Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la...

18
Recull de Premsa

Transcript of Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la...

Page 1: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

Recull de

Premsa

Page 2: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

24 POLITIKA Deia – Martes, 22 de septiembre de 2015

Alba Arnau. Barcelona

Las supuestas cuentas de Trias en el extranjero, los presuntos vínculos del president Mas con los negocios de

la familia Pujol o el reciente registro a la fundación de CDC han sacudido el proceso catalán en momentos clave

La pena del telediario

P OCAS veces las campañas electorales sirven para ganar o perder unas elec-

ciones. Los quince días previos a la fecha de los comicios suelen servir para convencer a indecisos o movili-zar el voto de unos pocos, ya que la inmensa mayoría de los que van a votar ya tienen decidido, con mucha antelación, el color de su papeleta. Lo que hay en juego se reduce a rascar algún escaño o regidor al contrincan-te. Pero en ocasiones la quincena pre-via resulta decisiva, como sucede aho-ra en Catalunya.

Haya mucho o no en juego, los par-tidos miden al milímetro los mensa-jes que emiten hacia el electorado. En eso consiste el marketing electoral: controlar hasta el mínimo detalle la imagen que el candidato muestra al público. Lo que no se puede contro-lar es lo que otros dicen sobre el cabe-za de lista, al menos la mayoría de las veces. Ese es el caso de las investiga-ciones policiales o las causas abier-tas por presunta corrupción. En

numerosas redacciones de medios de comunicación recibieron un chivata-zo: la mañana del día 29 de agosto se llevarían a cabo una serie de registros en la sede de Convergència, la de su fundación CatDem y en cuatro ayun-tamientos de la formación en busca de pruebas que, presuntamente, implicaban al partido del president,

Artur Mas, en una trama de cobro de comisiones a la empresa Teyco a cam-bio de adjudicaciones públicas, el famoso 3% denunciado por los socia-listas hace una década. La mañana se hizo larga para los periodistas que pre-tendían cubrir la noticia, ya que la información les llegó antes a ellos que a los propios secretarios judiciales,

Agentes de la Guardia Civil, durante el reciente registro a la sede de la fundación de CDC, por el presunto caso de cobro de comisiones. Foto: Afp

varias ocasiones, como ha sucedido en puertas del 27 de septiembre cata-lán, han arrojado novedades en ple-na precampaña, lo que ha provocado críticas de electoralismo y utilización de la justicia por parte de los candida-tos independentistas.

A escasos quince días del inicio de la campaña electoral en Catalunya,

según se denunció en determinados ámbitos. La causa siguió bajo secreto de sumario y no hubo ninguna deten-ción. La pena del telediario, sin embar-go, no tuvo clemencia. La apertura de todos los noticiarios con las imágenes de la Guardia Civil entrando en la sede de Convergència y saliendo con varias cajas puso los pelos de punta a más de uno. No se fueron de vacío, según la policía: confiscaron el disco duro del ordenador del administrador y documentos de la fundación de CDC.

Desde Madrid defendieron que la actuación de la Guardia Civil no fue gratuita, ya que forma parte de una investigación que junto con la Fisca-lía Anticorrupción busca indicios del pago de supuestas comisiones a la constructora Teyco, cuyo director es uno de los fundadores del partido. Pero la operación levantó ampollas más allá de la sede de Convergència. El debate que se abrió a posteriori por diferentes esferas de la sociedad se articuló sobre si era el momento y la manera de hacerlo.

Josep Rull, coordinador general de Convergència, señaló entonces que aquella acción había sido desmesura-da y claramente electoralista. “Si quie-ren documentos, que los pidan”, esgri-mió en una rueda de prensa de urgencia convocada al acabar el regis-tro. Sus socios electorales, ERC y otros

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITIKA

80000

13531

Diario

2106 CM² - 200%

12600 €

24-25

España

22 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

Deia – Asteartea, 2015eko irailaren 22 POLITIKA 25Deia – Asteartea, 2015eko irailaren 22a POLITIKA 25

miembros de entidades soberanistas, apoyaron en esta ocasión a los con-vergentes denunciando que la opera-ción respondía a una estrategia de guerra sucia del Estado contra el pro-ceso catalán.

La comunicación política tiene mucho de comunicación de crisis, por lo que la mejor defensa es una buena previsión de posibles escenarios que se pueden producir. Lo explica Toni Aira, periodista y especialista en comunicación política, que añade que la táctica de “hacerse la víctima” en estos casos es el recurso más utiliza-do y el que genera menor empatía.

MAS Y LA FAMILIA PUJOL Filtración a los medios

Pero el reciente registro no ha sido el único caso que ha estallado en medio del proceso catalán. En 2012, el diario El Mundo publicaba una información en la que vinculaba a Artur Mas con las actividades ilegales de la familia Pujol. Lo hacía basando su informa-ción en un supuesto informe genera-do por la unidad de Inteligencia Finan-ciera del Principado de Liechtenstein que estaba en posesión de la Guardia Civil y al que el periodista tuvo acce-so. La bomba cayó en plena campa-ña electoral en 2012 y el entonces can-didato a la Generalitat, escudándose en su inocencia, anunció que denun-ciaría al periódico por publicar infor-mación falsa, según dijo, con la única finalidad de perjudicar su imagen de cara a los comicios.

Semanas después de la publicación, el ministro del Interior Jorge Fernán-dez Díaz ordenó a la Policía española que investigara la filtración y la exis-tencia del informe que señalaba a Artur Mas. El ministro tenía la inten-ción de esclarecer si realmente exis-tía dicho informe y, en caso afirmati-vo, por qué vía se había filtrado.

Aira explica que la mejor defensa en estos casos es tener previstos escena-rios plausibles para contar con res-puestas rápidas y convincentes ante el estallido inesperado de una infor-mación. “Todos los partidos saben, o deberían saber, lo que tienen en sus casas, por lo que lo más lógico es que puedan anticipar respuestas eficaces ante los ataques del adversario”, comenta. De todas formas, según el experto, estos casos no tienen un gran efecto directo en las urnas puesto que son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan las parroquias del ata-cante y el atacado. En el primer caso, porque da más argumentos a los suyos para ir en contra del adversario y, a los segundos, porque el sentirse atacado ayuda a cerrar filas.

LAS CUENTAS DE TRIAS Caso cerrado

Pero aún estallaría otro caso más. En esta ocasión, le tocó al entonces alcal-de de Barcelona, Xavier Trias, que vio manchada su reputación por una información que defendía que el edil barcelonés tenía una cuenta en Ando-rra con 12,9 millones de euros, que provenían a su vez de Suiza. En unas contundentes declaraciones el mis-mo día de la publicación de esta infor-

mación, Trias sentenció que no tole-raría ese tipo de ataques, que no tenía constancia de que hubiera abierta nin-guna investigación contra él, y que se querellaría contra el periódico por injurias. Exigió en su denuncia que el juez citara a declarar al director gene-ral de la Policía, Ignacio Cosidó, para que aclarara si estaba siendo investi-gado. El caso quedó en suspenso tras darse a conocer por las entidades ban-carias suizas que Xavier Trias no cons-taba como cliente suyo.

NO SOLO CATALUNYA Andalucía y Valencia

Que la corrupción entre en campaña no es un caso exclusivo de Catalunya. De hecho, y como relata el profesor Aira, los grandes expertos en este tipo de cuestiones son los norteame-ricanos, que tienen muy estudiado el discurso negativo y sus consecuen-cias. En este sentido, señala que en el Estado español se ha utilizado esta estrategia a lo largo de las últimas décadas, alcanzando su punto álgi-do en los años 90 cuando PP y PSOE se lanzaban como arma arrojadiza las investigaciones de los GAL, o casos como el de Roldán. “Cuando los partidos optan por esta opción, deben tener muy medido el impac-to, ya que pueden salir ellos mismos salpicados y, en momentos como el actual, que existen fuerzas políticas alternativas a las clásicas, los que pueden reforzar su postura son estos terceros”, sostiene.

El caso de los ERE en Andalucía sería un ejemplo. La investigación estudia el procedimiento a través del cual la Junta de Andalucía ofrecía soporte económico a varias empre-sas. La investigación ha desvelado que, desde 2011, se han detectado prejubi-laciones y subvenciones irregulares, y pagos de comisiones a cargos polí-ticos y sindicales. El fraude alcanza-do a través de esta red ascendería a los 136 millones de euros. En él se han visto implicados miembros de la Junta de Andalucía, entre ellos su expresidente, Manuel Cha-ves, así como dirigentes de CC.OO. y UGT.

