Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017PER CARLES JANSÀ GRAN

METEOROLOGIA

37 ºC, una temperatura màxima històrica37 ºC, una temperatura màxima històrica37 ºC, una temperatura màxima històrica37 ºC, una temperatura màxima històrica37 ºC, una temperatura màxima històricaEl dia 27 d’agost es va registrar una ràpida pujada de la temperatura provocada peruna entrada de Mestral (Nord Oest) calent, que va fer arribar el termòmetre a 37 ºC.És una temperatura màxima històrica i que quasi segur que serà la més alta de l’any2010.A part d’aquest fenomen, en canvi, les temperatures no han estat gaire altes durantaquest mes d’agost; en conjunt, una mica inferiors a les dels mesos de juny i juliol.Les pluges han estat normals, amb una forta tempesta el dia 19.Comencem el mes de setembre, del qual cal rememorar que a Tarragona, el dia 23de l’any 1874, va tenir lloc l’Aiguat de Santa Tecla i el riu Francolí va inundar la ciutat.

Aquest és també un fet històric.

CONSELL DE REDACCIÓRobert Rodríguez, directorAntoni Bonet, sotsdirectorRamón Leal, Carles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

COL·LABORADORSXavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas, Laura Gené, Jordina Setó

FOTOGRAFIA DE PORTADAMarta Escobar, Sònia Martí

IL·LUSTRACIÓJosep Pedrola

EL PONT DE FUSTA es fa únicamentresponsable de les opinionsexpressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de:Generalitat de CatalunyaDiputació de Tarragona

Membre de l’

EDITAEL PONT DE FUSTAAp. Correus, 71, 43480 Vila-secaTelèfon / Fax 977 39 37 78mail: elpont@tinet.orghttp://webfacil.tinet.cat/elpont

IMPRIMEIXNovagràfic S.C.P.Vila-secaD.L. T-505-1982

QUI SOM?

Dades del períodeDades del períodeDades del períodeDades del períodeDades del períodede l’1/8 AL 31/8de l’1/8 AL 31/8de l’1/8 AL 31/8de l’1/8 AL 31/8de l’1/8 AL 31/8Temperatura màxima

37ºC, el dia 27

Temperatura mínima 18 ºC, el dia 14

Mitjana de màximes 29,3 ºC

Mitjana de mínimes21,1 ºC

Temperatura mitjana 25,2 ºC

Pluja 76,1 litres/m2

Tempestes 7

Vents dominants Llebeig, Llevant i Mestral

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

ÍNDEX

EDITORIAL

Tornada a l’escolaTornada a l’escolaTornada a l’escolaTornada a l’escolaTornada a l’escola

01 Portada02 Meteorologia / Qui som03 Editorial / A propòsit de la portada / Índex04 Noticiari08 El destacat del mes: El Tramcamp12 Plens i Juntes13 Patronat de Turisme de Vila-seca14 Ajuntament de Vila-seca16 Festa Major d’estiu de Vila-seca18 Nits Daurades de Salou19 La foto antiga20 Entrevista a Blai Bailén Ruiz22 Carrer del Mar / Bon Vent23 A la fresca / Cròniques Disperses24 Correu Obert25 Accions en poesia26 Entrevista a Josep Gironès Descarrega27 Esports28 Contraportada

A propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaPER TONI BONET

La foto de portada d’aquest mes és de la Sònia Martí. Ella és quihauria d’haver escrit quatre ratlles sobre la fotografia peròresulta que la nostra reconeguda fotògrafa se’ns ha casat i benjust ha tingut temps d’envair-nos aquesta imatge del PasseigJaume I de Salou, un dels espais protagonistes de les NitsDaurades.

De part de la redacció, felicitats Sònia!

