Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no...

22
Recull de Premsa

Transcript of Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no...

Page 1: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

Recull de

Premsa

Page 2: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

32

cultura DIVENDRES, 27 DE MARÇ DEL 2015 ara

grafic de Barcelona, Jordi Serchs. Va fotografiar molts actes socials dels últims anys del franquisme. “No va publicar gaire, la majoria de les fotografies que feia eren per a entitats o institucions, com l’Arca de Noè –una entitat barcelonina fundada el 1927 pels pintors Santia-go Rusiñol i Francesc Llop–, el Club dels Nariguts i Terraza Martini”, detalla el comissari de l’exposició, Rafel Torrella. L’exposició es no-dreix d’imatges inèdites, moments de la intensa vida nocturna de la Barcelona de finals del franquisme que mai havien sortit a la llum.

Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a entitats i instituci-ons amb les bodes, batejos i comuni-ons. Va decidir dedicar-se professi-onalment a la fotografia després de les inundacions del Vallès en què van morir més d’un miler de perso-nes. El setembre del 1962 el riu Ri-poll es va desbordar i va arrasar bar-ris sencers construïts de manera precària al costat del riu. Capella va fer-ne un reportatge exhaustiu i el va regalar a Joaquín Soler Serrano. El

Glamur en blanc i negreL’obra d’Antoni Capella mostra la vida nocturna de l’alta societat barcelonina a finals del franquisme

periodista i locutor li va oferir feina i Capella va treballar regularment per a Ràdio Barcelona fins al 1968.

Capella va disparar la seva càme-ra en moltes inauguracions de tem-porada del Liceu, sopars del Ritz, fes-tes a la discoteca Bocaccio i actuaci-ons al Jamboree Jazz Club. També estava molt lligat al món del cinema i va immortalitzar moltes estrenes. Als anys 70 l’estrena d’una pel·lícu-la era tot un esdeveniment, i se cele-brava amb un còctel i una festa. A l’exposició es pot veure l’equip de Perros callejeros o Ovidi Montllor i Maria Josep Arenós en la presenta-ció de la pel·lícula Con el culo al aire, el 30 de juliol del 1980. “Hi ha mo-ments molt curiosos, com una gala d’animals de companyia al Teatre Romea”, detalla Torrella.

Capella treballava sempre amb una Leica. “Tenia un gran domini de la llum de flaix necessària per a la fo-tografia d’interior”, destaca el co-missari. La seva càmera també va captar el destape i una ciutat que co-mençava a despertar de la grisor del franquisme. El 1976 va immortalit-zar la presentació de la revista Yes, segrestada poques hores abans pels funcionaris del ministeri d’Infor-

mació i Turisme, a l’Hotel Oriente. La presentació la va fer Ángel Pa-vlovsky vestit de dona i una espec-tacular Christa Leem va emergir d’un pastís gegantí.

Capella va fer una part impor-tant de la seva feina com a fotògraf al Terraza Martini, un lloc de troba-da de la societat barcelonina al nú-mero 16 del passeig de Gràcia. Pel Terraza Martini hi van passar des de polítics, com un Josep Tarrade-llas que acabava de tornar de l’exi-li, fins a les actrius Rafaela Aparicio i Florinda Chico. Allà s’hi van cele-brar molts còctels que Capella va captar amb la seva Leica. El fotògraf va deixar testimoni gràfic de les fes-tes amb el cantautor francès Char-les Aznavour, amb Al Bano i Romi-na Power en el seu moment d’es-plendor, amb una Bibi Andersen que havia vingut a Barcelona per actuar a l’Apolo, amb una Ana Be-lén que estrenava Sonámbulos, o amb el trio format per Paco Morán, Xavier Cugat i Bárbara Rey.

A partir del 1974 Capella va com-paginar la seva feina de fotògraf a Barcelona amb un negoci fotogràfic a Calafell. El 1994 una greu malaltia el va apartar de la càmera.e

El 31 de juliol del 1965 un jovenís-sim Joan Manuel Serrat debutava amb la seva guitarra a Ràdio Barce-lona. Tenia 21 anys i participava en un programa que presentava Salva-dor Escamilla. Antoni Capella (1934-2005) va captar aquells inicis del Noi del Poble-sec. Al costat de Serrat se succeeixen, en imatges en blanc i negre, el Dúo Dinámico, Ni-no Bravo, Núria Espert, Carmen Se-villa, Andrés Pajares... Capella va ser durant la dècada dels 60 el fotògraf de Ràdio Barcelona. Poc després re-correria les festes, inauguracions i boîtes de la capital catalana. Entre molts altres moments nocturns, va captar un sopar entre Salvador Da-lí i Vivianne van der Cauter, Miss Europa 1975.

L’exposició Antoni Capella, fotò-graf de societat 1955-1980 es pot veure fins al 3 d’octubre a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. “El fons de Capella, que va ingressar a l’Arxiu el 2010, és el més gran que tenim d’un sol fotògraf. Són 250.000 negatius”, explica el director de l’Arxiu Foto-

BARCELONASÍLVIA MARIMON

01. Joan Manuel Serrat a Ràdio Barcelona el 1965. 02. Gina Lollobrigida a la presentació del llibre Italia mia el 1977. 03. Miguel Bosé al Terraza Martini el 1978. ANTONI CAPELLA

01 02 03

El pianista Danylo Saienko guanya el concurs Maria Canals El pianista ucraïnès Danylo Saienko és el guanyador del 61è Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona. Sa-ienko, de 23 anys, va ser l’intèrpret més ben valorat en la prova final que es va ce-lebrar dimecres al Palau de la Música, i tant ell com els altres dos finalistes, el co-

reà Min-Sung Lee i l’alemanya Caterina Grewe, van interpretar el Concert per a pi-ano núm. 1 en si bemoll menor op. 23 de Txaikovski acompanyats per la Jove Or-questra Nacional de Catalunya, dirigida per Manuel Valdivieso. El premi està do-tat en 15.000 euros i una gira de concerts.CULTURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

92 CM² - 11%

443 €

32

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

35

culturaara DIVENDRES, 27 DE MARÇ DEL 2015

Judith Jáuregui i Alba Ventura se citen amb Beethovenlau de la Música. “El Concert núm. 3 és un dels més impressionats de la literatura pianística, el primer en què Beethoven va deixar veure l’àn-sia de romanticisme. I el programa en el seu conjunt és enèrgic, tempe-ramental i amb humor, perquè en-cara que no ho sembli Beethoven te-nia molt humor”, recorda Jáuregui, que l’any passat va publicar el disc Aura, amb obres de Liszt, Debussy i Mompou, un repertori que porta-va “dinou anys treballant”.

“La música és una lluita cons-tant que demana paciència. És molt important saber esperar el re-pertori. Per exemple, per tocar les sonates de Beethoven necessites una profunditat que només et dó-na l’experiència vital. Jo estic espe-rant Brahms, perquè intento ser coherent i sentir que puc oferir-ne una versió digna”, explica la pianis-ta basca. De la mateixa manera, Grau assegura que programa el que creu que és “millor per als músics, per a la seva formació”, sense obli-dar el públic. “L’OCM és una or-questra molt jove, amb una mitja-na d’edat de 35 anys, i combina la passió de la joventut amb el rigor professional”, afegeix Jáuregui. El cicle de l’orquestra tarragonina al Palau de la Música es tancarà el 16

de juliol amb un programa titulat De Catalunya al món, que un dia abans interpretarà al Vendrell i en què participarà la soprano Marta Mathéu. Són obres d’Eduard Tol-drà, Pau Casals, Joaquim Serra, Xavier Montsalvatge i Albert Gui-novart, que l’OCM també portarà de gira per Alemanya, Suïssa i la República Txeca.

“Un concert monumental” Per a Alba Ventura, que per primer cop coincidirà amb Josep Pons al Liceu, el Concert per a piano núm. 4 de Beethoven és “un concert monu-mental”. “És un dels que més he gaudit tocant. Quan Beethoven el va compondre no s’havia sentit res igual”, explica la pianista barceloni-na. Deixeble d’Alícia de Larrocha i Vladimir Ashkenazy i amb una sòli-da trajectòria internacional, Ventu-ra considera que per tocar l’obra que interpretarà avui cal “trobar l’equilibri entre el dramatisme i la sobrietat”. “Has de tenir molt pre-sent l’estructura i no t’hi pots deixar anar”, afegeix. Després del concert al Liceu, Alba Ventura té a l’agenda una gira per diverses ciutats espa-nyoles, en què també interpretarà peces de Beethoven; en aquest cas, les sonates per a piano.e

01. La pianista de Sant Sebastià Judith Jáuregui. COMÈDIA 02. La barcelonina Alba Ventura. L’IMPRESSA

La pianista basca actua amb l’Orquestra Camera Musicae i la barcelonina amb la del Liceu

MÚSICA

Beethoven té una presència desta-cada en les programacions musicals d’aquest cap de setmana, amb l’al·li-cient de poder escoltar dues pianis-tes amb una extraordinària projec-ció. Judith Jáuregui (Sant Sebastià, 1985) afronta el Concert per a piano i orquestra núm. 3 amb l’Orquestra Camera Musicae (OCM) avui a l’Auditori Enric Granados de Llei-da i demà al Palau de la Música. I Al-ba Ventura (Barcelona, 1978) serà la solista en el Concert per a piano núm. 4, que interpretarà avui al Li-ceu, on Josep Pons dirigirà la Sim-fònica del teatre de la Rambla. En tots dos casos, el programa també inclou la Cinquena simfonia de Beethoven, i al Liceu també l’ober-tura d’Egmont. Posats a buscar més casualitats, ahir es complien 188 anys del naixement del compositor alemany.

Els dos concerts de Jáuregui for-men part de la gira de l’OCM que va començar a Tarragona el 21 de març i que acabarà a Madrid el dia 31. A més, el de Barcelona inaugura el ci-cle de cinc concerts que l’orquestra dirigida per Tomàs Grau farà al Pa-

BARCELONAXAVIER CERVANTES

02

01

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

453 CM² - 54%

2403 €

35

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

38

playDIVENDRES, 27 DE MARÇ DEL 2015 ara

➜ CLEM SNIDE I SENIOR PETIT PALAU (BARCELONA) Eef Barzelay (Clem Snide) i Miquel Àngel Landete (Senior) inauguren el cicle BandAutors al Palau de la Música amb un concert que posarà en contacte els sons americana i valenciana d’un i altre. ➔ Divendres 27. 21 h. 13 €

➜ THE SEIHOS MUSIC HALL (BARCELONA) Després d’arrasar amb la cançó Where did the love go?, Guillem Haro, Xavi Haro, Martí Maymó i Adrià Albareda presenten el seu tercer disc, Farewell (2015), al Guitar BCN. Indie pop d’alta volada made in Cat. ➔ Divendres 27. 21 h. 10 €

➜ ROBBIE WILLIAMS PALAU SANT JORDI (BARCELONA) Segona parada de la gira Let me entertain you, que Robbie Williams ha decidit estrenar a l’Estat. Sense material nou per presentar, el britànic promet un repàs a la seva carrera que no escatimarà hits. ➔ Divendres 27. 20. 30 h. Exhaurides

➜ AL FOSTER QUARTET JAMBOREE (BARCELONA) El Cicle 1906 porta a Barcelona Al Foster, un històric del jazz (ha marcat el ritme per a Miles Davis, Sonny Rollins, McCoy Tyner i Yusef Lateef), acompa-nyat per Godwin Louis, David Bryant i Doug Weiss. ➔ Dissabte 28. 20-22 h. 18-22 €

➜ GREGORY PORTER GRAN TEATRE DEL LICEU (BCN) Gregory Porter ja està conside-rat gairebé de manera unànime el millor cantant de jazz (i soul) de l’actualitat. El Suite Festival porta aquest prodigi vocal que recorda poderosament Nat King Cole i Donny Hathaway. ➔ Dilluns 30. 21 h. 15-70 €

LA TRIA

DEL PLAY

CICLE 1906

Nueva Vulcano “Un vol ser com els seus herois, i els nostres feien gires llargues”

ALBE

RTO

POLO

Novelería arriba després d’un llarg parèntesi. Com és que heu tornat? Ens van dir de tocar en un homenatge a The Replacements i va coincidir que jo també tenia algunes cançons. Va ser posar-nos a assajar i adonar-nos que ens agrada tocar i estar junts, fer músi-ca i viatjar. Ho trobàvem a faltar, potser perquè era una cosa més important per a nosaltres del que ens pensàvem. Toqueu molt i feu gires més llargues que la majoria de grups. ¿El directe és l’essència del grup? Un vol ser com els seus herois, i els nos-tres funcionaven fent gires llargues i tocant cada dia si podien. Crec que la nostra música va lligada a una experi-ència concreta que és el concert en un club, un bar o una sala de concerts. No dormim en hotels sinó en cases d’amics o coneguts… és com ens hem educat. Feu una música enèrgica, amb una fú-ria gairebé juvenil. Com acuseu el pas del temps? Carregar els amplis no ens cansa, per-què triem on volem tocar, amb qui vo-lem treballar, els grups teloners, el preu de l’entrada… ho organitzem tot. Si ho fas de gust, cansa menys. Aquesta manera de funcionar autoges-tionada us ve de lluny. ¿És el circuit que vau obrir anys abans els Aina? Una mica sí. També hi ha gent nova i de

vegades és bo deixar-te seduir per gent que ve d’altres mons. Com quan vam to-car al Círculo de Bellas Artes de Madrid, que va ser l’hòstia. Quedar-te al teu cir-cuit de tota la vida dels gaztetxes i ba-retos... No ho sé, també és maco viure experiències noves. Sou veterans i referents de l’escena, però manteniu una actitud molt humil. És que tampoc et pensis que ens diguin guapos tantes vegades… Hi ha coses que són maques, com ara els festivals que, contra pronòstic, han sigut una experi-ència positiva. Com el Primavera Sound. Pensàvem que tocaríem a les sis

de la tarda i que no ens veuria ningú, i no, resulta que era una hora boníssi-ma, en un escenari gran. De fet aquest any hi tornem. Però abans pre-senteu el disc a la Fabra i Coats.

