Recull de

Premsa

| Apunts | 51EL PUNT AVUIDIMECRES, 15 D’ABRIL DEL 2015

BARCELONAEXPOSICIÓ‘La temptació d’existir’.La Fundació Foto Colecta-nia realitzarà el dimecres15 d’abril previ a la inau-guració de l’exposició Latemptació d’existir unaconferència a les 18.30 hon es parlarà de l’exposi-ció i dels fotògrafs autors,Christer Strömholm i An-ders Petersen. Es tractad’una exposició de dos au-tors, que més enllà de serels grans exponents de lafotografia sueca, compar-teixen una manera d’en-tendre el mitjà que ha es-tat decisiva en la fotogra-fia contemporània. Elstreballs de Strömholm iPetersen, que van ser pro-fessor i alumne, respecti-vament, destil·len unapalpable malenconia nòr-dica alhora que una inten-sa empatia i compromíscap als entorns fotografi-ats. Les amigues de PlauBlanche és una sèrie quedestil·la fragilitat i que es-tà carregada de bellesa.Cafè Lehmitz és per la se-va banda un treball mésdescarnat i hipnòtic. Sónsèries fetes aparentmentsense concessions en laqual cadascuna a la sevamanera ens revela el queés real, la qual cosa exis-teix amb totes les sevescontradiccions.

BARCELONA17.00 TALLERWikimarató. Del 10 al20 d’abril, es realitzaràla Setmana Cultural delPaís Valencià a Barcelo-na. Es farà un taller d’in-troducció i ‘Wikimarató’fins a les 22 hores. L’es-deveniment tindrà lloca la Casa València.

BARCELONA18.30 PRESENTACIÓ‘Sempre som a tempsde somriure’. A càrrec deM. Rosa Huguet (autora) iFrancesc Utrilla-Garrido(mestre i pedagog, funda-dor i director de l’escolaUtmar). Aquesta obra ésun recull de petites histò-ries viscudes. Amb un es-til directe i una prosa pla-nera, Huguet (llicenciadaen filologia romànica i enciències de l’educació)ens descobrirà un universde fantasia i realitat. Lahumanitat dels seus per-sonatges ens aproparà aldesig més íntim, “estimar

i ser estimat”. De les sevesobres, cal destacar la nar-rativa Entre la lluna i elsol i el poemari Mirantel mar des de la platjad’Arenys. Tindrà lloc alCentre Cívic la Sedeta.

BARCELONA18.30 TALLER‘Escolta les mans!’ Úl-tima oportunitat per des-cobrir els secrets de l’alfa-bet que fan servir les per-sones sordes signants.Aquesta activitat ensenyala dactilologia o alfabetmanual que utilitzen lespersones sordes signantsper comunicar-se i per-met als assistents (perso-nes oïdores) crear empa-tia envers la comunitatsorda atès que es presen-ten diferents situacionsper tal d’apropar-se a laseva realitat diària. Tin-drà lloc a la Pedrera.

BARCELONA19.00 XERRADA‘L’àguila negra’ i ‘Diesde frontera’. Conversaentre el guanyador delpremi Sant Jordi d’aquestany, Joan Carreras, i l’au-tor guardonat l’any pas-sat, Vicenç Pagès Jordà.Tots dos comentaran lesnovel·les amb què van serdistingits amb el premiSant Jordi, L’àguila ne-gra i Dies de frontera,respectivament.

BARCELONA19.30 PRESENTACIÓ‘Tengo Síndrome deDown... ¿y qué?’ L’In-situt Français acolliràla visita excepcionalde l’autora del llibre,Éléonore Laloux.

BARCELONA20.00 CONCERT‘El viatge’. L’actor i direc-tor escènic Quim Lecinaha recuperat aquesta pro-posta jazzística teatral iofereix una versió actua-litzada que es presentaaquesta nit en doble ses-sió al Jamboree. Es basaen textos de l’escriptor,crític de jazz i traductorDavid H. Rosenthal i mú-siques de Clifford Brown,Miles Davis, Nat Adderleyi Joe Zawinul. L’intèrpreta més es fa acompanyarde la nova fornada de mú-sics sorgits a l’entorn dela Sant Andreu Jazz Bandcom la contrabaixista icantant Magalí Datzira.

La música de Moon Duoa la Sala Bikini

Sanae Yamada i Wooden Shijps, de Moon Duo ■ ARXIU

Reflexió política amb‘Diàlegs Barcelona’

Des de Xile, trepitjant fort

Jaume Collboni, candidat del PSC a l’alcaldia ■ ARXIU

Javiera Mena, considerada la reina del pop xilè per molts mitjans, avui al Music Hall Barcelona ■ ARXIU

BARCELONA19.00 XERRADAJaume Collboni i Lluís Bassets seran els qui estre-naran el cicle Diàlegs Barcelona, que tindrà lloca l’Auditori RBA fins al 28 d’abril.

BARCELONA20.30 CONCERTEl grup de música Moon Duo, de San Francisco,format pel guitarrista de Wooden Shijps i SanaeYamada, tocarà a Bikini.

BARCELONACONCERTJaviera Mena ja sap com és el seuúltim disc, Otra Era, en directe.També ho saben els milers de se-guidors que estan omplint els re-cintes de Xile on actualment estàpresentant l’àlbum amb una novaescenografia i formació musical endirecte. La gira #OtraEraTour vaarrancar al Teatro Cariola de San-tiago amb les entrades esgotades iels fans fent fila durant dotze ho-res abans de l’obertura de portes.

El canvi de Mena amb Otra Eratambé reflecteix la futurista posa-da en escena d’aquesta gira en quèabunden els rajos làser i les llumsde tots colors i on, sobretot, ballacom mai. La cantant es planta al’escenari fent de discjòquei: con-trolant els tempos, les bases i elsefectes sonors, animant l’audièn-cia, ballant i reafirmant per què laseva proposta és tan global i trans-versal. Mena portarà una nova pro-posta a l’Estat, on passa llarguestemporades, i ja s’hi sent com a ca-

sa, a més en aquests xous compta-rà amb les catalanes Les Filles Fo-llen, un grup de ballarines lideratper la coreògrafa Tuixén Benet.

És una de les figures xilenesamb més projecció internacional ia més és una de les artistes mésactives del continent sud-americà.La nova “moguda del pop xilè” hacreuat fronteres i oceans. A les20.30 al Music Hall Barcelona.

REDACCIÓ

Agenda ‘Flashback’Exposició fotogràficade Leopoldo Pomésa la Pedrera, finsal 12 de juliol

<<

Xavier CollEl guitarrista XavierColl, al Palau de laMúsica Catalanaa les 21.00 h

<<

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDADES

151000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

16422 €

51-52

España

15 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 15 D’ABRIL DEL 201552 | Apunts |

Agenda KristianBezuidenhoutEl ‘fotepiano’ tocaràal Palau de la Músicaa les 20.30 h

<<

PixarExposició dels25 anys de Pixaral CaixaForum,fins al 3 de maig

<<

BARCELONATEATRE� 19:30h Espai Antoni Miró Pe-ris, Pl. Carme Monturiol 10. Nar-rin narran, sessió de contes pera adults.

� 21:00h La Sonora de Gràcia,Riera de Sant Miquel, 59. Repre-sentació d’Impromagia (NicolasAcevedo, màgia).

� Almeria Teatre, Sant Lluís, 64.Invasió subtil i altres contes. Tresúniques funcions! 24, 25 i 26d’abril, a les 20.00.

� Apolo Teatre, Paral·lel 59. Mal-dita fortuna. Dimecres, dijous idivendres, 20.30, dissabtes,18.00 i 20.30, i diumenges,18.00.

� Aquitània Teatre, avingudaSarrià, 31-33. Tributo Pepe Ru-bianes. Divendres i dissabtes,20.15, i diumenges, 17.45. Orgas-mos, la comedia. Dijous, 20.30;divendres, 22.00; dissabtes,18.00 i 22.00, i diumenges,19.30.

� Biblioteca de Catalunya,Hospital, 56. La Perla presentaUna giornata particolare, d’E.Scola. Dir. Oriol Broggi. Horaris:de dimecres a divendres, 20.30;dissabtes, 18.00 i 21.00, i di-umenges, 18.00.

