En lluita setembre 2013 núm. 25

7/30/2019 En lluita setembre 2013 nm. 25

1/12

INDEPENDNCIASENSE

RETALLADES

Unitat per

frenar lareformaantiavortistadel PPPgina 3

A 40 anys del

cop militar aXile, el crimno atura alpoblePgina 8

Sevilla:

De parardenonamentsa construiralternativesPgina 5

Grcia:

Estempreparantun setembrecalentPgina 9

No a latac

imperialistacontra elpoble siriPgina 2

setembre 2013 | nm. 251,20Preu dajut 2www.enlluita.org

anticapitalisme i revoluci

en lluita


2/12

setembre 2013 | en lluita2

Aitor Bayn@saludalegriaLa Marea Blanca a Madridsha trobat aquest mes de se-tembre amb una bona notcia,la paralitzaci cautelar perpart del Jutjat N4 de Madriddel Contencis Administratiude les cessions a empresesprivades de sis hospitals i di-

versos centres de salut. Aixha estat possible grcies alrecurs presentat per lAsso-ciaci de Facultatius Especi-alistes de Madrid (AFEM) i ala mobilitzaci sostinguda.

Per aquesta mesura suna mesura judicial i de mo-ment cautelar, que no resol elproblema de la privatitzacidels serveis pblics a la Co-

munitat de Madrid. Per tant,no sha de caure en el triom-falisme.

Durant lestiu la MareaBlanca de la sanitat sha mo-bili tzat perqu la seva llui tano caigus en loblit, comamb la manifestaci del 21

de juliol. A partir de setem-bre es faran assemblees endiferents hospitals, amb tan-cades i protestes a centres desalut i despecialitats amena-ades de tancament o priva-titzaci.

A ms, no hem dob lidarque aquest estiu sha fet p-

blic a la xifr a de lapartheidsanitari: sn 800.000 les per-sones que shan quedat senseassistncia des de lentradaen vigor del reial decret.

Aquest c urs la M area Blan-ca ha de seguir fomentant lesassemblees de personal ober-tes a la ciutadania, fer cam-panyes per a les persones mi-grants i autctones que shanquedat sense assistncia i

lluitar pel retorn de tot allprivatitzat a mans pbliques,amb la paralitzaci definitivade totes les privatitzacionsen curs. Sempre amb lobjec-tiu de la derogaci de la Llei15/97, que s la que permet laprivatitzaci del sector.

Luna RodrguezLoposici del poble siri algovern no s un fet tan recentcom pugui semblar. Des quelany 2000 Bashar al-Assadsucces en el poder al seu pare,Hafez, el moviment sha anatgestant, si b realment no hapres una gran rellevncia finsal context de les revolucionsrabs.

El que ve succeint des de fams de dos anys a Sria atacsa la poblaci civil, que en uncomenament es manifesta-

va de forma pacfica contraun empobriment cada vegadams gran, la falta de drets de-mocrtics, etc. tampoc snun fet desconegut: des delspasos rabs fins al 15M, quanun poble es manifesta, lluita iobre les possibilitats dun ve-ritable canvi social, el sistemai les classes dirigents utilitzenla repressi que sigui necess-ria per frenar les mobilitzaci-ons.

Davant daquest possiblecanvi que sest produint ar-reu del globus, que tomba dic-tadures, com a Egipte, i queaconsegueix frenar algunespoltiques dausteritat, comles vagues a Grcia, la clas-se dirigent ha destar alerta i

reforar la seva posici domi-nant. s en aquest marc enqu els Estats Units planteja elque sanomena com a inter-

venci quirrgica i que no suna altra cosa que un petit tocdatenci al rgim siri per ha-

ver travessat la lnia vermel lade les armes qumiques quehan provocat prop de 1.500morts, per deixant una cosaclar: abans Assad que una re-

voluci.Aquesta intervenci supo-

sar afegir a la ja llarga xifrade milers de persones mortes,uns milers ms. La seva nicafinalitat s, duna banda, pres-

sionar perqu al-Assad dimi-teixi i estrnyer les relacionsamb Occident, i, per una altra,fer una exhibici del seu poderper reafirmar la seva posicicom a potncia poltica i mili-tar, posici que sha vist ame-

naada en diverses ocasions.Davant la intervenci dels

EUA a Sria o en qualsevolaltre lloc, hem de dir ben altno a la guerra. En aquestpunt hem de tenir clar quinssn els papers en la contesa:oposar-nos a la intervencino pot suposar mai defensarel rgim siri ni deixar de de-nunciar les poltiques neolibe-rals perpetrades per al-Assadi la repressi brutal que estexercint contra un poble quesaixeca. La violncia no rauen la poblaci siriana que hapres les armes com tambest passant en altres pasos

de lOrient Mitj, la violn-cia rau en un sistema que pri-oritza els interessos duna pe-titssima minoria enfront delsde la majoria de la poblaci ique no t cap pudor a lhora defrenar les temptatives de can-

vi de l a manera que sigui .Per aix, hem de reactivar i

refrescar les plataformes anti-guerra que van sorgir al 2003a tots els pasos, omplir-lesdanlisi i de fora perqu,com ha passat amb Camerona Gran Bretanya, puguem fre-nar lactuaci militar. Ni al-

Assad ni els EUA: tot el poderper al poble de Sria.

Madrid

Victria judicial contrala privatitzaci sanitria

Egipte

LExrcitcontra la

revoluciWassim Wagdy,

activista al Caire

Lodiat ex dictador Hosni Mub-rak ha estat alliberat de la pres,encara que romandr sota arrestdomiciliari i senfronta a crrecsper corrupci i per les matancesdactivistes. Els Socialistes Re-volucionaris vam realitzar unamanifestaci contra el seu allibe-rament.

Un dels lemes de la manifesta-ci era Fora el govern de HosniMubarak, ja que el cop de lexr-cit del passat 3 de juliol va ser unintent de reafirmar el seu rgim.La classe dominant sha congre-

gat al voltant dun nou lder, elgeneral Abdel Fatah Al-Sisi, quevol esborrar la memria de la re-voluci del 25 de gener de 2011.

Els militars volen empresonartots els dissidents i tancar els es-pais que la revoluci va obrir alorganitzar-se polticament. Shaimposat un estricte toc de queda,que ara comena a les 21h. Shandesafiat anteriors tocs de queda,per no aquest cop. Lexrcit hadisparat a dues persones per con-duir desprs del toc de queda, undells va morir.

I sabem que aquesta campanyarepressiva no saturar en els Ger-mans Musulmans. Tres treballa-dors de lacer de Suez en vaga hanestat arrestats als seus domicilis iun altre a un control de lexrcit.

Aix s una cosa nova.Els Germans Musulmans van

fer tot all que necessitava laclasse dirigent. Van ajudar a Is-rael assetjant Gaza amb el tan-cament del pas de Rafah. Esta-ven disposat a cooperar amb elsEUA i atacar la resistncia a cadaoportunitat.

La Germandat s un feno-men contradictori. No s partintegrant de la classe governantdEgipte. Per, irnicament, laGermandat va fer tan a fons eltreball que els van encomanarque va perdre part de la seva basesocial. I aix vol dir que ja no stil a la classe dominant.

Un estudi recent va mostrarque al maig daquest any Egipte

tenia el ms alt nivell de les lluitespoltiques i econmiques al mn.La Germandat no va ser capa decalmar o controlar a les masses,per la qual cosa va deixar de sernecessria per a la classe domi-nant. Ara els nostres governantsvolen trencar els seus ossos.

Ens hem mantingut en contrade la repressi. Els SocialistesRevolucionaris hem demostratmolt coratge. Per som massa pe-tits. El moviment de masses del30 de juny va posar 17 milionsde persones als carrers i ens vamveure desbordats.

Vam lluitar per enderrocar elpresident Mohammad Mursi iaprofundir la revoluci. Vam de-nunciar la repressi militar i unapart de lesquerra ens va atacar.

Aix va afeblir el nostre bndol iva ajudar a la classe dominant afer retrocedir el moviment.

Necessitvem una organitza-ci com els bolxevics a Rssia en1917, amb les seves arrels i prougran per mantenir-se forta i ofe-rir una alternativa.

Primera Lnia

Redacci@DiariEnlluitaLes retallades en el sector pblicestan destruint milers de llocsde treball, i ho estan fent amb unfort component de gnere. Entreel segon semestre de 2012 i elsegon del 2013, 197.900 perso-nes van perdre la feina a ladmi-nistraci pblica, de les quals el67% eren dones. Daquests llocsde treball el 87% eren a tempscomplet.

A aix cal unir la ja de per sidesigual situaci de les dones enel mercat laboral. De mitjana, lestreballadores cobren un 22,55%menys que els seus companysmasculins, una diferncia queno deixa daugmentar. A ms, lesdones ocupen gran part dels tre-

balls a temps parcial. Per exem-ple, en el comer minorista el80% de les treballadores tenenun contracte a temps parcial.

Es tracta duna tendncia queapunta cap a la tornada a la llarde les dones, que, al costat delofensiva conservadora del PP,

amb reformes com la de lavor-tament, pretenen relegar lesdones al treball domstic i decures.

A ms, les retallades en sa-nitat, educaci i serveis pblicsdeixa un buit en els treballs decures que recauran sobretot en

les dones. Segons algunes fonts,el valor del treball domstic nopagat oscilla en els pasos in-dustrialitzats entre el 25% i el40% del PIB. El treball femenno reconegut ni remunerat con-tinua sent un dels motors delcapitalisme.

Desigualtat

Les retallades massacrenlocupaci femenina

@BraisRomanino #Diguem15Mentides EUA bombardejar Sria per defensar lademocrcia.

Latac dels EUA noms busca protegir

els seus interessos a la regiLa revoluci siriana senfronta a les bombes dEUA i al-Assad

El moviment antiguerra a Gran Bretanya ha aconseguit evitar que el govern suneixi a latac.


3/12

setembre 2013 | en lluita 3

Radicalitati amplitud

Comencem el curs poltic 2013-2014en un context marcat per una crisi queno s noms econmica, sin tambsocial i poltica que saprofundeix.

Una alternativa radical, que partintde les lluites socials cristallitzi tamben alternatives poltiques radicals irupturistes, s ms necessria que mai.Cal lluitar, per tamb cal anlisi. Lessituacions no sn senzilles, ni en lm-

bit mundial ni a lEstat espanyol .A Egipte, desprs de les mobilitza-

cions de masses contra els abusos delpresident Morsi va arribar el cop mili-tar i la posterior brutal repressi. Les-querra revolucionria egpcia ha hagut

de combinar loposici als militars ambel rebuig a un retorn a la presidncianeoliberal i autoritria anterior. Massacomplicat per a alguna gent, que exigiao blanc o negre.

Ara els EUA amenacen amb atacarSria. Hem de lluitar contra una novaguerra imperialista, per sense donarsuport al brutal dictador, al-Assad.

A lEstat espanyol, e l PP continuaamb els seus atacs a les condicions de

vida de la gent t reballadora, mentreomplen les butxaques als banquers... iles seves prpies, pagant amb els nos-tres drets el seu deute.

Les direccions de lesquerra insti-tucional i dels sindicats majoritarisde vegades parlen de plantar cara.Rebutgem qualsevol lluita conjuntaamb elles, a causa del seu historialpssim durant aquests anys? O b,

ens oblidem de les crtiques, en nomdun moviment ampli? Ni una cosa nilaltra.