Sí. Hi ha una sala diàfana per a mil per-sones, un espai flipant. Ens cedeixen l’espai però ho muntem tot nosaltres: so, llums, seguretat, neteja, barra... Crec que faré jo els entrepans. Ens feia il·lu-sió muntar una experiència diferent, que no fos el típic concert de sala. El disc es diu Novelería. Per què? El meu tiet em va dir que una novele-ría és com una “chorrada moderna”. Una cosa innecessària, intranscen-

dent, però que a la vegada fa il·lusió. En aquest disc hem volgut rebaixar el to de dramatisme d’altres discos. Hi ha una cançó que es diu Ir a la boya y volver, com el llibre de fotos d’Alberto Polo sobre Nueva Vulcano. És curiós, perquè jo estava molt en con-tra d’aquest títol per al llibre, que volia que es digués Vuelta y vuelta, perquè hi havia moltes referències a bars i llocs d’Espanya on havíem anat, amb les re-ferències i les adreces dels bars a l’ín-dex. Posar-ho a la cançó era una mane-ra d’agrair-li a l’Albert Polo el que havia fet per nosaltres i em va encaixar amb la història que volia explicar. A les lletres hi ha moltes referències a llocs i gent molt concreta. Per què? Molts dels grups que ens han marcat més ho feien molt i també és per ex-pressar agraïment. Joder, tot el que te-nim és el que fem els uns pels altres. Els llocs, coses que han passat en un mo-ment puntual... Situar-ho em sembla evocador. No és gratuït. ¿La camaraderia és un dels signes d’identitat del grup? L’aprenentatge artístic no l’hem fet ni a l’escola, ni a la universitat, ni a internet, sinó entre nosaltres, conversant. A l’ho-ra d’organitzar les coses ens necessitem els uns als altres perquè no tenim res, jo només tinc una raqueta de tenis i una guitarra del 64. Ens hem d’ajudar per-què tots sols no faríem res. Som així per necessitat, potser. | BORJA DUÑÓ AIXERCH

M Ú S I C A

Arran de la publicació de Novelería (2015), l’ex-Aina Artur Estrada ens parla de Nueva Vulcano, grup refe-rencial del posthardcore ca-talà que completen Wences Aparicio i Albert Guàrdia.

➔ Nueva Vulcano ➔ Fabra i Coats. Fàbrica de Creació de Barcelona (Sant Adrià, 20) ➔ Dis-sabte 28 ➔ 20 h. 10 € ➔ Novelería és el quart llarga durada de Nueva Vulcano i està publicat per BCore Disc

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

226 CM² - 27%

1088 €

38

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

LA FRASE«La música de la sardana, amb la seva tenora, és com si fossin un cant, unes cerimònies litúrgiques i una religió sagrada». Ambrosi Carrion,Juan. (Barcelona, 1888 - Cornellà de Conflent, 1973) fou un dramaturg, poeta i novel·lista barceloní.

El moviment constant de nous estils i novesformes dins la música de cobla és realment

remarcable, són moltes les cobles que a més d’in-terpretar sardanes ofereixen versions lliures de

música de cobla i fusions amb elements musicals.En el decurs d’aquests darrers temps hem vist iescoltat moltes combinacions de la cobla amb al-tres instruments, cantants, grups de rock, etc. Ara

tenim aquesta dicotomia entre l’havanera i la co-bla, alhora que veiem que un jove valor de la nos-tra música (Marc Timon) és guardonat. Sense obli-dar grans mestres com Enric Morera.

4RobertRoqué Jutglà

l Centre Fraternal  dePalafrugell, entitatcentenària de caire so-cial de la ciutat, ha or-

ganitzat el cicle de cançons de ta-verna i havaneres El Pastor i la Si-rena, la nostra música al Fraternal.La Fundació ernest morató haofert la seva col·laboració amb lavoluntat d’afavorir la «desestacio-nalització» de les cantades i alho-ra oferir espectacles relacionatsamb l’havanera procurant queaquests aportin algun tret distin-tiu als recitals que sovint podemveure, sobretot a l’estiu.

El Pastor i la Sirena, la nostramúsica al Fraternal oferirà quatreespectacles fins a l’entrada de l’es-tiu:

el primer concert tindrà lloc,avui dia 27 de març a les 10 del ves-pre. sota el títol La Prima Cobla, LaPrincipal de La bisbal, indira Fer-rer-morató, soprano, antoni mas,compositor i pianista, sota la di-recció de Francesc Cassú inter-pretaran havaneres i cançons decasa nostra. no dubtem que aquestformat que combina la sonoritat dela cobla amb una visió més líricade l’havanera serà molt ben rebutpel públic.

seguidament, el 10 d’abril, elgrup Les anxovetes. el 8 de maigserà el torn del duet maitankis.tancaran el cicle els ben conegutsPort-bo, potser el més clàssic delsconcerts del cicle.

La Prima Cobla està formadaper indira Ferrer-morató, soprano,antoni mas, piano, La Principal dela bisbal, cobla, Francesc Cassú, di-rector.

espectacle nascut arran d’unallarga amistat entre La Principal dela bisbal i el duet format per indi-ra Ferrer-morató i antoni mas,soprano i piano, respectivament.Les dues formacions s’uneixenper crear un projecte ambiciós decaire romàntic i  nostàlgic, en elqual s’apropa la música a tots elspúblics.

La Prima Cobla és un projectebasat en la unió de dos elementspuntals  de la música del nostrepaís –l’havanera i la música per acobla– per interpretar obres clàs-siques i simfòniques de composi-tors romàntics de finals del segleXiX i principis del XX, com són al-béniz, bizet, granados o enricmorera.

els arranjaments estan fets es-pecialment per a l’ocasió, de la màde dos grans coneixedors d’amb-dues formacions, Francesc Cassúi antoni mas.

PREMIS AGUSTÍ BORGUNYÓL’entitat sabadell més música

ha organitzat la 15a edició del Pre-mi nacional agustí borgunyó, pera persones o entitats que s’hagindistingit, per la seva dedicació apromoure la música simfònica o delliure format per a cobla.

en aquesta ocasió, el Jurat haelegit per unanimitat, el músiccastelloní marc timón barceló,creador sensible, músic d’esperitlliure, que utilitza la cobla com avehicle poètic i expressiu.

ens trobem davant un compo-sitor jove, que ha conquerit fitesimportants, no tan sols en la com-posició per a cobla, de la qual és un

excel·lent intèrpret de tible, tambéen el món de l’orquestra simfòni-ca, amb partitures que el posicio-nen entre els més destacats mes-tres actuals de la música.

Ha compost suites, bandes so-nores de pel·lícules, poemes i sar-danes modernes gens convencio-nals, etc.

el lliurament del premi tindràlloc avui a sabadell en el decursd’un sopar.

NOU TROMPETA A LA PRINCIPALDE LA BISBAL

en el canvis de músics que s’e-fectuen aquests dies, n’hi moltpocs a les cobles de les nostres co-marques. sí cal destacar el trom-peta de La Principal de la bisbal:deixa la formació ramon mora,que es retira i en lloc seu entra Jor-di gil, procedent a la cobla reusJove.

Jordi gil ha estat membre de laplantilla de músics de l'Orchestralacademy das schleswig-Holstein,de la Jugendorchester baden-Württemberg, de la Jove Orquestranacional de Catalunya, de l'Or-questra de Joves intèrprets dels Pa-ïsos Catalans i col·labora amb al-tres formacions clàssiques comara: l'Orquestra Camera musicae,l'Orquestra de l'auditori Josep Car-reras de vila-seca i l'Orquestra deCambra terrassa 48, entre d'al-tres.

actualment, compagina la sevaactivat docent amb l'interpretati-va essent membre del grup demetalls Àgora brass i a partir d’a-ra a la Cobla-Orquestra La Princi-pal de la bisbal.

150 ANYS DEL NAIXEMENTD’ENRIC MORERA

aquest 2015 commemorem els150 anys del naixement de l’insig-ne compositor enric morera. Peraquest motiu, s’ha creat la comis-sió organitzadora d’aquesta efe-mèride, integrada pel consellerde Cultura, Ferran mascarell; el di-rector del museu de la música iCentre robert gerard, Jaume ay-ats; el director de l'Àrea de músicade l'iCeC, albert bardolet; el di-rector de Cultura Popular de l'i-Cub, Francesc Fabregat; el presi-dent del moviment Coral Català,martí Ferrer; el director de L'au-ditori, Joaquim garrigosa; la re-presentant de la família morera,roser Junquera; el director delPalau de la música Catalana, JoanOller; el director general de CulturaPopular, Lluís Puig, i la cap deservei de recerca i Protecció de lamateixa direcció, verònica gu-arch; el president de la Confede-ració sardanista de Catalunya,Joaquim rucabado, i la directorade la biblioteca de Catalunya, eu-gènia serra.

La Confederació sardanista deCatalunya ha dissenyat el logotipcommemoratiu. s’ha triat per aldia universal de la sardana (21 dejuny), la sardana Catalunya d’en-ric morera, per tal que s’interpre-ti arreu on hi hagi sardanes.

A LA MEMÒRIA DE PEP VENTURA

Cada any es recorda i es fa un ho-menatge, per aquestes dates, a lamemòria de Pep ventura, engua-ny serà aquest cap de setmana.

dissabte 28, aprofitant que l'a-juntament fa una festa de la CulturaCatalana, Populària hi haurà unestand del Foment de la sardanaPep ventura de Figueres a la ram-bla durant tot el dia i a les 7 de latarda s’ha organitzat una audicióamb la cobla els rossinyolets a lamateixa rambla.

el diumenge 29, a les 12h, es faràl’ofrena floral al Panteó de figue-rencs il·lustres i tot seguit es dipo-sitarà una corona de llorer al mo-nument de la plaça tarradelles.

Josep ventura i Casas (Pep ven-tura), morí a Figueres el 25 de marçde 1875, tenia 58 anys.

E

Concert «Prima Cobla» a Palafrugell

AUDICIONSdivendres, dia 27 Sils. Plaça de l’Església. Cobla LaFlama de Farners. H 00:00dissabte, dia 28 Figueres. Rambla. CoblaRossinyolets. H 19.00 Sant Antoni de Calonge. Plaça.Cobla Montgrins. H 19.00diumenge, dia 29 El Barcarès (Catalunya Nord).Plaça. Cobla Nova Germanor. H 15.00 Olot. Passeig d’en Blay (Firal).Cobla La Principal d’Olot. H 12.00 Palamós. Passeig del Mar. CoblaCiutat de Girona. H 12.00 Sils. Vallcanera. Cobla Foment delMontgrí. H 11.30 Tossa de Mar. Cobla la Flama deFarners (Cercavila i sardanes). H 11.00

CONCERTSdivendres, dia, 27 Palafrugell. Centre Fraternal. LaPrincipal de la Bisbal. H 22.00

L’AgendaSARDANES

El Centre Fraternal organitza el cicle de cançons de taverna i havanera «El pastor i la sirena»

SARDANACultura i Societat

■ Diari de Girona divendres, 27 de març de 2015 55

La Principal de la Bisbal.