Tot i que tècnicament l’estiu encara no ha finalitzat,l’entrada del mes de setembre suposa un retorn a lavida quotidiana per a la gran majoria de gent. Ja hanpassat les festes majors estivals dels nostres pobles,totes elles amb pressupostos estigmatitzats per lacrisi, i ara toca tornar a l’escola, tornar a treballar.Hi ha molts projectes en marxa a Vila-seca, com lafinalització de la remodelació del casc antic, o a puntd’iniciar-se, com és la reconstrucció total del Ravalde la Mar, que compta amb el 10% de tot elpressupost de la Conselleria d’Obres Públiques dela Generalitat. A Salou tornen a treure del calaix lafamosa canalització del Barranc de Barenys en elseu tram final a través d’una sola sortida, tal i com japretenia dur a terme FUpS en el seu anterior mandat.Recordem que el projecte es va veure estroncat perl’entrada al govern del PSC, CiU i RDS, els qualstenien previst realitzar cinc sortides diferents pertal d’evitar els costos de les expropiacions devivendes que requeria la primera opció. En elspropers mesos haurem de veure com s’acaba aquestassumpte ja que, no hem d’oblidar-ho, la primaverade l’any que ve hi torna a haver eleccions municipals.Pel que fa al sector turístic, precisament ara acabaràla seva activitat principal, a finals de setembre od’octubre, depenent de quan els turistes donin perfinalitzada la temporada. Però està clar que caldràposar-se a la feina com tothom, ja que a partir d’aratindran lloc les fires i promocions habituals per talde preparar la temporada. A la vista de les primeresxifres més o menys definitives que s’estan donant aconèixer, sembla ser que la temporada no hauràanat tan malament com es podia esperar desprésd’un mes de juliol més aviat fluix. Les xifresd’ocupació del 94% durant el mes d’agost, però, calcontraposar-les al retall en la despesa efectuadapels turistes durant les seves estades. Evidentmentla crisi afecta tothom i tots els sectors,On no s’ha detectat com moviment ni a La Pineda nia Salou és en el sector dels venedors “top-manta”.Aquest estiu, l’ajuntament d’El Vendrell va decidirreubicar aquests venedors en una àrea determinadai no detenir-los ni decomissar mercaderia, iniciativaa la qual van adherir-se altres municipis, i obrint-seun debat a tot Catalunya. Els nostres consistoris nos’han pronunciat al respecte ni han adoptat canvisen les mesures de control habituals. Així doncs,algunes coses no han canviat.

NOTICIARI

ACN

L’increment de l’ocupació a l’agost hasalvat la temporada al sector turístic. Elbon temps ha atret més turistes al litoralcatalà i, segons els primers càlculs, estancarà l’agost amb un 90% d’ocupació,remuntant l’estiu després d’un juliol ambuna ocupació del 82%. Concretament,durant la primera quinzena d’agostaquesta va ser del 94%, Aquest ha estatun estiu amb indicis de remuntada en elturisme però els visitants continuenreduint la despesa en oci i restauració.Aquestes dades se situen per sobre deles de l’any passat i s’han rebut per alsector com un primer indici de remuntada,tot i que alerten que no es pot abaixar laguàrdia perquè el juliol ha estat fluix ipreveuen un setembre amb menysocupació pel nou calendari escolar, queavança l’inici de les classes.Malgrat aquest estiu de remuntada, elsector turístic català recorda que elsturistes no es priven de viatjar però queho fan comptant els euros. Així, mentrel’ocupació va en augment, la despesa enoci i restauració continua estancada. Ladespesa mitjana fora de l’hotel ha baixat

Un agost potent salva un estiu deUn agost potent salva un estiu deUn agost potent salva un estiu deUn agost potent salva un estiu deUn agost potent salva un estiu deremuntada en l’ocupació però deremuntada en l’ocupació però deremuntada en l’ocupació però deremuntada en l’ocupació però deremuntada en l’ocupació però decontenció en la despesa dels turistescontenció en la despesa dels turistescontenció en la despesa dels turistescontenció en la despesa dels turistescontenció en la despesa dels turistes

