Recull de

Premsa

Agenda

Els Barcelona 4 Guitars tomensl Palau de ~a Mtlsica Catalana amb ’Versus’, un especta-cle on combinen la mdsicacl~ssica arab notes d’humor.E128 de maig i el 28 de juny.

tin !)~’S$~Fins e] 29 de maig la ciutat deTarragona rememora l’@pocaromana arab exposicions, fes-tes, fires gastron~miques i re-creacions en viu de corn era lavida en aquell temps.

E1Teatre Nac~_onal de Catalun-ya acuJJ fins a112 de juny ’V~c-tSna’, una h~st0fia d’srnor arabEmma Vilarasau, Pere Arqui-llu@, Jordi Boixaderas ~ Merc@Ar~inega, entre altres.

El popular imitador porta al’Auditori de Girona el seu da-rrer espectacle, ’15 arias no esnada’. Latre inte[preta fins a150 personatges en una horai mitja Dissabte, 4 de juny

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

1348000

194909

Semanal

153 CM² - 27%

3715 €

101

España

1 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Recomanem...Dansa. I després de Pina?per Carmen del Val

COMPRAR I BEURE40 anys de tapesper Carlos Orquín

E l destí d’Adam i Eva, segons que esllegeix entre les línies del llibredel Gènesi, era quedar-se eterna-

ment al paradís, en el qual hi havia totamena de béns de la terra i dels arbresfruiters, i l’arbre del saber, a més de l’al-tre, el del coneixement del bé i del mal,que els va ser prohibit. (Una altra cosa ésque els homes coneguin, després del pe-cat original, una aventura extra-ordinària, eròtica gairebé, practicant elsuns el bé i la majoria el mal.) El càstigque els va enviar Jahvè va consistir, perentrar de ple en la matèria d’aquest arti-cle, a viatjar: sortir del paradís, custodiatper l’arcàngel Miquel, i vagar eterna-ment. Per si aquest destí no hagués que-dat prou clar, Caín, en matar Abel songermà, va veure com Jahvè li estampavaun senyal al front, demanera que queda-va obligat, també, a vagar per sempreper la terra, amb el perill de ser occit pelprimer que el trobés, aturat, en un punto altre de la terra.

Tenint present que el Pentateuc vaser elaborat durant la transició del paleo-lític al neolític, convé recordar que l’ho-me de l’edat de la pedra vella havia deviatjar a la percaça d’aliment; per contra,l’home de l’edat de la pedra nova va esta-blir-se en llocs delimitats, va plantar ca-sa i horta, i va renunciar, així, a incórreren el vici, tan generalitzat avui, de viat-jar. En aquest sentit, la passió actual percórrer món s’hauria d’entendre com unretorn als costums del paleolític: semblaclar que la humanitat ha entrat en unagran involució d’ençà que hi ha avions,carreteres, trens i cotxes.

Gairebé no caldria que esmentéssimara el destí nòmada del poble jueu, queho és des dels exilis d’Egipte i deBabilònia i, per escreix, des de la guerrajueva al segle I: vet aquí una diàsporaque, contra la teoria que avui presentem,va donar al poble jueu una vigoria intel·-lectual molt superior a la que presentenels jueus d’ençà de la creació d’un estat.

Entre els moderns —si és permèsaquest anacronisme—, els romans, quees feien un tip de viatjar per raons deconquesta, van ser els més ferms ene-mics de l’art de viatjar: així ho llegimnomés d’encetar les Cartes a Lucili, deSèneca, en versió arqueològica de CarlesCardó: “Pel quem’escrius i pel que sento,concebo de tu bones esperances, car novagareges, ni t’amoïnes a canviar de lloc.Aquest bandeig és propi d’una ànimamalalta; una ànima ben ordenada dóna,com un dels primers senyals, el de poderfixar-se en un lloc i sojornar amb ellamateixa (...) No és enlloc qui és pertot”.

Horaci va encunyar la mateixa idea, queva fer fortuna a les lletres llatines: Co-elum non animummutant qui trans marecurrunt, és a dir, “canvien de clima elsqui viatgen, però no els canvia l’ànima”.Es tracta de la stabilitas loci, un altretòpic llatí, relatiu a la mateixa cosa. Lao-Tse, entre els antics, opinava que “sensesortir de casa pots conèixer el món sen-cer. Sense mirar per la finestra potsconèixer el Tao del cel (...) Per això el saviconeix sense viatjar, distingeix sense mi-rar, realitza una obra sense actuar”: vetaquí l’art que practicarà molts seglesmés tard monsieur Teste, criatura dePaul Valéry: no bellugar-se de casa i nofer-hi absolutament res, llevat de mirar-se una mà, com si fos la d’un altre.

Montaigne, com a bon deixeble delsestoics, detestava viatjar, encara que vaestar obligat a fer-ho. Edward Gibbonapreciava els viatges, però amb reserves,com llegim a les seves Memòries. Xavierde Maistre considerava que no hi havia

millor viatge que el que consistia a passe-jar-se per l’habitació, i escriure. Chester-ton, a la seva Autobiografia, deia que “elviatger veu el que veu; el turista veu allòque ha anat a veure”, distinció fonamen-tal, que desprestigia fins als fonamentsla tirada dels nostres dies a fer turisme.Baudelaire va escriure un vers magníficcontra la idea de viatjar: “Je hais lemouvement qui déplace les lignes”. Pave-se odiava desplaçar-se, com el tambéitalià Morandi —el pintor de botelles igots—, igual com Pessoa o Kavafis, que,un cop instal·lats a Lisboa i a Alexandriarespectivament, ja no se’n van moure.

