MARÍA JESÚS CAÑIZARES BARCELONA
L a historia de toda gran ciudad se compone de éxitos, pero también de miserias. La co- rrupción forma parte de esas
sombras incómodas. «La gente está cansada de noticias sobre las malas prácticas de los poderes políticos y económicos, pero con un poco de iro- nía y algo de contexto histórico, la co- rrupción puede ser atractiva», afirma el historiador y periodista Rafa Bur- gos, guía de una transgresora ruta tu- ristica que permite visitar los escena- rios de esos pecados económicos que aparecen en las portadas de los dia- rios.
Burgos estudió Historia en la Uni- versidad de Barcelona y Periodismo en la Universidad Pompeu Fabra. Es autor de los libros «La crema catala- na: Amiguismo, corrupción y otras mi- serias « (Icària Editorial) y «La casta. Quiénes son y cómo actúan (El viejo topo). Banqueros, terratenientes y po- líticos se pasean por estos dos ensa- yos, y también por esta ruta transgre- sora que, desde octubre de 2014, orga- niza una vez al mes Vía Barcelona, especializada en rutas y servicios cul- turales, tanto para particulares como para grupor. No fue fácil encontrar una empresa que avalara un recorrido por esa «Barcelona indigna», pues Burgos pone nombre y apellidos a los pode- res fácticos de la ciudad.
David contra Goliat El historiador confiesa que, frustrado por no poder publicar determinadas informaciones en medios de comuni- cación convencionales –«la presión de los poderes fácticos es muy fuerte, es una lucha de David contra Goliat», ase- gura–, optó por explicar el «quién es quién» de la corrupción a través de sus propios libros y de una ruta turística nada convencional. Lo hace en un tono positivo y con mucha ironía. Entre el material utilizado destacan las fichas donde el historiador tiene escritas nu- merosas anécdotas, así como varios carteles entre los que destaca un grá- fico con las conexiones entre los prin- cipales protagonistas de esa mala pra- xis política y empresarial.
Los grupos están formados princi- palmente por personas autóctonas, conocedoras de los escándalos econó- micos del momento, aunque las refe- rencias artísticas e históricas que fi- guran en la ruta también pueden re-
sultar atractivas para los turistas que rechazan los circuitos convenciona- les. «A los clientes les sorprende los lazos existentes entre los corruptos, la endogamia, los complejos entrama- dos», explica el periodista.
El itinerario arranca ante el Palau Robert, situado en la confluencia de la avenida Diagonal con el paseo de Gràcia, núcleo neurálgico de la Barce-
lona pudiente. Una especie de milla de oro de la corrupción. Este palacete, que hoy pertenece a la Generalitat, fue propiedad en su día de Julio Muñoz Ramonet (en el siglo XX se populari- zó la frase «Después de Dios, los her- manos Muñoz»), apellido ligado al ex- traperlo.
En un radio de acción no demasia- do extenso, cohabitan los fraudes más
polémicos de los últimos años. A un lado, la sede de Convergència de la ca- lle Còrsega, embargada preventiva- mente por el juez que instruye la su- puesta financiación irregular de este partido político a través del expolio del Palau de la Música. Está situada frente al despacho de abogados Cua- trecases, investigado por delito fiscal. En el vestíbulo, señala Burgos, hay una estatua del artista Corberó en la que se lee la palabra «Ética».
Al otro lado de la avenida Diagonal está la Diputación de Barcelona, en el punto de mira mediático debido a los sobresueldos y las dietas de sus miem- bros. Esta administración permite al guía hablar del fraude de las ITV, en el que está inculpado Oriol Pujol, hijo del expresidente Jordi Pujol, pues en la trama aparece el excoordinador de la Diputación, Josep Tous. Otro miembro de la corporación, el exalcalde de Sa- badell Manuel Bustos (PSC), protago- niza la referencia del guía al caso Mer- curio sobre corrupción urbanística. El itinerario se detiene también en la jo- yería Rabat, donde presuntamente se adquirieron regalos con los que se so- bornó a cargos policiales en la trama «Macedonia».
Nuevos itinerarios Otro de los escenarios del paseo es la plaza Juan Carlos I, que Rafa Burgos utiliza como excusa para hablar de la implicación en el caso Nóos de la in- fanta Cristina y su marido, Iñaki Ur- dangarín, cuyo abogado, Mario Pas- cual Vives, tiene despacho precisa- mente en el paseo de Gràcia. En esta misma avenida estuvo hace años la sede de Banca Catalana, así como el despacho que utilizó Jordi Pujol tras abandonar la Generalitat.