Alberto Ruiz-Gallardn ha anunciatque mantindran el seu intent de limitarencara ms el dret a lavortament, i di-uen que aprovaran la nova llei a finalsdoctubre. Com ja hem explicat, desdEn lluita defensem com a principiel dret de decidir de les dones, alhoraque veiem la necessitat dun movimentampli i unitari per derrotar aquest ataca la llei actual.

No hi ha contradicci. Es tractadentendre que cap moviment socialpot o ha de cenyir-se al programa po-ltic duna organitzaci; ha de ser msampli. Daltra banda, aquesta amplitudi diversitat dels moviments demostrala necessitat dorganitzar-nos, per part

de la gent que volem anar ms lluny.Juntes podem impulsar millor les llui-tes del dia a dia, i tamb podem defen-sar, dins daquestes lluites mplies, lesidees de la necessitat de trencar amb elcapitalisme, i com fer-ho.

Aquest mes aquesta actitud seressencial davant la qesti nacional,i sobretot la qesti catalana. El PP iUPyD, a ms de gran part del PSOE,soposen rotundament a que el poblecatal decideixi el seu futur. Fins i totalguna gent desquerres menyspreaaquesta demanda, explicant que elscaps catalans tamb exploten i que CiUtamb sn neoliberals. De fet, les-querra combativa catalana ho sap desobres; fa anys que lluita contra la bur-gesia catalana. Es tracta de combinarla defensa democrtica del dret dunanaci a ser independent si vol, amb la

lluita contra les retallades i la resta. Nos tan complicat en realitat. Les ideessn senzilles; noms fa falta ms gentper posar-les en la prctica.

Qu pensaEn lluita

Laltra opiniCooperativisme: rereguarda, aixopluc i alternativaPer David Fernndez*

En lluita | [email protected] | www.enlluita.orgTelf. 93 176 68 56 | 646 788 180Imprs a Lerigraf, Alcoletge (Lleida)Diposit legal B121732011

Des dels pioners de Rochadale, a

mitjans del segle XIX, fins avui onms de 1.000 milions de personesarreu del mn estan directament

vinculades al cooperativisme molt ha ploguti molt ha passat. Per segurament, mai comabans, la cooperaci social sha visualitzatcom alternativa slida i real davant un mncada cop ms injust i desigual. Ni mai abansha esdevingut la realitat concreta del Thereis no alternativeneoliberal parit per Reagan iThatcher.

Avui, aqu i ara, el fet cooperatiu s, sobre-tot, alternativa social postcapitalista, construc-ci de nous paradigmes econmics i comen-ar a llaurar les llavors de la democrcia sociali econmica. Leconomia, com la poltica, ola fem nosaltres o ser feta contra nosaltres.I s en aquest terreny, en aquesta disputatan desigual entre models antagnics ques leconomia, on el cooperativisme replica irefora, finalment, una profunda lluita social

i cultural que venem perdent. La dels valors:solidaritat, suport mutu, autogesti, mutualis-me, previsi social, millora de les condicionsde vida i treball, enxarxament comunitari,recuperaci del vincle social, autorganitzaci iautodefensa davant els embats del mercat.

A la recerca dalternatives des de fa

dcades, i davant el segrest de la democrcia

poltica i la sobirania econmica, el coopera-tivisme i leconomia social exerceixen cadadia el dret a decidir sobre el model econmic.Sautodeterminen cada dia per disputar elterreny a un capitalisme ja senil, que esbotzael teixit productiu, lestructura social i lentornecolgic. Avui, ara i aqu. Si ells tenen La Caixa,nosaltres un nosaltres plural, social i oberttenim Coop57 i Fiare: les primeres passes capa un sistema financer tic. Si elles tenen Ende-sa i el casino de les energtiques, nosaltres te-nim Som Energia, aposta ecolgica i sobiraniaenergtica. Si ells tenen Carrefour, nosaltrescooperatives de consum que, sota els princi-pis de la sobirania alimentria, protegeixen lapagesia i el camp. Els exemples, no exemptesde contradiccions perqu el cooperativismeno s un conte de faules, es multipliquenen prctiques socials que, en se i per se, jaalliberen. Ja canvien el pas. Ja democratitzenleconomia, redistribueixen socialment la

riquesa i refuten la mercantilitzaci.El cooperativisme avui superant tamb

lenssim intent barroer per mercantilitzar-lo,integrar-lo i desfigurar-lo en el si de la dicta-dura del mercat lliure prova doperar a escalahumana, social i territorial i esdev una novainstituci del com. Aquesta s laportaci co-

operativa democratitzadora, transformadora,

solidria, internacionalista en un contextradical de persistent cop destat de mercat:sis anys de crisi, tres de poltiques dausterici-di... i dcades dacumulaci per despossesside les classes populars.

Des de la frtil i sovint oblidada histriadel moviment obrer i cooperatiu, MicaelaChalmeta certificava que lacci cooperativano s res ms que dessecar el capitalismeen les seves fonts. All on comena. Avui,laposta insubmissa pel cooperativisme detreball, de consum, de serveis significa posarles bases, les llavors i la matriu dun modelpostcapitalista a lalada dels reptes del segleXXI. Perqu, finalment, lnic territori alliberatdel que disposem s la nostra vida quotidiana.All on desobem, o reprodum, amb la nostraprctica, el capitalisme senil. All on demos-trem, i ens demostrem, que s. Que ja s pos-sible un temps de vida fora del capitalisme.Un nou temps dels comuns. Cooperativisme,

doncs. I tant. La nostra rereguarda solidria,laixopluc collectiu on refutem la doctrina delxoc, lalternativa de futur que vindr. Que jaest venint.

*David Fernndez, diputat per la CUP-AE al

Parlament de Catalunya

Redacci

El ministre de Justcia, Alberto Ruiz Ga-

llardn, ha posat data per a laprovacide la reforma de la Llei de lAvortament.Abans que acabi octubre, ha dit el di-rigent conservador. Sobre el contingutsembla que no hi haur moltes sorpre-ses. Gallardn ha sentenciat que la re-forma beur del discurs histric delPP.

S, aquest discurs histric que sostque les dones com a mxim poden as-pirar a ser mares, amb la seva correspo-nent parella heterosexual, s clar.

Lactual llei del PSOE contemplalavortament lliure les primeres 14 set-manes, mentre que ms endavant esrequereix determinats supsits perqulavortament sigui legal. A ms, tambpermetia que a partir dels 16 anys lesdones poguessin avortar sense el permspatern o matern.

La reforma, ha assegurat Gallardn,eliminar el termini legal davortamentlliure, prohibir lavortament a les me-nors sense perms patern o matern iinstaurar un sistema de supsits moltrestrictiu. Per exemple, el supsit demalformaci greu ser reformat perprohibir lavortament en els supsits dediscapacitat, una categoria encara perdefinir, per que podria ser molt mplia.

Limpacte que pot produir aquesta re-forma en els drets de les dones pot ser

molt lesiu, tal com denuncien diversoscollectius. Julia Prez, directora de laUni dAssociacions Familiars (UNAF),afirma que hi haur desigualtats entreles dones que es puguin costejar el viat-ge a lestranger i les que no. Com fa 40

anys. El grup Feminismes Sol, sorgit

arran del 15M, adverteix: El projectede vida que sens ofereix a les dones sel de la refamiliaritzaci i el control alidel nostre cos.

Per frenar aquesta reforma del PP, espreveu que el proper dia 28 de setembre,Dia Internacional per la Despenalitzacide lAvortament, hi hagi manifestacionsen diverses ciutats de lEstat espanyol.La pressi que saconsegueixi exercirdes dels carrers aquest dia pot ser clauper a laprovaci o no de la reforma.

Per aix, necessitem construir un es-pai i una mobilitzaci mplia i massiva,que pugui unir tant als qui defensa lallei del PSOE, com als que la critiquenperqu defensen el dret ple de les do-nes davortar de manera lliure, gratutai segura.

La llei actual no s el futur que volemtotes les dones i podem discrepar. Per

en all que s estem dacord s que lareforma de Gallardn s el passat que

volem deixar enrere duna vegada pertotes. Per aix, el 28 de setembre neces-sitem estar totes juntes als carrers perrebutjar la reforma reaccionria del PP.

Feminisme

Unitat per frenar la reformaantiavortista del PP

Alemanya

Eleccions al corde les poltiquesdausteritat

Redacci

Angela Merkel s a prop de guanyar les

eleccions a la Cancelleria dAlemanyaper tercera vegada consecutiva. Les en-questes la situen en el 40% dels vots. Al-guns diaris ja parlen duna Era Merkel.

De ser aix, aquesta Era podria serrecordada com la consolidaci del neo-liberalisme en el que es va endinsar enel seu dia el canceller socialdemcrataGerhard Schrder amb la seva famosa

Agenda 2010, que ha fet crixer lesdesigualtats i la precarietat dins de lesfronteres germniques, mentre que fora,a la UE, ha estat la principal impulsoraduna austeritat draconiana que est as-fixiant les poblacions dels pasos msfebles.

Les millors armes de Merkel estansent lactual solidesa de leconomia ale-manya i el discurs basat en la suposa-da responsabilitat dels pasos del nord,

com Alemanya, i el malbaratament delspasos del sud, com Grcia. El principalpartit de loposici, el Partit Socialde-mcrata (SPD), no compta amb res quesembli fer mal a la cancellera. El seucandidat, Peer Steinbrck, durant lnicdebat de la campanya electoral, va acon-seguir incomodar Merkel amb lespio-natge dels EUA, per no va qestionarseriosament ni la poltica econmica nila comunitria. Les enquestes li donennoms un 25%.

La resta dels vots sels disputen elsliberals (FPD), Els Verds i Die Linke(LEsquerra). Aquests vots no seran ba-nals perqu el sistema electoral alemanyfa molt difcil que la CDU de Merkel ob-tingui majoria absoluta per governar ensolitari.

Dels tres petits, lnic que no forma-ria mai govern amb la CDU s Die Linke.

De fet, s lnica formaci que critica lespoltiques neoliberals i dausteritat queest impulsant Merkel per tota la UE. Laseva estimaci de vots es situa en el 8%.Un bon resultat de Die Linke significariaun bon desafiament a la Era Merkel.

Cal una mobilitzacimplia que inclogui a lespersones que defensen lallei actual


4/12


En poques paraules #Aleix Bombil

El passat 12 de juliol sanunciava lavantprojecte delnou decret-llei sobre la reforma energtica del ministreSoria. Un decret odis que ataca frontalment la inver-si en energies renovables especialment als petitsproductors i la generaci denergia per lautoconsum.La implantaci daquesta llei augura la retirada dunesprimes dajut a la inversi i lencariment de taxes en laseva distribuci que provocaran la fallida daquestespetites empreses denergia solar a la vegada que jasestan implementant les mesures per a que les sevesinstallacions siguin reabsorbides per les grans delsector (Iberdrola i Endesa).

Per altra banda les plaques solars i petits molinsper lautoconsum estaran sotmesos a pagar una taxaper garantir la viabilitat de lelectricitat de la xarxaelctrica generada amb combustibles fssils sota ladenominaci de peatge de suport. Aquest peatgesuposa finalment que costi tant generar la teva prpiaenergia com consumir-la de la xarxa. Les famlies que

no installin els cars comptadors per controlar la quan-titat denergia que generen podrien rebre multes defins a 60 milions deuros, i poden ser inspeccionadespel ministeri sense ordre judicial.