En fi: les referències a l’abominaciódel viatjar són quasi interminables, tantcom ho és la nòmina dels qui les hanescrites, que són justament els escrip-tors i els filòsofs: una rara espècie huma-nadestinada, probablement, a desaparèi-xer, en benefici de les companyies decreuers, les d’aviació, la Renfe, la Seat i laFiat. I ara que hem esmentat aquestafàbrica d’automòbils italiana, recordemun altre proverbi llatí, molt avinent pelque fa a la tesi d’aquest article: Fiat lux,pereat mundus (de fet, Ferran I, arxiducd’Àustria, va dir “justícia”, o “veritat”, enlloc de “llum”), que es podria interpretar,esbiaixadament, com “hi hagi llum i veri-tat intel·lectual en la meva persona, i afer punyetes el món sencer”.

L a cultura de l’oci, l’ocupació del tempsque no es dedica al treball productiu,és un valor de presència creixent, una

mena de necessitat dominant, implacable: lacultura és lectura, ràdio, televisió, cinema,viatges, teatre, música, museus o esports, ésja gairebé tot. I així, gran part d’aquest oci,més de la que sovint pensem, s’identificaamb cultura, o amb activitats o amb produc-tes que porten aquesta etiqueta.

La cultura (amb cometes o sense, en cursi-va o en rodona, en majúscula o minúscula)no és un valor en alça: és un valor total, ésuna invasió dels espais dedicats a qualsevolfunció de la vida personal, comercial, civil opolítica. La Cultura, “cultura” o cultura és jagairebé tot, present a tot arreu, matèria d’ocii de negoci, de les vacances, de cada cap desetmana, objecte i ocasió de consum, funciócoberta de prestigi: hi ha res més prestigiós,més valuós, que un polític inaugurant unmuseu? En aquest món del negoci, l’oci cultu-ral és un valor creixent, qualsevol que siga laseua substància o realitat.

Si calen exemples d’aquesta associació,en posaré un de ben gros, un exemple em-blemàtic que de tant en tant algú vol imitar:a la ciutat de Las Vegas —capital mundial del’oci, si tal capitalitat existeix—, alguns delshotels casino més prestigiosos estan fets amanera de reproducció demonuments o am-bients antics, com ara palaus romans, pirà-mides egípcies o la plaça de San Marco deVenècia. Un d’ells, el Bellagio, conté una no-table col·lecció de pintura —clàssics mo-derns, autèntics— per al gaudi i con-templació dels clients de la casa. De maneraque vostè pot sopar en un restaurant del’hotel —gastronomia i vins francesos: cultu-ra superior— en presència d’un retrat deDora Maar de Picasso, d’unes banyistes deCézanne, unes ballarines de Dégas o elDiàleg dels insectes de Miró. I després, ja potcontinuar jugant a les màquines escurabu-txaques, per matar el temps lliure i per asse-gurar els beneficis de l’empresa que ha com-prat les pintures.

El negoci de l’oci va començar amb qua-tre mafiosos de segona fila en un lloc per-dut del desert, augmentà amb la granmàfia, amb els casinos i amb la passió deljoc, i esclata ara triomfant i universal ambl’afegit de la història de l’art, de la cultura.Com un lloc fascinant de pelegrinatge uni-versal, com una nova Roma feta, amb para-doxa novíssima, del joc d’atzar, de l’oci radi-cal i d’un immens simulacre de museu. Eltriomf de Trump és ja una realitat, i no solsa Las Vegas.

Dijous 26Coldplay. La banda liderada perChris Martin va començardimarts, a Niça, el tram europeude la seva gira mundial, iniciada al’Amèrica Llatina. S’estaran dosdies seguits a l’Estadi Olímpic perpresentar el seu últim disc, AHead Full Of Dreams, i ho fanamb un espectacle que promet ien el qual el públic s’ha d’implicar.Estadi Olímpic. Dies 26 i 27. 21.00

h (de 67 a 106 euros).

CocoRosie. L’estranya parella tor-na amb material nou,Heartache City, amb el qualtornen al so ingenu i imaginatiudels seus inicis. Apolo. 20.00 h(30 euros).

Duquende. El cantaor de Saba-dell presenta un espectacle ambCamarón i Paco de Lucia com a

inspiradors. Koitton Club. 21:30h(18 euros).

Alberto Cortez. El veterà can-tant argentí torna amb la gira Elregreso, una possibilitat de tor-nar a sentir tots els seus clàssics.Barts. 21.00 h (25 euros).

Divendres 27El Carpeta i Miguel Poveda. ElCarpeta és un bailaor sevillà de la

dinastia dels Farruco. En aquestespectacle, a més, tindrà la veude Poveda. Apolo. 20.00 h (25euros).

Dissabte 28The Slingshots. Una perspecti-va des de casa nostra del funk,del jazz i del soul en la seva caramés ballable. Proposta contagio-sa. Tindrà lloc al Jamboree. 21.30h (10-12 euros).