� Círcol Maldà, C. Pi, 5. CicleMaldà 1700. Aquellos días azu-les, de Marc Artigau. Woyzeckcaducat, de Roger Torns.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. Doble programació: Ani-mals de companyia. De dimecresa divendres, 20.00; dissabtes,17.30 i 20.00; diumenges, 17.30, idilluns 6, 17.30. I David Guapo(Nou espectacle). De dimecres adivendres, 22.00, i diumenges,19.30. I Impro Barcelona presen-ta Societé Improvisé. Dissabtes,4, 11, 18 i 25 d’abril i divendres,24 d’abril, a les 22.00. Amb ta-quilla inversa.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. Doble programació: Ani-mals de companyia. Horaris: dedimecres a divendres, 20.00;dissabtes, 17.30 i 20.00; di-umenges, 17.30. David Guapo.Horaris: de dimecres a diven-dres, 22.00, i diumenges, 19.30.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. Toni MoogFollamigas. De dijous a dissab-tes, 22.30; diumenges, 20.00.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. Toni MoogFollamigas. Horaris: de dijous adissabtes, 22.30; diumenges,20.00. Confessions de dones de30, a partir del 22 d’abril.

� Condal, Av. Paral·lel, 91. Fins al26 d’abril, El Brujo a El Lazarillode Tormes. Horaris: de dimecresa divendres, 20.00; dissabtes,18.00 i 21.00, i diumenges,18.00. Las noches del club de laComedia. Dissabtes, a les 23.30.

� Goya, Joaquim Costa, 68. Finsal 3 de maig, Lolita Flores és laColometa a La plaza del diaman-te, de Mercè Rodoreda, dir. JoanOllé. Horaris: de dimecres a dis-sabtes, 20.30, i diumenges,18.00. En doble programació, eldivendres 17 d’abril Ultrashowamb Miguel Noguera, a les23.30. I el dissabte Soy un mise-rable amb Miguel Lago, a les23.30.

� Gran Teatre del Liceu, laRambla, 51-59. Òpera: Carmen,de Georges Bizet. Dies 17, 20, 23,26 i 29 d’abril. Òpera: I due Fos-cari (versió concert). Dia 30d’abril i 3 de maig.

� Guasch Teatre, Aragó 140. In-fantil: Sant Jordi i el drac. Hora-ris: dissabtes, 12.30, 17.00 i19.00, i diumenges, 12.30 i 17.00.Adults: Un muerto muy vivo. Ho-raris: dissabtes, 21.00, i diumen-ges, 19.00.

� Jove Teatre Regina, Sèneca22. Infantil: De l’11 d’abril al 3 demaig. Horaris: dissabtes, 11 i 18d’abril, a les 18.00; diumenges,12 i 19 d’abril, a les 12.00; i els

dies 25 i 26 d’abril i 1, 2, i 3 demaig, a les 18.00. La Cia. La Peti-ta presenta El gat amb botes, co-mèdia musical.

� L’Antic Teatre, Verdaguer i Ca-llis, 12. Cabaret defintiivo, espec-tacle de clown cabaret. Del 14 al16 d’abril, a les 21.00. I diumen-ge 19, Exúvia, espectacle de circteatre modern, a les 19.00 i20.30.

� La Puntual, Allada Vermell, 15.Sant Jordi, la princesa i el drac,d’Eugenio Navarro - La Puntual.A partir de 3 anys. Horaris: di-vendres i dissabtes, 18.00; i di-umenges, 12.00 i 17.00.

� La Seca Espai Brossa, c. Flas-saders, 40. Magic Tribute, deHausson, Sala Brossa. Horaris:de dimecres a dissabtes, 21.00, idiumenges, 19.00. Les domini-ques, Sala Fregoli. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 20.00, i di-umenges, 18.30. Festival Alcools:David Castillo, Sala Palau i Fabre,del 16 al 18 d’abril. Horaris: dedijous a dissabte, 21.30.

� La Villarroel, Villarroel, 87.L’última trobada, de ChristopherHampton, basada en la novel·lade Sándor Márai, versió i direc-ció d’Abel Folk, amb Abel Folk,Jordi Brau, Anna Barrachina.Horaris: de dimarts a dijous,20.30; divendres, 21.00; dissab-tes, 18.00 i 20.30; i diumenges,18.00. I en doble programació:els divendres, a les 23.00, Móni-ca Pérez i Jordi Rios a 1.000merdes de gags. El dissabte 18,Amor a primera risa, a les 23.00.

� Romea, Hospital, 51. Els veïns

de dalt, de Cesc Gay amb PereArquillué, Àgata Roca, Nora Na-vas i Jordi Rico. Horaris: de di-marts a divendres, 20.30; dis-sabtes, 18.00 i 21.00; i diumen-ges, 18.00. I en doble programa-ció: OFF Romea: fins al 24 d’abrilWaikiki Honolulu, dramatúrgia idirecció de Paul Berrondo ambBorja Espinosa i Joel Minguet.Horaris: divendres, 22.30, dis-sabtes, 22.45, i diumenges,20.00. Cicle Solos: dilluns 27d’abril, amb Antonio Dechent.

� Sala Atrium, Consell de Cent,435. Coses nostres, de RamonMadaula. Horaris: de dimecres adissabtes, 21.00, i diumenges,19.00. Infantil: La lluna i la pruna.Horaris: diumenge, 12.00.

� Sala Beckett - Gràcia, Alegrede Dalt 55 bis. Fins al 10 demaig, Blau, de Ferran Joanmi-quel. De dimecres a dissabtes,21.30, i diumenges, 18.30.

� Sala Muntaner, Muntaner, 4.Idiota, de Jordi Casanovas, dir.Jordi Casanovas. Horaris: de di-mecres a dissabte, 20.30; i di-umenges, 18.30. I Luis Pardo, aEn tu mente. Horaris: de dijous adissabte, 22.45, i diumenges,20.30.

� Tantarantana Teatre, carrerde les Flors, 22. Del 3 al 26d’abril, La Calòrica presenta So-bre el fenomen de les feines demerda. Horaris: de dimarts a dis-sabtes, 21.00, i diumenges,19.00. Familiar: del 4 al 26d’abril, Fes-t’ho Com Vulguispresenta Aquarel·la. Horaris: dis-sabtes, 18.00, i diumenges,12.00.

� Teatre Akadèmia, Buenos Ai-res, 47-49. La revolta dels àngels,del 9 al 26 d’abril. Horaris: de di-mecres a diumenges, 20.30.Martiri ,dies 18, 19, 25 i 26d’abril. Horaris: dissabtes i di-umenges, 18.00.

� Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,9. Doble programació. Nues. Ho-raris: de dimecres a divendres,20.30; dissabtes, 19.00 i 21.30; idiumenges, 19.30. Berto Rome-ro, divendres 17 d’abril, a les22.45. Mongolia el musical, dis-sabte, 18 d’abril, a les 21.00.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. La gran ilusión, d’AntonioDíaz. Horaris: de dimecres a di-vendres, 21.00, dissabte, 18.30 i21.30, i diumenge, 18.30.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. Del 15 d’abril al 24 de maig.La gran ilusión, d’Antonio Díaz.Horaris: de dimecres a diven-dres, 21.00, dissabte, 18.30 i21.30, i diumenge, 18.30.

� Teatre del Raval, Sant AntoniAbad, 12. 50 sombras de Andreu,divendres, 23.00; dissabte,00.00, i diumenge, 20.30. 3, 2, 1,Impro, dissabte, 20.00. Detecti-ves Martínez, dissabte, 22.00. In-fantil: Màgia Júnior, dissabte,17.30, i diumenge, 17.00.

� Teatre Gaudí Barcelona, SantAntoni Maria Claret, 120. Fins al26 d’abril Viatge d’Orfeu, de Pa-blo Ley. Horaris: de dimecres adissabtes, 20.00, i diumenges,18.00. Infantil: fins al 26 d’abril,La rateta, diumenges, 12.00. Es-trena, el 10 d’abril, de Mares i fi-lles, de Clara Peya i David Pintó.Horaris: de dijous a dissabtes,22.00, i diumenges, 20.00.

� Teatre Lliure: Gràcia, Montse-ny, 47. El curiós incident del gos amitjanit, de Mark Haddon, dir.Julio Manrique. Fins al 10 demaig. Diumenge 19 d’abril, col-loqui.

� Teatre Lliure: Montjuïc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /plaça Margarida Xirgu, 1. Tot pelsdiners 1. Mammón, de Nao Albeti Marcel Borràs. Fins al 26d’abril. Divendres 17 d’abril, col-loqui i dissabte 18 d’abril, taularodona. Frank V (opereta d’unabanca privada), de Friedrich Dür-renmatt & Paul Burkhard, direc-ció Josep Maria Mestres. Estre-na el 16 d’abril fins al 17 de maig.Dilluns 14 d’abril, debat Banca iètica.

