGranTeatre,queacabadeguanyarelBBCMusicMagazine Award pel seu enregis-trament de Mahler i Berio amb laBBC Symphony i el baríton Mat-thiasGoerne (HarmoniaMundi).“És una obra ben escrita –conti-

nua–quefuncionabépera lesveus,fa el fet, al públic li agrada i no s’had’avergonyir de res, malgrat quepot arribar a sonar molt vulgar ofins i tot patxanguera si no se’n fauna interpretació refinada”.

El repartiment de veus per aaquestacitaamblamúsicadelsegleXX d’avui inclou la soprano PaulaSánchez-Valverde, el baríton Car-les Pachón i el tenor Juan Noval-Moro. I alCordelGranTeatre, quedirigeixConxitaGarcia, s’afegirà elCorVivaldi-PetitsCantorsdeCata-

lunya i laPolifònicadePuig-reig.En contrapartida a aquesta obra

que beu del neoclassicisme, Ponsha escollit per a la primera meitatdel programa de BCN Clàssics elsNocturns de Debussy, un trípticsimfònicque, sibécomparteixambCarmina burana una certa part co-

ral, és d’una afiliació estètica total-mentdiferent.Ésunamanerad’afe-gir profunditat a la cita musicalabans d’entregar-se completamentaldivertimentde lacantatad’Orff?Josep Pons argumenta que no

tots els programes han de tenir ne-xes: aquí es tracta de dues obres decontrast. “Amb aquesta músicad’inspiració nocturna, Debussy noté cap pretensió descriptiva. Estracta d’imatges poètiques. És delspocs músics capaços de crear ununivers sonor propi.Mentre que lamajorias’adscriuenauncorrent,ellinventa. Com fan Wagner abans iLigeti després, ell és capaç de crearunessonoritatsqueabansnoexisti-en. Això implica no només unacombinació de sons i notes, sinótambé una manera de tocar, ambtexturesdiferents,notanmassissesnipesades.Debussycreavaunesat-mosferes impressionants. I no ésque no fos un devot deWagner; defet, anava en peregrinació a Bay-reuth, però es va adonar queWag-

ner asseguravaunaltre seglede su-premacia demúsica alemanya, i ai-xò no podia ser. Sí, la seva és unaprofunditat artísticaenorme”.D’altra banda, Orff s’afegeix al

corrent del neoclassicisme. A Car-mina burana pren uns textos de ta-verna dels goliards, clergues quehavien sortit del seminari o l’esglé-sia iesdedicavena lavida llicencio-sa, i busca contrastos en el campmusical... “No es tracta d’interpre-tar-lo intentant enlluernar, sinóbuscant una profunditat que, senseser transcendent, justifica plena-mentel seuèxit”, conclouPons.I ho il·lustra amb una anècdota:

tot i queGershwin era unmúsic demolt èxit, amb l’habilitat d’expres-sar les idees d’una manera directa,potser es va sentir acomplexat en-tre grans compositors de l’època iva anar a buscar Stravinski perdemanar-li unesquantes classes. “Iquantdiuqueguanyaa l’any?”, li vapreguntar Stravinski... “Jo a vostèno lihed’ensenyar res”.

XAVIER CERVERA

JosepPonsa lasalad’assajosdelGranTeatre,preparantelconcertd’avuialPalauamblaSimfònicadelLiceu

“Cal interpretar-labuscantunaprofunditatque,sensesertranscendent, justificaplenamentelseuèxit”

Magistralnaturalitat

BejunMehta-Akademiefür AlteMusikObres de: Johann Sebastian,Vivaldi, Antonio Caldara,Händel, MelchiorHoffmann...Lloc i data: Palau de laMúsi-ca Catalana (25/IV/2017)

JAUME RADIGALES

Bejun Mehta és un dels pocscontratenors actuals amb unaveuque sona ambunanatura-litat que allunya la seva pecu-liar tessitura de l’artifici demolts dels seus col·legues.Conegut ja del públic bar-celoní i amb una notable tra-jectòria discogràfica, faltavaescoltar-lo al Palau de la Mú-sica per, en un context mésíntim, tornar a constatar queés un dels millors contrate-nors del moment. El resultatva ser excel·lent, no nomésper la prestació vocal, sinótambé per la tria d’un reper-tori valent, compromès i ex-traordinari.Obres poc prodigades de

mestres com J.S. Bach (fan-tàstica la cantata Ich habe ge-nug BWV 82), Händel i el Vi-valdi de la pirotècnica Pianti,sospiri e dimandar mercedevan compartir espai amb pà-gines senzillament merave-lloses, com la petita joia queés la cantata de MelchiorHoffmann Schlage doch, ge-wünschte Stunde, en quèMehta es va prodigar magis-tralment en l’ús de les mitgesveus.Magistral la prestació ins-

trumental de l’Akademie fürAlteMusik Berlin, tant al cos-tat deMehta com en les pàgi-nes concertants (de Vivaldi iAntonio Caldara) i bona res-posta de públic, atent i silen-ciós al llarg de dues horesllargues de concert.Magistral naturalitat, en

definitiva, a càrrec d’un artis-ta tan excel·lent comcarismà-tic a la vegada.

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

amb el suport de:

Reserves, per rigorós ordre d’inscripció,al tel. 93 295 63 48 o a secretaria@barcelonatribuna.comData límit d’inscripció: divendres 28 d’abril de 2017, a les 14 horesPreu del dinar: 50 €

Ens plau convidar-vos a la conferència i al dinar-col·loqui

Equitat i excel·lència: el binomi educatiude progrés a Catalunyaamb l’Hble. Sra.Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyamentde la Generalitat de CatalunyaPresentació a càrrec del Sr. Miquel Roca i Junyent,president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del PaísL’acte tindrà lloc el dimarts 2 de maig, a les 13.30 hores,a l’hotel El Palace de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 668

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

581000

120418

Diario

159 CM² - 14%

4116 €

44

España

27 Abril, 2017

P.6

8 ELPAÍS Jueves 27 de abril de 2017

CATALUÑA

Goebbels le dedica en sus diariosentradas bastante elocuentes:"Por la tarde, Leni Riefenstahlme habla acerca de sus planes.Le propongo que haga unapelícu-la sobre Hitler. Está entusiasma-da con la idea". (...) "Es la únicaartista famosa que nos entiende".Actriz y directora célebre, estre-lla del cine alemán de entregue-rras, Hitler admiraba sus pelícu-las y la convirtió en la grancamarógrafa del nazismo. Para elrégimen, Riefenstahl filmó esasestremecedoras cimas de la pro-paganda política que sonLa victo-ria de la fe y El triunfo de la volun-tad y el no menos comprometido(con el partido) documental so-bre los JJ OO de Berlín del 36,Olympia.Tras la guerra, la cineas-ta trató de justificarse diciendoque ella era apolítica e ignoraba,pobrecilla, lo que hacían los na-zis (en sus muy mentirosas me-morias afirma incluso que no sa-bía distinguir a un SS de un SA, yno sería por no haberlos filma-do), pero a la vez no dejó de vana-gloriarse de su relación con Hit-ler e incluso de su ascendenteerótico sobre él; “Hitlerme desea-ba como mujer”, escribe.

La controvertida mujer, falle-cida en 2003 a la provecta edadde 101 años, reinventada comosubmarinista y antropóloga deproximidad (con los macizos nu-ba sudaneses), resucita ahora enla piel de la actriz Montse Gua-llar en un espectáculo, Leni, deldirector checo afincado enBarce-lona Pavel Bsonek, que se estre-na el 6 demayo en el Teatro Prin-cipal de Sabadell. La obra origi-nal, estrenada hace 4 años, fueun encargo del Teatro Nacionalde Bratislava a los autores Vale-ria Schulczova y Roman Oleksak.En la pieza, Riefenstahl es objeto

de una larga entrevista —que enrealidad nunca se produjo— porparte del presentador de televi-sión estadounidense Johnny Car-son (interpretado por Sergi Ma-teu). Las preguntas y las respues-tas, sin embargo, están tomadasde entrevistas reales. El encuen-tro ficticio se sitúa en 1974, peroGuallar hace una Riefenstahlmás joven. La actriz tiene la difí-cil papeleta de defender a su incó-modo personaje en escena.

“Me agarro a que es sin dudaun carácter muy interesante y aque en lo suyo, como actriz y co-mo cineasta, era muy buena, te-nía talento, eso nadie lo cuestio-na”, explica Guallar, despojando-se de un vistoso impermeable ro-jo (color que no debía gustarlemucho a Leni) y plegando un pa-raguas indescriptible que parecehecho con la ropa interior deGoering. Ciertamente, antes desu pacto fáustico con la esvástica,Riefenstahl había trabajado conMax Reinhardt y su película Laluz azul fue premiada en la Bien-nale de 1932 y aclamaada porChaplin, nada menos (tambiénpor Hitler, por eso)

La lascivia de GoebbelsLa actriz catalana (que no tratade imitar en escena a la cineastaberlinesa) añade que tenía pocosreferentes de Riefenstahl y queha llegado “virgen al personaje”.Ahora se ha metido tanto en elpapel que hasta le repugnaGoebbels (que según las memo-rias de la Riefenstahl la perse-guía con una lascivia inusitadahasta para el rijoso ministro dePropaganda). Encuentra que esuna mujer que “provoca fascina-ción”, pero pide que no se malin-terprete la expresión. ConsideraMontse Guallar que la cineasta

pagó un precio alto por su tratocon los nazis (por no hablar deque a su hermanoHeinz lomata-ron en el frente ruso): tras la gue-rra se convirtió para buena partede la opinión mundial en unaapestada, entre otras cosas por-que se negó a pedir perdón o aasumir ninguna responsabilidsd.“La suya fue la táctica habitualdel 'yo no sabía nada'”, intervieneel director Pavel Bsonek, “algoque ahora se ve mucho en Espa-ña con el tema de la corrupción”.

Bsonek se está convirtiendoenun especialista en llevar a esce-na a gente desagradable. En ene-ro escenificó la conferencia deWannsee, la reunión en la que sepespunteó la Solución Final de lacuestión judía (de la que por su-puesto Leni no supo nunca na-da). En aquel montaje aparecíanHeydrich y Eichmann, entreotros monstruos. “Ambas obrasforman parte de un ciclo, Cicatri-ces, en el que uno de los temas esla colaboración con un sistemaatroz y el peaje que se paga porello”. Bsonek está de acuerdo conque Riefenstahl poseía talento,“pero los principios los teníamuyescondidos”, ironiza. “Fue muyflexible con su conciencia al cola-borar pero no estuvo igual de pre-dispuesta a confesarlo”.

Montse Guallar cree que hayuna frase que dice su personajeque lo define a la perfección: “Noes importante para quién trabajosino cómo lo hago”. Y añade laactriz: “Estaba obsesionada consu trabajo por encima de todo, delas ideas y de las personas. Quisoser la mejor como bailarina, co-mo actriz del género de películasde montaña, como directora, in-ventando nuevas técnicas y apa-ratos de filmación. A los 70 añosaprendió a bucear y aún a los

cien la puedes ver en una graba-ción enseñando a usar un equipode edición digital”. Bsonek rema-ta con la historia del grupo degitanos que empleó Leni Riefens-tahl en el rodaje en 1942 de suversión cinematográfica de Terrabaixa (Tiefland): “No le importóque procedieran de un campo yvolvieran a él al acabar”.

En todo caso, el director recal-ca que la obra no es un juicio aLeni Riefenstahl y que la piezamuestra también la manipula-ción a que somete el presentadoral personaje durante la entrevis-ta (en la que le llega apreguntarpor el sexo de los nuba). No obs-tante, Bsonek y Guallar están deacuerdo en que la cineasta sale“perjudicada”.

Leni transcurre en el plató dela entrevista y en un camerino.La función dura 85 minutos y es-tá apoyada por proyecciones, aun-que el director subraya que es yamuy intensa sin necesidad deellas. Otros dos actores, MinnieMarx y Carles Goñi dan la réplicaa Guallar y Mateu interpretandola primera a Bertha, una mujeralemana admiradora de Leni, yel segundo a su acompañante des-de 1970, Horst Kettner, veinteaños más joven que ella, ayudade cámara, y de cámara.

La camarógrafade los nazissube a escenaMontse Guallar encarna a Leni Riefenstahlen un mano a mano con Sergi Mateu

Cinco años después de triunfaren el Liceu, en un conciertocon la Orquesta Barroca de Fri-burgo consagrado a Georg Frie-drich Händel, su compositor fe-tiche, el contratenor estadouni-dense Bejun Mehta ha vuelto asaborear las mieles del éxito ensu regreso a Barcelona. Sudebút en el Palau de la Músicaha sido, probablemente, el con-cierto más gratificante, por ca-lidad, dominio del estilo y factu-ra musical, del ciclo GransVeus de Palau 100, por el quehan desfilado hasta la fechaPhilippe Jaroussky, Juan Diego

Flórez y Piotr Beczala.Con sencillez en las formas

—sin divismos ni fingidas cer-canías— cautivó Mehta por lanaturalidad de su arte, con unavoz cálida, bella y sin estriden-cias, una técnica perfecta y ungusto musical que huye de laexhibición en busca de la expre-sión sincera de emociones. Conestas virtudes, y el impecableacompañamiento de la Akade-mie für Alte Musik Berlin, conBernard Forck como concerti-no-director, bordó un atractivoprograma estrenado el año pa-sado en el Festival de Salzbur-go, con el que también triunfó

el 23 de abril en el AuditorioNacional de Madrid.

El Händel más intimistaabrió y marcó el tono de la vela-da con preciosistas interpreta-ciones del aria de la cantata Sie-te rose rugiadose, HWV 162 yotra filigrana vocal e instru-mental del compositor sajón, lacantata da camera Mi palpita ilcor, HWV 132c. Dos horas des-pués, Mehta, que milita en laélite de los contratenores, ce-rró el programa en un clima derecogimiento y belleza líricacon otra perla handeliana, Iwill magnify thee, HWV 250b.

Entre esos dos momentos,

Mehta recreó la belleza auste-ra del Lamento-Ach, daß ichWassers g'nug hätte de JohannChristian Bach, y el virtuosis-mo de la cantata Pianti, sospiri

e dimandar mercede, RV 676, deAntonio Vivaldi, y nos llevó alparaíso barroco con una inter-pretación de la cantata Ich ha-be genug, BWV 82, de JohannSebastian Bach, de dulces mati-ces expresivos. La sorpresa dela velada, con campanas celes-tiales incluidas, fue la cantatadel compositor Melchior Hoff-mann Schlage doch,gewünschte Stunde BWV 53,atribuida durante mucho tiem-po a Bach.

Para proporcionar descansoal solista, los formidables músi-cos del conjunto berlinés, condestacado protagonismo de laoboista Xenia Löffler, tocaroncon finura el Concierto en re me-nor R129 Madrigalesco, de An-tonio Vivaldi, y la preciosa y po-co programada Sinfonia núm.12, “la Passione di Gesú SignorNostro”, de Antonio Caldara.

Bejun Mehta triunfa en el PalauEl contratenor regresa a Barcelona después de cinco años

Montse Guallar en el papel de la cineasta favorita de Hitler Leni Riefenstahl. Abajo, la real, con el Führer.

JACINTO ANTÓN, Barcelona

El contratenor Bejun Mehta.

JAVIER PÉREZ SENZ, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

83000

17117

Diario

305 CM² - 27%

2997 €

8

España

27 Abril, 2017

P.7

DIJOUS, 27 ABRIL 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 43

GABRIEL LERMANLos Angeles. Servei especial

No és gaire fàcil se-guir-li el ritme depensament.WarrenBeatty, que el marçpassat va fer 80

anys, es distreu fàcilment, canviade tema, dona respostes evasives ini tan sols es preocupa gaire enpromocionarlapel·lículaenquèhainvertit tants anys de la seva vida.Sapque la seva tornadaambLaex-cepciónalaregla,quedemàs’estre-na a Espanya, és un esdevenimentcinematogràfic. I encara que eltemps de l’entrevista s’esfumi en-tre dubtes, bromes, evasives i res-postesquenovanenlloc,enaques-ta trobada –prèvia al seu paperoten la cerimònia dels Oscar– diuprou coses perquè qualsevol esquedi amb ganes de continuar es-coltant les anècdotes d’aquest ho-mequeéspartdelahistòriadeHo-llywood.

Comvasorgir la ideadeLaex-cepcióna laregla?La veritat és que no sé mai quansorgeixuna ideaperquè semprehihahistòries i temes quem’interes-sen, i un dia sento que he de plas-mar-lesa lapantalla. Semprem’haintrigatmoltHowardHughes. Noel vaig conèixerpersonalment, pe-rò sí a molts partidaris seus, i tot-hom en parlava molt bé. He sentitde boca d’aquests moltes anècdo-tes que m’han semblat sorpre-nents. També m’interessava ex-plorar les conseqüènciesd’heretaruna gran fortuna. Crec que si ha-gués de sintetitzar la història diriaquetractadelesconseqüències,devegades còmiques, del puritanis-mesexualnord-americà.

Perquè livacostar tant tempsconcretar-la?Perquè així és com treballo en lespel·lícules que dirigeixo. A cadafilm que he fet hi he dedicat moltsanys, i aquest no ha estat l’excep-ció. Per mi rodar les meves pel·lí-cules s’assembla a vomitar. Hi hauna idea que em dona voltes pelcap,quedurantuntempsemfasci-na, després em tortura, i arriba unmoment que noto que potser valmés filmar-la per treure-me-la desobre.Noésquem’agradivomitar,

socundirectordiferentdelqueerafa sismesos. Et veus obligat a can-viariaajustar-te.Latransformaciódel cinema de cel·luloide a digitalha estat enorme, i també la de lesestrenesmassives.Arahasdetenirèxitelmateixdivendresalanitquela teva pel·lícula arriba a les salesdelsEstatsUnits,mentrequeanti-gament la reputació d’un film esconstruïa ambel suport de la críti-ca i elbocaaboca.

Enelseufilmexploralarelacióentre una persona jove amb ga-nes d’aprendre i una celebritat.Com va ser la seva pròpiaexperiència quan va arribar aHollywood?

Excel·lent.Tot iqueaquest filmnoés autobiogràfic, gens ni mica,quan vaig arribar el 1958 vaigaprendre moltíssim d’un munt degent que va sermolt generosa ambmi, comWillieWyler, George Ste-vens, BillyWilder, Freddie Zinne-man, Sam Goldwyn, DavidSelznick i Darryl Zanuck. Vaig te-nirlasortdeconeixe’ls ivaiginten-tar aprendre d’ells tant com vaigpoder. Podria continuar parlantdurant hores, però tenim poctemps i em conté el meu narcisis-me. No s’ha de subestimar mai elnarcisisme d’un escriptor. Ésmoltmés gran que el de lesmodels i elsactors.

