Taula de contingut

CulturaLa Vanguardia Monográficos Especiales ­ 15/12/2016

Ues dones que parlen del pessebre de la plaça de SantJaume comenten que les bombolles transparentsestan basades en un poema. «No sé pas de quinEl Periódico de Catalunya ­ Catalán ­ 15/12/2016

Amma, mejor Memoria de una institución sanitaria y socialDiario de Noticias ­ 15/12/2016

DAVID FERNÀNDEZ «La perpetuació al poder alimenta la corrupció»El Temps ­ 13/12/2016

EL TRABAJO DEL FUTURO SERÁ FLEXIBLE, FREELANCE Y COLABORATIVOCatalunya Empresarial ­ 01/11/2016

3

9

10

11

15

P.2

ARTE, MUSICA Y TEA TRO,EXPERIENCIA S PARA RECORDAR

Regalar experiencias es cada vez m~ishabitual: las empresas que se dedican aorganizar viajes de ensuefio, noches enhoteles con encanto o relajantes estan-cias en balnearios de lujo han prolife-rado. Peru hay quien se dedica a ellodesde siempre: teatros, museos, salas deconciertos, centros de exposiciones... Laoferta cultural es, en realidad, una ofertade experiencias, vivencias que interpelan

al espectador, generan preguntas y, enalgunas ocasiones, sugieren respuestas.Regalar cultura sigue siendo una alter-nativa original en un mundo dominadopor 1o material. Unas entradas para ira la 6pera en el Liceu o para escuchar aH~indel en el Palau de la Mfsica deiar/mde piedra a cualquiem que sienta apreciopot el arte. Durante el perlodo navide-rio, adem~is, las propuestas culturales se

adaptan a un nuevo p6blico estacional:el infantil y familiar. E1Teatre Lliure, pore)emplo, acoge estos dias la nueva pro-puesta de la compafiia de payasos R_humi Cia, Rhiimia. El Auditori programashows de Tortell Poltrona y Albert Pla. Einstalaciones muselsticas como el MuseuBlau o la Fundaci6 Joan Mir6 organizanactividades infantfles en las que disfrutaren familia del asueto de un dia navidefio.

TORTELL POLTRONA& ALBERT PLAL’~UOITORI (CI LEPANT, 150)No se sabe si quieren ser pa-yasos y cantar.., o ser cantan-tes y hacer el payaso. AlbertPla dota a sus canciones deuna particular personalidadextrema, a veces pol6mica, aveces infantil. Tortell Poltronaes tierno, contundente y fe-roz, con una carga de energiainagotable que combinala inocencia y la travesura.Un espect&culo que adnala m~isica y las payasadas.26 ~ gI~ZN~E- 80E BIlbO 115 E- 22 E

~4 ~ I Ll’lit| IOF.~ OE NAVIOAO

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

586000

131497

Variable

2241 CM² - 249%

69720 €

64,66,72,74,76,78

España

15 Diciembre, 2016

P.3

TEATRO GE~TE BIE~.EL MUSIC~LTEATRE COLIS[UM (Gl~tN I/IAOE LES CORTS CATALANES, 595)Un divertido espect~culode La Cubana, inspiradoen un sainete que San-tiago Rusi5ol escribi6hace 100 afros. Un viajeen el tiempo que corro-beta que la necesidad deaparentar no tiene ~pocani fecha de caducidad.I~ISTA FI 2~ gE B(BIO I gl~E 28

TF~TR[ LUURE (C/MON]’SENY, 47)La muerte die vida a Rhum -el espec-t~culo de, per y para el payaso Menti-.Y, ahora, sus compar3eros regresan aescena con la segunda parte de estaparticular bilogia clownesca: Rh(imia, unespect~iculo nuevo y con mucha vida perdelante. IL~I,STA R 8 g[ B~]IO / 9 ~E- 23 E

PmSCILLA.EL MUSICALTEATRO T~OIJ (CI CASP, 8)Tras triunfar en Broad-way y Londres, el gran~xito internacional dela temporada recala enBarcelona~ Espectacular,emocionante y divertido,reOne las canciones m~sbailadas de la historic.Ideal para Nochevieja.HA$TA EL 8 DE B~RO /

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

586000

131497

Variable

2241 CM² - 249%

69720 €

64,66,72,74,76,78

España

15 Diciembre, 2016

P.4

,MUSICADEPARAMO.M~SIC HAS NO IJM1TSTEATRE-~JDITORI SANT CUG~T(p/VICT~]ItlA gELS ~NGELS, 1, SANT CUGAT GEL VALL~S)Espect~culo en formato medley, con m~sde 50 temas de ahora y de siempre y unapuesta en escena cautivadora. Versionesque Ilegargm al coraz6n de todos. Sinl imites ni etiquetas. 14 O[ BI~0128 (

’EL MES|~S’, DE II~NDELPAL~LJ g[ LA MUSICA (C/PA~U DE ~ MOSICA, 4)De la mano de William Christie, fundadorde Les A~s Florissants, el Palau de laMQsica presenta una de las versionesm~s e~raordinari~ det oratorio de H~n-del, estrenado durante la Semana ~ntade 1711, en Dublin. El Hallelujah quecierra la segunda pa~e volver~ a emocio-nat al p~blico. 15~C~/~£- 125£

~RTHERGRAN TEATRE OEL LIGEU (L~ RAMBLA, 51)El cl~sico de Goethe regresa al Liceu25 aSos despu~s. Con m0sica de JulesMassene~q presenta fielmente al perso-naje rom~ntico de Werther, la personifi-caciSn de la melancolfa fruto de un amorimposible. En esta ocasiSn Io interpretanPiotr Beczala y Josep Bros.15 ~E EN[RO - 4 g[ FI~BIO 110 ’E- 279 E

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

586000

131497

Variable

2241 CM² - 249%

69720 €

64,66,72,74,76,78

España

15 Diciembre, 2016

P.5

; EXPOSIGIONESFIN DE PARTIDA: DUCllAMP,EL AJEDREZ Y LAS ~NG[ARDIASFUNDACIO JOAH MIR(~ (PARC DE MONTJI~JC)Siguiendo la trayectoria de Marcel Duchamp, ycon el ajedrez como leitmotiv, "Fin de partida"ayuda a comprender, desde una 5ptica muy in-novadora, la historia del arte moderno, partien-do de las vanguardias del siglo XX y hasta laeclosi6n del arte conceptual. Una oportunidaddnica para contemplar piezas de algunos de losprincipales artistas del siglo pasado, como PaulKlee, Vasili Kandinski, Man Ray o Max Ernst.IL~STA EL 22 BE ENERO 17 £ (GZfl~JU.)