DIARI DE GIRONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

41000

5556

Diario

1120 CM² - 100%

2940 €

55

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

’Macrofiesta’ paradespedir a Aguirre

La candidata del PP a la Alcal-dia de Madrid, EsperanzaAguirre, abandona su vidaprofesional como cazatalentosen la empresa Seeling & Con-de. Por ello, todo estaba previs-to ayer para ofrecerle una fies-ta de despedida. M*is de 1.000empresarios recibieron invita-cidn para asistir al Palau de laMflsica de Barcelona con mofi-vodel 25 aniversario en el queel plato fuerte era un homena-je especlfico para la liderpopu-far. Todo un bafio de multitu-des con el que Aguirre abre a1o grande su nueva etapa en lapolitica.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

81000

15709

Lunes a sábados

102 CM² - 10%

980 €

2

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MUSICA

1006000

147877

Semanal

108 CM² - 20%

7800 €

42

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

EL MUNDO. VIERNES 27 DE MARZO DE 2015

27

i OTRAS VOCES

@alexsalmonbcn [email protected]

>Ver entrar 7 autocares a la capilla ardiente de Seyne-Les-Alpes y pen-sar en el inconsolable do-lor de centenares de fa-milias. Encoge el alma

@GemmaGuzman Gemma Guzmán

>En plena crisis por el «accidente» del Airbus... Artur Mas va a USA a explicar porque quieren la independencia

@cuinajbm Joan Bagur

>Jordi Pujol Ferrusola o el milagro de los peces y los panes.

@Pantunfle MaCon®

>Si dimarts ja em va su-blevar l’accident de Ger-manWings, avui els de-talls sobre el copilot en-cara més.

@AlfredBosch Alfred Bosch

VOTWITERÍAS

EL MUNDO

Seeliger y Conde, perteneciente al grupo Amrop, que se fundó en 1990 para descubrir y contratar talento capaz de dirigir las com-pañías españolas, ha cumplido 25 años con un nuevo reto. En su aniversario, su presidente y fun-dador, Luis Conde, sigue buscan-do directores para «las orquestas empresariales de este país» y mantiene su espíritu de pasión y esfuerzo para alcanzar metas porque defiende que «casi todo es posible en la vida». Y ayer, en ese empeño de dirigir, se lanzó a coger la batuta para capitanear la Orquestra Simfònica del Vallès, en el Palau de la Música, con La Resurección de Gustav Mahler.

LA IMAGEN DEL DÍA

Pasión y esfuerzo

LAURENT DEREUX

Garantizar la producción y el empleo

7 La suiza Nestlé, de la que es consejero delega-do en España, mantiene su apuesta por la fábrica de Girona que consolida su posición como centro estratégico mundial pa-ra todo el grupo gracias a su especialización en la producción de café soluble, uno de los prin-cipales artículos elabo-rados por esta marca y con una importante cuo-ta de mercado en Espa-ña y Europa. La compa-ñía lleva invertidos más de 230 millones en Giro-na desde 2007.

LLUÍS CABRERA

Un impulso internacional a la rumba

7 El director del Taller de Músics es una de las muchas figuras implica-das con una iniciativa que aspira a convertir la rumba catalana en Pa-trimonio de la Humani-dad por la Unesco, co-mo ya lo son el flamen-co y los castells. Un proyecto ambicioso que requiere de cuantos más apoyos mejor y que em-pieza a andar mañana sábado con una reunión de diferentes voces del sector que persiguen un objetivo: que la rumba sea patrimonio global.

LA PLATAFORMA Construïm dio ayer un paso en firme por su despliegue en Cataluña a partir de la difusión de un ma-nifiesto fundacional en el que ponen sobra la mesa sus in-quietudes ante el escenario po-lítico. Si partidos políticos como Podemos y antes Ciutadans han irrumpido con tanta fuerza en el panorama y han cambiado las aproximaciones de los par-tidos a las preocupaciones de los españoles, un movimiento de las características de Cons-truïm también abre un espacio que va a conectar sin duda con muchos.

La plataforma auspiciada por el líder de Unió, Josep Antoni Duran Lleida, a partir de sus insistentes reproches a la deri-va soberanista y, sobre todo, al cambio radical de eje estratégi-co de la política de los tradicio-

nales esquemas izquierda-dere-cha al más reciente de inden-dentista-no independentista, tiene un nicho. Lo demuestra la confluencia de políticos y pen-sadores de las órbitas socialis-ta, popular y democristiana en este nuevo espacio de modera-ción del discurso, de recupera-ción de la centralidad.

Y aunque no tiene líderes ni se ha constituido aún en parti-do, el manifiesto hecho público ayer bebe del mecanismo de desarrollo que consolidó al par-tido de Albert Rivera: el diálogo y debate inicial de unas bases ideológicas fundamenta cual-quier opción de futuro de un proyecto ilusionante para los catalanes, en especial para los que se sienten huérfanos de re-presentación ante las contradic-ciones de los discursos políticos actuales.

Una alternativa moderada abre el abanico político

UNA VEZ maravillados por la labia y el desparpajo del mayor de los Pujol Ferrusola demos-trados a su paso por el Parla-ment, le llegó el turno de expli-car cómo había hecho para am-pliar su patrimonio y el de su familia casi sin despeinarse. Sus silencios en la Cámara catalana tuvieron que ser respuestas en el Juzgado de Instrucción 31. Y así descubrimos lo de las «láminas financieras». Pura poesía econó-mica al servicio del que tiene mucha cara dura. Las láminas fi-nancieras son algo así como bo-nos al portador pero que están avalados por fondos de inver-sión internacionales. ¿Cómo se hace dinero? Al final es dinero que se presta para inversiones inmobiliarias o no, con sus inte-reses. ¿Se imaginan? Carne de opacidad, como el sincero y so-brado Pujol Júnior reconoce.

Pues en ese territorio gris han estado incrementando su patri-monio Marta Ferrusola e hijos, esos que van con una mano de-lante y otra detrás. Sin embargo, es más que probable que ahora la familia se sienta mejor. No tiene que disimular. Ni unos ni otros. Lo que ya evidenciaron los hijos en sus íntimas vidas lo demues-tran los padres a tenor de la for-ma que tienen de encarar las irregularidades de sus hijos. Pu-jol Júnior declaró ayer que su pa-dre desconocía cómo transformó 140 millones de las antiguas pe-setas en 8 millones de euros. Pe-ro eso ahora ya es difícil de creer.

Lámina financiera

EL APUNTE

ÁLEX SÀLMON

EL TIPO se me arrimó copa en mano. Me han dicho que te dedicas a escribir, dijo. Humm, dije. Yo nunca leí un libro, soltó. Humm, volví a comentar. Era evidente que el hombre iba con algún trago de más.

Estábamos en Roses, pasadas la una del mediodía. Mi amigo Roger Llorens había alquilado una casa en esa localidad y se

había empeñado en celebrarlo a principios de semana, con mucho alcohol y profusión de canapés. Éramos unas 60 personas.

Entonces eres escritor, denunció mi in-deseado interlocutor. Hago lo que puedo, respondí. Me preguntó si los escritores ga-nábamos mucho dinero. Unos pocos sí y la gran mayoría no, aclaré. ¿Tú ganas o no

ganas? Yo soy de los que no ganan, admití. Claro, si fuera por mí no ganarías ná de ná, porque yo nunca leí un libro.

Lo observé con detenimiento evaluando la posibilidad y las consecuencias de apli-carle un rodillazo en el testiculario. Dese-ché la idea por varias razones, entre otras (además de la posibilidad del escándalo)

que el sujeto me llevaba casi una cabeza. Me limité a preguntarle: ¿Pero al menos sabes leer y escribir? Soltó una risotada. Sí, leo y escribo –afirmó– pero no ejerzo. Nueva risotada.

A continuación me soltó un discurso: No creo que leer sirva de mucho. El día que me muera todo lo que pudiera haber leído

y aprendido acabará conmigo bajo tierra, así que pá qué. Pero, si como tú sugieres, puede que la ciencia algún día nos haga in-mortales, ¿qué prisa tengo? Al revés, ten-dría toda la eternidad para leer y aprender. Debí admitir para mí que el razonamiento tenía su propia lógica.

Un rato antes Roger había insistido en que explicara mis criterios sobre eso tan extraño del Transhumanismo. Hablé de la singularidad tecnológica y los nuevos avances en Inteligencia Artificial, abundé sobre la futura posibilidad de reemplazar los órganos envejecidos o dañados por pró-tesis más eficientes y duraderas y transfe-rir los contenidos mentales a un soporte magnético o algo similar.

Alguien preguntó si ese hipotético futu-ro nos haría más felices, entonces emití mi criterio sobre esa entelequia que es la feli-cidad, que nunca es completa, dije, porque se encuentra permanentemente acotada por el temor y los malos recuerdos. El te-mor a perder la dicha del instante menos-caba esa efímera felicidad. También la cul-

pa y el sentimiento de pérdida. Así, las dos principales herramientas de la mente, la memoria y la imaginación, son, al mismo tiempo, un obstáculo para la permanencia de la dicha. En cuanto al temor, conviene aprender a convivir con él, de lo contrario nosotros mismos acabaríamos convirtién-donos en el mismo miedo.

De modo que, habiendo dejado el tema de lado, ahora tenía frente a mí al tipo que se vanagloriaba de no haber leído nunca un libro. Entonces se escuchó un grito; an-tes de un par de minutos se difundió la no-ticia de la caída del Airbus 320 de la com-pañía Germanwings con 150 personas abordo. En estos momentos, al escribir es-tas líneas, me pregunto cuántos de esos pasajeros y tripulantes pudieron llegar a creer, al embarcar, que volaban hacia nue-vos destinos de felicidad.

Ahora yo también, al redactar esta co-lumna, me pregunto para qué sirve leer y escribir. De qué sirve contra el imprevisi-ble destino. De todos modos seguiré ejerci-tando ambas cosas

De qué sirve leer

BULEVAR

LÁZARO COVADLO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

45000

8860

Diario

279 CM² - 27%

1620 €

27

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 9: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

E M 249

CULTURA

EL MUNDO. VIERNES 27 DE MARZO DE 2015

JAVIER BLÁNQUEZ BARCELONA En la larga carrera como director de Philippe Herreweghe (Gante, 1947), Johann Sebastian Bach es el músico que da sentido a su vida. El maestro belga sostiene –como dijera Alban Berg a George Gershwin en París en los años 20– que «la música es la mú-sica», y en su repertorio hay desde obras del Renacimiento –Morales, Lassus– hasta música contemporá-nea –Ligeti–, y cuando dirige reper-torio sinfónico cubre todo el espectro que va de Haydn a Bruckner. Pero pese a todo, también podría decir aquello de que «Bach es Bach».

«Tocar Bach siempre es gratifican-te, lo venimos haciendo desde hace 40 años y siempre hemos encontran-do maneras nuevas de abordarlo y

de descubrir matices». Con el plural incluye al conjunto del Collegium Vocale que fundó en Gante en 1970, su orquesta específicamente entre-nada para abarcar el repertorio reli-gioso antiguo.

«Los músicos han ido cambiando, muchos se han ido y otros han entra-do», explica Herreweghe. «Ahora

mismo el Collegium tiene muchos músicos jóvenes, de poco más de 20 años. Es fantástico, porque yo les aporto mi experiencia y ellos me dan una energía increíble. Ahora pode-mos tocar Bach con más vigor, más rápido; la música así descubre su verdadera energía y belleza. En los años 70 teníamos que hacerlo más lento porque no estábamos seguros del terreno que pisábamos».

Herreweghe atiende por teléfono desde su habitación de hotel en Bru-jas, donde ayer interpretó La Pasión según San Juan de Bach; hoy hace una segunda parada en L’Auditori de Barcelona, dentro de la programa-ción de Música Antigua. Como cual-quier aficionado a Bach sabe, una vi-sita de Herreweghe es un privilegio: sus grabaciones de la música religio-sa de Bach –incluido el ciclo comple-to de las cantatas– juegan en la mis-ma liga que las de sir John Eliot Gar-diner y Nikolaus Harnoncourt, el que fuera su mentor.