El objetivo de Vía Barcelona es or- ganizar en un futuro otros dos itine- rarios turísticos sobre la corrupción pues, por desgracia, se trata de una ruta viva que se alimenta de nuevos escándalos.
La empresa ofrece otros recorridos por la cara menos amable de la Ciu- dad Condal: «La Barcelona pecadora», «Esclavos y negreros», «Barcelona li- bertina», «Anatomía del Raval», «Som- bras del Gótico», «La cara oculta del barrio de Gràcia» o «Agentes nazis en Barcelona», son algunas de las suge- rencias que propone.
Una empresa organiza un recorrido por la ciudad para visitar la sede embargada de CDC, explicar los sobresueldos de la Diputación o el fraude atribuido a un ilustre abogado
El atractivo turístico de la Barcelona corrupta
INÉS BAUCELLS Rafa Burgos, en plena ruta, ante la sede de la Diputación
ABC BARCELONA
El presidente del PP en el Ayunta- miento de Barcelona, Alberto Fernán- dez, denunció ayer que «la alcaldesa Colau es cómplice de la venta de pa- trimonio público por parte del Con- sell Comarcal, que ha puesto a la ven- ta un solar en la Barceloneta, que de- bía albergar vivienda pública, además de poner en venta seis aparcamien-
tos públicos, quedando sólo pendien- te la adjudicación de la venta».
En el Boletín Oficial de la Provin- cia consta que el solar en venta está en el número 19 de la calle Ginebra y su precio mínimo de licitación es de 900.700 euros. Mientras que el dere- cho de superficie de los 6 aparcamien- tos públicos se vende por un valor de 14 millones de euros.
Fernández recordó que «la respon- sabilidad de Colau deviene por una doble razón: en el Consell Comarcal gobierna ICV junto con PSC, ERC y CiU, y además se trata de activos pú- blicos que están en Barcelona y que son o fueron de titularidad munici- pal».
Por todo ello, el líder del PP en Bar- celona reclamó que «es necesario convocar un pleno extraordinario del Consell Comarcal para dejar sin efec- to esta decisión de Regesa Aparca- ments y suspender la venta del solar en la Barceloneta».
El PP de Barcelona pide suspender la venta de un solar y seis parkings
FERNÁNDEZ: «COLAU ES CÓMPLICE DE LA VENTA DE PATRIMONIO PÚBLICO»
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
ESPAÑA
8000
3818
Diario
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
EL FIEL DE LA BALANZA
Positivo ¯ Caida hist6rica del paro re- gistrado, queen el primer se- mestre se redujo en 65.001 personas. ¯ Cementos Molins prev~ in- vertir 127 millones en 2015 en Espafia y Lafinoam~rica para ganar tamafio. ¯ E1 grupo franc~s Alstom re- cibe pedidos por 500 mfllones para su planta de Santa Per- p~tua de Mogoda. ¯ La marca japonesa de moda Uniqlo abrir~i en Barcelona su primera fienda en Espafi~,
NEINVER INICIA LAS OBRAS EN VILADECANS El grupo Neinver ha colocado la prirnera piedra de Viladecans The Style Outlets, un centro comercial que abrir~ sus puertas en otofio de 2016 tras una inversibn de 80 millones de euros.
