CORIOLÀ Recull de premsa

William Shakespeare

Adaptació lliure i direcció Àlex Rigola

Una coproducció de

EL CANAL – Centre d’Arts Escèniques de Salt / Girona Teatre Lliure

Amb la col·laboració del Théâtre de l’Archipel

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

CORIOLÀ

CRÍTIQUES I ARTICLES D’OPINIÓ

36 cultura DISSABTE, 25 DE FEBRER DEL 2012 ara

TEATRE

Rigola brilla ambuna contingudai austera versió

de ‘Coriolà’

‘Coriolà’TEATRE DE SALT23 de febrer

ANTONI RIBAS TUR

Els romans tenen en elgeneral Caius Marci,Coriolà, el seu defensormés entregat. Alhora,però, l’han de témer. A

la tornada de la guerra, qüestiona lacapacitat del poble per governar-se. Coriolà qualifica els plebeus de“ramat de gossos de carrer”. Ni elsseus homes ni la seva mare, Volúm-nia, són capaços de fer-lo rectificar.Esclata la revolta. Coriolà és des-terrat. A l’exili s’alia amb els vols-cos, el poble l’enemic, per atacarRoma. A l’últim moment, la mare liarrenca el perdó per al seu poble.Davant la traïció, els volscos l’as-sassinen. Tots s’han sabut adaptara les circumstàncies, Coriolà nos’ha mantingut fidel a si mateix.

Àlex Rigola ha condensat les mésde tres hores de l’original de Sha-kespeare i ha reduït a vuit la vinte-na de personatges per posar da-munt l’escenari un mirall de l’actu-alitat. El reflex és clar, però, més en-llà de la semblança, Rigola fa que elpúblic qüestioni el que entén perdemocràcia.

L’escenografia i el vestuari –es-cenari buit, cadires, vestits actu-als– remeten als del Juli Cèsar queva dirigir el 2002; però l’esperit, al’atmosfera depurada d’un delsseus muntatges més recents, Gatasobre teulada de zinc calenta. Elsactors diuen el vers de manera con-tinguda, evitant qualsevol artifici.L’escenografia deixa tot el protago-nisme a un gran rètol amb la parau-la democràcia. Joan Carreras so-bresurt fent de Coriolà un perso-natge quixotesc. La resta del repar-timent –Mercè Arànega, AlíciaPérez, Marc Martínez, Santi Ricart,Oriol Guinart, Aina Calpe, JordiPuig, Kai– no el desmereixen. Rigo-la completa la trilogia romana deShakespeare amb un altre momentbrillant en la seva trajectòria.e

Crítica

MÚSICA

Els Estopa volen golejar al Sant Jordi

Els germans José i David Muñozactuen aquesta nit al Palau SantJordi de Barcelona, amb 17.000entrades venudes. Hi presentaranun nou espectacle basat en l’últimdisc, Estopa 2.0.

XAVIER CERVANTES

BARCELONA. La tardor del 1999 ladiscogràfica BMG feia arribar a al-guns periodistes musicals una gra-vació amb unes cançons d’un grupanomenat Estopa. Els demanaval’opinió sobre les possibilitats dedos nois de Cornellà amants de larumba i Extremoduro. Algú a BMGnecessitava confirmar el potencialde cançons com La raja de tu falda,El del medio de Los Chichos o Co-mo Camarón.

Gairebé tretze anys després, elsgermans José i David Muñoz, quesemblen els cosins trapelles d’An-drés Iniesta, omplen el Palau SantJordi si fa no fa amb els mateixos ar-guments: una combinació de músi-ques i filosofies de carrer que moltshan imitat després. És cert que hancanviat moltes coses, però mante-nen un perfil inconfusible que els hadut a vendre quatre milions de dis-cos. Han cantat amb Serrat i AnaBelén. Shakira visita l’estudi de gra-vació que tenen els Muñoz a SantFeliu de Llobregat. I ells continuenvestint i movent-se com si res.

FidelitatEls Estopa són fidels a quatre cosesi les defensen fins on calgui. En lesentrevistes de promoció del primerdisc, ja parlaven de Joaquín Sabinai de Los Chichos. No coneixien Ga-to Pérez, però preguntaven i dema-

naven noms de discos i referències.I obrien els ulls plens d’excitacióquan recordaven que en la gravaciód’aquell primer disc hi havia col·la-borat un músic de Cicatriz.

Després va venir l’èxit, i els copsde cap de tots aquells que no van serprou llestos per veure l’evidència,que rock i rumba poden tenir unaàmplia sortida comercial sempreque no transmeti impostura. Quanva aparèixer el segon àlbum, Des-trangis (2001), els Estopa van des-cobrir la diferència entre dedicaruna vida a fer un disc i haver-lo d’es-

criure a l’autobús entre concerti concert. El risc principal és per-dre el contacte amb la realitatque els va fer com són.

Quan el 21 de novembre del2011 es va publicar Estopa 2.0, elsgermans Muñoz van deixar moltclar el que pretenien. Volien tor-nar a l’esperit del principi. No estractava tant de recuperar el so oel to de les cançons com de dedi-car-hi el temps que calgués. El2.0 del títol, diuen els Muñoz, fareferència a aquest retorn als orí-gens per tornar a començar.e

David i José Muñoz practicant la seva gran passió després de la música. THE PROJECT

Els germans Muñoz presenten avui en directe el disc ‘Estopa 2.0’

Jabier Muguruza actuaal BarnaSants i al Vendrell

X.C.

BARCELONA. El cantautor JabierMuguruza torna a convocar els seuspoetes bascos preferits en el disc Bi-kote bat (Resistencia, 2011), queavui presenta a la sala Luz de Gas deBarcelona, dins del festival Barna-Sants, i demà a l’Auditori Pau Casalsdel Vendrell.

Muguruza, nascut a Irun el 1960,és un amant de les paraules, com hosón Bernardo Atxaga, Iñaki Irazu,Gerardo Markuleta i Harkaitz Cano,quatre dels poetes que han escrit leslletres del nou àlbum. Els uneix unacomplicitat forjada en l’amistat, i larelació artística entre ells funcionaen dues direccions. Muguruza elsbusca perquè “tenen una visió de lavida similar” a la seva. I els poetes es-criuen sabent que els seus versos elscantarà ell, que és el que ha passat aBikote bat [Una parella].

El músic d’Irun pot presumir, perexemple, de comptar amb les parau-les d’Iñaki Irazu, el germà de Ber-

nardo Atxaga. “Al País Basc IñakiIrazu hi té seguidors, i moltes edito-rials el persegueixen perquè publi-qui, però ell s’entesta a no editar. Encanvi, jo tinc més de vint cançonsamb textos d’ell –explica Muguru-za–. Quedem per dinar i ell apareixamb una carpeta tota plena d’es-crits. Tinc trenta o quaranta textosde l’últim dinar”.

L’altaveu dels poetes bascosD’alguna manera, Muguruza s’estàconvertint en l’altaveu de la poesiabasca contemporània, sobretot dela que “no està supeditada a una de-terminada manera d’enfocar les co-ses” marcada per l’entorn polític.“M’interessen els autors que no es-criuen des de l’èpica o la idealitza-ció sinó que van al fons de la condi-ció humana”, diu, i afegeix que lacultura basca “està vivint un bonmoment, amb escriptors que tenenun nivell molt alt”.

Pelquefaalamúsica,elnouàlbumsignifica un pas cap a la depuració,

gràcies a l’aportació del pianistaMikel Azpiroz. “Els poetes els heelogiat moltes vegades, i ara tocalloar també la fantàstica feina delMikel. Els seus arranjaments, tanminimalistes, són excepcionals”,explica el músic.

En directe només actuen Mu-guruza i Azporoz, veu i piano. “Ésmés senzill i s’adiu més amb el todel disc, però la crisi també hi in-flueix. Ara com ara, sortir a tocaramb una banda és molt compli-cat”, reconeix Muguruza.e

El cantautor basc Jabier Muguruza presenta endirecte el disc Bikote bat. COMEDIANET

RenovacióEls de Cornellàdefensenel nou disccom unrenaixement

AtxagaL’autor bascés un delscol·laboradorsdel disc delmúsic d’Irun

Joan Carreras és Coriolà. DAVID RUANO

84

27

95

51

00

02

9

12

08

5

Barcelona:C/Tàpies, 2.0800193 227 66 00

Girona:Santa Eugènia, 42.17005972 18 64 00

Dipòsit legal:B20.249-1976

Ahir es va estrenar a Salt, en el marc de la col·la-boració entre el Centre d’Arts Escèniques El Ca-nal i el Teatre Lliure, una nova versió de Coriolà,l’última tragèdia escrita per Shakespeare i unade les que ha provocat més lectures polítiques.Coriolà és la història d’un militar romà, un aris-tòcrata, que entén com un acte sublim el serveial poble, de la mateixa manera que abomina delpoble com a protagonista de la història. Cal ma-nar sense intervencions alienes al que signifiquianar contra el bon criteri dels que manen i sesacrifiquen. Coriolà ha estat llegida des del fei-xisme (un elogi del dictador) i, per descomptat,des del marxisme. És a través de Brecht, quen’escriu una revisió, que podem veure una tra-gèdia emmarcada no pas en l’ineluctable des-cens de l’heroi als inferns, abatut per la sevapròpia supèrbia i pels fats, sinó en el conflicteque s’estableix entre el dirigent i la massa quees resisteix a aquesta consideració amorfa. Araés Àlex Rigola qui n’extreu una lliçó (potser mi-llor un interrogant, molts interrogants) sobre lapervivència de la democràcia i sobre els meca-nismes que, admetent la prevalença moral delsistema vigent per damunt d’altres formes degovern, ens aboquen a un territori cada copmés proper a l’autoritarisme.

He pensat en Coriolà en aquests dies de larevolta dels estudiants de secundària. ¿O pot-ser era a l’inrevés?Com deia ahir ma-teix, en aquest ra-có del diari, VicentPartal: “Ja veuremsi ho arriba a ser”,de primavera,aquest esclat va-lencià contra la desproporcionada, cega violèn-cia policial. En tot cas, i aquest és un dels puntsde contacte amb Shakespeare, la idea de“l’enemic” formulada pel cap de la policia no ésnomés un lapsus, com diu el ministre de l’Inte-rior, sinó tota una declaració d’intencions (méso menys oculta, més o menys epidèrmica) querecupera el concepte d’entendre el poble a lamanera de Coriolà. Com diu Rigola: “Som o nosom en una democràcia? Ha quedat la paraulademocràcia antiquada? De sobte, pots pensarque l’educació i la cultura no s’han deixat debanda perquè si”. O com he vist escrit en undels cartells: “Sisplau, no em peguin al cap; de-mà tinc un examen.” Humor i intel·ligència con-tra la barbàrie. Contra l’estultícia de qui con-templa pels carrers enemics i no pas ciutadanso menors d’edat que passen fred a les aules.

UN SOFÀ A LA RIBA

Josep M.Fonalleras

Coriolà i l’enemic

Ha quedatla paraula‘democràcia’antiquada?

1315

18/1

0398

08C

8011

75-1

0390

64V

Mirant el seu currículum, ha fetde tot. Té ànima renaixentista?Més aviat sóc un cul inquiet. Hefet el que m’ha agradat i de vega-des ha sortit bé i d’altres no tant.

Va néixer a Palma...Sí, perquè els meus pares hivan viure cinc anys, per feina.Tots som catalans, de fet.

Però vostè escriu en castellà.Perquè és com vaig ser escolarit-zada, com tots a la meva genera-ció. Entre altres llibres inèdits,tinc una novel·la escrita en català.Em venia de gust provar-ho. I ésuna comèdia, no és històrica.

Va exercir de periodista, oi?Al Diari de Barcelona escriviauna secció que es deia Página Fe-menina. El 1969 encara era unmón molt masclista... I també vaigtreballar a Ràdio Barcelona.

I un temps va fer feina editorial,abans d’arribar al teatre.

He estudiat carreres com aradret i periodisme, però no n’heacabat cap. Vaig estudiar dos cur-sos de direcció a l’Institut del Tea-tre i em vaig afegir a un grup deteatre amateur del Poblenou,Roba Estesa. Amb el temps ensvam professionalitzar.

I va dirigir la mítica sala CúpulaVenus, a la Rambla.Sí, entre el 1979 i el 1986.

L’època de la Barcelona més un-derground. Allà hi van actuarChrista Leem, Pavlovsky, LolesLeón, Rubianes, Pep Bou, OriolTramvia... Per què va tancar?Per ruïna total i absoluta.

Què va fer del 1986 al 2005, quanva publicar L’ombra del templer?Anar a viure a Palafrugell, per fei-na. I després començar a escriure.

I també va començar a pintar?No, perquè pintar ho he fet sem-pre, d’una manera més o menyspública. No pinto quan estic en unmoment d’escriptura intensiu i hidedico sis o set hores diàries.

I com és que escriu novel·la histò-rica amb gust de best-seller?M’agraden les novel·les d’aventu-res i de sèrie negra, volia escriuresobre l’edat mitjana i, el més im-portant, m’apassiona l’arquitectu-ra romànica i gòtica, i buscant quihavia darrere de cada església i decada ermita vaig acumular docu-mentació i ganes d’escriure...

...una tetralogia, i ara publica elprimer títol de la segona.Tenia clar passejar-me per la Co-rona d’Aragó del segle XIII i dedi-car un llibre a cada província cata-lana, a més de seguir la històriad’un personatge fictici, l’espiaGuillem de Montclar. Ara he escritde la Catalunya Nord i després fa-ré Balears, València i Aragó.

Tot i que ha venut milers d’exem-plars i ha estat traduïda a 10 idio-mes, enyora el passat teatral?No he enyorat mai res del quehe deixat enrere.

Ni la Barcelona dels setanta?Després de vint anys al Baix Em-pordà, Barcelona m’estressa.

“No he enyorat mai resdel que he deixat enrere”Lluís LlortBARCELONA

L’entrevista Núria MasotEl recorregutprofessionali artístic deNúria Masot(Palma,1949)passa pelperiodisme,el teatre,la pinturai la literatura.Ens presentaEl sepulcredel corb(Ediciones B),primer volumde la sevasegonatetralogiahistòrica

JOSEP LOSADA

Incendis i Coriolà

diumenge, 26/02/2012 | Arts, General

Aquest senador dolentot tenia moltes ganes que arribés el mes de març, perquè creia que almenys per uns dies podria oblidar-se de les misèries culturals de cada dia i poder, simplement, gaudir del teatre. S’havia d’estrenar Incendis, La monja enterrada en vida, Coriolà, Zoom, Els dolents… fins i tot Campanades de boda. Bona teca, bons textos, gent amb ganes, gent jove i mig jove, consolidats i oblidats. Com abans, vaja.

Incendis ja la tenim aquí. Una obra de Wajdi Mouawad que Oriol Broggi ha portat a escena amb Julio Manrique i Clara Segura de grans protagonistes, però amb un repartiment d’escuders de primer ordre, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Claudia Font, Xavier Ricart i Xavier Ruano. Tres hores de funció que passen com una alenada, cor encongit, cap al·lucinat amb el desplegament actoral, sobretot una Clara Segura i una Màrcia Cisteró que espremen fins al pinyol el drama, i un Manrique que fa tots els papers de l’auca ple de vigor. Set actors que fan una vintena de papers. Però si hi ha un però possible és un cert maniqueisme del muntatge. Com si Broggi no hagués decidit quin estil, quins accents, posar-li a l’obra. L’exemple és el caos musical de la peça… I ens queda el dubte de saber què hauria passat si hagués disposat de tres o quatre actors més.

Coriolà, el vam veure al Teatre de Salt. Un Shakespeare passat pel sedàs d’Àlex Rigola, és a dir, netedat, inspiració, valentia. Una obra de tres hores reduïda fins a l’hora i vint minuts. I no vam trobar a faltar res, sobretot si el nostre referent últim de la peça era el muntatge de Georges Lavaudant al TNC de fa una dècada. Vuit actors vestits amb camisa, pantaló i corbata. I un gran rètol giratori que plana per damunt de tots: Democracy, hi diu. Joan Carreras, com a Coriolà, explota el seu vessat d’heroi tràgic. Mercè Arànega et fa caure de cul. I Alícia Pérez, t’hipnotitza. Perquè aquest és un muntatge hipnòtic, que esclata amb el Five years de Bowie, que no ens podrem treure del cap durant molts dies.

Totes dues obres són actuals. Incendis és una obra que té deu anys i que parla, en el fons, de la memòria, dels orígens, de la necessitat que podem tenir (o no) de saber qui som. Parla també de la humanitat, de les peces (humanes) que organitzen massacres, maten, i els que pateixen, sobreviuen. Coriolà es de fa més de quatre segles, però sentint el pròleg, sembla mentida. Parla de com es pot influir el poble, com l’èxit pot portar l’individu a creure’s superior als altres, de la importància de les decisions que prenem com a societat.

Pàgina 1 de 10Brutus - Time Out Barcelona

27/02/2012http://blogs.timeout.cat/brutus/

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

CORIOLÀ

Recull de premsa

28 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 23 FEBRER 2012

Comptarmistos

Daniel Jacoby és un artista peruà quecorre per Barcelona. Té un seguitd’obres al voltant de la idea de classifi-cació: a partir de mapes meteorolò-

gics (quin temps farà els propers cent anys), deles frases d’un discurs d’Hugo Chávez (escapçati amb els fragments endreçats per ordre alfabè-tic), de les vegades que apareix la paraula you aldisc Abbey Road dels Beatles o no a La taronjamecànica d’Stanley Kubrick. Saveaspublicationsli ha editat un llibre d’artista molt divertit: OneToblerone of exactly 50 g. and 491 Toblerones ofapproximately 50g. La coberta imita la capsa deles barretes de xocolata, amb les lletres verme-lles i daurades, amb l’ombra blava, sobre el papercolor d’avellana. A dins, hi ha 492 fotografiesd’una bàscula de precisió que marca el pes delstoblerones que Jacoby hi va col·locant. Gairebésempre fan una mica de més de 50 grams (novull ni pensar com haurien reaccionat els advo-cats de Kraft Foods si haguessin estat menys).Aquesta obsessió per saber el pes de les coses,

la idea que uns quants mil·ligrams de més o demenys poden esguerrar l’ordre del món, em fapensar en Xavier Benguerel i Quim Monzó. Amitjan anys quaranta Salvador Allende era “mi-nistro de Salubridad” del govern deXile. Bengue-rel estava exiliat a Santiago, voliamuntar un labo-ratori i no se’n sortia per culpa de la burocràcia.Un antic resident de la colònia catalana li va do-nar un cop de mà. Allende el va rebre al seu des-patx, el va tractar molt bé i al final de l’entrevistali va demanar una opinió sobre el país. Encaraavui les capses de llumins de Xile porten una lle-genda que diu: 40 fósforos más o menos. Bengue-rel, amb por de quedar malament, li va ensenyaruna capsa de llumins. “Aquesta simple inscripcióde la capsa sembla delatar, al meu entendre, unafalta d'exigència o, si ho preferiu, d'indolència,de flojera, com sento dir tantes vegades.” Allende

va quedar moltsorprès d’aques-ta explicació iuna vegada quees van trobar enun teatre el vacridar de lluny:“Usted, ¡el de losfósforos!”A Benzina

(1983) de Quim Monzó, el pintor Heribert Juliàestà obsessionat amb els mistos: com els comp-ten? quants en posen a cada capsa? quants dinerspoden arribar a embutxacar-se posant-n’hi unde menys? Quan preparàvem l’exposició Monzóa l’Arts Santa Mònica, ja fa prop de tres anys,se'ns va acudir de regalar als visitants una capsade mistos amb un frase de la novel·la: “Usual-ment a ningú no se li acut de comptar-los, encaraque, en aquest món, no se sap mai”. Volíem atiarel costat compulsiu de la gent, demanera que, enllegir la frase, no poguessin reprimir l'impulsd'abocar els llumins i comptar-los. America San-chez i Albert Planas ens van dissenyar la capsaamb el logotip de l'exposició i la frase de Benzi-na, Míriam Romeu va trobar un fabricant queens els feia bé de preu i en vam encarregar unacamionada. Els llumins venien de la Xina en uncontenidor que mai no va arribar. Li explico aDaniel Jacoby, que es fa un tip de riure: “¡Perohombre, claro, los chinos se pusieron a contar lascerillas!”

Una imatge dels assajos de Coriolà, un clàssic de Shakespeare que Rigola dirigeix en versió concentrada

ElTantarantanarecupera la ironia

dePitarra

JUSTO BARRANCOBarcelona

Àlex Rigola es mostra rotund. Noestem contents amb la democràcia.Estem molt cansats del sistema talcom funciona. Una situació, diu,“perillosíssima”. Per això es pre-gunta quina democràcia volem. Iper trobar algunes respostes estre-na avui un clàssic de Shakespeareen versió concentrada –només du-ra una hora i 20 minuts– que abor-da el tema: Coriolà, un general ro-mà que des de petit s’ha desviscutpel poble i ha rebutjat tots els bene-ficis que li tocaven per les seves vic-tòries; però que a canvi creu que elpoble no està preparat per gover-nar, i que els tribuns que elegeixennomés busquen el seu propi benefi-ci. “Unes paradoxes que l’acosten ala tragèdia”, assenyala Rigola, quepresenta des d’avui i fins diumengeel seuCoriolà al Teatre de Salt, i del8 de març al 15 d’abril al Lliure deMontjuïc.Rigola es mostra seriós i elo-

qüent en presentar aquesta novaobra. “Parla sobre la democràcia.M’interessen les preguntes que esfa aquest general, la reflexió sobreel poder. Fa afirmacions que nosal-tres ens vamprendre comapregun-tes. Preguntes, en aquests mo-ments de judicis populars, com quiha de poder decidir el futur de totsnosaltres. Qualsevol persona pot vo-

tar?”. I posa dos exemples extrema-mentprovocadors: per una banda,ens diu “fa uns mesos les enquestesassenyalaven que si Belén Estebanes presentés al Congrés seria esco-llida”. Per l’altra, es pregunta si unapersona sense un nivell intel·lec-tualmínimper poder raonar pot vo-tar. I on posem el límit. I ho diu as-senyalant que en la nostra societat

“els poders polítics i econòmics notenen cap voluntat de fomentar laformació intel·lectual de l’indivi-du”. Rigola, que ha optat per unaposada en escena minimalista i ba-rata, amb cadires enfrontades al pú-blic, amb un cartell de casino quediu Democracy i només vuit actors–l’última vegada que es va represen-tar a Barcelona n’hi havia 24– en-capçalats per Joan Carreras, AlíciaPérez i Mercè Arànega, diu que“avui no estem contents amb la de-mocràcia”. “El partit que va perdreles anteriors eleccions les guanyaara amb el mateix nombre de votsper majoria absoluta. I entre blancsi nuls hi ha un milió de vots. I quanpreparàvem l’obra, passa això deBerlusconi, escollit pel poble per-què té tots elsmitjans de comunica-ció i pot pagar els diputats perquèvotin el que ell vulgui, el fan fora,algú d’Europa diu que s’ha acabat,que el poble no podrà escollir per-què no ha estat responsable amb elque ha escollit. Com a Coriolà, no-més que en comptes d’un militars’imposa un tecnòcrata economis-ta. Durant dos anys el poble italiàno tindrà dret a escollir. El queabans semblava impossible, ara pas-sa. I el que és més greu: ningú nos’ha immutat. Tothom està moltcansat de la democràcia, del siste-ma actual. És una situació perillosís-sima. Ens és igual tot. I l’obra volajudar a reflexionar-hi”.c

EL CANAL

Daniel Jacoby s’hadedicat a pesartoblerones fins atrobar el pes exacte

]Recuperar Frederic Soler,Pitarra (1839-1895), un au-tor que va aconseguir unèxit colossal i va crear lesbases de l’actual teatre encatalà. Fins a l’11 de març alteatre Tantarantana s’unei-xen la companyia ÒperaCòmica de Barcelona –Ar-tur Arranz i Viviana Salisis–i l’actor Jaume Costa i recu-peren la gatada de l’autorL’esquella de la torratxa, lasarsuela còmica que va cata-pultar Pitarra, i ofereixen elmonòleg irreverent Com usdeia... el rei està fotut, ambtextos de l’autor com DonJaume el conqueridor.

Rigola: “Tothomestàmoltcansatde lademocràcia”El director es planteja amb ‘Coriolà’ “quina democràcia volem”

Julià Guillamon

espectacles DIJOUS54 23 DE FEBRER DEL 2012

Megafaun, pura felicitat comunalCRÒNICA El grup folk de Carolina del Nord va oferir un concert encantador a Apolo

JUAN MANUEL FREIREBARCELONA

El 20 de març del 2010, Megafaun va oferir un dels millors concerts a què aquest cronista ha tingut el pla-er d’assistir. Va ser una espècie de te-ràpia de grup carregada de bones vi-bracions, excursions musicals agita-des i una abraçada final entre grup i públic sota de l’escenari, al ritme d’una Worried mind en clau acústi-ca i a crits. Hi havia ganes de tornar a veu-re’ls en escena, encara que el seu nou àlbum, Megafaun (2011), de can-çons més concises i directes, prome-tia que la seva actuació de dimarts a La [2] d’Apolo –que formava part del sempre atractiu cicle Caprichos

de Apolo– tindria un caràcter, potser, menys esbojarrat. Així va ser, enca-ra que això no significa que el direc-te no fos un plaer. Amb nou membre, el baixista Nick Sanborn, en escena, la banda folk de Durham (Carolina del Nord) va començar l’actuació en la tònica classicista i poc o gens psicodèlica del seu últim disc. Després de la blue-sy Scorn, van arribar al seu primer punt àlgid de la nit amb Get right, també del nou elapé, en una versió accelerada amb desembocadura en explosió realment free.

VELL I BO / Després, a Hope you know, amb el seu piano una mica AOR, van suggerir sense dir-ho que com al seu

antic amic Bon Iver –que va formar amb ells DeYarmond Edison–, tam-bé Megafaun té debilitat per Bruce Hornsby & The Range. Després d’una encantadora Isa-dora, temps per a repertori «vell pe-rò bo», en paraules de Phil Cook. Va presentar The longest day com «una de les primeres cançons que el meu ger-mà [Brad] i jo vam escriure junts». De les primeres i les millors; preciós bluegrass. Durant el concert, potser es van trobar a faltar més escapades cap al noise rock, la psicodèlia o fins i tot el free jazz, com en el seu ante-rior directe, però davant d’aquestes cançons queixar-se massa ja és ser re-alment un esgarriacries. A més, la part final va ser tan ex-tàtica com era d’esperar. Primer pel xou de Joe Westerlund, el bateria, que va agafar la veu cantant i es va marcar uns balls impossibles en la molt Creedence Eagle. I després, és clar, pel rescat de Worried mind entre la gent, en versió desendollada, no-més electrificada per l’escalf humà. Felicitat comunal. H33 Megafaun, durant la seva actuació a ‘Caprichos de Apolo’.

ALBERT BERTRAN

Trombone Shortyi Maceo Parker, al Black Music

NÚRIA MARTORELLBARCELONA

El Black Music Festival de Girona comptarà amb reclams internaci-onals de la talla de Maceo Parker, Trombone Shorty, Freak Power, The Jim Jones Revue, The Brew i Tom Principato, en un cartell en què no obstant «el 70% l’integren bandes i artistes catalans», segons va puntualitzar ahir el seu direc-tor, Jordi Planagumà. Noms com Llibert Fortuny, Big Mama, An-drea Motis, Amadeu Casas i Qui-co Pi de la Serra també presenta-ran les seves últimes propostes a la mostra, que aquest any arriba a l’11a edició i que se celebrarà del 2 al 30 de març. La programació inclou un to-tal de 28 artistes, que actuaran en 12 emplaçaments diferents, des de la sala La Mirona de Salt fins a la Sala Tourmix, La Planeta, el Te-atre de Sant Narcís, el Sunset Jazz Club i l’Auditori de Girona, així com diverses sales més fora de la capital gironina, com ara el Tea-tre de Bescanó i l’Ateneu Bar de Banyoles.

PRODUCCIÓ PRÒPIA / El festival l’obrirà la banda britànica The Brew, que presentarà el seu acla-mat disc The third floor. I el tanca-rà una producció exclusiva: l’es-pectacle Guadajuko, a càrrec de la fusió de dues bandes, l’enèrgica Triphasic, amb Gary Willis, Lli-bert Fortuny i David Gómez (i tot el seu univers de videoprojecci-ons i efectes sonors) i la Girona Jazz Project Big Band. H

FESTIVAL AMB GANXO

La democràcia, a examen3Àlex Rigola debat sobre la crisi del sistema a la tragèdia ‘Coriolà’

JOSÉ CARLOS SORRIBESBARCELONA

Belén Esteban, Berlusco-ni, els mercats, Grècia, Al-Qaida, Democràcia Ja, Jo-sé Luis Sampedro, la vic-

tòria del PP... Són exemples a què apel·la Àlex Rigola per parlar de Co-riolà, el seu retorn a l’univers de Sha-kespeare després de la seva versió de Ricard III, fa més de sis anys. Par-la d’aquests exemples tan dispars com a paisatge d’un debat sobre l’es-tat de la democràcia. El diagnòstic de Rigola és pessimista i sentencia: «Parlem de les mateixes coses que fa sis segles». L’exdirector del Lliu-re presenta el muntatge des d’avui fins diumenge a Salt i del 8 de març al 15 d’abril a la Sala Fabià Puigser-ver de Montjuïc. Shakespeare ja va parlar d’aquest debat polític amb la seva tragèdia so-

bre Caius Marci Coriolà (Joan Carre-ras), el general romà que s’enfronta als tribuns perquè nega al poble la seva capacitat de decidir. Estima la seva gent però no creu que pugui go-vernar. Desterrat en una revolta, Co-riolà prepara amb el poble enemic la invasió de Roma. A les portes de la ciutat, només la intervenció de la se-va mare (Mercè Arànega) el frena en el seu propòsit.

SITUACIÓ PERILLOSA / Rigola recorre a Shakespeare per debatre sobre la de-mocràcia inquiet, per exemple, per una enquesta que deia que Belén Es-teban podia treure una acta de dipu-tada. També recorda que Berlusconi només va caure per pressions exter-nes, no per la voluntat dels italians. O que el PP va perdre unes eleccions i amb el mateix nombre de vots va aconseguir majoria absoluta en les

següents. Les seves conclusions co-incideixen amb les del savi Sampe-dro: no hi ha democràcia i la gent està cansada del sistema perquè es-tà manipulada i no se l’educa per ac-tuar com a ciutadans reflexius. «És una situació perillosa pel que pugui venir», avisa.

NOMÉS VUIT ACTORS / Per reforçar el de-bat, Rigola ha suprimit les escenes d’acció i ha buscat una posada en es-cena molt sintètica. Vuit intèrprets, unes cadires i una instal·lació inspi-rada en els cartells de Las Vegas amb la paraula Democracy. Essencialitat en dies de crisi: el Coriolà de Rigola compta amb vuit intèrprets, men-tre que el que es va fer al TNC el 2002 comptava amb 24. I com afirma el di-rector, «un espectacle sobre un mili-tar dictador només es podia estrenar un 23-F». Avui, a Salt. H

ESTRENA d’uN ‘ShAkESpEARE’ A SALT I dESpRÉS AL LLIuRE

DAVID RUANO

Joan Carreras (Coriolà), dret amb la resta del repartiment.

‘Espiadimonis’, atzar i passions a ritme de libèl·lula

33 Dramaturg i metge, Ramon Gomis (Reus, 1946) estrena la se-va última obra, Espiadimonis, al Lliure de Gràcia fins al 4 de març amb direcció d’Iban Beltran i un elenc amb Joan Anguera, Muntsa Alcañiz, Elena Fortuny i Alba Pu-jol. La peça recull les complicitats i les desavinences entre un pro-fessor universitari, la seva secre-tària i dues estudiants d’origen hongarès. Amor, fidelitat, admira-ció i sinceritat apareixen a l’obra, que es mou al ritme de la metàfo-ra de la libèl·lula del títol.

AL LLIURE DE GRÀCIA

| Cultura i Espectacles | 39EL PUNT AVUIDIMECRES, 22 DE FEBRER DEL 2012

8011

75/1

0494

24®

.

El director Àlex Rigola fauna dissecció a la demo-cràcia a partir de Coriolà,de Shakespeare. Per això,en l’escena només hi ins-tal·la uns llums de neó que,en comptes d’anunciar laproximitat d’un casino,anuncien que “el que estàen joc és la democràcia”.L’obra s’estrena demà aSalt (en cartell fins diu-menge) i posteriormentfarà temporada a Lliurede Montjuïc (del 23 demarç al 15 d’abril).

El 2005, Àlex Rigola vafer el seu darrer text deShakespeare, Ricard 3r, iva insinuar que el conti-nuaria visitant. El parèn-tesi de sis anys i mig ha fetque el director mostri araun muntatge net d’artifici,sintètic. Aquest Coriolàparteix de la mateixa tra-ducció que Joan Sellent vafer per al TNC (2002). Pe-rò en comptes d’un repar-timent de 24 actors, n’hiha només vuit. La reduccióha fet prevaldre els espaisde debat, a l’àgora, on s’ar-

gumenta la necessitat demantenir la democràciatot i exposar els vicis delsque governen. Les escenesde lluita s’han depurat.

Rigola demostra que,avui, la peça continua vi-gent, sobretot quan païsoscom Itàlia comproven lapotència dels tecnòcrates

imposats per la Unió Eu-ropea en una evident de-mostració de falta de de-mocràcia. Però el ques’exclama és que, davantd’aquesta ingerència,quasi no hi ha reacció: “Larebel·lió només es pro-dueix quan hi ha gana.”

Coriolà presenta un ge-

neral romà d’una integri-tat radical –com argumen-ta l’actor que l’encarna,Joan Carreras– que des-agrada tant als seus com-panys com als seus ene-mics. Roma decideix des-terrar-lo i ell, llavors, s’aliaamb antics enemics perenvair-la. I és que Rigola

considera que Europa estàcansada de democràcia.Perquè, segons una en-questa, si Belén Estebanes presentés al Congrésde Diputats, aconseguiriaun escó, o perquè en lesdarreres eleccions gene-rals els vots en blanc i elsnuls van ser més d’un mi-lió. Uns comicis en què elPP va resultar guanyadorper majoria absoluta sim-plement mantenint unaxifra similar a la del 2007,comenta Rigola.

