Recull de

Premsa

espanyolLA ACTUALIDAD PERICA BULLE

Competición perdona a Duarte: jugará el sábado■ El Comité de Compe-tición dejó ayer sin efec-to la amarilla que Rubén Duarte vio el pasado do-mingo ante el Málaga, que era la quinta, por lo que fi nalmente no deberá cumplir sanción y podrá jugar el sábado contra el Atlético de Madrid.

Competición tuvo a bien aceptar que el acta de Martínez Munuera, el mismo árbitro que dio a los malacitanos el em-pate señalando un pe-nalti inexistente, estuvo mal redactada en la ac-ción de Rubén Duarte. El trencilla lo amonestó por “discutir con un contra-rio sin llegar a insultos ni a la amenaza”. En las pruebas videográfi cas se puede comprobar que en ningún momento discutió con nadie, aunque Char-les le provoca. —I. M.

Duarte, ante el Málaga.

Hernán será la única baja por sanción■ Con el perdón a Rubén Duarte, Hernán Pérez se queda como el único damnifi cado por las tarje-tas del pasado domingo en La Rosaleda. El extre-mo, que jugó en la segun-da mitad, también vio la quinta amarilla de su ci-clo y no podrá jugar ante el Atlético. Jorge Franco ‘Burgui’ tiene todos los números para ser titular.

■ Hoy será cerrado de nuevo Por segundo día consecutivo,

el entrenamiento de hoy será cerrado salvo los primeros 15 minutos. Discurrirá en la Ciudad Deportiva, a partir de las 11:00.

■ ‘El tridente blanquiazul’ ‘Guasch, Julià y Piera, el tridente

blanquiazul’ se presentará en el Col.legi de Periodistes el próximo jueves 14 a las 19:30. Es el nue-vo libro de Sergio Fidalgo.

Javi López pudo completar el entrena-miento con el grupo. Ya está recuperado de su golpe en la pierna izquierda.

E N B L A N Q U I A Z U L■ Ávila y Puado van con la Sub-18 Gonzalo Ávila ‘Pipa’ y Javier Pua-

do, ambos del Juvenil A, han sido convocados para unos entrena-mientos con la Sub-18 del lunes al miércoles que viene en Las Rozas.

■ Concierto de Aranjuez Los socios del Espanyol podrán

ir con un 20 por ciento de des-cuento al Concierto de Aranjuez, que se representará el domingo en el Palau de la Música.

Michael Ciani fue ‘agasajado’ por sus compañeros, al inicio de la sesión, el día en que cumplía 32 años.

DA

NI

AZ

NA

RR

CD

ES

PA

NY

OL

CONVENCIDO. Pau López, en la Ciudad Deportiva de Sant Adrià.

Se mostró precavido ante el Atleti

Pau: “La alarma no la desactivaré hasta llegar a 42 puntos”

I. M. / BARCELONA

Aunque suma el Espanyol 36 puntos, y se encuen-

tra a ocho del descenso cuan-do solo restan siete jornadas, Pau López no considera que estén ni mucho menos salva-dos. “No por mi par te. Has-ta que no lleguemos a los 42 puntos no desactivo la alarma. Quedan dos partidos para es-tar tranquilos. Así que centré-monos en el partido del sába-do”, pidió.

El portero, de hecho, opinó del próximo rival, un Atlético de Madrid que viene de pelear en inferioridad numérica contra el Barcelona en Liga de Campeo-nes. No cree Pau que les vayan a afectar a los rojiblancos ni el cansancio ni las hipotéticas rotaciones que hará Diego Simeone: “No, no creo. El Atlético ha demostrado que juegue quien juegue dará lo máximo, in-tenta ganar todos los par tidos, no da nada por perdido”. Y añadió: “Debemos estar al cien por cien porque son el equipo de la Liga que mejor compite”.

Sobre la lesión de Anaitz Ar-billa, que se operará la próxi-ma semana en Londres, subra-yó Pau que “esta temporada ha sido muy dura para él. Espere-mos que la operación vaya bien y que le quite el dolor. Es un ju-gador importante, que el año pasado nos dio mucho y a ni-vel personal queremos que se sienta futbolista”.

También le preguntaron al guardameta sobre sus mane-ras de capitán: “Un capitán es hablar demasiado. He vivido un máster acelerado, N’Kono me avisó que vendrían malos momentos y en esos instan-tes complicados me anima-ba, en gran parte he mejorado gracias a él. Me sigue exigien-do, que es la manera de seguir ayudando”.

Finalmente, Pau destacó la visita que ayer al mediodía rea-lizó Chen Yans-heng, presidente y propietario del Espanyol, a la Ciudad Depor ti-va. “Hemos visto que estaba aquí, pero no nos ha dicho nada”, co-mentó.

Liderazgo“En los malos

momentos he mejorado

gracias a N’Kono”

DA

NI

AZ

NA

R

SONRIENTE. Así se mostró Arbilla ayer a su salida de Sant Adrià.

Volverá justo en la pretemporada

Arbilla será operado al final la próxima semana en Londres

I. MOLERO / BARCELONA

El Princess Grace Hospi-tal de Londres acogerá,

la próxima semana, la inter-vención quirúrgica de un juga-dor del Espanyol. Se trata de Anaitz Arbilla, quien junto a los médicos y cuerpo técnico del conjunto blanquiazul ha optado fi nalmente por esta vía agresi-va para curar la tendinopatía que sufre desde el pasado mes de octubre. Así lo comunicaron ayer por la mañana, durante la sesión del primer equipo en la Ciudad Deportiva.

Arbilla, que ha elegido ex-presamente ser operado por el especialista sueco Hakan Alfredson, había optado por un tratamiento conservador. De hecho, esta semana ya se estaba ejercitando con el grupo, en Sant Adrià, y era cuando acababa el plazo que se mar-có para decidir si ser intervenido o no. El jefe de los servicios médicos del Espanyol, An-toni Turmo, acom-pañará al jugador a Londres, donde el próximo lunes pa-

La decisiónEl navarro no jugaba

desde octubre por una

tendinopatía

sará un reconocimiento previo y entrará al quirófano entre ese mismo día y el miércoles. Ob-viamente, permanecerá unos días de reposo en la capital

británica.Con esta inter-

vención, el tiempo estimado de baja será de tres me-ses, por lo que Ar-billa, que ayer sa-lió de Sant Adrià animado, podrá comenzar la próxi-ma pretemporada prácticamente al nivel del resto de compañeros.

Arbilla, en la sesión de ayer.

Dia

rio a

s |

jueve

s, 7

de a

bril de 2

016

28

As Catalunya

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

FUTBOL

96000

Diario

282 CM² - 25%

630 €

28

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

JUEVES 7 ABRIL 2016. CANARIAS 7. PAG 42

CulturaESPECTÁCULOS

El modelo de Festival de Músi-ca de Canarias que se ha con-

solidado bajo la dirección deCandelaria Rodríguez ha conta-do en su última entrega con el re-frendo de las cifras. La 32ª edi-ción, que se celebró durante lospasados meses de enero y febre-ro, en las ocho islas del Archipié-lago (se incluye La Graciosa), ce-rró con una mayor recaudacióny un incremento en el número deabonados.

El Festival, que arrancó el pa-sado 8 de enero, en el AuditorioAlfredo Kraus de la capital gran-canaria, con el esperado recitaldel tenor peruano Juan DiegoFlórez junto a la Orquesta Filar-mónica de Londres, tuvo un afo-ro total de 23.535 personas, lo quesupone un descenso de 563 espec-tadores con respecto a la entregaanterior.

Este descenso en las cifras to-tales se debe al menor número deconciertos celebrados en los dosgrandes auditorios –el Alfredo

EL 32º FESTIVALDEMÚSICARECAUDA 112.272 EUROSMÁS>>PIERDE 563 ESPECTADORES PEROAUMENTA ENUN 6%EL NÚMERODEABONADOSEl Festival de Música de Canariascerró su 32ª edición con unas ci-fras positivas. Recaudó 112.272,14euros más que en 2015 y su núme-ro de abonados creció un 6%. Altener menos conciertos en los au-ditorios capitalinos, el número to-tal de espectadores cayó en 563.

VICTORIANO S. ÁLAMOLAS PALMAS DE GRAN CANARIA

Lleno absoluto. Juan Diego Flórez, con la Filarmónica de Londres, durante el concierto inaugural, en el que el Alfredo Kraus vendió todas sus localidades.

GER

ARDOMONTE

SDEO

CA

Kraus y el de Tenerife AdánMartín–, que son los que cuen-tan con un aforo mayor.

En estas cifras totales no seincluyen los dos conciertos gra-tuitos celebrados en la catedralde Santa Ana y en la de La La-guna, protagonizados por losNiños cantores de Viena. Cadauno congregó a más de 2.500 es-pectadores.

La consejera autonómica deTurismo, Cultura y Deportes,María Teresa Lorenzo, anuncióayer, en el Parlamento de Cana-rias, que la 32ª edición del Festi-val logró una recaudación total–venta de entradas sueltas en ta-quillas y abonos– de 659.873,20euros, lo que supone un incre-mento de 112.272,14 euros con

respecto a la del ejercicio ante-rior –en el 2015, ascendió a547.601,6 euros–.

En las dos ediciones, el Festi-val de Música contó la mismaaportación económica de su or-ganizador, el Gobierno de Cana-rias: 1,3 millones de euros.

María Teresa Lorenzo explicóayer que la 32ª edición contó conun total de 45 conciertos –cincomás que el año anterior–, de losque veinte se desarrollaron enGran Canaria y Tenerife y los 25restantes en las islas no capitali-nas. En los segundos, una de lasprincipales novedades fue el es-treno de la Filarmónica de GranCanaria y la Sinfónica de Teneri-fe en Lanzarote y Fuerteventura.

Muy significativo ha sido el

incremento en el número de abo-nados. Como es tradicional, losmelómanos grancanarios gananpor goleada a los santacrucerosen este apartado.

En Las Palmas de Gran Cana-ria se contabilizaron para estaúltima edición un total de 643abonados, frente a los 608 regis-trados en el 2015.

En Santa Cruz de Tenerife,por su parte, los abonados du-rante este 2016 ascendieron a451, frente a los 438 que pasaronpor caja en 2015.

La consejera María TeresaLorenzo no avanzó ayer, durantesu intervención parlamentaria,detalle alguno sobre la 33ª edi-ción, que se desarrollará en ene-ro y febrero de 2017.

ROBERT CRUMB. CÓMIC MUSICAL. Nórdica edita en España el cómicque el dibujante estadounidense creó hace 30 años sobre los músicos de su épo-ca con el título Héroes del Blues, Jazz y el Country de Robert Crumb.

NOMBRES

■ El único concierto parapiano y orquesta escrito porEnrique Granados, cuya par-titura perdida fue descubier-ta hace siete años por el di-rector de orquesta MelaniMestre, se estrenará en Espa-ña, en el Palau de la Músicade Barcelona, el próximo 21de abril, año del centenariode la muerte del compositor.

El director presentó ayerel denominado Gran Concier-to de Sant Jordi, que incluyeel estreno del Concierto parapiano y orquesta en do menorPatético de Granados, con lasolista italiana Vanessa Be-nelli al piano, acompañadapor la Orquesta de la Socie-dad de Conciertos de Barcelo-na, bajo la batuta del propioMelani Mestre.

«Nadie es profeta en sutierra; no solo pasa aquí,pero aquí nos llevamos la pal-ma», dijo el director para ex-plicar el hecho de que ningu-na institución musical espa-ñola se haya interesado en in-cluir este concierto en su pro-gramación en los últimossiete años.

De hecho, el concierto noforma parte de los actos ofi-ciales del Año Granados y secelebra en el Palau de la Mú-sica bajo los auspicios del Ro-tary Internacional, que desti-nará los beneficios de la re-caudación a dos proyectos so-lidarios.