La seva germana, ShirleyMa-cLaine, és una altra de les gransactrius de Hollywood. És unatradició familiar?No necessàriament. Els meus pa-res eren educadors. El meu pareera doctor en psicologia educacio-nal i violinista, i la mare, mestra,m’ensenyava interpretació. Jome’n surto prou amb el piano.Quan em vaig traslladar a NovaYorkemguanyavalavidatocantenunbar.Encertamaneracrecquesíquerebemunaherènciaartística.

Ha estat famós tota la sevavida. Què li ha aportat la cele-britat?Li vaig fer aquesta mateixa pre-gunta a una actriu jove que és fa-mosa des que tenia vuit anys i emva respondre: “M’ha donat accés”.I és exactament així. És una cosaquemirod’honorarirespectar.Pe-rò alhora genera una responsabili-tat, i per això jo he intentat aprofi-tar aquesta fama per dedicar unacerta quantitat de temps a unami-litànciapolítica.

Durantmolts anys se’l va con-siderarunfaldiller.Laveritat és que famolts anys vaigdecidir no respondre preguntessobre coses que no són certes. Ésque si ho faig serà una manera deperpetuar la mentida. Només pucdir que la quantitat d’històries quesem’atribueixenquenosóncertesés sorprenent, i el més curiós ésqueno tenencaprelacióambla re-alitat.

Tédosfillsalauniversitatidosmés encara adolescents. Com éslasevarelacióambells?Els meus fills tenen 24, 21, 19 i 16anys. Solc pensar en ells com qua-tre petits països de l’Est d’Europa.He de negociar amb ells. De vega-des he d’enviar ambaixadors, devegades no cal. Parlant seriosa-ment, tots són persones molt ma-ques, però sempre vaig molt ambcompteapreservar lasevaprivaci-tat perquè crec que és molt difícilde portar el fet no només de tenirun pare famós sinó una mare quetambéhoés.

JIM RUYMEN / GTRES

Warren Beatty, de 80 anys, torna com a actor i director

“Quanuna idea em torturahe de filmar-la”

Warren Beatty, actor i director de ‘La excepción a la regla’

‘ LA EXCEPCIÓN A LA REGLA’

“Tracta de lesconseqüències, avegades còmiques, delpuritanisme sexual”

FALDILLER?

“Fa ja anys vaigdecidir no respondrepreguntes sobre cosesque no són certes”

El dolçengany

Cosìfantutte

Intèrprets:CordeCambradelPalau.FreiburgerBarockor-chester.Direcció:RenéJacobsLlocidata:PalaudelaMúsicaCatalana(24/4/2017)

JORDI MADDALENO

Última presentació del cicled’òperes de Mozart en versióconcertdelbelgaRenéJacobs,alPalau. Després de les estimu-lants La flauta màgica, Nozze iDon Giovanni, en temporadesanteriors, aquest Così fan tuttetancaunciclequerecordaranelsfeliçosmozartiansdeBarcelona.Jacobs no deixa mai indiferent.La seva batuta analítica, fresca iteatral ha estat el principal re-clam d’aquest Così, un drammagiocoso en què la infidelitat pro-veeix aquest dolç engany enquèels amants s’alliberen i gaudei-xen del paradís perdut, el queMozart brinda amb una perfec-ciómaimésaconseguida.La Freiburger Barockorches-

ter va estar esplèndida, eferves-cent,a l’alturadelasevafama,enaquestaobradel’equilibri i laso-fisticacióorquestral.Lestresho-res d’òpera van passar amb unritme teatral inusitat gràcies almoviment d’un equip vocalequilibrat, no brillant. Cap veuva destacar per sobre d’una esti-losa correcció.Va serelpuntdè-bil d’una lectura vibrant, en quèel so transparent, ric imòrbiddel’orquestra vamarcar ladiferèn-cia, ambun final del primer actede força rítmica irresistible.Robin Johannsen (Fiordiligi)

va ser l’única cantant que va re-bre aplaudiments en les sevesduesàries,malgratun timbreunxic metàl·lic i de projecció limi-tada. La Dorabella de SophieHarmsen va ser la veumés ope-rística, per cos, color i esmalt,ben empastada amb la seva ger-mana teatral. Sunhae Im va en-amorarambunaDespinaespur-nejant. I de l’elenc masculí caldestacar la fina musicalitat delFerrando deMarkMilhofer, noel lleu vibrato, i l’elegància delGuglielmo de Christian Senn.Marcos Fink (Don Alfonso) vadeclamarambsanamalícia lase-vaparticel·la.BravoperalCordeCambradelPalau,excelsencali-desa i fraseig.

CRÍT ICA D’ÒPERA

peròarribaunmomentquenotinccapaltraalternativa.

Lihanquedat altres ideesquevolportaralcinema?Per descomptat, continuen do-nant-me voltes al cap. Però totcomporta molt de temps i no tincnecessitatdefilmar.Crecqueel fetdetenirquatrefillsm’hadonatunacosa molt més interessant quequalsevol altra cosa que haguéstingutabans, ipucdirelmateixdelmeumatrimoni.Per tant, solcpen-sar més en les coses que vull feramb l’Annette i amb els meus fillsquenopasenunanovapel·lícula.

També feiamolt de tempsquenoactuava...És cert. És que vaig tenir la sort detenir un bon començament, ambElia Kazan i Esplendor a l’herba, iperaixònom’hafetmaifaltatreba-llarenmoltespel·lícules.Hetingutl’oportunitatdegaudirdelmés im-portant, que és la vida. Amés, tincla sensació que aconsegueixes bri-llar quan no t’adones que està tre-ballant...

Avui és un director diferentdelqueeraquanvaferBulworth,gairebé20anysenrere?Per descomptat. Jo crec que avui

CADA DOMINGOCON

Todoparadesconectar

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

581000

120418

Diario

159 CM² - 14%

4382 €

43

España

27 Abril, 2017

P.8

TOP 3 CLASSICARecitals, concerts, bpera... Una tria de la

millor mfisica clhssica de la setmana

¯ II ritorno d’Ulisse in patriaLa relaci6 de John Eliot Gardiner amb la direcci6 del Palau de la MOsica

es mant6 viva, iva donant fruits en vetllades inoblidables. Segurque tamb6 ho ser~ aquesta proposta 100% operistica, la pe(~a que

Monteverdi va compondre peral Carnaval de Ven~cia de11640.-) Palau de la Mdsica Catalana. M: Urquinaona. Dc. 3.30-150 (:.

¯ Xavier Sabata: Mad songsEl contratenor d’Avi~ 6s, sens dubte, un dels cantants Iirics catalansamb m(~s projecci6 internacional, i torna a Barcelona per actuar a laSala 20riol Martorell de I’Auditori. El programa el formen obres de

compositors barrocs diversos, com Eccles, Finger i Purcell.--) L’Auditori. M: Encants. Dt. 2.28

¯ Eholand~s errantLa primera gran bpera deWagnertorna al Liceu per oferir un total

de vuiL representacions. I~s una coproduccib entre teatres de Berlini Basilea, on el doble repartiment I’encap(~alen els cantantsAIbert

Dohmen i Egils Silins, i la direcci~ musical 6s d’Oksana Lyniv.--) Gran Teatre del Liceu. M: Liceu. Del dt. 2 al dg. 28.13-270

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

63000

Semanal

187 CM² - 36%

2678 €

34

España

27 Abril, 2017

P.9

Districtes

una responsable de comunicació i una noia que l’ajuda, una gesto-ra cultural i dues administratives», explica content Casanovas. Les activitats més destacades d’aquesta entitat són les lectures dramatitzades, les residències cre-atives, el speed-meeting (reunions ràpides) a la Fira de Tàrrega per-què els participants venguin els seus projectes, audicions al Tea-tre Nacional de Catalunya, activi-tats socials en centres penitenci-aris i formació continuada de do-blatge, dramatúrgia, veu i gestió, entre altres. Un altre dels punts forts de l’en-titat és la seva ubicació «Compar-tim aquest espai de Fabra i Coats amb altres associacions cultu-rals i això ens permet interrelaci-onar-nos amb elles», assegura Ca-sanovas. En funció de les necessi-tats de les diferents associacions, s’han de reservar les sales d’assaig i els estudis.

Revista amb molt d’art

L’any 1988 va sortir el primer nú-mero de la revista de l’associació, Entreacte, sobre el món del teatre, el cine i l’art de la interpretació en general. «Volem que Entreac-te sigui el mitjà de comunicació de l’entitat», declara Casanovas. És l’única revista d’aquestes caracte-rístiques que es publica en paper, ja que les altres són digitals. Es pot adquirir en llibreries, quioscos i per internet per 3,95 euros. H

Abans de la mort de Franco, l’any 1975, els actors i directors de ci-ne i teatre, entre altres arts es-cèniques, no tenien cap entitat que els representés. ¡Com n’hi havia d’haver si quan tres perso-nes es reunien en una plaça es considerava una reunió il·legal! Amb la mort del dictador, va co-mençar la construcció d’aques-ta anhelada estructura per defi-nir els drets i deures del sector. «Aquest esquelet es va comen-çar a crear quan els actors i di-rectors del Festival Grec del 1976 van decidir gestionar ells matei-xos l’esdeveniment», declara Àlex Casanovas, actor i director que presideix l’Associació d’Ac-tors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). «Fins al 1976 els actors treba-llaven els set dies de la setmana, amb dues funcions al dia», comen-ta Àlex Casanovas. «I per si això fos poc, fins al 2004 només cobraves el dia que anaves a treballar. ¡Ima-gina’t si tenies un paper secundari en l’obra!», es queixa Rosa Andreu, secretària general de l’AADPC. Davant aquestes pèssimes condicions, el 1981 es va crear l’AADPC amb propòsits com aca-bar amb la precarietat del sec-tor, aconseguir millores professi-onals, denunciar irregularitats i crear i revisar convenis, entre al-tres. I així va ser. Gràcies a un con-veni, el 2004 l’AADPC va aconse-

guir millorar horaris, allotjaments, regulacions del salari, el transport. «Treballem per dignificar la pro-fessió i tornar allò que aquesta fei-na ens dona i que tant ens agrada –reconeix orgullosa Andreu–.Quan vam fer 35 anys, des de la Genera-litat ens van dir que teníem cinc es-trelles pel que fa a la presentació, justificació i compliment de l’enti-tat. Això ajuda a tirar endavant». L’AADPC també ha aconseguit millores dins mateix de l’entitat, que té 1.300 associats. «Al principi només teníem dues persones tre-ballant-hi. Ara tenim dos advocats,

ALBA SÁNCHEZBARCELONA

33 President 8 Casanovas, davant d’altres membres de l’AADPC.

JUAN LUIS ROD

Elenc de cinc estrellesL’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya millora les condicionsde treball en les arts escèniques H Comparteix espais amb altres entitats a Fabra i Coats

UNA ENTITAT DE SANT ANDREU

ASSOCIACIÓ D’ACTORS IDIRECTORS PROFESSIONALSSant Adrià, 20 (Sant Andreu)

ObjectiuDefensar els drets i deures dels actors i directors.

1.300 Socis

www.aadpc.cat

AVUI A BARCELONA

CIuTAT vELLABorn Els arquitectes i comissaris de l’exposició Born. Memòries d’un mercat, Ramon Graus i José Luis Oyón; la historiadora, Mercè Tatjer; el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, i la periodista Ariadna Oltra participen en la taula rodona Biografia del mercat del Born. Plaça Comercial, 12. A les 19.00 hores. Gratis.

SANTS-mONTjuïCMúsica local Nova edició de Sonomav, el concurs musical organitzat per l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona. Hi participen els grups barcelonins

Shanendogs (foto), Delighters i Subterranean Rats. A la Sala Apolo. Carrer Nou de la Rambla, 113. De 18.00 a 21.30 hores. Gratis.

hORTA-guINARDÓAcollida La Universitat de Barcelona i el Centre Edith Stein organitzen la jornada L’humanisme en la reconstrucció d’Europa. Acollida i acompanyament als nouvinguts en educació. Al campus de Mundet. Passeig del Vall d’Hebron. De 9.45 a 18.00 hores. Gratis.

SANT mARTíRaimon La Fundació RBA acull una xerrada entre Joan Oller, director general del Palau de la Música, i el cantautor Raimon, que s’acomiada dels escenaris amb 12 recitals que començaran el 5 de maig. A l’Auditori RBA. Avinguda Diagonal, 189. A les 20.00 hores. Gratis.

EIxAmPLEImprovisació El Centre Cívic Sagrada Família es converteix en l’escenari de l’obra de teatre improvisat Comando Impro, en la qual crearan històries a partir de les frases del públic. Provença, 480. A les 20.00 hores. Gratis.

Podeu enviar les vostres propostes a distritos@elperiodico.com

CIUTAT VELLA 3 Els muralistes Cristian Blanxer i Sendys renova-ran, del 29 d’abril a l’1 de maig, la part baixa de la façana del Teatre Arnau amb una obra sobre l’artis-ta Raquel Meller (foto), figura re-llevant del teatre, on va debutar el 1911. Aquesta serà la cinquena pintada de l’anomenada Arnau Gallery, una façana de 30 metres quadrats considerada la primera galeria d’art urbà a l’aire lliure.

Pintada sobre Raquel Meller a l’Arnau

EIXAMPLE 3 L’Escola Superi-or de Música de Catalunya (Es-muc) organitza un concert de pi-ano el 5 de maig vinent a l’audi-tori de la Pedrera (19.30 hores), l’entrada del qual costa 10 euros. L’import es destinarà a la com-pra d’un piano per a aquesta es-cola musical. En aquesta edició d’#apadrinaunpiano actuarà el graduat en jazz i música moder-na Néstor Giménez.

Concert per apadrinar un piano

SANT MARTÍ 3 El Casal de Joves Clot-Camp de l’Arpa organitza el segon festival musical barce-loní de cúmbia, amb el títol ¡Que no cumbia el pánico! i que se cele-brarà el 4, 5 i 6 de maig davant de La Farinera del Clot (Gran Via, 837). El festival inclou des d’una xerrada sobre el procés de pau a Colòmbia fins a un taller de còctels, un altre de dansa i di-verses actuacions musicals.

Tres dies seguitsamb molta cúmbia

TelèfonsEmergències 112Urgències mèdiques 061Creu Roja 93.300.65.65

Clínic 93.227.54.00Sant Pau 93.291.91.91Vall d’Hebron 93.274.60.00Sant Joan de Déu 93.280.40.00Mossos d’Esquadra 112

Guàrdia Urbana 092Policia Nacional 091Bombers-urgències 080Inf. ciutadana 012TMB 93.298.70.00

Inf. Renfe 902.320.320Rodalies Renfe 900.410.041Inf. aeroport 902.404.704Inf. port 93.298.60.00Ferrocarrils Gen. 93.205.15.15

FarmàciesTelèfon 93.244.07.10www.farmaceuticonline.cat

Ràdio Taxi 93.303.30.33Taxi Minusv. 93.420.80.88Serv. Funer. BCN 902.076.902Àltima Serv. Funer. 902.230.238Síndic de Greuges 900.124.124

DIJOUS 4527 D’ABRIL DEL 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

471000

79409

Diario

160 CM² - 15%

3765 €

45

España

27 Abril, 2017

P.10

Orfeó Català va ser fundat el 1891 per AmadeuVives i Lluís Millet, tot i que, en l’equip funda-cional hi havia un altre personatge que no figu-

ra com a tal en les ressenyes oficials però que hi va es-tar molt vinculat i que sembla que també hi va teniralguna cosa a veure. Es tracta d’Anselm Domènech,oncle de Salvador Dalí, propietari de la popular llibre-ria Verdaguer de la Rambla de Barcelona i fundadorde l’Associació Wagneriana de la ciutat. Un personat-ge prou interessant que influiria en el desenvolupa-ment artístic del pintor empordanès. Oncle i nebotmantindrien en els anys de joventut de l’artista un in-teressant intercanvi epistolar, i també seria el seu sub-ministrador de novetats editorials de llibres i revistesestrangeres de l’època, i el tindria al corrent de la vidaartística de la capital catalana per la seva estreta

amistat amb el galerista Jo-sep Dalmau. Aquest nexe fapensar que no és del tot ca-sual que l’Orfeó Català pro-tagonitzés el concert de laFundació Gala-Salvador Dalíd’aquest any, que es va cele-brar fa pocs dies al Teatre ElJardí de Figueres, i que tam-bé ho hagi fet en els con-certs organitzats per la fun-dació daliniana dels anys2006 i 2011. En tot cas, hohauríem de preguntar almestre Antoni Ros-Marbà,

que és el conseller musical de la Fundació Gala-Salva-dor Dalí i que en aquesta edició, i per primera vegada,va fer una explicació de totes i cada una de les pecesque va interpretar l’Orfeó Català sota la direcció dePablo Larraz Dalmases. Per cert, Ros-Marbà va dedi-car la vetllada al president de la fundació, Ramon Boi-xadors. Més enllà del concert, el que va encuriosirmolts dels assistents, almenys a mi, era l’animadaconversa que mantenien a peu dret, al passadís cen-tral del teatre, durant la mitja part, dos vocals del pa-tronat de la Fundació Dalí, l’advocat Miquel Roca Ju-nyent i el polític i economista Narcís Serra. Ambdóspersonatges, protagonistes de l’actualitat judicial es-panyola; un, com a defensor de la infanta Cristina deBorbó –també vocal de la fundació– en el judici pelcas Nóos; i l’altre, investigat pel jutge de l’AudienciaNacional Ismael Moreno com a expresident de Catalu-nya Caixa, per presumpta administració deslleial del’entitat financera, i al qual el jutjat número 30 de Bar-celona li acaba d’imposar una fiança de 9,5 milionsd’euros pels sobresous que cobrava la cúpula de l’en-titat que presidia.

L’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

Concert dalinià

NarcísGenís

Em vaencuriosir laconversa quemantenienl’advocatMiquel RocaJunyent iNarcís Serra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES GIRONINES

55000

9191

Diario

204 CM² - 19%

932 €

21

España

27 Abril, 2017

P.11

El Cor i l’Orquestra del Liceu, sota la direcció de Josep Pons, interpreten avui Carmina Burana al Palau de la Música (20 h) dins del cicle BCN Clàssics. També hi participen la Polifònica de Puig-reig i el cor Vivaldi.