L’espectacle, una co-producció entre El Canal iel Lliure, manté el treballd’investigació. Així, l’equipd’actors que formen MercèArànega, Aina Calpe, OriolGuinart, Alícia Pérez, Jor-di Puig Kai, Santi Ricart iMarc Rodríguez han fet untreball amb el cos que, méstard, han afeblit per do-nar el pes al vers i la pa-raula. Però el director evi-ta l’èpica i procura quel’actor visqui de maneraorgànica la paraula deShakespeare. L’estrenahomenatja l’actor ManuelCarles Lillo (2666), mortla setmana passada. ■

La democràcia en jocJordi BordesBARCELONA

Àlex Rigola evoca a Salt i al Teatre Lliure un ‘Coriolà’ de Shakespeare moltsintètic, en què reforça les escenes a l’àgora i redueix les accions de batalla

Una imatge de la companyia que intervé en aquest ‘Coriolà’, dirigit per Àlex Rigola ■ DAVID RUANO

Àlex Rigolatorna al vers deShakespeare,després d’unparèntesi desis anys i mig

24 cultura DIMECRES, 22 DE FEBRER DEL 2012 ara

Àlex Rigola es pregunta quina de-mocràcia volem a l’obra Coriolà, lahistòria del despòtic general romàsorgida de la ploma de Shakespea-re. L’estrena serà demà, 23-F, alTeatre de Salt.

el converteix en un personatge molttràgic, que inspira por i llàstima a lavegada”. “La integritat és el que de-fineix més bé Coriolà –va afegir Jo-an Carreras–. El personatge portaaquesta integritat fins a l’extrem. Éspolíticament incorrecte. Acaba sentmolest per a tothom. Ho fa tot perl’imperi, però pensa que rep poc acanvi i això el fa perdre’s”.

Mercè Arànega interpreta lamare de Coriolà, Volúmnia. El seupaper, tot i que és breu, és decisiu

per reconduir la situació del seufill, que veu qüestionada la seva lle-ialtat, és víctima d’una revolta i fi-nalment desterrat. Volúmnia ésuna dona que sí que ha sabut adap-tar-se a l’entorn en tot moment.Demana al fill, que s’ha unit ambl’enemic per atacar Roma, que per-doni el poble. L’actriu ho va resu-mir amb aquestes paraules, que diula mare al fill: “Si has sigut capaç dementir durant la guerra, per què noho fas en la pau?” Finalment, acon-

segueix que Coriolà es retiri i, uncop torna a la ciutat, és assassinat.El paper de Volúmnia suposa unrepte, però Rigola coneix bé la for-ça d’Arànega, amb qui ja va treba-llar a Les varacions Goldberg i Lar-go viaje hacia la noche.

Tot i que el protagonisme recausobretot en aquests dos personat-ges, Coriolà és una obra coral. El re-partiment el completen Aina Calpe,Oriol Guinart, Alícia Pérez, JordiPuig Kai, Santi Ricart i Marc Rodrí-guez. L’adaptació lliure que Rigolaha fet del text és molt concentradatant en la durada –1 hora i 20 mi-nuts– com en el nombre d’actors.Ha reduït la vintena de personatgesde l’original a set.

Una escenografia minimalistaLa posada en escena de Coriolà ésmolt nua. L’escenari està presiditnomés per un gran rètol amb la pa-raula democràcia en anglès. “Enshem inspirat en l’obra de l’artistabritànic Martin Creed. Estic pas-sant un moment en què vull inte-grar les arts plàstiques en l’espai es-cènic. L’escenografia és com unainstal·lació artística”, va dir Rigola.

Coriolà és el primer espectaclede Rigola com a director residentd’El Canal. “Sóc feliç de poder de-dicar més temps als espectacles–va dir–. Treballar a El Canal novol dir només que no m’hagi de fercàrrec de la producció [cosa que nova poder fer durant els anys en quèva ser al capdavant del Lliure], sinóque em serveix per intentar explo-rar nous camins”. El primer resul-tat de la nova etapa va ser el labora-tori escènic LabCanal Havanera:Argelès sur Mer, que va presentaral mateix teatre amb una vintenad’actors joves. D’aquella experièn-cia a Coriolà n’ha quedat l’assesso-rament vocal de la cantant Nina endos moments musicals.e

ANTONI RIBAS TUR

BARCELONA. El Partit Popular vaguanyar les últimes eleccions espa-nyoles per majoria absoluta ambuna xifra de vots similar a la que noli havia servit per guanyar el 2008. El20 de novembre del 2011 un milió depersones d’arreu de l’Estat van votaren blanc o amb un vol nul. Pocs di-es abans, a Itàlia, Mario Monti haviasubstituït un Silvio Berlusconi en-fonsat per la crisi i assetjat per la jus-tícia. Si Belén Esteban es presentésa uns comicis a Espanya aconsegui-ria l’acta de diputada.

“Quina democràcia volem?”, esva preguntar ahir Àlex Rigola du-rant la presentació de Coriolà, elseu nou espectacle, que estrenaràdemà al Teatre de Salt. El 8 de marçarribarà al Teatre Lliure de Barce-lona, coproductor de l’obra amb ElCanal, el centre d’arts escèniquesde Salt i Girona.

El director de 2666 ha actualit-zat aquesta tragèdia de Shakespe-are convertint-la en un debat sobrela democràcia i els seus límits. Elcamp de batalla ara s’ha convertiten despatxos, però el conflicte esmanté en tota l’essència. Quan tor-na de la guerra, el general romà Ca-ius Marci Coriolà –interpretat perJoan Carreras– és nomenat cònsol,en contra de la voluntat dels tri-buns i amb la participació dubtosadel poble.

“El militar, però, rebutja tots elsseus beneficis, ho dóna tot al poble,però alhora creu que el poble no es-tà capacitat per governar. Aquestaparadoxa –va recordar el director–

TEATRE

“Quinademocràcia

volem?”Àlex Rigola estrena demà al Teatre de Salt

l’adaptació del ‘Coriolà’ de Shakespeare

L’obra que completa la trilogia romana

Amb Coriolà, Àlex Rigola dirigeixl’última de les obres de Shakespe-are que formen la coneguda com latrilogia romana. El 2000 va dirigiral Teatre Lliure Titus Andrònic,l’espectacle que el va donar a co-nèixer com un valor sòlid del joveteatre català, i el 2002 va tornar ala sala barcelonina per presentarJuli Cèsar, un altre dels seus mun-tatges de més èxit.

CORIOLÀ, EL DESPÒTICJoan Carreres (dret)

interpreta el paper del generalromà que creia que el poble

no estava preparat pergovernar. ACN

49EL MUNDO. MIÉRCOLES 22 DE FEBRERO DE 2012

CULTURA / EM2

ANA MARÍA DÁVILA / Barcelona

No fue un problema de «uso indebi-do» de fondos públicos, sino de «di-ferencia de criterio» a la hora de va-lorar a quién le correspondía pagarun determinado gasto: si al Auditoride Barcelona o a su director general.Así lo ha asegurado el ahora ex res-ponsable de la institución musical,Oriol Pérez Treviño, al periódico di-gital ManresaInfo.cat, en las prime-ras declaraciones que ha formuladotras conocerse, la noche del lunes, lanoticia de su renuncia al cargo.

Según publica este medio digital,Pérez Treviño afirma que «si el Con-sorci pensaba que [el gasto] lo teníaque pagar yo y me lo hubieran di-cho, no hubiera tenido ningún pro-blema en hacerlo», razón por la cualmanifestaba estar «muy tranquilo»,aunque también «dolido» por la tras-cendencia pública del hecho.

Pérez Treviño, sin embargo, no haquerido explicar la naturaleza delgasto que ha provocado su dimisióny que se cifra en unos 10.000 euros,«porque antes he de explicarlo a losimplicados», ha dicho.

El Auditori, por su parte, se ha li-mitado a ratificar que la partida encuestión era atribuible a «asuntospersonales» del ahora ex responsa-ble, pero que no se trataba de «unnuevo caso Palau» en ningún caso.«Vivimos momentos muy delicadosy ésta es una institución pública, poreso se ha sido tan riguroso en todoeste asunto», ha señalado una fuen-te cercana al Auditori, cuyo consejode administración se reunirá esta se-mana para decidir la fórmula a se-guir a la hora de buscar un sustitutopara Oriol Pérez.

Ayer, la consternación era palpa-ble en los círculos musicales y cultu-

rales de Barcelona, ya que a la sor-presa y estupor por el hecho –la inte-gridad profesional de Pérez Treviñonunca había sido cuestionada– se su-maba la preocupación por la reper-cusión negativa de la noticia para laalterada vida musical barcelonesa.

Josep Lloret, presidente de Joven-tuts Musicals de Torroella de Mont-grí y fundador del festival de músicaque Pérez Treviño dirigió hasta elpasado octubre, se manifestaba pro-fundamente consternado por el he-cho. «Estoy en estado de shock»,confesaba Lloret, para el cual Trevi-ño llevó a cabo en Torroella «un tra-bajo artístico encomiable, diseñan-do, con pocos recursos, un festivalimpecable, con una programaciónfantástica e imaginativa».

Según Lloret, que también fue pri-mer director artístico del Auditori,Oriol Pérez es un gestor con «gran-

des conocimientos sobre la realidadmusical europea» y la persona idó-nea para dirigir este equipamiento.«Tenía ideas muy frescas que podíanhaber revitalizado la vida musical dela ciudad. Ojalá que todo se aclare ysi es posible, dar marcha atrás y nodejarlo perder».

En foros de internet también sepodían leer comentarios como el quefirmaba el ex director de la RevistaMusical Catalana, Jaume Comellas:«Deseo que todo se aclare y la ima-gen de Oriol vuelva a su justo lugar.Me cuesta mucho pensar en un actodeshonesto por parte suya».

Crisis / Polémica

Pérez Treviño niega elmal uso de fondos públicosEl ex director del Auditori afirma que todo se debió a una«diferencia de criterio» sobre quién tenía que asumir el gasto

A. M. D. / Barcelona

En momentos de crisis, nada me-jor que sumar esfuerzos. Por eso,el Palau de la Música y la promo-tora privada Ibercamera, han de-cidido aliarse para crear Da Ca-mera, un nuevo ciclo de concier-tos de cámara que esperan quesea, en su género, «la oferta dereferencia de Barcelona».

La nueva propuesta, bautizadacomo Da Camera, se abrirá hoycon la actuación del emergenteQuartet Quiroga, el viola Jo-nathan Brown y la violoncelistaErika Wise. El resto de la progra-mación, que se extenderá hastael 29 de mayo, incluye las actua-ciones de otros dos cuartetos–Fauré y Pavel Haas–, dos dúos yun recital de piano.

«La idea es presentar la músi-ca de cámara en todas sus forma-ciones posibles», señala VíctorMedem, director del ciclo, para elcual el repertorio de cámara re-sulta «esencial para poder amarla música». Con un presupuestoartístico de 36.000 euros, el nue-vo ciclo aspira a convocar a unas800 personas.

Clásica / Conciertos

Nace un nuevociclo de músicade cámara

Teatro / Estreno

El descrédito de la democracia según Shakespeare

VANESSA GRAELL / Barcelona

La desconfianza hacia la clase po-lítica, el Poder –de los bancos, delos mercados– frente al ciudadanoy una democracia en horas bajas.Hace seis siglos, Shakespeare yaescribió sobre el descrédito de lademocracia con una tragedia am-bientada en pleno imperio romano.Y Àlex Rigola actualiza su Coriolàpara adaptarlo al convulso siglo

XXI. «Algo está pasando, en Espa-ña y en el mundo entero. No esta-mos contentos con nuestra demo-cracia. En las pasadas eleccioneslos votos en blanco y los nulos su-maron por primera vez más de unmillón... ‘No me gusta este siste-ma’, está diciendo el ciudadano»,apunta Rigola, que vuelve a casa,al Teatre Lliure que dirigió duran-te ocho años, con un Shakespeare

que estrena mañana, coproducidopor El Canal de Salt, teatro dondees director residente.

«Esta obra es un debate sobre elpoder. Y llega en un momento enque todo el mundo está muy can-sado de la democracia, lo que pue-de ser un abono para una situaciónpeligrosísima para lo que puedavenir mañana», advierte Rigola,que encuentra «paralelismos abso-

lutos» entre su Corolià y la situa-ción de Italia, que tras la marchaforzada de Berlusconi es dirigidapor un gobierno de tecnócratas noescogido en las urnas. «¿Quiénpuede decidir el futuro de un país?¿Cualquier persona puede votar?¿Estamos todos capacitados paraello?», se pregunta el director, queecha mano de una encuesta segúnla cual si Belén Esteban se presen-

tara a unas elecciones saldría esco-gida como diputada (de nuevo, Ita-lia ofrece el ejemplo más surrealis-ta con Cicciolina, que pasó de pornstar a política).

«Lo más interesante son los mo-mentos de debate, de ágora. No esuna obra de acción, hemos elimi-nado casi todas las escenas de lu-chas...», dice Rigola. Y lo que sedebate es lo que está sobre el esce-nario brillando con luces de neón:el cartel de Democracia, como sifuera el de un casino de Las Vegas.«Buscamos que el escenario no seasólo una escenografía sino que seauna obra plástica, una instalación»,afirma el director.

Tras regresar victorioso de laguerra, con enormes botines y ri-quezas, el general del ejército ro-mano Cayo Marcio Coriolano –in-terpretado por Joan Carreras– esnombrado cónsul. Los tribunos(«políticos escogidos por el pue-blo, actúan de forma maquiavélicay sólo buscan su propio benefi-cio», dice Rigola) cuestionarán lalealtad de Coriolano, encendiendouna revolución que lo desterrará.El general se alistará en el ejércitoenemigo y se dispondrá a atacarRoma. Pero a las puertas de la ciu-dad sólo su madre (Mercè Aráne-ga) será capaz de disuadirle. Sinembargo, al regresar a su ciudad,será asesinado a traición. «Coro-liano ama a su pueblo, rechaza losbeneficios de la guerra, daría la vi-da por Roma. Sin embargo, creeque el pueblo no está capacitadopara gobernarse a sí mismo», re-sume Rigola.

En 2002, el Teatre Nacional yaacogió un Coriolà dirigido porGeorges Lavaudant. Entonces elespectáculo contaba con 24 acto-res, mientras que 10 años despuésRigola ha tenido que hacer una«versión concentrada» (de hora y20) con ocho actores.

Un ensayo del ‘Coriolà’ de Àlex Rigola, protagonizado por Joan Carreras (de pie), ayer en el Teatre de Salt. / EDDY KELELE

Oriol Pérez Treviño. / EL MUNDO

EL PAÍS, viernes 24 de febrero de 2012

TEATRO

Dinerito fácil Rigola ofrece un `Coriolano' para repensar la democracia

JACINTO ANTÓN, Barcelona

EL TIPO DE LA TUMBA DE AL LADO

Intérpretes: Maribel Verdú,

Antonio Molero. Teatro Goya.

Barcelona, l6 de febrero

BEGOÑA BARRENA

Granjero busca esposa y viu- da intelectual sin hijos busca semental. Coinciden en el ce-menterio, surge flechazo in-comprensible e inician roman-ce imposible a base de tópicos sobre las diferencias sociales y culturales entre ambos que acaban en chiste fácil. Que si él huele a estiércol, que si ella escribe con pluma; él se pasa el día ordeñando, ella leyendo a Schopenhauer. El argumen-to, básico, plano y previsible por no decir tontorrón a más no poder, es de una novela de la sueca Katarina Mazetti tan exitosa, por lo visto, que ha sido traducida a un montón de idiomas y adaptada al tea-tro por el francés Alain Ga-rras. ,Josep Maria Pou ha ver-sionado la adaptación teatral al castellano y la ha montado con Maribel Verdú y Antonio Molero, quienes ya habían coincidido en el montaje de Tarhzin l'ownsend de Un dios salvaje, de Yasmina Reza. El resultado es una puesta en es-cena tremendamente narrati-va y plana, cuyo contenido si-gue siendo superficial, básico, previsible y fácil por no decir tontorrón a más no poder de-fendido por unos intérpretes estupendos que, sin embargo, tampoco consiguen justificar el precio de la entrada.

Y es una pena. No por la pieza, que no lo vale pues ni siquiera acaba de serlo, sino por ellos, sobre todo por la Verdú, una actriz con mucha fuerza, que parece estar des-perdiciando su talento y em-patía en semejante producto; y también por Pou, un direc-tor que ha demostrado que es capaz de ofrecernos piezas mucho más interesantes. Ma-los tiempos para la lírica y pa-ra todo aquello que no repor-te un dinerito fácil. Y con el gancho de la Verdú, seguro que la cosa les funciona. Debe de ser eso. No se me ocurre ninguna otra explicación para caer en algo tan vacuo.

JOAN FOGUET Barcelona

La Cubana vuelve con fuerzas renovadas, con el sentido del humor y el gracejo de siempre, y con nuevo espectáculo: Cam-panades de boda. Para situar-nos, "es evidente que una boda es una obra de teatro", asegura-ba ayer el director de La Cuba-na, ,Jordi Milán. Y tras varios años sacando novias en sus obras siempre punzantes e hila-rantes, ahora La Cubana se ha decidido a dar cuerpo a su obse-sión con estas Campanades de boda. La historia de una joven catalana —una chica "con dos carreras: periodismo y econo-mía", aseguran— que se casa con Vickram Sodhi, un actor in-dio que conoció en Barcelona, mientras hacía unas represen-taciones musicales tipo 130-llywood. Es tan tentador saber si habrá o no número musical con música india que nadie se atreve a confirmarlo ni a des-mentirlo. Habrá que ir a verlo.

Estas Campanades de boda suponen el regreso de la com-pañía después de nueve años sin estrenar una obra original.

La última fue Mamá, quiero ser famoso. Luego "se liaron" con una larga gira con la repo-sición de Cómeme el coco, ne-gro, así corno de preparar Pili & Willy, obra nonata de peque-ño formato.

"En las bodas todo el mundo se sabe el guión y sabe qué pa-pel le toca interpretar", asegu-raba,jocoso Milán, que conside- ró sorprendente que la gente diga que no le gustan las bodas y luego represente tan bien su papel. Campa nades de boda des-entraña los preparativos de bo-

.Jordi Milán avanzó que la obra será un poco "más clásica" en el montaje

da de Violeta, la única hija de la familia Rius, que regenta una floristería en Barcelona. Y ahí entran la madre (Horténsia) y la tía soltera (Margarita), va-mos, el universo de La Cubana en estado puro. A terror de lo que se pudo comprobar ayer en

la presentación que se realizó en los talleres de Rosa Clará (que cede un vestido ,y ha ayuda-do a la compañía a comprender este mundo) hay risas asegura-das. Tienen muchas ganas.

Para los numerosos seguido- res de La Cubana hay que reve-lar una novedad: es un montaje "más clásico" que los anterio-res porque durante buena par-te de la obra aparece la llamada cuarta pared, esa convención teatral con la que la compañía tradicionalmente ha preferido desobedecer. Pero seguirá ha-biendo gamberradas y alterca-dos por doquier. El público se-guirá siendo protagonista de las chanzas.

La obra, en la que partici-pan una docena de actores en-tre los que están Mont Plans, .Jaume Baucis, Xavi Terra, Me-ritxell Duró y Maria Garrido, se verá a partir del 2 de marzo en el teatro Tívoli de Barcelo-na y el 14 de marzo se hará el "gran estreno". Además, cada martes ofrecerán una sesión golfa en la que tras finalizar su espectáculo darán la alternati-va a nuevos valores del teatro catalán.

El general romano cosido de cica-trices (27) Cayo Marcio, apodado Coriolano tras su brava torna de la ciudad de Corioles ("Fool-hardi-ness; not I"), no es un personaje simpático. "Exaspera tanto a los que tienen fe en las masas corno a los que las desprecian", escribió con su finura habitual Jan Kott en sus Apuntes sobre Shakespea-re. Aunque se ha montado a me-nudo, con grandes actores, la obra que protagoniza el poco dúc-til romano y lleva su nombre, Co-riolano. nunca ha sido una de las más populares de Shakespeare y no tuvo éxito ni en tiempos de su autor. Álex Rigola, atraído por la dimensión política de la pieza, la lleva a escena ahora y la estrenó anoche en el Teatre de Salt, don- de se representará hasta el do- mingo para instalarse luego en el Lliure de Montjuic del 8 de mar-zo al 15 de abril.

La de Rigola es una adapta-ción libre y sintética de la trage- dia que ha recortado texto y ha reducido el reparto a ocho acto-res, encabezados por ,loan Carre-ras. Apenas hay escerrograria y los ciudadanos de Rorna, a los que se interpela desde el escena-rio, son la propia platea. Héroe convertido en traidor a la patria por orgullo y despecho pasándo-se al enemigo volsco, Coriolano es un militar que ha rendido gran-des servicios a su ciudad, pero que, contradictoriamente, despre-cia al pueblo, fuente de su poder.

"La obra habla de la dernocra-cia y es muy oportuna en un mo-mento en que nuestra sociedad parece cansada de ella y necesita-da replanteársela", señala Rigola, que se refiere al 15-M y todas las alarmas que ha hecho saltar la frustración y desilusión de la ciu-dadanía. Los límites de la demo-cracia, personajes que la utilizan pervirtiéndola, corno Berlusconi, el peligro de que situaciones co-rno la actual desemboquen en un nuevo fascismo... Para Rigola esas cosas están en Coriolano. La ha montado con su estilo perso- nal y en ella suena el Prueyears. de David Bowie. "I rever thought I'd need so many people...".

"Una boda es una obra de teatro" La Cubana presenta su primer espectáculo nuevo tras nueve años, una parodia de un enlace mat rimonial

L'Auditori se da 45 días para encontrar recambio a Pérez Treviño

ANUNCI

J. F. F., Barcelona

Sigue el culebrón de L'Auditori de Barcelona, que no tiene direc-tor general después de la renun-cia de Oriol Pérez 1Yeviño este lunes por uso indebido de fondos públicos. Con este panorama el consorcio que regenta L'Audito-rio (configurado por Ayuntamien-to de Barcelona y la Generalitat) decidió ayer darse un plazo de 45 días para conseguir un nuevo di-rigente. El consorcio explicó ayer que se va a iniciar un "proceso de selección de candidatos" median-te una nueva una comisión de se-

lección. Dicho gabinete estará for-rnado por una lista de expertos aún por determinar (se conoce-rán los nombres entre este vier-nes y el próximo lunes) y dirimi-rán tanto sobre propuestas que lleguen a L'Auditori corno candi-datos que consideren solventes. "No es abierto a todo el mundo", recuerdan desde el consorcio.

Tampoco se descarta que se acuda a algunos nombres que ya se presentaron al concurso que quedó desierto antes del nombra-miento del propio Pérez 1Yeviño, que se comprometió a devolver los 10.000 euros supuestamente

malversados con la tarjeta de cré-dito profesional del Auditori. De momento, el director de servicios del Auditori, ,losep Maria Amorós, ejercerá las funciones de director general hasta el nue-vo nombramiento, que en el con-sorcio insisten en que será en un mes y medio. "Es una decisión de urgencia", asumían fuentes cono-cedoras de la reunión de ayer a la que han asistido el presidente de L'Auditori, ,laume Ciurana (te-niente de alcalde de Cultura del Ayuntamiento), y el vicepresiden-te, Xavier Solá (secretario general del Departamento de Cultura).

Ea fe públic que I'Ajuntement de CerwvBlIeo en a cono Ordinnrie de le Junto de Govérn Local celebrada el dio 22 de fobrer de 2012. va adopto, I'ecord le port diapceiti a del quel de coro aegueix:

Primen APROVAR I'emplieció de rexpoeició pública pel termini den mes, del Pie especie¡ vrbonBlin de con- creció de loe condiciono d'edificeció i I'u$ dol tonony d;wtinet a sistema d'equipomente en el eoetov urbenitne-bie'Ce la Fiuo', de conformitet emb l dispo®ició eddicionel deeeuno del Text Refúo de l Uéi d'Nben~mé. con.templent loe conUwione i condicione preecritoe en ele informo® ..netos ala respecte i incorporedw en I'epar-tet 2.5: Alpee preec,ipcione da le merabúa d scripdoo del Pie eepeciol. aprovet provieivnolment po Pie de le Corpornvi6 Municipal en eeneii do date 26 de genes de 2012 ideo ée detallen a continuecii: - Informé d'Aigüee Ter Uobregel, de date 26 de julio) de 2011. - Informé del Conacrci per ele Oofenee do la Conos del Beodo, de dele 14 de julio) de 2011. - Informa déla Diroccii Genorel de C®rreteree de date 7 de deeembre de 2011. - Informe de I'An,to,itat del Treneport Metropolitd de dote 16 de eetembre do 2011. - Informé dolo Servuie Tenitorielo el Mememe-Vallé® Orientol del Déportamont d'Eneenyement da lo General,tol

de Cetalenya de dote 8 de deeembré de 2011. Segun. SOTMETRE I'expedient e infornx ció p,blicn, pel termini den mee, inrrini ele edictos correeponenta 00 01 BOP d7 Bercelono. en el Diari Oficia I de l Gone,olitat de Cetolunyo. en un dieri do nodo divulgacii de I'Am-bit municipal o eupmmunicipel, el teuler d'edictoo d7 I'Ajuntenx,nt i el web municipal nw v.conevellee.<a6 aixi coro ordenar la ineerció, en la mateine web, del dccument técnic 600 00 tramita. Tercer. NOTIFICAR el present ecord ale intereseate.'

El dret do consulte i informecii no po6A exercir a lee dependencias de la regidorio d'urbenir e. Phyo de I'Ajuntomént núm. 1, de dillune e divendres de 6,30 he 13.30 h, eco coro ala p~irx web municipelwwe'.cano- vallee.ore. Loe el legeciore i ele auggerimente, el a'exeu, a'heuren de preséntor. devont I'Ajuntement de Cenovolles. din. (re del temmini eementa6 per geofeeW d:1e mitana que eeteblerc le Llei 3011992, de 20 de novembre. de rúgim juriiic de Ice edminietracicne publiques i del procedinoont odminiet,ado comú.

Canosu'Ve. 23 de Erro de -9012 L's~rde. Jo~F Orlo , YzNz

P,IntOO 505 dletrlbuto0 by Hewepspe,Dl,vct

14 LAVANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 24 FEBRER 2012

Divendres, 24

Exposició. Qui som i per on ensmovem? Amb els 9 projectesseleccionats per les bequesAgita 2008-2010Museu de l’Empordà. Rambla, 2.Figueres (fins al 15 d’abril).

Música i poesia. Crítica urbana,amb Edmon Bosch (violoncel iveu) i Albert Gámez (piano i veu)Teatre de Bescanó. Carrer Major.Bescanó (21.30 h).

Cançó. Anna Roig i l’Ombrede Ton Chien presentenBigoti vermellTeatre de Blanes. Carrer Ample, 26.Blanes (22 h).

Teatre: Dinou, de FerranJoanmiquel, obra guanyadoradel premi Recull 2009Teatre de Banyoles. Carrer Pere Al-sius, 12. Banyoles (22 h).

Exposició. De la carreta al 600,sobre la relació singular d’Arbúci-es amb el món del motorMuseu Etnològic del Montseny LaGabella. Plaça de la Vila, 6.Arbúcies (fins a l’1 d’abril).

Dissabte, 25

Pop. Concert de Love of Lesbianen acústicAuditori de l’Ateneu. Plaça Major, 40.Banyoles (22 h).

Tertúlia. “Possibilitats de trobarvida fora de la Terra”, moderadaper Josep Lluís DiezRestaurant Vora l’Estany. Banyoles.Cal reserva prèvia (20.30 h).

Espectacle d’humor. Slam!, deCapa i Espasa i Arte en EscenaSala Cate. Ronda Rector Arolas, 4.Figueres (21 h).

Diumenge, 26

Pop-rock. Cris Juanico i Joan SolàMorales presenten Dues pedresTeatre de Bescanó. Carrer Major.Bescanó (18 h).

Teatre familiar. Els tres porquets,de Cia. Dreams Teatre.Teatre de Blanes. Carrer Ample, 26.Blanes (17.30 h).

Pop. Pulpopop presentael seu disc CuitAuditori Palau de Congressos.Avinguda Devesa, 35. Girona (19 h).

Òpera. Aïda, de Verdi, en produc-ció de l’Associació d’Amics del’Òpera de SabadellTeatre Municipal. Plaça del Vi,Girona (18 h).

Dansa. Actuació de l’esbart delFoment de Banyoles, l’EscoladANS, Associació Ple de 8TS iNoemí Osorio DansaTeatre Municipal. Carrer Pere Alsius,12. Banyoles (19 h).

Clàssica. Concert d’Alma Ensem-ble & Josep Sancho (clarinet)Teatre El Mundial. Passeig MarimonAsprer. La Bisbal d’Empordà (19 h).

Teatre familiar. La camisa de l’ho-me feliç, de Zum Zum TeatreTeatre municipal. Carrer Santa Marga-rida, 1. Palafrugell (12 h).

Teatre. Ser o no ser,de Paco GarciaTeatre Catalunya. Carrer Moragues,s/n. Santa Coloma de Farners(18,15 h i 20 h).

J. P.

Neix un festival amb voluntatd’adaptar-se als nous temps id’ampliar l’oferta musical a laciutat d’Olot i comarca. El Mi-ni, Festival Acústic de Butxaca,aprofita el cabal de talent queprotagonitzen les joves genera-cions de cantants i músics cata-lans. Presenta un format queofereix única i exclusivamentconcerts d’artistes en solitari.Els concerts tindran lloc en es-pais intimistes i que no reque-

reixen infraestructures noves.Resumint: un festival soste-nible.La festa de presentació serà

EL dijous 1 amb l’actuació deTona Gafarot a la sala El Torín.Divendres que ve hi haurà con-certs als patis de diferents insti-tuts de secundària i a l’OrfeóOlotí hi actuaran Xebi de Sa-vats, Roger Mas i Jordi Salva-dor. Dissabte 3 hi haurà actua-cions a diferents bars i a la salaEl Torín actuaran Tomeu Pe-nya i Xevi Pigem.c

J. P.

Shakespeare no s’acaba mai, imai no deixa d’estar tampocd’actualitat la forma com vami-rar el món, perquè la condicióhumana es manté impertorba-ble al llarg dels segles i sempretornem allà on vam ser. Aquestés el cas de l’obraCoriolà, escri-ta cap al 1607 i que Àlex Rigola,actual director resident del Cen-tre d’Arts Escèniques El Canalde Salt i Girona, presenta enuna adaptació pròpia, acompa-nyat de Mercè Arànega, AinaCalpe, JoanCarreras, Oriol Gui-

nart, Alícia Pérez, Jordi Puig,Santi Ricart i Marc Rodríguez.Rigola descriu l’obra com “unapeça política”, que qüestiona“si els ciutadans estan prepa-rats i formats per a la democrà-cia. Coriolà és un personatgetràgic, que desperta pena i por ala vegada”. L’obra és una copro-ducció del Canal-Centre d’ArtsEscèniques de Salt/Girona i elTeatre Lliure, amb la col·labora-ció del Théâtre de l’Archipel.Es veurà aquest cap de setmanaal Teatre de Salt. Després co-mençarà gira per indrets com elLliure de Barcelona.c

Les dues propostes volen difondre la importància de les matemàtiques en la vida quotidianaLLIBERT TEIXIDÓ / ARXIU

JUDIT PUJADÓGirona

La coincidència ha vol-gut ajuntar una jorna-da sencera dedicadaa les matemàtiques, aFigueres, i una expo-

sició a Girona. Sigui quin sigui elnivell dels alumnes de la comar-ca en aquesta matèria, la realitatés que quan les matemàtiquesabandonen el terreny de l’abstrac-ció és més fàcil que arribin i queatreguin els estudiants. Per això,mostrar “la presència de lesmate-màtiques” en la tecnologia ac-tual, comara en lesmissions espa-cials o el seu paper en les comuni-cacions digitals a través de la crip-tografia, o la seva importància enestudis diversos, entre els qualsla demografia, és una manera de

posar-les damunt la taula de l’in-terès del públic, de fer-les mésatractives i interessants, de reva-loritzar-les.Aquests són els temes que om-

pliran de contingut el Dissabte deles Matemàtiques a l’Alt Empor-dà, que tindrà lloc a Figueres de-mà, des de les deu del matí fins ales dues del migdia. Cada temas’abordarà a través d’una xerrada-col·loqui que comptarà amb unprofessor universitari de la UAB i

un taller-concurs amb equipsd’alumnes.A la jornada, organitza-da per la Fundació Príncep de Gi-rona i la Fundació FerranSunyer iBalaguer amb la col·laboració del’AjuntamentdeFigueres, hi parti-cipen voluntaris: un grup d’estu-diants de grau de matemàtiquesd’aquella universitat.CaixaForum Girona, amb la

mateixa intenció de difondre lesmatemàtiques com a llenguatgeessencial, tant per a la vida quoti-diana com per al desenvolupa-ment de la ciència i de la tècnica,ha organitzat una exposició ambel títol Nombr3s de bona família.La seva utilitat en la vida quotidia-

na. Es tracta d’una mostra inte-ractiva que proposa “un recorre-gut per la història dels nombres,des dels naturals fins als comple-xos”. L’exposició proposa posar-se, durant la visita, al lloc d’un ho-me anumèric obligat a inventar-se nombres i a perfeccionar-lossegons avancen les seves necessi-tats. Des dels primers números,escrits en tauletes d’argila a Me-sopotàmia, el 4000 a.C., fins alsactuals codis de barres, els nom-bres no han deixat de córrer,d’evolucionar i de perfeccionar-se. “Els naturals compten, els en-ters situen, els racionals mesu-ren, els reals calculen, els comple-

xos resolen”. La mostra, que espodrà veure fins al 15 d’abril, par-la de tots ells i, sobretot, de la im-portància que tenen en la vidaquotidiana.Ambun alt contingut didàctic i

pedagògic, l’exposició està pensa-da per fer entendre com l’evolu-ció tecnològica hauria estat im-pensable sense l’evolució de lesmatemàtiques: des de la necessi-tat primera de comptar les ove-lles d’un ramat fins a l’actual llen-guatge digital, passant pel càlculde proporcions o la invenció delnúmero 0, hi ha tota una història,que és també l’aventura del conei-xement humà.c

Cartell anunciador del festival

Un moment de l’obra adaptada per Àlex Rigola

C U L T U R A

Dues propostes cultu-rals per entendre mi-llor una disciplina queha anat evolucionantamb del temps

EL MINI, FESTIVAL ACÚSTIC DE BUTXACA

DAVID RUANO

EstratègiesmatemàtiquesP I S T E S

Rigola adapta ‘Coriolà’,de Shakespeare

Neix aOlotElMini,FestivalAcústic deButxaca

Un total de 36 instituts de Secundària ja no poden pagar les facturesÚLTIMAS NOTICIAS:

TEATRE LLIURE

Rigola utilitza "Coriolà" per reflexionar sobre el desgast de la democràcia

21 de febrero de 2012

Barcelona, 21 feb. (EFE).- La posada en escena de l'obra de William Shakespeare "Coriolanus" ofereix a l'espectador del segle XXI l'oportunitat de reflexionar sobre el desgast del sistema democràtic, segons que ha dit avui Àlex Rigola, que dijous que ve estrena la seva versió d'aquest clàssic al teatre de Salt (Gironès).

"És important portar a l'escenari aquesta obra de Shakespeare en els temps que corren" perquè connecta amb temes tan actuals com "l'esgotament de la democràcia", ha assegurat el director, que ha muntat l'obra en català amb el títol de "Coriolà".

L'augment de l'abstenció, l'alt percentatge de vots nuls o en blanc, les crítiques que llancen a la xarxa grups com Democràcia Real Ja o "fets insòlits" com que "Europa decideixi que els votants italians no saben el que els convé i retirin (Silvio) Berlusconi del poder", demostren que la nostra societat "està cansada de la democràcia", segons Rigola.

"Un fet molt perillós", segons el director teatral, que creu necessària una reflexió com la que incita "Coriolà".

Per afavorir-la, Rigola ha abocament "una mirada contemporània" sobre Shakespeare, ha prescindit de les escenes d'acció i s'ha centrat en el debat polític present en el text.

Tot això "sense abandonar el vers" propi de les obres de Shakespeare, encara que "baixant el to èpic" per aconseguir "unir la respiració del carrer amb el llenguatge elevat" del gran dramaturg anglès.

Caius Marcius Coriolanus és el personatge principal d'aquesta obra, que narra les aventures d'un general de l'exèrcit romà que és nomenat cònsol pels seus èxits en la batalla en contra de la voluntat dels tribuns.

Aquest desacord mou als tribuns a obrir un debat amb els patricis i a impulsar una revolta contra Coriolanus que culminarà amb el seu desterrament.

Per venjar-se, Coriolanus se'n va al poble enemic i encapçala el seu exèrcit amb l'objectiu d'atacar Roma.

"Coriolà és un militar que estima al seu poble però creu que la gent no ha de votar", ha assenyalat Rigola, que creu que aquest personatge dóna peu a plantejar-se la validesa d'un sistema que dóna el vot a persones manipulables.

Rigola subscriu les paraules que ha escrit José Luis Sampedro per al programa de mà, en les que assegura que els ciutadans "no estem, en general, educats per pensar ni per tenir pensament crític".

"Als governants no els interessen ciutadans amb pensament crític", segons Rigola, que creu que aquesta és la raó per la qual els pressupostos en cultura s'estiguin reduint "fins a nivells increïbles".

El director del centre d'arts escèniques de Salt i Girona, El Canal, Salvador Sunyer, ha corroborat aquestes paraules i ha qualificat d'"indignant" que "alguns pensin" que en cultura es gasta massa.

"Aquesta obra és bona mostra del molt que es fa amb els baixos pressupostos de què disposen els teatre públics", segons Sunyer, que ha recordat que es tracta d'una coproducció del Teatre de Salt, que dijous que ve acollirà l'estrena, i el Teatre Lliure, a on l'obra arribarà el 8 de març.

"L'última vegada que es va muntar aquesta obra a Barcelona es va fer amb 24 actors, nosaltres tenim vuit actors", ha afegit Rigola, que compta amb Joan Carreras en el paper de Coriolà i amb Mercè Aràgena en el de la seva mare.

Completen el repartiment Aina Calp, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig "Kai", Santi Ricart i Marc Rodríguez.

Imprimir noticia Volver a "Catalunya"

CRISI ENSENYAMENT

Un total de 36 instituts de Secundària ja no poden pagar les factures

AIGUA GESTIÓ

El president de l'ATLL diu que privatitzar la gestió aportaria uns 500 milions

MOBILE BARCELONA

Histórico de noticias

BOLIVIA CARNAVAL

22 de febrero de 2012

Los bolivianos dicen adiós al Carnaval con el 'Martes de Ch'alla'

Más vídeosVideo

Más vídeosVideo

Portada Actualidad Elecciones Generales Entretenimiento Regiones "En Vivo" Video ¿Quienes somos? Llave en mano Contacto

Pàgina 1 de 3Rigola utilitza "Coriolà" per reflexionar sobre el desgast de la democràcia :: España ...

22/02/2012http://newscaster.ikuna.com/62_catalunya/1479700_rigola-utilitza-coriola-per-reflexi...

Cercar...

CerqueuDimecres, 22 de febrer 2012

BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONA

POLÍTICA INTERNACIONAL ECONOMIA SOCIETAT ESPORTS SUCCESSOS TRIBUNALS CULTURA GENT OCCITAN AGRO SERVEIS

CULTURA

Directori Teatre Lliure Barcelona Teatre Lliure Montjuïc Àlex Rigola William Shakespeare

BARCELONA, 21 Feb. (EUROPA PRESS) -

El director teatral Àlex Rigola torna al Teatre Lliure de Barcelona

--que va dirigir fins a l'arribada de Lluís Pasqual-- amb una adaptació lliure de la tragèdia 'Coriolà' de William Shakespeare coproduïda pel Teatre Lliure i el Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt.

'Coriolà', que es podrà veure al teatre de Salt (Girona) del 23 al 26 de febrer i al Teatre Lliure de Montjuïc del 8 de març al 15 d'abril, explica la història de Cayo Marcio Coriolano, general de l'exèrcit romà que és nomenat cònsol a causa de les seves ferides de guerra en contra de la voluntat dels tribuns de Roma i del poble.

El desacord mou els tribuns a obrir un debat amb els patricis sobre la lleialtat de Coriolano i instiguen una revolta que culmina amb el desterrament del general.

Per venjar-se, Coriolano fuig al poble enemic i encapçala el seu exèrcit per atacar Roma, però a les portes de Roma la seva mare aconsegueix que es retiri i torni al poble que l'ha acollit, on és assassinat.

L'obra estarà protagonitzada per Mercè Arànega, Aina Calpe, Joan Carreras, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig 'Kai', Santi Ricart i Marc Rodríguez.

tweet enviar

menear tuenti

Imprimiu Envieu

COMPARTIU AQUESTA NOTÍCIA:

0

Àlex Rigola torna al Teatre Lliure amb una versió lliure del 'Coriolà' de Shakespeare

L'ACTUALITAT MÉS VISITADA A WWW.EUROPAPRESS.CAT

El PP expressa el seu "respecte absolut" pels

taurins catalans que volen blindar les

corrides

Fira.- El Govern farà el que estigui a la seva

mà per al bon desenvolupament de la Mobile World Capital

Successos.- Sis cavalls envaeixen l'AP-7

després del xoc de dos camions a Martorell

A L TR E S T ITU L A R S

POLÍTICA

Camacho emplaça Mas a deixar de defensar la independència a la premsa internacional

El PP obre la porta a rebutjar la llei d'acompanyament de Pressupostos perquè falta "transparència"

L'oposició critica el Govern perquè hi haurà interins cobrant 700 euros al mes després de la nova retallada

INTERNACIONAL

Una periodista greument ferida a l'atac en el quà han mort dos reporters

Moren dos manifestants per trets de la policia afganesa a la província de Parwan

Acusen a les forces d'Al-Assad de l'execució de 27 joves civils al nord del país

ECONOMIA I FINANCES

Els congressistes del MWC omplen els hotels i apartaments de Barcelona

Camacho ofereix a Mas el suport del PP perquè Eurovegas s'instal·li a Catalunya

Pelegrí avala el preu de l'aigua del Segarra-Garrigues i diu que baixar-lo depèn de l'Estat

ESPORTS

Luis Rubiales serà el ponent aquest dijous 23 als Esmorzars Esportius d'Europa Press

El Museu del Barça rep 1,6 milions de visites

El blaugrana Xavi Hernández, nou ambaixador de l'Obra Social La Caixa

CULTURA

Manel arrenca el final de gira amb tres concerts al teatre Coliseum de Barcelona

La col·lecció de fotografia de Martin Z. Margulies arriba a Barcelona amb 165 obres de 50 artistes

Àlex Rigola torna al Teatre Lliure amb una versió lliure del 'Coriolà' de Shakespeare

SOCIETAT

La Generalitat dóna suport al Dia Mundial del Pensament Escolta

Els directors d'institut alerten de "situacions de copagament" familiar en els centres

Ruiz culpa el tripartit de la situació de les llistes d'espera

SUCCESSOS

Detingut un 'muler' de 18 anys amb boles de coca líquida a l'estómac

TRIBUNALS

Condemnat a 18 anys de presó per degollar la seva dona amb un cúter a Badalona

GENT

Gael García Bernal serà el nou Zorro

última hora

Entradas

Musical -90%Compra ahora tus entradas ¡Hasta el

90% de Descuento!

Groupalia.com/Musical

Olvídate de aparcarReserva por 2,49€ tu plaza de parking en el Auditorio Nacionalparclick.com/aparcamiento-auditorio

Servei Tècnic InformàticEspecialitat en asistència a pymes Promoció 2012 -Auditoria Gratuïtawww.sipe.cat

El ADSL Mejor ValoradoDescubre el ADSL mejor valorado por los internáutas. Oferta online!jazztel.com/promocion

mies van al 60%Clásica silla de Mies Van der Rohe Todos los clasicos en stocksuperestudio.com/Sillas_Barcelona

Pàgina 1 de 2Àlex Rigola torna al Teatre Lliure amb una versió lliure del 'Coriolà' de Shakespeare

22/02/2012http://www.europapress.cat/cultura/noticia-alex-rigola-torna-teatre-lliure-amb-versio-l...

Teatre

www.timeout.cat 55

No fa ni un any que Àlex Rigola va deixar la direcció del Lliure, que ja hi torna. I ho fa, en certa manera, amb el que era abans, amb el Shakespeare de les tragèdies romanes, Coriolà, que tanca el cercle obert amb Titus andrònic i Juli César. No cal dir que Rigola, d’esperit revoltat, presenta batalla.

Què és Coriolà?És una obra que parla sobre com ha estat distribuït el poder i el nostre Coriolà parla, sobretot, de la democràcia. Si mirem al nostre voltant, queda clar que la societat no està contenta amb la democràcia que tenim. Això no vol dir que no vulgui democràcia, sinó que les regles han de canviar. ICoriolà explica tot això?Aquesta obra va molt bé perquè es fa moltes preguntes. El mateix Coriolà, diu: ha de poder votar tothom? És una pregunta perillosa. Aquesta obra tanca la teva trilogia de tragèdies romanes.Són tres peces que comencen de la mateixa manera, amb l’arribada d’un general que torna a Roma aclamat després de triomfar al camp de batalla. Abans que s’acabi el tercer acte, tots tres personatges, o acabaran morts o desterrats. Això ens dóna el primer missatge

de Shakespeare: vigilem amb les situacions de poder perquè l’èxit no ha de portar com a conseqüència idees absolutistes. Coriolà és un militar.Els militars que pensen que el poble no pot votar ens queden molt lluny. Però bé: què volia dir un militar en l’època romana? Era una persona que portava tota la riquesa a Roma. Era el poder econòmic. Per això, els ciutadans estaven tan contents amb els militars. Avui podem mirar què ha passat a Itàlia. Coriolà és un tecnòcrata?Anem cap a aquí, però sense voler definir cap personatge. Sembla que t’agraden els dolentots de Shakespeare.El primer que m’atrau és Shakespeare, més que els seus personatges... M’interessa molt la capacitat de reflexió que ofereix Shakespeare a través dels textos. M’interessa la quanitat de subtemes que treu constantment. I a Coriolà un dels subtemes és la lleialtat.Al final, quan la mare demana que perdonin Coriolà, també li està demanant que la perdoni a ella, perquè no ha estat a l’altura.Aleshores, el teu Coriolà no és un dolentot?

No crec en els dolents. No m’interessen gens, teatralment. M’agrada defensar totes les posicions. Tots els personatges, aquí, tenen coses dolentes.Alguns crítics han dit que Coriolà és la millor obra de Shakespeare...Coriolà és un personatge tràgic, un personatge que t’evoca la por i la pena alhora. Per això m’agrada. En

el fons, les seves intencions són molt bones. Ho dóna tot pel poble. Es juga la vida, porta els diners, no vol els calers, no té cap afany de poder. Ell, que estima tant el poble, maltracta el poble amb la intenció de voler el seu bé.

CORIOLÀ

Teatre Lliure: Montjuïc

Del 8 de març al 15 d’abril

Rigola va dirigir el Teatre Lliure del 2003 al 2011.

“No m’interessen els dolents, gens”Àlex Rigola torna al Lliure per vestir el ‘Coriolà’ de Shakespeare de tecnòcrata. L’Andreu Gomila hi parla

Manel Barceló es posa en la pell de Ricard III i entona “a l’hivern de la nostra dissort es fa estiu gloriós sota el sol de York”. Abandona el posat del malvat simpàtic i es converteix en els Macbeth. Després és Hamlet, paradigma de la virtut per a alguns i un malvat de William Shakespeare per al dramaturg Steven Berkoff. El 1998 l’anglès va escriure un monòleg per revisitar els personatges predilectes de Shakespeare, a la seva i sense la pressió d’una gran producció. Iago, Shylock, Oberó i Coriolà també són protagonistes

d’aquesta conferència que reviu l’essència dels personatges i analitza el ‘desfici’ dels actors per interpretar-los. “Els dolents són un joc prohibit –defensa Barceló– i els actors tenim impunitat, podem interpretar personatges sinistres i guanyar premis”.

El plantejament de Berkoff és irònic i destraler amb respecte absolut pel clàssic anglès. Per a l’actor no és un text fàcil: “Els personatges han de ser diferents, reconeixibles, no s’han de recitar i s’ha de veure el personatge que proposes”. Barceló juga amb un

cert avantatge després del monòleg Shylock (2000) i altres Shakespeare. Els dolents és un one man show que prescindeix dels artificis i Ramon Simó, director del muntatge estrenat a Temporada Alta, s’hi ha mantingut fidel. Per a Barceló, “només cal un actor que domini el gest i la paraula, un text que creï complicitat i el déu Shakespeare donant voltes per l’escenari” . –Eugènia Sendra

ELS DOLENTS

Sala Muntaner

Del 7 de març al 8 d’abril

Els dolents (Shakespeare’s Villains)

Barceló és el més dolent...

IVÁN

MO

REN

O

DAV

ID R

UAN

O

Time Out - 2 març 2012

Agencia Catalana de Notícies

Última Hora

Societat

Economia

Política

Cultura

Comunicació

AgriculturaParaulesParaules

Data (dd.mm.aaaa)Data (dd.mm.aaaa)

Envia la consulta

1/10

Tarragona es queda sense el concurs de focs ni festival de dixieland 09:47 22.02.2012

Mas destaca un "renaixement" de la Formació Professional a Catalunya i en destaca "la seva funció social"22:46 21.02.2012

Pep Guardiola mostra el seu suport a Òmnium Cultural fent-ne socis els seus tres fills21:54 21.02.2012

Una Rua de l'Extermini seguida per mitjans d'arreu del món marca el punt més àlgid del Carnaval de Sitges21:31 21.02.2012

Pérez Treviño: "No és una qüestió de mal ús de fons públics, sinó de criteri a l'hora de valorar qui cobria les despeses"20:04 21.02.2012

Ponts reparteix unes 10.000 racions del seu popular Ranxo, 2.000 més que l'any passat19:04 21.02.2012

Ponts reparteix unes 10.000 racions del seu popular Ranxo, 2.000 més que l'any passat18:23 21.02.2012

El Govern signa un conveni amb Òmnium Cultural per 1,43 MEUR16:15 21.02.2012

L'exdirector de l'Espai ZER01 d'Olot alerta que es pot convertir en una sala d'exposicions similar a la d'un centre cívic16:11 21.02.2012

Jaume Sobrequés serà el nou director del Centre Història Contemporània de Catalunya15:56 21.02.2012

Àlex Rigola tanca amb 'Coriolà' la seva "trilogia del poder" de William Shakespeare13:29 21.02.2012

Barcelona (ACN).- Àlex Rigola dirigeix 'Coriolà', de William Shakespeare, en una coproducció del Teatre Lliure, El Canal i el Teatre de l'Archipel. El seu seu 'retorn' a la casa que va dirigir durant set anys pren la forma contemporània d'un clàssic universal on la reflexió sobre els límits de la democràcia i el dubte al voltant de "la capacitat del poble per prendre les decisions adequades", són al centre d'una adaptació lliure de Shakespeare. Joan Carreras n'és l'impetuós militar protagonista i Mercè Arànega, la seva mare. Amb aquesta obra Rigola tanca la seva "trilogia shakespeariana sobre el poder" -juntament amb Titus Andrònic i Juli Cèsar- motivada per la inquietud sobre "quina democràcia volem".

1/3

Dimecres 22.02.12

ACNInformació

Pàgina 1 de 4Àlex Rigola tanca amb 'Coriolà' la seva "trilogia del poder" de William Shakespeare...

22/02/2012http://www.vilaweb.cat/acn/cultura/3987008/20120221/alex-rigola-tanca-coriola-trilo...

9 M'agrada 0

Rigola utiliza 'Coriolà' para reflexionar sobre el desgaste de la democraciaLa puesta en escena de la obra de William Shakespeare le sirve al dramaturgo para hablar de la actualidad

Barcelona, 21 feb (EFE).- La puesta en escena de la obra de William Shakespeare Coriolanus

ofrece al espectador del siglo XXI la oportunidad de reflexionar sobre el desgaste del sistema

democrático, según ha dicho hoy Àlex Rigola, que el próximo jueves estrena su versión de este

clásico en el Teatre de Salt (Girona).

"Es importante llevar al escenario esta obra de Shakespeare en los tiempos que corren" porque

conecta con temas tan actuales como "el agotamiento de la democracia", ha asegurado el

director, que ha montado la obra en catalán con el título de Coriolà.

El aumento de la abstención, el alto porcentaje de votos nulos o en blanco, las críticas que

lanzan en la red grupos como Democracia Real Ya o "hechos insólitos" como que "Europa

decida que los votantes italianos no saben lo que les conviene y retiren a (Silvio) Berlusconi del

poder", demuestran que nuestra sociedad "está cansada de la democracia", según Rigola.

"Un hecho muy peligroso", según el director teatral, que cree necesaria una reflexión como la

que incita Coriolà.

Para favorecerla, Rigola ha vertido "una mirada contemporánea" sobre Shakespeare, ha

prescindido de las escenas de acción y se ha centrado en el debate político presente en el

texto.

Todo ello "sin abandonar el verso" propio de las obras de Shakespeare, aunque "bajando el

tono épico" para conseguir "aunar la respiración de la calle con el lenguaje elevado" del gran

dramaturgo inglés.

Caius Marcius Coriolanus es el personaje principal de esta obra, que narra las aventuras de un

general del ejército romano que es nombrado cónsul por sus éxitos en la batalla en contra de la

voluntad de los tribunos.

Este desacuerdo mueve a los tribunos a abrir un debate con los patricios y a impulsar una

revuelta contra Coriolanus que culminará con su destierro.

Para vengarse, Coriolanus se va al pueblo enemigo y encabeza su ejército con el objetivo de

atacar Roma.

"Coriolà es un militar que ama a su pueblo pero cree que la gente no debe votar", ha señalado

Rigola, que cree que este personaje da pie a plantearse la validez de un sistema que da el voto

a personas manipulables.

Rigola subscribe las palabras que ha escrito José Luis Sampedro para el programa de mano, en

las que asegura que los ciudadanos "no estamos, en general, educados para pensar ni para

tener pensamiento crítico".

"A los gobernantes no les interesan ciudadanos con pensamiento crítico", según Rigola, que

cree que esta es la razón por la que los presupuestos en cultura se estén reduciendo "hasta

niveles increíbles".

El director del centro de artes escénicas de Salt y Girona, El Canal, Salvador Sunyer, ha

corroborado estas palabras y ha calificado de "indignante" que "algunos piensen" que en cultura

se gasta demasiado.

"Esta obra es buena muestra de lo mucho que se hace con los bajos presupuestos de que

disponen los teatro públicos", según Sunyer, que ha recordado que se trata de una

coproducción del Teatre de Salt, que el próximo jueves acogerá el estreno, y el Teatre Lliure, a

donde la obra llegará el 8 de marzo.

"La última vez que se montó esta obra en Barcelona se hizo con 24 actores, nosotros tenemos

ocho actores", ha añadido Rigola, que cuenta con Joan Carreras en el papel de Coriolà y con

Mercè Aràgena en el de su madre.

Escenarios| 21/02/2012 - 16:12h

0 171 visitas Notificar error Tengo más Información

0

1

2

3

4

5

Àlex Rigola Roser Vilallonga

Publicidad

Publicidad

LO MÁS

LO MÁS VISTO

La subida del IRPF recortará sueldos en casi 20 euros de media a partir de febrero 49483 visitas

Sra. Rius: "Ir a una casa de citas no supone una infidelidad" 40216 visitas

"No diga: 'Soy rico, quiéreme'; diga: 'Te haré rica', y le querrán" 34383 visitas

Muere el primer hombre en recibir un corazón artificial en Catalunya 28890 visitas

El CSKA Moscú - Real Madrid, en directo 25563 visitas

LO MÁS COMENTADO

Ir a Lo más

Ebooks de Vanguardia Música Los Miserables Cine Oscar Libros Escenarios La Vanguardia en català

Escenarios

Portada Internacional Política Economía Sucesos Opinión Deportes Vida Tecnología Cultura Gente Ocio Participación Hemeroteca Servicios

Miércoles, 22 de febrero 2012

EscenariosTemas Al minuto Lo más La Vanguardia TV Fotos GráficosLocal

Acceso y suscripciónWebs del Grupo Clasificados Quiero suscribirme al diario LV Papel

Pàgina 1 de 14Rigola utiliza 'Coriolà' para reflexionar sobre el desgaste de la democracia

22/02/2012http://www.lavanguardia.com/escenarios/20120221/54258149197/rigola-coriola-desg...

Palabras relacionadas: alex rigola vuelve teatre lliure version libre coriola shakespeare

Àlex Rigola vuelve al Teatre Lliure con una versión libre del 'Coriolà' de Shakespeare

AGENCIAS - BARCELONA - 21-02-2012

El director teatral Àlex Rigola vuelve al Teatre Lliure de Barcelona --que dirigió hasta la llegada de Lluís Pasqual-- con una adaptación libre de la tragedia 'Coriolà' de William Shakespeare coproducida por el Teatre Lliure y el Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt.

El director teatral Àlex Rigola vuelve al Teatre Lliure de Barcelona -que dirigió hasta la llegada de Lluís Pasqual- con una adaptación libre de la tragedia 'Coriolà' de William Shakespeare coproducida por el Teatre Lliure y el Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt.

'Coriolà', que se podrá ver en el teatro de Salt (Girona) del 23 al 26 de febrero y en Teatre Lliure de Montjuic del 8 de marzo al 15 de abril, explica la historia de Cayo Marcio Coriolano, general del ejército romano que es nombrado cónsul debido a sus heridas de guerra en contra de la voluntad de los tribunos de Roma y del pueblo.

El desacuerdo mueve a los tribunos a abrir un debate con los patricios sobre la lealtad de Coriolano e instigan una revuelta que culmina con el destierro del general.

Para vengarse, Coriolano huye al pueblo enemigo y encabeza su ejército para atacar Roma, pero a las puertas de Roma su madreconsigue que se retire y vuelva al pueblo que lo ha acogido, donde es asesinado.

La obra estará protagonizada por Mercè Arànega, Aina Calpe, Joan Carreras, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig 'Kai', Santi Ricart yMarc Rodríguez.

Pàgina 1 de 1LR | Noticia | Àlex Rigola vuelve al Teatre Lliure con una versión libre del 'Coriolà'...

22/02/2012http://www.laregion.es/noticia/197955/alex/rigola/vuelve/teatre/lliure/version/libre/co...

Registra't /Log in

NOTÍCIES

Teatralnet és una revista independent fundada l'any 1997 controlada per l'Associació per a la difusió de les Arts Escèniques (ADAE)

CONTACTA amb redacció | consultes | suggeriments | QUI SOM

Avís legal | COL·LABORADORS © Associació per a la difusió de les Arts Escèniques. 1997-2010

Rigola qüestiona més que mai la democràcia a través de 'Coriolà'M'agrada Sigues el primer dels teus amics a qui li agrada.

Publicat per Christian Machío. (Teatralnet) 21/02/2012

Fa poc més d'un any un sondeig indicava que si Belén Esteban es presentés a les eleccions generals, obtindria representació parlamentària per damunt de partits com Izquierda Unida o Esquerra Republicana de Catalunya. "Qui ha de decidir el futur de tots nosaltres? Qualsevol persona pot votar?", es pregunta Àlex Rigola a punt d'estrenar una nova versió de Coriolàal Teatre de Salt que arribarà al Teatre Lliure a partir del 8 de març.

El director només recull la pregunta que Shakespeare deixa a l'aire, sense resposta, en un context de senadors, qüestors i pretors que gaudien d'un estat del benestar sense gairebé haver de pagar impostos ja que els saquejos de les batalles així ho

permetien. I aquí apareix el general Coriolà, interpretat per Joan Carreras, capaç de posar en dubte el sistema democràtic sense deixar de pensar en el bé del poble. "Té una integritat tan absoluta que acaba sent una integritat dictatorial", diu Carreras.

"La figura d'un general ens queda allunyada" – reconeix Rigola- "però el cas recent d'Itàlia, per exemple, ja ens resulta més proper". I és que Il Cavaliere Berlusconi no només va ser escollit pel poble, sinó que va ser reelegit per governar un país on els mitjans de comunicació sota el seu poder s'encarregaven de disfressar la realitat econòmica a tot el poble italià i fins i tot a la mateixa Unió Europea. "Entre Europa i el propi país decideixen que durant dos anys el poble no podrà escollir. A l'Imperi Romà tenien un militar i ara tenim un tecnòcrata", apunta tot lamentant que davant d'aquesta situació el poble calla, fastigejat i esgotat.

Mercè Arànega, que torna a treballar amb Rigola després de Les Variacions Goldberg i Largo viaje hacia la noche, interpreta a Volúmnia, mare i instructora de Coriolà. Una dona permanentment present en l'absència que compta amb una de les escenes preferides del director, una escena que "gairebé no té res a veure amb la resta de l'espectacle", ja que requeix una intimitat que no existeix a la resta del text: "És el moment on prega a Coriolà que no es revengi del poble i al mateix temps demana un perdó per no haver-se comportat com una bona mare", apunta Rigola. L'atriu remata: "Si a la guerra és honorable ser el que no ets, per què no fer-ho també en la política? Qui fa això s'hauria d'avergonyir de fer-ho, i demanar perdó per haver-ho fet".

Aina Calpe, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig "Kai", Santi Ricart i Marc Rodríguez completen el repartiment d'una posada en escena on, amb un ambient gèlid d'oficina, els personatges s'enfronten al públic asseguts en unes cadires: "La reducció del text, traduït per Joan Sallent, va molt a la síntesi. El que més m'interessa és el moment del debat, he retallat totes les batalles. I per fer això només necessitem unes cadires i estar enfrontats als públic", explica Rigola.

La síntesi arriba també a l'aposta estètica de la posada en escena, propera a les intal•lacions de Martin Creep i als mítics cartells lluminosos dels casinos de Las Vegas, on enlloc de, per exemple, Casino Rivoli podrem llegir la paraula democràcia. I al número d'actors, ja que si la darrera versió que es va poder veure de Coriolà, protagonitzada per Lluís Homar a la Sala Gran del Nacional comptava amb un total de 25 actors, aquí només hi apareixen vuit, amb algun que altre personatge eliminat però amb el text recol•locat. Rigola reconeix que a més de ser una qüestió pràctica (una gira amb 25 actors seria inviable) respón al criteri de despesa d'una producció pública a càrrec del CANAL de Salt-Girona i del Teatre Lliure.

Sobre tot l'afer de les retellades culturals, Rigola reconeix que a diferència de quan era director artístic del Lliure, ara dorm més tranquil perquè ell només ha de pensar en la vessant més artística dels seus espectacles. Però ha aprofitat per reclamar un cert criteri a l'hora d'aplicar la tissora en cultura: "El que és important és que ens diguin d'una vegada quin percentatge estan disposats a invertir en cultura. No hauria de costar tant. També volem saber si hi haurà més retallades. Perquè sinó no hi ha cap tipus de camí".

ESPECTADORS PROFESSIONALS

Pàgina 1 de 2Teatralnet Notícies: Rigola qüestiona més que mai la democràcia a través de 'Coriolà'

27/02/2012http://www.teatral.net/ca/noticies/fitxa_noticies/12516

Detalles Categoría: Estrenos 20Feb2012Escrito por Artezblai

< Previo Siguiente >

Àlex Rigola cierra su trilogía sobre los caudillos romanos con el estreno de 'Coriolà'

El director Àlex Rigola regresa a Shakespeare para

conpletar su trilogía sobre los caudillos romanos,

con el estreno de 'Coriolà', que tendrá lugar del 23

al 26 de febrero en el Canal-Centre d'Arts

Escèniques de Salt, donde es residente. La obra,

que en marzo se podrá ver en el Teatre Lliure,

cuenta con la participación de los intérpretes

Mercè Aránega, Aina Calpe, Joan Carreras, Oriol

Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig "Kai", Santi Ricart

y Marc Rodríguez.

Cayos Marcio Coriolano, general del ejército

romano, es nombrado cónsul por sus heridas de

guerra, en contra de la voluntad de los tribunos y

ante una dudosa participación del pueblo. Este

desacuerdo mueve a los tribunos a abrir un debate con los patricios cuestionando la lealtad de Coriolano, y empuja una

revuelta en su contra que culmina en su destierro. Para vengarse, Coriolano se macha al pueblo enemigo y lidera su ejército

para atacar Roma. A las puertas de la ciudad, su madre es la única que consigue hacer que se retire. Pero tras regresar a la

ciudad que lo acoge es asesinado.

Para explicar su nueva propuesta, Rigola nos remite a palabras de José Luis Sampedro (publicadas en una entrevista el

pasado 14 de mayo: "No hay democracia en España ni fuera de España. La gente está loca? No, la gente está manipulada.

La opinión pública no es la opinión pública. La opinión pública no es el resultado del pensamiento reflexivo de la gente. Y esto

pasa por dos razones. La primera es porque no estamos, en general, educados para pensar. Para tener pensamiento crítico.

Ante las elecciones, la gente no razona. No piensa. No hace un estudio, un análisis. Se escoge sobre todo por razones

viscerales. Por las características del que habla. Por la voz que tiene. Por las mentiras que explica y que se aceptan. La

segunda razón es porque el poder existente, que hoy es el poder económico, domina los medios de información. E inculca a

la gente las ideas por los medios de información. La gente, hoy, juzga sobre todo por el que ve a la televisión. Y vota según el

que ve y el que dicen a televisión. Y no piensa en absoluto en el que le ocultan. De forma que en parte no se nos está

formando para ser verdaderos ciudadanos conscientes. Y en parte no se nos educa sino que se nos condiciona para

manipular y crear opinión. El que denominan opinión pública es una opinión mediática creada por la educación y los medios.

Nada más. Comunicarse es indispensable. Hay que unirse. Actuar de acuerdo es indispensable. Cada uno, solo, no es nada."

0 3 EnviarMe gusta Sé el primero de tus amigos al que le gusta esto.

Plug-in social de Facebook

ComentarPublicar como Bitò Produccions (Cambiar)

Añade un comentario...

Publicar en Facebook

publicada en 20/02/2012, 13:47 por artezblai

publicada en 18/02/2012, 11:09 por artezblai

publicada en 17/02/2012, 13:47 por artezblai

publicada en 20/02/2012, 08:51 por Nieves Mateo

publicada en 20/02/2012, 13:19 por artezblai

LO MÁS LEÍDO DE LA SEMANA

FETEN hace de Gijón la capital de las Artes

Escénicas para niños y niñas

El periódico Diagonal abre la convocatoria

para su III Noche Golfa

El Teatro de la Abadía organiza una mesa

redonda en torno al ciberacoso

El espacio de las Enseñanzas Artísticas

Julio Manrique estrena 'Incendis' de Wajdi

Mouawad en el Teatre Romea

Catorce espectáculos optan al Premio Max

Revelación

publicada en 15/02/2012, 10:36 por brelano

publicada en 13/02/2012, 10:34 por artezblai

publicada en 30/01/2012, 14:27 por artezblai

publicada en 27/01/2012, 16:15 por Vanesa Sotelo

publicada en 23/01/2012, 10:59 por artezblai

publicada en 02/01/2012, 12:19 por artezblai

ARTÍCULOS RELACIONADOS

Carlos Be: "Exhumación persigue el alma

común que comparten la realidad y la...

Workgroup Teatro estrena 'Romeo y Julieta'

en la Sala Mirador

Yago, The Blackwater, un monólogo sobre

Shakespeare en el Teatro Espada de...

El castigo

Lluís Paqual estrena 'Quitt' de Peter Handke

Les Ballets de Monte-Carlo inauguran el año

en los Teatros del Canal

ARTEZ-REVISTA DE LAS ARTES ESCÉNICAS

ARTEZ-Revista de las Artes Escénicas

nº178 - febrero 2012

Suscríbete a ARTEZ

PORTADA AL DÍA OPINIÓN TELÓN DE FONDO AGENDA EL APUNTADOR TU ESPACIO CONTACTO

Last update 05:46:24 PM02 23 2012 Buscar...

Pàgina 1 de 3Àlex Rigola cierra su trilogía sobre los caudillos romanos con el estreno de 'Coriolà'...

23/02/2012http://www.artezblai.com/artezblai/alex-rigola-cierra-su-trilogia-sobre-los-caudillos-r...

Anuncia't a partir de 2,5 € al dia a Girona

Girona

EL PUNT AVUI EL 9 ESPORTIU PRESÈNCIA SORTIM L'ECONÒMIC EL QUIOSC EL PUNT HABITATGE CLUB DEL SUBSCRIPTOR Recorda'mUsuari... Entra

Dijous, 23 de febrer del 2012 Anar a l'edició local

INICI AGENDA I CINEMA SERVEIS CANALS PARTICIPACIÓ REGISTRE BLOGS PRESÈNCIA SORTIM VÍDEOS Cercar...

Portada Territori Societat Punt divers Política Economia Cultura Comunicació Opinió Esports

Cultura

ÀLEX RIGOLA

“En l'art, si no hi poses intensitat, no sobrevius”

Ja han passat alguns mesos des que Àlex Rigola ha deixat la direcció del Teatre Lliure, un repte que va assumir amb 33 anys. Ara diu que es dedica de ple a la seva carrera artística i el cap de setmana vinent estrenarà Coriolà al Teatre de Salt, el seu primer muntatge com a director resident del Centre d'Arts Escèniques de Salt i Girona, El Canal, amb el qual ja va fer un laboratori, amb resultats excel·lents.

Com recorda l'etapa al Lliure, ara que hi ha una certa distància?

A tot el que em dedico hi poso força intensitat. Vaig començar telecomunicacions. M'agradava, però hi havia de posar intensitat, i no hi estava disposat, en canvi sí que ho estava en el camp de les arts escèniques. Si no poses intensitat en tot el que sigui a l'entorn de la cultura i l'art, difícilment aconseguiràs sobreviure. Aquesta intensitat fa que em dediqui al que faig actualment, i això evita que visqui de la nostàlgia, perquè tinc la Biennal de Venècia i els meus espectacles. Només sóc nostàlgic d'una cosa, la contínua pèrdua d'innocència que observo en el jovent.

Quina valoració fa de la primera experiència a la Biennal de Venècia?

La Biennal és un festival molt petit, amb un pressupost per sota del de Temporada Alta o el Grec, però amb molt de nom. Venècia, tot i tenir només 50.000 habitants, té dues universitats i és un lloc ideal per a la formació, que és cap on ens encaminem. Jo no volia fer un festival només perquè el venecià veiés teatre, sinó perquè pogués fer alguna cosa més. Vull que es converteixi en un referent en el món de la formació teatral, perquè no hi ha cap lloc al món especialitzat en això. L'experiència de Venècia el primer any ha barrejatformació amb exhibició.

Com ho articula això?

Per a mi és com una àgora, un lloc de debat al voltant de les arts escèniques. Això es fa creant laboratoris,experimentant, provant i fent possible que els participants en laboratoris puguin veure grans espectacles. Això provoca un debat continu sobre allò que veus, parles amb figures internacionals, debats sobre estètica, sobre posicions artístics, com ara la condició dels teatres com a cases d'art. Han de ser un espai d'art o d'idees? Això condiciona la programació, i aquesta, la relació amb la ciutat que l'acull, i et marca el tipus de públic. M'agradaria, i és el meu projecte, aconseguir implicar la Biennal de dansa i música en la consecució del'objectiu.

No s'hi posa pas per poc...

S'ha d'anar pas a pas; Itàlia és a Itàlia. Els creixements els farem a curt termini, de manera gradual, però jo,com a creador, haig d'apuntar cap a la lluna. Ja veurem després quin serà el camí que em deixin recórrer, però el primer pas, la primera edició, ja és un fet. L'ambició és que les residències i la formació durin tot l'any, no només mentre duri la Biennal.

És un regal poder fer residència en un centre?

En aquests moments estic abocat a la meva carrera artística. Si un centre d'arts escèniques, en aquest cas El Canal, t'acull com a artista, no pots demanar més. He desconnectat molt a gust d'anteriors responsabilitats, i ara puc dedicar tot el temps a pensar en els projectes que faig. Ja no és només una qüestió de seguretateconòmica, sinó que hi ha una gent que creu en tu, amb qui per la seva manera de fer estàs a gust, que et donen espai i no has de pensar en res més que en el fet artístic. Tothom ho voldria, això, i crec que com a mínim tots els centres d'arts escèniques haurien de tenir un resident.

Parlem una mica de Coriolà. Què és el que l'atrau de la peça?

Acostumen a situar-la dins la trilogia romana, en què també hi ha Titus Andrònic i Juli Cèsar [ja les ha posat en escena], i les peces comencen igual: un general arriba de la batalla i, en un tres i no res, es posa el poble en

« Enrere

ENVIAR UN COMENTARI

19/02/12 02:00 - GIRONA - DANI CHICANO

Els centres d'arts escèniques haurien de tenir

tots un director resident

Els obstacles provoquen la reflexió i el debat,

que amb l'èxit s'anul·la

0Tweet 0Recomana-ho

Àlex Rigola, a Girona Foto: JOAN SABATER.

1

Canvi de municipi

Publicitat

Enquesta

Cinema a Girona

Llista municipis

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Municipi... Anar-hi

Darrers municipis visitats:� Girona� Barcelona� Fornells de la Selva

Ofertes de treball a Girona

CAP DE VENDES GIRONATOTSHIVAL, SL22/02/12 16:54 - GIRONA

ASESOR DE PUBLICIDAD (GIRONA)SIGLHOGAR XXI21/02/12 09:05 - GIRONA

+ Més feines

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Anuncia't a Gironaa partir de 2,5 € al dia Clica aquí

Ha de ser suficient entregar l’habitatge per saldar l’hipoteca?

Sí, en tots els casos

Sí, si els propietaris estan a l’atur

Sí, si els ingressos de la família són baixos

No, encarirà els crèdits hipotecaris

No, els contractes s’han de complir

Vota Resultats

Pàgina 1 de 3El Punt Avui - Notícia: “En l'art, si no hi poses intensitat, no sobrevius”

23/02/2012http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/508878-en-lart-si-no-hi-...

contra. Això explica com en són de perillosos l'èxit i el poder, que et duen a acabar pensant que les teves idees són les idees i que els teus pensament són els bons. Com si l'èxit comportés falta de reflexió, i sembla que és veritat! Els obstacles o les equivocacions provoquen la reflexió i el debat, que s'anul·la en cas d'èxit. El cas de Coriolà, en aquest sentit, és el més extrem.

Quins són els pròxims projectes amb El Canal?

No em pertoca detallar-los. En tot cas, amb en Salvador Sunyer tenim molts camps oberts i ho estem debatent. Hi ha projectes que, a causa de la conjuntura, hauran de ser aparcats, i n'hi ha d'altres que no. Ellaboratori que vam fer d'Argelers és una mostra del que pot fer El Canal per mi i jo per El Canal i el territori. És un lloc d'experimentació en què joves artistes en fase de desenvolupament treballen amb algú amb experiència, i aquest pot experimentar amb vista a altres posades en escena. Voldria seguir en aquesta línia.

Quin tipus de teatre li agrada?

El teatre, per mi, ha de servir per conèixer una mica més l'ésser humà, per fer-te preguntes sobre ell, però no per voler saber moltes coses, sinó per conèixer-nos a nosaltres mateixos i acabar mirant de ser una mica millors. M'agrada el teatre que acciona en el nostre cap aquells mecanismes que tenen relació amb el bagatge vital, amb l'experiència, que provoquen rebots i paral·lelismes i inciten a la reflexió. Però no només sobre el camí del racionalisme ni només amb el text. També un moviment d'un ballarí pot activar aquests mecanismes. Dependrà de la teva capacitat d'acceptació que frueixis més d'una cosa o d'una altra.

Què és per a vostè el fracàs a l'hora de dirigir?

Començo a acumular un bagatge, no d'èxit, sinó de fracassos. De coses que han pogut ser èxits de crítica i públic, però per a mi, autèntics fracassos perquè no m'han aportat res. La dedicació a una obra no són només els dos mesos que assages. La feina te l'emportes a casa, hi convius, i un espectacle et deixa esgotat. Quan veus que no has evolucionat, que t'has estancat, és un fracàs. El més important en aquesta feina és com jugaramb la tensió contínua entre el que el públic demana i l'intent d'anar una mica més enllà. No pots prescindir del públic, no vull fer un espectacle per al teatre buit ni tampoc elaborar-lo pensant en l'esclavatge de l'èxit de la sala. És pervers!

Quina és la seva posició quant a les retallades en cultura?

No hi ha una posició comuna sobre com s'han de fer les coses; per tant, faré afirmacions només meves. És un error treure un cartell contra les retallades. Aquí tothom retalla de totes bandes. No som diferents. El missatge que es dóna és erroni, perquè l'arrel del problema és decidir quin percentatge del pressupost volem dedicar aCultura, no quina quantitat. Si no entenem que la cultura forma part de la nostra formació, juntament amb l'escola, la universitat i el bagatge vital, no anem bé. Hem d'aprendre a funcionar d'una altra manera i és important decidir quant volem dedicar a la cultura, perquè cal saber què volem com a país i, si no ho fem, es retallarà cada vegada més. Al Lliure es va obrir un debat, i no me'n vaig acabar de sortir, sobre el continent i el contingut. Sempre he sentit que d'estructura no en puc retallar més, i es treu contingut. Al final tindrem una olla de 100 litres per a només 1 litre de combustible. Cal que hi hagi correspondència, i quan es redueix s'ha d'abaixar tot; no pot ser que sempre ho pagui la creació, la proporció ha de ser correcta.

Ha detectat un cert creixement en la dramatúrgia catalana?

Benvingut sigui! Perquè no és que ara estigui bé, és que abans estava molt fotuda, arraconada i, en aquest sentit, sobretot la Sala Beckett i el Teatre Nacional de Catalunya han fet força feina. És magnífic quan veus, per exemple, que un text de Guillem Clua s'estrena fora del país i ho fa de manera orgànica, per mèrits artístics, no de manera artificial, amb tot el suport econòmic del món perquè hi ha una comunitat autònoma al darrere com ha passat en ocasions, en què ha pagat molts diners per ocupar sales emblemàtiques.

És al nivell del que es fa en altres països?

Per proporció de nombre d'habitants no està gens malament. El nostre país té un nivell d'autoria important i si coneixes els textos que seleccionen agents com ara la Schaubühne i el Royal Court, que són els millors en aquest àmbit de descobrir nous dramaturgs, veus que hi ha textos catalans que no tenen res a envejar. Ara bé, això no és Catalunya contra el món.

Darrera actualització ( Diumenge, 19 de febrer del 2012 02:00 )

Publicat a

El Punt Avui. Edició Nacional 19-02-2012 Pàgina 42

DESAR AQUESTA PÀGINA A:

COMENTARIS

Escriure un comentari

Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.

Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.

Més llegides

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter

Quina pel·licula vols veure?A quina sala de cinema vols anar?

DICCIONARIS Consulteu aquí els diccionaris

Entitats en el punt de mira

El PP intenta relligar CiU

Adelson ven que Eurovegas té el sí del govern espanyol

València escenifica la unió contra la violència policial

Límits als desnonaments

El govern garanteix metro i bus per als 2 milions de viatges

Doble o res

Paula Badosa, campiona de Catalunya júnior.

Vuit atletes a l'estatal de pista coberta.

El Campionat de Catalunya d'Hivern de natació aleví, a Banyoles.

23/02/12 02:00 BARCELONA.

23/02/12 02:00 BARCELONA.

23/02/12 02:00 BARCELONA.

23/02/12 02:00 VALÈNCIA.

23/02/12 02:00 MADRID.

23/02/12 02:00 BARCELONA.

23/02/12 02:00 VILADECANS.

23/02/12 00:00 CORNELLÀ.

23/02/12 00:00 GIRONA.

23/02/12 00:00 BANYOLES.

Tria idioma - Select language

Leo Geni Marc Xavier Joan

El Punt Avui al Facebook

A 4,515 persones els agrada El Punt Avui.

M'agrada

Complement social de Facebook

El Punt Avui a

+92

…cAfegeix als

Follow 17.3K followers

Pàgina 2 de 3El Punt Avui - Notícia: “En l'art, si no hi poses intensitat, no sobrevius”

23/02/2012http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/508878-en-lart-si-no-hi-...

| Cultura i Espectacles | 43EL PUNT AVUIDIMECRES, 15 DE FEBRER DEL 2012

El director d’escena ÀlexRigola, exdirector artísticdel Teatre Lliure, directorresident del Centre d’ArtsEscèniques El Canal deSalt i Girona, i director del’apartat teatral de la Bien-

nal de Venècia, oferiràavui (20 h) una xerradaoberta al públic a la biblio-teca Iu Bohigas de Salt, a laComa Cros, en què expli-carà com ha estat fins arael procés de creació delmuntatge Coriolà, unaadaptació de l’obra de Wi-lliam Shakespeare ques’estrenarà al Teatre deSalt –on tota aquesta set-mana i la que ve es fan elsdarrers assajos– els dies23, 24, 25 i 26 de febrer.

Àlex Rigola ha aplegat enel repartiment d’aquestaproducció, que és a càrrecd’El Canal i del Teatre Lliu-re –amb la col·laboraciódel Teatre de l’Arxipèlag–,Mercè Arànega, Joan Car-reras, Aina Calpe, OriolGuinart, Alícia Pérez, Jor-di Puig Kai, Santi Ricart iMarc Rodríguez. La xerra-da d’Àlex Rigola la presen-tarà Josep Domènech, di-rector del Teatre deSalt. ■

Àlex Rigola esventra ‘Coriolà’El director, residentd’El Canal, explica elprocés de creació delmuntatge

Dani ChicanoSALT

El director Àlex Rigola■ DAVID BORRAT/CLICKART!

“Whitney, quina pena mésgran”, va escriure Rosarioen el seu Twitter desprésde conèixer la mort de lacantant nord-americana.Curiosament, la petita delclan Flores acaba de col·la-borar amb Narada Mi-chael Walden, productord’alguns dels grans èxitsde Whitney Houston–How will I now, I wannadance with somebody, Soemotional...– en una revi-sió d’un clàssic primerencdels Beatles, que ha estatrebatejat com Gipsy fun-ky love me do. “Durant lagravació, Michael em vadir que estava molt pre-ocupat per Whitney”, diuRosario. Tenia motius perestar-ho.

Rosario farà aquest capde setmana una doble pa-rada a Catalunya: diven-dres actuarà a la sala sim-fònica de l’Auditori de Gi-rona (21 h; 25, 35 i 40 eu-ros), i l’endemà, al Palaude la Música Catalana, deBarcelona, dins del festi-val flamenc De Cajón! “Elmeu Palau”, com diu ella,on els seus incondicionalsja han omplert la platea iqueden poques entradesdisponibles, entre 21 i 52euros. “L’altre dia intenta-va recordar quantes vega-

des he actuat al Palau de laMúsica. Crec que vuit onou. Les seves muses es-tan tan vives! La veritat ésque jo treballo molt a Cata-lunya i aquí tinc un públicque, Déu meu, és per tren-car-se la camisa!”

Tornem un moment alseu Twitter, on en les últi-mes setmanes ha fet públi-ca també la seva emociómentre escoltava el duetde Tony Bennet i Amy Wi-nehouse i recordava, pocdesprés, el músic argentíLuis Alberto Spinetta, unaaltra baixa recent en l’uni-vers musical. “Crec que elsmés bons se’n van abans,perquè són més de daltque no de baix. I ser famósté moltes coses bones, pe-rò quan passes per mo-ments dolents, pot arribara ser molt dur.”

Adaptar-se als tempsA Girona i Barcelona, Ro-sario actuarà amb Fernan-do Illán, baix i directormusical; Josete, guitarraespanyola; Diego Illán, ba-teria; Ramón González ElLeón, percussió; DayanAbad, guitarra elèctrica, iMaite Pizarro, cors. Unagran banda. “Sí, però joabans portava catorzemúsics. Ara no puc fer-ho,m’haig d’adaptar aaquests temps tan durs.En tot cas, jo no vull parar:la meva vida és cantar i ba-llar, i vull fer-ho fins quetingui almenys l’edat deMick Jagger. Moriré ambles botes posades.”

Després dels concertscatalans i d’omplir el tea-tre Lope de Vega de Sevi-lla, Rosario continuarà lagira per Veneçuela, l’Equa-dor i Argentina, tornarà al’Estat espanyol, i tot se-guit travessarà un copmés l’Atlàntic per anar aMiami, Panamà, etcètera,on segur que la seva novaversió del tema Mi son,amb Juan Luis Guerra, se-rà molt ben rebuda. ■

Rosario ploraper WhitneyXavier CastillónGIRONA

Presenta ‘Raskatriski’ divendres al’Auditori de Girona i dissabte al Palau

Rosario, l’estiu passat a Peralada ■ JOSEP AZNAR

Un dia el periodista XavierBosch (Barcelona, 1967)anava per la plaça Reial deBarcelona i se liva acostar un home afligitque el va reconèixer i li vafer una revelació. Anticoperari del Gran Teatredel Liceu, li va explicar queel dia de l’incendi estavatreballant al teatre i queles coses van anar d’unamanera molt diferent decom les presentava la ver-sió oficial dels fets. A par-tir d’aquí, Bosch entretei-xeix una novel·la, Homesd’honor (Proa), que plan-teja quins van ser els au-tèntics motius de l’incen-di del teatre, que es vaproduir el gener de l’any1984. “Crec que és un tes-timoni d’una alta credibi-litat”, afirma l’escriptor,que, tanmateix, no potidentificar el seu confi-dent perquè aquest “novolia identificar-se”.

En tot cas, a partir del’incendi, Bosch, moltaficionat a l’òpera, vaperdre la seva butacad’abonament i en la novaetapa del teatre, marcadaper l’eslògan El Liceu detots, ja no hi va trobar elseu lloc. Amb tot, conti-nua anant a algunes òpe-res durant la temporada.

Paral·lelament, Bosch

introdueix tota una tramaal voltant de la presènciade la màfia a Catalunya. Elprotagonista, Dani Santa-na, l’exdirector del diariCrònica (que ja apareixiaa Se sabrà tot), condueixara un programa d’entre-vistes i investigació que lipermet conèixer TuzzaTalese (en homenatge alperiodista nord-americàGay Talese i al personatgede Santuzza, de Cavalle-ria rusticana). Talese ésuna siciliana amenaçadade mort per la màfia italia-na que denuncia que Bar-celona és el “santuari” pera molts caps mafiosos, jasigui –creu Bosch– pel cli-ma similar a l’italià, ja si-gui perquè no hi ha caplluita contra la màfia.“Barcelona és un lloc idealper blanquejar diners i elsmafiosos compren disco-teques i restaurants, i vanfent els seus negocis senseproblemes.” Homes d’ho-nor, d’altra banda, és el tí-tol del best-seller que pre-senta Talese, on fa totauna sèrie de revelacions alvoltant de la Cosa Nostra.

El periodista també in-clou una tercera intriga alvoltant del pare de l’al-calde de Barcelona, con-siderat per tothom comun heroi, i que Santanadescobrirà que no ho haexplicat tot del seu exili.Com en les dues tramesanteriors, Bosch exhortael lector a tenir una acti-tud crítica: “No ens hemde creure sempre tot elsque ens expliquin.” ■

Màfia a laciutatXavier Boschqüestiona les causesde l’incendi del Liceua ‘Homes d’honor’

V. GaillardBARCELONA

Xavier Bosch ja ha venut 50.000 exemplars amb ‘Se sabràtot’, premi Sant Jordi 2009 ■ JOSEP LOSADA / ARXIU

| Cultura i Espectacles | 41EL PUNT AVUIDIJOUS, 16 DE FEBRER DEL 2012

“Aquesta conver-sa que tindremara és un error.”Tal qual. Primerafrase de la troba-da d’ahir amb eldirector d’escenaÀlex Rigola, a labiblioteca Iu Bohi-

gas, de Salt, organitzada per El Ca-nal, amb motiu de l’estrena, la set-mana que ve (del 23 al 26 de fe-brer), de l’espectacle Coriolà (Wi-lliam Shakespeare), que ell dirigeix,al Teatre de Salt. La frase, és clar,requereix explicació: “Si parlo, tren-co les expectatives o les possibili-tats que teniu de fer la vostra prò-pia interpretació d’allò que veureu.M’agrada deixar el territori obertper tal que el públic es defineixi enfunció del seu bagatge, tot i serconscient dels riscos que corro quehi hagi coses que no s’acabin d’en-tendre.” Malgrat que considerésque era un error, però, Rigola vaparlar força de Coriolà. Quin remei!Abans, va situar la producció en laseva trajectòria com a creador: “Es-tic travessant una etapa de madu-resa que, en sóc conscient, em potallunyar del públic, perquè tendeixoa la síntesi”, una etapa en quècompta amb el suport d’El Canal,que li permet “fer el què m’agrada”,amb dues línies preferents: la pri-mera, compartir coneixement i ofe-rir debat, i la segona, obrir la refle-xió sobre l’essència de l’art con-temporani i la incorporació de lesarts plàstiques a les escèniques.Les escenografies que reprodueixinla realitat no li diuen res, “és més in-teressant que els espais siguin ins-tal·lacions”, i de la mateixa maneraque intenta trobar les formes detreballar amb els actors per acostarel text a l’espectador, també experi-menta sobre com incorporar l’artcontemporani al teatre a través del’escenografia. A Coriolà hi incorpo-

ra un panell giratori amb la paraulademocràcia retolada.

Aquí es van iniciar les referènciesa Coriolà, i a l’etapa de síntesi, co-mençant pel text, que d’unes 3 ho-res de durada, ha estat reduït a pocmenys d’1 i mitja; una de les darre-res versions de Coriolà vista peraquests verals va ser dirigida perGeorges Lavaudant al TNC(2001/2002), amb 24 intèrprets, iRigola els ha reduït a 8, que fan 8personatges, i fins i tot ha intentat“sortir d’una certa èpica dels perso-natges de Shakespeare quan par-len”. Tot això són aspectes més omenys formals, i de seguida se’n vaintroduir algun altre de més interes-sant, com ara la necessitat d’actua-lització dels clàssics. “Els clàssicses poden considerar com a talsquan, passats els anys, parlen detemes que encara ara tenen vigèn-cia, com és el cas. Cal revisar-los, ide Shakespeare el més interessantés que no és un autor nostre, demanera que després d’un tempss’ha de traduir, i això provoca unaregeneració del llenguatge que ensl’apropa.” I surt a la palestra l’hu-manista José Luis Sampedro, la

connexió del text amb l’actualitat,que ve a dir que al poble ni se’l dei-xa triar ni se li ha ensenyat a fer-ho,per introduir la qüestió bàsica i ini-cial sobre la qual Rigola vol reflexio-nar amb aquest muntatge: “Qui poti qui no pot votar? Qui ho decideix,això? Qui té dret a marcar el nostrefutur amb el seu vot?” Qüestionsdifícils de respondre en veure com,fins fa poc, personatges sinistrescom Silvio Berlusconi o FranciscoCamps col·leccionaven majoriesfins fa quatre dies, o com, desprésde 12 anys d’assalt al poder, a latercera, l’electorat està prou desen-cantat com per deixar el país enmans d’un acòlit de Fraga, d’un per-sonatge mediocre com Mariano Ra-joy. “S’ha de refundar la democrà-cia. Vivim un moment perillós, enquè estem cansats, no tenim capa-citat de reacció, l’estem veient veniri ens l’hem menjat”, va dir Rigola,fent referència a la que ens ve al da-munt. La dictadura militar es con-verteix en dictadura econòmica. AItàlia, a Grècia, ja ha passat, ja elshan imposat tecnòcrates i econo-mistes que no ha triat el poble. Somels següents.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònica

Relat de l’error

Àlex Rigola, ahir, explicant-se, a la biblioteca de Salt ■ JOAN SABATER

DaniChicano

– – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Salt

El cinema Truffaut torna aservir d’aparador de totallò que sorgeix del prolíficpanorama audiovisual gi-roní, aquest vespre projec-tant els nous treballs d’al-guns dels curtmetratgis-

tes més rellevantsd’aquest moment.

En primer lloc, es podràveure Fundido a negro,un thriller romàntic de sè-rie B que combina zombis,música i amor, obra de Mi-quel Casals. A continuacióes projectarà Le llamare-mos Bobby, dirigit per Pa-co Cavero i protagonitzatper Pep Cruz i AntonioCastelo. Es tracta d’unanova i divertida comèdianegra d’aquest reconegut

il·lustrador i publicista(autor entre altres curtsde Yo y sus geranios) queen aquest cas gira al vol-tant de l’incident que alte-ra la vida d’un pare i un fillla relació entre els quals nopassa el millor moment undia que tornen de pescar.Aquest curt, prèviament,va ser elegit per clausurarl’últim Festival de Cinemade Sitges i va ser guanya-dor del premi al millor guióal darrer Festival de Cine

de Girona. I recentmentha estat seleccionat pelLatino Film Festival deSan Diego 2012.

Finalment, entre altrespeces, també es projectaràEl deute, de David Calla-han Ruiz, curtmetratgetarantinià guardonatamb el 3r premi en la dar-rera edició del Correcurtsde Cassà de la Selva.

La sessió començarà ales 20.30 h i l’entrada ésgratuïta. ■

Sessió de curts al TruffautS’hi presentaran elsnous treballs dePaco Cavero, MiquelCasals i David Ruiz

J. Camps LinnellGIRONA

Cartell del curt de PacoCavero.

la vora de la mar,dues cases fan unpoble.” Aquesta

sentència es repeteix i se-para les diverses escenesdel deliciós espectacle detitelles Randemar, de lacompanyia de Martí Doy.Doy és un dels millors dis-senyadors, constructors imanipuladors de titellesdel nostre país, a mésd’excel·lir en la creaciód’espectacles, àmbit enquè combina una gransensibilitat amb un magní-fic sentit de l’humor, enquè potencia la poèticapròpia i molt especial delgènere. Hi fa un ús moltimaginatiu dels objectes ihi aplica grans dosis desentit comú, tractant alsnens com el què són,nens, sense crits ni estri-dències, sense sobreac-tuacions, més aviat al con-trari, interpretant amb una

“A

tranquil·litat i un tempoque afavoreixen l’obra.

Randemar és un espec-tacle bellíssimament sen-zill, format per microhisto-rietes que passen en unpoblet de costa i que enspresenten l’entranyable itrapella iaia Tudis –els ti-telles són preciosos–, ca-paç de regar l’home mésbaixet del poble, en Peton,que de resultes de la mali-feta creix tant que li hande buscar una altra casa iacaba vivint al far. Tambéapareix en Miquelet, unnen pescador amb malaconsciència, que al final,però, es construirà unamoto amb allò que ha tretde l’aigua; el poeta del po-ble, el senyor Ramon, queacaba essent un llobarroenamorat de la bella sire-na, i una divertida famíliad’estrangers, una parellaamb una criatura, enTommy, que és la pell deBarrabàs. Martí Doy, moltexperimentat, posa imagi-nació en un bon especta-cle que té alguna reminis-cència de l’imaginari deRodari.

Vora de la mar

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticatitelles— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dani Chicano

RandemarCreació, construcció detitelles i interpretació: MartíDoy. Música: Lluís Petra.Sala La Planeta, 11 de febrer del2012.

La Sirena, un dels personatges de ‘Randemar’ ■ TONI POU

La Mostra Internacionalde Cinema d’Animació deCatalunya és el segon fes-tival que projecta les sevesmillors obres en el ciclemensual de projecció decurtmetratges En curt,que organitza el Museu delCinema. Les projeccionscomençaran a les 20 horesi l’entrada és lliure. ■

J.C.L.GIRONA

Projecció delscurts del’Animac

» Enviar una pregunta

Dimecres, 22 de febrer de 2012 a les 11:00h.

Àlex Rigola

Neix a Barcelona el 1969. Des del maig del 2010 és el director de la secció de teatre de la Biennal de Venècia i director resident a EL CANAL, Centre d?Arts Escèniques Salt/Girona. Ha estat director del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2011. Durant el període 2003-2010, els muntatges d?Àlex Rigola han girat per França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Espanya, Rússia, Bòsnia Hercegovina, Polònia, Romania, Xile, Veneçuela, Colòmbia, Taiwan i Austràlia.

Preguntes pendents

1. Coriolà parla de democràcia. Què en penses tú com a artista de tota la situació que s?està visquent arreu? Crec que la democràcia és bona i necessaria però penso que no s?ha trobat encara una fòrmula que la faci una eina justa per a tothom. Com veus el moviment dels indignats?

2. Creus que és necessari l?humos per desdramatitzar els temps de crisis en els que vivim i d?aquí Coriolà?

Àlex Rigola

18. Hola Àlex, ets un dels primers "gafapasta" que recordo, jeje. Vas marcar tendència sembla :)

» :P

17. Àlex, com ho podem fer per seguir-te? Tens facebook o twitter per tenir sempre accés a la Programació dels teus tours? Moltes gràcies!

» Només heu de clickar a "m´agrada" a la pàgina del facebook i tindreu tota l´informació escènica, fotos d´espectacles...www.facebook.com/Alex.Rigola

16. 1 Com a Saltenc li puc enviar una proposta per realitzar un espectacle emparat pel Canal? 1.1 la proposta serà per escoles i altres indrets poc convencionals, hi entra? Carlus Camps

» Fes-ho directament a el Canal. Són ells els que decideixen i creen els projectes i les col·laboracions. I jo encantat de que així sigui.

15. L?any passat vaig anar a veure a Salt ?Gata sobre teulada de zinc calenta?, em va encantar. M?agraden les obres que tracten aspectes de les relacions entre humans perquè m?entreté i diverteix. Woody Allen és en dels meus preferits. Coriolà vol distreure i divertir o busca més fer raonar i meditar? Thank?s.

» Jo no puc separar una cosa de l´altre. Un espectacle que no m´alimenta no m´entreté. Woody Allen és un bon exemple de que les dues voluntats no tenen perquè anar separades.

14. No vaig seguir massa el tema però fa poc es va estrenar una obra que parlava de la sexualitat i l?Esglèsia i no com aquesta hauria volgut. El Papa va redactar una carta i cercles simpatitzants d?aquest es van queixar també. No sé com va acabar aquest tema però no em sorprendia que l?obra es deixés de representar. Sé que va passar a França. Falta llibertat en el món teatral? Mercès.

» Per què estadísticament com més coneixements tenen les persones menys creients sóns?

13. Bon dia Àlex. Ja sé que és de mal dir, però...Quin actor o actriu del panorama teatral català destacaries pel seu talent o per la seva bona feina?

» Tu ho has dit. Però haig de dir que el nivell actoral català per mi no té res a envejar al de altres països europeus. Només falta matar uns quants "tics" d´una caduca tradició que per exemple ens fa tractar al públic com a nens i remarcar excessivament els subtextots.

12. Considera que és un director transgressor? He observat que li agrada la fòrmula de reinterpretar clàssics... ha escandalitzat a algú alguna vegada amb una de les seves produccions? (com la Fura dels Baus per exemple)

» No. No em considero transgressor ni crec que porti associat la paraula escandol. Si fer us de noves formes escèniques pot escandalitzar algú.... mala sort. Jo només vull comunicar-me amb el públic mitjantçant l´estètica i/o les idees. A vegades ho aconsegueixo amb uns poc a vegades amb més gent...

11. Com va aconseguir convertir-se en director teatral de la Biennal de Venècia? És la recompensa a una trajectòria marcada per grans produccions?

» 1. És un misteri. Suposo que és fruït de la internacionalització dels meus espectacles i la bona programació internacional q teniem al Lliure.2. No crec que sigui cap recompensa però evidentment és un bon regal.

10. Enyora el Teatre Lliure?

» Segueixo essent patró del Lliure i aquest any hi presento aquest "Coriolà" que el Lliure també ha coproduit. Me l´estimo, hi tinc amic i molt bons companys però... Si es refereix a si enyoro el càrrec que tenia al Lliure la resposta és: No.

9. Vius a Girona amb la teva familia?

» No. visc a Barcelona. Però la meva parella i els nostres fills porten sang gironina. ( a vegades penso que en porten massa)

8. Com veus el sector en aquest context de crisi? Creus que les dificultats serviran per crear noves oportunitats o més aviat se les endurà per endavant?

ENTREVISTA-XAT

Àlex Rigola

Pàgina 1 de 2Àlex Rigola. diaridegirona.cat

23/02/2012http://comunitat.diaridegirona.cat/entrevista-chat/3760/Actualitat/Alex-Rigola/entrevi...

» Se les endurà per endavant.

7. Quin creus que és el punt fort i el punt feble del teatre català? I del cinema?

» ns/nc

6. Llegia que el director del teatre de Salt, Josep Domènec, deia que l'estrena de Coriolà és la "cirereta" de la programació d'aquesta temporada. Què li sembla el teatre de Salt i la seva programació (en general). Molts pensem que hi ha més teatre a Salt que a Girona!

» No separaria Salt de Girona. Crec que son programacions que es complementen i generen un teixit escènic que va més enllà de les seves pròpies poblacions.

Coneixent al Dome se´m fa estrany sentir-lo dient la paraula "cirereta". Li escau més la paraula "rovelló".

5. Li volia preguntar per la gala dels Goya, no sé si la va poder veure però ha rebut moltes crítiques. Té alguna opinió al respecte? I dels Gaudí?

» ............em dedico a les arts escèniques i veig poc la tele.

4. Hola Àlex, actualment molts creadors (sobretot digitals) registren les seves obres amb creative commons o llicències no privatives. Com està en el teatre el tema dels drets d'autor? Hi ha obres de teatre en Domini públic?

» Són lliures de drets aquells textos passats els 75 anys de la mort de l´autor.

3. Bon dia senyor Rigola, que n'opina vosté de les retallades que hi està havent a Cultura. No sé si sap que justament ara han tancat l'espai de cultura contemporània Espai Zero01 d'Olot. La cultura ha d'estar subvencionada? Ha de generar beneficis? Tots hem de pagar-ho tot? M'agradaria conèixer la seva opinió. Moltes gràcies. Àlex

» El tancament de l´espai zero és una mala notícia. Crec que una part de la cultura ha de esser subvencionada com ho és l´educació. Perque la cultura éns fa creixer com a persones i ens obra noves formes de mirar i pensar.Si hi ha una part de la cultura que genera beneficis fantàstic però no ha de esser la seva funció principal. Si hi ha negoci en el món de la cultura millor però la funció de la cultura és estimular, crear pensament, debat, idees, sensibilitats i emocions i plantejar-ho d´una altra forma és pervers. Nego profundament l´expressió industrias culturals dins del pensament públic. I les retallades. el discurs del món de la cultura està equivocat. Evidentment que han d´haver-hi retallades. Aquesta no és la qüestió. La qüestió és definir quin tant per cent del pressupost de les ciutats, de la genralitat i de l´estat es dedica a la cultura. definim-lo i sabrem quina és la voluntat dels nostres governants al voltant de la cultura i del´educació dels seus ciutadants. I no hi haurà problema de retallades perquè només hauran d´aplicar el % dels pressupostos generals.

2. Hola Àlex, bon dia. El teatre i els audiovisuals (vídeo, projeccions, lcd"s) cada vegada aniran més de la mà? La veritat és que pel meu gust ajuden a crear atmòsferes o jocs molt interessants. Felicitats per la seva trajectòria. Sort!

» Crec que sí, com un element més però tampoc hi veig un camí obligatori. A Coriolà, per exemple, tot i tenir una imatge moltcontemporània no fem us de cap d´aquestes tecnologies.

1. Què opina de que passin tants espectacles de qualitat per la,ciutat de Girona però que paradoxalment en canvi no hi hagin companyies professionals estables en el territori que puguin establir-se i fer la seva feina des del territori? Tothom ha de passar per Barcelona...

» És important que passin bons espectacles per Girona i que hi hagin artistes gironins i catalans treballant per tota Catalunya. Sense exhibició d´espectacles no es pot treballar i es necessita una certa correspondència directa entre la demanda i l´oferta d´artistes. És normal que hi hagi molta més feina a Barcelona, on per cert el 80% dels actors i actrius son de fora de la ciutat.

www.diaridegirona.cat es un producte de Editorial Prensa IbéricaQueda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de www.diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual

Publicacions del grup Editorial Prensa Ibérica

Diari de Girona | Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | El Boletín | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Lotería de Navidad

Ópera La BohèmeEn el Liceu de Barcelona. Música de Puccini. Compra ya tu entrada

liceubarcelona.cat/laboheme

Pàgina 2 de 2Àlex Rigola. diaridegirona.cat

23/02/2012http://comunitat.diaridegirona.cat/entrevista-chat/3760/Actualitat/Alex-Rigola/entrevi...