Lluita Internacionalista 119 - Octubre 2012

Lluita Internacionalista 119, octubre 2012 1

nº 119 octubre 2012 - donatiu 2 euros nº 119 octubre 2012 - donatiu 2 euros nº 119 octubre 2012 - donatiu 2 euros nº 119 octubre 2012 - donatiu 2 euros nº 119 octubre 2012 - donatiu 2 eurosEditorial i pàg. centrals pàg 3 i 10-12

Vaga generalPolítica: pàg 4-9

Pressupostos Generals de l'Estat 2012Eleccions galegues i basquesEleccions catalanes: Posició de LI i immigrants i dret a decidir

Sindical: pàg 12-14Entrevista SAT, coordinadora delstreballadors i treballadores de l'ajuntament deBarcelona, contra l'atur al Prat de Llobregat

Per la rnPer la rnPer la rnPer la rnPer la rn

Dona: Avortament lliure i gratuït. pàg 15Memòria: moviment obrer i qüestió nacional pàg 16Internacional: pàg 17-20

Balanç eleccions VeneçuelaPortugal

Suplement:Preparant la trobada internacional d'Istambul.Des de Damasc: crida de l'esquerra siriana.Atac al consolat ianqui a Libia. Posició FO davantamenaces turques de resposta militar a Siria.

Per la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

2Lluita Internacionalista 119, octubre 20122

CALA

IX D

E SA

STRE

BlancanievesBlancanievesBlancanievesBlancanievesBlancanieves,del director Pablo Berger.

Agafem el conte dels germans Grimm que tots coneixem:una noia, una madrastra dolenta i set nans que juguen enfavor de la noia. Però ubiquem la història a la Sevilla dels anysvint ,i la convertim en una altra història: la repressió de la ma-drastra (de nom Encarna) sobre la noia (de nom Carmen) abo-ca aquesta a fugir i a viure aventures diverses sempre protegi-da per una colla de sis nans toreros.

L’hivern passat vam veure tots la pel•lícula francesa “TheArtist” que, muda i en blanc i negre, es va emportar l’òscar almillor film de “parla” no anglesa. Doncs, vés per on, aquestafaula també segueix el mateix esquema, amb una banda so-nora original, sense diàlegs i sense color aconsegueix recrearuna Espanya castissa, amb tots els elements que la defineixen,i grotesca. I genial, ha de ser molt potent una imatge per aque no li calgui el recolzament de la paraula, per això els críticsdiuen que aquesta Blancanieves és un viatge estètic: la històriano ens pot sorprendre perquè ja la coneixem, però la recreacióvisual ens atrapa. Gòtica, és l’adjectiu que li solen adjudicar.

L’obra de Berger es va anar desenvolupant al mateix tempsque “The Artist”, així que no és una seqüela d’aquesta, erenprojectes paral•lels però el film francès es va enllestir abans iva ser un impacte dins el món del cinema (l’efecte sorpresase’l va emportar sencer), així que les comparacions són inevi-

tables: Blancanieves -sincerament- és superior a “TheArtist” en molts aspectes, encara que ja no comptiamb l’efecte sorpresa.

Que Maribel Verdú és la magnífica i dolentadolentíssima madrastra, i que fa por, no had’estranyar ningú. Però apareix envoltada d’altresnotables interpretacions: Angela Molina, PerePonce i Josep Maria Pou per exemple.

El crític Carlos Boyero escrivia després de laseva estrena: “Es una película con estética po-derosa, con imágenes deudoras en su composi-ción del mejor cine mudo y del expresionismo ale-mán pero que inequívocamente hablan de unareconocible y racial España. Su originalidad tienecausa, todos sus elementos revelan el mimo y lapasión que le ha dedicado su creador, es unapelícula con sabor y olor. Pablo Berger imaginaque ese cuento tan triste de una criatura a laintemperie que es puteada estratégica ysistemáticamente por su sádica y odiosa madras-tra, pudo haber sucedido en la Sevilla de 1920,entre toreros y enanos, rituales y símbolos, senti-mientos nobles y podredumbre moral, medianteactores y actrices que manifiestan creíblementelo que sienten sus personajes aunque estos nodispongan de voz”

Que sigui la pel•lícula que representarà al’acadèmia espanyola de cinema als òscars nomésés un detall, encara que no el determinant, peranar a veure-la. Això sí, és un film que demanauna pantalla gran de sala de cinema, no serveixla pantalla de l’ordinador ni la del televisor: ja hemavisat que era una experiència estètica.

LA NOSTRA CRÍTICA RECOMANA...

De la rDe la rDe la rDe la rDe la revista satírica ‘Esquella de la T

evista satírica ‘Esquella de la T



evista satírica ‘Esquella de la Torratxa’orratxa’orratxa’orratxa’orratxa’

del 5 de març de 1937, publicada per





El Periódico 11/10/12






EDIT

ORIA

L

22/10/12

Cal donar una respostaa tota Europa per acabaramb el dictat de la granbanca. Cal trencar ambla Unió Europea, per unaEuropa dels treballadors i

els pobles...

... la necessitat ipossibilitat d'avançar enla construcció d'una al-

ternativa creix...

v aga general: Fora Rajoy!aga general: Fora Rajoy!aga general: Fora Rajoy!aga general: Fora Rajoy!aga general: Fora Rajoy!

Finalment CCOO i UGT convoquen vagageneral per al 14 de novembre. La convocatòria in-corpora un altre element important, en coincidir ambvagues generals en els països més castigats per lacrisi. La vaga arriba tard, però més val tard que mai.Els treballadors / es necessitem una potent mobilitzacióaquest dia. Cal que la CGT sumi la seva convocatòriadel 31 d'octubre a les del 14 de novembre

Novament, en la seva preparació és imprescindibledonar la paraula als treballadors / es, en assemblees,assegurar la vaga amb comitès de vaga per centre ilocalitat. Discutir la vaga i informació addicional la lluitacontra el Govern.

Cal fer retrocedir la política del Govern. Es comença eldebat sobre els pressupostos generals, amb duríssimesretallades en prestacions, en salaris, en sanitat i educació,en inversions que puguin generar llocs de treball ... totestà al servei del pagament del deute i la contenció deldèficit que exigeix la UE i elBCE. La disjuntiva entre elpagament deute i els drets delstreba-lladors està sobre lataula. Prou retallades iacomiadaments. Ni pagamentdel deute ni rescat de la banca.

El Govern Rajoy és unagarantia per a la banca i elsgrans capitals per atacar afons les conquestes delstreballadors / es, per imposarla unitat de la pàtria al dretlegítim de les nacions a deci-dir el seu futur. És la garantiad'un enduriment de larepressió i les lleis per impedirla resposta dels treballadors/es. Cal fer fora el govern Rajoy.

I aquesta realitat, en grausdiferents, és comú a tota laUnió Europea, a Grècia queporten 18 vagues generals, aPortugal que van aconseguirfer retrocedir el Govern en la retallada de 7 punts enels salaris. Hi ha hagut mobilitzacions a Alemanya,comencen a França després de l'arribada d'Hollande,que prometia creixement i aplica retallades ... La lògicadel capital és implacable, ho vol tot i no li importa elcost social. Els governs de cada estat, al costat de laUnió Europea amb el Banc Central Europeu, són elsseus instruments. Cal donar una resposta a tota Eu-ropa per acabar amb el dictat de la gran banca. Caltrencar amb la Unió Europea, per una Europa dels

treballadors i els pobles.

e les eleccions basquese les eleccions basquese les eleccions basquese les eleccions basquese les eleccions basquesi gallegues a Catalunya.i gallegues a Catalunya.i gallegues a Catalunya.i gallegues a Catalunya.i gallegues a Catalunya.ConstrConstrConstrConstrConstruir una alteruir una alteruir una alteruir una alteruir una alternativanativanativanativanativa

El PP cedeix en els dos comicis, més de 16.000 vots aEuskadi, un 11% dels que tenia el 2009 i 135.000 vots,és a dir el 18% a Galiza, però la llei d'Hont fa meravelles,i encara que baixa en vots i en percentatge, avança en

escons. Això permet maquillar el rebuig a la política delGovern Rajoy o conté la seva crisi.

El més destacat en els processos electorals és queun sector treballador i jove ha girat la seva mirada al'esquerra, abandonant el PSOE, que cauestrepitosament. La diferència amb ocasions anteriorsés que aquesta vegada això no es tradueix simplementen l'abstenció sinó en el creixement de forces al'esquerra. Bildu a Euskadi i AGE (EU-ANOVA) a Galizasón l’expressió d'aquest fenomen. Així ho vam analitzartambé a les eleccions Asturianes o andaluses, aquestesamb un augment de vots d'una IU encapçalada en laseva llista de Sevilla per Sánchez Gordillo, la seva alaesquerra CUT-BAI. A una dimensió més gran, és elque ha passat a Grècia amb Syriza.

Aquest és un element que comença a determinar lanova realitat a Europa. Si a les potències centrals(Alemanya, França o fins i tot la Gran Bretanya) encaraes permeten l'alternança en el poder com a formad'anar capitalitzant el desgast del partit en el Govern,

en els països més castigatsper la crisi ja es busca algunacosa nova. Aquest fet és de lamàxima importància perquèposa al centre la construcciód'una alternativa política. Ésprobable que tingui la sevaexpressió també en els pròximscomicis a Catalunya.

És en aquest sentit que lanecessitat i possibilitatd'avançar en la construcciód'una alternativa creix. DesLluita Internacionalista hemimpulsat un front d'esquerra enruptura amb la Monarquia i elcapitalisme, des de l'esquerraindependentista de la CUP iEndavant, passant pel munici-palisme alternatiu com les CAVo DDB Cornellà, i acabant perl'esquerra revolucionària(Revolta Global- Izan, En Lluita,Corrent Roig), un front obert a

sindicalistes i activistes dels moviments socials. No és unapolítica nova per a nosaltres, ja ho vam intentar ambCandidatura pel No a la Constitució Europea i per unaEuropa dels Treballadors i els pobles, participant a Inicia-tiva Internacionalista, amb Des de Baix a lesautonòmiques catalanes del 2010, a Anticapitalistes ales generals del 2011, o amb les CUP Alternativa perBarcelona a les municipals.

Malgrat les diferències i les dificultats organitzatives,creiem que la candidatura que conforma la Candidatu-ra d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres és unaexpressió en aquest camí. Les CUP-AE presenten unapossibilitat per avançar, quan estableixen com a insepa-rables la lluita per l'autodeterminació i contra elcapitalisme. És per aquest motiu que Lluita Internacio-nalista donem suport, anem a les llistes i cridem a un votcrític a la candidatura presentada per CUP-AE. I des deja plantegem que aquest procés no ha de quedar en unreferent electoral sinó buscar unfront d'esquerres al servei de leslluites.

D


POLÍ

TICA

Aquest 2012 el PP va endarrerirels pressupostos fins desprésde les eleccions andaluses,cosa que de tota manera no elva portar al govern de la Juntad’Andalusia. Des de llavors liva explotar Bankia i CaixaGalícia al PP i Caixa Catalunyaal PSC-PSOE, com aexponents de la fallidageneralitzada del sistema decaixes i bancs espanyolsresultat de la seva participacióa inflar la bombollaimmobiliària.

Això hauria pogut arrossegar lafall ida d’una part dels bancsalemanys i francesos per finançarles bombolles immobiliàries de migmón, inclosa l'espanyola. Per a evi-tar la fallida dels sistemes financers,tant als Estats Units com a la UEs'està produint des de l'inici de lacrisi el 2007 una immensasocialització de les pèrdues delsbancs i grans empreses. EstatsUnits ho pot fer a nivell mundial, jaque mundial és l'ús del dòlar. La UE,des del Tractat de Maastrich té unBanc Central que en principi nopresta als estats sinó als bancs, queal seu torn presten als estats, ambuna diferència d'interessos (benefici)que en el cas de l'estat espanyolés superior al 5%. Aquestmecanisme implica untransvasament de fons de dinerspúblics a la banca privada. Els altrestransvasaments són els fonseuropeus (diners dels impostos delstreballadors) que paguen alscreditors privats de deute públic dedeterminats països, i un altretransvasament són els fons estatals(diners dels impostos delstreballadors) que assumeixen coma públiques deutes privades debancs i grans empreses.

Per a intentar encobrir aquestsdeutes privats que s'assumeixencom públics (sota la ficció d'unspréstecs públics a la banca que seja sap mai es cobraran o lanacionalització de deutes i entitatsen fall ida), durant mesos cada

divendres després d'un consell deministres, el govern de Rajoy vadesgranant retallades. Tot plegatsota la reforma de la Constitució quevan pactar PSOE i PP amb Zapa-tero per a prioritzar el pagament deldeute per davant de les despesessocials.