Finalment tamb sincrementar la part de la facturade la llum associada als costos fixos, amb la qual cosadisminuir substancialment la part proporcional deconsum real. Aix comporta un increment de lelititza-ci de lenergia en un moment en qu hi ha 1,7 milionsde llars a lEstat espanyol que no poden afrontar elpagament de la tarifa i que reben talls de subministra-ment per impagaments inferiors als cinc euros.

Per altra banda es desincentiva lestalvi i lefici-ncia energtica en un moment on la crisi ecolgicadepn en gran mesura de la producci i distribucide lenergia.

Tot aix respon als interessos del principal oligopolienergtic de lEstat, que veur incrementat miliona-riament els seus beneficis mentre xucla els recursos

pblics amb la fallcia dun dficit tarifari impossiblede contrastar, ja que lopacitat sobre el que els costagenerar lenergia s absoluta. Amb aquesta estocadamortal a les energies renovables es destruiran milersde llocs de treball, sapostar per un model denergiesfssils que ja fa temps que shauria dhaver abandonatper tal de frenar el canvi climtic, es perdr sobiraniaenergtica i un accs ms democrtic a aquesta, senca-rir lelectricitat i es concentrar encara ms la riquesaen unes poques mans.

Tampoc es cap casualitat que el ministre estiguiapostant pel fracking i les extraccions dhidrocarbursno convencionals, de grandssim impacte en el paisat-ge, la qualitat de laigua i defectes molt contaminants.

Resposta individual i collectivaSestan alant veus en contra daquesta reforma,principalment les empreses del sector afectades icooperatives de consum responsable, com SomEnergia

o Ecooo, que estan cridant a un boicot ciutad i a laresistncia, i posen mfasi en la nostra capacitat din-fluir com a consumidors. bviament s un primer pas.Per, s aix suficient?

Sovint els plantejaments estratgics per a la defensadel medi ambient es proposen des de la nostra acciindividual i com a consumidors. Aix succeeix engran part de les organitzacions ecologistes ms grans iinfluents Greenpeace, WWF, Birdlife, que no tenenuna tradici dactivisme de base similar al dels movi-ments socials o als grups de defensa del territori arreudel planeta. Per altra banda, sectors de lecologismems radical com els moviments pel decreixement i lescooperatives de treball i consum es centren ms engenerar propostes alternatives de vida al marge delsistema capitalista, fent alhora una tasca fundamentalen generar contrahegemonia, per sense una tradicide combat que aglutini grans capes de la poblaci. Lanova reforma s una demostraci clara de fins a quinpunt el sistema capitalista t la capacitat descanyaraquestes alternatives.

Una acci individual de boicot no pot anar gairelluny si no hi ha una xarxa organitzativa de suportmutu, solidaritat i capacitat dafrontar la repressi delgovern i lEstat, ja sigui en forma de sancions econmi-ques o de coerci directa.

En els prop de tres anys de trajec-tria de les assemblees de barridel 15M a Sevilla, aquestes shanconvertit en grups militants ms omenys reduts i ms o menys co-ordinats. Grcies a la lluita contraels desnonaments, el moviment haassolit uns nivells importants dereconeixement i de maduresa. Unmoviment transformador de baseampli s ms necessari i possibleque mai.

Lexistncia duna estructura degrups militants als barris ha estat,sense cap dubte, un pilar fona-mental que ha perms generar unmoviment per lhabitatge amb unarellevncia social indita. Aquestsgrups van permetre, en primer lloc,fa ja ms dun any i mig la creacide la xarxa de Punts dInformacidHabitatge i Trobada (PIVEs, en

les seves sigles en castell) a totaSevilla, dels quals avui nhi ha tret-ze, gestionats fonamentalment peractivistes de les diferents assem-

blees de barri. Els PIVEs han estatla base per a la creaci de grups depersones afectades per lhabitatgei de les Corralas, reallotjamentscollectius en blocs de pisos buitspropietat dentitats financeres idempreses constructores. Aques-tes iniciatives sn avui el productems recognoscible, per no lnic,de la Intercomissi dHabitatgedel 15M Sevilla i la PAH.

El moviment per lhabitatge haestat un element fonamental queha facilitat el creixement o la con-solidaci de diverses assemblees.

Algunes delles, especialment lesque podien semblar ms febles,

han trobat una feina i un sentit ala seva existncia, a partir de de-senvolupar un treball socialmentnecessari al barri, que ha permsgenerar conscincia poltica, queha concedit legitimitat a les as-semblees o les ha nodrit amb acti-

vistes. En termes generals, aquesta

lnia de treball ha perms arribaren major mesura a les vctimes delsistema, persones treballadores iimmigrants. A ms, ha perms queel treball en els barris de Sevilla esconnecti clarament i empenti en lamateixa direcci que els altres nu-clis de lrea metropolitana.

s indubtable que el treball enhabitatge ha acabat fagocitant lac-tivitat duna bona part de les as-semblees. Arran de la creaci de laprimera Corrala, La Utopia , i de lamultiplicaci dels reallotjaments,el treball militant ha estat absor-

bit pel necessari treball de suporta les iniciatives daquest tipus, i harepercutit en una menor partici-paci daquest node en els espaisde coordinaci i en la desaparicide lactivitat no vinculada al pro-

blema de lhabitatge. La qesti

fonamental aqu s lamenaa decaure en un treball assistencialistamancat de qualsevol orientaci es-tratgica.

La resposta a aquesta amena-a sn les prpies assemblees de

barri. La creaci de grups de per-sones afectades a partir de les ofi-cines dassessoria s una formadevitar que les famlies passinper elles, solucionin o no els seusproblemes i desprs desapareguinlimitant aquests instruments a lafunci que haurien de complir ino compleixen els serveis soci-als de ladministraci. En aquests

espais, la gent sautoorganitza col-lectivament per solucionar man-

cances materials molt concretesfonamentalment lhabitatge, laqual cosa s un salt important i va-lus respecte la forma habitual, in-dividual, allada i sense esperana,com moltes famlies senfronten aldrama de perdre el seu habitatge.

La situaci actual demanagrups, espais dorganitzaci, onens qestionem la forma com esgestionen la totalitat dels recursosno noms lhabitatge i les for-mes en qu ens organitzem com asocietat. Aquests espais han de serles assemblees de barri i xarxes desolidaritat popular, enteses essen-cialment com a grups militants de

base. Els PIVEs, el suport als grupsdafectats o el suport a les Corralashan de ser una tasca prpia que les

ompli de legitimitat, que les con-verteixi en referents locals i queles nodreixi dactivistes procedentsdels grups de persones afectades odaltres espais. Si aix no s aix, spossible que estiguem errant en elnostre treball.

Un dels aspectes importants delmoviment per lhabitatge de Sevi-lla s que sha desenvolupat a par-tir duna estructura dassembleesde barri creada a partir del 15M.En altres mbits, el moviment perlhabitatge sha desenvolupat al vol-tant de campanyes o plataformesmolt concretes, com Stop Desnona-ments, la Plataforma dAfectats perla Hipoteca, totes dues frmulesmolt valides, amb gran potncia iamb un treball admirable a les-quena. Lorganitzaci dassemblees

de barri ofereix un ventall ampli depossibilitats, que poden ser la basede diverses realitats per construir.El necessari moviment transforma-dor de base mplia que requereixlactual context de crisi social i po-ltica, ha de trencar amb el modelsocial econmic i poltic.

SEVILLA

Daturar desnonaments aconstruir alternatives

Els lmits del consumresponsable

@corralautopia Ms de 1.000 persones ocupen en tres municipisde Huelva habitatges buits i reclamen #AlquilerSocialYa

La PAH i Stop Desnonaments shan convertit en una potent formadautoorganitzaci de les persones explotades de lEstat espanyol. FernandoLpez explica la rellevncia i perspectives daquest moviment a Sevilla.

Les assemblees de

barri tenen la solucia lamenaa decaure en un treballassistencialista senseorientaci estratgica


5/12


Desmuntant a RajoyEl govern de Rajoy ha anunciat linici de la recuperaci econmica a partir dalguns resultats gens clars, en

una campanya meditica que ms aviat s una operaci de maquillatge. Per Luis Zhu.

ECONOMIA

Mariano Rajoy i el PP handecidit centrar el comena-ment del curs poltic en lesdades positives que llan-a leconomia. Mentre uns

anuncien que sha tocat fons, daltresencenen els llums de linici de la recu-peraci.

Per la seva banda, Rubalcaba, supo-sat lder de loposici, sha apuntat alcarro dels brots verds per impedir, diu,que el PP oculti el cas Brcenas rere elsresultats de leconomia. La desorienta-ci del PSOE no podria ser ms gran.

El govern del PP sest recolzant enalgunes dades estacionals per assegu-rar que la seva gesti est conduint a la

recuperaci econmica. No qestionaraquesta interpretaci suposa deixar laporteria buida al PP, ms quan hi hamolts arguments i dades per posar en

veda loptimisme tramps del govern.Lequip de Rajoy est jugant bsica-

ment amb quatre cartes: la disminucidel nombre daturats registrats, la cai-guda de la prima de risc, el supervitde la balana de pagaments i la rebaixadel dficit pblic.

MiratgesAl juliol i agost el nombre daturatsregistrats va baixar en 64.897 perso-nes, amb un total acumulat al 2013 de149.940. Aquestes dades podrien indi-car una recuperaci de lactivitat eco-nmica, com promet el PP.

No obstant aix, la realitat apuntaa una altra direcci. Duna banda, el

descens de la taxa datur es deu al fac-tor estacional dels mesos destiu, comreconeix lInstitut Nacional dEstads-tiques, a causa de la temporada altadel sector turstic. Tot i aix, respectea lagost de 2012, latur va pujar en73.149 persones (1,58 %).

Daltra banda, gran part del des-cens no estacional de latur registrates deu a persones aturades de llargadurada que han deixat de demanarfeina i a persones que han marxat alestranger a buscar-lo. Algunes dadesrecolzen aquesta tesi. Per exemple, toti que en el que portem dany latur re-gistrat ha baixat en 149.940 persones,les contractacions han disminut en un0,47%. Una altra dada ms reveladoraencara s que respecte a agost de 2012,la Seguretat Social ha patit una reduc-

ci de 568.290 cotitzants (-3,3%).A ms, les dades industria ls tampocsn favorables a les conclusions de Ra-

joy. Al juny de 2013, l ndex de Produc-ci Industrial, que mesura lactivitatproductiva, acumula un retrocs del4,6 %. Per la seva banda, lndex dEn-trades de Comandes, que mesura lademanda futura de la indstria, regis-tra una caiguda del 7,8%. La producciindustrial porta 22 mesos de descensosconsecutius.

Latur continuar en nivells moltalts durant molts anys. Mentrestant,moltes persones es quedaran sense captipus dingrs. Res a veure amb lopti-misme del PP.

Una altra carta que est jugant el PPs la prima de risc, que es mou ara pels260 punts. Rajoy interpreta aix comun smptoma de la confiana dels mer-

cats en la poltica econmica laus-teritat que est duent a terme el seugovern.