SPINOSAIR[S, EL GIGANTEPERDmO DEL CRET~CEOMUSEU BLAU (PL LEONARDO DA VIHCI, 4)Para conocer al primer dinosaurio adap-tado para nadar y el m~s grande de loscarn~voros. Organizada por la NationalGeographic Society, la muestra se com-plementa con f6siles de las coleccionesdel museo.

FORMACIONM~STER EN ,ALTOREND~llENTO DmECTIVOE~A (CAR Y EAOA COLLgAT(~RESIDEHTIAL TRJJHliI6 CAMPUS)~,Por qu~ no regalar formaci6n?Este m~ster aQna Io mejor dela formaci~n papa directivoscon los prinoipios b~sicos cielentrenamiento de depor~istasde ~lite, todo ello en un entornode alto rendimiento,t6 DE FEBliERO - 18 OE NOVIBIORE / 14,509

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

586000

131497

Variable

2241 CM² - 249%

69720 €

64,66,72,74,76,78

España

15 Diciembre, 2016

P.6

AMATOMiA~ iNrlMA|

TIERRADE LECHE Y MIELTOTI MAXTIHEZ BE ~EA5"einEn la primavera de1238, laniz Ruizde Anto~ana partehacia Palestinacon el ej~rcito delrey Teobaldo I deNavarra, esperandoconvertirse en unh6roe inmensamen-te rico. 1~ E

CARLOS SADNESSLun~erg EditoresUna obra ilustradadonde la naturale-za, el universo, losastros y el amorson los elementosque protagonizanlas canciones ydibujos de estecantautor indie.17,95 £

EL ~T

L’AMOR

RAHOH 6EHEH

Una representaci6nen diez actos quehabla del amor, eldolor, la tristeza y lasotedad, y que utilizabiografias de perso-najes importantes delmundo de la m0sicapara dar lecciones devida. 18~9E

EL REGNAT DELES PROSTITI.TESMAGi BALCELLSmagibzlcslls,cemNovela histSrica deficci6n, finalista delPremi Ramon Llull2016, que narra treintaaSos de la historia deRoma y el Papado,donde dos mujeres,madre e hija, consi-guen dominar la iglesiade Cristo. 19,50 £

RAMON GENERL’AMOR ET

FARA IMMORTAL

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

586000

131497

Variable

2241 CM² - 249%

69720 €

64,66,72,74,76,78

España

15 Diciembre, 2016

P.7

NIMBUS. LN ~TOL D’EMOCIONS

Salvatells EdlndslUna nuve, Nimbus, protagoniza esta historia que habla

de emo¢iones como el amor, la calma, la rabia, la tdsteza, elmiedo, la sorpresa o la alegn’a. A pa.,tir de ~2 aSos. 1~80 E

LA [LTIM CAETA

galandraim Edit0rdlos ~abi~anges el+ u~a bella imla m+di~err~.~ea ~ier~enla fortu~a ~+ co,tar ¢or~ un amabt+ +ar~+ro; to+os juntoscelebran su dttimo dFa de trabajo. A partir de 4 a~os. 14£

EL LADR6N DE SONRg~LS

Amiges de PapelUna historia Ilena de ternura doncle el protagonista,Adri, busca hacer sonre~r a todas las personas quese va encon-trando. Cadasonrisa es MRgran Iogro.A partir de BaSos. 14~ £

CAVALL FORT Y EL TATANOLa ’caja rega[o" es unamanera original de regalarla suscripciSn alas revistasCavall Fort o El Tatano.Incluye una revista deobsequio, un regalo exclusivopara los suscr]ptores yel cSdigo para activar lasubscripci6n y recibir larevista durante un

~V~ ~1~: 69,50 £ (21 FJ~5~LARES)

~. T~T~K) 58 £ (12 .rdEHPLARES)

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

586000

131497

Variable

2241 CM² - 249%

69720 €

64,66,72,74,76,78

España

15 Diciembre, 2016

P.8

DIJOUS8 15 DE DESEMBRE DEL 2016

del portal Expatistan, uti l i tzat pels ser -veis d’estudis de HS-BC o Deutsche Bank (www.expat i s tan .com/cost-of-living). A nivell europeu, Eurostat és l’orga-nisme responsable de l’elaboració de les PPA a través d’un pro-grama conjunt amb l’OCDE que desgraci-adament no té concre-ció a nivell regional (NUTS-2), malgrat que en el reglament del Parlament i el Con-sell Europeu, on s’es-tableixen les obligaci-ons dels estats membres en aquesta temàtica, s’anima els països mem-bres a elaborar aquesta mena d’in-dicadors (PPA) a nivell regional.

En alguns països de la Unió Europea com el Regne Unit, Itàlia i Alemanya s’han realitzat es-timacions dels seus PPA regionals. A Espanya aquesta experiència la va iniciar fa uns anys la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) pel seu compte, a partir de les actualit-zacions d’unes PPA per a l’any 1989 mitjançant l’evolució de l’índex de preus al consum, però va quedar sense continuïtat fa pocs anys. Tam-bé hi ha hagut una experiència si-milar en el cas de Catalunya amb les estimacions realitzades per Idescat, amb una metodologia semblant a la de Funcas. Aquestes estimacions també es van deixar de publicar fa uns anys per part d’un Idescat poc

El valor d’un euro per autonomiaL’indicador de paritats de poder adquisitiu ajustaria les diferències regionals en el poder de compra