En los últimos comicios andaluces, venció la can-didata socialista, Susana Díaz, pero sin la mayoría suficiente para ser investi-da. En dichas elecciones, dos nuevas formaciones que se presentan como alternativas al bipartidismo, Ciudadanos y Podemos, lograron ser decisivos en la investidura de Díaz. Final-mente, tras tres meses de negociación, Ciudadanos se convirtió en la muleta de la nueva presidenta socialista.

En Valencia, donde los casos de corrupción sonados de los últimos años no habían pasado factura aún al PP –principal pro-tagonista de las investigaciones–, la participación de nuevas for-maciones alternativas ha servi-do para desalojar a la formación. Así, Compromís y Podemos alcanzaron un acuerdo con los socialistas para escoger como pre-

n él se

a -e e a os osdoro-es–ss , for-rvi-ión. mos n los

pre-

Portadas de dos medios de comunicación estatales reflejando los tres últimos casos de presunta corrupción que han estallado en medio del proceso catalán.

LOS CASOS MÁS SONADOS

LAS CLAVES

● Artur Mas. En 2012, El Mundo publicó una información que rela-cionaba al entonces candidato Artur Mas con la trama del Palau de la Música. Este caso estudia el cobro de comisiones a empresas de forma ilegal a través de las cua-les se financiaba CDC, según el informe al que se refería el medio y del cual nunca se pudo verificar la autenticidad. Parte de ese dinero se habría desviado a una cuenta personal de Mas en Liechtenstein. Acusaba también al fallecido padre de Mas de ser testaferro de los Pujol.

● Xavier Trias. El exalcalde de Bar-celona fue acusado de tener una cuenta en Andorra con al menos 12,9 millones de euros. La prensa española señalaba que este dinero había sido transferido meses antes desde una cuenta en Suiza a raíz del estallido del caso Pujol. Anticorrup-ción archivó el caso.

● La sede de CDC. A finales de agosto, la Guardia Civil registró la sede de CDC en Barcelona, así como la de su fundación CatDem en busca de documentos que arro-jaran luz sobre la operación que investiga el cobro de comisiones del 3% a la constructora Teyco. También se registraron cuatro ayuntamientos.

sidente al candidato del PSOE, Ximo Puig. El pacto se repitió en la ciudad de Valencia. La popular Rita Barberá perdió la alcaldía tras 24 años en el cargo, gracias a los pactos entre la marca blanca de Podemos, Valencia en Comú, los socialistas y Compro-mís, proclamando al candidato de esta última formación, Joan Ribó.

Aira recuerda que desde hace meses se rumorea que otro nuevo escánda-lo estallará en la campaña catalana y que ante esta previsión los partidos ya deben estar preparados. Quedan cinco días para las elecciones del día 27, margen suficiente para vivir un nuevo escándalo en la que está sien-do la campaña más tensa y apasiona-da de los últimos años. ●

Un caso paradigmático fue el de Trias, acusado de tener una fortuna en Andorra traída de Suiza que quedó en nada cuando la banca lo negó

En Catalunya existe el convencimiento de que, a solo cinco días del 27-S, puede estallar un último caso que sacuda la campaña

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITIKA

80000

13531

Diario

2106 CM² - 200%

12600 €

24-25

España

22 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

U na tiende a ver parecidos por todos lados. Observando al oso polar desnutrido pienso en la antecesora de Per-la, la elefanta nazi. La llamaban así porque la trajeron de Hamburgo a Barcelona en 1944 para salvarla de los

bombardeos. «En Barcelona hace un tiempo estupendo de bom-bas», había escrito Martha Gellhorn en 1938. Tiempo bueno para ella, su Hemingway y sus literaturas. En 1938, Júlia, la predece-sora de Perla en el zoo barcelonés, murió de hambre. Con la fa-

chada del edificio España pienso en la Constitución. Algunos quieren el apuntalamiento y a lo mejor hay que tirarla para que no se caiga después. Con el tuteo de la periodista al Rey (era la tercera vez que le sujetaba el micrófono) me acuerdo de Carme-na en los plenos cuando dobla el tratamiento (de tú y de usted). Quizá el problema está en que el Rey hable ahora tanto con la prensa. Vale que la Reina se deje abrazar por niños, pero los re-yes no deberían tratar con reporteros.

La abuela de Altuna. El bergarés Asier Altuna dijo que su película es un «peque-ño homenaje hecho con cariño». Pero ‘Amama’, que se estrenó ayer en la Sec-

ción Oficial del Zinemaldia, es una cinta ambiciosa y lo mejor es su poder visual; su

mirada distinta sobre los caseríos. Un poema visual rodado en Euskadi y en euskera. El pú-blico aplaudió con fuerza los dos pases de esta reflexión en torno a la sabiduría y el contras-te entre las costumbres antiguas y las nuevas formas de vida con el caserío como símbolo.

ASIER ALTUNA DIRECTOR DE ‘AMAMA’

La agente literaria. La catalana Carmen Balcells, la gran agente literaria de los principales escritores del ‘boom’ latino-americano y de numerosos premios No-

bel y Cervantes, falleció en Barcelona a los 85 años consagrada como una de las fi-

guras más importantes de las letras iberoame-ricanas. El mundo de la cultura llora la muer-te de ‘Mamá Grande’, conocida así por un re-lato de Gabriel García Márquez, que deja como legado su empresa, la agencia literaria que lle-va su nombre, con sede en Barcelona.

CARMEN BALCELLS AGENTE LITERARIA

EN PRIMER PLANO

ZULET

Elefantas y tuteosEN DIAGONALROSA BELMONTE

P rimero dijeron que era un irrespon-sable. Luego, que estaba loco y ma-nipulaba a sus compatriotas con un referéndum delirante del que no

saldría vivo. Días después, cuando tuvo que firmar lo que le pusieron delante para evitar la quiebra de su país, no pocos de los suyos le llamaron traidor. Más de uno se frotó las manos con su dimisión, contando, aliviado, con que las nuevas elecciones la tornarían irreversible. En los últimos días, se le daba por electoralmente muerto a manos de su rival de la reconstruida y de pronto crecida derecha. R.I.P. Alexis Tsipras, el importuno que había de pasar como una nube de vera-no.

Pues resulta que no. Que Tsipras, prime-ro plantándose ante Merkel, y luego some-tiéndose a ella porque no le quedaba otro re-

medio, pero sin abdicar de su discurso con-tra la medicina única que dispensan los la-boratorios alemanes, ha logrado el más difí-cil todavía. Le ha doblado el brazo al nuevo paladín que la derecha de su país envió para rematarle, en la creencia de poder hacerlo con facilidad una vez descabalgado, y que ahora está lamiéndose las heridas en el mis-mo rincón a donde fue a parar su predecesor. Y al mismo tiempo, y casi sin despeinarse, se ha deshecho de todos los críticos de su pro-pio partido, esos que se pusieron estupen-dos y farrucos cuando él se rindió a la evi-dencia inapelable de las bayonetas financie-ras germanas. Formaron un partido nuevo, con la esperanza de desbancar al supuesto renegado. El resultado no ha podido ser más desastroso: el voto ciudadano los ha dejado fuera del Parlamento, y he aquí que Tsipras

tiene hoy una mayoría muy semejante a la que tenía, con la diferencia de que se ha li-brado de todos los cascarrabias. Va a ser que no estaba tan loco, ni tampoco tan muerto.

Aunque saltan a la vista sus inconsecuen-cias, entre ellas la de gobernar en alianza con unos conservadores empeñados en mante-ner el gasto militar que Grecia dudosamen-te puede permitirse, mientras se recorta de todo lo demás, Tsipras se ha ganado con su probada capacidad de supervivencia el res-peto de propios y extraños. Lo que tiene por delante es algo tan poco airoso como hacer a toda prisa los deberes que le han puesto desde Berlín, vía Bruselas, pero no hay que desdeñar su papel como irrelevante. No es lo mismo que esa tarea fatídica la cumpla al-guien como él o uno de los que desde siem-pre cortaron en Grecia el bacalao. Los grie-gos tienen ante sí días duros, pero también a alguien que, si cumple lo que dice, no está por la labor de cargar en la cuenta de los de siempre todo el peso de los ajustes, y que con ese talante usa la tijera y la máquina de su-bir impuestos.

Sería toda una paradoja que el irresponsa-ble recondujera el desbarajuste griego. Más de uno querrá que no lo consiga.

Tsipras, el coriáceoLORENZO SILVA

Secesión, ¿para qué?

