Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores,...

17
Recull de Premsa

Transcript of Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores,...

Page 1: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar

Recull de

Premsa

Page 2: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar

Martes 24 de noviembre de 2015 ELPAÍS 17

ESPAÑA

Según fuentes de la negociación,el equipo del consejero de Econo-mía yConocimiento, AndreuMas-Colell, encabezado por el secreta-rio general Albert Carreras, se en-trevistó con miembros de la CUPpara analizar hasta dónde podríaaumentar el gasto social la Gene-ralitat. Este encuentro se realizóhace algunas semanas, cuando es-taban negociando el anexo socialque se adjuntó a la declaraciónindependentista del Parlament.Según fuentes conocedoras deesa reunión, Economía expuso

las dificultades financieras queatraviesan las arcas catalanas,que esperan que el Fondo de Li-quidez Autonómico (FLA) cubralos pagos pendientes a proveedo-res para liberar parte de la ten-sión de tesorería que ahora sufre.

Ante la insuficiencia de fondosde laGeneralitat, que acumula va-rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUPacordaron buscar fórmulas extra-presupuestarias para financiar elanexo social. Para liberar recur-sos, pactaron renegociar todos

los compromisos correspondien-tes a financiaciones estructura-das (desde peajes en la sombra aconcesiones), que suman 30.000millones hasta el año 2108, paraahorrar en intereses. Los dos par-tidos también se comprometie-ron a intentar renegociar la deu-da que tienen contraída con labanca nacional para rebajar lafactura de los intereses, algo queEconomía ha venido haciendo es-te ejercicio.

El equipo de Mas-Colell asu-mió con reticencias el anexo so-

cial que, de hecho, era de míni-mos para la CUP.

Tras fracasar la investidura deMas, los anticapitalistas anuncia-ronun paquete de 39medidas adi-cionales que consideran impres-cindibles. Por ello, la postura de laconsejería de Mas-Colell pesa co-mo una losa sobre la negociación.El secretariado de la formaciónanticapitalista celebró ayer unareunión en la que abordó la asam-blea que celebrará este domingoy su creciente malestar ante uneventual doble juego de Junts pelSí. Por un lado se les garantizaque sus reivindicaciones son via-bles, pero enEconomía les advier-ten de que no. La Generalitat nopuede acceder a un nuevo endeu-damiento al depender exclusiva-mente del FLA. Mas-Colell, ade-más, es uno de los consejerosmáscríticos con la CUP: hace nuevedías se mostró, en un artículo deprensa, partidario de nuevas elec-ciones antes de que Junts pel Sí sesometa a las nuevas condicionesde los anticapitalistas.

El anexo a la declaración deinicio del proceso independentis-ta es eminentemente social. In-cluye las medidas pactadas y queambas partes consideraron prio-ritarias. Una de ellas es aplicar eldecreto de pobreza energética pa-ra garantizar los suministros bá-sicos de agua, luz y gas a ciudada-nos en riesgo de exclusión socialy realojar a los afectados por de-sahucios. Fuentes de la CUP ex-plican que esta semana preten-den aclarar quémedidas del pro-grama social de Junts pel Sí pue-den cumplir.

La asamblea del domingoLa dirección de la CUP quiere lle-gar a la asamblea del domingo,que definen como “debate nacio-nal”, con todos los pros y contrasdeunposible pacto sobre la inves-tidura. Su objetivo es transmitir asu militancia que el problema noes solo Artur Mas, pese a que siJunts pel Sí propusiera a otro can-didato se sortearíanmuchos esco-llos. La asamblea se plantearátambién si le compensa alcanzarun pacto de gobernabilidad paradar estabilidad al futuro Gobier-no de la Generalitat. “No nos solu-cionaría todo Mas sí o Mas no”,avisan fuentes del partido.

Una comisión de técnicos delBancodeEspaña, el InstitutoNa-cional de Estadística (INE) y laIntervención General del Esta-do (IGAE) está investigando porqué la Generalitat de Cataluñano había informado sobre factu-ras por importe de 1.318 millo-nes de euros sin contabilizar, se-gún anunció ayer el ministro deHacienda, Cristóbal Montoro.Este gasto se corresponde con“contratos de participacionespúblico-privados de hace másdeuna década” para la construc-ción de carreteras y centros pe-nitenciarios, que fuerondestapa-dos hace un mes por Eurostat,la oficina estadística europea, alrevisar las cifras presupuesta-rias de las Administraciones Pú-blicas españolas.

La minitroika, formada porel INE, el Banco de España y laIntervención, informará de susconclusiones a Eurostat. Estosgastos no estaban reconocidosen la Contabilidad Nacional, elestándar contable establecidopor Bruselas, lo que ha genera-do una nueva polémica entreHacienda y la Generalitat.