‘CARMINA BURANA’ AL PALAU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

82000

12536

Diario

84 CM² - 10%

445 €

31

España

27 Abril, 2017

P.12

44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 27 ABRIL 2017

Pons dirigeix els músics del Liceu en l’addictiva obra d’Orff, que ja ha fet ‘sold out’ a BCNClàssics

Perquèagrada ‘Carminaburana’MARICEL CHAVARRÍABarcelona

En l’intent de fer-se unlloc al món musical aBarcelona, avui, al Pa-lau de la Música, el ci-cle BCN Clàssics brin-

da el singular i arxiconegutCarmi-na burana, de Carl Orff, una peçainstal·lada a l’imaginari popularque sempre aconsegueix una reac-ció massiva de públic –s’han esgo-tat les entrades–, cosa que és unavirtutquedevegadesesgiraencon-tra, jaqueposaenrelleuunacerta...intrascendència addictiva. Per quèagrada tant aquesta cantata del se-gleXX,forçapercutiva,queelcom-positoralemanyvaescriureapartirdels poemes satírics i irreverentsdelsgoliardsa l’edatmitjana?“Cal recordarqueés l’obrade re-

pertoriclàssicquegeneramésdretsd’autor”, respon Josep Pons entreassajos amb la Simfònica del Liceu,queinterpretaràlapeçaambcordelteatre. “Esclar que els drets d’unMozart jahancaducat,perònodei-xadesersignificatiuqueaquestasi-gui l’obra que genera més diners.Vol dir que és la demés èxit, laméspopular, agrada amb facilitat, cosaquedevegades ésmotiuperquè re-sulti antipàticaaunpúblic selecte”.No és l’únic element negatiu. El

compositor també resulta antipàticper filonazi. Carl Orff formava partdel grup que es va refugiar a Bay-reuth després de la Segona GuerraMundial, i de vegades se’l jutjamésperaixòqueper l’obra.Arabé,Car-mina burana té, sens dubte, el seumisteri i les sevesbondats.“Aaquestapeçanoselihadebus-

car una transcendència que no té,però té elements interessants”, diueldirectormusicaldelGranTeatre,queacabadeguanyarelBBCMusicMagazine Award pel seu enregis-trament de Mahler i Berio amb laBBC Symphony i el baríton Mat-thiasGoerne (HarmoniaMundi).“És una obra ben escrita –conti-

nua–quefuncionabépera lesveus,fa el fet, al públic li agrada i no s’had’avergonyir de res, malgrat quepot arribar a sonar molt vulgar ofins i tot patxanguera si no se’n fauna interpretació refinada”.

El repartiment de veus per aaquestacitaamblamúsicadelsegleXX d’avui inclou la soprano PaulaSánchez-Valverde, el baríton Car-les Pachón i el tenor Juan Noval-Moro. I alCordelGranTeatre, quedirigeixConxitaGarcia, s’afegirà elCorVivaldi-PetitsCantorsdeCata-

lunya i laPolifònicadePuig-reig.En contrapartida a aquesta obra

que beu del neoclassicisme, Ponsha escollit per a la primera meitatdel programa de BCN Clàssics elsNocturns de Debussy, un trípticsimfònicque, sibécomparteixambCarmina burana una certa part co-

ral, és d’una afiliació estètica total-mentdiferent.Ésunamanerad’afe-gir profunditat a la cita musicalabans d’entregar-se completamentaldivertimentde lacantatad’Orff?Josep Pons argumenta que no

tots els programes han de tenir ne-xes: aquí es tracta de dues obres decontrast. “Amb aquesta músicad’inspiració nocturna, Debussy noté cap pretensió descriptiva. Estracta d’imatges poètiques. És delspocs músics capaços de crear ununivers sonor propi.Mentre que lamajorias’adscriuenauncorrent,ellinventa. Com fan Wagner abans iLigeti després, ell és capaç de crearunessonoritatsqueabansnoexisti-en. Això implica no només unacombinació de sons i notes, sinótambé una manera de tocar, ambtexturesdiferents,notanmassissesnipesades.Debussycreavaunesat-mosferes impressionants. I no ésque no fos un devot deWagner; defet, anava en peregrinació a Bay-reuth, però es va adonar queWag-

ner asseguravaunaltre seglede su-premacia demúsica alemanya, i ai-xò no podia ser. Sí, la seva és unaprofunditat artísticaenorme”.D’altra banda, Orff s’afegeix al

corrent del neoclassicisme. A Car-mina burana pren uns textos de ta-verna dels goliards, clergues quehavien sortit del seminari o l’esglé-sia iesdedicavena lavida llicencio-sa, i busca contrastos en el campmusical... “No es tracta d’interpre-tar-lo intentant enlluernar, sinóbuscant una profunditat que, senseser transcendent, justifica plena-mentel seuèxit”, conclouPons.I ho il·lustra amb una anècdota:

tot i queGershwin era unmúsic demolt èxit, amb l’habilitat d’expres-sar les idees d’una manera directa,potser es va sentir acomplexat en-tre grans compositors de l’època iva anar a buscar Stravinski perdemanar-li unesquantes classes. “Iquantdiuqueguanyaa l’any?”, li vapreguntar Stravinski... “Jo a vostèno lihed’ensenyar res”.

XAVIER CERVERA

JosepPonsa lasalad’assajosdelGranTeatre,preparantelconcertd’avuialPalauamblaSimfònicadelLiceu

“Cal interpretar-labuscantunaprofunditatque,sensesertranscendent, justificaplenamentelseuèxit”

Magistralnaturalitat

BejunMehta-Akademiefür AlteMusikObres de: Johann Sebastian,Vivaldi, Antonio Caldara,Händel, MelchiorHoffmann...Lloc i data: Palau de laMúsi-ca Catalana (25/IV/2017)

JAUME RADIGALES

Bejun Mehta és un dels pocscontratenors actuals amb unaveuque sona ambunanatura-litat que allunya la seva pecu-liar tessitura de l’artifici demolts dels seus col·legues.Conegut ja del públic bar-celoní i amb una notable tra-jectòria discogràfica, faltavaescoltar-lo al Palau de la Mú-sica per, en un context mésíntim, tornar a constatar queés un dels millors contrate-nors del moment. El resultatva ser excel·lent, no nomésper la prestació vocal, sinótambé per la tria d’un reper-tori valent, compromès i ex-traordinari.Obres poc prodigades de

mestres com J.S. Bach (fan-tàstica la cantata Ich habe ge-nug BWV 82), Händel i el Vi-valdi de la pirotècnica Pianti,sospiri e dimandar mercedevan compartir espai amb pà-gines senzillament merave-lloses, com la petita joia queés la cantata de MelchiorHoffmann Schlage doch, ge-wünschte Stunde, en quèMehta es va prodigar magis-tralment en l’ús de les mitgesveus.Magistral la prestació ins-

trumental de l’Akademie fürAlteMusik Berlin, tant al cos-tat deMehta com en les pàgi-nes concertants (de Vivaldi iAntonio Caldara) i bona res-posta de públic, atent i silen-ciós al llarg de dues horesllargues de concert.Magistral naturalitat, en

definitiva, a càrrec d’un artis-ta tan excel·lent comcarismà-tic a la vegada.

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

amb el suport de:

Reserves, per rigorós ordre d’inscripció,al tel. 93 295 63 48 o a secretaria@barcelonatribuna.comData límit d’inscripció: divendres 28 d’abril de 2017, a les 14 horesPreu del dinar: 50 €

Ens plau convidar-vos a la conferència i al dinar-col·loqui

Equitat i excel·lència: el binomi educatiude progrés a Catalunyaamb l’Hble. Sra.Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyamentde la Generalitat de CatalunyaPresentació a càrrec del Sr. Miquel Roca i Junyent,president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del PaísL’acte tindrà lloc el dimarts 2 de maig, a les 13.30 hores,a l’hotel El Palace de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 668

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

581000

120418

Diario

590 CM² - 52%

15288 €

44

España

27 Abril, 2017

P.13

Coses per fer

RESERVAARA

Nora NavasTots recordem Nora Navas en el seu paper a Pa negre,per6 l’actriu ens ha posat els pbls de punta en moltesaltres ocasions. Ara s’enfronta al repte WhiteRabbitRedRabbit. Puiar/~ a l’escenari de la Sala BARTS sensesaber qu~ hi va a fer fins que s’alci el tel6. Potser ens fariure, plorar o reflexionar... Qui sap qu~ pot passar arabuna de les actrius del moment. La seguiran en aquestcicle d’espectacles d’improvisaci6 Berto Romero,Bruno Oro i Angels Barcel6.--) Sala BARTS. M: Paral.lel. DI. 1.21 h. Des de 16 ¢.

Estrella MorenteLa cantant deflamenc segueixrevolucionant elg~nere i alatardorve a Barcelona perpresentar el seu nouprojecte al DeCaj6n!.Entrades ia a lavenda!-) Palau de la M[~sicaCatalana. M: Urquinaona.

31 d’ocLubre. 21.30 h. Des

Moritz EraElectr6nicaArriba la quartaedici6 del festivalrural de mfisicaelectr6nica. Hitrobareu DJsi productorslocals i convidatsinternacionals,corn l’alemanyMoomin.-) Masia Can Gascons.i de juliol. 14 h. Desde

Festival MaigE1 sextetNeleonard, elpop electr6nicde Bearoid, eltrio Tyco Brae...Tot aix6 i moltm~s, ho trobareual festival ruralde mfisicaindependent.--> Sant Gallard. 20 de maig.

18 h. Desde 10(:.

COMPRA LESI ENTRADESA

~_~..U T. CAT

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

63000

Semanal

250 CM² - 48%

3571 €

23

España

27 Abril, 2017

P.14

A punto de los 75 años —los cum-plirá el 7 de agosto—, el hijo dedoña Canô y el señor José, natu-ral de Santo Amaro (Bahía), ocu-pa un lugar central en la músicabrasileña. Con su amigo GilbertoGil, otra figura de una genera-ción irrepetible, encabezó el mo-vimiento tropicalista, que dejó laconciencia en su país de la can-ción popular como parte de lacultura de masas y la industriacultural. Veloso, que defiende lalegalización de la marihuana, seidentifica con una izquierda co-mo la que representa el políticoMarcelo Freixo, “preocupada poralgo tan importante como los de-rechos humanos y no dogmáti-ca”. Y no ha perdido el deseo deescribir canciones. “Siento ciertainsatisfacción y soy insaciable entérminos de hacer cosas en la vi-da”, confiesa por teléfono desdesu casa en Río de Janeiro.

El 1 de abril, viajó a NuevaYork para participar en unhome-naje a Bob Hurwitz, presidentedurante tres décadas de None-such Records, y, acompañadopor el Kronos Quartet, cantó Unvestido y un amor, de Fito Páez.“La canción que habla de que fu-mamos unos chinos en Madrid”,dice riendo. Su gira europea pasa-rá el viernes por Barcelona (Pa-lau de laMúsica), el domingo porA Coruña (Palacio de la Ópera) yel 4 de mayo por Madrid (TeatroCirco Price). Caetano se presentaconTeresa Cristina (Río de Janei-ro, 1968) que canta a uno de losgrandes compositores de sam-bas: Cartola. Para él, tiene quever con el placer de cantar conotros: desde pequeño, cuandoaprendió a hacerlo con su ma-dre, junto al aparato de radio. Enestos conciertos, “Teresa cantaunas 10 canciones de Cartola;después canto yo conmi guitarraun montón de canciones que noestaban en el show conGil y, paralos bises, hacemos juntos otrastres o cuatro canciones mías”.

En este 2017 se cumplen 50años de su primer disco. “Lasconmemoraciones resultan unpoco pesadas ¿no? [se ríe]. Co-mo dice Fernanda Montenegro,la gran actriz, muy venerada:‘Hijo mío, la semana que vieneno estaré aquí porque voy a te-ner que sufrir otro homenaje”.También cumple años, 20, Ver-dade tropical, su libro de memo-rias y reflexiones, que se va areeditar: “Voy a releerlo y a escri-bir algo más. Quiero comentarcómo veo ahora algunas cosasde las que hablé”.

Stefan Zweig escribió Brasil,país del futuro, pero parece con-denado a ser solo una promesa.“Brasil tiene algomedio desafina-do, aunque eso forme parte tam-bién de su encanto”, afirma Cae-tano, que calificó el impeachmenta la presidentaDilmaRousseff de“golpe de Estado en cámara len-ta”. “Su Gobierno no fue bueno,pero hay un aspectomuy reaccio-nario en la sociedad brasileña.Lula, una figura fortísima, con ra-zón, en el imaginario popular, di-

fícilmente saldrá de los enredosjudiciales debido a la tradicionalpromiscuidad entre las empre-sas y los Gobiernos de Brasil”, ex-plica. “Aquí las personas ricas ypoderosas nunca iban a la cárcel.Ahora, por primera vez, hay ri-cos y poderosos en prisión”.

Hurwitz le insiste para quegrabe todas sus canciones en se-siones solo de voz y guitarra.“Ahora quiero hacer algo conmistres hijos [Moreno, Zeca y Tom],porque adoro lo que hacen y pa-

ra estar cerca de ellos”, incide.“En Argentiname piden un discode tangos y me entran ganas dehacerlo, pero también quiero es-cribir unas canciones que aún nosé bien cómo van a ser para ha-cer algo distinto que aún no séqué es. Pienso tantas cosas queno creo que tenga tiempo de ha-cerlas todas”.

Con A Foreign Sound, discocon clásicos del cancionero esta-dounidense, se adelantó más deuna década a los últimos de

Dylan. “Solo he escuchado Sha-dows in the Night, que no me en-tusiasmó. Su manera de cantares tan anti-Sinatra...”, comentariendo. Sobre la concesión delNo-bel a Dylan, de quien ha grabadocanciones como It’s Alright, Ma(I’m Only Bleeding) o Jokerman,cree que “fue todo muy gracioso,muy Dylan”. “Hay un retraso porparte de la organización del No-bel sobre la cuestión de alta y ba-ja cultura. Es algo de los añossesenta que ellos están resolvien-do ahora porque son el Nobel yno podían hacerlo más rápido”,opina con tono burlón.

¿Pensó que llegaría a ser Ohomem velho (“El hombre viejo”)de su canción? “Pensaba poco.De niño, mi prima mayor me lle-vó en Santo Amaro a ver a unasde esas personas que leen la ma-no. La señora hizo unas predic-ciones y dijo que iba a llegar alos 68 años. Me quedé muy tran-quilo porque yo debía tenerunos diez y lo veía muy lejos”.Siempre fue más persona de du-das que de certidumbres. “Sí”,contesta raudo. “Parece que estavez tuve la certeza aunque luegome he quedado un poco dubitati-vo”, concluye riendo.

Corría 2008 cuando CaetanoVeloso se encontró con aquellavoz dulce y melancólica, comolas letras más antiguas queconsagraron la samba brasile-ña. Quedó encantado con laversatilidad de Teresa Cristinaen el escenario y decidió apa-drinarla. Escribió un textomuy elogioso sobre la cantan-te, que, desde ahí, alcanzó laspáginas de The New YorkTimes. Empezaron entoncesun dueto que llenó los teatrosde Río de Janeiro y rápidamen-te se transformaría en unexitoso espectáculo internacio-nal que ahora llega a España.

“A veces me pongo a pensar:‘Madre mía, estoy cantandocon Caetano!”, dice la cantauto-ra, que siempre toma un tragode whisky “para aflojar latensión” en esas circunstan-cias. Es una de las raras vocesfemeninas que han ganadoproyección en el universo dela samba, históricamente pro-tagonizado por hombres enBrasil. “La samba refleja elmachismo de nuestra socie-dad. Es fácil percibir que nohay mujeres en una roda desamba, igual que existenmuchas canciones clásicascon letras machistas que meniego a cantar. Mi misión eshacer letras que ofrezcan unaversión verdadera de la mu-jer y con la misma repercu-sión que las compuestas porhombres”, incide. / BREILLER PIRES

“Una de las cosas que hubie-se querido hacer es una pelí-cula sobre la samba inspira-da en Flamenco de [Carlos]Saura”, afirma Caetano Velo-so. “Cuando se estrenó lapelícula pensé mucho en ello.Dona Ivone Lara era enton-ces una de las personas quesambaba de la manera máslinda que uno pueda imagi-nar. Hacía unos movimientos

increíbles, pero acaba decumplir 96 años y ya nocamina”. El cine, la granpasión del músico, suelesurgir en muchas de susconversaciones y está presen-te en algunas de sus letras.De joven ejerció como críticocinematográfico en un perió-dico de Salvador de Bahía. En1986, dirigió su primera yúnica película, Cinema faladoy parece que no le ha abando-nado el sueño de volver arodar. “El deseo de filmarsigue latente. Siento nostal-gia, y mucha, de una vidadedicada al cine”.

Una artistaen un mundode hombres

CAETANO VELOSO Músico

“Brasil tiene algo medio desafinado”

El latentedeseo del cine

CARLOS GALILEA, Madrid

El cantante y compositor Caetano Veloso, el pasado martes en el Coliseo de Oporto. / ESTELA SILVA (EFE)

El cantante actúaen Barcelona,A Coruña y Madridcon Teresa Cristina

“Por primeravez, hay en mi paísricos y poderososen prisión”

“Siento ciertainsatisfacción y soyinsaciable al hacercosas en la vida”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

1141000

137885

Diario

1007 CM² - 89%

53534 €

25

España

27 Abril, 2017

P.15

DdG GIRONA

Joan Asin rebrà, el proper demaig, les Ales a la Cultura de partde la ciutat d’Olot en reconeixe-ment de la seva trajectòria i peranimar-lo a seguir treballant perla música i, sobretot, pel cant co-ral. L’acte de lliurament comença-rà a les h, a la sala El Torín.

Joan Asin és músic, compositori director d’orquestra i de corals, amés de tenir altres facetes relacio-nades amb el món de la música.

Aquest , la ciutat d’Olot hadecidit atorgar-li les Ales a la Cul-tura per agrair-li la dedicació queha tingut i que té en benefici de lacultura.

Asin és fundador i director delCantabile Cor de Cambra () idel Cor Juvenil Gaia (). A Olottambé ha estat cantaire de la Coral

Croscat i ha conduït un conjunt decorda de l’Escola de Música Har-monia. A més, durant nou anys,ha dirigit la Capella Polifònica deGirona.

Ha estat també el director deprojectes com el Rèquiem K.

de W. A. Mozart, la Missa en ReM.

Op. de A. Dvorak i la Missa

núm. D de F.Schubert, ambla Capella Polifònica de Girona iel Cantabile Cor de Cambra.

Recentment, ha dirigit dos es-pectacles amb el Cor Juvenil Gaia,Wait in Line () i Black Is Not

Enough (). Actualment estàtreballant l'Stabat Mater de K. Jen-kins amb el Cantabile Cor deCambra i un nou concert espec-tacle titulat Te'n Recordes?, amb elCor Juvenil Gaia, que s'estrenarana la tardor d'aquest .

Asin va néixer a Gelida i amb setanys va començar a estudiar mú-sica. Ha estudiat solfeig, harmo-nia, piano i ha aprofundit en elsestudis de tècnica de direcció co-ral. Abans de traslladar-se a Olot,Asin havia fundat la coral Amicsde la Polifonia a Gelida i la coralArs Nova de Martorell, i va col·la-borar amb la coral Càrmina deBarcelona al Palau de la Música.