� Teatre Nacional de Catalu-nya. Plaça de les Arts, 1. Sala Pe-tita: Purga, de Sofi Oksanen. Ho-raris: de dimecres a dissabtes,20.00; i diumenges, 18.00. Versa vers Arderiu (amb Imma Colo-mer). Horaris: diumenge 12.00.

� Teatre Poliorama, La Rambla,115. Últimes setmanes, fins al 3de maig, de Polònia, el musical.Horaris: dijous, 20.30; diven-dres, 21.30; dissabtes, 18.00 i21.00, i diumenges, 18.00.

� Teatre Principal, Rambla 27.Sala B: Tuppersex. Horaris: di-mecres, dijous i divendres,21.00; dissabtes, 18.00 i 21.00, idiumenges, 18.00.

� Teatre Victòria, Paral·lel, 67-69. Dagoll Dagom presenta Mar iCel. Horaris: dijous, 20.30; di-vendres, 21.30; dissabtes, 17.30 i21.30, i diumenges, 18.00. Di-lluns 13 d’abril, funció especialper celebrar les 1.111 funcionsamb un espectacle únic, Festa1.111 funcions, a les 21.00.

� Teatreneu, Terol, 26 (Gràcia).Sala cafè-teatre: Monòlegs, mà-gia i teatre. Sala Xavier Fàbre-gas: Monòlegs, màgia i teatre.

� Versus Teatre, Castillejos, 179.Fins al 22 d’abril, Vintage, de Ju-mon Erra, comèdia musical,anys 80. Horaris: dimarts i dime-cres, 20.30. Tots els diumengesd’abril: El 5 d’abril torna Iupi, ti-telles, de Cia. TitereArte. Hora-ris: diumenge, 12.00. I el 9 d’abriltorna Cloaca, de Maria Goos.Horaris: de dijous a dissabtes,20.30, i diumenges, 18.00.

Imatge promocional ■ TEATRE LLIURE

‘Mammón’, primera part dela trilogia ‘Tot pels diners’BARCELONA TEATREEls espectacles Mammón, Cleopàtra i L’onzenaplaga formen la trilogia Tot pels diners, que es re-presenta al Teatre Lliure, d’abril a juny. Ara, i fins al26 d’abril, és el torn de Mammón.

LA BISBALD’EMPORDÀ19.00 XERRADA‘El futur de l’escola il’escola del futur’. Pre-sentació de l’associacióEducació Líquida (eixos,trajectòria i activitats). Acàrrec de Xavier Besalú.Tindrà lloc a El Mundial.

LA BISBALD’EMPORDÀ20.30 XERRADA‘L’herba de les nits’.Parlem de llibres. Volumde Patrick Modiano.Aquest acte l’organitzaGrup de Lectura i tin-drà lloc a la BibliotecaPública Municipal.

REUS18.30 PRESENTACIÓ‘El llibre de les Consti-tutions y altres dretsde Catalunya’. Fins al16 d’abril es faran lesJornades Llibre Antic.Aquesta presentació se-rà a càrrec d’Antoni Jor-dà, catedràtic d’històriadel dret i de les institu-cions de la URV. Al Cen-tre de Lectura de Reus.

REUS19.30 PRESENTACIÓ‘Incunables, tècnica,art i cultura.Catalunya’. A càrrec deM. Rosa Molas, responsa-ble de patrimoni històricde la Biblioteca del Centrede Lectura. A les JornadesLlibre Antic al Centre deLectura de Reus.

TARRAGONA19.00 PRESENTACIÓ‘Per pur plaer’. A laLlibreria de la Ramblade Tarragona es presen-tarà aquest llibre deMarina Martori.

La barrila de l’Avi L’AVI

1167

37-1

1014

92w

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDADES

151000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

16422 €

51-52

España

15 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

36 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMECRES, 15 ABRIL 2015

llarga que una missa o que unapel∙lícula”, diu el tenor a l’altrabanda del fil telefònic. “Crec queal Palau podem crear una atmos­fera on la gent pugui entendre elsentitd’aquestescançons”.Explica Padmore que l’experi­

ència amb Sellars li va permetretractar Bach com un contempo­rani...“JohaviacrescutambBach,amb la música antiga i els instru­ments originals, però aquesta po­sada en escena canviava total­mentlapercepciódecomhaviadeser escoltat, feia arribar la sevamúsica com una cosa urgent i re­llevant. Empreocupa queno arri­bem d’aquesta manera al públic,que ja té una edat. Cal parlar mésals nens, els estudiants i la gent detotselsestrats socials”.El tenor ha deixat enrere el seu

pas rutilant per Les Arts Flouris­sants juntament amb WilliamChristie, de qui, afirma, va apren­dre molt, “però ara el meu reper­tori ha canviat: dramàticament, elbarroc francès em resulta frus­trant, molt estilitzat i allunyat del’esperit. Molt divertiment i pocasubstància, és a dir, poc Racine imassa Rameau”. Sense deixar detornar aBach,Padmores’haoberta lamúsica contemporània, pecesescrites per a ell que procura in­troduir als seus concerts. “Hi had’haver una relació continuadaamb lamúsica nova, igual com lesgaleries tenen amb l’art contem­porani”, diu elmagnètic tenor, deveusensibletot iquenomoltgran.Mai no l’ha temptat convertir­

se en un divo de l’òpera? “Aquestrepertorinoésperami,per lama­neraenquèm’involucroenel textno encaixo a Puccini o Wagner”.On sí queva estar còmodeva ser aBilly Budd de Britten, al qual tor­naràel2017ambWrittenonskin, ala Royal Opera House, perquè“sócunanimald’escena”.c

hout va enregistrar amb la músicaper a piano deMozart s’ha fet ambelpremiDiapasonDécouverte. “Hihamoltes tradicions a l’hora de lle­gir Mozart –diu el músic format aAustràlia i els Estats Units–, ja queambell cal entendreel subtext. I novull semblar arrogant, però la nos­tra feina com a intèrprets és pren­dre una decisió, escollir unes dinà­miques,unes formes... i lameva lec­tura no és la correcta, però en elprocés d’arribar­hi hi ha la diferèn­cia entre unMozart apassionat i undecòmode, segur, elegant.DeixebledeMalcomBilson,eljo­

vepianista–quejapensaenabordarBeethoven, tambéambpianoforte–se sent a gust al Palau, amb un pú­blic, diu, obert als descobriments. Iho compara amb la seva experièn­ciaaSalzburg,elbressoldeMozart,encara tan influït per la lent de Ka­rajan. “Veus que la gent et qües­tiona, són lleials a la interpretaciópolidademitjansdelsegleXX,peròtambé Salzburg és capaç de can­viar. No s’ha de tenir por deMozart, cal acostar­s’hiamb amor i una acti­tudrelaxada”.c

CRÍT ICA DE ÒPERA

Relleudinsdelsprojectesde llarg recorregutdelPa­lau de laMúsica. El pianista sud­africà Kristian Be­zuidenhout finalitza avui alPetitPalau la integral deles sonates per a piano sol deMozart que l’ha dut aBarcelona dues temporades consecutives –tornarà

mésendavant ambBeethoven–,mentrequeel tenorbritànicMarkPadmore comença diumenge ambLabellamolinera, al costatdelpianistaPaulLewis idinsdelciclePalau100Cambra, lasevainterpretaciódelstresgransciclesde liederdeSchubert. És l’inicid’un

projectequeelportaràdenouaBarcelona la tempo­rada vinent ambEl cant del cigne i la següent ambElviatge d’hivern (aquests últims títols, canviats d’or­dre cronològic per no coincidir amb elWinterreisequecantaràl’anyqueveelbarítonMatthiasGoerne).