Herreweghe fue uno de los prime-ros directores en proponer un ex-haustivo trabajo de arqueología mu-sical y buscar la manera más fiel de tocar la música antigua, con instru-mentos originales, ediciones críticas de las partituras y en localizaciones apropiadas, aunque con el tiempo su discurso se ha vuelto menos dogmá-tico en ciertas opiniones.

«Nunca he dirigido en L’Auditori. Sí lo he hecho en el Palau de la Mú-sica. Pero creo que los auditorios modernos tienen una buena acústica para Bach, aunque sea muy distinta a la de las iglesias en las que él pen-saba cuando escribía un oratorio. Pe-ro si me dan a elegir ahora entre una iglesia o una sala de conciertos, pre-fiero la sala: las voces suenan mejor. Por ejemplo, en Notre Dame de Pa-rís la decoración es majestuosa, pe-ro la acústica es terrible».

«De todos modos, tocar Bach co-mo se hacía en su época es práctica-mente imposible hoy», prosigue. «En el siglo XVII los coros eran de niños varones, pero hoy apenas puedes trabajar sólo con niños porque no hay suficientes cantores, necesitas un coro mixto. De todos modos, no es importante: cuando Harnoncourt y yo sentamos las bases de cómo to-car música antigua, lo hicimos por-que nos parecía lo correcto. En los 80 teníamos que hacerlo de manera di-ferente para destacar, incluso para vender. Ahora creo que hay que ser más humildes frente a la música, y más profundos».

Herreweghe considera que hay que buscar nuevas formas de tocar la música antigua, aunque no a cos-ta de su verdad. «Ahora está de mo-da escenificar los oratorios, como si fueran óperas. Incluso les ponen bai-larines. A mí no me gusta, no quiero espectáculo en La Pasión según San Juan. Quiero trascendencia».

Sobre la cuestión de creer o no en dios para tocar música religiosa, He-rreweghe también tiene una res-puesta clara. «Es una pregunta deli-cada. Creo que el ser humano es re-ligioso por naturaleza. Hay algo espiritual en nosotros; sin esa parte, somos personas mutiladas. Cuando

vas a un concierto, vienes a experi-mentar tu lado espiritual. Somos se-res racionales, ¿pero cómo puedes explicar de manera racional un ada-gio de Bruckner? No puedes negar que lo espiritual está ahí».

Espiritual, por supuesto, no es lo mismo que decir cristiano. «Bach era protestante, y el texto de la Pasión es, lógicamente, dogmático. Para en-tender a Bach da igual si eres pietis-ta, católico o calvinista, lo que no puedes ser es escéptico. Y lo dice al-guien que no tiene especial simpatía por la Iglesia como institución. Me gusta el arte grandioso que financió, pero no su lado oscuro».

Philippe Herreweghe en una imagen promocional. MICHIEL HENDRICKX

MÚSICA LA PASIÓN SEGÚN SAN JUAN

«SIN NUESTRA PARTE ESPIRITUAL SOMOS PERSONAS MUTILADAS»

Philippe Herreweghe dirige esta noche en L’Auditori el majestuoso oratorio de J.S. Bach

«AHORA TOCAMOS LA MÚSICA DE MANERA MÁS VIGOROSA; HACE 40 AÑOS TENÍAMOS POCA EXPERIENCIA Y NO NOS ATREVÍAMOS»

«NO HACE FALTA SER CRISTIANO PARA ENTENDER A BACH, LO QUE NO PUEDES SER EN NINGÚN CASO ES ESCÉPTICO»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

45000

8860

Diario

839 CM² - 81%

4860 €

49

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 10: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

EL PAÍS, viernes 27 de marzo de 2015 5

CATALUÑA

En la final más insólita de suhistoria, en la que por primeravez los tres finalistas tocaron lamisma partitura —en este caso,el célebre Concierto para pianode Chaikovski—, el pianistaucranio de 23 años DanyloSaienko se proclamó anteano-che vencedor absoluto de la 61ªedición del prestigioso Concur-so Internacional de Música Ma-ria Canals de Barcelona.

Saienko se impuso en la prue-ba final, celebrada en el Palaude la Música, al coreano Min-Sung Lee, de 24 años, y a la ale-mana Caterina Grewe, de 26,que obtuvieron, respectivamen-te, el segundo y tercer premio.Los tres pianistas estuvieronacompañados por la Jove Or-questra Nacional de Catalunya(JONC), bajo la dirección deMa-nel Valdivieso; ellos también vi-vieron por primera vez la singu-lar experiencia de tocar tres ve-ces seguidas la misma obra enla misma velada.

En las sesenta anteriores fi-nales del concurso que lleva elnombre de la inolvidable pianis-ta y pedagoga catalana MariaCanals, los finalistas, o bien mi-dieron sus fuerzas tocando unconcierto diferente o, comomu-cho, dos de ellos se inclinaronpor la misma obra. Pero en lanoche del miércoles, en el Pa-lau, los tres jóvenes virtuososque disputaron la última prue-ba del certámen barcelonés riza-ron el rizo apostándolo todo a lamisma carta: el brillante Con-cierto núm. 1 en si bemol menor,op. 23, de Chaikovski, auténticapiedra de toque por sus dificul-

tades técnicas y su arrolladorafuerza melódica.

Curiosamente, este hecho hapermitido comparar no sólo latécnica sino la sensibilidad yconcepción del estilo de los tresfinalistas que hoy viernes recibi-rán el galardón en la ceremoniade entrega de premios que ten-drá lugar en el Saló de Cent delAyuntamiento de Barcelona. Enesta edición han participado 82jóvenes pianistas procedente de22 países, y, curiosamente, en laedición del año pasado tambiénganó el concurso otra joven pro-mesa ucrania, Regina Chern-ychko.

Danylo Saienko, que hacedos años participó en el concur-

so barcelonés y tuvo que confor-marse con una medalla, ha ga-nado ya diversos premios encompeticiones internacionales.Empezó sus estudios a la tem-prana edad de seis años y se gra-duó en la prestigiosa Escuela deMúsica especializada SaloméKrushelnytska para niños dota-dos de la ucrania ciudad de Lviv-Lvov.

Además de obtener el primerpremio del Maria Canals, dota-do con 15.000 euros en metáli-co, el joven pianista ucranio haobtenido el regalo más preciadopara un artista en el inicio de sucarrera: una gira de conciertospor España y el extranjero, y lagrabación de un disco.

Chaikovsky, por ‘partitura triple’en la final del Maria CanalsUn joven pianista ucranio se impone en un concurso enel que los tres aspirantes tocaron la misma pieza

En una carta manuscrita porJoan Miró consta la invitaciónque le hizo llegar a su admira-do amigo Vasily Kandinsky pa-ra que se acercara hasta Mont-roig (Baix Camp) a visitarle.“Tienes que venir en septiem-bre a probar las uvas de estatierra, son extraordinarias”, leindicaba Miró al pintor ruso.La masía tarraconense dondeel artista catalán se recluyó pa-ra perfeccionar su técnicaescultórica y sus trabajos envolumen no es hoy aquel re-manso de paz rural donde Mi-ró respiraba inspiración. De-lante de la casa, donde la vistase topa con el mar, sigue ha-biendo campo, árboles y hastase podrían encontrar uvas. Pe-ro, en la parte posterior delMas Miró, allá donde en tiem-pos se divisaba la sierra delColldejou, hay hoy una auto-vía de cuatro carriles y, al la-do, las vías del tren. Y aún unpoco más allá, la autopista conotros cuatro carriles.

Eclipsado por tanto hormi-gón, el Mas Miró ha permane-cido semi olvidado cuando sehace recuento del legado delautor. Pero ya no más. Así lopretende la Fundació Mas Mi-ró, que ha anunciado una in-versión de seis millones de eu-ros para levantar la tercera pa-ta del triángulo mironiano.Palma, Barcelona y Mont-roig.Lo revelaba Joan Punyet Mi-ró, el nieto del pintor, al asegu-rar que se trata de “un proyec-to ambicioso a nivel mundial”que pretende que “Mont-roigsea una localidad indispensa-

ble en el mundo de Miró”.La propuesta museística y

arquitectónica del Mas Mirópretende convertir el espacioen un fiel reflejo del entornoque imbuía al pintor en losdías en que trazó su célebreLa masía y, de hecho, la casaconserva aún hoy el tocadorque aparece en su Caballo, pi-pa y flor roja y la mesa modelode La table (Nature morte auLapin), pintado en París en1920 y que en 1995 fue vendi-do por la casa de subastasChristie’s, en Londres, pormás de 940 millones de pese-tas. Los trabajos en el Mas Mi-ró están planeados por etapas,se irán realizando a medidaque haya financiación, peroarrancarán en cuestión de me-ses y se pretende que “desdesu primera fase sea visitable”.El proyecto está tutelado porlos estudios RCR y Varis Arqui-tectes.

En ningún caso se trata dehabilitar la señorial viviendacomo espacio de exposicionessino más bien, como dice RosaMaria Malet, directora de laFundació Joan Miró, emularel modelo que se ha sabido en-contrar en Giverny con la mai-son Monet. Se busca perpe-tuar el estudio donde trabaja-ba el artista y rememorar elpaisaje donde se solazabaJoan. Aquel Joan a quien supadre, enojado porque el mu-chacho había decidido hacer-se pintor, le espetó: “Recuerdaque hasta el aire que respirasme pertenece a mí”. Joan Pun-yet Miró recordaba ayer quesu bisabuelo no estaba en locierto del todo porque “la casala compró mi bisabuela”.

LABORATORIOS DIMEFAR, S. L.(sociedad escindida)

INFIPA, S. L.(sociedad beneficiaria de la escisión)

LABORATORIOS DIMEFAR, S. L.(sociedad de nueva creación beneficiaria de la escisión)

ANUNCIO DE ESCISIÓNEn cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 43 por remisión del artículo 73 de la Ley 3/2009 de 3 de abril de modifica-ciones estructurales de las sociedades mercantiles se hace público que el día 17 de marzo de 2015 la Junta GeneralExtraordinaria y Universal de socios de LABORATORIOS DIMEFAR, S.L. (SOCIEDAD ESCINDIDA), aprobó por unanimidad,la escisión total de la Sociedad, con extinción de ésta y división de su patrimonio en dos partes que serán traspasadas enbloque a las sociedades beneficiarias de la escisión, la sociedad de nueva creación, con la misma denominación que laescindida, LABORATORIOS DIMEFAR, S.L. y la sociedad INFIPA, S.L. que, en el mismo día y también por unanimidad,aprobó la escisión y las aportaciones todo ello en los términos establecidos en el proyecto de escisión que también fueaprobado en ambas Juntas Generales. Todo ello con efectos contables desde el día 1 de enero de 2015. Para la escisiónse utilizó y aprobó como balance el cerrado a 31 de diciembre de 2014 aprobado también por la Junta General del 24 defebrero de 2015. El acuerdo de escisión total se ha adoptado con las prescripciones del artículo 42 de la citada Ley 3/2009que regula la escisión en Junta Universal y por acuerdo unánime de los socios y habiendo puesto a disposición de los tra-bajadores de las sociedades la documentación de la escisión.La escisión proyectada se acoge al régimen tributario establecido en el capítulo VII del título VII del Real Decreto Legislativo4/2004 por el que se aprueba el Texto refundido del Impuesto sobre Sociedades. Se hace constar expresamente el dere-cho que asiste a los socios y acreedores de la Sociedad de obtener el texto íntegro de los acuerdos adoptados, los cualesse encuentran a su disposición en el domicilio social. Asimismo se hace constar el derecho que asiste a los acreedoressociales de oponerse a la escisión durante el plazo de un mes desde la fecha de publicación del anuncio de escisión en lostérminos señalados en el artículo 44 de la Ley sobre modificaciones estructurales de las sociedades mercantiles.

Barcelona a 18 de marzo de 2015. Los administradores solidarios de la sociedad escindida doña Elena Bistuer Sanz y don KlausG. Schaefer y doña Isabel Schaefer Bistuer, consejera al igual que los dos anteriores de Infipa, S. L., así como don J. Alejandro

Krier Euwens secretario no Ccnsejero de la misma

CORPORACIÓNECONÓMICADAMM, S. A.CONVOCATORIA DE

JUNTA GENERAL ORDINARIADE ACCIONISTAS

Por acuerdo del Consejo de Administraciónse convoca junta general ordinaria de accio-nistas para su celebración en la calleRosselló nº 515 de Barcelona el día 28 deabril de 2015 a las 11'00 horas en primeraconvocatoria o, si procede, en segundaconvocatoria el día siguiente a la mismahora y en el mismo lugar, con el siguiente

ORDEN DEL DÍA

Primero. Examen y aprobación de la ges-tión social y de las cuentas anuales corres-pondientes al ejercicio cerrado el 31 dediciembre de 2014, y aplicación del resulta-do de dicho ejercicio.

