Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · Si vols la independència, ha de tenir una...

Recull de

Premsa

35ara DIMARTS, 17 DE NOVEMBRE DEL 2015 cultura

Prince posposa la gira europea pels atemptatsDoctor Music ha informat que, a causa dels atemptats a París, es posposa l’esperada gira europea de Prince per Europa fins a nou avís. Els concerts de Piano & a microphone havien de celebrar-se a Viena, Glasgow, Londres i Birmingham, i s’estava negociant una data per al desembre a Barcelona.

Montse Aguer, nova directora dels Museus Dalí La directora del Centre d’Estudis Dalinians, Montse Aguer, ha sigut nomenada responsable dels museus de la Fundació Gala-Dalí, càrrec en el qual substitueix Antoni Pitxot, mort l’estiu passat. El pintor i amic de Dalí va rebre ahir un homenatge a Figueres, tant pel seu llegat pictò-ric com per la seva tasca al Teatre-Museu.

Procés “El que els dic a Artur Mas i als seus ‘mariachis’ és que no facin trampes”

“Sense la Guerra de l’Iraq no hi hauria hagut l’atemptat de París”

Vaig participar en aquell concert perquè era un moviment espontani. Però després, quan van arribar els gurus a dirigir-lo, la cosa va comen-çar a canviar. Per exemple, Podem pretén simbolitzar aquell movi-ment, però de seguida va començar a fer concessions en pro del resultat que podria obtenir en el futur. Així també va néixer l’estalinisme.

¿Troba algun paral·lelisme entre el 15-M i el moviment independentis-ta català? Sobre l’independentisme català ja m’he expressat alt i clar. Vaig anar al Camp Nou a cantar pel dret a de-cidir. Ara el que els dic a Artur Mas i als seus mariachis és que no facin trampes, que no juguin brut. Estan posant pedaços aquí i allà per ob-tenir una petita majoria clandesti-na. Si vols la independència, ha de tenir una majoria potent, forta. Jo crec en la independència, però no en una independència feta de peda-ços per obtenir un 50% i escaig. La independència demana un altre ti-pus de majoria. El que han de fer és agafar el pic i la pala i treballar per obtenir-la. Però ara estan jugant

fent trampes, per una banda Artur Mas i els seus mariachis i per l’al-tra la derechona.

Fa uns anys deia que amb una bona dreta, si existís, es podria raonar. ¿Existeix aquesta dreta? Hi ha gent de dretes intel·ligent, que té unes conviccions que no comparteixo però que és capaç de comprendre altres valors que no si-guin els seus. Però, on és aquesta dreta? I l’esquerra, on és? Estem una mica fotuts.

Ara a Xàtiva per fi han reconegut l’aportació de Raimon. ¿Creu que les noves generacions són més sensibles a la feina que vau fer els cantautors? El reconeixement a Raimon ve dels que tenen el poder ara; no és el re-sultat d’un moviment de masses. La joventut no respira les cançons de Raimon, ni les meves ni les d’altres. La gent està respirant el puto rock anglosaxó. Molt de futbol i molt de rock, i aquí ens tens. Aquest reco-neixement no està legitimat en la gent, no és una foto de la realitat d’avui dia.e

Paco Ibáñez, a punt de fer 81 anys, segueix sortint a l’escenari per can-tar els grans poetes i per manifestar una indignació que no entén de par-tidismes. Aquest dimecres, a les 21 h, porta la gira Vivencias al Palau de la Música, en un concert que for-ma part del Festival del Mil·lenni.

De cara al concert, ¿com afectaran al seu ànim els atemptats de París, una ciutat on va viure i amb la qual ha tingut molta relació? Ja pots imaginar-t’ho. Amb tot el que ha passat i el que està passant, hi vas com vestit de dol. El pitjor, i d’ai-xò la gent se n’oblida, és l’origen de tot: gràcies, Bush; gràcies, Aznar; gràcies, Blair. Aquí neix tot. Si aques-ta gent no hagués atacat l’Iraq... Sen-se la Guerra de l’Iraq no hi hauria ha-gut l’atemptat de París. La mare dels ous és aquí. La resta és distreure i mirar cap a una altra banda.

Què poden aportar la música i la poesia en aquest context? És com si diguessis: “Un got d’aigua quan tens set què t’aporta?” Doncs et calma la set i fa que puguis seguir viu. La cançó seria aquest got d’ai-gua que et permet seguir sentint.

La gira Vivencias va lligada al pro-jecte educatiu Palabras con Alas, adreçat a les escoles públiques. ¿L’educació és la base de tot? Palabras con Alas és el projecte de la Julia [Sanjuán], la meva companya. Serà una revolució en l’ensenyament. Molts professors han sigut incapaços de crear sensibilitat i curiositat en els alumnes. Per exemple, en la música, per aprendre a tocar un instrument havies de passar tres anys estudiant solfeig, i al final només de sentir la pa-raula solfeig ja et sortia icterícia. Ha sigut un error. El procés educatiu ha de saber provocar l’interès i la curio-sitat de l’alumne. El gran pas que cal fer és com captar l’interès d’aquest alumne que està desitjant anar més enllà en el coneixement.