molt i les estades continuen sent méscurtes que en estius anteriors.El vicepresident de l’Associació Hotelerade Salou-Cambrils-La Pineda, JosepAnton Padró, va afirmar que el balanç del’ocupació hotelera és molt positiu i millorque les dades registrades l’any anterior.Padró va dir que l’elevat percentatgeregistrat ha estat possible gràcies a lesimportants ofertes fetes als operadorsdels hotels i les platges de la CostaDaurada, entre un 15 i un 20% dedescompte. En aquest sentit, Padró vamatisar que tot i l’elevada xifra de visitants,els diners que aquests s’han deixat enestabliments i zones comercials no haestat tant rellevants. El turista que havisitat la Costa Daurada durant aquestdarrer mes de l’estiu ha estatprincipalment el procedent d’altres puntsde Catalunya, així com de diferents puntsde l’Estat. Tot i les reserves d’últimahora, els visitants russos, francesos ibritànics són els turistes europeus quemés han visitat Salou o La Pineda enaquest darrer mes.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

L’Ajuntament de Salou i laL’Ajuntament de Salou i laL’Ajuntament de Salou i laL’Ajuntament de Salou i laL’Ajuntament de Salou i laPolicia Local reediten unaPolicia Local reediten unaPolicia Local reediten unaPolicia Local reediten unaPolicia Local reediten unacampanya contra la vendacampanya contra la vendacampanya contra la vendacampanya contra la vendacampanya contra la vendaambulant al Municipiambulant al Municipiambulant al Municipiambulant al Municipiambulant al MunicipiACN

L’Ajuntament de Salou va iniciar el passat4 d’agost una campanya, juntament ambla Policia Local, per sensibilitzar iconscienciar als comerciants de la ciutatsobre els perjudicis que genera la vendaambulant. Es realitzarà aquestacampanya informativa amb el suport detríptics que es repartiran entrecomerciants, on es donen a conèixer deuraons per dir NO a la Venda Ambulant.S’hi destaca que aquesta activitat atemptacontra els seus interessos donat quedestrueix empreses, comerços i locals;genera competència deslleial i provocael tancament de comerços i empreseslegalment establertes i delscorresponents llocs de treball. Aquestaactivitat comet frau contra la hisendapública donat que no grava impostos nicotitzacions i posa en perill la salut iseguretat del consumidor perquè elsproductes que es venen són de baixaqualitat i sense garanties oficials. Entreles deus raons també s’argumenta queaccepta i fomenta l’explotació laboral depersones que treballen darrera de lavenda ambulant i que estan sotmeses aaquesta explotació. L’Ajuntament deSalou i la Policia Local volen insistir en la‘tolerància zero’ contra la venda ambulantil·legal i els productes falsificats per talde millorar la convivència i la qualitat delconsum que es realitza a la ciutat deSalou. Juntament amb aquestes deuraons per rebutjar la venda ambulant esfacilita als establiments material adhesiuper tal de col·locar a l’entrada dels seusnegocis .

Les platges de SalouLes platges de SalouLes platges de SalouLes platges de SalouLes platges de Salouincorporen tres dutxesincorporen tres dutxesincorporen tres dutxesincorporen tres dutxesincorporen tres dutxesadaptades per a minusvàlidsadaptades per a minusvàlidsadaptades per a minusvàlidsadaptades per a minusvàlidsadaptades per a minusvàlidsACN

El municipi de Salou ha adaptat un totalde tres dutxes per tal que les personesamb una mobilitat reduïda puguin gaudird’aquests serveis. Dues de les dutxesestan situades a la platja de Llevant: unadavant del Patronat de Turisme i l’altradavant la Comissaria de Platja. Latercera està situada a la platja de Ponent,al costat del Club Nàutic Salou.L’Alcalde de Salou, Pere Granados, vacomentar que: “es la primera vegadaque s’adapten dutxes al municipi iesperem que en un futur poder ampliar-ne el nombre”. Han estat els ServeisTecnics Municipals els encarregats dedissenyar aquest sistema ja que no hihavia un sistema predissenyat.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’artilugi sembla una cadira de càmping(Foto cedida)

Carbónicas

Avda. Estadi Municipal, s/n43480 VILA-SECA

Tels. 977 390 672 - 977 390 759

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

Una productora holandesaUna productora holandesaUna productora holandesaUna productora holandesaUna productora holandesaroda una pel·lícula familiarroda una pel·lícula familiarroda una pel·lícula familiarroda una pel·lícula familiarroda una pel·lícula familiara Saloua Saloua Saloua Saloua SalouACN