Segundo. Reelección del auditor de cuen-tas.

Tercero. Aprobación del acta de la junta.Todos los accionistas pueden obtener de lasociedad, de forma inmediata y gratuita, losdocumentos que se someten a la aproba-ción de la junta, el informe de gestión y elinforme del auditor de cuentas sobre dichosdocumentos.

Para asistir a las Juntas Generales serequiere poseer, al menos, 10.000 accionesy tenerlas inscritas en el registro contable deanotaciones en cuenta con al menos cincodías de antelación a la fecha de celebraciónde la misma; los titulares de menos de10.000 acciones podrá agruparse hasta reu-nir por lo menos 10.000 acciones paradesignar una persona que les represente.

Barcelona, 25 de marzo de 2015. El secretario del Consejo

de Administración, Pau Furriol i Fornells

Seis millones para queMiró ‘vuelva’ a Mont-roigArranca el proyecto para recuperar lamasía donde vivió y trabajó el pintor

ACABATEX, S. A.En cumplimiento de lo dispuesto por el artículo14º de la Ley 3/2009, de 3 de abril, sobre Modi-ficaciones Estructurales de las SociedadesMercantiles, se hace público que la Junta Gene-ral extraordinaria y universal de accionistas dela Entidad “ACABATEX, S. A.”, acordó por una-nimidad, en su reunión del día 23 de Marzo de2015, la transformación de la Compañía enSociedad de Responsabilidad Limitada, con ladenominación “ACABATEX, S. L.”.

Igualada, a 24 de marzo de 2015.El Administrador. Fdo.: JORDI BIOSCA VALL

INVERLLAR, S. A.En cumplimiento de lo dispuesto por el artículo14º de la Ley 3/2009, de 3 de abril, sobre Modi-ficaciones Estructurales de las SociedadesMercantiles, se hace público que la Junta Gene-ral extraordinaria y universal de accionistas dela Entidad “INVERLLAR, S. A.”, acordó por una-nimidad, en su reunión del día 23 de Marzo de2015, la transformación de la Compañía enSociedad de Responsabilidad Limitada, con ladenominación “INVERLLAR, S. L.”.

La Pobla de Claramunt, a 24 de marzo de 2015. El administrador. Fdo.: JORDI BIOSCA VALL

MARC ROVIRAMont-roig del Camp

Masía de Joan Miró en Mont-roig del Camp. / josep lluís sellart

JAVIER PÉREZ SENZ, Barcelona

Actuación en Barcelona del pianista ucranio Danylo Saienko.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

148000

25725

Diario

407 CM² - 36%

3819 €

5

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 11: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

Les perles de Clem Snide3 Eef Barzelay visita avui en solitari el Petit Palau, amb Senior d’acompanyant

JUAN MANUEL FREIREBARCELONA

A principis de la dècada pas-sada, Clem Snide sembla-ven destinats a menjar-se el món –o almenys una pe-

tita part– amb el seu country alter-natiu de lletres enginyoses però sen-timent honest. El disc The ghost of fashion (2001) es considera un clàssic modern. Però sis anys i dos altres discos no tan ben rebuts després, el grup es va acabar. Eef Barzelay, el seu líder, va seguir publicant discos en solitari, i això és en essència el que segueix fent avui dia un altre cop sota el nom de Clem Snide. «Ja no estic mai segur de quin nom fer servir», diu el músic nord-americà d’origen israelià: «Si Eef Barzelay..., però Clem Snide és el nom que la gent coneix millor, ai-xí que intento fer-ho fàcil per a tot-hom. ¡Sobretot, no deixeu d’esti-mar-me!». No, home, no. La carrera de Bar-zelay pot haver sigut irregular, però en els seus discos mai no falten per-les i en directe és capaç, no sempre, però sovint, de deixar amb la boca oberta. El seu directe a BeCool del

INAUGURACIÓ DEL CICLE BANDAUTORS

2013 ens va recordar per què vam començar a estimar Barzelay en un primer moment. En el recent Girls come first (2015) tampoc falten perles. Dedicat a les dones, des del títol fins a la porta-da («és d’una capsa de fotos que un amic va trobar a les escombraries del departament de policia de Chica-go»), passant per, és clar, les can-çons. «Tinc un projecte expe-riment anomenat cançó perso-nal: els fans em paguen uns quants dòlars i em donen in-formació personal, i els faig una cançó. La majoria són per a noies. Això m’agrada. Diver-ses cançons vénen d’aquest projecte». Alguns dels temes «a la carta» ja esta-ven inclosos a «Songs for Mary», un disc del 2012 que, segons Eef, no va sortir oficialment «perquè no estava content del resultat». En-tre les rescatades figura l’emoti-va All good hearts: «Mary, ho sento, sé que t’aparto / Però llavors és

quan més et necessito / I només vull que t’estiris / Aquí amb mi». En directe, tant de bo torni a deixar-nos aquesta nit amb la boca oberta. El seu concert al Petit Palau (inauguració del cicle BandAutors) serà en solitari, un format que sem-bla ajudar Barzelay a treure el seu costat més visceralment emotiu; re-

cordem el seu citat pas per la sala BeCool.

INTRIGANT REUNIÓ / I per descomptat, la prome-

sa unió amb Miguel Ángel Landete (àlies Senior, també telo-ner) en alguns temes resulta, com a mí-nim, intrigant. «Se-rà magnífic, perquè som uns malpa-rits professionals. Em sembla que farem alguna co-sa de Hank Willi-ams, potser algu-na de Neil Young, o una cançó me-va, és possible»,

afirma H

espectacles 27 DE MARÇ DEL 2015 63DIVENDRES

Danylo Saienko guanya el Maria Canals

MARTA CERVERABARCELONA

El jove pianista ucraïnès de 23 anys Danylo Saienko es va impo-sar dimecres en la final del Con-curs Internacional de Música Maria Canals celebrada al Palau de la Música. L’intèrpret va obte-nir el primer premi del jurat, do-tat amb 15.000 euros en metàl·lic i una gira per Espanya i l’estran-ger. També es va emportar el pre-mi del públic. Saienko, que ja va participar en l’edició del 2013, va quedar per davant de la coreana Minsung Lee, segona, i de l’ale-manya Caterin Grewe, tercera. Nascut a la ciutat de Lviv, a l’oest d’Ucraïna, Saienko es va iniciar en el piano als 6 anys i es va graduar a l’Escola de Música Salomé Krushelnytska per a nens dotats. En l’actualitat estudia a l’Acadèmia Nacional de Música de l’Estat Mykola Lysenko. Aquest és el segon any consecutiu que un ucraïnès guanya el concurs Maria Canals després de la victò-ria el 2014 de Regina Txernitxko (Jarkiv, 1986). H

CONCURS DE PIANO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89305

Diario

117 CM² - 11%

2706 €

63

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 12: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

DIVENDRES30 27 DE MARÇ DEL 2015

ESCÀNDOLS FINANCERS

Andorra crearà un ‘banc dolent’ amb el negoci «il·lícit» de BPA

SALVADOR SABRIÀBARCELONA

L’Executiu vol separar els fons sense problemes per preservar l’entitat

Si el problema per a la conti­nuïtat de l’activitat de la Banca Privada d’Andorra és el temor que una part

del seu negoci sigui il·lícit, la solució per recuperar la confiança passa per crear un banc bo només amb la part del negoci que estigui lliure de tota sospita de blanqueig de capitals, l’acusació del Departament del Tre­sor dels Estats Units que ha posat contra les cordes el sector bancari andorrà. L’altra cara d’aquesta mo­neda és la creació d’un banc dolent, en aquest cas dolent de debò perquè in­tegraria el negoci que es presumeix «il·lícit» de BPA, tal com ho va definir ahir el portaveu del Govern d’An­dorra, Gilbert Saboya. Aquest esquema permetrà estu­diar diverses possibles sortides per a l’entitat: «Des de la venda o la recu­peració de l’activitat total o parcial, i, en últim terme, la liquidació però sempre preservant al màxim el va­lor de la institució», segons el comu­nicat del Govern. Fa dues setmanes l’Institut An­dorrà de Finances (INAF) va encar­regar a l’auditora PwC un informe per separar la part del negoci de BPA clarament legal, del que tingués al­gun dubte. Aquests informes tenien com a objectiu, d’entrada, convèn­cer algun banc internacional per­què li servís de corresponsal a l’exte­

rior i permetés recuperar certa liqui­ditat. Però fins ara aquests intents havien fallat. D’entrada, els que es van fer entre la banca espanyola, a la qual va sondejar primer.

UNA SETMANA / La creació d’aquest banc dolent haurà d’anar acompa­nyada de l’aprovació d’un nou marc jurídic «adequat per donar la millor solució a BPA i fer­ho d’acord amb les directives europees», va explicar el Govern en un comunicat ahir a la nit. Encara que el portaveu va expli­car que en aquest tema és millor no precipitar­se, la veritat és que l’Exe­cutiu va a tota màquina i ja va fer arribar ahir mateix un text a tots els grups parlamentaris perquè l’es­tudiïn i hi facin esmenes si ho con­sideren necessari. Però amb un ca­lendari molt tancat: «El desig del Govern és aprovar la llei la setma­na que ve». Un dels objectius de la norma se­rà la creació de l’Agència Estatal de Reestructuració i Resolució d’En­titats Bancàries (Arreb), molt simi­lar al FROB espanyol que ha servit per reestructurar la banca rescata­da espanyola i fins i tot ara per diri­gir el procés de liquidació de Banco Madrid, la filial de BPA a Espanya. Aquesta Agència serà l’«autoritat competent» per avaluar les possi­bles solucions per a BPA i determi­nar quina és la més adequada per a l’entitat. H

El Govern aprovarà la setmana que ve la llei de reestructuració del sector bancari

25è ANIVERSARI DE SEELIGER & CONDE

Que el Palau de la Música té en els seus gens la creativitat, el desafi­ament i l’ambició –encara que a vegades sigui desmesurada– ho recull la seva fecunda història al servei de la música, primer, però també dels anhels de futur de la so­cietat catalana. Ahir hi va tornar a haver un moment cabdal en la his­tòria de la institució. Luis Conde, un empresari que durant 25 anys ha contribuït al progrés català i espanyol seleccio­nant bona part (o més) dels direc­tius d’empreses catalanes, o de l’Administració, va assumir un

repte personal insòlit: dirigir l’Or­questra Simfònica del Vallès inter­pretant el segon i quart moviment de la segona simfonia de Mahler. El repte, en què es va inspirar Conde, només el va afrontar l’editor Gilbert Kaplan, el 1982, a la Metropolitan Opera de Nova York. Ahir es va repe­tir a Barcelona, amb motiu del 25è aniversari de l’empresa de cercata­lents Seeliger & Conde. En circums­tàncies més adverses del que s’espe­rava, atès el dol oficial per l’accident aeri dels Alps que ha costat la vida de desenes d’espanyols. La presència oficial es va reduir com exigeix el protocol, però la llar­ga experiència de Conde davant les contradiccions inesperades i la flexi­bilitat de les autoritats davant un es­deveniment difícil d’ajornar es va re­soldre amb elegància. Del Govern ca­talà van assistir a l’acte el conseller de Justícia, Germà Gordó, i el secre­tari de Presidència, Jordi Vilajoana. També hi va ser present l’alcalde de

EL PERIÓDICOBARCELONA

La batuta de Conde L’empresari tria Mahler i dirigeix una de les seves obres al Palau de la Música com a missatge personal d’exigència i optimisme de cara al futur

Barcelona, Xavier Trias. Per honrar les víctimes de la tra­gèdia de dimarts se’ls va dedicar la interpretació del quart moviment (urlicht, llum pristina) de l’obra de Mahler coneguda entre els melò­mans com a Resurrecció. Alessan­dra Passalaqua, consultora de See­liger &Conde, va posar la seva veu de mezzosoprano. A la platea, bona part de la clas­se política de les últimes dècades. Des d’Esperanza Aguirre, delega­da de Seeliger & Conde a Madrid, fins a l’expresident José Montilla. I el secretari d’Estat de Comerç, Jai­me García Legaz, Oriol Pujol, Alicia Sánchez Camacho, i Rodrigo Rato. Del sector empresarial hi havia el president del grup Zeta, Anto­nio Asensio Mosbah, acompanyat del vicepresident, Juan Llopart, i el conseller delegat Conrado Carnal. També, entre molts altres, Fran­cisco Reynés, Josep Oliu, Josep Vi­larasau i Mar Raventós. H

33 Segona de Mahler 8 Luis Conde dirigeix l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Generalitat de CatalunyaDepartament de Territori i Sostenibilitat

Direcció de Serveis Subdirecció General de Projectes i Expropiacions

Edicte

De 23 de març del 2015, pel qual es dóna publicitat a la resolució que assenyala dies per a la redacció d’actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades d’expropiació per l’execució del projecte: MB-14013 “Millora local. Millora de nus. Modificació de l’enllaç número 30, Sitges Centre, i incorporació d’un tercer carril entre els enllaços 30 i 31. Autopista C-32, del PK 29+615 al 31+260. Tram: Sant Pere de Ribes - Sitges”, dels termes municipals de Sant Pere de Ribes i de Sitges.