Ha treballat també com a peda-gog musical i en el camp de lacomposició creant i enregistrantmúsica per a vídeo i televisió.

El músic i compositor olotí JoanAsin rebrà el premi Ales a la CulturaÉs fundador i directordel Cantabile Cor i durantnou anys va dirigir laCapella Polifònica de Girona

Joan Asin.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA I SOCIETAT

32000

5385

Diario

224 CM² - 20%

882 €

41

España

27 Abril, 2017

P.16

El barcelonés Salvador Mas dirigirá a la orquesta castellano y leonesa que interpretará un repertorio de obras de Beethoven y Brahms

:: REDACCIÓN / WORD SALAMANCA. La Orquesta Sin-fónica de Castilla y León ofrecerá mañana viernes su último concier-to de la temporada 2016/2017 en Sa-lamanca. Bajo la dirección del direc-tor Salvador Mas, la orquesta inter-pretará obras de obras de Ludwig Van Beethoven y de Johannes Brahms.

De Beethoven, la agrupación mu-sical de Castilla y León, que cumple esta temporada su vigésimo quinto aniversario desde que fuera creada en 1991, interpretará ‘Coriolano op. 62’ y la ‘Sinfonía nº 3 en mi bemol mayor, op. 55 – Eroica’; mientras que de Brahms interpretará ‘Varia-ciones sobre un tema de Haydn, op. 56a’.

El precio de las entradas es de 12

y 15 euros y se pueden adquirir en la taquilla del Liceo y en la web www.ciudaddecultura.org.

Amplia trayectoria Nacido en Barcelona, Salvador Mas se formó musicalmente en la Esco-lanía de Montserrat, en el Conser-vatorio Superior Municipal de Mú-sica de Barcelona, donde estudió pia-no y órgano, y con Antoni Ros-Mar-bà, con quien inició sus estudios de dirección de orquesta. Simultánea-mente, cursó estudios de filología románica en la Universidad Autó-noma de Barcelona.

Mas ha sido director titular y ar-tístico de la Orquesta Ciudad de Bar-celona y del Orfeó Català; de la Or-questa Filarmónica de Württem-berg (Alemania); de la Orquesta Sin-fónica de Limburgo, en Maastricht (Países Bajos); de la Orquesta Sinfó-nica de Düsseldorf (Alemania), así como del Coro del Musikverein de la misma ciudad; y de la Orquesta de Cámara de Israel. Entre 2008 y 2012 ha sido director titular y artís-tico de la Orquesta Ciudad de Gra-nada.

La OSCyL ofrece mañana su último concierto del curso en Salamanca

Salvador Mas durante un concierto. :: WORD

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

3000

545

Diario

264 CM² - 23%

676 €

44

España

27 Abril, 2017

P.17

uadern Nº 1.678DIJOUS

27 D’ABRILDEL 2017

elpais.catQLLIBRES Sylvia Townsend descriu un retrat femení iuna crítica social amb una gran llibertat narrativa P4

L ’entronització va començard’una manera típicamenteclesiàstica: com una col·lec-

ta. Però ben aviat, desbordant lesintencions i les expectatives ini-cials, es va convertir en una mobi-lització popular, no sols religiosa,sinó també nacional, perquè va es-devenir una crida a la reconciliaciódels catalans, després de la guerraincivil.

El P. Adalbert Franquesa, sa-gristà major o rector el santuari,era testimoni dels inconvenientspràctics de l’accés dels fidels pervenerar la imatge de la Mare deDéu en el tron antic. Volia dedicar-li un tron nou, més digne, méspreciós i sobretot més funcional.L’antic estava bastant atrotinat,amb una sola escaleta per pujar ibaixar, com encara es pot veure enun quadre exposat a la pinacotecade Montserrat. El P. Adalbert vaproposar el projecte a l’abat AureliM. Escarré, però aleshores aquestestava molt engrescat en les costo-ses obres de la façana, i en el pri-mermoment va rebutjar la idea permanca de recursos. El P. Adalbert liva assegurar que la devoció popu-lar seria prou generosa per sufra-gar totes les despeses. Amb el per-mís del P. Abat per fer un primertempteig amb alguns rectors i al-tres persones significatives, i la res-posta va ser tan entusiasta que elprojecte es va posar en marxa. Amesura que es posava de manifestla reacció del poble, el mateix P.Abat Escarré se’l va fer seu. Va des-cobrir què era el poble per a Mont-serrat, i què havia de ser Montser-rat per al poble: un gran gresol. Elscatalans ens movem, com en unpèndol, entre l’associació (enlloc del’Estat hi ha tantes associacionscom a Catalunya) i la divisió (ensbarallem en els moments en quèmés caldria la unitat).

Passa a la pàgina 2

L’Entronització de laMARE DE DÉU DEMONTSERRAT el1947, en ple règimfranquista, vacanalitzar anhelsnacionalistes i vapropiciar una tènuereconciliació entreels catalans

La Diadade lamoreneta

Hilari Raguer

ENTREVISTA “Em fa fàstic veure la meva obramaltractada i piratejada”, diu Maria del Mar Bonet P8

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

83000

17117

Semanal

3393 CM² - 300%

39450 €

1-3

España

27 Abril, 2017

P.18

L’entronització de laVerge no va ser un actemerament religiós,mobilitzà tot un país

Ve de la pàgina 1En aquella primera postguerra, la situacióde Catalunya era molt penosa. A Espanya,uns havien guanyat la guerra i uns altresl’havien perduda, però a Catalunya tots l’ha-víem perduda. A Espanya, l’Església se sen-tia triomfant, però a Catalunya fins l’Esglé-sia era vençuda. L’Església catalana haviasigut perseguida el 1936 per ser Església, iel 1939 ho era per ser catalana. El cardenalVidal i Barraquer, mort feia quatre anys al’exili, n’era el símbol. Els fejocistes (mem-bres de la Federació de Joves Cristians deCatalunya), que havien tingut tants mortsen la persecució a Catalunya i també moltslluitant al Terç de Montserrat, van ser pro-hibits. Per increïble que sembli avui, el dia-ri falangista Solidaridad Nacional (els dies7, 8, 9 i 12 de juliol de 1939) havia arribat adenunciar els sacerdots que casaven o con-fessaven en català: “No es pecado, no señor,confesar y anunciar en catalán los desposo-rios, en las tablillas de las iglesias; es… algopeor. Durante todo lo que va de siglo, elseparatismo catalán ha tenido feudos casiinvulnerables en la Iglesia y en la Escuela.Jamás propaganda política ni discurso de-magógico alguno hizo más daño a Españaque esta labor constante e inteligente quedesde la Escuela y desde la Iglesia se hizo.¡Cuidado que se filtran! Se filtran y se si-túan y hablan y chillan… ¡Y obran! ¡Habrá,pues, que obrar también!”. Ara, aquella Es-glésia catalana que semblava morta rebro-tava i faria de gresol.

Els santuaris solen ser llocs on es practi-ca la pietat individual i els fidels preguenper les seves necessitats personals o fami-liars. A Montserrat també es dona aquestapràctica individual, però, a més, és un llocde trobades. Anys enrere hi havia, en elreplà de la pujada al Cambril de la Mare deDéu, tota una gran paret coberta de bande-rins que havien ofert grups que havienpujat a Montserrat i volien deixar-hi unrecord. En un cert moment es van retirar,per raons higièniques, tots aquells bande-rins, però la corrua de grups que pugen aMontserrat no ha parat. I no es tractaúnicament d’entitats religioses, sinó tam-bé d’esportives, culturals, empresarials, co-rals, esbarts, excursionistes, etc. Sobretotels diumenges, en què la ràdio i la televisióretransmeten la missa conventual solem-

ne, uns representants de les associacionspresents agafen el micròfon i expliquen atot Catalunya qui són i per què han pujat aMontserrat. El més col·lectiu de totsaquests actes va ser l’Entronització de laMare de Déu, el 27 d’abril del 1947. No vaser un acte merament religiós, sinó queaquella invocació religiosa va convocaruna mobilització de tot el país. La quanti-tat de joies de família que es van oferir peral tron i per a les obres que caldria empren-dre va ser extraordinària. Al valor mate-rial s’hi afegia el sentimental, molt supe-rior. El motiu inicialment explicitat era re-collir fons per a un tron de la Mare de Déu,però ben aviat va emergir una altramotivació: la represa de consciència de laidentitat del poble català i la reconciliaciónacional.

Per a la preparació de la festa es va crearun organisme que en van dir la ComissióAbat Oliba. Es va haver de demanar permís

a les autoritats, que el van concedir senseimaginar-se el tsunami que els cauria a so-bre. Presidia la Comissió Abat Oliba el Sr.Fèlix Escalas, home ben vist del règim (ha-via estat president de la Generalitat desprésdel 6 d’octubre de 1934). N’era el secretariFèlix Millet i Maristany, l’antic presidentdels fejocistes, que aleshores feia de mece-nes d’una colla de projectes culturals. Peròhi va haver algú que va tenir la idea geniald’excitar la tendència associacionista delscatalans i convertir aquella recapta en unamobilització popular. Aquest home va serJosep Benet i Morell, secretari particularde Fèlix Millet; per tant, el secretari delsecretari de la Comissió Abat Oliba. Estavamolt vinculat amb Montserrat: les pàginesen què parla dels anys que va ser a l’escola-nia són sens dubte les més sentides de lesseves memòries.

De vegades, algú confereix un gran con-tingut a un càrrec que sobre el paper erainsignificant. Pensem en Prat de la Riba i laMancomunitat. Salvant les diferències, desd’aquell racó de l’organigrama (secretaridel secretari), Benet, amb un grup de jovesentusiastes, va crear una xarxa de delegaci-ons de la Comissió Abat Oliba que eren comel que ara, a l’Assemblea Nacional Catala-na, en diuen sectorials. A cada parròquiaprocurava que el rector escollís una perso-na ben considerada i alhora ben catalana iagrupés tothomqui s’hi volgués afegir per ala delegació parroquial. Però van sorgir, amés, delegacions comarcals, municipals ide molts altres àmbits, religiosos o no, comara els catalans de Veneçuela o de l’Argenti-na, els empleats del metro, els cecs de Cata-lunya o esbarts diversos. Jo, per exemple,treballava a la delegació universitària, quecoordinava Josep M. Ainaud de Lasarte.Les llànties votives que omplen la basílicade Montserrat han volgut perpetuar lapresència d’aquelles delegacions. A Mont-serrat, als peus de la Mare de Déu, s’haviende trobar tots els catalans, creients i nocreients, vencedors o vençuts de la GuerraCivil. Va ser la primera vegada, després dela terrible guerra fratricida, que podiencoincidir multitudinàriament. Josep Benetva organitzar hàbilment la propaganda. LaComissió Abat Oliba es va instal·lar en unlocal a Barcelona (corre la llegenda que lapolicia va anar-hi i volia endur-se’n detin-

gut l’Abat Oliba; la llegenda no éshistòrica, però és històric que la fèiemcórrer). Des d’allí s’anaven enviant circu-lars informatives a les delegacions escam-pades per tot el país, i mantenien el caliuentusiasta i l’atiaven a mesura que s’acos-tava la gran festa. S’havia demanat permísper fer propaganda, i es va demanar poder-ne fer una mica en català. El governadorBarba Hernández (fundador i director dela UniónMilitar Española; havia substituïtCorrea Véglisson, i per això es deia que elnou uniforme de la Falange era “sin cor-rea y con barba”) explica a les sevesmemòries que l’abat de Montserrat voliaposar-lo en la situació impopular de negarl’autorització, però ell, astutament, haviadonat el permís. La Comissió Abat Olibava fer alguna coseta en castellà, per justifi-car el permís, però la gran campanya vaser tota en català.Havien prohibit tota pro-paganda per ràdio en català, i també es vaimpedir la publicació d’una revista o but-lletí, que hauria reprès el nom històric deLa Veu del Montserrat, però la prohibicióes va obviar amb circulars, sense periodici-tat i enviades comcartes particulars. Aque-lla manifestació de catalanitat va ser tansonada que Barba Hernández va serdestituït quinze dies després de l’entro-nització. El va substituir Baeza Alegría,que va ser destituït després de la vaga detramvies del 1951. Després vindria aquellagran bestiassa que es deia Acedo Colunga,que també van acomiadar després del’afer Galinsoga del 1959 i els fets del Palaude la Música del 1960. Franco nomenava

els governadors civils, però Catalunya elstombava.

Per a la propaganda de l’entronitzacióes van distribuir milions d’unes estampe-tes senzilles i barates, amb uns simpàticsdibuixos de Lola Anglada. Per a unad’elles, Josep Benet va redactar aquesttext, que era una crida a la unitat catala-na i a la reconciliació: “La construcciódel nou Tron de la Moreneta, en la qualhi ha contribuït tothom: grans i petits,rics i pobres, ha demostrat que el nostrepoble encara creu i estima, i que davantd’un gran ideal encara és capaç dels mésbells i grans sacrificis. Sota la miradaamorosa de la Mare de Déu de Montser-rat ens sentim tots germans, i solament ala falda de la nostra Mare comú podemofegar aquell individualisme i egoismeque és el gran pecat del nostre poble ique tan grans i prometedores esperancesha frustrat. És per això que tots hem demaldar perquè la festa de la inauguraciódel nou tron, el dia 27 d’abril del 1947,sigui la festa de germanor i unió de lagran família catalana i de tots els devotsde la Moreneta. Aquell dia tots ens hihem de trobar en la gran casa de la Mareper a oferir-li el símbol de la devoció iamor del nostre poble en el seu ric Tron.Ningú no n’ha d’ésser exclòs d’aquestafesta de família, pensi com pensi, amenys que ell mateix se n’exclogués perodi als seus germans o per desamor a laseva Mare”.

En aquells moments tan difícils per alnostre país, i en aquells anys tan foscosdel primer i més dur franquisme, l’entro-nització, ben transversal, va ser precurso-ra de les Diades d’aquests últims anys.També s’hi va assemblar per la perfeccióde l’organització, amb el lema “A Mont-serrat tot està previst”. Eren quasi estruc-tures d’Estat: informació, transports ambtrens i autocars especials, coordinaciódel trànsit, atenció sanitària, servei d’or-dre (en curiosa col·laboració amb les for-ces d’ordre públic; el dia de l’entronit-zació, la policia armada repartia estampe-tes de la Lola Anglada).

El P. Maur M. Boix parlaria més tardde la cara i la creu de l’entronització, elcontrast diametral entre la vetlla d’aque-lla nit del 26 d’abril, devota, popular i bencatalana, i l’encarcarament nacionalca-tòlic de la celebració del dia 27. Presidíl’acte el cardenal Arce Ochotorena, arque-bisbe de Tarragona, que Pius XII havianomenat legat apostòlic, però el Ya, diarioficiós de l’Església espanyola, encapçala-va el 28 la crònica de l’acte amb aquesttitular: “En nombre del Caudillo, el Minis-tro de Asuntos Exteriores preside los ac-tos celebrados en honor de Nuestra Seño-ra de Montserrat”. Després, durant elfranquisme, la cara i la creu es repetiacada any per la festa de la Mare de Déu.La nit de la Vetlla, entre llargues pregà-ries, cants i sermons de catalanitat abran-dada, els representants de les delegaci-ons locals o institucionals de l’antigaComissió Abat Oliba feien l’ofrena sim-bòlica de “l’oli de la llàntia”, les llàntiesque es van multiplicar després del 1947 ique encara ornen la basílica. De dia, encanvi, venien totes les autoritats: capitàgeneral, governadors civils i militars, rec-tor de la universitat, cap superior de poli-cia, etc. Assistien a la missa solemne idesprés prenien part en la processó de laimatge per les places. Dinaven amb elsmonjos al refetor del monestir i a les pos-tres apareixia l’escolania, que els cantavaalgunes cançonetes, i se n’anaven con-tents i satisfets. En una d’aquelles ocasi-ons, essent jo novici, em va tocar servir adinar l’inspector Vicente Juan Creix, que

quan jo encara era seglarm’havia sotmèsa durs interrogatoris. Venia en represen-tació del cap superior de policia, i pertant ocupava un lloc preferent. Diu la re-gla de sant Benet que els hostes han deser rebuts com Crist mateix. Vaig fer elque vaig poder. Havent dinat, el va pren-dre el secretari del P. Abat, P. Maur M.Boix, i el va acompanyar a visitar el mo-nestir. Va ser aleshores que Creix, endutd’un arravatament místic, va pronunciaraquella frase immortal: “Lo que más mecuesta entender de nuestra religión esque la Virgen del Pilar y la de Montserratsean la misma”. I va afegir encara: “¡Quégrandes son los misterios de la Reden-ción!”

No tot va ser nacionalcatòlic, el dia 27.A la roca dita el Gorro Frigi va aparèixeruna gran senyera, perfectament visibledes de les places i que en tot el dia no vanpoder retirar. En contrast amb el pesatdiscurs del cardenal Arce Ochotorena, detres quarts d’hora ben bons, sensecompassió de la multitud que l’escoltavaa ple sol, Fèlix Millet, que era molt bonorador i declamava meravellosament, vadirigir com un àngel el res de la VisitaEspiritual a laMar de Déu de Montserrat,de Torras i Bages, en català, amb aquellacinquena deprecació que diu: “Feu queno es desfaci mai aquest poble català queVós, espiritualment, engendràreu”.

Un epíleg important. El grup delsQua-derns de l’exili, amb Joan Sales i RaimonGalí, des de Mèxic, construïen un cos dedoctrina nacionalista, a partir d’una visiónova de la nostra història recent. Com lamajoria dels exiliats, creien que s’havienendut la pàtria amb ells a l’exili, peròamb les notícies de l’entronització queels arriben descobreixen que Catalunyaencara és a Catalunya, i que, malgrat tot,s’hi pot fer bona feina. Abracen aquellaincerta glòria, preparen un darrer núme-ro dels seus Quaderns dedicat tot ell al’entronització i retornen.

Hilari Raguer és monjo de Montserrat i histo-riador.

La prohibició de lapropaganda en català esva esquivar amb circularsenviades als domicilis

Els actes catalanistes esfeien a la vigília i elsoficials, amb les autoritatsfranquistes, l’endemà

REPORTATGE

2 QUADERN 27/4/2017

Entre misses i pàtries

C ertament, els actes de l’entronitzacióde 1947 van tenir un ressò i unarellevància que anava molt més enllà

del que significava estrictament col·locar elsetial a una verge. És clar que això passava enple nacionalcatolicisme, quan encara era vi-gent la febre de construcció d’esglésies i elspobles veïns competien per qui tenia el cam-panar més alt. Anava molt més enllà, perquèfeia referència a Montserrat, però també per-què tothom va voler convertir-lo en més queun acte religiós. És ben sabut que molts cata-lanistes de la resistència van veure-hi un acteamb una presència pública de la llengua cata-lana com no havia succeït des de 1939, itambé com un acte de reconciliació entre elscatalans que havien actuat en els dos bàn-dols de la guerra. Però també és cert que elfranquisme hi va veure la possibilitat d’accen-tuar una lectura oficial que passava per po-sar de relleu la religiositat de Catalunya ialhora l’espanyolitat d’un símbol com Mont-serrat. Religiositat i identitat anaven de bra-cet, amb diverses combinacions possibles.