PATRIMONIO OLVIDADO. Enrelación con la celebracióndel Año Granados, MelaniMestre, gran especialista enel patrimonio musical espa-ñol, criticó la escasa presen-cia de obras de compositorescatalanes y españoles en laprogramación de las orques-tas y auditorios del país, yañadió que «todo el trabajoque debíamos hacer durantecien años parece que lo ten-gamos que hacer ahora de-prisa y corriendo».

Tras el hallazgo en 2009 dela partitura entre los milesde documentos de la Bibliote-ca de Catalunya, que incluíael primer movimiento delconcierto y un esbozo del se-gundo, Melani Mestre com-pletó el manuscrito añadien-do un segundo y un tercermovimiento basados en pie-zas del mismo Granados.

Unconciertoinéditopor loscienañosdeGranados>> El estreno será el21 de abril en elPalau de la Música

EFE / BARCELONA

Cudós, en una imagen de archivo.

Pendiente de la investigación,en las denuncias contra Cudós■ La consejera deTurismo, Cultura yDeportes, María Te-resa Lorenzo, res-pondió ayer a las pre-guntas que le hizo laoposición en sedeparlamentaria sobrelas denuncias pre-sentadas en sede ju-dicial por dos extra-bajadores de Cana-

rias Cultura en Redcontra el director ge-neral de esta empre-sa pública del Go-bierno de Canarias,José Luis Cudós.

La consejera ase-guró que el Ejecutivoestá a la espera de verlas evoluciones judi-ciales de estas denun-cias por presunto

odio y discrimina-ción manifiesta hacialas mujeres.

Al no presentarselas denuncias en Cul-tura en Red, explicóque no se ha podidoactuar desde la Con-sejería ni poner enmarcha los protoco-los previstos para es-tos casos.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

115000

11828

Diario

185 CM² - 16%

536 €

42

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@epi.es | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 23.608

NETEJADORA DE VAPORVINE A LES NOSTRES OFICINES

Emporta’t a casa la netejadora de vapor que elimina el 99% dels bacteris

Dijous7 d’Abril de 20161,20 €

PREU Aquest diari utilitza

paper reciclat en un 80,5% funDAt eL 1889

www.diaridegirona.cat

EsportsDdGSobrino obre la porta a continuar latemporada que ve al Girona 28-29

AEROPORTGirona tindrà un vol amb Ljubljana iuna nova ruta amb Amsterdam 11

El vicerector Jordi Ribot admet«mancances», però diu que són de l’anteriorequip de govern i que estan en vies de solució

L’informe també alerta que el centre vapagar idemnitzacions que no corresponiena professors associats que plegaven 34

La Sindicatura detecta ala UdG 100 professorscontractats sense concurs

FRANCESCH P./ACN

Representantsmunicipals i dela Diputació,

amb el consellerSanti Vila.

50 anys d’Havaneres a CalellaLA CANTADA D’HAVANERES DE CALELLA DE PALAFRUGELL CELEBRA EL MIG SEGLE

D’EXISTÈNCIA AMB 50 ACTIVITATS DES D’AQUEST ABRIL FINS AL JULIOL DE L’ANY QUE VE16

4

NO S’HA CONCRETAT RES,PERÒ L’OBJECTIU DE CIU ÉSQUE LA CIUTAT SIGUI SUBSEUDE L’ESDEVENIMENT6

4

El president de la Corporació deSalut, Albert Fernández, va asse-gurar que «només era un exemple»per explicar a l’Ajuntament la ne-cessitat de buscar donacions. 15

L’.alcalde, Josep Maria Bartolomé,justifica la decisió perquè ja s’es-taria treballant per obrir una salade lectura en un altre espai. 14

Delegacions del MobileWorld Congresshan vingut aveure els espaisde Girona

Denunciat pervoler finançarel sociosanitaride Lloret ambuna herència

Avinyonetdenega la peticióde reobrir labiblioteca

HAVIA INICIAT ELS TREBALLSFA UN MES PER CONVERTIR LAFINCA DEL CARRER SANTACLARA EN CENTRE CÍVIC4

4

Fins a sis punts del carnet deconduir menys. Així és com vanacabar 14.300 conductors giro-nins el 2015. La majoria va serper excés de velocitat, però tambéperquè no duien cinturó o anavenbeguts. 3

14.300 conductorsgironins tenen sispunts menys perexcés de velocitat,per anar sensecinturó o beguts

L’empresa quereforma l’edificidel Molí deGirona anunciaque deixa l’obra

El TC planteja que mésnuclis del litoral puguinquedar exclosos de laLlei de Costes9

A més a DdG

GIRONA - Pompeu Fabra, 13 - Tel. 872 081 968SANT FELIU DE GUÍXOLS - Verdaguer, 23 - Tel. 972 322 324

50% DE DESCOMPTE EN MOBLES I DECORACIÓ

OOBBEERRTT CCAADDAA DDIIAA DDEE 77 AA 2233 HHMenjadors i terrassa per a 200 persones

Menú diari i caps de setmana / Servei carta

Ctra. Sant Feliu, Km 3,3 La Creueta (Girona) - labrasadequart@gmail.com

– NOVA DIRECCIÓ –

PER RESERVES: TEL. 972 29 80 34 - 643 37 79 10PÀRQUING PROPI - PARC INFANTILP

LA BRASA DE QUARTRReessttaauurraanntt

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

38000

5517

Diario

582 CM² - 52%

1528 €

1,16

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Diari de Girona ■DIJoUS, 7 D’ABRIL DE 201616

EL BAIX EMPORDÀ CORREU ELECTRÒNICbaixemporda@ddg.cat

empre que té ocasiól’alcalde de Calonge,Jordi Soler, es quei-xa, tant en converses

privades off the record com enintervencions públiques de tipusinstitucional, de la consirosa he-rència que en fer-se càrrec de

l’alcaldia va rebre de l’anteriorgovern municipal. I no li mancaraó, al polític calongí. Trobar-senomés en prendre possessió delcàrrec amb una safata plena demarrons, i no precisament gla-cés, en forma de quatre sentèn-cies, totes ratificades pel Tribu-nal Suprem (TS), les quals con-demnaven l’Ajuntament de Ca-longe a enderrocar ni més nimenys que quatre blocs d’apar-taments o altre tipus d’edifica-cions, totes situades en el nuclimarítim de Sant Antoni, no eraprecisament una rebuda a laCasa Consistorial amb flors,banderetes  i banda de música.Però la veritat és que el batlle haestat capaç de gestionar totsaquest temes tan espinosos i di-fícils amb una habilitat dignad’un polític d’altura. Perquè no-més un gran polític pot arribar aaconseguir que de quatre sen-tències fermes d’enderroc no sen’hagin executat, almenys finsavui, ni una sola. Aquest èxit tan

clamorós de la gestió política deJordi Soler ha significat evitar,sens dubte, que el consistori ca-longí fes fallida, perquè aquestahipotètica catàstrofe hauria estatinevitable en cas que s’hagues-sin enderrocat els edificis i, enconseqüència, haver d’indem-nitzar tots els propietaris de propd’un centenar d’habitacles.

Això ho ha aconseguit, l’edilcalongí, perquè es va saber rode-jar de bons assessors jurídics iamb la inestimable i eficaçcol·laboració del, aleshores, socide govern i regidor d’UrbanismeMartí Fonalleras, que quelcomha tingut a veure, i no pas poc,amb els èxits assolits per l’alcal-de i el seu equip en aquests llar-guíssims i costosos processos ju-dicials.  

Però en aquest assumpte notot són flors i violes per al senyorbatlle. També hi ha una part tris-tona. Es tracta que, en compli-ment de les diferents sentènciesjudicials, l’Ajuntament que pre-

sideix haurà d’indemnitzar elspropietaris veïns dels immoblesconstruïts vulnerant la legalitaturbanística, que en sentir-se per-judicats per  la concessió de lesdiferents llicències d’obres perconstruir aquesta sèrie d’edificis,varen presentar sengles deman-des judicials, les quals han estatateses, en alguns casos total-ment i en altres parcialment, pelTribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) que en dife-rents sentències els ha reconegutel dret a ser indemnitzats.

I aquestes indemnitzacionsascendeixen, de moment, sensecomptar les també quantiosesdespeses en advocats d’elit i ju-dicials, a diversos cents de mi-lers d’euros dels quals només ala comunitat Alt Pirineu se lihauran d’abonar més de tres-cents mil. En realitat encara nose sap quin serà el cost total pera l’Ajuntament calongí de la tira-llonga de despropòsits que vaconstituir la, en mala hora, con-cessió de totes aquestes llicèn-cies d’obres totalment il·legals deles quals l’actual equip de governno n’és absolutament responsa-ble, atès que varen ser concedi-des abans que Jordi Soler i el seuequip es fessin càrrec del timódel govern municipal, és a dir,

las llicències varen ser concedi-des en una altra època de la qualara es comencen a pagar lesconseqüències.

Però ara que semblava que elbatlle de Calonge ja tenia resoltaquest problema pràcticamentde forma definitiva, li ha sorgit lacriada replicaire creant-li un denou relacionat amb el mateixtema, i no menor per cert. Estracta que el grup municipald’Esquerra Republicana, el ma-joritari a l’oposició, s’ha mostrattotalment i de forma taxativacontrari que aquestes indemnit-zacions es paguin en diners del’erari municipal. Considerenque això costaria, només per alsedificis Llevantí de Mar que ésdels que es va tractar en l’últimplenari, uns trenta-set euros acada vilatà del municipi, i no es-tan disposats a consentir-ho.

La veritat és que malgrat queel portaveu del grup, Martí Fona-lleras, en cap moment de la sevacontundent intervenció va preci-sar qui s’hauria de fer càrrec d’a-quets import vertaderament im-portant, tots els presents a la salade plens de Calonge, que estavade gom a gom, varen intuir sensecap dificultat  a  qui es referia...  iels meus intel·ligents lectors se-gurament que també.  

S

L’EMMETZINADA HERÈNCIA QUE VA REBRE L’ALCALDE DE CALONGE, JORDI SOLER

«En compliment de lesdiferents sentènciesjudicials, l’Ajuntament (...)haurà d’indemnitzar elspropietaris dels immobles»

manelsalvador273@hotmail.com

Manel Salvador

La Cantada d'Havaneres de Ca-lella de Palafrugell celebra el seu 50èaniversari amb 50 activitats queserviran per commemorar aquestaniversari durant més d'un any, desd'aquest mes d'abril fins al juliol del2017. Accions que se celebren en elmarc de la campanya En-Cantadai que abasten àmbits diversos comel cultural i popular, el documental,el musical, l'editorial, el turístic i elgastronòmic. La Cantada d'Hava-neres tindrà lloc el 2 de juliol i hi par-ticiparan Port Bo, Peix Fregit, Ber-gantí i Sílvia Pérez Cruz. En aquestcontext, els representants institu-cionals del municipi van demanarahir la Creu de Sant Jordi per al mes-tre Josep Bastons, un dels impulsorsde l'havanera.

El regidor de Promoció Econò-mica de Palafrugell, Albert Gómez,va destacar que aquesta edició «nonomés anirà al voltant de la canta-da, sinó que han volgut que trans-cendís més enllà». Va destacar queno parlen d'un cap de setmanasinó de 16 mesos amb diverses ac-tivitats. Entre els objectius, Gómezaposta per potenciar la marca dePalafrugell, donar un nou impuls ala Cantada i al món de les havane-res i, entre d'altres, reivindicar leshavaneres com un actiu i motoreconòmic del país.