Àlex Costa, Xavier López, Josep Lluís Raymond i Jaume Garcia (atenció, aquest últim, expresi-dent de l’Institut Nacio-

nal d’Estadística) ens expliquen en una ponència per a la International Conference on Regional Science del 2015 la conveniència d’ajustar per les diferències regionals en el poder de compra. I de quina manera el vi-gent reglament de comptabilitat nacional i regional de la Unió Euro-pea reconeixia que el fet que els pa-ïsos tinguessin diferents preus com-plicava les comparacions geogràfi-ques de preus i volums. Aquest problema, que ja van iden-tificar Simón Sosvilla i altres acadè-mics en un document de la Funda-ció d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) fa més d’una dècada, supo-sava a Espanya unes diferències fins i tot superiors a les dels preus de la Unió Europea a 15; problema que no se soluciona mitjançant l’ús dels ti-pus de canvi, sinó a través de la utilit-zació de les paritats de poder adqui-sitiu (PPA). Es tracta de saber quant costa un mateix cistell represen-tatiu del consum mitjà entre dife-rents territoris. Una versió simplifi-cada és el cost d’una big burger (índex del The Economist), una entrada de ci-ne en una sala d’estrena per a una mateixa pel·lícula sobre la geogra-fia, o més recentment l’indicador

amant de realitzar estimacions in-directes. Només l’Institut Nacional d’Es-tadística disposa de la informació de base necessària per procedir al càlcul de les PPA regionals per a Es-panya amb una metodologia simi-lar a la d’Eurostat i l’OCDE. El mate-rial bàsic el constitueix la informa-ció recollida per elaborar l’índex de preus al consum i per complir amb les demandes d’informació d’Eu-rostat sobre elaboració de PPA dels països de la Unió Europea (enques-ta de paritats del poder adquisitiu). Però no ho fa. En el document Propostes i reco-manacions prèvies a la formulació de l’Avantprojecte de Pla Estadístic Nacio-nal 2013-2016, sobre les necessitats na-cionals en matèria estadística, i l’adap-tació i millora dels mitjans existents, elaborat per una ponència nome-nada pel Consell Superior d’Esta-

GUILLEM

López Casasnovas

dística, i aprovat pel ple del ma-teix òrgan en data de 14 de de-sembre del 2010, apareixia com a recomanació prioritària «propor-cionar informació per comunitats autònomes sobre nivells de preus, similars a les paritats de poder ad-quisitiu (PPA) que estima Eurostat per països». No obstant, en el re-dactat del Reial Decret 1658/2012, de 7 de desembre, pel qual s’apro-vava el Pla Estadístic Nacional 2013-2016, dictaminat favorable-ment pel mateix Consell Superi-or d’Estadística, no hi apareix cap operació relacionada amb aque-lla recomanació considerada pri-oritària.

Dos DEFEnsoRs de la reforma del finançament ato-nòmic, Ángel de la Fuente des de Fedea i Francesc Granell a Catalunya, que ara sí que reconei-xen que el finançament autonò-mic actual és insensat, han advo-cat explícitament en els últims temps per la introducció de l’indi-cador anterior. Encara que les se-ves reivindicacions són tardanes, que siguin benvingudes, i en la lí-nia de les de Gerard Padró i de les del firmant d’aquest article en un informe de l’Institut d’Estudis Au-tonòmics de ni més ni menys que del 2001. El que és curiós és que fins i tot en la proposta de Fedea i de la Fundació Olof Palme aquells mateixos autors semblen oblidar-se de les seves pròpies propostes. Gesticulacions a part, res apunta doncs a l’optimisme per a la refor-ma autonòmica que s’acosta. HCatedràtic d’Economia (UPF).

La reforma del finançament

MONRA

Hi ha gent que no s’ho passa gaire bé viatjant en avió. És perfecta-ment comprensible. Quan ens decidim a pu-

jar a un avió fem un acte que va contra la nostra naturalesa. No hem nascut amb ales, com els ocells. Fins i tot quan caminen, buscant quin gra poden picar, ho fan amb una elegant lleugeresa. Com si estiguessin a punt d’iniciar el vol. I si s’enlairen ho fan amb tan-ta rapidesa que ens és difícil desco-brir el moment en què deixen d’es-tar a terra. Quan ens enlairem dins un avió superem la nostra natural feixu-guesa. És un desafiament a la nos-tra condició terrenal. Jo he fet bas-tants viatges en avió, i alguns de força llargs, volant per successives etapes fins al Japó i tornant a casa pel camí del pol nord. No es pot dir que hagi tingut por, però sí que he viscut els enlairaments i els ater-ratges amb un gran respecte.

No fa gaire que es va produir un desastre aeronàutic a la llunyana Antioquia. Ja n’ha parlat aquest di-ari. Però quan llegeixo que l’avió va caure perquè s’havia quedat sense combustible se m’ha despertat la meva irrefrenable tendència a fer associacions. Sóc un relacionista de fets. Quan he llegit «combustible» he pensat que cada u de nosaltres té el seu combustible. Un projecte o una activitat professional, per exem-ple. Hem concentrat tota la nos-tra energia en un objectiu que cre-iem que som capaços d’aconseguir i mantenir. Però potser no estàvem prou preparats, el nostre combus-tible professional era massa escàs per justificar l’aspiració a un gran èxit. També, potser, l’amor pot ser víctima d’un combustible insufici-ent, i l’amistat naufragui per falta d’estímuls. Al llarg de la vida pro-jectem, planifiquem. És l’extraor-dinària capacitat humana de te-nir objectius, de fabricar futurs. La confiança en un mateix, creu-re que la superació és possible, està molt bé. Però atenció: quan en un partit de futbol creiem que el par-tit ja està guanyat, sempre és pos-sible que a l’últim minut ens facin un gol. H

Petit observatori

A vegades no estem preparats per tirar endavant l’objectiu en què ens hem bolcat

El combustibleque evita el fracàs

JOSEP MARIA

Espinàs

Dues mirades

la nit dura

bombolla immobiliària». En un ra-có, mentrestant, les imatges del Museu dels Sants d’Olot, mig des-embalades, fan un mannequin challenge conceptual. És la part del pessebre que més s’assembla al pes-sebre que fem a casa. Els octosíl·labs imponents de Foix ressonen en aquest batibull que irrita o entusiasma. Hi torno, com cada any, perquè «Ho sap tot-hom i es profecia» és més que un vers de Nadal escrit com un obse-qui als amics. Des del Port de la Sel-va, el poeta contempla com «la gent s’agleva en la nit dura». Agle-var-se és un terme agrícola, una pa-raula preciosa, desconeguda, mo-ribunda. Ens parla de cohesió, de lligam, d’ajuntar-se davant les ca-lamitats. «Res no s’acaba i tot co-mença». H