Primer, cal assenyalar que la primade risc no s indicativa de la solidesade les poltiques econmiques dunpas. Al 2008 la prima de risc de lEs-tat espanyol estava al voltant dels 30

punts. Poc desprs va esclatar la crisique va posar en evidncia les feblesesestructurals de leconomia del totxo.En segon lloc, cal assenyalar que larendibilitat del bo a deu anys, refern-cia ms slida per valorar el cost definanar lEstat espanyol, continua enun elevat 4,5%. En tercer lloc, una partimportant del descens de la prima derisc es deu a la pujada de la rendibilitatdel deute alemany que s la que suti-litza com a referncia per calcular laprima, que en aquest agost ha arribata un mxim del 1,8%.

I en quart lloc, i no menys impor-tant, cal considerar limpacte del res-cat bancari i la barra lliure de liquiditatque va donar el Banc Central Europeu.Tot i que les ajudes a la banca han aug-mentat el deute pblic, la banca delEstat espanyol s, al seu torn, la prin-cipal compradora de bons de lEstat.

Algunes fonts apunten que e l 75 % deldeute est en mans de la banca esta-tal. La liquiditat que van obtenir de lesarques pbliques no la van dedicar afinanar el teixit productiu, sin a ob-tenir rendibilitats de fins al 5 o 6% apartir de costos de l1%.

Per aix, levoluci de la prima derisc t poc a veure amb la gesti de Ra-

joy, com apunten alguns diaris afins,i no indica una millora de la situacieconmica.

La tercera carta del PP sn les dadeshistriques de la balana de pagamentsrelaci entre el que singressa i el quees gasta a lexterior, que registra su-pervit per primera vegada en 16 anys.

En concret, els intercanvis amb altrespasos han produt un saldo favorablede 5.249 milions, quan el 2007 el d-ficit havia arribat als 105.266 milions.

La recessi continuaQu ha passat perqu shagi produ-

t un canvi de tal magnitud? Dunabanda, s cert que les exportacions delEstat espanyol han sostingut un crei-xement continuat, grcies sobretot a laprogressiva i, de moment, imparabledevaluaci interna, s a dir, la baixa-da constant dels salaris reals (els quetenen en compte el factor inflaci).Durant els anys 90 i fins al 2005, elssous reals es van contraure en un 4%,mentre que noms entre 2008 i 2012

van caure en un 2,3%, cosa que ha fetles exportacions ms barates i compe-titives en el mercat internacional.

Daltra banda, la mateixa crisi eco-

nmica s un dels factors ms deter-minants en el canvi de sentit de labalan a de pagaments. La baixadade lactivitat econmica i del consumintern ha fet caure les importacionsen picat. En noms cinc anys, les im-portacions shan redut en un 62%.Lapartat que millor illustra aquestcanvi s el de bns dequipament, elsproductes destinats a la fabricacidaltres productes. En ple creixementeconmic, lEstat espanyol importavams bns dequip dels que venia, ambun resultat negatiu de 6.700 milions.

Amb la crisi i la caiguda de lact ivitat,la tendncia s totalment contrria.En els dos ltims anys, les importaci-

ons de bns dequipament han baixatun 60%, mentre que les exportacionshan augmentat en un 36%, sobretota pasos amb economies emergents,com Brasil.

La nova configuraci de la balanade pagaments certifica que la demandade leconomia continua en nivells pro-pis dun pas en recessi.

Finalment, la pedra angular de totala poltica del PP s la rebaixa del dfi-cit pblic. Si lexercici passat Rajoy vafracassar totalment en contenir el dfi-cit, que va superar el 10 % si es comp-tabilitzen les ajudes a la banca, en-guany va pel mateix cam. Al juliol, eldficit es va situar en el 4,38 % del PIB,quan lobjectiu per a tot lany es limitaal 3,8%. Una part important daquestdficit es deu al pagament dels interes-sos del deute, que ascendeix a 38.600milions deuros, un 3,86% del PIB. A

aix cal sumar el venciment del deu-te pblic, que aquest any seleva als151.500 milions deuros. s a dir, enconjunt, lEstat espanyol dedicar el2013 gaireb un de cada cinc euros delque produeixi a pagar als bancs.

En definitiva, lactivitat econmicade lEstat espanyol no sest recupe-rant. Presenta ms aviat trets dunarecessi lenta i duradora, amb algunspics estacionals. Les dades econmi-ques daquest estiu, que amb tant en-tusiasme exhibeix el Govern, nomssn petits vels per amagar les debili-tats de leconomia i la poltica de lEs-tat espanyol, en el qual ni el PP ni elPSOE tenen solucions per frenar lacrisi econmica. I el que s pitjor, enla seva fugida cap endavant, estan aca-

bant amb els drets i les expectatives defutur del 99%.

Si volem revertir la situaci, neces-sitem qestionar radicalment els con-sensos actuals, com s el pagamentdun deute que no ha generat la genttreballadora, o un sistema poltic sor-git de la Transici cada vegada msqestionat que governa per a una mi-noria i en contra de la majoria.

La prioritat del president Rajoy es el pagament del deute a una banca que est especulant amb els diners del rescat.

Gaireb un de cadacinc euros de laproducci de lEstatespanyol es dedicara pagar als bancs

Leconomia no sestrecuperant, presentapresenta ms aviattrets duna recessilenta i duradora

@ifresnillo El 21% de la poblaci viu per sotadel llindar de la pobresa. Qui els rescata?


6/12

setembre 2013 | en lluita6@laultimaquagga A la #Viacatalana no quedis coix/a isuma amb el @PConstituent a #EncerclemLaCaixa!

Qesti nacional

LEstat espanyol estimmers en una pro-funda crisi de rgim.A la recessi econ-mica shi suma un

esgotament definitiu del sistemapoltic i inst itucional nascut de la

Transici. A la Comunitat Aut-noma de Catalunya el mai resoltconflicte nacional sha aguditzatrpidament en els ltims anys.Lautodeterminaci es perfila comun escenari plausible en el curto mitj termini, una realitat quelesquerra transformadora no potobviar. La claredat en els plan-tejaments determinar la nostracapacitat dincidncia i domplirel procs de contingut social.

El fet nacional s un tema ambmltiples arestes i que plantejaimportants qestions de principi.Tota esquerra conseqent ha dedefensar el dret dels pobles a de-cidir lliurement el seu futur. Perels processos poltics no ocorrenen el buit, sin en el marc dundeterminat entramat de forces

socials. La independncia per sepot ser garantia dun nou esta t, nonecessriament dun nou pas msigualitari i just. La pregunta que enshem de formular s en quina mesurael moviment demancipaci naci-onal catal i les forces vives que

limpulsen sn tamb una fora detransformaci social.

Des dels seus inicis el catala-nisme ha basculat sobre els sectors

populars i progress istes del pas,una constant que sha mantingutfins els nostres dies. Sense negar

lexistncia dun sector conserva-dor i nacionalista, les seves aspira-cions democrtiques i socialitzantsshan manifestat en els episodisclaus de la nostra histria recent.En la seva formulaci actual, elMoviment Independentista (MI)t ensems lactiu de nixer i ar-ticular-se a travs de la societatcivil, essencialment al marge deles seves expressions partidistes.Les consultes per la independnciaorganitzades popularment o la mas-siva manifestaci del passat 11 desetembre en sn un exemple. LMIt per tant una naturalesa progres-siva i es constitueix com un aspectems de la lluita democratitzadora.

Per contra, lEstat espanyol essingularitza per les seves arrelsantisocials i s exponent duna

ideologia unionista reaccionria.La segona restauraci borbnicasupos la consolidaci duna elit

poltica i econmica al servei delcapital. La lluita contra lEstat espa-nyol es configura, doncs, com a partde la ms mplia lluita de classes.

Lluitar per la independnciaavui pot implicar, potencialment,el qestionament de les bases delordre econmic i social capitalistadels Pasos Catalans i de la restade pobles que conformen lEstat.

LANC i la Via CatalanaLAssemblea Nacional Catalana(ANC) encarna lexpressi msmplia i transversal de lMI. Aixno obstant, alguns sectors de les-querra encara la miren amb certareticncia, interpretant-la com unglobus sonda de CiU. Cal no caureen la conspiranoia i lultraesquerra-nisme. No es pot llegir la realitat delANC en termes monocromtics.En tant que palanca organitzativadel complex entramat civil quecomposa lMI, shi manifesten lesseves mateixes contradiccions i ten-sions internes. s un espai encaraen definici on hi conviuen sectors

populars i elements petitburgesos,un camp de batalla ideolgic enqu es traslladen els realineaments

poltics propis del moviment. Tot

i aix, lascendent social s indis-cutible. Recordem com a exempleque lANC don suport a lltimavaga general. El Concert per la Lli-

bertat tamb fou una demostracide fins a quin punt lalliberamentsocial i nacional sn viscuts com

Ivan Montejo explica com el moviment independentista sempre ha estat ple de contingut social i comlesquerra transformadora i anticapitalista sha de posar al davant daquest per encapalar-lo.

ELS REPTES DEL MOVIMENTINDEPENDENTISTA AVUI

Artur Mas i Josep Piqu, president del Cercle dEconomia,tenen la seva prpia agenda per defensar els seus interessosde classe.


7/12


La Via Catalana sinspira en laVia Bltica, una cadena humanaformada als pasos bltics el23 dagost de 1989. Ms dunmili de persones van agafar-sede les mans per unir, al llargde 600 kilmetres, les capitalsdEstnia, Letnia i Litunia. Vaser una fita impressionant, msencara si tenim en compte queera un dia laborable. Com vanarribar fins aqu?

Els pasos bltics vanser nacions oprimides dinslURSS, el gran imperi esta-linista, igual que ho havienestat al segel XIX dins lim-peri tsarista. Van aconseguirla independncia per primeravegada durant el convulsperode desprs de la revolu-

ci russa de 1917. Van tornaral control rus complint unaclusula secreta del tractatde no agressi signat entreStalin i Hitler el 23 dagost de1939, que tamb cedia Pol-nia, i molts milions de jueus.a lAlemanya nazi. LURSS vaprendre els pasos blticsmitjanant la fora militar,i va deportar centenars de mi-lers de persones a Sibria i alsia central. Daltra banda, ala postguerra, van portar cen-tenars de milers de personesdes de Rssia per treballar ales noves fbriques dels pa-sos bltics. Com a resultat, afinals dels anys 70, un ter dela poblaci dEstnia i Letniaera dorigen rus.

Els forts sentiments nacio-nals en aquests pasos van serreprimits durant dcades peldominant nacionalisme rus.Amb la liberalitzaci introdu-da per Mikhal Gorbatxov, esvan establir grups opositorsarreu de lURSS. Als pasosbltics, van ser movimentsnacionalistes: els respectiusFronts Populars a Estnia i

Letnia, i Sajudis a Litunia.Iniciats lany 1988 per intel-lectuals, van crixer molt rpi-dament, per incloure gran partde la societat. Fins i tot algunsdirigents dels partits comunis-tes bltics es van passar a lestesis nacionalistes en veureque sels obria la possibilitatdalliberar les seves economi-es, relativament avanades,del pes mort de lURSS.

En una reuni el 12 dagostde 1989, Sajudis i els FrontsPopulars de Letnia i Estniavan decidir recordar el 50aniversari del pacte entreHitler i Stalin mitjanant unacadena humana. Lxit de la

convocatria, amb noms onzedies dantelaci, sense Interneti xarxes socials, va ser un mira-cle de coordinaci i una mostrade la fora del moviment.