La Cantada d’Havaneres té elsseus orígens a l'any 1966 amb una

trobada de cantaires a la taverna deCan Batlle, que ja va tenir des de l'i-nici un gran èxit i això va obligar elsorganitzadors a repetir l'acte a laplata d'en Calau. A partir de l'any1969, l'Associació d'Amics de Cale-lla, organitzadora de la Cantada enaquell moment, va decidir traslla-dar-la a la plaça de Port Bo.

El cap de setmana de l'1 al 3 dejuliol hi haurà un festival al voltantde la Cantada amb els concertsgratuïts de Sara Pi, Les Anxovetes,Eduard Gener, Unión Havanera, ElsCremats, Judith Neddermann, San-josex, Pau Alabajos, entre d'altres.Per altra banda, Andrés Calamaro,com ja es va anunciar, actuarà al fes-tival de cultura i acció ÍTACA.

Així mateix es col·locaran pan-talles grans, a partir de la trans-missió de TV3, per veure la Canta-da del dia 2 de juliol. Es podran se-guir a Puigcerdà, Tortosa, Lleida iSant Feliu de Llobregat. Tambés'ha programat La Cantada als au-ditoris de Catalunya: a Tarragona;a l'Auditori de Girona el 24 de se-tembre; al Palau de la Música Ca-talana el 29 de setembre; a l'Audi-tori Pau Casals d'El Vendrell a l'oc-tubre; i a Tàrrega l'1 d'octubre.

En l'àmbit gastronòmic, s'han or-ganitzat els Sopars Cantats PereBahí, de l'abril al maig del 2016; pelsquals Joan Roca ha creat la tapal'havanera i Jordi Domingo, el Ge-lat i còctel de cremat.

BARCELONA | ACN/DdG

Mig segle d’HavaneresUna cinquantena d’activitats des d’aquest mes d’abril fins al juliol de

l’any que ve commemoraran l’aniversari de la Cantada de Calella

La comissió bilateral de l’Ajun-tament de Torroella de Montgrí il’entitat municipal descentralitza-da de l’Estartit té l’objectiu de bus-car solucions a les problemàti-ques que sorgeixin de l’aplicació delconveni entre els dos organismes.No obstant això, més que arreglarels punts de divergència, semblaque els manté. El grup de LEST, al’oposició a l’Ajuntament i al governa l’EMD, ha retret a l’alcalde, JordiCordon, que no permeti avançaren la resolució dels conflictes per-què «es tanca en banda», de ma-nera que les reunions que hanmantingut mensualment des deldesembre «han estat una pèrduade temps», segons la regidora Síl-via Comas (LEST). Una visió quecomparteix Francesc Ferrer, por-taveu del grup Més per l’Estartit al’ens descentralitzat. Cordon, però,retreu a LEST que vulgui modificarel conveni que va ser aprovat perunanimitat i afirma que «l’Ajunta-ment no es desentendrà del poblede l’Estartit», missatge que consi-dera que vol transmetre el presi-dent de l’EMD, Genís Dalmau

(LEST).El darrer punt de conflicte no re-

solt és el suport de personal de l’à-rea de Turisme de l’Ajuntament aactivitats que es fan a l’Estartit.Comas ha recordat que els darrers13 anys hi ha hagut aquesta col·la-boració sense cap problema, peròque des d’aquest any el regidor deTurisme, Francesc Puig (CiU), seràqui decideixi les activitats on hihaurà aquest suport. Per no veure’sreduïda la col·laboració, LEST vavoler que es votés a la comissió bi-lateral (on el vot és ponderat i no-més poden exercir-lo els repre-sentants a l’Ajuntament, no del’EMD). L’alcalde, però, no ho vapermetre, ha afirmat Comas.

Cordon ha precisat que Turismeés competència de l’EMD i ques’ha fet un plantejament tècnicper decidir quines activitats tindrancol·laboració. També ha afirmatque la comissió bilateral no és capple ni cap junta de veïns (si bé elconveni precisa que els acords s’hiprendran per vot ponderat delsrepresentants del consistori, ambel vot de qualitat pel batlle en casd’empat).

D’altra banda, l’EMD està pen-dent de saber si Xaloc –que va ferl’informe econòmic de l’ens des-centralitzat– fa un informe sobrel’aplicació del conveni en el terrenydel pressupost, on tampoc hi haacord.

TORROELLA DE MONTGRÍ | C.TORRAMADÉ

El grup de LEST acusal’alcalde de posar pals a lesrodes a l’hora de negociarl’aplicació del conveni

La comissió bilateral noresol les diferències del’Ajuntament i l’EMD

D’esquerra a dreta, Albert Gómez; el president de la Diputació, PereVila; el conseller Santi Vila i l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández.

DdG

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

38000

5517

Diario

582 CM² - 52%

1528 €

1,16

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Foto de familia de los representantes de las dos instituciones. OBISPADO

Sociedad y Cultura

Diario deMallorcaJUEVES, 7 DE ABRIL DE 201648

LES PRÈVIES

n el tema Wish you were here de Pink Floyd s’hi poden trobaruns compassos agafats de la Quarta Simfonia de Txaikovski,obra que anit es podrà escoltar durant el concert que l’Or-

questra Simfònica presenta a l’Auditòrium de Palma (h).També podem trobar referenciada aquesta obra al film What a

Way to Go! (Ella y sus maridos), amb un Paul Newman que mor men-tre sona un fragment d’aquesta partitura.

Amb els quatre moviments tradicionals, el darrer dels quals contéun tema que prové de la melodia popular russa Vo Pole Beryioza Sto-yala (En el camp hi havia un bedoll), la Quarta de Txaikovski fou es-trenada el .

El Concert d’avui horabaixa també inclou dues partitures més. Perencetar l’Obertura Die Hebriden (Les Hébrides) de Mendelssohn, unaespècie de petit poema simfònic en honor d’una de les illes escoce-ses.

Després, el violinista Francisco García Fullana interpretarà la partsolista del Concert per a Violí i Orquestra de Sibelius, una obra que elcompositor revisà en diverses ocasions i que donà per acabada el quan l’estrenà la Filharmònica de Berlin dirigida per RichardStrauss.

Sibelius dedicà el concert al violinista Willy Burmester, però poste-riorment canvià d’idea i el dedicà a Ferenc von Vecsey, que només te-nia tretze anys quan el tocà.

E

uatre pilars feren possible que fa setanta anys es formésuna Orquestra Simfònica a Mallorca: El lideratge d’EaktaiAhn, l’interès dels músics que hi havia a l’illa, les ganes

de la societat illenca i el recolzament de persones concretes comels senyors Parietti i Balaguer”.

Qui així s’expressa és Bernat Obrador qui des de fa poc menysd’un any ha posat en marxa una recerca per tal d’escriure la histò-ria de l’Orquestra Simfònica de Mallorca, una formació que esconstituí el desembre de i oferí el primer concert el gener de al Teatre Principal de Palma.

Bernat Obrador ha contactat amb antics components de la for-mació (“en queden ja molt pocs i tenen els ses anys”, puntualitza)per tal de retre’ls un merescut homenatge.

I és avui horabaixa quan la Sala Mozart de l’Auditòrium de Pal-ma (.h) s’omplirà d’instrumentistes veterans i familiars delsabsents per rebre l’abraçada dels aficionats, setanta anys després.

Per tal de fer més visual la sessió, “que segur serà mot emotiva”,Lluís Casasayas ha preparat un documental d’uns trenta minutsde durada i en el qual hi apareixen diferents veus relacionadesamb l’antiga Orquestra, bessó, sens dubte, de la Simfònica actual.Per a la banda sonora del reportatge s’ha agafat el Poema Simfò-nic Mallorca d’Eaktai Ahn, una partitura que bé mereix ser escol-tada en viu més sovint.

“Q

WISH YOU WERE HERE, PIOTR

ANTECEDENTSSIMFÒNICS

Pere Estelrich i Massutí

Maria del Mar Bonet pondrávoz al Any Llull en un gran con-cierto conmemorativo que tendrálugar en La Seu el próximo dejunio, día en que se recuerda elaniversario de la muerte del bea-to mallorquín. La cantautora in-terpretará el programa AlenarLlull y estará acompañada porseis músicos. El recital se comple-mentará con la representacióndel Réquiem de Mozart a cargo dela orquesta y el coro del GabrielliConsort & Players, que actuarábajo la batuta de Paul McCreesh.Asimismo el colofón final llegará

con la interpretación conjunta dedistintos temas por parte de Bo-net y Gabrielli Consort, lo que im-plicará la orquestación por en-cargo de determinadas piezas.

El concierto surge fruto de la co-laboración entre el Obispado deMallorca y la Obra Social La Cai-xa, que será la responsable de la or-ganización de este gran conciertoconmemorativo al erudito ma-llorquín. El acuerdo firmado ayerentre el obispo Javier Salinas y eldirector corporativo de Territo-rio y Centros de la Fundación LaCaixa, Rafael Chueca, pretendeenaltecer la figura del filósofo y es-critor en el VII centenario de sumuerte. Al acto, estuvieron pre-sentes el presidente del ConsejoAsesor de CaixaBank en Balears,Josep Francesc Conrado de Villa-longa, y el director territorial deCaixaBank en las islas, Xicu Cos-ta.

Las dos entidades se han mos-trado partidarias de trabajar codocon codo para divulgar la figura de

Ramon Llull, sobre todo entre lasgeneraciones más jóvenes.

El acuerdo suscrito pretendepromocionar las actividades pre-vistas en el Any Llull. Dicho con-venio se centra en dos líneas. Poruna parte, la organización de estegran concierto en La Seu. Por otraparte, la entidad bancaria ha apor-tado una dotación económica quepermitirá la ejecución de las acti-vidades organizadas por el Obis-pado para conmemorar a RamonLlull.

Los presentes recordaron que lacolaboración entre ambas insti-tuciones para el desarrollo de ini-ciativas de carácter social y cultu-ral se remonta a décadas atrás.

De hecho, en el pasado la ObraSocial La Caixa ya organizó acti-vidades con el objetivo de divulgarla personalidad y la importanciade Ramon Llull, entre ellas lamuestra Ramon Llull. Historia,pensamiento y leyenda, que sepudo visitar en el CaixaFòrum dePalma en .

ROSA FERRIOL PALMA

Maria del Mar Bonet ponevoz al Año Ramon Llull

La Obra Social La Caixa firma un acuerdo con el Obispado paraorganizar un gran concierto conmemorativo en La Seu el 29 de junio�

EL ACTO

�Lugar: La Seu�Día del espectáculo: 29 de junio�Participantes: Maria del Mar Bonetinterpretará el programa Alenar Llullmientras que la orquesta y coro delGabrielli Consort & Players representará el Réquiem de Mozart

ANY LLULL

El Club Rotario Palma Almu-daina organiza el sábado a las horas una gala infantil solidariaque se celebrará en el auditoriodel colegio Agora Portals. La re-caudación se destinará a las enti-dades Mallorca Sense Fam y a laFundación Nazaret. Las entradas-donativo cuestan euros y sepueden adquirir en el cine Au-gusta, en la propia Fundación Na-zaret y en la Escuela de piano IvonFrontela. La gala contará con lasactuaciones del coro del LiceoFrancés, del Coro Agora o delCoro del Colegio San Cayetano.También actuará la OrquestaAgora o la Escuela de Danza Fran-cisca Tomás. Asimismo habrá ac-tuaciones de piano, violín y pare-jas de baile. R.F.M. PALMA

Gala infantil abeneficio de MallorcaSense Fam y Nazaret

MÚSICA

ES BALUARD

Breves

El Teatre del Mar levanta el telón de su temporada primaveral con lacomedia hora i / tard, que firma el francés Gerald Sibleyras y quepresenta a un viejo matrimonio. La pareja ha sido invitada a una cenacon amigos pero cinco minutos antes de salir, ella (Victoria Salvador)sorprende a su marido (Rafael Calatayud) diciéndole que necesita ha-blar. Cinco minutos de sincera conversación sirven para que todo ex-plote. Su discusión provoca que lleguen una hora y media tarde a lacena. La comedia de La Pavana subirá a las tablas de la sala del Molinarhoy, mañana y el sábado a las horas y el domingo a las . R.F.M. PALMA