El maig del 2011 va fer un concert per als indignats acampats a la pla-ça Catalunya. Com valora el 15-M?

BARCELONAXAVIER CERVANTES

A FLOR DE TIEMPO

Paco IbáñezMÚSIC. ACTUA AQUEST DIMECRES AL PALAU DE LA MÚSICA

quel Badia, membre de Bandera Negra –grup secret d’acció direc-ta d’Estat Català–, va ser nomenat comissari general d’ordre públic el 1934. Les seves denúncies i campanyes contra la CNT i la FAI li van crear alguns enemics. Va du-rar poc en el càrrec: el 12 de setem-bre del 1934 va haver de dimitir per la seva manera d’actuar. Jus-to Bueno i Lucio Ruano el van as-sassinar el 28 d’abril del 1936, amb el seu germà Josep, quan sortia de casa seva al carrer Muntaner.

Bueno va ser detingut i posat en llibertat pel magistrat José Márquez Caballero, l’últim go-vernador civil de la monarquia d’Alfons XIII, expulsat de la car-rera judicial per antirepublicà el 1932 i readmès durant el Bienni Negre. Quan Franco va crear el seu Tribunal Supremo, va ascen-dir Márquez de categoria i va ser nomenat magistrat.e

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

646 CM² - 77%

3426 €

35

España

17 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

L’estiuetscric aquest paper en

E plena bonanza de l’esti-net de Sant Martl,aquests dies que eltemps, corn penedint-se

de les maleses queja ha fet i de lesque far~ -fred i pluj a ivendavals por-tadors de grisalles i descontenta-ment als paisatges i als cors-, ensofereix una treva deliciosa i encorat-jadora. Els arbres de fulla caduca,queja han canviat els seus verds perun esclat glori6s d’or i de coures, ensofereixen un espectacle emocionantde calidesa terminal sota d’un solque sembla acomiadar-se per sem-pre. Als migdies fa caloreta, encara.Els cirerers d’arbo~ ja han enc~s elsseus fanalets ferruginosos i els galle-tans i els grSvols maduren les sevesbaies de cara al Nadal que s’acosta.Aquests dies esplendorosos coinci-deixen amb la festa de Sant Martl,que va ser bisbe de Tours, per6 queabans havia estat soldat romh. Laiconologia ens el presenta tallantamb l’espasa la seva capa en duesmeitats, i donant-ne una aun pobreque es moria de fred. E1 pobre es vaabrigar suficientment i va podertrampejar el fred que tenia, aLxf comnosaltres, amb aquests dies de cli-matologia suau, trampegem el re-mot de l’hivern queens amena~a.Sant Martl ks un dels sants m~s po-pulars del cristianisme i em semblaque aix6 live del fet d’haver donat alpobre nom6s mitja capa. Va set in-tel.ligent, perqu~ sil’hihagu6s donattota, hauria estat ell quihauria mortde fred. DonantTn’hi mitja, se’n vansortir tots dos. Es el sant del pacte idel possibilisme.Nitotatu nitotajo.Un bon exemple per a aquests diesque vivim al nostre pais.

Renunciar a mitja capa ks el quehauria de fer, em sembla, Conver-

NARCiS COMADIRA

ESCRIPTOR I PINTOR

g6ncia. I la CUP, per la seva banda,s’hauria d’acontentar nom~s ambmitja. Jo crec, humilment, que laCUP hauria d’investir Mas per noumesos, i els altres nou dels divuit, in-vestir-ne un altre. O a l’inrev~s: pri-mer un altre i despr~s Mas. Seria unbon exemple d’aquesta voluntatd’anar cap a la independ6ncia queno dubto que t6 la CUP. Jo crec quela CUP no pot renunciar a tot i tam-b6 crec que Mas hauria de renunci-ar a alguna cosa. I aquests que diuenque sense Mas el proc6s esth perdut,em sembla que s’equivoquen, per-qub si ks veritat que es tracta d’unmoviment de la societat civil, rantli fa qui el lideri. D’altra banda, quela CUP sigui exigent ks fonamentalper comen~ar aquesta travessa, queser~ accidentada, sense elllast de lacorrupci6. I no es pot pas dir que elpartit del president Mas estiguilliu-re de tota culpa. A1 contrari./,Perqu6, em pregunto, en tot el discursd’investidura, espl~ndid en moltsaspectes, no es va dir ni una parau-la sobre la corrupci6? Era el granmoment de fer una autocrltica seri-osai de demanar perd6.A mi m’hau-ria agradat que Mas hagu6s posat lescartes sobre la taula, i qui diu car-tes diu comptes, queens hagu6s ex-plicat qu~ hi havia en la trama ciu-

nista de les comissions dnrant elsvint-i-tres anys de govern delpresi-dent Pujoh Qu~ hi havia d’amagaten aix6 que coneixem corn el cas Pa-lau, qu~ en sabia Converg~ncia, qu~sabia el president Mas dels tripijocsdels cadells del president Pujol, dela primera dama i del mateix Pujol.Massa fanguissars t~rbols. Nom6samb el sacrifici, potser sense cap fu-tur de redempci6, de l’exposici6 dela veritat, per dolorosa que sigui, unpartit es pot regenerar.Sense lapre-sid~ncia de Mas, el seu partit segu-rament esth perdut. ~,Podem per-metre’ns, per6, ajudar entre tots a lasalvaci6 de Converg~ncia? Conver-g~ncia sempre arrossegarh el farcellc, ada dia m~s pesat de la corrupci6.Es aquest farcell el que fa por a laCUP, em sembla. Lifa por que aca-bi per entrebancar, a la curta o a lallarga, qualsevol intent d’anar enda-vant amb el proc6s.