MI GENOMA Y YO ÁLVARO BERMEJO

S i comenzara esta columna hablando de geopolítica y lenguaje perdería la mitad de mis lectores. Si apelo al pen-samiento mágico puedo contar al

menos con los adeptos a lo paranormal. Y, sin embargo, entre esos tres palos se dirime el fu-turo de Cataluña, entre la Diada y las eleccio-nes, pero sobremanera entre España y Euro-pa.

De entrada, no deja de resultar paradójico que la idea de la independencia de Cataluña haya surgido gracias a la integración europea. Lo que antes se contemplaba como un impo-sible histórico bajo la presión de dos estados como el español y el francés, hoy parece asu-mible en virtud del peso de Europa sobre am-bos. Es de esta joint venture de donde surge el pensamiento mágico independentista, con-venientemente teñido de posmodernidad.

El término nacionalismo suena antiguo, cambiémoslo por soberanismo y Europa no nos podrá negar el derecho a decidir. Lástima que esto suceda en una Europa donde ya no cabe soberanía que no sea compartida. O, por decirlo en palabras del gran mandarín del irre-dentismo catalán, Rubert de Ventós: «Eso que ya no sirve para nada, es lo que queremos».

Marx, añadiría una doble pregunta: ¿Qué es lo que queréis y para qué? Responden otros viejos ideólogos del porvenir, esos que habla-ban de la unión de destinos en lo universal, los que cantaban «volverán banderas victo-riosas» al paso del Movimiento Nacional.

Debe ser que cada generación quiere dejar su huella utópica, dar un paso más hacia la tie-rra prometida. Pero, ¿sobre qué fundamen-tos? Una comunidad en bancarrota goberna-da por un partido cuyo líder carismático api-laba montañas de dinero en Suiza, un parti-do con sus sedes embargadas a cuenta del caso Palau, un Palau perfectamente comparable a su televisión pública, donde la pluralidad es un sarcasmo, una izquierda radical que abdi-ca de su ideología para ponerla al servicio de la crema catalana. ¿Y qué más?

Un millón de parados que no entienden de esteladas, recortes criminales en Sanidad y Educación, desigualdad galopante, nepotis-mo, clientelismo, codicia y corrupción. ¿Es esa la patria soñada o hay otro modelo? ¿Se trata de organizar un país mejor o de blindar el cor-tijo performativo para las élites de siempre?

La razón sentimental puede ser muy efi-caz para pastorear el rebaño, pero las nacio-nes se construyen desde la razón práctica. Y dialogando. A falta de eso, hay demasiadas co-sas importantes en juego y nos sobra expe-riencia como para engendrar un nuevo Fran-kenstein, por más que este hable catalán en la intimidad.

La razón sentimental puede ser muy eficaz

para pastorear el rebaño, pero las

naciones se construyen desde la razón práctica.

Y dialogando

23Martes 22.09.15 EL DIARIO VASCO OPINIÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

249000

53990

Diario

287 CM² - 25%

2170 €

23

España

22 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

espectacles / cartellera DIMARTS56 22 DE SETEMBRE DEL 2015

BARCELONAARENAs CiNE gAiTarragona, 5-7. Tel. 934231169. Sessió contínua, des de les 11.00 h.La ciencia del sueño / Micmacs

ARENAs MULTiCiNEsC. C. Las Arenas. 902424243. G.: dv. i vig. fest. www.grupbalana.com.Los Minions 16.15 18.15American ultra ds., dg. i dj. 22.15 i00.15American ultra resta 16.15 18.15Transporter legacy resta 20.15 (ds., dg. i dj.) 22.15 i00.15La visita 16.15 18.15 20.15 22.15 i00.15Anacleto: agente secreto 16.15 18.15 20.15 22.15 i00.15Ático sin ascensor 16.00 18.00 20.00 22.00 i00.00Ricki 16.00 18.00 20.00 22.00 i00.00Del revés 16.00 18.00 20.00Operación U.N.C.L.E. 22.00 i00.10El corredor del laberinto... 15.45 19.00 21.45 i00.15Everest 15.45 19.00 21.45 i00.15Everest 3D 16.30 19.30 (exc. dt. i dj.) 22.15 (exc. dt.) i00.00Francisco, el padre Jorge 15.45 19.00 21.45 i00.15Atrapa la bandera 16.30 19.00 (dg. i dj.) 19.15 (ds.)Ma ma 19.15 (dv. i dl. a dc.) 21.45 i00.00Una semana en Córcega 16.30 19.15Misión imposible: nación... 21.45 i00.15

ARiBAU CdLBGran Via, 567. T. 902424243. www.grupbalana.com. Del revés 16.30 19.15 (exc. dj.)Francisco, el padre Jorge 16.30 19.15 22.00Ma ma 22.00

ARiBAU MULTiCiNEsAribau 8 i 10. Tel. 902424243. www.grupbalana.com. Atrapa la... ds., dg. i dj. 16.00 18.05Mientras seamos... ds., dg. i dj. 20.10 22.15Mientras seamos... resta 16.00 18.05 20.10 22.15Ático sin ascensor 16.00 18.00 20.00 22.00Anacleto: agente secreto 16.00 18.05 20.10 22.15Una semana en Córcega 16.00 18.05 20.10 22.15Everest 16.10 19.05 22.00

BALMEs MULTiCiNEsBalmes, 422-424. T. 902424243. www.grupbalana.com. La visita VO 16.15 18.10 (exc. dj.) 20.00 22.10Mi casa en París VO 16.00 20.00Mientras seamos... VO 18.05El padre VO 22.05La cabeza alta VO 16.00Una semana en CórcegaVO 18.10 20.15 22.20Anacleto: agente secreto 16.15 18.15 20.15Operación U.N.C.L.E. VO 22.15Reina y patria VO 16.00 18.05Un día perfecto VO 20.10 22.15Eden VO 16.20 19.10 22.00Francisco, el padre Jorge 16.10 18.10 20.10 22.10El corredor del... VO 16.20 19.10 22.00Everest VO, 3D 16.30 19.20 22.10Del revés VO 16.00 18.00La cabeza alta VO 20.00 22.15Mr. Holmes VO 16.20Ático sin ascensor VO 18.20 20.20 22.20Ma ma 19.15 22.15No todo es vigilia dv. 16.30Lo mejor para ella VO 16.30 (ds. i dc.)Lilting VO, dg. i dj. 16.30La mirada del silencio VO 22.00 (dl.)El cumpleaños de... VO 16.30 (dt.)

BOLiCHEDiagonal, 508. Tel. 932171929.www.bolichecinemes.cat. La cabeza alta VO 16.00 19.45 21.45Una segunda oportunidad VO 18.00 20.00Reina y patria VO 18.00 22.00El virus de la por C 18.00 22.00Papusza VO 19.30Corazón silencioso VO 16.05Mientras seamos... VO 16.05Amar, beber y cantar VO 16.00B 18.15 20.15 22.00

BOsqUE MULTiCiNEsRambla del Prat, 103. T.902424243. www.grupbalana.com. Everest 16.05 19.05 22.05Ático sin ascensor 16.10 18.15 20.20 22.25Atrapa la... dj., ds. i dg. 16.05 (exc. dj.) 18.10 20.15Atrapa la bandera resta 16.05Un día perfecto 16.00 20.20 (exc. dj.)Ma ma 18.05 (exc. dj.) 22.25Anacleto: agente secreto 16.00 18.00 20.00 22.00El corredor del laberinto... 16.00 19.00 22.00Del revés 16.00 18.10 20.20Mientras seamos jóvenes 22.25La cabeza alta 16.10 19.10 22.10La visita 16.05 18.05 20.10 22.15Ricki dv., dl. i dc. 18.10 20.15 22.20Ricki 16.05 (dt.) 22.20 (ds., dg. i dj.)