El Teatre de Mar sube a escena la comedia ‘1 hora i 1/2 tard’

TEATRO

Los actores Rafael Calatayud y Victoria Salvador. TEATRE DEL MAR

El Museo Nacional Centro deArte Reina Sofía muestra desdeayer hasta el de agosto en la re-trospectiva Wilfredo Lam la obraEscenas de la Guerra Civil españo-la que pertecene a la colección deEs Baluard. El artista cubano creódicha pintura en . La pieza fueexhibida de septiembre a febreroen el Centro Pompidou de París yel próximo septiembre viajará aLondres para exponerse en la TateModern. La muestra madrileñaexhibe obras. R.F.M. PALMA

Una obra de EsBaluard se exhibe en el Reina Sofía

ARTE

El único concierto para piano yorquesta escrito por Enrique Gra-nados, cuya partitura perdida fuedescubierta hace siete años por eldirector de orquesta Melani Mes-tre, se estrenará en el Palau de laMúsica de Barcelona, el próximo de abril, año del centenario dela muerte del compositor. Se tra-ta del Gran Concierto de Sant Jor-di. EFE BARCELONA

Se estrena el conciertoperdido de Granados

MÚSICA

La diabetes ha dejado de seruna enfermedad de los países ri-cos para afectar a toda la pobla-ción por igual, según ha alertadola OMS, ya que de los millo-nes de personas que padecían laenfermedad en , la mayoríavivía en países en desarrollo. Dehecho, entre y , los ca-sos en el mundo se han multipli-cado por cuatro. EFE GINEBRA

La diabetes ya no es unaenfermedad de ricos

SALUD

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

97000

14242

Diario

114 CM² - 10%

387 €

48

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles DIJOUS60 7 D’ABRIL DEL 2016

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

D’imponent Evangelista en la ver-sió de Gardiner de la Passió segons sant Mateu de Bach a la seva faceta d’acreditat intèrpret del reperto-ri liederístic. El tenor britànic Mark Padmore va tornar a Palau 100 tres setmanes després del seu anterior èxit, acompanyat per l’excel·lent pianista Paul Lewis, per seguir desgranant els cicles de Schubert, que completarà la temporada que ve amb el Winterreise (Viatge d’hi-vern). Cita obligada per als amants del gènere que van fer acte de pre-sència (menys dels que el recital mereixia) per disfrutar del caris-ma i l’expressivitat d’aquest gran cantant.

La seva proposta, després de presentar la temporada passada La bella molinera, es va centrar en la interpretació de Schwanengesang (El cant del cigne), el testament de l’autor austríac, que va ocupar la segona part del programa. En la primera, va oferir un generós afe-git amb els sis lieder d’An die ferne Geliebte (A l’estimada llunyana), de Be-ethoven, i tres peces més del geni de Bonn. Una nit plena de bones vi-bracions que no va defraudar.

BON GUST I ELEGÀNCIA / Acompanyat per la lluminosa sonoritat de Lewis, va desgranar els estats emo-cionals de la partitura schubertia-na amb actitud commovedora. Padmore és capaç d’obligar-nos a reflexions noves sobre les cançons i sap marcar els seus moments de més intensitat. El bon gust i l’ele-gància amb què interpreta, mal-grat no utilitzar gaires variants de color, no deixa cap forat per eva-dir-se de la màgia. Els missatges d’amor, enyorança, melancolia, tristesa i fins i tot desenfadada ale-gria a Abschied (Comiat) desfilen dins de la continuïtat temàtica dels versos de Rellstab i Heine que integren aquest llegat de 13 peces. No hi va haver llàgrimes del pú-blic, com a La bella molinera, però sí un gaudi íntim amb interpretaci-ons tan belles com Ständchen (Sere-nata) i An meer (A prop del mar). El pas pels lieder de Beethoven i les se-ves altres cançons va donar bona mesura de la talla dels dos intèr-prets, malgrat que no va commou-re com la col·lecció pòstuma de Schubert. H

Padmore commou al PalauCRÒNICA El tenor no va defraudar amb ‘El cant del cigne’ de Schubert

L’artista britànic ens obliga a fer noves reflexions sobre les cançons

Showarma i els Falafels, patxanga amb sentiment3 El grup de Martí Vilardebò, ex-Dusminguet, mostra el seu primer disc, ‘Elements’

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

Martí Vilardebò, Showar-ma, va ser el bateria i un dels pilars de Dus-minguet, banda essen-

cial del mestissatge del canvi de se-gle, i després d’un llarg període apartat de la primera línia de l’esce-na reapareix al capdavant de Sho-warma i els Falafels, formació que se sent hereva d’aquell esperit de barreja situant-lo en un pla més re-flexiu. «Veient-me com a cantautor i bevent a la vegada de la festa ma-jor, però sense esperar que la gent vingui als nostres concerts a saltar», explica Vilardebò, que ara assu-meix la veu solista, la guitarra i la composició en el primer disc del grup, Elements. Per situar Showarma i els Fala-fels, que actuen aquesta nit al cicle Born de cançons (20.00 hores) i que re-calaran el 17 d’abril a la Fira per la Terra, al parc de la Ciutadella, ens remuntem al 2004, quan Dusmin-guet va plegar. Vilardebò va mun-tar una banda efímera, Martinga-la. «Allà vaig tenir un desengany i vaig dir prou. M’havia d’apartar i re-trobar l’amor per la música», reve-la. «Així que em vaig posar a la cui-na», afegeix. Ah, ¿en el món de la producció? «No, no, em vaig posar a treballar d’ajudant de cuina en un hotel de Granollers, rentant plats». Fins que li va trucar Carles Belda per enrolar-se en el seu Conjunt Ba-dabadoc i, d’allà, a la banda de Peret i a gravar amb Oriol Tramvia. El nou grup ha sigut una feina

de «foc lent» que ha deixat un ras-tre de tres maquetes, Mar, Terra i Cel, confluents a Elements. Amb ell hi ha el seu cosí Albert Rafart, exbateria de Gertrudis; el baixista Jacob Ser-radesanferm (Pareras Parelladas), el teclista Jofre Dodero i un nou fit-xatge, el guitarrista Ivan Vergés, germà d’Èric Vergés, d’Els Catarres. Un grup que passa del ritme llatí al jamaicà a través del blues, la rum-ba i el rock amb ancestres de The Shadows (la influència de Los Che-

lines, grup en què, als anys 60, toca-va Jordi Vilardebò, pare de Showar-ma), i autor d’uns textos que bascu-len entre quatre àrees temàtiques, «l’existencial, la crítica, l’amorosa i la dels viatges».

RETROBAMENT A L’AIRE / El documen-tal Dusminguet i la patxanga jonda, es-trenat en l’últim In-Edit, ha recupe-rat un grup precedent d’algunes propostes actuals. «Encara que Txa-rango és molt rumber, Bongo Botra-

ko molt reggae, La Pegatina molt ska…, i nosaltres fèiem ballar com-binant estils: vals, ranxera, reggae, polca, rumbeta...», apunta. Tant Joan Garriga com Dani Portabella i ell mateix segueixen sent veïns de la Garriga i es veuen sovint. Pensar en un possible retrobament no és cap bestiesa. «El documental ens ha despertat sensacions», admet Vilar-debò. «Malgrat que ara mateix no ho veig. Tots tres estem amb les nos-tres coses». H

CONCERT AL BORN

33 Showarma i els Falafels, en una imatge recent. A baix, al centre, Martí Vilardebò.

JOAN TEIXIDÓ

Sivan Talmor, una nova veu israeliana

JUAN MANUEL FREIRE BARCELONA

La israeliana Sivan Talmor va co-mençar cantant en musicals, però la seva veu eludeix l’espectaculari-tat a Fire, el seu segon disc, en clau de folk-pop intimista al límit. «Els mu-sicals... ¡Ara no els aguanto!», admet. «Jo el que volia era estar sobre un es-cenari». Des d’aquells inicis, Talmor no ha passat gaire temps sense tre-pitjar-ne algun. La seva biografia és acolorida a més no poder: va ser pre-

sentadora d’un programa televisiu per a nens, va formar part d’una ban-da militar i va passar pel concurs La voz Israel. «No era la meva manera de veure la música, però no me’n pene-deixo». Del que sí sembla penedir-se: un primer disc, Luna park, del 2013, can-tat en hebreu però, segons l’artista, gairebé sense rastres d’ella matei-xa. Talmor va creure trobar en Ori Winokur el millor productor per a la seva reinvenció, que passava per

CITA A BARTS CLUB buscar dins seu. «Vaig anar a teràpia, vaig compondre noves cançons… I llavors vaig fer un concert amb elles i va ser horrible. No entenia què pas-sava. Va ser Winokur qui em va dir que havia de gravar en anglès en lloc d’hebreu», rememora.

COM A CASA / Paradoxalment, cantar en una llengua estrangera feia a Tal-mor sentir-se com a casa. «És curiós –explica–, és com quan vas a un altre país i parles en anglès i et poses a ex-plicar la teva vida, com si estar fora et donés una espècie d’immunitat. No sé què té cantar en anglès que em fa sentir molt més protegida». En el seu directe actual, que aquesta nit es podrà veure a la sala Barts Club (21.00 hores) com a part del festival Guitar BCN, l’artista es fa acompanyar de dues noies, el duo Shelly and Rotem. «Sona diferent del disc… És gairebé com una reinter-pretació. Conèixer aquestes noies va ser una revelació», admet. H33 L’artista israeliana Sivan Talmor.

3 La cantautora folk-pop ha trobat la seva personalitat en el seu segon treball, ‘Fire’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

513000

89305

Diario

180 CM² - 17%

3282 €

60

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LA FOTO

LA PARTITURA PERDIDA DEL COMPOSITOR ENRIQUE GRANADOSEl t~nico concierto escrito pot el mt~sico Enrique Granados (Lleida, 1867-Canal de La Mancha,1916), cuya partitura perdida fue descubierta hace siete ahos pot el director de orquesta MelaniMestre (derecha), se estrenar~ finalmente en Espa~a, en el Palau de la Mt~sica, el pr6ximo 21deabril, coincidiendo con el centenario de la muerte del compositor. El evento rue presentado ayeren Barcelona pot Mestre y los pianistas Michael Haeringer y Vanessa Benelli (izquierda).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

21000

5853

Lunes a sábados

139 CM² - 13%

551 €

2

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

critica cinema

L a història. França, 1920. La rica baronessa Marguerite Dumont, aficionada a l’òpe-

ra i a cantar com soprano, no té talent ni condicions, així i tot, can-ta pel cercle d’amistats, però vol fer-ho davant el públic...La pel·lícula. En 1940, la multimi-lionària ianqui Florence Foster te-nia atemorides les amistats quan cantava amb més galls que un ga-lliner. Ningú no tenia valor de dir-li-ho. Aquest cas real, el francès Xavier Gianno-li (1972) l’ha dut a la França anys 20, rebatejant-la Marguerite Du-mont, la sofer-ta matrona dels germans Marx. I el que havia de ser una comèdia surreal es con-verteix en tragi-comèdia romàn-tica. Giannoli ens transporta als fe-liços 20, quan els dadaistes provo-quen la burgesia i el seu concep-te sagrat de l’Art. El relat de l’ob-nubilada Marguerite té ecos d’in-signes referents: El vestit nou de l’emperador d’Andersen; la mu-ller cantant del Ciutadà Kane; la Gloria Swanson d’El crepuscle dels déus; i filant prim, fins el Don Quijote cervantí. Com l’enginyós hidalgo, la Marguerite perd l’ore-mus, vivint en el seu món canor. L’una i l’altre perseguint l’amor: la Dulcinea de la Marguerite se-ria l’infidel marit. Enllà d’aquestes

concomitàncies egrègies i algu-nes més, Giannoli capta les peri-patètiques il·lusions de la prota-gonista segons la llum, el ritme i l’acurada posada en escena prò-pia dels films clàssics. A més, a través dels cinc capítols amb que s’estructura la tragicomèdia, as-sistim al tall costumista d’una so-cietat hipòcrita, cruel, sense es-crúpols, on les marguerites en són víctimes propiciatòries. En-

tre la riallada es-tentòria i la tris-tor entotsola -da, el devenir del personatge il·lús dóna peu sobrat a una ref lex ió o b e r t a s o b r e l’immensa quan-titat de somia-truites que van pel món creient-se artistes, líders polítics, cracks, genis, trending topic, és a dir, la mediocritat ins-tal·lada. el tema. Compte

que els somnis no es converteixin en malsons.La imatge. La Marguerite escol-tant-se a si mateixa en el disc que s’ha gravat amb ella cantant una ària.La frase. “La falta de amor lo ex-plica todo”, conclou Marguerite. Per tant, quan l’amor impera no explica res. Qui va dir que l’amor és una invenció femenina? La recomanació. Ideal per romàntiques solidàries, escolta-des, això sí, per la seva parella.

marcel·lí Borrell / opinio@lamanyana.cat

Qui canta els seus mals espanta

madame marguerite

Director: Xavier Giannoli.