“JoescullounMozartapassionat,nound’elegant”MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Des que als deu anys el va captivarcompletament el film Amadeus, lasevapassióperMozartnohadeixatd’augmentar. Per un Mozart sensecotilla, adverteix, ja que KristianBezuidenhout, el pianista de refe­rència del públic de la seva genera­ció (nascut a Sud­àfrica el 1979), vacréixerlògicamentenvoltatd’aque­lles interpretacions apol∙línies quebuscavenl’encant, lacalidesaielre­finament aMozart... fins que als 13va descobrir un enregistrament deJohn Eliot Gardiner i els seus cri­terishistoricistes.“Allò era increïblement commo­

vedor. Gardiner encapsulava comcapaltremúsicde la sevageneracióun nou estil, una nova actitud”, co­menta enuna trobada alPalaude la

Música, on avui finalitza la inter­pretació de les 18 sonates per a pia­no sol de Mozart que va començarel2014.“D’unamanera inconscientvaig saber que hi havia d’haver unlloc al món per a aquesta actitud, iaixò que encara no havia descobertel pianoforte! Quan vaig començaramb l’instrument –afegeix– va sercomveure la llum al final del túnel,aportava claredat. Per a mi, tot elpotencialdelamúsicadeMozart,elseumón teatral és a les seves pecesper a piano. El repte era ser capaçd’injectar­lo allà. I alliberar­sede latiraniade l’escola i lapartitura”.Si Maria João Pires o Mitsuko

Uchidahavienfetelpasd’alleugerirMozart, el següent era interpretar­lo amb el pianoforte, cenyir­semésa la literalitat alhora que se’l llegiaentre línies. El resultat és que lasèrie de deu àlbums que Bezuiden­

CuriosíssimaestrenaLeCinesi

Autor:Manuel del Pópolo Vicen­te García (1831), sobre llibret deMetastasioIntèrprets: Sara Bañeras (Lisin­ga); Silvia Àurea de Stefano (Si­vene); Ana Victoria Pitts (Tan­gia); César Arrieta (Silango).Piano, Marta PujolDirecció escènica: Jochen Schön­leber, amb Ramon P. Barrio

Direcciómusical:Raúl Giménez;assessora musical, Micheled’EliaLloc i data:Teatre de Sarrià(12/4/2105)

ROGER ALIER

Barcelona té sortides inespera­des i de vegades, on menys enspensem, salta l’estrena insòlitad’una òpera que no s’havia vist iqueno semblava fàcil que es veiés

mai, perquè és una creació delcompositor sevillà Manuel delPópolo Vicente García, que entrealtres títols de noblesamusical vatenir els de ser el primer Almavi­va del Barbiere di Siviglia de Ros­sini (Roma 1816), de ser el pare deles il∙lustres María Malibran (re­cordemque ella té un bust a la fa­çana del teatre Principal, a laRambla) i dePaulineViardot; queva ser l’empresari i cantantquevaportar l’òpera per primera vega­da a Nova York (1824), on va es­trenar, entre altres títols, el DonGiovannni de Mozart, en presèn­cia de l’ara vell llibretista Loren­zo Da Ponte, i que va escriure

nombroses òperes, operetes i pe­ces musicals i va mantenir unaacadèmia de cant a París per a laqual va escriure aquesta òperaque ara ens ocupa, en un acte queexigeixhabilitat i bona tècnica alsquatre cantants que han d’inter­pretar­la.Acompanyats de manera sol­

vent per la pianista Marta Pujol,els quatre cantants han treballatambmolta dedicació per portar abon port aquest títol sobre unafantasia de Metastasio, que situaa la Xina tres noies xineses i elgermà d’una, que ha estat a Euro­pa i porta la notícia que les doneseuropees són molt més lliures

que no pas les xineses, unmissat­ge molt propi de la Il∙lustració,que és quan es va estrenar la pri­mera versió, d’Antonio Caldara(1735), i la més coneguda deGluck (1754). Tots els cantantshan tingut un alt nivell, però hasobresortit per damunt de tots lamagnífica veu de contralt de SaraBañeras; el tenorCésarArrietahacantat també amb bon estil i lesaltres dues cantants han com­plert també a satisfacció del pú­blic, bastant nombrós, que ha as­sistit a aquesta curiosíssima i in­sòlita òpera d’un compositorandalús, aquí encara per desco­brir.c

XAVIER CERVERA

Elmúsicsud­africàconclouavuialPalau la integraldesonatesperapianodeMozart,ambpianoforte

“Schubertpotarribarmés siel cantes alPalau”M. CHAVARRÍA Barcelona

Mark Padmore (Londres, 1961)brilla amb llumpròpia en l’escenacoral idel lied.És l’evangelistaperexcel∙lència, l’elegitperalesgranspassionsdeBach–vaparticiparenla de Segons santMateude SimonRatlle i la Filharmònica deBerlín,ambversióescenogràficadePeterSellars–, jaqueelqueelmouésex­plicar una història, captar l’aten­ció del públic, ficar­se sota la sevapell. I això és una cosa que volaconseguir també amb els tresgrans cicles de lieder de Schubertamb què aquest diumenge arren­ca –amb La bella molinera– unapresència continuada al Palau,acompanyat del pianista britànicPaul Lewis. Ja fa temps que to­quen aquest repertori, l’han gra­vat, revisitat, dut a Tòquio i ara aNova York... “Schubert parla desdel cor, el seu Vinterreise és unaexperiènciaíntimaipersonal,més

MARCO

BORGGREVE

MARK PADMORE, TENOR

KRISTIAN BEZUIDENHOUT, PIANISTA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

963 CM² - 85%

23800 €

36

España

15 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMECRES, 15 ABRIL 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 37

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

Unareflexió sobre lesmodels i lamodaguanya l’Anagramad’AssaigLa sociòloga Patricia Soley­Beltrán narra els interiors d’un negoci milionari

IGNACIO OROVIOBarcelona

E s pot ser alhora RitaHayworth i un in­tel∙lectual francès?Aquesta és una deles premisses depar­

tidade ¡Divinas!Modelos, poder ymentiras, l’obra que ahir guanyarla 43a convocatòria del premiAnagrama d’Assaig. L’autora noés Rita Hayworth ni és francesa,tot i que és rossa, això sí, i és lasociòloga de la Universitatd’Edimburg Patrícia Soley­Bel­trán, també llicenciada en his­tòria cultural per la d’Aberdeen,integrant del grup d’investigaciód’història de la ciència de laPompeu Fabra i experta en Cos­logia. L’obra espublicarà almaig.Soley­Beltrán també va ser

model, de manera que la inves­tigació, que en format imprèss’acostarà a les 240 pàgines, tépart d’autobiografia, i parteix del’anàlisi i de la denúncia d’unmón, el de lamoda, que genera alcapde l’anymilers d’euros i d’an­orèxies.Soley­Beltrán va conèixer

aquest món des de dins perquèals inicis de la transició, als 17anys, va ser model de diversesrevistes, presentadora de televi­sió i també va fer les primeres ar­mes com a actriu; a Pa d’Àngel,de Francesc Bellmunt, perexemple. “Per mi era transgres­sor llavors, i era afalagador que

et proposessin unes fotos, a mésque em proporcionava uns in­gressos”, va recordar ahir, en lapresentació del premi en un ho­tel de Barcelona.Un desacord amb la premsa va

ser el que la va portar a unamenad’exili o distanciament d’un paísque ho estava creant tot des dezero. Una entrevista amb unaperiodista de la revista Actual es

va transformar en unes decla­racions seves en les quals ad­metia que per ser model caliaconcedir sexe a qui tingués laclau dels contractes; una cosaque ella no havia ni suggerit. Vademanar plaça a la Universitatd’Aberdeen, on estudiaria his­tòria cultural i s’aniria espe­cialitzant en l’estudi del cos coma icona, com a símbol i com a

clau, aquest cop sí, de poder.Després de llegir el primerma­

nuscrit, l’editor JorgeHerralde liva proposar que hi introduís ele­ments autobiogràfics, que vestísla reflexió teòrica amb experièn­cies personals.És una denúncia de l’ecosiste­

ma d’excessos de la moda? “Es­cric aquest assaig per crear parerben informat”, va dir ahir la soci­

òloga. “Vaig voler fer una etno­grafia de lesmodels, que al cap i ala fi són noies amb les pors dequalsevol.”L’obra de Soley­Beltrán expo­

sa com la immensamajoria de lesmodels són simples perxes per ala roba, com les marques el quevolen és que el públic es fixi en laroba, amb la qual cosa la majorpart de les maniquins –gairebétota la presentació va ser en fe­mení– són gairebé idèntiques:primes i amb les espatlles en Tquemostrin bé la roba i que, amb15 anys, passegen la roba que esposaran unes dones que els do­blen o tripliquen l’edat. Andrògi­nes, grasses o amb vitiligen sónnomés ampliacions del camp debatalla. Operacions comercials.

