Recull de

Premsa

42 LAVANGUARDIA DILLUNS, 2MAIG 2016

CITES de la setmana

C. VELOSO& G. GILPALAU DE LA MÚSICA.AVUI. 21 HORES

El Guitar BCN falloc al dens cartellper oferir el plaerque centenarsd’aficionats no vanpoder gaudir el mesde juliol passat.Llavors, CaetanoVeloso i GilbertoGil van rebentar elGran Teatre delLiceu, i moltíssimsaficionats es vanquedar amb lesganes de gaudird’aquests dos glori-osos colossos deltropicalisme i altresherbesmusicals.Celebrenmig seglede carrera artística,però qualsevol raóés bona, molt bona,per gaudir-ne iaclamar-los.

NOUS RELATS FOTOGRÀFICS. ArtsSantaMònica reuneix una selec-ció d’obres fetes per 16 fotògrafsde les generacions nascudes elsanys setanta i vuitanta. Comissa-riada per JuanBufill, pretén seruna aproximació a les formesd’expressió fotogràfica dels dar-rers anys, amb temàtiques quereflexionen sobre la condicióhumana. Els artistes són: LaiaAbril, SamuelAranda, IsraelAri-ño, Rafael Arocha, ArnauBlanch, Pep Bonet, Ricardo Ca-ses, SalviDanés,EugeniGay,Da-vid Jiménez, Alejandro Marote,Cristina Middel, Fernando Mo-leres, Paula Ospina, ChristianRodríguez, Carlos Spottorno.ARTS SANTA MÒNICA. 5/V - 3/VII

BARTOLOZZI / ALZAMORA. La Fun-dació Vila Casas presenta duesnoves exposicions a l’Espai Vo-

lart de Barcelona. D’una banda,Laudem vitae (1943-2009), unanova versió de l’antològica sobreRafael Bartolozzi, amb una qua-rantena d’obres que resumeixenla seva trajectòria. I de l’altra,L’escala de l’enteniment. RamonLlull (1316-2016) en què el pintori escultor Alfonso Alzamoratrasllada al llenguatge plàstic lasimbologia lul·liana. El projectearranca amb la col·locació d’unaescultura al campus de la UPF.ESPAI VOLART. 5/V - 26/VII

JOSEPSEGÚ/ LLUÍSVENTÓS.Arribena la sala Parés dos artistes allu-nyats dels corrents dominants.Josep Segú (Salomó, 1958) pre-senta uns paisatges urbans, dià-fans i lluminosos, a cavall entrel’hiperrealisme i el popart. ILlu-ís Ventós (Barcelona, 1953) ofe-reix una selecció de 37 escultu-res, collages i pintures.SALA PARÉS. 5/V - 31/V.

ArtJOSEP PLAYÀ MASET

UNA VALENCIANA A GÖTEBORG. LaGöteborgs Operans Danskom-pani presenta al Mercat de lesFlors Mongrel, una coreografiade la valenciana Marina Masca-rell que radiografia la societatescandinava des de diferentspunts de vista. I que ho fa a tra-vés de la llei de Jante, un mani-fest social que advoca per laigualtat i la justícia però darreredel qual s’amaguen extraordina-ris nivells de conformitat i con-sensd’unahomogeneïtat quepotresultar gairebé asfixiant.MERCAT DE LES FLORS. DEL 6 AL 8/V

GRANPIANOHONGARÈS.SirAndrásSchiff prossegueix al Palau de laMúsica amb el seu particularís-simviatgemusicalper les tresúl-times sonates –sempre envolta-des d’una aura especial– de qua-tre grans compositors. Un

projecte que el porta a interpre-tar durant tres temporades–aquesta és la segona–unade lesúltimes sonatesdeMozart, Beet-hoven, Haydn i Schubert.PALAU DE LA MÚSICA. 4/V

LA PATÈTICA I EL LICEU. L’orquestradel Gran Teatre del Liceu dirigi-da per Josep Pons visita L’Audi-tori amb un repertori cent percent romàntic: la intensa últimasimfonia de Txaikovski, La patè-tica, una obertura de Mendels-sohn, Les hèbrides, i el seu emo-cionant Concert per a violí i or-questra núm. 2.L’AUDITORI. DEL 6 AL 8/V

MAR I CEL I ELSMISERABLES.La Ban-da Municipal de Barcelona in-terpreta fragments delsmusicalsGaudí i Mar i cel, tots dos d’Al-bert Guinovart –que serà al pia-no–, i d’ElsMiserables.L’AUDITORI. 8/V

Dansa i clàssicaMARICEL CHAVARRÍA

Emergències ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policia ............................................ 091Guàrdia civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona .............. 092Bombers de Barcelona .................... 080Informació carretera ......... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Manyans 24 h ................. 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Áltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciutat

Instantrail. Recopilació d’unamostra de les fotografiespresentades a la segona edi-ció del concurs d’Instantrail.PIJ Sarrià-Sant Gervasi. Brusi, 51.

Superheroïnes del còmic. Ellestenen el poder. Xerrada pre-sentada per Toni RodríguezYuste, vocal tercera de la juntadirectiva de l’Ateneu, en quèes repassen els arquetips dedones amb superpoders almón del còmic des dels inicisfins a l’actualitat.Ateneu Barcelonès. Canuda 6.19 hores. Gratuït.

Dones sindicalistes. Aquestaexposició ens presenta dotzedones que al llarg de la histò-ria van destacar per la tascaque van fer en diferents orga-nitzacions sindicals.Centre cívic Casa Groga. Av.Jordà, 27. Fins al 31 de maig.

Tallers i salut i qualitat de vida.Un programa d’autoajuda acàrrec d’Antoni Bolinches quemitjançant l’autoanàlisi i eldesenvolupament de lesnostres capacitats psicològi-ques permetrà incrementar laseguretat que es té d’unma-teix.Sala Àmbit Cultural d’El CorteInglés. Avinguda Portal de l’Àn-gel, 19 (19 horas).30 euros.

De tal padre, tal hijo. Projecciód’aquesta pel·lícula d’HirokazuKoreeda, sobre un arquitecteobsessionat per l’èxit.Centre cívic Sagrada Família.Provença, 480 (20 hores).

Arte Fluxclub. Un club de vídeoque pretén reflectir la vitalitatdel vídeo de creació a Barcelo-na. Poden ser tant sessionsmonogràfiques d’autors reco-neguts, com temàtiquescol·lectives dedicades a autorsemergents.Antic Teatre. Verdaguer i Callís,12. (21 hores).