Dimarts 31

Stefano Bollani. Cicle de jazzitalià amb un pianista que trencanormes a la recerca del seu propiestil. Jamboree. Dies 31 i 1. 20.00 i22.00 h (22 euros).

Dimecres 1Primavera Sound. Benvingudaamb les actuacions de Suede, SrChinarro, Goats i Doble Pletina,entre d’altres als. Fòrum. A partirde 18.00 h (gratuït).

MISSALeonard BernsteinOrquestra Simfònica de Barcelo-na i Nacional de Catalunya (OBC)Director: Clark RundellL’Auditori de Barcelona27 (20.30 h), 28 (19 h) i 29 (11 h)Entre 10 i 56 euros

T ot en la Missa del llegen-dari compositor, pianis-ta i director d’orquestra

nord-americà Leonard Berns-tein (1918-1990) és monumen-tal i insòlit. No solament pelsefectius corals i orquestralsque demanda una obra defini-da com una “peça de teatre pera cantants, actors i ballarins” ique barreja gèneres tan disparscom el jazz, el rock i el bluesamb la música clàssica. Moltpoc programada a Espanya —esva estrenar a l’estiu de l’any2000 en els festivals de Santia-go de Compostel·la, Peralada iSagunt—, s’estrena a Barcelonaaquest cap de setmana a la salagran de L’Auditori; és una apos-ta personal del director ja-ponès Kazushi Ono —devot ad-mirador de Bernstein— per tan-car la temporada de l’Orques-tra Simfònica de Barcelona i Na-cional de Catalunya (OBC),però una sobtada malaltia l’haobligat a mantenir repòs i cedirla batuta a Clark Rundell, espe-cialista en música contem-porània.

La Missa reflecteix l’afinitatmahleriana de Bernstein, un co-lossal humanista de la músicadel segle XX que no va ser maicomprès com a compositor. Defet, l’obra és la història dels con-tinus dubtes que van acompa-nyar el seu procés creadorquan era un divo de la direccióorquestral, un solvent pianista,un divulgador de la músicacom no n’hi ha hagut altre —elsseus concerts televisius són en-cara una referència— i una per-

sonalitat molt influent pel seucarisma en l’evolució de la mú-sica americana del segle XX.

Bernstein va compondreaquesta partitura per encàrrecde Jacqueline Kennedy per a lainauguració, el 8 de setembrede 1971, del Kennedy Center forthe Performings Arts de Wa-shington. La vídua del presi-dent assassinat a Dallas el 1963volia una obra d’esperit conci-liador i forta càrrega espiritual:el compositor va pensar inicial-

ment en una missa d’estructu-ra tradicional, però aviat va des-cartar els límits convencionalsdel gènere. El resultat va seruna peça híbrida, rara i com-plexa en el seu desig d’unirjazz, rock, blues i música clàs-sica en la celebració d’unacerimònia religiosa en la qualels fidels es rebel·len, dubten ifins i tot carreguen contra Déu.

El famós compositor deWest Side Story va utilitzar enaquesta obra textos de la missa

llatina i altres d’elaborats perStephen Schwartz i per ell ma-teix, incorporant fins i tot unsversos que li va regalar Paul Si-mon. Encara que no va dirigirl’estrena, va portar al disc unaversió al capdavant de la ma-teixa companyia que va estre-nar la peça a Washington. El2003, el director nord-americàKent Nagano va gravar a Berlínuna versió amb el tenor JerryHadley com a celebrant i di-recció coral de Simon Halsey,

nou titular de l’Orfeó Català.L’obra, estructurada en 17

parts, no admet etiquetes, niper la seva insòlita combinacióde gèneres, a cavall entre l’ora-tori escènic, l’òpera, el concerto el musical americà, ni per ladescomunal plantilla que de-manda: un sacerdot celebrant,un nen soprano, solistes vocalspreenregistrats, cor simfònic,cor de carrer i conjunts de jazzi rock que intercanvien les se-ves energies amb una gran or-questra simfònica amb amplisdispositius de percussió.

Si l’estrena a Espanya va te-nir una rellevant dimensió tea-tral —un muntatge signat escè-nicament per Joan Ollé que,afortunadament, va fugir del’estètica del musicals de l’èpo-ca tipus Jesus Christ Superstar iHair, i musicalment per ÁngelGil-Ordóñez—, a L’Auditoriprendrà tot el seu valor ladimensió concertant de la parti-tura; al costat de la plantilla del’OBC, intervenen sota la batutade Rundell el baríton WilliamDazeley en la part del cele-brant, Bernat Rosés (nen solis-ta), una gran massa coral inte-grada per quatre formacions—els cors Madrigal i LiederCàmera, Cor de Teatre i el corinfantil Amics de la Unió—, unabanda de rock i jazz formadaper joves músics i professors del’Escola Superior de Música deCatalunya (ESMUC) i diversossolistes preenregistrats, comtambé alguns efectes especials.

E s va donar el cas que, quan jotraduïa les obres de William Sha-kespeare per a TV-3, sovint havia

d’anar a dormir de matinada per poderlliurar dos actes traduïts en vers cadames! Jo vivia aleshores davant del jardíd’un asil de vells on va aterrar en aquellsanys una mare superiora molt extrava-gant. Se li va acudir de comprar uns alta-veus immensos, que va col·locar al jardíjust al davant de la meva habitació. I ales sis del matí, a tot volum, començavena sonar oracions del tipus ¡Perdona a tupueblo señor!, i altres cançons estranyes,incloent-n’hi algunes de Bob Dylan a lo

divino; és a dir: amb lletres que parlavende Nostre Senyor i la Mare de Déu, canta-des amb accent argentí. I moltes vegadesque havia anat a dormir a les tres de lamatinada, em despertaven aquelles bar-baritats musicals d’un desafinament in-fernal que m’impedien continuar dor-mint. Al cap d’una setmana, vaig decidirtelefonar a la mare superiora per dema-nar-li que tingués compassió. “Señor”,em va respondre, “¡hay que alegrar lamañana!”. Em vaig quedar sense respos-ta. Van passar unes setmanes i torno atelefonar i la superiora em diu: “Usted loque quiere es que vayamos al infierno”. I

jo que li responc: “¿Yo, madre? De ningu-na de las maneras!” I ella: “Sí, porqueusted quiere que no recemos y, si no reza-mos, ¡iremos al infierno!”. Aquell diavaig entendre que, davant de la irracio-nalitat, no hi ha diàleg possible. I no vaigtenir més remei que dir-li: “Sí, madre,¡váyanse al infierno!” Van passar diesmés dies, i jo dormint tres hores cadanit. Altament desmillorat, encara vaig te-nir forces per anar a l’Ajuntament a de-nunciar aquella barbaritat. L’endemà ales sis de la matinada van venir amb unaparell per mesurar els decibels. Ho vanfer des de la meva habitació amb la fines-tra tancada i, tot i així, les monges tripli-caven els decibels. L’endemà el proble-ma estava resolt: els altaveus van callar.

Les negociacions frustrades dels par-tits polítics per formar govern m’han fetpensar unes quantes vegades amb la irra-cionalitat d’aquella monja extravagant.La impossibilitat de negociar és una al-

tra forma d’irracionalitat; però la irracio-nalitat que m’ha fet més gràcia és potserla menys important, però justament peraixò és encara més irracional i per aixòl’explico. Els partits que s’havien d’haverentès per pactar no es cansen de procla-mar un “no” rotund al referèndum. Noes pot acceptar un referèndum, diuen,“para romper España”. Però si justa-ment el referèndum serviria per tal queels independentistes reposessin durantuna bona temporada i ens deixessin tran-quils!

És una llàstima que a Espanya no hihagi un ajuntament supranacional permesurar els decibels de les beneiteries.Si de decibels es tracta, estic d’acord queels que fan més soroll es mereixen l’esti-rada d’orelles més forta. Però si no ho faNostre Senyor ni la Mare de Déu, hau-rem de continuar sofrint els decibels du-rant temps i temps. N’estic cansat. Sentoel desig de votar en blanc per reposar.

Les tapes van arribar a Barcelonaamb el Montesquiu als anys setan-ta. Això defensen els impulsorsd’aquest bar emblemàtic que fa 25anys va agafar el restaurador Ja-vier de las Muelas. Abans, però, elQuiu —així el coneixen molts— jaexistia com a celler de vins, peròno va ser fins a l’esmentada dèca-da quan a la nit barcelonina es vafer famós per la seva combinacióde cerveses i coses per picar. Avui,a les patates braves s’han sumatplats com la truita de gambetes, el

caçó assaonat, hamburguesetes,el bistec tàrtar de Wagyu i el tata-ki de tonyina. A més, ofereix unaextensa carta d’amanides, com lamexicana, la waldorf, la ceviche i la

burrata, entred’altres. El localté 270 metres, ihi ha dos espaisdiferenciats. Unprimer ambientdestinat a tapes iun altre a restau-rant. Durant totl’any, també s’hiafegeix una ter-rassa exterior.Horari: de di-lluns a diumenge

de 12.00 a 16.30 i de 19.00 h a24.00 h.

MontesquiuCarrer Mandri, 56. Barcelona

PROVOCACIONS

IrracionalitatsSalvador Oliva

MARGINALIA

Del viatjar com a càstig divíJordi Llovet

Concerts

A missa amb Leonard Bernstein

CARTES DE MÉS A PROP

Oci, negoci,culturaJoan F. Mira

Leonard Bernstein va compondre la seva Missa per encàrrec de Jacqueline Kennedy.

Escriptors i filòsofs comparteixen la seva abominació a viatjar. / albert garcia

Estimulant proposta la de ToniJodar amb la seva conferènciaballada I després de Pina, què? Dela mà de Jodar l’espectador co-neixerà la història recent de ladansa contemporània des de laperspectiva de la seva pròpia ex-periència, nascuda de la col·la-boració amb artistes de la talla deCesc Gelabert. (Mercat de lesFlors. 27 i 28 de maig, 20.30 h; 29de maig, 18 h. 10 euros.)

Javier Pérez Senz

Chesterton deia que“el viatger veu el que veu;el turista veu allòque ha anat a veure”

QUADERN Dijous, 26 de maig del 2016 A G E N D A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

119000

20657

Semanal

678 CM² - 60%

7650 €

7

España

26 Mayo, 2016

ORFEO CATALA

42 LAVANGUARDIA DIJOUS, 26MAIG 2016

L’obra d’Albert Roig inaugura demà el Festival Litteratum deMóra d’Ebre

I lapoesia es va fer teatre

CÉSAR RANGEL

Albert Roig amb les quatre actrius que interpretenCos, una obra que dóna veu a les dones

Albert Roig (Tortosa, 1959) és undels poetes contemporanis mésbons, del grup de pioners que vaportar la poesia catalana més enllàdel llibre.Enlasevaexploraciódelslímits de la poesia –performance,música, dansa– aposta ara per unainnovadora fusióambel teatre,unamanera d’anar també més enllàdels recitals. Teatre a partir de lapoesia és Cos, l’espectacle que faanys que prepara (al Palau Robertse’n va veure una versió) i que s’es-trena demà al Festival LitteratumdeMóra d’Ebre i que serà retrans-mès a les 22 hores per la Xarxa deTelevisionsLocals.Roig, cadavegadamés interessat

en el món teatral, dirigeix l’obracreada amb versos de VicentAndrésEstellés i deBlai Bonet i unpoema final de Miquel Bauçà (undels seusCants jubilosos, del 1987).Només hi ha uns quants poemessencers;elcosdeltextestàformat,ala manera d’un dj, d’un samplingd’aquells versos en què els dospoetes donen veu a les dones queparlen de menjar, sexe i amor,encarnades per les actrius AnnaBerenguer, del Coll; Bàrbara Ni-colau, de Manacor; Laura Gúbor,de Tortosa, i Lara Correa, de Bar-celona, amb Sandra Monfort can-tant i tocant la guitarra com a ho-menatge a Ovidi Montllor i TotiSoler. “És important que cadas-cuna s’expressi en la parla del seupoble, perquè cada lloc té la sevapròpia manera d’abordar l’amor oel sexe”,diuRoig .“Vaigcomençaratreballar l’obra

com si fos un concert de jazz, ambmoments corals i solos. El germenvaser laFedraquevaescriureEste-llés en versos alexandrins, inspi-rant-se en Racine. Una noia de po-ble, puta jove, que es casa amb unpagès vell, Teseu, de l’horta valen-ciana, per recuperar el seu bon

del barri xino i els gitanets del So-morrostro. “Jo era un nen de laguerra, un noi d’espines, que, alcostatde lamardeMondragó, por-tava fildepuaa lesentranyes”.Albert Roig creu que el teatre

pateix d’una falta de sensibilitatcrònicaper lapoesia, llevatdeJoanOllé (Coral romput) i uns quantsmés. “Cos –diu– és teatre, no poe-sia; teatre fet a partir de la preocu-pacióper laparaula.Arael teatreésmés cinematogràfic. A mi m’agra-

daria un dia fer una Tempesta deShakespeare interpretada per poe-tes,noperactors”.

Roig fuig tantde labuidaretòri-ca que sovint es camufla sota l’eti-queta avantguardista com de lapoesiaplanaicarrinclona.“Estellési Blai Bonet –diu– són poetes dra-màtics i apassionats; són els poetesdelcos,queparlende l’amor ielde-sigilapord’unamaneranuaiinèdi-ta en la poesia catalana, i regadaamb conyacs i ginebres, sense velsmoralistes ni idealitzadors. Un ensensenya no només les intimitats ilesamenitatsdel’home,sinótambéles de la dona. L’altre ens parlaobertament del jove, de l’homose-xualitat ide la llosade l’Esglésiaca-tòlica ide ladictaduraespanyola”.

Mentre arriba l’esperadíssimaobrad’AlbertRoig sobreRilke(Ga-làxia Gutenberg, setembre), demà,l’aperitiudeCosaMórad’Ebre.�

La peça teatralestà compostad’unamostrade versosd’Estellési Blai Bonet

Atreveix-te a pensar

Quan Josep Maria Esquirol vapublicar La resistencia íntima(Acantilado) no podia sospitarl’ingent nombre de lectors queestaven esperant, àvids, un lli-bre que expressés el seu disgustper com havia evolucionat elsistema i que, a més, els oferísuna via alternativa, amb la sevateoria de la proximitat, la sevacrítica a l’hegemonia creixentdels valors econòmics i de latecnociència –ara s’està reedi-tant l’obra pionera de LewisMunford–.Esquirol serà aquest vespre a

l’hotel Alma dialogant amb Ra-món Andrés, que ha escritobres essencials sobre música imística, i prepara per a Acanti-lado un assaig amb el títol Pen-sar y no caer, un llibre en què

clama per la urgència de recu-perar la necessitat de pensar, depensar el passat i més peremp-tòriament el present, de crearun fonament crític per tenir unpensament propi, lliure i infor-mat, i aspirar a una experiènciade vida més plena.El diàleg estarà obert a la in-

tervenció dels assistents. L’or-ganització adverteix que, atesesles dimensions de la sala, l’afo-rament és limitat.�

Emergències ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policia ............................................ 091Guàrdia civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona .............. 092Bombers de Barcelona .................... 080Informació carretera ......... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Manyans 24 h ................. 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Àltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciutat

L’ou com balla. Avui, diada deCorpus, se celebra a nombro-sos indrets de la ciutat aques-ta festa tradicional.http://lameva.barcelona.cat/

Tres campanyes per al control il’abolició de les armes. I Jorna-da Alfons Banda. Taula rodonaper conèixer les tres principalscampanyes de desarmament.Espai Francesca Bonnemaison.Sant Peremés Baix, 7 (19 h).

Puertos. Araca Tango presen-ta aquest recorregut per lamúsica del Riu de la Plata.Centre cívic Navas. Navas deTolosa, 312 (19 hores). Gratuït.

Los tres grandesmitos de lacultura científica. Conferènciade Carlos Kaiser.G.L.P. de Catalunya. Gran Via,617 (19.15 hores).

El Documental del Mes. Projec-ció del documental K2. Tocantel cel, d’Eliza Kubarska, Polò-nia, Regne Unit, Alemanya,2015, 72 minuts, VOSC.Centre cívic Fort Pienc. Plaça FortPienc, 4-5 (19.30 hores).

Bourbon Legends. Tres dies pera conèixer la història i elssecrets del Bourbon Jim Beami les últimes novetats de lafamília Beam Suntory.Palo Alto. Pellaires, 30-38 (avui,demà i dissabte, de 20 a 0.00hores). Inscripció a:www.bour-bonlegendsbarcelona.com

Jazz i tangos. Jordi Vilaró iJordi Vilaprinyó ofereixen unconcert de tangos d’AstorPiazzola.Centre cívic Cotxeres Borrell.Viladomat, 2-8 (20 hores).

DJ en directe. Sessió a càrrecde Josep Xortó, DJ Set JosepXortó i The Congosound.Arts Santa Mònica. Rambla, 7(20.30 hores). Gratuït.

Jam session. Concert del bai-xista Vic Moliner. Gratuït.Cafè del Conservatori del Liceu.Nou de la Rambla, 88 (21 h).

¿Y si? (Elravalésteatre). Re-presentació a càrrec de lacompanyia Toc Toc Theatre.Centre cívic Drassanes. Nou de laRambla, 43 (21 hores).

De sueños y pesadillas. Contesper a adults amb Las2enpun-toyBlanco. 3 euros.L’Astrolabi de Gràcia. Martínezde la Rosa, 14 (21.30 hores).

TELÈFONS ÚTILS

L’AGENDA

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT ENAQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL

DE LA VANGUARDIA, ENTREUI CREEU-VOS UN COMPTE A:

WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

Festivals

COSLA LLANTERNAMÓRA D’EBRE22 HORESDIVENDRES 27

DEBAT

CITES

J. MASSOT

Flamenc d’arrel

Amb només vuit anys, Duquende–sobrenom artístic de JuanRafaelCortés–va ser convidat perCama-rónde la Islaperquè l’acompanyésenunadelessevesactuacions, idesd’aleshores no ha deixat els esce-naris.Aquestanit,a les21.30hores,presentaalKoittonClubunespec-tacle basat en els seus dos gransmestres i inspiracions: el mateixCamarón,quelivadonarunaopor-tunitat quan era nen, i el composi-tor espanyol Paco de Lucía, que elva incorporar a la seva formaciócomacantaorenels seus inicis.Nascut a Sabadell, Duquende és

“unmonstre”, vadirPacodeLucíafa uns anys, “que té la màgia delcant, la inspiració i la tècnica”.Aquestes virtuts són les que l’ar-tista pretén desplegar aquesta nit,en què cantarà alguns dels temes

més populars de la seva carrera;una trajectòria professional quel’ha portat a actuar al Palau de laMúsica de Barcelona, l’AuditorioNacionaldeMúsicadeMadridoelPalaudelaMúsicadeValència,en-tred’altres.A través de les seves experièn-

cies personals i del sentiment ad-quirit d’aquests dos grans artistes,Duquende ofereix una actuaciópassional i emotiva que rememoraelsorígensdel flamenc.�

Música

DUQUENDE. KOITTON CLUB.ROSSEND ARÚS, 9. BARCELONA.21.30 HORES. 18 EUROS.

RAFA TINTORÉ

JOSEP MASSOT

nom, i que acaba enamorant-se delfill del pagès”.A la seva obra és unajove de poble que perd la virginitati, ja marcada, acaba fent de prosti-tutaaBarcelona.Estellés, fill del fornerdeBurjas-

sot, va escriure l’obra a la Valènciadelsanysseixanta,quanvamorir laseva filla petita; uns anys, doncs,d’amargorid’ira.ElmateixanyBlaiBonet, fill del porquer de Santanyí,homosexual, lector de Pavese i Pa-solini, va escriure sobre les putes

El poeta arribaal teatre a larecerca d’anarmés enllà delsrecitals depoesia

Una actuació deflamenc passionalque es basa en elsseus dosmestres:Camarón i Pacode Lucía

PENSARHOTEL ALMA, C/ MALLORCA, 27119 HORES

JosepMariaEsquirol i RamónAndrés parlaransobre elconeixement al’hotel Alma

del dia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

147 CM² - 13%

3640 €

42

España

26 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 26MAIG 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 39

ElTNCdispara l’audiència i tornaal teatre internacionalambBaríxnikovEls abonaments i Àngel Llàcer porten 22.000 espectadors més al Teatre Nacional