Aquest estiuet de Sant Marti hatingut, almenys a la costa, uns epi-sodis de boires espesses i blanqui-noses que tapaven el sol i la vista.Baixaven de no s~ on i es posavensobre el mar. Els blaus tan merave-llosos sota la llum esbiaixada de latardor s’apagaven, l’horitz6 desapa-reixiailes toques iels pins de lacos-ta quedaven tom difuminats, perdi-en el color, dissolt en aquell magmacaligin6s. L’escalfor del sol, tanagradable, es canviava per una me-na de calfred premonitori. Per6 avegades, al cap d’una estona que po-dia ser molt llarga, la boira es foniai tornava el sol i el seu consol. E1 martornava a brillar, els pins eren m~sverds que mail el rosat del granit deles roques tenia nn color gaireb~ co-mestible. Beneidaboiraque ens aju-da, quan se’n va, a apreciar millor elnostre m6n de cada dia.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEBATE DE IDEAS

127000

14121

Diario

369 CM² - 44%

1958 €

41

España

14 Noviembre, 2015


CR|TICA DE MI)SICA TRiO ARRIAGA

Benet Casablancasi els ArriagaTrio ArriagaObres de Haydn, Casablancas, ~ra, Granado~ i Arlx~s.

Petit Palau, dijous, 5/XI/203_5.

ALBERT FERRER FLAMARICH

Dins el Cicle Int~r-

, prets Catalans alPetit Palau el TrioArriaga va actuar

amb un programa que com~binava la tradici6 rom~nticaamb elements folkloritzants(Granados, Arbds), la crea-cid contempor~nia catalanam~s recent (Casablancas,Parra) i un p(~rtic haydni~. Trio Gypsy d’aquest transi-tava de I’aura pre-beethove-niana del moviment centraldavant el vertigen rftmic ide digitaci(~ del ’perpetuummobile’ del final.

El conjunt format pel vio-iinista Pedro Roddguez, elvioloncel.lista David Apell&-niz i el pianista Daniel Ligc-rio s’ha sabut projectar ambrepertori nacional com el Trioespa~ol Op. ~. de FernandezArb(~s i el Trio de Granados.EIs serveix arab expansivitaten la macroforma i precisi6en el detail (especialmenten les refer~ncies folklo-fitzants: modalitat, jocs decolors, acompanyaments r[t-mico-harmSnics, els rasgue-jars,...).

Igualment brillant, pode-r(~s i pulcre es mostra ambel repertori contemporani. Am~s, transmet un respecte iempatia imprescindibles per

a endinsar-se en obres cornel Trio ndm. 2 .Knotted fields,d’Hector Parra, enguany com-positor resident del Palaude la Mdsica Catalana. Unaobra amb un paper destacatper un pianista hipersonor iinfal.lible corn Ligorio davantles cordes que, a partir de lavariaci5 del material inicial,jugava amb I’alternanqa demasses sonores prSximes acldsters amb dissenys m6shoritzontals servits ambgran riquesa de color.

Un altre dels al.licientsera I’estrena mundial delTrio Albumblatt f(Jr Arri-aga del sabadellenc BenetCasablancas, dedicat a laformaci6. Pot~ncia i expan-si6 sonora amb contrastosexpressionistes -menysradicals queen obres ante-riors- eren encapqalats pelviol~ explorant sovint el regis-tre agut.

Casablancas I’empra corn1’agent motor en I’oposici(~d’estats an[mics en unaobra d’uns set minuts deduraci(~ closa arab un tempslent subtil.

La percepci5-insuficient,parcial- en una sola audici6m’atansava a un domini dela combinaci5 de momentsde gran tensi6 i obscuritatamb altres de lirisme i majorclaredat en un estadi com-partit per altres composici-ons cambr[stiques dels dar-rers anys.L’efic~cia t~cnicai idiom&tica dels Arriaga vanser clau ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

203 CM² - 22%

264 €

46

España

14 Noviembre, 2015


Primeres figures i molta varietat musical

al Banc Sabadell Festival Mil.lenniMaceo Parker, Roger Hodgson, Nicola Di Barii Orfe6n Donostiarra, al programa

Amb I’estrena delseu treball HollowMeadows, el ’crooner’romantic RichardHawley obre dimartsque ve el BancSabadell 17~ FestivalMil-lenni a la salaApolo de Barcelona.L’exSupertramp RogerHodgson, MaceoParker, el malin~s SalifKeita, Carlos NdSez ola can(~d mel~dica deI’itali& Nicola de Baris(~n altres atractius.