Dues dones que parlen del pessebre de la plaça de Sant Jaume comenten que les bombolles transpa-

rents estan basades en un poema. «No sé pas de quin poema es tracta», diuen, «però no hi veig el què». Uns pares indiquen al seu fill on és el tió i on se suposa que descansen els tres reis d’Orient, mentre uns altres, me-ticulosos, primer llegeixen els ver-sos de Foix i després es dediquen a in-dagar on són les imatges del poeta, acumulades en aquests espais her-mètics. Recullo més reaccions. Hi ha un club d’informants que es diu Alcarrer, on es comparteixen coses viscudes i sentides. Hi llegeixo que una senyora el compara amb Ágatha Ruiz de la Prada. No ho sé veure, francament. Un home diu a la seva parella que és «una al·legoria de la

JOSEP MARIA Fonalleras

vaixells, art…) o, fins i tot, els fastos de celebració del seu aniversari. Potser prefereix guardar els temps passats (que en el seu temps van ser molt millors) a les golfes de l’oblit. Sí, ja fa set anys que la fiscalia de Barcelona va destapar la cai-xa dels trons. Bé, més aviat la cai-xa dels %. Que si el 3, que si el 20… Xifres d’escàndol que les arques públiques (és a dir, tots nosaltres) van deixar d’ingressar. Al març co-mençarà el judici del cas Palau, el seu cas. ¿Quant ens queda per sa-ber? ¿Quants noms? ¿Quants inte-ressos? ¿Quantes paraules, relats i promeses s’han gestat per mirar de protegir-los? Només ens queda esperar que la justícia no compar-teixi les mateixes golfes de l’oblit que vostè. H

Una setmana de retard, ¿com em va poder passar per alt un esdeveniment així? Mil disculpes, se-

nyor Millet. Imperdonable. Tants anys felicitant-lo fidelment pel seu aniversari i de tan callat que està, de tant silenci teixit al seu voltant, fins i tot les celebracions han cai-gut en l’oblit. En fi, una setmana de demora. Set dies... Set… Vaja, que curiós. Just fa set anys que va començar tot. Suposo que ho deu recordar, encara que potser ha pre-ferit ocultar aquell nefast 2009 en algun raconet de la memòria al qual mira de no treure el nas. Pot-ser tem emmalaltir d’enyorança a l’evocar els fabulosos llibres de comptabilitat d’abans, el tràfec de la gestió del seu patrimoni (immo-bles, diamants, comptes a Suïssa,

Millet, 81EMMA Riverola

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

462000

87909

Diario

330 CM² - 31%

5985 €

8

España

15 Diciembre, 2016

P.9

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

71000

12480

Diario

94 CM² - 10%

585 €

11

España

15 Diciembre, 2016

P.10

POLJTICA

DAVID FERNANDEZALEX ROMAGUERA

perpetuaci6al poder alimenta

la corrupcio

David Fernhndez i Alex Romaguera s6n els coordinadorsdels quatre volums de ’Llums i taqu/grafs. Atles de la

corrupci6, el frau i la impunitat als Pa/sos Catalans~ editatper PoLlen i la CUP. Des de divendres passat 6s accessible

a www.llumsitaquigrafs.cat.

Fotografies de lordi Play

Una de les rites m6s impor-tants 6s que identifiqueual llibre els "cinc grans fo-cus irradiadors" de corrup-

ci6: el fman~ament il.legal dels partitspolitics, les dinhmiques urbanlsrico-especulatives vlscudes sota el boomimmobiliari-financer, l’opacitat enI’hmbit de la concertaci6 d’obra pdbli-ca amb lnteressos privats, la indfistriaorganitzada del frau fiscal i l’econo-mia global del delicte. Els tres primerstothom els ent6n. El quart, la inddstriaorganitzada del frau fiscal, 6s alx6 queara surt a la llum tamb6 arab el Fut-bolLeaks?

--D. FEltN.kNDEZ: S~, 6s una qfiesti6de relat tamb6. S’anaven acumulant ca-sos de frau fiscal aparentment sense re-laci6 -ara els Carceller, ara els Pujol-,perb si valores la dimensi6 de tots els ca-

sos ~fllats, mostren un parr6 de conduc-ta organitzat.

--Per qui.~

--D. FERNANDEZ: Pels bufets d’advo-cats o per les grans hrees de patrimoni.Poden organitzar dues coses: l’evasi6 ol’elusi6 fiscal, que s6n coses diferents. Elcas 6s que, si t’agafes les 700 causes dela Fiscalia de Barcelona, hi ha totes lesgrans nissagues del que abans es deia laburgesia catalana. Hi ha un patI6 que, am~s, tamb6 6s global. Segons les esfima-cions de Tax Justice Network, un terq de lariquesa mundial flueix per paradisos fis-cals. Aix6 afecta tam la nissaga Pujol cornels Botfn, que tenien a Su’issa 500 vegadesm6s diners que els IMjol. I a trav6s d’es-c~.ndols que ban estat monitorit~ats in-formativmnent corn el de Liechtenstein;el de Stffssa, amb en Falciani i, ara, el delspapers de Panamh. Aquf es veu qui s6n

el queen C6sar Molinas i els americansanomenen les "elits extractives". Hi ha unpan’6 de conducta: no 6s que cadascd facila seva; hi ha assessors que dissenyen,planifiquen i organitzen el ffau, l’evasi6sobretot l’elusi6 fiscal -que en aquest cas6s legal: les Sicav s6n legals perb tributenun 1 per cent.

--Despr6s padeu m6s de la corrup-ci6 legal, dels 15.000 mflions abocatsen caixes d’estalvi.

--D. FERNANDEZ: Oar, 6S una corrup-ci6 legalitzada i sobretot impune, perqu~

EL TEM P,~ ̄ 13 desembre 20

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

2016 CM² - 360%

6228 €

16-19

España

13 Diciembre, 2016

P.11

els judicis que estem veient en el cas deBankia, i en el que vindr/l de CatalunyaCaixa, afecten I’epidermis. El judici deles black cards de Bankia 6s per 15 mili-ons, perb el forat de Bankia 6s de 23.000milions. I els milions que es van apujarde sou en Tod6 i en Narcis Serra, compa-rat amb els 13.000 milions d’euros de fo-rat, 6s no res. Per tam el rescat bancari 6sperfectament legal. El cas de Bankia 6sdiferent perqu~ la sortida a borsa sl queest,. judicialitzada, per un frau compta-ble.