La batalla pels símbols s’havia reactivatpoc temps abans, quan la derrota nazi el 1945va forçar alguns canvis cosmètics del règim.En relació a Catalunya, l’estratègia encetadaaleshores passava per vincular al franquismeelements de la tradició catalana conservado-ra —i molt especialment catòlica— que caliaallunyar del catalanisme. El primer acted’aquesta obra es va produir arran del cente-nari del naixement de mossèn Cinto Verda-guer, el maig de 1945, que el règim va cele-brar amb bombo i platerets, inclosa la presèn-cia dels quatre governadors civils en un actesolemne a Folgueroles, on s’exalçà la sevaobra “como cantor y sembrador de las glo-rias de España” i posant l’èmfasi en la sevacondició de capellà. La utilització de Verda-

guer va indignar l’exili. L’arribada de Bartolo-mé Barba al Govern Civil de Barcelona l’agostde 1945 va accentuar aquella aposta. En lesseves sucoses memòries, publicades el 1947,explicà clarament quins propòsits havienguiat la seva actuació: “Los catalanistas reli-giosos y los catalanistas ateos aparecen espo-rádicamente, de cuando en cuando, pero siqueremos hacerles fracasar no debemosoponer un “castellanismo” a un “catalanis-mo”, ponernos enfrente de ellos, adoptar sumisma postura. ¡Qué más quisieran! Hoy soncuatro, dispersos e inofensivos; mañana se-rían cuatro mil, unidos y compactos. Hay quereconocer como nuestro, de todos, lo queellos quisieran solamente suyo. La Virgen deMontserrat no es sólo de los catalanes, co-mo la Virgen del Pilar no es sólo de losaragoneses, ni la Macarena de los sevillanos;si ellos sacan las cosas de quicio, nosotrosdebemos situarlas en su verdadero lugar”.

El problema era com fer efectiva aques-ta política quan la Comissió Abat Oliba vaanar desbordant totes els previsions i cadacop incorporava més gent sota la capa pro-tectora d’un objectiu que teòricament eraestrictament religiós. Barba va ser conscientque alguns nuclis intentarien aprofitarl’ocasió, però confiava a poder controlar-hoi en la potència dels altaveus oficials. Elsdiaris de l’endemà de l’entronització no vanestar-se de remarcar la presència de lesautoritats i de titulars triomfalistes com elde La Vanguardia: “Continuidad de Españaen el culto a la Virgen de Montserrat”, queposava l’accent en l’espanyolitat de Montser-rat, alhora que recordaven que era Francoqui havia tornat el monestir als monjos. Noobstant, moltes autoritats van ser cons-cients que, encara que amb menys ressò,s’havia fet possible una altra lectura, i peraixò quatre dies després el governador vaser destituït.

27/4/2017 QUADERN 3

Una imatge presa per Brangulídels actes de l’Entronització de laMare de Déu de Montserrat(primera pàgina). La cerimònia vaconvocar milers de persones quevan omplir l’esplanada de labasílica en un acte que el règimfranquista i el movimentcatalanista van reivindicar com apropi, a dalt, i una imatge actualde la Moreneta a la Basílica.Reproducció d’unes estampetessenzilles i barates —amb unsoriginals dibuixos de LolaAnglada— de les quals se’n vandistribuir milers entre laciutadania com a propaganda del’entronització, a la pàginasegüent.

/ arxiu nacional de catalunya /arxiu de l’abadia de montserrat

Carles Santacana

L

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

83000

17117

Semanal

3393 CM² - 300%

39450 €

1-3

España

27 Abril, 2017

P.19

L’entronització de laVerge no va ser un actemerament religiós,mobilitzà tot un país

Ve de la pàgina 1En aquella primera postguerra, la situacióde Catalunya era molt penosa. A Espanya,uns havien guanyat la guerra i uns altresl’havien perduda, però a Catalunya tots l’ha-víem perduda. A Espanya, l’Església se sen-tia triomfant, però a Catalunya fins l’Esglé-sia era vençuda. L’Església catalana haviasigut perseguida el 1936 per ser Església, iel 1939 ho era per ser catalana. El cardenalVidal i Barraquer, mort feia quatre anys al’exili, n’era el símbol. Els fejocistes (mem-bres de la Federació de Joves Cristians deCatalunya), que havien tingut tants mortsen la persecució a Catalunya i també moltslluitant al Terç de Montserrat, van ser pro-hibits. Per increïble que sembli avui, el dia-ri falangista Solidaridad Nacional (els dies7, 8, 9 i 12 de juliol de 1939) havia arribat adenunciar els sacerdots que casaven o con-fessaven en català: “No es pecado, no señor,confesar y anunciar en catalán los desposo-rios, en las tablillas de las iglesias; es… algopeor. Durante todo lo que va de siglo, elseparatismo catalán ha tenido feudos casiinvulnerables en la Iglesia y en la Escuela.Jamás propaganda política ni discurso de-magógico alguno hizo más daño a Españaque esta labor constante e inteligente quedesde la Escuela y desde la Iglesia se hizo.¡Cuidado que se filtran! Se filtran y se si-túan y hablan y chillan… ¡Y obran! ¡Habrá,pues, que obrar también!”. Ara, aquella Es-glésia catalana que semblava morta rebro-tava i faria de gresol.

Els santuaris solen ser llocs on es practi-ca la pietat individual i els fidels preguenper les seves necessitats personals o fami-liars. A Montserrat també es dona aquestapràctica individual, però, a més, és un llocde trobades. Anys enrere hi havia, en elreplà de la pujada al Cambril de la Mare deDéu, tota una gran paret coberta de bande-rins que havien ofert grups que havienpujat a Montserrat i volien deixar-hi unrecord. En un cert moment es van retirar,per raons higièniques, tots aquells bande-rins, però la corrua de grups que pugen aMontserrat no ha parat. I no es tractaúnicament d’entitats religioses, sinó tam-bé d’esportives, culturals, empresarials, co-rals, esbarts, excursionistes, etc. Sobretotels diumenges, en què la ràdio i la televisióretransmeten la missa conventual solem-

ne, uns representants de les associacionspresents agafen el micròfon i expliquen atot Catalunya qui són i per què han pujat aMontserrat. El més col·lectiu de totsaquests actes va ser l’Entronització de laMare de Déu, el 27 d’abril del 1947. No vaser un acte merament religiós, sinó queaquella invocació religiosa va convocaruna mobilització de tot el país. La quanti-tat de joies de família que es van oferir peral tron i per a les obres que caldria empren-dre va ser extraordinària. Al valor mate-rial s’hi afegia el sentimental, molt supe-rior. El motiu inicialment explicitat era re-collir fons per a un tron de la Mare de Déu,però ben aviat va emergir una altramotivació: la represa de consciència de laidentitat del poble català i la reconciliaciónacional.

Per a la preparació de la festa es va crearun organisme que en van dir la ComissióAbat Oliba. Es va haver de demanar permís

a les autoritats, que el van concedir senseimaginar-se el tsunami que els cauria a so-bre. Presidia la Comissió Abat Oliba el Sr.Fèlix Escalas, home ben vist del règim (ha-via estat president de la Generalitat desprésdel 6 d’octubre de 1934). N’era el secretariFèlix Millet i Maristany, l’antic presidentdels fejocistes, que aleshores feia de mece-nes d’una colla de projectes culturals. Peròhi va haver algú que va tenir la idea geniald’excitar la tendència associacionista delscatalans i convertir aquella recapta en unamobilització popular. Aquest home va serJosep Benet i Morell, secretari particularde Fèlix Millet; per tant, el secretari delsecretari de la Comissió Abat Oliba. Estavamolt vinculat amb Montserrat: les pàginesen què parla dels anys que va ser a l’escola-nia són sens dubte les més sentides de lesseves memòries.

De vegades, algú confereix un gran con-tingut a un càrrec que sobre el paper erainsignificant. Pensem en Prat de la Riba i laMancomunitat. Salvant les diferències, desd’aquell racó de l’organigrama (secretaridel secretari), Benet, amb un grup de jovesentusiastes, va crear una xarxa de delegaci-ons de la Comissió Abat Oliba que eren comel que ara, a l’Assemblea Nacional Catala-na, en diuen sectorials. A cada parròquiaprocurava que el rector escollís una perso-na ben considerada i alhora ben catalana iagrupés tothomqui s’hi volgués afegir per ala delegació parroquial. Però van sorgir, amés, delegacions comarcals, municipals ide molts altres àmbits, religiosos o no, comara els catalans de Veneçuela o de l’Argenti-na, els empleats del metro, els cecs de Cata-lunya o esbarts diversos. Jo, per exemple,treballava a la delegació universitària, quecoordinava Josep M. Ainaud de Lasarte.Les llànties votives que omplen la basílicade Montserrat han volgut perpetuar lapresència d’aquelles delegacions. A Mont-serrat, als peus de la Mare de Déu, s’haviende trobar tots els catalans, creients i nocreients, vencedors o vençuts de la GuerraCivil. Va ser la primera vegada, després dela terrible guerra fratricida, que podiencoincidir multitudinàriament. Josep Benetva organitzar hàbilment la propaganda. LaComissió Abat Oliba es va instal·lar en unlocal a Barcelona (corre la llegenda que lapolicia va anar-hi i volia endur-se’n detin-

gut l’Abat Oliba; la llegenda no éshistòrica, però és històric que la fèiemcórrer). Des d’allí s’anaven enviant circu-lars informatives a les delegacions escam-pades per tot el país, i mantenien el caliuentusiasta i l’atiaven a mesura que s’acos-tava la gran festa. S’havia demanat permísper fer propaganda, i es va demanar poder-ne fer una mica en català. El governadorBarba Hernández (fundador i director dela UniónMilitar Española; havia substituïtCorrea Véglisson, i per això es deia que elnou uniforme de la Falange era “sin cor-rea y con barba”) explica a les sevesmemòries que l’abat de Montserrat voliaposar-lo en la situació impopular de negarl’autorització, però ell, astutament, haviadonat el permís. La Comissió Abat Olibava fer alguna coseta en castellà, per justifi-car el permís, però la gran campanya vaser tota en català.Havien prohibit tota pro-paganda per ràdio en català, i també es vaimpedir la publicació d’una revista o but-lletí, que hauria reprès el nom històric deLa Veu del Montserrat, però la prohibicióes va obviar amb circulars, sense periodici-tat i enviades comcartes particulars. Aque-lla manifestació de catalanitat va ser tansonada que Barba Hernández va serdestituït quinze dies després de l’entro-nització. El va substituir Baeza Alegría,que va ser destituït després de la vaga detramvies del 1951. Després vindria aquellagran bestiassa que es deia Acedo Colunga,que també van acomiadar després del’afer Galinsoga del 1959 i els fets del Palaude la Música del 1960. Franco nomenava

els governadors civils, però Catalunya elstombava.

Per a la propaganda de l’entronitzacióes van distribuir milions d’unes estampe-tes senzilles i barates, amb uns simpàticsdibuixos de Lola Anglada. Per a unad’elles, Josep Benet va redactar aquesttext, que era una crida a la unitat catala-na i a la reconciliació: “La construcciódel nou Tron de la Moreneta, en la qualhi ha contribuït tothom: grans i petits,rics i pobres, ha demostrat que el nostrepoble encara creu i estima, i que davantd’un gran ideal encara és capaç dels mésbells i grans sacrificis. Sota la miradaamorosa de la Mare de Déu de Montser-rat ens sentim tots germans, i solament ala falda de la nostra Mare comú podemofegar aquell individualisme i egoismeque és el gran pecat del nostre poble ique tan grans i prometedores esperancesha frustrat. És per això que tots hem demaldar perquè la festa de la inauguraciódel nou tron, el dia 27 d’abril del 1947,sigui la festa de germanor i unió de lagran família catalana i de tots els devotsde la Moreneta. Aquell dia tots ens hihem de trobar en la gran casa de la Mareper a oferir-li el símbol de la devoció iamor del nostre poble en el seu ric Tron.Ningú no n’ha d’ésser exclòs d’aquestafesta de família, pensi com pensi, amenys que ell mateix se n’exclogués perodi als seus germans o per desamor a laseva Mare”.

En aquells moments tan difícils per alnostre país, i en aquells anys tan foscosdel primer i més dur franquisme, l’entro-nització, ben transversal, va ser precurso-ra de les Diades d’aquests últims anys.També s’hi va assemblar per la perfeccióde l’organització, amb el lema “A Mont-serrat tot està previst”. Eren quasi estruc-tures d’Estat: informació, transports ambtrens i autocars especials, coordinaciódel trànsit, atenció sanitària, servei d’or-dre (en curiosa col·laboració amb les for-ces d’ordre públic; el dia de l’entronit-zació, la policia armada repartia estampe-tes de la Lola Anglada).

El P. Maur M. Boix parlaria més tardde la cara i la creu de l’entronització, elcontrast diametral entre la vetlla d’aque-lla nit del 26 d’abril, devota, popular i bencatalana, i l’encarcarament nacionalca-tòlic de la celebració del dia 27. Presidíl’acte el cardenal Arce Ochotorena, arque-bisbe de Tarragona, que Pius XII havianomenat legat apostòlic, però el Ya, diarioficiós de l’Església espanyola, encapçala-va el 28 la crònica de l’acte amb aquesttitular: “En nombre del Caudillo, el Minis-tro de Asuntos Exteriores preside los ac-tos celebrados en honor de Nuestra Seño-ra de Montserrat”. Després, durant elfranquisme, la cara i la creu es repetiacada any per la festa de la Mare de Déu.La nit de la Vetlla, entre llargues pregà-ries, cants i sermons de catalanitat abran-dada, els representants de les delegaci-ons locals o institucionals de l’antigaComissió Abat Oliba feien l’ofrena sim-bòlica de “l’oli de la llàntia”, les llàntiesque es van multiplicar després del 1947 ique encara ornen la basílica. De dia, encanvi, venien totes les autoritats: capitàgeneral, governadors civils i militars, rec-tor de la universitat, cap superior de poli-cia, etc. Assistien a la missa solemne idesprés prenien part en la processó de laimatge per les places. Dinaven amb elsmonjos al refetor del monestir i a les pos-tres apareixia l’escolania, que els cantavaalgunes cançonetes, i se n’anaven con-tents i satisfets. En una d’aquelles ocasi-ons, essent jo novici, em va tocar servir adinar l’inspector Vicente Juan Creix, que

quan jo encara era seglarm’havia sotmèsa durs interrogatoris. Venia en represen-tació del cap superior de policia, i pertant ocupava un lloc preferent. Diu la re-gla de sant Benet que els hostes han deser rebuts com Crist mateix. Vaig fer elque vaig poder. Havent dinat, el va pren-dre el secretari del P. Abat, P. Maur M.Boix, i el va acompanyar a visitar el mo-nestir. Va ser aleshores que Creix, endutd’un arravatament místic, va pronunciaraquella frase immortal: “Lo que más mecuesta entender de nuestra religión esque la Virgen del Pilar y la de Montserratsean la misma”. I va afegir encara: “¡Quégrandes son los misterios de la Reden-ción!”

No tot va ser nacionalcatòlic, el dia 27.A la roca dita el Gorro Frigi va aparèixeruna gran senyera, perfectament visibledes de les places i que en tot el dia no vanpoder retirar. En contrast amb el pesatdiscurs del cardenal Arce Ochotorena, detres quarts d’hora ben bons, sensecompassió de la multitud que l’escoltavaa ple sol, Fèlix Millet, que era molt bonorador i declamava meravellosament, vadirigir com un àngel el res de la VisitaEspiritual a laMar de Déu de Montserrat,de Torras i Bages, en català, amb aquellacinquena deprecació que diu: “Feu queno es desfaci mai aquest poble català queVós, espiritualment, engendràreu”.

Un epíleg important. El grup delsQua-derns de l’exili, amb Joan Sales i RaimonGalí, des de Mèxic, construïen un cos dedoctrina nacionalista, a partir d’una visiónova de la nostra història recent. Com lamajoria dels exiliats, creien que s’havienendut la pàtria amb ells a l’exili, peròamb les notícies de l’entronització queels arriben descobreixen que Catalunyaencara és a Catalunya, i que, malgrat tot,s’hi pot fer bona feina. Abracen aquellaincerta glòria, preparen un darrer núme-ro dels seus Quaderns dedicat tot ell al’entronització i retornen.

Hilari Raguer és monjo de Montserrat i histo-riador.

La prohibició de lapropaganda en català esva esquivar amb circularsenviades als domicilis

Els actes catalanistes esfeien a la vigília i elsoficials, amb les autoritatsfranquistes, l’endemà

REPORTATGE

2 QUADERN 27/4/2017

Entre misses i pàtries

C ertament, els actes de l’entronitzacióde 1947 van tenir un ressò i unarellevància que anava molt més enllà

del que significava estrictament col·locar elsetial a una verge. És clar que això passava enple nacionalcatolicisme, quan encara era vi-gent la febre de construcció d’esglésies i elspobles veïns competien per qui tenia el cam-panar més alt. Anava molt més enllà, perquèfeia referència a Montserrat, però també per-què tothom va voler convertir-lo en més queun acte religiós. És ben sabut que molts cata-lanistes de la resistència van veure-hi un acteamb una presència pública de la llengua cata-lana com no havia succeït des de 1939, itambé com un acte de reconciliació entre elscatalans que havien actuat en els dos bàn-dols de la guerra. Però també és cert que elfranquisme hi va veure la possibilitat d’accen-tuar una lectura oficial que passava per po-sar de relleu la religiositat de Catalunya ialhora l’espanyolitat d’un símbol com Mont-serrat. Religiositat i identitat anaven de bra-cet, amb diverses combinacions possibles.