Intèrprets: Catherine

Frot,Christia Théret, André

Marcon, Aubert Fenoy, Michel Fau. França, 2015. 127’.

El concierto escrito por Enric Granados, cuya partitura per-dida fue descubierta hace siete años por el director de orques-ta Melani Mestre, se estrenará finalmente en España, en el Pa-lau de la Música de Barcelona, el próximo 21 de abril, en el año del centenario de la muerte del compositor.

El director ha presentado hoy el denominado Gran Concert de Sant Jordi, que incluye el estre-no del concierto para piano y or-

questa en do menor Patètic de Granados, con la solista italiana Vanessa Benelli al piano acom-pañada por la Orquestra de la Societat de Concerts de Barce-lona, bajo la batuta del propio Melani Mestre. Hasta la fecha, ninguna institución musical es-pañola se había interesado en incluir este concierto en su pro-gramación durante los últimos siete años, pese a la novedad que significa dentro de las obras compuestas por Granados.

El concierto perdido de Granados se estrena en Barcelona en su centenario

El ciclo de conciertos Tàrrega So-na 2016 acogerá este sábado 9 de abril un espectáculo que acerca la música de los Beatles a los niños. Se trata de Bítels per a nadons del grupo La Petita Malumaluga, di-rigido a niños y niñas de hasta 3 años. Es una propuesta inédita, pedagógica y que recoge elogios allá donde se representa.

‘Bítels per a nadons’ en el Tàrrega Sona este sábado

La quinta edición del festival Re-Sona da voz a las iniciativas musicales emergentes El grupo leridano Mesmerians, ganador del concurso de TorrefarreraLleidarEDACCIóNLa Diputación de Lleida acogió la presentación del quinto Festival Re-Sona de Torrefarrera, que ten-drá lugar el próximo 30 de abril en la sala social del consistorio. La organiza el Ayuntamiento de Torrefarrera junto con la Asocia-ción Cultural Re-Sona.

El acto de presentación ha contado con la participación del vicepresidente cuarto de la Di-putación de Lleida y alcalde de la localidad, Jordi Latorre, y del con-cejal de juventud y presidente de la Asociación Re-Sona, Jaume Casanovas, así como otros miem-bros de esta asociación como el vicepresidente, Gerard Cervera, el tesorero, Joan Corominas y la secretaria, Alba Pros.

Jordi Latorre ha agradecido el esfuerzo de la asociación, integra-da por la juventud del municipio, que, por quinto año, organiza es-te festival musical en Torrefarrera con todas las dificultades econó-micas que conlleva. También ha agradecido a la Diputación de Lleida su apoyo a esta iniciativa que dinamiza la comarca del Se-grià. Como novedades, Joan Co-rominas ha destacado el nuevo formato y la orientación del fes-tival de este año, ya que desde la

asociación se pretende reforzar la esencia inicial del Re-Sona con el objetivo de fomentar la cultu-ra en todos sus ámbitos, desde aquello artístico hasta el musical.

Por este motivo, Corominas explicó que la oferta musical es más abierta y accesible, con gru-pos locales y emergentes, grupos consolidados y combinación de actos culturales para públicos de todas las edades. Como platos fuertes, se sigue apostando por los grupos con rodaje, como es el caso de Mucho, cabeza de cartel del concierto de la noche.

Gerard Cervera, ha desgrana-do el programa musical del día 30 de abril que incluye actividades de día y al aire libre totalmente gratuitas a partir de las doce del mediodía con un vermut electró-nico en la plaza Miremont. Tras la actuación del Màgic Arnau, ac-tuarán Ljubliana & The Seawolf y Skull & Bones Dj ‘s . Por la noche actuarán Sanjosex , Mucho y San-jays .

Se han puesto a la venta unas 500 entradas en el Ayuntamiento de Torrefarrera , Cal jove y la tien-da Grans Records Lleida.

FOtO: Diputació de Lleida / Presentación del 5º Festival Re-Sona

FOtO: aj. de tàrrega / imagen del espectáculo ‘Bítels per a nadons’

42 OciO | juEvES 7 DE AbrIL DE 2016SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

2128

Diario

105 CM² - 10%

252 €

42

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUÑA

Carlos SALA - Barcelona

«Nadie es profeta en su tierra, pero Enric Granados se lleva la palma». Así de rotundo se muestra Melani Mestre, que en 2009 rescató del olvido el «Concert per piano i or-questra en do menor, Patètic» y después de estrenarlo en Ucrania, pasar por Helsinki, Ciudad de México y grabarlo con la sinfónica de la BBC de Escocia, por fi n llega a la tierra de Granados, una Cata-luña que apenas va celebrar el centenario del fallecimiento del que es uno de los grandes compo-sitores españoles. «En vida ya tuvo muchos problemas para estrenar sus obras en Cataluña. En su cen-tenario lo tratan como un compo-sitor de país, cuando no dejaron de darle patadas en el culo», co-menta Mestre. La historia de este «Concert per a piano i orquestra en do menor, Patètic» es una prueba de ello. El músico empezó a componerlo como encargo del Liceo, que que-ría una pieza nueva para que él actuase como solista. Sin embar-go, al negarle después el poder tocarla, pierde interés en comple-tar su composición y la deja inaca-bada. «En 1910 le escribe una carta a Albéniz en que le dice que le han boicoteado el estreno y que ha decidio aparcar el proyecto para centrarse en las Goyescas», afi rma Mestre.

El próximo 21 de abril, y bajo el abrazo del Rotary Club, el Palau de la Música acogerá el estreno de la pieza, en un concierto benéfi co cuya recaudación irá a parar a la investigación del cáncer infantil y para el acceso a libros de texto y material académico a niños con riesgo de exclusión social. Ade-más, también estrenará la orques-tación que hizo Granados de su «Danza valenciana, número 7».

La solista del concierto será la pianista italiana Vanessa Benelli,

Archivo

A la izquierda, el célebre retrato del compositor por Ramon Casas. Abajo, los

jóvenes pianistas Vanessa Benelli y Michael Andreas Haeringer

Enric Granados, 100 años de olvido y contandoEl Palau acoge el estreno en España del «Concert per a piano i orquestra en Do menor, Patètic»

que asegura que esta partitura le ha hecho ver que Granados no era sólo un autor español, sino un romántico universal. «Cuando Melani me habló de la partitura me sentí una ignorante, pero lue-go me dijo que nadie la conocía, así que me sentí mejor. Ahora veo a Granados como un maestro romántico, que parece dejar espa-cio a la improvisación, con ubna gran cadencia, muy inspirado en Saint Saëns, con mucho carácter rapsódico», afi rmó Benelli.

El programa lo completará el joven prodigio de 14 años Michael Andreas Haeringer, que interpre-tará el «Concierto para piano y corquesta n.5, Emperador». «Es una obra de gran carácter. Ya la interpreté en Ciudad de México y el público disfruta mucho. El se-gundo movimiento hace a la gente soñar, con melodías muy hermosas, y el tercer movimiento explota», dice Haeringer. Mestre dirigirá a la Orquestra de la Socie-tat de concerts de Barcelona.

Efe

El mundo del surf toma la Fabra i Coats con exposiciones y conferencias

Archivo

La cultura surf es todo un modo de vida

L. R.- Barcelona

El segundo Arnette Surfcity Fes-tival convertirá Barcelona en la capital internacional del surf este sábado y domingo con exposicio-nes, talleres, películas, mercado, comida, música, encuentros para profesionales y conciencia social. Lo más destacado del festival, que tendrá lugar en laFàbrica de crea-ció Fabra i Coats, está la exposi-ción colectiva de arte contempo-

ráneo alrededor del concepto del festival «We Are Antonyms», que reúne obras inéditas de artistas internacionales.

Además, pisarán por primera vez Barcelona The Seabin Project, surfers australianos creadores de una especie de papelera fl otante que recoge basura, aceite, fuel y detergentes del océano de forma autónoma y que consiguió más de 250.000 dolares en la platafor-ma de crowsourcing Indiego y

más de 1 millón de visionados de su video de presentación.

También participará el depor-tista de élite Alvaro Bayona, para-pléjico tras sufrir una avalancha mientras practicaba «snowboard» en 2010 y que actualmente, con 31 años, es medalla de bronce en el Campeonato Mundial de Surf Adaptado ISA y un abanderado de la sensibilización que aboga por romper con límites practi-cando modalidades adaptadas.

5LA RAZÓN • Jueves. 7 de abril de 2016 SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

Diario

621 CM² - 60%

2116 €

41

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

42 LAVANGUARDIA DIJOUS, 7 ABRIL 2016

El festival Guitar BCN presenta la cantant israeliana Sivan Talmor al Barts Club

Lacançód’Israelnos’acabaambNoa

ÀLEX GARCIA

Lamúsica i intèrpret israeliana fotografiada ahir a Barcelona

És la primera vegada en tota unaintensa carrera artística que actuaambelseupropiprojecteforad’Is­rael, el país on va néixer.Més quefer­li por, assegura que és tot unrepte i que de moment la seva es­trenaabsolutaabans­d’ahira lanitaMadridenel cicleEllasCreanvaser “màgica”. La cantant i compo­sitoraSivanTalmornopotamagarla satisfacció amb aquesta posadade llarg, que aquesta nit la portaràalBartsClub(21h)dinsdelfestivalGuitar BCN, on presentarà el seuúltimdisc,Fire.Un concert en el qual l’atractiva

intèrpret israelianaactuaràacom­panyadadelduet femeníSelly andRotem,duescompatriotesquedo­minenambconeixementde causala guitarra elèctrica i els teclats, iamb qui oferirà –suggereix dub­tant­ne unamica–un repertori enclau de pop­folk lluminós. Fillad’un oficial de l’Exèrcit de l’Aire,deparesseparats,de29anys,casa­daambunspersonaquenotéresaveureambelmóndemúsica i resi­dentenuna localitatdelsaforesdeTelAviv,Talmor esposava a riureahir quan li comentaven, acabadad’arribar a Barcelona, que forad’Israel de vegades fa la sensacióque l’escenade lesveus femeninesenaquellpaís s’acabaambNoa.“Amésdeserunagrancantant,téunamoltbonareputaciódinsdel’esce­na musical del país. Però avui diahi ha altres propostes molt dife­rentsque també tenenmoltpredi­cament a Israel, com Asaf Avidano Balkan Beat Box [que casual­menttenienprevistactuarahiralanit a la sala Apolo]. Aquests mú­sics, d’alguna manera, estan es­brossant la jungla i construint uncamí diferent per on van transi­tantunanovageneraciódemúsicsambtotamenad’influències”.La seva història musical és ex­

passat, per exemple, emvaig ama­rar d’indie folk com Wilco, Belleand Sebastian o fins i tot EmiliaTurini”.