CiNEMEs giRONAGirona, 175. T. 931184531. www.cinemesgirona.cat. Dv. a dg., dc. i dj., 20 h.: Lat Cinema «La filmografia de Pablo Trapero». Dj., 21.30 h.: «¡Buen camino! Seis pere-grinos, un destino» VO. Dc., 20 h.: «La vida en llamas». Dj., 20 h.: «Rwanda, la recon-cilación » VOSE. Dj., 20 h.: «The reflektor tapes» VOSE. Ds., 20.00 h .: Casa Asia: La-jwanti, «The honour keeper», VOSE.Los exiliados... dv. a dg., dc. i dj. 18.00 22.00El somni català C dv. a dg. i dc. 20.00El maestro ds. i dg. 16.00El maestro VO, dv., ds. i dj. 18.00 Una chica vuelve a... VOSC, dv. i ds. 22.00La casa màgica C, ds. i dg. 16.00Eden VO 17.00 19.30 (exc. ds. dc. i dj.) 22.00

CiNEsA diAgONALSanta Fe de Nou Mèxic, s/n. T. 902333231. Golfes: divendres i vigílies de festius. Matinals: dissabtes i festius. www.cinesa.es.American ultra dt. i00.45

Anacleto: agente... 16.00 18.05 20.40 (exc. dj.) 22.50 i00.55Atrapa la bandera h12.00 16.00 18.00Ciudades de papel h12.15Del revés 16.00 18.10El corredor del laberinto... h12.00 17.00 18.00 (exc. dl. i dt.) 19.40 20.10 22.20 i00.30Everest h12.00 h12.10 (C) 16.00 18.30 19.45 (C) 20.00 22.30 i00.40 (C) i01.00Everest 3D h12.20 17.00 19.30 22.00 i00.30Everest C, 3D h12.20 17.15 22.15Francisco, el padre Jorge h12.00 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00La visita h12.10 16.30 18.35 20.40 22.50 i01.00Los Minions h12.20Ma ma i01.00Misión imposible: nación... 16.40 19.20 22.00Operación U.N.C.L.E. 21.00Ricki 18.00 (dl. i dt.) 20.20 (exc. dt. i dc.)Transporter legacy 22.45 i00.50Un día perfecto exc. dj. 22.35 (exc. dt. i dj.)Vacaciones h12.00 16.00Y de repente tú i00.40

CiNEsA diAgONAL MARDiagonal, 3. T. 902333231. Golfes: divendres i vig. de festius. Matinals: dis-sabtes i festius. www.cinesa.es. Atrapa la bandera C h12.30Atrapa la bandera h12.00 16.00Ahora o nunca 22.35American ultra 16.00 18.05 22.15 i00.20Anacleto: agente secreto h12.00 16.00 18.00 20.00 22.00 i00.05Ático sin ascensor h12.00 18.15 22.35Capitán Diente de... h12.05 16.00 Ciudades de... exc. dl. i dt. h12.05 17.00 Cuatro fantásticos dv. a dg. h12.10 18.00 20.10 i00.25Cuatro fantásticos resta 16.00 18.10 20.20Del revés exc. dt. h12.20 16.35 18.35Del revés dt. 17.30El corredor del laberinto... h12.00 17.00 18.00 19.00 19.40 20.40 21.40 22.20 i23.30 i00.35Everest ¡ h12.20 16.25 18.30 (C) 19.00 20.40 22.15 22.30 (C) i00.45Everest 3D, C ¡ h12.00 16.00 20.00 i01.00Everest 3D ¡ h12.00 17.00 18.10 (exc. dl. i dt.) 19.30 (exc. dj.) 21.15 (exc. dl. i dt.) 22.00 (exc. dj.) i00.30Extinction dv. a dg. i01.00Francisco, el padre Jorge h12.10 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00La casa mágica dv. a dg. i dj. 16.00La visita h12.20 16.05 18.15 20.25 22.35 i00.45Los Minions h12.15 18.20Ma ma 16.00 20.20 22.40 i01.00Mientras seamos jóvenes h12.15 16.00 i23.30Mientras seamos... dl. i dt. 18.10 20.20Misión imposible: nación... 19.15 21.55 i00.35Nuestro último... dl. i dt. 16.00 18.10 20.20 22.30Operación U.N.C.L.E. h12.30 i01.00Pixels 17.00Ricki 22.35Transporter legacy 22.45 i01.00Un día perfecto dl. i dt. 21.15 i00.05Una semana en Córcega 16.00 20.20 i00.45Vacaciones h12.00 16.20 18.25 20.35 22.45 (exc. dj.) i01.00

CiNEsA HERON CiTyAndreu Nin. T. 902333231. Golfes: divendres i vigílies de festius. Matinals: diumenge i festius. www.cinesa.es.Anacleto: agente secreto h12.10 16.00 18.10 20.20 22.30 i00.45Atrapa la bandera h12.15 16.00 18.00 20.30Atrapa la bandera C h12.10American ultra h12.00 18.20 22.45Ático sin ascensor 19.45 22.00 i00.10Capitán Diente de Sable... h12.10 Cuatro fantásticos 17.00 i00.40Del revés h12.15 16.05 18.15El caso Heineken h12.15 16.10 18.20 20.30 22.40 i00.50El corredor del laberinto... h12.00 17.00 18.00 19.40 20.40 22.20 i23.20 i00.40Everest h12.30 16.00 18.30 20.00 22.30 i01.00Everest 3D h12.00 17.00 19.30 (exc. dt.) 22.00 (exc. dt.) i00.30Everest C h12.10 19.45 i00.45Everest C, 3D h12.20 17.15 22.15Francisco, el padre Jorge h12.10 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00El corredor del laberinto... h12.00 16.30 19.20 22.00 i00.30La visita h12.10 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Los Minions 16.00Ma ma 16.00 20.30 i01.00Misión imposible: nación... 21.30Nuestro último... dl. i dt. 16.00 18.15 20.30 22.45Pixels dv. a dg. i dc. 16.45Ricki 22.40 i01.00Transporter legacy 21.50 (dv. a dg. i dc.) i00.20Un día perfecto 22.15Una semana en Córcega 17.00 19.20 (dv. a dg. i dc.)Vacaciones h12.00 20.00 i00.30

CiNEsA LA MAqUiNisTACiutat d’Asunción, s/n. T. 902333231. Golfa: divendres i vigílies de festiu. Matinal: diu-menge i festius. www.cinesa.es. American ultra 18.15 22.15 22.45 (dl. i dt.) i00.30Anacleto: agente secreto h12.15 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Atrapa la bandera h12.15 16.00 18.00 20.20Capitán Diente de Sable... h12.15Cuatro fantásticos 20.30 i01.00Del revés h12.15 16.00 18.15

El corredor del laberinto... h12.00 17.00 18.00 19.00 19.40 20.40 22.20 i23.30 i00.40Everest 3D h12.00 16.25 18.10 19.00 20.40 22.00 i23.10 i00.35Everest h12.20 16.00 18.30 20.10 22.40 i00.55Extinction 22.45 i01.00La visita h12.15 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Los Minions h12.15 16.00Ma ma dl. i dt. 16.00 16.30 20.30 Misión imposible: nación... 22.00Pixels h12.00 16.00Transporter legacy h12.15 16.00 18.10 22.40 i01.00Un día perfecto 22.45Vacaciones h12.15 16.10 18.20 20.30 i00.50

CiNEsA MAREMàgNUMMoll d’Espanya. Port Vell. T. 902333231. www.cinesa.es. American ultra 16.00Anacleto: agente secreto 16.10 18.20 20.20 (dl. i dt.) 22.30Atrapa la bandera 16.00 18.00Del revés 17.00El corredor del laberinto... 17.00 19.40 22.20El corredor... exc. dl. i dt. 18.00 20.35Everest 18.30 20.00Everest 3D 16.00 19.15 22.30Extinction dl. i dt. 22.35La visita 16.05 18.10 20.20 22.30Ma ma 20.15 21.40 (dj.) 22.30 (exc. dj.) Misión imposible: nación... 21.30Ricki 18.15Transporter legacy 20.20 21.45 (exc. dj.)Vacaciones 16.00 18.05

COMEdiAPasseig de Gràcia, 13. Tel. 933182396. www. comediacine.es.Everest 16.30 19.20 22.00Ricki 16.20Ático sin ascensor 18.20 20.10Ma ma 22.00Mientras seamos jóvenes 16.20 18.20 20.20 22.20 Francisco, el padre Jorge 16.10 18.15 20.15 22.15 Una segunda oportunidad 16.10 22.00Aprendiendo a conducir 18.15 20.10

gLÒRiEs MULTiCiNEsAvinguda Diagonal, 208. T. 902424243. www.grupbalana.com. Everest 3D 16.45 19.45 22.30Everest 16.00 19.00 22.00El corredor del laberinto... 16.10 19.05 22.00American ultra 16.00 20.15Ma ma 18.00 22.15Los Minions 16.00 18.05Anacleto... ds., dg. i dj. 20.10 22.15Anacleto: agente... resta 16.05 18.05 20.05 22.05Atrapa la bandera 16.00 18.00 20.00 (ds., dg. i dj.)Un día perfecto 20.00 (exc. ds., dg. i dj.) 22.00La visita 16.10 18.10 20.10 22.10Del revés 16.10 19.00 22.00