Negativo ¯ Una treintena de proyectos hoteleros quedan paralizados en Barcelona por la moratoria del Ayuntamiento. ¯ Los gastos del caso Millet disparan las p6rdidas del Pa- lau de la Mfisica, que alcanza- ron 418.523 euros en 2014. ¯ Las ventas en las grandes su- perficies de Catalunya caye- ton un 2,3% en mayo respecto al mismo rues de 2014. ¯ La emblemfitica tienda bar- celonesaVin~on cierra tras 74 afios de acfividad.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CATALUNYA
27000
5853
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DILLUNS, 6 JULIOL 2015
Unamostra sobre Barcelonahonra l’oblidat fotògraf MartíGasull iCoral Trobada gràfica d’artistes de Leipzig i Barcelona al Círculo del Arte
JUAN BUFILL Barcelona
Martí Gasull i Coral (Barcelona, 1919­1994) pertany a aquesta nò­ mina encara no realitzada o in­ acabada de fotògrafs catalans rei­ vindicables. És un autor l’obra del qual mereix una atenció més gran que la rebuda i un rescat també institucional, ja que fins ara no ha estat prou difosa. Fins i tot força especialistes en fotogra­ fia del seu propi país la desconei­ xen, i sense coneixement no hi pot haver reconeixement. L’any 1988 la seva obra va ser
objecte d’una bona exposició a la galeria Piscolabis, que va donar a conèixer alguns artistes que pos­ teriorment han tingut trajectò­ ries brillants (la pintora Jordina Orbañanos, per exemple). En aquella ocasió em va cridar
l’atenció la qualitat d’algunes de les seves fotografies, però des d’aleshores amb prou feines s’ha exposat la seva obra. La nova ga­ leria El Quadern Robat presenta una selecció de 26 fotografies se­ ves, totes en blanc i negre, preses a finals dels anys 40 i durant els anys 50 del segle XX, el període en què va realitzar la gran imillor part de la seva obra fotogràfica. El 1960 va abandonar la fotogra­ fia per motius familiars i un fill seu va prendre el relleu. Al món de l’art barceloní el nomdeMartí Gasull és conegut també per la feina que l’homònim fill de Ga­ sull i Coral ha fet fins fa poc en el seu estudi proper al Palau de la Música, ja que ha estat un dels millors fotògrafs d’obres d’art per a catàlegs i arxius d’institucions, artistes i galeries. L’actual exposició es titula
Barcelona i la llum d’aquells anys i se centra en paisatges d’aquesta ciutat, amb o sense figures, enca­ ra que hi ha també algunes imatges de detalls, o fins i tot una brillant teranyi­ na a contrallum no necessàriament bar­ celonina. Gasull i Coral solia buscar i trobar el contrallum, que modulava al seu gust en les positiva­ cions, una fase de la creació fotogràfica en la qual destacava, com es pot apreciar en aquestamostra de còpies d’autor i a més úniques. En els anys 50 molts fotò­ grafs recorrien a Ga­ sull per als tiratges de les seves còpies. La Barcelona que
apareix en les seves imatges ja no exis­ teix. A Llum filtrada veiem com la llum solar sembla esclatar en raigs, des de dife­ rents centres, filtrada pel sostre voltat i les lluernes de l’estació de França, en un contrallum on la part fosca és un vagó de tren. És un exprés portuguès, tal com es pot llegir en aquestes robustes lletres en relleu. En una altra imatge la nit urbana apareix si­ lenciosa, en forma de quietud de cotxes aparcats i d’absència: no hi ha figures humanes i sí el re­ cord d’un moviment, uns traços
de llums dibuixats per un cotxe que ha passat i ja no es veu. I de finals dels anys 40 és una instan­ tània del Portal de la Pau, on es perfilen vianants que corren i la màquina d’un tren de vapor cir­ culant per la ciutat, a l’aire lliure. El Quadern Robat. Còrsega, 267. Fins a mitjans de setembre (agost tancat).
Grafik Barcelona­Leipzig. És el tí­
tol de l’exposició d’obra gràfica origi­ nal que presenta Cír­ culo delArte. La seva comissària és l’artis­ ta Maribel Mas. Ella ha estat el pont entre aquestes dues ciu­ tats, que destaquen per la creació artísti­ ca i per la importàn­ cia de les seves in­ dústries editorials, impremtes i arts grà­ fiques. Aquesta mos­ tra ens dóna a conèi­ xer l’existència de la Leipziger Baum­ wollspinnerei, un nou centre de crea­ ció, producció i difu­ sió que està fun­ cionant en una anti­ ga fàbrica tèxtil de Leipzig, on treballen artistes de diferents estils i generacions, i tècnics i altres pro­ fessionals relacio­ nats amb les arts, principalment plàs­ tiques. En aquesta mostra
les obres gràfiques realitzades a Leipzig dialoguen amb obres gravades en diferents tallers de Barcelona. Malgrat que l’escola de Leipzig és figurativa, aquí predomina l’abstracció. Destaquen algunes obres fetes i firmades per diversos artistes, re­ sultat de jam­sessions gràfiques equivalents a les musicals: jazz gràfic. Círculo del Arte. Princesa, 52. Fins al 31 d’agost (tancat del 10 al 23 d’agost).c
GASULL FOTOGRAFIA / MARTÍ GASULL I CORAL
Llum filtrada, deMartí Gasull i Coral, de finals dels anys quaranta
Galeries de Barcelona Inauguracions recents
P.V.P. 30€
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Tot a punt per celebrar els 40 de la Dharma a la Sala Oval
Carlos Nflfiez, Toti Soler i Blaumut, els convidats de luxe
ARA BARCELONA
Quan queden tot just quatre dies per al concert de l’El~ctrica Dhar- ma a la Sala Oval del Museu Naci- onal d’Art de Catalunya (MNAC),ja s’ha venut el 80% de l’aforament disponible. La Dharma hi oferir~ un concert molt especial de celebraci6 de 40 anys d’activitat, de pr~ctica- ment dues hores de durada. Per a aquesta ocasi6 s’han volgut envoi- tar de diversos amics que faran que aquesta de dij ous sigui una cita flni- ca i irrepetible.