BigMamaMonte & SisterMarion. El millor jazz i blues acàrrec d’aquest duo que inci-tarà els assistents a ballar.Milano. Ronda Universitat, 35.Gratuït. (21 hores).

Concierto de Jazz. Amb 84anys, l’emblemàtic músic dejazz català Pere Ferré interpre-ta els temes més populars detota la seva trajectòria musi-cal.Jazzman. Roger de Flor, 238.(22 hores). Gratuït.

TELÈFONS ÚTILS

L’AGENDA D’AVUI

SI DESITJA PUBLICAR UNA ACTIVITAT ENAQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL

DE LA VANGUARDIA, ENTREUI CREEU-VOS UN COMPTE A:

WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

MANU ‘IRONMAN’. Es deixa veurepoc per aquestes latituds, aixíque no convé deixar passarl’oportunitat de gaudir de ManuChao en acció, que celebra elsvint anys de la Salamandra.SALAMANDRA. 3/V. 21 HORES

PER L’HELIO. Amb la transparentcrida d’“Heliogàbal-Pagar lamulta”, primeres espases de l’es-cena musical, com ara Mishima,Pony Bravo i Za!, uneixen esfor-ços, arts i posicionaments per,primer, ajudar a pagar la multaque han posat al local de Gràcia,ara tancat per a la música en di-recte, i, segon, per visibilitzar laseva presa de posició a favor dela música en directe als locals deBarcelona.RAZZMATAZZ. 5/V. 19 HORES

VIBRÀFONDE LUXE.El Jamboree es

posa els seus millors vestits degala per rebre entre les sevesencallides parets una llegendadel jazz com és el vibrafonistaRoy Ayers. Amb 75 anys, l’inqui-et degustador de hip-hop, funk,bebop o soul, i col·laborador demitja professió, continualiderant el projecte Ubiquity,que és el que el porta durantdues nits consecutives a Barce-lona.JAMBOREE. 5/V. 20 I 22 HORES

LA MADURESA DEL ROCKER. CoqueMalla ha aconseguit bones críti-ques unànimes des que va treurel’últim àlbum a la venda, El últi-mo hombre en la Tierra, i ara estàdemostrant sobre l’escenari queels judicis no anaven errats. On-ze cançons noves d’elaboració iplasmació complexa al disc, queara adquireixen, algunes, novadimensió en la proximitat.APOLO. 7/V. 21 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

PAUMIRÓ I L’STAR SYSTEM.El TNCestrena Victòria, la nova obra dePau Miró, que arrenca el 1951,durant la famosa vaga de tramvi-es, i que està protagonitzada perbona part de l’star system català.A la Sala Gran, Pere Arquillué,Jordi Boixaderas, Mercè Aràne-ga i... Emma Vilarasau, Victòria,una vídua amb dificultats queprendrà consciència de la pro-funda repressió social del fran-quisme.TNC. DEL 4/V AL 12/VI

JOC DE TRONS. 25 anys després delduel quevanprotagonitzarAnnaLizaran i Maife Gil, tornaMariaEstuard, de Schiller, amb versió idirecció de Sergi Belbel. SílviaBel i Míriam Alamany donen vi-da a Elisabet d’Anglaterra i a laseva cosina Maria Estuarda, quelluita per salvar la vida i recupe-

rar el poder, presonera de la pri-mera.LLIURE DE GRÀCIA. 5/V AL 5/VI

LATORNADADEGABINO.GabinoDi-ego, Antonio Garrido i AntonioHortelano protagonitzen Nues-tras mujeres, d’Eric Assous. Dosamics n’esperen un altre per a lapartida de cartes habitual. Arri-ba tard. Ha matat la seva dona.Tots es posaran a prova.TEATRE CONDAL. DEL 4 AL 22/V

TOTA L’N-340.L’Antic Teatre acullCarretera N-340, d’Itxaso Cor-ral, Óscar Bueno, Diana Delga-do-Ureña i David Mallols, quehan recorregut l’N-340 des dePuerto Real, Cadis, fins al quilò-metre 1.248 a la plaça Espanyade Barcelona. Van travessar laMediterrània i han après del ter-ritori, lesmemòries, les històriesi els paisatges.ANTIC TEATRE. DEL 3 AL 8/V

TeatreJUSTO BARRANCO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

147 CM² - 13%

3640 €

42

España

2 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

42 LAVANGUARDIA DILLUNS, 2MAIG 2016

CITES de la setmana

C. VELOSO& G. GILPALAU DE LA MÚSICA.AVUI. 21 HORES

El Guitar BCN falloc al dens cartellper oferir el plaerque centenarsd’aficionats no vanpoder gaudir el mesde juliol passat.Llavors, CaetanoVeloso i GilbertoGil van rebentar elGran Teatre delLiceu, i moltíssimsaficionats es vanquedar amb lesganes de gaudird’aquests dos glori-osos colossos deltropicalisme i altresherbesmusicals.Celebrenmig seglede carrera artística,però qualsevol raóés bona, molt bona,per gaudir-ne iaclamar-los.

NOUS RELATS FOTOGRÀFICS. ArtsSantaMònica reuneix una selec-ció d’obres fetes per 16 fotògrafsde les generacions nascudes elsanys setanta i vuitanta. Comissa-riada per JuanBufill, pretén seruna aproximació a les formesd’expressió fotogràfica dels dar-rers anys, amb temàtiques quereflexionen sobre la condicióhumana. Els artistes són: LaiaAbril, SamuelAranda, IsraelAri-ño, Rafael Arocha, ArnauBlanch, Pep Bonet, Ricardo Ca-ses, SalviDanés,EugeniGay,Da-vid Jiménez, Alejandro Marote,Cristina Middel, Fernando Mo-leres, Paula Ospina, ChristianRodríguez, Carlos Spottorno.ARTS SANTA MÒNICA. 5/V - 3/VII

BARTOLOZZI / ALZAMORA. La Fun-dació Vila Casas presenta duesnoves exposicions a l’Espai Vo-

lart de Barcelona. D’una banda,Laudem vitae (1943-2009), unanova versió de l’antològica sobreRafael Bartolozzi, amb una qua-rantena d’obres que resumeixenla seva trajectòria. I de l’altra,L’escala de l’enteniment. RamonLlull (1316-2016) en què el pintori escultor Alfonso Alzamoratrasllada al llenguatge plàstic lasimbologia lul·liana. El projectearranca amb la col·locació d’unaescultura al campus de la UPF.ESPAI VOLART. 5/V - 26/VII

JOSEPSEGÚ/ LLUÍSVENTÓS.Arribena la sala Parés dos artistes allu-nyats dels corrents dominants.Josep Segú (Salomó, 1958) pre-senta uns paisatges urbans, dià-fans i lluminosos, a cavall entrel’hiperrealisme i el popart. ILlu-ís Ventós (Barcelona, 1953) ofe-reix una selecció de 37 escultu-res, collages i pintures.SALA PARÉS. 5/V - 31/V.