CARLES CASCON

El Banc Sabadell no nom~sd(~na ferm suport a 1’Sperades dels inicis sin5 que obre elventall estil.lfstic ales figuresinternacionals m~s actuals.Aquest any exhibeix mdsculcorn a principal patrocinadordel festival al que dSna nom,el del Mil.lenni, que a la 17aedici6 porta grans noms aescenaris barcelonins com elLiceu, L’Auditori, el Palau dela Mdsica i sales corn Razz-matazz, Apolo, Bikini i BARTS(www.festival-millenni.com).

Despr~s de Richard Hawleyi tot seguit el cantautor Paco

Melody Gardot, queva cancel-lar el

concert a Pedralbes,ve el 21 de mar(~

Ib~ez, que fa I’dltim conce~de la gira Vivencias (18, Palaude la Mdsica), ve el cantautorrex& Mica R Hinson a I’Apolo (3de desembre), on presenta alsnombrosos fans Micah R Hin-son And The Nothing (2014).

23 concerts fins el malg

D’aqu[ al maig de 2016, ambel comiat amb la mexicana LilaDowns (Bala y chcolate) i laSimfonova de Marcel Gorgori,el programa de la promotoraConcerts Studio busca satisferpdblic de molts generes en 23concerts (i queden artistes perconflrmar). L’Orfe6n Donos-

Roger Hodgson fa reviure els ~x~s de Superlxamp

Melody Gardot presenta

20 ELPAÍS Sábado 14 de noviembre de 2015

ESPAÑA

En sus declaraciones como impu-tados por blanqueo de capitalesante el juez José de la Mata, losdos hermanos admitieron que hi-cieron trasvases de dinero a lacuenta del hermano mayor. Perosubrayaron que se trataba solo de“compensaciones” por algúnexce-so a la hora de repartir los benefi-cios, según fuentes judiciales. Laexistencia de esos traspasos cons-ta en la comisión rogatoria queAndorra remitió hace unosmesesa la Audiencia Nacional. La docu-mentación incluye todos losmovi-mientos bancarios en aquel paísdel primogénito del expresidentey ha dado un vuelco al caso Pujol.

Josep y Pere, que respondie-ron a todas las preguntas del juezy de la fiscal, rechazaron la idea(atribuida por los investigadores)de que la familia ha funcionadocomo un “grupo criminal”. Pese alas transferencias de Andorra yotras operaciones conjuntas quetambién constan en la causa, losimputados afirmaron que cadahermano desarrolla sus negociospor su cuenta.

La fiscalía sospecha que la for-tuna ocultada por la familia enAndorra procede de comisionesilegales a cambio de la adjudica-ción de obra pública durante elmandato de Jordi Pujol en la Ge-neralitat (1980-2003). Uno de losindicios que avala esa tesis sonlos 11,5millones que el primogéni-to obtuvo de una decena de em-presarios cuyos ingresos proce-den, en buenamedida, de las adju-dicaciones públicas en Cataluña.Según los investigadores, esas su-puestas “asesorías” o “intermedia-ciones” que prestó Jordi Pujol Jú-nior jamás existieron y sirvieronpara camuflar las mordidas.

La familia —y por esa sendadiscurrieron las declaraciones deayer de Josep y Pere— defiendepor el contrario que el origen deldinero es un “legado” que el pa-

dre del expresidente, Florenci Pu-jol, dejó a su nuera y sus nietos almorir (1980). El hallazgo de esascuentas obligó al expresidente dela Generalitat a confesar, en vera-no de 2014, que su familia habíamantenido una cuenta oculta enAndorra durante 34 años.

Josep detalló ante De la Matasus manejos en Andorra. Explicóque se acogió a la amnistía fiscalaprobada por el Gobierno de Ma-riano Rajoy para regularizar losfondos. Precisó además otras ope-raciones afloradas por la comi-sión rogatoria entre 2008 y 2010.Según él, esos movimientos decuentas corresponden a un “prés-tamo” a un ciudadano andorranoque, luego, éste le devolvió.

“¿Y no será que este dinero esel resultado de actividades ilíci-tas?”, preguntó la fiscal. Ambos

hermanosnegaron el cobro de co-misiones e insistieron en que losfondos procedendel legadogestio-nado por Jordi. Los dos señalaronque tenían “plena confianza” ensu hermano mayor.

El interrogatorio también ver-só sobre los negocios de Josep yde Pere. Josep fue preguntadopor su relación con el exvicepresi-dente del Barça Jaume Ferrer,también imputado y que figurabacomoapoderadodeMTTahat, so-ciedad patrimonial de Josep. Éstedetalló que, cuando Ferrer se se-paróde sumujer en 1999, lo “reco-gió” y le nombró apoderado.

Tras declarar durante seis ho-ras (Josep ocupó más de cuatrohoras), ambos quedaron en liber-tad sin medidas cautelares. Eljuez ha levantado, además, el se-creto de sumario.