Elpuntd’inflexióenlasevacar­rera, però, va ser televisiu. “El2008 vaig començar a fer la mevapròpiamúsica, un any després emvaig posar a tocar­la en directe, idurantunparelld’anysvaig tocar ivaig cantar en diverses formaci­ons.De sobteel 2012vaig rebre sistrucades diferents perquè partici­

pés en unnou reality televisiu queera com The voice, i després depensar­m’hoidubtar­homoltvaigacabaracceptant.Laveritat ésquenomésvaigdurartressessions,pe­ròemvanser tremendamentútils.D’entrada perquè el meu mentoren el programa havia estat el mú­sicAvivGeffen, i a travésd’ell vaigacabar treballant amb el seu pare,el magnífic poeta, periodista icompositor Yonatan Geffen pràc­ticament fins l’any passat, ell reci­tant els seus textos i jo cantant”. Ivasera travésd’aquestaexperièn­cia queva contactar ambel presti­giós productor Ori Winokur, quelavaconvèncerquegravésicantésen anglès el seu nou disc, el Fireque aquesta nit repassarà al BartsClub. “Sempre ho havia fet en he­breu i crec que tenia tota la raó,perquèaixí hepogutportar lame­vamúsicaa tot elmón”.c

AficionadaaJoniMitchelloWilco,esvaferfamosael2012gràciesalreality‘Thevoice’

‘Granta’ a Gràcia

ValerieMiles ha aconseguit que lafranquícia espanyola de la revistaGranta tingui una dimensió inter­nacional feta des de Barcelona.Avui presenta el número dedicat al’aigua en una festa performancedadàalBar134deGràcia.Unaper­formance situacionista, com lesque li agrada d’organitzar a Sebas­tià Jovani i el seu projecteClaudà­tor. ValerieMileshaaconseguitunenlluernadorrepertoridecol∙labo­radors que han escrit expressa­ment els textos per a la revista:ClaudioMagris, Lydia Davis, Láz­lóKrasznahorkai,entremoltsmés:Richard Ford, John Banville, Ma­rie Darrieuseq, Chantal Maillard,Samanta Schweblin, ColumMcCann, Sergio Chejfec, GarySthteyngart, Enrique Vila­Matas,Eduardo Lago... amb disseny de

Martin Balzola. Hi ha una seccióen català (Nefelibata: la personaque passeja pels núvols). Pensarl’aiguadesdelasequeraaSíriadelareflexióque l’ésserhumàésaigua ive de l’aigua.Hi haurà un vídeo del’artistaÁlvaroSoler, creadord’es­quelets de criatures enigmàtiques,lectura de textos (del congolèsSony Labou), de Santiago Ronca­gliolo,conversa,música.Iameteo­rologia literària anuncia una nitsenseriscdesequerad’alcohol.

Emergències ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policia ............................................ 091Guàrdia civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona .............. 092Bombers de Barcelona .................... 080Informació carretera ......... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Manyans 24 h ................. 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Àltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciutat

Serielizados Fest. Entre avui idiumenge té lloc la terceraedició del Festival Internacio-nal de Sèries de Barcelona.Arts Santa Mònica. Rambla, 7.10 euros.www.szsfest.com

La fi de l’envelliment? Confe-rència a càrrec d’Aubrey deGrey, gerontòleg biomèdic dela Universitat de Cambridge.Modera Cristina Sáez, perio-dista. 3 euros.CCCB. Montalegre, 5 (18.30 h).

Infografía, datos y verdades.Conferencia a càrrec de JaimeSerra, cap d’infografia a LaVanguardia.IED. Biada, 11 (18.30 h).

Dijous Concert. Concert El saxoen la música catalana actual, acàrrec de Sax.Cat.Conservatori Municipal de Músi­ca. Bruc, 112 (19 hores). Gratuït.

El mundo de la tarántula. PabloCarbonell presenta les sevesmemòries.Casa del Llibre. RamblaCatalunya, 37 (19 hores).

De la crisis económica a la crisispolítica. Presentació d’aquestllibre de Manuel Castells.Palau de la Música (19 hores).

De la cançó popular a la cançócatalana. Recital de MartaAragonés, soprano; JosepRamon Olivé, baríton, i EmiliBlasco, piano.Ateneu Barcelonès. Canuda, 6(19.30 hores). 15 euros.

Cançó italiana i cançó catalana.Dins del Cicle de Música Uni-versitat de Barcelona, concertamb Carlos Picón al piano i elbaríton Lluís Sintes.Paranimf de l’Edifici Històric de laUB. Gran Via, 585 (19.30 h).

Born de Cançons. El quintetShowarma i els Falafels trans-met les ganes de ballar. Gratu-ït amb reserva.El Born Centre Cultural. PlaçaComercial, 12 (20 hores).

Jam Sessions. Jam sessions acàrrec del contrabaixista DeeJay Foster. Gratuït.Cafeteria Conservatori del Liceu.Nou de la Rambla, 88 (21 h).

Desmontando aWoody (Allen).Narració de contes per aadults a càrrec d’InésMacpherson. 3 euros.L’Astrolabi de Gràcia. Martínezde la Rosa, 14 (21.30 hores).

TELÈFONS ÚTILS

L’AGENDA

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT ENAQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL

DE LA VANGUARDIA, ENTREU ICREEU­VOS UN COMPTE A:

WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

Música

SIVANTALMORBARTS CLUB21 H12 I 15 EUROS

Llibres

CITES

JOSEP MASSOT

Cròniques de la crisi

Vacomençarcomunacrisieconò­micaihaacabatsentunacrisipolí­tica. “Es va trencar un model decapitalisme financer especulatiumentre els sistemes polítics hanexperimentat una profunda criside legitimitat quehaassolit depleles institucions de la UE”. És lasíntesidelquehapassatenelsdar­rersanys,segonsescriuelsociòlegi catedràtic emèrit de laUniversi­tat de Califòrnia Manuel Castellsal pròleg del llibreDe la crisis eco­nómica a la crisis política.Unami­rada crítica (Libros de Vanguar­dia), que avui presenten al Palaude la Música (sala d’assaig OrfeóCatalà) el periodista ManuelCampoVidal i l’editoraAnaGodó,juntamentambelmateixautor.El llibre reuneix les cròniques

periodístiques que ha publicat

Castells a La Vanguardia entre el2008 i el 2015. Seleccionades, or­denadescronològicamentiperte­màtiques,peròsensetocarunaco­ma de l’original. D’aquestamane­ra el lectorpotseguir laseqüènciadels fets a través d’anàlisis preci­ses que deixen veure l’aparició denous moviments socials i agentspolítics. “Són les llumsd’esperan­çaquesorgeixenenmigdelesbor­rasques d’aquesta dura dècada”,diu l’autor.c

Assaig

LLIBRE DEMANUEL CASTELLSPALAU DE LA MÚSICA19 HORES

JOSEP PLAYÀ MASET

ESTEBAN LINÉS

tensa i una mica novel∙lesca. Debenjovevaformarpartdelabandade les forces armades israelianes,“amb les quals vaig arribar a fervuit concerts al dia durant moltsmesos tocant totamenademúsica, i hi vaig aprendre moltíssim”. Aella li agrada l’“americana” delsseixanta i setanta com Joni Mit­chell, Leonard Cohen o CrosbyStillsandNash,“imoltamúsica is­raelianaantiga,d’arrelsrusses.Pe­rò les coses van arribant, i l’any

Lavocalista icompositoravaestaranystocanta labandade lesforcesarmades

Recopilació deles anàlisis delsociòlegManuelCastells sobre lacrisi publicades a‘LaVanguardia’

‘GRANTA’BAR 134TORRENT DE L’OLLA 134

La revistaconvoca una festasituacionista perpresentar el seunúmero dedicata l’aigua

del dia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

192 CM² - 17%

4760 €

42

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

42 LAVANGUARDIA DIJOUS, 7 ABRIL 2016

El festival Guitar BCN presenta la cantant israeliana Sivan Talmor al Barts Club

Lacançód’Israelnos’acabaambNoa

ÀLEX GARCIA

Lamúsica i intèrpret israeliana fotografiada ahir a Barcelona

És la primera vegada en tota unaintensa carrera artística que actuaambelseupropiprojecteforad’Is­rael, el país on va néixer.Més quefer­li por, assegura que és tot unrepte i que de moment la seva es­trenaabsolutaabans­d’ahira lanitaMadridenel cicleEllasCreanvaser “màgica”. La cantant i compo­sitoraSivanTalmornopotamagarla satisfacció amb aquesta posadade llarg, que aquesta nit la portaràalBartsClub(21h)dinsdelfestivalGuitar BCN, on presentarà el seuúltimdisc,Fire.Un concert en el qual l’atractiva

intèrpret israelianaactuaràacom­panyadadelduet femeníSelly andRotem,duescompatriotesquedo­minenambconeixementde causala guitarra elèctrica i els teclats, iamb qui oferirà –suggereix dub­tant­ne unamica–un repertori enclau de pop­folk lluminós. Fillad’un oficial de l’Exèrcit de l’Aire,deparesseparats,de29anys,casa­daambunspersonaquenotéresaveureambelmóndemúsica i resi­dentenuna localitatdelsaforesdeTelAviv,Talmor esposava a riureahir quan li comentaven, acabadad’arribar a Barcelona, que forad’Israel de vegades fa la sensacióque l’escenade lesveus femeninesenaquellpaís s’acabaambNoa.“Amésdeserunagrancantant,téunamoltbonareputaciódinsdel’esce­na musical del país. Però avui diahi ha altres propostes molt dife­rentsque també tenenmoltpredi­cament a Israel, com Asaf Avidano Balkan Beat Box [que casual­menttenienprevistactuarahiralanit a la sala Apolo]. Aquests mú­sics, d’alguna manera, estan es­brossant la jungla i construint uncamí diferent per on van transi­tantunanovageneraciódemúsicsambtotamenad’influències”.La seva història musical és ex­

passat, per exemple, emvaig ama­rar d’indie folk com Wilco, Belleand Sebastian o fins i tot EmiliaTurini”.