Al web de la Via Catalana-Assemblea Nacional Catalanaes pot llegir que van fer laVia Bltica [i] a la primaverasegent ja eren pasos inde-pendents. La realitat s ms

complexa. A les eleccions alsparlaments de les tres rep-bliques lany 1990, el nacio-nalisme, entre candidats delspropis moviments i sectorsnacionalistes dels partitscomunistes, va guanyar permajoria. Per les declaraci-ons dindependncia daquellany van ser simbliques; a laprctica seguien sotmesos alURSS i, en diferents moments,Gorbatxov va enviar tropesper reprimir-los. La indepen-dncia real va arribar lany1991, grcies a les lluites dinsde Rssia. La derrota dun copmilitar recentralitzador lagostde 1991, a mans de la mobilit-

zaci popular, va obrir el cama la dissoluci de lURSS i a laindependncia efectiva delspasos bltics.

Cal celebrar la fi de lopres-si nacional daquests pasos,per tamb cal reconixer elserrors comesos. Un dells t aveure amb la poblaci dorigenrus. Gran part de les perso-nes activistes durant aquella

poca davant la pregunta dequ farien per guanyar-seles persones rusoparlants,en general contrries a laindependncia, no tenien capresposta. Alguns simplementvolien expulsar-los. El nouestat independent va exigir unnivell lingstic per aconseguirla ciutadania estoniana que vaser una barrera insuperableper a moltes persones rusopar-lants (el rus sassembla ms alcatal que no pas a lestoni).Encara avui, un sector impor-tant de la poblaci dEstniano t passaport. LURSS vaoprimir els pasos bltics, peraix no va ser culpa de la genttreballadora russa, que tambva patir sota lestalinisme. Elnacionalisme a seques no teniares a oferir-los i els sectorssuposadament progressistesde lindependentisme estonivan fracassar en no tenir unaposici prpia sobre aquesttema.

David Karvala@davidkarvala

Lexemple de la Via Blticauna mateixa reivindicaci per lesseves bases.

Desprs de la massiva manifes-taci de la Diada del 2012, aquest11 de setembre lANC planteja laVia Catalana, una cadena humanaque connectar de nord a sud elPrincipat. La iniciativa s positivaper diverses raons. En primer lloc,torna a situar la societat civil enlepicentre del moviment i suposaun pas ms en la fase dacumulacide forces. Daltra banda, plantejaexplcitament larticulaci territo-rial del pas i la naci. La centralitatmetropolitana cedeix protagonismea pobles i comarques. Aix mateix,els ramals a la Catalunya Nord iel Pas Valenci posaran de relleulmbit dels Pasos Catalans coma realitat nacional. Finalment,les sinergies amb les resistnciescontra lausteritat i les retalladesprendran forma mitjanant la unide la Via amb els encerclamentssimblics de la seu de La Caixaa Barcelona, aix com descoles

i hospitals al llarg del recorregut,organitzats pel Procs Constituenti diversos moviments socials.

La dreta nacionalista catalanaLa dreta catalana sha vist empe-sa pel curs dels esdeveniments.Contrriament al que en ocasionssafirma, el procs no s una cortinade fum de la burgesia nacional.Ms aviat, el desbordament popu-lar dels estrets marges del debatpoltic i institucional lha obligadaa reubicar-se i a passar de le s for-mulacions merament teriques aposicionaments concrets. Per supo-sat, 30 anys de gesti del poder lhihan perms estructurar una densaxarxa de dispositius ideolgics alseu servei. En un gir lampedusii mentre modulaven les seves

postures , han procurat edulcorarles demandes del moviment pertal dencabir-les en la seva matriudinteressos, tot embolcallant-seen lestelada per desviar latencide les impopulars mesures del seugovern. Loperaci, tanmateix, noha estat gaire reeixida. 100.000 votsi 12 escons shan quedat pel cam.

La seva estratgia, seguida acr-ticament per ERC, sha basat en laconstrucci de lenemic exterior ilhegemonitzaci parlamentria delprocs. El sofisma del dficit fiscalels ha perms conformar el conflicteen termes merament economicistes.Madrid ens roba, Hem de disposardels nostres propis recursos..., hansigut el paraiges discursiu de qushan valgut per presentar sota lapa-

rena de disputa territorial el que sun antagonisme de classe. El dficitsocial catal sexplica majoritria-ment per les prpies poltiques de laGeneralitat i el comproms dels seusgoverns amb lagenda neoliberal.Catalunya pateix un espoli, per ssocial ms que fiscal.

Amb tot, la recrudescncia de lacrisi est erosionant els consensos i ali-ances del bloc de poder dominant. CiUrepresenta orgnica i polticament unampli ventall destrats de la burgesiacatalana. Saguditzen les contradic-cions dinteressos entre dos sectors.Duna banda, un gran empresariat ambforts llaos amb el mercat espanyol i elseu entramat institucional. De laltra,unes pauperitzades classes mitjanes ipetita burgesia que poden veure unaalternativa en un trnsit no traumtic

a una Catalunya independent dins laUE i leuro. Lanticapitalisme ha desaber aprofitar aquestes esquerdesper presentar a la majoria social laruptura democrtica i la superaci delactual model econmic com lnicavia datnyer la veritable sobirania.

Referndum o eleccions?Un altre dels mecanismes em-pra ts per desvir tuar el procss la defensa duna hipotticacontesa electoral com a alterna-tiva a la consulta. En el ms que

probable escenari duna negativade lEstat a la celebraci delreferndum, els conservadorscatalans shan afanyat a pre-sentar com a pla B la convoca-tria deleccions plebiscitriesi posterior declaraci unilateraldindependncia.

Apellar a la legalitat espa-nyola s pur trilerisme poltic.El dret dautodeterminaci shaexercit histricament subvertintels marcs jurdics existents. Ide fet, qualsevol de les alterna-tives implicar una ruptura amblordre constitucional espanyol.Els procediments estan prenyatsde contingut i des de lesquerraradical hem de defensar aquellsinstruments que assegurin un sol

prot agon ist a, e l poble .

Una consulta vinculant s lni-ca garantia de que la ciutadaniasexpressi lliurement. Se nobtin-dria una resposta inequvoca i unmandat directe i concs. Alhora, unexercici de democrcia directa, toti que puntual, generar una major

mobilitzaci i adhesi social. Ensentit oposat, les eleccions podenesser emprades novament per esce-nificar el suport a la independnciacom un fals aval a la poltica deretallades del govern. A aix shi

afegeix lefecte distorsionador quetindria la Llei dHondt i els possi-bles incen tius per les candidaturesa agrupar-se en coalicions, forant

poss icionam ents dicotm ics enleix nacional, per mitigar-ne elsefectes. Un cop ms comportariadesdibuixar el debat i introduir perla porta del darrere el transversa-lisme a fi de soterrar leix social.

Estratgia i tcticaLa prdua de credibilitat del sis-tema sintensifica per moments.La crisi de rgim es tradueix enuna guerra de posicions accele-rada on els errors estratgics itctics es paguen molt cars. Uncollapse de lesquerra radical

per i ncapacita t d inte rpre tar cor-rectament la conjuntura seria un

primer vehicle de desact ivaci delpotencia l revolucionar i d aquestmoment histric.

Lenin no es cansava dinsistirque el marxisme, ms que una

programa, era un mtode, lanlis iconcret de la realitat concreta. En-

tendre el desgast que la crisi dacu-mulaci est produint en el blochegemnic dominant i lactivacide les capes populars al voltant deldret dautodeterminaci s cabdal

per no quedar al marge del procs i

configurar una correlaci de forcesms favorable a la majoria socialdel pas.

Xirinacs parlava de la tracidels lders, i no li mancava ra.La Transici supos una enormefrustraci collectiva. Els anhelsde la classe treballadora queda-ren liquidats per pactes des dedalt. s indispensable reforarel paper protagnic que la soci-etat civil est tenint , per alhoraintroduir un discurs de classeque evidenci la imbricaci delseixos nacional i social i propicilemergncia de nous imaginariscollectius entorn a lampliacidels mbits de la vida socialsota control democrtic. Perincompareixena de lesquerrala burgesia pot situar-se al cap-

davant del moviment amb lnicobjectiu de decapitar-lo, i el quesucce abans com a tragdia araes pot repetir en una Catalunyaindependent o no com a farsa.

Segueix a @IvanMontejo_

Apellar a la legalitatespanyola s purtrilerisme. Hem desubvertir els marcsjurdics existents


8/12


Amb el pas dels anys,i amb la consolidadaonada socialista delsegle XXI a diver-sos pasos llatinoa-

mericans, la figura i memriadAllende, al costat del pro-

jecte democrtic del poble xilde principis dels anys setanta,continua sent una font danli-si, reflexi, admiraci i crtica.

La via xilena al socialisme

En un context nacional alar-mant a causa de la decadentqualitat de vida que patia lasocietat xilena desprs danysde control oligrquic estranger,amb el beneplcit de les forcespoltiques conservadores queasfixiaven social i econmica-ment les capes populars, i uncontext internacional marcatper la impremta de la revolucicubana encara latent a Llatino-amrica i la lluita defensiva delpoble vietnamita contra limpe-rialisme estadounidenc, erenmoltes les veus que clamavenper una opci rupturista.

Malgrat aix, Allende vaapostar per una transici pac-fica a partir dels acords parla-mentaris amb altres coalicions

que permetien mantenir lano-menada poltica de compro-misos, iniciada a mitjans de ladcada dels anys trenta.

Aquesta via no significavauna negaci a la via rupturista,com la cubana, sin que Allen-de i el seu govern, amb un fortsuport en els carrers, estavenconvenuts de donar pas al so-cialisme dins de les institucionscapitalistes a partir duna pro-gressiva reforma que perme-tria emprendre els grans canviseconmics, poltics i socials.

Existia cert escepticisme desdalguns sectors de lesquerraque es preguntaven com podri-en construir el socialisme desdels fonaments de la democr-

cia burgesa. Ja en els anys 40 i50, Salvador Allende es mostra-va molt crtic amb el comunis-me estalinista, arribant a rebut-

jar moltes de les seves accionsi, alhora, titllant de cretins aaquells que pensaven que la re-

voluci cubana era extrapolableal conjunt del continent llatino-americ: Aquells que pretenencalcar la Revoluci Cubana, enels seus procediments i mto-des, cometen un greu error, iaquells que pretenen ignorarla seva realitat i la seva projec-ci en el futur sn uns cretins.

Aix, el dirigent xil defensavaque les revolucions tindrancaracterstiques prpies a cadapas, ja que entre els poblesdAmrica Llatina hi ha dife-

rents fases de desenvolupa-ment. Tot i aix, totes tenienels mateixos objectius: acabaramb limperialisme estadouni-denc i la intervenci econmicano democrtica dels pasos; re-cuperar la sobirania dels poblesi estrnyer llaos amb els po-

bles oprimits i fer ms efectius iprofunds els drets democrticsi les conquestes dels treballa-dors i treballadores.

La via xilena cap al socia-lisme dins de les institucions

burgeses, amb laparell medi-tic i part del productiu encaraa mans privades, dificultava elprocs.