El anuncio de Montoro deque investiga el origen de estasfacturas tensó aún más las rela-ciones entre el Gobierno centraly los responsables de la Genera-litat, enmedio del pulso secesio-nista que se libra en Cataluña.“Es una de las circustancias es-cepcionales que concurren so-bre Cataluña que han llevado alGobierno a exigir unas condicio-nes adicionales a la Generalitatdel uso del resto de su Presu-puesto que deben ajustarse a loscriterios de legalidad y Constitu-cionalidad”, advirtió el titular deHacienda.

Cumplir las condicionesEl Ejecutivo popular aprobó elpasado viernes unanueva inyec-ción de liquidez a Cataluña por3.034millones de euros para pa-gar sus facturas pendientes y fi-nanciar los gastos derivados delas vacunas contra la hepatitisC. No obstante, estos créditos,concedidos a través del Fondode Liquidez Autonómica (FLA),están sujeto a una severa condi-cionalidadpara estrechar el con-trol sobre las cuentas catalanaspara evitar que las ayudas delEstado se destinen a “veleidadesindependentistas”, según preci-só elministro el viernes pasado.

“Vamos a exigirle a laGenera-litat que cumpla las condicionescuanto antes para poder hacerel desembolso para que los pro-veedores puedan cobrar cuantoantes”, agregó el ministro. Lascondiciones que exige Haciendasupone tener acceso a toda suinformación financiera, entreotras cuestiones. Las palabrasdelministro provocaron la reac-ciónde los principales líderes in-dependentistas, que le acusaronde “castigar” a Cataluña.

El nuevo partido anunciado el pa-sado domingo por Artur Mas pa-ra sustituir en 2016 a Convergèn-cia Democràtica de Catalunya(CDC) afronta un escenario com-plicado para echar a andar. El po-sible adelanto electoral enCatalu-ña a marzo, el papel que jugaráMas en la nueva formación y, enconsecuencia, la falta de un lide-razgo claro, además de los casosde corrupción que afectan a CDC,amenazan ese nuevo partido decentro que pretende aglutinardesde liberales a socialdemócra-tas en el escenario deunahipotéti-ca Cataluña independiente.

Después de 41 años de existen-cia, CDC se disolverá a principiosdel próximo año, según anuncióayer el coordinador general delpartido, Josep Rull. Lomismo su-cederá con todas las formacio-nes que se quieran integrar en elnuevo partido, del que se desco-noce aún cómo se denominará yquién será su líder. Lo que sí tie-nen claro los dirigentes de Con-vergència es la voluntad de ocu-par “un amplio espectro para en-sanchar el espacio del soberanis-mo y hacer posible la indepen-dencia, con gente moderada y deorden”, en palabras de Rull.

Mas verbalizó el domingo que

quería tener “un papel comple-mentario” en el nuevo partido,sin dar más detalles de su deseo.Rull se limitó ayer a reproduciresas palabras y no se mojó ni so-bre el papel que él puede jugarni sobre si el presidente de la Ge-neralitat debería seguir siendola cabeza visible. Otro posiblecandidato a liderar la formación,Francesc Homs, se descartó conel argumento de que va a tenermucho trabajo al “representar aCataluña en el Congreso” desdela candidatura de Democràcia iLlibertat, informa Marc Rovira.

Sedes embargadas“Queremos que el nuevo partidosea un instrumento útil para loscatalanes en los próximos 20 o30 años, un partido normal enun país normal independiente,como Holanda o Dinamarca”,afirmó Rull, quien negó que lanueva formación se utilice paratapar los casos de corrupción

que salpican a Convergència,que tiene 15 sedes embargadaspor el caso Palau. Si ese procesoacabase en condena se haríamu-cho más difícil que el nuevo par-tido hiciera frente a su responsa-bilidad civil con CDC, ya disueltay sin la posibilidad de perseguirel patrimonio de sus administra-dores, como sucedería en el casode disolución de una sociedad.

El escenario de elecciones an-ticipadas en marzo supone otraposible complicación para elnuevo partido, pues de ser asítendrá poco tiempo para crear eimpulsar la nueva marca electo-ral. Convergència admite sin re-paros el posible anticipo de loscomicios, si bien reiteró la volun-tad de seguir negociando con laCUP para investir a Artur Mascomo presidente. “Las eleccio-nes son una alternativa no de-seable, pero si se ha de ir, se va”,dijo Rull, quien constató sin ro-deos que la CUP y su partido “es-tán en las antípodas”.

Montoroinvestiga los1.300 millonesque Cataluñano contabilizó

La falta de líder y lacorrupción amenazan ala nueva Convergència

La Generalitat avisó a la CUPde que carece de fondospara financiar su plan social

J. S. GONZÁLEZ, Madrid

PERE RÍOS, Barcelona

ÀNGELS PIÑOL / ANA GONZÁLEZ, BarcelonaLas negociaciones entre Junts pel Sí y la CUP paradesatascar la investidura de Artur Mas se siguencelebrando a contrarreloj, mientras se acerca lacampaña electoral del 20-D. El escollo no es solo elrechazo de la plataforma anticapitalista e indepen-

dentista a dar sus votos al president para que revali-de el cargo: además, miembros del Departamentode Economía de la Generalitat avisaron hace unassemanas a miembros de la CUP de que no puedencostear el plan de choque social que los anticapita-listas reclaman para canalizar la investidura.

Artur Mas, ayer en la reunión de la ejecutiva de Convergència Democràtica de Catalunya. / MASSIMILIANO MINOCRI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

1504000

202165

Diario

294 CM² - 26%

12641 €

17

España

24 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar

CATALUÑAMARTES 24 DE NOVIEMBRE DE 2015

[email protected] | ccaa.elpais.com/ccaa/catalunya.html | elpais.cat

Una investigación titánica lleva-da a cabo durante un año porun pequeño grupo de agentesde las unidades de investiga-ción de Badalona y el distritode Sant Martí culminó ayer enel mayor operativo desplegadopor los Mossos d’Esquadra con-tra el tráfico de drogas. Cercade 1.300 agentes desembarca-ron a las cuatro y media de lamadrugada en el corazón de LaMina y en el barrio del Besòs.Escuchas telefónicas, confiden-

tes y decenas de vigilancias per-mitieron levantar dos casoscontra el menudeo de cocaína,heroína y marihuana en uno delos mayores supermercados dela droga de Cataluña.

La Operación Titán y la Ope-ración Picapiedra, dirigidas porlos juzgados 3 y 4 de Badalona,respectivamente, se saldaroncon 83 detenidos y 71 registros,la mayoría en Sant Adrià deBesòs y Barcelona. La luz azuldel helicóptero de los Mossos, alas 4.20, marcó el pistoletazo

de salida de un dispositivomar-cado por el frío y que transcu-rrió sin incidentes.

Algunos de los pisos eran vi-viendas ocupadas, algo que hagenerado conflictos en el ba-rrio. Los Mossos detuvieron el9 de noviembre a dos personaspor matar a un vecino que pro-testaba contra la ocupación ile-gal en el barrio del Besòs. Unode los acusados del crimen esta-ba siendo investigado en estacausa, según fuentes policiales.

PASA A LA PÁGINA 3

Tras 41 años de funcionamien-to, CDC se disolverá a principiosde 2016, según anunció ayer sucoordinador general, Josep Ru-ll. Lo mismo sucederá con todaslas formaciones que se integrenen el nuevo partido, del que sedesconoce su líder y su nombre.Lo que sí tienen claro los diri-gentes de Convergència es la vo-luntad de ocupar “un amplio es-pectro para ensanchar el espa-cio del soberanismo y hacer posi-ble la independencia, con gentemoderada y de orden”. Una for-

mación capaz de aglutinar a libe-rales, socialcristianos o socialde-mócratas que por encima de esodefiendan la independencia.

Mas verbalizó el domingoque quería tener “un papel com-plementario” en el nuevo parti-do, sin más concreción y Rull selimitó ayer a reproducir esas pa-labras y no se mojó sobre el pa-pel que él puede jugar ni si elpresidente de la Generalitat de-bería seguir siendo la cabeza vi-sible. Otro candidato a liderar laformación, Francesc Homs, sedescartó ayer con el argumentode que va a tener mucho trabajoen “representar a Cataluña en elCongreso” desde la candidaturade Democràcia i Llibertat, infor-ma Marc Rovira.

“Queremos que el nuevo par-tido sea un instrumento útil pa-ra los catalanes en los próximos20 o 30 años”, dijo Rull al acabarla reunión del comité ejecutivo

de CDC en el que Mas llamó acerrar filas para unificar el men-saje a favor de la independenciay descartar la marcha atrás enel proceso soberanista. Rull ne-gó que la nueva formación sirvapara tapar los casos de corrup-ción que implican a Convergèn-cia, con 15 sedes embargadaspor el caso Palau. Si el procesoacabase en condena se haríamu-cho más difícil que el nuevo par-tido hiciera frente a su responsa-bilidad civil con CDC ya disueltay sin la posibilidad de perseguirel patrimonio de sus administra-dores, como sucedería en el ca-so de disolución de una socie-dad.

“Si hay que ir, se va”El escenario de elecciones antici-padas es otra piedra en el zapa-to, porque no habría tiempo pa-ra crear la nueva marca electo-ral en tres o cuatro meses, comodesean sus impulsores. Paraellos, Convergència no se refun-dará, porque ya ha cumplido sufunción. “Ha sido un instrumen-to excelente para la Cataluña au-tónoma, pero ahora se trata delograr la independencia y de re-generar la democracia, no de re-cuperarla”, insistió Rull.