Els pressupostos han anatguanyant pes propagandístic iapartant-se del seu rol de previsió iplanificació “democràtica”, com amínim des de Solbes. En aquestaconcepció les prediccions“optimistes” serveixen per a noadmetre la realitat, per al cap d'unsmesos, estar sorpresos “per la

gravetat de la crisi” i escometrenoves retallades socials, que demoment no s'anuncien davant lesproperes eleccions gallegues,basques, nord-americanes i catala-nes. No són fiables la previsió dedecreixement del PIB que el governdiu que serà del 0,5% i l’FMI duplicao triplica. Però és que a la previsióde caiguda del PIB del govern licorrespondria un augment de l'aturdel 2%, deu vegades més del queadmeten (0,2%). Si l’FMI s'acostamés a la realitat, l'atur pot augmentar20 o 30 vegades més del quepreveu el govern (i baixa la partidade prestacions d’atur un 6,3%).Quant als ingressos, la previsió de

Pressupostos Generals de l'EstatPressupostos Generals de l'EstatPressupostos Generals de l'EstatPressupostos Generals de l'EstatPressupostos Generals de l'Estat

Rajoy legalitza el robatori


liquidació de 2012 va a quedar 10.000 milions per sota del previsti als pressupostos de 2013 encara van més lluny en la irrealitat. Lainversió haurà baixat un 10% a la fi de 2012 i es pressuposta undescens de només el 2,1 per a 2013. Les exportacions han crescutun 1,6% a la fi de 2012 i pressuposten un augment del 6% per a2013.

Amb dades de Vicenç Navarro, els ingressos del sector públicdel promig de la UE-15 són del 44% del PIB, i els de l'estat espanyolsón del 31% del PIB. O sigui, els ingressos del sector públic hauriend'incrementar-se un 42% respecte del seu nivell actual per a estard’acord amb el nostre PIB en el promig de la UE-15. Estem parlantde 150.000 milions a l'any en tot el sector públic. I aquesta faltad'ingressos ve de la falta de pagament d'impostos – legal i il•legal– de les grans rendes i empreses. “Com resultat de la reformatributària de 2006…Els impostos sobre el capital van baixar un 39%i els de les rendes superiors un 11%.”

Com explica CGT (veure enllaços) “Hem patit 43 lleis o reformes… el Govern ha anunciat (per mandat europeu) entre d’altres lareforma de les pensions i en planteja més tall ideològic, com lareforma del sistema educatiu, la reforma de la llei de l'avortamento la reforma del Codi Penal. Tot aquest paquet de reformes provo-ca un clar retrocés per al conjunt de la població, perfila un majorsofriment per a les capes més desprotegides del poble, configurai aprofundeix en un model social, econòmic i polític neoliberal, con-servador i ultramontà”

No ens enganyem, com ja es va veure en països llatinoamericans,africans i asiàtics amb els plans d'ajustament, el resultat del queara anomenen “austeritat” és la pobresa generalitzada, eltancament d'empreses i serveis públics i l'atur massiu i crònic.Primer ve la corrupció burgesa robant dels pressupostos públics.Després les aventures (en la bombolla immobiliària) bancàriesprivades, les factures de les quals s'endossen també alspressupostos públics. Amb la fallida de les administracions i de lesempreses privades vénen les privatitzacions i compres a preu desaldo. En l'estat espanyol s’ha iniciat el creixement explosiu deldeute públic i del seu cost (s'incrementa en gairebé 10.000 milions),que es menja les retallades (7.700 milions) i gran part de les pujadesd’impostos (5.600 milions).

Per a endarrerir les fallides privades de grans empreses i bancs(que es produiran igualment) es buida i es provoca la fallida de lesadministracions, amb la qual cosa s'afebleixen acceleradamentles condicions de vida dels treballadors i s'afebleixen políticament.Les burgesies dominants, com a resposta històrica a la crisi desobreproducció (per successives reduccions salarials, elstreballadors no tenen els mitjans per a pagar per la satisfacció deles seves necessitats), provoquen el tancament de capacitat pro-ductiva i de serveis privats i públics i els adquireixen a preu desaldo, en l'intent d'anul•lar la competència, baixar costos laboralsi incrementar la taxa de benefici.

No a les retallades. No a les privatitzacions. No al Pagament deldeute. No més diners als bancs. Nacionalització de la banca. Rup-tura amb la Unió Euopea, l’Europa de la banca. Per un plad’emergència que generi llocs de treball públics i dignes. En de-fensa de salaris i pensions. Defensem els serveis públics.

19/10/12Víctor Messeguer

NotaNotaNotaNotaNota.- Aquí hi ha uns enllaços http://is.gd/qUTGKt , citar-los noimplica avalar la línia política de l'autor o la web.

Algunes xifres delsAlgunes xifres delsAlgunes xifres delsAlgunes xifres delsAlgunes xifres delsPressupostosPressupostosPressupostosPressupostosPressupostos

El pagament del servei del deutepúblic (interessos) arriba a 38.590milions, un increment del 33%(10.000 milions), que supera lesdespeses de personal de totes lesadministracions públiques i es menjales retallades. Les ajudes contínuesa la banca en fallida fan augmentarel deute públic, cosa que dónal'argument per a desmantellar,tancar, privatitzar i retallar serveis,una política que al seu torn deprimeixl'economia, rebaixa els ingressospúblics i torna a començar un altrecicle.

Nova reducció de poder adquisitiude les pensions, ja que amb unincrement de l’IPC del 3,5% espugen un 1%. És el tercer any ques'incompleix la llei d'actualitzar-lessegons l’IPC. A més s'han eliminatmedicaments del finançament per laseguretat social i s'han instituït taxesper part de l'estat i comunitatsautònomes com la catalana (1 europer recepta). I s'ha exclòs una partdels immigrants de la sanitat públi-ca.

La partida de les prestacions d'aturdisminueix un 6,3% enmig d'un aturcreixent. S'acaba amb l'ajuda dels400 euros per a desocupats de llargadurada. Aquesta mesura ajudarà ala desaparició de les estadístiques.Congelació salarial en lesadministracions públiques: desprésde dues reduccions salarials,acomiadaments i privatitzacions.

Es rebaixa als ajuntaments el 41%del finançament estatal dels serveissocials en un moment de creixementexplosiu de la pobresa (en aquestmoment aquests fons beneficienmínimament 8 milions de pobres al'Estat espanyol). Es rebaixen 200milions en l'aplicació de la Llei de laDependència.

Es trasllada a les comunitatsautònomes – que concentren ladespesa en sanitat i ensenyament -una part desproporcionada del'ajustament, ja que se'ls imposa untopall de dèficit que multiplicarà lesretallades i els acomiadaments.

POLÍ

TICA


POLÍ

TICA

Cal situar els resultats en el marcd’una crisi que es reflecteix tambéen el feble augment del cens aGaliza (de menys d’un 1%) i unareculada significativa a Euskadi (del-3,3% respecte de 2009, queequivaldrien a uns 5 diputats),probablement relacionats ambl’emigració de joves de classemitjana i treballadora.

Enfonsament del PSOE, gir al’esquerra i inici d’unarecomposició

L’enfonsament del PSOEs’aprofundeix, però amb la pujada devots d’opcions que apareixen a laseva esquerra, i que expressen unavoluntat de confrontació més dura iclara. Aquesta tendència ja la vamcomençar a assenyalar amb elrepunt del vot IU a les eleccionsandaluses i asturianes, però elsactuals resultats aprofundeixen unaltre tret que en el seu moment vamadvertir. És l’aparició d’un sector al’esquerra d’IU que va prenent cos iinician una incipient recomposició delvot d’esquerres. A les andaluses,aquest sector es va expressar coma ala interna d’IU, amb la CUT-BAIde Sánchez Gordillo. A Galiza,s’expressa en Alternativa GalegaEsquerda, l’anomenada Syrizagalega, que reuneix en coalició laruptura de Beiras del BNG (Anova),amb una IU que es presenta reci-clada (amb la qual des d’agostestableix vincles l’FPG) i EQUO. AEuskadi, en què IU no mou peça, laradicalització la capitalitza EH-Bildu iEB és esborrada del Parlament.

Més enllà dels programes que tantAGE com Bildu puguin defensar –per exemple, les dues mantenen elmarc de la UE-, volem destacar elcaràcter de ruptura d’aquest votque supera en molt la suma linealdels components que agrupa. Així,els 200.000 vots que van sumar enles anteriors autonòmiques basquesEA, Aralar i els 100.000 nuls que vaimpulsar HB contra la il·legalització,són àmpliament superats amb els277.000 actuals. El mateix podríemdir a Galiza: els 287.000 del BNG iIU del 2009, són àmpliamentsuperats pels 345.000 actuals deBNG i AGE, on a més s’expressael daltabaix del BNG.

PP: continua el vot de càstig,encara que menor a Galiza

El PP guanya a Galiza però ambuna reculada de 135.000 vots –finsi tot en vot percentual, perd un 1%-, de manera que l’augmentd’escons és conseqüència defor-mada de la llei d’Hont –pujada demig punt de l’abstenció; es tripliquenels nuls i dupliquen els blancs, a mésd’haver-hi més candidatures que el2009-. Això no treu que el desgasthagi estat menor que en les altrescomunitats: però perd vots en totesles circumscripcions, especialmenta Pontevedra i la Corunya.

A Euskadi, el resultat és mésaclaparador, perdent 17.000 vots i3 escons repartits en totes lescircumscripcions i passant de la 3ªa la 4ª força.

L’aprofundiment de lesalternatives nacionalistes

De conjunt, les opcionsnacionalistes arrasen a Euskadi idonen un salt a Galiza, en respostaa un estat central que ha insistit enla recentralització en l’últim període.Però a més, la reculada en vots delPNB reafirma aquesta tendència aun major enfrontament amb l’estatque capitalitza EH-Bildu. El mateixexpressa el daltabaix ja citat delBNG.

El vot obrer no gira alcentralisme de dretes

Aquesta és, al costat de l’inici de

recomposició i gir a l’esquerra, l’altreelement clau d’aquestes eleccions.PP, PSOE i UPyD es van jugar acapitalitzar la reacció d’un votespanyolista generat per l’auge na-cionalista. No obstant això, aquestprocés no s’ha donat i també UPyDperd vots.

Atès que els nivells d’abstenciópràcticament es mantenen respec-te al 2009 (34,17% a Euskadi i 36,20a Galiza) caldria pensar que potserno tot el descontentament amb elPSOE hagi passat a AGE i Bildu, sinóque hi hagi sectors obrers significatiusque puguin haver passat a l’abstenció,mentre els joves treballadors siguin elsqui surtin d’aquesta i votin aquestesformacions. Així podrien interpretar-seels resultats de Vigo en què l’abstenciósupera en 5 punts la del 2009, (elPSOE perd 7 punts percentuals). O aBarakaldo, on l’abstenció és 4 puntssuperior a la mitjana del país (gairebéel 39%) i 2 per sobre del 2009, lacaiguda del PSOE brutal, i EB-B perdvot encara si considerem les sevesdiferents ruptures (EB-B, EB-Az) iEquo juntes. La diferència d’EB-Bs’explicaria per la ruptura que va en-trar en Bildu, però no sembla recollirres del descontentament dels votantssocialistes. Pel creixement de Bildu,sembla que recull una mica del’abstenció o una part de la pèrduadel PSOE, però no tota si veiem lesvotacions del 2009 d’EA, Aralar i elvot nul.

És per aquests motius que ensinclinem a pensar que almenys unapart significativa d’aquests votantssocialistes defraudats no van cap ales opcions nacionalistes, peròtampoc opten per les«constitucionalistes», sinó queadopten una actitud passivad’espera, des de posicionsabstencionistes. A aquest sectors elshaurem de donar resposta també,però la seva actitud distant deràncies reaccions centralistes, enssembla un element qualitatiu enaquesta incipient recomposició iradicalització a l’esquerra de lasituació.

M. Esther del Alcázar i Fabregat

Eleccions a Galiza i EuskadiEleccions a Galiza i EuskadiEleccions a Galiza i EuskadiEleccions a Galiza i EuskadiEleccions a Galiza i Euskadi

Gir a l’esquerra

Electrómetro El País. Junio 2012Electrómetro El País. Junio 2012Electrómetro El País. Junio 2012Electrómetro El País. Junio 2012Electrómetro El País. Junio 2012


Aquestes eleccions arriben en unmoment important: duríssimesretal lades contra la classetreballadora que a més enfonsenl’economia, per mantenir e lsbenef ic is de la banca; i unaconfrontació entre el centralismecada cop més ranci del Govern iles institucions de l’Estat contra lademanda d’independència d’unsector molt significatiu del poble deCatalunya.

Mas intenta maniobrar per des-viar aquest descontentament delpoble de Catalunya, desprésd’haver protagonitzat retalladesde sous i serveis públ icsespecialment dures, amb unprojecte capdavanter en laprivatització. Fa un any Mas haviad’entrar amb hel icòpter alpar lament amb mi lers demanifestants que bloquejavenl’aprovació de les retallades i araes passeja aclamat com el granlíder que conduirà el país a laindependència. Però aquesta ma-niobra té les potes curtes, el pobleel tornarà a reconèixer com el cappolític de la patronal i que –comels seus avantpassats- ràpidamentsacrificarà la causa nacional alsseus negocis.

L’esquerra parlamentària ja lavam veure al tripartit, amb lesprimeres les retallades (com arafan a Andalusia), o amb lleis comla LEC, que aprofundia la

Per un front d’esquerres anticapitalista

en ruptura amb la Monarquia

Hi ha dos pilars imprescindibles per definir un perfil a l’esquerra del partitsinstitucionals (ERC i IC/EuiA):

1) 1) 1) 1) 1) que defensa la sobirania del poble de Catalunya, el seudret a decidir, i que aquest dret és incompatible amb laMonarquia.

Fora la Monarquia. Autodetermnació.Dret a decidir. Referèndum Ja!República Catalana.

Aquesta formulació troncal hauria de permetrel’expressió de forces de l’esquerra claramentindependentista, amb altres que, des de la sobirania delpoble de Catalunya i l’internacionalisme, cerquem una nova relacióentre iguals amb els altres pobles de l’Estat i, més enllà, d’Europa en unaFederació de Repúbliques.

2) 2) 2) 2) 2) un rebuig frontal a les privatitzacions i retallades i per què la crisi no lapaguem la població treballadora. L’elecció és claríssima: no es retalla i no espaga el deute, no als milionaris plans de rescat bancari, nacionalització de la

banca sota control dels treballadors/es. Ruptura amb l’Europadels bancs, la Unió Europea.Retallades NO.No al Pagament del deute. No més diners als bancs.Nacionalització de la banca.Ruptura amb l’Unió Euopea, l’Europa de la banca.Per un pla d’urgència que generi llocs de treball públics idignes. En defensa de salaris i pensions. Defensem els

serveis públics.

Des de Lluita Internacionalista ha començat les gestions amb Revolta Global,En Lluita, Corrent Roig, Xarxa Roja, Endavant, CUP, les CAV i DDB Cornellà pertal de conformar un front obert a sindicalistes, activistes i altres col•lectius. Laforma més concreta d’aquest front seria una configuració de coalició CUP-CAV-DDB, encara que s’hauria d’estudiar altres possibles variants.

Aquest front, o el reagrupament de forces que s’aconseguís, proposaria unareunió a EuiA per tal de que s’incorporés a la proposta unitària, però en qualsevolcas el programa de ruptura amb el model d’estat i la política del deute i l’Europade la banca, hauria de quedar clarament especificat.

Immediatament, l’acord de coalició s’hauria d’obrir a sindicalistes, activistes demoviments, joves i altres col·lectius. Establir una forma oberta i equilibrada de presa defuncionament i presa de decisions, proposant comitès unitaris a nivell territorial i sectorial.

Barcelona, 2 d’octubre de 2012

Propuesta inicial de LI davant les eleccions

Lluita Internacionalista dóna suporta CUP-ALTERNATIVA D'ESQUERRES

CatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunya


POLÍ

TICA

privatització de l’educació pública.Davant d’aquesta “alternativa” calun reagrupament de forces queresponguin clarament alsinteressos treballadors, per aturaracomiadaments, retal lades desous i condicions laborals, en de-fensa dels serveis públics, de lagent davant dels interessos de labanca, i es negui a pagar el deutepúblic. Necessitem una força queestigui clarament al costat delpoble català i el seu dret a decidir,l’autodeterminació que nega laconst i tució monàrquica, quecerqui la solidaritat entre pobles itrebal ladors, contra aquestesinstitucions antidemocràtiquesque ens va llegar el franquisme.

L’esquelet d’aquestreagrupament hauria de confor-mar-se amb l ’esquerraindependentista, les CUP, elmunicipalisme de base com lesCAV i l’esquerra revolucionària(Revolta Global, En Lluita, CorrentRoig, Xarxa Roja, Lluita Interna-cionalista). De ben segur quecaldria eixamplar aquest esqueleti donar pas a molts sindicalistes,joves i lluitadors de movimentssocials que veuen que cal una po-l í t ica que trenqui amb l ’Estatborbònic i amb el capitalisme.

Com vam fer amb Iniciativa In-ternacionalista a les eleccions alParlament Europeu, amb Des deBaix (DDB) a les autonòmiques, oamb la CUP-Alternativa per Bar-

celona, hem tornat a proposar enaquestes eleccions un frontd’esquerres CUP-CAV-DDB. LaCUP ha tornat a rebutjar (com ales municipals) formar coalicions.Finalment ha decidit presentaruna candidatura CUP-Alternativad’Esquerres, en què ofereixen par-ticipar a les organitzacions del’esquerra anticapitalista.

No hi ha condicions per debatreun programa comú abans deltancament d’acord i l l istes, il’ambigüitat del lema principal “hovolem tot”, ens preocupa, perquènomés una candidatura que doniresposta concreta a lesnecessitats de la Catalunyatreballadora pot ser referent elec-toral, i encara més important, unreferent de lluita. Aquests són elspunts que des de Lluita Interna-cionalista hem defensat:

• Mesures con-cretes contra lesretal lades i lesprivatitzacions. En

defensa dels salaris,les pensions i els serveis públics.No al pagament del deute, sensecaure en la trampa de diferenciardeute legítim i l’il•legítim. No alsplans de rescat bancar i .Nacionalització de tota la banca,sota control dels treballadors/es.Ruptura amb l’Europa dels bancs,ruptura amb la Unió Europea..Aquests diners calen pels i per lestrebal ladores: per un plad’emergència que generi llocs detreball públics i dignes, que aturiels desnonaments.

• R u p t u r aamb la Monarquiap e rl’autodeterminació.Dret a decidir :referèndum Ja! Re-públ ica Catalana.Aquesta formulació troncal hauriade permetre l’expressió de forcesde l ’esquerra claramentindependentista, amb d’altresque, des de la sobirania del poblede Catalunya i l’internacionalisme,cerquem una nova relació entreiguals amb la resta de pobles del’Estat i, més enllà, d’Europa, enuna Federació de Repúbliques.

• U n aresposta inter-nac iona l i s t a ,solidària amb lal l u i t atrebal ladora id’altres poblesper la llibertat,

contra tota mena d’opressió iexplotació.

No hi ha condicions per la plenaintegració sense un acord mínimal programa, però volem seguirtreballant per aquell projecte defront d’esquerres. No som neutralsrespecte de les forces que es pre-senten a les eleccions. La CUP-AE presenta una possibilitat peravançar, quan estableix com a in-separables la l lu i ta perl’autodeterminació i contra elcapitalisme. És per aquest motiuque des de Lluita Internacionalis-ta donem suport i cridem al vot ala llista presentada per CUP-AE.

15 d’octubre de 2012


POLÍ

TICA

Immigrats i immigradesi qüestió nacionalLluita Internacionalista ha impulsat i dóna tot el seu suport a les organitzacions d’immigrants que esvan reunir a Vic amb la intenció de prendre posició sobre el dret d’autodeterminació de Catalunyadavant el proper 25-N. Valorem molt positivament l’esforç per fer entenedor el problema nacional alsector de treballadors i treballadores més colpejats per la crisi, perquè creiem que fer-ho és,necessàriament, explicar el lligam inseparable entre lluita nacional i lluita obrera. Reproduïm l’esborranyde treball de la reunió del 21 d’octubre, preparatòria de l’assemblea del 4 de novembre.

EL DRET A DECIDIR DEL POBLE CAEL DRET A DECIDIR DEL POBLE CAEL DRET A DECIDIR DEL POBLE CAEL DRET A DECIDIR DEL POBLE CAEL DRET A DECIDIR DEL POBLE CATTTTTALÀALÀALÀALÀALÀ MANIFEST DELS TREBALLADORS IMMIGRANTS A CA MANIFEST DELS TREBALLADORS IMMIGRANTS A CA MANIFEST DELS TREBALLADORS IMMIGRANTS A CA MANIFEST DELS TREBALLADORS IMMIGRANTS A CA MANIFEST DELS TREBALLADORS IMMIGRANTS A CATTTTTALUNYALUNYALUNYALUNYALUNYAAAAA

Davant l’avançament de les eleccions autonòmiques a Catalunya, que es plantegen com un plebiscit sobre elDret de Decidir; els immigrants extracomunitaris a Catalunya, que som més d’un milió, volem i hem de dir lanostra opinió, perquè tot el que passa a Catalunya ens afecta directament, per la qual cosa expressem:

1. 1. 1. 1. 1. Aquesta situació es dóna en el marc d’una crisi econòmica que no l’hem provocada nosaltres, ni elstreballadors i poble de Catalunya i els de l’Estat Espanyol, però que afecta sense cap dubte als sectors socialsmés baixos, en què ens trobem la majoria dels immigrants; l’atur, els retallada dels serveis (com salut, educació,serveis socials) o els desnonaments, són alguns dels problemes que patim, com els 5 milions d’aturats de l’Estatespanyol i els 650.000 a Catalunya.

2. 2. 2. 2. 2. El reclam del Dret de Decidir del poble de Catalunya, és un dret que ningú que es consideri democràtic potnegar. Perquè els pobles són els únics que pot decidir sobre el seu futur. No hi ha lleis, ni règims, ni govern, quepuguin estar per sobre de les decisions que prengui el poble, que és el veritable sobirà.

3. 3. 3. 3. 3. Amb el Dret de Decidir, es pot estar d’acord amb la continuïtat dins l’Estat español, amb la Independènciad’Espanya o una altra forma de seguir units. Aquí resideix el dret. Però sigui el que sigui, s’ha de respectar inosaltres respectarem.

4.4.4.4.4. Ni el rebuig a les mesures econòmiques pot ocultar o negar el dret a decidir, ni la independència pot negar eldret a continuar rebutjant les mesures econòmiques, de retallades, d’atur, etc…

5. 5. 5. 5. 5. Continuant a l’estat Espanyol o aconseguint la Independència de Catalunya, no es resolen per si sols elsproblemes de la situació d’atur, desnonaments, retallada socials que patim els immigrants com la majoria delstreballadors i el poble català i de l’Estat.

6.6.6.6.6. Avui són molts els joves catalans i de la resta de l’Estat que es veuen obligats a emigrar, igual que nosaltresvam haver de marxar dels nostres països i la causa és la mateixa, una crisi de què no som responsables,

Per tot això diem: Per tot això diem: Per tot això diem: Per tot això diem: Per tot això diem:

- Pel Dret de Decidir del- Pel Dret de Decidir del- Pel Dret de Decidir del- Pel Dret de Decidir del- Pel Dret de Decidir delpoble de Catalunya.poble de Catalunya.poble de Catalunya.poble de Catalunya.poble de Catalunya.

- Defensa de la decisió- Defensa de la decisió- Defensa de la decisió- Defensa de la decisió- Defensa de la decisióque el Poble proclami,que el Poble proclami,que el Poble proclami,que el Poble proclami,que el Poble proclami,inc losa la sevainc losa la sevainc losa la sevainc losa la sevainc losa la sevaIndependència.Independència.Independència.Independència.Independència.

- Ni seguir en l ’estat- Ni seguir en l ’estat- Ni seguir en l ’estat- Ni seguir en l ’estat- Ni seguir en l ’estatespanyol, ni aconseguir laespanyol, ni aconseguir laespanyol, ni aconseguir laespanyol, ni aconseguir laespanyol, ni aconseguir laindependència, serà laindependència, serà laindependència, serà laindependència, serà laindependència, serà laso luc ió a ls problemessoluc ió a ls problemessoluc ió a ls problemessoluc ió a ls problemessoluc ió a ls problemeseconòmics i socials queeconòmics i socials queeconòmics i socials queeconòmics i socials queeconòmics i socials quepatim.patim.patim.patim.patim.

- Continuar amb la lluita- Continuar amb la lluita- Continuar amb la lluita- Continuar amb la lluita- Continuar amb la lluitacontra els retal lada encontra els retal lada encontra els retal lada encontra els retal lada encontra els retal lada ensalut, educació i serveissalut, educació i serveissalut, educació i serveissalut, educació i serveissalut, educació i serveissocials, per treball per asocials, per treball per asocials, per treball per asocials, per treball per asocials, per treball per atots , no a lstots , no a lstots , no a lstots , no a lstots , no a lsdesnonaments.desnonaments.desnonaments.desnonaments.desnonaments.

- Convocar a- Convocar a- Convocar a- Convocar a- Convocar aassemblees en cadaassemblees en cadaassemblees en cadaassemblees en cadaassemblees en cadamunicipi per fer escoltar lamunicipi per fer escoltar lamunicipi per fer escoltar lamunicipi per fer escoltar lamunicipi per fer escoltar laveu dels immigrants.veu dels immigrants.veu dels immigrants.veu dels immigrants.veu dels immigrants.

Foto d'arxiuFoto d'arxiuFoto d'arxiuFoto d'arxiuFoto d'arxiu


La vaga general del 14N és la pri-mera que obre la possibilitatd'avançar cap al pla de lluitaeuropeu, necessari per enfrontarels plans del capital financereuropeu defensat per la UE. Ésel primer pas per enfrontar lesretallades i privatitzacions queempenyen a l'atur, la precarietati la misèria a les i els treballadors.

En l'últim periòdic preguntàvem “SrToxo, sr. Méndez, per a quan la vagageneral?” Ja la tenim: el proper 14N.Podem especular perquè Toxo iMéndez han tardat tant a convocar-la, i han deixat durant mesos les manslliures al PP per estrènyer més i mésles condicions en què viuen els i lestreballadores, en molts aspectes anivells semblats als de païsosrescatats. O perquè després demesos d'espera, ara amb prou feineshi ha tres setmanes per garantir laforça de la mesura. Podem qüestio-nar els límits de la convocatòria delssindicats de la CES… Tot això éscorrecte si la resposta és per posaren el centre les necessitats de laclasse obrera europea, i no per ali-mentar la impotència.

Des de LI creiem imprescindibletransformar aquesta primera convo-catòria en el primer pas per supe-rar-la, desenvolupant organismesde base –com intenten fer alguneslluites sectorials-, generalitzantassemblees, convergint amb lespersones aturades, i portant al corde les empreses la necessitat d'unpla de lluita europeu que abordi elsproblemes de fons que afligeixentothom. I com tot pla de lluita, im-plica combinar les mobilitzacionssocials al carrer amb la radicalitat deles vagues en els llocs de treball, ides d’objectius concrets i immediatsals polítics de fons. Així a l'Estatespanyol, on a les retallades se su-men les mesures repressives irecentralitzadores d'un govern que,al servei de la banc, ha perdut totalegitimitat democràtica, és hora deposar-li un objectiu més a la lluita, elde Fora Rajoy! Però aquest embas-tar objectius i mesures de banda abanda d'Europa per seguir amb la

imprescindible lluita conjunta, no potperdre de vista que la necessitatque marca la fi de les retallades iprivacions, és la de posar els dinersal servei de les persones i no delsbeneficis, la qual cosa comportadeixar de pagar els deutes públics itrencar amb el seu garant, la UEdels bancs, per teixir l'Europa delstreballadors i els pobles.

No pagar el deute.Nacionalització senseindemnització de la banca.

L'elecció entre què es paga i quèno, es fa inevitable. En els PGE queanalitzem en aquest mateix núme-ro, els interessos que genera eldeute han passat de 28.000 milions(2011) a 40.000 milions. El paga-ment dels del 2011 van ser retalla-des per valor de 29.000 milions, alsquals van afegir altres 10.000. Enels PGE 2012, ja partim de 60.000i la Unió Europea diu que són pocsperquè la resta de dades amb lesquals treballa el Govern estanfalsejades i són poc creïbles.Aquesta no és la situació només de

l'Estat, sinó de la resta de païsosde la UE (veure quadre).

L'elecció dels governs central iautonòmics és categòrica: primeres paga el deute, i per tant no que-da sinó retallar la resta de despeses.Aquesta prioritat marcada per la UEper a les Constitucions de tots elsEstats, va ser ràpida i antidemocrà-ticament recollida amb les reformesacordades per PSOE i PP, durantel Govern Zapatero. Com el deuteno deixa de créixer i, cada vegada,

queden menys coses per retallar, la“llei” imposa la misèria sense fi,enfonsa l'economia i porta al carrersense sortida de generar un deuteimpagable. Però el problema per alscapitalistes no és què passarà enaquell moment, perquè pel camís'hauran quedat amb tota lariquesa… i per si de cas, centenarsde milers de milions d'euros ja hansortit del país amb destinació aparadisos fiscals. És absurda ladisquisició sobre deute legítim i deuteil•legítim. Com voler separar capitalespeculatiu del capital bancari, comsi existís algun banc al món que noespecula en accions, en borsa, enhabitatge, en blanqueig de diners!El problema del deute està en laseva mateixa formació. La formaciódel deute públic ha estat conse-qüència d'una reducció dràstica dela imposició a empreses i gransfortunes, a la permissivitat amb elfrau dels grans capitals i, mésrecentment, al finançament ambdiners públics dels mals negocis dela banca (plans de rescat) i alsmecanismes que faciliten l'especu-lació amb el deute. Tot aquest procéses desenvolupa substancialmentamb l'arribada de les polítiquesneoliberals, en les dècades dels 80 i90, i més tard es dispara amb la crisi.

És per això que amb la mateixaenergia que el capital i els governs ila UE al seu servei, exigeixen queprimer són els seus diners, elstreballadors hem de respondre queno, que els diners públics quepaguem tots, particularment lesclasses treballadores, són perquèsous i pensions siguin dignes, per al'escola i la sanitat pública, per inver-tir en creació d'ocupació... Per aixòdiem no al pagament del deute, noals plans de rescat bancari: naciona-lització de la banca sense indemnit-zació. Els diners han de posar-se alservei d'un pla d'inversions que generiocupació pública i estable.

Trencar amb la Unió Europea.Per una Europa delstreballadors i els pobles

Amb la crisi els discursos(segueix a pàg 12)

14N14N14N14N14N

Vaga General!!


L'estat espanyol està pendent de demanar un rescat a l’Eurozona malgrat que ja n’havia sol·licitat un anterior de100.000 euros per salvar el sistema bancari. Què significa un rescat i quines conseqüències tindrà per a lapoblació?

Un rescat és el préstec que la UE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Interancional dónen a un estat queno pot vendre títols de deute a la borsa (és a dir que no pot finançar-se als mercats) perquè li exigeixen interessosmassa elevats. Però a canvi del préstec la troica imposa un seguit de condicions per assegurar-se que recuperaràels diners. La primera és que la política econòmica passa a ser dirigida per la UE. Teòricament, aquestes ajudeshaurien de permetre encarrilar els problemes econòmics, de manera que el país en qüestió pugui sortir de larecessió, recuperar el creixement, sanejar les seves finances i tornar finançar-se als mercats. Els tres païsoseuropeus que han estat rescatats, no obstant, no han aconseguit resoldre els seus problemes. Pitjor encara, lespolítiques econòmiques els han enfonsat més en la recessió i ha provocat l’augment de l’atur, un empobrimentgeneralitzat, la caiguda de les condicions de vida, dràstiques retallades a la salut i la sanitat, retrocessos en lescondicions laborals, baixades de pensions i augments d’impostos als treballadors i les classes mitjanes i un majorendeutament. Amb tot això l’emigració de la seva joventut els deixa un futur encara més hipotecat.

Irlanda:::::La situació econòmica d’Irlanda en 2010 era semblant a la de l'estat espanyol: un alt creixement econòmic

basat en la bombolla immobiliària sostinguda pel sistema financer. Va ser rescatada a novembre 2010. Va rebre unajut de 85.000 milions d'euros i les mesures que, a canvi, va prendre el govern van ser essencialment les següents:

* Pujada d’impostos: Pujada d’impostos: Pujada d’impostos: Pujada d’impostos: Pujada d’impostos: increment de l’IVA fins el 23%, Increment dels impostos sobre la renta, nou impost sobreel consum d’aigua.

* Funcionaris: Funcionaris: Funcionaris: Funcionaris: Funcionaris: acomiadament d’un de cada 10 treballadors públics. En total 24.750 acomiadats fins el 2015.* Salari mínim:Salari mínim:Salari mínim:Salari mínim:Salari mínim: reducció d’un 11 % fins deixar-lo en 7,5 euros/ hora.* Jubilacions:Jubilacions:Jubilacions:Jubilacions:Jubilacions: reducció del 20 % de les pensions, increment de l’edat de jubilació fins els 68 anys el 2018,

eliminació de les deduccions fiscals.* Universitats: Universitats: Universitats: Universitats: Universitats: increment del 25 % de les matrícules, fins als 2.000 euros* Prestacions socials: Prestacions socials: Prestacions socials: Prestacions socials: Prestacions socials: retalladess en educació, sanitat i protecció social per

valor de 1.000 milions d’euros.

Portugal:El mes d’abril de 2011, Portugal va rebre 78.000 milions d’euros, les

condicions del seu memoràndum amb la troica eren aquestes:* Impostos:Impostos:Impostos:Impostos:Impostos: increment de l’IVA fins el 23 %. Increment generalitzat de l’impost

sobre la renda amb una taxa extraordinària del 4%, i reducció dels trams fiscalsde 8 a 5.

* Pensions: Pensions: Pensions: Pensions: Pensions: reducció de les més altes i supressió de les pagues extres.* Prestacions socials: Prestacions socials: Prestacions socials: Prestacions socials: Prestacions socials: copagament en salut (fins a 50 euros en urgències) i

retalls en educació, reducció de les prestacions d’atur -que es dispara 4 puntsdes del rescat-.

* Privatització d’empreses públiques.Privatització d’empreses públiques.Privatització d’empreses públiques.Privatització d’empreses públiques.Privatització d’empreses públiques.* Funcionaris:Funcionaris:Funcionaris:Funcionaris:Funcionaris: supressió de 55.000 i de les dues pagues extres.* Condicions laborals: Condicions laborals: Condicions laborals: Condicions laborals: Condicions laborals: congelació de sous, retallada de les hores extres i increment de la jornada laboral,

acomiadaments més lliures* TTTTTransports:ransports:ransports:ransports:ransports: increment de la benzina, peatges i dels transports urbans.

Grècia:El primer rescat de Grècia es va produir el mes d’abril de 2010 (110.000 milions) i el segon el febrer de 2012

(130.000 milions). Atenes encara no ha rebut tots els crèdits del primer rescat, però ha aplicat un dràstic plad’austeritat

* Impostos:Impostos:Impostos:Impostos:Impostos: increment de l’IVA fins el 23 %* Pensions:Pensions:Pensions:Pensions:Pensions: reducció del 40 %.* Funcionaris:Funcionaris:Funcionaris:Funcionaris:Funcionaris: reducció de 150.000 places.* Salari mínim:Salari mínim:Salari mínim:Salari mínim:Salari mínim: reducció del 30%* Prestacions socials:Prestacions socials:Prestacions socials:Prestacions socials:Prestacions socials: es paguen 5 euros per visita mèdica i fins a 500 per determinats anàlisis.L’atur ha arribat al 25 % de la població activa y el 50 % dels menors de 25 anys; el sou mig s’ha reduït un 30%;

la inflació ha arribat al 10%, increment de preus en el transport (50%); un de cada tres grecs viu per sota del llindarde la pobresa; les persones sense sostre superen els 20.000.

Deute i rescats


SIND

ICAL

Manel Márquez (Kaosenlared) i Cris-tina Mas (Lluita Internacionalista)entrevisten Lola Álvarez i Pepe Ca-ballero del Sindicat Andalús deTreballadors (SAT), convidats aCatalunya per LI.

Manel Márquez: Quina és la situacióManel Márquez: Quina és la situacióManel Márquez: Quina és la situacióManel Márquez: Quina és la situacióManel Márquez: Quina és la situaciódel camp andalús, de la lluita delsdel camp andalús, de la lluita delsdel camp andalús, de la lluita delsdel camp andalús, de la lluita delsdel camp andalús, de la lluita delsjornalers, dels treballadors sensejornalers, dels treballadors sensejornalers, dels treballadors sensejornalers, dels treballadors sensejornalers, dels treballadors sensepapers?papers?papers?papers?papers?

Pepe CaballeroPepe CaballeroPepe CaballeroPepe CaballeroPepe Caballero: La situació al campandalús cada vegada és més difícil. Enalguns llocs del medi rural superem el40% d’atur, i la veritat és que elsempresaris i els terratinents exigeixenmés cada vegada més als treballadors.Els propietaris no es cansen d’explotar.L’immigrant és molt més fàcil d’explotarque l’andalús. Així que prefereixen tenirmà d’obra immigrant per explotar-la mésencara. Nosaltres intentem que tots elstreballadors lluitem junts, perquè totstenim els mateixos problemes.

Lola ÁlvarezLola ÁlvarezLola ÁlvarezLola ÁlvarezLola Álvarez: El que és trist és que elssindicats signataris del conveni del campandalús no es preocupin de que escompleixi. A més, el problema que hi haa Andalusia és que si reivindiques els teusdrets i demanes el salari del conveni, comque al camp no hi ha contractes, etdeixen sense feina i entra a treballar unaaltra persona. Un altre dels problemesque tenim són les ETT.

Cristina Mas: Quina és la respostaCristina Mas: Quina és la respostaCristina Mas: Quina és la respostaCristina Mas: Quina és la respostaCristina Mas: Quina és la respostadel SAdel SAdel SAdel SAdel SAT?T?T?T?T?

PPPPP.C.C.C.C.C.: La resposta ha de partir de les

mobilitzacions. Estem en contra deldeute, d’aquest deute que tothom diuque cal pagar. Hem fet una marxa pertotes les províncies andaluses i hemreunit gent de tots els sindicats, emrefereixo a les seves bases i no a lesseves direccions. Estem contentsperquè hem servit de llevat perquèaquestes mobilitzacions siguin cadavegada més fortes. Esperem continuaren aquesta línia.

M.M.: Us han caigut multes, multesM.M.: Us han caigut multes, multesM.M.: Us han caigut multes, multesM.M.: Us han caigut multes, multesM.M.: Us han caigut multes, multesi multes amb l’objectiu de parar lai multes amb l’objectiu de parar lai multes amb l’objectiu de parar lai multes amb l’objectiu de parar lai multes amb l’objectiu de parar lamobilització al camp.mobilització al camp.mobilització al camp.mobilització al camp.mobilització al camp.

PPPPP.C.:.C.:.C.:.C.:.C.: Som el sindicat més represaliatde tota Europa. Tenim 450.000 • demultes a causa de les denúncies i mésde 400 companys imputats per una ouna altra raó. Amb la marxa «Andalusiaen pié» hem tingut 45 detinguts i amb eltema de Mercadona 18 imputats. Ensvolen parar amb les denúncies, però noho aconseguiran. Hem posat en el debatpúblic la misèria, perquè amb nou ca-rros de menjar que vam treure deMercadona no podem alimentar a totala gent que té gana però amb aquestaacció hem denunciat que hi ha 350.000famílies que no tenen cap tipus deprestació i que s’ho estan passant moltmalament. No tenen res per menjar ihan de buscar a les escombraries.

MMMMMMMMMM. : Respecte a l’ocupació deRespecte a l’ocupació deRespecte a l’ocupació deRespecte a l’ocupació deRespecte a l’ocupació deSomonte, explica’ns com està el tema.Somonte, explica’ns com està el tema.Somonte, explica’ns com està el tema.Somonte, explica’ns com està el tema.Somonte, explica’ns com està el tema.

L.AL.AL.AL.AL.A. : Vàrem ocupar una finca de laDuquessa d’Alba per denunciar les

edulcorats sobre laconstrucció d'Europadeixen pas a l'essència delprojecte. Els instrumentsque ha creat aquestsanys la Unió Europeaestan al servei d'imposarel pla de misèria més ex-trema que han viscutpaïsos com Grècia, Por-tugal o Irlanda en elsúltims 60 anys. La imatgede la UE és la dels “homesde negre” que sacralitzenel pagament del deute i elsinteressos de la banca,sense tenir el mínimescrúpol sobre la creixentfam i misèria que provo-quen en la població. Iperquè els “homes denegre” puguin garantir laseva tasca d'espoli, calendurir la repressió esta-tal. Més UE no és menysEstats, sinó Estats ambmés trets bonapartistes, imés brutals contra elsseus pobles per jugar elpaper que els ésessencial, el de garants delcapital. Aquesta ésl'essència de la UE, i peraixò és irreformable. De lamateixa manera que unanova convivència entrepobles de l'Estat ésimpossible sense trencaramb la Monarquia. No éspossible una Europa delsTreballadors i els poblessense trencar amb la UnióEuropea.

VVVVVaga General 14N!aga General 14N!aga General 14N!aga General 14N!aga General 14N!Per un pla de lluitaPer un pla de lluitaPer un pla de lluitaPer un pla de lluitaPer un pla de lluita

europeu:europeu:europeu:europeu:europeu:No al pagamentNo al pagamentNo al pagamentNo al pagamentNo al pagament

dels deutesdels deutesdels deutesdels deutesdels deutesFora la UE delsFora la UE delsFora la UE delsFora la UE delsFora la UE dels

bancs. Per unabancs. Per unabancs. Per unabancs. Per unabancs. Per unaEuropa delsEuropa delsEuropa delsEuropa delsEuropa dels

treballadors i elstreballadors i elstreballadors i elstreballadors i elstreballadors i elspoblespoblespoblespoblespobles

Entrevista a Lola Álvarez i Pepe Caballero,Entrevista a Lola Álvarez i Pepe Caballero,Entrevista a Lola Álvarez i Pepe Caballero,Entrevista a Lola Álvarez i Pepe Caballero,Entrevista a Lola Álvarez i Pepe Caballero,del Sindicat Andalús de Tdel Sindicat Andalús de Tdel Sindicat Andalús de Tdel Sindicat Andalús de Tdel Sindicat Andalús de Trrrrreballadorseballadorseballadorseballadorseballadors

«IU té un gran problemaa Andalusia»

(ve de pàg 10)

Acte a Barcelona de la gira de Lola i PepeActe a Barcelona de la gira de Lola i PepeActe a Barcelona de la gira de Lola i PepeActe a Barcelona de la gira de Lola i PepeActe a Barcelona de la gira de Lola i Pepe


subvencions que aquest govern dóna als gransterratinents. També un palau del Duc delInfantado. I després ens assabentem que laJunta d’Andalusia vol treure a subhasta 20.000Ha de terra pública. A Andalusia tenim una terramolt rica per poder viure d’ella. Els andalusosvolem menjar del nostre treball i per això vàremocupar la finca de Somonte. L’ocupació es vafer el dia 4 de març perquè a l’endemà entrava,per darrera vegada, en subhasta. Estemdemostrant en sis mesos que estem vivint ambnomés 2 Ha que hem posat en reg gràcies a lasolidaritat. Abans aquesta finca de 400 Ha noestava en producció i només donava feina a unapersona, però rebia subvencions. Estem posantproductes en venda i estem vivint de la terra. LaJunta d’Andalusia hauria pogut reduir molt atursi hagués posat a funcionar les 20.000 Ha. Elque ens fa falta ara és temps, poder invertir iposar en reg més terres. Amb les ganes de lluitarque tenim, amb les ganes de viure que tenim,ho aconseguirem.

M.M.: Què es pot esperar d’un govern delM.M.: Què es pot esperar d’un govern delM.M.: Què es pot esperar d’un govern delM.M.: Què es pot esperar d’un govern delM.M.: Què es pot esperar d’un govern delPSOE i IU respecte el camp andalús?PSOE i IU respecte el camp andalús?PSOE i IU respecte el camp andalús?PSOE i IU respecte el camp andalús?PSOE i IU respecte el camp andalús?

LA:LA:LA:LA:LA: El que podem esperar ja ho van demos-trar quan van signar el pacte de govern (PSOE-IU), perquè l’endemà van arribar 200 antidisturbisper desallotjar-nos de forma brutal de Somonte.A més estan enviant cada dia a la Guàrdia Civilper controlar als jornalers.

PCPCPCPCPC: La veritat és que Izquierda Unida té ungran problema a Andalusia. No es pot governaramb el PSOE perquè el que fa és retallar, retallari retallar cada vegada més. La CUT-BAI, que ésuna organització que està dins d’IU i en la qualparticipen molts militants del SAT, va estar desdel principi en contra de l’acord de govern PSOE-IU. A IU es va fer un referèndum intern trucat enquè només podies votar sí o sí. O IU canvia osegurament hi haurà problemes. La CUT-BAI técada vegada més un peu a dins i un peu fora.Veurem què passa. La gent de la CUT-BAI noés responsable que IU governi amb el PSOE. Elque és clar és que governar amb el PSOE potsignificar la mort d’IU.

C.M.: Com veieu el tema del referèndum perC.M.: Com veieu el tema del referèndum perC.M.: Com veieu el tema del referèndum perC.M.: Com veieu el tema del referèndum perC.M.: Com veieu el tema del referèndum perla independència a Catalunya?la independència a Catalunya?la independència a Catalunya?la independència a Catalunya?la independència a Catalunya?

PPPPP.C.:.C.:.C.:.C.:.C.: Si algun dia es fes un referèndum aCatalunya i arribés a sortir la independència,nosaltres ho veuríem bé. Per què no? De fetnosaltres, en menor mesura, també tenim elmateix sentiment a Andalusia. El que passa ambl’autodeterminació és que té dues portes: una ala dreta i una altra a l’esquerra. Per a nosaltreso se surt per l’esquerra o les coses queden,d’alguna manera, com estaven. De tota mane-ra, la que queda clar és que tot poble té dret aescollir el seu futur.

[Aquest text és un extracte de l’entrevista.Podeu veure el vídeo complet en la web de LluitaInternacionalista. http://luchainternacionalista.org/spip.php?article1612]

El passat 17 d’octubre es va fer una manifestació protagonitzadaper uns 4000 treballadors de l’Ajuntament de Barcelona, els seusorganismes autònoms i empreses municipals. Una manifestació queforma part d’un calendari de lluita organitzat per la coordinadora desindicalistes dels diferents sindicats presents en cadascuna de lesempreses municipals, creada recentment. Respon a la necessitat dela unitat dels treballadors municipals per donar una resposta conjuntaa l’aplicació de les retallades del decret imposat pel govern del PP isecundat pel govern de CiU i també pel municipal

La coordinadora dels serveis públics municipals de Barcelona impul-sa el següent calendari de lluita :

• 22 d’octubre: Jornada de lluita, coincidint amb la vaga de TMB imetro,

• 9 de novembre: jornada de lluita i manifestació conjunta de tots itotes els/les treballadores municipals

• 23 novembre: jornada de lluita i possible vaga de tots/tes elstreballadors/es dels serveis públics municipals

Contra a l’aplicació del Reial decret 20/2012:Contra a l’aplicació del Reial decret 20/2012:Contra a l’aplicació del Reial decret 20/2012:Contra a l’aplicació del Reial decret 20/2012:Contra a l’aplicació del Reial decret 20/2012:• Contra la pèrdua de poder adquisitiu, de drets socials i de la

negociació col·lectiva

Contra la privatització dels serveis,Contra la privatització dels serveis,Contra la privatització dels serveis,Contra la privatització dels serveis,Contra la privatització dels serveis,• Aturar i revertir els processos de privatització

Per un serveis públics de qualitat i directes de l’AdministracióPer un serveis públics de qualitat i directes de l’AdministracióPer un serveis públics de qualitat i directes de l’AdministracióPer un serveis públics de qualitat i directes de l’AdministracióPer un serveis públics de qualitat i directes de l’AdministracióMunicipalMunicipalMunicipalMunicipalMunicipal

És molt important la creació de la coordinadora per a la lluita conjun-ta contra el govern municipal que amb la seva política d’externalitzacionsi privatitzacions, pretén beneficiar les empreses privades amb els dinerspúblics, precaritzar encara més les condicions laborals dels i de lestreballadors/es i dividir la lluita dels empleats públics.

Marga Olalla.Delegada treballares/rs Ajuntament de Barcelona

Es crea la coordinadorasindical dels serveispúblics municipals

Lluita a l’Ajuntament de BarcelonaLluita a l’Ajuntament de BarcelonaLluita a l’Ajuntament de BarcelonaLluita a l’Ajuntament de BarcelonaLluita a l’Ajuntament de Barcelona


El 28 de setembre,Dia Internacional perla Despenalització del’Avortament, lesdones vam sortir alcarrer prenent laproposta que vasorgir el 1990 de lesfeministesllatinoamericanes icaribenyes d’adoptarun dia dereivindicació anualpel Dret al Propi Cos.A Barcelona unes1500 dones i homesvam marxar des de laDelegació del Governal carrer Mallorca,tallant passeig deGràcia, Gran Via ivam baixar per lesRambles, carrerFerran fins a la Pl.Sant Jaume on vamfer l’acte reivindicatiuamb una performan-ce, penjada deguirlandes de calces ilectura d’unmanifest. Bonaorganització, totesmolt implicades,cantant consignescontra Gallardón i elsgoverns de CIU i PP iles noves lleis quevolen impulsar, a mésde les nostres vellescançons feministes;pancartes i cartellsomplien lamanifestació. Totaixò constata el queja dèiem, que amb lacrisi la lluita feministaestà viva i s’enfrontacada vegada més a laprecarietat i laretallada de dretsconquerits.Plantarem cara i lesnoves generacionsassumiran l’aposta.

‘El Prat Contra Les Retallades’ d‘El Prat de Llobregat, està fent una campanya de recollidade signatures amb la doble proposta de contractació directa per l’Ajuntament dels aturatsi aturades sense subsidi, i la convocatòria, també per l’Ajuntament, d’un Referèndum con-tra el pagament del deute. El grup, que ja ha recollit més de 3.000 signatures per a cadascunade les propostes, pensa lliurar-les en el ple municipal del mes de Novembre, amb unamanifestació de suport a les seves reivindicacions.

Amb això, el grup intenta obrir un debat social en un municipi que, tot i haver estatgovernat per l’esquerra d’ICV-EUiA, ha aplicat pràcticament la mateixa política neoliberalque la resta d’ajuntaments de PSC, CIU, o ERC, privatitzant serveis, reduint plantilles iimpostos a les empreses… i assistint amb total passivitat als acomiadaments i altres efectesde la crisi. Un dels problemes que comencen a ser més preocupants en el municipi és el del’atur (amb 5.800 desocupats sobre una població activa de 31.000), en aquest debat nopot estar absent la discussió d’un pla d’ocupació pública per a plantar cara a la situació.Per això, el grup planteja a debat, entre d’altres, les següents propostes, que reproduïm pelseu interès per a d’altres municipis i per a la seva discussió per les assemblees d’aturats:

Document per a discussió en el grup:

1. Pla d’Ocupació pública municipal amb contractació directa.1. Pla d’Ocupació pública municipal amb contractació directa.1. Pla d’Ocupació pública municipal amb contractació directa.1. Pla d’Ocupació pública municipal amb contractació directa.1. Pla d’Ocupació pública municipal amb contractació directa.o Projectes laborals amb gestió directa del municipi. Terrenys del Delta, tallers i naus en

desús, creació de cooperatives amb gestió municipal… (a concretar com a mínim una proposta).o Borsa d’ocupació municipal transparent, controlada per sindicats, assemblea

d’aturats i Ajuntament. Centralització de tota la contractació, pública i privada. Censd’empreses del municipi amb obligatorietat de contractar (en tot o en part, contemplantcasos d’empreses a escala de fora del municipi per respectar els seus mecanismes iincorporar la contractació de treballadors del Prat en un percentatge mínim) a través dela Borsa de treball municipal.

2. Municipalització de tots els serveis.2. Municipalització de tots els serveis.2. Municipalització de tots els serveis.2. Municipalització de tots els serveis.2. Municipalització de tots els serveis.o Absorció de les contractes en propi. Gestió municipal. Estudi per esbrinar l’impacte

en llocs de treball, estalvi i necessitats.o Consolidació del personal temporal i interí. Laboralització dels nous contractes.o Cobertura de les places perdudes a l’Ajuntament i en les contractes en els últims 5

anys.o Jornada de 35 hores per fomentar contractació, mantenint els salaris.

3. Subsidi als aturats i aturades fins que trobin feina. El subsidi ha de garantir el3. Subsidi als aturats i aturades fins que trobin feina. El subsidi ha de garantir el3. Subsidi als aturats i aturades fins que trobin feina. El subsidi ha de garantir el3. Subsidi als aturats i aturades fins que trobin feina. El subsidi ha de garantir el3. Subsidi als aturats i aturades fins que trobin feina. El subsidi ha de garantir elpagament del lloguer o hipoteca, dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat)pagament del lloguer o hipoteca, dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat)pagament del lloguer o hipoteca, dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat)pagament del lloguer o hipoteca, dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat)pagament del lloguer o hipoteca, dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat)i la cistella de la compra.i la cistella de la compra.i la cistella de la compra.i la cistella de la compra.i la cistella de la compra.

o Abonament gratuït per al transport públic.o Control del subsidi per sindicats, assemblea d’aturats i Ajuntament (Promoció

Econòmica o el seu equivalent), prèvia elaboració d’un cens actualitzat mensualmentamb l’impacte real de l’atur al Prat.

o Caixa de resistència municipal per a intervenció immediata en els casos mésdesesperats.

o Tràmits municipals, oficials i judicials gratuïts. Creació d’una Oficina de Suport Jurídicals aturats i aturades i per a problemes hipotecaris i/o familiars, dins d’un Servei Generalcontra els efectes de la crisi.

4. Retallada de despeses en dietes, desplaçaments, assistència a plens,dietes, etc.

5. Penalització econòmica a empreses que acomiadin en el Municipi.

EL PRAT CONTRA ELS RETALLADES

28 setembr28 setembr28 setembr28 setembr28 setembre 2012.e 2012.e 2012.e 2012.e 2012.

Pel dret al Propostes davant elproblema de l'atur

El Prat de Llobregat (Barcelona)El Prat de Llobregat (Barcelona)El Prat de Llobregat (Barcelona)El Prat de Llobregat (Barcelona)El Prat de Llobregat (Barcelona)


La crisi provocada pel sistema ca-pitalista-patriarcal que ha empobritla classe treballadora és l’excusaper aplicar les retallades de dretssocials (sanitat, educació, cura deles persones) i laborals, reformes delmercat de treball, atur,desnonaments, fam... I, aprofitantla conjuntura, la dreta espanyolapretén acabar també amb els dretssexuals i reproductius de les dones,conquerits durant anys. La jerarquiade l’església catòlica i els grupscatòlics ultraconservadors depressió fan campanyes agressivesi feixistes contra els drets de les do-nes a gaudir del seu propi cos.

L’aplicació de les diferents lleissobre l’avortament s’ha demostratineficaç per donar accés a les do-nes treballadores a la interrupcióvoluntària de l’embaràs (IVE) en elSistema Públic Sanitari. Nomésel 1,84% de les IVE s’hanpracticat en la Sanitat Públicaespanyola durant el 2010 a cau-sa de les traves burocràtiques.Les retal lades sanitàr ies, lainvolució legislativa i la mancad’educació sexual provocaranl’augment dels avortaments ambprocediments insegurs iclandestins. Les xifres dels últimsanys assenyalen que les IVE legalsestan estancades i en canviaugmenta un 50% el nombre deles clandestines. A nivell global el75% dels IVE al món sónclandestines.

La terr ible conclusió és:pobresa unida a una legislaciópobresa unida a una legislaciópobresa unida a una legislaciópobresa unida a una legislaciópobresa unida a una legislaciórestrictiva en la pràctica de L'IVErestrictiva en la pràctica de L'IVErestrictiva en la pràctica de L'IVErestrictiva en la pràctica de L'IVErestrictiva en la pràctica de L'IVEprovoca més morts de donesprovoca més morts de donesprovoca més morts de donesprovoca més morts de donesprovoca més morts de donesper avortaments clandestins.per avortaments clandestins.per avortaments clandestins.per avortaments clandestins.per avortaments clandestins.

Cal destacar la importància dela formació i la prevenció,aspectes invisibilitzats tant en lesinstitucions formatives com en lessanitàries. Amb la desapariciódels Centres de Planificació Fa-miliar es complica l’accés i ladi fusió dels mètodesant iconceptius i de tota lainformació relacionada amb lasalut sexual.

Amb la lluita de moltes donesdes dels anys 70 hem arribat finsaquí i cal continuar no nomésperquè no retrocedeix in elsnostres drets sinó per avançar,per aturar la repressió dels governsde dretes i e ls seus podersfàctics. Pel dret a l ’educaciósexual, l ’accés i di fusió delsmètodes ant iconceptius i ladespenalització de la IVE i la sevaapl icació universal enestabliments públics, hem de se-guir endavant amb les nostresexigències.

Les dones treballem, lesdones parim, les donescriem, les dones exigim:

····· Despenal i tzac ió deDespenal i tzac ió deDespenal i tzac ió deDespenal i tzac ió deDespenal i tzac ió del ’avortament ( In ter rupciól ’avortament ( In ter rupciól ’avortament ( In ter rupciól ’avortament ( In ter rupciól ’avortament ( In ter rupcióvoluntària de l’embaràs -IVE).voluntària de l’embaràs -IVE).voluntària de l’embaràs -IVE).voluntària de l’embaràs -IVE).voluntària de l’embaràs -IVE).

····· Avortament lliure i gratuïtAvortament lliure i gratuïtAvortament lliure i gratuïtAvortament lliure i gratuïtAvortament lliure i gratuïten la Sani tat Públ ica. Noen la Sani tat Públ ica. Noen la Sani tat Públ ica. Noen la Sani tat Públ ica. Noen la Sani tat Públ ica. Nopermetre l ’ob jecc ió depermetre l ’ob jecc ió depermetre l ’ob jecc ió depermetre l ’ob jecc ió depermetre l ’ob jecc ió deconsciència als professionals queconsciència als professionals queconsciència als professionals queconsciència als professionals queconsciència als professionals quel’exerceixen en els hospitals del’exerceixen en els hospitals del’exerceixen en els hospitals del’exerceixen en els hospitals del’exerceixen en els hospitals dela xarxa pública.la xarxa pública.la xarxa pública.la xarxa pública.la xarxa pública.

····· Garantia d’una educacióGarantia d’una educacióGarantia d’una educacióGarantia d’una educacióGarantia d’una educacióafectivo-sexual en l l ibertat noafectivo-sexual en l l ibertat noafectivo-sexual en l l ibertat noafectivo-sexual en l l ibertat noafectivo-sexual en l l ibertat nodiscriminatòria per raó de gènere.discriminatòria per raó de gènere.discriminatòria per raó de gènere.discriminatòria per raó de gènere.discriminatòria per raó de gènere.

DONA

Dia InterDia Inter Dia InterDia InterDia Internacional per la despenalització de l'avornacional per la despenalització de l'avornacional per la despenalització de l'avornacional per la despenalització de l'avornacional per la despenalització de l'avortamenttamenttamenttamenttament

propi cos: avortament lliure i gratuït

····· Dret, accés i difusió a laDret, accés i difusió a laDret, accés i difusió a laDret, accés i difusió a laDret, accés i difusió a lainformació de tots els mètodesinformació de tots els mètodesinformació de tots els mètodesinformació de tots els mètodesinformació de tots els mètodesanticonceptius.anticonceptius.anticonceptius.anticonceptius.anticonceptius.

····· Anticonceptius i píndolaAnticonceptius i píndolaAnticonceptius i píndolaAnticonceptius i píndolaAnticonceptius i píndolapostco i ta l (34 euros, en e lpostco i ta l (34 euros, en e lpostco i ta l (34 euros, en e lpostco i ta l (34 euros, en e lpostco i ta l (34 euros, en e lmercat), gratuïtes.mercat), gratuïtes.mercat), gratuïtes.mercat), gratuïtes.mercat), gratuïtes.

····· Dret de les dones a decidirDret de les dones a decidirDret de les dones a decidirDret de les dones a decidirDret de les dones a decidirsobre els seu embaràs/cos sensesobre els seu embaràs/cos sensesobre els seu embaràs/cos sensesobre els seu embaràs/cos sensesobre els seu embaràs/cos senselímits, ni supòsits. Les doneslímits, ni supòsits. Les doneslímits, ni supòsits. Les doneslímits, ni supòsits. Les doneslímits, ni supòsits. Les donesparim, les dones criem, les do-parim, les dones criem, les do-parim, les dones criem, les do-parim, les dones criem, les do-parim, les dones criem, les do-nes decidim.nes decidim.nes decidim.nes decidim.nes decidim.

····· Dret de les dones a gaudirDret de les dones a gaudirDret de les dones a gaudirDret de les dones a gaudirDret de les dones a gaudird’un projecte de vida propi. Llocsd’un projecte de vida propi. Llocsd’un projecte de vida propi. Llocsd’un projecte de vida propi. Llocsd’un projecte de vida propi. Llocsde treball per a les dones perquède treball per a les dones perquède treball per a les dones perquède treball per a les dones perquède treball per a les dones perquègaudim del dret a la maternitat.gaudim del dret a la maternitat.gaudim del dret a la maternitat.gaudim del dret a la maternitat.gaudim del dret a la maternitat.

····· Igualtat salarial entre do- Igualtat salarial entre do- Igualtat salarial entre do- Igualtat salarial entre do- Igualtat salarial entre do-nes i homes per fe inesnes i homes per fe inesnes i homes per fe inesnes i homes per fe inesnes i homes per fe inesequivalents. Repartiment de laequivalents. Repartiment de laequivalents. Repartiment de laequivalents. Repartiment de laequivalents. Repartiment de lafeina entre dones i homes per talfeina entre dones i homes per talfeina entre dones i homes per talfeina entre dones i homes per talfeina entre dones i homes per tald’eliminar l’aturd’eliminar l’aturd’eliminar l’aturd’eliminar l’aturd’eliminar l’atur, amb un salari, amb un salari, amb un salari, amb un salari, amb un salarimínim de 1.200 euros.mínim de 1.200 euros.mínim de 1.200 euros.mínim de 1.200 euros.mínim de 1.200 euros.

····· TTTTTrrrrreball estable: eliminacióeball estable: eliminacióeball estable: eliminacióeball estable: eliminacióeball estable: eliminaciódels contractes temporals i adels contractes temporals i adels contractes temporals i adels contractes temporals i adels contractes temporals i atemps parcial. Ampliació delstemps parcial. Ampliació delstemps parcial. Ampliació delstemps parcial. Ampliació delstemps parcial. Ampliació delsserveis públics i gratuïts, ambserveis públics i gratuïts, ambserveis públics i gratuïts, ambserveis públics i gratuïts, ambserveis públics i gratuïts, ambgestió directa no subcontractadagestió directa no subcontractadagestió directa no subcontractadagestió directa no subcontractadagestió directa no subcontractada(Llars d’infants, Llars d’avies i avis,(Llars d’infants, Llars d’avies i avis,(Llars d’infants, Llars d’avies i avis,(Llars d’infants, Llars d’avies i avis,(Llars d’infants, Llars d’avies i avis,Sanitat, Ensenyament)Sanitat, Ensenyament)Sanitat, Ensenyament)Sanitat, Ensenyament)Sanitat, Ensenyament)

····· Cobertura de ls serve isCobertura de ls serve isCobertura de ls serve isCobertura de ls serve isCobertura de ls serve ispúbl ics a totes les personespúbl ics a totes les personespúbl ics a totes les personespúbl ics a totes les personespúbl ics a totes les personesimmigrades.immigrades.immigrades.immigrades.immigrades.

····· Cap acomiadament perCap acomiadament perCap acomiadament perCap acomiadament perCap acomiadament perembaràs. Prou asset jamentembaràs. Prou asset jamentembaràs. Prou asset jamentembaràs. Prou asset jamentembaràs. Prou asset jamentsexualsexualsexualsexualsexual

Contra les pol í t iquesContra les pol í t iquesContra les pol í t iquesContra les pol í t iquesContra les pol í t iquesrepressives envers les dones, ensrepressives envers les dones, ensrepressives envers les dones, ensrepressives envers les dones, ensrepressives envers les dones, enssobrsobrsobrsobrsobren motius per adheriren motius per adheriren motius per adheriren motius per adheriren motius per adherir-nos a-nos a-nos a-nos a-nos ala convocatòria d'una vaga gene-la convocatòria d'una vaga gene-la convocatòria d'una vaga gene-la convocatòria d'una vaga gene-la convocatòria d'una vaga gene-ral!!ral!!ral!!ral!!ral!!

Carme Álvarez i Natàlia Renzi


MEM

ÒRIA

Salvador Seguí (Lleida 1887-Bar-celona 1923) va ser un delsorganitzadors de la CNT i va tenirun paper clau en la primera vagageneral de 1917 i en la vaga de laCanadenca. Va ser assassinatper pistolers del Sindicat Lliurea Barcelona, el 10 de març de1923. Reproduïm aquests tex-tos com a testimoni d’una partde la memòria del movimentobrer, en la rica tradiciód’obrerisme catalanista. El quedeia aleshores ens semblaperfectament vigent... noméscaldria canviar Lliga Regionalis-ta per Convergència i Unió.

«La política patrocinada per la Lligaha pretès, i en part ho ha aconse-guit, donar a entendre a totaEspanya que a Catalunya no hi hacap problema més que el seu: elregionalisme. Això és una falsedat; aCatalunya, després del problema so-cial, que no és català, sinó univer-sal, existeix el problema que tenenplantejat altres pobles d’Europa. Elproblema de llibertat i descentralit-zació administrativa, que tots elshomes liberals del món accepten.(...) La Lliga Regionalista no és unaagrupació política en el sentit honratde la paraula, sinó un conglomeratd’homes que «fan política» per tald’arrencar del Poder determinadesconcessions a favor de les sevesindústries i negocis, sense concedircap mena d’importància a les ideesque defensen. Que es doni aCatalunya l’autonomia, si es vol, laindependència; però, ¿sabeu quinsseran els primers a no acceptar-la?Nosaltres, no; de cap manera. Elsprimers a no acceptar la indepen-dència de Catalunya seran elsmercaders de la Lliga Regionalista.La mateixa burgesia catalana queestà dins de la Lliga seria la qui nol’acceptaria de cap de les maneres.(...)» Josep Viadiu, Nuestro Noi delSucre (p. 46-47)

«A Catalunya, els elementsreaccionaris del catalanisme, sovintaixequen la bandera de lesreivindicacions catalanes, en unsentit nacionalista. I quan més sorollfan és en els moments es quan esprodueix un fet social deressonància, talment com sicerquessin la intervenció de lesautoritats de l’Estat espanyol per abatre els treballadors catalans.Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i siconvé també a Barcelona, som iserem contraris a aquests senyorsque pretenen monopolitzar la políti-ca catalana, no per assolir lallibertat de Catalunya, sinó per po-der defensar millor els seusinteressos de classe i sempreamatents a malmetre lesreivindicacions del proletariat català.I jo us puc assegurar que aquestsreaccionaris que s’autoanomenencatalanistes el que més temen ésel redreçament nacional deCatalunya, en el cas que Catalunyano els restés sotmesa. I com quesaben que Catalunya no és unpoble mesell, ni tan sols intentendeslligar la política catalana del’espanyola. En canvi, nosaltres, elstreballadors, com sigui que amb unaCatalunya independent no hiperdríem res, ans el contrari, higuanyaríem molt, la independènciade la nostra terra no ens fa por.

Estigueu segurs, amicsmadrilenys que m’escolteu, que sialgun dia és parles seriosamentd’independitzar Catalunya de l’Estatespanyol, els primers i potser elsúnics que s’oposarien a la llibertatnacional de Catalunya, foren elscapitalistes de la Lliga Regionalistai del Fomento del Trabajo Nacional.Tanmateix hi ha moltes proves queconfirmen el meu raonament. Tanse val que proclamin el seucatalanisme en discursos i articlesperiodístics quan són a Barcelona.Si pensen que es troben en perill

els interessos particulars de la sevaclasse benestant, enfollits i a co-rre-cuita fan cap a Madrid, per tald’oferir els seus serveis a laMonarquia centralista, i més d’unavegada els haureu pogut veurevestint la casaca de ministre. ¿És,per ventura, amb la col·laboracióministerial com és poden afermarles aspiracions de llibertat nacionalde Catalunya, sotmesa a unamonarquia centralista i enemiga del’emancipació del pobles hispànics?Sortosament la Catalunya vexada iinjuriada, privada de la seva llibertatnacional, coneix bé els seusdetractors i sap de quin cantó estanels seus veritables amics i defensors.Una Catalunya, alliberada de l’Estatespanyol us asseguro, amicsmadrilenys, que fóra una Catalunyaamiga de tots els pobles de la Pe-nínsula Hispànica i sospito que elsqui ara pretenen presentar-se comels capdavanters del catalanisme,temen una entesa fraternal iduradora amb les altresnacionalitats peninsulars. Per tantés falsa la catalanitat dels quidirigeixen la Lliga Regionalista. I ésque aquesta gent avantposa elsseus interessos de classe, és a direls interessos del capitalisme, a totinterès o ideologia. Estic tan certdel que dic, que sense pecard’exagerat, puc assegurar-vos quesi algun dia Catalunya conquestala seva ll ibertat nacional, elsprimers, si no els únics, que li po-saran entrebancs, seran els homesde la Lliga Regionalista, perquè aCatalunya com arreu, el capitalismeestà mancat d’ideologia» Discurs al’Ateneu de Madrid, 4 d’octubre de1919 a Salvador Seguí: escrits. Reculla cura d’Isidre Molas. (p.53-54)

Cristina Mas

Memòria del moviment obrer a CatalunyaMemòria del moviment obrer a CatalunyaMemòria del moviment obrer a CatalunyaMemòria del moviment obrer a CatalunyaMemòria del moviment obrer a Catalunya

«Els primers que s’oposarana la llibertat nacional de

Catalunya són els capitalistes»Salvador Seguí


INTE

RNAC

IONA

L

El president Chávez va guanyarles eleccions del 7 d’octubreamb 8.062.056 (55,14%) vots,contra 6.468.450 (44,42%)d'Henrique Capriles, escrutat el97% de les actes, la qual cosasignifica que és reelegit persegona vegada per un nouperíode de 6 anys. Lapolarització va ser aguda, tal icom es preveia. Els dosprincipals candidats del sistemavan concentrar el 99,4% delsvots. Malgrat això la candidatu-ra d'Orlando Chirino i del PSLva donar la batalla per aixecar labandera del veritable socialisme,i va aconseguir que més de 4mil treballadors i joves votessinconscientment per una alterna-tiva obrera i revolucionària.

Com deien la majoria de lesenquestes, va triomfar novament

A molts companys els pot semblarexagerat aquest títol pel resultatobtingut.

La candidatura va obtenir 4.120vots, però l'important és que es vancomplir els objectius més destacatstraçats pel PSL, que era deixarassentat davant milions a Veneçuela iel món, que hi ha una altra alternativaobrera i socialista a la farsa del'anomenat “Socialisme del Segle XXI”.I que amb la bandera de laindependència de classe, avançàvemaprofitant aquestes eleccions perconstruir un partit revolucionari.Només per això la campanya i l'esforçd'Orlando Chirino i els militants del PSLés gran. Va assentar aquesta bande-ra pel que vindrà, quan els treballadorstornin a enfrontar al carrer a aquestgovern antiobrer.

Des del principi sabíem que l'extremapolarització, entre Chávez i Capriles, espodia emportar molts dels nostres vots,de molts companys que expressavenel seu suport i simpatia per la candida-tura de Chirino però que, a última hora,alguns es van quedar amb el vot a

VVVVVeneçuelaeneçuelaeneçuelaeneçuelaeneçuela

Les raons de la reelecció de Chávez

La gran La gran La gran La gran La gran c a m p a n y a c a m p a n y a c a m p a n y a c a m p a n y a c a m p a n y a d'Orlando Chirinod'Orlando Chirinod'Orlando Chirinod'Orlando Chirinod'Orlando Chirino

Chávez, encara que sobre el finalde la campanya semblava que elcandidat opositor Capriles se liapropava. Finalment Chávez vaguanyar amb un 11% d'avantatge,i en 21 dels 23 estats, i en elDistricte Capital. Només va perdrea Mérida i Táchira.

Chávez guanya amb relativacomoditat, però no li va resultar fàcila ell ni al PSUV la campanya iaconseguir sostenir-se. El descon-tentament amb el govern en frangesde treballadors i sectors populars erai és molt gran perquè ni compleixamb els treballadors, ni hi ha bonasalut, ni educació ni seguretat. Peraixò en l'últim tram de la campanya,Chávez va girar a reconèixer que hihavia greus mancances en el seugovern: ”He comès errors, peròestic totalment disposat a treballarmés dur”. En els actes gairebé vapregar per a que el votessin, que no

l’abandonessin perquè “se'ls talla lallum, o no els havien donatl'habitatge, o tal obra no s'haviaacabat”. Va arribar al súmmum dellançar un nou ministeri de“Seguiment” de les promeses, apartir del nou govern. El seu centreva ser la campanya de la por, dientque si guanyava Capriles els “traurienel que ja tenien” (les misiones, elssubsidis) o els habitatges promesos.Això va tenir el seu efecte i moltagent que dubtava va reafirmar, al fi-nal, el seu vot a Chávez.

D'altra banda, el lideratge del'oposició de dreta, amb raó, no ins-pira confiança en grans sectorspopulars, que continuen associant-lo al colpisme i als polítics tradi-cionals burgesos i oligarques, i onva pesar la propaganda governa-mental sobre el caràcter neoliberalde la MUD i la possibilitat que eliminiprogrames socials i l’aplicació d’un

Chávez, “perquè no guanyi la dreta” imolts se’n van anar a Capriles “pertreure com sigui a Chávez”.

D'altra banda, en les dues últimessetmanes es va produir unacampanya deliberada promoguda peralguns mitjans de comunicació,segons la qual Orlando s'havia retiratde l'aspiració a la presidència.

Va ser una campanya contra totesles adversitats del sistema. Els mitjansde comunicació nacionals privats i elscontrolats pel govern, van adoptaramb rigor una línia de "zero Chirino". Ien no poques ocasions es va tergi-versar els plantejaments del candidatdel PSL. A Veneçuela no hi ha minutslliures de ràdio i televisió perquè elscandidats puguin exposar les sevespropostes i tampoc hi ha finançamentpúblic per als candidats.

En aquest marc és que cal valorarels més de 4.100 vots obtinguts. Són4.100 vots conscients a un progra-ma revolucionari i de lluita. Vam tenirvots en tots els estats. I això que erala primera vegada que a Veneçuelaes presenta un candidat presidencial

trostkista.El PSL

s u r td ' a q u e s t acampanyaenfortit, encreixement ia m bp r e s è n c i amilitant en20 estats,en moltsdels quals hem inscrit candidats per ales eleccions regionals de desembre.

Amb escassos recursos, centenarsd'activistes es van desplegar per tot elpaís, fent arribar a centenars de milers,en empreses, universitats i barrispopulars, les propostes de la candida-tura obrera d'Orlando Chirino, com:que els treballadors hem de governar,que el petroli sigui 100% veneçolà,sense empreses mixtes nitransnacionals; que cal igualar el salarimínim a la cistella bàsica, entred’altres. El PSL seguirà aixecantaquestes consignes en les lluites pervenir.


INTE

RNAC

IONA

L

El 15 d’octubre vam entrevis-tar Raquel Varela, historiado-ra, activista i editora de la re-vista Rubra, una publicaciómarxista portuguesa.

LI.- Quin és l’efecte delsplans d’austeritat de latroica a Portugal?

RRRRRVVVVV.-.-.-.-.- És un fet que la situaciósocial ha canviat, i molt ràpid.Fins ara hi ha hagut una caigudadels salaris de prop del 30%, alqual cal afegir la caiguda delsalari social: salut, educació,seguretat social... Es calculaque un 20 o 25% de la poblacióviu sota el límit de la pobresa. Hiha mig milió de persones quereben el salari mínim, que és de432 euros. I hi ha una taxa reald’atur del 24%, segons elMovimento Sem Emprego i laCGTP. Tot això ha portat a lagent al carrer. Hi ha una claraerosió de la base social delgovern i hi ha manifestacionscada setmana: algunes convo-ca-des pels sindicats i altres perfora, a través de les xarxessocials. Les més grans d’aquestany i mig de lluita han estat lesconvocades des de fora delssindicats, (12 de setembre de2011, 15 d’octubre de 2011 i 15de setembre de 2012). Les delssindicats segueixen sent moltgrans, amb 100.000 o 150.000persones, el dia 15 es creu quenomés a Lisboa van sortir mig milióde persones i en tot el país un

nou paquet d'ajustaments.Malgrat això un sector molt gran

de treballadors i sectors populars, quevan trencar amb el chavisme,equivocadament va votar per Caprilesbuscant castigar al govern. Entre ells,un important sector de treballadorspetroliers, universitaris, empleatspúblics, i joves (de cada 4 nousvotants, 3 van votar per Capriles).Chávez només va augmentar 500.000vots respecte de les eleccions del2006, mentre que l'oposició burgesava augmentar, aquest any, en2.200.000.

El factor petroliEl factor petroliEl factor petroliEl factor petroliEl factor petrolii el clientelisme massiui el clientelisme massiui el clientelisme massiui el clientelisme massiui el clientelisme massiu

Hi ha encara els qui pretenen atri-buir el seu nou triomf electoral, al fetque Chávez està al camí deantiimperialista i del socialisme, i quecreix “el viure bé” a Veneçuela. Aixòés fals. En primer lloc, perquè elmateix Chávez va ratificar en la sevacampanya que amb el seu governseguiran contents els empresaris i lesmultinacionals. “Fins als rics jo crecque els convé que guanyi Chávez…ells tenen les seves riqueses… tenenles seves bones cases, tenen els seusbons vehicles”. I després de l'eleccióva fer “una crida als veneçolans rics,de la classe mitjana, empresaris,professionals, a treballarconjuntament per fer realitat el queva considerar un dels principalsassoliments de la seva gestió: Lainclusió de Veneçuela al Mercosur”(Telesur, 9/10).

En segon lloc, un factor clau deltriomf segueix sent el pes del boomdels preus petroliers i el seu ús dis-crecional en mans del chavisme. Lacausa que no es donés una rupturamajor, és que no hi ha encara unasituació de crisi econòmica i social,com si que passa a Bolívia, perexemple. A Veneçuela continuenoberts molts conflictes i lluites, peròencara atomitzades. Amb el barril depetroli a $106 dòlars, de mitjanal'any, Chávez pot permetre's teniruna política de subsidis, com, perexemple, el programa “La teva casaben equipada”, a través del qual espoden adquirir articles domèstics amolt baix preu. Alhora, el govern téla política de lliurar una bossa demenjar setmanal i 3.000 bolívars (300dòlars) a cada família en els refugisde persones que es van quedarsense habitatge, als quals a més elsvan lliurar un certificat d'habitatge afutur, on se’ls promet que se li lliurarà

una casa. En aquest marc, elgovern va llançar des de principid'any la Missió Gran HabitatgeVeneçuela, que ha tingut un granimpacte, encara que no s'haginlliurat ni construït tots els habitatgespromesos.

Chávez va guanyar però seguiràChávez va guanyar però seguiràChávez va guanyar però seguiràChávez va guanyar però seguiràChávez va guanyar però seguiràel desgast i la ruptura al caliu deel desgast i la ruptura al caliu deel desgast i la ruptura al caliu deel desgast i la ruptura al caliu deel desgast i la ruptura al caliu deles lluitesles lluitesles lluitesles lluitesles lluites

Chávez s'enforteix políticament,en la conjuntura immediata, perquèha evitat, malgrat el grandescontentament popular, una de-rrota electoral. Però la realitat és queels conflictes socials i les promesesincomplertes continuen presents aVeneçuela. El triomf de Chávez nocanvia que els treballadors de l'estat(empleats públics, de salut, id’indústries bàsiques) tenen elsseus convenis col•lectius vençutsdes de fa 4 o 5 anys. Que els obrersde la fundació estatal de Sidor i delciment, encara no han signat el seuconveni. O que els obrers petrolierstenen un salari mitjà de 300 dòlars ique PDVSA segueix exposada anoves tragèdies com l'explosiód’Amuay per falta de manteniment.I que segueix existint una Veneçuelaque cau a trossos enmig de ladesigualtat social.

Passades les eleccions, milions detreballadors, joves i sectorspopulars, que equivocadament vandonar el seu vot per les duesopcions del sistema, es veuranobligats a enfrontar la realitatmobilitzant-se per les sevesreivindicacions. Enfrontat al governde Chávez que seguirà governantpels boliburgesos [NdT: expressióllatinoamericana producte de lacontracció bolivarià i burgesia] elsgrans empresaris i les transna-cionals. El triomf d'avui es convertiràen desgast polític, en confrontaciósocial i noves ruptures detreballadors amb Chávez. Com aassenyalar Orlando Chirino en laseva campanya: “guanyi qui guanyi,entre Chávez i Capriles, elsproblemes dels treballadors i el poblecontinuaran”. I allí una altra vegadaestarà plantejada la tasca de cons-truir una nova alternativa política,veritablement socialista i delstreballadors. Aquest va ser el sentitdel missatge donat amb la valentacandidatura d'Orlando Chirino i elPSL- Partit Socialisme i Llibertat.

Miguel SoransEl Socialista, d'Argentina

«El deute és

PorPorPorPorPortugaltugaltugaltugaltugal


INTE

RNAC

IONA

L

milió. Va ser la més gran de la històriade Portugal des de la revolució.

LI.- Però no hi ha unaalternativa política.

RRRRRVVVVV.-. -. -. -. - Els partits de l’esquerraparlamentària no proposen unasortida: l’únic que volen és desgas-tar el govern i guanyar més vots, irebutgen les mesures de rupturasocial. Insisteixen en la idea derenegociació del deute, amb unapolítica keynesiana de recuperar elpacte social. Però hi ha una situacióobjectiva d’1,3 milions d’aturats queés incompatible amb això. I el 45%de la mà d’obra és precària. Lespolítiques de pacte social del’esquerra parlamentària trobensuport en la classe mitjanaproletaritzada, però molt menys enla joventut i en els sectors méspauperitzats. Aquests tenen unareacció antisistema moltprogressiva, que es recolza en laidea que tots els polítics són iguals.Encara que aquesta pot ser unaactitud perillosa, com la idea unamica infantil de que el problema noté a veure amb l’absència d’unpartit revolucionari, sinó ambl’organització política en si. Però hiha una cosa molt progressiva enaquest sentiment de la gent: quela democràcia parlamentària nodonarà solucions als nostresproblemes.

LI.- Alguna cosa semblat alque vivim en l’estatespanyol. Quin és el paperdels treballadors?

RRRRRVVVVV.-.-.-.-.- El moviment obrer organitzatestà en l’òrbita del Partit Comunis-ta, la CGTP. Les classes mitjanesproletaritzades i una generaciógegantina de joves sense feina estand’esquena als sindicats i al PC. ElBloco d’Esquerra vol apropar-se atots dos. Però per a mi és claríssimque hi ha un tall generacional entreels treballadors que encara tenenalguns drets, estan sindicalitzats iestan dirigits pels sindicats, d’uncostat, i els treballadors precaris,més joves, a l’altre. És un tallgeneracional i polític.

LI.- Hi ha algun moviment devagues?

RRRRRVVVVV.-.-.-.-.- Sí, ja n’hi havia en el sectordels transports, i ja hem tingut duesvagues generals i la propera és el14 de novembre. També hi ha va-gues contra les hores extres en di-versos sectors de fàbriques, perquèel govern ha aprovat una reformalaboral que imposa retallades brutalsen el pagament de les hores extres.La majoria de les mesures haviencaigut fins ara sobre els treballadorspúblics i dels serveis, i aracomencen a afectar també elmoviment obrer. És històric a Por-tugal que hi hagi manifestacionsmassives per fora dels sindicats. Iaixò també ha canviat la seva acti-tud. Per primera vegada la CGTPha convocat manifestacions i lavaga general cridant a tots elssectors, estiguin o no sindicalitzats.Entenen que hi ha una forçaobjectiva fora dels seus límits, queintenta respondre a la situació.Nosaltres estem defensant unavaga almenys ibèrica i el que enssembla necessari és que fos euro-pea.

LI.- Hi ha un sentiment deruptura amb la UE?

RRRRRVVVVV.-. -. -. -. - No. Tota l’esquerraparlamentària proposa alternativesdins de la UE. Entre la gent, lamajoria té una idea antisistèmica(«que se’n vagin tots»), però no unaconsciència de ruptura amb la UE.Però no es pot fer truites sensetrencar ous: no es pot sortird’aquesta crisi sense trencar ambla UE i construir una Europaabsolutament diferent. El problemaés com proposar alternatives que ala gent li semblin realitzables. És moltpositiu voler que els europeusestiguem junts, però no es veu laUE com un mecanisme d’espolid’Alemanya i França i de sectors deles burgesies nacionals per crear unmercat laboral barat a Europa.Defensem una Europa socialista delspobles i hem de pensar com femarribar això a la gent. El que emsembla diferent d’aquesta crisi, res-pecte a altres processos anteriors,

és que la gent té una consciènciaanticapitalista, i associa la crisi aldesenvolupament capitalista, peròrebutgen proposar una alternativa alcapitalisme. Hi ha un rebuig d’aquestsistema, però no hi ha una lluitaconscient per un altre sistema. Lamajoria de moviments socials i elmoviment obrer organitzat parlen deformes reguladores del capitalisme:democràcia real ja, controlar alsbanquers… però no plantegen unaidea revolucionària de substituir unpoder per un altre.

LI.- Esteu treballant unacampanya sobre el deute.

RRRRRVVVVV.-.-.-.-.- Vam contribuir a fundar elComitè per a l’Anul·lació del DeutePúblic, que té com a base dediscussió demostrar que el deuteés un mecanisme d’acumulació decapital. És una renda: ja que el ca-pital no es valoritza en la producció,emigra als títols de deute. Tractemd’explicar en el moviment obrer quèés el deute i com es produeix unatransferència de recursos públicsper pagar-lo. I això significa laprivatització dels serveis que elstreballadors paguen amb el seusalari: educació, sanitat i seguretatsocial. En un llibre que acabem depublicar, hem fet un càlcul de quantpaguen els treballadors a l’estat. Lanostra idea és dir que, abans de feruna auditoria, podem mirar elscomptes públics i demostrar queels treballadors paguen les sevesdespeses.

LI.- El govern portuguès varetrocedir en l’augment del7% de la cotització delstreballadors. És la primeravegada que un govern aEuropa fa marxa enrere perla mobilització.

RRRRRVVVVV. -. -. -. -. - El govern va retrocedirperquè es van unificar dues coses:el rebuig del moviment obrer i tambéel rebuig d’un sector de la burgesia.Com en tots els processos de crisi,hi ha una divisió també dins de laburgesia, perquè totes les mesuresd’austeritat fins ara afavoreixen mésel sector exportador de la burgesia

un mecanisme d’acumulació de capital»


INTE

RNAC

IONA

L

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correus 206 CP- 17080 de GironaAp. Correus 92 CP-28320 de Madride-mail: [email protected]://www.li-litci.com

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràs

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesióen castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartatde correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: La CaixaLa CaixaLa CaixaLa CaixaLa Caixa2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 (25 euros si te l'hem d'enviarper correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció delliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos encontacte amb qualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada enels articles signats.

i penalitzen el sector del consumintern. Aquesta crisi avança cap auna situació en què les mesuresd’austeritat brutals, de reculadasocial, necessàriament afecten elconsum intern, i un sector de laburgesia depèn d’ell. No és res denou per al marxisme: les crisiscomporten crisis també dins de laburgesia. Passa el mateix aCatalunya: hi ha sectors de laburgesia que veuen que els aniriamillor fora d’Espanya. I a partird’aquí diem que avancem a unasituació en la qual els de dalt ja nopoden i els de baix ja no volen. Nosé com ni quan arribarem. Però aPortugal les coses han canviatsignificativament. En la nostrahistòria mai hi ha hagut, excepteamb la dictadura i quan en els anys90 va augmentar el benestar i elconsum d’una part important dela població. Fora d’aquestsmoments, sempre hi ha hagut unasituació de ingovernabilitat: governsdarrera de governs, eleccionscada any o cada dos anys… Jo crecque no hi ha condicions degovernabil itat amb aquestesmesures d’austeritat, però podemtrobar-nos en una situació detensió social de governs que caueni s’aixequen durant anys. Encaraque hi ha indicadors moltimportants que cal assenyalar. Elmés positiu és que les estructuresburocràtiques, els seus aparells,tenen avui menys força que en elpassat per controlar a les masses.Però també és veritat que

segueixen sent els únics aparells: capsector revolucionari va aconseguirconstruir una organització ambcapacitat d’influència de masses.Segon: aquesta generació que estàals carrers és més internacionalista,i no només pel Facebook, sinóperquè té consciència que el seuproblema no és només seu, és unproblema a Espanya, a Grècia, aEuropa… és un problema mundial.Però alhora té menys consciènciaorganitzativa. També és moltimportant que en les últimesmanifestacions a Portugalparticipessin sectors dels barris méspobres, i això tampoc no és habi-tual.

LI.- Com veus la política delBloco d’Esquerres?

RRRRRVVVVV. -. -. -. -. - Continuen demanant lanegociació del deute i mesureskeynesianes. Però la veritat és queno hi ha ocupació dins delcapitalisme: ni les mesures de ladreta ni les keynesianes donen unasortida. La dreta planteja introduirnova tecnologia per augmentar laproductivitat, la qual cosa significasubstituir homes per màquines, ointensificar la jornada de treball, ésa dir que on fins ara n’hitreballaven dos, ara hi treballaràun. Per la via de la plusvàluaabsoluta, o per la de la plusvàluarelativa, els dos camins signifi-quen més atur. L’esquerraparlamentària proposaaugmentar els salaris, però enel marc del capitalisme, la qual

cosa significa aprofundir la crisi, perquèen la seva competència, les empresestanquen, i el resultat també és mésatur. Per a les masses, la perspectivarevolucionària potser no serà la mésdesitjada, però és l’única que ofereixuna alternativa. No estem parlant jade la immensa explotació dels quiestan treballant, sinó del dramaabsolutament brutal dels qui estan al’atur, per mantenir baixos els salarisdels qui treballen. Això avui vol dir un40% dels joves a Portugal. A més ésridícul que, als 30 anys, els anomeninjoves: són adults en atur. Tota aquestamassa de gent no té futur, ni amb ladreta ni amb el keynesianisme. I el

que cal és treballar enl’organització.

Lluita Internacionalista 119 - Octubre 2012

Documents

Transcript of Lluita Internacionalista 119 - Octubre 2012