Pd T 29

de trobadaViladecans

Publicació independent d’informació i opinió

punt

vila

deca

ns@

tele

foni

ca.n

etht

tp://

punt

vila

deca

ns.b

logs

pot.c

om

Punt

Equip de redaccióAnna Besora

M. Carmen CastellanoMaria Comas

Josep GinjaumeJosep Lligadas

Miguel de la RubiaMercè Solé

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit-geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi-em a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes.

El nostre correu electrònic:[email protected]

El nostre bloc:http://puntviladecans.blogspot.com

El mil·lenari: una esplèndida oportunitat

En el seu butlletí de maig de 2008, el Grup Tres Torres feia un primer toc d’alerta sobre un fet important: l’any 2011 farà mil anys que apareix per primer cop una referència escrita on surt el nom de la nostra ciutat, Viladecans. El comte Ramon Borrell i la seva muller Er-messenda el 29 d’abril del 1011 fan un recompte de terres i, entre altres, parlen del “locum nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”, que traduït vol dir “el lloc anomenat la Vall del Gos, de Sant Climent”, o que segons una altra traducció seria “el lloc anomenat Canis, de la Vall de Sant Climent”, sense que quedi clar si en aquest segon cas “Canis” vol dir “Gos” o es refereix a un nom d’origen desconegut. Però el que és segur que d’aquest “Canis Vallis” ve el nostre Viladecans. Fa mil anys que vam sortir a la llum per escrit. Fa mil anys que formem part de la història documentada. Llavors ben poca gent hi devia haver per aquí: alguns pocs pagesos que miraven de sobreviure com podien. Però en tot cas, d’aquí venim nosaltres. I com que això és molt important, el Ple Municipal del passat 17 de desembre va aprovar, per unanimitat, que valia la pena celebrar-ho i que per fer-ho es crearia una comissió ciutadana que ho preparés.Des d’aquesta revista ens alegrem de totes dues decisions. Ens alegrem de la celebració del mil·lenari, perquè sens dubte serà una bona eina per fomentar la cohesió i l’autoestima ciu-tadana. I ens alegrem que, a diferència del que és habitual en moltes actuacions municipals, les celebracions es preparin amb la participació de tots aquells que vulguin aportar-hi idees i col·laboració, perquè això fa que la ciutat sigui més de tots, més rica, més viva. Visca el mil·lenari de Viladecans!

29Any 4

15 de gener de 2010

Sumari2 Presentació de la coordinadora d’entitats “El Ma-

mut de Viladecans”

3 El principi del plaer i el principi de la realitat/3. José Luis Atienza

4 XVI Caravana Solidaria para el Sáhara. Rosa Mer-cader

4 Els reis d’Orient llegeixen el Punt de Trobada

5 Per Nadal, pessebres. Josep Lligadas Roset

6 Ballada de sardanes l’1 de geber

7 El personatge. Joan Prunera. Josep Ginjaume

9 Les nostres entitats: La Plataforma Salvem Oli-veretes.

11 Conèixer Viladecans: El cementiri, segona part. Jaume Lligadas

Divendres 22 de gener de 2010a les 7 del vespre

a la Torre del Baró

Presentació de la Coordinadora d’EntitatsEl Mamut de Viladecans

El Mamut ens vol explicar els seus projectes, i ens convida tots i totes a participar-hi

Amb la intervenció de:

Marcel Ramon i Mercè SoléEl Mamut de Viladecans

Nicolau Guanyabens Les Santes de Mataró

Salvador Palomar Carrutxa de Reus

La Festa continua

Viladecans, punt de trobada - Núm. 29 - Gener 2010 2

Sobre el projecte Barça hi ha més polèmica que so-bre Txigrinski. Els grups ecologistes que ni gover-

nen ni tenen ganes de governar, pensen que és un projecte evita-ble posant-hi molta voluntat po-lítica i poc pressupost. Els ecolo-gistes amb el verd destenyit per exposar-se al sol de la realitat, ho viuen com un fet inevitable, una opció que millora al comparar-se amb altres alternatives pitjors, l’alternativa real de passat, ser camp de golf, o l’alternativa real de futur, ser zona de serveis de l’aeroport. Els més votats de la ciutat ho viuen com un fet abso-lutament desitjable que pot do-nar activitat econòmica, llocs de treball i situar Viladecans en po-sitiu en el mapa de Catalunya.Hi ha dues posicions fàcils de portar, perquè la conclusió coin-cideix totalment amb el particu-lar model teòric i emocional de la realitat. El no dels uns els hi surt de dins, el sí dels altres té el pes sumat del desig i l’evidència. La sensibilitat ecologista que gover-na podria quedar atrapada en el dubte hamletià: no pot donar un no des de la realitat, ni un sí des de l’emoció. Dona el sí des d’una parcial incomoditat. Una inco-moditat condemnada a estar en-tre dos focs, però que com la fam obliga a espavilar-se, a pensar, a sospesar, com intervenir en la re-alitat.Aquests dies ha sortit a la prem-sa la forta oposició de la pagesia, dels ajuntaments, a l’ampliació del parc natural del Montgrí. Es viu la protecció com una càrrega, com un peatge que pot benefici-ar la biosfera, però que fa perdre valor econòmic al territori prote-git. Aquí vivim un fet positiu que

hem de celebrar moderadament. En els últims anys s’ha construït una unanimitat, si es vol precà-ria, però en qualsevol cas valuo-sa, de que el Remolar i les zones naturals no són una càrrega per Viladecans. Deu anys enrere, fins i tot quatre anys enrere, aquesta unanimitat no existia. I aquesta unanimitat, mèrit de tots i mèrit de ningú, al ser un valor com-partit, és un valor polític, però sobretot és un valor ciutadà gens menyspreable.En un entorn metropolità alta-ment urbanitzat, temptadora-ment accessible i proper a Bar-celona, tenir un territori amb els valors naturals del nostre litoral i les nostres zones humides és un fet excepcional en un món que valora més les excepcions que les regles.El valor de l’excepció en un pai-satge de ciutats metropolitanes pastades les unes de les altres, potser no és un xec directe als pressupostos, però pot posar ros-tre, nom i cognoms a Viladecans, com no ho podrà fer mai cap cos-tosíssima campanya d’imatge.Un cop més l’excepció també aquí confirma la regla: l’existència de terrenys urbanitzables veïns. Tot

i així Viladecans té sobre el paper una situació estratègica clau com a modest pulmó verd del Delta. Té una superfície important pro-tegida per la Xarxa Natura 2000 i una part de les seves terres for-men part del Parc Agrícola del Baix. Sobre el paper, perquè so-bre la realitat gairebé no es ges-tiona, perquè manquen recursos per conservar, reparar i rehabili-tar les infraestructures naturals. Quan aquest terreny envoltat de potencials violadors no es gestio-na, es degrada. Fàcilment sucum-beix a l’assalt de les infraestruc-tures, les activitats il·legals o dels abocadors incontrolats.Una reflexió estratègica rigoro-sa hauria de tenir en compte la legalitat urbanística, el planeja-ment, per encertar a gestionar-lo també a favor de la millora glo-bal de l’espai agrícola i costaner. Els projectes haurien de garantir el bon veïnatge ambiental i la complicitat amb els valors natu-rals del Delta. Per una vegada les plusvàlues generades haurien de ser egoistes: destinar-se majorità-riament a defensar la pervivència agrícola i la qualitat natural de la nostra excepció.

José Luis Atienza

El principi del plaer i el principi de la realitat/3


Els reis d’Orient llegeixen el Punt de Trobada

Sí, sí. Un membre de la redacció va tenir l’oportuni-tat de constatar-ho mentre la vigília de Reis s’espe-rava al vestíbul de l’Hospital. Amb gran sorpresa veié entrar ses Majestats per la porta, que es van

adreçar a ell i el van identificar com un dels promotors del Punt de Trobada. Confirmat, doncs, reben el Punt i el llegeixen. El nostre redactor, que deu ser republicà, va quedar estupe-facte i anava repetint amb una certa falta de respecte: “Però tu qui ets?”, fins que una nena que s’ho mirava el va asses-sorar degudament: “És Melcior, que no ho veus?”. És que no en sabem, de quedar bé amb les autoritats. No n’aprendrem mai.