ArtJOSEP PLAYÀ MASET

UNA VALENCIANA A GÖTEBORG. LaGöteborgs Operans Danskom-pani presenta al Mercat de lesFlors Mongrel, una coreografiade la valenciana Marina Masca-rell que radiografia la societatescandinava des de diferentspunts de vista. I que ho fa a tra-vés de la llei de Jante, un mani-fest social que advoca per laigualtat i la justícia però darreredel qual s’amaguen extraordina-ris nivells de conformitat i con-sensd’unahomogeneïtat quepotresultar gairebé asfixiant.MERCAT DE LES FLORS. DEL 6 AL 8/V

GRANPIANOHONGARÈS.SirAndrásSchiff prossegueix al Palau de laMúsica amb el seu particularís-simviatgemusicalper les tresúl-times sonates –sempre envolta-des d’una aura especial– de qua-tre grans compositors. Un

projecte que el porta a interpre-tar durant tres temporades–aquesta és la segona–unade lesúltimes sonatesdeMozart, Beet-hoven, Haydn i Schubert.PALAU DE LA MÚSICA. 4/V

LA PATÈTICA I EL LICEU. L’orquestradel Gran Teatre del Liceu dirigi-da per Josep Pons visita L’Audi-tori amb un repertori cent percent romàntic: la intensa últimasimfonia de Txaikovski, La patè-tica, una obertura de Mendels-sohn, Les hèbrides, i el seu emo-cionant Concert per a violí i or-questra núm. 2.L’AUDITORI. DEL 6 AL 8/V

MAR I CEL I ELSMISERABLES.La Ban-da Municipal de Barcelona in-terpreta fragments delsmusicalsGaudí i Mar i cel, tots dos d’Al-bert Guinovart –que serà al pia-no–, i d’ElsMiserables.L’AUDITORI. 8/V

Dansa i clàssicaMARICEL CHAVARRÍA

Emergències ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policia ............................................ 091Guàrdia civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona .............. 092Bombers de Barcelona .................... 080Informació carretera ......... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Manyans 24 h ................. 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Áltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciutat

Instantrail. Recopilació d’unamostra de les fotografiespresentades a la segona edi-ció del concurs d’Instantrail.PIJ Sarrià-Sant Gervasi. Brusi, 51.

Superheroïnes del còmic. Ellestenen el poder. Xerrada pre-sentada per Toni RodríguezYuste, vocal tercera de la juntadirectiva de l’Ateneu, en quèes repassen els arquetips dedones amb superpoders almón del còmic des dels inicisfins a l’actualitat.Ateneu Barcelonès. Canuda 6.19 hores. Gratuït.

Dones sindicalistes. Aquestaexposició ens presenta dotzedones que al llarg de la histò-ria van destacar per la tascaque van fer en diferents orga-nitzacions sindicals.Centre cívic Casa Groga. Av.Jordà, 27. Fins al 31 de maig.

Tallers i salut i qualitat de vida.Un programa d’autoajuda acàrrec d’Antoni Bolinches quemitjançant l’autoanàlisi i eldesenvolupament de lesnostres capacitats psicològi-ques permetrà incrementar laseguretat que es té d’unma-teix.Sala Àmbit Cultural d’El CorteInglés. Avinguda Portal de l’Àn-gel, 19 (19 horas).30 euros.

De tal padre, tal hijo. Projecciód’aquesta pel·lícula d’HirokazuKoreeda, sobre un arquitecteobsessionat per l’èxit.Centre cívic Sagrada Família.Provença, 480 (20 hores).

Arte Fluxclub. Un club de vídeoque pretén reflectir la vitalitatdel vídeo de creació a Barcelo-na. Poden ser tant sessionsmonogràfiques d’autors reco-neguts, com temàtiquescol·lectives dedicades a autorsemergents.Antic Teatre. Verdaguer i Callís,12. (21 hores).

BigMamaMonte & SisterMarion. El millor jazz i blues acàrrec d’aquest duo que inci-tarà els assistents a ballar.Milano. Ronda Universitat, 35.Gratuït. (21 hores).

Concierto de Jazz. Amb 84anys, l’emblemàtic músic dejazz català Pere Ferré interpre-ta els temes més populars detota la seva trajectòria musi-cal.Jazzman. Roger de Flor, 238.(22 hores). Gratuït.

TELÈFONS ÚTILS

L’AGENDA D’AVUI

SI DESITJA PUBLICAR UNA ACTIVITAT ENAQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL

DE LA VANGUARDIA, ENTREUI CREEU-VOS UN COMPTE A:

WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

MANU ‘IRONMAN’. Es deixa veurepoc per aquestes latituds, aixíque no convé deixar passarl’oportunitat de gaudir de ManuChao en acció, que celebra elsvint anys de la Salamandra.SALAMANDRA. 3/V. 21 HORES

PER L’HELIO. Amb la transparentcrida d’“Heliogàbal-Pagar lamulta”, primeres espases de l’es-cena musical, com ara Mishima,Pony Bravo i Za!, uneixen esfor-ços, arts i posicionaments per,primer, ajudar a pagar la multaque han posat al local de Gràcia,ara tancat per a la música en di-recte, i, segon, per visibilitzar laseva presa de posició a favor dela música en directe als locals deBarcelona.RAZZMATAZZ. 5/V. 19 HORES

VIBRÀFONDE LUXE.El Jamboree es

posa els seus millors vestits degala per rebre entre les sevesencallides parets una llegendadel jazz com és el vibrafonistaRoy Ayers. Amb 75 anys, l’inqui-et degustador de hip-hop, funk,bebop o soul, i col·laborador demitja professió, continualiderant el projecte Ubiquity,que és el que el porta durantdues nits consecutives a Barce-lona.JAMBOREE. 5/V. 20 I 22 HORES