La Fiscalía General del Estadoestudia ampliar a más perso-nas la querella contra la cele-braciónde la consulta indepen-dentista del 9-N del año pasa-do por la que están imputadosArtur Mas, su entonces vice-presidenta, Joana Ortega, y laconsejera de Enseñanza, IreneRigau. Así lo anunció ayer enSantander la fiscal general,Consuelo Madrigal, al ser pre-guntada sobre si se iba a am-pliar la querella por prevarica-ción, desobediencia, malversa-ción de fondos públicos y usur-pación de funciones.

“No se ha ampliado pero seprevé la ampliación a algunaotra persona”, dijo Madrigal.“Eso se está estudiando”, aña-dió. Fuentes de la fiscalía gene-ral precisaron que la amplia-ción que se medita no afecta-ría a cargos públicos, sino apersonas “de segundo y tercernivel”. Es decir, funcionarios oempleados de la Generalitatque pudieran haber participa-do en la “ejecución de las órde-nes” para hacer la consulta.

Antes del 9-N, algunos juris-tas advirtieron de que la Gene-ralitat ponía a los funcionariosal borde de la ilegalidad, peroel Gobierno de Mas sostuvoque no iban a imponer nada yque todo quedaba en manosde voluntarios. Una posibleimputación de funcionarios(por ejemplo, directores de co-legios que abrieron sus puer-tas para la consulta), podría te-ner el efecto de una llamadade atención para los funciona-rios tras la suspensiónpor par-te del Tribunal Constitucional,esta semana, de la declaraciónindependentista.

Nuevos informesLa querella por el 9-N fue pre-sentada por la fiscalía y se estátramitando en el Tribunal Su-perior de Justicia de Cataluña,dondeMas, Ortega y Rigau de-clararon como imputados ha-ce unmes. Las fuentes consul-tadas señalan que, a raíz de es-tas declaraciones, el instruc-tor ha pedido informes y, se-gún el resultado de estos, sedecidirá si se amplían lasimputaciones. A la Fiscalía delTribunal Superior de Justiciade Cataluña no ha llegado demomento ninguna instruc-ción sobre la posibilidad deimputar a más personas en lacausa, informa Jesús García.

Madrigal afirmó ayer quesu departamento está “expec-tante” ante lo que suceda enCataluña y aseguró que lleva“reflexionando”mucho tiemposobre los escenarios que sepueden abrir ahora en esta co-munidad, según informaEuro-paPress. En su opinión, el esce-nario de ruptura, o la “autolla-madadesconexión” deEspaña,es “delictivo”.

Parte de la declaración deJosep Pujol versó sobre un“pelotazo” que le benefició aél mismo, pero también asus hermanos Pere, Oleguery Jordi. En 2005, los cuatrohijos de Pujol compraronacciones por 42.000 eurosde General Lab, propiedadde Carles Sumarroca, funda-dor de Convergència. Lasacciones fueron vendidas“sin justificación” a un pre-cio “muy inferior al de mer-cado”, según el juez. Dosaños después, los hermanospercibieron 2,3 millones conla venta de las acciones.

ConvergènciaDemocràtica de Ca-talunya (CDC) ha negado ante eljuez haber recibido 6,6 millonesde euros en comisiones ilegales através del Palau de la Música. Enel escrito de defensa del caso Pa-lau, al que ha tenido acceso ELPAÍS, el partidonacionalista consi-dera que las acusaciones no pa-

san de una “mera sospecha” y su-braya que “no existe el más míni-mo indicio” para concluir que re-cibió 6,6 millones de la construc-toraFerrovial a cambio de la adju-dicación de obra pública duranteel últimoGobierno de Jordi Pujol.

La fiscalía y el juez consideranque Ferrovial pagó la mayor par-te de ese dinero (3,7 millones) en

efectivo a los dos extesoreros delpartido: Carles Torrent y DanielOsácar. “¿Quién les vio recibiendoese dinero?”, se pregunta irónica-mente el abogado de CDC, XavierMelero. Como Torrent falleció en2005, el único acusado es Osácar,que afronta una petición de sieteaños de cárcel. “Nadie le ha vistorecibiendo ningún sobre”, se res-ponde el abogado en su escrito.

Convergència irá a juicio co-mo partícipe a título lucrativo yaque, presuntamente, se lucró confondos obtenidos de forma ilícita.El partido de Artur Mas, sin em-bargo, niega la mayor: “CDC noha recibido comisiones ilícitas deFerrovial, ni por 6,6 millones nipor ningún otro importe”, sostie-ne.Ni en el partido ni en su funda-ción afín (CatDem) “se ha detecta-do ningún incremento patrimo-nial no justificado”.

Además de los 3,7 millones enefectivo, la investigación conside-ra que otros 630.000 euros fue-ron a parar a las arcas del partidomediante falsos convenios de cola-boración firmados entre el Palauy la Fundación Trias Fargas (re-bautizada como CatDem tras elescándalo). El escrito de la defen-sa replica que esos convenios fue-ron “escrupulosamente ejecuta-dos” (aunque el partido ha optadopor devolver el dinero).