JUSTO BARRANCOBarcelona

Caresd’enorme satisfacció ahir a lapresentació de la programació delTeatreNacionaldeCatalunyaperala pròxima temporada: el pitjor dela crisi per fi ha passat i el teatre deles Glòries ha recuperat el pols delpúblic que va perdre fa uns quatreanys enmig de l’ensorrament eco-nòmic del país. El canvi ha estat ra-dical: en només un any el teatre haguanyat 22.000 espectadors i s’hasituat en 127.000, i, sobretot, haaconseguit una ocupació del 91%,34 puntsmés que la temporada an-terior! Són uns números que ahirposaven un gran somriure a la caradel director artístic del TNC, Xavi-er Albertí, i de la directora executi-va,Mònica Campos, i que han per-mèsquelaproperatemporadatorniel teatre internacional que va segarla crisi. Amb dos noms gegantins:RobertWilsondirigiràMikhaïl Ba-ríxnikov a Letter to a man, sobre lavida del gran ballarí Nijinski. Seràunmuntatge que costarà de 51 a 60euros i estarà forad’abonament.Perquè els abonaments que l’any

passatvancausarunaenormepolè-micaa la restadel sector–vaacusarel TNC de rebentar preus– i quehan empès radicalment la pujadade l’audiència, tornen. Però d’unamanera més moderada. La tarifaplana que el TNC va crear el 2015per tornar a omplir un teatre ques’ocupavanomésamitgesoferia els16espectaclesdelatemporadaano-més99euros,69pera joves.Aques-ta temporada no hi ha tarifa plana,sinó un Abonament 10 que es vendesd’avui–ambunitats limitades–ipermet anar a deu espectaclesper 100 euros, 90 per als joves. Amés amés, es mantenen els abona-mentsdedues, tres iquatreobres.Estractad’abonamentsperveure

una programació que s’aguantarà,com els últims anys, sobre tres es-pectacles populars a la sala Granque han de portar el gran públical TNC: per començar, el retorndeMolt soroll per no res, el musicaldel televisiu Àngel Llàcer que haestat un dels grans responsables dela pujada d’audiència aquest cursque acaba. És un musical basaten Shakespeare i amb músicade Cole Porter i que torna al no-vembre amb canvis: entre d’altres,SílviaAbril substitueixBeaSegura.Jaal febrera lagransalaespodrà

veure un altre èxit cantat: MercèSampietro i Toni Sevilla protago-nitzaran La senyora Florentina i elseuamorHomer,deMercèRodore-da, una celebració de la indepen-dència femeninaque javaserunhitfa més de vint anys al Centre Dra-màtic de la Generalitat dirigida perMarioGas iprotagonitzadaperRo-saNovell.Finalment, lasalaGranestornarà a omplir, sens dubte, ambl’actor fetitxe d’Albertí, Lluís Ho-mar, amb qui ha aconseguit gransèxitsalTNCiquedirigiràelsagnantRicard III –el d’“el meu regne per

un cavall”–, de Shakespeare. Entreels seus protagonistes figura unregal: Julieta Serrano, que amb85anys faràdereinamare.Amésamés, a la salaGran també

es veuran l’obra de Baríxnikov, del26 al 29 de gener, i la celebradaCe-lestina que dirigeix i protagonitza–com a Celestina– José Luis Gó-mez, del 20al 30d’octubre. I lama-teixa sala també acollirà l’especta-cle d’obertura de la temporada el29desetembre:L’aplecdelremei,deJosep Anselm Clavé, la primeraobra de teatre musical en llengua

catalana,unasarsuelaambunapar-titura que ha estat recuperada ambladigitalitzaciódels fonsdelLiceu ique dirigirà Wanda Pitrowska, eldivertit àlter ego femení de XavierAlbertí. De fet, demúsica, n’hi hau-rà més, perquè el quartet Obesestancarà gira al TNC l’octubre ambMuseu Obeses, en què els seus per-sonatges i el seu univers prendranvidaambactors.Ja a la salaPetita delTNCunade

les grans apostes del curs ésLa for-tunadeSílvia,deJosepMariadeSa-garra, dirigidaperundelsdirectorsmés prometedors de les últimesfornades, Jordi Prat i Coll, i prota-gonitzada per Laura Conejero coma vídua que tira endavant malgrattot el que l’envolta. En aquesta salatambé s’hi veuran un clàssic actual,El coratge per matar, en què l’en-frontamententreunpareiunfillelsporta a una violència implacable;

unaobradelsuecLarsNoréndirigi-da perMagda Puyo , i En la solituddels camps de cotó, una de les gransobresdeBernard-MarieKoltès i enquè Joan Ollé dirigirà Ivan Benet iAndreuBenitoenunatrobadaclan-destina. A més a més, la ressorgidacompanyia valenciana Moma Tea-tre muntarà un Vània de Txékhovdirigit per Andreu Alfaro, i MarcRosich posarà en dansa la realitatactualambMercèArànegaalapeçaAtots els queheuvingut, enquèunavíduacaudelcavallquanveualate-levisió la confessió de culpabilitatdeJordiPujol.LasalaTallersquedaràperalses-

pectacles infantils i per a l’home-natgeaBrossaambCollardecranis,unmuntatgequeposaràelllegatdelpoeta, dramaturg i artistaplàstic enmans de joves creadors. El Macbadedicarà una granmostra a Brossa.I,amésamés, lasalaPetitadelTNCexhibiràLucisetUmbrae,unespec-tacle amb llanterna màgica d’airesbrossiansambelmagSergiBuka.�

Julieta Serranoserà la reinamareal ‘Ricard III’ queprotagonitzarà LluísHomar a la sala Gran

LUCIE JANSCH / LUCIE JANSCH

MikhaïlBaríxnikovenunaescenadeLetter toaman, deBobWilson,queesveuràafinalsdegeneralTNC