El municipi de Salou va ser durant la primera setmanad’agost un plató improvisat pels integrants d’ unaproductora holandesa. L’equip de rodatge ha filmatdiferents emplaçaments de la capital de la CostaDaurada, com ara les seves platges, els seus parcs,el Passeig Jaume I, el Port Esportiu, els penya-segats,el Patronat de Turisme, diferents hotels, elsmonuments de la pescadora, el monument de JaumeI, la vida nocturna, etc., per tal de dur a terme una sèriede deu capítols sobre diferents aspectes del producte.En total, s’espera que aquest film arribi a 8.000.000d’espectadors.Aquesta iniciativa duta a terme per Solmar Tourscompta amb el suport i col·laboració del Patronat deTurisme de Salou. Consistirà en una sèrie de 10capítols ens els quals s’explicarà al públic cinc històriesdiferents cada setmana. Cada història tindrà unaduració aproximada de 4 o 5 minuts dedicatsexclusivament a Salou. El fil argumental girarà alvoltant d’una família holandesa que marxa des del seupaís en un autocar de Solmar, arriba a Salou, s’allotjaen un hotel i després visita les platges, el passeig,

alguns establiments, el Club Nàutic, amics que es troben allotjats end’altres hotels del municipi, etc.La pel·lícula que s’emetrà per totes les cadenes regionals d’Holanda iBèlgica aquest hivern preveu, pretén donar a conèixer la destinació deSalou als possibles turistes holandesos e incrementar així el nombre devisitants al municipi.

Part de l’equip de producció a punt per posar-se a la feina (Foto cedida)

El touroperador TUI AlemanyaEl touroperador TUI AlemanyaEl touroperador TUI AlemanyaEl touroperador TUI AlemanyaEl touroperador TUI Alemanyatriplicarà la presència de Saloutriplicarà la presència de Saloutriplicarà la presència de Saloutriplicarà la presència de Saloutriplicarà la presència de Salouen el seu catàleg de la temporadaen el seu catàleg de la temporadaen el seu catàleg de la temporadaen el seu catàleg de la temporadaen el seu catàleg de la temporada20112011201120112011ACN

El Regidor de Turisme de Salou, Alberto delHierro, es va entrevistar a la seu del Patronatamb el Sr. Volker Stucki, Cap de contractacióde TUI a Alemanya, Suïssa i Polònia. Aquestavisita va ser acompanyada per unrepresentant de l’agència HotelbedsAccommodation & Destination Services de laCosta Daurada, una de les empresesturístiques més importants de la zona.Aquest operador turístic edita un catàleg ambuna tirada de 300.000 exemplars que esreparteix a 10.000 agències d’Alemanya,Àustria, Suïssa i Polònia. Segons informavael Sr. Stucki , “les expectatives per a la pròximatemporada es preveuen bones, i apostaranper Salou i la Costa Daurada”. Confirma quela presència de Salou en el seu catàleg 2011es triplicarà.Històricament el turista alemany, havia estatmolt important per Salou en els anys 80, peròa partir del 90 va disminuir considerablementles reserves en la nostra zona. El Patronat deTurisme aposta de nou per incrementaraquest sector de mercat.

La Policia Local de SalouLa Policia Local de SalouLa Policia Local de SalouLa Policia Local de SalouLa Policia Local de Salouimpulsa una campanyaimpulsa una campanyaimpulsa una campanyaimpulsa una campanyaimpulsa una campanyaper evitar la pèrdua deper evitar la pèrdua deper evitar la pèrdua deper evitar la pèrdua deper evitar la pèrdua demenors a les platgesmenors a les platgesmenors a les platgesmenors a les platgesmenors a les platgesACN