El resto del dinero (2,3 millo-nes) se canalizó, presuntamente,a través de empresas de buzoneoy marketing electoral que cobra-ron del Palau por trabajos no rea-lizados y que, al mismo tiempo,eran proveedores y donantes deConvergència. El partido defien-de que no tiene “ninguna rela-ción con la facturación” de esasempresas al Palau.

La fiscalíaestudia nuevasimputacionespor la consultadel 9-N

El “pelotazo”con Sumarroca

CDC sobre el ‘caso Palau’:“Nadie vio al tesorerorecibiendo sobres”El partido niega que percibiera 6,6millonesen comisiones a cambio de obras públicas

Los Pujol admiten traspasos de dineroen Andorra entre los hermanos

R. RINCÓN, Madrid

J. G., Madrid

JESÚS GARCÍA / FERNANDO J. PÉREZ, MadridJosep y Pere Pujol Ferrusola, dos de los sietehijos del expresidente catalán, admitieronayer en la Audiencia Nacional que hubo tras-pasos de fondos entre las cuentas de los her-

manos en Andorra. Josep y Pere no se des-marcaron del guion familiar y situaron elorigen de esos fondos —ocultos al fisco du-rante tres décadas— en un “legado” de suabuelo Florenci. Ese capital fue gestionado,

detallaron al juez, por el primogénito, Jordi,que repartía los rendimientos del legado asus hermanos. Las transferencias, sin embar-go, no eran unidireccionales (de Jordi a losdemás), sino de ida y vuelta.

Josep Pujol llega, ayer, a la Audiencia Nacional para declarar ante el juez. / KIKE PARA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

1504000

202165

Diario

237 CM² - 21%

8631 €

20

España

14 Noviembre, 2015


8 2000-2015 Así éramos, así somos

N. B. I.

La música en viu té més presència que mai a Catalunya. A la cartellera ens podem tro-bar amb quatre dies seguits de la megagira de U2 i, alhora, amb una multitud de petits con-certs en sales alternatives. Si fa 15 anys ja es parlava de grans concerts, el que ha canviat és que hi ha més públic, més sales i més ganes de música en directe. Si fem un balanç dels da-rrers anys, és innegable que la crisi i el feno-men de les descàrregues ha marcat aquest sector, però no precisament de forma nega-tiva. El què potser sí que ha fet un gir és el ti-pus de concerts que es fan, un canvi que ha vingut de la mà de les bandes i cantants d’ara, que potser no atrauen un públic de masses com ho feien abans Michael Jackson o els Rolling Stones.

Un dels grans productors actuals, Neo Sa-la, fundador de Doctor Music, ho té clar: «Ara hi ha més gires que mai, molts més con-certs, en tots els for-mats i tots els dies, només cal veure la cartellera». Sala ha vist com des del 2000 fins ara «les coses han canviat molt». Si abans els artistes vi-vien gràcies a la ven-da dels seus discos, ara, en plena era de les descàrregues, els in-gressos es basen en les seves actuacions. «Ara ja no n’hi ha prou amb posar la ràdio o l’IPOD sino que volem una experiència, no és el mateix veure-ho en streaming».

Per Barcelona han passat els darrers anys bandes i solistes tant importants com Madon-na, Depeche Mode, Mark Knopfler, Leonard Cohen o Lou Reed. Però potser el cas més pa-radigmàtic és el de Bruce Springsteen, amb qui es diu que la ciutat hi manté un idil·li des que el Boss es va adonar que al concert de Montpeller de 1985 hi havia una autèntica pe-regrinació catalana. «L’inici de l’affaire va ser llavors», recorda Neo Sala, que ha omplert el Camp Nou i altres grans recintes en diver-ses ocasions amb l’actuació d’Springsteen.

Parlem de grans bandes i no ens podem oblidar d’Smashing Pumpkins, Wilco, Coldplay, David Byrne, The Strokes o Franz Ferdinand. Què tenen en comú? Que tots ells han passat pels escenaris de Razzmatazz. Se-gurament aquesta és la sala que il·lustra mi-llor el panorama musical els darrers anys, ja que precisament ara celebra el seu 15è aniver-sari. Fins al 19 de desembre, s’ha programat un cartell de luxe per festejar-ho al més pur estil de l’emblemàtic club del Poble Nou. Però si parlem de sales, hem de destacar el paper

MÚSICA SALAS

LA MÚSICA COM A EXPERIÈNCIA: MÉS CONCERTS QUE MAI Hi ha més públic, més sales i més actuacions en directe a Catalunya. Canvien els hàbits de consum i passem dels megaconcerts a espais alternatius amb música en viu

de l’Apolo, amb la seva aposta per la música emergent i alternativa, i la Sala Bikini, amb noms tan diferents com Eels o El canto del lo-co. Barcelona compta amb nombroses sales on s‘hi fa música en viu, algunes d’elles, dis-coteques com Luz de Gas o Music Hall, d’al-tres de més petites com Sidecar o Salaman-dra, d’altres que s’han convertit en un referent per a l’escena independent, com pot ser Heliogàbal.