En aquesta selva hi ha, esclar,un star system compost per do­nes­marca a qui paguen perquèatreuen: la mirada i també com­panyies d’aviació o destinacionsturístiques. Amb una reina, vadir ella (al seu costat, Herraldeassentia): Kate Moss. “És en bo­na mesura perquè és fotogèni­ca”, va dir: “Sempre surt bé”.Segons la seva opinió, el proto­

tip és l’esquelètic per motius di­versos: primer, la filosofia antro­pològica diu que “als humans elsagrada el canvi”, i per això s’hanperdut les corbes; segon, perquèestar prim és un indici d’auto­control. De la dieta en les dones,però que suggereix higiene, pun­tualitat, feina ben feta en els quiles observen.c

Estar prim funcionacom a reclam estètic,però també deldesitjable autocontrolde la societat d’avui

LAURA GUERRERO

La sociòloga, ahir a l’hotel barceloní on es va presentar el premi

Al límitMahler Jugendorchester

Intèrprets:Chen Reiss i ChristaMayer, solistes; Orfeó Català iCor de Cambra del Palau; Jonat­han Nott, directorLloc i data:Palau de laMúsica,Palau 100 (12/IV/015)

JORGE DE PERSIA

Jonathan Nott és una de les figu­

res de la direcció orquestral actu­al que ha sabut crear­se un estil.Llibertat, força expressiva, saberveure de quins mitjans disposa,sensibilitat. I tot això ho hem visten aquesta versió de la Simfonianúm. 2 (La Resurrecció) de Gus­tavMahler al capdavantd’unaor­questra de músics molt jovesque, com laque recentment vadi­rigir Mutti al mateix escenari, escompon d’instrumentistes espe­cialment elegits i procedents de

diversos països. I aquesta inter­pretació deNott, que amés va te­nir unamolt bona participació del’Orfeó Català i del Cor de Cam­bra del Palau, amb Pablo Larraz iJosep Vila com a directors, crecque la recordarem.Al bon resultat també cal su­

mar­hi els noms de la bona esti­lista i càlida contralt ChristaMayer i de la sopranoChenReiss.Nott va optar per una versió al lí­mit, intensa, directa, descarnada icàlida, degrans contrastos, desdela subtilesa dinàmica dels pri­mers compassos a la corda fins ala força enrabiada de les eclosi­ons sonores. I en aquest sentit va

saber utilitzar la força, la potèn­cia, diríem, d’aquests joves mú­sics. Al mig, com a bona lecturade l’arquitectura establerta perMahler, quin gran geni, un mag­nífic joc de tensions, d’aquest vai­védel fraseig que tendeix i distén,que alterna el patiment amb l’ale­gria superficial de lamelodia. Totaixò sabent que a la corda (vio­lins) li manca homogeneïtat en elregistre alt, que es desajusta en latensió, encara que torna al seucurs així que es fon amb violes ivioloncels (de molt bona feina). Itot aquest entramat sustentat peruna fila (dues en realitat si hi su­mem clarinets i fagots) amb ex­

cel∙lent oboè i flautes. Bona fei­na–de vegades la bellesa no coin­cideix amb la perfecció– demetalls en general i molt benaconseguit el diàleg celestial. Elscors de l’Orfeó,molt eficaços, vansaber situar­se en la dimensióemotiva, amb aquesta distànciaexpressivaque, de treure­limate­rialitat, igual com l’Urlicht de lacontralt, torna excelsa i profundala seva part inicial.En fi, una versió que deixa l’es­

pectador commogut, situat enaquest àmbit de pau interior en elqual es dubta dels límits entre elsagrat i el profà quan es tractad’art.c

Avui a les 18.30h

Col·labora

CHRIST

ERST

RÖMHO

LM,GinaiNana,PlaceBlanche,1963

©Ch

risterS

trömholm,cortesiaGa

lerie

VU’,Pa

ris.

Julián Romea, 608006 Barcelonawww.colectania.es

Patrocinadors institucionals

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

283 CM² - 25%

7450 €

37

España

15 Abril, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

18 Larevista DIMECRES 15 D’ABRIL DEL 2015

HORÓSCOPO POR AMALIA DE VILLENA

Gente

� ARIES Un familiar te sorprenderá con una actitud impropia, pero no reaccio-nes: actúa con comprensión y con amor.

� TAURO Tus relaciones personales fluirán mejor que en los días anteriores, pero se debe a un cambio de conducta por tu parte.

� GÉMINIS Hay objetos que significan mucho para ti, pero te hacen pensar en el pasado. Tíralos.

� CÁNCER En el trabajo se producirán imprevistos. Si tienes que estar presente durante más tiempo del debido, no te preocupes.

� LEO No debes dejarte influenciar por los demás en determinados temas, pero, si lo haces, trata de que sea la persona adecuada.

� VIRGO Si sigues paso a paso en la dirección que te has marcado hacia tus objetivos, sin retroceder, finalmente los conseguirás. Desoye determinadas advertencias derrotistas.

� LIBRA Permanece alerta y no te muestres demasiado confiado: puede que caigas en un engaño por parte de alguien, pero puedes escapar.

� ESCORPIO Se acercan proyectos nuevos de lo más interesantes, pero para que se hagan realidad debes desprenderte de lo que tienes ahora.

� SAGITARIO El problema de herencia que no termina de resolverse adquirirá otro cariz. Se resolverá a tu favor.

� CAPRICORNIO Se darán las circunstancias adecua-das para que lo pases en grande, tanto como no lo hacías desde hace tiempo.

� ACUARIO Habla claro, pero no alto. Un tono de voz ni muy suave ni demasiado fuerte será el idóneo para que puedas convencer con tus razones.

� PISCIS El incorrecto uso de las palabras podría provocar que caigas en una discusión que, casi inmediatamente, provocaría en ti un gran malestar.

ESCRITORES DE MENTIRA

No quisiera prejuzgar a Genoveva Casanova. Lo cierto

es que no he leído su novela, El llanto de los elefantes, desde ayer en las librerías. Pero –aunque sus artículos en una revista femenina superan el penoso nivel de las blogueras-celebrities– aún recuerdo cuando la ex de Cayetano Martínez de Irujo confundió a Cervantes con Quevedo en un discurso. La historia de su novela es la de una joven mexicana que llega a Madrid

y se enamora de un rico. ¿Les suena? Pues no: no es una autobiografía, como ella ya ha explicado. Porque por el hecho de que haya salido con uno de los hombres más ricos de España, luego con el hijo de un Premio Nobel y ahora con el bien relacionado José María Michavila, Genoveva no tiene por qué ser una cazafortunas, como insinúan las malas lenguas.

LOS BLOGS DE 20minutos.es

Vaya gente

Rosy Runrún

Tatiana Santo Domingo DA A LUZ A UNA NIÑA

Andrea Casiraghi y su mu-jer han sido padres de una niña que nació la noche del domingo en Londres. Tanto Santo Domingo co-mo el bebé se encuentran bien. La pareja tiene otro hijo, Sasha, de dos años.

Tori Spelling HOSPITALIZADA POR QUEMADURAS La actriz se encuentra hospitalizada por hacer-se una gran quemadura en el brazo derecho tras caer en la parrilla de un restaurante japonés en California.

Antonio Banderas VA A ESTUDIAR MODA

El actor estudiará diseño de moda, aunque no ha revelado el lugar definiti-vo, según ¡Hola! «Con 54 años me apetece mucho hincar los codos y apren-der algo nuevo», confesó.

Gwen Stefani LOGRA UNA ORDEN DE ALEJAMIENTO Richard Portnoy, un fan de la cantante, no podrá acer-carse a ella a menos de 90 metros en 3 años. Portnoy amenazó con suicidarse, preocupado por la «infeli-cidad» de Stefani. También se presentó en su casa.

Sortir

� CONCERTS

Scott Matthew El cantautor australià és un crooner melancòlic que al seu quart disc, Unlearned, fa versions. Actua a L’Auditori al 16è Festival del Mil·lenni. Lepant, 150. Avui a les 21.00 h.

Preu: de 20 a 28 euros.

www.festivalmillenni.com.

Piano d’època El pianista sud-africà Kristian Bezuidenhout torna al Palau en dues dates, avui i demà, per cloure un projecte dedicat a la integral de les Sonates per a piano sol de Mozart. El músic tocarà avui al Petit Palau un pianoforte d’època. Palau de

la Música, 4. Avui i demà a les

20.30 hores. Preu: 15 euros.

Javiera Mena L’arista, considerada la reina del pop xilè, i que va triomfar al passat BAM, torna a Barcelona per presentar el disc Otra Era. Music Hall. Rambla de Catalunya,

2. Avui a partir de les 20.30 hores.

Preu: 15 euros.

