Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla,...

38
Recull de Premsa

Transcript of Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla,...

Page 1: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

Recull de

Premsa

Page 2: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

8 ELPAÍS Lunes 24 de octubre de 2016

CATALUÑA

En un país que ama y respeta sucultura, lo normal sería ver a lasprimeras autoridades en el estre-no de la última obra de su compo-sitor más relevante. Pero no acu-dió ninguna el viernes al estreno,en el Palau de la Música, de FiatLux, deslumbrante poema sinfó-nico del octogenario compositorcatalán Joan Guinjoan (Riudo-ms, 1931), figura esencial en lacreación musical española. Tam-poco asistieron los dirigentes delGran Teatro del Liceo, y eso queel estreno corrió a cargo de laorquesta del coliseo barcelonésbajo la inspirada dirección de sutitular, Josep Pons.

A pesar de su delicado estadode salud, que le obliga a despla-zarse en silla de ruedas, JoanGuinjoan saludó al público, des-de un palco de platea próximo alescenario, en respuesta a los en-tusiastas aplausos y ante la insis-tencia de Pons, a quien está dedi-cada la nueva obra.

Sorprendió, y no gratamente—las caras de Mariona Carulla,presidenta del Palau, y JoanOller, director general, eran unpoema— la ausencia en el palcocentral de los máximos dirigen-

tes de la Generalitat, la Dipu-tación y el Ayuntamiento de Bar-celona; a los respectivos respon-sables de Cultura, tampoco se lesvio el pelo. Aún más inexpicableresultó la ausencia de los respon-sables del Liceo en la única actua-ción de su orquesta en la tempo-rada estrella del Palau.

Inspirada en poemas de Anto-ni Clapés que glosan las luces ycolores del paisaje de su Riudo-ms natal, Guinjoan se muestraen Fiat Lux con la personalidadde un clásico en vida que dominael arte de expresar sus emocio-nes con los más refinados recur-sos orquestales. La escritura, ri-

ca en matices, refleja su admira-ción por lamoderna escuela fran-cesa, con exuberantes colores yuna cautivadora energía rítmica.

Dedicada a Pons, la partituraes muy exigente, en la línea delTrencadís, de la ópera Gaudí, ylas otras dos obras que comple-tan su trilogía sinfónica dedicadaa la ciencia. Pero, al margen desus dificultades técnicas, lo me-jor de su nueva obra es la rique-za de ideas, y la alegría vital quetransmite en su desbordante ex-presividad. Fueron apenas veinteminutos, pero esmúsica tan bienescrita que pasaron volando.

La orquesta del Liceo, orgullo-sa ante el reto de tocar en el Pa-lau, sonó con empaque: brillaronlos metales y se apreciaron reno-vadas energías enmaderas, cuer-das y percusión. El proyecto mu-sical de Pons está dando muybuenos frutos, y quedó bien pa-tente en la generosa ración deWagner que abrió y cerró el pro-grama; Preludio y muerte deamor, de Tristán e Isolda y unaselección de fragmentos de Elocaso de los dioses que sonaroncon intensidad dramática.

Quizás faltó tiempo de ensa-yos para limar algunas asperezasen la dificil obra que completó lavelada, el Concierto para trompanúm, 2, de Richard Strauss, obrade cegador virtuosismo queMar-tin Owen, trompa solista de laSinfónica de la BBC de Londres,bordó con perfección técnica,control del fiato y musicalidad araudales.

Aunque todo escenógrafo esenartista, nohaymuchos crea-dores que desarrollen las dostrayectorias de forma parale-la. Y menos frecuente es tenerla oportunidad de disfrutar delas dos facetas. Es el caso dePep Duran (Vilanova i laGeltrú, 1955) que exhibe susobras reunidas en la muestraAmorfa, en lanueva galeríaRo-cío Santa Cruz, hasta el 5 denoviembre, a la vez que su es-cenografía sirve de marco pa-ra el drama del sueco LarsNorén, El coratge de matar, di-rigido por Magda Puyo, que serepresenta en el TNC hasta el30 de octubre. “Mi trabajo sebasa en la construcción de larepresentación, así que siem-pre he intentado de que hubie-ra trasvase y unión entre el es-pacio teatral y la sala de exposi-ciones. Finalmente todo esobra”, indica Duran, rodeadode “artefactos emocionales,construidos conmateriales in-dultados petrificados”.

Entre ellos está Amorfa, laserie queda nombre a lamues-tra, una especie de pinturas co-llages tridimensionales pareci-das a dianas, pequeños univer-sos hechos de residuos, trozosde lona, cartones, restos de li-bretas, fieltros y pequeños ob-jetos. “Más que trabajar con elobjeto encontrado, en mi casose trata de manipular restoscon los que construyo un len-guaje personal”, explica el ar-tista, que vive unbuenmomen-to. Hace poco menos de unaño el Museo Reina Sofía deMadrid adquirió una de susinstalaciones Mapas persona-les: geometría del cuerpo y elMacba acaba de comprar Sinescenario. Suite Marburg, unaimportante serie de 30 colla-ges de 2007. “En ambas adqui-siciones se tuvo muy en cuen-ta la vinculación entre instala-ción y escenografía”, asegurala Santa Cruz, que también ex-hibe los apilamientos de bron-ce fundido y madera, un clási-co del trabajo de Duran, queguardan especial relación conla escenografía del TNC.

Actores en piezas“El arte es muy endogámico.Hay que abrirse. Desde Wag-ner buscamos la obra de artetotal. En mi caso la esculturase arquitecturiza y la arquitec-tura se esculturiza y en este iry venir del escenario a la expo-sición se va aposentando todoel discurso”, añade el artista,que empezó su carrera comoescenógrafo y en 2003 firmó lapuesta en escena de BacklotSession. “Para la obra deNorén he planteado una granproliferación objetual, que con-vierte a los actores en piezas.Son ellos que van transforman-do el espacio moviendo los ob-jetos”.

Cantera de su hermano mayor,el Primavera Club presenta enotoño la posibilidad de ver ensala aquellos artistas que pro-bablemente subirán a los esce-narios al aire libre del Primave-ra Sound de cara ya al buentiempo. Es así una versión a

cubierto que reivindica el clubcomo espacio idóneo para asis-tir a conciertos, y en su deam-bular por diversas salas de laciudad durante sus años deexistencia, el Club ha acabadoen las dos salas del Apolo, don-de durante el fin de semana losaficionados han podido ver lo

que deparará el futuro musicalen el terreno indie. Y tras dosdías de conciertos, y a falta dever lo que depararía la últimajornada, la respuesta es que nose anuncian nuevos vértigos.

La sensación generalizadatras las actuaciones del Prima-vera Club de este año es que lamayor parte de la música escu-chada resulta inofensiva, can-ciones tocadas por un intentode recrear una belleza másbien lánguida expuestas sin es-pecial carisma. Porque una co-sa es que la música dé vueltassobre sí misma, regurgitandosu propio pasado en busca dedefinir su futuro, y otra es queesta operación tenga lugar sinque en el escenario haya algo

que llame la atención, alguiencon descaro y atrevimiento pa-ra romper con tanto adocena-miento.

Quizás Seth Bogart, con suaire cabaretero y procaz, fuequien más cerca estuvo del ca-risma. Los demás o bien pare-cían modositas señoritas endo-mingadas, Rachel Goswell deMinor Victories, o bien émulosde Spandau Ballet, cualquierade los miembros de Youmi Zou-ma, o de N’Gai N’Gai, Dan Boec-kner, de Operators. Sólo los me-lenudos, caso de Pauw, trasmi-tieron algo de fuerza estética,ni que fuese porque el pelo lar-go desmelenado siempre fun-ciona.

Canción estimablePor lo que hace al sonido elPrimavera Club permitió revisi-tar los años setenta, los ochen-ta y los noventa, pasando porla memoria nombres que vande Joy Division a Gino Vanelli,Steely Dan o The Clash, por ci-tar sólo alguno de los músicosreferenciados por los gruposactuales. Difícil encontrar so-noridades excitantes que pro-pongan una reinvención ni quesea divertida, picante u osadade los que el pasado nos ha le-gado. Sí, River Tiber encajabanalguna canción estimable ensu aproximación al soul más so-fisticado, pero no pasó de ahí,quedando para el recuerdo sutoque sensual de raíz negra.En conjunto pues una cosechaque no parece particularmenteexcitante y que durante tresdías ha ocupado las dos salasde Apolo con un seguimientoaceptable de público.

Pep Duranexpone y firmala escenografíade Magda Puyoen el TNC

PEP DURAN: DEL ESCENA-RIO AL MUSEO

La galería Rocío SantaCruz dedica una ampliamuestra a Pep Duran, que fir-ma la escenografía de la últi-ma obra de Magda Puyo parael TNC

Roberta Bosco, BarcelonaAunque todo escenógrafo

es en parte artista, no haymu-chos creadores que desarro-llen las dos trayectorias deforma paralela y entrelazada.Y es aun menos frecuente te-ner la oportunidad de disfru-tar simultáneamente las dosfacetas de una de estas raraavis. Es el caso de Pep Duran(Vilanova i la Geltrú, 1955)que exhibe sus obras reuni-das en la muestra Amorfa, enla nueva galería Rocío SantaCruz de la Gran Vía, hasta el5 de noviembre, a la vez quesu escenografía sirve de mar-co para el drama del suecoLars Norén, El coratge dema-tar, dirigido por Magda Puyo,que se representa en el Tea-tre Nacional de Catalunyahasta el 30 de octubre. "Mitrabajo se basa en la construc-ción de la representación, asíque siempre he intentado deque hubiera trasvase y uniónentre el espacio teatral y lasala de exposiciones. Final-mente todo es obra", indicaDuran, rodeados de los quedefine "artefactos emociona-les, construidos con materia-les indultados que se han pe-trificado".

Entre ellos está Amorfa, laserie que da nombre a lamuestra, una especie de pin-turas collages tridimensiona-les parecidas a dianas, peque-ños universos hechos de resi-duos, trozos de lona, carto-nes, restos de libretas, fiel-tros y pequeños objetos."Más que trabajar con el obje-to encontrado, en mi caso setrata de manipular restos,fragmentos de memorias,con los que voy construyendoun lenguaje personal", expli-ca el artista, que está vivien-do un periodo especialmentesatisfactorio. Hace poco me-nos de un año el Museo Rei-na Sofía de Madrid adquirióuna de sus instalaciones his-tóricas Mapas personales:geometría del cuerpo y elMa-cba acaba de comprar Sin es-cenario. Suite Marburg, unaimportante serie de 30 colla-ges de 2007. "En ambas adqui-siciones se tuvomuy en cuen-ta la vinculación entre insta-lación y escenografía", asegu-ra la galerista Rocío SantaCruz, que también exhibe losapilamientos de bronce fundi-do y madera, un clásico deltrabajo de Duran, que guar-dan especial relación con laescenografía del TNC.

"El arte es muy endogámi-co. Hay que abrirse. DesdeWagner buscamos la obra dearte total. Enmi caso la escul-tura se arquitecturiza y la ar-quitectura se esculturiza y eneste ir y venir del escenario ala exposición se va aposentan-do todo el discurso", añade elartista, que empezó su carre-ra como escenógrafo y en2003 firmó la puesta en esce-na de Backlot Session, unamacro instalación escénica,por la cual el espectador po-día deambular. "Para la obrade Norén he planteado unagran proliferación objetual,que convierte en piezas tam-bién a los actores. Son ellosque van transformando el es-pacio moviendo los objetos.La escenografía nunca es de-coración, es un interpretemás y pese a estar al serviciodel texto, influye en la puestaen escena", concluye Duran,contento de volver a trabajarpor cuarta vez conMagda Pu-yo, una directora con la cualse encuentra particularmen-te bien "porque como yo, notrabaja desde el realismo".

Pep Duranexpone yfirma firma laescenografíade MagdaPuyo

Primavera Club: sinnovedad en el frenteEl festival pone de manifiesto la inocenciainofensiva de su remesa de propuestas

Guinjoan, un clásico en vidaEl octogenario compositor estrena una obra deslumbrante en unPalau lleno de público, pero huérfano de primeras autoridades

JAVIER PÉREZ SENZ, Barcelona

EL PAÍS, Madrid

LUIS HIDALGO, Barcelona

Joan Guinjoan en un concierto en 2011. / CARLES RIBAS

ROBERTA BOSCO, Barcelona

El grupo Seth Bogar durante su actuación. / DANI CANTO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

101000

20657

Diario

429 CM² - 38%

4085 €

8

España

24 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

64 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIUMENGE, 23 OCTUBRE 2016

Bellesa espiritual, màgia poètica

Successió de petites pecesd’orfebreria on envia elto greu, la instrumenta-ció calmada, els ecos vo-

cals de profunditat transcenden-tal i, esclar, unes lletres que hanmotivat –i continuen fent-ho–tota mena d’hipòtesi. L’enfoca-ment de transcendència que Le-onard Cohen ha volgut reflectiral seu nou àlbum per traslladar-lo a l’oient/aficionat, no és mésque una continuïtat del seu pro-pi estat anímic i d’un discurs re-flexiu que ha aparegut intermi-tentment al seu cançoner al llargdels anys. Agafar-se al peu de lalletra algunes de les reflexions omàximes, com per exemple ladel primer fragment que obrel’àlbum i li dóna nom, és pensarprecipitadament i erròniamentque el venerat cantant s’està aco-miadant del món terrenal i que

està dient al Senyor que ja estàpreparat.Si heu seguit mínimament la

lírica i la temàtica que ha elabo-rat i abocat el meravellós bard alllarg del temps, veureu queaquest àlbum és una posada aldia del seu decàleg vital. La co-bertura sonorad’aquesta succes-sió de recitats –pràcticamentmonocords, sense més modula-cions– és responsabilitat del seufill Adam, i segueix l’ortodòxia iels cànons de les seves últimesproduccions. Amb una instru-mentació impecable, tot i que lessegones veus femenines van serexcessivament visibles, el vestitsonor destaca el profund controlque té Cohen de la veu, del tem-po, del silenci i de l’entonació.Una bellesa espiritual profunda-ment poètica... i preparat percontinuar endavant.

Esteban Linés

Leonard CohenYOUWANT IT DARKERSOUL-CANÇÓ/

SONY

Norah Jones

DAY BREAKSJAZZ-SOUL/

BLUE NOTE

Enel retornanunci-atde la filladeRaviShankaral jazznomésdestacaunamonòto-naveuqueserveixperamenitzarabansqueexcitar.Cançonspròpiesd’esquemàti-cabàsica, innecessà-riaversiódelDon’t bedeniedyoungià i al-gunsconvidatsquehoenllustren.

obra mestra / excel·lent / molt bé / bo / en fi... / oblidableCRÍT ICA DE MÚSICA

Resolution 88

AFTERGLOWJAZZ FUNK/

SPLASHMUSIC

Finalitzaaquestameravellosa successiódepoemes i reflexionscantades–ambritme,ambinstrumentacióquerecorda laprofun-ditat enel tempsde lasevaobra, ambunaveudirectaal cor–delamaneramés lògica:“S’ajuntavenelsma-laltsdel cel, idealsutòpics i visions”.

A partir dels infec-ciosos teclats deTom O’Grady, elquartet ofereix unasuccessió de revita-litzants i rítmiquesporcions d’acid-jazz ijazz-funk que reme-moren les gloriosesaromes dels anysnoranta, sensacionsara tan difícils deretrobar.

Sisa

MALALTS DEL CELCANÇÓ/

SATÉLITE K

Les lluminosesmentides

Gentebien

Autor:SantiagoRusiñol. Adapta-ció, guió i direcció: JordiMilánLloc idata:Coliseum(17/X)

JOAN-ANTON BENACH

Persistent, impassible, eterna-ment jove, el corcó de l’enganyifaes tornà a desvetllar quan La Cu-bana començava apreparar el seunou espectacle. El corcó de l’en-ganyifa és com un virus juganerentaforat al sistema circulatorid’aquest incombustible fabricantdebromes teatrals que es diu Jor-diMilán.L’altra nit que s’estrenà al Coli-

seumGentebien, iquans’anuncia-va que estàvem assistint a unafuncióprèvia–jaque l’estrenaofi-cial tindria lloc més endavant alTívoli–, un servidor recordavaque ara fa trenta anys JordiMilánfeia ploure sobre el públic tot justcomençadalarepresentaciódeLatempesta de Shakespeare, a Sit-ges. I que ja uns anys abans, l’ho-mees passejava pelmig de la con-currència de Tàrrega regalantmonedes i avisant amb un rètol alapitreraqueeraunafortunatmi-lionari, mentre tota la companyiamultiplicava el joc dels disbaratsamblessevesCubana’sDelikates-sen.Encaraqueelsomoltamplificat

de l’espectacle hagués fet ben in-tel·ligible la totalitat dels diàlegsde Gente bien, sovint massa em-pastats, el text complet del sainetde Santiago Rusiñol –ja ho sabeu,aquella comedieta del 1917 que ri-diculitzava l’alta burgesia catala-na per haver d’adoptar el castellàcom a distintiu obligat de la sevaclassesocial–,el textcomplet,dic,no hauria deixat de ser un purpretext, una “excusa fantàstica”,com admet La Cubana, per bastirelmusical i, alhora,ungenerósre-

cordatori del peculiar sentit del’humor de la companyia. I, sensdubte, aquest segon aspecte fa deGente bien una diversió colossalque cal afegir al reguitzell de sàti-res rusiñolesques. Un comple-ment festiu intel·ligent, provoca-dorde saludables riallades.Això vol dir que, amb indepen-

dència que s’aplaudeixin més omenys lescoreografiesmusicades

per Joan Vives i se celebrin ambles befes del que és clàssic lesaportacions de les teresinesMer-cè Comes i Mont Plans, formida-bles, el guió pensat per JordiMilán proposi uns parèntesis hi-larants amb presumptes incidèn-

cies que alteren el desenvolupa-ment normal de l’espectacle. Si elcor de Manlleu no ha pogut arri-bar a temps al Coliseum, el públichaurà de suplir-lo i interpretaruna tornada frívola–que se’npar-li, que se’n parli!–, que, sensehaver-la assajat, és una olla degrills. I si s’ha espatllat la màqui-na, caríssima, de fer ballar elsmobles d’una estança nobiliària,caldrà demanar voluntaris queaconsegueixin el mateix efectementre se celebra la coreografiade Los muebles. I l’espectador nosapsiagraeixmés la falsa incidèn-cia o la seriositat amb què Milánl’explica i demana el remei persortir del pas.Vet aquí, doncs, que, a més a

més de les virtuts del musical co-mentades en aquesta secció el di-marts 18, l’endemà de la seva es-trena,Gente bien ens retorna l’an-tic aroma d’una companyiaincomparable, nascuda fa 36 anysper edificar lluminoses mentidesdestinades a la gran mentidateatral.

‘Gente bien’ ensretorna l’antic aromad’una companyiaincomparable,nascuda fa 36 anys

DAVID RUANO

Unmoment de l’obra de La Cubana

T E A T R E

CRÍT IQUES

L’esperança

OrquestradelGranTeatredelLiceuIntèrprets:MartinOwen, trom-pa; JosepPons, directorLloc idata:Palaude laMúsica(21/X/2016)

JORGE DE PERSIA

Com a espectador, agraeixo ha-ver pogut assistir a aquest con-cert. Perquè després d’haversentit no només el Fiat Lux deJoan Guinjoan, sinó la formida-ble feina de l’Orquestra del Li-ceu, per unmoment es van acla-rir,ambl’esperança, lestenebresque ens envaeixen. Una penaque les autoritats delLiceunohipoguessin ser, per no parlar delespolítiques.I Wagner, com en aquells

temps de veritable construccióenquèesvaaixecar aquestmag-nífic temple de la música que ésel Palau, va fer que les seves bu-taques s’identifiquessin amb lesdel Liceu, i que els seus raconsde la memòria –no és gens fre-qüent que sonin aquí aquestsWagner– vibressin seguramentamb els fragments del Tristanyquevanobrirelconcert iambelsde La caiguda dels déus que elvan tancar.Al mig, l’anodí Concert per a

trompa núm. 2 de Strauss, escritenplena guerra, artefacte dene-oclassicisme, en bona versió delsolistaOwen.Excepte l’Strauss, que va que-

dar a l’ombra, es van il·luminarles Valquíries que coronen l’es-cenari. Inoésunjocdeparaules,perquè tot el concert va estarpresidit per l’estrena absolutadel poema simfònic Fiat Lux deGuinjoan, de factura molt re-cent, que preludia els seus 85anys.Unaltre exercici de volun-tat, esperança iart.Unaobraqueculmina de moment la trilogia

de temàtica cientificomusicaloberta ambVerbum.Guinjoan, que forma part

d’unageneracióil·lustredecom-positors catalans juntamentamb Josep Soler o Xavier Ben-guerel, entre d’altres, es vaplan-tejar aquesta obra simfònica el2015, Any Internacional de laLlum.El veritable camí es va obrir

amb la llum d’un poema escritper Antoni Clapés, que va il·lu-minar records de la vida –de lesalbesalRiudomsnatal, i fins i totdels sonsdelvell acordiódelsdi-es joves–. I la partitura témoltesreferències a tot això.El compo-sitordeiaquevolia“escriureunacosa que soni a Guinjoan”. I vaaconseguirunaobraque,almar-ged’artefactes tècnics id’unaes-cripturapermomentsmagistral,sonameravellosamentamúsica,llisca enaquest difícil terrenydela comunicació. I no utilitza elrecurs de l’eclosió estrident perfer la llum, sinóque la vapintantcomen aquelles albes, amagant-la davant la tempesta, i valoradaen les seves mínimes essènciesque aportaven llavors els ele-mentals fanals queguiaven lavi-da i la feina. Hi ha esplendor, sí,però subtil i artística.Gràcies.Un altre tema és l’evidència

del compromís i de la dignitatd’aquestsmúsics que amb el seudirector van construint una bo-na orquestra. El pas del fossat al’escenari ens ha deixat mo-ments d’alta qualitatmusical, demolta professionalitat visible enaquestsWagner.L’oboèsolista,unmúsic incre-

ïble, va començar amb un pro-blema a l’instrument, que aviatva dissipar amb una actuació deprimera, i les trompes, i la feinadel clarinet solista –el programade mà amb tant d’espai no posaels seus noms– i de la corda o laresta dels metalls. Una gran fei-na de direcció amb intensitat,color imusicalitat.

C R Í T I C A D E C L À S S I C A

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

137145

Diario

249 CM² - 22%

9900 €

64

España

23 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

ABANSD’ARA

D’Eduard L. Chávarri (València 1871-1970) a Revista Musical Catalana (IX-1906), i caricatura datada del 1909 d’aquest compositor,

advocat, periodista i director d’orquestra format a Barcelona amb Felip Pedrell. Els seus amics Enric Morera, Lluís Millet, Apel·les

Mestres i Santiago Rusiñol el van vincular al Modernisme. Va ser un estudiós del patrimoni musical popular valencià.

CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L IEC

[...]