E1 gallec Carlos Nflfiez, un dels referents de la world music (movi- ment que integra les diverses mfl- siques tradicionals d’arreu), ha ac- ceptat aquesta invitaci6 per col.la- borar en la interpretaci6 de la mffi- ca L’&ngel de la dansa, una de les can~ons m~s representatives de la primera ~poca de la Dharma que va donar nom a l’~lbum publicat el 1978. Corn a contrapartida, Nflfiez nom~s els ha demanat una flnica co- sa, que la Dharma tamb~ col.labori en el concert que el gallec oferir~ al
Palau de la Mflsica Catalana aquest desembre.
Un vell amic de la banda com To- ti Soler, que ~s un dels grans guitar- ristes dels nostres temps, els acom- panyar~ al set m~s acflstic de l’es- pectacle, en el qual tots plegats emularan la portada del mltic ~l- bum Tramuntana (1977): tots s’as- seuen al voltant d’una taula per to- car iimprovisar can~ons de diversos treballs; hi sonar& Mitjanit, entre d’altres.
No nom~s els veterans tenen re- laci6 amb la Dharma. La nova forna- da de grups catalans els t~ coma re- ferents. De seguida els Blaumut van acceptar la invitaci6 per col-laborar en la interpretaci6 de Muntanyes fusses, la can~6 m~s pop del reper- tori de la Dharma, corresponent a l’hlbum 20 anys.., i una de les poques peces cantades que es poden sentir en aquest nou espectacle.
Per tancar la part musical, cal dir que, finalment, Sharon Corr, la violinista de The Corrs, no podr~ assistir a aquesta celebraci6. La notlcia que The Coors torna als escenaris, coneguda fa menys d’un mes, ha accelerat la seva
Els integrants de la Dharma sota la cfipula de la Sala Oval del MNAC. Dijous hi eelebren els 40 anys de carrera. FnANCESCMELC~0N
agenda, i uns compromisos pro- mocionals a Irlanda han provocat que finalment no pugui venir a Barcelona.
Perb la Dharma, que ~s mflsica, tamb~ ~s compromls. E1 desapare- gut Josep Fortuny (mort el 30 de se- tembre de12013) va deixar un llegat de textos poetics que pautaven la fi- losofia del grup. I en record seu s’ha
conv!dat Muriel Casals, la presiden- ta d’Omnium Cultural, que recita- r~ el poema Dins les venes. Igual- merit, ]a periodista Empar Moliner apareixerh a l’escenari recitant Quan no tocgtvem de peus a terra, i la veterana perb en~rgica, entranya- ble i combativa actriu Montserrat Carulla interpretarh el poema Alg~ corn tu.~
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
141000
22936
Diario
I~OSICA
Port-Bo actuen aquest dissabte a la Cantada d’Havaneres de Calella. PORT-BO
E1 CD de Port-Bo amb totes les havaneres cl ssiques, amb I’ARA
AlIA BARCELONA
Fa gaireb~ mig segle va n~ixer el grup Port-Bo. Era el 1966 iva impulsar la tra- dicional Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que des d’aleshores avuihiha una no- va cita se celebra any rere any. L’any passat hi van as- sistir m~s de 25.000 perso- nes. Arab I’ARA, avui i derek, podeu aconseguir el CD Clas- sics d’aquest mitic i veterh grup d’havaneres. E1 disc, amb arranjaments de Toni Xucl~ i la col.laboraci6 de Tomeu Penya i Gema 4,
inclou dotze cantons amb el repertori m~s classic de les havaneres: El meu avi, Lola la tavernera, La bella Lola, Un llop de mar... A1 llarg de prop de 50 anys, Port- Bo ha aconseguit, entre altres coses, col-locar les havaneres, per primera ve-
gada a la hist6ria, en el nflmero 8 dels discos en catalh m~s ve-
nuts. A m~s, ha portat les ha- vaneres arreu del mdn: Ma- drid, Luxemburg, Amster- dam, Zuric, l’Havana, Jeru- salem, Tel Aviv, Damasc o Beirut. E12005 va aconse-
guir una nova fita: per prime- ra vegada, les havaneres van
formar part de la programaci6 del Palau de la Mflsica Catalana.~
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
141000
14121
Diario
~ M0SlCA
L’Asrupaci6 Coral Intimitat actua al Palau
E1 passat 24 de juny, diada de Sant Joan, la coral gelidenca va actuar al Palau de la Mfisica Ca- talana juntament arab 7 corals m6s, en l’acte d’homenatge ales pfimeres caramelles fa 425 anys.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
3327
Semanal
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
QOESTIONARI A... Imma Gendra, presidenta de la coral Ariadna i cantaire del cor Americantus
"No envejo res a ningS" Gendra creu que no calen grans projectes, sind que cal anar lent cada dia i anar guanyant rites
La Garriga
Tres can~ons per posar a I’MP3.