EUA va comenar lorganit-zaci dun bloqueig econmicque dificults el desenvolupa-ment del pas, al que Salvador

Allende va anomenar un Viet-nam silencis, provocant unasituaci econmica i social dedesequilibri i tensions. Un con-text en qu la dreta va participarsignificativament promoventels primers tancaments patro-nals. A ms, dins del movimentpopular desquerres existia unadecepci i crtica a determina-des mesures reformistes, uti-litzant els cordons industrials

com a resposta a la mobilitzaciconservadora, com altaveu a lesreclamacions de la classe treba-lladora i recordant que no hipot haver pau social entre ex-plotadors i explotats.

Els cordons industrials

En aquest clima de tensi orga-nitzat per la dreta a partir datu-

rades patronals, organitzaci demercats negres i aplaudint la in-flaci que patia el pas, la classetreballadora va contrarestar lesforces conservadores mitjanantorganismes propis de pressi idautoorganitzaci per a la de-fensa de les conquestes socialsi laprofundiment del procs re-

volucionari. Els coneguts comCordones Industriales, consellsobrers nascuts a les fabriques perorganitzar les vagues que es vanconvertir en veritables rgans depoder de la classe treballadora.

La unitat sorgida arran deles vagues va ser fonamentalper salvaguardar un governque patia permanentment elsatacs de la dreta i un intent decop destat al juny de 1973 ,

el Tanquetazo. La uni de laclasse treballadora de diferentsoficis i fbriques , va significaruna organitzaci que va podermantenir la producci del pasi rearticular la boicotejada xar-xa de distribuci, donant unsalt qualitatiu en lorganitzaci,

conscincia i mobilitzaci de lagent treballadora.

Les aiges seguien trboles,i lallendismo presenciava elsatacs de la dreta amb un ull di-rigit cap als Cordones. Allendesabia que en la situaci de tan-cament patronal, necessitavaels Cordones per garantir laproducci i distribuci neces-

sria a la societat, per tant, elmissatge del president anavaenfocat en els intents de sin-tonia, per exposant la neces-sria creaci daquests dins deles institucions comunitries isocials.

Malgrat aix, la Central Uni-taria de Trabajadores, esperanten esdevenir el pont entre el so-cialisme dirigent i el socialismepopular, mirava amb escepti-cisme els Cordones proletaris ales fbriques ja que suposavenuna amenaa a la seva hegemo-nia, en representar un projectede participaci no partidari,sin de classe. Aix, des de lesfbriques es llanaven crides alorganitzaci i coordinaci detots els Cordones del pas per

endurir lenfrontament amb laburgesia i prendre el poder.

No obstant aix, les treba-lladores i treballadors erenconscients que acabar amb elsistema suposaria un enfron-tament amb la burgesia nacio-nal, el govern dels EUA, la CIA

i lITT. Per tant, la situaci ha-via de portar a l organitzaci iclarificaci didees respecte a larevoluci i a la Unitat PopulardAllende, que continuaven cri-dant al dileg .

Amb el pas dels mesos, elsCordones Industriales van de-mostrar un alt grau dorganit-zaci i conscienciaci arribant aplantejar debats essencials comla ruptura amb lallendismo,amb la intenci dacabar amb el

partidisme, per mantenint launitat de classe contra els atacsconservadors.

Aquest moviment dorga-nitzaci obrera va posar sobrela taula el conflicte fins llavorssubterrani entre el socialismedes de sota dels treballadors iel socialisme des de dalt de lesclasses dirigents governamen-tals i burocrcies sindicals.

Pinochet i el neoliberalismeEl cop militar de Pinochet i laseva dictadura militar inclo-ent els empresaris i lobbies fi-nancers, van convertir el pasxil en un camp dexperimentsen mans de lEscola Econmi-ca de Chicago i la doctrina deMilton Friedman, donant pas

a les poltiques neoliberals sal-vatges, acompanyades dunarepressi atro a tota posturaallunyada de la lnia dictatorial,convertint estadis de futbol enpresons de retenci i tortura,carrers en rius de sang i el maren cementiri .

Tots els avenos poltics i so-cials a favor de la democrcia,la justcia social i la llibertat,

van ser portats cap a la amnsiaobligatria. Disset anys dodi,intransigncia, violncia, clas-sisme opulent, opressi, inter-

vencionisme i retrocs. Dissetanys soferts que el poble xil nioblida, ni perdona.

La bala sucida que va traves-sar a Allende s el tret contra el

cop militar. s la culpa i cstiga Pinochet. s una de les moltestaques de sang que va esquitxaral rgim i el deixa marcat persempre, convertint al dirigentsocialista en llegenda i exempledalliberament contra aquellespoltiques i economies que as-fixien les classes populars, quesn reprimides exercint el seudret a manifestar-se, que dema-nen justcia i que lluiten contralopressi capitalista.

Tenen la fora, podran ava-sallarnos, per no saturen elsprocessos socials ni amb el crimni amb la fora. La histria snostra i la fan els pobles. (...)Segueixin vosts sabent que,molt ms dhora que tard, denou sobriran les grans albere-

des per on passi lhome lliure,per construir una societat mi-llor.

L11 de setembre defensem eldret a decidir, recordant Allen-de, els Cordones Industriales iles llions de la lluita del poblexil.

@javiparadaA #40aosdelGolpe els civils que van emparar la dictadura, han derespondre per les seves responsabilitats judicials, tiques i / o poltiques.

Es compleixen quaranta anys de la trista i desafortunada mort de Salvador Allende, emps per lexrcit colpistai criminal dirigit pel dictador, Augusto Pinochet. Daniel Ocaa reviu el procs revolucionari xil.

11 DE SETEMBRE

ALLENDE: EL CRIM NO

ATURA AL POBLE

Els Cordones

van visualitzar elconflicte entre elsocialisme des debaix i el socialismedes de dalt

Allende no va armar al poble organitzat que podria haver-se enfrontat al cop destat.


9/12


LEstat espanyol t una grantradici dautonomisme.Des del moviment comunerdel segle XVI, passant pelsHomes de Cadis del XIX i perlesclat de la revoluci del 36,fins a arribar al 15M o la PAH.

Aquests moviments es carac-teritzen per tenir el que ano-menarem unes avantguardesinternes: membres de la pr-pia classe treballadora i sor-gits del propi moviment quefan la primera passa endavanti que en certa mesura donenforma a lespai de lluita. Enel cas del 15M, podrien seraquells joves que van comen-ar a ocupar les places.

Analitzem lactuaci dels

partits socialdemcrates i elssindicats majoritaris davantdaix. Per fer-ho noms calrecuperar aquest fragmentdun article de El Pas: ...nose cansan de repetir que, an-tes de los indignados, fueronellos (los sindicatos y partidosde izquierda) los que se opu-sieron a todas las medidaslesivas para los trabajadores,antes y durante esta crisis...Critican al 15M por creer quehan inventado la protesta, lamovilizacin y la resistencia,cuando esta ya estaba inven-tada por partidos y sindicatosde izquierda.

Aquesta, per, no sn lesdeclaracions ms preocu-pants. Dintre la prpia es-

querra suposadament revolu-cionria ms ortodoxa es vanalar veus criticant el movi-ment per considerar-lo petit

burgs, de mires poltiquesestretes, si no directamentreformista.

Com sexplica aquesta re-acci? Per fer-ho, ens hem defixar en el mateix ManifestComunista, o ms ben dit, enuna contradicci. Safirmaque ha de ser la prpia classetreballadora la que seman-cipi de la seva explotaci,per alhora tamb safirmaque aquesta est dominadaideolgicament per la clas-se dominant burgesa, no tconscincia de classe. Com

se suposa que sha dalliberarla classe quan aquesta pensacom vol que ho faci la classedominant?

Els marxistes alemanysde principi de segle XX vantrobar una soluci brillant,per fonamentalment equivo-cada: la classe s el partit.s a dir, que noms aquellaminoria que forms part delpartit podia considerar-seobrer, de manera que aquestahavia daconseguir liderar lesmasses fins a la revoluci, i enconclusi, tota activitat foradel mateix s essencialmentantirevolucionria. Aquestaidea ha sobreviscut fins lactu-alitat dintre de molts partitsdesquerres. El partit t les-

tratgia guanyadora, ja que tla formaci necessria; ha ad-quirit la conscincia de classe,i el que hem de fer la restadel proletariat s seguir-locegament cap a lemancipa-ci. Les cpules veuen que les

condicions sn les adients pera donar suport a una vaga ge-neral, per exemple, i liderenaquest moviment. Aix s elque anomenarem una avant-guarda externa, fora de laclasse. Qualsevol movimentextern afecta negativament ala seva quota de poder.

Aix ens pot portar a unavisi massa economicista ipositivista de la societat i lahistria, a considerar que totsels treballadors haurien de sermarxistes per les seves condi-cions materials, per exemple,obviant tota consideraci a lacultura o a la ideologia.

Aquest s justament elmateix raonament al qual

es veuran abocats a Rssiaabans i desprs de la mortde Lenin, donada la prc-ticament inexistent classetreballadora desprs de laguerra civil. Es passa a una

visi totalment deformadadel marxisme, la missi delqual passa a ser defensar la

URSS. All la revoluci hatriomfat, per tant la seva ma-nera dactuar s la correcta.Ells tenen la veritat, la veri-tat del Comintern. Ells snels revolucionaris, per tant,tota actuaci no aprovada iduta a terme segons les sevesdirectrius, s contrarrevo-lucionria. Aix ser el queanomenarem estalinisme, enhonor a lhereu de Lenin .Per desgrcia, aquesta ide-ologia s encara molt vigententre lesquerra radical, com

podem veure en els comenta-ris abans transcrits i conside-ren que aquests movimentsespontanis estan liderats peravantguardes externes quanmoltes vegades ells mateixosen volen imposar una.

Aleshores, quin hauriade ser el paper duna bonaorganitzaci revolucionriadavant lautonomisme? Lesavantguardes existeixen, i elseu paper s fer de la clas-se treballadora un subjectepoltic, ajudar-la a que esconscienci per si mateixamitjanant la lluita propici-ada per aquests movimentsautnoms, deixant all la sevapropaganda, oferint la sevaexperincia i anlisi per tal

dajudar i formar la classe,generant avantguardes inter-nes, submergint-se en els mo-

viments espontanis, fent-loscrixer mentre es nodreix delsmateixos

Albert Sabadell

El Govern parla dhistriadxit. Quina s la situaciactual a Grcia?La suposada histria dxitgrega significa ms de 1,5 mili-

ons de desocupats fins ara, msde 50 hospitals tancats, cente-nars descoles i departamentsduniversitats menys, amb msde 10.000 mestres sense feinades del 2 de setembre, i ms de25.000 acomiadaments addi-cionals al sector pblic en elsprxims mesos .

Durant aquest any elGovern de Samars ha in-tentat vendre el conte deldesenvolupament econmic.Grcia -va dir Samars en laseva visita a Washington- sercapa de fer front als pro-

blemes del deute i entrar encreixement a partir del 2014.Ser un xit grec, per tambeuropeu. Encara no ha acabat

lestiu, i el ministre dEcono-mia, Stournaras, ha anunciatque Grcia necessita 10 milmilions deuros com a ajudaaddicional per donar suport alsector bancari i leconomia engeneral.

Ens estan dirigint cap a unmemorndum ms, cap a unnou paquet de retallades, queevidencia el fracs de les pol-tiques dausteritat fins al mo-ment.