Atès que s’ha publicat la relació dels béns i els drets afectats per l’execució del projec-te MB-14013 “Millora local. Millora de nus. Modificació de l’enllaç número 30, Sitges Centre, i incorporació d’un tercer carril entre els enllaços 30 i 31. Autopista C-32, del PK 29+615 al 31+260. Tram: Sant Pere de Ribes - Sitges”, dels termes municipals de Sant Pere de Ribes

i de Sitges, al DOGC número 6820, de 27 de febrer del 2015, i al diari El Punt Avui, de 27 de febrer del 2015, d’acord amb el que estableix l’article 17 i següents de la Llei d’Expropiació Forçosa en relació amb l’article 56 del seu regla-ment i portant implícita la declaració d’urgent ocupació en l’aprovació del projecte, segons el que determina l’article 19 del Decret legislatiu 2/2009, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Carreteres, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha resolt, d’acord amb el que preveu l’article 52, Conseqüència 2, de la Llei esmentada, assenyalar els dies 20 i 21 d’abril del 2015 a Sitges i el dia 21 d’abril del 2015 a Sant Pere de Ribes, per procedir a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació dels béns i els drets que s’expropien.

Aquest assenyalament s’ha de notificar als interessats convocats, que són els que consten a la relació exposada al tauler d’anuncis de l’Alcaldia corresponent. També es pot consultar aquest edicte seguint aquest enllaç https://tau-ler.seu.cat/inici.do?idens=1

Han d’assistir a l’acte els titulars dels béns i els drets afectats, personalment o representats per persona degudament autoritzada, aportant els documents acreditatius de la seva titularitat

i l’últim rebut de la contribució que correspon al bé afectat, i poden fer-se acompanyar, a compte seu, de perits i/o notari.

El lloc de reunió són les dependències de l’Ajuntament de Sitges i de Sant Pere de Ribes. Tot seguit els assistents es traslladaran, si escau, als terrenys afectats, per tal de redactar les actes.

Barcelona, 23 de març del 2015Alfred Rulló i Gómez

Cap del Servei d’Expropiacions

ANUNCIS OFICIALS

93 484 82 10 La manera més ràpida de fer oficials els seus anuncis

Per a la seva empresa, a partir d'ara, posar un Anunci Oficial serà tan ràpid com marcar aquest número de teléfon

truqui al

Tam

bé p

ot d

irigir-

se a

la s

eva

agèn

cia d

e pu

blici

tat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

540000

89305

Diario

468 CM² - 44%

8494 €

30

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 13: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

Viernes 27 marzo 2015 45Expansión

DIRECTIVOS

mento que le permitió “resu-citar profesionalmente”.

En los últimos dos años, Conde –que ha organizado conciertos sinfónicos o de pia-no– ha ensayado para el con-cierto, recibiendo clases con directores de orquesta como Inma Shara, Jordi Mora, Gil-bert Kaplan y Diego Miquel-Urzanqui, que ha sido su tutor.

El recital contó con la parti-cipación de la mezzosoprano Alessandra Passalacqua, con-sultora de SyC en Houston.

Políticos y empresarios “Los retos, aunque parezcan imposibles, hay que intentar-los y la posibilidad de que se lo-gren existe, del mismo modo que nos planteamos en su día el reto de montar SyC y ahí es-tá el resultado”, según palabras de Conde, que en el acto de ayer reunió a 1.200 personas, entre personalidades del mun-do empresarial y político.

Entre los presentes, estaban Josep Oliu (Banco Sabadell), Francisco Reynés (Abertis), Rafael Villaseca (Gas Natural), Luis de Carlos (Uría Menén-dez), Miquel Roca (Roca Jun-

yent), Marian Puig (Puig), Carlos Tusquets (Banco Me-diolanum), Mar Raventós (Co-dorníu), Joaquim Gay de Montellà (Fomento de Traba-jo), Antoni Abad (Cecot), Enri-que Lacalle (BMP), José Creu-heras (Planeta), Antoni Zabal-za (Ercros), y Javier Godó (Grupo Godó), y los ex altos cargos de La Caixa Juan Maria Nin y Josep Vilarasau.

Varios políticos declinaron la invitación al evento debido al luto nacional de tres días por el accidente aéreo de la aerolí-nea Germanwings, el pasado martes, en los Alpes France-ses, en el que perdieron la vida 150 personas, 50 de las cuales eran españoles. “Resurrección de Maher es la mejor manera de rendir homenaje a las vícti-mas del accidente”, declaró Conde a EXPANSIÓN. No obstante, acudieron Esperan-za Aguirre, candidata del PP a

la alcaldía de Madrid, que tra-bajó en SyC desde principios de 2013 hasta hace tres sema-nas, cuando anunció que opta-rá a dirigir el Ayuntamiento de Madrid. También estuvieron presentes el alcalde de Barce-lona, Xavier Trias; el consejero de Justicia de la Generalitat, Germà Gordó, y la represen-tante del PP catalán, Alicia Sánchez-Camacho.

Camino profesional En su trayectoria, SyC ha co-locado a varios directivos en compañías de distintos secto-res. La empresa, que pertene-ce a la red internacional de ca-zatalentos Amrop, abrió ofici-na en Puerto Rico el pasado verano y, con ésta, ya suma doce oficinas en Barcelona, Madrid, París, Casablanca, Houston, Miami, México DF, Monterrey, Bogotá, Caracas y Buenos Aires. En 2013, el gru-po facturó 20 millones de eu-ros y, recientemente, ha abier-to una nueva línea de negocio que consiste en realizar estu-dios de valoración de la es-tructura directiva de las em-presas.

Expansión. Barcelona Después de veinticinco años buscando directores y conseje-ros delegados para dirigir las orquestas empresariales de Es-paña, el presidente y cofunda-dor de la firma de cazatalentos Seeliger y Conde (SyC), Luis Conde, tomó ayer la batuta del Palau de la Música Catalana para dirigir un concierto del compositor Gustav Mahler con la Orquesta Simfònica del Vallès (OSV).

Dirigir un concierto del céle-bre compositor austríaco (Ka-liste, 1860 - Viena, 1911) para ce-lebrar el cuarto de siglo de la empresa es un reto personal de Luis Conde, quien defiende que “con pasión y esfuerzo casi todo es posible en la vida”. La idea de celebrar el 25 aniversario de la firma de cazatalentos desde el estrado del Palau de la Música, en Barcelona, se remonta a 1982, cuando Conde trabajaba en el sector financiero.

El ejecutivo, más aficionado al esquí y la vela, descubrió a Mahler en los años ochenta en el Avery Fischer Hall, una sala del Lincoln Center de la Me-tropolitan Ópera de Nueva York, cuando Gilbert Kaplan –propietario y editor neoyor-quino de la revista financiera Investors–, invitó a escuchar La Resurrección, la Segunda Sinfonía de Gustav Mahler, a los asistentes de la reunión anual del Fondo Monetario Internacional, que se celebra-ba en Washington.

La particularidad del recital fue que el propio Kaplan diri-gió el concierto. La experien-cia se quedó grabada en la mente de Conde, quien se planteó si algún día sería capaz de hacer lo mismo.

Años más tarde, la música de Gustav Mahler volvió a cru-zarse en la trayectoria profe-sional de Conde en una entre-vista de trabajo que le permitió dar el salto de la banca al nego-cio de cazatalentos, al ser fi-chado para abrir una firma eu-ropea de captación de talento. A juicio de Conde, éste es su particular homenaje a ese mo-

Luis Conde toma la batuta en el Palau de la Música Catalana

MÚSICA

SEELIGER Y CONDE El presidente de la firma de cazatalentos dirige un concierto de Mahler.

ARTE

Rosario Fernández. Madrid Sensorial y experimental, a la vez que melancólica, quieta y atemporal. Así po-dría definirse la exposición Jim Campbell. Ritmos de luz que, desde el 1 de abril y has-ta el 28 de junio, puede verse en la Fundación Telefónica. Esta es la primera muestra que puede verse en España sobre al artista de la luz y que reúne casi 30 piezas desde comienzos de los años 90 hasta 2014. La luz es el instrumento con el que Campbell habla del espacio, del tiempo y de la memoria. Es tan sólo el instrumento ya que, como él mismo asegu-ra, “intento ocultar la tecno-logía en mis obras”. Y lo dice alguien que, tras graduarse en Ingeniería Electrónica y Matemáticas en el Massa-chusetts Institute of Te-chnology (MIT), hace 25 años decidió canalizar su parte técnica con el arte.

Esferas de LED, píxeles, vídeo proyectores, frames, circuitos electrónicos y foto-grafías pixeladas se trans-forman en imágenes evoca-doras que retan y atrapan al visitante cuestionando su capacidad de percepción. El arte de Campbell remite a la historia del arte del siglo XX. Es imposible no pensar en el impresionismo, el puntillis-mo, el futurismo o el mini-malismo al contemplar pie-zas como Light Topography (Jame’s Pool), donde crea a través de LED un relieve to-pográfico en baja resolución de nadadores en una piscina que evoca el movimiento y la profundidad del agua; Blur One, un panel de LED que muestra el vídeo sin edi-tar a una resolución mínima de una escena de las calles de Nueva York; o Last Day in the Beginning of March, un homenaje a su hermano, en el último día de su vida. La tecnología al servicio del hombre.

Jim Campbell, el artista de la luz y las emociones

Unas 1.200 personas se dieron cita ayer en el evento con la presencia de personalidades del mundo empresarial y político Luis Conde ayer durante el concierto de Mahler que él mismo dirigió en el Palau de la Música Catalana.

La empresa, que pertenece a la red Amrop, cuenta con doce oficinas propias por todo el mundo ‘Home Movies’, una de sus obras recientes.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DIRECTIVOS

163000

30464

Lunes a sábados

879 CM² - 82%

14063 €

45

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 14: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

46 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIVENDRES, 27MARÇ 2015

Luis Conde compleix el somni de molts empresaris: dirigir una orquestra com es lidera un grup humà

Caçar el talentdeMahlerMARICEL CHAVARRÍABarcelona

H i ha una passió se­creta al cor demolts empresarisobligats en la sevavida professional a

dirigirgrupshumans, iés ladediri­gir una orquestra simfònica. Ferque aquell conjunt de músics facisonar els instruments al ritme delsseus gestos, de les seves dinàmi­ques corporals, dels seus impulsos.L’empresaribarceloníLuisCon­

de va assistir el 1982 a un concertdirigit pel propietari d’una empre­sa editorial novaiorquesa senseco­neixements musicals, i es va que­dar impressionatper l’experiència.Tant,quehadeciditreviure­laambelldeprotagonista.Ahir a lanit vaarribar la sevaho­

ra. Conde va dirigir al Palau de laMúsica l’Orquestra Simfònica delVallès amb 1.200 espectadors queatapeïenlaplateailesllotges.Lase­vaactuació lavaprecedirundiàlegamb el director de La Vanguardia,MàriusCarol.Però tornema aquella experièn­

cia de fa 33 anys. L’home que vaveure Conde dirigint a l’Avery Fi­sher Hall del Lincoln Center eraGilbert Kaplan, editor de la revistafinancera Institutional Investors.Kaplan dirigia la Segona SimfoniadeMahler. Poc sabia aquest editorel gir que li oferiria el destí. Temps

després es va vendre l’empresa i esva dedicar plenament a la direccióorquestral... de la Segona de Mah­ler,el seurepertorioneandonlydelqualhavenut200.000discos.LuisConde, l’activitatdelquales

desenvolupavaaleshores enel sec­tor de la banca, assistia a aquellconcert coma convidat deKaplan.