No acostumo a escoltar mflsica per I’MP3, per6 m6s aviat hi tindria mflsica clhs- sica.
Una pel-licula. M’agraden les pel-licules
antigues. De les modernes em costa molt trobar-ne una que realment m’agradi. Tot s6n efectes.
Un llibre. L" esgl~sia del Mar,
d’lldefonso Falcones. Un restaurant de la
comarca. Oltimament he menjat
molt b6 a la Garriga. Li agrada cuinar? Si, no grans plats, per6 s6c
feli~ a la cuina. Un plat. Un bon arr6s a la cassola. Una beguda. Una cervesa ben fresca. On ha passat les filtimes
vacances? L’any passat a Gr~cia, la
part continental i les files del mar Jbnic. Em va fer molta il.lusi6 trepitjar la mftica ~taca.
T6 previst fer algun viat- ge? On?
Si, farem un circuit a Pol6nia.
Un lloc o un rac6 on per- dre’s de la comarca, que no sigui el Montseny.
No sempre busques un mateix tipus d’entorn, per6 si n’haig d’escollir un, en aquest moment aniria a Sant Miquel del Fai.
I de Catalunya? Se’m fa tan dificil escollir.
M’agrada sortir cap una direcci6 i anar gaudint dels llocs per on passo.
I del m6n? Pel m6n m’agrada anar ben
organitzada i no perdre-m’hi. Un lloc on no portaria mai
ningti? A l’~ndia, em va fer mal.
No la vaig comprendre. Ni a camps d’extermini; no cal veure tanta crueltat per prendre consci~ncia.
Amb quirt alcalde de la comarca se n’aniria a sopar?
Amb el que em convid~s, no tinc prefer~ncies.
Oltima obra de teatre que ha vist.
Espectres de Shakespeare, teatre amateur amb el grup Nats Teatre.
On? AI Teatre de la Garriga El
Patronat. Qu~ 6s l’filtim que ha fet,
anar al cinema o llogar una pel.licula de video o DVD?
Ser felix, cantant EL 9 NOU Immaculada Gendra 6s de la Garriga, on sempre he viscut. Va fer estudis de Dret per6 sempre ha treballat a l’administraci6 d’una empresa. Ara est~ jubilada i pot dedicar-se m6s a la mflsica i als seus hobbies. Des de l’any 1987 fins a11999 va set regidora a l’Ajuntament de la Garriga, cosa que agreix perqu6 diu que lava enriquir en experi6ncia
i coneixements. Fa vuit anys que 6s presiden- ta de la Coral Ariadna de la Garriga, on canta des de la seva fundaci6. Tamb6 6s cantaire del Cor Americantus, que enguany celebra el 10~ aniversari. Des de fa vuit anys va fent estudis de cant a l’Escola Municipal de Mflsica. Afirma que 6s felig cantant. Tamb6 li agrada poder ajudar a organitzar esdeve- niments musicals i que tinguin la mSxima divulgaci6.
Ni una cosa ni l’altra. E1 que m6s faig quan puc 6s gaudir d’un bon concert, i si 6s cant coral, molt millor.
Un programa o s~rie de TV.
Informatiu, debats, docu- mentals i alguns reportatges.
I de la r~dio? Els matins arab la Mbnica
Terribas. Un lloc per viure. A la Garriga, al Passeig, a
casa meva. Coneix algun grup de
mfisica de la comarca? Si que en conec, encara
que a l’hora d’escollir m~s aviat trio cant coral o mfisica clfissica.