La batalla pels símbols s’havia reactivatpoc temps abans, quan la derrota nazi el 1945va forçar alguns canvis cosmètics del règim.En relació a Catalunya, l’estratègia encetadaaleshores passava per vincular al franquismeelements de la tradició catalana conservado-ra —i molt especialment catòlica— que caliaallunyar del catalanisme. El primer acted’aquesta obra es va produir arran del cente-nari del naixement de mossèn Cinto Verda-guer, el maig de 1945, que el règim va cele-brar amb bombo i platerets, inclosa la presèn-cia dels quatre governadors civils en un actesolemne a Folgueroles, on s’exalçà la sevaobra “como cantor y sembrador de las glo-rias de España” i posant l’èmfasi en la sevacondició de capellà. La utilització de Verda-

guer va indignar l’exili. L’arribada de Bartolo-mé Barba al Govern Civil de Barcelona l’agostde 1945 va accentuar aquella aposta. En lesseves sucoses memòries, publicades el 1947,explicà clarament quins propòsits havienguiat la seva actuació: “Los catalanistas reli-giosos y los catalanistas ateos aparecen espo-rádicamente, de cuando en cuando, pero siqueremos hacerles fracasar no debemosoponer un “castellanismo” a un “catalanis-mo”, ponernos enfrente de ellos, adoptar sumisma postura. ¡Qué más quisieran! Hoy soncuatro, dispersos e inofensivos; mañana se-rían cuatro mil, unidos y compactos. Hay quereconocer como nuestro, de todos, lo queellos quisieran solamente suyo. La Virgen deMontserrat no es sólo de los catalanes, co-mo la Virgen del Pilar no es sólo de losaragoneses, ni la Macarena de los sevillanos;si ellos sacan las cosas de quicio, nosotrosdebemos situarlas en su verdadero lugar”.

El problema era com fer efectiva aques-ta política quan la Comissió Abat Oliba vaanar desbordant totes els previsions i cadacop incorporava més gent sota la capa pro-tectora d’un objectiu que teòricament eraestrictament religiós. Barba va ser conscientque alguns nuclis intentarien aprofitarl’ocasió, però confiava a poder controlar-hoi en la potència dels altaveus oficials. Elsdiaris de l’endemà de l’entronització no vanestar-se de remarcar la presència de lesautoritats i de titulars triomfalistes com elde La Vanguardia: “Continuidad de Españaen el culto a la Virgen de Montserrat”, queposava l’accent en l’espanyolitat de Montser-rat, alhora que recordaven que era Francoqui havia tornat el monestir als monjos. Noobstant, moltes autoritats van ser cons-cients que, encara que amb menys ressò,s’havia fet possible una altra lectura, i peraixò quatre dies després el governador vaser destituït.

27/4/2017 QUADERN 3

Una imatge presa per Brangulídels actes de l’Entronització de laMare de Déu de Montserrat(primera pàgina). La cerimònia vaconvocar milers de persones quevan omplir l’esplanada de labasílica en un acte que el règimfranquista i el movimentcatalanista van reivindicar com apropi, a dalt, i una imatge actualde la Moreneta a la Basílica.Reproducció d’unes estampetessenzilles i barates —amb unsoriginals dibuixos de LolaAnglada— de les quals se’n vandistribuir milers entre laciutadania com a propaganda del’entronització, a la pàginasegüent.

/ arxiu nacional de catalunya /arxiu de l’abadia de montserrat

Carles Santacana

L

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

83000

17117

Semanal

3393 CM² - 300%

39450 €

1-3

España

27 Abril, 2017

P.20

2 ELPAÍS Jueves 27 de abril de 2017

CATALUÑA

Entro en el Parlament, y al ir a saludar alos mossos de la puerta, estoy a punto desoltarles un amigable “que tinguemsort!”. Me reprimo un segundo antes: noes hoy el día para citarle a un mosso unacanción de Lluís Llach, igual lo pillo deba-tiéndose entre legalidades en choque ytenemos un momento desagradable. Laprudencia me salva y me viene a la men-te aquello de “uno es dueño de sus silen-cios y esclavo de sus palabras”. Tan tópi-co, tan recomendable. Y tan olvidado, tana menudo. Todos los días.

El pleno de hoy es el primero en el quedos diputados, el socialista Ferran Pedrety Fernando Sánchez, del PP, han delega-do su voto por haber sido padres. De pron-to, se me ocurre que quizá Llach podríaaducir una paternidad imprevista paraahorrarse la sesión parlamentaria de es-te miércoles. Él que es un hombre dehabitual discreto.

Pero no, ahí está, en su escaño, sóloprotegido por el gorro de costumbre, queno es mucha protección sino al contra-rio, un detalle que le hace más visible apesar de sentarse en uno de los extremosdel hemiciclo.

Pero esta vez no hay gorros ni discre-ción que valgan. Lluís Llach concentra

tantas miradas sobre sí que por un mo-mento me parece estar en uno de aque-llos conciertos suyos en el Palau de laMúsica (digo Palau de la Música sin se-gundas, no me malinterpreten). Y estavez, sin necesidad de cantar, aunque algu-nos piensen que en los días anteriores síha hecho alguna que otra cantada.

Llach es el tema de la sesión parlamen-taria. Lo citan García Albiol, Iceta, Arri-madas… El nuevo intento de la CUP de

marcar territorio atacando a Puigde-mont por la Creu de Sant Jordi al empre-sario farmacéutico Grifols, supuesto eva-sor fiscal, se pierde en medio de la casca-da de pullas contra las “amigables” pala-bras de Llach sobre los funcionarios. Laoposición vislumbra un nuevo Santi Vi-dal y pide la renuncia del cantautor. Bue-no, y elecciones anticipadas, pero esosiempre.

Esta vez, sin embargo, Puigdemont no

ha soltado lastre. No es plan de multipli-car los sacrificios humanos. Será solidari-dad de guitarrista, pero el hecho es quedefiende a Llach y, de rebote, le lanza aAlbiol el franquismo y Martín Villa en lacara. Nada nuevo, pero como si se hubie-ra acabado un recital, los diputados deJunts pel Sí se alzan y prorrumpen enaplausos tan entusiastas hacia el de Ver-ges que por unmomento pienso que haráun bis como en los buenos tiempos (laCUP, reacia al aplauso fácil, golpea lasmesas desde sus escaños, y me recuer-dan a Kruschev en la ONU). Tal vez loque ocurrió en las famosas conferenciasfue algo así: Lluís Llach se sintió estimu-lado por una concurrencia incondicionaly hablando, hablando, se vino arriba.

El nuevo embrollo tuvo, por otra par-te, una consecuencia buena y otra mala.La buena, que a derecha, izquierda y cen-tro, todos se deshicieron en elogios hacialos funcionarios en general, y los policíasen particular, desde Arrimadas a Icetapasando por Puigdemont y el consejeroJordi Jané, que cuando responde a undiputado se pone tan solemne y tieso quediría que está pasando revista a los Mos-sos.

La consecuencia mala era previsible:las repetitivas referencias jocosas a L’Es-taca. Buf.

Al final de la sesión, salgo del Parla-ment, y un funcionario me comenta, “¿yate vas?” Estoy tentado de decirle: “Sí, aÍtaca”. Pero me contengo.

Manel Lucas es periodista.

La cosmética entra en política,leo en un incisivo reportaje de larevista dominical de Le Monde.Me llaman la atención sus ilustra-ciones: un frasco de colonia conla leyendaMy body My choice (micuerpomi decisión) y una colum-na de cuatro jabones con una le-tra en cada uno que forman estaotra leyenda:No banNowall (nin-guna prohibición ningún muro).Son frases que se amparan en elarte político y feminista deBarba-ra Kruger y tantas otras artistas yagitadoras culturales. Los dosejemplos forman parte de la mo-vida anti Trump, que tiene en losmovimientos de las mujeres aira-das de hoy uno de sus principalesgrupos de acción. Mientras leo yme divierto con las agudezas dela cosmética alternativa, piensoen cosméticas políticas más cer-canas.

Pongamos este hombre quebien puede ser el nuevo presiden-te de Francia, Emmanuel Ma-cron, de 39 años. Si lo logra seráel más joven de la República, esarepública, la quinta, que está cam-biando de raíz política y social demanera clamorosa: caen los socia-listas en picado y los centristas sedan un tortazo, hasta el punto deque estas dos fuerzas no estaránen la segunda vuelta por primeravez en mucho tiempo. Al igualque otro presidente elegido esteaño, Trump otra vez, el jovenMa-cron era hace dos años un desco-nocido. Exbanquero de la bancaRothschild, en esos dos años cor-tos ha sido titular de economíaconHollande sin que nadie supie-ra exactamente cuáles eran susméritos en un país en que los mi-nistros, hasta ahora, llegaban algobierno tras muchisímo escala-fón institucional. Él, no. Directo.

A golpe de cosmética de parti-do Macron puede presidir Fran-cia. Es una cosmética en absolutoalternativa, como lo es, con los

matices que convengan, la nuevacosmética dirigida a las moder-nas de hoy y a losmuchos rostrosque incluyen las siglas LGTB. Pa-ra presidir Francia, ante el terre-moto Le Pen y el desguace socia-lista, se necesita cosmética de an-tiguo régimen: maquillaje de fon-do, muy a fondo, a lo sociedadabierta: Alianza Atlántica y cierraFrancia, Unión Europea a tope,pacto fiscal europeo a mansalva.Macron ha tenido la ayuda en elcamerino del principal defensorde las políticas de austeridad dela zona euro, el superconserva-dor Wolfgang Schäuble, ministrofederal de finanzas alemán. La

cosmética ha convertido un ban-quero en un presidenciable y, silo logra, lo convertirá en el presi-dente de Francia, esa repúblicaque ve cómo se instala en ella demanera duradera Marine Le Penla ultraderechona.

Es una cosmética sin publicis-tas ni creativos, no los necesita.Dar el giro hacia la derecha y laextrema derecha sucede inclusoaunque, o quizá por eso mismo,los creativos publicitarios y los in-telectuales parisinos se nieguensistemáticamente a ver qué ocu-rre en el país. Una angustia socialno tan lejos de la de Estados Uni-dos, una revuelta contra las élites

del stablishment institucional ysus negocios, su egolatría, su cos-mética de la indiferencia.

Los negocios generados porlas nuevas sensibilidades suelenser tildados de argucias del mer-cado, pero al lado de cómo se revi-gorizan actitudes políticas másviejas que el ir a pie son de unadecencia exquisita. Muchas mar-cas, si no todas, están apuntadasdesde hace días a lo ecológico.Con lo político no se atreven, pe-ro los nuevos públicos sí que lopiden. Por eso surgen. Glossierapoyó a la Clinton y luego estuvoen la marcha de Washington consu logo yuna pancarta que procla-maba “Estamos todas juntas enesto”. Otra marca se llama Beati-ful Rights, y me dejo otras mu-chas.

Hasta la Pepsi habla de protes-tas en la calle, a las que se une lamodelo. Su nuevo anuncio pre-sentaba otra mujer, la chica queno quiere según qué y encuentragoce en protestar (dicho en elip-sis, claro). El anuncio ha sido tancriticado por activistas en la redquePepsi lo ha retirado. Qué igno-rancia, qué pena, tanto tontainaliteral suelto que confunde unapipa con su cuadro. Esto no esuna pipa, caramba. Aunque, laverdad, yo creo que Pepsi lo haretirado por otras razones, queson las políticamente correctasde verdad: porque lo políticamen-te correcto hoy no es no ofender anadie, se diga lo que se diga, sinoponer a caldo a quien ofrece alter-nativas sin pedir permiso.

Sobre todo si esto último se ha-ce sinmiedo al ridículo, forzandola ley de lo correcto dictaminadapor viejosmodernos hoy en el po-der y otros vivales que esperanestarlo. Pregunten si no a Ada Co-lau.

Mercè Ibarz es escritora y profe-sora de la UPF.

CRÓNICA

Como en un concierto

Emmanuel Macron, el pasado domingo tras la primera ronda de las elecciones presidenciales en Francia. / (AFP)

Cosmética políticaMERCÈ IBARZ

Lluís Llach, ayer, en el Parlament. / QUIQUE GARCÍA (EFE)

MANEL LUCAS

Nuevos afeites paralas jóvenes airadasde hoy, viejosafeites paratransformar a unexbanquero enpresidente deFrancia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

83000

17117

Diario

452 CM² - 40%

4440 €

2

España

27 Abril, 2017

P.21

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

85000

9286

Diario

84 CM² - 10%

369 €

4

España

26 Abril, 2017

P.22

En el juicio del "caso Palau" los péritos de la Agencia Tributaria han señalado la coincidencia entre los pagos de Ferrovial y salidas dedinero en efectivo que la fiscalía cree que iban a parar a CDC en concepto de comisiones. Decl. fiscal del caso; périto de la AgenciaTributaria.

En el juicio del "caso Palau" los péritos de laAgencia Tributaria han señalado la coincidencia

entre los pagos de Ferrovial y salidas de dinero enefectivo que la fiscalía cree que iban a parar a ....

RNE-4PAÍS : Spain PROGRAMA : EDICIO VESPRE DURADA : 77

dimecres, 26 d'abril de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.23

ò---,

e-.ss

t----.

-i

aa,-ro--sóaa-

-,i

catalunya.diaridegirona@epi.es

Fèlix Millet a la ciutat de la Justícia. EFE

ACNBARCELONA

Els pèrits de l'Agència Tributà-ria van ratificar ahir que el Palaude la Música va pagar en efectiuals extresorers de CDC Carles To-rrent i Daniel Osàcar quantitatsque la constructora Ferrovial elsfeia arribar mitjançant aporta-cions a la Fundació de l'entitatcultural.

Tècnics d'Hisenda, de l'audito-ra Deloitte, que va analitzar el des-falc del Palau de la Música, i pèritseconòmics designats per les de-fenses de Fèlix Millet i Jordi Mon-tull van comparèixer ahir davantel tribunal de l'Audiència de Bar-celona que jutja el saqueig, en lasegona de les tres sessions que esvan preveure perquè detallin elsmoviments de fons que van exa-minar.

L'interrogatori dels pèrits es vacentrar ahir en el destí dels mi-lions en efectiu que Millet i Mon-tull van aconseguir fer desaparèi-xer del Palau de la Música entre i , d'ells mitjançantxecs al portador que es van pagaren finestreta de sucursals bancà-ries, sense identificar qui els co-brava.

Les explicacions dels tècnics del'Agència Tributària van alimentatles tesis de la Fiscalia, en conclou-re que els extresorers de CDC vanrebre diners en efectiu que prèvia-ment s'havien cobrat mitjançanttalons en comptes del Palau de laMúsica.

Els pèrits van assenyalar la pro-ximitat temporal entre aquestscobraments i les aportacions queFerrovial feia a la Fundació del Pa-lau de la Música, en conceptes depatrocini, per això conclouen que

els diners que la constructora pa-gava a l'entitat cultural sortien pocdesprés mitjançant talons al por-tador, els imports dels quals ana-ven a parar a mans de Torrent, jamort, i després a Daniel Osàcar.

La Fiscalia sospita que els ex-tresorers de CDC van cobrar mit-jançant aquest sistema , mi-lions de la constructora Ferrovial–en presumptes comissions il·le-gals a canvi de l'adjudicaciód'obra pública–, que se sumen aaltres , que la formació hauriarebut a través dels convenis decol·laboració amb la FundacióTrias Fargas -actual Catdem- i fac-turació falsa d'empreses proveï-dores del partit.

Segons els tècnics d'Hisenda,aquests talons cobrats en efectiuque suposadament van anar a pa-rar als extresorers de CDC es vangirar a uns comptes del Palau dela Música que no es van fer cons-tar en la comptabilitat oficial del'entitat cultural.

Set milions a la butxacaD’altra banda, els pèrits d'Hisen-da van ratificar ahir que Fèlix Mi-llet i Jordi Montull haurien arribata moure uns , milions d'eurosen efectiu de comptes del Palaude la Música, sobretot de la Fun-dació i de l'Orfeó Català.

Almenys milions se'ls haurienquedat directament, i la resta hau-ria servit per altres despeses nojustificades o finalitats descone-gudes.

Els pèrits de la defensa van in-tentar justificar bona part dels di-ners amb factures dubtoses i su-posats pagaments amb diner ne-gre a col·laboradors i cantaires.

Els pèrits confirmenque Millet i Montullvan pagar en efectiuals tresorers de CDCEls responsables de la institució també van arribar a moure 23,4 milions en metàl·lic

i

s

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

32000

5385

Diario

370 CM² - 33%

1455 €

27

España

27 Abril, 2017

P.24

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

79000

9286

Diario

84 CM² - 10%

410 €

19

España

27 Abril, 2017

P.25

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TEMA DEL DIA

95000

8501

Diario

153 CM² - 17%

742 €

5

España

27 Abril, 2017

P.26

Els pèrits de l’Agència Tributà-ria van ratificar ahir que el Palaude la Música va pagar en efectiuals extresorers de CDC Carles Tor-rent i Daniel Osàcar quantitatsque la constructora Ferrovial elsfeia arribar mitjançant aporta-cions a la Fundació de l’entitatcultural.

Tècnics d’Hisenda, de l’audito-ra Deloitte, que va analitzar el des-falc del Palau de la Música, i pèritseconòmics designats per les de-fenses de Fèlix Millet i Jordi Mon-tull van comparèixer ahir davantel tribunal de l’Audiència de Bar-celona que jutja el saqueig, en lasegona de les tres sessions que esvan preveure perquè detallin elsmoviments de fons que van exa-minar.

L’interrogatori dels pèrits es vacentrar ahir en el destí dels mi-lions en efectiu que Millet i Mon-tull van aconseguir fer desaparèi-xer del Palau de la Música entre el i el , d’ells mitjançantxecs al portador que es van pagaren finestreta de sucursals bancà-ries, sense identificar qui els co-brava.

Les explicacions dels tècnics del’Agència Tributària van alimen-tar les tesis de la Fiscalia, en con-cloure que els extresorers de CDCvan rebre diners en efectiu queprèviament s’havien cobrat mit-jançant talons en comptes del Pa-lau de la Música.

Els pèrits van assenyalar la pro-ximitat temporal entre aquestscobraments i les aportacions queFerrovial feia a la Fundació del Pa-lau de la Música, en conceptes depatrocini, per això conclouen que

els diners que la constructora pa-gava a l’entitat cultural sortien pocdesprés mitjançant talons al por-tador, els imports dels quals ana-ven a parar a mans de Torrent, jamort, i després a Daniel Osàcar.

La Fiscalia sospita que els ex-tresorers de CDC van cobrar mit-jançant aquest sistema , mi-lions de la constructora Ferrovial-en presumptes comissions il·le-gals a canvi de l’adjudicaciód’obra pública-, que se sumen a, més que la formació hauria re-but a través dels convenis decol·laboració amb la FundacióTrias Fargas -actual Catdem- i fac-turació falsa d’empreses proveï-dores del partit.

Segons els tècnics d’Hisenda,aquests talons cobrats en efectiuque suposadament van anar a pa-rar als extresorers de CDC es vangirar a uns comptes del Palau dela Música que no es van fer cons-tar en la comptabilitat oficial del’entitat cultural.