Elpuntd’inflexióenlasevacar­rera, però, va ser televisiu. “El2008 vaig començar a fer la mevapròpiamúsica, un any després emvaig posar a tocar­la en directe, idurantunparelld’anysvaig tocar ivaig cantar en diverses formaci­ons.De sobteel 2012vaig rebre sistrucades diferents perquè partici­

pés en unnou reality televisiu queera com The voice, i després depensar­m’hoidubtar­homoltvaigacabaracceptant.Laveritat ésquenomésvaigdurartressessions,pe­ròemvanser tremendamentútils.D’entrada perquè el meu mentoren el programa havia estat el mú­sicAvivGeffen, i a travésd’ell vaigacabar treballant amb el seu pare,el magnífic poeta, periodista icompositor Yonatan Geffen pràc­ticament fins l’any passat, ell reci­tant els seus textos i jo cantant”. Ivasera travésd’aquestaexperièn­cia queva contactar ambel presti­giós productor Ori Winokur, quelavaconvèncerquegravésicantésen anglès el seu nou disc, el Fireque aquesta nit repassarà al BartsClub. “Sempre ho havia fet en he­breu i crec que tenia tota la raó,perquèaixí hepogutportar lame­vamúsicaa tot elmón”.c

AficionadaaJoniMitchelloWilco,esvaferfamosael2012gràciesalreality‘Thevoice’

‘Granta’ a Gràcia

ValerieMiles ha aconseguit que lafranquícia espanyola de la revistaGranta tingui una dimensió inter­nacional feta des de Barcelona.Avui presenta el número dedicat al’aigua en una festa performancedadàalBar134deGràcia.Unaper­formance situacionista, com lesque li agrada d’organitzar a Sebas­tià Jovani i el seu projecteClaudà­tor. ValerieMileshaaconseguitunenlluernadorrepertoridecol∙labo­radors que han escrit expressa­ment els textos per a la revista:ClaudioMagris, Lydia Davis, Láz­lóKrasznahorkai,entremoltsmés:Richard Ford, John Banville, Ma­rie Darrieuseq, Chantal Maillard,Samanta Schweblin, ColumMcCann, Sergio Chejfec, GarySthteyngart, Enrique Vila­Matas,Eduardo Lago... amb disseny de

Martin Balzola. Hi ha una seccióen català (Nefelibata: la personaque passeja pels núvols). Pensarl’aiguadesdelasequeraaSíriadelareflexióque l’ésserhumàésaigua ive de l’aigua.Hi haurà un vídeo del’artistaÁlvaroSoler, creadord’es­quelets de criatures enigmàtiques,lectura de textos (del congolèsSony Labou), de Santiago Ronca­gliolo,conversa,música.Iameteo­rologia literària anuncia una nitsenseriscdesequerad’alcohol.

Emergències ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policia ............................................ 091Guàrdia civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona .............. 092Bombers de Barcelona .................... 080Informació carretera ......... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Manyans 24 h ................. 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Àltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciutat

Serielizados Fest. Entre avui idiumenge té lloc la terceraedició del Festival Internacio-nal de Sèries de Barcelona.Arts Santa Mònica. Rambla, 7.10 euros.www.szsfest.com

La fi de l’envelliment? Confe-rència a càrrec d’Aubrey deGrey, gerontòleg biomèdic dela Universitat de Cambridge.Modera Cristina Sáez, perio-dista. 3 euros.CCCB. Montalegre, 5 (18.30 h).

Infografía, datos y verdades.Conferencia a càrrec de JaimeSerra, cap d’infografia a LaVanguardia.IED. Biada, 11 (18.30 h).

Dijous Concert. Concert El saxoen la música catalana actual, acàrrec de Sax.Cat.Conservatori Municipal de Músi­ca. Bruc, 112 (19 hores). Gratuït.

El mundo de la tarántula. PabloCarbonell presenta les sevesmemòries.Casa del Llibre. RamblaCatalunya, 37 (19 hores).

De la crisis económica a la crisispolítica. Presentació d’aquestllibre de Manuel Castells.Palau de la Música (19 hores).

De la cançó popular a la cançócatalana. Recital de MartaAragonés, soprano; JosepRamon Olivé, baríton, i EmiliBlasco, piano.Ateneu Barcelonès. Canuda, 6(19.30 hores). 15 euros.

Cançó italiana i cançó catalana.Dins del Cicle de Música Uni-versitat de Barcelona, concertamb Carlos Picón al piano i elbaríton Lluís Sintes.Paranimf de l’Edifici Històric de laUB. Gran Via, 585 (19.30 h).

Born de Cançons. El quintetShowarma i els Falafels trans-met les ganes de ballar. Gratu-ït amb reserva.El Born Centre Cultural. PlaçaComercial, 12 (20 hores).

Jam Sessions. Jam sessions acàrrec del contrabaixista DeeJay Foster. Gratuït.Cafeteria Conservatori del Liceu.Nou de la Rambla, 88 (21 h).

Desmontando aWoody (Allen).Narració de contes per aadults a càrrec d’InésMacpherson. 3 euros.L’Astrolabi de Gràcia. Martínezde la Rosa, 14 (21.30 hores).

TELÈFONS ÚTILS

L’AGENDA

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT ENAQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL

DE LA VANGUARDIA, ENTREU ICREEU­VOS UN COMPTE A:

WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

Música

SIVANTALMORBARTS CLUB21 H12 I 15 EUROS

Llibres

CITES

JOSEP MASSOT

Cròniques de la crisi

Vacomençarcomunacrisieconò­micaihaacabatsentunacrisipolí­tica. “Es va trencar un model decapitalisme financer especulatiumentre els sistemes polítics hanexperimentat una profunda criside legitimitat quehaassolit depleles institucions de la UE”. És lasíntesidelquehapassatenelsdar­rersanys,segonsescriuelsociòlegi catedràtic emèrit de laUniversi­tat de Califòrnia Manuel Castellsal pròleg del llibreDe la crisis eco­nómica a la crisis política.Unami­rada crítica (Libros de Vanguar­dia), que avui presenten al Palaude la Música (sala d’assaig OrfeóCatalà) el periodista ManuelCampoVidal i l’editoraAnaGodó,juntamentambelmateixautor.El llibre reuneix les cròniques

periodístiques que ha publicat

Castells a La Vanguardia entre el2008 i el 2015. Seleccionades, or­denadescronològicamentiperte­màtiques,peròsensetocarunaco­ma de l’original. D’aquestamane­ra el lectorpotseguir laseqüènciadels fets a través d’anàlisis preci­ses que deixen veure l’aparició denous moviments socials i agentspolítics. “Són les llumsd’esperan­çaquesorgeixenenmigdelesbor­rasques d’aquesta dura dècada”,diu l’autor.c

Assaig

LLIBRE DEMANUEL CASTELLSPALAU DE LA MÚSICA19 HORES

JOSEP PLAYÀ MASET

ESTEBAN LINÉS

tensa i una mica novel∙lesca. Debenjovevaformarpartdelabandade les forces armades israelianes,“amb les quals vaig arribar a fervuit concerts al dia durant moltsmesos tocant totamenademúsica, i hi vaig aprendre moltíssim”. Aella li agrada l’“americana” delsseixanta i setanta com Joni Mit­chell, Leonard Cohen o CrosbyStillsandNash,“imoltamúsica is­raelianaantiga,d’arrelsrusses.Pe­rò les coses van arribant, i l’any

Lavocalista icompositoravaestaranystocanta labandade lesforcesarmades

Recopilació deles anàlisis delsociòlegManuelCastells sobre lacrisi publicades a‘LaVanguardia’

‘GRANTA’BAR 134TORRENT DE L’OLLA 134

La revistaconvoca una festasituacionista perpresentar el seunúmero dedicata l’aigua

del dia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

147 CM² - 13%

3640 €

42

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 7 ABRIL 2016

JuliàGuillamon

Mare, tincun quillo!

Joteniaunaideamésaviatdifusadequè era l’aiguanaf.Havia sentit dirlaparaulaalamevaàviaoalamevamare, però sense cap significat

concret: els agradava per l’eufonia i peruna vaga connotació desinfectant. PeròvaigtrobarunacançódeMr.FreakSkaquees titulaAiguanaf compost, se’mva engan­xaralaprimera, ivaigpodersaber­nemoltdetalls. Mr. Freak Ska, que té una gràciasensacional per les lletres i una fonèticaquenocatanyolejaencapmoment(al∙lelu­ia!),enreprodueixlafórmula.Prentrossosde la Viquipèdia i de laGran EnciclopèdiaCatalana, els recita a l’estil de Prince Bus­ter, el gran cantant jamaicà, i fa expressi­ves les frases d’enciclopèdia més de suro.L’aiguanaf és un licor de flor de tarongerque s’utilitza en perfumeria i per fer tor­tells.Tambéespotbeure.L’ideal delPrin­ce Buster català és “destil∙lar un licor queno cansi, / barrejant aiguanaf i vi ranci, /per guardar­lo al rebost: / aiguanaf com­post!”. Quantes ampolles d’AiguanafCompostBosch,deSantQuirzedeBesora,deu haver fet baixar aquest noi, mentres’empescava les lletres boníssimes de lescançons de Ska casolà (2011), Traïcions acontratemps (2014) i Guanyant temps(2015), els tres discos que ha publicat finsara.Perexemple,Hometatuat,homerespec­

tat:“Tantsevalquesiguisunfluix,/nomésimporta el dibuix!”. Botifarra de sang:“Ambformadeferradura/ iaspecteunxic

grotesc / sempre una bona llaminadura /decairepintoresc”.Els cors canten: “Boti­farra, botifarra de sang! Oh, i tant!”. Mr.FreakSkaésdeMataró idedicaunacançóa la passió mataronina per les obres, Ci­mentomort:“EnsuportalsdeMataró,/ fi­dels amics del formigó, / porten al cor unsentiment, / passió pel nostrat ciment. /Hem, de trobar junts lamanera / de com­prarunaformigonera./Mésensval fer­hoacorre­cuita/sivolembatreunagrantrui­ta. / Ciment o mort: / perquè és un senti­ment tan fort”.Traïcions a contratemps és un disc de

versions de clàssics del calipso i de l’ska,amb lletres adaptades al català. La mevapreferidíssima ésMare, tinc un quillo quemilloraMama look a Booboo de LordMe­lody and the Monogram Trinidad, del1955, que més tard va cantar, amb moltd’èxit,HarryBelafonte (n’hi haunaversióen un disc de calipsos de l’actor RobertMitchum).La lletrasegueix l’argumentdelaversióoriginal:unadisputaentreunspa­res queno reconeixenun fill tonto.T’ima­gines una família jamaicana, amb moltsfills,moltcançonera.Araésunafamíliaca­talana endreçada que té un nano que es faquillo, rei del túning, admirador del ReialMadridideRafaMora.“Mare,tincunqui­llo!–cridant–. / Lamare el renya, recrimi­nant. /És el teunano!Nopuc: / elmeu fillno pot ser tan ruc. / Vols callar? Valga’mDéu, /nopot serquesiguimeu!”.Mr.FreakSkaésa lamúsicaelqueSergi

Pons Codina (l’autor de la novel∙la Marsdel Carib sobre una colla de Sant Andreuquevafentmalpelmón)alaliteratura:unadescoberta inesperada i un regal com unacasa.

Les cançons deMr. FreakSka i les seves lletres sónuna descoberta inesperadai un regal com una casa

La sala del Poble Sec que dirigeix Gastón Core s’ha consolidat amb la sevaarriscada programació com un referent de la creació contemporània a Barcelona

LaHiroshima,unanya l’últimaJUSTO BARRANCOBarcelona

Ha caigut com unmeteorit enel panorama teatral barcelo­ní i ara fa un any. La salaHi­roshima del Poble Sec, que

dirigeix Gastón Core, acumula 364 diesapostant per la creació contemporània iels nous llenguatges, per un teatre i unadansa de risc que fins i tot els teatres pú­blicshanesquivatdurantelsanysdecrisii que,malgrat això, té el seupúblic, nota­blement més jove que l’habitual. PeraquestespectacularespaidelcarrerVilàiVilànascutde la rehabilitaciód’unaanti­ga fàbrica d’ascensors que és la Hiroshi­ma hi han passat 11.000 espectadors enles 160 representacionsde60companyi­es i artistes... 18 de les quals internacio­nals!ArtistescomRogerBernat,LosCor­deros, Ernesto Collado, els Animal Reli­

gion, Cris Blanco, Sonia Gómez o elsEscarlataCircusquehanpermèsalacasacrear una marca reconeixible, molt pro­pera al festival Radicals Lliure que orga­nitzava Àlex Rigola i a l’hereu del Radi­cals,el festivalNEO,araperaraenestatvegetatiu.Una programació “eclèctica i

híbrida”,diuCore,peròambunfil comú:“Sónobresnascudesde processos de creació pocconvencionals, que s’allar­guen en el temps i impliquenl’intèrpret –que acostuma aserelcreadorde lapeça–al 100%,posanten joc en escena la seva visió delmón i laseva fisicalitat”, remarca el jovedirector,d’origen argentí, que explica també quedesprésd’unanyd’experimentarhaarri­batel torndereplantejar­seelmodel.Permantenir el nivell concentraran la

programació escènica en elsmesos d’oc­tubreamaig–unes30setmanesi100fun­cions–, deixant pas en els mesos de méscalor a lamúsica endirecte. Volen podertreballar millor els públics de la progra­mació escènica i, ja llançats, volen aliar­se amb altres projectes, com el veí EspaiBlancdecreaciódeCarlotaSubirós,Pere