El moviment obrer a Grciaha donat grans lluites durantels ltims anys, qu estpassant avui en dia?Lofensiva del govern deSamars contra ERT ( Rdio iTV Nacional ), que va tractar

denviar a latur a 2.600 emple-ats, tancant la xarxa de tres ca-nals de TV i ms de 20 cadenesde rdio a tot el pas, va provo-car la reacci dels treballadors.Des del dia 11 de juny els tre-

balladors i treballadores estantlliurant una lluita increble,

emetent una programaci de 24hores decidida per si mateixosen les seves assemblees gene-rals, sense els directors venuts,i els periquitos portaveus del

Govern que van desaparixerdes del primer dia, en un im-pressionant exemple de controldels treballadors .

Els mestres i professorsestan preparant una vaga inde-finida des del 16 de setembre,mentre milers de treballadorsa les universitats i ladminis-traci pblica, els ministeris,les agncies tributries i altresorganitzacions del sector pblicsorienten en la mateixa direc-ci. El mateix succeeix en el sec-tor sanitari, que rep un enormeatac, amb un pla per tancar msque 15 hospitals en la primeraetapa, desenes de clniques ambmilers de llits i ms de 2.000treballadors acomiadats. Ja en

les assemblees daquesta setma-na als hospitals que es preveutancar, sn desenes les veus quediuen que es converteixin enERT, s a dir, proposen locu-paci i latenci sanitria obertaper a tothom.

No obstant aix, cap daques-tes lluites s automtica. Duna

banda hi ha els directius sin-dicals esgotats, venuts i buro-crtics, que han deixat clar queno estan disposats a lluitar. Delaltra, el lideratge de lesquerrareformista est promocionant elderrotisme i frenant les lluites,

intentant que la gent diposi-ti les seves esperances en lesprximes eleccions. Lesquerraanticapitalista est posant totesles seves forces, empenyent en

assemblees generals i comitsde vaga a tots els centres de tre-

ball, perqu la consigna que vade boca en boca: Aquest mesde setembre ser molt calentesdevingui realitat .

Ha passat un any de lapari-ci parlamentria dels nazis.Quina ha estat la resposta delmoviment antifeixista ?En lltim any hem vist el des-envolupament dun gran movi-ment antifeixista. Hi ha hagutun moviment de masses coma resposta als atacs contra elsimmigrants, amb desenes demanifestacions a tot el pas .

Per el mateix Govern dnasuport als feixistes, portant a

terme una persecuci contra elsimmigrants. Ms de 190.000immigrants van passar pelshumiliants controls policials,mentre ms de 6.000 van serempresonats en camps de con-centraci. A ms recentment, elGovern ha posat en marxa unpla de processos contra figuresprominents en el movimentantifeixista , com el de PetrosConstantinou, coordinador deKEERFA.

La lluita continua . A mitjansde setembre, KEERFA organitzauna protesta davant del majorcamp de concentraci per ainmigrants a Atenes, on recent-ment ha esclatat una revolta.Per el gran esdevenimenttindr lloc el 5 i 6 doctubre,

amb la reuni de AntifeixismeInternacional de dos dies a

Atenes. Comits antifeixistes detota Grcia i Europa es reuniranper decidir sobre els properspassos del moviment de cara ales eleccions europees. Ens ve-iem all, us esperem!

Idees en acci

El propi govern

dna suport alsfeixistesperseguint ales personesmigrades

De lideratges iavantguardes

Katerina Thoidou, que s redactora del diari Solidaritat Obrerai destacada membre de KEERFA (Unitat contra el Racisme y elFeixisme), va parlar amb Kyriakos Banos.

GRCIA

Estem impulsant unsetembre calent

La mobilitzaci massiva i unitria als carrers s la garantia daturar el feixisme.

Liderant la protesta.

@mundoapl #Grecia, 3r rescat per pagar els 2 primers. Est clar que elmodel d la UE noms ha portat a la depressi econmica.


10/12

setembre 2013 | en lluita10 @PSlvia Em retiro de la #marxaeducativa sabent q guanyarem i qdem seran molts lluitant i cridant q la #marxaeduca!Et sumes?

Educaci

La marxa defensa leducaci des dun

punt de vista de classe socialLa primera Marxa per lEducaci ha estat una experincia de la que podem aprendre com impulsar i continuar ladefensa dels drets socials. scar Simn ha recollit impressions de les persones participants.

Balears:A la vagaindefinidades de labase

A les Balears shaconvocat la vagaindefinida dedocents des delmateix inici del noucurs. LAssembleade Docents, unaassemblea oberta pertotes les i els docentsno universitaris deles illes, ha estat claua lhora de presionarles cpules delssindicats per a laconvocatria de vagaindefinida. Lxitdaquesta assembleade base va quedarpatent tant en la

seva assistncia-ms de 600 docents-com en els suportsrecollits, que passaper una mpliaacceptaci socialde la legitimitat delassemblea aix comde la vaga indefinida,i pel suport explcit,per exemple, delsindicat majoritarien educaci STEI,a ms de CCOOo la FederacidAssociacions dePares dAlumnes deMallorca.

Com que laconvocatria nove dels sindicats,

lassembleaest recollint jales poc ms de4000 signaturesnecessries perlegalitzar-la. Lavaga indefinida esplanteja ja com anica opci per parari tirar enrere lesmesures del Governbalear: sexigeixla retirada delpolmic Decret deTractament Integratde Llenges (TIL), delprojecte de decretde Convivncia ila Llei de Smbolsi fer efectives les

beques de transporti menjador. Laproposta devaga sorgeixcom a respostaals nombrososi socialmentinacceptables atacsdel Govern ambles seves mesuresemmarcadesen el pla quebusca privatitzari espanyolitzarleducaci pblicaa les illes Balears.La conselleradEducaci JoanaMaria Camps hadeixat fins avuisense resposta

les diversessollicituds per partde lassembleadasseures adialogar sobre lesmesures imposades.

Aligi Molina@elindignado

Afinals de juny des

de lassemblea gro-ga es va plantejarla possibilitat dor-ganitzar la marxa

per a linici de curs amb dosobjectius. El primer, posar alagenda poltica i de la co-munitat educativa les pro-

blemtiques de le ducacien aquests moments. El se-gon, per igual dimportant,enfortir els vincles entre lesdiferents assemblees i pla-taformes del territori. Perdecidir si es tirava endavant

vam conside rar imprescindi-ble que la gent del Ripolls,Osona, Vallesos i Badalonaestigus disposada a par-ticipar. Tot i les dates i els

terminis ajustats la respos-ta va ser positiva i ja con-juntament vam comena r aorganitzar tots els detalls. Alfinal uns 150km recorreguts,entre 3.500 i 4.000 de parti-cipants diferents, uns 9.000manifestos repartits i 16 ac-tes.

Lenfoc era clar, mostrarla oposici frontal a les po-ltiques del ministre Wert, laconsellera Rigau i de mol-tes administracions locals,com la de Barcelona queaposta per privatitzar el sis-tema descoles bressol, demsica, art i adults. O siguimobilitzar des del convenci-ment que el sistema educatiuha de ser concebut incloent

totes les etapes. El manifestno deixava cap espai a lesmitges tintes i tot i aix shansuperat les 917 adhesionsdun espectre molt divers.Com moltes vegades ha re-petit Jorge Lpez, professorde lassemblea dinterines,

la marxa ha perms establir

dileg amb moltssimes per-sones de tot el sector edu-catiu i de persones daltressectors que hi han participatper defensar leducaci desdun punt de vista de classesocial.

Una de les principalsagressions que est patintleducaci es lintent perpart dels governs neolibe-rals dimposar direccionsprofessionals que treballincom a caps de personal iacabin amb la democrciaals centres. A la quarta eta-pa va participar lequip di-rectiu complet de lescolaJoan XXIII dHostalets deBaleny, que en paraules de

la seva directora justamentens hem presentat per llui-tar contra els decrets de laLEC (Llei Catalana dEduca-ci) i de la LOMCE que volenprofessionalitzar els equipsdirectius. Tamb vam poderabordar els intents dels go-

verns del PP despanyolitzari de relegar el catal a unallengua residual dels siste-mes educatius. Aix a Ripoll,lloc de naixement de la con-sellera dEducaci i CulturadArag, Dolors Serrat, vamcomptar amb la participacide Joan Baptista, del Pas

Valenci , i de Maria Ant-

nia Font, de les Illes balears

i membre del comit de lavaga que es prepar a contra eldecret de llenges. Vaga ambla que la marxa sha solida-ritzat a cada poblaci per onha passat.

Decret de plantillesLes retallades i les diversesconseqncies com el tanca-ment daules i escoles de lapblica han tingut un papercentral tamb. La marxa vapassar per lescola del Castellde Tona la qual lAjunta-ment vol tancar mentre con-certa lnies amb la privada

Vedruna amb la part icipa -ci de lescola Xarau de Cer-danyola, de lescola els Aige-

rols de Santa Perptua de laMogoda, o de les ja tancades,com Can Motllor de Terrassao el de la Font del Rieral deSanta Eullia de Ronana,escola nova tancada desprsde noms dos anys ds. Comdeia la Montse Conejo de FA-PAC i Badalona es mou a lesescoles pbliques deteriora-des de Badalona, el governdel PP de Garca Albiol esnega a fer el manteniment iles reformes necessries.

Un altre punt clau va serla defensa de tots els llocs defeina i el posicionament con-tra el decret de plantilles dela senyora Rigau i dels aco-miadaments a tots els nivellsdes de bressol a universitats.

Tant Bernat com Daniel,estudiants de primer duni-

versitat a la UAB i de sego nde batxillerat respectiva-ment, es posicionaven: Es-tem en contra de la massi-ficaci i la elititzaci quesuposa lincrement de les ta-

xes tant a la universitat com

a a la FP de grau superior.En la mateixa lnia, a Hos-

talets de Baleny, unes 80persones, desprs de 15km,

bona part de lls sota la plu-ja, van partic ipar a la xerra-da sobre models alternatiuseducatius, on Nuni Comer-ma ens va explicar el projec-te de la UPAC (UniversitatPopular Autogeestionada deCatalunya) i Rosa Canyadellens va parlar de lexperin-cia educativa del MovimentSense Terra i les implicaci-ons aqu. LEmili Cortavitar-te va explicar lexperinciadel CENU (Consell lEscolaNova Unificada) i de les es-coles en lluita, mentre nEr-

mengol Gassiot va aportaridees de com gestionar demanera diferent la universi-tat pblica.

La marxa ens ha ensenyatque existeix gent que vol llui-tar a tot el territori, que desduns posicionaments radi-cals es pot aconseguir certaunitat dacci si es treballacom un moviment indepen-dent. Lacte final, amb laparticipaci dactivistes de

vint l lui tes diferents , o la cteconjunt amb la PAH de Salti la de Granollers, demos-tren la necessitat dun frontunitari contra el robatorique suposen les retallades isobretot que una acci alla-da no serveix de res, que cal

una mobilitzaci sostingudai creixent planificada a migi curt termini. Per aquestmotiu convidem a tothom aparticipar a lassemblea gro-ga del 28 de setembre.

Segueix a @simongorjeos

Es pot aconseguirunitat daccitreballant coma movimentindependent

La Marxa ha recorregut durant dies diverses poblacions catalanes per comenar el curs lluitant contra les retallades.