Des del 2000 fins ara, no tot han estat nous festivals. També s’han obert sales. És el cas del BARTS, Barcelona Arts on Stage, al nucli sem-

pre canalla del Paral·lel o de La Mirona, a Salt, tot un referent al Gironès. Perquè no tot és Barcelona. Quan parlem de música en viu hem de recordar els mítics concerts al Pa-velló Olímpic de Badalona (Rammstein, Pearl Jam i tants d’altres) o La Capsa del Prat de Llo-bregat, la Sala Zero de Tarragona o la sala Clap, a Mataró.

El Jazz segueix tenint els seus temples al Jamboree, Jazz Sí Club i Jazz Room (La Co-va del Drac). Clar que si parlem d’aquest es-til musical és obligat esmentar la Nova Jazz Cava de Terrassa o la Jazz Cava de Vic, amb els seus festivals ja històrics.

Els clàssics s’obren als nous temps Des que el 7 d’octubre de 1999 va reobrir el Liceu, el coliseu de la Rambla s’ha anat obrint a noves propostes que van sorprendre més d’un. Pel seu escenari hi han passat la Pantoja, Raphael o Rufus Wainwright. Però el cas del Liceu no és únic. L’escenari ideat per

Domènech i Muntaner al Palau de la Música Catalana ha hagut de suportar les escopinades ja característiques de la rockera Patti Smith. Aquesta institució ha programat actua-cions de tot tipus, des de concerts de Chavela Vargas o Niña Pastori fins a bandes de rock com Wilco. A l’Auditori, tampoc hi trobem només música clàssica. Sembla que corren altres temps.

Wilco ha estat una de les bandes de rock alternatiu que més s’han vist darrerament a Barcelona. ARXIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

211000

78783

Lunes a viernes

900 CM² - 100%

13125 €

108

España

13 Noviembre, 2015


Lluis Millet i Pagès. Una vida i els seus anhels

Lluis Millet i Pagès. Una vida i els seus anhels

Exposició organitzada pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català

Comissària de l’exposició: Marta Grassot Radresa

Lloc: Foyer del Palau de la Música

Dates: del 16 de novembre de al 14 de febrer de 2016

Entrada Lliure

Des d’aquest 16 de novembre i fins el 14 de febrer el CEDOC obrirà un nou espai

expositiu dedicat al nou llegat documental que ha ingressat aquest 2015, un llegat

que procedeix del fundador de la institució Lluís Millet i Pagès i també del seu fill Lluis

Mª Millet, i que ha estat donat a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música

Catalana, per part dels seus hereus, Mª Dolors Millet i Loras i Lluís Millet i Loras.

Per la Fundació Orfeó Català i al mateix temps el Centre de Documentació, l’ingrés

d’aquest ric llegat documental que custodiem des del passat mes de maig, esdevé

una peça clau per a completar i complementar la resta de fons i col·leccions que

custodia el CEDOC.

En l’exposició, dividida en sis àmbits diferents, hi podreu veure quatre espais

dedicats al fundador de l’Orfeó Català Lluís Millet i Pagès, i dos espais més dedicats

al seu fill Lluis Mª Millet.

Pàgina 1 de 6Lluis Millet i Pagès. Una vida i els seus anhels | Cròniques

17/11/2015http://sonograma.org/croniques-de-concerts/lluis-millet-i-pages-una-vida-i-els-seus-an...

Partitura autògrafa de “Lo cant de la bandera”

A través de l’exposició podreu descobrir les trajectòries vitals i professionals d’aquests dos grans mestres i directors. De Lluís Millet i Pagès podreu resseguir els seus inicis musicals des de la creació del seu primer quartet musical que tocava als cafès de moda a Barcelona, també la seva tasca com a professor, fins arribar a la creació de l’Orfeó. Tot això en paral·lel a la seva obra compositiva. També, parlar de Lluís Millet significa tenir en compte la seves nombroses relacions personals i artístiques amb personalitats tant de l’àmbit nacional com internacional, ja sigui del món de la música, l’art, la literatura o altres àmbits, que hem pogut documentar gràcies a l’extensa correspondència que es conserva, amb més de 8000 cartes, una petita selecció de les qual podreu veure a l’exposició, com correspondència amb Enric Morera, Àngel Guimerà, Joan Manén, Manuel de Falla o Albert Schweitzer.



Lluís Millet i Pagès, Francesc Pujol, Frederic Lliurat i Albert Schweitzer.