gRAN sARRià MULTiCiNEsGeneral Mitre, 38-44. T. 902424243. www.grupbalana.com. Una semana en Córcega 16.00 18.05 20.10 22.15Ático sin ascensor 16.05 18.05 20.10 22.10El caso Heineken 16.00 18.00 20.00 22.00Francisco, el padre Jorge 16.00 18.05 20.10 22.15Everest 16.00 19.00 (exc. dt.) 22.00 (exc. dt.) Anacleto: agente secreto 16.05 20.15Ma ma 18.00 22.10Mientras seamos jóvenes 16.00Mr. Holmes 18.10 20.10 22.15Reina y patria 16.00 20.10Un día perfecto 18.10 22.20

iCARiA yELMOSalvador Espriu, 61. T. 932217585. M.: ds. i fest. www.yelmocines.es. Mr. Holmes VO h11.35 h13.45 17.50 20.00Ma ma 22.10Los Minions VO 15.55La cabeza alta VO h12.00 h14.30 17.30 20.00 22.30Eden VO h11.30 h14.10 16.50 19.30 22.10Francisco, el padre Jorge h11.50 h14.00 16.10 18.20 20.30 22.40La visita VO h12.15 h14.15 16.15 18.15 20.15 22.15Mientras seamos... VO h11.40 16.20 18.25 20.30 22.35Misión imposible... VO h13.45 22.15Un día perfecto VO h11.50 h14.00 16.10 18.20 20.30 22.40El corredor del... VO h11.30 h14.10 16.50 19.35 22.15Everest VO h12.00 h14.30 17.30 20.00 22.30Everest VO, 3D h13.00 16.30 19.00 21.30El somni català C 18.00 (dl. a dj.)American ultra VO h11.45 16.00 20.15Ático sin ascensor VO 22.20Mi casa en París VO h13.45 18.00Operación U.N.C.L.E. VO h14.20 17.20 19.40 22.00Ant-Man VO h11.40Una semana en... VO h11.30 h13.40 15.50 18.00Ricki VO 20.10Del revés VO h11.50 16.05 18.15 20.25Una segunda oportunidad VO 22.35Corazón silencioso VO 14.00Anacleto: agente secreto h11.40 15.45 17.45 19.45Amy VO 21.45Cuatro fantásticos VO h13.40

LAUREN UNivERsiTATPelai, 8 Tel. 902 88 83 00. www.laurenfilm.es. Tancat per reformes.

MALdàPi, 5. T. 933019350. Sessió contínua. M: cada dia. www.cinemamalda.com. Unos días para recordar VO h14.45Al otro lado del muro VO 16.05La cura de Yalom VO 17.50Aprendiendo a conducir VO 19.00Una segunda madre VO 20.30 Señor Manglehorn VO 22.20 (exc. dg.)

cines h: Matinal i: Golfa. C: Català. A: Analògic. D: Digital. 3D: Tres dimensions. O: Omnimax.I: Imax. VO: versió original subtítols castellà. VOSC: versió original subtítols català.

OBC & GaudíCRÒNiCA El director Kazushi Ono va superar amb èxit el seu debut a la Sagrada Família

MARTA CERVERABARCELONA

L’OBC tocava, diumenge, a la Sagra-da Família amb el seu nou titular, Kazushi Ono, i va passar perfecta-ment la prova. Tot i que la basílica no és el millor lloc per escoltar mú-sica, el sofisticat sistema de microfo-nia i la impressionant arquitectura van compensar qualsevol deficièn-cia. I diverses pantalles col·locades estratègicament en diversos punts

van permetre seguir de prop l’actu-ació dels músics, molt atents al mí-nim gest d’Ono. Els 3.000 assistents –1.800 d’ells van aconseguir la loca-litat per sorteig i la resta, convidats– van aplaudir l’experiment. Va obrir el concert Improvisació I, obra del 1999 per a gran orgue de Bernat Vivancos, que Juan de la Ru-

bia va brodar. Després els metalls de l’OBC van protagonitzar Senyals del cel, creada el 1987 pel japonès Toru Takemitsu. La seva interpretació va ser tan equilibrada com impactant. La va serguir Exultate, jubilate, de Mo-zart, en què va brillar la soprano Ma-ría Hinojosa amb una veu àgil i ple-na de color. Passat un breu descans, l’OBC i les veus del Cor Madrigal i del Cor Jove de l’Orfeó Català van acomi-adar la vetllada amb el Rèquiem de

Fauré. Els matisos de la massa coral es diluïen i treien emoció a la peça. Molt millor es van sen-tir els dos solistes. Tant el baríton Josep-Ramon Olivé com la soprano Maria Eugènia Boix van complir sense proble-ma els seus respectius desafiaments. «He de reconèixer que a vega-des havia de fer un es-forç per concentrar-me perquè em distreia amb

l’arquitectura», va assenyalar el pro-metedor Olivé. Per a Ono el seu debut a la basílica va ser memorable. «Malgrat que ha sigut complicat equilibrar el so, no hi havia millor lloc per oferir aquest programa, una pregària al cel», va dir orgullós d’un concert que va ser retransmès per Medici TV. H

33 L’OBC, en el concert a la Sagrada Família.

MAy zIRCuS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

501000

89305

Diario

223 CM² - 21%

4054 €

56

España

22 Septiembre, 2015

ORFEO CATALA

Page 6: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

www.lamanyana.cat

AÑO: LXXVII · NÚM: 26.404 · Precio: 1,30€MARTES 22 SEPTIEMBRE DE 2015DIRECTOR: JR RIBÉ

Hasta 11 farmacias de Lleida ofrecen protectores solares para prevenir el lupus. | PÁG.12

MUERE CARMEN BALCELLS. A los 85 años. |PÁG.30 Y EDIT. 8

TRASLADAN A LOS DOS OSOS DE ARTIES. Un acuerdo entre el Ayuntamiento, el Conselh Generau d’Aran y la Generalitat permitirá trasladarles a Rumanía. | PÁG.16

Las exportaciones en Lleida superan los mil millones de euros en el primer semestreLas empresas de la demarcación venden un 9,5% más que en 2014 | PÁG.14

Eleccions 27/S

Pelegrí habla de un posible pacto soberanista

Linde alerta del “riesgo de un corralito con la independencia”

Ordeig cree que Lleida mejoraría sin Mas

TEMA DEL DÍA

PÁGS.3 A 7

Detenido por robar cruces del cementerio y venderlasLos Mossos d’Esquadra han detenido a un hombre de 44 años como presunto autor de un hurto de barandillas, cru-ces y otros ornamentos de metal del cementerio de Llei-da. Los Mossos localizaron en un desguace estas piezas y de este modo identificaron al pre-sunto autor. | PÁG.13

A pesar de que se prevé que el pleno municipal dure todo el día, el alcalde Àngel Ros recha-za realizar un receso para co-mer y eso ha provocado que-jas de la oposición. | PÁG.10

FOTO: Mossos d’Esquadra / Algunos de los objetos robados

Ros se niega a hacer un descanso en el pleno para comer

FOTO: Selena GarcíaSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ELECCIONES

2128

Diario

1158 CM² - 110%

3603 €

1,4

España

22 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

“Lleida necessita independitzar-se del govern d’Artur Mas i de Convergència”

FOTO: Selena García

SANDRA MARTÍNEZ@Sandramm22Lleida

LIDERA LA LLISTA SOCIALISTA AMB L’ASPIRACIÓ DE TORNAR A REPRESENTAR LLEIDA AL PARLAMENTÒscar Ordeig representa una candidatura que aposta per un nou model de finançament per Catalunya així com una reforma federal per tal que el govern català tingui unes competències blindades. Pel que fa la qüestió nacional, el socialista té clar que Catalunya ha de ser reconeguda com a nació, un tema que ha estat motiu de tensions entre el PSC i el PSOE. Ordeig ja té experiència en el Parlament i aspira a tornar a ser diputat per esdevenir l’alternativa de govern.

ÒSCAR ORDEIG CANDIDAT DEL PSC PER LLEIDA AL PARLAMENT

4 ELECCIONS 27/S | MARTES 22 DE SEPTIEMBRE DE 2015

P.P Comencem pel lema de campanyaP. Per una Catalunya millor, en una Espanya dife-rentP.P.P.

P.R La situació de Catalunya és complicada i els catalans volen un canviP. Des dels darrers anys del govern d’Artur Mas hi ha més deute que quan va entrar, més atur i més desigual-tats socials territorials que maiP. Necessitem canviar i abandonar les polítiques de CDC de Mas que són les que ens han portat a la cri-si econòmica i al desmantellament de l’estat de benestarP. Aquest canvi no serà possible si Mariano Rajoy continua al capdavant del go-vern de l’EstatP. En aquesta campanya és parla més que mai de les relacions entre Catalunya i EspanyaP.