Al capde cinc anys, en el procés decreació de la seva firma de caçata­lents, va mantenir una entrevistaque el va portar per camins desco­neguts: després de fallar en la sevaprimera aproximació, va acabarimpressionant el seu interlocutorquan li va confessar la passió quesentia per la Segona Simfonia de

Mahler; en particular, pels movi­ments 2 i 4. Des d’aleshores, es vasentir sentimentalment vinculat alapeçadel compositoralemany.“Vaig ressuscitar –va confessar

ahir–, aquella va ser la meva re­surrecció.Vaigpassardelabancaalheadhunting”.LuisCondeesvasincerardavant

Màrius Carol: “L’estat d’ànim enaquesta ciutat està sotamínims (vadir referint­se a l’accident del vol aDüsseldorf.), però el meu concertno és de rock, sinó una música fú­nebre en què les notes moren perdeixar pas a les següents, que és enelqueconsisteix lanostravida”.EldirectordeLaVanguardiaha­

via glossat abans la seva vocacióaventurera:varecordarunatraves­sia nàutica que va estar a punt denaufragar aCapVerd, i va emfasit­zar la sevacapacitatdesuperació.Després l’empresari va agafar la

batuta ivasonar lamúsicadeMah­ler. Fins a 2.147 vegades l’ha escol­tat Conde abans d’atrevir­s’hi. Noenva, fa dos anys que està submer­git en la partitura. A la platea el se­guien polítics com l’alcalde XavierTrias, el conseller Germà Gordó ol’alcaldable Esperanza Aguirre.També hi va assistir el presidenteditor de La Vanguardia, JavierGodó, comte de Godó, amb nom­brososrepresentantsdel’empresa­riat català.

FREDERIC CAMALLONGA

Luis Conde dirigint ahir a la nit el segon i quartmoviments de la Segona simfonia deMahler

L’experiència es basaen el cas d’un editornovaiorquès que esva vendre l’empresaper agafar la batuta

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

601 CM² - 53%

14840 €

46

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 15: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

Entrevista a Luis Conde, presidente del Grupo Seeliger y Conde

"Con el valor delesfuerzo y con pasi6n

casi todo es posible"

Como se le ocurri6 dirigiruna orquesta?¯ Dicen que en la vida hayque hacer tres cosas: tenetnn kijo, escribir un lJbro y

plantar un firbol. Yo he tenido ocho hi-jos, escribi un libro y plant6 400 ilrboles.Asl que me propuse tres retos mils: cru-zar el Aflilntico a vela -y 1o hice-; hacerun buen vino -y lo logr6; el Analvaro yel Tolimen estiln hoy en los 20 mejoresrestaurantes de Espafia- y dirigir una or-questa. Y en ello ando. Desde luego, es elreto mils complicado de todos.

/.Por qu6 Gustav Mahler y no otrocompositor mils asequible?¯ Mi relaci6n con la mfisica de Mal’derva mgs allil de lo explicable. Cuando tra-bajaba en la banca, en los afios ochenta,asistia cada afio a 1as reuniones del Fort-do Monetario Internacional, en Washing-ton. En 1982, Gilbert Kaplan -un reco-nocido editor, propietario de la revistaneoyorquina Institutional Investors, liderde mercado enmnces- nos invit6 a escu-char la Segunda Sinfonfa de Mahler en elAvery Fischer Hall, una sala del LincolnCenter de la Metropolitan Opera de Nue-va York. Kaplan no sabla mfisica, pero ibaa dirigir la orquesta. Earonces qued6 cau-tivado por Mahler y me dije que, algtlnd/a, yo seda capaz de hacer 1o mismo.

A Kaplan no le fue del todo mal.¯ Vendi6 la empresa al cabo de un tiem-po y se ha dedicado a d/r/gir la Segundade Mahler con mils de 70 orquestas detodo el mundo. Ha sido el director quemils CD ha vendido de esta obra cotosal:200.000 tmidades.

Mahler tambi6n le ech6 una manoafios m~s tarde, ~verdad?¯ Si. Un empresario belga, George Orban,me propuso en 1987 abrir su compafiiade head hunting en Barcelona. Tras pasarlas pruebas pertinentes, me quedaba re-unirme con el presidente de la comisi6nde nombramientos de la empresa, CarteOrban and Partners, un tal Volker Wieg-man, ex McKinsey. Pens6 que, siendo 61alem~n y ex McKinsey, yo ya habia perdi-do la batalla. Pero me fuJ a Mfiinch a suencuentro. Durante la cena, me pregun-t6 por mis hobbies. Cuando le habl6 delesqui y la vela vi que la cosa no andababien, asl que se me ocurri6 mendonar la

I .i.~ ~ ",Jmh’, cofundador junto aGeran~o Seeliger y Sixte Cambmde Seeliger y Conde Amrop,celebr6 ayer 65 afios de vida y25 de la flrma de ’head hunting’Iogrando un reto muy personal:didgir la ’Segunda Sinfonia’-segundo y cuarto movimiento-de Gustav Mahler en el Palaude la Mdsica Catalana, enBarcelona. Ante mds de 1.300personas y sin formacibn musicalacad6mica previa, Condedemostr6 qus, como defend~ael compositor checo, "nada estdfuem de la imaginac’K~nhurnana y todo as posible"

mfisica. Estaba en Mfinich, que, junto aViena y Berlin, eran las tres ciudades conmayor cultura musical. Me lanc6 a la pis-cina, porque sabla poco de mfisica.

Sabia algo de Mahler.¯ A1 preguntarme qu6 clase de mdsica megustaba, le dije que la clilsica y, en espe-cial, el piano y la orquesta sinf6nica. Mepregunt6 cuill era mi compositor preferi-do y se me ocurri6 mencionar a Mahier,aunque s61o lo habla escuchado algunasveces mils desde mi descubrimiento enNueva York. Me descoloc6 cuando dijo:

trabaja con Celibidache". Graciag a JordiMoray Gustav Mahler aprob6 el examen;pas6 de la banca al head hunting. Vein-ticinco afios despu6s, empec6 a trabajarpare hacer realidad este suefio y agrade-cer aquel momento que me permiti6, encierto modo, resucitar profesionahnente.

/.La idea de la resurrecci6n es lo quele atrae m~ de la sinfonla?¯ Yo creo en la resurrecci6n. Mi conexi6ncon la religi6n se basa en la bondad queemana de ella; hace mils bien que real.La lglesia me transmite paz y serenidad;me es tltil. Pienso que la vida no tienesentido sin creer en el mils Allil. Cuan-do la escuch6 en 1982 pot vez primera,la Resurrecci6n se filtr6 en mis entrafias,probablemente porque, sin saberlo, esta-ba predispuesto a absorber todo lo queaqnellos mfisicos desprendian. Afios des-pu6s, me impresion6 que el papa JuanPablo II hiciera que la tocasen en el Va-ticano y la defirdese como un "esfuerzopot lograr una sincera reconcfliaci6n en-tre todos los que creen en un tlnico Dios’.Definitivamente, existe una conexi6n en-tre la mtisica y la espirimalidad..

~Qu6 m~s le impresiona de Mahler?¯ Las obras de Mahler se revelan casi ins-tantfineamente como an gran amor. Lagente cae rendida al escucharlas. A m/meocurri6. De 61, me impresion6 que se hi-ciese a sl mismo motivado por la ambid6ny el esfuerzo; que fuese un mfirtix que seconsum/a en las llamas del trabajo, espe-rando io mismo de sus mtlsicos; y que fue-

"El 1982 via Kaplan -que no sabla mfisica-dirigiendo la "Segunda’ en Nueva York. Mahler me

cautiv6 y me dije que, algfin dia, yo harla 1o mismo"

"~Y algo en especial de Mahler?". "S{, .laSegunda Sinfonfa, la Resurrecci6n, sobretodo el segundo y el cuarto movimien-to", respondi con seguridad. Wiegmanenmudeel6. Despu6s me acompafi6 alhotel, donde, precisamente, me espera-ba un amigo de infancia y colabomdordel maestro Sergius Celibidache, direc-tor de la Filarrn6nica de Mfinich. Conorgullo le dije a Wiegman: "Le presentoa mi gran amigo, el maestro Morn, que

m el sinfonista mils popular e irdtuyentedela 6poca, desplazando al propio Beetho-ven. Sos obras fueron interpretadas 2.200veces en el siglo XX, superando a todos,excepto a Sibelius y Strauss. No recuerdoa ning~m compositor excepto a Mahlerque haya produddo obras de mils de unahorn de durad6n: su Tercera Sinfon[a durahasta 100 minutos. Y me impresion6 tam-bi6n que Mahler dijem que los directoresdeblan interpretar su mfisica como les pa-

redera, acondidon~mdola a la act~stica dela sala y el estado de ilnimo del momento.

Nunea una mfisiea se prest6 a tantaflexibilidad.¯ Segdn Mahler, el director es quien de-cide c6mo interpretar la obra y cufintodebe durar. Lo mejor de la m~sica, dec/a,no se encuentm en las notas: son los mf-sicos y el pdblico quienes tendrfin que in-terpretar su significado. Pot eso Mahler,con sus mttltiples significados, nos hace atodos directores: aunque estemos en unasala como la del Palau, con 1.500 perso-nas, estamos siempre solos cuando escu-chamos su mfisiea, porque con 61 sucedeque, al escucharlo, sentimos que estamosen paz con nosotros mismos. W esto as lomilximo que se puede esperar del arm.

gPor qu6 ha elegido el segundo y elcuarto movimiento?¯ La Segunda Sinfonfa es un poema sin-f6nico, una narrad6n que, en lugar de lalengua, usa el lenguaje de la orquesta. Esuna marcha f’finebre, donde las notas mue-ten para dejar paso alas siguientes. En esemorir consiste su vivir, su Ser. Y eso mismonos pasa a nosotros: los minutos de nuestravida mu~ren para dejar paso a los siguien-tes, y ese ir muriendo es en 1o que consistela ",,ida. Por eso todo tendria poco sentidosi no existiera una nueva vida. E1 segtmdomovimiento recuerda los momentos feli-ces vividos. Yo soy posifivo y op~nista: megusta pensar en lo bueno que hay detr~de m/, no en las desgradas sufiidas. Es asi-mismo 1o que pasa en Seeliger y Conde:estamos orgullosos del camino recorrido y

LA VANGUARDIAMONOGRAFICOS...

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MONOGRAFICO

677000

141874

Variable

1800 CM² - 200%

56000 €

2-3

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 16: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

podemos recordar muchos momentos desadsfacd6n. Pero, tras 25 afios de hacer lascosas bien, toca resucirar, iniciar una nue-va vida con unos medios queen 1990 noexistian: ordenadores, m6viles, internet,digitalizaci6n... [] mundo ha cambiado ySYC se prepara para una nueva ~ida quefiene que fievamos mils all~i.

6Y qu~ nos puede explicar acerca delcuarto movimiento?¯ Es la luz primigenia, original, la quetraspasa nuestros corazones. La luz prls-tina. "Yo parto de Dios y volver~ 0 Dios’,dice la letra. Es la luz que marca el cami-no hacia la nueva ",,ida. Se escuchan lasespectaculares trompetas del juicio final.Se trata de la luz que nos debe iluminar

Luis Conde posaen las oficinas dela empresa Seeligery Conde ubicadasen el corazSn de lacapital catalana

El presidente deSeeliger y Conde,batuta en mano,

dirigiendo bajo laparticular claraboya

modernista del PalauE CAMALLONGA

como personas pensando en los demfis,no en nosotros. Como directivos pensan-do en los accionistas, no en ellos. 0 comopoliticos pensando en el pais, no en susvotos. Es la luz que debe guiarnos comoempresa y mantenernos en una v/a desuperacidn constante, que nos permitaprestar un mejor servicio a la sociedad yacometer con ~xito los prdximos 25 afios.La contralto Alessandra Passalacqua, quees quien la canta, es una consultora denuestra compafila en Houston.

Usted, como Kaplan, no tiene forma-ci6n musical. 6C6mo se atreve a dirigiruna obra tan compleja?¯ No trato de emular o compararme conningtin director de orquesta; serla una

falta de respeto hacia ellos decir que, es-tudiando un par de afios, soy capaz de di-rigir una obra tan compleja. Pero si quie-ro transmitir que, con pasidn y esfuerzo,se puede lograr casi todo. Estamos en cri-sis y, sin ese esfuerzo, no lograremos salirde ella. Mahler decla que nada estfi fueradel alcance de la imaginacidn humana;nada es imposible. Y dijo tambifin quealgunas de las interpretaciones mils con-vincentes que habfa escuchado fueronobra de directores cuyos conocimientos-y, a veces, intelectos- eran limitados.Este acto es un reto que quiero compartircon mis amigos con motivo del 25 ani-versario de Seeliger y Conde. Los retos,aunque parezcan imposibles, hay que in-tentarlos; la posibilidad de conseguirlosexiste.