A més, també hem volgut fer esment d’altres eines que va crear Lluís Millet per a la recuperació i la difusió de la música catalana no només la que es composava en aquell moment si no també de la música d’altres èpoques. En aquest sentit, cal fer notar que va promoure el concurs de composició la Festa de la Música que s’inicià el 1904 i celebrà diversos certàmens fins el 1922, també va impulsar la Revista Musical Catalana (1904-1936), la Germanor d’Orfeons de Catalunya(1918-1936) i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936). Tots ells, instruments que li serviren de gran utilitat tant per l’impuls de la composició de música catalana com també per a la recuperació de la música popular des d’un àmbit renovador. Hem de tenir present que és un moment àlgid del modernisme, que es veurà expressat a través de l’activitat musical del director de l’Orfeó, amb la recuperació de la catalanitat dins l’àmbit musical, i també ho podem veure una ànsia de progrés en la interpretació de les obres tant autòctones com més universals amb la intenció de situar la música que es crea a Catalunya dins de les més modernes tendències europees.L’exposició finalitza amb dos espais dedicats al fill del fundador. Es tracta de Lluís Maria Millet i Millet, el qual, seguint les passes del seu pare obtingué notes brillants a l’escola de música. És conegut per tothom que de ben petit també va ingressar a



l’escola de l’Orfeó Català. Amb els coneixements musicals ben assolits, al igual que

el seu pare, en Lluís Maria segueix la seva tasca com a professor i el 1946 esdevé

director de l’Orfeó fins el 1977. Paral·lelament, també es va dedicar a la composició

tot i que de manera intermitent. La immensa tasca que va realitzar amb l’Orfeó la

podrem veure reflectida en aquest últim àmbit de l’exposició. Lluís M. Millet va

continuar amb la trajectòria de l’Orfeó cap a la interpretació de grans obres de

mestres universals, internacionalitzant l’activitat de l’Orfeó, i mantenint un nivell de

qualitat altíssim de tot el conjunt, tal i com es llegeix en les crítiques del moment.

Prova d’aquesta activitat Lluis Maria Millet també ens ha deixat un llegat documental

molt abundant, del qual en destaquem el següent: un arxiu fotogràfic que mostra gran

part de la seva activitat, un arxiu sonor de molts dels concerts que va dirigir al Palau

de la Música Catalana entre els anys 1950 i 1970, com també la relació epistolar que

va tenir amb personalitats del món de la música i la cultura, i tot el seu llegat

compositiu. Presentar-ne una mostra de tot plegat és l’objectiu d’aquesta exposició.

Lluís Maria Millet, Eduard Toldrà i Pau Casals

Aprofitem també aquesta ressenya per parlar-vos d’un document que pertany a dit

fons, però que per motius de grossària i seguretat finalment no s’exposarà. Es tracta

del llibre que li va ser regalat a Lluis Millet i Pagès en motiu dels 50 anys com a

director de l’Orfeó. El llibre, amb una enquadernació del taller d’Emili Brugalla,

presenta un recull de dedicatòries i dibuixos de personalitats catalanes de tots els

àmbits des de personalitats religioses, del món de la cultura, la política, la literatura,

l’art, i sobretot del món de la música. S’inclouen dibuixos d’artistes com: Rafael

Llimona, Pere Pruna, Dionís Baixeras, Josep Clarà, Josep Mª Mallol Suazo;

escriptors i erudits com: Joan Oller, Salvador Espriu, J. V. Foix, Josep Mª de Sagarra;

de polítics i autoritats com: Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch; de compositors



i directors: Manel Blancafort, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Blanca

Selva, Eduard Toldrà, Ricard Viñes; d’autoritats eclesiàstiques i clergues: cardenal

Vidal i Barraquer, Gregori Mª Suñol, Higini Anglès; i un llarg etcètera.

Lluís Millet i Pagès

Acabem aquest breu text per informar-vos que esperem també que tota la

documentació del llegat Millet, es pugui fer accessible ben aviat a través del catàleg

d’arxiu del Centre de Documentació de l’Orfeó Català, i també una part important de

tot aquest llegat es digitalitzarà per tal de fer-se accessible a les nostres col·leccions

digitals. De moment, per aquells que en vulgueu fer un petit tast, només cal que us

atanseu al Foyer del Palau de la Música, on podreu gaudir d’aquesta exposició de

manera totalment gratuïta.

Peus de foto:

1. Partitura autògrafa de “Lo cant de la bandera” més coneguda com “El cant de la

senyera” estrenada el 1896 a Montserrat



2. Retrat de grup amb motiu de l’estrena de la Missa en Si menor de J. S. Bach.

(d’esquerra a dreta): Lluís Millet i Pagès, Francesc Pujol, Frederic Lliurat i Albert

Schweitzer. Octubre de 1909. Autor desconegu

3. Lluís Maria Millet amb Eduard Toldrà (al centre) i Pau Casals,ca.1960. Autor

desconegut

4. Retrat de Lluís Millet i Pagès,ca.1900 de Pau Audouard i Deglaire



Recull de premsa. Dimarts, 17 de novembre de 2015Portada17/11/2015"Sense la Guerra de l'Iraq no hi hauria hagut l'atemptat de París"

14/11/2015L'estiuetBenet Casablancas i els ArriagaPrimeras figures i molta varietat musical al Banc Sabadell 17é Festival Mil'lenniCDC sobre el 'caso Palau': "Nadie vio al tesorero recibiendo sobres"

13/11/2015LA MÚSICA COM A EXPERIÈNCIA: MÉS CONCERTS QUE MAI

20151117 Sonograma web-artcle Marta Grassot expo Millet20151116 Revista Musical Catalana web-crítica Ferrández

Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · Si vols la independència, ha de tenir una...

Documents

Transcript of Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · Si vols la independència, ha de tenir una...