P.P Aposten per un nou model de finança-mentP.P.P.

P.R Si tenim un problema de dèficit fiscal, hem de buscar un nou acord sobre quina ha de ser la solidaritat que hem de tenir amb Espanya o EuropaP. Es pot reduir una part dels diners que actualment Catalunya dóna i no tornen, però s’ha de continuar sent solidari. Jo veig un ex-cés d’egocentrisme en molts plantejaments de gent que diu que els diners són nostres i no entenen que s’han de compartir.

P.P També proposen una reforma federalP.P.P.

P.R Actualment hi ha una relació desigual en-tre el govern espanyol i el català i crec que és necessària una reforma perquè hi hagi una re-lació de cooperació i de lleialtat institucional. El govern català ha de tenir unes competènci-es blindades i que no depengui del govern de torn que les vulgui complir o no o que vulgui reduir el finançament. Qualsevol solució polí-tica passa pel diàleg, la negociació i el pacte. Del contrari, no hi haurà acceptació per part d’Europa, l’Estat i una part de CatalunyaP. Els que defensen el dret a decidir tenen la refe-rència del Quebec i d’Escòcia i precisament estem anant en el sentit contrari perquè aquests dos exemples han estat molts anys negociant per fer una consulta. Així, tot el que no sigui un acord consensuat és depres-sió econòmica i conflicte pels dos territoris.

P.P Precisament, en la qüestió nacional és on molts partits els consideren ambigus.

P.R El PSC és el partit més transversal que hi ha al Parlament. Jo estic orgullós de ser català i de pertànyer a un país que és plural i diversP. Pel que fa l’ambigüitat, defensem que Catalu-nya és una nació i en aquest sentit el PSC és un partit autònom del PSOE.

P.P Hi ha hagut tensions entre PSC i PSOE per la defensa de Catalunya com a nació?

P.R El PSOE és partidari de reconèixer la sin-gularitat de Catalunya i nosaltres diem que el

que s’ha de reconèixer és la nacionalitat de CatalunyaP.

P.P Com valora l’actitud de PP o C’s en el tema sobiranista?

P.R Penso que han actuat amb una irres-ponsabilitat històrica ja que diuen que no s’ha de fer res perquè no hi ha cap pro-blemaP. Tenim el pitjor president de la his-tòria d’Espanya en el pitjor moment de la història de Catalunya i EspanyaP. Entre l’immobilisme i la independència hi ha un camí al migP. El dia 27 veurem quin pes té cada opcióP. Si guanyen els indepen-dentistes tindran legitimitat política per impulsar la independència però dins dels marcs de la legalitat i el sentit comú. Si no guanya aquesta opció haurem d’intentar trobar tots plegats un camí que permeti trobar els consensos que facin faltaP. Amb les eleccions generals s’obrirà la porta de l’esperança de donar visibilitat a l’Espa-nya diversa, progressista, d’esquerres i reformadora per deixar l’Espanya de dre-tes, immobilista i nacionalista que hem vist en els darrers anysP.

P.P Es podria repetir un pacte PSC-C’s tal com ha succeït a la Paeria de Lleida?

P.R En l’àmbit municipal el PSC ha pactat amb tots els partits. Cada ajuntament és un món i és impossible extrapolar-ho al context general. C’s no ens agrada per-què copia les polítiques del PP. C’s és el PP però sense corrupcióP.

P.P Tanca la porta a un front amb els par-tits anti-independentistes?

P.R Estem en contra dels fronts, tant del sí com del no. És un error entendre la políti-ca catalana com a fronts ja que la societat és diversa, rica i pluralP.

P.P Què n’opina de Junts pel Sí?

P.R És un error d’ERC fer que el núme-ro quatre de la llista sigui el candidat a president, com també és un error d’ERC unir-se amb un partit que està fins les orelles de corrupció i que els ciutadans no puguin castigar-lo a les urnes. Sóc molt crític amb ERC i crec que ha aban-donat el seu perfil d’esquerres i ha fet deixadesa de funcions. A més, el model econòmic del govern de Mas és el mateix que el de Rajoy i això també s’ha vist en el desmantellament de la salut i l’educa-cióP. Les desigualtats socials se’ls enfotenP.

P.P Pel PSC què es vota diumenge?

P.R Aquestes són unes eleccions al Parla-ment de Catalunya i s’escullen uns dipu-tats i un president però una de les decisi-ons que també pren el votant és decidir si vol una Catalunya independent de ma-nera unilateral, ens quedem com estem o opta per una tercera viaP. En 36 anys

Tot el que no sigui consensuat és depressió econòmica i conflicte

de democràcia això no havia passat i per tant, són unes eleccions diferentsP. Cal pensar que si guanya el sí, el del 3%, el del cas Pujol i el del cas Palau és qui serà el president i per tant, es corre el perill de que tot quedi igual com esta-vaP. Em dóna la sensació de que ens movem en una nòria i necessitem passar de capítolP. Si al-guna cosa ha demostrat CDC és que se serveix del poble i del poder en benefici partidista. Què ens fa pensar que els hereus del Pujolis-me compliran amb les seves promeses?

P.P Iceta ha alertat de la possibilitat d’un ‘corra-lito’ en cas d’un procés unilateralP.P.P.

P.R Tant Miquel Iceta com Josep Borrell expli-quen que és molt legítim que hi hagi gent que sigui independentista, però no és tan legítim edulcorar la realitat i dir que tot serà ràpid i que Catalunya tindrà reconeixement internaci-onal i seguirà dins la UE, que les exportacions continuaran funcionant i hi haurà més ocupa-cióP. Si la independència es fa unilateralment, patirem una sotragada.

P.P Com es tradueix aquesta situació a la de-marcació de Lleida?P.R A Lleida necessitem independitzar-nos del

govern de Mas i de CDC perquè és qui més ens ha faltat al respecte en els pressupostos i qui més s’ha oblidat de les terres de LleidaP. A Llei-da mai li havia anat tan malament i mai s’havia invertit tan poc com en aquest govern d’Artur MasP. Ens ha reduït un 80% la inversió en els darrers cinc anys i això es tradueix en manca de carreteres o cobertura mòbil a pobles on no arribaP. Tenim un territori que va perdent opor-tunitats cada dia perquè no s’inverteix i això fa que cada vegada marxin més joves a buscar oportunitats fora del país. Què passaria amb la lliure circulació de persones i capitals? Què passaria amb les relacions comercials? Som una de les potències més importants d’Euro-pa en el sector agroalimentari i precisament aquest sector és el que més exporta a l’estran-gerP. A mi em preocupen els 600 milions d’euros que rep Catalunya de la PACP.

P.P Si repeteix com a diputat quines serien les seves reivindicacions en clau lleidatana?

P.R El nostre territori és un desert d’infraestruc-tures, hi ha pobles habitats on no hi arriben carreteres asfaltades, cobertura mòbil o con-nexió a internet. Tampoc s’està treballant per millorar el regadiu o en la millora del finança-mentP. Aquestes són algunes de les nostres pri-oritatsP.

P.P Quants diputats de Lleida esperen?

P.R No pararem fins ser l’alternativa a Catalu-nya. Aspirem a ser segona força política a Llei-da i ho podem ser amb un diputat o amb dosP.

P.P Què n’opina de la carta de l’expresident Gon-zález on va comparar el procés independentis-ta amb el nazisme i el feixisme dels anys 30?

P.R González va cometre un error, jo no ho ha-gués fet. Quan hi ha casos de víctimes qualse-vol comparació és allunyada de la realitatP.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ELECCIONES

2128

Diario

1158 CM² - 110%

3603 €

1,4

España

22 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

DIMARTS, 22 SETEMBRE 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 39

#tuitsdecultura@pilareyrePilar Eyre Escriptora

Dospersonasmehandadoesteargu­mento: “Voyavotar indepe,noporquelosea, sinoporquees laúnica formadequeMadridnos tomeenserio”

@vilallongapacFrancesc Vilallonga Periodista

Delcreadorde “Losbancosespaño­les: losmássólidosdeEuropa” i “Laspreferentes sonunproducto seguro”arriba “CorralitoenCataluña”.

@josecorbachoJosé Corbacho Actor

Lunes:Corralito.Martes: Sequía.Miércoles:Tsunami. Jueves: Peste.Viernes:ApocalipsisZombi. Sábado:Reflexión. Domingo:EleccionesUf!

@lhermoso_Lara Hermoso Periodista

“Un día, por teléfono, GarcíaMár­quezme preguntó: “¿Me quieres,Carmen?” Yo le respondí: “eres el36,2% de nuestros ingresos”.

ACER, situada aMadrid i propie­tat de l’escriptor romanès VintilaHoria. De seguida, Balcells es vaestablir pel seu compte i es va as­sociar amb Yvonne Hortet, donade Carlos Barral, ja que aquestava ser la condició que li va posarl’editor per cedir­li els drets delsseus autors a Seix Barral, encaraque “afortunadament per a mi,ella es va quedar embarassada debessons i al cap de poc temps se’nva anar, va abandonar l’empresacreient que allò no era rendible”,

explicava l’agent.El 1962 es va casar amb el pèrit

enginyerLluís Palomares. Lapri­mera seu de l’agència va ser en elnúmero 241 del carrer Urgell,que abandonaria a comença­ments dels setanta per mudar­seal número 580 de la Diagonal–llavors avinguda del Generalísi­mo–, encara la seva adreça actu­al. El 1960 es limitava a gestionarles traduccions a l’estranger delsautors de Carlos Barral. El seuprimer autor en llengua espanyo­la va ser Luis Goytisolo, el 1958(tot i que ell la va abandonar el1994 “per immiscir­se en lamevavida personal”).La força que li va donar ser

l’agent d’autors comGarcíaMár­quez i Vargas Llosa li va perme­

ARNESTO

Amb IsabelAllende. Laxilena va ser unade lesmoltesautores queBalcells va llançara la fama inter­nacional; ella lavisitava cada anya Barcelona

LLIBERT TEIXIDÓ

Cumplelibros.Carmen Balcells,amb Ana María

Moix i Ana MaríaMatute, en el

brindis de l’acteque va organitzar

per a l’Any delLlibre i la Lectura

de Barcelona

La formidableC.B.

E l 1992 el jove directiualemany de família no­ble Hans von Freyberges va instal∙lar a Barce­

lona per dirigir l’editorial Plaza&Janés enviat per la multinacionaldel llibreBertelsmann.Unade lesseves primeres visites precepti­ves va ser a Carmen Balcells. Im­pressionada per les seves exqui­sides maneres, l’agent va decidirimpartir­li una lliçó de vida pràc­tica. I li va dir:–Mira, Hans, si vols moure’t

amb comoditat per aquest país hiha dues paraules que hasd’aprendre.Una, en català, és tor­na, i vol dir les compensacionsquehauràs de concedir per poderemportar­te una cosa que vols. Il’altra paraula important éschanchullo.L’anècdota il∙lustra el perso­

natge tan complex i fascinant queacaba de morir. Algú que combi­nava un cervell permanentmentactivat a deu mil revolucions perminut, llengua esmolada i ràpida,el sentit de l’humor utilitzat coma element de distensió i tambécom a arma llancívola, empatia iautoritarisme, sensibilitat que notemia desbordar­se en imprevis­

tes i abundants llàgrimes i cornetíde comandament. Una vegada livaig suggerir que fes un llibred’autoajuda titulat Pensar comCarmen Balcells; seria un best­se­ller. No em va dir que no.Juntament amb el seu decisiu

paper en la consolidació delboom de literatura hispanoame­ricà i la internacionalització deBarcelona com a capital literària,resulta menys coneguda, fora

dels cercles especialitzats, la ma­nera com va canviar les regles dejoc del món del llibre espanyol.Utilitzant el poder que li conferiaser la representant exclusivad’autors com García Márquez iVargas Llosa, als anys setantaBalcells va introduir novetatscom el cobrament de drets d’au­tor per endavant (fins a la seva ir­rupció el normal era que els au­tors rebessin liquidacions només

a posteriori, sobre vendes en lli­breries, ambpoc control sobre lesxifres que els passaven els edi­tors). També va imposar la redac­ció de contractes a terme (finsaleshores els acords editorials noteniendatad’acabament, i unedi­tor podia reeditar per tota la vidales obres d’un autormentreman­tingués unes mínimes vendes,sistema qualificat per molts defeudal). La llei de Propietat In­tel∙lectual del 1987, que prohibiaels contractes indefinits, va reco­llir una manera de fer les cosesque Balcells havia començat aexigir dotze anys abans. Aquestesinnovacions vandinamitzar la in­dústria cultural i van permetreque molts autors comencessin aguanyar­se mitjanament la vida,encara que també no pocs editorsvan criticar l’encariment que ge­neraven i el perjudici que resulta­va per als segells petits imitjans, ifins i tot els van atribuir l’enfon­sament d’algunes editorials alsvuitanta. Als caps del nostre móndel llibre els va costar temps en­tendre el paper de Balcells i aacostumar­se al seu poder.“L’editor –va manifestar una

vegada– és un ésser arrogant pernaturalesa; l’escriptor és un ésserdivinitzat per naturalesa, i el mit­

jancer entre tots dos ha de conci­liar posicions. El que jo he aprèsen la meva carrera és que nomésla cúpula de cada empresa edito­rial té capacitat per prendre deci­sions i, per tant, cal entendre’samb la cúpula”.I a més es divertia posant­la a

prova, com amb el seu joc del pa­per doblegat. De vegades, abansde començar una negociació ambun editor, escrivia en un paper el

que suposadament li oferia un al­tre segell per un llibre determi­nat. Demanava al seu interlocu­tor que apuntés al revers el quepensava oferir ell. Destapaven lesdues xifres, les comparaven i ladiscussió començava.Gran amfitriona, complimen­

tava regularment al seu domicilide la Diagonal, dos pisos per so­bre de l’agència, els seus autors:els importants i els que no ho

eren tant, però en els quals creia.Vaig poder assistir als celebratsen honor de Gabriel García Már­quez, Pilar Donoso i WendyGuerra. En un sopar per a IsabelAllende va fer embotellar cavaamb l’etiqueta de la novel∙la queestaven llançant. En un dinar del’any passat en petit comitè ambMario Vargas Llosa i Patrícia vasorgir el tema polític: es va mos­trar admiradora de la reinaLeícia(Carmen Balcells no es perdia larecepció reial del 22 d’abril i du­rant els últims anys va tenir unpaper actiu en la Fundació Prín­cepdeGirona), i tambémolt críti­ca ambelmoviment independen­tista català.Li vaig demanar que participés

a l’Any del Llibre 2005 de Barce­lona i la seva implicació va supe­rar qualsevol expectativa. Va or­ganitzar un fastuósCumplelibrosal Palau de la Música, on va reu­nir diverses desenes d’autors dela seva agència –Ana M. Matute,Eduardo Mendoza, Bryce Eche­nique...– que van brindar ambl’alcalde JoanClos al so delLibia­mo de La Traviata, amb llibreriaal foyer i barra oberta durant totel dia. És el meu millor record deCarmen, i porta estampat la pa­raula “generositat”.c

Sergio Vila­Sanjuán

“Mira, Hans, hi ha duesparaules que hasde conèixer: tornai ‘chanchullo’”,li va dir a Freyberg

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

LA SEVA ‘CUADRA’

Lallista impressiona:sispremisNobel,Marsé,Mendoza,Allende,Benet,Cercas...

EnsquedemsenseCarmen

Vam dinar junts, a ca­sa seva, fa nomésunes setmanes. Ha­via preparat, com de

costum, un banquet descomu­nal per ami i un platminúscul iamb prou feines nutritiu per aella. Com de costum, es vamenjar la seva ració i la meitatde la meva. Estava animada idivertida, vam parlar de tot,ens ho vam passar bé, vaig sor­tir content de la trobada. Sem­pre vaig pensar que si undia es­crivia sobre Carmen Balcellsompliria diversos volums. Ara

que em poso a fer­ho, no tincparaules. Als que demanen quedigui alguna cosa, només pucoferir­los les meves disculpes.M’he quedat mut. La mevaamistat amb Carmen es re­munta al 1965 i ha estat i és lameva agent des de fa gairebéquaranta anys. Durant aquesttemps, no se’mva ocórrer llegirmai una sola clàusula dels con­tractes que em passava per fir­mar, com no vaig deixarmai deseguir a cegues els consells queem donava, al terreny literari i,sobretot, al terreny personal. Ipuc assegurar que Carmen haintervingut en els moments

més importants de la meva vi­da. Les altres coses són cone­gudes de tothom i són nomésparaules: la perspicàcia com alectora, el talent per als nego­cis, la generositat desbordant,l’ocurrència genial, l’anècdotaextravagant, la llàgrima fàcil, elriure constant, l’autoritat in­tel∙lectual i moral. Sense altrematerial que la intel∙ligència,l’energia i l’entrega va cons­truir una cosa equivalent al’imperi romà i ho va mantenirdia a dia i pedra a pedra. Ara noés el moment de la història nide la valoració ni de l’elogi, sinódel desconsol.

Eduardo Mendoza

Admirava la reinaLetícia, es va implicaren la Fundació Príncepde Girona i criticaval’independentisme

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

544 CM² - 48%

14304 €

39

España

22 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 9: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

de contraban de tabac que, segons deien, feia servir el vehicleoficial per aquest fis, consellerque es va guanyar diverses con-centracions contrala seva gesti6,i el millor de tot, que E RC a la c am-panya electoral de les eleccionspassades al Parlament va dir queno donaria suport aun govern queretall~s serveis socials. Enfi, cornva dir Marta Ferrnsola en perdreelgovern CiU per donar pas al tri-partit, ~em santo corn si ens haguessin entrat a robar a casa~,.Doncs aixiem sentojo.

Jo, qua aposto per un altre model de pals, m~sjust, mks solida-ri,mks social, mes amable, em nego a ser corn els altres pa’isos delavora -Fran~a, Espanya, Portu-gal, Ithlia o Alemanya . Vull setcatalh, iper alx6 no crec en aques-taindepend~ncia d’un presiden-ciable que s’amaga. Que n’6s def’acil enganyar elpoble ijugar ambels sentiments de la gent i d’unfutur pals.Leandre Saun Casas(Tarragona)

Junts s~, peR) per a qua?¯ Aquest no ks l’escrit que m’agra-daria fer. Potser algfi se sentirhmolest o orbs, per6 la realitatla que ks. Des de l’any 198o a Catalunya ha manat i governat CiUiERC (primer formant equip arabCiU: l’any z98o Jordi Pujol founomenat president de la Gene-ralitat, suport que li va donarERC,juntament arab la coalici6Centristes de Catalunya Uni6 deCentre Democratic. Heribert Bar-rerava ser nomenat president delParlament de Catalunya itard, l’any z984,amb l’entrada deJoan Hortal~com aconseller d’In-dfistriaiEnergia, iposteriormentformant part del tripartit).anys previs a la instauraci6 de la

Generalitat van ser durs,per6 car-regats d’il.lusi6, l’Assemblea deCatalunya,la Marxa de la Lliber-tat, feien creure que pagavalape-na tots els esforqos que s’havienfet, sang, pres6, morts, exili...,per6 la gent sabia a qu~ s’enfron-tara i no tenia por, estava tot perfer i per conquerir i aix6 donavaesperances ja que l’antogovernmilloraria en molt elque tenlem.

Els diferents pactes entre CiUamb el PSOE comporten que Mi-noriaCatalanaambelseuporta-veu Miquel Roca renuncie ssin alconcert econbmic per a Catalu-nya,talcomtenen Navarrai Eus-kadi, per apostar per la LOFCA,popularment coneguda corn lallei del caf~ para todos.

Com pot ser que ara un partitque mai s’ha distingit coma in-dependentista, ho sigui m~s quela prbpia estelada? Aquells critsalcarrer G6nova aMadrid que deien: ~Pujol, enano, habla castelia-no~, i que van canviar a (,Pujol, gua-peras, habla como quieras~, va do-nar peu a 1’ anomenat Pacte delMaj bstic entre CiU i el PP. Durantaquests anys, aqul a Catalunya,els casos de corrupci6 pollticahan estat nombrosos: cas Tufts-me, cas Pallerols, Adigsa, Palaude la Mfisica, el fam6s 3%, cas deles ITV, cas de l’Institut Carto-grhfic de Catalunya, el reconei-xement d’empresarispresentatscorn a ~(mod~lics,,-com ara De laRosa , el conseller Aushs acusat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

92000

7389

Diario

225 CM² - 25%

875 €

28

España

21 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 10: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

Crítiques a la premsa alemanya dels concerts del Cor de Cambra del Palau de la Música

Catalana a Bremen, el 29 d’agost de 2015, amb tres concerts a cappella en la jornada

inaugural del prestigiós festival Musikfest de Bremen, 26a edició. El CCPMC actuà a la catedral

de Bremen St. Petri Dom, amb un mateix repertori que inclou obres de Lobo, Sor, Mendelssohn, Pärt, Casals i Vila i Casañas, en tres concerts consecutius, a les 19.30, 21.00 i 22.30 h.

Die Welt

31-8-2015

Enllaç:

http://www.welt.de/print/die_welt/hamburg/article145805734/Klassikzauber-im-90-Minuten-Takt.html

text referent al CCPMC:

Im St. Petri Dom erfüllte zum Auftakt der "Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana" mit alter und neuer geistlicher Chormusik das Kirchenschiff mit vollem, harmonischen Gesang, der

eine Ahnung davon vermittelte, wie allumfassend das Lob des Herrn im Mittelalter gewirkt

haben muss, als sich noch alle einer Mitte neigten – was nicht zuletzt an den lateinischen Texten der Werke von Alonso Lobo (1555–1617) über Felix Mendelssohn-Barholdy (1809–1847) bis

zu zeitgenössischen Stücken von Arvo Pärt und Josep Vila i Casanas lag.

Traducció al català:

Per començar, el "Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana" va omplir la nau de la

Catedral de Sant Pere de Bremen de música coral espiritual antiga i moderna amb un so intens i

harmònic, que donava una idea de l’efecte universal que devia tenir una lloança a Déu en l’Edat Mitjana – un efecte que es va estendre als textos llatins de les obres d’Alonso Lobo (1555–

1617), passant per Felix Mendelssohn-Barholdy (1809–1847) i fins a peces contemporànies

d’Arvo Pärt i Josep Vila i Casanas.

Page 11: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

Opera Lounge

31-8-2015

Enllaç:

http://operalounge.de/features/musikszene-festivals/26-musikfest-bremen

text referent al CCPMC:

Im St. Petri Dom beeindruckte der Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana unter seinem

Leiter Xavier Puig mit einem Programm, das fünf Jahrhunderte geistlicher Chormusik

umspannte. Das war Gesang von erhabener Wirkung, feierlich getragen, mächtig anschwellend und zart verklingend. Zu hören waren natürlich Werke von spanischen und katalanischen

Komponisten, aber auch die mit großer Innigkeit vorgetragenen sechs „Sprüche“ op. 79 von

Mendelssohn Bartholdy oder Pärts „Da pacem Domine“, wofür sich die Mitglieder des Chores im Kreis formierten und damit reizvolle Klangeffekte und Echo-Wirkungen erzielten.

Traducció al català: A la Catedral de Sant Pere de Bremen, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, sota

la batuta del seu director Xavier Puig, va impressionar amb un programa que abastava cinc

segles de música coral espiritual. Era un cant d’un efecte sublim, solemnement lent, que sabia

créixer poderosament i esvair-se amb delicadesa. Naturalment, es van poder escoltar obres de compositors espanyols i catalans, però també els sis “Motets” de l’opus 79 de Mendelssohn

Bartholdy, recitats amb una gran sinceritat, o „Da pacem Domine“ de Pärt, moment en què els

membres del Cor van formar una rotllana amb què van aconseguir atractius efectes sonors i ressonàncies.

Page 12: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan

Hamburguer Abendblatt

31-8-2015

Enllaç:

http://www.abendblatt.de/kultur-live/article205619417/26-Musikfest-Bremen-Triumph-fuer-

Teodor-Currentzis.html

text referent al CCPMC:

Dabei war auch die in der eigenen Konzertroute eingeplante Dreiviertelstunde mit dem Cor de

Cambra del Palau de la Musica Catalana unter Xavier Puig ein perfekter Start in die laue Sommernacht. Die Sänger aus Barcelona intonierten makellos, hatten sich vorbildlich auf die

Besonderheiten der Akustik im St. Petri Dom eingestellt und schlugen in ihrem Programm einen

weiten Bogen von spanischer Renaissance bis zur Gegenwart.

Traducció al català:

Els tres quarts d’hora previstos a la ruta de concerts amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Xavier Puig, van ser també una manera perfecta de

començar una agradable nit estiuenca. Els cantants de Barcelona entonaren de forma impecable

i es van adaptar de manera exemplar a les particularitats de l’acústica de la Catedral de Sant

Pere, traçant una nova línia en el seu programa amb obres que anaven de la Renaixença espanyola fins a l’actualitat.

Page 13: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan
Page 14: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan
Page 15: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan
Page 16: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan
Page 17: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan
Page 18: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català...son estratagemas poco originales y a las que la gente ya está acostumbra-da, según opina. Es más, Aira apunta que refuerzan