EL TEMPS * 13 desembre 2016

A. BOMAGUERA: La corrupci6 va associada a la moralitat. Quan els que tenendiners volen poder i en tenen, se sentenknpunes i fiavors utilitzen qualsevol me-canisme per for~;ar aquesta impunitat. Hiha, per exemple, casos d’infraestrucmres arab sobrecostos desorbitats o el Port2000, que 6s la concessi6 que gestionael Port de Barcelona i on els seus conse-Hers s’han inflat les butxaques. M6s enfi/~de CaLxa Catalunya, empreses pflbliquesi consorcis han servit tamb6 per alimen-tar la cobdlcia i aquesta cultnra corrnpta.

l~s curi6s perqu~ I’altre dia la Sexta entrevistava el Miguel .~ngel Re,Ella, l’ex-pre-sident de Canthbria, i recordava que el1953 Franco va publicar els defraudadorsfiscals. Ili van preguntar per qu$, si n’hihavia de la seva confianqa, i va respondreque haurien de set patriotes. Una cosaque ei franquisme vafer, hem tingut difi-cultats perqub se shpiga.

--D. FERN~tXDEZ: Surt el Florenci Pujol en aquell llistat de11953; i hi surt enDemetrio Carceller... Ja ho diu en Fonta-ha, que no surten del no-res...

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

2016 CM² - 360%

6228 €

16-19

España

13 Diciembre, 2016

P.12

POLJTICA 0 EOF~RUPE](~

-> --A. ROMAGUERA: Si, si, hi ha unacondnuitat lbgica i molt clara. Es veuaix6 i es veu que els factbtums econb-mics han anat operant en les diferentsbombolles arreu del territori. Corn ve-iem els que han estat implicats en aixb,veiem que a partir de mitian anys 90eren els constructors i desprOs els ho-telers.

--Quant ens costa la corrupcid.~

--A. ROMAGUERA: La Universitat delas Palmas, amb un estudi de tres anys,calculava en 40.000 milions d’euros anu-als el cost social de la corrupcid. Si fernuna entrapolaci6 a Catalunya, Pals Va-lencih i les illes Balears estar/em en unalbrqullla d’entre 1.800 i 2.000 euros perpersona i any.

~ llibre insisteixen en el let quesempre paga menys qui evadeix.

--D. FERN)~NDEZ: I~S aix/, fins i toten la triple fdrmula legal, alegal olegal: paga menys qui fa frau fiscal; pagamenys legalment qui t6 una SICAV i pa-guen menys les empreses de I’IBEX-35,perqu~ el tipus real de Telefdnica ¢s un 7per cent (quan hauria de ser un 29 o un30 per cent). Per rant, les grans empresesque fan milions d’euros de benefici cadaany paguen la meitat que un treballadot o una treballadora modesta de salaxibaix, que tindrh una retenci6 d’un 15% o16% o 17%.

--Aflrmeu que a Catalunya la cor-rupci6 no 6s sist~mico-estructural.

~A. ROMAGOERA: En tot cas no ho 6srant coma les Illes o al Pa/s Valencih, on

encara s’hereten falles sistbmiques moltmds greus, on no hi ha hagut el procdsd’il-lustraci6 i de modemitzacid.., les oli-garquies arrosseguen molta r}mora delfranquisme; han trinxat el territori... Peraix6 hem titular el capitol d’introduc-ci6 a Valbncia "Terra cremada" i el deMallorca, "Sicflia sense morts’; que 6s eltitol d’en Gulllem Frontera. Ales Balears6s on hi ha mds casos de corrupci6 perhabitant d’Europa...

,Hi ha judicisepidbrmics. El forat de

les black cards’ deBankia $s de 15 milionsperb el forat de Bankia

de 23.000 milions,,

D. FERN,kNDEZ: M llibre diem que lacorrupci6 a Catalunya "no 6s sistbmico-estructural, tampoc no ~s esporhdico-a’i-Ilada per6 6s recurrent, habitual i endb-mica". EIs Pe/isos Catalans tenen modelsdiferents. No 6s el mateix model el de lesilles Balears m6s turistic, barrejat ambla sociologia insular i molt de cacique-ra- que el del Pals Valencih, xdnculat alsPAI, al creixement econbmic i a la bata-

lla de Valencia -sens dubte-, ~Anculata un model de concessi6 de poder au-tondmic i d’unes noves elits pol/tiques.A Catalunya hi ha uns altres factors: ennom del pa/s que s’havia de refer i ennora de la bandera hi ha gent que ha letpals repartint-se el past/s.

Si un estranger es plantava aqul el2014, el panorama era el segfient: el pre-sident deI Govern Balear, condemnat;la presidenta del Parlament balear, con-demnada; dos presidents de la Genera-litat Valenciana el Camps, novament, il’Olivas , imputats; els tres presidents deles Diputacions del Pals Valencih, impu-tats. 1 a Catahinya: el president del prin-cipal partit politic; l’ex-secretari generaldel principal partit politic i el tresorerdel mateix partit, imputats. I, a m~s, comel poder era sociovergent, la corrupci6ha estat sociovergent: des del BartomeuMufloz a Santa Coloma, amb el cas Pre-tbria, fins al condemnat Manel Bustospel cas Mercuri.

--Per rant hi havia models de cor-rupci6 diferent segons el territorL

--D. FERNANDEZ: Models diferents.Aqul podem fer la broma que, sial Prin-cipat era el 3 per cent, al Beuldorm deZaplana era el 20 per cent. Sdn desenvo-lupaments desiguals, per6 aix6 no 6s ulmillor ni pitjor: tot 6s corrupcid. Valen-cia semblava el laboratori, per6 on mdsn’hi ha hagut 6s ales Balears.

--l~s que en nombre absolut d’im-putats 6s el focus rods castigat. I pro-porcionalment, encara mds.

--D.FEIL\kXDEZ: Sf, en nombre d’im-putats ds el que mds.

--Deien abans que la Flscalla Anti-corrupci6 es crea el 1995 i al cap d’unsanys ia es vol tancar. En els filtims anysha augmentat molt el hombre de de-tinguts. Dels 3~9 detinguts el 2010 espassa als 2.442 detinguts el 2015. Perqu~ aquest augment?

--D. FERN~.NDEZ: Les difer}ncies sdnabismals, sL Crec que el factor determi-nant es diu crisi. Perqu~ quan hi ha eltsunami immobiliari ja trobes bibliogra-fia: articles i mflexi6 sobre quines basess’esth cons~xuint; i recursos contra Pal alPals Valencih; ~s la crisi del mateLx mo-del la que multipllca els casos. Segura-ment tamb6 la consci~ncia ciutadanaque, paradoxalment, situaven entre elsprincipals problemes la corrupci6 i des-prds vota partits corruptes. Dius "aquf hiha un cinisme democrhtic brutal"...