Ha votat en les filtimes eleccions?
Si, s6c de les persones que creuen que s’ha de votar. En tenim el dret i el deure.
Quin 6s l’61tim regal que
li han let? Una entrada pel Palau de
la Mflsica per anar a gaudir de la 9a Simfonia de Beet- hoven.
A quina hora acostuma a llevar-se al marl?
Normalment ales 7. l~s partid/tria de les mig-
diades? Si, una mica de sof~ i una
dormideta van molt b6. A quin cant6 del llit dorm?
AI mig i segons com em bellugui al llarg de la nit.
Quin fons d’escriptori t6 a l’ordinador?
Fotografies de flors i plan- tes.
Esculli una paraula que li agradi (pel so, significat...).
Pa~.
Quin cotxe t67 Un Seat Ibiza. L’filtima vegada que ha
anat a missa? No fa gaire, en un enterra-
ment. Un projecte immediat. No calen grans projectes,
cal anar fent cada dia i anar guanyant fires.
Un insult. Cap. Una floreta. Depbn a qui el dediquis, si
6s un infant, o a un professi- onal...
Una olor. L’olor de flor i verd que
desprenen el carters de la Garriga els dies de Corpus, quan ja s’han desfet les carl- fes.
Un ritual diari. Fer el caf6 amb llet al matf,
abans de fer res m6s. Un personatge hist6ric. El Papa Joan XXIII. Qui li agradaria ser? Jo mateixa, no envejo res a
ningfl. Un hobby. Cuidar el jardf i una col-
lecci6 de cactus. Perb el prin- cipal 6s cantar.
Un lema. Un que sempre he procurat
aplicar: "Per llarga que hagi estat la tempesta, sempre ha sortit el sol".
Qu~ la treu de polleguera? L’engany i la falsedat. Qu~ canviaria del seu cos? El meu cos m’est~ molt bd,
amb totes les imperfections. Dono gr~cies de tenirqo i que funcioni.
Per qu6 o per qui diria una mentida?
No voldria hayer de dir-ne, per6 si los pel b~ general, en diria.
Qu~ li fa riure? Riure, moltes coses espon-
t~nies. El que em costa ~s riure ambles exageracions que es fan per fer riure.
I plorar? Ploraria de r~bia davant les
injustfcies. E1 seu pitjor malson? No saber cap on s’encamina
el m6n, veig tantes mancan- ces, enveges, odis i mitjans de destrucci6 que realment em fa pot.
Qu~ t6 a la tauleta de nit? Les coses indispensables
que s’hi acostumen a tenir.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
SOCIEDAD
4296
Bisemanal
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Jueves, 20 de agosto 22 h. EsgL sia deL Monestir 20y30£
Piano
Este joven talento de la interpretaci6n pianistica, cerrar& eL cic[o c[~sico de[ festival, con un programa que has ofre- ce un viaje del c[asicisrno rnas rom~ntico a los principios del romanticismo. Dos de [as sonatas m&s conocidas de IV. Beethoven, [a sonata C~ro de Luna y [a Tempested. [a po[aca-fantasia de EChopin y los impromptus de F.Schubert configuran un recital con obras de[ gran repertorio pianistico que trascienden mas a[[~ de[ p6bLico especializado en m~sica cb~sica. Ignasi Cambra empezb sus estudios musicales en [a Escuela de N~sica de Barcelona. siguiendo sus estudios en [a Jacobs School of Music de la Universidad de Indiana y becado posteriormente en [a Jui[[iard School de New York. Ha actuado en el Palau de la Mtisica CataLana~ Carneggie Ha[[, Harinski Conce~c Ha[[. entre otros. Su extraordinaria t~cnica y sensibi[idad han side elogiadas per e[ prestigioso director ruse Va[ery Gergiev afirmando que Ignasi Cambra"es a[guien que puede hab[arme a tray,s de[ piano~
La Vanguardia Monográficos Especiales
TV3
Concerts Barenboim, inauguració temporada Palau de la Música 2015-16
Minut 39
Recull de premsa. 4, 5 i 6 de juliol de 2015
Portada
06/07/2015
El fiel de la balanza
Unamostrasobre Barcelona honra l'oblidat fotògraf Martí GasulliCoral
05/07/2015
Tot a punt per celebrar els 40 de la Dharma a la Sala Oval
04/07/2015
El CD de Port-Bo amb totes les havaneres clàssiques, amb l'ARA
03/07/2015
" No envejo res a ningú"
IGNASI CAMBRA