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

RubénGimeno(València, 1972)hadecidittancarunaetapadesetanysalcapdavantde l’OrquestraSimfò-nica del Vallès (OSV). El directorestablert Barcelona s’acomiadaaquest dissabte de la formació sa-badellenca amb un últim concertdel cicle Simfònics al Palau en quèinterpretaran la Novena de Beet-hoven.Ara se li obreunperíodeenquè vol explorar la carrera com afreelancede ladireccióorquestral.“Hem cobert una etapa impor-

tant –afirmava ahir Gimeno aaquest diari–. Quan vaig arribar al’orquestra hi havia un canvi deconsell d’administració, de gerèn-cia i de director titular; anaven a larecercad’un camípropi, i crec quehem trobat la nostra identitat. Pe-rò, com tot a la vida, això també té

el seumoment”, afegiael tambévi-olinistaiclarinetistavalencià.“Desde faunanyvaloremquina seria lamillor manera de deixar aquestarelació, perquè és una tendèncianatural dels directors cremar eta-

pes, i era millor deixar-la en unpunt en què encara hi hamolta es-timaper totesduesparts,deixar-laamb la possibilitat real de tornarl’any següent adirigir amb totana-turalitat, perquè això continuasentcasameva”.

El balanç d’aquests set anys éspositiutantperl’orquestracompelque fins ara ha estat el seu titular.L’OSVdestaca lamillora en lapre-sènciaescènicadelconjunt i lama-nera com Gimeno ha contribuït adotar-lodepersonalitat,amb“pro-postes innovadores id’altaqualitatartística”. Entre els projectes lide-rats per Gimeno, l’OSV destaca laflashmobSomSabadell quevan ferper al Banc Sabadell, interpretantprecisament la 9a de Beethoven alcarrer; els treballs escènics ambComediants; el concertVictus 1714adaptant la novel·la d’AlbertSánchez Piñol, o els Messies deHändel a la Sagrada Família i elsparticipatius de l’Obra Social LaCaixaalPalaude laMúsica.“L’èxit de públic al Palau i a Sa-

badellensconfirmaquesomalboncamí. Hem viscut la crisi, hem so-breviscut i n’hem après”, va afegirGimeno, que en la seva nova etapatécontractesaAlemanya,Turquia,Llatinoamèrica... “I vull continuardesenvolupant relacions continu-ades amb l’Orquestra de Tenerife.I amb la de València, que em famolta il·lusió: hi he estat anant ca-da anyperò arapodré assumirunacosa més semblant a una titulari-tat”.�

RubénGimeno deixala direcció titular dela Simfònica del Vallès

La batuta valencianas’acomiada dissabteal Palau amb la ‘9a’ deBeethoven i inicia unaetapa com a freelance

JOSEP PLAYÀ MASETBarcelona

Elpresidentd’Aragó, JavierLam-bán, vol que laGeneralitat torni almonestir de Sixena les 97 pecesartístiques que són al MNAC i alMuseu Diocesà de Lleida abansdel 25 de juliol, data límit fixadaper la jutgessa d’Osca. Lambánno ha descartat que els pròximsdieshipuguihaveralguncontacteamb el conseller deCultura, SantiVila, o bé ambel president, CarlesPuigdemont.Ahir Lambán va fer unes decla-

racions aSaragossa enquèvaafir-marque faunes setmaneshihaviaun principi d’acord amb el conse-llerVila, de qui va dir quehamos-trat “unaexcel·lent actitudenversAragó”. Lambán considerava po-sitiu aquest acord, que, a falta deles decisions finals dels jutges, su-

posavaunprimer retornde53pe-cesaSixena.Segonslasevaopinió,era “bo” que la política resolguésel conflicte, però va culpar del “fi-nal fallit” ERC, que va bloquejarl’acord.Fonts del govern d’Aragó han

assenyalat queesperenenelsprò-ximsdiesunaaltrasentència judi-cial, aquesta vegada en relacióamb les pintures murals de Sixe-na, exposades al MNAC. Enaquest cas, les pintures romàni-ques es consideren de molt mésvalorqueaquestes97peces, lama-joria de les quals no han estatmaiexposades.Aragódónaper fetquela sentència també serà favorableal retorn. Des de la Generalitat esconsidera en canvi que el tema deles pintures és molt més complexperquènose’ndiscuteixlapropie-tat, iuntrasllataSixenapodriapo-sar-neenperill la integritat.�

Aragó no descartanoves negociacionsambVila sobre Sixena

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

249 CM² - 22%

6556 €

39

España

26 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ens agrada!

KAZUSHI ONOEl titular de I’OBC dirigeixla Missa’ de Bernstein. unapartitura excessiva, ecl~ctica,fncempresa al seu moment, per6reflex fidel d’un m[isic total.~ L’Auditeri. Dv. 27 - dg. 29.

02.VESPRES D’ARNAD~La formacio aneix forces arab

03.I CAPULETI E I MONTECCHI

d aquesta joia del belcanto

~ Liceu. Fins a I’1 de juny,

04.,IOYCE DIDONATO

05.QUARTET CASALSLespl~ndida formaci6 tanca la

i~ LAuditori Dijous 2,

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

63000

Semanal

93 CM² - 18%

1339 €

47

España

26 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA