Taula de contingutCantar juntsEl Periódico de Catalunya - Catalán - 01/09/2017

Feliç com el primer diaLa Vanguardia - Catalán - 01/09/2017

El festival Mas&Mas cierra con 42.000 espectadoresEl País Cataluña - 01/09/2017

RecomanemLa Vanguardia Que Fem - 01/09/2017

El quinzè Mas i Mas Festival bat rècordsEl Punt Avui - 01/09/2017

Tres tarragonins seran homenetjats per la Generalitat durant el 2018Diari Mes Tarragona-reus-costa Daurada - 31/08/2017

Rivera anuncia la inmediata presentación de su propuesta de limitación de mandatosLa Gaceta Regional de Salamanca - 31/08/2017

Més inspirat que maiEl Punt Avui - 31/08/2017

Tutto PavarottiDiari de Terrassa - 31/08/2017

Un paso en falsoEl País - 31/08/2017

El comissari del poderEl Temps - 29/08/2017

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

P.2

DIVENDRES8 1 DE SETEMBRE DEL 2017

fet de cantar una melo·dia que ens remet al fet de formar part d’una co·munitat determinada . Recordo un magnífic director que vaig tenir fa uns anys (i que ara excel·leix com a subdirector de l’Orfeó Català) cridar emocionat enmig d’un assaig «¿Sentiu els har·mònics? ¿Els sentiu?» La primera vegada no sabia ni de què m’estava par·lant. Se suposa que havia de sentir una freqüència especial, formada pre·cisament a partir de les freqüències individuals d’ona que emetíem ca·dascú amb les nostres cordes vocals. No hi havia manera. Fins que vaig decidir que per mi els harmònics sonors eren precisament aquest in·tangible de «cantar junts».

FA UNES setmanes va tenir lloc a Barcelona l’11è Simposi In·ternacional de Cant Coral, amb la participació de 24 cors internacio·nals, seleccionats entre 150 candi·dats. Uns 2.500 participants d’ar·reu del món van poder assistir a concerts, conferències i classes ma·gistrals en els principals equipa·ments musicals de la ciutat. L’elec·ció de Barcelona no era casual. Els cors tenen una llarga tradició al nostre país, i han jugat un paper de·terminant en la formació i la socia·lització d’un munt de persones des dels mítics Cors de Clavé del segle XIX. La Federació Catalana d’Enti·tats Corals que els ha acollit data

Cantar juntsLa música en grup és el resultat d’un intangible emocional de persones que volen fer sentir alguna cosa

«Cantar junts per sentir que som al·guna cosa junts». Mira que fe ia anys que canta·

va. Mira que feia anys que cantava en una coral... però no va ser fins que li vaig sentir dir a Jaume Ayats, gran musicòleg i actual director del Museu de la Música, a propòsit d’un documental que fèiem plegats so·bre Els Segadors, que em va quedar gravada la idea. ¡I és clar! Ayats argumenta que el fet de cantar junts genera un particular sentiment de comunitat en tant que la música i el fet d’interpre·tar·la de forma col·lectiva posen en marxa un conjunt de mecanismes a través dels sentits, amb una dimen·sió física, corporal, intel·lectual i emocional, que no es donen amb la mateixa intensitat, o amb la matei·xa complexitat, en altres activitats col·lectives. La música que produ·eix un cor, ja sigui un grup d’amics improvisant les notes de la cançó de l’estiu, ja sigui el cor professio·nal més fabulós que hàgiu pogut escoltar, és el resultat d’un exerci·ci vocal i auditiu, però també d’un intangible emocional d’un grup de persones que senten i volen fer sen·tir alguna cosa. En el cas dels him·nes, com Els Segadors, al component musical i emocional de cadascú s’hi afegeix una emoció col·lectiva, pel

del 1982 (per bé que prové de l’an·tiga Germanor dels Orfeons de Catalunya, que és del 1918) i agru·pa uns 500 cors. Després dels atemptats de fa uns dies, segur que els participants han recordat amb una emoció especial que el lema del Simposi era Els co-lors de la pau, en referència a la di·versitat i la riquesa del món coral, present arreu del món, i més enca·ra quan un dels concerts destacats va tenir lloc, precisament, a la Basí·lica de la Sagrada Família. Més de 500 cantaires de 25 cors catalans (i un de la Comunitat de Madrid) vam interpretar 11 peces religioses de compositors catalans de tots els temps, en un recorregut cronològic des del Llibre Vermell de Montserrat fins a una creació de Bernat Vivan-cos (Barcelona, 1973) del 2012, composta expressament per a la Sa·grada Família tenint en compte que

NÚRIA

Iceta

Una experiència singular

les cantories de la basílica, ben al·çades sobre el terra, fan que la mú·sica davalli fins a la nau central i produeixi uns efectes molt parti·culars. Ja fa un segle que el disseny de Gaudí omplí la Sagrada Família de simbologia, tant lligada a les meravelles de la naturalesa com a la seva pròpia religiositat, com ho és també la mateixa monumenta·litat de l’edifici que l’ha convertit, per bé i per mal, en una icona de la ciutat.

PEr A nosaltres va ser una ex·periència magnífica en molts as·pectes: pels assaigs previs que vam fer, la comunió amb un munt de cantaires i directors amb els quals sempre aprens alguna cosa no·va; per la vitalitat de la creació ca·talana i dels seus cors, que es va mostrar amb un repertori extra·ordinari de peces tan boniques com O vos omnes, de Pau Casals; O Crux, aus spes unica, de Ferran Sors; Quam dilecta, de Raimon Romaní, i l’espectacularitat del ja esmentat Avui és el dia, de Bernat Vivancos; i, és clar, per l’excepcionalitat de l’experiència mateixa de cantar en un espai tan singular. En sortir vaig coincidir amb uns holandesos, literalment boca·badats, que hi havien assistit. Vaig pensar en l’immens privilegi que havia tingut, en el «cantar junts» i en les múltiples maneres de co·nectar persones i idees que tenim a l’abast, en la dimensió transcen·dent de l’art, en la vida, en definiti·va. Aquests dies no deixo de donar·hi voltes. HEditora de ‘L’Avenç’.

NUALART

No vull pensar que la paraula taxi, tan po·pular, tingui relació amb la paraula taxi-dèrmia, que és l’art de

preparar els animals morts. Exac·tament, la seva pell. La vellesa m’ha portat a agafar més taxis que abans i a comprovar la diver·sitat dels taxistes. És lògic, com són diversos els metges, els cam·brers, els escriptors i els veïns de l’escala on visc. Quan vaig fer un viatge a peu per Extremadura, un taxista em va portar des de l’aeroport al po·ble de partida de la caminada. El fet podria resultar insignifi·cant, però molt aviat el taxista va trencar el silenci per dir·me això: «Vaig enterrar el meu noi abans que complís els 21 anys». Es va crear un brevíssim i duríssim si·lenci. I després va afegir: «Per cul·pa de l’heroïna». La cara impassi·ble –jo el veia de costat–, i el lec·tor comprendrà el meu xoc. Com que jo no sabia què dir, el taxis·ta va trencar el silenci: «La mala gent hauria d’acabar amb una in·digestió de plom». Quina mane·ra de dir «afusellada».

Evidentment, era el taxis·ta més singularment dramàtic de tots els que m’han acollit al llarg de la vida. I n’he trobat bas·tants. Els que no em contesten a res he de suposar que m’han en·tès. Es veu que a alguns els costa molt dir «molt bé» o «d’acord». Fa temps, un taxista simpàtic em va dir: «Sí, senyor, ja hi es·tem anant». A Roma, un taxista em va por·tar de l’estació de tren a l’hotel, i a l’hora de pagar em va dema·nar una quantitat exagerada. Li vaig donar un bitllet i li vaig dir: «Ja està bé». La seva protesta va acabar quan li vaig dir: «¿Con·sultem·ho a l’hotel?». A vegades m’he trobat, al pujar a un taxi, que el taxista m’ha preguntat, quan li he do·nat l’adreça: «¿Per on vol que hi anem? ¿Per la Via Augusta o per l’avinguda de Sarrià?». És d’agra·ir, però jo sempre li dic que deci·deixi ell. Ja he decidit prou en aquesta vida. H

Petit observatori

Sempre deixo que els taxistes triïn la ruta al meu destí. Ja he decidit prou en aquesta vida

No hi hados taxistes iguals

JOSEP MARIA

Espinàs

Dues mirades

Artesania

deu cèntims ja me’ls pagaràs de·mà») fins que va descobrir que es·crivia. Avui m’ha preguntat si feia va·cances. Li he contestat (amb una punta d’exageració) que els es·criptors mai no en fem i alesho·res m’ha dit: «És un no parar, ja m’ho penso, i quin privilegi que teniu. ¡I què faríem si no hi fós·siu!». M’he vist revestit d’una im·mensa responsabilitat cívica. Des·prés ha afegit: «¿I algun dels seus fills continua amb la feina?». Ho ha dit com si es tractés de fer cadi·res de balca o baranes de ferro for·jat, com si fos una empresa fami·liar. I m’ha emocionat. Escriure, com una artesania. Li he dit que no i me n’he anat, amb dos crois·sants de mantega en una bossa de paper. H

La dona que despatxa a la fle·ca de sota casa fa pocs dies que ha descobert que em de·dico a escriure. Des d’ales·

hores em tracta amb una mena de respecte quasi reverencial. És una dona que s’interessa per la vida de tothom. Si entra a la fleca el veí ju·bilat, el de tota la vida, que sempre compra dues barres de pa, s’hi diri·geix amb familiaritat i li fa un co·mentari sobre el temps. Si entra una àvia amb el seu net, als quals no coneix de res, pregunta a la se·nyora l’edat de la criatura i si va a col·legi o si està malalt, i és a punt de dir·li si ja porta totes les vacunes. Si entra un noi jove amb la seva xi·cota, els comenta que fan molt bo·na parella i que podrien aprofitar una oferta de magdalenes. A mi, no em deia gaire res («no pateixis, per

JOSEP MARIA Fonalleras

El cert és que l’avís de l’NCTC és imprecís, vague. ¿Per què no es va reconèixer la seva existència i es va puntualitzar des d’un pri·mer moment? ¿Per què s’ha vol·gut amagar com un assumpte d’Estat? Potser, precisament, per això mateix. Perquè, tan bon punt va esclatar la tragèdia, es va voler tractar la gestió de l’atemptat com un assumpte d’Estat: del futurible Estat català. Un exemple de l’efi·càcia i el prestigi que tindria una Catalunya independent. Al ser·vei d’aquesta idea, l’exèrcit digi·tal del procés (format per periodis·tes, escriptors, economistes, can·tautors i legions d’entusiastes) va enfebrar negant qualsevol ombra sobre l’Arcàdia. El perill de la pro·paganda desfermada és que acaba dominant la causa. H

El Govern català i els Mossos neguen haver rebut un avís del National Counter·terrorism Center (organis·

me que coordina la CIA, la NSA, l’FBI i altres agències dels EUA) que apuntava el risc d’un atemptat de l’ISIS aquest estiu a Barcelona, «es·pecíficament a la Rambla». Ho ne·guen i ho neguen. Però admeten que sí que van rebre un avís, preci·sament el 25 de maig i, curiosa·ment, amb el mateix contingut del comunicat que transcriu EL PERIÓ·DICO. Neguen que el rebessin de la CIA, però no aporten la font i afir·men que, després de contrastar·lo, no li van donar credibilitat. És a dir, reconeixen la major. Això sí, adornant el seu discurs amb fortes crítiques a aquest diari i al seu di·rector, al més pur estil Trump.

Assumpte d’EstatEMMA Riverola

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

485000

79409

Diario

447 CM² - 42%

8271 €

8

España

1 Septiembre, 2017

P.3

DIVENDRES, 1 SETEMBRE 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 27

Sergi Pàmies

El Raval: alarma

Fa60dies que els veïns del Raval es manifes-ten contra els narcopisos ocupats, que mul-tipliquen els delictes i la inseguretat de de-terminats carrers i, per extensió, de tot el

barri. Dos mesos que encara no han servit per inter-venir contraun focusdedegradació queha estat con-venientment denunciat als jutjats, a les comissaries ials mitjans de comunicació.La casuística d’elements de marginalització i d’in-

salubritat són infinits. La inutilitat de les denúnciesés tan humiliant i escandalosa que esperona i reforçala impunitat dels delinqüents, proporcional a la in-defensió dels ciutadans. Una indefensió que noméss’enténdes de la hipòtesi de la incompetència perquèno vull pensar que hi hagi una premeditada voluntatde desatendre el problema o, fins i tot, de poten-ciar-lo.La dimensió simbòlica d’aquest focus de delin-

qüència es potencia en unmoment en què s’intentenassimilar els nous límits immobiliaris relacionatsamb el negoci desbocat de l’explotació turística i,després de la matança de la Rambla, d’aprofitarl’oportunitat, tristament necessària i urgent, de dig-nificar i revisar els codis de convivència de la zona.Elmés escandalós és que, tot i la perseverança de lesmanifestacions i la gravetat creixent dels incidentsentre traficants, toxicòmans i veïns, el problema s’es-tén com una taca d’oli inflamable de conseqüènciesimprevisibles. La incapacitat d’intervenció dels dife-rents grups polítics, que s’omplen la boca fins a lanàusea amb la grandiloqüència propagandísticad’una Barcelona que només existeix en els seus som-

nis partidistes,és tan escanda-losa que no calser cap expertper intuir que sino es fa un es-forç judicial, po-lític i policialconsensuat tor-naran a guanyar

els interessos més descontrolats del mercat i dellumpen de les petitesmàfies que ja fa temps identifi-quen i defineixen una part important de la nostraciutat.I avui, com cada nit des de fa dos mesos, els veïns

es tornaran amanifestar. I tornaran a produir-se ten-sions entre els que només defensen raons de justíciai els que practiquen l’abús sistemàtic emparats per laimpunitat.Evidentment, apel·lar a l’atenció de les denúncies

veïnals és fàcilment criticable: de seguida apareixenrepartidors d’etiquetes de feixista, reaccionari omembre honorífic de la Gestapo. Però els qui des defamassa temps ens volen fer creure que la impunitatdel delicte és un signe de llibertat són els que mésestan contribuint que, al final, per la pròpia inèrciade la degradació, s’imposin solucions no dialogades itotalitàries en comptes d’unamaduresa interventorade gestió democràtica. Una gestió real i permanentque serveixi per alguna cosamésqueper alimentar lainconsistència crònica dels discursos i la professio-nalització, cada vegadamés insultant, de la incompe-tència i la mediocritat.

Avui, com cada nitdes de fa dosmesos,els veïns del barri estornaran amanifestar

Incognito, llegenda de l’acid-jazz, debuta al Palau de laMúsica

Feliç comelprimerdiaESTEBAN LINÉSBarcelona

El Palau de la Músicaacull aquesta nit undels concerts més sig-nificatius del Mas iMas Festival, la torna-

da a Barcelona dels llegendaris In-cognito,ésadir,unade lesgransre-ferències del millor acid-jazz i enconstant ebulliciódesde fa38anys.La macroformació britànica conti-nua liderada, des del primer mo-ment, per Jean-PaulMaunick,Blu-ey,quelavafundarel1979ambPaulWilliams,Tubbs, iquedesd’alesho-res l’ha mantingut activa en in-terminables gires per tot el planeta.Hi han passat una infinitat demúsics i vocalistes (segons Bluey,mésde1.500).Present ahir a la trobada amb els

mitjans que els organitzadors delMas i Mas Festival van oferir perpresentar els dos últims concerts–el d’Incognito i el dels MamboJambo al Teatre Grec diumenge–,Blueyva explicar després aLaVan-guardia algunes coses bàsiques notantdelamúsicacomdelavida.Re-cordava el primer concert que vanoferiralaCiutatComtalacomença-ments dels noranta, “en una espla-nadadesde laqualpujavaunaesca-linata cap a una gran església a so-bre d’un turó”, o l’últim, fa 18 anys.Avui torna amb l’alineació actuald’Incognito, àmplia en membres imúsica,enunescenaricomelPalaude laMúsica (21 h), que “m’han ditqueésmoltbonic”,diuel sexagena-ri guitarrista i productor natural deMaurici.El període d’esplendor de l’acid-

jazz ja és llunyà, però ell asseguraque no sent nostàlgia. “Una cosaquesemprevullficaralcapalsmeusfills i als meus fills musicals és quecreïnrecords importants ibrillants:no recordeshaver anat al cinema favintanys,sinóhavervistTaxidriverfa vint anys; nopots evitar veureuntaxigrocaNovaYorkirecordarRo-bertdeNiro.Enelmeucas, aquestsmoments tenenaveureambalgunaactuacióaSud-àfricaiamblamane-racomalgunadelesmevescançonsva significar alguna cosa en la lluitaantiapartheid. Aquests records sónels que em queden. Però el que hasd’aconseguirésquecadadiahihagimoments comaquests, i lamevavi-da és plena, llavors i ara. Soc feliç iafortunatcomelprimerdia”.Davant aquestes coordenadesvi-

tals, l’èxit tambéésmolt relatiu. “El

meuprimerrecordésdequanteniaquatre anys i mig i veia uns músicstocar i cantar en un hotel a propd’onvivíema Maurici.Aquellhotelja no existeix, però lamevamemò-ria recorda això i com vaig dir a lamevaàviaquevoliasermúsic, ides-prés comhovaigmaterialitzar i, totseguit, viure creant somnis i duent-los a la pràctica. I aquells somnisvan evolucionar, vaig començar atocar, vaig venir a Anglaterra, vaigformar grups, i fins ara. Però tambésé que soc de les poques personesquepotexplicarquèésl’èxitperquèheportatalapràcticaelsmeussom-nis.Peramielquefaignoésunafei-na, la meva rutina diària, sinó elmeusomnimaterialitzat”.Queda alguna cosa de l’acid-jazz

dels temps gloriosos? “Acid-jazz ésuna paraula interessant. No és no-més sobremúsica; lamúsicanomésn’és una part. L’acid-jazz era unmoviment cultural en què hi haviamoda, vida de club, dj. Perquè, perexemple, tres grups que treballà-vem en el mateix segell aleshoresérem Galliano, Young Disciples inosaltres, i no ens assemblàvem enresperòesconsideravaquefèiemlamateixa música. Però nosaltreshemcontinuatperquèveníemde lamúsica anterior i vam continuarevolucionant”.

MAS I MAS

Imatge promocional recent de Jean-PaulMaunick, Bluey

E L F E S T I V A L

ElMas iMas tancaràamb10.000assistents

mésqueel 2016

ElMas iMasFestivalpreveutancaraquestaedicióambunaassistènciade42.000persones,deumilmésque l’anypassat.Mal-grataquestaugment, l’ín-dexd’ocupacióhaestatd’un62%, tresdècimesmenysque l’anypassat,peròaixòhapassatperquèenaquestaediciós’ha in-corporatcomanouescena-ridel festivalelTeatreGrec,ambunaforamentd’unes2.000persones.Enaquest sentit,PerePons,directorartísticdelcicle,confessavaahir: “Hemtingutbonarespostadelpúblicambaquestnouespai; sabíemquenoerafàcilomplir-lo,peròsempres’havistmoltbonic”.Un80%delpúblicassistenteradeprocedèncianacional.

UNA PELÍCULA DE REZO GIGINEISHVILI - BASADA EN UN HECHO REAL

/KARMAFILMSCINE WWW.KARMAFILMS.ES/KARMAFILMS @KARMAFILMSCINEfilmsK

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

549000

120418

Diario

499 CM² - 44%

13772 €

27

España

1 Septiembre, 2017

P.4

No es fácil programar espectácu-los, básicamente conciertosmusi-cales, y llenar todo un anfiteatrodel Grec con sus 2.000 localida-des el mes de agosto. Para el gru-poMas&Mas, el único que se pre-sentó al concurso que convocó elAyuntamiento de Barcelona, esta-ba claroque eraun reto. Y el resul-tado, dicen, ha estado a la alturade lo que esperaban: “La respues-ta ha sido buena. No nos queja-mos”, apuntó JoanMas ayer, en lapresentación del balance provisio-

nal de la 15ª edición del festival.Por el anfiteatro del Grec han pa-sado unamedia de 1.000 especta-dores en 15 veladas y los días conmás público — acercándose al lle-no de las 2000 sillas pero sin com-pletarlas— fueron los de los con-ciertos de AndreaMotis y de PacoIbáñez. A falta de tres días de pro-gramación —dos de danza con lacompañía Ibstage y el broche fi-nal con los Mambo Jambo el do-mingo— , a los programadoresmusicales la experiencia les pare-ce positiva: “Con el poco tiempo

que tuvimos para prepararlo estábien y el año que viene seguroque será mejor”, matizó el direc-tor del festival, Pere Pons. A sufavor han tenido una climatologíacon noches de pleno verano sinun solo día de lluvia. La aperturadel anfiteatro en agosto fuedecidi-da por el ICUB al considerar queno era normal que un escenariocomo el de Montjuïc —probable-mente el mejor de la ciudad en

verano— estuviera cerrado cuan-do acababa el festival de teatro enjulio. Una apertura que cuentacon una importante subvenciónmunicipal de unos 400.000 eurosque cubren los gastos de infraes-tructura del teatro y todos los ser-vicios.

El cierre provisional del festi-val Mas&Mas es de 200 concier-tos con una asistencia de 42.000personas, unas 10.000más que el

añopasado.Unaumento de públi-co que está relacionado con la in-corporación del anfiteatro delGrec a los ya tradicionales escena-rios del Jamboree, Palaude laMú-sica, Tarantos y, en los últimosaños, el Born Centre Cultural(BCC).Más espectadores perome-nos ocupación: el año pasado fuedel 65% y este ha bajado al 62%. Ysiguiendo con las cifras, los res-ponsables del festival apuntanque el 80% del público es cataláno del resto de España, mientrasque el 20% es extranjero. La asig-natura de atraer amás público depaso por la ciudad a los concier-tos —a excepción del flamenco—-que se programan en Barcelonasigue pendiente, reconociron lospromotores del festival. En el Pa-lau, hoy cerrará el festival el gru-po británico Incognito, que vuel-ve a Barcelona tras 18 años: “Que-remos que sea una celebración dela vida muy especial después delo que ha pasado”, subrayó Jean-Paul Bluey Maunick, en referen-cia al atentado terrorista de hacedos semanas.

El festival Mas&Mascierra con 42.000espectadoresEl Grec ha tenido una ocupación mediade 1.000 personas por velada

Andrea Motis en concierto en el Grec de Barcelona. / OSCAR SANZ

BLANCA CIA, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

84000

17117

Diario

328 CM² - 29%

3219 €

8

España

1 Septiembre, 2017

P.5

recomanemADIEU AL FESTIVALMAS I MASAcid jazzIncognito son els encarregatsde posar el punt final alFestival Mas i Mas 2017.Publicat I’any 1981, ’JazzFunk’ va set la posada deIlarg dels Iondinencs. El grupno tornaria a I’estudi degravaci6 fins deu anys m~stard, quan van donar formaa ’Inside Life’. Facturat sotala protecci6 de Talkin’ Loud,el segell treat pel DJ 6illesPaterson, arab el seu segon~lbum Incognito escriurienel Ilibre blanc de I’acid jazz(un g~nere que fusionava lesformes del jazz, el funk, elsoul i la m~sica disco de qu~tamb4 serien ambaixadorsnoms corn US3, Brand NewHeavies i Jamiroquai) assolirien el seu zenit depopularitat arab el posterior’Positivity’ (1994).

Arab gaireb4 quatred~cades de traject6ria i propd’una vintena de refer~nciesd’estudi, Incognito arribenaquesta nit a Barcelona. AIseu concert al Palau de laM6sica d’aquest vespre elsIondinencs presenten el seutreball m4s recent ’In Searchof Better Days’ (2016}.INCOGNITO. PALAU DE LAMOSICA. PALAU DE LA MOSICA,4-6. TEL~FON: 932 957200. DATA: DIVENDRES 1 DESETEMBRE, ALES 21H. PREU:55 EUROS PREU ONIC.[] 30% DE DESCOMPTE~’~ Entradasdevanguardia.com

El guitarrista Jean-Paul Maunick~s un dels impulsors d’lncognito.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MUSICA

549000

120418

Semanal

125 CM² - 22%

2112 €

15

España

1 Septiembre, 2017

P.6

Ho va sintetitzar el direc-tor artístic del Mas i MasFestival, Pere Pons: “Elque pretenem és fer unafesta per a la ciutat i elsmúsics d’aquí.” I no van er-rats, perquè el quinzè San

Miguel Mas i Mas Festivals’ha tancat amb un balançprovisional de 42.000 es-pectadors, tot esperant elsdos concerts de cloenda, elque faran els recordats bri-tànics Incógnito diven-dres, 1 de setembre, al Pa-lau de la Música, i la festafinal dels sempre estimu-lants Mambo Jambo, di-umenge, 3, al Teatre Grec.

Militant de la música enviu, l’empresari Joan Masva aplaudir els tímids

avenços de l’Ajuntamentactual per recuperar lesactuacions en directe i tor-nar a ser una capital de lacultura viva. Mas es va con-gratular d’una ocupaciódel 60% en els més de 200concerts que s’han fet alPalau de la Música, al BornCCM, a Jamboree, a Ta-rantos, a Moog i al TeatreGrec i va insistir en el mús-cul de les bandes d’aquí.

Va coincidir amb DaniNel·lo, un dels creadors

dels energètics MamboJambo, quan el saxofonis-ta va parlar de les complici-tats que generava un festi-val fet per als músics i peral públic en col·laboracióamb el Taller de Músics i laGlobal Music Foundationdins un agost ben viu.

Joan Mas va manifestarque el festival va a tot vent ique ja preparen l’edició del2018, sempre amb el su-port de les bandes i les ins-titucions. ■

Mambo Jambo i elsbritànics Incógnitotancaran divendres idiumenge el festival

David CastilloBARCELONA

El quinzè Mas i Mas Festival bat rècords

Dani Nel·lo, dels Mambo Jambo, clausurarà el Mas i Mas

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

110000

22388

Diario

258 CM² - 24%

1971 €

37

España

1 Septiembre, 2017

P.7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TARRAGONA

59000

24564

Lunes a viernes

684 CM² - 59%

2301 €

6

España

31 Agosto, 2017

P.8

EFE | MADRID El líder de Ciudadanos, Albert Rivera, anunció ayer que el pró-ximo lunes su partido presentará en el Congreso la propuesta de li-mitación de mandatos del presi-dente del Gobierno y que asegu-ra que saldrá adelante “con apo-yo o sin apoyo del PP”.

Rivera ha avanzando la pre-sentación de esta iniciativa en su intervención en el pleno extraor-dinario del Congreso convocado para que el jefe del Gobierno, Mariano Rajpy, hablara del caso Gürtel y de la supuesta financia-

ción ilegal del PP. El presidente de Ciudadanos

ha defendido hacer reformas que sigan avanzando en la regenera-ción democrática, y ha sido en ese contexto en el que ha anun-ciado la presentación el lunes de la propuesta que defiende su par-tido para limitar a ocho años la duración del mandato del jefe del Ejecutivo.

Para que pueda salir adelante ha instado al PSOE y a Podemos a apoyarla “porque no valen mí-tines y luego impedir las refor-mas democráticas que necesita

España”. A la espera de saber qué ha-

rán estas fuerzas políticas, se ha mostrado convencido de que su iniciativa saldrá adelante aun-que se oponga el Partido Popular porque ha recordado que no tie-ne escaños suficientes para im-pedirlo.

Para Rivera, la limitación del mandato del presidente del Go-bierno a ocho años supondrá un avance democrático para Espa-ña.

El líder de Ciudadanos, Al-bert Rivera, pidió al PP “cohe-

rencia” en su posición sobre las investigaciones a los partidos y ha reclamado a los demás parti-dos de la oposición que desistan de pedir plenos “inútiles” como el celebrado ayer en el Congreso.

En su segunda intervención de este pleno, Rivera reprochó al PP que se sume a otros partidos para impulsar comisiones de in-vestigación como la de la corrup-ción del caso Palau en Cataluña o los cursos de formación en Anda-lucía pero se niegue a ser investi-gado en el Congreso por su su-puesta financiación irregular.

Rivera anuncia la inmediata presentación de su propuesta de limitación de mandatos

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

69000

8410

Diario

158 CM² - 18%

598 €

34

España

31 Agosto, 2017

P.9

Matthew Tree

Andrew Spence

Marc Reklau

Miquel Strubell

Vuit mesos des-prés de la sevaactuació al Palaude la Música, Pa-co Ibáñez ens vaoferir un concertencara millor alTeatre Grec deMontjuïc, tant enquantitat com en

qualitat. Nascut a València el 1934,de mare basca i instal·lat a Barcelo-na des de fa vint anys després d’ha-ver estat un astre de la cançó pro-testa a París, Ibáñez sembla cadacop més còmode a l’escenari: va al-ternar un bon grapat d’instrumen-tistes, va explicar anècdotes de laseva llarga trajectòria, com per ex-emple l’estada a Barcelona durantels bombardejos de la guerra, la vi-da al caserío del País Basc o quanvenia castanyoles pels tablaos fla-mencs de la capital francesa. Totplegat, enmig d’un repertori on elsclàssics, corejats pel públic, es van

alternar amb peces preparades perals últims discos dedicats als poe-tes andalusos i hispanoamericans.El repertori era per mantenir-sedespert tota la nit i Ibáñez va co-mençar amb el logo dedicat a Bar-celona marca Frederic Amat, quesostenien membres del públic, i unpoema recitat pel malaguanyat Jo-sé Agustín Goytisolo, amb qui tan-tes vegades els vam veure col·labo-rar. Reafermant el seu catalanismecombatiu i reivindicant l’esperit lli-bertari, temes com ara La mala re-putación, de George Brassens, oSoldadito de Bolivia, de Nicolás Gui-llén, van ressonar amb força. El can-tautor va estar superb en moltes deles interpretacions. Em van agradarels poemes de Celaya, Blas de Ote-ro i Salvador Espriu, i em va entu-siasmar el de Quevedo, Es amargala verdad, a qui l’assessor de l’Ajun-tament de Sabadell va qualificar derèmora franquista i anticatalanista:“¿Quién con su fiereza espanta, / el

cetro y corona al rey? / ¿Quién care-ciendo de ley / merece nombre desanta?”. En fi, tal com s’inicia el poe-ma, queda tot dit, “Pues amarga laverdad, quiero echarla de la boca.”

Alternant castellà i català, el ga-llec, el basc i el francès, Paco Ibáñezva dur el concert cap a seccionsprotagonitzades pel guitarrista Ma-rio Mas, el bandoneonista CésarStroscio, el saxofonista Gorka Bení-tez, el contrabaixista Horacio Fume-ro i els efectes musicals de Pep Pas-cual. Els poemes de Lorca, Mousta-ki, Storni, Neruda, Atahualpa Yu-panqui ens van conduir cap als re-clamats pel públic Me lo decía miabuelito i Palabras para Julia, ambtots els músics a l’escenari i les mésde dues mil persones aclamantaquest punk tan sincer com nomésho pot ser la poesia. Èxit del FestivalMas i Mas i d’unes cançons medi-terrànies a través de la veu d’undels grans mites de la música, lapoesia... i la resistència. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònica Música

Més inspirat que maiDurant més de dues hores, Paco Ibáñez va cantar poemes i va explicar moltes anècdotes ■ ACN

DavidCastillo

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

110000

22388

Diario

429 CM² - 40%

2737 €

38

España

31 Agosto, 2017

P.10

L proper dimecres es com-pliran exactament deu anys des que el gran Luci-ano ens va deixar. Un ita-

lià universal, dotat d’una veu absoluta-ment privilegiada, que havia nascut a Mòdena. Un tenor fabulós que apropà el bel canto de l’òpera i la música popu-lar a les classes més senzilles. Debutà -l’abril de 1961- amb el paper de Rodol-fo a “La Bohème”, de Giacomo Puccini. El gran esclat, però, li vingué de la mà de la difícil ària “Nou dos de pit”. Fet que el féu portada de New York Times. A casa nostra, qui no el recorda com a compo-nent del trio els Tres Tenors, juntament amb els nostres Josep Carreras i Plácido Domingo? Les casualitats van voler que es retirés -també a Nova York, a l’Òpera metropolitana- cantant “Tosca”, del pro-pi Puccini (el març de 2004).

Fou un cantant conegut universal-ment. No s’encastà, només, en allò que es defineix com a música clàssica. Fins al punt de cantar -entre d’altres- amb en Frank Sinatra, el grup de rock irlandès U2, Sting i Michael Jackson. Més d’un podrà convenir que això gairebé fou una traïció. Si més no per la barreja d’estils contraris i composicions ben diferents en la seva elaboració. Jo, però, l’excuso dessota la finalitat pedagògica de pro-pagar la bona música arreu. Això ningú mai no li pot discutir. Gosaria contrapo-sar aquesta decisió amb la suposada profanació d’autèntiques “catedrals/ico-nes” de la música en majúscules, com ara el Liceu o el Palau de la Música. Ini-cialment, em costa pair el fet de veure-hi figures com en Raimon, Lluís Llach, Joan-Manuel Serrat, la Pantoja, Rocío Jurado, Miquel Poveda i altres veus mo-dernes. Una altra cosa és quan canten en un estadi de futbol o pavelló espor-tiu.

Una altra vessant destacable de la seva biografia cal derivar-la envers la so-lidaritat. Al llarg de deu anys, col·laborà amb l’organització War Child, recaptant fons per poder construir un centre de musicoteràpia a Mostar. Alhora, per do-nar suport a causes benèfiques orienta-des a la infantesa de tot el món.

Amb aquest motiu, doncs, vull retre un sentit homenatge col·lectiu de record al gran Luciano.

Amb l’ajut tecnològic d’internet, con-vido els lectors a cercar la referència Tutto Pavarotti. No se’n penediran. Tota una crida a la meditació pausada i al gaudi d’un art celestial.

E

Tutto Pavarotti

JOSEP BALLBÈ I URRIT

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

24000

3792

Martes a sábados

184 CM² - 16%

180 €

15

España

31 Agosto, 2017

P.11

Esunarealidadque la oposición tienelos números suficientes para provo-car la comparecencia del presidente

delGobierno enel Congreso, comocontem-plamos ayer en el pleno convocado de for-ma extraordinaria para que diera explica-ciones sobre el casoGürtel,pero es tambiénverdad —tanto o más importante que laanterior— que no suma con ellos la capaci-dad para censurarle o sustituirle. Forzar lacomparecencia del presidente, una de lasprimeras iniciativas del Partido Socialistade Pedro Sánchez junto a Podemos, ha sidoposible, sí, como lo fue convocar la mociónde censura de Pablo Iglesias. Pero de ahí aque resulte útil, a que aporte datos o argu-mentos nuevos para el debate y a que ob-tenga resultados tangibles dista una enor-me distancia. La que va también desde elpoder de lo posible al poder de transformarla realidad en servicio al ciudadano.

Rajoy volvió a demostrar, arropado ade-más por un formato cómodo elegido por lapresidenta del Parlamento, que sabe utili-zar este tipo de comparecencias para pro-nunciarmítines sobre su supuesto compro-miso contra la corrupción y las manchasque encuentra en la oposición, y para exhi-bir la legitimidad que le otorga el respaldopopular. Si le están pidiendo responsabili-dades políticas —subrayó, no sin razón—,estas deben adquirir el carácter constitu-cional de unamoción de censura. Y por ahíya hemos pasado sin sacar nada en limpio.

El pleno extraordinario sirvió para queel presidente toreara cómodamente a laoposición y también, de forma torticera yparalela, para que los independentistas ca-talanes utilizaran el púlpito parlamentariopara un discurso demagógico, cínico y

mentiroso sobreuna corrupciónque identi-fican conEspaña frente a unaCataluña lim-pia que pronto se va a librar de esta lacra.“Adiós, corrupción; bienvenida, Repúbli-ca”, llegó a decir Tardà olvidando los diver-sos casos que afectan al clan Pujol, el casoPalau, el 3% y todos los sumarios que ha-cen perfectamente la competencia aGürtelo a Púnica.

El pleno fue, por tanto, una ocasión falli-da yperdida parahacer la oposición correc-ta, la que sirve para cambiar las cosas, yuna oportunidad, por el contrario, para re-forzar a Rajoy y dar aliento a la causa inde-pendentista, bajo el riesgo además del har-tazgo ciudadano. Fue un fracaso de la opo-sición, que quema así un cartucho de unarsenal que no es infinito.

Administrar ese arsenal de forma racio-nal, coherente, útil y efectiva es responsabi-lidad de esta oposición de contornos móvi-les yminorías exiguas que ocasionalmentelogra sumar fuerzas para los empeños co-munes.Que estos objetivos esténbien elegi-dos, que las prioridades de una ciudadaníaacuciada ahora por el desafío independen-tista catalán, la recuperación del empleo yel terrorismo —y, sí, también la corrup-ción— estén inteligentemente selecciona-dos y abordados debe ser el ejercicio másimportante de los partidos que los votanteshan preferido ver en la oposición. Porquesi se empeñan en no sintonizar con esosvotantes, que sonquienes enprimera yúlti-ma instancia deciden quién nos gobierna,arriesgarán perder el tren del potencial li-derazgo como han perdido ya una mociónde censura (Podemos) yunpleno extraordi-nario (fundamentalmente, Partido Socialis-ta y Podemos).

Un paso en falsoLa oposición se desgastó ayer más queel Gobierno al que quería debilitar

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

1101000

137885

Diario

271 CM² - 24%

12216 €

10

España

31 Agosto, 2017

P.12

PALESTRA

E1 comissari del poder

los6 Luis Olivera, esquitxat per la seua participaci6 en l’Operaci6 Catalunya,6s un dels policies amb m~s poder. Director del Centre d’Intel.lig~ncia contra

el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), pr6xim a l’ex-ministre lorgeFern~indez Diaz i a Factual ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal,

acumula un historial policial plagat d’ombres. Amb bones relacions ambdirigents del PP i del PSOE, 6s el principal candidat per convertir-se en el nou

home fort de la Policia espanyola.

Per Mois~s P~rez

Jos~ Luis Olivera, actualment director del CITCO i candidat a ser I’home fort de la Policia espanyola.

ELTEMPS ¯ 29 agos~ 2017 13

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

13-18

España

29 Agosto, 2017

P.13

APARELL POLICIAL

Viol~ncia, anhels de llibertat,reivindicaci6 nacional. Latransici6 espanyola va estarmarcada pel plom i la sang. I

la ciutat de Barcelona no va ser-ne unaexcepcid. Les expressions violentes erenben habituals des de grups vinculats atot tipus d’ideologies. Per combatre es-pecialment els d’extrema esquerra, l’any1978 es va incorporar a la brigada d’in-formaci6 un jove policia. El seu nom eraJos6 Luis Olivera Serrano.

Aquest inexpert membre de les for-ces de seguretat de l’Estat, per6, va veurecorn l’ofici del pare li asseguraria un delsprincipals passaports per escalar posici-ons de poder: els contactes politics. Eraals inicls dels 90. Jorge Fernandez Dfaz,llavors president del PP catalh i futur mi-nistre d’Interior tenia corn a xofer el pared’Olivera. Els lligams de Fern~.ndez Diazamb el mdn policial --~s fill d’un subins-pector en cap de la Guhrdia Urbana du-rant el franquisme iva set durant poctemps governador civil de Barcelona-- iaquesta casualitat van forjar una amistatentre Olivera i Fernandez.

Fruit d’aquella relacid, i rods de tresd~cades desprds, Olivera va tornar a par-ticipar d’amagat en una altra brigadad’informacid, per6 aquesta vegada arabun correcter politic inequNoc. Es tractavade la unitat que va cercar i fabricar pro-ves falses contra politics independentis-tes i partits d’esquerra corn ara Podem.Un pecat que ha agitat les sospites sobreactuacions poc ortodoxes d’Olivera endiverses investigacions corn ara el cas ln-terligare, l’espionatge politic a la Comu-nitat de Madrid o el cos Giirtel, en el qualva tenir un paper clau perqu~ sortiren ala llum els tripijocs dels capitostos de latrama. Arab tot, i segons va revelar Pti-blico, Olivera t6 totes les paperetes perconvertir-se en el nou home fort de laPolicia espanyola. Seria un premi a unatrajectdria lleial al poder.

’Giirtel’ i la lleialtatAny 2005. El socialista Jos6 Luis Rodri-guez Zapatero feia un any que havia arri-

bat a La Moncloa. Dintre dels seus plansal departament d’Interior, tenia previstreform;or les estructures policials destina-des a perseguir els crims refinats. Per tald’aconseguir-ho, apost~ per centralitzarles unitats policials que s’encarreguend’aquestes qfiestions. El resultat fou elnaixement de la Unitat de Delinqii~nclaEcondmica i Fiscal (UDEF), conegudaper ocupar-se dels casos de corrupci6.AI capdavant d’aquesta nova estructurapolicial se situS, un expert en narcotr~.-fic anomenant Ios6 Luis Olivera Serrano.Si, l’amic del dirigent del PP catal~.. Per6tomb6 un comissari que havia escalatposicions al cos grhcies a la relaci6 arabl’amerior director de la policial espanyo-la quan Olivera estava destinat a Alacant.Era Juan Cotino, posteriorment presi-

dent de les Corts Valencianes i ex-con-seller de Francisco Camps imputat al cosGiirtel.

Aquesta operaci6 contra la corrupci6del PP, de fet, impulsa la carrera d’Olive-ra i el seu prestigi. No debacles, durantaquella ~poca es converteix en el blancde les acusacions dels populars que en-geguen la m~quina del llot afirmant queel comissari bs un policia de la confian-~a d’Alfredo P~rez Rubalcaba, en aquellmoment ministre d’Interior. Des delscercles policials, per6, van assenyalar-sealgunes decisions que posaven en dubtela feina d’Olivera en el cas Giirtel, tot i setdefensat pel polbmic magistrat instructord’aquella causa, Baltasar Garzdn.

Quan les gravacions realitzades perl’ex-regidor del PP de Majadahonda

EL TEMPS ¯ 29 agost 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

13-18

España

29 Agosto, 2017

P.14

(Madrid), Jos6 Luis Pefias, van arribaramans de la UDEE les refer~ncies que"David Marjaliza [capitost de la tramaPtinica] era el tapat de Paco [Granados,ex-dirigent del PP madrileny i figura claude P~nica]" no van investigar-se. Els co-missaris los~ Garcfa Losada i los6 Enri-que Rodr~’guez Ulla van dubtar al jutjatd’Estepona (M~.laga) dels m~todes quevan emprar per investigar la pilotada dela trama a la poblaci6 madrilenya d’Ar-ganda del Rey. "l~s capa~ de ser conde-corat per destapar la Gi~rtel i per tor-nar-la a tapar’~ afirmaven a El Pals fontspolicials en refer~ncia ales actuacionsd’Olivera.

Tot i aquestes taques al seu histori-al, l’arribada del PP al Govern espanyoll’any 2011 f~u presagiar l’arraconament

EL TEMPS ¯ 29 agost 2017

d’Olivera dintre del Ministeri d’lnterior.Tanmateix, que Fernfindez Dlaz se situ-ara al capdavant d’aquest departamentsuposa que el comissari no acabara alConsell de Policia, una mena de cemen-tiri de policies molestos per al Governde torn. Olivera es convert/en directordel Centre d’Intel.lig~ncia contra el CrimOrganitzat (CICO), un organisme gran prestigi, perb que no t6 competbn-ties electives.

Tot contra el proc6sL’acc~s del PP al Govern espanyol ha-via provocat un aut~ntic terratr~mol alMinisteri d’Interior. Fern~indez Diaz vaescollir corn a director general de lalicia Ignacio Cosid6, per6 la relaci6 en-tre ambd6s no va set mai de confianqa.

ESCALADA POLICIAL, A I’esquerra, Jorge Fern,lndezDiaz. L’ex-minist re d’lnterior va con~ixer Olivera quartel pare d’aquest comissari era el seu xofer. A la dreta,

Eugenio Pino, que corn a director adjunt operatiude la Policia, va set I’encarregat de dissenyar, sota ia

supervisid de Fernandez Diaz, les ctavegueres de I’Estatcontra el proc~s independentista.

Els lligams entre Cosid6 i la vice-presi-denta Soraya Sa~z de Santamarla, de lafacci6 del veil executiu de Mariano Ra-joy enfrontada amb Fernalndez Dfaz, vanprovocar que el ministre fera l’imposi-ble arab el director adjunt operatiu, Eu-genio Pino, el ndmero dos de la Poli-cia espanyola. L’evoluci6 de FernandezDiaz, moderat en els seus inicis contra elnacionalisme catalh i actualment viru-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

13-18

España

29 Agosto, 2017

P.15

APARELL POLICIAL

lent contra el procRs, va combregar ambl’obsessi6 contra l’independentisme dePino. La sintonia ideolbgica entre amb-d6s i la necessitat d’aturar el creixementdel sobiranisme a Catalunya van activarles clavegueres de l’Estat. L’Operaci6 Ca-talunya agafava volada.

Per dur endavant tota aquella juga-da, Pino va impulsar una mena d’unitatd’intel.ligRncia que prompte va alxecarrecels per part d’Enrique Bar6n, el co-mlssari d’informaci6; i el mateix CNI,l’finic organisme autoritzat per la legis-laci6 espanyola aprovada l’any 2003 perinvestigar amenaces contra la integritatdel territori espanyol. Despr6s de diver-sos estira-i-arronses, el nfimero dos dela Policia aconsegnia crear una unitatper revisar casos. Mamelino Martln-Blas,cap de la Unitat d’Afers Interns, va en-carregar-se de dirigir aquella brigada. Undepartament que comptaria amb els ser-veis de dos comissaris m~s que haviencoincidit amb Martin-Bias a Catalunya:I’obscur empresari de la seguretat i agentpolicial arab carta blanca |os~ ManuelVillarejo i el mateix O fivera.

AJnbd6s comissaris, per6, havien es-tat junts en diverses operacions policialsm~s enllh del seu pas per Ies dependSn-cies de Barcelona. Olivera, corn a cap dela UDEF, i Vifiarejo, en la seua condici6d’agent infiltrat, van format part d’unade les macrobatudes que mrs reconeixe-ment van atorgar-fi a la mateixa UDEF:l’Operaci6 Malaya, que ubich Marbellacorn a epicentre de la corrupci6 urban/s-tica del moment. Amb tot, segons Pt~bli-co, l’intent d’involucrar durant aquellainvestigaci6 el comissari Juan AntonioGonzfilez, policia de confianqa de B.ubal-caba, amb els negocis del cervell de latrama, Juan Antonio Roca, van afegir unataca mrs a l’excel.lent historial d’Oliveraen matbria de narcotrhfic.

La relaci6 entre Villarejo i Ofivera,malgrat l’enrenou de l’Operaci6 Cata-lunya, no va trencar-se, corn sl que haocormgut amb el comissari Martln-Blas.Aquests comissaris s’enfrontaren arrand’un informe de Martin-Blas que involu-

cra el fill de Villarejo en l’Operaci6 Emperador, la trama de la mhfia xinesa queva operar a l’Estat espanyol i que va tenirconnexions amb l’Institut Valencia d’ArtModern (IVAM). La batalla va acabardesencadenant-se amb el cas Nicolay,que afecta el comissari Vfllarejo i l’ex-se-cretari d’Estat de Seguretat FranciscoMartlnez. Olivera, ben relacionat ambMartfnez, acudf junt amb Villareio a unacre celebrat el 24 de novembre de12016,en el qual participh Jos6 Manuel Maza,en aquell moment fotur Fiscal Generalde l’Estat. Vfllarejo busch la complicitatde Maza per resoldre la seua implicaci6en la guerra de comissaris, perb aquestel feb6 fredament. Amb tot, Maza tenialligams anteriors arab Villarejo, ja que vaset professor de Schola Iuris, una insti-tuci6 acadbmica vinculada a aquest co-missari. Olivera tamb6 hi va set docent.

La participaci6 del director del CICOen les missions de la brigada politicacontra el proc6s es produi el 29 d’octu-bre de12012, quart faltava un rues per ala celebraci6 de les eleccions catalanes.Junt arab Martin-Bias, Olivera viatjh enaquella data a Barcelona per entrevis-tar-se amb els dos fiscals que tenien enles seues roans el cas Palau. L’objectiuera convbncer els dos representants delMinisteri Pfiblic que reobriren la causaiescorcollaren la seu de la vella Conver-g~ncia i la casa de l’ex-tresorer de la for-maci6 nacionalista. Els fiscals, per6, vanrebutjar les proves aportades per amb-d6s comissaris i van informar el jutged’aquell incident tan estrany. Poc tempsdespr6s, va apar/~ixer a la premsa un in-forme policial atribult a la UDEF queva dirigir Ofivera, per6 d’identitat apb-crifa. El dossier parlava d’uns suposatscomptes a I’estranger de l’aleshores can-didat de Convergbncia, Artur Mas, i del’ex-president catalh ]ordi Pujol.

"Sembla molt curi6s que sent com-petent Martln-Blas d’aquella unitat,l’acompanye un comissari que res t6 aveure amb la brigada, corn Ss el comis-sari general [O fivera]’[ assenyalava unafont an6nima del Ministeri d’Interior al

documental Las cloacas de Interior, letper Mediapro. La revelaci6 d’aquell viat-ge, de let, va provocar la queixa del Con-sell Fiscal i del mateix Sindicat Unificatde la Poficia (SUP).

D’espies,/ttics de luxe icomissaris "politics""Els rdins estan sent advertits per ]os~Luis Olivera Serrano’~ El comissari quepronuncia aquestes paraules a la peqaaudiovisual de Las cloacas de Interior 6sJaime Barrado. Es tracta d’un policia arabuna trajectbria meritbria al cos, i fa refe-rRncia al cas lnterligare, una investigaci6sobre determinats contractes sospitososdel Ministeri d’lnterior durant I’etapa deRubalcaba. Ona causa, per6, que afecta-va tam socialisms corn populars. D’unabanda, estaven esquitxats Luis Luengo, director general d’Infraestructuresdel Ministeri d’lnterior en el mandat deRubalcaba, i Gabriel Fuentes, en aquellmoment comissari d’lnformaci6. Ara b6,l’empresa Interligare va ser creada perJacqueline Tibisay Moro, que va set can-didata del PP a la poblaci6 madrilenyad’Aranjuez en els comicis locals de l’any2007. Barrado va set destituit tres diesdespr6s d’ordenar la detenci6 dels trespolicies presumptament implicats.

Olivera, per6, acumula una altra tacaen el seu curriculum en un dels casosd’espionatge politic m6s tbrbol. Es tractadels seguiments que ordenh el PP d’Es-peranza Aguirre als seus rivals internscom ara l’ex-alcalde de Madrid i ex-mi-nistre de lustlcia Alberto Ruiz Gallard6n.En aquell moment, les revelations apun-taren que les accions de vigilhncia leshavien dut a terme diversos guhrdies ci-vils i funcionaris de la Comunitat de Ma-drid. Ara bd, los60reja, un dels guhrdiescivils implicats en el cas, afirmava a Lascloacas de Interior que "els seguimentsreals eren a MRtodo 3 i no ales nostrespersones’~ "No 6s normal que hi haja unaagbncia que fa investigacions a politics idesprRs a nosaltres ens envien a les ma-teixes localitzacions on eren aquests ma-teixos polltics’] rematava.