/.La historia de Seeliger y Conde esun claro ejemplo?~ Montar Seeliger y Conde fue un retoen su dla. Nos llamaron osados, peroahf estfi el resultado. Ahora, llevamos uncuarto de siglo buscando directores paradirigir las orquestas empresariales deeste pals. Lo cierto e~ que cuando Gerar-do Seeliger, Sixte Cambra y yo decidimosmeternos en un sector desconocido enEspafia y dominado por las multinacio-

nales, nadie podia pensar que acabarla-mos lidergtndolo. Las seis siguientes en elranking son multinacionales de renom-brado prestigio...

Explique cdmo se ha preparado paraafrontar este reto.~ Primero, meti6ndome en el personaje eintentando conocerlo bien. Me he leidotodos los libros sobre 61 que ban caldo enmis manos. Heviajado a Kaliste, dondenaci6, y a Jilhava, donde vivi6 su juven-tud. He estado en la casita que se cons-truy6 a la vera del lago Stainbag, juntoa Salzburgo, donde escribi6 durante seisveranos la Segunda Sinfon(a. Tambi6n heido este verano al Festival de Salzburgoa escuchar la S6ptima de Brackner inter-

"En Seeliger y Condeestamos orgullosos delcamino recorrido, peroahora toca ~’esucitar"

pretada por la Gustav Mahler Jugendor-questa. Vi en la Musikverein de Viena elbusto de Mahler que le hizo Rodin. Hastaestuve en el cementerio donde rue ente-rrado en 1911 en la capital austrlaca.

Y, tras empaparse de 61, tocaba estu-dim" a fondo su Segunda.¯ Trat6 de entender el paisaje de la parti-tura -que no las notas-, para memorizarla obra y saber ddnde me hallaba en cadamomento y dar entrada a los instrumen-tos. En dos afios la he escuchado 2.200veces. No debe de haber ning6n directordel mundo que haya escuchado una obratantas veces, entre on’as razones porqueno io necesitan. Compr6 15 CD de dife-rentes directores, para ver cufil me gus-taba mils. Me qued~ con las versiones deGeorge Sold y Brano Walter. Adquirl 10DVD para vet cdmo diriglan diferentesmaestros. Fui a Miami, a una sesi6n detres horas con parte de la sinf6nica de laciudad, de la mano de mi amigo y direc-tor de la misma Eduardo Marturet. Asis-tl en Nueva York a una clase particularde tres horas con el maestro especialistaen esta obra Gilbert Kaplan. Me reunlcon varios maestros para que me dieranconsejos: Ronny Rogoff, en Nueva York;Inma Shara, en Bilbao y Jordi Mora yRub6n Gimeno, en Barcelona. Una vez ala semana, durante dos horas, he tornadoclase con el paciente maestro Diego Mi-guel, a quien le debo mucho por aguantarmis altibajos, igual que a su mujer Pilaren las clases con piano a cuatro manos.Pero 1o mils esforzado ha sido escucharla2.200 veces. Muchos me habrfin visto enlos aviones o en el Ave siguiendo la par-titura. Yes que, si te propones algo, conpasidn y esff~erzo, se logra.

LA VANGUARDIAMONOGRAFICOS...

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MONOGRAFICO

677000

141874

Variable

1800 CM² - 200%

56000 €

2-3

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 17: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

Melodia sofiada,hecha realidad

Luis Conde quiso dirigir en el Palau de la M siea Catalanala "Segunda Sinfonia ’ de Mahler para conmemorar el 25

aniversario de la firma de "head hunting" Seeliger y Conde

ANDREU MASBARCELONA

El Palau de la MfisicaCatalana rue el empla-zamiento elegido paraacoger una celebra-ci6n ins61ita: la firma

de head hunting Seeiiger y CondeAmrop conmemorafia sus 25 afiosde historia en el rechato modernistacon un concierto muy especial. LuisConde, presidente de la eompafila,dirigifia el segundo y cuarto movi-miento de la Segunda Sinfonfa deGustav Mahler, que serla interpre-tada ante mils de mall personas potla Orquesta Sinf6nica del Vall6s.

TRAS LOS PASOS DE KAPLANLa iniciativa emularla el reto queGilbert Kaplan llev6 a cabo en 1982,en el Lincoln Center de la Metropo-litan Opera de Nueva York. Conde-queen aqueIIa ocasi6n sigui6 des-de la platea lasevoluciones deleditor y, a la pos-tre, director deorquesta nortea-mericano- contri-buifia ayer a des-granar la melodiade una de las obrasm~s representflfi-vas del compositorbohemio-austriaco

Casita construidapor Mahler enSteinbach, aorillas del lagoAttersse, dondecompuso la "Se-gunda sinfonia"en los veranos de1889 a 1895

y figura insigne del postromanticis-mo: la Sinfonfa N° 2 en Do menor,conocida tambi6n como La Resu-rrecci6n. E1 empresario barcelon6sse encargar/a de suplir la falta deformaci6n musical acad6mica gra-cias a su empefio y determinaci6n,y a la segufidad de haber estudiadola pieza de Mahler ~le forma au-todidacta, pero a cousciencia- a lolargo de los filfimos dos afios. Delapartado I/rico se encargar/a la con-tralto Alessandra Passalacqua, tam-bi6n consultora de Seeliger y Condean Houston.

La presentaci6n del acto correrlaa cargo del director de La Vanguar-dia, Marius Carol, quien, antes deque las notas de la Segunda empe-zasen a llenar el templo de la mt]-sica catalana, mamendfia una pro-funda conversaci6n con el eventualdirector de orquesta; una suerte deconferencia a cuatro manos que el

El empresariobarcelon~s so6abadirigir el segundo ycuarto movimiento

ante l.ooo personas

La contralto,

AlessandraPassalacqua, es

tambi~n eonsultorade SyC en Houston

programa habla bautizado como"La pasi6n y el esfuerzo acompa-fian nuestra vida’. Una m~xima queConde defiende desde hace tiempo,y que ha welm a sercirle para con-seguir un nuevo reto.

UN BROCHE DE OROAntes de la despedida, los asistentesal evento sedan invitados a brindarcon una copa de cava. AI conciertohabian sido invitados altos directi-vos de las principales empresas ca-talanas y espafiolas, y personalida-des de la vida econ6mica y politicadel pals, as/como socios y emplea-dos de [a laureada compafila decazatalentos. E1 encuentro estaballamado a recordar momentos de lacelebraci6n que, hace ya un lustro-cuando la compafifa cumplia 20a~os de vida-, mvo lugar en la SalaOval del Museu Nacional d’Art deCatalunya, en Montju’ic.

Retos cotuseguidosen estos ~5 ahos

LiderazgoSyC, prim~m firma espa~olaen bdsqueda de direcfivos ydesarrollo de talento directivoen las organizaciones, es unreferente nacionaJ consolidado

Expansi6nLa confianza que los clientes hafacilitado el nacimiento de ungrupo de magnitud intemacional,capaz de acompa~ar a lasempresas en sus proyectos deexpansi6n y profesionalizacibn

l xitoSyC ayuda alas compa~ias aalcanzar el 6xito en el cumplimientode sus objetivos estratdgicos,incoq0orando ejeculdvos yasisfiendo en la definicibn y elfortalecimiento de la empresa

FidelidadEl lndice de repetici6n entre losclientes de SyC, supedor a180%,motiva a la flrma a seguir siendoun aliado clave de los fideresy las organizaciones

PrestigioLa credibilidad y el prestigio deS,yC garantizan la accesibilidada los mejores ejecutivos, ~acual sea el nivel directivo o laresponsabilidad que ocupen

LA VANGUARDIAMONOGRAFICOS...

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MONOGRAFICO

677000

141874

Variable

900 CM² - 100%

28000 €

4

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 18: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a

20 tutiPlán DIVENDRES 27 DE MARÇ DEL 2015

P. CARO [email protected] / twitter: @20m

20minutos

El astro pop Robbie Williams (1974) ha escogido España para dar inicio a su nueva gira de conciertos, Let Me Entertain You Tour, que coge prestado el es-tribillo de una de las canciones más exitosas de su carrera. Es-ta la inició como miembro de la boyband más famosa de los noventa, Take That.

El pasado miércoles, este irreverente crooner y entretene-dor de masas por excelencia arrancó gira en el Barclaycard Center de Madrid, teñido de ru-bio, con cuernos y chaleco. Hoy actuará en el Palau Sant Jordi, lleno hasta la bandera. Irá al-ternando directos hasta el 2 de mayo, con un concierto final en Israel. Williams ha actuado es-

ta semana por primera vez en Madrid. Por Barcelona no pasa-ba en concierto desde hacía más de 10 años. La mejor mane-ra de entretener para este artis-ta excéntrico y sobrado de per-sonalidad es concentrar en es-

ta gira lo mejor de su carrera, sus temas más conocidos. Las sue-cas Baskery serán las teloneras de Williams en España. El grupo formado por Greta Bondesson (banjo de 6 cuerdas, guitarra eléctrica, voz y batería), Stella

Bondesson (contrabajo y voz) y Sunniva Bondesson (guitarra acústica y eléctrica y voz), se es-trena en España con su pro-puesta de rock y folk con acti-tud.Palau Sant Jordi. Pg Olímpic, 5-7.

Hoy viernes (21.00 h).

Música

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) habilita hoy viernes un servicio especial de autobús de bajada, a partir de las 23.00 horas, entre el Pa-lau Sant Jordi y la plaza d’Es-panya con motivo del concier-to de Robbie Williams. Los asistentes a la actuación po-drán validar cualquier título de transporte del sistema ta-rifario integrado.

Servicio especial de bus a la salida

ROBBIE Williams nos promete espectáculo ‘Let Me Entertain You Tour’ � El británico da inicio a su nueva gira en España. En Barcelona se ha hecho esperar 10 años

Raphael versiona sus ‘joyas’Festival del Mil·lenni

Disco ‘De amor & desamor’. Este fin de semana es un monográfico de Raphael en Barcelona. El incombustible artista andaluz ofrece dos actuaciones, el sábado y el domingo, en el Gran Teatre del Liceu. En ellas dará rien-da suelta a lo más granado de su repertorio con clási-cos como Qué sabe nadie o Yo soy aquel. Raphael pre-sentará dentro de esta ac-tuación destacada del 16 Festival del Mil·lenni su dis-co más reciente en el mer-cado, De Amor & Desamor (2014), donde se atreve a versionar algunos de sus te-mas más conocidos y que él mismo denomina sus «joyas de la corona». El cantante de Linares (Jaén) ha cumpli-do 55 años sobre los escena-rios y ha publicado un libro de memorias, Y mañana, ¿qué? Gran Teatre del Liceu. La

Rambla, 41. El sábado y el domin-

go a las 21.00 horas. Precio de las

localidades: de 15 a 70 euros.

Más información: www.festival-

millenni.com.

Wyoming y los Insolventes. La banda de l’humorista i presentador de televisió El Gran Wyoming és la convidada d’avui del Festival Guitar BCN amb el seu repertori rock de totes les èpoques. BARTS. Paral·lel,

62. Avui (21 h). Preu: 15 i 20

euros. www.barts.cat.

Clem Snide. El cicle BandAutors inaugura avui la seva cinquena edició al Palau amb un concert inèdit, que reunirà al valencià Senior i a Eef Barzelay, líder de la banda Clem Snide. Actuaran primer en solitari i després junts, mostrant la seva mútua admiració. Palau

de la Música, 4. Avui a les

21.00 h. Preu: 13 euros.

www.palaumusica.cat.

José Domingo. L’artista català passa per la sala Salamandra amb el seu nou disc Almería. Av. Carrilet, 301 de

L’Hospitalet. Avui a partir de

les 21.00 hores. Preu: 10 i 15

euros. www.salaman-

dra.cat.

I a més...

Robbie Williams pisa Barcelona de nuevo tras 10 años. ARCHIVO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

205000

179919

Semanal

90 CM² - 10%

1250 €

3

España

27 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 19: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a
Page 20: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a
Page 21: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a
Page 22: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català§-d… · Les inundacions del Vallès Capella no va conèixer la fama però va treballar intensament. Combina-va la feina per a