JOSÉ ÁNGEL GONZÁLEZ entretenimiento@20minutos.es / twitter: @20m

20minutos

No es ningún secreto que la se-rie Mad Men, que afronta su úl-tima temporada, está conce-bida a partir de un tan mani-fiesto como inteligente pastiche de influencias. Por ello, el creador del producto te-levisivo, Matthew Weiner, se ha avenido a coordinar el ciclo Matthew Weiner’s Mad Men (El ‘Mad Men’ de Matthew Weiner), una exposición organizada por el Museum of the Moving Ima-ge de Nueva York en la que se proyectan diez filmes de los que se han tomado prestados elementos sustanciales de la exitosa serie.

Entre las obras elegidas por Weiner hay dos películas de Al-fred Hitchcock: Vértigo (1958) y Con la muerte en los talones (1959). De la segunda, Weiner, afirma que se trata del filme que influyó más claramente en el formato de realización de Mad Men, porque se trata de una película cuyo estilo desea-ba «imitar». «Había estudiado la cinta en profundidad en la

escuela de cine y me sigue pa-reciendo una obra de arte sobre un hombre ordinario en cir-cunstancias extraordinarias. También vale la pena señalar que Cary Grant interpreta a un publicitario llamado Roger que se ve obligado a asumir la iden-tidad de otro hombre», asegura Weiner.

De El apartamento (Billy Wilder, 1960) destaca que «es una historia donde los hom-bres aparentemente normales se comportan sin escrúpulos». Otro largometraje de referencia obligada en la serie es Blue Vel-vet (David Lynch, 1987), una película «sobre el horror de lo mundano». De Les bonnes fem-mes (Claude Chabrol, 1960) destaca la «historia de cuatro mujeres con trabajos aburri-dos»; de Querido corazón (Del-bert Mann, 1964), el papel de su protagonista, «un héroe sin gra-cia pero con mucha labia y una actitud muy casual hacia el se-xo». Completan la selección Patterns (1956), La noche de los maridos (1957), Mujeres frente al amor (1959) y La america-nización de Emily (1964).

El puzle de ‘Mad Men’El creador de la serie de la AMC, Matthew Weiner, proyecta en un museo los diez filmes que más le han inspirado para crear el universo de Don Draper

Películas baratas, serie millonariaResulta revelador que la selección de Weiner, con solo dos excep-ciones (las obras de Hitchcock), sea de películas de bajo presu-puesto que no necesitaron de las cifras astronómicas que ma-neja Mad Men para retratar una época con rigor e ingenio. La serie televisiva ha facturado unos 100 millones de euros en beneficios solo en la tienda en línea iTunes. El contrato de Wei-ner por las tres últimas temporadas garantiza al runner un ingre-so neto de casi 30 millones.

En la muestra pueden verse fotografías del rodaje. AMC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

205000

179919

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1250 €

18

España

15 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CR|TICA DE MI)SiCA ,- SIMFONICA

Mbsica, imatge i paraulaImmortals del cinema, concert de I’0~questra Slmf6nlea del Vallis

Obres de Dale, Morrlcone, Williams,Berry, Beethoven, Kander. Myers iGoldsmith.

Salvador VkJal i Merc~ Montal~, ac-tots i doblador$. OSV. Ruben Girneno,director.,

Teetre Principal de Sabadoll, diver~tires 10/IV/2015 i Palau de la M~sl-ca Catalana, dissabte 11/IV/2015.

ALBERT FERRER Fk~MARIcH

E Is concerts de ban-des sonores musi-cals no son unatara avis. La darrera

d~cada s’han incrementat aEuropa. El que avui ens fascinai omple sales corn el Palau de laMdsica Catalana amb tot tipusde pdblic, fa anys que gaudeixde pregn~ncia internacional.Enguany repetint I’experi~nciapositiva de la temporada pas-sada, la Simf6nica del Vall~sha programat una altra sessi5basada en les ,,musiques de

peHicula,.L’espectacle plantejat amb

dinamisme, continu’ftat i certabrevetat (una hora escassa)participava de la modernamultimodalitat. Es a dir, ambla coordinaci(~ de diversoscanals simult&niament (imat-ges, Ilums, so, mdsica, gest,paraula, etc.). A I’orquestra al seu director titular, s’hi vasumar Jordi Cos a la taula deprojecci5 i els actors i dobla-dors Merc~ Montal~ i SalvadorVidal. Ambdues, unes veusque formen part de la identitathollywoodiense en I’imaginaricol.lectiu espanyol i catal&

Dos mestres del doblatge

Vidal i Montal~ van demostrarentrega, I’altfssima professio-nalitat i I’excel.lent dramatitza-ci6 que els caracteritza: canvisde registre, de ritme, varietatd’~mfasi i d’emissi0 de la veu.La seva participaci6 vehiculavauna proposta equitativa en la

relaci6 entre mdsica, di&legs iparlaments. Aquests, els di~-legs i els paflaments, assu-mien funci6 triple segons sieren conductors (Pulp Fiction,Star Wars), una transici6 o for-maven part de I’estructurarecordatori musical (Chicagoi Instint b&sic) recreant ambemoci6 petites escenes delsfilms enun joc que compen-sava b~ els esquemes de ten-si~ i calma.

L’orquestra dirigida perRuben Gimeno va participaramb uns resultats musicalsmolt convincents, tant en lesindividualitats (l’obo~ d’0scarDiago a La missiS, el violi con-certino a La Ilista de Schindler)com en el conjunt enfocant b~I’idiomatisme i la varietat rft-mica a la suite de Chicago, aPulp Fiction, a la selecci(~ deStar Wars i al bis d’A la recercade I’arca perduda. Un bisque,per cert, tancava un programavinculat a una entitat sense

Un moment de] concert de divendres al PrincipalESTEVEBARNOLA

afany de lucre com I’AEA (Aso-ciaci~n EspaSola de Aniridia).

L’any vinent m~s, si us plau,arab Bernard Hermann, JamesHorner, Hans Zimmer i algunaincursi5 en el cinema d’ani-maci& I que, a m~s, s’ofereixien empla~aments que puguinacollir I’aflu~.ncia que generenprogrames corn aquest.

Qul ha de set m~s prevlsor?

Precisament pel seu ~xit deconvocat~)da, costa entendre

per qua. a Sabadell no es vaoferir aquest programa al Tea-tre Municipal La Far~ndulaquan encara falta mes d’unasetmana per a I’estrena de laproducci5 de Turandot de I’As-sociaci6 d’Amics de I’(~pera deSabadell (AAOS).

L’escap(;ada econ,)mica de projecci6 en ubicar aquestconcert al Teatre Principalassenyala directament la mio-pia gestora d’algun responsa-ble cultural sabadellenc ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

370 CM² - 40%

380 €

30

España

14 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

49Cultura&Societat�æEMPORDÀ | DIMARTS, 14 D’ABRIL DEL 2015

TEMPORADA AL TEATRE MUNICIPAL EL JARDÍ DE FIGUERES�HIVERN-PRIMAVERA

A vegades caminem sense fi-xar-nos gaire en les persones queens envolten, cecs i sords davantla resta d’ànimes amb les qualscreuem frecs, passos i fins i totmirades que no veuen més enllàdel cos a esquivar. Rere cada unde nosaltres, rere cada personaque viatja asseguda al nostre cos-tat, hi ha una història amagadaque vestim amb somriures, tris-

teses, indiferències, alegries…Les històries que es creuen qual-sevol dia d’un moment qualsevol,en un instant infinit, surten a lallum, d’una forma imaginària, enaquesta andana de metro que ensfa esperar viatges cap a videsocultes i que aquest dissabte s’a-turen a l’escenari de La Cate, a Fi-gueres.

Coproducció del FitagEs tracta d’un epectacle en caste-llà dirigit per Juanma Casero,una coproducció, un projected’intercanvi i col·laboració delFITAG 2014 que anirà a càrrec dela Companyia Maru-Jasp d’Alca-là d’Henares i Tequatre.

FIGUERES | REDACCIÓ

TeQuatre i Maru-Jasp, junts a «Metro»

Alguns dels actors. EMPORDÀ

En Pere viu amb el seu avi i elseu gat al costat d’un estany. Undia decideix sortir a explorar elterritori sense saber que molt aprop corre un llop ferotge. Elsanimals de l’estany, l’ànec i el pe-tit ocell, ja se l’han trobat. Totsjunts intentaran atrapar-lo abansde caure a les seves urpes. ElQuintet Frontela ha adaptat el

clàssic conte musical escrit perSergei Prokofiev l’any 1936 i n’o-fereix diumenge una versió perquintet de vent on cada instru-

ment (flauta travessera, oboè, cla-rinet, trompa i fagot) interpretaun personatge. El Quintet Fron-tela és una formació sorgida al’ESMUC el 2008 i s’ha perfilatcom una de les formacions ambmés talent dins l’àmbit de la mú-sica de cambra a l’estat. Així hoavalen premis com el primer pre-mi en el Concurso permanente dejóvenes intérpretes de Juventu-des Musicales de España de2009, i actuacions fetes en algu-nes sales importants del país comara L’auditori de Barcelona o elPalau de la Música.

FIGUERES | REDACCIÓ

El Quintet Frontela proposauna versió de «Pere i el llop»

Els músics del grup a l’escenari. EMPORDÀ

L’Associació Somnis celebraràun concert solidari amb AntonioOrozco el dissabte 18 d’abril(21.00 hores) al Teatre MunicipalEl Jardí de Figueres amb l’objec-tiu de recaptar fons per tal de po-der finançar activitats extraesco-lars a infants de les comarques de

Girona en situació de fragilitat so-cial. Per aquest concert, Orozcooferirà l’espectacle que porta pertítol Único. Un concepte d’espec-tacle escènic innovador que mos-tra una dimensió inèdita de l’ar-tista. Una proposta diferent on esdescobrirà als assistents la facetamusical més pròxima i íntimad’un dels compositors i intèrpretsque millor sap connectar amb elpúblic. Encara queden algunesentrades en venda per veure endirecte l’Antonio Orozco a Figue-res, no deixeu passar l’ocasió!(www.associaciosomnis.com).

FIGUERES | REDACCIÓ

El format més personald’Antonio Orozco, a El Jardí

«PERE I EL LLOP»� La Cate de Figueres� Dia 19 abril a les 18.00 hores

L’ACTE

DIUMENGES A LA TARDA• Ball de saló amb

música en directe

SALES PER A GRUPS• Reunions, comunions,

casaments...

PANTALLA GEGANTDE 3,5 x 2,5• Per veure el millor futbol

Quelcom diferent a Figueres!

151700

HORARI:Cada dia de 09.00 a 00.00 hDivendres i dissabtesde 09.00 a 03.00 hDilluns i dimarts nit tancat

SEGUEIX-NOS:AgoraFigueres

Progrés, 25 - FIGUERESTel. 972 678 204

18 d’abrila partir de les 00.00 h

Nit de FESTAPerquè una mica

de ball sempre va bé!

Si t’agrada la rumba, el flamenc i el rock, no et pots perdre aquesta

nit amb D LAO A LAO

«METRO»� La Cate � Dia 18 d’abril a les 21.00 hores

LA REPRESENTACIÓ

CONCERT ANTONIO OROZCO� Teatre El Jardí� Dia 18 d’abril a les 21.00 hores

L’ACTE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4592

Semanal

225 CM² - 19%

132 €

49

España

14 Abril, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ad not found

Choral factory: the Palau de la Música in

Barcelona

Feature

The Orfeó Català in London

Michael White - 8 April 2015

As Barcelona’s Orfeó Català sends a

group of its choirs for a rare visit to

London, Michael White takes a

look at a unique institution with a

proud history

If you were ranking European countries by their

choral prowess, it would be forgiveable and maybe

even right to put Britain and the Nordic/Baltic States

toward the top and Spain toward the bottom – at least,

according to gut instinct. But it was a Spanish choir

that won the new a cappella competition set up last

year by Peter Phillips at St John’s Smith Square: a

brilliantly engaging and committed 40-voice

community group called El León de Oro. And

London audiences are about to be reminded that the

celebrated Palau de la Música in Barcelona exists

because it was built by, and remains the home of, one

the world’s most venerable choral foundations, the

Orfeó Català.

If the name means nothing, it should; because the

Orfeó is a landmark enterprise of the kind that serves

as an example to others. Founded in 1891, it is a sort of choral factory that turns out singers at different levels

of accomplishment and scale. There’s a large chorus of serious amateurs; an elite, professional chamber choir

that relates to the bigger ensemble much as the BBC Singers do to the BBC Symphony Chorus; and

something called the Escola Coral, which is a tiered succession of five choirs for children and young people

(from age six) who get general music training as part of their membership, and feed into the adult groups as

they grow up.

With wider-reaching social projects running across Barcelona’s schools, it’s not unlike a vocal equivalent of

El Sistema. But the adult performing aspect is something of excellence in its own right; and it’s the adults who

are coming to London for a weekend residency with their director Josep Vila: a Spaniard who learned his

business from the legendary Swedish choral-trainer Eric Ericson.

The choir is at the Festival Hall on April 25 for a Glagolitic Mass with the LPO, and at Cadogan Hall the

following night for a Catalan-based a cappella programme. Neither venue will quite offer them the

sumptuous surroundings of their Barcelona Palau: an exuberant fantasy of art nouveau with glittering stained

glass and the curious feature of a swarm of ‘muses’ carved in high relief around the platform and emerging

from the plasterwork to peer over the shoulders of the onstage artists.

The effect is bilious, but it means you’re never lonely on that stage: the Palau’s plaster-girls will always keep

you company. In London, the Orfeó might just feel the need of flesh and blood support. It’s worth it.

The Orfeó Catala choirs will be performing at the Southbank Centre on 25 April and at the Cadogan Hall on

26 April

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.

Article Search

Are you a subscriber?

Register for full access to the site

Already registered?

Login to your account

Not a subscriber?

Subscribe today from just £4.95

Register free to comment on news and

opinion.

Home News Opinion Features Reviews News in brief About Jobs User

Pàgina 1 de 3Classical Music magazine - The Orfeó Català in London | Classical Music

15/04/2015http://www.classicalmusicmagazine.org/features/catalonian-visitors/

Jornal Notícias

1/32/33

S/Cor

2749

110603

Nacional

Informação Geral

Diário

Página (s):Imagem:

Dimensão:

Temática:Periodicidade:

Classe:

Âmbito:Tiragem:14­04­2015

Cultura

Há10anosademocratizaramúsica Casa onde amúsicase democratizou10 anos Casa da MúsicaInstituição sobreviveua atrasos e derrapagense criou novos públicosque o Porto desconhecia

Helena Teixeira da Silva

Passámos quase cinco anos a discutir osatrasos da conclusão da Casa da Música CdMMas só o português Siza Vieira Pritzker comoRem Koolhaas que a desenhou acertaria noprazo cinco anos Até ao fim Teresa Lago então presidente da Sociedade Porto 2001 acreditou que o encerramento da Capital Europeiada Cultura marcaria a abertura do que cedo foibatizado como meteorito Enganou se comotantos outros A Casa foi inaugurada em abrilde 2005 passam hoje exatamente dez anos

Há um tempo a C e um tempo d C antes daCasa e depois da Casa afirma ao IN Valentede Oliveira presidente do Conselho de Fundadores desde 2012 E partilha a sua experiênciaDantes quando ia a um recital conhecia toda

a gente Hoje não conheço ninguém É a provade que há novo público na cidade que exigeregularidade e qualidade Duas características que na música clássica o Porto conheciasó de vez em quando recorda Rui Moreira

A CdM enaltece o presidente da Câmara doPorto é o sítio onde a música verdadeiramente se democratizou E com facilidade explicaporquê Até haver CdM a música eruditaacontecia só em locais secretos e de forma es

parsa A CdM instalou um programa clássico esubitamente a cidade reencontrou o novo público suscitado pelo Porto 2001 O autarca dáum exemplo inatacável Há 15 anos alguémimaginaria que Sokolov pianista russo esgotaria salas repetidamente É factual esgota Ecom antecedência Esse fenómeno acentua ésinal de que a cidade voltou a ser musicalcomo no fim do séc XIX Mas com virtude

acrescida a da democratizaçãoPedro Burmester principal impulsionador

do projeto havia anunciado uma autênticarevolução musical Provocou também umarevolução sociocultural É a Casa de todas asmúsicas para todos os públicos sublinhaPaulo Cunha e Silva vereador da cultura doPorto atravessando a ponte entre o tempo daescassez e um outro que cumprindo não seráde saciação Um programa bom é um progra

ma que nunca está concluído que nunca chega ao fim É um programa em apuramentocontínuo e no que depender da Câmara demaior investimento no serviço educativo diz