OLIVERA TAMBt~ EST/~ IMPLICAT EN ELS SEGIJIMENTSQIJE ORDEN/~ EL PP MADRILENY D’ESPERANZAAGIIIRRE ALS SEIIS RIVALS INTERNS DE PARTIT

EL TEMPS ¯ 29 agost 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

13-18

España

29 Agosto, 2017

P.16

Francisco Martinez, ex-n6mero dos d’Interior, va ser un dens grans valedors de Jos~ Luis Oiivera,

"La persona que m’orden~, taxativa-ment que no es feren els passos per-tinents per registrar M6todo 3 ~s Jos6Luis Olivera", afirma Barrado al docu-mental citat. De fet, un informe d’AfersInteriors, realitzat per l’hrea que dirigeixMartln-Blas durant la guerra d’aquestcomissari amb Villarejo pel cas Nico-lay, apunta a una suposada complicitatentre M6todo 3 --empresa implicadaen l’Operaci6 Catalunya--, Olivera i elmateix Villarejo. Segons el diari propie-tat de Jaume Routes, Olivera, corn a capde la UDEF, va deixar sense investigarels dos suposats capitostos de la tramad’espionatge. Es tracta de Sergio Ga-m6n, director general de Seguretat dela Comunitat de Madrid en aquell mo-ment, i Miguel Castaf~o, un policia pro-cedent del Canal de Isabel I1, l’empresaencarregada de gestionar l’aigua de lazona metropolitana de Madrid i ques’ha vist ofegada per una mala maror decorrupci6 durant l’etapa de Gallard6n

EL TEMPS ¯ 29 agost 2017

i de l’ex-president madrileny, IgnacioGonz~lez.

El fiscal que, precisament, va arxivarles investigacions sobre determinats ta-i-pijocs de Gonz~lez amb el Canal, tamb~va deixar fora de la recerca judicial elsdos caps de seguretat de Madrid, corn vafer Olivera. A m~s, i segons la denfinciade diversos afectats, va ordenar les es-coltes als membres implicats de I’institutarmat de forma irregular. Manuel Moix,fiscal general de l’Estat que va dimi-fir per gaudir d’una societat a Panama,tamb~ va impartir classes a Schola Iuris,la insfimci6 acad~mica vinculada a Vi-llarejo a tray, s del seu soci empresarial.

L’ex-comissari general de la Policiaespanyola, Enrique Rodrlguez Ulla, vaadvertir en seu judicial de "comporta-ments estranys" d’Olivera en la investigaci6 de l’hfic de luxe amb suposades ramificacions en paradisos fiscalsde Gonz~lez. Tamb~ agents de la UDEFvan denunciar l’any 2014 que Fern~.ndez

Diaz "esth utilitzant un comissari de laseua confian~;a i ali~ a aquesta unitat po-licial per supervisar l’evoluci6 de casosde corrupci6, especialment del cas Gi~r-tel i del cas Bdrcenas’: El policia assenya-lat era Olivera.

De "Hoover" espanyol asupercomissariTot i la seua participaci6 en l’Operaci6Catalunya, Olivera va set condecorat]’any 2013 amb una medalla roja pensio-nada de per vida amb un 10% de n6mi-na afegida pel "seu valor’~ Una distinci6en la qual va tenir un paper determinantFernandez Dfaz. L’ex-ministre va advertirque si no s’incloia Olivera en la llista decondecoracions, no duria la seua rfibri-ca. La Direcci6 General de la Policia vaacabar cedint ales seues pretensions.

L’estreta relaci6 entre Fermlndez Diazi Olivera va tenir un altre capitol quartaquest comissari va convertir-se, segonsfeien broma en cercles policials, en el

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

13-18

España

29 Agosto, 2017

P.17

APARELL POLIEIAL

-> John Edgar Hoover espanyol, en refer~n-cia al creador de I’FBI. Interior, a causadels vincles entre el terrorisme interna-cional i el crim organitzat, va decidir fusionar el C1CO, que dirigia Olivera, i elCentre Nacional de Coordinaci6 Antiter-rorista (CNCA). El resultat va ser la cre-aci6 del Centre d’Intel.lig~ncia contra elTerrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).Olivera fou l’escollit per situar-se al cap-davant d’un organisme que va aixecarrecels al CNI.

Aquest centre te6ricament no teniafuncions executives, malgrat que Oli-vera va posar-se corn a objectiu canviar

aquesta situaci6. El CITCO, de fet, nosols no va encarregar-se d’avaluar elsperills en la seguretat de l’Estat espa-nyol, sin6 que tamb6 va crear una menade fitxer en el qual podia revisar qual-

OLIVERA VOLDOTAR EL CITCO

DE COMPET~NCIESEXECIJTIVES QIJE ARA

MATEIX NO TI~

AFERS TI~RBOLS. Jos~ Manuel Villarejo,obscur comissari i empresari en diversossectors, va participar amb Jos~ LuisOliveira en I’Operaci6 Catalunya.

sevol causa que es considerara "espe-cial". [~s a dir, "quan existisquen altrescircumsthncies especials que, en funci6del contingut de la investigaci6 i de laseua transcend~ncia, justifiquen la ca-talogaci6 d’especial per garantir la seuaefici~ncia".

No content amb aquesta responsabi-litat professional, el comissari va estarentre les quinieles per convertir-se ennou director adjunt operatiu (DAO) la Policia, ja que Pino es jubilava. Tot iser un concurs, la plaqa era de lliure de-signaci6 i Fern~indez Dfaz havia pres ladecisi6 de situar aquest comissari comaDAO. Olivera, en aquell moment, haviatravat tamb~ una bona relaci6 arab la se-crethria general del PP, Maria Dolores deCospedal, i arnb el seu marit, l’empresariIgnacio L6pez del Hierro.

L’aparici6 de les gravacions en lesquals Fern~indez Dfaz i l’ex-director del’Ag~ncia Antifrau catalana, Daniel deAlfonso, parlaven de fabricar provescontra politics independentistes va tallarde soca-rel les aspiracions d’Olivera. Eljuny de12016, Interior nomenava DAO,de forma eventual, el subdirector de Re-cursos Humans, Antonio Rodriguez. Fi-nalment, i malgrat que Olivera va inten-tar de nou convertir-se en DAO, el lloc elva ocupar Florentino Villabona a inicisde12017, un comissari que es jubilava alcap de 10 mesos i que els socialistes vancriticar per ser prbxim al PP.

Arab tot, Olivera sembla que pot teniruna tercera oportunitat. La remodela-ci6 que ha realitzat el ministre d’Interior,luan Ignacio Zoido, ha eliminat la figuradel DAO. Ara b~, aquesta nova estruc-tura contempla la figura d’un comissa-ri que s’encarregaria de la prefectura deCiberdelinqii/~ncia, lnformaci6 i lnves-tigaci6, l~s a dir, aquest nou home fortd’lnterior controlaria la Policia judici-al i cientifica i la Unitat d’Mers Interns.Olivera, de moment, ~s qui m~s papere-tes t~ per aconseguir aquest lloc. Seriaun premi a una trajectbria amb clarobs-curs, per6 que sempre ha estat lleial alpoder. ̄

EL TEMPS ̄ 29 agost 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

Semanal

3360 CM² - 600%

10380 €

13-18

España

29 Agosto, 2017

P.18