¿No seria una hermosa realitat vo-re com recobra els seus drets la cançó popular, vore despertar

a la vida d’emoció els hòmens que només pensen en la materialitat del viure, vore com per totes bandes torna a escoltar-se l’íntima alenada del pit compenetrat amb l’amor, amb la simpatia per la naturalesa i pels sem-blants? Com ha de ser admirable notar que en l’arbre que semblava mort neixen brots verds, tendres, alegres, nuncis d’una vida no-va, d’una joventut que comença! [...] Per què això? Perquè no es tracta de procurar ense-nyar un mecanisme, sinó que s’ha de recollir i propagar la flor del bosc, la cançó, sense lle-var-li res de son penetrant perfum, sense al-terar-la, sense que perda ses colors i sa fres-cura originària, feina d’artistes! No es podria acabar de dir la influència de les escoles po-pulars de música ben organitzades. Si vol sa-ber-se lo que és esta cultura del sentiment que s‘infiltra en l’home des de la primera edat, se pot girar la vista a altres països (sin-gularment del nord d’Europa). Allí, cap de ri-gorisme pedant: l’ensenyança poètica de la lletra i de la música. El resultat està ben pa-tent: avui caminen al cap del moviment mu-sical (i de general cultura), sent l’art dels

Les escoles populars de música

ris de Bach i de Haendel, de Mendelssohn; les misses de Beethoven i Schumann; la No-vena simfonia, el Requiem de Brahms, i tan-tes i tantes més. [...] Prou eloqüent és esta comparació de l’educació musical tal com allà es dóna i tal com entre nosaltres es fa. [...] Les escoles populars de música poden fer re-nàixer la consciència de les gents, poden conservar la inspiració del poble, poden do-nar-nos un ambient d’art que ens falta, i un desig de delectació moral que avui no exis-teix. Ja es pot comprendre que sa influèn-cia en la vida de la nació es decisiva.

Eduard L. Chávarri 1906

sons, per a aquelles gents (tal l’Alemanya), un culte, una religió. Allí ha pogut el gran Beethoven escriure estes santes paraules: “El nostre país, on la música és una neces-sitat nacional...” Resultat d’aquella cultura és la gran utilitat nacional i el grau de perfec-ció que allí té tot lo que amb la música està relacionat. Cada vila té la seva capella coral, la seva orquestra de concerts, les seves cor-poracions de cors que no són la vulgaritat dels nostres orfeons (exceptuem l’admira-ble Orfeó Català, de Barcelona), sinó que in-terpreten, al costat d’obres inspirades en el més franc ambient popular, les creacions i les meravelles dels genis immortals: orato-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

108000

12978

Diario

294 CM² - 35%

1410 €

62

España

22 Octubre, 2016

ORFEO CATALA

Page 5: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

cultura39ara DISSABTE, 22 D’OCTUBRE DEL 2016

Generós “Ha sigut molt emotiu que la gent volgués que la peça es quedés”, diu l’artista

Conciliador “Jaume Plensa comença a ser reconegut a Barcelona”, diu Collboni

La ‘Carmela’ de Plensa es queda al Palau de la Música

Durant els pròxims vuit anys l’Ajun-tament només s’haurà de fer càrrec del manteniment de la peça. “Jau-me Plensa comença a ser reconegut a Barcelona”, va sentenciar el tinent d’alcalde. Després que quedés avor-tada la realització del cap gegantí de 52 metres que l’alcalde Xavier Trias va encarregar a l’artista l’any 2014 i que havia de tenir un cost situat al voltant dels 32 milions d’euros, Collboni va anunciar fa un mes que estava negociant l’adquisició de Carmela. Però de manera sorpre-nent per a l’administració, les con-verses van desembocar en aquest dipòsit. “L’Ajuntament, molt gene-rosament, la volia comprar, però no m’ha semblat oportú, en aquest mo-ment en què la ciutat té altres pre-ocupacions”, va explicar Plensa. Pel que fa a la represa de la seva obra co-lossal, la ubicació prevista de la qual era l’espigó del Gas i que havia de comptar amb finançament privat, l’artista es va limitar a dir: “Ara gau-dim d’aquesta”.

El diàleg de l’obra i el lloc Jaume Plensa va instal·lar Carme-la en una cantonada a la vora del Pa-lau de la Música amb intel·ligència i sensibilitat. Pocs dies després que l’exposició del Palau de la Música obrís les portes, es va engegar una campanya de recollida de signatu-res en una plataforma online que va aconseguir una xifra discreta d’ad-hesions, 1.682, tot i que la peça ja

s’anava convertint en una de les obres públiques de la ciutat més fo-tografiades. Estava previst que Car-mela marxés de Barcelona el 18 de setembre, i la data es va prorrogar al 29 d’octubre. Després de Barcelona, l’escultura estava compromesa per a una exposició als Estats Units, pe-rò en lloc de Carmela Plensa n’ha

enviat una altra en la mateix línia. “Ho han entès”, va explicar l’artista.

A més del dipòsit de Carmela, Plensa tornarà a ser present a Bar-celona ben aviat. La galeria Senda inaugurarà el 17 de novembre l’ex-posició El bosc blanc, que inclourà una instal·lació amb diversos caps i dibuixos recents.e

Jaume Plensa amb Carmela, que s’ha convertit en l’ambaixadora de la seva obra recent a Barcelona. MARTA PÉREZ / EFE

L’artista cedeix l’escultura a la ciutat durant vuit anys

ART

Barcelona té quatre escultures pri-merenques de Jaume Plensa en di-ferents espais públics de la ciutat, però cap dels caps monumentals que els últims anys ha exposat arreu del món i que s’han convertit en una de les línies més fèrtils i representa-tives de la seva obra. El retrat en fer-ro d’una adolescent anomenada Carmela va seduir el públic i els ve-ïns des que el Palau de la Música la va instal·lar al juny en un lloc esco-llit per l’artista, en el marc d’una ex-posició temporal que li va dedicar la institució. Ara ha sigut el mateix Plensa qui ha respost a les mostres d’afecte que ha suscitat l’escultura i l’interès de l’Ajuntament de Barce-lona, i l’ha cedida de manera gratu-ïta a la ciutat durant vuit anys reno-vables. “Una història que va comen-çar com una exposició temporal ha acabat sent una altra cosa. Hi ha ha-gut un atzar, que la peça s’ha anat in-tegrant davant el Palau, i ha sigut molt emotiu per a mi que la gent vol-gués que es quedés”, va dir Plensa.

El tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, va definir ahir aquest acord amb l’artista com “una història d’amor que acaba bé”. Va agrair “l’enorme generositat de Plensa” i va inscriure el conveni dins la missió de les polítiques cul-turals d’acostar l’art a la ciutadania.

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Salvador Alemany vol que el Liceu “jugui la Champions”va assegurar Alemany. La institució ha xifrat en 4 milions d’euros el dè-ficit estructural anual. El gerent del teatre, Roger Guasch, ho atribueix al retorn de les pagues extres, els crèdits bancaris i les inversions im-prescindibles per a la reforma de l’edifici. Les administracions han accedit a aportar aquests 4 milions extres anuals al llarg del període 2017-2020, data a partir de la qual es podria anar rebaixant l’ajuda pú-blica perquè s’haurien d’haver tro-bat noves vies de finançament.

A aquest objectiu respon l’elecció d’Alemany. “Espero ser útil a nivell crematístic per a la institució”, va ad-metre el president d’Abertis, que va reconèixer que no és melòman però que el seu entorn l’ha empès a ajudar un teatre que considera “únic per la seva història i la importància que té per a la ciutat i el país, i del qual s’han de sentir orgullosos”. Alemany ha presidit institucions de diversa índo-le, des de la secció de bàsquet del Bar-ça fins al Círculo Ecuestre, passant per Creu Roja Barcelona.

Salvador Alemany ahir a la Generalitat. FRANCESC MELCION

de 9 milions de donacions l’any, per sobre dels menys de 6 del Liceu– pe-rò també cap a la resta del món. “A Madrid hi ha camp per córrer. Però el Liceu ha de pretendre jugar la Champions de l’òpera i, per tant, la referència han de ser els teatres del món”, va assegurar. El fet que el go-vern espanyol hagi considerat un es-deveniment excepcional d’interès públic la celebració del 20è aniversa-ri de la reobertura del teatre i el bi-centenari de la creació de la societat d’accionistes permetrà que la insti-tució gaudeixi dels màxims beneficis fiscals durant dos anys. “Pot ser la pa-lanca per fer acostar un nou ventall d’empreses i persones”.

Salvador Alemany va recordar que ell va néixer al Raval, i que pas-sava sovint per davant del Liceu i del Teatre Romea, que “trobava a prop de casa però lluny a nivell social, conceptual i econòmic”. “Avui el Li-ceu no és així. Ha facilitat l’accés a tots els estaments socials. No és in-compatible l’excel·lència amb l’ac-cessibilitat”, va dir.e

INSTITUCIONS CULTURALS

L’empresari Salvador Alemany va ser nomenat ahir president del pa-tronat de la Fundació del Gran Tea-tre del Liceu per acord unànime de les quatre administracions que par-ticipen de la gestió del teatre (Gene-ralitat, Diputació de Barcelona, mi-nisteri de Cultura i Ajuntament de Barcelona) i els representants del Consell de Mecenatge i la Societat de Propietaris del Gran Teatre del Liceu. Alemany substitueix Joa-quim Molins, que dilluns va dimitir del càrrec que ostentava des del 2013 per motius de salut.

Un dels principals reptes que es marca el nou president és “la re-construcció del relat” del teatre, que a causa de la crisi econòmica i la da-vallada de les contribucions públi-ques ha passat un període molt crí-tic; “una etapa que podem superar amb el reequilibri dels comptes i el compromís de les administracions”,

BARCELONALAURA SERRA

L’increment de les aportacions privades a través d’espònsors i mece-nes seguirà estant en el seu punt de mira –fins ara ocupava la presidèn-cia del Consell de Mecenatge, càrrec en el qual serà substituït–. Alemany mirarà cap a Madrid –on hi ha “el re-ferent del Teatro Real”, que obté més

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

108000

12978

Diario

537 CM² - 64%

2848 €

39

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

LES CARES DEL DIA

L’empresari va assumir ahir la presidència del patronat de la

Fundació Gran Teatre del Liceu per acord unànime de les quatre admi-nistracions que participen en la ges-tió i dels mecenes. Alemany es pro-posa que el Liceu “jugui la Champi-ons” dels teatres lírics, per la qual cosa buscarà reequilibrar els comp-tes i aconseguir més suport de les administracions. P. 39

L’artista ha cedit a la ciutat de Barcelona per vuit anys la se-

va escultura d’una nena, Carmela. És el retrat en ferro d’una adoles-cent i està situat davant el Palau de la Música des del juny. D’aquesta manera, Plensa, reconegut interna-cionalment però amb poca presèn-cia a la capital catalana, tindrà per fi una obra recent a la ciutat. P. 39

Jaume Plensa

Salvador Alemany

L’exhibició de l’estàtua eqües-tre decapitada de Franco da-

vant del Born s’ha saldat amb un fi-asco. No hi ha durat ni una setma-na i retorna als magatzems després d’anar literalment pel terra i ser ob-jecte de tota mena de burles. Atribu-ir els fets a la falta de comunicació és una excusa massa tronada. Alguna cosa s’ha fet malament. P. 36-37

Gerardo Pisarello

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EDITORIAL

108000

12978

Diario

117 CM² - 14%

623 €

3

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

50 EL MUNDO. SÁBADO 22 DE OCTUBRE DE 2016

C U L T U R A

ANA MARÍA DÁVILA BARCELONA Lo reconoce sin inhibiciones. «Yo no soy un melómano. No canto por la calle como el ex presidente Molins, pero me han dicho que lo importan-te es la gestión y la capacidad de re-lación con los sectores que se acer-can al Liceu. Y, en ese sentido, espe-ro ayudar desinteresadamente».

Cumpliendo con todas las previ-siones, y tal y como adelantó EL MUNDO de CATALUNYA, el presi-dente de Abertis y de Saba Infraes-tructuras, el empresario Salvador Alemany i Mas (Barcelona, 1944 ), es el nuevo presidente del Patronato de la Fundación del Gran Teatre del Li-ceu en sustitución de Joaquim Mo-lins. La elección del nuevo responsa-ble de la entidad gestora del coliseo lírico tuvo lugar al mediodía de ayer en el Palau de la Generalitat en una

ORGANISMO RELEVO

«EL LICEU ES UNA FÁBRICA DE EMOCIONES»

reunión ordinaria del Patronato en-cabezada por el president Carles Puigdemont.

«Este es un reto que plantea la ne-cesidad de combinar la colaboración pública y la privada para conseguir la estabilidad de las cuentas del tea-tro. Y no se puede asumir si no se tie-

ne el apoyo de todos los miembros del Patronato, en especial de las cua-tro administraciones. Haberlo conse-guido es una cuestión que me hon-ra», expresó Salvador Alemany.

El empresario, que ve al Liceu co-mo «una fábrica de emociones», considera que su nombramiento es

una buena opor-tunidad para construir un nuevo «discurso de la excelen-cia» de un teatro del que «todos tenemos que sentirnos orgu-llosos» y que de-be abrirse a toda la sociedad. «Se trata de conse-guir que el Liceu sea un lugar donde se convo-quen las emo-ciones de todas las personas que aman la ópera y la música», dijo.

Alemany sabe bien de qué ha-bla. «Yo nací en

el Raval y cuando niño tenía el Liceu muy cerca de casa, pero muy lejos conceptual y socialmente», confesó. «Hoy, sin embargo, el Liceu ha gene-rado mecanismos que le permiten llegar a todos los estamentos de la sociedad, porque la excelencia no es incompatible con la accesibilidad».

El empresario ha reconocido que el teatro viene de una etapa «delica-da, pero que creo podemos superar con el compromiso de las institucio-nes. Contamos con un magnífico equipo artístico y de gestión y eso hace que podamos prever un futuro de excelencia artística, institucional y social», afirmó.

Y para construir ese futuro, Ale-many sabe que de aquí a 2019 tiene una carta a su favor, un tratamiento fiscal privilegiado para los mecenas con motivo del 20 aniversario de la reinaguración del teatro. «Esta es una palanca nueva que nos permiti-rá aproximarnos a más sectores del mecenazgo. Tenemos que atraer más empresas y personas, que han de encontrarse a gusto en el Liceu en términos de sensibilidad y conside-rar que el teatro puede dar un impul-so a sus propios negocios».

Una búsqueda que Alemany cree imprescindible extender más allá de las fronteras catalanas. «Este es un campo donde más podemos trabajar, pero no sólo en Madrid, sino tam-bién en París o Londres. Si pretende-mos jugar la Champion, hemos de tener como referente los grandes teatros europeos».

Salvador Alemany, nuevo presidente del Patronato del Liceu, fija entre sus objetivos atraer para el teatro el mecenazgo español e internacional

Salvador Alemany en la platea del Gran Teatre del Liceu. EL MUNDO

ARTE PÚBLICO

JAUME PLENSA CEDE SU ESCULTURA A BARCELONAEl artista deja ‘Carmela’ en depósito gratuito durante ocho años prorrogables por la «respuesta popular» de la ciudadanía

BARCELONA Por fin Barcelona tendrá una gran escultura pública de Jaume Plensa, la eterna asignatura pen-diente de la capital catalana con su artista más internacional. No ha sido el proyecto colosal que el ex alcalde Xavier Trias imaginó con el artista –una gran escultura frente al mar, cuya instalación costaría la friolera de más de 30 millones de euros, a pesar de que Plensa estaba dispuesto a donar-la– sino la exquisita Carmela, que forma parte de una exposición temporal que el Palau de la Músi-ca Catalana inauguró en abril. El 29 de octubre la escultura iba a ser trasladada a Estados Unidos. Pero Jaume Plensa ha decidido cederla gratuitamente a la ciudad por un periodo de ocho años re-novable.

«Me ha emocionado mucho la respuesta popular» ante la obra,

reconoció ayer Plensa. Desde el primer día en que se colocó Car-mela, los vecinos de la zona –y el propio Palau de la Música– se volcaron en conseguir firmas pa-ra que se quedara de forma per-manente. Y desde hace algo más de un mes, el Ayuntamiento de Barcelona ha entablado una ne-gociación con Plensa para conse-guir que la pieza se quede en la

calle de forma permanente. «La pieza nació para una esqui-

na del Palau y ahora continuará en diálogo con el edificio de Domènech i Montaner, cerrando un cruce un poco extraño», seña-ló Plensa ayer ante Carmela.

El acuerdo alcanzado con el Consistorio establece que la es-cultura permanecerá en su em-plazamiento actual y que cual-

quier propuesta de cambio de ubicación requerirá el consenti-miento de Plensa; el Ayuntamien-to será el depositario y tendrá que responder ante cualquier da-ño que pueda sufrir y se hará car-go de todos los gastos –permisos y tasas incluidos–, informa Euro-pa Press.

«Carmela es de una belleza fuera del tiempo, arcaica y de fu-

turo a la vez, una belleza medite-rránea, clásica. La escultura pue-de crear lugares. Y esta obra crea una esquina virtual, que antes no existía, además es un puente con la sociedad, que camina en el ex-terior del Palau y que parece ais-lada de la cultura, pero no es así. La sociedad lleva dentro la cultu-ra», defendió Plensa cuando pre-sentó la escultura.

Barcelona ya contaba con algu-nas pequeñas esculturas de Plen-sa de los 80, de su primera época, nada representativas de su pro-ducción actual. Y Carmela es el primer paso para que el artista se quite la espinita de no tener una gran escultura en su ciudad natal, mientras sus obras adornan las calles de Bordeaux o Chicago.

El teniente de alcalde Jaume Collboni desvinculó el anuncio de la cesión de Carmela de la polé-mica con la escultura decapitada de Franco ante el Born. «Es una casualidad», afirmó. Lo cierto es que el Ayuntamiento convocó a los medios a última hora de la no-che para hacer un «anuncio im-portante» en la mañana de ayer, algo que muchos han itnerpreta-do como un intento de desviar la atención mediática de la estatua de Franco.

Jaume Plensa, ayer, ante su escultura ‘Carmela’, que dona a Barcelona. MARTA PÉREZ / EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

25000

8047

Diario

549 CM² - 53%

3259 €

50

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

CATALUÑASÁBADO 22 DE OCTUBRE DE 2016

[email protected] | ccaa.elpais.com/ccaa/catalunya.html | elpais.cat

Desde que el pasado mes deabril se instaló en la esquinadel Palau de la Música, dentrode la ya clásica iniciativa de losresponsables de este equipa-miento cultural de la ciudad de

relacionar arte conmúsica, Car-mela, la escultura de JaumePlensa, tenía todos los núme-ros para quedarse de forma de-finitiva. Lo dijo incluso Mario-na Carulla presidenta del Pa-lau, en la presentación de la ins-

talación: “Un vecino nos ha pre-guntado dónde había que fir-mar para que la escultura sequede siempre. Puede ser quede esta forma espontánea sequede”. Y sí se quedará. Así loanunció ayer —tras una convo-

catoria exprés a última hora dela noche— el responsable de lacultura municipal, el socialistaJaumeCollboni, en un acto cele-brado en la SalaMillet del Palauen compañía del escultor barce-lonés y Carulla. Se habían ba-rajado cifras de coste si se aca-baba comprándola que oscila-ban entre los 500.000 y700.000 euros, pero la sorpresaes que, al final, Plensa la cedepor ocho años, renovables, porlo que es fácil que sea parasiempre. PASA A LA PÁGINA 8

‘Carmela’ de Plensa se quedagratis en Barcelona

La previsión presupuestaria delplan para toda la década es de1.666 millones de euros, un 77%más de media anual que en elplan anterior (2008-2015). Elconcejal de Vivienda, Josep Ma-ria Montaner destacó que elplan tiene en cuenta las necesi-dades de los distritos y que crea-rá 29.000 empleos.

Los exactamente 8.096 pisoscon los que el Ayuntamientoquiere ampliar el parque asequi-ble en 2020 pasan por los que seconstruyan gracias a un amplioabanico de fórmulas: el planea-miento en curso; los dotaciona-les (para colectivos como perso-nas mayores en suelo de equipa-

mientos); construidos por el Pa-tronato Municipal de la Vivien-da; en derecho de superficie so-bre suelo municipal; por coope-rativas de cesión de uso; compra-dos por el Ayuntamiento me-diante el derecho de tanteo y re-tracto o movilizando pisos quecedan particulares, sean vecinoso grandes propietarios. Inclusoprevé construir vivienda socialen remontas (sobre edificios yaconstruidos) o en locales comer-ciales vacíos. La otra fórmula esla futura empresa, inspirada enlas housing asociations, Asocia-ciones de Vivienda que existenen países como Holanda, Fran-cia, Austria o el Reino Unido.

Una nueva empresaContar con inversores puede re-sultar chocante viniendo de unejecutivo como el de Colau, perosu argumento es que permitiráaumentar el parque de alquile-res públicos y no perderlos. Lanueva sociedad, la Asociaciónde Vivienda Asequible, explicael gerente de Vivienda, JavierBurón, tendrá tres tipos de so-cios: el capital público (probable-mente suelo); el de inversores ofinancieros que quieran cons-truir y gestionar los pisos; y tam-bién particulares, vecinos de laciudad que puedan comprar ac-ciones. Los destinatarios de es-tas viviendas, como en el resto

de fórmulas, serán personas ins-critas en el registro de solicitan-tes de vivienda pública. La em-presa licitará la participación deempresas capaces invertir y degestionar parques públicos. Noobtendrán una gran rentabili-dad, pero tendrán poco riesgo yla seguridad de que los parquesde alquiler público tienen unaocupación del 100%. “Son pisosque nunca se podrán vender,porque el negocio del socio esalquilar”, subraya Burón, quedestaca la posibilidad de los par-ticulares puedan comprar accio-nes. En consistorio piensa enaportaciones particulares demil euros.

Remontas y localesEn Barcelona, las grandes bol-sas de suelo público se concen-tran en pocas zonas y casi el80% del potencial de 20.000 pi-sos protegidos está en los distri-tos de Sants Montjuïc, Sant An-dreu o Sant Martí, que son lasáreas donde ya existe más ofertapública. De todas, con diferen-cia, el mayor paquete está en LaMarina, en la Zona Franca, don-de están previstos más de 4.500.Por ello, el plan prevé crear vi-vienda en suelo urbano consoli-dado, la trama construida de laciudad. Mediante modificacio-nes del planeamiento el planmu-nicipal prevé convertir en vivien-das locales comerciales. “Loca-les que no sean determinantespara el tejido comercial”, indicóLaia Ortiz. “Y siempre que cum-plan requisitos en términos dehabitabilidad y limitando el pre-cio”, añadió Burón. Serán loca-les convertidos en pisos de pro-piedad privada pero de nuevo pa-ra solicitantes del registro ofi-cial. Igual que si se permite le-vantar nuevas viviendas en uninmueble que no ha agotado sutecho edificable. O si se divideen dos un piso muy grande.

Identificar solares vacíosAl peinar el parque actual de vi-vienda para elaborar el censo depisos vacíos (que no está previs-to terminar hasta 2025) el Ayun-tamiento está identificando tam-bién solares vacíos. En este casola idea es fomentar que sus pro-pietarios construyan pisos de al-quiler asequible con ayudas a lapromoción o acuerdos para ges-tionarlos. Si el Ayuntamiento nolo lograra, activará un Registrode Solares sin Edificar y, con laLey de Urbanismo en la mano,podría llegar a “forzar” a la pro-piedad a construir o hacerlo sub-sidiariamente. “No es un cami-no sencillo”, admitió el gerente.“En muchos distritos hay sola-res que han estado años vacíos,degradándose y generando pro-blemas de salud pública a la es-pera del comportamiento delmercado, esperando que subie-ran los precios”, justificó la te-niente de alcalde.