Depois dos atrasos passámos a discutir aderrapagem orçamental a Casa custou 100 milhões de euros seis vezes mais do que a previsão inicial de 16 milhões Pela primeira vez oPorto parecia afinal não saber fazer contasironiza Rui Moreira notando que o país se abstraiu da mesma discussão sobre outros equipamentos E finalmente passámos muitosanos a discutir o que o autarca portuense define como indigestões provocadas pela sucessão de administrações muitas

Dez anos depois a Casa é consagração Umobjeto estranho num local improvável resgatouo cosmopolitismo perdido foi absorvido pelaspessoas e deu nos a sensação de pertença é anossa Casa diz Moreira Ou Miguel Guedes deoutra forma Deixou de ser objeto estranhopara ser convite sempre implícito Não identifica só a cidade a cidade cresceu com ela diz ovocalista dos Blind Zero Uma voz exterior equilibraria a receita O poliedro irregular da Boavista tem sido epicentro consequente e notáveldo muito que havia por fazer Palavra da insuspeita Clara Almeida Santos vice reitora da Universidade de Coimbra

Lembra se deles

São figuras indissociáveisdo bilhete de identidade quetransporta a Casa da Músicaembora nem sempre pelasmelhores razões

Fausto Neves

SERVIÇO EDUCATIVO

Em 2004 tevea coragem de pedira demissãoem solidarieda

de com Pedro Burmester que acabara de ser afastado pela Administração Pianista e responsávelpelo Serviço Educativo desde1999 lidou com três administrações quatro ministros da Culturae três autarcas

AnthonyWhitworth JonesDIRETOR ARTÍSTICO

Obritânico foiodiretor artístico

que abriu a CasaSeria sempremal amado porque teve a ingratatarefa de ocupar o cargo quesempre se julgou destinado aBurmester Desempenhou o durante pouco mais de um ano e nofim deixou uma queixa Houvesempre muita política na Casa

Rem Koolhaas

ARQUITETO

Dois anos antes de ser dis

tinguido com oPrémio Pritzkero holandês foi escolhido para desenhar a casaque definiu assim ao JN Nãoestamos interessados em fazer

um edifício público mas um edifício para o público De formasubtil de dia o edifício absorve acidade e a partir do entardecerprojeta o seu interior para a cidade

Rui Amaral

ADMINISTRADOR PSD

A Casa tevemuitos administradores alguns polémicosRui Amaral é ines

quecível pelas prioridades Queria um elevador direto para o seugabinete considerava a áreaadministrativa pequena e excessivo o espaço reservado paracamarins

Jornal Notícias

1/32/33

S/Cor

2749

110603

Nacional

Informação Geral

Diário

Tiragem:Âmbito:

Classe:

Periodicidade: Temática:

Dimensão:

Imagem:Página (s):14­04­2015

Cultura

Pedro Burmesterresidente de volta

Regresso Pianistaidealizou aos 35 anoscasa onde coubessemtodas as pessoas Voltaaos 50 como convidado

É difícil imaginar forma mais soberanade celebrar o décimo aniversário da Casa

da Música do que ter Pedro Burmestercomo artista residente O pianista que noinício dos anos 2000 trocou o piano poraquela que considerou ser a grande aposta da sua vida nunca será de mais referir

que a Casa de todas as músicas é criação

sua como de resto sublinhou o atual diretorartístico da Casa António Jorge Pachecoquando justificou publicamente o convitefoi incumbido de interpretar a integral doscinco concertos para piano e orquestra deBeethoven em homenagem à Alemanhapaís tema deste ano Quem perdeu os doisprimeiros momentos poderá ainda assistiraos recitais de Burmester a 22 de maio 24de outubro e 12 de dezembro

A maratona sobre um compositor definido pela sua liberdade seria só por si relevante Mas quando esse compositor maior éinterpretado por um artista que transformou uma utopia em realidade obedecendosempre à mesma liberdade do alemão ocaso passa a ser outro

Pedro Burmester entrou e saiu da Casa

da Música mais vezes do que é possível saber de cor em 1998 fez parte da comissãoinstaladora e em 2002 foi nomeado admi

nistrador pelo então ministro da CulturaPedro Roseta Saiu um ano depois demitidopelo mesmo ministro com direito a lamento público do presidente da República JorgeSampaio em noite de S João no Porto eviu ser lhe vedada a direção artística seriaentregue a um inglês para depois ser repescado como consultor para a programação Em 2004 ameaçou eclipsar se masvoltaria em 2006 como diretor artísticocargo que desempenhou até 2008 Pelo caminho cumpriu uma promessa de silêncioque foi um ruidoso protesto contra a ausência de política cultural de Rui Rio autarcade 2001 a 2013 Aquilo que Rio provou serem 12 anos foi o que eu achava em 2003 Élimitado para o cargo que ocupou sintetizou numa entrevista à Notícias Magazine

Voltou a 8 de dezembro de 2013 para oconcerto que faltava à Casa e à cidadeBurmester 50 anos 40 de carreira impressão digital total na Casa da Música ficoudez anos sem tocar na cidade e na Casa quesem ele não existiria A Sala Suggia esgotoue aplaudiu o demoradamente espécie deagradecimento coletivo dito de pé Cincoencores O disco duplo e ao vivo que cristaliza esse momento de regresso que antecipou a esperada residência foi editado hádois meses

Carrilho Oministroquelançou a primeira pedra

A ideia de construir uma casa exclusivamente dedicada à música nasceu em 1998

no processo de elaboração da candidaturado Porto a Capital Europeia da Cultura em2001 Oministro da Cultura era entãoManuel Maria Carrilho e teve um papel essencial A Casa da Música seria a cereja etéreano topo do bolo personificado por um anode exceção cultural Irá marcar a excelência e a originalidade da cultura que se fazno Porto colocando a no mapa europeu ecriando redes que permitirão a sua afirmação internacional antecipou o ministro

Discurso duro de Sampaioe Sócrates recém eleito

Quando inaugurou a Casa da Música faz hoje 10 anos José Sócrates tinha sido eleito primeiro ministro háum mês e dois dias e não discursou O

que ficou na memória foi um parágrafo do presidente da República JorgeSampaio que deixaria Belém um anodepois Dizia Houve demasiadosatrasos conflitos e polémicas malsãsdesperdiçaram se muitas energias erecursos nem tudo foi rigoroso etransparente Houve pessoas queimerecidamente ficaram pelo caminho Na foto junto aos governantesestá Maria José Ritta o arquiteto RemKoolhaas e a ministra da Cultura deentão Isabel Pires de Lima

números da Casa

7M€Oorçamento estatal anual da Casaredu

ziu em 10 anos de 12 para 7 milhõesDesdobrado o número custa 800C hora13€ minuto ou 22 cêntimos por segundo

2M€É o valor atual do mecenato com o inputdos 48 fundadores e de patrocínios Ovalor mais alto nos últimos oito anos foi al

cançado em 2012 2 7M€ só dos privados

Câmara do Porto 220 mil euros ano

A contribuição da Autarquia do Porto para oorçamento da Casa da Música não variou muito desde 2007 começou em 250 mil ano emantém se em 220 mil ano desde 2012

39 mil pessoas nos últimos 4 diasOprograma especial dos 10 anos cumprido

entre quinta e domingo que passou com dezenas de atividades e concertos grátis provocou uma verdadeira enchente na Casa com apresença de 39 mil pessoas em 4 dias Omelhor dia foi sábado 15 mil pessoas presentes

4 5 milhões de pessoas na décadaDesde que abriu a Casa já recebeu mais de

4 5 milhões de pessoas organizou 2400 concertos e produziu 13 mil atividades culturaisOnúmero total de espectadores no ano passadofoi 295 mil Curiosamente só se registaramnesse mesmo ano 126 mil bilhetes vendidos

Bom rácio de produções própriasEm 268 concertos realizados na Casa

rante o ano passado 115 integraram produçãoprópria da instituição Os agrupamentos residentes Orquestra Sinfónica Orquestra Barroca Remix Ensemble e Coro realizaram 69concertos o que representa 60 da programação própria atual e destes 46 foram sóda Orquestra Sinfónica do Porto

Auditório de 1238 lugares sentadosA Sala Guilhermina Suggia é o

maior auditório da Casa da Músicacomportando 1238 espectadoressentados A Sala 2 tem capacidadepara receber cerca de 600 pessoas

Jornal Notícias

1/32/33

S/Cor

2749

110603

Nacional

Informação Geral

Diário

Tiragem:Âmbito:

Classe:

Periodicidade: Temática:

Dimensão:

Imagem:Página (s):14­04­2015

Cultura