Sais iMarcNaya,ambelqualoferiranre­sidències a companyies emergents. Defet, volen fer vincles ambaltres espais al­ternatius per crear un circuit indepen­dent.Però de novetats n’hi ha encara més:

anuncienquelasaladeconcertsqueobri­ranenunaltre espaide l’edifici tindràunnom propi i la gestionarà un equip inde­pendent amb una línia “més convencio­

nal, de lleure”, mentre ells continuaranapostant per incloure en el programaconcerts molt carregats d’arts escèni­ques.En espera que tot això es materialitzi,

els muntatges que hi haurà des d’aquestabril fins al juny, anunciats ahir, serandetransició i vindran carregats de músicaper afrontar el període d’estiu. Així, hihaurà performances com l’aposta de latemporada de la sala,Mercurial George,deDanaMichel, la figuramésavantguar­dista de l’escena performàtica canaden­ca, que treballaunaestèticadel lletgismei moviments molt deformats i contrana­turals. I hi haurà teatre com 66 ejerciciosde estilo, de Jesús Barranco –a qui s’hapogut veure a El público de Rigola–, queagafa una situació breu i banal i la inter­preta en dansa, mim i tota mena d’estils

teatrals. I també serà teatre Asso­lutamente solo, de David Batig­nani,que inclouel seupareenescena en una obra ambtransformisme, màgia itocs lynchians. All bymyself, d’AlejandroCuriel, reflexionaràen escena sobrel’amor i sobre com­partirambunteatremolt físic. I tambéhihauràmoltadan­sa, com la d’EulàliaBergadà a Flyingpigs, o com la deSònia Sánchezamb la músicaGiulia Valle aAjustandolasve­las. La músicavindrà amb con­

certs de Borja Flames,BerlinistoNerval.

Tot en un projecteque, com qualsevolteatre de Barce­lona, i malgrat queté un fantàstic barper complementaringressos, és defici­

tari i espera el suportde les administracions

perreforçarlasevaaposta.Unes administracions per les quals araper ara la tipologia de la Hiroshima, unasala privada que actua com una pública,s’escapa dels esquemes de les subvenci­onsper factorscomlaquantitatde funci­ons. Pel buit que cobreix, el suport nohauriade trigar.c

El teatreobrirà enunannexuna saladeconcertsambnompropi i unprogramaméscomercial

DesigualtatIberCamera

Intèrprets:ViktoriaMullova, violíLlocidata:Palaude laMúsica (5­IV­16)

JORGE DE PERSIA

La violinistaViktoriaMullova ha tingutunapresència important aCatalunya, jadesde lessevespresentacionsdefaanysal Festival de Torroella, on va dur a ter­me diferents propostes en estils i gène­res en què brillava com a solista, i quedeixaven en evidència una intenció derecerca. Es veu elmateix en la seva dis­cografia. Finalment sembla que torna

als orígens magistrals, assumint duespartites i una sonata per a violí sol deBach.Obres cabdals, escrites quanel vi­olí barroc estava en el seu granmomentper un bon coneixedor de l’instrument.Enaquest recitaldeMullovahivahaverdues parts molt clarament oposadesquant a resultat de la interpretació.Unaprimera–sibénohivahaverpausaenelconcert–amblaSonatanúm.1, i laParti­tanúm.3, en lesqualspermomentsel soresultavadesigual, ambunarecercacla­radecontrastosperòambcerta rudesa iproblemes d’articulació, tot i que en lapartita(mimajor)hivahaverbonsmati­sos ornamentals i bona sonoritat en do­bles cordes, tot i que es notava certa du­

resaenelso.Emvasorprendre,encanvi,la Partita núm. 2, que va tancar el pro­grama, en la qual Mullova va mostrarductilitat,gràciafinsitotenl’allemande,iuntocsubtil,ambvarietatdesonoritatsi excel∙lent resultat en passatges de vir­tuosisme, amb tensions i expressió.Coms’explicauncanvi tanmarcat?Pot­ser un canvi d’arc? No ho puc afirmar,perquèalaprimerapartemvaferlasen­sació que treballava ambun arc clàssic inomés vaig poder constatar que el quevaferserviralfinalperalaPartitanúm.2era barroc. És cert que un arc és partd’intermediació i que és l’instrumentis­ta qui el fa anar, però en aquest casaquestesobresestanescritespensantenel violí barroc, i la diferència tanmarca­dadesoisensibilitatseriaatribuïbleaai­xò. Serà interessant escoltar les partitesquehad’interpretarIsabelleFausteldia24.Unareferència.

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

Creadors globals. Laperformer canadencaDanaMichel portarà a la Hiroshi­maMercurial George

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

215 CM² - 19%

5320 €

40

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Imatges per a I’hivernEl bar[ton Matthias Goerne i I’ar ista William Kentridge uneixen les seves forcesper interpretar el ’Winterreise’ de Schuber al Palau, Per Xavier Center

El viatger que creua e[spaisatges hivernais deWinterreise no sempre est& sol.Aquest emocionalmentdevastador cicle de 24 can(;onsa pertir de poemes de WilhelmMOiler, un dels cims m~simpressionants de la curtacarmra compositiva de FranzSchubert, ha atret diversosdirectors que hart volgut pesaren escena el dram&tic monblegdel protagonista, fins i tot creantuna coreografia al sea voltant(com va fer Trisha Brown). I que, m~s que fil narratiu, hi haun cam(psicolbgic que, partintde1 desenc(s amor6s, acabe enla mort i qae ~s susceptible desuggerir imatges que accentu[nla forc..a de la m~sica.

Una de les propestes m~ssingulars sorl~ides als Gltimsanys ~S la que uneix dos talentsimmensos. Per una banda, el

badton Matthias Goeme,referent suprem en lainterpretaci5 del lied mmbntic,per sort ben conegut pel pnbliccatalb gr~cies a la seva fidelitatestival a la Schubert~de deVilabertran. Per una aRra,William Kentddge,vers~tilartista sud-afric~ I’obra del qual,sense oblidar tractar temescandents corn I’apartheid al seupa(s, posseeix una gran forqapo~tica, AIs Oltims anys,Kentridge ha malitzat diversos

projectes oper(stics,ja siguin degran format, corn El has deXostakOvitx o Lulu de Berg al Met

de Nova York, o el rneravell(~s IIrttomo d’Ulisse de Monteverdlque fa vait anys vam poder veureal Temperada Alta.

En molts d’aquestsmuntatges Kentddge mcorre alscollages visuals i alesprojeccions per bastir el seadiscurs est(~tic. I projeccionsseran justament les qaeacompanyaran Goerne en

aquest i~roj~-te que va veum lallum I’esttu de12014 al Festivald’Ais de Proven~a abansd’encetarun pedpteintemacional que ara ardbe alPalau de la MOsica.

Segons ha comentat el mateixartista sudmfric~, en I’orLgendels vfdeos que acompanyaranla m~sica de Schubert no hi hapas la intenck~ d’explicar lahistbria, per m[nima que sigui,sinO de recmar les sensacionsque, de jove, va tenir en escoitarlieder rombntics sense entendreI’alemany ni copsar arab

MARKUS HINTERH USER exactitud de qu(~ parla carlacan~. Una reacci~, per tant, a la

..................................................................................................................................................for~a suggeddora d’una m~sica,

NOV~. I=~11~1.1-~ P.~,P A $/I~Z$1JI~I la de Schubert, que pocsTot i coHaborar arab ~eguladtat arab Hinteth~m" java esbenar el advocaLs millprs t~ que

al~Jns acompanyants, Mat/hies pmjeste a Ab, pe~ a partJr Matthias Goeme.

Goeme tamb~ t~balla amb d’octub~e t~ un repte encara n~s ........................................................................planistes de ~enon~ no assoclats g~n: esr el nou Intendent de~ Wint~frel~ e~ podr~ degustar

arab ei gt~neee iiededsUc. Fes~val de Salzburg. el dJ. 14 al Paleu de la M~slca.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

63000

Semanal

384 CM² - 74%

5505 €

46

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

L’home Iligat pel denimEIs davantals de denimjapon~s s6nb ’ , . . el producte estrella de Bramby Supply, I’originalot~ga-taller d un d~ssenyador graflc reconvert t en artes~. Per Laia BelttanArab el final de la Segsea GuerraMundial, els Estats Units vancomen(;ar un esplendorOsProc(~s d’industrialitzaei6. Undels sectors que es vatransformar m6s va serel t~xtil:els telers de finals del segle XlX,que permetien fer teixits arabuna amplade mbxima de 83cent=metres, van comencar a sersubstituits per telers moderns,que arribaven al metre i mig. Cornm~s s’aprofitava el teixit, m~sdisminuien els costos deproducei6. Elstelere antics aviatvan quedar obsolets i els EstatsUnits els va regalar al Ja pO, undels perdeders de la guerra. Tot

EIs tirants depell creuatsa I’esquenadescarreguenles cervicalsque sembli imposeible,enceraavui hi ha empreses japonesesque fabdquen teixits arab aquellstelers. Una d’elles L=s Kutoki,especialitzada en denim. Denimde luxe: el cot6 ~s de produccidlocal, es tenyeix ar~esanalmentde blau indi i despr~s es teixeixen una mbquina centenbda.Uamplada de la tela? Uns 83centimetres.

Qui m’explice aquestahistbria ~s Femande Brambilla,~lies Bramby, un argent=quejafa dotze anys que viu aCatalunya. Ell ~s I’bnima deBramby Supply, una botiga-tallersituada a dues passes del Palaude la M~sica. El petit aparadordesperta la cudositet; perquenom~s s’exposen davantals? Laresposta ~s simple:davantals de denim de Kuroki

-arab tirants de pell creuats aI’esquena per descarregarlescervicals- s6n el producteestrella de la casa, tot i quetamb~ en confeceiona arab unteixit tipus canvas disponible endiversos colors.

En aquest projecte tansingular, Bramby ha fet confluirles seves dues grans passions.Per una banda, els davantals,una peca imprescindible per aaquells a qui els agrada cuinar. Ia ell li encanta, potser perqu~ ved’una fam~lia campestre. I peraltra banda, est~ el denim, elteixit que vesteix des que t~mem~)ria. I st, s’emociona quanrecorda la caCadora Levi’s quelivan regalar dejovenet. Va ser laprimera de moltes. Des de faanys, en Bramby tamb~ ~simatge de Levi’s VintageClothing,la I[nia retro de lamultinacional nord~mericana.Per aix~) el seu armad est~ pie der6pliques exactes de texans,camises i ca(~adoresdissenyades fa d~cades i que ellIlueix arab moat d’estiL

Fins faun$ mesos, en Brambyes passava el dia davantI’ordinador, corn tantsdissenyaders gr~fics. Laconfecci5 de davantals homesera un hobby i les comandes liarribaven pel boca~rella. Per5la bola es va fer prou gran perplantejar-se obrir una botiga-taller. Ara es considera unartes~ que treballa cada diaarab el davantal posat. No lifalten enc~rrecs ni tampocidees per explotar lespossibilitats de la combinaciOde denim i pell,ja sigui en formade bosses unisex o en petitsarticles de marroquineria.

Bramby SupplySant Pere M~s Air, 36 (Born).instagram.com/brambysup~)ly

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

63000

Semanal

395 CM² - 76%

5654 €

63

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA