En lluita juny/juliol2013 num 24

download En lluita juny/juliol2013 num 24

of 12

Transcript of En lluita juny/juliol2013 num 24

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    1/12

    Quin tipusde movimentcal per aturarla Llei delavortament?Pgina 5

    ILP RendaGarantidaCiutadana:aliment per lalluitaPgina 4

    TRENQUEM

    LA CADENADEL DEUTE

    Mitjans:alternativesdunperiodisme encrisiPgina 9

    El Procs

    Destituent-Constituent, adebatPgina 6

    juny/juliol 2013 | nm. 241,20Preu dajut 2www.enlluita.org

    anticapitalisme i revoluci

    en lluita

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    2/12

    juny/juliol 2013 | en lluita2

    RedacciA les persones pensionistessels acumulen els atacs alsseus ingressos vitals. Si a finalsde lany passat el PP va decidirno revaloritzar les pensionsen funci de lIPClaugmentdels preus dels productes b-sics, ara el Govern est apre-tant laccelerador per tenir apunt una nova reforma de lespensions.

    Leix central daquesta refor-ma girar al voltant de laplica-ci immediata del factor sos-tenibilitat en la determinacide la quantia de les pensions.

    Aquest factor substituir lIPCcom a referncia i es basa, agrans trets, en els ingressos idespeses del sistema. s a dir,com amb el deute financer, laprioritat de la caixa de les pen-sions ser que no tingui dficit,i no les necessitats de les per-sones pensionistes.

    Segons tots els primers in-formes, les persones pensio-nista cobraran menys i hauran

    de treballar durant ms anysi cotitzar ms per poder per-cebre una pensi. El ministeridEconomia, per exemple, dis-posa dun document de lInsti-tut dEstudis Fiscals (IEF) queadvoca per una retallada den-tre el 22 i el 45% per garantir

    la sostenibilitat del sistema.Davant daquests atacs, a

    Barcelona lAssemblea del15M Sants i Les Corts ha ini-

    ciat la campanya #SalvemLes-Pensions. El tret de sortida el

    van donar el 22 de maig, quanunes 150 persones pensionis-tes es van concentrar a la seude la Seguretat Social de Santsper reivindicar unes pensionsdignes.

    Dani Bravo@daniatg

    El passat 25 de maig milers depersones van marxar a Portu-gal contra les noves poltiquesdausteritat introdudes pel go-

    vern sota la tutela de la Troica.Aquestes mesures inclouen aug-ment de ledat de jubilaci als 66anys, acomiadament de funcio-naris i retallades en els pressu-postos de sanitat i educaci.

    Com era de preveure, lesreceptes dausteritat no estancontribuint a sortir de la crisi:

    Portugal viu una recessi hist-rica amb lempobriment massiude la poblaci i el deteriora-ment de lestat de benestar. Elmissatge xantatgista del governtamb s el mateix que a lEstatespanyol: O aix que ning vol,o la catstrofe.

    La resistncia i les mobilit-zacions van en augment en elsltims mesos. Tot i que existeixun cert desfasament entre el po-tencial de gent que participa enles mobilitzacions i la quantitatde gent organitzada (ja siguia nivell sindical o poltic) quelimita la creaci dun cicle delluites continu, sestan obrintesquerdes entre la classe diri-gent de Portugal.

    El primer ministre Passos

    Coelho no deixa de llanar mis-satges cridant a la unitat da-

    vant les crtiques de loposici.El Tribunal Constitucional vaanullar algunes de les retalla-des aprovades a lltim pres-supost. Fins i tot el president

    conservador Anbal Cavaco Sil-va va parlar en el seu discursde la cerimnia de lAssembleaLegislativa derrors en les pre-

    visions de la Troica, i dun aturi una recessi ms gran del quesesperava. La crisi de rgim,molt accentuada a Grcia oItlia, creix tamb a Portugal ilEstat espanyol.

    Loposici als carrers prov

    tant de sectors obrers i sindicats(principalment la CGTP, que vaconvocar les manifestacionsdel 25M i anuncia una vaga delsector pblic al juny), com demoviments socials en lona del15M, com s la campanya Que

    se lixe a Troica!. Aquesta lti-ma ha estat la principal impul-sora de la convocatria a nivelleuropeu de la jornada de mo-

    bilitzaci de l1 de juny. El pa-norama s similar al de lEstatespanyol: hi ha una mplia capade la poblaci disposada a mo-

    bilitzar-se, per que no trobareferents dorganitzacions po-ltiques i sindicals que estiguin

    per impulsar un cicle de lluites.El gran repte per a lesquerra

    a Portugal s convertir aquestsmoments de mobilitzaci mso menys espontanis en una re-sistncia organitzada contra lacrisi. La relaci amb les orga-

    nitzacions obreres tradicionals,lorganitzaci en els sectors la-

    borals ms precaris, i sobretot,superar la divisi entre lluiteseconmiques i lluites poltiquessn els eixos que ajudarien aconstruir un moviment que re-alment pogus tombar els plansde la Troica.

    Aquest ltim punt s clau, jaque una qesti poltica com s

    el pagament del deute condicio-na qualsevol mesura econmicaque es pretengui prendre. Comdiu Francisco Lou, membredel Bloco De Esquerda si eldeute crea deute, la cancellacis lnica sortida possible.

    Economia

    El PP planeja nousatacs a les pensions

    Andalusia

    El SAT tambocupar

    empresesTamara Ruiz

    @Tamyson_rrAmb la recent reocupaci de lafinca militar de Las Turquillas,el SAT ha aconseguit estar denou al punt de mira de gran partdels mitjans de comunicaci msconservadors de lEstat espanyol,com ara lABC o Intereconoma.

    Aquest tipus daccions docu-pacions de finques per posar enmarxa formes de producci agr-cola autogestionades i sosteni-bles ecolgica i socialment no snuna cosa nova per a aquest sindi-cat, sin que semmarquen dinsduna llarga trajectria de lluitesi de combativitat heretades des

    dels orgens del SOC durant els70.Tampoc s la primera vega-

    da que aconsegueixen sortir enaquests mitjans per les seves acci-ons simbliques, reivindicatives ide denncia. El que s que ha can-viat s la transcendncia mediti-ca que estan aconseguint des delja fams assalt als supermercatsdel passat estiu, aix com les mos-tres de solidaritat i suport rebudesper gran part de la classe treballa-dora, el que sens dubte ha marcatun punt dinflexi en la construc-ci del sindicat.

    A ms daquest tipus daccionsmeditiques i dautogesti, aixcom altres ms reformistes (comla presentaci dun projecte de lleisobre el patrimoni agrari anda-

    ls), el SAT sha marcat com a ob-jectiu en la seva ltima assembleanacional donar suport a accionsms contundents, com pugui serel suport a locupaci dempresesamb amenaces de tancament oacomiadament collectiu i la posa-da en marxa de la producci perpart de la plantilla de manera am-bientalment sostenible.

    Universitat

    Milersdexpulsadesde les aules

    RedacciLa notcia va saltar a mitjans demaig, quan milers destudiantsde la Universitat Complutense deMadrid van ser expulsats del cam-pus virtual xarxa interna on espengen i es desenvolupen moltesclasses per no haver pagat el se-gon termini de la matricula.

    Aix s una cosa que el movi-ment estudiantil ja va denunciarlany passat. La pujada de fins al66% de les matrcules, la mancade beques i la crisi econmica ana-ven a fer impossible per a moltespersones accedir a la universitat.

    Noms a Catalunya el nombredestudiants que no poden pagarla matricula podria arribar a msde 3.000.

    Moltes daquestes personeshan hagut de demanar prstecsbancaris i compatibilitzen els es-tudis amb feines a mitja jornada.

    Aquest s un dels preusdavantposar el pagament deldeute a qualsevol altra despesasocial.

    Primera Lnia

    Aleix Bombil

    A mitjans de maig rebem la con-firmaci que sha arribat al llindarde 400 partcules de CO2 per mi-li a latmosfera. s una dada es-tablerta per la comunitat cientficaque ens indica el punt de no retorna partir del qual lescalfament glo-bal pot desenvocar en una espiralirreversible i imparable.

    Haurem darribar a les 350ppm per tal de frenar aquest pro-cs i assolir unes condicions am-bientals aptes per als ecosistemesactuals i les seves formes de vida.Com aconseguir-ho?

    En la lgica neoliberal de laUE i el Protocol de Kyoto de 1992saconseguirien reduir les emissi-ons creant una mercat del carbo-ni, de manera que les empreses

    que contaminen ms haurien decomprar uns drets demisi per se-guir contaminant. Per el que hasuccet des que sha posat en vigores que molta de la industria pesa-da en recessi a causa de la crisisest enriquint al vendre els dretsdemisi que els sobren mentre

    que lEstat (o sigui nosaltres) ses-ta endeutant per pagar aquestsmateixos drets.

    Laugment de drets en el mer-cat est abaratint com mai el preudel carboni, fins a 4 euros la tona,fet que comporta que sigui bara-tssim contaminar. Aquest models clarament insuficient i signifi-ca privatitzar laire que respirem.La darrera decisi del Parlamentde la UE de seguir emetent dretsdemisi i deixar que els preu delcarboni caigui evidencia que elsinteressos privats estan per sobrede la vida de la majoria.

    Medi ambient

    El mercat no aturarlescalfament global

    @Nitsuga000 #PP = #CiU = #CEOE = #Ibex35 = #Troika = 1% #1J#EscracheALaTroika #AturemElsPressupostos #JuntesPodem!!

    La resistncia contra els plans de

    la Troica creix a PortugalPer tombar lausteritat sha dunir les lluites econmiques amb les poltiques

    El 15M de Sants i LesCorts han iniciat unacampanya per salvarles pensions

    A Portugal, el rebuig a la Troica ha unit a organitzacions i movimients socials al carrer.

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    3/12

    juny/juliol 2013 | en lluita 3

    Una sortida peral 99%

    A cinc anys de linici de la crisi i tresanys des de linici de les retallades ilausteritat, els efectes dels atacs de laclasse dirigent es fan sentir amb fora:ms dun 27% datur, ms de 170.000desnonaments des del 2008 i 400.000en procs, tancament de serveis sanita-ris i privatitzacions, retallades salarialsi acomiadaments, derogaci dels conve-nis collectius, etc.

    Els economistes del rgim ens diranamb les seves paraules que tot aix esnecessari i que no hi ha cap alternativa,que tot passa per abaixar el cap i pagarla crisi dels de dalt. I evitaran parlar deldeute, que ha passat de ser dun 40%

    del PIB el 2008 a prop dun 85% el2012, que noms a pagar els interessosdel deute es destinen 30.000 milionsdeuros. Per aquest motiu el deute sun punt clau per replantejar la crisi, perplantejar una sortida de la crisi que norepercuteixi sobre els de baix, sobre lagent treballadora.

    Per aix es necessari recordar quela crisi la va causar el lliure mercat,les empreses financeres i els bancs, ique quan aquests es van arrunar, ens

    va tocar a nosaltres pagar els platstrencats, les seves prdues van sersocialitzades i es van destinar milersde milions de diners pblics als bancsms de 120.000 milions deuros. Elresultat daquesta nacionalitzacicapitalista dels bancs ha significat queel deute privat, frut de lespeculaciper exemple, ha passat a ser pblic i,

    des que el PP i el PSOE van decidir queera la primera despesa a la qual des-tinar recursos, el pagament del deuteha esdevingut lobjectiu de la classedominant.

    I qui paga el deute? Els paguem lagent treballadora, a canvi de misria,atur i desnonaments. Per aix una sor-tida de la crisi en detriment del capital ia favor de les classes populars significano pagar el deute odis, el deute extern,el deute que no devem perqu no lhemcausat nosaltres.

    Sortir de la crisi en favor del 99% dela poblaci voldria dir no pagar el deuteextern en mans dels inversors estran-gers, voldria dir fer servir els dinersper redistribuir la riquesa, voldriadir controlar efectivament els bancs iexpropiar-los la riquesa i limitar el mo-

    viment de capitals. Tot aix significariafer servir els diners, actualment enmans dempresaris i inversors privatsque noms pensen en els seus beneficis,en favor de la societat expropiant elscinc milions de cases buides, reobrintimmediatament els serveis sanitaristancats, aturar els acomiadaments icrear empreses pbliques sota controldels qui treballen, etc).

    Per dur a terme aquestes mesu-res radicals significa deixar de pagarel deute i trencar amb la Troika (laUni Europea, lFMI i el Banc Mundi-al) i leuro, institucions i instrumentsque des de la seva creaci noms hanservit per precaritzar les condicionslaborals arreu dEuropa, baixar elssalaris, privatitzar empreses pbliques idesregular leconomia en benefici dunaminoria de grans capitalistes.

    El punt dinici per a una polticaanticapitalista que trenqui amb aques-ta cadena que ens ofega passa per nopagar el deute.

    Qu pensaEn lluita

    Laltra opiniDesobedincia i dignitat a la primavera bascaPer Jonathan Martnez*

    En lluita | [email protected] | www.enlluita.orgTelf. 93 176 68 56 | 646 788 180Imprs a Lerigraf, Alcoletge (Lleida)Diposit legal B121732011

    Fem memria, que s lnic que ens

    permeten fer. Al gener de 2010, larecentment estrenada Divisi Anti-terrorista de lErtzaintza va arrestar a

    set ciutadans bascos entre ells la regidoradOndarroa, Urtza Alkorta en una batudapatrocinada pel govern de Patxi Lpez encollaboraci amb aquest tribunal dex-cepci franquista rebatejat com AudinciaNacional.

    Els nous inquilins dAjuria Enea vandecidir obviar el protocol per a la preven-ci de tortures que la policia autonmicaaplicava fins llavors, i van deixar via lliure alsseus agents perqu inflaran a hsties als de-tinguts durant interrogatoris illegals. Cincdells van romandre vuit dies incomunicatsi tres van ser hospitalitzats per a escndoldAmnistia Internacional i del Comit Euro-peu per a la Prevenci de la Tortura (CPT, enles seves sigles angleses), que en els seusinformes assenyalen al Regne dEspanya

    com una versi cutre i cade Guantnamo.El CPT va explicar en el cas de Bea-

    triz Etxebarria, violada a les masmorresmadrilenyes de la Gurdia Civil al mar de2011, que lobjectiu dels maltractamentsallegats era el daconseguir que la personadetinguda signs una declaraci (s a dir,

    una confessi ) abans que acabs la deten-

    ci en rgim dincomunicaci. El recurs dela tortura ja havia servit per arrencar a UrtzaAlkorta una falsa autoinculpaci que es vaconvertir en lnica prova que necessitavael jutge Eloy Velasco per endossar-li cincanys de garjola acusada de collaboraciamb banda armada.

    Els advocats dels detinguts, HaizeaZiluaga i Alfonso Zenon, van denunciarpblicament el comportament del governdel PSE. LErtzaintza tortura a les ordres delsenyor Ares, va dir Zenon. Rodolfo Ares,el botx dIigo Cabacas, en lloc dinves-tigar les denncies, va decidir amagar elsenregistraments dels interrogatoris quanles van sollicitar lArarteko i un jutjat deDurango, i va plantar una querella criminalcontra Zenon i Ziluaga per defensar elbon nom de lErtzaintza. Seguim a lesperadun judici absurd a qu el meu companyAnder Rodrguez i jo hem estat cridats com

    a testimonis desprs que lliurssim un escritdautoinculpaci fent nostres les paraulesdels imputats.

    Urtza Alkorta va romandre dos anys i miga la pres fins que un recurs la va excarcerarlestiu passat. No obstant aix, al febrer varebre una nova ordre de empresonament

    que va activar lalarma i la resistncia po-

    pular. Amb la desobedincia civil del AskeGunea de Donostia a la memria, un milerde persones shan anat atrinxerant al vol-tant de Urtza durant cinc dies i cinc nits perprotegir-la de la policia, que no sha atrevita assaltar el pont dOndarroa fins al mat depassat 15 de maig. Trenta furgonetes de lanova policia de proximitat de la conselleraEstefania Beltrn de Heredia van prendreel poble i van emprar ms de tres hores adissoldre el mur hum i segrestar Urtza.

    Diu Beltrn de Heredia que els quedefensaven a Urtza estaven alterant lordrepblic. Altres, per, vam veure a Ondarro auna exhibici de solidaritat massa difcil detrobar en una societat capitalista educadaper a la submissi i el consum. s trist veureuna policia basca lliurada als capricis devenjana dun imperi en estrepitosa deca-dncia, per encara ens dibuixa un somriurelespectacle de dignitat dun poble que ha

    renunciat a rendir-se.Hi ha parets que parlen i la nostra paret

    desobedient va cridar als encaputxats ala cara: vosaltres per diners, nosaltres peramor.

    *Jonathan Martnez, portaveu dAlternatiba.

    Adelina Cabrera@oh_adelain

    Alguna cosa est canviant al Pas Valenci.Acaba de nixer Unitat Popular per Valn-cia (@UPxValencia al Twitter). I, amb aix,ja van quatre Candidatures dUnitat Popularal Pas.

    Lany 2011, a Barxeta (la Costera) i a Be-nifair de la Valldigna (la Safor) van sorgircandidatures municipals que van estendre elprojecte de les CUP. El 2012 es va constituirla CUP-Onil (lAlcoi). Les ltimes eleccionsa Barxeta van deixar fora del consistori a laCUP-Gent de Barxeta per noms 17 vots. Ams, shan organitzat debats per a la cons-trucci de ms candidatures als pobles de lacomarca de LAlcoi.

    Una ltima espenta afegeix optimismeal procs. Al novembre de 2012 es va ence-tar oficialment un procs de constituci delgrup promotor duna nova candidatura perValncia. Un grup de membres de lesquerra

    independentista i activistes de moviments

    socials i dorganitzacions diverses es van re-unir a Xtiva (la Costera) i portaren a termeun debat obert i participatiu en el qual es vavalorar la situaci de lesquerra indepen-dentista al Pas Valenci. Hi van trobar queel discurs de lesquerra darrel municipal isensibilitzada amb la qesti nacional haviaaugmentat la seua base i shavia consolidatel suficient com per crear i mantindre nousnuclis de les CUP.

    Als pocs mesos tingueren lloc dues reuni-

    ons ms, aquesta vegada a Valncia (lHortaNord), que van ajuntar militants dorganit-zacions de diversos barris de la ciutat (Beni-maclet, Orriols, lOlivereta, Velluters, etc.).El resultat va ser la constituci del Grup Pro-motor que comen a reunir-se per debatre

    els punts forts i febles de la situaci poltica.

    Els punts febles del projecte tenen a voreamb la caracterstica sociologia valenciana.Anys de govern del PP i les intrincades con-sideracions al voltant de la llengua i la identi-tat valenciana han marcat profundament unpoble que sha mogut durant massa tempsentre lespanyolisme i lanticatalanisme msrancis i els esforos sincers de la major partde lesquerra per tal de bastir un discurs na-cional exempt dautoodis i prejudicis. s bensegur que Unitat Popular per Valncia, quees presenta oficialment el dia 15 de juny, con-tribuir amb fora en aquest sentit.

    A la nova formaci es t la certesa que caltrencar la barrera psicolgica del no hi ha resa fer amb Valncia..., que pateixen molts sec-tors de lesquerra, i continuar creant xarxesamb organitzacions i associacions venals. Defet, no s casualitat que el projecte sorgiscaara, sin que s producte de lestreta relacique hi ha entre lactivisme dUnitat Popular

    per Valncia i els moviments socials de basedels barris. El Centre Social Terra, a Benima-clet, constitueix un exemple excellent perqus part tant de la nova formaci com de laplataforma de barri Benimaclet Viu, un de lesms actives i arrelades de la ciutat.

    Pas Valenci

    La Candidatura dUnitatPopular arriba a Valncia

    Sucia

    Els disturbismostren ladesigualtat creixent

    RedacciA finals de maig va esclatar a les rodalies

    dEstocolm (Sucia) una srie de distur-bis nocturns que, en el moment de tancaraquesta edici, compleix ja el seu set dia.Les protestes, que inclouen enfrontamentsamb la policia, la crema de comissaries icotxes, es van originar al barri de Husby acausa de lassassinat duna persona migra-da a mans duns agents de policia.

    Husby s un barri dels suburbis dela capital sueca que sha convertit en ungueto de poblaci migrada desocupada ipobre. I no s lnic de Sucia. De fet, elsdisturbis shan contagiat a altres ciutatssueques on hi ha barris de caractersti-ques similars.

    Aquesta onada dira ha obert el debata Sucia sobre el seu model de benestar.Diaris com el socialdemcrata Aftonbladetha vinculat les protestes amb laugment deles desigualtats causat per les retallades

    socials dutes a terme per la coalici liberalconservador durant els ltims set anys degovern, mentre que lexecutiu intenta re-duir el problema al vandalisme duns jovesociosos.

    La veritat s que lOCDE ha assenyalatque Sucia ha registrat el major augmentde la desigualtat entre els pasos desenvo-lupats dels ltims 25 anys. Les retalladesen programes socials es remunten a fa 20anys, i des de llavors han afectat sobretota la poblaci ms vulnerable, les personesimmigrades.

    El clima de revolta generalitzat queexisteix en aquests barris saprecia ben les declaracions que Kjell Lindgren,portaveu de la policia dEstocolm, va ferper a la BBC: Els meus collegues diuenque la gent als carrers s una barreja detots els tipus de persones que es puguinimaginar.

    Lassociaci Megafon, i altres orga-nitzacions que treballen amb la poblacidaquests barris, ha explicat aquests diesque la gent denncia labandonament ins-titucional, la manca de feina i el racismede la policia.

    El projecte sorgeix delactivisme dUnitatPopular per Valncia i elsmoviments socials

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    4/12

    juny/juliol 2013 | en lluita4

    En poques paraules #Diego Mendoza

    Actualment la idea que les persones LGTBI en elmn occidental gaudeixen dels mateixos drets illibertats que la resta de persones est molt estesa.La reivindicaci que ms destaca socialment semblaque s el dret al matrimoni i ladopci. s obvi queel fet que dues persones no puguin accedir al mateixestatus legal de casat o casada i als drets quedaquests en deriven comporta un greuge comparatiuque xoca amb laven que han experimentat les nos-tres societats a les ltimes dcades respecte a laccep-taci de la diversitat sexual. Aquesta contradicci haa estat aprofitada per partits social-liberals, com elPSOE de Zapatero a lEstat espanyol o fa uns mesosel Partit Socialista Francs (PSF) de Franois Ho-llande, impulsant reformes legislatives per guanyarrecolzament electoral i fugir de la creixent pressi imalestar socials generat per la gesti neoliberal de lacrisi econmica.

    Per en aquest ltim cas el conflicte social ha

    esclatat dramticament amb massives mobilitzacionshomfobes i un increment de les agressions i situ-acions dassetjament a persones no heterosexuals.De sobte, la intolerncia i la violncia contra aquellapersona diferent han tornat a posar-se sobre la taula.Per, com sha arribat a aquesta situaci? Com sexpli-ca aix a un pas on el 63% de la poblaci dona suporta la mesura?

    La pujada al poder del PSF va suposar moltesesperances desprs danys de governs conservadorsimposant poltiques contraries als interessos de lesclasses populars. Moltes persones votants del PSFentenien que Hollande podia donar respostes a les ne-cessitats i problemes reals de la societat: el tancamentdempreses i lincrement de latur. Per tot al contrari,les prriques poltiques destmul econmic no hanservit per fer front a aquests problemes i limpuls depoltiques per precaritzar el treball estan agreujantms encara la situaci.

    Una amenaa realLa prdua de suport que ha patit el govern ha deixat elterreny abonat per a lextrema dreta. El feixista FrontNacional (FN) ha aprofitat la campanya del gran par-tit de la dreta francesa, la Uni per un Moviment Po-pular (UMP), per impulsar el discurs de lodi i la por ierigir-se com el garant de la estabilitat. La seva llargatrajectria dutilitzava el discurs electoralista xenfobi islamfob de la UMP quan aquesta era al poder, haportat al FN a convertir-se en una amenaa ms quereal. Ara ja satreveix, com hem vist ltimament, adur a terme agressions feixistes. El passat 26 de maruna dotzena de joves integrants dun grup feixista vanocupar la seu del PSF i van penjar de la faana unapancarta on es llegia Hollade dimissi. La barrejaduna dreta mobilitzada, un govern amb escs recol-zament i la manca duna esquerra combativa arreladasocialment i amb capacitat per donar resposta a lamobilitzaci massiva de la dreta, est provocant unperills creixement de moviments i partits dextremadreta. A aix cal sumar-li el pnic meditic i el discursislamfob dels governs britnic i francs a causa delsatacs presumptament islamistes a soldats que han tor-nat a alimentar el discurs de lextrema dreta.

    Timagines que desprs de haver estat anys desit-jant casar-te ho has de fer amb protecci policial perpor a que intentin sabotejar la teva boda? Pot semblarsurrealista, per tristament s la situaci en la que estroben les persones LGTBI que es casen avui a Frana.La polaritzaci social no para de crixer i els mitjansja parlen duna possible guerra entre lextrema dretai les banlieues (barris perifrics empobrits) qui patei-xen des de fa anys la discriminaci racista.

    s urgent articular un moviment antifeixista el m-xim dampli possible que mobilitzi massivament a lapoblaci contra lhomfobia i el racisme i aturi laven

    de lextrema dreta. Per tampoc podem oblidar lanecessitat de construir una lluita per lalliberamentsexual arrelada en la societat que doni resposta a la si-tuaci dopressi que viuen arreu els collectius LGTBIi les dones.

    Segueix a @DiegomEnLluita

    El perqu duna Renda Garantidade Ciutadania no resideix nica-ment en arguments com la solida-ritat o la necessitat dassistnciaeconmica dels sectors socialsms vulnerables. La pobresa, permolt que sinsisteixi amb argciespremeditades, no s quelcom quees genera i es reprodueix de formaintrnseca en una classe social. Lapobresa s all que generen lesclasses dominants per construir iperpetuar els seus privilegis. Detal manera que la gent pobra no spobra, sin que ha estat empobri-da i les persones vulnerables, vul-nerades.

    A aquestes alades, negar les fe-rides que ha generat el capitalismesalvatge i el tracte vexatori en for-

    ma de tortura quotidiana que, diarere dia patim la societat, no potser ms que largument dun im-

    bcil. Deixant de banda qualsevolaccepci del terme dirigida prpia-ment a linsult, lorgen etimolgicdimbcil ilustra la classe que ensoprimeix. Procedent del llat, el vo-cable esdev del prefix im: en/amb(necessitat de) i del sufix bculum:

    bast. Aix doncs, partint duna in-terpretaci metafrica i actualitza-da; imbcil s aquell que sapropiaillcitament dun recurs per seguircaminant, perqu sense aquest,sens dubte, cauria.

    La conjuntura actual ha mal-ms de manera brutal les nostres

    vides. Latur, la precarietat labo-ral, les retallades en els serveispblics i la constant privatitzacidaquests, juntament amb laban-donament dels sectors ms casti-gats per la pobresa, ens han situaten un estat dofec permanent ambel que es pretn impossibilitar lescapacitats de resistncia en contradun model injust i segregacionis-ta. s evident que tot i el tracte

    que rebem, els imbcils, no somnosaltres perqu el que ens mancas el que ens han pres.

    No som imbcils perqu nohem caigut en la trampa burdaque pretn lenfrontament entrenosaltres mitjanant una escas-setat simulada. No som imbcilsperqu estem aprenent a lluitar demanera unificada. No som imb-cils perqu caminem amb fermesasobre un terreny cada cop ms duri abrupte.

    En aquest sentit, la ILP per unaRenda Garantida de Ciutadaniasuposa assegurar la proteccidaquelles persones que han estatms afectades per lexpropiacisistemtica dels drets socials, unarenda que permeti a les persones

    desenvolupar-se autnoma i dig-nament. Suposa, a banda del com-pliment de larticle 24.3 de lEsta-tut dAutonomia de Catalunya, unprimer pas per tal que els dinerspblics reverteixin veritablementen la societat i no en iniciativesprivades. Aquesta renda, a ms,es desvincula de lobligaci de re-alitzar activitats dinserci social olaboral perqu els drets inherentsno sn negociables.

    La xifra de persones desocupa-des continua augmentat mes reremes. Cada vegada a ms gent se liacaben les prestacions que li per-

    metien pagar les despeses i lha-bitatge. Una societat deprimidaeconmicament i sense moltes ex-perincies de victria en les lluitesho tindr cada vegada ms com-plicat per plantar cara als atacs delneoliberalisme.

    El cost en hores de treball i de-dicaci anmica que suposa man-tenir una famlia en la misriacomplica enormement tant desen-

    volupar una conscincia crticacom fer activisme poltic. Els 664euros mensuals que sestipulen enaquesta ILP com renda mnimagarantida sn la quantitat que laGeneralitat estableix com a llindarde la pobresa i serviran per prove-ir a les persones, i perqu puguinimpulsar i participar en les mobi-

    litzacions contra la crisi daquestspropers anys.Aquesta ILP tamb pot con-

    vertir-se en una eina poltica perdesemmascarar les poltiquesneoliberals que CiU -amb el su-port dERC- intenta amagar rereel procs sobiranista que tractade liderar. Si el Parlament frensaquesta llei, quedaria ben clar elseu antagonisme amb les classespopulars.

    Des duna perspectiva combati-va i de revolta, s imprescindiblepreservar la gent ms afeblida, pertal que, entre molts altres motius,es pugui empoderar i posicionarsense traves davant les circums-tncies que afecten a la major partde la poblaci. Aix doncs, prome-tem resistir, per ho hem de po-

    der fer tots i totes amb igualtat decondicions. La Renda Garantidade Ciutadania, s noms un pri-mer pas de molts altres que hande venir i que tan de bo la superinen termes de justcia i igualtat. Unpas ms perqu lhegemonia delsimbcils canvi de bndol.

    ILP RENDA GARANTIDA CIUTADANA

    Aliment per a la lluita deles oprimides

    Lextrema dreta francesai lonada homfoba

    @confavc El moviment venal recull signatures per la c ampanya de laILP per una Renda Garantida C iutadana.

    Est en marxa la recollida de firmes per presentar la ILP per la RendaGarantida Ciutadana. Mireia Herrera explica la necessitat dimpulsaraquesta iniciativa.

    s imprescindible

    per a la revoltapreservar la gentms afeblidaperqu es puguiempoderar

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    5/12

    juny/juliol 2013 | en lluita 5@zideva La diferncia entre lavortament lliure i gratut o penalitzats la seguretat amb q ho fan les pobres, les riques si cal van a Londres.

    Debat

    Quin tipus de moviment necessitem

    per aturar la Llei de lavortament?

    Davant la contrareforma del PP,un moviment ampli

    Ana Villaverde, activista feminsita i dEn lluita.

    Han passat nou mesos des del pri-mer anunci del ministre de Just-cia, Alberto Ruiz Gallardn, de lesseves intencions de reformar la Llei

    actual. Segons sha anticipat, seli-minaran alguns dels avenos msimportants de la llei actual, comlavortament lliure durant les pri-meres 14 setmanes, o la possibilitatde les dones davortar sense consen-timent patern a partir dels 16 anys.

    A ms, sanuncia le liminaci del su-psit de malformaci del fetus.

    Com no podia ser daltra maneradavant un retrocs tan greu, lopo-sici a la reforma anunciada pelGovern aglutina molts sectors ambdiferents postures.

    Duna banda, hi ha sectors quedefensen que es mantingui la Lleiactual, aprovada durant lanteri-or Govern del PSOE, que combinaterminis amb supsits. El problemadaquest tipus de frmules de con-

    sens s que han caigut en el debatinteressat que plantegen els grupsantiavortistes, al tractar de compa-tibilitzar uns suposats drets del no-nascut amb la llibertat de les dones.

    Per els drets no es poden garan-tir a mitges i la Llei vigent presentaimportants limitacions. A ms demantenir determinats supsits apartir dun primer termini, lavor-tament continua estant tipificatcom a delicte en el codi penal i esmant lobjecci de conscincia perals facultatius. En aquesta situacidinseguretat jurdica, el personalsanitari en moltes ocasions prefe-reix acollir-se a lobjecci de cons-cincia abans darriscar a practicaruna IVE (Interrupci Voluntria delEmbars).

    Daltra banda, una part important

    del moviment feminista i organitza-cions de lesquerra anticapitalistacoincidim a defensar lavortamentlliure i gratut. Entre aquests sec-tors, les consignes ms escoltadessn les que fan referncia al dretde les dones a decidir sobre el pro-pi cos. Aquesta defensa del dret a

    decidir, per, no hauria de llegir-senoms com un dret individual, sintamb com un dret social.

    De fet, aquest tipus darguments

    biolgics sn molt peri llosos i hanfuncionat histricament per justi-ficar que siguem nosaltres, perquparim, les que ens hem dencarregardel treball de cura. Si som les donesles que hem de decidir sobre la re-producci s precisament perquencara avui som les que a la prcticaassumim tota la feina que suposa lacura daquests nens i nenes. En el

    context actual de crisi i retallades,obligar les dones de classe treballa-dora a tenir fills i filles, suposa enmolts casos condemnar-les a la so-

    breexplotaci i la pobresa .Quan es va aprovar la llei actual

    el 2010, hi va haver feministes queencara denunciant les seves limita-cions, entenien que calia donar unsuport crtic a la llei davant lopo-sici dels antiavortistes. Ara, comllavors, cal elaborar consensos demnims, fonamentats en el rebuigcom a la reforma que planteja elGovern.

    Sense renunciar a les reivindica-cions histriques, si volem frenar

    aquest atac, hem de ser capaosdapostar per moviments amplis,que siguin capaos daglutinar tantals sectors que defensen la Llei actu-al, com als que defensem que lavor-tament ha de ser un dret de totesles dones, al que puguem accedir deforma plenament lliure i gratuta.

    s necessari elaborarconsensos de mnims,fonamentats en elrebuig com a lareforma que planteja

    el govern

    Una vegada ms: avortamentlliure i gratut jaHelena Renuncio, activista feminista i del Frum de Memria Histrica.

    Haver de tornar a parlar del dret ala lliure interrupci de lembars ahores dara, sembla absurd i fora delloc. No obstant aix, un cop ms,

    els embats de lesglsia catlica,a travs dels seus ferris seguidorsinstallats al govern, ens hi obli-guen.

    Aix doncs , encar a que sigui es-gotador, tornarem a plantejar la de-fensa tancada i absoluta dun dretconquerit amb moltes lluites i queni tan sols ha estat plenament acon-seguit.

    Lany 1985 es va aprovar una Lleide lavortament (noms abans la IIRepblica lany 36 shavia atrevita promulgar una Llei de lavorta-ment, que va ser derogada gairebimmediatament pel feixisme), que

    va costar 25 a nys ampliar i millorar .s precisament aquesta lti-

    ma llei, la qual el ministre (mem-bre numerari dels Legionarios de

    Cristo) vol derogar i modificar. Ladreta sempre somia que les donestornem a ser sotmeses i allionadesper complir un model com a maresi dones perfectes en les que es re-produeixin els ridculs valors delpatriarcat, per poder aix oferir am-plis serveis dins de les famlies i lacomunitat de forma gratuta i invi-sibilitzada.

    Aquesta pretensi entronca ams amb la crisi econmica de for-ma perfecta, ja que si aconseguissinenviar-nos una altra vegada a lm-

    bit pr ivat de les cases, la poca ofertade treball seria coberta pels homes iles xifres datur descendirien consi-derablement.

    s per aix, que nosaltres, enlampli espectre del feminisme i delesquerra, estem cridades a fer un

    front com compacte que impedei-xi que aquests ministres i bisbesdecideixin sobre els nostres ters ipretenguin gestionar la nostra ma-ternitat.

    Sobre si com a estratgia, seriams convenient defensar lactualllei o exigir duna vegada lavorta-

    ment lliure i gratut, estic conven-uda que hem daconseguir el queentenem com absolutament lgic, is que nosaltres, i noms nosaltres,tenim el dret a triar quan volem sermares i per aix hem dexigir que lallei doni suport aquest concepte fo-namental, garantint de manera con-tundent tots els casos i laccs lliurei gratut a tota dona que prengui ladecisi dinterrompre el seu emba-rs. A ms, aix entronca amb laprctica actual dels pasos del nos-tre entorn, i portar la norma, com el

    Govern pretn, a una involuci, ensfaria ms vulnerables i estarem enuna situaci de retard comparatiu.

    Les dones no som subjectes din-tercanvi i negociaci, no hem dac-ceptar les propostes de lesglsia nidel Govern de fer encara ms res-trictiva una Llei que considerem demnims. Si la dreta casposa i caver-nria no dubta a mostrar els seus

    vuitcenti stes arguments , no entencper qu nosaltres haurem de soste-nir les nostres demandes a la bai-xa, sin, molt al contrari, defensarun posicionament rotund i clar quemostri sense reserves el que des delfeminisme portem defensant fa tan-

    tes dcades, i s que les dones hemde decidir com i quan ser mares, es-tant la societat al servei daquestadecisi i garantint en tots els termesel benefici de les dones que, en lti-ma instncia, s el de la societat enel seu conjunt. Per tant i definitiva-ment: avortament lliure i gratut ja.

    Si la dreta no dubta amostrar els seusdecimonnics arguments,no entenc per qu nosoltreshaurem de rebaixar les

    nostres demanades

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    6/12

    juny/juliol 2013 | en lluita6

    Alternatives

    @RogerPala La idea de #ForcadesOliveres s engrescadora. Hiha, per, punts febles que cal analitzar de forma constructiva

    S

    i hi ha un debat que avuien dia est en boca degaireb tots els movi-ments socials i poltics,

    tant a nivell de PasosCatalans, com a nivell de lEstat es-panyol, aquest s sense cap menade dubte el debat sobre el procsdestituent i, alhora, constituent.La irrupci del moviment del 15M,

    juntament amb la crisi del biparti-disme, cada cop ms pronunciada,ha deixat a la vista de tothom elpeda que va suposar la imposicide la Constituci del 78.

    Per perqu s necessari unprocs constituent (PC) i en queconsistir avui en dia? Per a AnnaGabriel, membre de la CUP deSallent, el PC s veu com a neces-sari per una part important de lagent. Malgrat que cal reconixerque segurament amb voluntatspoltiques heterognies, per el

    sol fet que sigui un debat s motiusuficient com per afirmar que snecessari.

    Regina Martnez, activista so-cial i membre dEn lluita apuntaque necessitem un procs quetrenqui amb el tauler dun jocamb les regles falsejades a favordel centralisme espanyol i delneoliberalisme. Per la seva banda

    Artur Galve, membre del sindicatIAC, prefereix parlar dun procsdempoderament popular. Aixconsistiri en la construcci desde baix duna acumulaci de forasocial amb capacitat per condi-cionar les institucions i capgirarlhegemonia dominant en favorde les classes ms desfavorides.En aquest sentit Llus Ravell,president de lAssociaci de Vens

    i Venes de Barcelona (FAVB),creu que en pocs anys pot quedardefinida una correlaci de forcesfonamental entre les classes soci-als, capa de perdurar durant d-cades. Per tant, per al presidentde la FAVB, daquesta crisi en

    sortirem fent un salt endavant enla democrcia i la justcia social ob patint un retrocs secular enles condicions del poble.

    Manu Simarro, periodista de laDirecta, tamb creu que s impor-tant comenar a parlar dun PC,

    ja que estem vivint una poca defrau democrtic. Aix sumat ala crisis econmica i social actualms el procs sobiranista que est

    vivint Catalunya, portar a definir,segons ell, unes noves institucionsi una nova governana collectiva.Per al periodista, des de laparicidel 15M es va posar en marxa unprocs destituent resumit amb elNo ens representen, per ara caltamb un procs constituent que hade ser ents com la forma dinter-

    venci dels moviments socials, delautoorganitzaci i de les lluitescollectives.

    Per, ja fa temps que estem

    vivint un PC dun nou tipus? Aixs el que pensa Xavier Domenech,professor dHistria de la UAB,per en la nostra contra: es mos-tra amb els canvis que shan in-trodut a la Constituci espanyolaper adaptar-la als interessos delsmercat. En aquest sentit, el PCDomenech lentn com el retornde la paraula, el dileg i el podera la poblaci.Impulsar el procsSegurament unes de les preguntesque portar ms debat durant elprocs ser la manera com shade dur a terme i, sobretot, quinssn els agents socials i poltics

    que lhan dimpulsar. Per a Re-gina Martnez, el procs sha dedesenvolupar, sobretot, sumanti esforant-se en que cap agentserigeixi com a protagonistaperqu noms pot haver-nhiun: les classe populars. Sobreel com, shaur de comptar ambqui des de fa anys construeixenel municipalisme al servei de lespersones, i en aix la CUP-AE i lesCAV sn imprescindibles.

    El rol que han de jugar lescandidatures i partits polticstamb s motiu de debat. Per aLlus Ravell el PC ha de permetrei fonamentar larticulaci dunaesquerra prou mplia i plural per

    esdevenir hegemnica. Shauriade forjar una entesa que abracslespai que va des de lesquerrasocialista fins a la CUP i els cor-

    rents alternatius, passant pel tronccentral dIniciativa i EUiA. PerRavell t una cosa molt clara: el

    programa del canvi no sorgirdun debat acadmic, no ser pasel resultat de lelucubraci dunaavantguarda illustrada, sin queser indispensable que milers imilers dhomes i dones esdevin-guin autntics subjectes poltics.

    En aquest sentit, Anna Gabriel

    creu que el PC partir en gran partde la base organitzada existent,per amb el repte de fer-hi part-ceps el mxim nombre possiblede persones. Al mateix temps hade partir de lexercici del dret alautodeterminaci com a dret

    inalienable i simultniament dela implicaci de tot el movimentpopular en lelaboraci de pro-postes alternatives al capitalisme,

    a la democrcia formal i a la soci-etat patriarcal.

    Anna Royo, activista a lHospi-talet i membre dEn lluita, tambpensa que el PC ha destar impul-sat des de la base. Les personesque el dugin a terme no poden sermerament executores o consu-midores, per ella sn necessarisdurant tot el procs espais crticsde reflexi i debat on arribar aextreure consensos de mnims.Artur Galve creu que el procs hade sumar confluncies, sinrgiesi realitats properes. Per veu unproblema amb els personalismes iamb la branca poltica, que consi-dera que s la part ms delicada.Per evitar aix considera queserien necessries gores obertes

    i sense apriorismes ni declegs jaconstruts.Per s un error entendre que

    el PC sha de cenyir a lespai elec-toral? Manu Simarro creu que s.Malgrat que pensa que cal anar ales eleccions, abans s essencialactuar primer en dos camps:lautoorganitzaci i generacidalternatives i alhora la lluita alcarrer. Segons Simarro si sacon-segueix impulsar aix tamb espodr tirar endavant lespai elec-toral , ja que mentre les idees del15M han aconseguit molt consenssocial han topat amb uns partitspoltics completament autistesa les demandes de la gent. Elperiodista creu que alguns delsagents cridats a participar enaquest procs tamb hauran de

    ser de la CUP, EUiA, ICV, ERC oPSC, no se si com a partits, per scom a militants daquests partitspuntualitza. Per aix, recalca, noser possible sense que els partitsque van participar del GoverndEntesa hagin fet una reflexi

    En aquest article parlem amb diverses persones de base sobre el procs constituent i la seva visi sobreper qu sha de construir i quins han de ser els agents poltics que ho facin. Per Manel Ros.

    EL PROCS

    CONSTITUENTA DEBAT

    Sha de poderarticular unaesquerra mplia iplural que esdevinguihegemnica

    Sense un nou blochistric, el procsdificilment prendr lafora necessria perrevertir la situaci

    Oliveres i Forcades, les cares visibles del Procs Constituent.

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    7/12

    juny/juliol 2013 | en lluita 7

    Gnere i classe

    Revistes amb vocaci humors-tica i desquerres com Mongliai El Jueves han publicat recent-ment exemplars carregats dunmasclisme recalcitrant. La sti-ra s un registre, gnere artstici ligstic que va nixer i haestat usat per a la crtica sociali poltica a travs de la ridiculit-zaci. Sempre hi ha un objectede crtica de manera que lhu-mor no es pot entendre senseel rerefons dun posicionamentpoltic. Aquestes publicacionses defineixen desquerres, permolts recursos humorstics i elseu llenguatge estan plens dunsexisme lasciu que divideix lesesquerres. El sexisme s ideolo-

    gia i praxi de dretes.La portada dEl Jueves enqu es pot veure una caricaturadel rei somrient al llit apretantun pit duna dona nua, ator-dida i amb els ulls embenats,amb el titular El Rei es follaa la justcia utilitza tots elsrecursos de lhumor masclistacasps. La imatge no pot serms denigrant per a les donesi vergonyant per als homesdesquerres i anticapitalistes,est al nivell de la publicitatultra-sexista de les multinaci-onals del txtil on mostren a ladona sotmesa per la fora, enescenes que pretenen insinuarsubtilment una violaci, perho semblen explcitament.

    A nivell discursiu, el titularsimplement refora la crregadegradant que el sentit comcapitalista li atribueix al sexe.Expresions com follar-se algo alguna cosa, en un sentitpejoratiu, projecten una mo-ralitat contra el sexe prpia delesglsia catlica del S.XV. sun greu problema poltic per auna publicaci que vol ser des-

    querres fer servir el sexe comun recurs denigrant sempresituant el paper de la dona comsubmisa a lhome.

    El cas de la revista Mong-lia s especialment perills,perqu entre tota aquesta boiradironies i sarcasmes ambintencions desquerres, encaraque difuses, desquerres, haaparegut un masclisme tanexplcit com el pitjor dEl Pas,lHola o Intereconoma. Aixs preocupant.

    Aquesta revista ha tretportades amb titulars comUna, Gran i Puta ... i ramo-neta o, directament, Filla deputa sobre la foto de la infantaElena, entre daltres exemplesde sexisme. La stira poltica

    brilla per la seva absncia aqu,on el recurs s usar els insultssexistes de tota la vida, s a dir,a reproduir la mateixa degra-daci de les dones en la qualel sistema tant insisteix per

    aprofundir la divisi de gnerede la classe treballadora.

    Aix va motivar a una lec-tora no habitual de la revistaa enviar una carta criticant elllenguatge sexista dels seus au-tors, i a animar-los a utilitzaren els seus redactats el pluralfemen referit a les persones.La resposta a aquesta cartavan ser, en primer lloc, bro-mes evasives. Aix s tpic deles noves o contemporniesformes de sexisme, com treure-li importncia a lassumpte,negar-ho o mirar cap a unaltra banda. En segon lloc,es desboca en la resposta unmasclisme rude i caverncola

    quan Eduardo Bravo i EduardoGaln, dos dels autors de larevista, conviden a la lectoraa chuparle el rabo a un i lapolla a laltre jugant amb elgnere dels substantius. Aquja no serveix la disfressa dhu-morista per amagar actitudsmasclistes classificables dabsi violncia.

    Aix denota una greu mancadexperincies sexuals lliures.En aquests insults sinstru-mentalitza el plaer per alshomes de lliurement menjarconys o deixar que et menginla polla. Noms alg maldestrefaria servir un viol de mata-mosques.

    s la clssica reproduccidels valors heterosexuals delporno, de submissi de la donahipersexualitzada a lhomehipermasculinitzat. Aquestsvalors sexuals que construeixel porno estan tan lluny dela sexualitat natural de lespersones que tractar dencaixaren aquest constructe antinatu-ral crea complexos que podenminar les relacions ntimes i laprpia sexualitat. Lexistnciade la prostituci mostra -entremoltes altres coses- la incapa-citat dels homes, en detrimentde les dones, de mantenirrelacions sexuals satisfactriesdins dels estndards que dictala sexualitat capitalista.

    Desprs que a les xarxessocials molta gent coments

    el cas i exigs rectificacions, laRevista Mongolia va publicaren el seu mur de Facebook Fe-ministes tontorrones ens ame-nacen de mort. B, per primerque ens netegin la casa.

    Tot aquest tipus de reaccionsa les crtiques revelen una claraortodxia masclista incapade transformar les seves ideesaprenent del que passa a len-torn. Ms aviat s tot el contrariperqu reprodueix els rols dela masculinitat que imposa elsistema. Per tant reforcen ladivisi de gnere de la qual elcapitalisme tant partit en treuen forma de la doble explotacide les dones: la productiva a lafeina amb menor salari, i lareproductiva en el manteniment

    i criana de la fora de treball.Lhumor, per ser desquer-

    res, hauria de ser capa de do-nar la volta als estereotips i rolssexistes i patriarcals que ensassigna el sistema capitalista.

    Ortodoxia masclista:ni punyetera grcia

    Oriol Alfambra | @oriocosmic

    No noms a Catalunya elsmoviments socials i polticsporten temps debatent sobrela necessitat dun procsconstituent. A la resta delEstat espanyol tamb hi hamoviments que estan comen-ant a parlar i a organitzarel que en el futur podrien serprocessos constituents. AlexPrez Santiago, membre deEn Construccin, collectiu dela Comunitat de Madrid quetreballa dins dIU, comentaque ja hi ha amplis sectorsmobilitzats i organitzats dela societat mostrant queno tenim res a veure amb la

    classe poltica actual. Prezafirma que treballen, tant foracom dintre de IU, per impulsaruna aliana desquerres i mo-viments socials amb la sevavessant electoral, recolzadaen una mobilitzaci sostingu-da, creant xarxa i movimentspopulars, per impulsar el queanomena un canvi inevita-ble.

    Per la seva banda, RaulRobles, activista dAlternativaUnidad Popular Asamblea-ria a Alcorcn, creu que unacoalici de candidatures alparlament estatal dUnidadPopular, que inclogui les-querra transformadora ilesquerra transformadora

    independentista, si obt ungran suport electoral i alhora

    hi ha una forta resistncia alcarrer, podria convertir-se enel comenament dun ProcsConstituent. Per perqu aixpassi Robles creu que shade aconseguir que el 99% sesenti identificat amb aquestespropostes de canvi.

    Federico Noriega, activistaa diferents moviments soci-als i en el grup per un ProcsConstituent a Sevilla ha estattestimoni de com durantaquest darrers mesos shanavanat debats molt interes-sants a les places, carrers,frums, revistes, etc. Els de-bats han girat entorn a quina

    democrcia es vol i sobretotla que no volem diu Noriega.Sense donar-nos compte hemavanat molt des del 15M.Les gores populars shanconvertit en gores constitu-ents. Noriega creu que shandunir en un procs de rupturademocrtica tots els movi-ments socials i partits en unaaliana ms enll del debatesquerra-dreta. El Procs hade ser el ms obert possiblei shi han de sumar tambunes mesures anti neolibe-rals de mnims. Amb una ma-joria als parlaments Noriegacreu que es podria convocaruna Assemblea Constituent,dissoldre Les Corts i realitzar

    un referndum per empoderarel poble. MR.

    molt profunda i molt autocrticadel que van fer.

    Domenech tamb creu que ladefinici del com es fa partirde la mateixa possibilitat dau-torganitzaci de sectors creixentsde la poblaci. En aquest sentit,Domenech introdueix una novavariable en aquest canvi, sumadaa la poltica i la social necessitemtamb un canvi cultural. Alhoraremarca que cal un bloc histricnou. Sense aix difcilment elprocs prendr la fora necessriaper revertir la situaci actual.

    El Procs de Forcades iOliveresPer a Catalunya, i tamb a laresta de Pasos Catalans, si hi haun projecte de PC que est portantdebat, aquest s el que han im-pulsat Arcadi Oliveres, professordEconomia a la UAB i TeresaForcades, metgessa, teloga imonja benedictina.

    Per a Xavier Domenech la

    proposta de Forcades i Oliverest dues potencialitats. Per unabanda anima des duna nova la-titud el debat sobre la necessitatdarticular un front desquerres.I la segona, la constituci dunmoviment poltic que si es des-plega espero que porti moltessorpreses ms enll dels espaispoltics tradicionals. Domenechs taxatiu quan diu que estemen un moment daprenentatge ique no creu que ning estiguien condicions de donar llionsa ning en aquest sentit, i, per

    tant, no ens queda si no obrir-nos,confluir i aprendre.

    Anna Gab riel, per la sevabanda no t molt clar si el quesest proposant s un PC en simateix o la voluntat que ho sigui,per coincideix en creure tambque no s encara una frmulatancada. En aquest sentit per aGabriel s un motiu de celebraciel fet que creixi la perspectiva de laconstrucci de la unitat popularcom a motor de canvi.

    Per Galve ho veu duna forma

    fora diferent. El membre delIAC creu que malgrat les bonesintencions s una errada entemps i espai. Galve consideraque tot just fa uns mesos va ar-ribar al Parlament de Catalunyala CUP-AE amb un decleg moltsemblat al proposat amb assem-blees populars sense necessitatde ser militant. O tamb lesCAV. A Llus Ravell la iniciativali sembla com atropellada en lesformes, insuficientment travadai, per contra, excessivament po-laritzada al voltant de figuresque malgrat tot, puntualitzarepresenten una sensibilitatlegtima dins de lesquerra so-cial catalana. Ravell tamb scrtic amb un PC que consideraque sha llanat des de dalt i

    amb un disseny acabat a nivelldel programa i del format dunacandidatura electoral. Malgrataix, Ravell creu que el PC potacabar agrupant sobretot el sectorcristi de base, per que comabans trobi aquesta sensibilitat

    el seu lloc en un marc ms amplii flexible, menys predeterminat ims participatiu ser.

    Regina Martnez consideraper la seva banda que s unaproposta molt necessria i queobre una gran oportunitat perper no desaprofitar-la sha de feramb tota lamplitud i cura quees mereix. Per fer-ho creu quesha de tenir dos punts molt clars:evitar el sectarisme cap a la pro-posta per la ideologia (religiosao poltica) de les persones que limpulsen: Ser un front ampli idivers, o no ser; i que ning ha

    de predominar ni erigir-se com lapunta de llana del procs: O hiha un lideratge collectiu i plural,o ser una oportunitat perduda.El que t clar s que sense la foraorgnica dels activistes que portentemps construint resistncies des

    de diferents visons i mbits serun esquelet feble que com a moltes podria sostenir amb un pro-cs electoral que en s mateix nocanviar res.

    Jess Manuel Granado, acti-vista social a Palma ens aportala visi des de fora Catalunya delprojecte: Sembla una iniciativainteressat que intenta implicar almxim dorganitzacions. Trobainteressant que tamb permet laparticipaci individual sense per-tinncia a cap grup. A Granado liagrada que sevitin esquemes pas-sats i que per sobre de tot prioritzi

    les persones abans que el capital.Si no seguim caracterstiques comaquestes tornarem a caure en elmateix problema que tenim araamb la constituci vigent.

    Segueix a@manelrossalvador

    LEstat espanyoltamb es mou

    La disfressadhumorista noserveix per amagaractituds masclistesdabs i violncia

    s una errada entemps i espai quan

    acaba darribar la CUP-AE al Parlament ambun decleg semblant

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    8/12

    juny/juliol 2013 | en lluita8

    ui controla el pas-sat controla el fu-tur. Qui controlael present controlael passat. Aques-ta clebre frase

    dOrwell del seu llibre 1984s un gran advertiment sobreel poder de la histria. No en

    va els governants de totes lespoques han procurat esbor-rar els signes del passat queno els hi interessaven i cons-

    truir una visi de la histriaque reforcs el seu poder.Aquest l libre de Chris Har-

    man es proposa un enormerepte: una histria mundialde la gent, des de la prehis-tria fins les portes del segleXXI. Tot i la ingent tasca dedocumentaci que hi ha dar-rera, aquest llibre s una al-ternativa a la histria TrivialPursuit que es basa en datesi grans personatges i no ajudaa entendre el passat ni el pre-sent. Lautor defineix aix lahistria i el sentit que t estu-diar-la: La histria ens parlade la seqncia desdeveni-ments que ens han portat a lamanera de viure davui. Ensexplica com ens hem conver-

    tit en qui som. Entendre-la sla clau per descobrir si podemcontinuar canviant el mn enqu vivim i de quina manera.

    Es tracta, per tant, dunahistria que reivindica elcomproms, que defuig la fal-sa neutralitat. I s que, comdeia lhistoriador estatuni-denc Howard Zinn: Tota lahistria s partidria tot i quela majoria no ho s de formaoberta.

    Chris Harman (1942-2009)ha estat un destacat escriptormarxista angls. Ha publicatmultitud dobres sobre econo-mia, poltica i histria, entreells Zombie Capital ism o lli-

    bres sobre el Maig del 68 o la

    Revoluci Alemanya de 1918-1923. Amb la publicaci deHistoria mundial del puebloarriba, per fi, un dels seus lli-

    bres a les lectores i lectors encastell.

    Cal destacar la capacitat delautor dexpressar amb clare-dat idees complexes. El texts llegeix amb fludesa, senseque aix li tregui profunditat.Un altre dels valors de lobras que compta amb una pers-pectiva mundial. El llibre posamfasi en els desenvolupa-ments de tecnologia i conei-xement que sha produt foradEuropa i que desprs hanpassat dun punt a altre delplaneta.

    Classes socialsEl punt de vista de Harmanparteix de la comprensi de lahistria que va proporcionarMarx. La vida de les personesno es pot entendre sense situ-ar-la en el seu context materi-al i veure la necessitat que hi

    ha de cooperar per aconseguiruns mitjans de subsistncia.El treball sobre la natura queens envolta estableix tot unseguit de relacions socials,

    que van transformant-se en lamesura que tamb ho fa la for-ma de produir. Des de lemer-gncia de les classes socials,la lluita de classes ha estat undels factors ms importantsque han guiat els canvis soci-als i poltics.

    El llibre no pretn fer unrelat complert de la histriade la humanitat, per s den-tendre les seves dinmiquesms generals. En aquest sentitmostra els punts fonamentalsdel canvi histric. La diviside la societat en classes al fi-nal de la prehistria, lascensi caiguda dels imperis antics.Lesdevenir de les societatsfeudals i el desenvolupament

    del comer en el si daquestesltimes tant a Xina com a Eu-ropa. I finalment lemergnciadel capitalisme a Europa, desdon es projecta arreu del mnimposant-se amb la colonitza-ci i limperialisme.

    El llibre combina explica-cions ms generals dels pro-cessos histrics amb episodisconcrets de revoltes i revo-lucions. Destaquen els relatssobre les revoltes desclausdurant lImperi Rom, les re-

    voltes camperoles a lEuropao la Xina feudal, la Revoluci

    Francesa de 1789, linici delmoviment obrer a lAnglaterradel s. XIX, la Revoluci Russade 1917 o la revoluci a Iran de1979, entre molts daltres.