EL TEMPS ¯ 13 desembre 2016

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

2016 CM² - 360%

6228 €

16-19

España

13 Diciembre, 2016

P.13

--O realment el clientelisme estavam6s est6s i era m6s s61id del que pen°shvem.

D. FERN~.NDEZ: En el cas del PalsValencib., segurament. 1 aspirem tamb~que hi hagi noves generacions i novesconsciOncies democrS.tiques, que ha-gen dit "fins aqul hem arribat’: I~s que ~singestionable i ~s insuportable, perqu8trinxa el futur del pals.

Tornem a les causes de la corrup-cid. Primer, el flnan~ament irregularo il.legal dels partits. Aqui cataloguendiferents mdtodes, des del cobramentde comissions a les empreses inter-posades o caixes B. Ningtl no t6 la vo-lumat real de dissenyar un finanqa-merit mds transparent o no saben cornfer-ho?

--A. ROMAGUERA: Primer, assenyalarque el finangament irregular dels partitsno 6s el volum ross important en aquestmOn de la corrupci6. Per6 sL sf, sdn unesestructures de poder que han quedat totalment obsoletes...

--D. FERN~kNDEZ: NO tOtS els partitssdn iguals, per6 6s un problema end~-mic i mai resolt. De let ara esth fatalmentresolt perqu~ el PP va dir que ho refor-maven tot amb la llei de partirs i no vantocar les fundacions, quan arm dia sdnel forat negre. Fer una llei de finanga-ment dels partits polffics no hauria deset dificil. No ens hem d’iuventar res:d’alrernatives de finangament net i trans-parent, n’hi ha; d’alternarives a tallafocsen el control de l’obra pflblica, tamb~n’hi ha. Tens per escollir.

--Les comissions sobre l’obra ptlbli-ca 6s el m6tode m6s est6s?

--D. FEaN,’~.NDEZ: A la diada de 2014ve una delegaci6 internacional a ferd’observadora i acompanyen un conse-ller nacional de CDC. Quan acaba la jor-nada, la delegaci6 s’interessa pel temadel finam;ament illegal i pel cos Palau,i el consefier de CDC els diu que sl, queaix6 s’ha let aim tota la vida. Aquells esqueden garratibats i l’altre els diu: "S/,sl, de let qui ens explica corn fer-ho ds elPSOE l’any 1984"...

--I conten que al PSOE, aquest m6-tode li’l va ensenyar I’ambaixador ale-many a Madrid.

D, FERN.~-NDEZ: g[, eta Guido Brun-her. Clar, el Helmut Kohl est~ condem-nat per finangament il.legal, per seguirel mateix esquema. No 6s nom6s unmal endemic. Segur que diversos partits

El,TEMPS ¯ 13 desembre 2016

comparteixen un know how de finanqa-ment -il.legal o no-: de l’obra pflblicatreu aixb, del Canal Segarra-Garriguesalld...

--Aquestes obres grans sdn les quepermeten un suborn mds gran del fi-nan~ament irregular?

--D. FERN3,NDEZ: Home, en un con-text on el conseller d’Agricultura passa aset president del consorci Segarra-Gar-rigues... Per6 mai ningfi no ha demostratres, La transpar/~ncia no ~s ona Ilei: ~suna aclitud, ds una pr~ctica i ~s un rigor.La llei 4s molt bonica per6 td moltes ca-r~ncies tambd.

--A. ROMAGUFRA: La perpetuacid alpoder alimenta de manera evident lacorrupcid. Els qui han passat m~s dedues d~cades ostentant c’arrecs sempreacaben en consells d’administracid. Unaassignatura pendent ~s eliminar els ins-truments que ufilitza el mateix poder: elsindults, les amnisties i els aforaments.

--D. FERN,k.NDEZ: En els casos ca-talons 6s on es veu nl(}S clar. Hi ha tressent~ncies fermes: Treball, Turisme i Fi-

lesa que afectava el PSC. Filesa va acabar arab indult: 23 dies va passar losepMaria gala a la presd. E1 cos Treball vaset Fflltim indult del PP a Uni6. I el cas7k~rlsme tamb~ acaba que no entren apres6 i td una rebaixa escaudalosa: norecordo exactament, per6 de 4 anys pas-sa a una multa de 3.000 euros. Sobredades objectives, el paisatge 6s demoli-dor. l~s all6 que els anglosaxons defineixen com el capitalisme d’amiguets: unaxarxa creuada d’interessos, favors i ver-gonyes.

--Despr~s hi ha els que es lucren in-dividualment, que semblen els casosde Garcla Prieto o el Cooperaci6?

D. FERN~.NDEZ: Aquf hi ha els quetreballen per al partit i els que treballenper enriquiment personal -que ja 6s lacultura de la cobdlcia i l’avarfcia. En elcas del Pais Valencia hi ha aquelles fa-moses converses enregistrades.

Vicente Sanz i Eduardo Zaplana.--Exacte. "Estoy en politica para for-

rarme’. Hi ba la corrupci6 polltica i, dinsd’aquesta, I’enriquiment personal. ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

2016 CM² - 360%

6228 €

16-19

España

13 Diciembre, 2016

P.14

CAPITAL HUMANO

La gesti6n por resultados(The l@n ement Co ncep

HUMANRESOURCES

Francisco M. L6pezExpert Consultant & Former ,nMargin Pdanagement, PricingLean & Sales conbollrlgRando MMC

La gran mayorla de los gerentesde las empresas y muy espe-ciallnenle de las pymes, come-ten el error de tomar ta cifra devcntas v la cuota de mercado

como las finicas referencias v,4.1idas paramedir el dxito de su negocio, fiiandosecomo meta prioritaria, sus respectivos

tcncia y afios anteriorcs. Para conseguirlo,

y agresivas estrategias responsabilizandomuy especialmente el departan~enm de

El fcdchismo y la fascinaci6n quc

de mercado est4n muy arraigados en la

UNGRAVI I~RROREsta obscsiva focalizaci6n invalida la capa-cldad de cualquier empresa para generarbeneficios, escondiendo una realidad qu¢suele set muy difbrcnte. Por una parte,el aumento de las ventas no siempre est~acompafiado de till alllllelllO proportionalde los bencficios a pcsar de los csfi~crzosfinancieros y humanos invertidos pot laempresa pare conseguir estos sacmsantosobjetivas. Cuando el mercado estfi estan-

haya conscguido un ligero attmenm desus rentas, los resultados finales suden sernegativos. La empresa inicia enmncm una

tlescnfrenada e incficaz pl)lifica de almrro,de recorres de gastos y reducci6n de plan-tilla perdiendo un capital humano b~si¢opara encaminar una recuperaci6n de laacdvidad y de la mntabilidad.