Convergència admite las elec-ciones en marzo, aunque reiterala voluntad de seguir negocian-do con la CUP para lograr unacuerdo de investidura. “Laselecciones son una alternativano deseable, pero si se ha de ir,se va”, dijo Rull. El dirigente deCDC constató sin rodeos que laCUP y su partido “están en lasantípodas, porque defendemosmodelos de sociedad diferen-tes”, aunque mostró su disposi-ción a que se puedan poner deacuerdo para lograr la indepen-dencia. “Haymargen para el pac-to si lo exploramos a fondo. Elacuerdo es posible”, insistió Ru-ll, para quien lo deseable seríaque el acuerdo llegue antes del 4de diciembre, inicio de la campa-ña electoral de las generales,aunque la fecha límite es el 10de enero.

Los Mossos asaltan el‘supermercado’ de la droga83 detenidos en un gran golpe contra el menudeo en La Mina

El calendario, lacorrupción y la faltade líder amenazan lanueva Convergència

Furgonetas de los Mossos, ayer en La Mina en el operativo contra el narcotráfico. / JUAN BARBOSA

» OLA DE FRÍO. El frío dejó ayer tempe-raturas gélidas bajo cero en buena partede Cataluña, especialmente en el Pirineo,donde los termómetros registraron lamínima de 15,1 grados negativos en LaTossa d'Alp, a 2.500 metros de altura.

REBECA CARRANCO, Barcelona

Artur Mas.

» QUEBRANTAHUESOS. Sacar huevoso polluelos de quebrantahuesos delPirineo para reintroducirlos en zonas dela península perjudica la recuperacióndel ave, en peligro de extinción, según laun estudio de la universidad de Lleida.

PERE RÍOS, BarcelonaEl nuevo partido anunciado por Artur Mas para sustituir a Conver-gència Democràtica (CDC) afronta un escenario complicado paraechar a andar. El posible adelanto electoral en Cataluña al mes demarzo, el papel que jugará el presidente catalán en la nueva forma-ción y, en consecuencia, la falta de un liderazgo claro, además de loscasos de corrupción que afectan a CDC, amenazan ese nuevo partidode centro que pretende aglutinar desde liberales a socialdemócratasen el escenario de una Cataluña independiente.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

129000

25725

Diario

452 CM² - 40%

4244 €

1

España

24 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar

La coral La Ponccllahomenatja Isidre CorderasAiguafreda

EL 9 NOULa sala del Centre Civic deSant Feliu de Codines es vaomplir amb motiu de l’home-natge que es vafer al com-positor local Isidre Corderaspels 48 anys que va estar COBa director musical de la Soci-etat Coral La Poncella. k’acteva set presentat, a partir dediversos gags teatrals, perla soprano Nfiria Dardiny~ iOriol Genls, actor del Teatre

Nacional de Catalunya.A l’homenatge hi va assis-

tir Josep Cruells Rovira,president de la Federaci6de Cots d’en Clav6, que livaentregar els reconeixementsper part de la coral i del’Ajuntament de Sant Feliu.Tamb6 li va donar la cartad’invitaci6 per recollir, el 24de juny de l’any que re, laMedalla d’Or queli entrega-r/~ la Federaci6, en un acte alPalau de la Mflsica Catalanade Barcelona. lsidre Corderas, al mig, en l’acte d’homenatge presentat per Ndria Dardiny~ i l’actor Oriol Genis

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4015

Bisemanal

201 CM² - 23%

552 €

18

España

23 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar

DEMA, S ~A~C~TACECILIA

Des del segle XVI~s ta patrona de la m~sica. Durantm~s de deu segles va set una de lesmi~rtirs mds venerades pets crislians.Va ser el 1594 quart el papa GreooriXIII la va nomenar Patrona de laM~sica i, coincidint arab el seunaixement, se celebra el 22 denovembre. Una diada que escoles,entitats culmrals, associacions,esgl~sies i administracions aprofitenper fer concerts, setmanes culturats osessions al.lusives a aquesta mi~rtir,que se la represema cantata o b~tocant I’orgue o I’ arpa.REPORTATGE

La m sicaI EL SEU PODERTERAP ,UTIC

L estat d atom que provoca unamalaltia fisica, mental o emocionalpot rnillorar notablement amb laintervend6 dels musicoterapeutes.

Escoltar Mozart i temes de cant ~regori~ forma part de la ter~pia del m~tode Tomaffs, que s’imparteix al Centre d’Educaci6 Musical (CEM). ~o TALL~N

~. Mm’~or~o AQUESTA DISCIPLINAA/UDA PERSONES

La mfisiea ~s un llenguat- AMB DIFICULTATSge ~niversal qne s’ endin-PSIC0LbGIQUES,sa en el m6n de les emo- COGNITIV]~S,cions on naveguen ]a re- AFECTIVES ! SOCIALSlicitat, la tristor, el desk-

him i la por perqu[ 6s un amplifi-cador de les emocions. Cadascfi lapercep d’una manera diferent per-qu~ cadascfi t~ la seva prbpia mu-sica]itat.

La histbria tamb6 dGna fe de laseva import~ncia. Al filbsof Aris-tbfil seli deu la teoria de l’Ethos,el pensament que la mfisica potcanviar l’estat anLmic, i a l’obra"LaRepfiblica", de Plat6, ja s’assenya-lava la importhncia que tenia enl’educaci6 dels joves.

A ESPANYA HI HA2.000 TITULATS ENMUSICOTERAPIA.QUETREBALLEN A L’AMBITEDUCA.TIU, DE LA SALUTI GERIATRIC

En terhpia i amb terhpiaSegles m~s tard, va ser Beethovenqui va recon~ixer que ’Tarquitec-tura Os una mfisica de pedres i lamfisica, una arquitectura de sons"i el fil6sof alemany del segle XIXFriedrich Nietzshe va manifestar

que "sense mfisica, la vida seriamaa errada".

Davant d’aixb, no Os gens es-trany que la mfisica s’ufilitzi en te-rhpia, i en coexist~ncia amb altresdisciplines art/sfiques, o bO comater~pia. ]~s en aquest punt on esparla de musicoterhpia: una ma-t~ria que aiuda persones amb di-ficultats psicolbgiques, cognitives,afectives i socials.

Els experts asseguren que el tit-me musical desbloqueia el cos idesperta la vitalitat i la intu~ciG;que la melodia connecta directa-ment anab el pla emocional, i quel’harmonia incideix en l’aspectemental. E1 doctor Alfred Tomatis,que va desenvolupar la ter~pia del’escolta, va afirmar que "escoltar~s la clau en el procOs de madurarel pensament, donat que nomOspodem reproduir arab la veu elque capta l’dfda".

La mfisica tamb~ ~s fonamen-tal en moments vitals. Quan apa-reixen malalties inesperades el so-trac personal i familiar Os inevita-ble. E1 pacient l’ha d’assumir a la

vegada que pares, fills i parella i,en aquest context, ~s fonamental.

Forma part de la vidaLa Fundaci60ncolliga organitzaprojectes i tallers adre~ats a ma-lalts i familiars, amb uns resuhatsbeneficiosos. "Es treballa l’expres-sivitat emocional i de sentimentsvers la malaltia, els petits ~xlts decada dia i tamb~ les dificultats. Lesaudicions ajuden a focalitzarl’atenci6 en la mfisica i a promou-re una estona de distracci6 i eva-si6, alxf com de relaxaci6 i disten-si6", comenta la Patrfcia Marff, quedmant anys va treballar a Oncolil-ga-Terrassa.

La musicoterhpia abasta altres~mbits de la medecina. El pedih-tric i el de salut mental s6n pot serels m~s coneguts perqu~ abordenles patologies des d’altres perspec-tives que ajuden els pacients amodificar conductes, actituds i amillorar l’autoesfima.

Per exemple, en l’Alzheimer hiha nombrosos treballs al camp dela investigaci6 que avalen els efec-

Patricia MartfMUSICO’I’ERAPEUTAi PSICOONCOLOGA

"Encarapoc coneguda"

Per qub ~s musicoterapeuta?Ajudar les persones que pateixenproblemes o dificultats acostumaa ser una professi6 gratificant i fer-ho amb mfisica i t~cniques musi-coterap~utiques, encara m6s.

Hi un estil per a cada patologia?No. En un proc~s terap~utic inter-venen diferems aspectes. Un d’ells~s respectar la prefer~ncia musi-cal de cadascti perqu~ ajuda aconnectar, motivar i donar confi-anna. Els altres s6n: si 6s vocal oinstrumental, el ritme, la melodiao el tempo, l~s fonamental la pre-s~ncia d’un professional, que de-tecti les necessitats i formuli unpla, que marqui uns objecfius, quedissenyi les sessions i queen faciun seguimeut.

i~s una disciplina infrautifitzada?l~s poc coneguda i esth poc im-plantada en el sistema educatiu isanitari, tot i que s’han incremen-tat les iniciatives que ajudaran unamillor implantaci6.

Funciona molt, i molt b6, en elcontext oncolbgic.Parficipar en un miler ajuda els pa-cients a disminuir l’~(illament.Cantar en grup, tocar instrumentsde percussi6 i improvisar pot con-tribuir a desenvolupar un senti-ment de cohesi6. Tamb6 se’n surtbeneficiat l’estat animic. La mfisi-ca convida a expressar les emoci-ons a nivell verbal i no verbal. Am6s, escoltar can~ons amb unmissatge convida a la reflexi6 d’as-pectes vinculats amb el cancer. #

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

4296

Martes a sábados

3444 CM² - 300%

2685 €

59-61

España

21 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar

REPORTATGE

tes que t6 la musicoter~pia enaquests pacients perqu’e s’ha com-provat que millora la comunica-cid, la socialitzacid i les capacitatscognitives, perceptives o ffsico-motrius.

Tamb6 en els malalts de Parkin-son, perqu~ la mtisica t6 un efec-te neuroprotector. "Ajuda en lespatologies neurolbgiques i psiqui-~triques perqu~ contribueix a mi-llorar la membria i a canalitzar lesexpressions i les emocions", co-menta la Gemma Garrido, exper-ta en neuropsicologia.

La m,~sica activa el cervellHi ha can~ons o temes instmmen-tals que, conscientment, no somcapa~os d’escoltar perb que inci-deixen d’una manera molt direc-ta entm estat de relaxaci6 profun-

LA MI)SICA ACTIVADIFERENTS PARTS DELCERVELL I ~S MOLT 0TILEN ELS PROCESSOSDE REEDUCAC|(~

da. L’aprenentatge musical ajudaa desenvolupar la intel-lig~ncia iles audicions tenen un compo-nent tranquil.litzador.

La musicoter~pia 6s, en defini-tiva, l’aplicaci6 cientffica de l’artde la mfisica amb una fmalitat te-rap~utica per ajudar a millorar irestablir la salut ffsica i mental del’individu. A Terrassa s’impartei-xen railers i sessions a centres moltdiversos, perqu~ s’ha comprovat ivalorat la importhncia que t6 endeterminats col.lectius.

Per6 no 68 un tema nou. Al’Hospital de Terrassa, per exem-ple, als anys 90 es va plantejar po-sat mfisica als quirdfans perqu~ hihavia estudis que indicaven quemillorava l’estat d’~nim dels paci-ents. La proposta no va tirar enda-vant, tot i que el CST i l’Hospital

Universitari Mfitua Terrassa s6nentitats que hart incorporat la mfi-sica en algunes de les seves disci-plines. L’Hospital de Dia Sant lor-di, del CST, dedicat a malaltsd’Alzheimer, n’ds tm clar exemple.

Formaci6 acreditadaEls musicoterapeutes poden tre-ballar en centres de dia i de reha-bilitaci6, hospitals, residencies ge-ri~triques, escoles bressol, escolesd’educaci6 especial i amb perso-nes discapacitades. Tamb~ en uni-tats pal.liatives del dolor, centresde tractament d’addiccions, salutmental, serveis socials i presons,per citar alguns ~mbits.

De tots ells, actualment, tenenuna major incid~ncia a l’educaci6especial, seguit de l’~mbit de laprevenci6, l’educaci6 general i lageriatria, segons un estudi recent.

Els resultats s6n evidents si lessessions s6n impartides per unprofessional amb una sblida for-maci6 acad~mica. S6n personesque, abans de cursar el master a laUniversitat de Barcelona o de Vico b~ a l’Escola Superior de Mtisi-ca de Catalunya (ESMUC), per ci-tar alguns centres, tenen una lli-cenciatura en psicologia o magis-teri. Hi ha qui se n’informa abansa l’Associaci6 Catalana de Musi-coter~pia, creada el 1983, i funda-da per la doctora Serafina Poch, deCerdanyola del Vall~s.

Actualment hi ha 2.000 titulatsa Espanya tali corn va quedar pa-l~s alV congr~s nacional, que es vacelebrar fauns mesos a Barcelo-na. No obstant aixb, tot i set unadisciplina a,~us~ia, B~lgica, Polb-nia, Estats Units i la Gran Bretanya(on est~ registrada corn a profes-si6 des de11999), a Espanya enca-ra li queda m~ llarg cami per rec6r-rer. Els resultats s6n evidents i laseva efic~cia est~ m~s que demos-trada, perb encara ara es confonambles ter~pies alternatives.//

A flor de pell

ANTONIO OROZCOEl cantautor fa cantar el juliolel laboratori de fecundaci6 invitro de I’lnstitut Marquis deBarcelona, on hi havia 380embrions, per visualitzar quela mdsica beneficia el desen-

volupament embrionarii fetal.Una expedEnda que Omzco vaqualificar de "molt especial".

PLORAR D’EMOCI(~

Aquest video es va fer viral aYoutube el 2013 perqu/, mos-trava I’expressivitat emocio-nal d’un nad6 de 10 mesos en

escoltar la seva mare cantantun tema de Rod Stewart.

ALEJANDRO SANZ

A la presentaci6 del seu dar-rer treball va afirmar que "to-ta la mdsica ds ter~pia. Si nohi fos, al mdn hi hauria m~smalalts".