    Histria recent

    Quan el llibre sapropa a lahistria ms recent, la delsltims dos segles, ens explicael canvi que suposa el capita-lisme. Es tracta del primer sis-tema en qu un excs de pro-ducci pot provocar crisi, aturi ms misria, on tot i haver-himenjar en excs una part sig-nificativa de la poblaci mun-dial passa gana diriament.Per per altra banda, tambsota el capitalisme es formauna nova classe social oprimi-da la classe treballadoraque t ms capacitat que mai

    en la histria per resistir: estagrupada collectivament, viuen grans concentracions ur-

    banes i t major coneixementdel mn que lenvolta que cap

    altre moment. Per primera ve-gada es creen organitzacionsestables duna classe explota-da, com sn partits i sindicats.

    La narraci sobre el segleXX ens porta a un sentimentambivalent. Ha estat el segleen qu la barbrie ha arribata majors quotes, amb duesguerres mundials, lholocausti genocidis tnics. Per tamb,com diu Harman: Ha estat lahistria de generacions suc-cessives de gent, cada vegadams grans en nombre, que hanresistit la lgica del sotmeti-ment a un mn de competn-cia i acumulaci de capital.

    El llibre qestiona la visicomplaent que el capitalismesempre durar. No noms perprendre la perspectiva queel capitalisme com a sistemaglobal porta un escs segle imig, que contrasta amb els100.000 anys dhistria hu-mana, sin, ms important,perqu ajuda a entendre elsprocessos de canvi que handut dun sistema social a unaltre i les contradiccions que

    soriginen en el seu si.Lautor evita tant la visitriomfalista del progrs his-tric, com la visi pessimistaque la histria sempre esta-r dominada per uns pocs.En definitiva, mostra que elrumb de la histria ve marcatpel que heretem del passat,per tamb per la voluntat ilactuaci de la gent en el seupresent.

    Segueix a @JoelSansM

    Historia mundial del puebloChris HarmanEditorial Akal, 2013624 pgines

    @Rebel_Dignity El nostre futur com sn aquelles persones que, atravs de la lluita de classes, pretenen que les classes siguin histria.

    Sacaba de publicar Historia mundial del pueblo. Amb una visi des de baix, lautor, Chris Harman, fa una lecturacrtica del passat que estimula la reflexi sobre el present i el canvi social. Per Joel Sans Molas.

    LA NOSTRA HISTRIA

    CONIXER EL PASSAT

    PER CANVIAR EL PRESENT

    Entendre la histrias la clau perdescobrir si podemcontinuar canviantel mn en qu vivimi de quina manera

    Manifestaci el 1978 a Tehern contra el Sha.

    Q

    La histria s important per-qu mostra com sha formatel mn en qu vivim avui. Simirem el mn que ens en-volta trobem racisme, crisiseconmica, una mentalitatde carrera de rates, multi-milionaris i grans espais depobresa.

    Si no sentn la histria,s fcil caure en la trampade creure que aquestes co-ses sempre han existit, que

    sn una part fixa de la na-turalesa humana que no potser desafiada o canviada.

    s tamb innegable que lagent t un enorme inters enla histria. Per tot i aix, ad-quirir una mplia comprenside la histria no s tan fcil.

    Els nostres governantssempre intenten presentarla histria com res ms queun record de les suposada-ment heroiques proeses quevan realitzar ells i els seuspredecessors. Aix les pri-meres histries escrites, fauns 5.000 anys, eren llistesde faraons que governavenEgipte com si haguessinestat ells els que van cons-truir les pirmides, i no pas

    milers dobrers reclutats.La mateixa actitud esmant fins a lactualitat,amb educadors i poltics dedretes que creuen que lahistria shauria de centraren les proeses dels reis ireines. I els nostres diri-

    gents han intentat sempre,duna forma o altra, suprimirles versions histriques queno convenien al seu propipropsit.

    Hi ha hagut una sanareacci contra la histriadels grans homes, mi-rant cap all que la gentcorrent feia amb les sevesvides. Per el resultat potser sovint una comprensicompletament fragmentria

    de la histria. Els estudiantspoden aconseguir saber engran detall sobre, per exem-ple, la resistncia als nazis aAlemanya, per no sexplicacom aquests episodis encai-xen en un marc ms generalde la histria del segle XX.

    Reprodum un fragment duna entrevista a Chris Harman rea-litzada pel diari Socialit Worker, on lautor explica per qu vaescriure aquest llibre.

    LESQUERRA I LA HISTRIA:UNA BATALLA PEL PASSAT

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    9/12

    juny/juliol 2013 | en lluita 9

    El periodisme s un dels sectorsque ms est patint limpacte dela crisi econmica. En un recentanlisi de lInstitut Nacional dEs-tadstica, el periodisme s una deles professions amb menys futur,juntament amb larquitectura ila construcci. A finals de 2012,lAssociaci de Premsa de Madrid(APM) comptabilitzava ms de27.000 periodistes sense feina, elque suposa un 51% de taxa datur.Segons dades de lAPM, 197 mit-

    jans de comunicaci han tancatdes que va comenar la crisi al2008.

    A aquest panorama desoladorcal afegir-hi que les condicions detreball a les empreses de comuni-caci sestan deteriorant contnu-ament. Cristina Mas, periodistadel diari Ara, explica que a msdels acomiadaments, les condici-ons de treball sestan precaritzantcada vegada ms: disponibilitatles 24 hores, falsos collaboradors,augment de les jornades laborals,rebaixes de salaris, etc..

    Per fer front a aquesta situa-ci, a Catalunya va nixer el pas-sat 27 dabril la Coordinadora deMitjans en Lluita. A la primeraassemblea van assistir ms duncentenar de professionals de 30

    mitjans de comunicaci diferentsper acordar una estratgia per ferfront als atacs que est patint elsector.

    Cristina Mas, que tamb militaa Lluita Internacionalista, diu quela Coordinadora neix per trencaramb la desmobilitzaci i el corpo-rativisme, per construir una pla-taforma transversal que no exclouels sindicats, per que vol posarles decisions en mans dels treba-lladors.

    Periodisme en lluita

    La Coordinadora t lobjectiudorganitzar mobilitzacions con-juntes de tot el sector de la comu-nicaci i visibilitzar les lluites quehi ha a diferents empreses.

    Una daquestes lluites que apenes va tenir impacte meditic,

    malgrat la seva singularitat, va serla de la plantilla dEl Peridico.El Grupo Z, propietria de lacapalera, va anunciar al mar eltancament de la impremta dEl

    Peridico, en la que treballen 102persones. Una assemblea ambtota la plantilla del Grupo Z, in-closa la redacci dEl Peridico ilSport, va prendre un decisi in-usual alhora que exemplar: fer va-gues generals de solidaritat ambla rotativa. Finalment es van fertres vagues generals amb un se-guiment dentre un 80 i un 90%.

    El conflicte es va tancar alabril, amb la sortida de 40 perso-nes i una rebaixa del 35% del soude la plantilla de la impremta. Esva encaixar un cop durssim permantenir en peu la rotativa.

    Toni Fuentes, periodista i pre-sident del comit dempresa dElPeridico, relata que es va posartota la carn a la graella, amb ms

    de 60 mobilitzacions i interpel-lacions a diferents grups parla-

    mentaris, per lempresa va jugaramb el xantatge de la crisi i les fa-cilitats de la reforma laboral. Vadonar fruits la mobilitzaci de laplantilla?-es pregunta Fuentes-.

    Jo crec que si no hagussim se-guit aquesta estratgia, ara la ro-tativa estaria tancada.

    Per a Toni Fuentes laCoordinadora de Mitjans enLluita sha creat per respondre elsatacs de les empreses privades.Els atacs de la patronal estanmolt coordinats, quan un comen-a, els altres van darrere, mentreque els treballadors estem moltdividits, analiza Fuentes.

    Els mitjans de comunicaci p-blics, per, tamb estan patint re-tallades. Les diferents televisionsautonmiques sn les cares msvisibles daquesta realitat. Canal9 va acomiadar a 843 persones,Telemadrid a 829, mentre que aCatalunya, al mar es va conixer

    un avantprojecte de pressupostque, si es fa realitat, podria supo-

    sar retallades salarials de fins a un30% o acomiadaments de fins a500 persones.

    Jordi Garca, documentalistai membre del comit dempresade TV3, explica que la direccide lempresa ja ha comunicatque treballa amb aquestes previ-sions. Al mar, quan ens vamassabentar de lavantprojecte depressupostos vam fer dues jorna-des de vaga. Durant una delles, auna assemblea multitudinria, esva decidir fer altres accions, comuna recollida massiva de signatu-

    res per defensar el model de rdioi televisi pblica, una campanya

    Un nou diari i una nova web

    MITJANS EN LLUITA

    Resistncies i alternativesdun periodisme en crisi

    La plantilla del Grupo Z va fer vaga general en solidaritat amb la rotativa amenaada.

    @TomalaTele Qu tindr el periodisme ciutad que les nostresimatges acaben en totes les TVs? I, on eren ells?

    La premsa en general estpatint moltes transformaci-ons en els darrers anys. Entreelles, potser la ms important,s la relaci entre el paper iel contingut digital, inclosesles diverses xarxes socials. Lapremsa revolucionria, de laque forma part aquest diari,no s, o almenys no hauria deser, una excepci en tot aix.Lluny del que algunes veusdins lesquerra afirmen, lapremsa revolucionria no s

    quelcom del passat, sin quetenim el convenciment que tun paper important a jugar enles lluites.

    Per jugar aquest paper, comla resta de la premsa, tamb hadevolucionar i transformar-se.s per aix que a partir de se-

    tembre el diari que tens entreles teves mans s canviar peradaptar-se millor a la situacisocial i poltica amb un noudisseny a tot color, ms clar ifuncional, i una reestructuracidels temes i les seccions perobrir-lo ms als diferents mo-

    viments.Tot aix no pot anar separat

    del suport digital i les xarxes so-cials. Per aix tamb a partir desetembre comptarem amb unanova web molt ms funcional i

    molt ms integrada amb les di-ferents xarxes socials. Una nova

    web que tamb ens servir perpoder integrar millor el nou di-ari i estendre el debat i les ideesrevolucionries per la xarxa.

    Amb aquesta canvi volemun diari i una web ms oberts.

    Dirigides a donar ms veu ales lluites socials i laborals delnostre entorn, sense deixar de

    banda les diferents llui tes anivell internacional que tantens han inspirat aquests dar-rers anys. Volem una premsarevolucionria que no nomsinformi, sin que aporti ideesi estratgies, per sobretot de-

    bat per fer avanar les l luitesi aprendre delles. La premsarevolucionria ha de partici-par de les lluites, per tamb

    ha daprendre daquestes. Perpoder-ho fer volem incorpo-rar ms veus per visualitzarles diferents idees dels movi-ments.

    Per fer aix, necessitemlajuda de totes les personesque els hi agrada aquest dia-

    ri i que li donen suport mesrere mes. A partir del mes desetembre, i coincidint amb elllanament de la nova imatgedel diari i la web, encetaremuna campanya de subscrip-cions al diari en paper. Enlluita es un diari sense sub-

    vencions i sense publicitatque es mant en base al su-port econmic que aconse-gueix dia a dia al carrer i alsmoviments. Perqu continusent aix necessitarem lajudade totes aquelles personesque ms enll destar dacordo no amb nosaltres, creuennecessari una premsa com lanostra.

    Redacci@enlluita

    de donaci de sang i una festa rei-vindicativa, relata Garca.

    Aquesta festa, que va tenir llocel 12 maig, els va servir per rebre elsuport de milers de persones, en-tre elles moltes cares i veus cone-gudes dels mitjans de comunica-ci catalans, i tamb per mostrarun suport mutu amb altres sectorsque estan patint retallades, com lasanitat o leducaci.