11/12


Adelina Cabrera@oh_adelain

Elysium, la nova pellculadel director de Distrito 9,Neil Blomkamp, s unahistria de cincia ficciamb pretensions socials.Est ambientada en dosescenaris diferents: laTerra, on la poblaci viuen lextrema pobresa, en-

voltada de contaminacii misria i vigilada perpolicies robot; i Elysium,un planeta imaginari onshan traslladat els rics,que conserva el nivell de

vida propi de la millorurbanitzaci de Miami acosta de lexplotaci delshabitants de la Terra.

El detonant de la hist-ria es produeix quan MaxDeCosta (Matt Damon)pateix un accident laboraldel qual noms pot gua-rir-se si se sotmet a untractament mdic que no-ms es troba a Elysium.

A contrarellotge, decideixposar-se en contacte ambuna mfia dimmigraciillegal per a viatjar-hi icurar-se. Per el cap de lamfia supedita lajuda a lacondici dembolicar Maxen els seus plans revoluci-onaris consistents a furtar

les dades informtiquesque controlen el funcio-nament del desitjat des-t, Elysium. No hi falta lahistria sentimental entreMax i Frey (Alice Braga),un amor de la infncia queara t una filla malalta deleucmia que tamb ne-cessita tractament urgent.Max shaur denfrontar algovern i als alts empresarisdel planeta inventat per asalvar la vida de la xiquetai de la Terra sencera.

El film no escatima enbaralles amb efectes es-

Contracrtica

Elysium i la sanitat

pblica perduda

La vinyeta

pecials, com s propi delgnere, per el recurs re-sulta insuficient a lhorade fer una valoraci po-sitiva del resultat. El certs que la intenci socialque saguaita amb all delunivers completament

polaritzat entre rics i po-bres, lextrema explotacilaboral o la propietat qua-si exclusiva dels recursosmdics no aconsegueixcrear una metfora quefuncione eficament per adenunciar les injustciessocials, sin que les en-

volta duna atmosfera defantasia que arriba a ba-nalitzar-les. El retrat dela pobresa de la Terra ssuperficial i est carregatde representacions tpi-ques: la gent va bruta, fur-ta i parla castell. Els rics

dElysium tamb sn ca-ricatures: fan festes al jar-d, sasusten quan veuenuna persona pobra i viuencompletament aliens a lapoltica.

En aquest ambient, elspersonatges bons, Max

i la mfia dimmigraci,lluiten per lextensi delsprivilegis dElysium a laTerra i els malvats, la se-cretria de defensa delplaneta i els seus sequa-os, tracten daniquilarels bons alhora que man-tenen linjust estat de co-ses. Per de nou, la batalladels primers s una repro-ducci distorsionada de lalluita social. s cert queguanyen els bons, per la

victria no s conseqn-cia de la conscincia delshabitants de la Terra que

es revolten contra lopres-si, sin una mena deregal que Max, erigit enmrtir, els atorga.

La relaci amorosaentre Max i Frey tambs poc ms que una apa-rent histria ideal. Com

a tantes altres creacionsestatunidenques de mas-ses, lhome fort i poderss qui salva la dona i, enaquest cas encara ms,tamb la seua filla, lesquals sense ell no hague-ren pogut prosperar.

Amb tot, Elysium suna pellcula entretin-guda que sacaba rpid isoblida noms six del ci-nema. Carregada dacci,per amb un escs interspel que fa a la construccide la histria i la reflexisocial.

APUNTS ICOMENTARIS

Amb un hip hop fre-ntic per desenfadat,amalgama de ritmes

ballables i amb aquel ls noveds i desco-negut per que aviatsembla molt familiar isenganxa, Macklemore& Ryan Lewis i els seussenzills Trift shopi Cant hold us dellbum The Heist vanirrompre com impres-cindibles en la radio-frmula a principis del2013. Amb aquestescredencials, tot i el seu

so poc convencional,era qesti de tempsque les pistes de ballms concorregudesfossin vctimes delflowelctric del de Seattle.Per limpacte ha anatms enll, han sonattamb a les sales on espunxa msica alternati-

va o no tant comercial,i shan mantingut enel top fins arribar aconvertir-se en cande lestiu. Festes majorsde poble, bars, pubs,xiringuitos, discotequeshan repetit nit rere nitels hits de Macklemore.

En lalbum The Heistshi troba una altracan amb un missatge

gens habitual en el hip-hop, gaireb contradic-tori. Same love s unacan que denuncialhomofbia en el rapi ms en general en lasocietat. La majoria deles lletres del Hip-hoptenen contingut hom-

fob, amb insults i ex-pressions que degradena la gent que estima ise sent atreta sexual-ment per persones delmateix sexe, per aix stot un aconteixementque desde el propi rapcomercial es critiqui,a ms dhaver estatpremiada per la MTVcom a millor can ambmissatge social.

A Same Love BenHaggerty (Mackle-more) explica com alescola pensava queell era gai; el seu oncleho era, per lentornlimpedia construirseaquesta identitat. En

assabentar-se la sevamare li va dir Ben a tuthan agradat les noiesdesde abans de lescola

bressol, i llavors el l esreptia a si mateix S,jo sc bo en la lliga de

beisbol, emps pels es-tereotips preconcebutsdel que s o no homo-sexual. Quan de ben jo-

ves tenim la sexualitatper explorar la societatens fa pasar per lembutde la heteronormativi-tat, mutilant tot desigdiferent. Macklemoredenuncia a la dretaconservadora dels EUAi les seves pretensionsde curar lhomosexuali-tat amb la religi, perno renega de Du, quinsigui. Ell troba a travsde la fe la necessitat delluitar pels drets robatsi per la igualtat, perqusense igualtat no hi pothaber llibertat, diu.Referint-se al matrimo-ni homosexual, cantaque cap certificat en

un paper resoldr elproblema, per ques un bon lloc per oncomenar.

En aquesta can hiparticipa la poetessa ivocalista Mary Lambertque canta la tornada es-crita per ella mateixa: Ino puc cambiar, encaraque ho intenti, i no puccambiar, encara que

vulgui, el meu amor.Lambert s una artistaicnica del movimentLGTB als EUA. La sevafamilia va ser expulsadade lesglesia Pentecos-talitsa de la doctrinaprotestant quan ella

tenia sis anys, perqu laseva mare es va decla-rar lesbiana. Lambertes va convertir a cristi-ana evangelista, fins als17 anys que va sortir delarmari i la seva pri-mera relaci lsbica vafer-li dubtar dels ense-nyaments de lesglsia.El vers de la tornadaon pronuncia no mesplors els diumenges fareferncia al sentimentdincomprensio i rebuigque sentia a les missesde la comunitat.

Els raros sn elshomfobs, lamor entrepersones s dall msnatural i que flueixi!

La tendresa de SameLove vol ensenyar queen el fons, lestima en-tre persones diferentss la mateixa.

Oriol Alfambra@oriocosmic

Macklemoretroba en la fe lanecessitat delluitar per elsdrets robats i perligualtat

El rap de Macklemore

contra lhomofbia

Matt Damon encarna un ex delinqent que pateix un greu accident laboral.

@itsmsanchez Aplaudeixo a Macklemore per ser un dels primersartistes de rap mainstream que li planta cara a la homofobia!

Lambert i Macklemore.


12/12

Tamara Ruiz

Recentment Mariano Rajoy hamanifestat, durant el discursamb qu donava comenamental nou curs poltic, que la situaciactual de leconomia espanyola smillor que fa un any, com si lesreformes del seu govern i les sevespoltiques dausteritat i retalladesque porten implementant des que

van guanyar les eleccions generalsal novembre de 2011 anessin per

bon cam. A ms, en una osten-taci doptimisme, de la mateixamanera que lanterior govern delPSOE va parlar de brots verds deleconomia espanyola al comena-ment de la crisi, ha anunciat que

en els propers mesos sespera quelEstat espanyol surti de la recessieconmica, en contra de tots elspronstics, i ha declarat que, si lasituaci econmica segueix millo-rant, dins dun any anunciar una

baixada dimpostos per al 2015.No obstant aix, les dades

econmiques reals no permetenser tan optimistes. La recessi alEstat espanyol continua, ambuna caiguda del 0,1% del PIBen lltim trimestre ( i dun 1,6%respecte al mateix trimestredel 2012), mentre que la taxadatur es mant en el 26,26%,la segona ms elevada de la UE,i noms lleugerament inferiora la del trimestre anterior, du-rant el qual es va assolir un nourcord histric en el nombrede persones aturades, que vansuperar els 6 milions, i una taxadatur del 27,16% . Aquest lleugerdescens de la taxa datur no shadinterpretar com ha apuntatel Govern com una millora dela situaci econmica general,perqu lincrement net de per-sones ocupades va ser bastantmenor al descens del nombre dedesocupades (149.000 enfrontde 225.200). Aquestes dadesreflecteixen el desnim de moltespersones a lhora de inscriure ales oficines docupaci de lextintINEM i lemigraci silenciosa demilers de persones cap a altrespasos a la recerca de feina.

Malgrat aquesta realitat, elgovern es mostra optimista in-

tentant penjar-se alguna medallaen un moment en qu continuaagreujant-se la crisi poltica i delegitimitat en la que porta mesossumit, en un intent de recuperarpart de la confiana perduda perpart del seu electorat a causade la seva implicaci en el casBrcenas i desprs de dos anysdincompliment del seu progra-ma electoral.

De fet, aquesta crisi polticano noms lest patint el partital govern, ja que tant el PPcom el PSOE que tamb sha

vist novament esquitxat per la

corrupci amb el cas dels EROa Andalusia, continuen caienten les enquestes en intenci de

vot. Els dos partits han arribat,segons lltima enquesta del CIS,als nivells ms baixos dintencide vot dels ltims anys, fins a arri-

bar a un 32,5% en el cas del PP i aun 27,2 % en el del PSOE . Davantdaquesta caiguda, tant IU comUPyD segueixen augmentant elseu suport, fins a gaireb duplicaren intenci de vot els resultatsque van aconseguir en les ltimeseleccions generals.

Malgrat aquesta crisi poltica,

el govern del PP sembla que con-tinuar per la senda de lausteritatamb les poltiques de retallades iprivatitzacions del sector pblic,com mostra la recent aprovacidel decret de beques per al pro-

per curs escolar o la proposta dereforma de les pensions.

Els nombrosos casos de cor-rupci que afecten sobretot alsdos principals partits polticsno fan ms que aprofundir lacrisi de legitimitat del sistema ide les poltiques del govern i elsdictmens de la Troica, i posenen evidncia la podridura dunrgim corrupte que pretn per-petuar a tota costa els privilegisduna minoria, fent recaure elsefectes de la crisi i lausteritatsobre la majoria treballadora.

Encara que tot aquest males-

tar no sest traduint actualmenten mobilitzacions i vagues mas-sives contra el Govern, aquestaindignaci es mant latent, iigual que va passar amb el co-menament del moviment 15M,en qualsevol moment pot tornara saltar lespurna que encenguinoves lluites i resistncies contraels plans del govern.

De moment, al sector deleducaci s que es preveuenmobilitzacions i vagues durantel mes de setembre, tal comhan anunciat el Sindicat dEs-tudiants, i la secci del SAT de

la Universitat de Sevilla, i elsindicat STEI de les Illes Balears,o com la marxa de vuit dies quehan protagonitzat professorat,mares i pares i estudiants endefensa de leducaci pblica aCatalunya a finals dagost. Finsi tot els portaveus de CC

En lluita setembre 2013 núm. 25

Documents

Transcript of En lluita setembre 2013 núm. 25