Ell comparaci6n con el es~erzo y losIn~dios invcrfidos cn Iograr el ~an deseadoincrcmcmo de las vemas, d ticmp, invcr-tido en mejorar los preclos y gestionar el

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

RECURSOS HUMANOS

Mensual

1564 CM² - 400%

16800 €

48,50-52

España

1 Noviembre, 2016

P.15

PERSONAS & DESARROLLO PROFESIONAL

LA 3RD INTERNATIONAL BARCELONA HR CONFERENCE REONE A 200

CEO’s Y DIRECTORES DE RECURSOS HUMANOS DE TODO EL MUNDO

EL TRABAJO DEL FUTUROSER FLEXIBLE FREELANCE Y COLABORATIVO

Antoni Llad6Fotos: Bacceiona I IR Conference E

l pasado hies de octubre tic2()16, I5 top level speakerssc subleron al escenario delPalau de la Mfisica Catalanapara hablar sobre el fUtUlO del

trabajo, la innovacidn en RRHH, la digita-

lizaci6n y ci emprcndimiento juvenil. Todoello, en el marco de la 3rd InternationalHR Conference Bar~-elona, un evento demllximo nivel del scclor organizado porAdvantage Consultores y que por tercerafio consecutivo ha reunido a 200 CEO’sy Directores de Recursos 1 lumanos detodo el mundo y gestores. Entre losnentes se encof~lraban Iidcrcs de entidadcspunleras como Advantage Consultorcs(Espafia), Harvard University {EEUU),Career Partners International (Canada),Airbnb (B~lgica), Esade (Canad~i), PhilipMorris International (Sub’a), StcpOnc(Espafia), The Diana Award (inglaterra),Dicere Global (Espafia), Pangea (Espafia),Kidscod¢ (Irlanda), Kienbaum Consu[-tan~s International iAlemania), BBVA(Espafia), General Electric (Alemania) 4Advice {Alemania).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

RECURSOS HUMANOS

Mensual

1564 CM² - 400%

16800 €

48,50-52

España

1 Noviembre, 2016

P.16

Para su organizadora, la directora deAdvantage Consuhores, nuestra estimadaSylvia Taudien, fuc la cncargada dc dar labienvenida a los asistentes junto a DougMatthews, CEO en Career Partners Inter-national, qua declar6 qua "care aYlo hemasa/mstade~ par ahordar e’l emprrnrlimie~*to

juvenll t~O,eudo a dos decmcado* milteniaacoma ponentes, a Jordan C~so,, e/mdsjoven & Euro~a y Pablo gouailez, suhom6ni,.o en Espa~a. y ha slda an ~iertopowue hemoa *,isto clarameute & ca/mci-dad que denen esmsjd~,eue~ pmu cambiar.*only a¢s o~gani~ciones. AI a~o qua uienerepetimmos powue &s mi&nia[s y d~iralnative spea~’ers ao*~ umt realtdad qua desde

no quemmos perder de vhta’]

"Advantage Consultoresha reunido par tercer o~oconsecutivo a 200 CEO’s3/Directores de I~ecursosHumonos de todo elm undo"

Durante sus ponencias. Jordan Caseyy Pabh~ Gonz~ilez han explicado cdmo banIlegado a ser c] CEO mils joven tie Etiropa-Casey- y el dc Espafia -Gonzailcz-. Y esqua Casey es un emprendedor recnol6gicoqua con 16 arias es CEO de tres startups-Case.’,’ (;ames, Teach.Tare y KidsCode-,adem~is de un convencido de qua a tray&dc los jucgos sc pucdc aprcndcr, coma as~Io demuestra KidsCode, tin juego onlinequa ensefia a los nifios a programar. Enopini6n de Jordan Case> "una de las claves

para aumentar el nfmero de j6venes ta]en-los es el acceso a la informaci6n".

Par su parte, Pablo Gonzfilez Ruiz dela ibrre. ha indicado qua la edad no debeset un impedimenta para hacer 1o qua unoqulete, yes qua, tim tan soh~ 21 a~os, esfimdador y CEO dc Pangca. una red dencm’orking qua concc~a y po~encia cl ~a-lento de los i6venes a niveI mundia[. ElCEO de Pangea haadvertido tambidn ~~ :: "~a los Responsahles ~de RRHH qua, ~

antes de invertirmucho en employet branding paraatrarr a los i6vencs, ~hay qua tenet con-tenta a la genre dedentro. ~EI taientose as va, no quedapara siempre’, hasubravado. Asimis-mo, ~abe destacar ~qua Gonzalez Ruiz ’~ ~de ia Torte ya hatrabajado en em-presas coma cl IEBusiness School yha colaborado coninstituciones nacio-

nalcs coma la Fundacidn CreaCe, SpainSrarmp, la Fundaci6n ’Dansforma Espanao la Singularity Universi9" de la NASA.

II ILl[’R~)lql I IZ\l-ikJt}Dos de los principales pnnentes de estecvcnto ban sido cl Director de la cfitcdrade Recursos Humanos de la Universidadde Harvard, Gary E Cormier. y el catedra-rico en la materia de Futuro deI Trabajo de

ESADE. Simon Dolan. Cormlcr ha sidot’l rcsponsablc dc dcscubrir hacia d6ndeva la reaiidad del mundo dd trabajo. Eneste sentido ha hecho referencia alas 5tendencias futuras qua clmsidera funda-

quc son la tccnologla, la movilidad, losnuevos comportamientos, la globalizaci6nunto con la inteligencia cultural y la con-

SYLVIA TAUDIEN

"My vision is to

convert

Barcelona in theglobal place to be

for HR"

vivcncla gencraclonaL Con respccm a csmfiltimo. Cormier ha advertido qua "hayen dla trabaian 5 generaciones disdntasde ~brma simult~inea, pero cada una deelias tiene diferentes expectativas". Par suparte, el profesor Dohn ha predicho qua eltrabajo dcl d~a dc mafiana scr:i m~s flexible,m& fredance, mSs colaborativo y menosseguro. Asimismo. ha indicado qua las tresclaves principales de la transformacidn de[mafiana SOil la digitalizaci6n, la globaliza-ci6n y [a creaci6n.