XVI Caravana Solidaria para el Sáhara

El movimiento solidario de la Caravana de este año 2010 es de aceite, arroz y lentejas. Junto con el Frente Polisa-rio de Cataluña estamos organizando la recogida para ayudar al pueblo saharaui donde malviven unos 180.000

saharauis. Un año más solicitamos la ayuda a los ciudadanos y ciudadanas de Viladecans para que participen en este proyecto tan necesario.

Tenemos dos puntos de recogida, uno en el Pablo Picasso y el otro en la ca-lle Ángel Guimerá, 3, de lunes a viernes desde las 9 hasta las 20 horas hasta finales de marzo, donde daremos por terminada la recogida. Gracias anticipadas en nombre de Viladecans pel Sàhara.

Rosa Mercader


Per aquest temps de Nadal el Cen-tre Cultural Sant Joan munta cada any a l’església parroquial de Sant Joan un pessebre tradici-

onal, que aquest any ha anat a càrrec de Rafel Calvet i Esparducé. També presenta una exposició de diorames de l’Associació de Pessebristes de Sant Feliu de Llobregat. Tant el pessebre com els diorames els po-deu visitar fins al proper 2 de febrer, festa de la Candelera.I, un any més, el Centre organitza un Con-curs de Pessebres. Aquest any se n’han presentat vint. El primer premi ha estat per a Imma Serrano, el segon per a Antonio Rosselló Lidón i el tercer per a Joan Arit-zeta. El jurat ha estat format per Celedo-nio Peinado, Eduard Mondragon, Conxita Almirall, Lleó Mondragon i Clàudia Riera. La deliberació ha estat molt renyida, per la gran qualitat de tots els pessebres, i també cal destacar la nombrosa participació, que quasi ha doblat la dels anys anteriors. Des d’aquí volem agrair a tots els participants el seu esforç i dedicació.

Josep Lligadas Roset

Per Nadal, pessebres

1er. premi: Imma Serrano

2on. premi:Antonio Rosselló

3er. premi: Joan

Aritzeta


Ballada de sardanes l’1 de gener, a dos quarts de 8 del matí, a Begues,

amb la participació del grup de Viladecans


“No és cert que un augment de l’atur comporti un aug-ment de la delinqüència”

El cos dels Mossos d’Esquadra es va desplegar a Viladecans el no-vembre de 2007. Ho va fer per la porta gran, estrenant comissaria a l’avinguda Lluís Moré en uns antics terrenys municipals i subs-tituint la Policia Nacional. Més de dos anys després hem cregut interessant conversar amb el mà-xim responsable a Viladecans, per fer balanç i compartir quatre pinzellades sobre la seguretat a la nostra ciutat. En Joan Prune-ra (Gavà, 1964) ens rep en unes instal·lacions ben equipades i –el més important– amb les portes obertes a tota la ciutadania tots els dies de l’any. Amb vocació de servei públic. Com valoreu els vostres primers dos anys a Viladecans? Aquests dos anys bàsicament el que hem fet és conèixer el terri-tori, conèixer la ciutat. Nosaltres som seguretat ciutadana i avui en dia tot el món de la segure-tat ciutadana gira al voltant de la prevenció. Per fer una bona prevenció has de conèixer el teu territori. Des del principi ens và-rem establir a Viladecans i Sant Climent de Llobregat, perquè també fem la seguretat ciutadana de Sant Climent. Per tant, el pri-mer que fem és conèixer el terri-tori. Per això comptem amb l’ajut de la Policia Local. Evidentment el cos de la Policia Nacional que havia treballat aquí abans tam-bé ens va facilitar dades, més o menys ens va fer cinc cèntims de la percepció i de la realitat de la seguretat ciutadana. I això és el que hem anat fent. A més a més,

hem creat tota l’estructura de ser-veis que donem a Viladecans.I quins són aquests serveis?Per exemple, fem seguretat ciu-tadana amb els escamots de re-acció, que activem al rebre una trucada al 112 o al 088 per donar resposta a un determinat requeri-ment, a un robatori, una baralla en un bar, etc... A més a més, hem donat forma a l’estructura que ens mana la nostra organització: a Viladecans això passa per una oficina de denúncies, una OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) on recollim denúncies les 24 ho-res els 365 dies de l’any. A més a més, oferim el servei de l’Ofici-na d’Atenció a la Víctima (OAV) amb una companya que està es-pecialitzada sobretot en delictes de violència domèstica, violència de gènere i delictes amb víctimes especialment vulnerables, com poden ser persones de la terce-ra edat. Per un costat tenim tot això de la recollida de denúncies i els escamots de reacció. L’altre gran bloc és el Grup de Proxi-mitat, juntament amb l’Oficina de Relacions amb la Comunitat. S’encarreguen d’establir els con-tactes amb tots els operadors de Viladecans, associacions de ve-ïns, Ajuntament... amb tothom. Grups d’industrials, empresaris, el gremi de la restauració i tam-bé amb col·lectius com el gitano i el magrebí. Durant aquests dos anys hem donat forma a tot això, a muntar aquesta comissaria, sense oblidar els grups de reac-ció que són els Mossos que veieu

cada dia en els cotxes amunt i avall.Us heu sentit ben rebuts?Sí, la veritat és que sí. La ciutada-nia de Viladecans ens ha acollit en general molt bé i també, no cal dir-ho, l’Ajuntament que ens ha facilitat tot el que hem necessitat i la Policia Local. La rebuda ha si-gut molt positiva.Quins són els principals tipus de de-lictes que es cometen o es denuncien a Viladecans?Aquí el delicte que durant aquests dos anys ha tingut una certa con-tinuïtat és el robatori interior de vehicle, és el delicte més fàcil que hi ha i, per tant, el que sempre es manté. I, a més a més, tenim el robatori amb força, amb les seves puntes: hi ha etapes en què no en tenim per prevenció o perquè els autors es desplacen a altres llocs, però tard o d’hora a Viladecans tenim alguns robatoris amb for-

Joan PruneraCap de la Comissaria de Districte dels

Mossos d’Esquadra a Viladecans


El personatge

ça. La violència domèstica també és un delicte que va fent, hi ha una certa continuïtat en el temps. També probablement perquè hi ha més consciència a l’hora de denunciar i perquè s’està fent una bona feina de prevenció i co-municació a través dels diversos operadors, des dels Mossos fins als serveis socials de l’Ajunta-ment. Aquest escenari és diferent al que es dóna en altres pobles i ciutats del nostre entorn?No, a Viladecans estem plena-ment “integrats” al que és l’àrea metropolitana. Evidentment hi ha zones com el cas antic de Bar-celona i zones amb urbanitzaci-ons i nuclis aïllats que tenen les seves especificitats, però nosal-tres estem dins del que és l’àrea metropolitana. Heu notat un increment dels delictes en els últims mesos que es pugui re-lacionar amb la crisi?No, per estadístiques no hi ha relació. Ens hem trobat repunts concrets, que de vegades ens arri-ben uns individus que fan un de-terminat robatori i durant aque-lla setmana ens ha incrementat aquell tipus de delicte, però des-prés se’n van. No obstant, la per-cepció –per exemple– del sector comercial és que un augment de l’atur és igual a un augment de la delinqüència i això és només una percepció, no una realitat, perquè no hi ha dades que ho corrobo-rin. Quines recomanacions doneu?L’autoprotecció és importantís-sima, les mesures de seguretat. Nosaltres donem consells a co-merciants, a domicili... El més important és una bona mesura de seguretat. Per exemple, en el cas del comerç és important que els comerciants tanquin bé el seu ne-goci al migdia, quan van a dinar. N’hi ha que només tanquen amb clau la porta i no baixen la persi-ana. Cal baixar les persianes. Cal passar la clau, encara que baixem

uns minuts a comprar el pa. Són mesures importantíssimes per evitar l’acció dels delinqüents.Viladecans sovint surt als mitjans de comunicació per la presència al seu polígon de dos afterhours, sovint associats a conductes, per dir-ho així, incíviques. Com esteu abordant aquesta realitat?La problemàtica d’aquests locals és coneguda: el consum de subs-tàncies estupefaents a l’interior, que també es tradueix a l’exteri-or, en el consum a la via pública i unes conductes incíviques. A més a més, sovint hem d’avisar l’ambulància perquè dugui algú a l’Hospital degut al seu estat. També va associada a algun tipus de delicte com el robatori interi-or de vehicles dels clients; hi ha gent que aprofita per robar. Des del principi de ser a Viladecans vàrem veure aquesta problemà-tica i el que fem és mantenir una presència policial per evitar això. El servei d’urgències de l’Hospi-tal de Viladecans els diumenges pel matí no parava de sol·licitar-nos dotacions per problemes derivats de persones totalment desbocades. A part també hi ha hagut intervencions de la Uni-tat d’Investigació de Gavà, hem fet dispositius... Tot això ens ha portat a una percepció objectiva d’una disminució d’aquesta pro-blemàtica. S’està treballant i es

treballarà perquè mentre hi hagi aquests locals i vingui gent a con-sumir substàncies psicotròpiques tindrem aquesta problemàtica. També hi ha una tasca important dels companys de Trànsit que munten controls d’alcoholèmia i el drogotest just a la sortida d’aquests locals cada cap de set-mana. És una manera de contro-lar aquestes conductes.L’altre problema que no és patrimo-ni exclusiu de Viladecans és el de la prostitució a peu de carretera, sobre-tot als laterals de l’Autovia de Cas-telldefels. També s’han sentit rumors que degut al tancament del prostíbul Riviera l’activitat es volia traslladar a la nostra ciutat. Què feu en aquest àmbit? És difícil perquè es tracta de la uti-lització d’una via pública, contro-lem la zona per evitar que hi hagi accidents però és via pública i no podem actuar més enllà. Nosal-tres tenim un coneixement absolut d’on estan les prostitutes, qui són, com es diuen, les seves dades... però per la seva pròpia seguretat. A vegades pateixen robatoris amb violència i intimidació. El control que fem és per mantenir la segu-retat ciutadana de la qual també elles en són beneficiàries. De totes maneres, no s’ha detectat cap in-crement de la prostitució a Vilade-cans en relació amb el tancament del Riviera.

Josep Ginjaume


La Plataforma Salvem Oliveretes neix l’any 2003, quan un grup de veïns, veïnes i entitats

de Viladecans comencen a reunir-se al veure que l’equip de govern de l’ajuntament de Viladecans (PSC + ICV-EUiA) va aprovar un augment d’edificabilitat del pro-jecte d’Oliveretes, zona agrícola forestal a la falda de la muntanya de Sant Ramon, després d’una compensació amb els habitatges que havien d’anar a la riera de Sant Llorenç (on hi ha ara la bas-sa de laminació, on es van trobar el Mamuts). Juntament amb la complicitat del nou govern de la Generalitat de Catalunya, van desenterrar el projecte urbanístic que vol construir un nou barri a Oliveretes. Un projecte que ha estat aturat durant tres dècades, des que el PGM 1976 (llei pre-de-mocràtica), sense cap criteri me-diambiental, va traçar una línia i va qualificar aquest territori com a urbanitzable, i que no es va desenvolupar abans per desavi-nences polítiques. Una resolució judicial, compartir el mateix co-lor polític de les institucions i un temps de gran boom immobiliari

solucionen els problemes, i van fer precipitar ràpidament els es-deveniments.Les assemblees de Salvem Olive-retes, que continuen fent-se peri-òdicament, han fet el seguiment tant del Pla de Llevant (que vol construir un nou barri de 2.749 habitatges a la zona agrícola fo-restal d’Oliveretes + 500 a Can Torrents), com també del Pla Lo-cal d’Habitatge (que planifica 4.884 habitatges nous en 10 anys) i del Barça Parc (que vol cons-truir tot un mega-projecte lúdic i esportiu, just al costat de la reser-va natural del Remolar-Filipines, molt discutit aquí –en el Vilade-cans Punt de Trobada–). Les assemblees també han servit per treballar tot contrastant infor-mació, presentant instàncies i al-legacions, organitzant activitats, xerrades, accions i sortides de descoberta de l’entorn natural de Viladecans, intervenint en plens municipals –sempre que els ho han permès–, treballant conjunta-ment amb el col·lectiu en defensa del territori del Baix Llobregat i sobretot, conscienciant la ciuta-dania de la innecessària i incohe-

rent transformació de Viladecans dels últims anys, sense que la ciu-tadania hi hagi pogut intervenir, i lluitant perquè aquesta “seva democràcia” es transformi en la democràcia que tots plegats ens mereixem. Cosa que no ha estat gents fàcil, fins i tot s’ha denunciat i rebut re-solucions favorables del síndic de greuges de Catalunya per la man-ca de transparència de l’equip de govern de l’ajuntament de Vila-decans.No és gens fàcil fer implicar la ciutadania en les decisions mu-nicipals, tot i l’existència d’un reglament de participació ciuta-dana, obsolet en molts casos i in-compatible per reglaments supe-riors que el condicionen. A més, veure com l’equip de govern de

La Plataforma Salvem Oliveretes


les nostres entitats

l’ajuntament de Viladecans toreja qualsevol inicia-tiva que vol qüestionar el que des del poder mu-nicipal plantegen, fa que el treball del col·lectiu de Salvem Oliveretes tingui encara mes raó de ser. Conscients de tot plegat, l’assemblea de la Plata-forma Salvem Oliveretes ha continuat informant i qüestionant el creixement urbanístic i denunci-ant els projectes i iniciatives que vulneren el sentit comú i l’entorn natural de Viladecans. Errors i èxits han marcat la trajectòria de Salvem Oliveretes. L’èxit més constatable del que Salvem Oliveretes ha aconseguit, és forçar l’equip de go-vern a fer el Pla Especial de protecció de l’àmbit forestal de Viladecans, actualment en exposició pública, grà-cies al fet que, el novembre de 2007, Salvem Olive-retes va demostrar i denunciar l’especulació urba-nística existent a la muntanya de Sant Ramon per part d’empreses com Global Inversiones Europeas, Josel del Grup Nuñez i Navarro, etc... provocant una moció conjunta de tots els partits polítics del ple de l’ajuntament.Podeu estar tranquils i tranquil·les, Salvem Olivere-tes continuarà informant i denunciant tot d’allò que l’equip de govern planteja irracionalment, i lluitant per replantejar un model de ciutat insostenible i agressiu amb l’entorn que no podem permetre. El proper divendres, 5 de febrer, a les 18:30 h., es realitzarà una xerrada a la biblioteca de Viladecans sobre l’impacte del Barça Parc a la reserva natural del Remolar on s’explicarà què és el Barça Parc i s’exposaran les al·legacions que s’han presentat al projecte.Estem segurs que tenim el teu suport, comptem amb tu.

Pots contactar amb la Plataforma a [email protected] Les nostres raons a www.salvemoliveretes.org

Plataforma Salvem Oliveretes

Concert solidariDissabte, 16 de gener, a les 9 del vespre, a la parròquia de Santa Maria Magdalena (Grup Sant Jordi, 21)

Cor de Cambra de CervellóDirigit per Josep Caballé

L’entrada serà una aportació voluntària i els diners recaptats es destinaran a projectes solidaris a Gua-temala.