La Policia Local de Salou , a efectesde prevenir la pèrdua de nens, idins de la seva tasca d’aproximacióal ciutadà, va prendre la iniciativade distribuir unes polseres percol·locar als nens, on figuren elnom i el telèfon de contacte delspares. D’aquesta manera siapareix un menor perdut a la platjai porta posada la polsera, es podràcontactar de forma ràpida amb elsseus pares o les persones queestiguin al seu càrrec.D’altra banda, el Patronat deTurisme proporcionà tambéaquestes polseres alsallotjaments turístics de Salou,certif icats amb el segell deDestinació Familiar. És tractavad’una mesura fruit del compromísadquirit amb l’Agència Catalanade Turisme com a element dequalitat.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Més d’un miler de nens hanMés d’un miler de nens hanMés d’un miler de nens hanMés d’un miler de nens hanMés d’un miler de nens hanpassat per la Guarderia depassat per la Guarderia depassat per la Guarderia depassat per la Guarderia depassat per la Guarderia dePlatja de SalouPlatja de SalouPlatja de SalouPlatja de SalouPlatja de SalouACN

Uns 1.250 nens han passat aquest estiupel servei de guarderia a la Platja deLlevant. L’Ajuntament de Salou disposad’aquest servei com un aspecte més dequalitat i producte de DestinacióFamiliar. La guarderia de platja, que haestat oberta al públic els mesos de julioli agost, ha donat l’oportunitat als paresde deixar als més petits en bones mansmentre prenien un bany o gaudien delsol i les platges salouenques. En total,quatre monitors/es han treballat enaquest servei adreçat a nens de 0 a 12anys. (Els menors de 3 anys haviend’anar acompanyats pels pares).També han visitat les instal·lacionsinfantils els menuts del Casal d’Estiu,del Dofí Màgic i de l’Escola Esportivad’Iniciació.El servei destinat als més petits hacomptat amb quatre monitores infantilsque realitzen activitats pels més menutscom ara jocs, gimcanes, tallers demanualitats, etc. A més, disposavend’elements infantils i piscina inflable.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

NOTICIARI

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de Saloudisposa a les seves platges dedisposa a les seves platges dedisposa a les seves platges dedisposa a les seves platges dedisposa a les seves platges decadires adaptades per al banycadires adaptades per al banycadires adaptades per al banycadires adaptades per al banycadires adaptades per al banyACN

L’Ajuntament de Salou té al servei delsciutadans cadires adaptades per al banyde persones amb mobilitat reduïda quevulguin gaudir de les platges delMunicipi. Les cadires estan situades aPlatja de Llevant i la Platja de Ponent toti que aquest servei es realitza enqualsevol altre platges o cala, dintre delterme municipal de Salou a requerimentdel departament de Sanitat iMediambient. Només durant el mes dejuliol, es van realitzat 29 assistències.Es tracta d’una cadira anfibia que pot serutilitzada dins de l’aigua. La característicamés important d’aquesta cadira són elsflotadors i les rodes amples. Aquestspermeten una flotació adequada dins del’aigua i les rodes amples sónnecessàries per tal que la cadira nos’enfonsi en la sorra. Per fer ús d’aquestacadira és necessari utilitzar una armillasalvavides i que una personal’acompanyi fent de suport. La cadira potser utilitzada del dia 15 de maig al 15d’octubre, de 10 a 19.30 hores.

Salou ofereix la possibilitat de banyar-se a persones amb mobilitat reduïdagràcies a aquesta cadira (Foto cedida)

Adif ha finalitzat les obres demodernització de l’estació de Salou quehan consistit bàsicament en la renovacióde la il·luminació a les andanes i lesmarquesines, la reparació del pavimenti les voreres, i en els treballs de pinturade l’interior i exterior de l’edifici de viatgers.També s’ha condicionat el tancat

perimetral de la instal·lació. Aquestaactuació ha suposat una inversió de propde 98.000 euros i s’ha dut a terme en elmarc del programa d’actuacions d’Adifde conservació i millora de la seguretata la xarxa convencional de ferrocarril, pertal d’oferir als usuaris més prestacionsde qualitat.