    El periodista Joan Roura, quetamb forma part del comit

    dempresa de TV3, alerta de lesconseqncies nefastes que lesretallades poden ocasionar en unmitj pblic que s lder daudi-ncia: La prdua de diners potafectar la programaci i el liderat-ge de TV3, i aix pot fer que no esvegi la televisi pblica com unacosa important. Des dels pres-supostos de la Generalitat es sub-vencionen grups de comunicaciprivats als quals els interessa queTV3 perdi audincia per aix ellsguanyar quotes de mercat; aixpassa tamb a educaci i sanitat,afirma Roura.

    Periodismes crtics

    La crisi i les retallades afectentamb la qualitat dun periodismeque ja estava sent criticat des de

    fa temps. Anna Vallina, periodistalleonesa que va treballar al diarigratut madrileny Gente, diu quesi abans ja es feia a les redacci-ons el copia i enganxa, el seguirlagenda informativa dels gransmitjans i agncies sense qesti-onar res, ara ja s impossible sercrtic senzillament per temps, per-qu el que abans feien tres perso-nes, ara ho fa una.

    A mesura que la crisi ha min-vat les plantilles dels mitjans decomunicaci convencionals, hananat sorgint nous mitjans alter-natius, com La Marea o El Diario.es, mentre que altres capaleresms veteranes, com Diagonal, anivell estatal, o La Directa, a ni-vell de Pasos Catalans es conso-

    liden i creixen. Gemma Garcia,periodista de La Directa, explicaque estan sorgint nous projectesalternatius als grans mitjans. Elrepte s que es mantingui i puguingarantir unes condicions dignesals periodistes, al mateix tempsque fan bon periodisme; el reptes que siguin alternatius en la ma-nera de fer periodisme i en la for-ma dorganitzar-se. Per a Garciael periodisme ha de denunciarel frau i els abusos de poder, pertamb visibilitzar propostes, ide-es, testimonis i experincies pereradicar les injustcies.

    A ms de les publicacions al-ternatives ara cal afegir-hi lespossibilitats que han obert lesnoves tecnologies i les xarxessocials per a la prctica dall

    que algunes persones anomenenperiodisme ciutad. Basat enla idea que qualsevol pot ser unemissor, va nixer molt lligat ales necessitats informatives del15M i sest estenent amb les ac-cions contra els desnonaments iels escratxes de la PAH.

    La informaci s imprescindible per a la democrcia. Luis Zhu parla amb diferents periodistes sobre els conflictesi les transformacions que estan patint les redaccions.

    El periodisme ha dedenunciar els abusosde poder i visibilitzaridees per eradicares injustcies

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    10/12

    juny/juliol 2013 | en lluita10 @ErmengolGassiot Company de SAT i jornaler explicant ocupacions d Somonte alrectorat okupat de la UAB #desobeimUAB la solidaritat es la tendresa dels pobles

    Educaci

    Mobilitzacions contra el Govern

    andals i pels llocs de treballJess M. Castillo ens explica com el professorat inter est lluitant contra les retallades atravs de diferents formes dorganitzaci.

    Que significarlanullaci delsconvenis collectius?

    El proper 7 de juliol milersde convenis collectiusdeixaran destar en vigori diversos milions de tre-balladors i treballadorespodrien veure retrocedirels seus drets laboralsduna manera dramtica.Els convenis collectiusreflecteixen la tradicide lluita en una empresao sector. Cristallitzenlegalment els resultatsde les batalles laboralscontra els caps, lesvictries aconseguidesper les plantilles al llargdels anys, per tambmaterialitzen les derrotesi les concessions delsdirigents sindicals davantde la patronal i la direcci

    de les empreses.La Reforma Laboralque el PP va posar enmarxa el 7 juliol del 2012va establir que en elperode dun any aquellsconvenis collectius queno fossin renovats atravs de la negociacientre patronal i sindicatsserien derogats. Sacaba-va aix amb el mecanismepel qual quan un convenicollectiu no es renovavaper falta dacord, aquestes prorrogava indefini-dament fins arribar a unnou acord (ultraactivi-tat dels convenis). Aix,sestima que al voltantde 1.500 convenis sextin-

    guiran entre el 7 de julioli principis dany, afectantprop de tres milions depersones. Les empresesque els convenis col-lectius deixaran destaren vigor passaran a estarregides pel conveni dm-bit superior (normalmentamb pitjors condicions) odirectament per lEstatutdels Treballadors.

    Aquesta mesura s unatac definitiu contra lanegociaci collectiva i elsindicalisme. Davant lano necessitat de negociarconvenis per part de ladirecci de les empre-ses (doncs el resultat de

    no negociar sempre elsbeneficiar) el sindicalis-me, en sentit institucional,perd la seva ra de ser.Aix suposar un cop durper a lestructura burocr-tica dels grans sindicats,per tamb un retrocsgeneral per a la conquestai defensa de drets laboralsper part del conjunt de laclasse treballadora.

    Des de 2009, amb linicidels efectes devastadorsde la crisi, el nombrede convenis collectiusha anat descendint. Latendncia creixent delnombre de convenis (iper tant tamb dempre-ses i persones regides

    per aquets) va assolirun sostre al voltant dels6.000 convenis collectiusel 2008 i avui es troballeugerament per sobredels 2.000. El nombre depersones protegides perconvenis collectius esta-

    va el 2008 per sobre delsdotze milions, mentre que

    avui ha baixat a menysde la meitat. Aix implicaque la prdua de conveniscollectius a partir del 7de juliol afectar el nuclide persones treballadorespbliques i privades ambmillors condicions de totel mercat laboral, i moltesde les seves condicionsseran equiparades a labaixa amb aquells sectorslaborals que no tenenprotecci per convenicollectiu.

    Fins a aquest mateixany de referncia, 2009,les estadstiques de vagamostren que la majoriadaquestes es produeixen

    en el marc de la negoci-aci dels convenis, perimpulsar la negociaci,desbloquejar-la o pres-sionar els caps perqucedissin en certes deman-des. Aix vol dir que lanegociaci collectiva sun dels principals, sin elprincipal, focus de con-flictivitat laboral.

    No obstant aix, totapunta que la direccidels grans sindicats noestar a lalada, un copms, de la batalla de clas-se que els empresaris i elgovern els estan plante-

    jant. Ms de tres milionsde treballadors i treba-lladores (possiblement

    les persones ms orga-nitzades de tota la classetreballadora de lEstat) estrobaran amb un retrocs

    de drets laborals histricde cop, i es liquidaran lesconquestes cristallitzadesdanys i anys de lluitaen el marc de lempresa.Podria ser el moment, si

    les burocrcies sindicalsvolguessin, de llanar unanova ofensiva articulada anivell estatal, en defensadels convenis collectius.No obstant aix, fins araels sindicats noms estanfent pregries al governi els caps a la taula denegociaci i cridant tmi-dament a manifestacionssimbliques que no po-dran revertir lentrada envigor daquesta mesura.Tanmateix aquest retro-cs en els convenis potcomportar una explosi deconflictivitat laboral quehauria de ser coordinadaperqu no es dispersi i elsseus resultats positius,

    daconseguir-ho, siguingeneralitzats al mximnivell. s aquesta la tascaque afrontem des delsindicalisme combatiu ilesquerra anticapitalista.

    Miguel Sanz@msa980

    Les estadstiquesde vaga mostrenque la majoria esdonen en el marcde la negociacidels convenis

    Darrere de la retrica pro-gressista del Govern an-dals bipartit de PSOE iIU samaguen fortes re-tallades socials com la

    reducci dels serveis dautobusos

    interurbans, la congelaci de lacontractaci dempleats pblics ila retallada reiterat del seu sala-ri, la fusi dhospitals pblics i laprecaritzaci i privatitzaci enco-

    berta, lacomiadament dassessorsdocupacions i de 4.502 professorsi professores interines deducaciprimria, i sobretot secundria.

    Aquestes retallades les tractende justificar pel degut compli-ment de la normativa generadapel Govern central i les retalladesen les comptes andaluses per partdaquest. Per segons Juan Anto-nio, professor inter acomiadat elGovern andals est utilitzant lex-cusa del Govern de Rajoy per feraqu una poltica igualment lesivaamb leducaci a la del Govern de

    Madrid. De fet, el Govern Anda-ls assumeix i impulsa el discursde lausteritat per pagar el deutepblic, responsabilitzant daquestdeute als serveis i administracionspbliques. Una postura neoliberali interessada, ja que noms propdel 14% del deute pblic es deu aserveis i administracions, i la restaderiva del pagament dinteressosals especuladors.

    Punta de llanaEl professorat inter est sent unade les puntes de llana ms im-portants en la lluita contra les re-tallades del Govern andals desque van ser acomiadades a finalsdel curs 2011-12. Des de llavors,aquest collectiu, agrupat en laPlataforma de Docents Andalusos

    per lEducaci Pblica, que inclosaa la la Marea Verde, est realitzantuna campanya per la seva read-missi i en defensa de leducacipblica.

    Segons ens explica la Luisa,professora interina acomiadada,

    van comenar a lagost de 2012

    amb concentracions davant laConselleria dEducaci de la Jun-ta dAndalusia. Desprs van con-tinuar amb pintades als carrers,escraches i boicots dactes oficialsa la consellera dEducaci Mar

    Moreno, responsable directa delsacomiadaments. Posteriormentes van situar a la Corrala La Uto-pia, edifici deshabitat i ocupat perfamlies sense casa. Des daquestcentre doperacions es van mo-

    bilitzar fins a aconseguir diversesentrevistes amb els responsablesdeducaci en qu aquests es vannegar a readmetre al professoratinter que els va exposar les sevesalternatives als acomiadaments.

    Segons explica Llus, inter enlluita, els diners destinats a planselitistes i sense sentit pedaggiccom el Pla de Qualitat o lAgncia

    Andalsa dAvaluaci Educativa(Agaeve) podria dedicar-se a lacontractaci de ms professoratalhora que laugment dhores do-

    cents al qual obliga el Ministeri deWert (Reial Decret 14/2012) po-dria passar a ser hores de tutoria ide gurdia, deixant espai a les au-les per a les persones interines. Ams, el professorat inter connectael seu problema concret amb la si-tuaci general, apuntant al paga-ment del deute pblic i la seva pri-oritat en la Constituci (desprs dela reforma del PP i el PSOE) ambles retallades en educaci.

    Les mobilitzacions van continu-ar de manera incansable amb unamarxa de vuit dies des dAnteque-ra a Sevilla (uns 20 km cada dia)passant per diferents pobles onexplicvem la nostra problemti-

    ca, explica la Luisa. A larribada aSevilla van ser rebudes per milersde persones que van marxar enmanifestaci. Lltima mobilitza-ci, per ara, ha estat locupaci in-definida, des de meitat de maig, de

    lIES Las Aguas (rebatejat com LaVictoria) a Sevilla, per tornar a lesaules. Un centre educatiu, smbolde les retallades del Govern anda-ls, que es tancar definitivamentaquest estiu.

    En totes les mobilitzacions,el professorat inter andals hacomptat amb el suport incondici-onal de la Marea Verde i diversossindicats, especialment USTEA,CGT i SAT. Com anem contra laJunta, UGT ens recolza amb la

    boca petita, per no s un suportde veritat, comenta la Luisa.CCOO a poc a poc est canviant elseu discurs, per encara est moltlluny de donar suport decidida-ment al professorat inter andals.

    Desprs daquest primer any de

    mobilitzacions, les persones in-terines andaluses estudien, entrealtres mesures, formar un front delluita conjunt amb altres collectiusde persones afectades per les reta-llades del Govern andals.

    La lluita del professorat inter,en el si de la Marea Verde, no no-ms es desenvolupa a Andalusia.Per exemple, a Catalunya es vantancar a finals de maig a la Sagra-da Famlia, i en el mateix mes vanprotestar a lAssemblea de Ma-drid, entre moltes mobilitzacions aMrcia, Pas Valenci, Arag o As-tries. De fet, a labril va tenir lloca Madrid la primera reuni estatalde coordinaci del professorat in-ter en lluita.