Captar vivienda privadaEl plan quiere redoblar los es-fuerzos en los programas ya exis-tentes para captar pisos de pe-queños propietarios. Ayudarlessi hay que hacer alguna reformay garantizar el pago de la rentapor parte de los inquilinos. Paracaptar pisos de grandes propie-tarios (como la Sareb o entida-des financieras) se firmarán con-venios como los ya firmados.

Comprar pisosLos instrumentos que tiene elAyuntamiento para comprar pi-sos y destinarlos al alquiler pú-blico es ejercer el derecho detanteo y retracto (compra prefe-rente) o a entidades financierasa través de convenios, ademásdel mercado privado.

PASA A LA PÁGINA 4

» FUNCIONARIO DETENIDO.Los Mossos d’Esquadra han desarticula-do una banda que introducía heroína yhachís en el centro penitenciario con lacolaboración de un empleado público dela prisión.

Colau busca capital privado paraconstruir pisos de alquiler asequible

La enorme cabeza de Carmela de Plensa, en el lugar en el que permanecerá, al menos, durante lo próximos ocho años. / JOAN SÁNCHEZ

» DE ALFONSO SE VA A CANTABRIA.El exdirector de la Oficina Antifraude deCataluña deja la plaza de magistrado enla Audiencia de Barcelona y se marchaal Juzgado de Vigilancia Penitenciaria deCantabria.

JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS, Barcelona

CLARA BLANCHAR, BarcelonaLa alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, buscaprivados que quieran invertir en una nuevaempresa para construir y gestionar un par-que de pisos de alquiler asequible: de un pre-cio a medio camino entre el de mercado y la

vivienda social. El objetivo es tener un par-que público de alquiler para personas inscri-tas en el registro de solicitantes, pero de ges-tión mercantil. Es una de las medidas del am-bicioso —se extiende hasta 2025— Plan por elDerecho a la Vivienda que presentó ayer el

ejecutivo. La iniciativa promete atender lasemergencia, garantizar el buen uso de las vi-viendas, rehabilitar y construir 8.000 pisosde alquiler hasta 2020. “El plan entiende quela vivienda es un derecho y un servicio públi-co”, resumió la teniente de alcalde Laia Ortiz.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

101000

20657

Diario

882 CM² - 78%

9945 €

1,8

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 9: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

8 ELPAÍS Sábado 22 de octubre de 2016

CATALUÑA

Subí la escalera intrigado, no fun-cionaba el ascensor y el rellano decada piso había sido sembradocon clavos de olor. Una puerta enconcreto estaba tapiada con tirasadhesivas de color negro, y en ellahabían plantado un aviso de unaempresa de desinsectación. Al lle-gar ami destino me lo explicaron,habían sufridoun conato de epide-mia, los vecinos estabanmuy alar-mados. ¡Chinches!, repetíami anfi-trión, como si fuese inconcebible.

Al llegar a casa, aúnmeespera-ban más sorpresas. Buscando in-formación en el ordenador leíque, hace unosmeses, los técnicosde servicios sociales de Barcelonadenunciaron la aparición de chin-ches en diversos domicilios de laciudad. En la prisión Modelo, unfuncionario de prisiones solicitóla baja tras sufrir 700 picadurasde estos bichos. Según la Asocia-ción de Empresas de Control dePlagas de Cataluña (ADEPAP), enlos últimos años se ha detectadoun incremento del 70% en inter-venciones relacionadas con laschinches. En mi ignorancia, creíaque se trataba de una criatura mí-tica de la posguerra, de la que ha-blaba mi padre cuando me conta-ba sumili. Unode esosmales sufri-dos por los antiguos, cuando des-conocían las medidas de higiene.

Gracias a su minúsculo tama-ño, este hemíptero lleva siglos ali-mentándose de nuestra sangre. Alprincipio, el humo o cubrirse debarro fueron los únicos sistemasconocidos para librarse de sus pi-caduras. En la Antigüedad se usa-ron infusiones de vinagre, limón ohierbas. En Barcelona se docu-menta un culto muy importante asanPonç, abogado contra las chin-

ches y otros parásitos. Amediadosdel siglo XVIII era muy comúnahumar las casas, dejando arderen un brasero una onza de gálba-no y otra de asafétida. Otro reme-dio era hacer una pasta con azo-gue y clara de huevo, y untar conella las camas. En El Correo de1829 se recomendaba el espíritude alquitrán, aplicado con pinceli-to a los muebles. Dos años mástarde informaba de la llegada a lacapital catalana de “una partidade chincheras”, que atraían a losinsectos hacia su muerte.

El triunfo de la chinche se pro-duce con la expansión de la urbeindustrial, superpoblada y sucia.Así, enEl Constitucional de 1841 seaconsejaba no retirar las telara-ñas, pues se había observado queallí donde abundaban las arañasno había chinches. Y en El Áncorade 1853 se publicitaba un produc-to infalible contra ellas, que se ven-día en la calle del Carmen a cua-tro reales el frasco. El anuncio ase-guraba que no era necesario des-montar ningún mueble, y ofrecíaocho reales a quien pudiese de-mostrar lo contrario. Dos añosdespués, elmismodiario recomen-daba esparcir algarrobas por el pi-so, aunque lo más habitual erausar trementina.

Poco a poco, los remedios po-pulares dieron paso a los insectici-das con fórmula. En 1858, el dia-rio La Corona anunciaba los pol-vos Vicat, un producto francés cu-yos fabricantes tenían depósito ge-neral en la calle de la Petxina ytienda “en el salón de limpiabotasdel señor Bernabé” de la Rambla.En 1866, El Lloyd Español promo-cionaba el producto británicoBug’sWater, “agua destructora de

los chinches y sus crías”. Casi vein-te añosmás tarde, todas las farma-cias de la Vicente Ferrer y Compa-ñía distribuían el afamado insecti-cidaRough onRats,que decía aca-bar con toda clase de insectos y

roedores. Mientras, en la Fondade Europa de la calle Boqueria sevendían las pastillas Mata Chin-ches, que “si a las doce horas no sehallan muertas se devolverá el di-nero”.

La llegadadel sigloXX generali-zó los insecticidas industriales. En1912, Lisol destruía “cucarachas,chinches y malos gérmenes”. Po-co después llegaba el vaporizadorPou, “patentado en España y ex-tranjero”. Y el Akantrol, “premia-do en todas las exposiciones de hi-giene”. En la década de 1920 sepusieron de moda las empresasde desinfección a domicilio, y enla de 1930 se conocía despectiva-mente a las obreras fabriles como“chinches de fábrica”. Por enton-ces se llevaba el Texpicmaso, uninvento alemán que se vendía enferreterías. Competía con el insec-ticida Mundial, los Conos Fumífe-ros o el Vulcan Gas. En aquellosaños ya eranmuy populares el Zo-tal, y el insecticida Orion, marcasambas que marcaron toda unaépoca. Aunque el gran insecticidaanterior a la Guerra Civil fue elFlit, creador del verbo “flitar”, fa-bricado por Busquets Hermanosen sus laboratorios de la Gran Via.De todos ellos circulaban falsifica-ciones que se vendían a granel.

La miseria y el hacinamientode la posguerra, en cuarteles, pri-siones y domicilios, convirtieronchinches, piojos y ladillas en mo-lestos vecinos. Frecuentaban laanea de las sillas, el papel de lapared y sobre todo las camas, quese protegían poniendo latas de ga-solina en cada pata y prendiéndo-le fuego.No fuehasta acabada la IIGuerra Mundial que llegó el DDT,un remedio tan eficaz como peli-groso. Desde entonces, todas lasmarcas alardearon de llevarlo ensu fórmula. Uno de los programasde humor más populares de la ra-dio lopatrocinabaFogo, “el insecti-cida que siempre mata”. Pasaronlas plagas,murió el dictador, y creí-mos que los parásitos domésticosno volverían. Pero según leo, el au-ge del turismo está favoreciendosu reaparición en todo el mundo.Las chinches, tanmodernas comonosotros mismos, se están adap-tando a la globalización.

VIENE DE LA PÁGINA 1

A partir de ahora, esta esculturade 4,5metros de altura de hierrofundido y con rostro de mujer,en concreto de una joven barce-lonesa, acabará totalmente inte-grada en el paisaje de la ciudad ysiendo una de las imágenes másfotografiadas por los miles de tu-ristas, también barceloneses,que pasan a diario por esta cén-trica zona.

La pieza tampoco se moveráya que estaba previsto que viaja-ra aMichigan, Estados Unidos, auna exposición con otras obrasdel artista. “Al final lo he arregla-do y mandamos otra obra, lohan entendido”, explicó el escul-tor durante el acto. “Esmuy emo-tivo que la gente quiera que lapieza se quede”, dijo el artistaque mantiene que “Carmela cie-rra una esquina extraña y ligamuy bien las dos entradas delPalau. No hay un sitio mejor pa-ra esta obra que el Palau, dialo-

gando con Domènech i Munta-ner”, dijo Plensa un reconocidomelómano. Los únicos trabajospendientes son la adaptación dela peana.

El teniente de alcalde de Cul-tura, Jaume Collboni, aseguróque visitó el taller del artista ha-ce unas semanas con la inten-ción de hablar de esta esculturay mostrar el interés del Ayunta-miento por Carmela y para aca-bar negociar la adquisición de lapieza. “Después de una larga con-versación y de visitar su taller,Plensa dijo que no la vendía, quela cedía en un acto de generosi-dad enorme”, aseguró el edil.

Cuando se inauguró estaenorme cabeza, se dijo que supermanencia en la calle sería so-lo por cincomeses, hasta el 18 deseptiembre, ya que luego la pie-za tendría que cumplir con unagira comprometida con otrasobras del artista. Llegado el díase anunció que la fecha se alarga-

ba hasta el 29 de octubre. Enton-ces fue cuando se supo que Coll-boni y el Ayuntamiento de Barce-lona estaban negociando con elescultor para que la obra se que-dara. “Estamos en conversacio-nes con el artista”, se limitó aasegurar entonces el político.Las conservaciones eran paraacabar de establecer un preciopor la pieza a la que el ConsejoAsesor de Arte Público veía conbuenos ojos, se aseguró hace unmes, aunque alguno de losmiem-bros de la misma explicabanayer a este diario que no habíansido convocados ni preguntadospor este tema.

Los barceloneses que, comoel vecino que animó a Carulla elprimer día, también habían co-menzado su propia campaña yhabían recogido firmas para quese quedara para siempre, aun-que estas no superaban las1.500, un número ínfimo si locomparamos con los habitantes

de Barcelona.Collboni siempre hamanteni-

do que la presencia de Plensa enla ciudad debería ser mayor yaque hasta ahora está representa-do por cuatro piezas de la prime-ra época en la que no están pre-sentes ni sus típicos rostros nisus esculturas de metal forma-das por letras o notas musicalesque tanta fama internacional ypremios —como el Nacional deArtes Plásticas— le han genera-do. Del otro proyecto impulsado

por el Ayuntamiento de XavierTrias nada se sabe. Collboni dijoque no tenía constancia del mis-mo, aunque desde hace años sehabla de él: Tendría 52 metrosde alto, estaría situado en el espi-gón del Gas, entre la playa de laBarceloneta y la del Somorros-tro; Plensa donaba la obra perosu instalación podía acabar cos-tando 32millones de euros. AyerPlensa se limitó a decir: “Disfru-temos de esta obra antes de ha-blar de otras cosas”.

¡Chinches!

Plensa cede la obra a la ciudadpor ocho años prorrogables

XAVIER THEROS

LA CRÓNICA

Uno de los anuncios de prensa de productos anti chinches.

Plensa delante de Carmela después de anunciar que la cede. /J. S.

¡Chinches!

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

101000

20657

Diario

882 CM² - 78%

9945 €

1,8

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 10: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

DISSABTE36 22 D’OCTUBRE DEL 2016Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelonaMemòria i art en l’espai públic

Les imatges dels atacs a l’estàtua s’inclouran a l’exposició

CiU, PP i C’s volen la dimissió de Vinyes un cop retirada la figura

Francose’n va...

CRISTINA SAVALLBARCELONA

L’estàtua decapitada de Franco va arribar dilluns amb polèmica a l’espla­nada del Born, on tres jo­

ves van tirar­la a terra dijous a la nit, fet que investiga la Guàrdia Urbana. Com era previsible, el pronòstic mu­nicipal de mantenir­la al ras fins al gener no s’ha complert. Al cap de quatre dies, l’escultura ha hagut de ser retirada per un dels camions que recullen els trastos grans que es deixen als carrers. En tot aquest temps, les càme­res del Born Centre de Cultura i Me­mòria han captat el llançament d’ous, fruites madures i blat de mo­ro. També les pintades, manifesta­cions, discussions, banderes alçades, insults, caigudes a terra derivades d’enceses baralles, l’enderrocament i fins i tot la col·locació d’una nina in­flable i el cap d’un porc. El guió de la pel·lícula filmada no estava escrit, però ha superat les ex­pectatives del govern municipal. En­tre elles, que CiU, C’s i PP uneixin forces per demanar la dimissió de Ricard Vinyes, comissionat de Pro­grames de Memòria, que ja treballa en una altra exposició d’enrevessat rerefons polític: els 30 anys de l’atemptat d’Hipercor. «No deixa­rà indiferent ningú», va dir Vinyes a aquest diari. Amb la de Franco, ho ha aconseguit.

Les imatges dels atacs i la poste­rior destrucció de l’estàtua decapita­da es recolliran a l’exposició que se­gueix oberta dins el Born, segons va anunciar el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. El protagonisme ara no recaurà en l’escultura, sinó en el públic que s’hi va acostar i va picar l’ham de la provocació. Pisarello va ser «comprensiu» amb les protestes, que evidencien «que les ferides del franquisme no s’han tancat». Per ell, hi ha qüestio­ns previsibles, com ara el rebuig, però el final, no. «Hem decidit reti­rar­la perquè està destrossada», va explicar, deixant entreveure que no pensaven fer­ho només per pintures o atacs.

CARTELLS INFORMATIUS / «Lamentem que s’hagi trencat, però comprenem per què s’ha fet. Hauríem d’haver ex­plicat millor quin era el vincle entre les estàtues a fora del recinte i el que s’explica a dins», va afegir, aventu­rant que ja s’havien previst cartells per indicar per què eren allà les obres exalçant el franquisme. La segona, la de la Victòria, es va retirar ahir també als magatzems de la Zona Franca, abans que es pro­dueixin més danys, malgrat haver­se mantingut en segon pla. «La idea no és amagar­les, sinó incorporar ­hi els atacs», va afegir Pisarello. Joaquim Forn, portaveu de CiU, a més de demanar la dimis­sió de Vinyes, va denunciar «falta d’autocrítica». «El que ha passat era una crònica anunciada». Forn tam­bé va acusar Pisarello d’«amagar res­ponsabilitats». Alfred Bosch, líder d’ERC, va agrair als veïns del Born «la paciència» per la polèmica. «Cinc dies d’embolics que s’haurien po­gut estalviar. No podem dir que es­tiguem contents. Les coses s’haurien pogut fer d’una altra manera». Alberto Fernández, del PP, que també va demanar el cessament del comissionat, va reclamar a l’ajuntament «accions legals» davant els actes «vandàlics». «Volem conèixer el cost dels danys, neteja, seguretat i trasllat de les escultures», va dir.

SUPORT A L’ENDERROC / María José Le­cha, presidenta del grup de la CUP, va criticar el govern «per retirar» l’escultura i va defensar que el lloc que li correspon és «a terra i trenca­da», tal com va quedar després de l’enderroc, per «seguir interactuant­hi al carrer». La portaveu de C’s, Carina Me­jías, va considerar que la polèmica és fruit d’«un plantejament erroni» perquè la mostra és «una provoca­ció», i si es presenta una exposició so­bre el franquisme ha de tenir, en la seva opinió, «sentit i sensibilitat». Pisarello va anunciar diligències per l’atac, però va dir que es mantin­drà la proporcionalitat. «La idea era intervenir només davant una ofensa greu al patrimoni comú», va adme­tre. L’ajuntament no ha presentat, de moment, cap denúncia, «però ha iniciat una investigació per determi­nar quantes persones van participar en l’enderroc». H

gerardo PisarelloTINENT D’ALCALDE

«No esperàvem que la trenquessin, però és evident que les ferides del franquisme encara no s’han tancat»

33 Retirada de l’escultura franquista ‘Victòria’ davant del Born, ahir.

JORDI COTRINA

eScarnI Operaris municipals s’enduen, ahir, l’escultura trencada de Franco.

PalaU Jaume Plensa (esquerra), Collboni, Carulla i la figura ‘Carmela’, ahir.

«El que ha passat era una crònica anunciada. Al govern municipal li ha faltat autocrítica»

Joaquim FornPORTAVEU MUNICIPAL DE CIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

490000

87909

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

36-37

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 11: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

LLL

DISSABTE 3722 D’OCTUBRE DEL 2016

...‘Carmela’es queda

Jaume Plensa cedeix gratis l’escultura a la ciutat per vuit anys prorrogables

NATÀLIA FARRÉBARCELONA

Per fi Ciutat Vella té la seva anhelada Carmela i Barce-lona, una escultura icòni-ca, i si no icònica com a mí-

nim recent, de Jaume Plensa (Barce-lona, 1955), el seu escultor més universal a la vegada que el seu escul-tor més maltractat. Carmela es queda. Ho van anunciar ahir l’artista i el re-gidor de Cultura, Jaume Collboni. I es queda gràcies a la generositat de l’autor i a les reiterades peticions dels veïns perquè deixés de ser efímera (la retirada estava prevista per al 18 de setembre). «He decidit cedir-la», va ex-plicar un Plensa feliç. I això que el consistori estava decidit a comprar-la, però: «No tocava. M’ha emocionat la resposta popular. És la ciutadania la que ha demanat la peça i això per a un artista sempre és especial». D’aquí ve tanta generositat. L’escultura, un cap de 4,5 metres de ferro fos amb cara de nena situa-da davant el Palau de la Música, té un valor d’entre 500.000 i 700.000 euros, però el cost per a les arques pú-bliques serà zero, només el manteni-ment i les taxes corresponents, com tot monument públic. També hi hau-rà un canvi de peanya, que alguna co-sa costarà. Plensa l’ha cedit per vuit anys prorrogables sense cap compen-sació a canvi. Una decisió que va su-posar una agradable sorpresa per a Collboni quan fa un mes es va citar amb l’autor al seu taller per negociar el preu i la possibilitat de deixar la peça definitivament a Barcelona. La qüestió no era fàcil ja que l’obra esta-va compromesa amb Grand Rapids (EUA), però allà «ho han entès perfec-tament», va desvelar l’artista no sen-se abans afirmar que per a un amant de la música com ell «no hi ha cap in-dret més adequat per a Carmela que el Palau, dialogant amb Domènech i Muntaner». D’aquesta manera, «Barcelona sal-da un deute amb un dels seus crea-dors més internacionals i univer-sals», a criteri de Collboni. Un crea-dor, Plensa, que té importants peces a mig món però amb només quatre obres menors a la ciutat: Escullera (1988), dues amb el títol Dell’Art’ del 1990 i una del 1992 anomenada Born i instal·lada, és clar, davant del Born,

La continuïtat de l’obra davant el Palau de la Música és fruit de la campanya dels veïns

a pocs metres d’on fins a la matinada de dijous a divendres hi havia la con-trovertida estàtua de Franco decapi-tat. Un comiat i una arribada que no tenen res a veure entre si: «No sé si és el destí o la fortuna, però en qualse-vol cas no estan relacionades», va as-segurar el regidor. Sigui com sigui, amb Carmela, Barcelona no només deixa de ser ronyosa amb Plensa sinó que a més afegeix un dels seus treba-lls de l’etapa més recent. Ahir l’escultor estava content, però també ho estaven els veïns i al-guns turistes. Aquests últims, dues parelles: una de Toronto i una altra de Chicago, que el van reconèixer al peu de l’escultura. No en va, Plen-sa és, segons el va definir el New York Times el 2011, «un dels artistes més importants del món». El van salu-dar, per descomptat. I van parlar per a alegria d’uns i més emoció de l’altre. La felicitat dels veïns es deu al seu triomf. Veuen la permanèn-cia de Carmela com una cosa seva. De fet ho és. Han estat reivindicant que no marxés des que es va instal·lar per a la mostra que el Palau li va organi-tzar a l’abril. «No sé si és arran de la petició, m’imagino que sí, però tam-poc vull atribuir-me el mèrit. El més important és que durant vuit anys hi haurà una cosa bonica al carrer que eleva l’esperit», va comentar Mireia Udina, impulsora de la campanya de recollida de firmes a Change.org per demanar-ne la permanència. Tan-ta és l’alegria que volen celebrar-ho amb una festa popular. EL PROJECTE APARCAT / El fet que Car-mela s’integri en el paisatge urbà no suposa la mort de l’altre projecte que l’escultor somia per a Barcelona: una obra ambiciosa que imagina amb for-ma de cap de malla metàl·lica de 52 metres d’altura, i ubicada a l’espigó del gas, entre la platja de la Barcelo-neta i la del Somorrostro. Va ser un encàrrec de Xavier Trias que va pac-tar amb Plensa que aquest cedia l’obra i la realització es finançaria privadament. Les eleccions van es-troncar l’acord. Però Plensa no ho descarta: «Disfrutem d’aquesta obra abans de parlar d’altres coses». I ema-na paciència: «He esperat 59 anys, així que en puc esperar algun més», va afirmar fa poc. H

Jaume PlensaESCULTOR

«M’ha emocionat la resposta popular. És la ciutadania la que ha demanat la peça i això per a un artista és especial»

«Barcelona saldael deute que tenia amb un delsseus creadorsmés internacionals i universals»

Jaume CollboniREgidOR dE CULTURa

33 Mireia Udina, davant l’escultura.

AUGUST BLÁZQUEZ RUBÍ

CARLOS MONTAÑÉS

FERRAN SENDRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

490000

87909

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

36-37

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 12: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

| Cultura i Espectacles | 35EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 D’OCTUBRE DEL 2016

L’escultura torna atenir presència

L’APUNT da pels alts costos de producció. A més de recuperarla Carmela de Plensa, l’Ajuntament ha aportat una no-va visió contemporània de l’escultura eqüestre, un es-til considerat força convencional, tot afegint-li concep-tualisme: amb la performance ciutadana amb el bron-ze de Franco ara es pot explicar el que realment va ferla dictadura: causar el rebuig del poble.Jaume Vidal

No diré que l’Ajuntament de Barcelona no tingui sensi-bilitat artística. Històricament, els diferents governsmunicipals democràtics han donat suport a la difusióartística. Però ara que més que mai, un consistori, elde la senyora Colau, ha fet un pas endavant en el fo-ment de l’art: ha revitalitzat l’escultura. Aquest ves-sant creatiu patia un certa davallada, en part justifica-

Contínuament fotografia-da pels turistes, anheladaper molts dels veïns, l’es-cultura Carmela, de Jau-me Plensa, es quedarà da-vant del Palau de la Músicade Barcelona. Si més no,durant vuit anys més pror-rogables, després quel’Ajuntament de Barcelo-na hagi arribat a un acordamb l’artista de cessió gra-tuïta de l’escultura.

Emocionat, l’escultor,un dels artistes catalansamb més projecció inter-nacional i amb obra públi-ca arreu de món, va dirahir que estava vivint “undia màgic” perquè unaobra seva que formavapart d’una exposició tem-poral ha acabat sent per-manent davant la deman-da popular: “Ha estat emo-tiu per mi que la gent tin-gués ganes que Carmelaes quedés.” Plensa va re-marcar que li fa una espe-cial il·lusió que l’obra esti-gui davant del Palau per-què sent un gran amor perla música. “I l’obra conti-nuarà aquí, en diàleg ambl’edifici de Domènech iMontaner, tancant un en-creuament una mica es-trany. He decidit cedirl’obra per al gaudi de la ciu-tadania que tan càlida-ment l’ha volgut abraçar.”

Segons l’acord entrel’Ajuntament i Plensa, l’es-cultura es quedarà en elseu emplaçament actual,però qualsevol canvi d’ubi-cació requerirà el consen-timent de l’artista.

Despeses municipalsA canvi, l’Ajuntament bar-celoní es compromet a te-nir cura de l’escultura i esfarà càrrec també de totesles despeses –permisos itaxes inclosos– que cal-guin com a conseqüènciadel seu emplaçament a lavia pública. El tinent d’al-

calde de Cultura de Barce-lona, Jaume Collboni, vaqualificar l’acord com“una història d’amor queacaba bé i saldem un deutependent amb l’escultor”.

Jaume Colboni i la pre-sidenta del Palau de la Mú-sica, Montserrat Carulla,van destacar la generosi-tat de l’artista. El tinentd’alcalde també va dir queespera que un acord comaquest serveixi de “puntd’inflexió respecte al reco-neixement d’altres artis-tes que són molt més ad-mirats a l’estranger que aBarcelona”.

Carmela, de ferro fos ide 4,5 metres d’alçada ique representa el capd’una noia preadolescentbarcelonina, formava partd’una exposició temporalde Plensa, organitzada pelPalau de la Música, ambquatre peces de l’escultor,inaugurada el 8 d’abril.

Des del primer mo-ment, Carmela va provo-car expectació i també al-gunes crítiques des delsector de l’art contempo-rani. Però ja el dia de lapresentació de l’obra, al-guns veïns manifestavenque on havien de signarperquè l’obra es quedésper sempre. Poques set-manes després, una veïna,Mireia Udina, va encapça-lar una campanya de sig-natures perquè l’esculturaes quedés al carrer. La pe-ça s’havia de desmuntar el18 de setembre, data declausura de l’exposició, iviatjar als Estats Units pera una exposició, però final-ment se’n va ajornar eldesmuntatge fins a finals

d’octubre. Collboni tambéhavia anunciat fa unes set-manes que s’estava nego-ciant l’adquisició de la pe-ça, encara que buscant unpatrocinador privat.

Exposició al novembreAquesta és la quarta obra al’espai públic de Plensa aBarcelona, ciutat natal del’escultor. N’hi ha tres delsanys 80 i 90 i de més petitformat al passeig del Born,a Via Júlia i a l’exterior deCan Framis de la FundacióVila Casas. A més, el 17 denovembre, s’inauguraràper primer cop en set anysuna exposició de Plensa enuna galeria de Barcelona.Es titularà El bosc blanc ies farà a la Senda. ■

Jaume Plensa cedeix gratuïtament l’escultura, situada des de l’abrilpassat davant del Palau de la Música, per un període de 8 anys

M.F.C.BARCELONA

‘Carmela’ es queda

Jaume Plensa, ahir, davant ‘Carmela’, l’escultura que es quedarà Palau de la Música ■ MARTA PÉREZ EFE

“Ha estat emotiuper mi que lagent tinguésganes que l’obraes quedés”, hadit Plensa

Però si hi ha un mega-projecte cèlebre en l’obraamericana de Miralda,aquest és Honeymoon, elcasament entre el monu-ment de Colom de Barce-lona i l’estàtua de la Lliber-tat de Nova York. Del 1986al 1992, i amb la col·labo-ració de ciutats diferents,es van preparar les nocesdels dos monuments, queMiralda assegura que te-nien un idil·li. “Els monu-ments es mereixen un res-pecte, està bé que tinguinvacances, que canviïn delloc, cal humanitzar-los”,assegura.

Al final de la mostra,s’ha reconstruït l’Interna-tional Tapas Bar, que Mi-ralda i la seva dona, Mont-se Guillén, van tenir obertdel 1984 al 1986 a NovaYork. Guillén recorda queva ser el primer restau-rant que va fer cuina cata-lana a Nova York i el pri-mer que va popularitzarles tapes. ■

✱Miralda Madeinusa. MAC-BA I CAPELLA DEL MACBA.PLAÇA DELS ÀNGELS. BAR-CELONA. FINS AL 9/4

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

130000

23138

Diario

836 CM² - 78%

6404 €

35

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 13: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

| 47EL PUNT AVUIDISSABTE, 22 D’OCTUBRE DEL 2016

Every day Catalonia Today offers readers this summary of the most important news from El Punt Avui, all in English.

www.cataloniatoday.cat

Your daily doseof EnglishEl Punt Avui Televisióoffers you English Hour,with originalprogramming, all inauthentic English,Monday to Friday

Weekday afternoons

POINT MADE

Sculpture gets new lease of life

Jaume Vidal

I would not say that the Barcelona City Council has no artistic sen-sibility. Historically, democratic local government has supportedthe expansion of art. But now more than ever, a town hall, the oneled by Ms Colau, has taken a step forward in the promotion of art inbringing sculpture back into focus. This creative genre has suffereda certain decline, partly justified by the high cost of production. Inaddition to Carmela de Plensa, the Council has brought a new vi-sion to equestrian style of contemporary sculpture, quite a conven-tional theme, while adding conceptualism: with the public perform-ance with the Franco bronze, it is easy to see the effects of the dic-tatorship: the rejection of the people.

FACES OF THE DAYFOOTBALLER

Neymar da SilvaStaying with BarçaOne of Barça’s top players, Neymar da Silva, has justsigned to stay with the club until June 2012. That is greatnews for Barça and great news for football as well.+-=

+-=

SCULPTOR

Jaume PlensaA popular decisionPlensa has given the city of Barcelona the rights to exhi-bit his work free of charge for the next eight years. Hispiece Carmela, stands outside the Palau de la Música

When someone is sen-tenced to five, 10 or 20years in prison, only he orshe knows who they haveleft behind. Almost alwaysthere is a family waitingand living anxiously onthe outside, and manytimes there are childrenwho take this separationas a punishment. Thereare also parents whoprefer to hide the fact thatthey are in prison fromtheir children and asktheir families to tell themthat they are working out-side Catalonia. “The worstthing for children is asense of being aban-doned,” says Montse Ma-riné, a doctor and member

of the board of the NGONiños sin Barreras, alongwith Elías García andAntonio Kastner Qui-ñonero.

The organisation beganabout ten years ago, whenKastner helped a womancoming out of the prisonand with other colleaguessaw that somethingneeded to be so that thechildren of prisoners, al-most always forgotten,would not fall into the trapof being excluded from so-ciety. Niños sin Barrerasnow includes 20 volun-teers from different pro-fessions, from educatorsto entrepreneurs, who ac-company between 14 and20 youngsters when theyvisit parents in prison.

The organisation works

in coordination with theDepartment of Justice tomake this work in Catalanprisons and volunteerssign a contract formalis-ing their assistance.Those adults acting asguardians of the childrenalso sign a contract allow-ing the children to visit theparent concerned.

Although the visits arechallenging, Mariné saysthat ““The children arevery smart, they knowwhat to say and what notin visits ... and parents,you create a space for in-teraction and trust be-tween the volunteer andthe child.” The trained vol-unteers also supervise thevisits to make sure thatthere is no attempt to ma-nipulate the children. ■

aThe NGO ‘Niños sin barreras’ accompanies childrenwhen they go to visit a parent imprisoned in Catalonia

Children not guiltyof parents’ crimes

Mayte PiulachsBARCELONA

Children of inmates with a volunteer on a recent outing ■ MARTA PÉREZ/ARXIU

SOCIETY

Health department warns at riskgroups of dangers of influenzaMonday will see the beginningof the Catalan health service’santi-influenza vaccine cam-paign and it is expected that1.18 million patients will bevaccinated in clinics, hospitalsand local clinics around thecountry. This year one of thepriorities is to increase thevaccination of people withchronic diseases, health pro-fessionals and people over theage of 60.

One particular target groupare those aged between 15and 60 years who suffer fromsome kind of chronic disease,which is now 19% of thepopulation. The campaignalso aims to increase the per-centage of vaccines for healthprofessionals which the de-partment feels was “inad-equate” in 2015 with only withonly 19.3% being vaccinated.People between 60 to 65

years are more willing to takeadvantage of the service, 54%last year.

The Catalan health secre-tary, Joan Guix, said yesterdaythat the dangers of influenzashould not be underesti-mated. In 2015 there were atotal of 623 severe cases and60 deaths: 78% of these were

the virus type a, 93 % ofthose patients with high riskindicators (59% were olderthan 64) and 82.3% werepeople who had not been vac-cinated. This year’s vaccine istargeted at three specific linesof virus identified as beingvirulent by the World HealthOrganisation. ■ STAFF

This year the Catalan health service will provide almost twomillion patients with anti-flu vaccine ■ MARTA PÉREZ/ARXIU

The former president of theConsell de Mallorca and theparliament of the Balearic Is-lands, Maria Antònia Munar,has been sentenced to threeyear imprisonment for ac-cepting a bribe from the com-pany Sacresa in exchange foradjudicating a contract forpublic works. Other leaders ofher party, Unió Mallorquinashared a payout along withMunar of between €3 and €4million. The sentence did notmake allowance for the factthat Munar confessed to thecrime and having returned themoney. ■ EFE

Catalonia wellbehind inprotecting women

Crackdown oncritics of Thaimonarchy

SOCIETY

Munarimprisoned foraccepting a bribe

INTERNATIONAL POLITICS

Catalonia is still behind therest of the state in issuingprotection orders for victimsof domestic violence. Catalancourts dictated fewer protec-tion orders in respect to thenumber of applicants. Of the1,182 applications receivedduring the second quarter ofthis year, only 40% were ap-proved, while the average inSpain stood at 59%. As for re-straining orders, the courts re-ceived 138 requests, approv-ing 57%, while the nationalaverage is 75%. Gender viol-ence is in issue that demandsgreater attention. ■ STAFF

Thailand’s military govern-ment yesterday took anotherstep in its strict control of thecountry and to silence poten-tial critics of the monarchy. Ithas asked seven countries tocooperate in the extradition of19 fugitives wanted by Thaiauthorities for offending themonarchy, who could face 15years in prison. Censorship isincreasingly visible since thedeath of King Bhumibol onOctober 13.A growing numberof websites have been closeddown for alleged offences anddeemed harmful to nationalsecurity. ■ AGENCIES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

130000

23138

Diario

107 CM² - 10%

821 €

47

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 14: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

C.S. - Barcelona

Desde el Palau de la Mfisica setrabaja desde los filtimos ahos enpromocionar sinergias entre lamfisicaylas otras artes.Apartirdeesta iniciativa surgi6 en abril laexposici6n temporal del artista]aume Plensa, que situ6 obra suyatanto en el interior como en elexterior del coliseo modemista. Laestrella de la muestra era ~Carme-la,,, creada espec/ficamente parala muestra, un rostro infantil fe-menino de hierro fundido y 4,5metros de almm que provocabalasorpresa y admiracidn de todosaquellos que se acercaban por lasinmediaciones del Palau. El im-pacto rue tal que muchas personasse dirigieron alAyuntamiento para

Jaume Plensa cede de formagratuita a la ciudad laescultura <<Carmela>>

pedir que la estatua se quedara deforma permanente, incluso seinici6 una campafia en las redessociales con la misma idea.

Sea por esta o por otras razones,la verdad es que finalmente la es-tama se quedarfi de forma perma-nente frente a la entrada del PetitPalau, al menos durante un perio-do de ocho afios renovables. Elpropio ]aume Plensa firmaronayer un acuerdo pot el que el ar-tista cede de forma gratuita en

dep6sito la escultura con la finicacontraprestacidn de hacerse ple-namente responsable de su man-tenimiento y de cualquier dafioque sepudieraproducir enla obra.Plensa declar6 ayer estar viviendo~un dfa m~igico~, y confirm6 queha sido la abrumadora demandapopular la que le ha convencido adejarla en dep6sito al Ayunta-miento. La obra debfaviajar a unaexposici6n en Estados Unidos,pero no se moverfi. <<Carme[a>> sorprende a los visitantes en las inmediaciones del Pa[au

Efe

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

12000

Diario

207 CM² - 20%

932 €

40

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 15: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

GrillAsteria,

deTa

urus

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

œEl president admet que no podràaplicar part del programa electoral

œCreu que la seva minoria pot facilitarpactes per afrontar reformes POLÍTICA 14

Twitter, Spotify, Netflix i Airbnbes van quedar sense servei durant hores

Diversos ciberatacs massiusde denegació de servei a lacompanyia Dyn, que allotjasistemes de noms de domini

(DNS), van provocar ahir pro-blemes d’accés als llocs mésvisitats d’internet als EstatsUnits. TENDÈNCIES 30

Dos ciberatacsmassius col·lapsenwebs alsEUA

L’Ajuntament deBarcelona retira lesescultures amb elogisa “l’èxit” de l’exposició

El Consistori barceloní va retirarahir l’estàtua eqüestre de Francotombada i la de la Victòria delrecinte del Born, arran dels in-cidents de dijous a la nit. L’opo-sició demana la dimissió del co-missionat de Memòria, RicardVinyes. VIURE 1, 2 i EDITORIAL

PEDRO MADUEÑO

‘Carmela’ es queda aBarcelona. L’esculturadePlensaseguiràalmenysvuitanysdavantdelPalaudelaMúsica.CULTURA 34

DISSABTE, 22 D’OCTUBRE DEL 2016 / Número 48.523

Salut anunciaquenegociala comprade l’hospitalGeneralLa firma propietària

respon que noha rebut cap ofertaTENDÈNCIES 28 i 29

Rajoy es resigna a ferconcessions per governar

El refugigd’estiu delspapes obreles portesINTERNACIONAL 12

L’oposició volcessamentspel fiascode l’estàtuade Franco

AVUI I DEMÀ

RELLOTGESMASCULINSWTI5a entrega

9,95 €+ cupó del

dia

Mao: el delirique va seduirla culturaeuropeaCULTURA|S

‘FESTES ITRADICIONS DECATALUNYA’PILARÍN BAYÉS4a entrega:‘SETMANA SANTA’

6,95 €+ cupó del

dia

L’editoraactivistadel son

QUIARIANNA HUFFINGTON

www.lavanguardia.cat 1,50 euros (PilarínBayés 8,45 € +Rellotgesmasculins 11,45 € +Filosofia 11,45 €)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

1769 CM² - 156%

46488 €

1,34-35

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 16: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

34 LAVANGUARDIA DISSABTE, 22 OCTUBRE 2016

‘Carmela’es quedaaBarcelonaPlensa cedeix l’esculturaper vuit anys per agrairla demanda popular

JOSEP MASSOTBarcelona

C armela es queda aBarcelona, al llocper al qual va sercreada, la cruïllaentre la plaça Mi-llet i els carrers

Palau de la Música i Sant Peremés Alt. Al final, no la compra nil’Ajuntament –les coses no estanper comprar obres d’art– ni unmecenes. Jaume Plensa la cedeixa la ciutat per vuit anys reno-vables, sense més despesa quela que es deriva de la cura,amb el compromís de mante-

nir-la a l’emplaçament actual.Va ser elmateix dia que l’Ajun-

tament va retirar del Born l’es-tàtua eqüestre de Franco decapi-tada, objecte de la facècia i la irapopular. D’una banda, una escul-tura –la de Viladomat– fetitxeque concentrava totes les tensi-ons que avui hi ha aCatalunya; del’altra, una escultura –la de Plen-sa– que va activar la mobilitzaciódel barri, enamorat de Carmela.“És una història d’amor queacaba bé”, va dir JaumeCollboni,tinent d’alcalde, quan va firmar elcontracte amb l’escultor.

Totes les parts volien que esquedés, però els temps de l’admi-nistració són lents, i Plensa,abansd’oferir el seugest, necessi-tavaque lademandacristal·litzés.El termini expirava avui, i es vaallargar fins al 29, però no ha cal-gut esgotar-lo. Si no hi haguéshagut acord, l’escultura s’hauriaretirat i s’hauria enviat a una ex-posició de Plensa aMichigan.Després de signar l’acord, al

Palau, Plensa va baixar al carrerper deixar-se fotografiar al costatde Carmela. Va haver de fer cua,com un turista més, i esperar queels visitants que s’hi anaven foto-grafiant li deixessin un forat.Com va concebre l’obra? “A mi

–vadir–m’agradamolt l’espai ur-bà, i sempre que venia aquí, entreaquesta porta, que és una mera-vella, i l’entrada que van fer a lacafeteria veia que els carrers notenien cap ordre. Quan es van eli-minar els elements arquitectò-nics que hi havia abans, l’espai vaperdre sentit. Quan em van con-vidar a fer una exposició al Palau,vaig demanar de col·locar unape-ça just aquí”.JaumePlensa diu: “Tot, en l’es-

cultura, ha estat absolutamentmil·limetrat amb l’ajuda delsmeus ajudants. Des de la peanyafins a la formasencera.Aquest es-pai era unpuntmort. Quan treba-llava amb gongs i objectes de so,el fabricant emvaensenyar abus-car els puntsmorts de vibració enla matèria. Hi posaven farina ocalç, hi donaven un cop i es con-

CulturaLa creació d’una nova icona de la ciutat

KIM MANRESA

Jaume Plensa fotografiat ahir davant de l’escultura Carmela

“Canviarla postal,

no la perifèria”

“Ara estic fent un pro-jecte molt gran per aNoruega. Els vaig dir:‘Si voleu canviar la imat-ge de la ciutat, heu decanviar la postal; laintervenció s’ha de fera la postal, no a la perifè-ria, perquè si no ho feuaixí no canvieu el diàlegamb la història”, explicaPlensa.“Aquesta peça, Carmela–diu l’artista– compleixmolt bé la idea que acabod’exposar. És petita, moltíntima, molt tendra, lagent sap que és accessi-ble, la toca, no és unmuseu, on hi ha d’haveruna distància entre elpúblic i la peça. Aquí nos’imposa res, sinó queconviu amb la comunitat,que l’ha acceptat, cosaque em dóna un granplaer i agraeixo”. Plensaté escultures a Via Júlia,al Born, a la FundacióVila-Casas i al costatde la FundacióMiró.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

1769 CM² - 156%

46488 €

1,34-35

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 17: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

DISSABTE, 22 OCTUBRE 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 35

cap al centre la imatge s’eixamplai es mostra en tota la seva pleni-tud. Plensa ho explica d’una altramanera: “L’escultura està en car-rersmolt estrets , però amb sorti-da visual a Via Laietana. Vaig tri-ar molt bé el punt exacte on s’ha-via de col·locar, fins i tot cap onhavia de dirigir la mirada. Venintd’on vinguis, intueixes la formade la peça, i aixòprovoca la curio-sitat d’anar-la a buscar tota i faque la gent s’hi acosti”. Es tractade tota una teoria de la seducció,perquè Plensa també va tenir encompte la il·luminació. “Barcelo-na té la sort de tenir un sol moltvertical, i de dia la peça queda ab-solutament il·luminada, gairebéperfecta. Els llums del carrertambé la il·luminen perfecta-ment. Així, l’escultura acabacompletant un paisatge que co-mençava”. Només va tenir com aimperatiu el fet que el carrer estàobert al trànsit i hi passen no no-més motos i cotxes, sinó tambécamions grans, vehicles quetransporten instruments i mate-rials cap al Palau de laMúsica.La signatura de l’acord coinci-

deix amb la retirada de l’estàtuadel Franco decapitat del Born.Plensa té, a pocs metres, una es-cultura seva. “L’exposició delBorn –diu Plensa– té un comissa-ri, i potser les coses se li han esca-pat de les mans. De la mateixamanera que aquesta peça, la me-va, havia de ser temporal, i la gentl’ha volgut abraçar, aquella, quetambé era temporal, la gent l’havolgut rebutjar. L’art és moltcomplicat, i encara més quan esdiu que és polític, perquè l’artsempre és polític: és una inter-venció de la bellesa en la vidaquotidiana de la gent. La imatgede Franco ja és molt forta per simateixa. El Born també és moltfort per si mateix. Era una expo-sició que tenia aquest risc, perquèreflexionar sobre el nostre passatd’una manera molt provocadoraha generat la resposta de la gent”.Plensa té una escultura al pas-

seig del Born, a pocs metresde l’antic mercat, ara temple laicdel 1714. “No sé si la meva obraes refereix al 1714. Jo parlod’una manera molt general sobrel’ésser humà, i aquesta obra nodonava peu a una lectura tan uni-lateral com la intervenció del’escultura de Franco a cavall da-vant el Born”.

#tuitsdecultura@ConstantinoBertConstantino Bértolo Editor literari

Haciendo historia: cuarenta añosdespués de sumuerte hemosconseguido derribar a Franco.

@alispagnolaAli Spagnola Cantant

La dona que seu el meu costaten aquest vol ha intentat xerrarambmi fins que ha vist que teniael cervell enmode avió.

@sanadrianfeverJavier Pérez Andújar Escriptor

La verdad es que esto de la estatuade Franco ya no tiene ni pies... nicabeza.

@guillemcluaGuillem Clua Dramaturg

El nuevo disco de@ladygaga es un soberano coñazo.

centraven en punts. Aleshorespodies fer el forat per penjar-lo,perquè la vibració no afectavaaquell punt”. “I aquest punt del’espai urbà –diu indicant la cruï-lla de carrers davant el Palau–no vibrava. Calia reconstruir-lo.Aquesta escultura hi ha donatla vibració quehi faltava”, explical’artista.“Aquestaobra–diuPlensa–pot

agradar més o menys, és qüestióde gustos, però segur que com-pleix una funció importantíssi-ma, que és una de les meves ob-sessions: l’art en l’espai públic .És tan important que no ha deservir per a res, no ha de tenirutilitat; ha de servir, en tot cas,per estructurar i ordenar la co-munitat que viu al voltant, i

aquesta peça ho ha aconseguitd’una manera espontània. Per ai-xò m’ha fet tanta il·lusió que lagent hagi respost així”.Entre lesmoltesopinions sobre

l’escultura, part dels defensorscreuen que l’angostura de l’espaion està instal·lada l’“asfixia” i que“respiraria” més bé en un àmbitmés obert. Tot i això, la gràcia del’escultura és la simetria amb elsangles dels carrers i les façanesde l’edifici del Palau, obra de Do-mènech i Montaner, així com eljoc òptic que crea. Com la calave-ra d’Els ambaixadors, el cèlebrequadre deHolbein: si esmira desd’un extrem, apareix plana, i amesura que l’espectador avança

LA CLAU

Lamobilitzaciódel barri perquèl’esculturano fos retirada

LES CONDICIONS

L’artistadiposital’obrademaneragratuïta i laciutatescomprometacuidar-la

L ’EMPLAÇAMENT

Plensa va idear almil·límetre la ubicació,perquè era “un puntmort a la ciutat”

ElMacba rescata el passatd’AntoniMiralda alsEUAMadeinUSA és un viatge “artístic i comestible”

NÚRIA ESCURBarcelona

Quan Miralda va arribarals Estats Units, el 1971,ja avantatjava molts al-tres artistes de la sevageneració.ElMacbaens

ofereix la possibilitat de recórreraquell viatge, “artístic i comes-tible”, amb el títol MiraldaMade-inUSA.Perprimeravegadai finsal9 d’abril del 2017 es podrà veure latotalitatdelsprojectesque l’artistavarealitzara EUA.AntoniMiralda(Terrassa,1942)

continua sent l’inconformista quefa dècades ens va sacsejar amb elseuhumorbarroc, la seva celebra-ció de la vida, els excessos, la sevaexploració etnològica, al capda-vall. Dir Miralda és recordar unaèpocad’esplendor, l’esperit crític ipoètic, l’amor a l’efímer, l’art co-mestible. És la monumentalitat. Iés reconfortant recordar algunsdels seus millors treballs, entremitjananysseixantafinsafinalsdeladècadaprodigiosadelsnoranta.“Amb els anys, el canvi radical

que va del fax a correu electrònicha afegit matisos interessants aaquestes obres. No són vives.Són orgàniques, però les emo-cions, les actituds, que llavors lesvan acompanyar quedenpel camí,són absents. És l’únic problemade presentar-lo en una institució.Peròesticcontentques’hagipogut

ritualitzar en aquesta exposició”.Ambcincdècadesde trajectòria

a l’esquena,Miraldamanté intactala seva intenció provocativa. Ins-tal·lat aParís el 1962, va serunpio-ner en la realització d’obres i ritu-alscol·lectiusquecelebravenelce-rimonialdelmenjar.Gràciesaaquestamostracomis-

sariadaperVicentTodolí,podrem

recordar Breadine, aquella monu-mental línia de pans presentada alContemporany Arts Museum deHouston el 1977, una al·lusió a lescues que es formaven per aconse-guir menjar durant la Gran De-pressió. OWheat &steak (1981), laperformance que va passejar pelscarrers deKansas City, oMovablefest (1974), una desfilada d’unacarrossa-banquet de tres pisos ti-rada per cavalls i revestida d’ali-ments, feta amb la complicitat deveïns i comerciants de la NovenaAvinguda de NY. Allà hi va haver,fins i tot,Cadillacsdescapotables.Miralda sempre ha estat home

d’experiments. Per descomptat,L’Internacional Tapas Bar &Restaurant (1984-1986), el pro-jecte realitzat amb la restauradoraMontseGuillénalbarrideTriBecade Nova York. Icona deldowntowndeManhattan, va tenircomensals com Jean Michel Bas-quiat, Andy Warhol, Robert deNiro...D’acordambaquellprojecte, els

divendres i dissabtes a la tarda espodrà prendre un còctel (“oh,aquell Blue Margarita”, xiuxiuejaMiralda) i una tapa original deL’Internacional, “el primer bar detapes de Manhattan quan ni tansols sabienelqueeren les tapes”.També Santa Comida (1984-

1989) recollirà, a la capella delMacba, el llegat de la cultura afro-caribenya a l’Amèrica d’avui. Elsvisitants, després de descalçar-se,podran enriquir la instal·lació di-positant-hi lessevesofrenes finsal19de febrerdel2017.I una cosa que no oblidarem

mai, Honeymoon project (1986-1992), aquell casament simbòlicentre l’estàtua de la Llibertat deNovaYork i l’estàtua deColomdeBarcelona. “Hi va haver una aven-tura entre ells. Els monumentsmereixenunrespecte–vaexplicarMiralda– i està bé que s’agafin va-cances, que canviïn de barri...”.Miralda forever.

KIM MANRESA

L’exposiciómostra per primera vegada els quinze projectes

“Nosónobresvives;sónorgàniques,peròlesemocionsquelesvanacompanyarsónabsents...”

Cantants: Carles Daza - Toni Marsol - Núria Vilà - David Alegret - Eugènia MontenegroSara Blanch - Juan Carlos Esteve - Sinho Kim - Marta Mathéu - Laura Vila

Albert Casals - Maribel Ortega - Enrique Ferrer - Carlos Cremades - Maite Alberola

W.A. Mozart (1756-1791)

DonGiovanniOctubre - Novembre 2016

Enric Granados (1867-1916)

Novembre 2016

Giacomo Puccini (1858-1924)

Febrer - Març 2017

Georges Bizet (1838-1875)

CarmenMaig 2017 Sabadell Teatre La Faràndula - Lleida Teatre de la Llotja - Manresa Teatre Kursaal

Granollers Teatre Auditori - St. Cugat del Vallès Teatre-Auditori - Reus Teatre FortunyGirona Teatre Municipal - Tarragona Teatre Tarragona - Viladecans Atrium - Vic Teatre L’Atlàntida

Patrocinen: Col·labora:Amb el suport de:

XXIXè CICLE d’ÒPERA 2016 – 2017TEMPORADA 2016-2017

Directors musicals: Daniel Gil de Tejada - Rubén Gimeno - Santiago SerrateDirectors d’escena: Pau Monterde - Carles Ortiz - Miquel Gorriz

Escenògrafs: Jordi Galobart - Elisabet Castells

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell - Orquestra Simfònica del Vallès

AAOS. Tel. 93 725 67 34 - [email protected] - www.aaos.info

Ass. d’Amics de l’Òpera de Sabadell35è ANIVERSARI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

1769 CM² - 156%

46488 €

1,34-35

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 18: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

20 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DISSABTE, 22 OCTUBRE 2016

Adjunts alDirector:Enric Sierra i PedroMadueñoRedactors en cap:Lluís Uría (Internacional), Jaume V. Aroca (Política), Susana Quadrado(Tendències i Gent), Ramon Suñé (Viure), Ignacio Orovio (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s),Joan Josep Pallàs (Esports), Ramon Aymerich (Economia), Celeste López (RedaccióMadrid),Mariángel Alcázar (Casa Reial), Jaime Serra (Infografia i Il·lustració), Núria García Arenas (Disseny),Fèlix Badia (Magazine), Magí Camps (Edició) i Eduard González (Administració de Redacció)

Seccions: Elisenda Vallejo (Internacional), Josep Gisbert (Política),Pau Baquero (Opinió), Silvia Angulo (Viure), Maricel Chavarría (Cultura),Juan B.Martínez (Esports), Dolors Álvarez (Economia),EduardoMartín de Pozuelo (Investigació), Cristina Gallego (Fotografia)i XavierMas de Xaxàs (Corresponsal diplomàtic)Consellers deDirecció: Lluís Foix i JosepMaria Sòria

President-Editor:JAVIER GODÓ,COMTE DE GODÓ

Director:Màrius Carol Enric Juliana

Álex Rodríguez

Directors adjunts:María Dolores GarcíaMiquel Molina

Subdirectors:Manel PérezIsabel Garcia PaganLlàtzer Moix

Cop judicial a Veneçuela

LAjustícia veneçolanapodriahaverdinamitatla possibilitat que l’oposicióplantegi un refe-rèndum revocatori del president NicolásMaduro amb ladecisió de suspendre la reco-

llida de firmes del 20% del cens, que acaba el proper28d’octubre,per iniciarelprocésprevist a laConstitu-ció per a una destitució presidencial. Unamesura queacostaVeneçuela auna crisi política de conseqüènciesimpredictibles.L’argument dels jutges és un presumpte frau en la

primera fase del procés, quan l’abril passat es van re-collir les firmes de l’1% del padró electoral per iniciarel tràmit, algunes de les quals –segons afirmen elsdenunciants chavistes– van ser falsificades o mani-pulades. Alhora la justícia ha prohibit als principalsdirigents de la coalició opositora Taula de la UnitatDemocràtica (MUD), entre els quals hi ha HenriqueCapriles, sortir del país davant la possibilitat de sercondemnats a penes de presó si prosperen judicial-ment les denúncies citades.El referèndum revocatori ha estat el principal argu-

ment de l’oposiciómenys radical al règim. ElmoderatCapriles, que va ser qualificat al seu dia de políti-cament covard perquè dóna suport a aquesta solució,sempre ha insistit a seguir la via constitucional quepermet la consulta decisòria als ciutadans per fer cau-re el president una vegada ha complert els primerstres anys de mandat. Mentre l’oposició més extremaexigia una políticamoltmés agressiva contra el règim,especialment als carrers, Henrique Capriles semprees va centrar en la sortida del referèndum que arala justícia, controlada pel chavisme, podria haverbloquejat.

El debilitament de la presidència de NicolásMadu-ro ha anat augmentant amesura que les condicions devida dels veneçolans s’aguditzaven, tant per la crisieconòmica com per ineficiència del règim per donarunarespostaadequadaa lesnecessitatsdels ciutadans.Tant és així que la majoria dels sondejos anunciavenque el president tenia totes les opcions de perdre laconsulta si s’arribavaacelebrar, per laqual cosanono-més ha provat de demorar-la, sinó de suspendre-la,com demoment ha aconseguit.Enunpaís assetjat per problemesde tota índole, des

dels econòmics, amb una inflació incontrolable, finsals més fonamentals, com l’escassetat d’aliments i defàrmacs o la galopant inseguretat ciutadana, la crisipolítica s’aguditza fins a l’extrem.Laprohibiciódel re-ferèndumpodria actuar d’espoleta cap auna radicalit-zació de les posicions dels dos bàndols enfrontats.Tot l’esforç pel diàleg entre les parts dut a termeper lacomissió de laUnió deNacions Sud-Americanes –for-mada pels expresidents de Panamà Martín Torrijos;de la República Dominicana Leonel Fernández, i delgovernd’EspanyaJoséLuisRodríguezZapatero–, potquedar en no res si la crisi degenera en violència alscarrers, un ressorgiment que no s’ha de descartar.A més, es dóna la circumstància que la decisió judi-

cial arriba després que el Govern de Nicolás Madurova alliberar, gràcies a la mediació de Rodríguez Za-patero, dos dels 109presos polítics quemanté a la pre-só, excarceració que va ser celebrada en la comissióabans esmentada comunsignedebonavoluntat per aldiàleg aVeneçuela. Però la decisió judicial sobre el re-vocatori demostra que la incertesa aVeneçuela empit-jora més cada dia que passa.

Escultura, expiació i cultura

L’escultura pública pot tenir diverses fun-cions, encara que les més freqüents sónles commemoratives, les ornamentals oles culturals. En els darrers temps, a Bar-

celona està avançant a velocitat digna de millor causauna altra funció: la de l’escultura com a boc expiatoride lespresumptes faltesdelpersonatgequerememora.Demanera que els atacs suposadament purificadors, oencoratjats simplement per un afany de revenja, sesucceeixen. Un dia ens ofereix performances antibor-bòniques en seu municipal, un altre ens porta la ideade revisar la pertinència del monument a Colom, unaltre un intent d’esborrar la memòria de Joan AntoniSamaranch,artífexnecessarideBarcelona’92, iunanit,la de dijous a divendres, ens va portar la demolició da-vant el Born de l’estàtua eqüestre i sense cap del dicta-dor Francisco Franco, després de viure un repertorid’agressions en els dies previs.Produeixcerta sorpresaentreels ciutadansel fetque

l’administració pública i certes formacions polítiquesparin tanta atenció, per activa o per passiva, a aquesttipus de performances. La seva utilitat, més enllà delterrenysimbòlic, ésmolt relativa.Lasevaconveniènciaés, sovint, molt discutible. I cal pensar que les aten-cions que es donen a aquestes comeses s’escatimen a

altres qüestions que requereixen una resolució dili-gent. En el cas de l’estàtua eqüestre franquista, l’Ajun-tament va encoratjar primer l’exposició del Born, en laqual s’incloïa, va cedir després béns integrats en el seupatrimoni i vaassistir tot seguit als reiterats atacs sensefer gaire per evitar-los, com prova irrefutablementl’enderrocament de la peça escultòrica. El primer ti-nentd’alcaldevacomparèixer ahirper abordarels fets,peròenelquevadirnohivahavercapautocrítica.Ate-ses les seves paraules, tot s’ha fet impecablement.Aquest tipus d’agressions, i en particular la reite-

ració, no aporta gran progrés. Ni en termes políticsni en termes escultòrics o culturals. Hi va haver untemps, precisament en l’època olímpica, en què Bar-celona va saber obtenir, per preus poc més que testi-monials, obres dels millors escultors dels Estats Unitsper després desplegar-les en l’espai públic. Aquesta vaser una política escultòrica força més assenyada i en-riquidoraque l’actual.Nohihadubtepossible sobreai-xò. Encara que a l’actual Consistori li costi d’assumir-ho, tambéenel passat es van fer algunes cosesbé. Igualque també ara se’n fan bé algunes. Sense anar méslluny, l’acord de l’Ajuntament amb l’escultor JaumePlensa perquè la seva obra Carmela es quedi al costatdel Palau de laMúsica.

Els taxistes de la ciutat dePamplona han proposat al’Ajuntament la creaciód’una nova multa: 60 euros

a tota persona que vomiti en plenacarrera i els deixi el taxi fet un fàstic.Argumenten que aquests diners elspermetrien netejar el cotxe i, de pas-sada, recuperar part dels que perdenmentre l’interior del vehicle és brut ino poden treballar perquè o bé el ne-tegen ellsmateixos obé el porten aunrentacotxes.Una vegada vaig vomitar quan ana-

va en el cotxe d’un amic. Afortuna-dament vaig tenir prou reflexos perdemanar-li que parés, obrir ràpida-ment la porta, treure el cap i vomitarfora, a la calçada. Sortíem d’una festaon molts dels assistents (entre elsquals l’incommensurableMariano dela Cruz, psiquiatra i cronista taurí deLa Vanguardia) havíem begut molt.El meu amic no, perquè sempre haestat persona prudent. Per fortuna,doncs, l’interior del seu cotxe vaquedar impol·lut. Almeu, en canvi, hihan vomitat dues persones: un nen,

fill d’un amic, i una nena, filla d’unaamiga. En tots dos casos, a l’antigacarretera de Maçanet de Cabrenys aFigueres, quan encara era un festivalde revolts. Quan jo era petit tambétenia tendència a marejar-me peròaleshores, si havia de fer un viatge enautocar o en cotxe, prenia sempreuna biodramina.Però, esclar, no es tracta de dema-

nar als usuaris dels taxis de Pamplo-na que, abans de pujar-hi, es pren-guin una biodramina, sobretot per-què el seu vòmit no és conseqüènciadel mareig sinó del fet d’anar gats.Expliquen els taxistes pamplonesosque durant les festes de Sant Fermímolts usuaris vomiten dins dels seuscotxes. I asseguren que, si la novamulta s’aprovés, seria una de les quemés es posarien.Em sembla una proposta força rao-

nable. Sempre que es verifiquin unasèrie de petits detalls. De vegades pu-ges a un taxi tan pudent i brut, ambaquelles mantes repugnants que hiposen per amagar les taques o els fo-rats de la tapisseria, que, sense haverpres ni un trist gintònic, per comptesde dir “Bon dia” hi vomitaries ja d’en-trada. D’altres vegades, també sensehaver pres l’esmentat trist gintònic,t’hi trobes un turbotaxista, aquestamena de conductor que de cop acce-lera i posa el vehicle a tota velocitatper, pocs metres més enllà, quan ar-riba al semàfor, frenar tot d’una.Aquest ritme de viatge, repetit deu oquinze vegades durant la carrera, nonomés et sacseja endavant i enreredel seient sinó que fàcilment pot ferque perboquis el budellam sencer, in-closa la malla de l’hèrnia inguinal. Enaquests casos, lamulta de 60 euros nol’hauria de pagar el client sinó eltaxista, i multiplicada per deu. Ambaquests diners el passatger pagaria laneteja de les sabates i els pantalonsesquitxats.

Incrementsignificatiu delpreu del vòmit

Seixanta euros a totapersona que vomitien plena carrera i deixiel taxi fet un fàstic

Quim Monzó

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

651000

131497

Diario

260 CM² - 23%

6440 €

20

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 19: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DISSABTE, 22 OCTUBRE 2016

Jaume Plensa dipositarà defranc a Barcelona durant

vuit anys la seva esculturaCarme-la, instal·lada davant del Palau dela Música Catalana,per correspondre ala mobilització ciu-tadana perquè l’es-culturaesquedésalasevaciutat.PÀGINA34

LA SEGONA

El valor de l’art (i dels artistes)

S’ACABAdepublicarYofuimimejorcliente(Elba),delcol·leccionistaHeinzBerggruen,onexplica lasevaamistatambalgunsdelsartistesmésexcel·lentsdelsegleXX,comPicasso,però

tambéambPaulKlee,HenriMatisseoAlbertoGiacometti.Sobreelgenimalaguenyrelataunaanècdotaquedemostracomvadescobrirqueelseuarteraunamàquinadeferdiners.Estavaambungrupd’amicsalrestaurantFelixdelaCroiset-tedeCanes,enunsmomentsenquèFrançapassavadificul-tatseconòmiquesielgovernacabavad’emetreunnoubitlletde500francs.“Encaranoelshevist–livadirPicassoaBerg-gruen–.Enportaalgunasobre?”.Desprésd’observar-neunambdeteniment, livacomentarqueaell l’hauriendenome-narministredeFinancespersalvarelpaís.Totselvanmirarambsorpresa.Elpintorelsvadirqueeracapaçdeduplicarelvalord’aquellbitlletendossegonsivacomençaradibuixarambunllapisdebutxacaunacursadebrausdiminutaenunespaienblanc.Quanvahaveracabat livadir:“Tingui, segur

quearavaleldoble”.Defet,undelsseusamicsesvatreuremil francsdelacarteraiesvaquedarelbitlletde500.QuanelregidorJaumeCollboniescrigui lessevesmemò-

ries,podràexplicarqueaell livapassaralrevés.Fatresset-manes, elregidorbarcelonívavisitarel tallerdeJaumePlen-sa,undelsnostresartistesmésuniversals,amblavoluntatdetemptejar lapossibilitatquel’esculturaCarmela, situadatemporalmentdavantdelPalaudelaMúsica,s’hipoguésquedar.L’obraestàvaloradaenunmiliód’eurosiCollboni vadiraPlensaquevoliabuscarfinançamentperquèBarcelonapoguéscontinuargaudintd’unaesculturaquelaciutathafetseva.Plensalivarespondrequelacediadefranc,ambuncontractedevuitanysprorrogable.L’artésunestatdel’àni-ma(Chagall),peròfins i tot l’es-perit téunpreu.Perunavegada,elquevalunmilióvasortirdefranc.IésquePlensaésungranescultor iunagranpersona.

El president d’Abertis, Sal-vador Alemany, va ser ele-

git ahir per unanimitat com anoupresident del patronat del GranTeatre del Liceu ensubstitució de Joa-quimMolins, que vadimitir dilluns pas-sat per motius desalut. PÀGINA 36

Doble cop de Maduro con-tra l’oposició. L’autoritat

electoral ha suspès la recollida defirmes per convocar un referèn-dum revocatori delpresident, mentreun jutge impedeixals principals lídersde l’oposició sortir al’estranger. PÀGINA 3

El jutge ha condemnat atres anysdepresó l’expresi-

denta del Parlament balear en re-lació amb el cas Can Domenge.La sentència se su-ma als onze anys depena de presó a quèja va ser condem-nada per altres ca-sos. PÀGINA 18

L’exhibició de l’estàtuaeqüestre de Franco decapi-

tat davant el Born pretenia pro-vocar una reflexió col·lectiva so-bre la impunitat dela dictadura. L’es-pectacle frívol queha provocat l’ha fetdurar tan sols qua-tre dies. VIURE

Lloguer sociala BarcelonaL’Ajuntamentvolestendreel lloguer social aBarcelona.Elplade l’habitatgepreténconstruir8.854pisosprotegitsen10anys imobilitzarelparcprivat capa la residènciaas-sequibleperalsciutadans.A travésde lacessiódebancs,cooperatives i elspisosbuits,espreténdisposarde10.000unitatsmés.

Males arts per Sixena? Mares a les aules

Elconflicte entre la Generalitat i el Govern d’Aragóper les obres d’art de Sixena va pujant de tempe-ratura en l’àmbit polític i judicial i ja acumula

alguns danys col·laterals més enllà de l’amenaça demultai accions penals sobre el conseller Santi Vila i el directordelMNAC, Pepe Serra, si no faciliten la devolució de lesobres requerides. L’advocat de la Generalitat en la causas’ha desplaçat a Osca sempre que la instrucció del jutjatho ha requerit, topant amb certa fredor i fins i tot hosti-litat en el tracte de les parts personades. El lletrat, quedepèn de la Conselleria de Presidència, acostumava adesplaçar-se fins a Osca amb el seu cotxe particular,fins que en un dels desplaçaments es va trobar, per sor-presa, que l’hi havien punxat una roda del vehicle. Desd’aleshores, el trajecte es fa amb tren (AVE fins a Sara-gossa i regional fins a Osca) malgrat que les combina-cions horàries sónmés complicades i el preu del viatgepot augmentar.

Una estudiant de pedagogia porta el seu nadó d’onzemesos a la universitat adduint que una criatura d’aquestaedat ha d’estar amb la sevamare. Considera que el dretl’empara i que la universitat, a més, no disposa de serveide guarderia. No ha de ser fàcil tenir 24 anys com laMi-reia i compaginar la vida d’estudiant amb la criança.L’àvia li dóna un cop demà, per la qual cosa la petita no-més és a les aules dues hores al dia. La universitat, perla seva part, recorda que el campus no és un espai per anadons ja que no compleix la normativa estricta en qües-tions d’higiene i seguretat. Amés, la seva presència, comés natural, pot distreure la resta d’alumnes. Se li ofereixensolucions per poder seguir el curs. Per què no les agafa?Ràpidament, signe dels temps, està recollint firmes perreclamar el seu dret. Què passaria si en comptes d’unaestudiant en fossin vint les que portessin els seus fills?I per què no portar els germans petits o els avis? La sepa-ració d’espais, mal que li pesi a laMireia, té un cert sentit.

EI web de

FUTBOL, EN DIRECTESeguiu, minut a minut, el relatdel partit de Lliga d’avui Va-lència-Barça.

MOTOGPLes proves de classificació delGran Premi d’Austràlia, en di-recte.

LOCALEls veïns de Bàscara decidiranen una consulta popular si ve-nen l’Ajuntament.

MAPESLes regions amb més risc dedesertificació a Espanya.

Internacional 3Política 13Opinió 20Tendències 28Necrològiques 32Cultura 34Cartellera 41Esports 46Anuncis classificats 52Economia 53

PÀGINES 88

Jaume PlensaARTISTA

Salvador AlemanyPRESIDENT PATRONATDEL LICEU

Nicolás MaduroPRESIDENTDE VENEÇUELA

Maria Antònia MunarEXPRES. DEL PARLAMENT BALEAR

Ricard VinyesCOMISSIONATDEMEMÒRIA

ÍNDEX

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

Bill Gates adorael BigMacAl milionarifundador deMicrosoftl’apassionamenjar ham-burguesesamb formatgei la Coca-Colalight.

SUMARI

INTERNACIONAL

Pressió aMayComentaristesdedretes i figuresdelPartitConservadorpressionenTheresaMayperquècelebri elec-cionsanticipadesabansdel2020.Si acudeixa lesurnes, els sondejossuggereixenunamajoriaperalpartit tory.PÀGINA9

POLÍTICA

SintoniaPNB-PSEElnouParlamentbascevidencialabonaentesaquehihaentreelsnacionalistes i els socialistes,i l’estratègiad’oposiciódelspopulars.PÀGINA15

EDITORIALS

Temesdel diaElcop judicial aVeneçuela i elssuccessosentornd’esculturescomladeFranco.PÀGINA20

OPINIÓ

Putin iOccidentWalterLaqueurreflexionasobreles tensionsgeopolítiquesentreRússia i la restade lespotènciesoccidentals. “Elprincipal campdebatallaentreRússia iOccidentésavuiSíria.Peròdavant lesactivi-tatsmilitars russesnonoméselsEstatsUnitshanmostrat la sevaoposició;França,Alemanya ialtrespaïsoseuropeusesmostrena favord’adoptaruna líniamésduracapaRússia,mitjançant larenovacióde les sancionsenunprincipi adoptadesaconseqüèn-ciade la invasió russadeCrimea”,escriual seuarticle.PÀGINA21

TENDÈNCIES

Aclasse ambelnadóMireiaCabanillas (24anys), estu-diantd’últimcursdePedagogiaa laUniversitatdeBarcelona (UB)imared’unanenad’onzemesos,desafia laprohibiciódel centreacadèmicdenopoderanaramblaseva filla aclasse. PÀGINA31

CULTURA

JamesLockeyEntrevistaaJamesLockey,mem-bredeMinorVictories,unasu-perbanda integradapercompo-nentsdeMogwai, SlowdiveoEditorsqueavuiactuaa laPri-maveraClub.Lockeyésel respon-sablede la impactantpartvisualdels concerts i ell ésquiexplicalesclausdelprojecte.PÀGINA38

ESPORTS

Al caud’AlcácerExcompanys, formadors i veïnsde laciutatdeTorrent,València,recordencomeraelPacoAlcáceralevíde 12anysquevacridarl’atenciódegransequipsde laLligacomelValènciaoelVila-realpel seubon jocquaneranomésunnen.PÀGINA47

ECONOMIA

Canvis aAtrápaloElportalde lleure iviatgesambseua laciutatdeBarcelonapodriacanviardemansenpocsmesos.Lacompanyiavacontractarabansde l’estiuelbancd’inversióArca-noperquèposésalmercatelpa-quetminoritarique téel fonsTigerGlobalenel seucapitaldesde fa jadeuanys.PÀGINA59

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

651000

131497

Diario

215 CM² - 19%

5320 €

2

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 20: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

El mundo de un vistazo

‘Carmela’. Jaume Plensa posa ante su escultura«Carmela», ubicada en el exterior del Palau de la MúsicaCatalana, después de la gran acogida que ha tenido. Plen-sa ha cedido la escultura a Barcelona por 8 años. ● EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

33000

4140

Diario

105 CM² - 11%

271 €

47

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 21: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

’Carmela’ permanecer;~en BarcelonaI BARCELONA I La escultura’Carmela’, del barcelon6sJaume Plensa, permane-cer~i ante el Palau de laMdsica Catalana, despu6sdel acuerdo entre el ayun-tamiento de Barcelona y elartista, que la ha cedido endep6sito gratuito y tempo-ral por un periodo de ochoafios, renovable.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GUIA

88000

9286

Diario

84 CM² - 10%

410 €

48

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 22: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

EL PUNT AVUIDILLUNS, 24 D’OCTUBRE DEL 201634 | Apunts |

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande Solucions d’ahir

Encreuats (8.716)( )M O D E S R E C A C E I GU L U L A D A A B O N A RN I E L L A R A A C C I OT O M D I N A T A L CA S T A N A S I I O N SR A T A E G A R E N C AE O B E S A A M A C EM A T A R F A D A T R I

E S C A L A R E D U E NO R A L I E S B A T AP A O R R H O A T I AA C I P O A L E R A C UL I A N A C A N N I A LS O T I L S R A P T O R A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.919)

Sudoku

1.CxPR! - PxC; 2.D5T + - R1A;3.T3A! - T2T; 4.D6C! - T2C;5.DxPT - AxA5C;6.T3CR - Abandonen

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

Horitzontals:1. Que fa de bon coure. Cantar una melodia en cor. 2. Faríem servir com calia. No sé si serà fi, però és d’una gran bellesa. 3. Excitaríem tota mena de pas-sions. És un home amb molt de camp per recórrer. 4. Dos de dos. Germà-nica que ho des-trueix tot sense cap necessitat. Tarannà altiu i arrogant. 5. Equivoqui el bon camí. Ens enut-jaríem molt amb la injusta situa-ció. 6. Color a ciutat italiana. Renillar, el cavall. Oca escuada. 7. Abat a mitges. Crida o pregó de l’autoritat. Treu foc pels queixals. Cim nevat. 8. La fi del món. Buidaré un recipient inclinant-lo. Divinitats femenines. 9. Alcohol que porta a l’embriaguesa. Lleva les dents d’un animal. 10. Esport a cops de puny. Set ben barrejats. Quin pal de bandera. 11. Metall preciós. Oferir en home-natge. No funciona sense fletxes. 12. Prefix que val deu. Líder espiritual musulmà. Prometo sobre la Bíblia. 13. Garbells grossos. Menjarem faves fins a no poder més. 14. Antiga moneda de billó encunya-da a Perpinyà. Cosset de roba blanca.

Verticals: 1. Cops donats amb la cua. El fill del meu nebot. 2. Una que té la pro-pietat de cremar. Es guanya la vida a les places. 3. Avi capicua. Part de la vora d’una fus-ta en què s’ha dis-minuït gruix. Cen-túries de romans. 4. No permetin separar-se dues coses unides. Camps sembrats de blat. 5. Escol-tarà el discurs polític. Mantin-gué a flor d’aigua. Pinta de tres pues. M’ho conec bé. 6. La més noble dels escacs. Donà la seva adhesió o consen-

timent. Angle recte. 7. La dada matemàtica que es troba al bell mig. Peix similar a la truita de riu. 8. De cera. Vell llop de mar. Preu a pagar als segres-tadors. 9. Sistema operatiu. Matollars de brucs i falgueres. Company de l’ànima. 10. Tornar a posar en bon estat. Donar. L’àzim és l’hòstia. 11. Si no vols pols no hi vagis. Molt empipades. Un bon home, en Joan. 12. S’estirà al llit. Fabulós monstre mig home i mig cavall. 13. Ratifico en el càrrec. Van ser membres actius d’ETA. 14. Perill que només els valents acaren. La de barrets, un prostí-bul. Conjunt de la gran majoria.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.717) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.920)

Blanques juguen i taules. L’exempled’avui és un estudi del compositor de finalsE. Pogosjanz. El va crear a l’any 1982 i lesblanques, amb només el seu rei,aconsegueixen un meritós empat.

� ��� �� � � �

� � � �� � � �

� � � �� � � �

� � � �� �����

BARCELONA20.00 MÚSICA‘Micro obert’. El ClubCronopios (c/Ferlandina,16) ofereix un vespre demicròfon obert per conèi-xer propostes noves.

BARCELONA20.30 CONCERTHomenatgen BruceLundvall. Chucho Valdési Joe Lovano Quintet ofe-reixen a la Sala Barts elseu millor jazz en home-natge al seu amic Lund-vall.

L’agenda

Reten homenatge a Paco de LucíaBARCELONA21.00 CONCERTEl Palau de la Música ofereix la fusió de guitarra idansa flamenca per homenatjar Paco de Lucía.

La seva esposa, M. Teresa Barenys; fi lls, Elisenda i Oriol; néts, Bernat i Eloi;cunyats i tota la família ho fan saber als seus amics i coneguts i els demanen

que el tinguin present en el seu record.La cerimònia tindrà lloc avui, dia 24 d’octubre, a la 1 del migdia al Tanatori Les Corts.

Va morir a Barcelona, a l’edat de 88 anys,el dia 22 d’octubre del 2016.

Ramon Clop i Grifell

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

130000

23138

Diario

128 CM² - 12%

821 €

34

España

24 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 23: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

Viernes, 14 de octubre No acaba aquí la historia

«¡Vaya tertulia literaria! Aquí no se habla más que de política», se queja uno de los habituales del Savanna. Y ciertamente eso hacemos, y a gritos, como buenos españoles. Menos mal que a estas horas en el Savanna, un local de copas que se anima a partir de las once, solo estamos nosotros y Hugo, el camarero. –Tienes razón. Hablemos un poco de literatura. ¿Recordáis aquel poema de Quevedo contra el Conde-Duque de Olivares? Comienza con unos ver-sos famosos: «No he de callar, por más que con el dedo / ya tocando los la-bios, ya la frente, / silencio avises o amaneces miedo». Parece que esa sá-tira se lo encontró el rey bajo su ser-villeta un día al ir a comer. Si las co-sas salen como está previsto, el do-mingo 23, cuando se reúne el cóncla-ve del PSOE para oficializar la trai-ción, Javier Fernández se va encon-trar sobre la mesa un poema de Ángel González, ‘Entreacto’. Para burlar la censura, habló del franquismo como del entreacto en una obra de teatro. No acababa la historia con la dicta-dura, no acaba con la conjura a favor de Rajoy. –¿Y por qué no nos recitas el poema? Seguro que te lo sabes de memoria. –Lo busco en el teléfono y os lo leo. Dicen así los versos que el enterra-dor de su partido se va a encontrar bajo la servilleta: «No acaba aquí la historia. / Esto es solo /una pequeña pausa para que descansemos. / Has-ta ahora hemos visto / varias escenas rápidas que preludiaban muerte, / conocemos el rostro de ciertos per-sonajes / y sabemos / algo que inclu-so mucho de ellos ignoran: / el mó-vil / de la traición y el nombre / de quien la hizo. / Nada definitivo ocu-rrió todavía, / pero / la desesperación está nítidamente / dibujada, y los in-térpretes / intentan evitar el rigor del destino / poniendo / demasiado calor en sus apelaciones / a la Patria, la Banca y el Partido. / Con ellas di-simulan / su cobardía, / el terror que dirige / sus movimientos en el esce-nario». –Pues me parece que eres demasia-do optimista. A partir de ese golpe de mano, el PSOE será como Foro en As-turias: si quiere salvar algún mueble tendrá que ir a las siguientes eleccio-nes de la mano del PP al grito de «que vienen los independentistas». –No seré yo quien lo lamente. Un partido que traiciona a sus votantes (y algún día se sabrá por qué: no to-dos han sido tontos útiles), no me-rece seguir existiendo. –Siempre nos quedará Miquel Iceta. –Si no es el único que resiste, toda-vía puede haber salvación para el par-tido. Un próximo congreso federal pondrá a los traidores donde se me-recen, junto a Tamayo.

Tiene razón Ángel González. La historia continúa. No acaba con el contubernio del domingo, aunque

se salgan con la suya. Si no hay elec-ciones en diciembre (como sería obli-gado: el congreso ya no representa la voluntad de los electores), los cons-piradores ganan un año más de vida parlamentaria. Un año o quizá dos. Luego los votantes humillados les darán la patada en el trasero que se merecen.

Sábado, 15 de octubre Vergüenza ajena

Francisco Puig, colaborar de Cela, en un homenaje al Nobel cuenta lo si-guiente: –Un día me invitó a comer con otros ayudantes. A nosotros nos dio sopa de fideos mientras, con pretexto de no sé qué régimen, él comía carísi-mos manjares importados. Luego nos dijo que subiéramos a su cuarto para acompañarle a ver la televisión. Nos sentamos en unos taburetes frente al televisor. Entró en el baño, salió completamente desnudo y dando un alarido de satisfacción se tumbó so-bre la cama. En lugar de la serie ha-bitual de los lunes, ‘Los intocables’, transmitían un concierto desde el Palau de la Música. El futuro Nobel cogió de inmediato el teléfono: «Ma-nolo, ¿qué tontería es esta? A mí la única música que me gusta es, como decía don Pío Baroja, la del pregone-ro». A poco de colgar el teléfono, un texto en la pantalla anunciaba que, por falta de fluido eléctrico en la cen-tral de Montjuic, pasaban a ofrecer la programación habitual. No hace falta decir que Manolo era Manuel Fraga Iribarne, ministro de Informa-ción y Turismo.

Domingo, 16 de octubre Las ilusiones perdidas

–Me ha gustado mucho el cuento ese del manuscrito de Pumarín que cuen-tas hoy en el periódico. –No es un cuento. –Pues entonces has puesto en peli-gro al dueño de la panadería. Habrá mucha gente dispuesta a asaltar su casa para robarle. Por esos papeles cualquier coleccionista pagará lo que le piden. –No la Biblioteca Nacional, que los rechazó de inmediato «porque care-cían de presupuesto». Podían haber-se tomado al menos la molestia de examinarlos. Yo lo hice y si luego me olvidé de contarlo fue porque estos días ando obsesionado con la auto-voladura del PSOE. –Eso es algo que solo te interesa a ti. «Truéquese en risa mi dolor profun-do. / Que haya un partido menos, ¿importa al mundo?». Cuenta, viste el manuscrito y… –Me bastaron cinco minutos para descubrir: primero, que la ortografía y la caligrafía se correspondían con el siglo XIX o principios del XX; se-gundo, que no parecía ser el manus-crito que Bécquer entregó a Gonzá-lez Bravo por la pobreza de los mate-

riales y las correcciones; tercero, que no era un borrador porque las tacha-duras se correspondían con errores habituales de un copista (del «aque-llas» el verso 5 de ‘Volverán las oscu-ras golondrinas’ saltaba al «aquellas» del verso 7 y luego tachaba lo escri-to al darse cuenta del error); y cuar-to, que no podía ser de Bécquer por-que el orden de las rimas era el de la edición de 1871, obra de sus amigos y no del autor, como acredita el Li-bro de los gorriones. El dueño quedó tan desilusionado como yo; seguro que lamenta habérmelo enseñado. Hasta entonces conservaba alguna esperanza.

Lunes, 17 de octubre La musa popular

A la puerta de una sidrería de la ca-lle Gascona, unos estudiantes se en-tretenían parodiando a gritos los

versos de un viejo romance: «Pedro Sánchez, Pedro Sánchez, / no digas que no te aviso, / que de dentro de Vetusta / un alevoso ha salido. / Llá-mase Javier Fernández, / de Fernán-dez Villa hijo. / Si gran traidor fue el mentor, / mayor es el protegido…».

Martes, 18 de octubre No es no

Escucho a mi político favorito en un enésimo intento de justificar lo in-justificable: «Quizá fuimos dema-siado lejos con el no. Yo confiaba en que no hubiera que llegar a estos ex-tremos, en que el no es no se con-virtiera pronto en un de entrada no y todos tenemos en la memoria lo que eso significa».

Todos menos él, parece. En la OTAN nos metió Calvo Sotelo sin consultar con los españoles. Cierto

que el «de entrada no» (o sea, «en principio no») de los socialistas se convirtió en un sí a la OTAN cuan-do llegaron al poder, pero ese cam-bio fue refrendado por los ciudada-nos en un reñido referéndum.

Javier Fernández, si no hubiera perdido la memoria como su men-tor Fernández Villa, debería seguir el ejemplo y consultar a la militan-cia, pero él prefiere bajarse los pan-talones sin contrapartida. Y que el PP nos dé por salva sea la parte a to-dos.

Miércoles, 19 de octubre Ni está ni se le espera

No he hablado del Nobel a Bob Dylan porque a quien se lo den o no me in-teresa tanto como a quien le den el Planeta. Recuerdo una frase de Be-nítez Reyes: «El Nobel es un premio que dan unos académicos suecos y la gente piensa que lo da el Espíritu San-to».

Por eso me ha divertido mucho la noticia de hoy. Bob Dylan ni siquie-ra ha cogido el teléfono a los suecos. ¡Bravo, tío! Los has puesto en su lu-gar. A ellos, tan acostumbrados a los emocionados y agradecidos balbu-ceos… Me imagino al cantante oyen-do sonar su móvil a horas intempes-tivas («Otra vez estos pesados de Oslo») y desconectándolo para que lo dejen en paz. Los ha puesto en su sitio. Ya ni el Nobel es lo que era. –¿Y por qué crees tú que se lo da-rían? –No tengo ni idea. Quizá porque es-taban hartos de tenerse que leer las obras de los ganadores. Con Dylan les basta escuchar cuatro canciones.

Jueves, 20 de octubre Nueva teoría política

El autobús lleva la radio encendida, según mala costumbre, y en un bo-letín de noticias escucho al presi-dente de la gestora encargada de al-terar el resultado electoral: «Lo de-mocrático es abstenerse para que no haya elecciones».

¡Lo democrático es impedir a toda costa, y caiga quien caiga (nunca me-jor dicho), que haya elecciones! Una frase como para grabar con letras de oro en una lápida en el Congreso.

Viernes, 21 de octubre Fin de régimen

Seguramente es legal, tan legal al menos como el encargo del rey a Primo de Rivera tras el pronuncia-miento de 1923. ¿Pero es legítimo un gobierno presidido por el mis-mo candidato y con el mismo pro-grama rechazado expresamente por las Cortes?

Temo que la amañada legislatu-ra que comenzará en unos días –dure un año, dos o incluso (si Fernández se empeña) cuatro– suponga un fin de régimen. Habrá que cruzar los de-dos para que Felipe VI tenga más suerte que Alfonso XIII, a quien el fraude a la democracia por el supues-to bien de España acabó llevándole al exilio.

Qué estafa

:: ALICIA VARELA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

155000

21367

Diario

885 CM² - 82%

4012 €

62

España

23 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 24: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

CINE

PROYECCIÓN DE LA PELÍCULA ‘DESPUÉS DE ESTO’ EN EL ALBÉITAR Dentro del ciclo habitual de ‘Cine de es-treno’ se proyectará a las 19:00 horas, en el Teatro El Albéitar, la película ‘Después de esto’ del director Magnus von Horn. El filme narra la historia de John, un joven que regresa a casa de su padre tras cum-plir una condena en un reformatorio, anhelando darle un nuevo comienzo a su vida. Sin embargo, en su comunidad no ha sido perdonado. La presencia de John saca lo peor de quienes le rodean y poco a poco una atmósfera malsana va tomando forma. La proyección tendrá lugar hoy do-mingo en El Albéitar, a las 19.00 horas.

FOTOGRAFÍA

VI MARATÓN FOTOGRÁFICO REINO DE LEÓN EN EL CORTE INGLÉS La Sala de ámbito Cultural de El Corte In-glés de León acoge la exposición VI mara-tón fotográfico Reino de León. Está orga-nizado por FOCUS, asociación de fotógra-fos leoneses, y es una cita obligatoria den-tro del circuito nacional de concursos fo-tográficos. Este evento fotográfico nació con la vocación de fusionar la fotografía con las tradiciones leonesas, que busca ensalzarlas y ponerlas en valor mediante este arte. Para esta sexta edición y supe-rando las anteriores, se ha contado con casi 400 fotografías pertenecientes a 89 fotógrafos.

MÚSICA

EL PIANISTA LUIS GRANÉ, EN EL CICLO DE JÓVENES MAES-TROS INTERNACIONALES El pianista Luis Grané participará el 29 de octubre en el X Ciclo de Jóvenes Maestros Internacionales, que organiza la Funda-ción Eutherpe. El concierto tendrá lugar en el Auditorio de León a las 20.30 horas. Avalado por la crítica como «un pianista en camino ejemplar», Luis Grané es uno de los nombres más buscados entre las promesas del panorama pianístico actual. Desde su debut en el Palau de la Música Catalana de Barcelona para Ibercamera , Luis Grané ha sido invitado a formar parte de festivales de gran reconoci-miento internacional.

ÓPERA

‘LA BOHÈME’ DE HENRI MURGER EN EL AUDITORIO La Bohème es una de las obras maestras de la ópera italiana. La pieza se basa en la novela ‘Escenas de la vida bohemia’, del autor francés Henri Murger. Giacomo Puc-cini encargó la adaptación teatral de los episodios de la novela a Luigi Illica y Giu-seppe Giacosa. Refleja la vida de los bohe-mios durante la primera mitad del siglo XIX en París. - Dirección musical: Martin Mázik - Dirección de escena: Roberta Mattelli - Dirección artística: Luis Miguel Lainz - Solistas, Coros y Orchesta de Opera 2001 Se pondrá en escena el 28 de octubre a las 21.00 horas.

POESÍA

‘UROGALLO, I FESTIVAL DE POESÍA EXPANDIDA’ ‘Urogallo, I festival de poesía expandida’ es un proyecto transformador, ecléctico e innovador donde la poesía, en cualquiera de sus manifestaciones, es protagonista absoluta. Con un total de once recitales, repartidos en once escenarios distintos de la ciudad, el programa del festival incluye seis estrenos de piezas realizadas de forma específica para este certamen. Del total de los espectáculos encontramos seis de producción local, frente a los cua-tro recitales de artistas foráneos. El vier-nes, 28 de octubre, Acéfalo Narciso Tea-tro estrenará Ser no representable en la Sala 6 del Musac, a las 18.15 horas.

LOS ‘IMPERDIBLES’ DE LA SEMANA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LEON

Semanal

183 CM² - 21%

352 €

29

España

23 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 25: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 23 D’OCTUBRE DEL 201638 | Apunts |

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

BARCELONA20.30 CONCERTConcert solidari. ElHarlem Jazz Club ofereixun concert solidari orga-nitzat per la Comissió Ca-talana d’Ajuda al Refu-giat.

SANT CUGATDEL VALLÈS12.00 POESIA‘El trànsit de la llum’. ElFestival Nacional de Poe-sia de Sant Cugat s’acabaamb un recital poètic alCeller Modernista.

BARCELONA12.00/17.30 TEATRE‘Almazuela’. Al saT! (c/de Neopàtria, 54) s’hi pre-senta aquest espectacleteatral en què el món oní-ric i la fantasia en són elsprotagonistes.

BARCELONA18.00 TEATRE‘Nine. Les dones deGuido Contini’. El TeatreEòlia ofereix aquesta ver-sió concert de l’espectaclede Broadway dels anys 70dirigida per David Pintó.

L’agenda

Barreja d’òpera i flamencL’humor de Ramon LSDBARCELONA19.00 MONÒLEGL’humorista es riu de la ridiculesa humana a 100maneras de parecer imbecil, al Llantiol Cafè Teatre.

BARCELONA21.30 MÚSICAEl Palau de la Música ofereix Historia de un amor,una fusió entre lírica i flamenc.

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande

Horitzontals:1. Usos passat-gers segons els moments o èpo-ques. Acció que investiga un possible crim. 2. Udolada, també. Inscriure en un compte corrent una partida a favor d’algú. 3. Farà buits en un metall omplint-los amb esmalt negre. És un fet d’armes. 4. Un volum d’alguna enciclopèdia. Dit sense falangeta. De la ciutat bra-silera on va néi-xer. De cera. 5. Arsènic. Toix, talòs. Àtom ben carregats. 6. De claveguera o de biblioteca. Nascuda a l’antiga Terrassa. 7. Mijans de mes. Passada de quilos. Estima la dida. Cedir sense badar boca. 8. Incomplir el cinquè manament. Una dona encantadora. Prefix que val tres. 9. Pujaré de càrrec a l’empresa. Porten posat al damunt. 10. Mig orfe. Fereixi el braç de l’ocell. Es treu les puces de sobre. Cim nevat. 11. Por que arriba de lluny. Camí de Rhodèsia. Incita el foc a seguir cremant. 12. Aquí mateix. Banc dels càntirs. Coure al labora-tori. 13. Planta enfiladissa. Contracció casolana. Covador. 14. Insignificants, que són ben poca cosa. Dit de la persona que comet un rapte.

Verticals: 1. Cavalcarem a bon pas dalt del cavall. Minerals amorfs amb quantitats varia-bles d’aigua. 2. Plena d’oli. Expo-sició a l’acció quí-mica de l’aire. 3. Portem o menem alguna cosa. Ja no hi falta ningú. Marejat fins a tenir nàusees. 4. Tercer en discòr-dia. Camp ideal per als fumadors. Gairebé ja és de nit. 5. Satisfà el que resta a pagar. Zona d’eres. Deli-mita la porteria. 6. Esveltes paren-tes dels cérvols. Beneit rosegador dormilega. Sofre.

7. Capicua estrany. Subjecta fortament amb la mà. La muda. 8. A la dreta del pare. Petita badia. Ple d’intersticis o arèoles. 9. Marges de la carretera. Força empipades. Nena sense principis. 10. Fa caure el pare prior. Consonant del tema. Local amb molta barra. Por a la riquesa. 11. Alcaloide euforitzant. Ubicant un document en el temps. 12. Faig que resti agafat entre coses que tendeixen a tocar-se. Joc de cartes anàleg a la bescambrilla. Iot sense popa. 13. Avi. S’usa en la fabricació de botons. Fa mala cara. 14. De raça mongòlica. Estri per fer feina. Mula decapitada.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.716) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.919)

Blanques juguen i guanyen. En aquestacomplicada posició si va arribar en lapartida Korchnoi – Udovic, Iugoslàvia 1967on Korchmoi, especulant amb la feblesituació del rei adversari, es va imposar.

� ��� �������

��� ������

� � � �� � � ��� � ���� � � �

Solucions d’ahir

Encreuats (8.715)( )P I S C A R O V I F E R AA V A L U A R I R I S E ML A C O B A B A I A M IP A S P I R A T S P I CI S C U A B I O F A GT O M A R T A C O M FE C A G A R L A N T C EN I M B A R I A A I R A R

A B O R D A F R A U SC L A C A D I A R G A SA S A R D O R A P I L AR A T I A R A N U R LP O R G A A D A P T A N TA R T E L L A N I S S O S

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.918)

Sudoku

1…A8D; 2.T7A + - DxT;3.CxD - T7AD +; 4.R3C - P5T+;5.R2T - T7TR!; 6.R1C - T8T!;7. Abandonen.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

130000

26093

Diario

268 CM² - 25%

2052 €

38

España

23 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 26: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

LA ENTREVISTA

CANTAUTORA. Hubo un tiempo, recién llegada a Madrid, en que su estado de soledad se notaba en sus letras; ahora, que todo le sale bien, son distintas

ROZALÉN

«POR PRIMERA VEZ

HABÍA MUCHA ILUSIÓN

DE LOS JÓVENES EN LA

POLÍTICA Y VEO QUE

SE ESTÁ APAGANDO»

llas primeras canciones tengo ese deseo de que las cosas vayan me-jor. Son muy especiales para mí. Aunque también lo es, por ejem-plo la de «Mi fe», de este último disco, que es una pérdida total de creencia en la humanidad. Es una canción como muy triste. Me pasó algo muy especial cuando la com-puse. A cada frase tenía que dejar la guitarra y llorar… El estribillo dice “quiero que vuelva mi fe en ti”. Estoy hablando de las perso-nas, no de ningún Dios. Y cada vez que la canto pienso en eso, en que me vuelva la ilusión de cuando era más niña y confi aba en todo el mundo y lo veía todo de color».

Miro a los ojos profundos de Rozalén con curiosidad. ¿Tal vez se ha sentido traicionada perso-nalmente? «Hablo de algo más global. De estar comiendo y ver en las noticias lo que pasa en el mundo y no quiero creérmelo. De ahí es de donde sale esa pérdida de fe»., explica. Buen momento para hablar de política, que sé que le gusta: «Es que aunque el amor y el desamor sean lo que mueve el mundo y lo que con más te sale

escribir, porque siempre estás sufriendo o amando, creo que también hay que hacer canciones que ayuden a vivir otras cosas». O sea, que igual le da por cantarle las cuarenta a los políticos que tanto tardan en ponerse de acuerdo… «Pero, ¡qué vamos a decir, si todos pensamos lo mismo! Hasta ellos». Claro, pero ellos no cantan. Y no estaría de más ponerle música a este asunto. «Desde luego. Y si además lo acompañas con un poco de humor e ironía a la hora de escribir, mejor. A mí lo de los carnavales de Cádiz y todo eso me parece ideal. Aunque te diré que hay algo que me parece muy triste de todo esto y es que, por primera vez, había mucha ilusión entre los jóvenes en la política y ahora noto que se está apagando. Porque, claro, es normal que se desinfl en cuando parecía que las cosas iban a cambiar o que iba a haber más opiniones. Y ya estamos otra vez en las mismas. Eso quiere decir que las cosas no han funcionado y a mí eso me pone muy triste».

Cambiemos de tema, entonces, para alegrarnos, y volvamos a la carrera musical de Rozalén, digna de celebración. «Si algo tengo que celebrar es que nunca me falte la inspiración. Mientras haya can-ciones y vivencias, todo lo demás estará a salvo», concluye.

viene al galgo. «Mi madre es una súper artista y, aunque al principio le cuesta arrancar, una vez que lo hace ya no la para nadie. Ella fue quien me apuntó a tocar instru-mentos a los 7 años y le encanta la música. Así que yo creo que es feliz con ésto desde el primer momen-to». Cuando dice «ésto» se refi ere Rozalén a su carrera musical. Por-que su padre, hasta que no acabó la carrera de Psicología no estuvo a gusto. Y luego, cuando la empezó a ver en los escenarios se asustó un poco... «Como todos los padres, sí. No lo veía claro. Pero luego cam-bió. Fue cuando vino a verme a la sala Galileo, que estaba llena. Se quedó pensativo y me dijo: “Toda esta gente no es tu amiga…” Y pensó: “Ah vale, es que no sólo van amigos a verla, es que hay gente que ha pagado por venir…” A partir de ahí se convirtió en mi fan “number one”, e incluso creo que es el que más está disfrutando».

Tanto, que hasta compra discos y discos sin parar. «Sí –confi rma riéndose–, le tengo que decir: “¡papá, por favor, deja de comprar discos, que vamos a llegar al de oro sólo con los que compras tú!». Rozalén me habla con una sonrisa cómplice, como si en vez de estar haciendo una entrevista hubiéra-mos quedado a tomar un café. Veo que me mira a los ojos y que, como todos los grandes cantautores, aprovecha hasta las conversacio-nes de la máquina del café para sus composiciones. Le pregunto cuánto de su carrera de Psicología y de sus lecturas hay en sus letras. «Estudiar y leer te hace crecer a todos los niveles. Y encima, si es con psicología, que es el estudio de la mente humana, pues más aún. Así que no sólo me ayuda en lo que describo sino también a afrontar las cosas. Además, des-pués de estudiar Psicología hice Músicoterapia. Estuve 8 años es-tudiando y, de paso, compren-diendo por qué los acordes mayo-res provocan alegría y los menores tristeza… Y todo me ha ayudado y me sigue ayudando. De hecho, sigo leyendo mucho», cuenta.

No es raro, porque, además de lo que le gusta leer, es que no tiene tele, así que… «Hay muchos pro-gramas que me gustan y los veo por internet, a la carta, pero leo el periódico, escucho mucha radio y… Es que antes, cuando llegaba un poco cansada ponía lo que fuera y ahora, sin tele, siento que estoy ganando tiempo». Tiempo ganado y tiempos que cambian. Los que vive ahora Rozalén no son los mismos. Ahora todo le sale bien. Por eso, sus letras son distin-tas. «Es verdad. Cuando estaba recién llegada a Madrid y no me salían las cosas, me sentí sola en la ciudad más poblada del país. Y es verdad que cuando canto aque-

C uando conocí a Roza-lén acababa de arro-llarle el éxito. Su vi-deoclip «80 veces», traducido al lenguaje

de los signos, había recibido un millón de visitas y su disco «Con derecho a…» ya era de oro, pero su historia musical acababa de empezar. Ahora, tres años des-pués, tras reeditar «Quién me ha visto y quién me ve», en directo, se nota que es una artista ya conso-lidada. Sin embargo, sigue igual de sencilla, de cercana y de normal. Libre, diría yo. Justo como se sien-te en cualquier escenario. Incluso en el Palau de la Música catalana, donde el pasado junio ofreció quizá su concierto más emocio-nante y lo grabó para que quienes nos lo perdimos también pudié-ramos disfrutar de aquel día má-gico, en el que tuvo muy buenos compañeros de viaje, entre ellos su madre. «Hubo varias colabora-ciones, de Abel Pintos, El Kanka, Las Migas… y de mi madre en la copla “Y sin embargo te quiero”, que parecía improvisada».

Y tanto. Nadie se lo esperaba, aunque madre e hija repetían dúo tras el del Price y el del Teatro Circo de Albacete. Le pregunto si a su madre no le da no sé qué compar-tir escenario con su ya famosa hija y me entero de que de casta le

Marta

ROBLES

Rubén Mondelo

«MIENTRAS HAYACANCIONES Y

VIVENCIAS TODO LO DEMÁS ESTARÁ A SALVO»

PERSONAL E INTRANSFERIBLE

María de los Ángeles Rozalén Ortuño nació en Albacete en 1986. Está soltera. No tiene hijos, «pero ojalá que sea pronto, porque tengo muchas ganas». Se siente orgullosa «de poder decir cosas que ayuden a los demás». Se ríe con sus amigos, «que son muy graciosos», y llora «echándole un vistazo a cómo van las cosas en el mundo». A una isla desierta se llevaría «la guitarra». Su manía es «cantar siempre con una fl or» y su vicio, «morderse las uñas». Le fl ipa comer, «el cuchareo me vuelve loca», y le encanta «el vinico blanco». Y si volviera a nacer… «yo creo que he nacido para esto».

Domingo. 23 de octubre de 2016 • LA RAZÓN94 SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

249000

90123

Diario

1036 CM² - 100%

32438 €

94

España

23 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 27: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 22 OCTUBRE 2016

FLAMENC El guitarristaJesús Guerrero presenta avuiel seu primer àlbum dins delcicleMestres de la Guitarradel Palau de laMúsica. Elcomponen vuit temes propisi una versió del temaHurry,d’Hugo Fattoruso. Calma, amés de flamenc, rep influèn-cies del jazz i la música brasi-lera. En el disc hi han col·la-borat la Niña Pastori i MiguelPoveda, que estarà present alconcert. /C. Alonso

Poveda acompanyaJesúsGuerrero en elseudebut en solitari

ElGovern central dóna llumverda alspremisNacionals deCultura i al CervantesGUARDONS ElConsell deMinistres va aprovar ahir la celebra-ciódels premisNacionals deCultura i el premiCervantes, quehavienestat paralitzatsdesprésdel tancamentpressupostari del’Executiu.Espreveuqueel cost d’aquests certàmens sigui d’uns892.500euros. Fins almoment s’han repartit 5premisdels 22totals: el de cinema, el demillor tasca editorial, el de fomentde lalectura, el deperiodismecultural i el d’il·lustració. /Redacció

ElguitarristaJesúsGuerrero

PANORAMA

.

James Lockey, segon per la dreta, amb la resta de la banda

“Enaquest grupnohi ha egos,només gent gaudint de lamúsica”James Lockey, membre de Minor Victories,que avui actuen al Primavera Club

ENTREVISTA

ESTEBAN LINÉSBarcelona

El Primavera Club vacomençar a caminarahir i ofereix finsdiumenge una inten-sa descàrrega de gai-

rebé quaranta concerts, tota unapanoràmicade l’escena indie queve. El cicle, organitzat pels res-ponsables del Primavera Sound ique té lloc a les dues sales del’Apolo, així com al Centre Cul-tural Albareda, acosta algunes deles novetats internacionals quesonaran més els pròxims mesos,al costat d’alguna referència jaconsolidada. Entre aquestes últi-mes destaca el quartet MinorVictories (avui, Apolo, 0.00 h),un supergrup integrat per mem-bres deMogwai, Slowdive o Edi-tors. James Lockey, germà deJustin, veu i guitarrista proce-dent d’Editors, exerceix de bai-xista, és responsable de la impac-tant part visual dels seus con-certs i ell és qui explica les clausdel projecte.

Minor Victories és un pro-jecte amb futur?Absolutament, segons la mevaopinió. Quan vam decidir fer eldisc, compondre les cançons, en-viar-nos-les i finalment reunir-nos a l’estudi de gravació, l’únicaintenció era fer un àlbum, i prou.La bona sintonia que hi va haverdes del principi i un indubtablesentir-se a gust amb la música

Com va sorgir la idea ori-ginalment?Del meu germà Justin, que voliafer un disc diguem-ne que ambmolt de soroll i buscava el con-trapunt en una veu femeninaamb un to delicat. Ell i la Rachel[Goswell, veu de Slowdive] havi-en coincidit en alguns festivals ies coneixien; ella va posar veu aun tema, després van veure quenecessiten guitarres, i a travésd’ella va aterrar l’Stuart [Bra-ithwaite, guitarrista deMogwai],i així es va anar completant eldisc. Això sí, cadascú fent la sevapart des de casa seva, creant-la,gravant-la i enviant-la a cadascun

S U G G E R I M E N T S

Pauw. Combo holandèsa mig camí entre la psico-dèlia i el rock progressiu.Avui. La [2] de l’Apolo, 23 h

Lu Rois. La jove pianista deSabadell proposa boniquesbalades amarades de folkde cambra i minimalismeambiental.Avui. C.C. Albareda, 12 h

Porches. AaronMainemostrarà les virtuts delseu flamant àlbum Poll, enclau pop, house i r&b.Demà. Apolo, 22.15 h

que havia sortit ens va empènyera tirar endavant i a actuar endirecte.

Què té aquest projecte queno tinguin Mogwai, Editors...?Jo crec que no és un projectemillor o pitjor que els que femen els grups d’origen. És unacosa diferent, que possiblementno funcionaria en aquestesbandes. El més interessant i bo-nic, sense voler caure en la cursi-leria, és que aquest projecte el fagent realment encantadora, sen-se egos, i amb unes idees musi-cals realment bones. Per aixòcrec que Minor Victories tenenfutur.

dels altres membres del grup.Per tant, no havien coincidit

mai tots plegats fins el diaque van entrar a l’estudi degravació?Exactament, però això no va sercap problema, perquè tots conei-xíem el procés i ens fiàvem en lamúsica i l’habilitat de cadascundels altres. Els diferents trossosque feia cadascú passaven enmans dels altres, que hi incorpo-raven la seva part, i al final tot ar-ribava a en Justin, que era qui hoajuntava tot i es va encarregardels arranjaments musicals. Defet, la primera vegada que ensvam veure tots junts va ser elmarç passat, amb el primer as-saig per als concerts.

BobDylan retira del seuweb la frase ambquè reconeixia el Nobel de LiteraturaPREMIS El cantantBobDylanvaordenar retirar ahirdel seuweboficial la fraseambquèes reconeixia comapremiNobel deLiteraturad’aquest 2016.Ladesaparicióde la frasequeacompanyava lanotíciade l’apariciód’un llibreamb lletresde les seves can-çonsha tornat a sembrar elsdubtesde si anirà aEstocolmel 10dedesembrea recollir elguardó.Demoment continuasense trencar el silenci ni

atendre els intentsdeSaraDanius, secretàriapermanent,deposar-se encontacte ambell perdonar-li la notícia ofici-alment.A lapremsanord-americana s’especula siDylanes consideramésuncantautorqueunescriptor, cosaqueinclouria el premiat entre elsqui considerenque lamúsicanoés literatura, o si bé actuaambel seu tarannàhabitual ivolmarcar ell els seuspropisritmes. /Redacció

Patrocinador ProteProteProteProtrotProro ctorsctorstorsorsss Benefactor

TEATRE NACIONALDE CATALUNYA

#TNCdetothom2016 — 17

Una vedel clàespan

à

CE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

113 CM² - 10%

2800 €

38

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 28: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

El Auditorio de Cas Serres aco-geestesábado,apartirdelas.horas, el primer concierto en Ei-vissadelCorCarlitGospel, elmásantiguo de España en este estilo,cuyo germen parte de y quehatriunfadoenescenariostanexi-gentes como el Liceo de Barcelo-naoel Palaude laMúsica juntoalcoroWaltWhitman andThe SoulChildrenofChicago.

ElCorCarlitGospel reúnehas-tavocesyactuaráacompañadode piano, bajo y batería, e inter-pretará temasactualescomo ‘Do-n’t cry’,‘Jesus, what a wonderfulchild’, ‘Holy,holy,holy’o ‘Asimbo-nanga’,que forman parte del re-pertorio de los coros de gospelmás vanguardistas de los EstadosUnidos.

ElcorollegaaEivissadespuésdetriunfaralLiceodeBarcelonayderealizar tresconciertosenChicago,cuna del gospel. «Es un espectá-culo de gospel en estado puro,que surge del corazón, con au-tenticidad, sin barreras y con ge-nerosidad», aseguraAnnaRoqué,directora del Cor Carlit Gospel.«Somos un grupo especial que

hemos conseguido que más denoventapersonas tenganunmis-mo sentimiento y vibren en elmismo acorde. Esto hace que el

grupo tenga una fuerza que tras-lada directamente al público»,afirma Roqué.

El coro tiene una dilatadísima

trayectoriaenlaquehaactuadoenprácticamente todos losauditoriosde Catalunya y en encuentroscomoel festivalElsGransdelGos-

peloel InternationalFestivalofAd-ventandChristmasMusic.Ademásha protagonizado numerososcnciertos para causas solidarias,con organizaciones como MansUnides.

El concierto empezará a las.horas.Elpreciode lasentra-dasesdeanticipadaya ta-quilla. Las entradas anticipadasse pueden comprar a la segundaplanta del Consell de Eivissa, De-partamento de Cultura de a. horas, y en el aula del pri-merpisodelCentroSocioculturalde Cas Serres de a . horas.

REDACCIÓN EIVISSA

El auditorio de Cas Serres acogemañana el primer concierto en Eivissa del Cor Carlit Gospel, fundado en 1987�

Lasvocesmásantiguasdelgospel

El Cor Carlir Gospel, durante una actuación. CCG

«Hemos conseguido quemásde 90 personas tengan unmismo sentimiento y vibrenen elmismo acorde»

EL CONCIERTO

�Dirección: Anna Roqué.�Lugar:Auditorio de Cas Serres.�Fecha: Sábado,22 de octubre a las 20.30 horas.�Precio:8 € anticipada en el Departamento deCultura del Consell, 15 € en taquilla

COR CARLIT GOSPEL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

36000

4125

Diario

375 CM² - 39%

1091 €

36

España

21 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 29: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

12

CU[LATE EN UNAAZOTEA PRIVADABarcelona Rooftops organiza mtas porterrados. <<6Cu~nto espacio hay aqufarriba que no se usa?>>, se preguntan

i ahora mismo pasara por aqui el heli-c6ptero de Tulip~Ln, nadie desviarfa lacabeza. Todos miran el horizonte pa-nor~mico como si les esmvieransehando las tierras que acaban deredar. ~iiiGuau!!b>. Los brazos en jarra,como cuando se llega a la cima de unamontana. La respiraci6n agitacla des-pu~s de la escalada urbana: cinco pi-

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

490000

87909

Semanal

1080 CM² - 200%

38612 €

12-13

España

21 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 30: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

sos sin ascensor. Si, aquf lo de hacer un alto enmino se lo roman al pie de la letra.

El vecino de1 5~, Carmelo, ofrece a los visitantesagua e higos. Es la hzotea de un bloque tie la calle clela Blanquer|a. Hay sillas caseras y huellas ciom~sticasque te recuerdan que eres un intruso. ~.Eso qu~Juanjo interroga a los cinco visitantes como s~ fueraun examen sorpresa. Tiene pose de gu~a tudstico y la-bia de historiador. Lo es. ~Esto no es una clase magis-tral -se excusa-, es una actividad de ocio,~. ~,Eso qu~es?, sefiala el skyline. La torte blapfre, aciertan todosTambi~n se ve la torte Agbar, el biercat de1 Born...esa chimenea? ~Era la f~lbrica dela moneda~, respon-de Sandra dejando a todos con la boca abierta. ~Ten-go un marido que tiene cero orientaci6n -se jus~ificamir~ndolo-. Alg~ien tiene que llevarlo a casa~.

<~.Cu~tnto espacio hay aqui arnba que es de los re-

[email protected]/ Aria Sanche~

Vistas del hotel Yurbban,donde se cierra la rum conpanord mica y copa.

Otro terrado p~vado, enun edifido de la calle ~antPete M~sAIt. Casi se puedetocar el Palau de la M~sica.

La recaudaci6n va aparar a los vecinos,~Podria ser una salivapara comunidades conproblemas~,.

tll-Lo finico que se echade menos es que abranal pObIico n~s azoteas:solo hay un decena.

cinos y no se usa?,~. Lanza la preguntaretOrica Rita 6ual. Es una de las promo-toras de Barcelona Rooftops. colectivoque organiza estas rutas pot todo lo al-to. Su grito de guerra: ~qRecuperemoslas azoteas!~. Mira 6oogle Maps, pro-pone. El color que predomina es el de laarcilla roja de las azoteas. ~Solo yes te-rrados. Un mar de terrados vac~os~,, di-ce. ~<Os proponemos abrir las azoteas devuestras fincas~, alienta desde la web.

VERMUT Y CINE

Dos a,-fios lleva en marcha este proyecto.Ya han abierto al pdblico una decena deterrados. Empezaron montando talleresde collage, juegos, ahora organizan tresrutas (en inviemo, con vermut) y quie-ren hacer sesiones de cine.

<~Los terrados se crearon aqu[ enBarcelona-, explica Rita con deje dehistoriadora. Es profesora de disefio,aunque se nora que ha estudiado ar-qui~ectura. (¢Hace 30 afios que los te-rrados se dejaron de usar -afiade-. Peruantes eran comunitarios. Yo esto lo hevivido~, afiade. Tiene 59 afios

~qQu~ pasadab~. Es la reacci6n enmasa al ver la siguiente azotea. Casi sepuede tocar el Palau de la M0sica. Lavecina del 3-°, Eugenia, mira con dejerutinario. Vive aqui desde el 72. ~En-tonces no habfa este ruido de guiris -dice-. Esta ciudad se ha convertido en

un parque tem~.tico,,. Es la razdn p0r laque estas mtas solo admiten barcelo~neses. ~La genre de los terrados, sobretodo en el casco antiguo, no quiere tu-nstas*,, explica Rita. ~Yalos tenemos entodaspartes~ El dinero que se recaudava a parar a losvecinos. ~Hay gente que1o pasa real Esto podria ser una saIidapara comunidades con problemas,*

01tima parada de altura: hotel Yurb-ban. En el 8~ hay un letrero que indica~stairway to heavem, (escalera al cie-lol. Para ver el skyline de un vistazo ten-dr~as que set la nifia de El exorcista: lapanor~lmica es de 360 grados. Ha em-pezado a llover, pero nadie sa mueve.~Pasa mucho en los terrados -dice Ri-ta-: que la genre no se quiere ir,~. --

13

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

490000

87909

Semanal

1080 CM² - 200%

38612 €

12-13

España

21 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 31: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

� La exitosa formación catalana Cor Carlit Gospel fundada en 1988 actúamañana en elAuditorio deCas Serres

Una imagen del reciente éxito cosechado por el coro en el Liceo de Barcelona. � Foto: RAFA LÓPEZ

Paradaen Ibizatrastriunfaren ChicagoyBarcelona

MANU GON

Tras conseguir arrolladores éxitosrecientemente en el Liceu de Bar-celona y en tres conciertos ofreci-

dos en la ciudad norteamericana deChicago, mañana sábado el prestigiosoCoro Carlit Gospel aterriza en el audi-torio del Centro Sociocultural de CasSerres para ofrecer una actuación quecomenzará en torno a las 20.30 horas.

Esta formación se creó en el año1988 por lo que es el coro de gospelmás antiguo que hay en toda España.Actualmente está compuesta por no-venta cantantes, principalmente deCatalunya, aunque también tienenmiembros llegados del resto de Espa-ña, Europa y América. A lo largo desus años de carrera han editado cincotrabajos discográficos, 10è Aniversari(1998), Gospel Colors 15è Aniversari(2003), 15è Aniversari (2004), Directe alcor (2005), 20 anys fent gospel (2009), yel dvd grabado en directo durante elconcierto que ofrecieron en el Palau de

la Musica de Barcelona en el año 2012.Además, la banda, dirigida por su

fundadora, la pianista, violinista, flau-tista y cantante, Anna Roqué, ha ac-tuado en diversos espacios de la esce-na musical catalana como Luz de gas,el Teatre Nacional de Catalunya, el Pa-lau de la Musica o los auditorios deBarcelona y Tarragona. Igualmente,han ofrecido conciertos en Castilla yLeón y a nivel internacional en paísescomo Francia, Austria, Eslovaquia,Alemania y Estados Unidos, la cunadel gospel. Incluso han tenido la suer-te de contar en sus actuaciones con al-gunos de los grandes artistas de esteestilo musical como Stupendams, Mr.Blaze, Mónica Green, Jean-Paul Wato-bai, The Brotherhood Singers, RobertRay o Walt Whitman, estos dos últi-mos considerados como las grandes fi-guras de la música gospel contempo-ránea.

Así mismo, han llevado a cabo talle-res como el que celebraron en octubrede 2010 en Alemania junto a la forma-

ción Gospelchor Joyful Voices del di-rector Volker Mertens o los que handado durante los últimos tres años enChicago con el anteriormente citadoWalt Whitman.

El concierto de IbizaPara su actuación en Ibiza, el Coro

Carlit Gospel estará acompañado deun pianista, un bajista y un batería, ytodos juntos interpretarán temas ac-tuales como Do not cry de Guns N’Ro-ses, Jesus, what a wonderful child de Ma-riah Carey, el clásico del gospel Holy,holy, holy compuesto por John BacchusDykes o Asimbonanga, la canción deinspiración africana creada por JohnnyClegg & Savuka. Gracias a todo ello,Coro Carlit Gospel pretende ofrecer alos ibicencos «un espectáculo de gos-pel en estado puro, que surge del cora-zón, con autenticidad, sin barreras ycon generosidad».

El precio de las entradas es de 8 eu-ros si se adquieren de forma anticipa-da en la segunda planta del Consell

d’Eivissa, situado en la avenida de Es-paña de la ciudad de Ibiza, y en el aula9 del primer piso del Centro Sociocul-tural de Cas Serres de 17.00 a 19.30 ho-ras, y 15 euros si se compran en la ta-quilla el mismo día del concierto.

Concierto. La actuación del coro ca-talán Coro Carlit Gospel tendrá lugar ma-ñana sábado a las 20.30 horas en el au-ditorio del Centro Sociocultural de CasSerres en Ibiza. El precio de las entradases de 8 euros si se compran de formaanticipada en la segunda planta del Con-sell d’Eivissa, situado en la Avenida deEspaña de Vila, de 10.00 a 13.30 horas, yen el aula 9 del primer piso del CentroSociocultural de Cas Serres de 17.00 a19.30 horas, y de 15 euros si se compranel mismo día del concierto en la taquilladel auditorio.

L A C I T A

Periódico de Ibiza yFormentera Última Hora

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

165000

1603

Diario

869 CM² - 81%

1701 €

18

España

21 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 32: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

DESCONEXI0 N

Tuvo apenas 20 minutos para decidir si aceptaba ser el 130° presidentede la Generalitat. No estaba en ninguna quiniela, pero Artur Mas vio en61 al hombre que podia "desconecla r" Calalufia. Y Caries Puigdemont,

independentista convencido, recogi6 el guantc. MARTA SL_~REZ lc

pregunta pot la corrupci6n de su parlido, pot un Ejeculivo en manosde la CI ~P y si estaria dispuesto a ir a la cfirccl por el refcr6ndum.

dispuesto a it a la cfircel pot convocar unrctizrdndum tic independcncia cn Catalufia?

Si. Sefia una barbaridad democr~tl-ca inexplicable, pero no roy a renunciar ami compromiso con los ciudadanos.

il]ene usted la legitimidad politica ylegal de convocar esa consulta?

S[, en democracia las leyes no las ha-cen los tribunales, sino los parlamemos,

I)irecto. claro, contundente. Asi res-ponde Caries Puigdemont. Nos encon-tramos cn el Palau de la Gencralitat m~dia despubs de que impulse el ml~rdndum

soberanista anunciado pare septiembre de2017 que el Gobierno considera ilegal. Loha hecho con el apo.xo de sus socios de laCUP y los volos de su coalici6n Junts pdSi. que aglutina a su formaci6n la antiguaCDC. denmninada ahora Partit Dem6cra-ta Europeu Catalfi . ERC y otros movi-mientos partidarios de la independencia.

Su despacho es el de un hombre queparece querer recordarse a si mismo que sucargo tiene fecha de caducidad. Ni una tb-togmfia de su mujer. Maicela Topor. Ni undibujo de sus hija~ Magali y Mafia. Ni rastrode ol~jeto personal alguno en un espacio querespeta Io que se encontr6 al llegar y queest~i presidido, eso si. pot una gran banderade Catalufia. En los dice moses quc Ilcva alfrente del Govern. solo ha colgado una c,bmde Narcis Comadira en homena:je al pefio-dista ~rundense Caries Rahola. fusilado en1939 por [as tmpas fmnquistas tras escfibircn t’.4uamomivta a thvor de la dcmocracia.Catalufia yen contra de la pena de muertc.

La de Caries Puigdemont. nacido enAirier {(-iironal hace 53 afios, es la historiade un independentista de pfimera I’mrna-da "’Es may cohcrcnte. He visto genie asu alrededor que ha ido cambiando, peru 61

FOTOG~A~JA DE SOFIA MORO

siempre ha defendido el mismo discurso".confirma Xevi Xirgo, director de El PuntAvui .,, uno de sus mejores amigos desdequc coincidicron con 20 afios cn sus iniciosperiodisticos. El president es un catalanis-ta con punto extravaganle: "Cuando Ioniaque ira Madrid en vez de coger el puentea~reo aprovechaba los vuelos internaciona-los aunque fuesen m/is taros Ipor ejemploBruselas-Barcelona-Madrid I. Asi entraba ysalia pot la puelRa de los destinos interna-cionales v en lugar dd DNI. mostraba supasaportc", relatan Jordi Grau y AndreaMas en Pulgdemonl, el preaidem @KRLS{ P6rtic. 2016 ~.

El sfibado J de enero de _01( recibi6una Ilamada de AHur Mas cuando paseabacon sus hijas por Girona. la ciudad en la quegobemaba desde 201l como alcaide. Taro20 minutos para decidir si aceptaba set elnum’o pmffdem. El resaltado de la:~ eleccio-nes dcl 27 de scptiembre habia condenadoa Mas a depender de la CUP, que rechatz6investide. DeNa dimilir o convocar nuevosCO1YliCiOS. "’El presidente hizo un sacrificio

micnlo hubicra sido ~ma cobardia v eso no

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

126000

38838

Mensual

3240 CM² - 600%

113400 €

80-85

España

1 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 33: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

126000

38838

Mensual

3240 CM² - 600%

113400 €

80-85

España

1 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 34: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

126000

38838

Mensual

3240 CM² - 600%

113400 €

80-85

España

1 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 35: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

timido, que si no [hem pot su caracteristicopelo a Io heath, conseguiria pasar pot serun dpo normal, siempre ha destacado en suentorno pot ser un precursor de las nuewtstecnologias. Impaciente al posar peru sose-

perder su sentido del humor.Sefior presidente, la primera vez que

tecl@ la palabra "’Puigdemont", Googlcme sugiri6 de inmcdiato "Puigdemontluca"./,Ha Ilegado la hora de aclarar estagran duda?

(Pde) iPuede tirar de mi pelo si quime!

1o sd. Si hubiem sabido quc aqucl silbado meiban a proponer ser presidente (tie) hubierapasado por la peluqueria. Peru no sw unapersona tocada pot este tipo de varddad

Volviendo al ietbr~ndunl qae quiere

da en el Parlamento de Catalufia estar porencima de las actuales leyes?

pre estiln pot encima.

cjercer su cargo, para tenet ese Parlament.

20’!’,,, aunquc salga tin 100% a I:avor de [a in-dependencia, no nos sep, tiremos legitimadospare hacer nada. habremos perdido.

uigdemom Casamaj6Oli’~cras Ruiz PadrosaBallart Gaceran Toledo(solo su abuela Manue-la Ruiz, del municipiojienense de La Caroli-na. irrumpe en sus seisapellidos catalanes con

dos andalucesl es descendiente de los paste-lems de Can Cruus, una l~milia conocida cn~er. A los ocho afios inbwe~ cn el inlcma-do de Santa Mafia del Collell, en Garmtxa.Un tiempo de soledad que tal vez expliquesu carficter ensimismado. "’Afrontd a unaedad muy temprana la dureza de la vida y

chas horas en medio del bosque conmigomismo". A los 16 afios empez6 a compa-ginar sus estudios COil su primer lrabajo depedodista y dedicd muchos fines de sem~maa ayudar a su pad~ Xavier en la pa.rn,~z~eriu,Fue la dpoca en la que tocaba el bajo en elgmpo de rock Z~nit, "que INizmente dur6

politica. Primero como diputado de CiUy un al]o mils tarde como candidato a laAlcaldia de Girona despu6s de que el cabe-7a de [ista (’alIes Mascort renunciasc porvccibir ~lmcnazas dc muerte an6nimas. Enel Ayuntamiemo. entonces gobernado porel PSC. no qeron en 61 a un ri,qd peligroso."Adveni a ntis compafieros que sc Io Ioma-ran en scrio", rdata Alex Silez, exconceialy exdiputado del PSC. Y as[ rue. El1 2011gan6. "Ell la ciudad Hey6 adelame unapolitica de simbolos tremenda. Iz6 unabandera calalana gigante en la plaza de lahldependcncla y dcscolg6 la espafiola delconsistorio durante un tiempo con la excu-sa de que estaba en la tintoreria", recuerda.Pregumo a PuJgdenlonl si quemar una en-sefia e,; un aclo de vandalismo: -Si IoSi quiercs quc rcspcten tus simbolos debesrespctar los de los demfis".

Desde que es presidente, estil com’enci-do de que ha Ilegado el monlenlo de pisarel acclerador y "desconectar" a Catalufiadel resto de Espafia, que atraviesa pot unmomento de debilidad institucionaL

El Estado ya rebaj6 la consuha del9-N ell 2{)14 hasta conve~irla en un "’pro-

"ESTOY DISPUESTO A IR ALA CARCEL PERO SERIA UNA BARBARIDAD

DEMOCR {TICA INEXPLICABLE""~b so3, el 130 pwskh’nt de la Generali-

tat, instituci6n que naci6 en 1359. no es unmvcnto de la Carla Magna.

Ustcdcs quiercn crear [a estrttctura deun nuevo Estado sin saber si la ciudadaniaest~i a favor de la independencia.

Si Io sabemos: la geme quiere la in-dependencia, hay m~s partidarios qtlccontmrios, El 39’, contra el 48% de ciuda-danos, es el dato de las elecciones del 27de septiembre de 20[5. [En este cfilcu[o no

los volos de Catahmya Si Quc es Pot 11i deotras ~brmaciones como UDC].

bloqueo./.Le conviene con;’erlir el inde-

hay 72 diputados a Ihvor de la indepen-dencia, En 2012 bahia 14. Si se estfin equi-vocando, yo no les "~oy a distraer.

En su opini6n, ~,qu~ porcentaje de par-ticipaci6n tendria wdidez en su referdndum?

No seria inteligente fijarlo porque da-ria alas a la posibilidad de un boicot. Peroes evidenle que ,;i hay una pamicipaci6n del

poco porquc ha.~ quc mconocer que 6minosadolcsccntcs que haciamos ruido, aunquenos 1o pasfibamos muy bien", bromea. Elexpresidente del Ffitbol Club Barcelona. suamigo Joan Laporta. no es tan se’~em:di loca la guitarva de narices". Ell aquellosafios de mfisica, cstudios de Filologia } pc-riodismo, un accidente le cambi,5 [a ~.ida.

La noche del 25 de enem de 1983. con20 aflos, volvia a casa alas dos de la ma-drugada despu6s de trabajar. A la ahura dclmunicipio de Salt un trailer scle cru/6 cn lacarrctera. Qued6 malherido y el conductordel cami6n, en lugar de asistirl¢, se dio a lafuga. Los bombems le sacaron de alli. Elchoque le dej6. entre olras heridas, gravessecuelas end ojo izquierdo. Sc vio obligadoa comprar un cochc nuevo mientras segaiapagando el Seat Panda siniestrado. 1o que leforz6 a doblar tumos de tmbajo, a abando-nar la carrela y le permiti6 escaquearse dela mill. "Me di cuenta de quc la vida puedcdumr muy poco. Alli mismo decidi hacerlas cosas cuando tocan".

En 211/)6. Puigdemont dio el sahodel periodismo a sa verdadera pasidn: la

ccso participati,,o" sin mils. i,C6mo va acvitar que eso ocurra en 20177

,.Y qu6 Estado 1o harfi? Afin no hayGobiemo en Espafla. Nosotros lenemos unEjecutivo fuerte, una mayoria parlamenta-ria. till proyecto de pan y un cncargo ciu-dadano dam quc valllOS a cumplir.

iene un gabinete fuer-to? Ni siquicra sabc sila CUP apoyarfi suspresupues’,os.

Mi Gobierno

cuesti6n de confianza

cn la invcslidura, pot Io tanto me siento ma~sretbrzado, i,Cufintos votos ha tenido Rajoy?De momento ha mpelido elecciones.

/.Estil c6modo en manos de la CUP?Mils que cualldo nil pmiido paclaba

con el PE el partido de la corrupciGni,Que me dice de la presuma tmma de

financ~uci6n ilegal imputada a su paflido enla que est,i mvolucrado uno de sus tc~omros.Andmu Viloca, por los cobros dcl 3%? >

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

126000

38838

Mensual

3240 CM² - 600%

113400 €

80-85

España

1 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 36: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

Con’vergdncia pag6 su fianza.No conozco al detalle Ins procesos en

los quc cst~ involucrada gcntc dc mi [br-macidn. Si alguien ha hecho algo ilicito oilegal, que pague. Sea o no de mi pamdo.

Peru Viloca no es un militante de a

No, no. Ni ha borrado ordenadoresni ha pagado nada a nadi¢ ni herons tenidoun sistema de distfibucidn y blanqueo.

~Viloca se lucr6 de tb~ ma individual?Es que ni 61 ni ninguno de nosotros

se ha lucrado: nadic aqui sc ha compradoyates, morns, apanamentos en la CeMenya.ni conduce vehiculos de alia gamK..

Estfi usted describiendo ala 6mfiliaMillet dcl caso Palau. a los Pt0ol...

No. estamos hablando del t¢so~ro. Sialguien ha cobrado de comisiones ilegalesen CDC. que dnda cuentas por clio.

~.Qu6 opina del enriquecimiento de laFamilia Pujol?

Eso no tiene que ver con el partido.1o que haya hecho su ~amilia. son negociosal margen de Conve~4ncia y de la politica.

Se les acusil de haberse aprovechado,

una entrevista a su presidente: "Podriamospactar todo. Pot ejemplo: ]a pregunta, unat~zcha dil~rentc ala quc yo propongo Isep-tiembre de 2017]. los quolTom’ quc nos com-prometamos a fijar para considerar %lidoun resultado... Espafia podria hacer unao[~rla a ]0:4 catalanes a Calnbio de que 110 se

[una ofcrta de mayores competencias] comohizo David Cameron con Escocia. Tambi6npactar una momtoda para que, en el caso deque no se apoye la independencia, podamoshablar de volvcr a volar pasada una gcncra-cidn. Pero hablemos sin linens rojas".

"’Puigdi piensa que todo es posible siem-pre que se acnie con respeto, inteligencia ygenemsidad. Herons dejado aun lado el vic-timismo y ,,,amos de frente", dice Laporla.S~.ez apostilla: "’Caries es un convencido dela ruptura desde sus inicios, a diferencia deIo que le ocurri6 a Mas, que es un conversoa la causa independentista".

,’,Su antecesor ha intcntado tulclarlc?Aunque yo le diga que no, que es la

verdad, la gente no me creer£ Quien meconoce sabe que esto no es posible.

,;I.e han sube,;timado?

Sus hijas, que se estfin educando en catalfin.rumano, castellano l"con muy buenas no-Ins") e in~’s, siguen ~endo a l mismo colegiopflblico de siemprc.

sled. que tiene una

sabe qucsi Catalufiasaliera de Espafia noformaria parle de laUmdn Europea.

Europa no se,~/ ha posicionado off-

cialmente.Mire las declaraciones de Jos6 Ma-

nuel Durfio Barrmo, Viviane Reding. Joa-

- Son opiniones. Tr~.igame un dicta-men de la Comisidn Europea.

i, Cdmo se va a pronunciar oficial-mente sobre algo que no ha sucedido’?

no ticnc opinidnDigame q@ es set nacionalista.Depende de a quidn pregunte. Si es

"UNA COSA ES SI ES MOrtALQUE PUJOL NO DECLARASE UNAS CUEN3 I.S

’I’ OTRA SON SLS AS[NTOS FAMILIARES"Salvo Ofiol Pujol, ninguno de los cn-

causados ha estado nunca en el partido...Una cosa es si es moralmente reprobableque el presidente de la Generalitat no de-

familiarcs. Espcro quesi hart hecho algtmacosa real la paNten. Sin nin~na excepcidn.No les tengo que defender, pero tampocolengo que condenarles pot algo que no tienenada ver ni con mi pal~tido ni con Catalufla.

I pwsident ni el casode la familia Pujol niIns cobras del 3% ni elcaso Palau le parecen

/ corrupcidn cn su par-tido. 151 vi’~e persua-

/ dido de que tiene que¯ cumplir una misidnhisldrica. Su objctivo cs cclcbrar un rcl~rdn-dum si o si. Segi~n el exconc¢ial socialisia/~lex S~iez, es una persona "’desencantadacon Espafia, pero sabe cufil es su papel ins-iimcionar’. De ahi que tienda la mann aunacuerdo con Madrid. Puigdcmont tile cxpli-ca quc cuando haya nucvo Gobicmo pcdini

St, pero no me molcsla: yo siemprcsaco vcntaja de csto.

Fue elegido a dedo.No me gusta la forma, pero acabo de

superar una cuestidn de cnnfianza.i,Sc prcscntarfi ala rcclcccidn?No [tajante].Recordar6 esta respuesta.iQue no me voy a presentar, caramba!

Lo dice seguro. Es una idea comr, arti-da con su mnjer. Marcela Topor { Rumania.1977L a quien conoci6 en 1998 durante elFestival de Team Amateur de Girona, enel que elhl actuaba como actriz. Dos afios

tiene su ml personal y pmfesionar’, explicaPuigdemont. Fildloga y periodista, es unaconvencida independentista. Tiene un pm-grama cn El Punl Avui TV ycs cditora dclpefiddico (~;tahmia 71g~&(!’. un proyecto quepuso en marcha Puigdemont en 2004. Lalhmilia del pre.sktent sigue viviendo en SantJulifi de Ramis. a Ins ali~ems de Girona. Solo

sidcncia oficial dcl Palau de la Gcneralitat.

ficndc sus valorcs.-/,Y un nacionalista espmSol?

No. el espafiol tiene un Estado hege-mdnico que lo defiende. En Espafia todoel mundo es nacionalista y el Estado esbastantc cxpansivo cn la iInposicidn de cscnacionalismo.

I,Q@ opina de la dimisi6n forzada dePedro Sfinchez?

Fue un cspcct~iculo bochornoso y ek-,-cuentc de cuitl es la incapacidad de la poll-tica espafiola pant resolver complejidades.

i.Por q@ espafiola?Esto forma parle del sistema politico.

No es bucllo paia Espafia till PSOE cast

dcsaparccido. Y un Gobicrno. o cs [’ucrtc ono merece la penn. Es mi~s productivo paratodos una coalicidn entre el PP y el PSOE.

Dins allies de la entrcvista, la rneda deun camidn impacta contra el coche oficialde Puigdemont cuando vittiaba a Barcelo-na. La pericia de Esther, la conductora delos Mossos d’Esquadra, evita que el presi-denle sulYa ningtin dafio. Ya nada le h-ena.SU alIligo Xevi adqct’ie: %~.1 segllJl~ por sucamlno hasta el final", x

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

126000

38838

Mensual

3240 CM² - 600%

113400 €

80-85

España

1 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 37: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

126000

38838

Mensual

3240 CM² - 600%

113400 €

80-85

España

1 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 38: Orfeó Català | Orfeó Català - Recull de Premsa · 2019-02-07 · las caras de Mariona Carulla, presidenta del Palau, y Joan Oller, director general, eran un poema la ausencia

TV3-Telenotícies cap de setmana migdia

22-10-2016

Reportatge concert Palau 100, del divendres 21 d’octubre de 2016, amb l’Orquestra

Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons, amb l’estrena Fiat Lux

de Joan Guinjoan. La peça inclou declaracions del compositor. Minut 48:18 a 50:23.

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/telenoticies-cap-de-setmana-

migdia-22102016/video/5627177/