Finalitzen les obres de modernització de l’estació de SalouFinalitzen les obres de modernització de l’estació de SalouFinalitzen les obres de modernització de l’estació de SalouFinalitzen les obres de modernització de l’estació de SalouFinalitzen les obres de modernització de l’estació de SalouACN

Aspecte actual de l’estació de Salou, un cop enllestides les obres de remodelació(Foto cedida)

EL PONT

L’Associació de Comerciants iEmpresaris de Vila-seca ha decidit tancarla temporada d’estiu amb una nova edicióde la Fira Fora Stocks. Una vintena deparades es van instal·lar durant tot eldissabte dia 4 a la Rambla de Catalunyaamb l’objectiu de liquidar el material que

Les paradetes van omplir la Rambla de Catalunya de Vila-seca (Foto Anna Plaza)

Nova edició de la fira Fora StocksNova edició de la fira Fora StocksNova edició de la fira Fora StocksNova edició de la fira Fora StocksNova edició de la fira Fora Stocks

quedava de la temporada d’estiu i tambédonar a conèixer els establiments. Robainfantil, d’adults, complements centravenl’oferta. La fira va registrar una notableafluència de clients durant tot el dia,especialment al matí.

APARTAMENTS TURÍSTICSLLOGUER I SERVEIS

Av. Pau Casals, 104 baixosTel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00

LA PINEDA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

La JONC fa estada a Vila-seca

Decomissades 5.000 pastilles de droga, a punt de serDecomissades 5.000 pastilles de droga, a punt de serDecomissades 5.000 pastilles de droga, a punt de serDecomissades 5.000 pastilles de droga, a punt de serDecomissades 5.000 pastilles de droga, a punt de serdistribuïdes a Vila-secadistribuïdes a Vila-secadistribuïdes a Vila-secadistribuïdes a Vila-secadistribuïdes a Vila-secaACN

Els mossos d’esquadra han detingut dos individus a Vila-secaque es disposaven a vendre més de 5.000 pastilles, quecombinaven estimulants amb depressius i altres substànciesquímiques, amb un potencial risc per la salut.Els dos homes van ser arrestats arran d’un control rutinari deseguretat ciutadana. Una patrulla dels mossos va deturar elvehicle en què circulaven a la rotonda de la Piconadora, entre Vila-seca i la Pineda. Davant l’actitud nerviosa del conductor, elsagents van procedir a inspeccionar el vehicle en el qual vanlocalitzar diverses bosses transparents que contenien centenarspastilles de diferents colors. Els dos individus van ser incapaçosde donar una explicació coherent sobre la procedència d’aquestsfàrmacs, per la qual cosa se’ls va detenir per un presumptedelicte contra la salut pública. Una primera anàlisi del materialcomissat va permetre determinar que les pastilles contenien unacombinació d’estimulants i antidepressius, potencialmentperillosa per la salut.Tot apunta que les pastilles anaven destinades a la venda en elmercat il·legal.Els detinguts són un home de Salou de 50 anys i un altre deCambrils de 34, tots dos de nacionalitat espanyola.

Imatge del material intervingut pels Mossos d’Esquadra.(Foto cedida)

EL PONT

Una setantena de músics de la JoveOrquestra Nacional de Catalunya, laJONC, han passat la primera setmanade setembre a Vila-seca per realitzar elseu 48è stage de formació.La trobada es va realitzar entre els dies1 i 5 de setembre i es va comptar amb laparticipació de catorze reconegutsprofessors d’arreu d’Europa.A més, hi han col·laborat tres compositorscatalans contemporanis, Héctor Parra,Josep Maria Guix i Ramon Humet, dels

quals els joves músics de la JONCn’estaven assajant obres.Aquestes peces es van poder sentir en laprimera part del concert que la JONC vaoferir diumenge dia 5 a l’Auditori JosepCarreras i amb què es va tancar la trobada.En el cas de l’obra de Ramon Humet, erala seva estrena als Països Catalans.En la segona part es van interpretar pecesde Mozart i Stravinsky,Durant l’stage els joves músics han rebutclasses d’orquestra, però també demúsica de cambra i de composició.La JONC

(Foto http://blogs.tv3.cat/classica)

DESTACAT DEL MES

El projecte és faraònic i suposarà unainversió de 580 milions d’euros. Parlarde calendaris en una obra d’aquestescaracterístiques es gairebé impossible,però la voluntat del Govern català és quela construcció del Tamcamp puguicomençar durant la propera legislatura.Abans però caldrà resoldre lesal·legacions que ara es presentin,redactar el projecte executiu i els estudisd’impacte ambiental. També cal un acordamb el ministeri de Foment ja que 12quilòmetres del Tramcamp aprofitaranl’estructura del tren convencional. Podenpassar doncs encara uns tres o quatreanys abans que comencin els treballs.