Set milions a la butxacaD’altra banda, els pèrits d’Hisen-da van ratificar ahir que Fèlix Mi-llet i Jordi Montull haurien arribata moure uns , milions d’eurosen efectiu de comptes del Palaude la Música, sobretot de la Fun-dació i de l’Orfeó Català.

Almenys milions se’ls hau-rien quedat directament, i la restahaurien servit per altres despesesno justificades o finalitats desco-negudes.

Els pèrits de la defensa van in-tentar justificar bona part dels di-ners amb factures dubtoses i su-posats pagaments amb diner ne-gre a col·laboradors i cantaires.

ACN BARCELONA

Els pèrits confirmenque Millet i Montullvan pagar en efectiuals tresorers de CDCEls responsables de la institució també van arribar a moure 23,4 milions en metàl·lic

EFE

Fèlix Millet a la ciutat de la Justícia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

32000

5740

Diario

279 CM² - 31%

865 €

21

España

27 Abril, 2017

P.27

Els pèrits d’Hisenda van ratificar ahir durant el judici de l’espoli del Palau de la Música que Fèlix Millet i Jordi Montull van moure 23,4 milions d’euros en efectiu de comptes de la institució. Sobretot, dels de la Fundació i de l’Orfeó Català. Com a mínim set d’aquests milions haurien anat a parar directament a mans d’ells dos, amb un repartiment del 80% per a Millet i el 20% per a Montull. De la resta, 10 milions no se sap on van anar a parar, 3,7 haurien anat a CDC i la resta a dietes o pagaments en negre a col·laboradors.

Millet i Montull van moure 23,4 milions en efectiu, segons Hisenda

TONI ALBIR / EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

82000

12536

Diario

84 CM² - 10%

445 €

9

España

27 Abril, 2017

P.28

Puigdemont marca distàncies amb el cas del fill de l’expresidentpresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, sobre els casos de cor-rupció que han esquitxat CDC últi-mament, des del cas Palau fins al cas Pujol. Puigdemont es va afanyar a desvincular la detenció del fill gran dels Pujol de l’acció política de la Generalitat.

La corrupció pot “tapar” el Procés De moment, va dir, el cas Pujol afec-ta “empreses familiars” que tenen “poc a veure” amb l’administració. I, per justificar-ho, el president va explicar que “sempre que ha fet fal-ta” s’han obert comissions d’inves-tigació que han demostrat que l’ac-tuació del Govern ha sigut “impeca-ble”. Per aquest motiu, el president

va defensar que sigui la justícia qui aclareixi les responsabilitats penals de la família Pujol: “És allà on han de donar comptes”.

Tot i la insistència de Puigde-mont a l’hora d’afirmar que la seva acció de govern està lliure de qual-sevol trama, Rabell va advertir-li que no confongui “l’economia cir-cular que sempre defensa amb les portes giratòries”. El líder dels co-muns va recomanar-li que vigili amb la corrupció, perquè pot acabar “tapant” el Procés. El president, pe-rò, va retreure al diputat de CSQP que fes un “totum revolutum” amb tots els casos de corrupció, perquè es “confon” la ciutadania, i va dema-nar-li “rigor i transparència”e

La furgoneta de la Policia Nacional amb Jordi Pujol Jr. sortint de la comissaria de la Verneda. CÈLIA ATSET

La detenció i ingrés a presó de Jor-di Pujol Ferrusola va entrar ahir al debat parlamentari. Tan bon punt va començar el ple, el diputat de Ca-talunya Sí que es Pot Albano Dante Fachin va aprofitar una interpel·la-ció sobre salut al conseller Toni Co-mín per enviar un missatge al fill gran de l’expresident de la Genera-litat Jordi Pujol. “Sigues fort, aviat et vindrem a visitar en bus”, va dir, en referència al Tramabús de Po-dem. Va ser, però, el president d’aquest mateix grup parlamentari, Lluís Rabell, qui va interpel·lar el

BARCELONAMIREIA ESTEVE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

82000

12536

Diario

227 CM² - 27%

1088 €

6

España

27 Abril, 2017

P.29

DIJOUS20 27 D’ABRIL DEL 2017

SOTO DEL REAL, EL CENTRE PENITENCIARI DELS FAMOSOS

Jordi Pujol Ferrusola i Ignacio Gon-zález tornaran avui a compartir presó a Soto del Real. El jutge va decidir ahir que el primogènit de l’expresident dormís ahir a la nit al centre penitenciari de Saragossa després dels registres del seu domi-cili. A partir d’avui tornarà a ser un dels reclusos il·lustres de la presó madrilenya, en la qual conviuen molts vips com Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, Gerardo Díaz Ferrán, ex-president de la CEOE, o Mario Con-de, exbanquer i actual bibliotecari del centre.

Construïda el 1995, Soto del Re-al és la presó de referència de l’Audi-ència Nacional, a la qual acostuma a enviar els presos preventius. En els últims temps han desfilat per les se-ves més de mil cel·les banquers, po-lítics i homes de negocis encausats per la plaga de la corrupció. Sense anar més lluny, el bibliotecari és el mateix Conde. L’exbanquer va ser nomenat fa gairebé un any respon-sable de la biblioteca de la Universi-tat Nacional d’Educació a Distància (UNED) del centre penitenciari, on es troba intern des del 13 d’abril de l’any passat. Conde és al mòdul 10, que és un dels pocs d’Espanya que mantenen

ROGER PASCUALBARCELONA

les cel·les obertes durant tot el dia; tan sols es tanquen a la nit. En la ma-joria de presons, aquestes s’obren únicament per treure els presos al matí, tornar-los a ficar a la cel·la a l’hora de la migdiada i treure’ls una altra vegada a la tarda. La resta del temps es mantenen tancades. Al mò-dul 10 de Soto, però, hi regna la con-fiança entre companys. Un altre dels privilegis és que la pràctica totalitat dels reclusos del

privilegiat mòdul dormen sols a la seva cel·la, perquè la majoria d’ells les utilitzen també per estudiar. En concret, el mòdul està compost per 72 habitacles i compta amb poc més de 80 interns. Entre els companys de Conde hi ha Díaz Ferrán, que, a diferència de l’exbanquer, sí que ha passat per altres destins abans d’acabar al mòdul 10 de Soto del Re-al. Miguel Bernad, expresident de Manos Limpias (que es va querellar

precisament pel cas Pujol), va haver de ser traslladat a una altra presó, Madrid 4, després d’un enfronta-ment verbal amb Díaz Ferrán al pa-ti de Soto del Real. Als reus acabats d’arribar, com Pujol Ferrusola, se’ls destina a una de les 30 cel·les del mòdul d’ingressos, en la qual tenen dret a sortir al pati, però no a veure la tele. Sí que podrà veure-la quan passi a un mòdul amb altres presoners nous o poc conflictius.

Bárcenas i ‘Gürtel’

Luis Bárcenas també va estar 19 mesos a la presó vip. Els líders de la trama Gürtel, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, el Bigotes, van sol·licitar al fe-brer el seu trasllat a aquesta presó, ja que les seves instal·lacions són més modernes que les de Valdemo-ro. Francisco Correa, capitost de la trama, hi va passar tres anys i qua-tre mesos. Durant la seva estada entre oc-tubre i novembre del 2009, Llu-ís Prenafeta i Macià Alavedra van preguntar per què no tenien fets els llits de la seva cel·la i per la falta de vi a la presó. H

33 Cinc estrelles 8 Façana de la presó de Soto del Real (Madrid).

JOSÉ LUIS ROCA

La presó vipdel primogènitMario Conde és el bibliotecari de la presó que Jordi Pujol Ferrusola comparteix amb Ignacio González

Hisenda confirma que diners de Ferrovial van anar a parar a CDC

J. G. ALBALATBARCELONA

Els pèrits de l’Agència Tribu-tària van sostenir ahir en el judici pel saqueig del Palau de la Música que fons entre-

gats a l’auditori per part de Ferrovi-al per aparent patrocini van anar a parar en efectiu als extresorers de CDC, el difunt Carles Torrent i el seu substitut i acusat Daniel Osàcar. El fiscal Emilio Sánchez Ulled sosté que per aquest mètode el partit va percebre un total de 3,7 milions en-tre el 2000 i el 2007. Les explicacions dels tècnics d’Hi-senda van recolzar les tesis de l’acu-sació pública i van detallar la proxi-mitat temporal dels cobraments per part dels extresorers i les aportaci-ons que Ferrovial feia a la Fundació del Palau de la Música en conceptes de patrocini. Per això, arriben a la conclusió que els diners que la constructo-ra pagava a l’entitat cultural sorti-en poc després mitjançant talons

Millet i Montull es van embutxacar d’aquesta forma 18 milions entre el 2002 i el 2009

Els pèrits detecten sortides en efectiu de comptes corrents amb xecs al portador

al portador, amb uns imports que anaven a parar a mans de Torrent i després a mans d’Osàcar. Tant els pèrits de l’Agència Tri-butària com de l’acusació particu-lar, exercida pel Palau, com de la de-fensa dels exresponsables de l’audi-tori, Fèlix Millet i Jordi Montull, van reconèixer que es movien ingents quantitats de diners en efectiu i que eren retirades de les entitats bancà-

ries amb xecs al portador. Una de les proves més importants que cor-roboren aquestes operacions és una llibreta trobada a la caixa de segure-tat d’una caixa d’estalvis on s’apun-taven els ingressos i les sortides de comptes corrents, segons els pèrits de l’Agència Tributària. El total, les sortides en efectiu pugen a més de 22,7 milions, se-gons la fiscalia. 719.000 euros més

entre el 2002 i el 2009, va ser de més de 18 milions, encara que, segons els investigadors, més de 9 milions d’euros «han desaparegut sense dei-xar rastre». Els pèrits de la defensa van assegurar que, d’aquesta xi-fra desapareguda, dos milions van anar a parar a sous en negre de tre-balladors del Palau; 1,5 milions, a dietes per als membres del cor i des-plaçaments, i cinc milions es van destinar a pagar factures.

EL CATALÀ D’UNA EMPRESA DE LLEÓ / Les indagacions practicades han pogut determinar quina persona va co-brar els xecs (treballadors del Pa-lau). En la majoria de les operacions no ha resultat possible determinar qui va ser. El motiu: els bancs no han conservat la documentació jus-tificativa. Alguns testimonis, però, van ad-metre que als bancs no se’ls va do-nar la documentació. Per justifi-car les sortides de fons en efectiu, i davant una inspecció d’Hisenda, es van fabricar factures falses. Els pèrits van posar en relleu que una d’elles és d’una empresa de Lleó i es-tà escrita en un català perfecte. A més a més de les suposades en-tregues als extresorers de CDC, fets admesos per Millet i Montull, el par-tit va percebre 630.000 euros entre 1999 i el 2008 pels convenis firmats entre l’entitat cultural i la funda-ció convergent Trias Fargas (ara Cat-Dem). Tant aquesta quantitat com les entregues en efectiu no estaven re-gistrades en la comptabilitat ofici-al, segons els pèrits. A part d’aques-tes sumes de diners, el partit, se-gons l’acusació, es va beneficiar de factures falses de proveïdors del Pa-lau i que corresponien a serveis re-alitzats a CDC. La fiscalia reclama a l’extinta Convergència 6,6 milions d’euros. H

van anar destinats a retribucions en negre a treballadors del Palau de la Música. Els pèrits d’Hisenda van reiterar que una part substancial dels fons retirats per Millet i Montull del Pa-lau van anar a parar directament a les butxaques dels dos exresponsa-bles de l’entitat, repartint-se els di-ners: un 80% i un 20%, respectiva-ment. Aquesta quantitat, moguda

33 Fèlix MIllet es dirigeix en cadira de rodes a la Ciutat de la Justícia.

JOAN PUIG

La plaga de la corrupció 3 El cas del Palau de la Música Pàgines 18 a 22 888

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

471000

79409

Diario

564 CM² - 53%

10437 €

20

España

27 Abril, 2017

P.30

FOTO: Laura Fíguls (ACN) Jordi Pujol evitó a los periodistas

Registros a la familia Pujol para investigar cómo ocultó su fortuna Registran los domicilios y ofi-cinas del expresidente catalán Jordi Pujol y de su hijo Jordi, así como su casa en el Pirineo, en busca de documentos pa-ra reconstruir cómo pudieron ocultar su fortuna. | PÁG.22

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

2112

Diario

832 CM² - 79%

2665 €

1,22

España

27 Abril, 2017

P.31

El jutge ordena escorcolls a la família Pujol per a reconstruir com va ocultar la seva fortuna La investigació es centra en una companyia que el fill gran tenia amb la seva mare i amb la que movien molts milions La Policia Nacional va escorcollar ahir els domicilis i les oficines de l'expresident Jordi Pujol i del seu fill gran a la recerca de documents que permetin reconstruir com van intentar presumptament ocultar la fortuna de la família mentre ja els investigaven.

Barcelona EFE Un dia després d'enviar a presó sense fiança a Jordi Pujol Ferru-sola, primogènit de l'expresiden-te de la Generalitat, el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va ordenar ahir les entra-des i registres als domicilis i ofi-cines dels Pujol a Barcelona, on la policia ja va entrar l'octubre de 2015 en busca de proves del pre-sumpte blanqueig de capitals.

El jutge va fer ingressar en pre-só a Jordi Pujol Ferrusola davant les sospites que, quan ja estava imputat, va continuar amb tot tipus d'activitats bancàries, con-tractuals, societàries i de reconei-xements de deute per a intentar posar fora de l'abast dels tribu-nals la fortuna familiar.

El primogènit de la família Pu-jol, que el jutge sospita era l'en-carregat d'organitzar i distribuir el diner amagat del clan, pràctica-ment no va trepitjar la presó de Soto del Real quan era traslladat a Barcelona per a assistir als re-gistres policials. Després va ser traslladat a la comissaria de La Verneda i, després, a la presó de Brians, on esperarà el retorn a So-to del Real en els propers dies.

Al llarg de sis hores, agents de la Unitat de Delinqüència Econò-mica i Fiscal (UDEF) han registrat el domicili de l'expresident de la

Generalitat en presència de la se-va dona Marta Ferrusola, mentre el mateix Jordi Pujol acompanya-va els policies que inspeccionaven el seu despatx de carrer Calàbria de Barcelona.

Paral·lelament, els agents re-

Els pèrits d'Hisenda han ratificat aquest dimecres que Fèlix Millet i Jordi Montull haurien arribat a moure uns 23,4 milions d'euros en efectiu de comptes del Palau de la Música, sobretot de la Fun-dació i de l'Orfeó Català. Almenys 7 milions se'ls haurien quedat di-rectament, i la resta hauria servit

gistraven, al costat d'un Jordi Pujol Ferrusola sota custòdia po-licial, el seu domicili al carrer Mo-neders i el seu despatx al carrer Ganduxer, unes oficines que el 2014, en plena investigació judici-al, li va comprar la seva filla amb

per altres despeses no justifica-des o finalitats desconegudes. Els pèrits de la defensa han in-tentat justificar bona part dels diners amb factures dubtoses i suposats pagaments amb diner negre a col·laboradors i cantai-res. Els pèrits d'Hisenda i Deloitte han reiterat que bona part dels

558.000 euros que ell li havia do-nat prèviament.

Els agents també han inspec-cionat durant prop d'hora i mitja la segona residència que els Pujol tenen a la petita localitat pirinen-ca de Queralbs (Girona), registre

fons retirats en efectiu per Mi-llet i Montull de la Fundació del Palau i de l'associació Orfeó Ca-talà, almenys 7 milions d'euros, van anar a parar directament a les butxaques dels dos exrespon-sables de l'entitat, quedant-se sempre Millet el 80% del total i el 20% restant per a Jordi Montull.

que han portat a terme en pre-sència de Marta Pujol Ferrusola, la més gran de les tres filles de l'expresident de la Generalitat.

Amb les entrades i registres or-denades, que formen part d'una peça declarada secreta, el jutge de l'Audiència Nacional pretén seguir el rastre dels moviments econòmics que el primogènit dels Pujol va dur a terme en diferents països, des que es va iniciar la in-vestigació de la fortuna del clan, per ocultar suposadament 30 mi-lions d'euros.

D'ANDORRA A PANAMÀ

En aquestes operacions sospi-toses resulta clau la societat radi-cada a Panamà Kopeland Foun-dation, que Jordi Pujol Ferrusola compartia amb la seva mare i a la qual presumptament va traslla-dar els fons que tenia a Andorra quan ja estava sent investigat, ar-ran de la carta en què el seu pare va confessar que el clan guardava un llegat cedit per l'avi Florenci a comptes ocults al Principat.

Segons sosté el jutge De la Mata a l'acte en què va ordenar l'ingrés a la presó de Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit va com-prar aquesta societat panamenya a través de la banca andorrana BPA, per traspassar tots els seus saldos a Andorra, en "una clara operació de blanqueig per ocul-tar béns de l'abast de la justícia", amb el procediment judicial ja obert.

A més, Jordi Pujol Ferruso-la va situar a la seva mare en la mateixa mercantil, "per ajudar-la a amagar també els seus béns", i posteriorment va transferir tots els diners a Mèxic, evitant, no-més amb aquesta operació, que la justícia espanyola li embargués cautelarment 2,4 milions d'euros.

Els pèrits confirmen que Millet i Montull van moure uns 23 milions

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

2112

Diario

832 CM² - 79%

2665 €

1,22

España

27 Abril, 2017

P.32

Confirman que Ferrovial pagaba a extesoreros de CDC Peritos de la Agencia Tributaria ratificaran ayer en la Audièn-cia de Barcelona que el Palau de la Música pagó en efectivo a los extesoreros de CDC Carles To-rrent y Daniel Osàcar cantida-des que la constructora Ferro-vial les hacía llegar mediante aportaciones a la Fundación de la entidad cultural.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

161000

82739

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1395 €

9

España

27 Abril, 2017

P.33

DIJOUS, 27 ABRIL 2017 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 21

Sota l’ombra de la corrupció

Hisenda diu que elPalau va donar a CDCtresmilions en efectiuEls pèrits coincideixen que hi ha diners queno se sap on van anar: entre 10 i 4 milions

SANTIAGO TARÍNBarcelona

Els pèrits d’Hisenda assegurenque CDC va rebre més de tresmilions d’euros sortits delscomptes del Palau de laMúsica.Així ho van afirmar durant eljudici per l’espoli de la institu-ció. A més, els diferents expertsvan coincidir a assenyalar queencara hi ha una importantquantitat de fons que no se sapon ha anat: entre deu i quatremilions.La sessió d’ahir estava desti-

nada a analitzar les sortides enefectiu de diferents comptes delPalau de la Música, i, tot i queavui se centrarà en els fons pre-sumptament rebuts per CDCdes del Palau, els pèrits d’Hi-senda ja van assenyalar qued’aquests comptes en van sortir3.741.898 euros que van anar aparar al partit.A més, tant els tècnics de

l’Agència Tributària com deDeloitte van assegurar que hihavia comptes bancaris del Pa-

lau que no estaven inclosos enla comptabilitat, i des d’allà, se-gons el fisc, es van fer paga-ments a Carles Torrent (extre-sorer de CDC) i al tal Daniel,que la Fiscalia identifica com aDaniel Osàcar, acusat en el cas ique va substituirTorrent al par-tit quan aquest va morir.En total, dels comptes del Pa-

lau en van sortirmés de 23mili-ons d’euros pagats en talons oen efectiu. Segons les pericialsd’Hisenda i Deloitte, se sap ladestinació demésde setmilions(a Millet i Montull directa-ment) i altres pagaments, peròen qualsevol cas queda un im-portant romanent que no se sapon va anar a parar: més de deumilions. Els pèrits de la defensade Félix Millet i Jordi Montullrebaixen aquesta quantitatal·legant que van anar a pagarsobresous del Palau i dietes decantants (cosa que rebaixariasensiblement la quantitat a tor-nar), però en qualsevol cas ad-meten que de quatre milions esperd el rastre.