Objectiu: millorar i mantenir la salut fisica i mental

El so, el dtme,la melodia il’harmoniade la rndsica ajudan a millorar i man-tanir la sakrc perqu~ produeixan can-vis a les persones: disminueix Fan-goixa, facilita la comunicacid, pro-mou I’expressi6 individuali afavoreixla integraci6 social ~s evident quedesperta sensacions i aconsegueixalxecar I’~nim quan estem alacalguts.

L’auffci6 d’est~muls musicals, si-guin agradables o no, incideix en al-guns dels sistemes de neurotrans-missio cerebrali, per alxb, els profes-sionals que la utilitzan corn a ter~apiatenen molts ~unbits d’actuacio.

A I’~rea ~Pandl s’empra per modi-ficar actituds an nans hiperactius, de-pressius o que tenen trastoms delIlenguatge, per exemple. Tamb~s’trdlitza en els infants autistes i elsque tenen t~a disminuc’~ fisica per-qu~ els ajuda a superar I’alllamentpersonal i la seva relaci6 amb Fen-

tom. En un altre ~mbit d’actuaci6serveix per alleugerir les sessions derehabilitacid, perqu~ relaxa i dismi-nueixl’est~s, itambd alesinterven-

dons quirdrgiques. Enla gent gran,lamdsica ds la gran aliada per millorarels aprenentatges, I’autnost~ma, leshabilitats de commicad6, la mobili-tat de les ar’dculadons, la relaxadd,

per augmefltar la concentraci6 i perdisrnimir I’ansietat. La musicoterhpiaacompanya I’atend6 paHiativa delmalalt, alleugera el procds d’affon-tar la mort ina]lora el dolor crbnic eftfi~romi~lges i esderosis mdl’dples.

Rns itot hiha estudis que han do-nat a con~ixer que un f~.~tus de 16 set-manes ~s capa¢; de sentir-hi de for-ma eficag i respondre ala mdsica. Hofan obrint al boca i traient la Ilengua,arab moviments de vocalitzaci6 pre -vis a I’adquisici6 de lenguatge.

L’lnstitut Marquis de Barcelo-na, especialitzat en reproducci6sistida, ha desenvolupat un m~todeinnovador que hdou la incorporaci6de mdsica a totes les incubadoresd’embrions. Es tracta de repmduir allaboratod les condicions nmurals quetindrien els embrions a I’dter i queajudarien a millorar les taxes de fe-cundadd.

LA MOSICA RELAXA !DISMINUEIX L’ESTRI~S.PER AIX~ .S’UTILITZAMOLT A L’AMBITSANITARI

/1/CoralBenaixen¢aEst~ formada per25 persones: 13amb patologiamental i 12 sensecap malaltiapsiqui~trica. A. TALON

/2/Escoltar~lozartL’Estel agafa enBasti en una de lessessions de ter~piadel m~todeTomat~s. ~.~LLO~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

4296

Martes a sábados

3444 CM² - 300%

2685 €

59-61

España

21 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar

REPORTATGE

"La Coral Renaixem;a ajuda els malalts mentals"

Gemma Garrido

PARGIAL DE L’~.MBIT DE SALUTMEN’IAL DEL CST

Qua tdla mdsica de particular perbeneflciar els malalts?l~s una enfitat neurocognifiva ambun efecte neuroprotector. T6 unefecte modulador en zones cere-brals que repercuteixen en lesemocions. Aixb fa que sigui unaeina molt fitil per treballar ambmalalts de patologia neurolbgicai psiquiatrica. Nosaltres tenim pa-cients afectats d’esquizofrbnia,trastorn bipolar, depressi6 major...

1, en base a aixb, vost~ faun pro-jecte per tirar endavant al CST...Si, faig una revisi6 de la bibliogra-fia que hi ha i presento un projec-te, que agrada i accepten.

En qua consisteix?A crear una coral, que 6s una for-maci6 musical amb molta tradi-ci6 a Catalunya, formada per ma-lairs mentals i per gent de la co-munitat. E12012 fern una prova pi-lot i el 2013 es consolida la coralRenaixen~a. La directora 6s la LaiaCamps, que t6 fonnaci6 en peda-gogia musical, i comptem amb lacoHaboraci6 de Joan Martfnez Co-

las, que ~s director i compositorde la Barcelona Classic Concert,que coHabora arab nosaltres.

Han actuat al Palau de la Mdsica,al Palau Sant lordi...Si, alia on ens diguin. Som 25 in-tegrants, dels quals tretze tenenpatologia mental i dotze membmsde la comunitat, sense malaltiapsiquihtrica. Uedat mitjana 6s de44 anys, amb un ventall que va

dels 24 als 57. Assagem un cop a lasetmana i 6s l’espai idoni per tre-ballar la integraci6. Cantem de tot.Temes de mfisica classica, g6spel,can~ons populars, jazz, havane-res... Les relacions personals fo-menten l’empatia, la motivaci6 ila pertinen~a a un grup, que elspacients agraeixen molt. De fet, lesmillores s6n evidents.

Quins sdn els resuRats?Hi ha canvis a l’escala de qualitati autoestima. Per als pacients ambesquizofr~nia 6s una experi6nciade rehabilitaci6 cognitiva. Treba-llem estratbgies per millorar la me-mbria, l’atenci6 i la capacitatd’execuci6 de qualsevol acte. Tam-b6 a nivell psicomotriu perqu6 ellsregulin un to adequat a l’acci6.

Lluiten contra l’a’fllamenffSi perqub molts d’ells tenen unasimptomatologia negativa, que estradueix en apatia, falta de moti-vaci6 per fer coses, dificultat pergaudir... Per a ells, la coral 6s un es-pal de normalitzacid.

Quan serh la propera actuaci6?L’ll de desembre, actuarem alesnou del vespre a l’Auditori de Ter-rassa, l~s un espectacle en bene-fici del projecte "Mfisica i benes-tar".//

"La mf sica uns efectes evidents sobre les emocions"

Teresa Marv.a!PSICOTERAPEU’I~ DEL M~TODErl’OM~I’iS

Sentir-hi i escoltar s6n dos con-ceptes diferents?Si, sentir 6s la sensaci6 i escoltar6s la percepci6. El doctorTomatfsva constatar que l’oida, que 6s elprimer dels sentits que es formena l’fiter, 6s la dinamo del cervell enun 90% i, en base a aixb, desenvo-lupa la terapia de l’escolta.

A qui va adre~ada aquesta ter~-pia?A tothom. A hens que els costa es-coltar, que els dones ordres i no lessegueixen, que tenen dbficitd’atenci6, dificultats motores, ab-sbncia del llenguatge, problemeslectoescriptors, amb disl6xia...Tamb6 adolescents amb temes decomportament i actitud, perqu~aquest mbtode harmonitza la per-sona i troba l’equilibri.

En qua consisteix?A fer una reestructuraci6 neuro-funcional, perb cal ser sistemhficsi no trencar l’esfimulaci6 auditiva.I~s aria inversi6 en temps iper alesfamilies, tamb6 de diners.

Com funciona?En una primera visita fem el testd’escolta per avaluar en quin per-centatge l’aprofita la persona. Des-prds la histbria clfnica i, en funci6d’aixb, dissenyem un pla de tre-ball. Les sessions sdn d’una hora:mitja hora per escoltar Mozart il’altra per escoltar cant gmgoria.Els temes del compositor austrfactenen un tempo que 6s el batec

d’un nen actiu i el gregorih s’as-sembla al batec d’un nen pausat.Arab l’aparell Toma~s podem ma-nipular la mfisica amb les fie-qfibncies auditives que volem quevagin relacionades a una part delcos, en funci6 del test que hagimelaborat. S’estimula l’oida peraconseguir la resposta del cervell

Quant dura un tractamenffDep~n de la persona, perb peraconseguir una automafitzaci6 ddcervell calen un minim de tres ho-res a la setmana. Podem treballarun mes i estar aturats el segfient.Depbn del pacient. Fern fisiotera-pia de l’61"da mitjana i aixb fa quedesencallis a nivell neurolbgic fmsque es produeix un abans i un des-pr6s en la persona. La mfisica t6efecte directe sobre les emocions.

Els resultats sdn visibles?Si, els nens tenen millor rendi-ment escolar, milloren l’actitud,canvien el caracter...

Vost~ l’imparteix fa set anys a Ter-rassa. Quantes persones se n’hanbeneficiat?Portem des del 2008 i en aquesttemps diria que centenars, quehan vingut pel boca-orella.//

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

4296

Martes a sábados

3444 CM² - 300%

2685 €

59-61

España

21 Noviembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar

RNE

Programa: No es un día cualquiera, conduit per Pepa Fernández

Emissió: 21-11-2015

Entrevista al clarinetista cubà Paquito D’Rivera amb motiu de la seva actuació com a

solista amb la Simfònica del Vallès, en un concert inscrit tant en el 47è Voll-Damm

Festival Internacional de Jazz de Barcelona com en la temporada Simfònics al Palau.

Enllaç:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/no-es-un-dia-cualquiera/no-dia-cualquiera-paquito-

drivera-cuando-uno-piensa-musico-acabado-cuando-realmente-musico-

acabado/3372999/

Page 9: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar
Page 10: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar
Page 11: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar
Page 12: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar
Page 13: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar
Page 14: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar
Page 15: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar
Page 16: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar
Page 17: Recull de Premsa - Orfeó Català | Orfeó Català · rios retrasos en los pagos a pro-veedores, Junts pel Sí y la CUP acordaronbuscarfórmulasextra-presupuestarias para financiar