Les líniesL’estudi informatiu redactat peldepartament de Política Territorial i ObresPúbliques contempla quatre línies: unaque anirà de Cambrils a Tarragona, unaaltra que unirà Cambrils amb Reus, unaaltra de Tarragona i Reus i una darreraque permetrà enllaçar amb l’aeroport deReus i amb l’estació intermodal delCorredor del Mediterrani. Les duesprimeres confluiran a Vila-seca, que enserà l’eix vertebrador.Dels 42 quilòmetres que tindrà elTramcamp, 30 seran de nova construcciói es faran en ample europeu. Els altre 12es construiran aprofitant la plataformaferroviària de la costa que passa perSalou i que quedarà desafectada quanes posi en marxa el Corredor delMediterrani. També hi haurà una petitapart que passarà per l’actual línia fèrriade Tarragona-Reus. En aquest cas caldràinstal·lar una tercera via per fer compatibleel pas dels tramvies, ja que les viesactuals són d’ample ibèric.En els trams urbans, el Tramcamps’integrarà urbanísticament amb l’entorn:seguint el model del tramvia de laDiagonal de Barcelona.

Salou-CambrilsEl tram que unirà Salou i Cambrils és apriori el més fàcil d’executar. Quan esposi en funcionament el Corredor del

Vila-seca serà l’eix central del TramcapVila-seca serà l’eix central del TramcapVila-seca serà l’eix central del TramcapVila-seca serà l’eix central del TramcapVila-seca serà l’eix central del Tramcap42 quilòmetres de vies, 30 d’ells de nova construcció. Una trentena de parades en vuit municipis i un potencial de12 milions de viatgers l’any. Aquestes són les dades bàsiques del Tramcamp, el tramvia lleuger que ha derevolucionar la mobilitat a l’àrea central del Camp de Tarragona. La Generalitat tot just n’ha presentat un detallatestudi informatiu, que ara els ajuntaments i institucions han d’avaluar per presentar-hi al·legacions. Vila-seca seràl’eix central d’aquesta xarxa ja que hi confluiran diverses línies i a més s’hi ubicaran les cotxeres i els tallers delstramvies.PER ANNA PLAZA

Mediterrani la línia de tren que uneix elsdos municipis costaners quedarà endesús i es podrà aprofitar la plataformaja existent per instal·lar les noves vies deltramvia. Només caldrà construir un noutram de via que enllaci amb la nova estacióde tren de Cambrils.Aquest primer tram, de 10,9 quilòmetresarribarà fins a Port Aventura i tindrà nouparades al llarg del seu recorregut.

Port Aventura-Vila-seca-LaCanonjaDe Port Aventura naixerà un ramal denova construcció que arribarà fins alcentre de Vila-seca resseguint l’avingudaPere Molas. Creurà la plaça dels PaïsosCatalans i seguirà per l’avinguda Ramond’Olzina fins passar per sota del pont dela via del tren. D’allí sortiran dos ramals.Un en direcció Reus i l’altra cap a laCanonja. Des de Port Aventura fins a laCanonja hi haurà 8,2 quilòmetres denova via i quatre parades.

Vila-seca-ReusL’altre ramal que surt en direcció Reuspassarà pel carrer Lledoner fins arribara l’altura de l’estació d’Adif. Allí hi hauràuna parada per permetre laintermodalitat, de tal manera que els

passatgers podran agafar els trensregionals i rodalies. Aquesta línia seguiràen paral·lel a les vies del tren fins aenllaçar-hi a l’altura del corredor delMediterrani. En aquest punt i durant 2,4quilòmetres els tramvies i els trenshauran de conviure. Hi haurà una paradaal campus de Bellisens. I la línia seguiràen direcció al centre de Reus, amb 3,7quilòmetres de via de nova construcció.Aquest tram tindrà parades a l’estaciód’autobusos i a la de trens de Reus.