LA MADURESA DEL ROCKER. CoqueMalla ha aconseguit bones críti-ques unànimes des que va treurel’últim àlbum a la venda, El últi-mo hombre en la Tierra, i ara estàdemostrant sobre l’escenari queels judicis no anaven errats. On-ze cançons noves d’elaboració iplasmació complexa al disc, queara adquireixen, algunes, novadimensió en la proximitat.APOLO. 7/V. 21 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

PAUMIRÓ I L’STAR SYSTEM.El TNCestrena Victòria, la nova obra dePau Miró, que arrenca el 1951,durant la famosa vaga de tramvi-es, i que està protagonitzada perbona part de l’star system català.A la Sala Gran, Pere Arquillué,Jordi Boixaderas, Mercè Aràne-ga i... Emma Vilarasau, Victòria,una vídua amb dificultats queprendrà consciència de la pro-funda repressió social del fran-quisme.TNC. DEL 4/V AL 12/VI

JOC DE TRONS. 25 anys després delduel quevanprotagonitzarAnnaLizaran i Maife Gil, tornaMariaEstuard, de Schiller, amb versió idirecció de Sergi Belbel. SílviaBel i Míriam Alamany donen vi-da a Elisabet d’Anglaterra i a laseva cosina Maria Estuarda, quelluita per salvar la vida i recupe-

rar el poder, presonera de la pri-mera.LLIURE DE GRÀCIA. 5/V AL 5/VI

LATORNADADEGABINO.GabinoDi-ego, Antonio Garrido i AntonioHortelano protagonitzen Nues-tras mujeres, d’Eric Assous. Dosamics n’esperen un altre per a lapartida de cartes habitual. Arri-ba tard. Ha matat la seva dona.Tots es posaran a prova.TEATRE CONDAL. DEL 4 AL 22/V

TOTA L’N-340.L’Antic Teatre acullCarretera N-340, d’Itxaso Cor-ral, Óscar Bueno, Diana Delga-do-Ureña i David Mallols, quehan recorregut l’N-340 des dePuerto Real, Cadis, fins al quilò-metre 1.248 a la plaça Espanyade Barcelona. Van travessar laMediterrània i han après del ter-ritori, lesmemòries, les històriesi els paisatges.ANTIC TEATRE. DEL 3 AL 8/V

TeatreJUSTO BARRANCO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

351 CM² - 31%

8680 €

42

España

2 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

32 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIUMENGE, 1 MAIG 2016

El preu dela corrupció

SANTIAGO TARÍNBarcelona

N o hi ha cap setma­na sense ensurt. Sino són els papersde Panamà, ésl’exbanquerMario

Conde, o la família Pujol, o el fi­nançament del PP de València, ol’exministre Sòria. Però, real­ment, quin és el preu que pa­guem els ciutadans per la cor­rupció i quina és la incidència enla vida quotidiana?Noés fàcil sa­ber­ho, però molt alt. Els dinersque s’utilitzen en suborns surtendel sistema públic i no es desti­nen a sanitat o educació, perexemple. Després hi ha el fet queels contractes públics no respec­ten la llibertat del mercat i queles obres es veuen gravades ambsobrepreus derivats dels sub­orns. No resulta senzill avaluarel que representa, però hi ha es­timacions que et deixen gelat.L’ONU ha dit que les activitatsil∙lícites al món suposen el 2,7%del PIB del planeta; la ComissióEuropea ha fet públic que el costeconòmic de la corrupció en elseu àmbit és de 120.000 milionsa l’any; estudis acadèmics asse­guren que l’economia informal(la que es genera mitjançant di­ners negres o criminals o activi­tats sense declarar) és el 18% delPIB d’Europa, mentre que altresinformes sobre Espanya estimenque des de l’any 2000 han volat7.000milions d’euros en corrup­teles.La raó per la qual és difícil sa­

ber quant ens costa la corrupcióés evident: com que és una eco­nomia il∙lícita, totes les enques­tes són estimacions. Però no ésmenys veritat que tots els ex­perts assenyalenque creuenque,en realitat, el panorama encaraés pitjor. I també sorprèn que noés un dels aspectes que més pre­ocupa els estudiosos.Vegem el cas espanyol. L’en­

questa del CIS de desembre del2015 assenyalava que la corrup­ció és el segon problema per alsespanyols, després de l’atur.Francisco Castañón, Eva Díaz iJoaquín Vidal han publicat el lli­bre Diccionario de la corrupción,en el qual recullen 175 escàndols,els més notables, que han tingutlloc des dels anys vuitanta del se­gle passat, pels quals han estatcondemnades 200persones. I nohi són tots. Càlculs realitzats enarticles i estudis, sumant el queha aflorat en les principals cau­ses judicials, no totes, des del’any 2.000, xifren el cost de lacorrupció a Espanya en 7.000milionsd’euros (el pressupost de

la Generalitat en sanitat el 2015va ser de 8.200 milions, per fer­nos idea de la magnitud), si bé hiha un treball de la Universitat deLas Palmas que eleva aquesta xi­fra a 40.000 milions, tenint encompte l’impacte social que pro­dueix. I el professor Luís Garica­no, responsable econòmic deCiutadans, l’estima en 200.000milions.Malgrat la magnitud del pro­

blema, comprovable cada dia re­visant els mitjans de comunica­ció, no hi ha estudis complets delproblema, la qual cosa es pot ex­plicar perquè, d’entrada,malgrattotes les reformes introduïdes alCodi Penal, al nostre país no hiha un delicte de corrupció. Lafundació Hay Derecho ha elabo­

Manuel Villoria, al llibre Lacorrupción en España, ha escritque no hi ha una corrupció sistè­mica al país, d’aquella per la qualun ciutadà ha de pagar subornsper qualsevol tràmit, però sí quehi ha corrupció política. A lama­teixa obra s’assenyala que la cor­rupció s’ha desenvolupat sobre­tot en l’àmbit local (gairebé 600dels 8.000 ajuntaments espa­nyols tenen escàndols d’aquesttipus) i també en l’autonòmic,però que en els últims deu anysno n’hi ha hagut cap cas notableal govern de la nació. I, en la ma­joria de vegades, té vinculacióamb la construcció. Un altre tre­ball coral d’experts publicadapel Cercle d’Economia dóna unaaltra xifra sorprenent: el nombred’habitatges construïts a Espa­nya el 2008 (l’any en què va es­clatar la crisi) va ser de 665.000,superior a la suma d’Alemanya,França i el RegneUnit. Tambéhipodem llegir com els ingressosurbanístics van passar de ser el23% dels ingressos no financersde les administracions locals el1992 a més del 31% el 2014: unpastís molt desitjable.Roberto Velasco, a Las cloacas

de la economía, situa els compor­taments corruptes en tres tipusde qüestions: urbanisme, con­tractes públics i subvencionsconcedides per les institucions,una cosa en la qual coincideixengairebé tots els experts en lama­tèria. Quins efectes té? En un al­tre llibre de diversos autors, In­vestigación criminal, es diu que“la corrupció genera grans quan­titats de diner negre, opaques alfisc i col∙locades en ocasions alsanomenats paradisos fiscals, queincrementen l’economia sub­mergida, i es redueixen així deforma important els ingressospúblics, la qual cosa, al seu torn,es converteix en una càrrega

EL EPO TATGE

Els ciutadansacaben pagantamb els seusimpostos

l’import sostretpels corruptesamb els seusnegocis

rat un estudi partint de la basedels delictes principals que espoden associar a aquestes con­ductes, que són prevaricació,suborn, malversació de cabalspúblics i tràfic d’influències, en­cara que posen èmfasi en la faltade dades públiques fiables sobreel tema. La qüestió és que entreel 2011 i el 2014 s’han emès 330sentències per aquest tipus deconductes (al Tribunal Suprem,l’Audiència Nacional, TribunalsSuperiors i Audiències Provinci­als), de les quals s’han derivat

sap encara quinan’ha estat l’evo­lució.Si augmentem el camp de vi­

sió, els resultats deixen estupe­facte. La Comissió Europea vaemetre un informe el febrer del2014 segons el qual el cost eco­nòmic d’aquestes pràctiques su­posa per a l’economia de la zonaun cost de 120.000milions d’eu­ros a l’any (quan el pressupost dela Comunitat per al 2015 va serde 145.000 milions). El BancMundial ha calculat que els sub­orns pagats anualment a tots elssectors suposen més d’un bilióde dòlars; que la corrupció supo­sa el 10% del cost dels negocis atot l’orbe i és el 25%del preudelscontractes públics als països endesenvolupament; i l’ONUman­té que el flux de diners blanque­jats a tot el planeta és el 2,7% delPIB mundial. Finalment, cal ferreferència als estudis de Friede­rich Schneider, del departamentd’Economia de laUniversitat Jo­hannes Kepler a Linz i un delsestudiososmés importants sobreeconomies informals. Asseguraque als països de la UE aquest ti­pus de negocis van ser el 18,3%del PIB europeu el 2015, i a Es­panya, el 18,2%, quan era el18,6% el 2013.

LES CONSEQÜÈNCIES

Les investigacionsjudicials revelenmanipulació deconcursos públics

GRANS VARIACIONS

Les estimacions aEspanya varienmolt:van des de 7.000 finsa 200.000milions

544 condemnats (hi ha proces­sos amb més d’un acusat). Arabé, ara com ara ningú no ha estatcapaç de sumar les pèrdues queper a la societat suposen aqueststemes. I qualsevol anàlisi és in­completa.Més dades: segons elMinisteri

de l’Interior, el 2015 es van inda­gar 1.108 assumptes vinculats ala corrupció, amb el resultat de2.442 detinguts; això suposa unnotable increment respecte al2010, quan els casos van ser 366,i els detinguts, 369. Un creixe­ment exponencial. Per la sevabanda, l’última memòria de laFiscalia Anticorrupció, del 2014,assenyala que tenen oberts 340procediments penals, davant 312l’any anterior. A l’exercici del2014 hi va haver sentència sobre19 dels assumptes que van portara judici, ambnomésdues absolu­cions. El Sepblac (el servei con­tra el blanqueig de capitals delBanc d’Espanya) va obrir 4.637investigacions el 2014; i el Con­sell General del Poder Judicialva assenyalar que el 2013 hi ha­via a Espanya 1661 causes ober­tes a tot el país per corrupció,amb més de 500 imputats.Aquestes dades judicials ara es­tan sent actualitzades, però no se

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

634000

137145

Diario

1632 CM² - 144%

64800 €

32-33

España

1 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIUMENGE, 1 MAIG 2016 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 33

la qual cosa elimina la llibertatdemercat. Així, la documentacióconfiscada per la Fiscalia Anti­corrupció, Policia i GuàrdiaCivilassenyala que existeixen acordsprevis a la contractació pública,de manera que aquesta contrac­tació s’orienta cap al que paga elsuborn, per després convocar unconcurs a mida a canvi d’unpercentatge. A més, gairebé ine­xorablement, aquestes licitaci­ons pateixen després un sobre­cost addicional, que tambérepercuteix en els pressupostospúblics. Això quan no parlemd’altres obres que són inútils desdel punt de vista econòmic o so­cial, com els aeroports i estaci­ons que poblen la geografia his­pana, avui dia tancats o amb mí­nima utilització.Tornem a consultar el treball

del Cercle d’Economia, on s’as­senyala que “els escàndols polí­tics deterioren significativamentla confiança que els ciutadans te­nen en les seves institucions po­lítiques”, i afegeix que “afecta elcreixement econòmic, distorsio­na la competència, altera la dis­tribució del poder econòmic in’afavoreix la concentració”. Ésevident que, en el futur, qui es­crigui la història d’Espanya nopodrà obviar el fenomen de lacorrupció, que ha tingut un pa­per central en nomenaments,destitucions i pactes polítics, ique ha motivat fins i tot la des­aparició de partits, com UnióMallorquina. Aquesta corrupcióté un preu que ningú no pot ava­luar estadísticament, però delqual es deriva una conseqüència:la paguem entre tots.c

Cinc llibres per aun problemaLa corrupción en España.Ámbitos, causas y remediosjurídicosDiversos autorsAtelier; Barcelona, 2016

Diccionario de la corrupciónFrancisco J. Castañón, EvaDíez Arévalo, Joaquín VidalNostrum;Madrid, 2016

Las cloacas de la economíaRoberto VelascoCatarata;Madrid, 2012

El fangoBaltasar GarzónDebate; Barcelona, 2015

Investigación criminalDiversos autorsLid Editorial;Madrid, 2015

El cas Palau. Fèlix Millet, un delsimputats del cas Palau, dirigint­se

a l’audiència de Barcelona.

més fiscal substitutòria més im­portant per al conjunt dels con­tribuents”. O sigui, que el que nopaguen els corruptes, o el ques’emporten, ho paguem entretots. Baltasar Garzón, a El fango,assenyala que les xifres de la cor­rupció es “corresponen amb elsrecursos sostrets al desenvolu­pament econòmic i social, a lesfinances públiques i al benestardels ciutadans”.Aquest ja és un efecte directe

sobre els espanyols: els diners de

la corrupció surten del circuit le­gal, no es destinen al bé comú isom la resta que els substituïm.Dels casos que han sortit a lallum pública en els últims dosanys es desprèn una altra deduc­ció, que posa en dubte la netedatde les convocatòries públiques,

Veïns incòmodes

PIERRE-PHILIPPE MARCOU / AFP

Conde a la presentació del seu llibreMemorias de un preso

RAÚL MONTILLABarcelona

S oto del Real és la pre­só de referència del’Audiència Nacional,i derivat d’això delsgrans delinqüents

econòmics.Uncerclequenosolser gaire ampli, la qual cosa faque entre els seus murs algunspresos puguin reprendre vellesamistats, però també, de tant entant, es pot donaruna altra situ­ació: la dels retrobaments des­agradables. Va passar fa unsquants dies, quanMario CondeiGerardoDíazFerranvantoparde cara amb Luis Pineda i Mi­guel Bernard. Els dos primersdeuen part de la seva experièn­cia a la presó a querelles inter­posades pels dos últims.Suposadament,hivaarribara

haver encreuament d’insults ide desqualificacions entre elsquatre presos de coll blanc. Latensió al pati, o camí d’ell, va ar­ribar fins i tot a posar en alertaels funcionaris. Finalmentaquesta setmanaPineda, que vaexercir l’acusació popular en elcas Banesto, va ser traslladat alpresidi d’Estremera: una presódel segle XXI, també aMadrid,amb una avinguda amb gespa iunapetitaarbreda,aixícompis­cina. I Bernad, que es va quere­llar contra l’expresident de laCEOE per un crèdit a MiguelBlesa, està allotjat a Navalcar­nero (Madrid IV).El responsable de Manos

Limpiashauriaestatelmésper­judicat amb el canvi, ja que elseu nou presidi ésmés antic, del’any 1992, i té de llarg bastantmés mala fama que els dos pri­mers.I és que, sense redundar en

les característiques d’Estreme­ra, Soto del Real –el nom admi­nistratiu és menys glamurós:Centre Penitenciari Madrid V–témésdevintanysdevida,peròtot i així es continua conside­rantundels centrespenitencia­ris més moderns d’Espanya. Hiprioritzen els espais diàfans–un detall que no és fútil quans’està tancat– i, a més, està con­

siderada una de les presonsmenys conflictives.A més, Díaz Ferrán i Mario

Conde estan tancats al mòdul10, el destinat als presos menysproblemàtics,onespotestudiara distància (és on s’imparteixenels cursos a travésde laUNED),i el mòdul que també es reservaals penats que solen superar lamitjana d’edat de la presó.Allà –amb la seva televisió de

14 polzades– Díaz Ferran, quecompleix condemna des de faquatre anys, ha forjat el granprestigi presidiari de què gau­deix –com en el seumoment va

tenir Luis Bárcenas–. Una po­pularitat quemés enllà de la ca­pacitat d’empatia, dins de lapresó se sol aconseguir en fun­ció dels cafès que es paguen, eltabacdequèesdisposa i dels fa­vors que es concedeixen, tantdins com fora del presidi.En el cas deMarioConde, tot

i que no fa ni unmes queha tor­nata lapresó,coneixa laperfec­ció un medi que, d’alguna ma­nera, nohavia acabat d’abando­nar del tot. L’exbanquer, tot iquevasortirdelapresód’AlcaláMeco el 2006, després d’haverrecuperat la llibertat,hafetcon­ferències als presidis, als qualstambé ha donat material i fins itot n’ha escrit un llibre de títolsuggeridor: Memorias de unpreso. Per tant, també gaudeixd’un prestigi presidiari que en­cara no tenen ni Pineda ni Ber­nad, quevandesembarcar fa totjust deudies enunapresóonnoeren amics,més aviat al contra­ri,delsdospresosméspopulars.El responsable d’Ausbanc i el

de Manos Limpias van estarallotjats al mòdul 1, el que esdestina a presos preventius,potser no tan tranquil com elnúmero10,peròsímoltmésqueel número 2, el que es destina apresosconflictius iprincipal fo­cusdeproblemesde lapresó toti que, això sí, també l’any passathi va haver un brot de sarna almòdul 7 i unabaralla entre ban­des a la sala de televisió del nú­mero 3.c

L’expresidentdelaCEOE,residentalmòdul10,s’haconvertitenundelspresosdeprestigi

LapresódeBárcenas, Blesa iFranciscoCorrea]LuisBárcenasoFran­ciscoCorreaenel seumomenttambévanserinquilinsde lapresódeSotodelReal, així comMiguelBlesa, larelaciódelsqualsambDíazFerránvadesencadenarlaquerelladeMiguelBernad.Ubicacióhabi­tualperadirectesdetelevisió,desd’allàesvaretransmetre l’ingrésapresó,quantenia84anys,deJoséMaríaRuizMateosmesosabansquemorís.PeròSotodelReal,precisamentper­quèés lapresóreferèn­ciade l’AudiènciaNacio­nal, tambéhaestat ladestinaciódeterroristes(d’ETAigihadistes), aixícomd’assassinsqueambelsseuscrimshanpassata formarpartde lacròni­camésnegrad’Espanya,comaraAlfredoGalán,conegutcom l’assassídelacarta; odelpresumpteassassíd’EvaBlanco,AhmedCheld,desprésqueelvanextradirdesdeFrança.

Interior trasllada Luis Pineda iMiguel Bernad desprésque coincidissin a Soto del Real ambDíaz Ferrán iMario Conde

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

634000

137145

Diario

1632 CM² - 144%

64800 €

32-33

España

1 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CL.~SSICA

Parra troba bona companyiaen un programa de gran densitat

Crltica

XAVIER CESTERBARCELONA

Ensemble IntercontemporainPETIT PALAU 28 [~ABRIL

La celebraci6 que el Palaude la M6sica (i tamb6L’Auditori) dedica a l’obrad’Hbctor Parra no podiadeixar de comptar amb el

formidable Ensemble Intercon-temporain. No debades el conjuntfrancbs ha estrenat diverses pecesdel compositor catalh. A mds, la for-maci6 va ser creada per Pierre Bou-lez, corn FIB.CAM amb el qual Par-ra est~ vinculat. I justament unapartitura del fa pocs mesos desapa-regut Boulez, D6rive ̄ (1984), unaobra de sonoritats depurades i sinu-oses, va servir de petit respir enmigd’un programa de gran densitat.

Parra obria i tancava la sessi6.Sirrt die Sekunde (2008) va aclapa-rar per l’acumulacid de plans i la hi-peractivitat instrumental, vorejant,si no superant, el llindar de la satu-raci6 de l’espai sonor, en un discurscomplex que no va intimidar l’equipde virtuosos que ~s l’Ensemble In-tercontemporain, dirigit amb fer-mesa pel jove director valencih Pa-

blo Rus Broseta, un nom a seguir.Arab Moins qu’un souffle, gt peine unmouvement de Fair (2012) reapareixla vella qfiesti6 de la mflsica amb unprograma,mds o menys explicit aldarrere./,Es imprescindible con~i-xer la trhgica histbria que l’inspiraper gaudir-ne? Sigui com sigui, unaescriptura rods esporgada permetdesplegar un convincent dihleg en-tre la flauta i el conjunt. Mds ben dit,flautes, perqu~ des del flautl fins a laflauta baixa Parra crea un descensdramhtic impecablement defensatper Sophie Cherrier, ben agombola-da pel, s seus companys.

L’Eclipse (1999) de Yah Mareszva ser l’aportaci6 menys interessantdel concert. Per contra, Death oflight/Lightofdeath 0998) de Jona-than Harvey, un dels mestres deParra, va suposar una experi~nciaapassionant, arab els sees contras-tos entre agitaci6 i quietud exthti-ca i les seves textures hipnbtiques.E1 trasllat del concert al Petit Palaui les desercions a la mitja part vanser una nova prova que a la mflsicacontemporhnia (o a una determina-da part) encara li costa sortir delscenacles habituals. Esclar que unconcert corn aquest no encaixa enles experi~ncies megaguais queensven el m~rqueting de les nostresgrans institucions musicals. Encarahi ha molta feina per fer. ~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

119000

12978

Diario

193 CM² - 23%

1023 €

39

España

30 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El m,’,sico Hdctor Parra, frente al Palau de la M,’,sica. / CARLES RIBAS

Mtisica a trav6s del espacioH6ctor Parra, compositor residente del Palau y el Auditori,sostiene que la educaci6n musical deberia ser obligatoria

BLANCA CIA, BarcelonaNada m~is lejos de 1o que ocurreen la actualidad en Espafia, paraH6ctor Parra, compositor resi-dente del Palau de la Mfisica y elAuditori de Barcelona y uno delos nombres internacionales dela creaci6n musical contemporfi-nea, la educaci6n musical debe-ria set obligatoria. Est~i convenci-do que hay una parte emocionalque sin la mflsica no se desarro-lla: "Hace cien mil afios, la mfisi-ca y lenguaje estaban unificados.Despu~s se fueron disociando yse impuso el lenguaje verbal y el

musical qued6 relegado al planom/ts emocional. Nosotros somosm~is mflsicos cuando nacemos,no somos entes hablantes. Conuna educaci6n musical, la genteseria m~.s inteligente". Parra(Barcelona, 1976) estudi6 en Conservatorio de MOsica de Bar-celona y complet6 su formaci6nen el Instituto de Investigaci6n yCoordinaci6n Acflstica/MOsica(IRCAM), del que ahora es profe-sor, y la universidad de Paris.

E1 compositor fue una de lasvoces del coro Jove del Palau dela MOsica durante seis afios has-

ta que se estableci6 en Paris, en2002. Yes en esa ciudad dondesu carrera musical ha pivotado.Autor de cineo sinfonias, la filti-ma de elias, Wilde, con el selloesc6nico de Calixto Bieito, tieneuna mayor proyecci6n fuera deEspafia: "Especialmente en Ale-mania que es donde soy mils co-nocido. He desarrollado mi ca-rrera mils fuera y tal vez sea nor-mal aunque creo que aqui he si-do un poco arrinconado duranteun tiempo", explica. Sin embar-go, la invitaci6n del Palau y elAuditori y el 6xito reciente en

Cuenca de su obra coral Brea-thing sobre unos poemas del ar-tista Jaume Plensa ha sido unpunto de inflexi6n en la exiguapresencia de la mf~sica de estecompositor en Espafia que tienea Chopin, Rachmaninov y Scria-bin como sus referentes en pia-no y a Mahler y Wagner a nivelcompositivo.

Amante tambi6n del barroco,es capaz de evolucionar desde Vi-valdi y Heandel --dos de sus refe-rentes-- para crear HypermusicPrologue, la que fue su primera6pera en 2009 con un espiriturompedor. "Le encargu6 el libre-to a la fisica Lissa Randall popque queria aplicar su teoria de laquinta dimensi6n y trabajar conla voz hasta deformarla. Para miera un estimulo", comenta. Hijode una profesora de literatura yde un fisico te6rico, asegura quela divisi6n de las humanidades yla ciencia es un error. Y experi-menta con su mOsica la mezclade principios fisicos, como el delas ondas gravitatorias.

Parra ha sido el compositorinvitado pot el Palau y el Audito-ri en sus respectivos programasde mflsica contempor~inea en es-ta temporada. En el Palau, Parraha coordinado el concierto de laEnsemble Intercontemporain,del pasado jueves, que adem~tsfue en homenaje a su fundador,Pierre Boulez, fallecido el pasa-do mes de enero y uno de susreferentes, como tambidn 1o hartsido Carles Guinovart y Jona-than Harvey. La Ensemble Inter-contemporain es una de las for-maciones m~is importantes de lamflsica contemporfinea --se laequipara al nivel de la Filarm6ni-ca de Berlin en la chisica y enel Palau interpret6 un programaque empez6 y concluy6 con dosde las creaciones de Parra: Sirrtdie Sekunde. Sinfonia de cdmaranftmero 3 y Moins qu’un souffld, ~peine un mouvement de I’air.

Se lamenta de lo que califica"marginaci6n" de la mflsica, engeneral, y de la contemporfineaen particular. "Entiendo que ellenguaje musical vanguardistanecesita un tiempo para set asu-mido pot el gran pflblico, sobretodo con unas generaciones a lasque se les ha impuesto desde losmass media la mfisica pop que selimita a patrones que se repiten.A mi me gusta experimentar y lohe hecho con muchas mflsicasdiferentes, incluido el heavy me-tal y tambi6n pas6 mi etapa conel rock and roll cuando era ado-lescente". Esa falta de creativi-dad musical cree que conduce alfin de los grandes compositoresyes el origen del problema quetienen los autores contempor~-neos: "Todo se hace muy dificil siel pfiblico consumidor se quedacon el pop". Dice que hoy porhoy el p~tblico que llega a la mflsi-ca contempor~inea 1o hace nopor formaci6n musical, sino atravds de la ciencia.

Las composiciones de Parrase podr/tn escuchar hoy en el Au-ditori de la mano de la EnsembleRecherche, una formaci6n de c~t-mara que interpretar~i una selec-ci6n de sus obras como StressTensor y Early Life.

Inscape, el proyecto mils sin-gular del compositor en el Audi-tori, no se ver~ hasta 2018: "Esuna composici6n para la orques-ta entera, la ensemble y la dec-tr6nica que serfi un viaje inter-gal/tctico para el pflblico. Conmfisicos situados en todas laspartes de la sala, algunos literal-mente suspendidos. Es un traba-jo basado en las teorias del astro-fisico Jean-Pierre Luminet sobrelos agujeros negros, naremosviajar el sonido por toda la sala ycon la electr6nica crearemos ilu-siones sonoras cercanas a viajara trav6s de un agujero negro. Se-rfi una locura de media hora, unviaje alucinante".

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

119000

20657

Diario

633 CM² - 56%

6020 €

28

España

30 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

el cor Geriona presenta Instants, elseu segon CD en un recital que tin-drà lloc diumenge al Teatre Princi-pal. en aquest treball les sevescomponents mostren més expe-riència i maduresa però amb lamateixa il·lusió per emocionar, vi-brar i somriure. actuaran acom-panyades del Cor Juvenil Gaia d'O-lot.

Cor Geriona va néixer el 2001 iactualment està format per dissetnoies d'entre disset i vint-i-set anys.la direcció és a càrrec d’immaPascual. el 2013 la formació va seruna dels nou finalistes en el càstingde la producció musical de Tv3 OhHappy Day, escollida d’entre mésde 40 cors de màxim nivell de totCatalunya. el febrer del 2014, el corenregistra el seu primer CD LaVeu Feta Emoció amb la discogrà-fica Música Global. a partir d'aquícomença la gira de febrer a no-vembre per les diferents ciutats i fes-tivals de Catalunya. Per la seva

ban da, el Cor Juvenil Gaia és unaentitat olotina que neix l’any 2003per iniciativa d’Harmonia escola deMúsica, amb l’objectiu d’estudiar iinterpretar la música coral, a més depromoure’n la difusió.

la direcció, fins a l’any 2009, vaanar càrrec de Joan asín i poste-riorment d’edgar basiana. Des del

2012 torna a estar en mans de Joanasín. les activitats habituals de laCoral Gaia són les participacions enconcerts per diversos indrets de Ca-talunya, concerts benèfics i col·la-boracions amb centres o entitats.Cal destacar de l’historial de la Co-ral la seva participació en el concertde l’obra Carmina burana i re-

quiem de Fauré, a l’auditori Palaude Congressos de Girona i al Palaude la Música amb motiu del primerFestival de Cant Coral infantil i Ju-venil de Catalunya.

També es va realitzar un inter-canvi musicocultural amb la CoralDomino d’Opava de la repúblicaTxeca i va intervenir en el Projecte

Teràpia en Companyia del grupTeràpia de shock. actualment, lacoral està formada per 16 cantaires(des de fa dos cursos, nois també)d’edats compreses entre 12 i 20anys. És membre de la FederacióCatalana d’entitats Corals i formafamília coral amb el Cantabile Corde Cambra.

CÈLIA ROCA | OLOT

El Teatre Principal acollirà un recitalamb el cor Geriona i la coral Gaia

Les integrants del cor olotí Gaia.

Les primeres presentaran diumenge el seu segon CD, «Instants», acompanyades de les veus de les olotines

Foto de família del cor Geriona.

DIARI DE GIRONA

PÀGINES ESPECIALSFira de la Primavera d’ Olot

■ Diari de Girona DivenDres, 29 D’abril De 2016 3

fontfreda@fontfredapintures.cat

FIGUERESPlaça Europa, 8 - Polígon FiralTel. 972 50 52 69 - Fax 972 50 42 09 VIC. C/ d’Olot, 2A - Pol. Ind. Mas Bauló

OLOTC/ Antoni Gaudí, 23

Tel. 972 26 29 26 - Fax 972 26 02 25

Decoració - Indústria - Laques i vernissos - Automoció - Belles Arts - Eines i maquinària

COR GAIA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PAGINAS ESPECIALES

34000

5517

Diario

560 CM² - 50%

1470 €

13

España

29 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TV3

Telenotícies Migdia (29-4-2016)

Informació del concert de l’Ensemble Intercontemporain al Petit Palau, de dijous 28 d’abril

(Palau 100 Constel·lació) en què es van interpretar dues obres d’Hèctor Parra, compositor

convidat del Palau de la Música aquesta temporada. La peça inclou un reportatge sobre la tasca d’Hèctor Parra a l’IRCAM de París, on és professor, amb declaracions seves.

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/telenoticies-migdia-29042016/video/5598095/

Canal 3/24

Telenotícies (29-4-2016)

Reportatge sobre la tasca d’Hèctor Parra, compositor convidat al Palau de la Música

Catalana i de l’Auditori de Barcelona aquesta temporada, a l’IRCAM de París, sentre on

és professor. La peça inclou declaracions del compositor.

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/hector-parra-compositor-convidat-a-

lauditori-i-el-palau-de-la-musica/video/5598075/

TV3

Telenotícies Vespre (edició cap de setmana)

1-5-2016

L’agenda de la setmana inclou el concert de l’Orfeó Català de diumenge 8 de maig, amb

què s’inicia la celebració del 125è aniversari del cor (minut 39:58).

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/telenoticies-cap-de-setmana-

vespre-01052016/video/5598640/