Fernando Ónega

Els danys col·laterals

Totepisodidecorrup-ció, com les guerres,produeix greusdanys col·laterals. A

Catalunya, per exemple, lacorrupció va ser una de lescauses del canvi de nom deConvergència Democràtica. AMadrid, el saqueig del Canalde Isabel II no només va dete-riorar la imatge del partit go-vernant, sinó que està sent unhuracà que tot ho arrasa. Epi-sodis anecdòtics, com un mis-satgedelministredeJustíciaalseu amic Ignacio González,són convertits pel clima dedesconfiança en una part de latrama. Però això és el menysimportant. El que és transcen-dent és que l’operació Lezo hatraslladat a l’opinió públicauna sensació generalitzada depodridura al poder, que s’haconvertit en un mecanismeplanificat per a l’extracció il·lí-citadedinerspúblics.En els pocs dies que fa que

aquest escàndol és notícia nos’ha salvat cap poder constitu-cional. En surt malparada lajustícia, perquè les informaci-ons diuen que una magistrada“amiga” va filtrar als presump-tes corruptes que estaven sentinvestigats. Per si això no fos

prou descoratjador, les con-verses gravades parlen delsintents de promoure el nome-nament de Manuel Moix, elnom que convé als interlocu-tors, com a fiscal anticorrup-ció. I això es diu tres mesosabans de l’efectiu nomena-ment. És probable que siguiuna casualitat, però semblacarregadapeldiable.Al poder executiu, tenim la

reunió del secretari d’Estat de

Seguretat, JoséAntonioNieto,amb l’avui pres preventiuPablo González. Podria haverestat una entrevista innocent,demà l’explicaràNieto alCon-grés, i l’UCO, que depèn d’ell,va continuar fent la seva feina;però la sospita és lliure i en unclima de desconfiança totasuspicàciaéspossible.L’inicialsilenci brasiler del presidentRajoy sobre l’escàndol i sobreladimissiód’EsperanzaAguir-

rehacontribuïtaesperonar-la.Al poder legislatiu, fracàs ab-

solut de la funció de control.Quan salta la informació, totselspartitsposenelcritalcel;pe-rò abans, i malgrat els rumors,ningúno facappregunta,ningúno interpel·la, ningú no denun-cia. I la comissió d’investigacióparlamentària continua senseconstituir-se.Falta res? Sí, falta el comple-

ment de la complicitat empre-sarial, amb les seves comissi-ons pagades, amb la seva ma-nerad’obtenircontractes, ambels seus suborns. Estat d’opi-nió: el 3%noerauna aberraciócatalana; era (és?) un costumestès per tot el territori, comuna delictiva cohabitació d’in-teressos entre empresarisamics i governantspolítics.Aquesta és la descripció

superficial d’algunsdels danyscol·laterals d’un sol cas decorrupció. Però això és el quecarrega de raons els quemun-ten la seva estratègia políticasobre la base de denunciarque tot el sistema espanyol es-tà fonamentat en una trama.Iaixòéselqueestàdestrossantla credibilitat de la demo-cràcia.Noespot fermésmal alpaís.

La sospita és lliure,i enunclimadedesconfiança totasuspicàcia éspossible

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

581000

120418

Diario

215 CM² - 19%

5947 €

21

España

27 Abril, 2017

P.34

CATALUÑA

Joan PLANES- Barcelona

Apuntan a que diez millones se cobraron con cheques al portador

Hacienda confi rma pagos en metálico del Palau a CDC

Durante esta semana, el juicio del caso Palau está basado en tres jornadas de declaraciones de pe-ritos. Ayer fue el turno de las com-parecencias de los de Hacienda. Los funcionarios de la Agencia Tributaria ratifi caron que la em-blemática institución pagó en efectivo a los ex tesoreros de CDC Carles Torrent –ya fallecido– y Daniel Osàcar –imputado en la trama–, en cantidades que una empresa les hacía llegar mediante aportaciones de la entidad.

En la anterior jornada dedicada a los peritos, se aseguró que entre los dos principales acusados por el millonario desfalco, Fèlix Millet y Jordi Montull, desviaron más de 2,5 millones de euros de las cuen-tas del Palau para obras particu-lares en sus casas. La Fiscalía pide, respectivamente, 27 y 26 años y medio de cárcel, por el presunto expolio, que podría ascender a 35 millones en total.

El interrogatorio de los peritos se centró en el destino de los 18 millones en efectivo que presun-tamente Millet y Montull lograron hacer desaparecer de las cuentas del Palau entre 2002 y 2008, diez de ellos mediante cheques al por-tador que se pagaron en ventani-lla de sucursales bancarias, sin identifi car quién los cobraba.

APUNTAN A CDC

Hasta el momento, casi todos los testigos han coincidido en el jui-cio en señalar que realmente hubo comisiones ilegales hacia la antigua CDC a través de una em-presa, y procedentes de las cuen-tas del Palau. En parte, los propios Millet y Jordi Montull también admitieron estos hechos, aunque no Osàcar.

Los peritos destacaron la proxi-midad temporal entre esos cobros y las aportaciones que una com-pañía hacía a la Fundació del Pa-lau, en conceptos de patrocinio, por lo que concluyeron que el dinero que la empresa pagaba a la entidad cultural salía poco des-pués mediante talones al porta-dor, cuyos importes, dijeron, iban

Efe

En la imagen, el ex tesorero de CDC Daniel Osàcar, en el juicio

a parar a manos de Torrent, y pos-teriormente a Osàcar.

La Fiscalía sospecha que ambos ex tesoreros de CDC cobraron mediante este sistema 3,7 millo-nes de una empresa, en presuntas comisiones ilegales a cambio de la adjudicación de obra pública, que se suman a otros 2,9 que la formación habría recibido a tra-vés de los convenios de colabora-ción con la Fundació Trias Fargas –ahora Catdem–, y facturación falsa de compañías proveedoras del partido.

Según los técnicos de Hacienda, esos talones cobrados en efectivo que supuestamente fueron a pa-rar a los ex tesoreros de CDC se giraron a unas cuentas del Palau de la Música que no se hicieron constar en la contabilidad ofi cial de la entidad cultural.

También sobre cuentas ajenas a la contabilidad ofi cial del Palau se expidieron los talones con los que la fundación Trias Fargas, afín a CDC, recibió 630.000 euros, entre 1999 a 2008, en virtud de convenios anuales de colabora-ción para la promoción de la cul-tura catalana, añadieron los ins-pectores de Hacienda.

Asimismo, también señalaron que, de los 18 millones de euros expoliados del Palau mediante disposiciones en efectivo, un total de 7,8 millones fueron a parar a los bolsillos de Millet y Montull, más de 500.000 euros a costear sus viajes de vacaciones y otros 400.000 euros a otros gastos par-ticulares, principalmente sus servicios domésticos. Para llegar a esas conclusiones, los peritos se han basado en un libro de cuentas que fue hallado en un caja de se-guridad que Millet tenía en el banco.

El cazador que mató a dos agentes rurales les remató desde el suelo

R.B.- Barcelona

El cazador que mató a dos agentes rurales en Aspa (Llei-da) el 21 de enero les volvió a disparar cuando ambos ya es-taban en el suelo después de recibir un tiro cada uno, según los informes de las autopsias.

Uno de los agentes recibió el primer tiro a una distancia de tres a seis metros y el segundo tiro a solo un metro; el otro agente recibió el primero a entre tres y cuatro metros, y el segundo tiro a dos.

La autopsia confi rma que uno de los fallecidos recibió un disparo en el lado derecho de la cabeza y otro en la zona to-rácica y que el segundo agente tenía heridas de arma de fuego en la zona cervical, en la cara y en una muñeca.

El cazador que disparó, en prisión preventiva tras ser cita-do en los juzgados, afi rmó en sus primeras declaraciones que habían sido tres y no cua-tro sus disparos argumentan-do que su escopeta no admitía más cartuchos y que había disparado a una distancia de entre diez y quince metros.

El propio juez en su auto sostuvo que «de ser cierto –que hubo cuatro tiros– no puede sino concluirse que, tras efec-tuar los tres disparos, recargó el arma y realizó un disparo más».

La instrucción del caso está entrando en su fase fi nal, y uno de los próximos pasos será la elección de un juzgado popu-lar. El presidente del Sindicato Asparc, acusación popular en la causa, Francesc Coll, valoró especialmente que las autop-sias «desmienten la versión del asesino».

BREVES

DETENIDA TRAS ROBAR UN DIAMANTE DE 40.000 ERUOS Y REVENDERLO POR 140

Los Mossos d’Esquadra arrestaron a una trabajadora de la limpieza que presuntamente robó un anillo valorado por cerca de 40.000 euros de la casa en la que trabajaba, en la zona alta de Barcelona, y lo revendió por 140 euros en una tienda de compraventa de oro. La empleada fue arrestada por hurtar el anillo y, también fue detenido el dueño de la tienda por estafa.

Los Mossos d’Esquadra arrestaron a tres hombres en Tarragona por presuntamente retener ilegalmente a otro, amenazarle con un arma y agredirle en dos ocasiones. Los hechos ocurrieron el 22 de marzo, cuando fueron a buscar a la víctima a su casa, le agredieron y le amenazaron con un arma de fuego, para llevarlo hasta una discoteca donde le golpearon.

TRES ARRESTADOS POR RETENER A UN HOMBRE Y AMENAZARLE CON UN ARMA

LA POBLACIÓN CATALANA CRECE TRAS TRES AÑOS DE DESCENSO DEMOGRÁFICO

La población en Cataluña a 1 de enero de 2017 es de 7.551.285 habitantes, según datos provisionales del Padrón Municipal de Habitantes, un incremento de 28.689 personas, un 0,4 por ciento más que en 2016, lo que signifi ca que la población catalana crece por segundo año consecutivo tras tres años de disminu-ción seguida.

3LA RAZÓN • Jueves. 27 de abril de 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

12000

Diario

518 CM² - 50%

1764 €

37

España

27 Abril, 2017

P.35

ANNA CABEZA

BARCELONA

Susto en pleno atasco. Una mu-jer que se dirigía al hospital para dar a luz quedó atrapada en los túneles de Vallvidrera de

Barcelona por un atasco que se había originado por un accidente y los ser-vicios de emergencias tuvieron que montar un dispositivo para que con-siguiera llegar al hospital.

Los hechos sucedieron por la ma-ñana cuando la mujer, de 34 años, es-taba en medio de la retención en la C-16 y rompió la bolsa de aguas. La mu-

jer llamó al Sistema de Emergencias Médicas (SEM), que en menos de diez minutos consiguió llegar hasta el co-che de la parturienta con dos ambu-lancias, una de ellas especial, y con la intención de ayudarla a parir «in situ».

El parto, sin embargo, presentaba una complejidad, motivo por el que los

técnicos optaron por trasladarla al hos-pital. Solicitaron un helicóptero me-dicalizado, que pudo aterrizar al lado del peaje de Vallvidrera. El traslado por aire quedó, sin embargo, descar-tado porque por las características del parto los sanitarios lo vieron inviable.

Finalmente, el SEM evacuó a la mu-jer con la ayuda de los Mossos d’Es-quadra, que consiguieron vaciar un ca-rril de tráfico y abrieron paso a la uni-dad de emergencias. A pesar de los nervios, la actuación acabó de forma exitosa y la mujer pudo llegar al Hos-pital de Sant Joan de Déu, donde le atendieron y donde tuvo a su bebé.

Rompe aguas en un atasco y tras intentar atenderla «in situ» y evacuarla por aire, los Mossos la escoltan hasta el hospital

Un parto casi de película

Helicóptero movilizado Se intentó evacuar a la mujer con un helicóptero pero descartó por riesgo y por las características del parto

ABC

BARCELONA

Los peritos de la Agencia Tributaria ratificaron ayer en el juicio sobre el desfalco del Palau de la Música que desde la institución se llegó a pagar en efectivo a los extesoreros de CDC Car-les Torrent y Daniel Osàcar cantida-des que la constructora Ferrovial les hacía llegar mediante aportaciones a la fundación de la entidad.

Técnicos de Hacienda, de la audito-ra Deloitte –que analizó el caso–, y pe-ritos económicos designados por las defensas de Fèlix Millet y Jordi Mon-tull comparecieron ante el tribunal de la Audiencia de Barcelona, en la se-gunda de las tres sesiones que se han previsto para que detallen los movi-mientos de fondos que examinaron.

El interrogatorio de los peritos se centró en el destino de los 18 millones de euros en efectivo que Millet y Mon-tull lograron hacer desaparecer del Pa-lau entre 2002 y 2008, 10 de ellos me-diante cheques al portador que se pa-garon en ventanilla de sucursales bancarias, sin identificar quién los co-braba.

Las explicaciones de los técnicos tributarios sustentaron las tesis de la Fiscalía. Los peritos señalaron la pro-ximidad temporal entre esos cobros y las aportaciones que Ferrovial hacía

a la Fundación del Palau de la Música en conceptos de patrocinio, y conclu-yeron que el dinero que la constructo-ra pagaba a la entidad salía poco des-pués mediante talones al portador, cu-yos importes iban a manos de Torrent, ya fallecido, y después a Daniel Osàcar.

Según los técnicos de Hacienda, esos talones se giraron a unas cuentas del Palau que no se hicieron constar en la contabilidad oficial de la entidad. Tam-bién a cuentas ajenas a la contabili-dad oficial se expidieron los talones con los que la fundación Trias Fargas, afín a CDC, recibió 630.000 euros.

Los peritos señalaron que, de los 18 millones de euros expoliados del Pa-lau mediante disposiciones en efecti-

vo, 7,8 millones fueron a parar a los bolsillos de Millet y Montull, más de 500.000 euros a costear sus vacacio-nes y otros 400.000 euros a otros gas-tos domésticos.

Para llegar a esas conclusiones, los peritos se basan en un libro de cuen-tas hallado en un caja de seguridad de Millet, a la que se llegó a través de un listado intervenido en una caja fuer-te. De esa información los peritos con-cluyen también que Millet y Montull se repartían en un 80 y 20% el dinero conseguido, informa Efe.

Por su parte, los peritos designados por las defensas intentaron justificar cerca de 8 millones de los 10 que seña-lanla Fiscalía y la Agencia Tributaria.

Peritos de Hacienda ratifican pagos en metálico del Palau a CDC∑ Concluyen que el dinero

que Ferrovial pagaba a la entidad iba a manos de Torrent y Osàcar

INÉS BAUCELLS Daniel Osàcar, durante uno de los primeros días del juicio

Reivindicación

Seguimiento masivo de la huelga contra intrusismo en el taxi

La huelga parcial de taxistas del Área Metropolitana de Barcelona contra el intrusismo que se celebró ayer tuvo un seguimiento mayoritario, según los sindicatos. La falta de taxis durante el paro de 10 a 14 horas se notó especialmente en la estación de Sants o plaza de Catalunya. Los taxistas también hicieron una marcha por el centro de la ciudad. La edil de Movilidad de Barcelona, Mercedes Vidal, aseguró que «las falsas economías colabora-tivas no pueden ser la compe-tencia de un servicio regulado y de calidad como el taxi».

En el pleno

La oposición pedirá a Colau que las obras de Glòries no se paren

El Grupo Demòcrata y ERC pedirán mañana al pleno que se rechace la decisión del gobierno municipal de rescindir el contrato de las obras de Glòries. El presidente del PP en el Ayuntamiento, Alberto Fernández, también pidió ayer al gobierno de Ada Colau, que «no busque excu-sas» para parar el proyecto y que «aporten soluciones» para garantizar su finalización. El Ayuntamiento, por su parte, anunció ayer que buscará «garantizar» la situación laboral de los trabajadores.

Transportes

Barcelona estrenará en otoño 12 nuevas líneas de bus

El Ayuntamiento desplegará en dos años 12 nuevas líneas de autobús, las últimas que quedan para tener acabado el despliegue de la nueva red de bus, que tendrá en total 97 líneas. Este otoño llegarán las líneas V5 (Mare de Déu del Port-Pedralbes), V29 (Fòrum-Roquetes), V31 (Mar Bella-Tri-nitat Vella) y D40 (Plaza Espanya-Roquetes). El resto de líneas entrarán en circula-ción en otoño de 2018. Por los cambios, se modificarán algunas líneas y otras desapa-recerán.

abc.es/espana JUEVES, 27 DE ABRIL DE 2017 ABC26 ESPAÑA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

9000

2891

Diario

400 CM² - 44%

1632 €

26

España

27 Abril, 2017

P.36

En el juicio por el Caso Palau, la sesión se ha centrado en los más de 10 millones de euros que salieron del Palau en efectivo y que nose contabilizaron. Los peritos y los abogados defensores no se ponían de acuerdo sobre el destino de este dinero. Hacienda cree quefueron a los bolsillos de los imputados. Decl. Perito Agencia Tributaria

En el juicio por el Caso Palau, la sesión se hacentrado en los más de 10 millones de euros que

salieron del Palau en efectivo y que no secontabilizaron.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : EDICIO MIGDIA DURADA : 75

dimecres, 26 d'abril de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.37

Los peritos de la Agencia Tributaria han asegurado hoy en el juicio del caso Palau que parte del dinero entregado por Ferrovial alPalau de la Música fue a parar en efectivo a los extesoreros de CDC. El fiscal sostiene que por este método el partido percibió 3,7millones de euros entre 2000 y 2007.

Los peritos de la Agencia Tributaria han aseguradohoy en el juicio del caso Palau que parte del dineroentregado por Ferrovial al Palau de la Música fue a

parar en efectivo a los extesoreros de CDC.

Onda CeroPAÍS : Spain PROGRAMA : NOTICIAS MEDIODIA CATALUNYA DURADA : 28

dimecres, 26 d'abril de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.38