    La socialdemocrcia liberal estposant al Govern andals bipartit

    com un exemple de govern pro-gressista que podria treurens dela crisi. Posem des de la defensapopular dels serveis pblics a lalluita del professorat inter com unexemple de lluita directa, assem-

    bleria i combativa contra les reta-llades vinguin don vinguin.

    Protesta contra les 4.502 professors interins i interines que el Govern dAndalusia vol fer fora.

    Son habituals elsacomiadamentsdisciplinaris, on si lapersona no denuncias acomiadament lliure

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    11/12

    juny/juliol 2013 | en lluita 11

    Mrius Alfambra

    La msica en directe noforma part del dia a diade la ciutat. Ni bars, res-taurants, sales ni tampoclAjuntament a travs deles seves infraestructuresaposten per una agendaregular que ofereixi espaistant de creaci de msicacom de recreaci per al p-

    blic, ms enll de les festesmajors un cop a lany o es-deveniments puntuals queinteressen a una minoria.

    La passivitat envers lacultura musical i la inr-

    cia que han anat adoptantles noves generacions capa un oci de discoteca in-conscient tampoc ha aju-dat. Ens han portat a con-sumir passivament tot allque ens ven la televisi iles grans discogrfiques.Msiques creades com unproducte passatger i banalper generar milions i nopas com una eina estti-ca capa de donar plaer,ajudar a expressar senti-ments, canviar a les per-sones i la realitat que lesenvolta.

    Malgrat que la globalit-zaci imposa la mercanti-litzaci de la msica, desdel passat mes de mar a

    Badalona sha obert unaclariana dins un escenaridesolat. Un grup de m-sics plens denergia enshem proposat canviarla realitat a casa nostra.Daqu ha nascut el projec-te JAM HITS THE TOWN,un cicle de jam sessions dediferents estils musicalsrepartides pels barris de laciutat. Una cita setmanalque ofereix espai alterna-tiu on gaudir de msica endirecte, msica amb ni-ma. Un espai doci, pertamb de lluita.

    Contracrtica

    @Irene_Grau Joves artistes cantant per la convivncia i contrael racisme i el feixisme. Estima la musica, odia el feixisme.

    Jam Hits the Town: la

    msica colpeja Badalona

    La vinyeta

    Dins del projecte shancreat fins el moment tres

    jams diferents; Reggae/Rap, Latin/Rumba i Soul/Funk. Aquesta iniciati-

    va pretn abarcar estils

    musicals darreu del mnsense oblidar les nostresarrels mediterrnies. Finsa dia davui shan dut aterme vuit edicions repar-tides per centres cvics,que han ofert un espai ondonar veu a artistes localsi daltres ciutats, crearxarxa entre musics i barrisi trencar amb el silenci dela setmana.

    En aquests esdeveni-ments saposta per por-tar punxadiscos de cada

    branca musical perquvinguin a punxar, princi-

    palment en format vinil.Una forma de mostrarque podem anar a unafesta a escoltar msicalliure de drets comerci-als, no volem pagar res a

    lSGAE. JAM HITS THETOWN aposta per la cul-tura lliure i per tant perles llicncies CreativeCommons.

    La resposta de la gentha sigut molt positiva, unamitjana de 60-70 personeshan assistit a cada jam,que es duen a terme prin-cipalment els dijous a les19h. Una mostra que ambregularitat es pot canviarla tendncia. Aix nomsha fet que comenar.

    El fet dhaver apostatper les jams no s casu-

    alitat, una jam sessions un esdeveniment onhabitualment obre ungrup de msics amb al-gunes peces preparades,per un cop trencat el

    gel es dna pas a la im-provisaci, i msics queno es coneixen ni hantocat mai junts han deposar-se dacord al mo-ment i mostrar els seussentiments. Perqu quanno tens temps de prepa-rar-te una cosa no potsevitar la teva naturalesa,et mostres tal com ets.Potser s una de les cosesque li falta a la nostra so-cietat, donar peu a la im-provisaci per treure elmillor de nosaltres sensecomplexos.

    APUNTS ICOMENTARIS

    Sense caure en eldrama fcil, en el seudebut com a director,el guionista MohamedDiab ens apropa ala trgica realitat delassetjament sexual aEgipte a travs de leshistries personals dediverses dones que de-cideixen no continuarpatint en silenci.

    El Cairo 678 s unapellcula basada enhistries reals que tlloc el 2010, poc abansde la primavera rab i

    limpuls al movimentfeminista a Egipteque aquesta revolucisuposaria. Mitjanantuna trama de videscreuades, coneixemles protagonistes, elcontext extremada-ment masclista enqu es mouen i la sevaprogressiva determi-naci a lluitar contralopressi que patei-xen. Es tracta de tresdones de diferent clas-se social que han patitformes dassetjamentdiverses: Fayza, unamare de classe humilque mant una difcilrelaci amb el seu

    marit i per a la qual

    viatjar en autobs es -dev un malson; Seba,una dissenyadora dejoies en pro cs d e se-paraci, vctima dunaviolaci c olle ctiva; iNelly, teleoperadorai cmica aficionada,assetjada en el seu

    treball i al carrer. Aprimera vista aquestesdones sn molt dife-rents entre elles, peraviat descobreixen quetenen molt en com.

    La histria es de-sencadena quan Fayzadecideix defensar-se,tal com Seba recoma-na en el seu curs dau-todefensa per a dones,i agredeix amb unatisora al seu assetja-dor. Les tres es posenen contacte quan Nellyapareix a la televisial convertir-se en laprimera dona egpciaa denunciar un casdassetjament sexual, i

    Essam, un policia ambuna dona igual dig-norada, comena a in-vestig ar les agressionsa homes en diferentsautobusos.

    La pellcula comp-

    ta amb un bon ritmei una histria quemant linters finsa lltim moment. El

    gui resulta slid i elspersonatges bastantrealistes, en partper les meravellosesinterpretacions de lesactrius protagonistes,per tamb per la curaque es t en els detallsi en reflectir el contextsocial on es produ-eixen aquests asset-jaments. Es dibuix aaix una societat on ladona queda comple-tament invisibilitzadao cosificada desdel primer minut dela pellcula, quanFayza viatja en taxi,on podem escoltarla lletra duna can

    enormement masclis-ta que emeten per lardio, una societaton la reputaci de lafamlia o del mateixEgipte es considerams important queel vetllat patimentdaquestes dones, i peraix les encoratgen ano denunciar la sevasituaci, veient-se so-les i desprotegides. Noobstant aix, i malgrattotes les contradicci-ons i de les barreres ales quals senfronten,cap de les protagonis-tes accepta mirar capa un altre costat i con-

    tinuen amb les seveslluites personals, trac-tant de comprendresmtuament i donat-sesuport entre elles.

    Es poden extreuremoltes conclusionsdEl Cairo 678 . Quanes permet i legitima undiscurs de desigualtatqualsevol pot patir as-setjament o esdevenirassetjador, per sobre-tot,El Cairo 678 ensmostra que la lluita ila denncia social snimprescindibles per-qu les coses canvin.Perqu quan una donasoposa a guardar si-lenci i saixeca, moltes

    altres estan mirant i,com ella, poden atre-vir-se a donar el pasi a revoltar-se contralopressi.

    ngela Mara Solano@Angela_Freebird

    El format jam fa que el pblic pugi a lescenari i que la msica baixi a la pista.

    Quan es legitimala desigualtatqualsevol potpatir assetjamento convertir-se enassetjador

    La insubmissi de les

    dones egpciesRicard Tejada

  • 7/28/2019 En lluita juny/juliol2013 num 24

    12/12

    David Karvala

    Lextrema dreta s una amenaacreixent, tant a Europa com acasa nostra. A Frana, Grcia oHongria, partits feixistes rebenms del 10% dels vots. A Cata-lunya, sn molt ms febles, perexisteixen.

    I no parlem aqu de la derivacada vegada ms xenfoba delPP, ni de la pujada de Ciutadans.Tot i ser preocupants, reflecteixenuna altra cosa; les estratgieselectorals, respectivament, delprincipal partit de la burgesiaespanyola, i dun partit espa-nyolista populista. Cerquen votsdins de la democrcia burgesa,no volen acabar amb ella. Aquest,

    en canvi, s que s lobjectiu delfeixisme, que t en Plataforma perCatalunya (PxC), el seu mximrepresentant a casa nostra.

    Les expectatives electoralsden Josep Anglada, el fhrer dePxC, no shan complert, grciesen gran part a la feina dUnitatContra el Feixisme i el Racisme(UCFR). Ara els feixistes intentenfer-se el seu espai al carrer. Elssectors ms nazis i espanyolistesde PxC, sobretot de lextraradi


En lluita setembre 2013 núm. 25

En lluita setembre 2013 núm. 25

[2014] Educació i lluita de classes

[2014] Educació i lluita de classes

En lluita 10

En lluita 10

La LLuita Clandestina contra el Franquisme

La LLuita Clandestina contra el Franquisme

La Lluita independentista avui

La Lluita independentista avui

Resum acords 16 juny 2008...1 ACORDS PRESOS PER LA COMISSIÓ ACADÈMICA DEL CONSELL DE GOVERN DATA REUNIÓ: 16 de juny de 2008 PUNT DE L’ORDRE DEL DIA NUM. 12 Lliure elecció a)

Resum acords 16 juny 2008...1 ACORDS PRESOS PER LA COMISSIÓ ACADÈMICA DEL CONSELL DE GOVERN DATA REUNIÓ: 16 de juny de 2008 PUNT DE L’ORDRE DEL DIA NUM. 12 Lliure elecció a)

En Lluita Març 2015 Núm. 41

En Lluita Març 2015 Núm. 41

ANY XX BARCELONA, JUNY DE 10IO NUM. 185 Butlletí · ANY XX BARCELONA, JUNY DE 10IO NUM. 185 Butlletí del Ce.i,litfc Exeufsjoiiista de C(italtinya RECORRENT LA COMARCA DEI, SOMONTANO

ANY XX BARCELONA, JUNY DE 10IO NUM. 185 Butlletí · ANY XX BARCELONA, JUNY DE 10IO NUM. 185 Butlletí del Ce.i,litfc Exeufsjoiiista de C(italtinya RECORRENT LA COMARCA DEI, SOMONTANO

lluita contra el tabaquisme

lluita contra el tabaquisme

31 d'octubre: Jornada de lluita als Països Catalans

31 d'octubre: Jornada de lluita als Països Catalans

Amb tots vosaltres, ho fem possible · 2012-08-20 · Barcelona, 26 de juny de 2012 Dia internacional de la lluita contra l’ús indegut i el tràfic il·licit de drogues twitter

Amb tots vosaltres, ho fem possible · 2012-08-20 · Barcelona, 26 de juny de 2012 Dia internacional de la lluita contra l’ús indegut i el tràfic il·licit de drogues twitter

La lluita contra la discriminació

La lluita contra la discriminació

PROGRAMACIÓ OFICIAL GENER / JUNY 2013 · en lluita amb egipcis, cimeris, escites, medes, fenicis i d’altres pobles de la regió, i va dur Mesopotàmia a un punt molt alt de poder.

PROGRAMACIÓ OFICIAL GENER / JUNY 2013 · en lluita amb egipcis, cimeris, escites, medes, fenicis i d’altres pobles de la regió, i va dur Mesopotàmia a un punt molt alt de poder.

"Neus Català. Memòria i lluita".

"Neus Català. Memòria i lluita".

Diari En lluita. Número 20, febrer del 2013.

Diari En lluita. Número 20, febrer del 2013.

La Lluita Per Salvar El Mon

La Lluita Per Salvar El Mon

La lluita contra el iamiké. joan ferrés

La lluita contra el iamiké. joan ferrés

Mel i Sucre. Num. 372, juny de 2011

Mel i Sucre. Num. 372, juny de 2011

Tropel. una dècada de lluita estudiantil a Colòmbia

Tropel. una dècada de lluita estudiantil a Colòmbia

En lluita 09

En lluita 09