En el darrer número situavem la creació del nou cementiri de Sales a mitjans

del segle XIX. Per afinar una mica més en la data i al ma-teix temps ampliar les dades sobre la seva construcció, hem consultat la consueta escrita per mossèn Sama-ranch l’any 1900.La consueta és un llibre en el qual es recullen els costums de la parròquia. Andreu Sa-maranch, a partir de consu-etes anteriors avui desapa-regudes, n’escriu una que ell mateix titula “Història de la parròquia de Sant Joan de Viladecans”. El capítol vuitè el dedica al cementiri nou de Sales i diu: 1866 Construcció. Segons consta en un antich inven-tari de la Ermita de Salas en el que es fa cunstar que posseix terras á ella anexas, se consigna la posibilitat de fer en las mateixas el nou Cementiri.En 1866 pues, una Comissio presidida per el Rector Rt. Lluis Grau solicita al Sr Bisbe la porció de terreno necesari per construhirlo, el cual fou concedit a precisa condicio de ser parroquial, estar garantits els drets de la Iglesia y cele-bracio de funerals; y que el rector habia de tenir clau.Concedit el terreno y permis per el Sr.Bisbe se alsaren las parets cuberta sos gastos ab una suscripcio en diner, treball y transports. Ademes se desde anys se reservaban productos del Cementiri Vell y se invertiren fondos de la Obra. El Ajuntament com a tal no coopera en rés.A continuació fa esment dels preus dels nínxols que ja s’havien fixat quinze anys abans.Drets de la Obra. Per acort de 17 febrer de 1851 entre Jun-ta d’Obra, Ajuntament y propietaris; per cada nicho debia abonarse 10 pesetas a la Obra, y si era ab ossera 15 pst.Com fos que en 1875 alguns no volgueren pagar aques-tos drets, la Junta d’Obra acudí al prelat y aquet al Sr. Governador qui en resolucio de……………maná foren pagats els referits drets parroquials.A la consueta no trobem cap referència a la data de benedicció del cementiri. Se’ns fa estrany pensar

que mossèn Samaranch s’obli-dés de fer constar una data que s’ha d’entendre important. Tampoc creiem que la data fos desconeguda: hem de pensar que Samaranch va escriure la consueta trenta quatre anys després de l’inici dels tràmits, de manera algú se’n devia re-cordar del dia que es va beneïr. Hem continuat la recerca en el llibre d’òbits, consultant totes les inscripcions des de 1866 fins a 1870 i tampoc hi hem trobat cap referència. Un tros de pa-per entre les pàgines 141 i 142,

a on es troben els òbits d’abril de 1868, ens dóna la clau. Aquest

tros de paper és una nota de mossèn Andreu Sa-maranch –la seva cal·ligrafia és inconfusible–, i diu: “Bendecido 13 Abril (Lunes de Pascua) de 1868”. Efectivament, el dia 13 d’abril de 1868 va ser dilluns de Pasqua, i com era costum es va celebrar l’aplec de l’ermita de Sales, celebració que es va voler fer coincidir aquell any amb la benedicció del nou ce-mentiri. Si suposem que va entrar en funcionament un cop beneït, aleshores la primera sepultura del nou ce-mentiri de Sales correspon a Carme Antonés i Fi-guerola, de vint-i-set anys, morta el mateix dia tret-ze i enterrada l’endemà dia catorze.Dos anys després, el 1870, el cementiri va passar a mans de l’ajuntament. Acabarem aquest article amb la descripció que en fa Andreu Samaranch d’aquest fet.Incautació per el Municipi. En 1870 el Alcalde feu fer entrega [entregar] al rector de tot lo del Cementiri. Nom-bra una Junta de la que era vocal nato el Rector. Consta en acte una protesta de la municipalitat [municipalitza-ció] del Cementiri, puig es y ha de ser parroquial.En 1885 el Sr Bisbe maná en decret de Sta Visita ques fes un reglament y fos presentat per sa aprobacio. En 1887 se feu el reglament actual que tan sols fou aprobat pel Sr Governador.

Jaume Lligadas Vendrell

El cementiri, segona part

L’absis de l’ermita i, en primer terme, dues tombes.


conèixer viladecanssecció a càrrec del Grup Tres Torres

Pd T 29

Documents

Transcript of Pd T 29