"S3/Ivia Toudien,.fue laencorgado de dot labienvenida a los asistentesjunto a Doug Matthews,CEO en Career PartnersInternational"

AI igual de que los dos catedr~iticos, Je-men Merchiers. General Manager N~rth,East & South of Europe & Russia cn Air

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

RECURSOS HUMANOS

Mensual

1564 CM² - 400%

16800 €

48,50-52

España

1 Noviembre, 2016

P.17

PERSONAS & DESARROLLO PROFESIONAL

bnb, yTerry Gillis, President & Mana-ging Partner CPI Canada - Carswell Part-ners, han detallado [as tendencias que sevislumbran en materia de RRHH basra ela~o 2040. En concreto, "lbrry Gillis ha su-brayado que las condiciones son propiciaspara una revoluci6n del rol de los RRHHy ha indicado que una de los cuestionesque debe cambiar deurro de este camporadica cn "set mai~ intdigentes cn la manemde atraer a los trabajadores yen la formade retenerlos’. Tambidn ha dicho que hay"trata~ a los empleados como inversores y

pensar en los salarios como el retorno dela inversi6n".

Merchiers ha relatado c6mo es la Ibrmade trabajar de Airbnb. una compak[a en [aque todos los trabajadores son accionistas ycuyo principal valor es h confianzal. Pruebade clio es que, tal y como ha desvelado,"cualquier ~rabajador de la firma puedeacceder a [a informaci6n mSs sustancialde la compafila".

IA INN()kA(71(INCon respecto a la innovaci6n, los ponentesque ban abordado esca tem~.tica ban sido:Fran Chu~in, Founder & CEO de DicereGlobal; Carlos Grau, Sales Strategy Leaden Barrab~s; Frits Galle, Project ManagerHR Europe de Philip Morris internationaly Tessy Ojo, CEO de The Diana Award.As[, el fundador de la consultora especia-lizada en la innovaci6n yen las personas,Dicere Global, y aurar del libro que Ileva

por tftulo "Innovaci6n 2.0 iPor qud cuan-do hablamos de innovacidn nos olvidamosde las personas?", ba sidu el encargado derelacionar innovacidn y personas. Duramesu ponencia, Chuan ha dcsvelado losmentos fundamentales part e[ desarrol[ode una verdadera cultura de innovaci6nen las empresas. En este sentido, ha asegurado que "para set innovador es necesarioinvolucrar alas personas" y ha rccordadoque las compafiias, pot sl mismas, no soninnovadoras, sino que quienes innovan sonlos trabajadores.

Con respecm a Carlos Grau, quien du-rante su ponencia sc ha referldo a la OpenInnovation o innovaci6n abierta, ha sos-tenido que dsta "tiene muchos beneficioscomo puedan set la vdocidad, el bajo cos-to, el alcance de la innovaci6n disruptiva o]a atracci6n de nuew)s ta]entos".

Asimismo, la CEO de la Fundaci6nThe Diana Awad, que rue creada en me-moria de la Princesa de Gales y que rindehomenaje a su convicci6n de que los "j6ve-nes tienen el poder de mejorar el mundo",ha expuesto su innovador enfoque conrespecto a la movilidad social. Yes queTessy Ojo, quien es miembro de la RoyalSociety of Arts, ha ganado ratios premiosen reconocimieuro a su contribuci6n aIsector p6blico y a los j6venes.

I.A I)IG[ PAl IZACIONEl tiltimo tema tratado durante la 3rdInternational I1R Conference Barcelonaha sido la digitalizaci6n. A este respecto,Fabian Kienbaum, Managing Partner deKienbaum Consultants International, harelatado c6mo el liderazgo digital puedeconvertirse en un factor estratdgico de ~xi-to y ha se~alado que el liderazgo es coda vezmils "rransparente, m~is legible, tangible ymedible".

Ant Escurln, Global Head of Em-ployer Brand & Recruitment Marketingde BBVA, se ha referido a la reinvenci6nde la banca a travds de la digitalizaci6n yel employer branding. A este respecto, hainformado que "It transformaci6n digitalno tiene que ver con tecnologla sino concdmo una organlzaci6n se transforma partutilizarla".

Por CIlcimo, Tim Steigert, Leader Di-gital & Innovation Strategy de GeneralElectric Europe, y Simon Schoop, Founder& CEO de 4Advice, han hablado sobrec6mo hart cambiado las nucwas tecnolog[asel mundo dd deporce y han hecho unaanalogia entre el dxito en el deporte y losnegoclos. ̄

OBTENER INSPIRACION PARA EL DESA-RROLLO PROFESIONAL~ GENERAR SINER-GIAS Y CONVERTIR BARCELONA EN tAPLATAFORMA MUNDIAL PARA RRHHSON LOS OBJETIVOS QUE PERSIGUE LACONFERENCIA.

Concebida con un formato dinamica a es-:~IoTED talks, / cuyo ,dioma es el ingl4st se

diferencia de otros eve~tos y confemnciasporcue potencia el networking entre losas~steetes y los ponentes y oorcue adem~isdstos proceden de todo el muneo. As’, se~rata de un evento indispensable para estara d’,~ en tepdencias globales en RRMH queeste a~o ha sido organizado po~Advan-rage Consulto-es cop el apoyo de CareerPartners International,The Plan Compan>Incipy e Inesdi.

de RRHH sdnlor que tlene como mlsi6nconseguir Gue las empresas gestionen transi-

de forma efectiva. Est,i adem~s posicionadacomo firma especializada en la b0squeda deDirectwos especialmente de habla alemanaa nivel nacional e internaciona[. Headhunting,Newplacement. Fusiones y Adquisiciones,Executive Coaching 7 Gesti6n del Talento

gestiOn de talento global m~s grande y exi-rosa del mundo, Con una presencia global~e m~s de 200 oflcinas en m~s de 40 pa(ses,ofrece soluc ones premium de gest~6n deltalento para ~mpulsar el desempe~o organi-zacional tanto local como global.AdvantageConsultores es su partner en Espa~a y Por-tugal www.cp~wodd.com ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

RECURSOS HUMANOS

Mensual

1564 CM² - 400%

16800 €

48,50-52

España

1 Noviembre, 2016

P.18