La Canonja-Tarragona iTarragona-ReusAquest tram de 5,7 quilòmetres arrencaràdel nord de Bonavista i discorrerà pelnord del la T-11 passant per les Gavarres,la Floresta i entrarà al centre de Tarragonapassant pel pont de Santa Tecla.Desembocarà a la plaça ImperialTarraco.També de la Canonja naixerà un altreramal que anirà fins a la zona de Plans deQuart, passant pel Camp i l’edifici del112. D’allí sortirà un ramal cap a l’aeroportde Reus i la nova estació intermodal delCorredor del Mediterrani i un altre queanirà cap a Reus enllaçant també amb lalínia de tren convencional.

Imatge virtual del Tramcamp. Foto cedida.

DESTACAT DEL MES

25 comboisL’estudi informatiu redactat pel PTOP preveuque vint-i-cinc combois donaran servei a lesquatre línies del Tampcamp. Les cotxeresi els tallers estaran situats a Vila-seca, enuns terrenys de 2,4 hectàrees situats entreel polígons industrial Taqsa, la N-340 i lalínia Tarragona-Reus.El tramvia tindrà una velocitat comerciald’entre 29 i 49 quilòmetres per hora. Espreveuen freqüències de pas d’entre tres isis expedicions l’hora, en funció de lademanda de cada línia. Concretament entreVila-seca i Tarragona i també entre Vila-seca i Reus hi ha planificades quatreconnexions per hora.

El finançament i l’explotacióEl projecte del Tramcamp està fixat com unaprioritat en el Pla d’Infrastructures delTransport de Catalunya 2006-2026. Lainversió, en principi, ha d’anar íntegramenta càrrec de la Generalitat. Durant lapresentació de l’estudi informatiu, elsecretari per la Mobilitat del Govern català,Manel Nadal, va apuntar que possiblements’optarà per delegar la despesa a unoperador privat, a canvi d’una concessió allarg termini (d’entre 30 i 40 anys) per explotarel servei.Manel Nadal va assegurar que el projecte jano té marxa enrere i és imparable, ja que uncop definit el traçat final el Govern farà lesreserves de sòl necessàries per fer eltramvia.

A dalt, un esquema de les quatre línies que configuraran l’entramat delTramcamp.A sota, un mapa detallat del traçat del tramvia pels termes municipals de Saloui de Vila-seca. Imatges cedides.

En el tram que va de Cambrils a Salouel Tramcamp aprofitarà la plataformaactual del tren, que quedarà en desúsquan es posi en marxa el Corredor delMediterrani. A partir del baixador de PortAventura les vies seran de nova cons-trucció. El tram que va des d’aquest punta la Canonja farà 8,2 quilòmetres. DeVila-seca en sortirà un segon ramal endirecció a Reus que passarà pelCampus de Bellisens.

NOTICIARI

L’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de Saloucontracta un total de 127contracta un total de 127contracta un total de 127contracta un total de 127contracta un total de 127persones en 2010persones en 2010persones en 2010persones en 2010persones en 2010ACN

L’Ajuntament de Salou va contractar untotal de 127 en els primers vuit mesos del’any, des del mes de gener al mesd’agost. La borsa de treball municipal harebut un total de 1.560 currículums ques’han arxivat i gestionatadequadament. La política del’Ajuntament prioritza les accionsadreçades a la formació ocupacional i lacreació de llocs de treball.Aquestes polítiques s’adrecen apersones en situació d’atur iespecialment de llarga durada. En aquestsentit, l’Ajuntament de Salou col·laboraactivament amb el Servei d’OcupacióCatalà i impulsa plans com el que es vainiciar recentment i que va donar feina amés de 61 persones. Les personescontractades desenvolupen el seu treballen els àmbits de les Tecnologies de laInformació i Comunicació, al de MediAmbient i Estalvi Energètic, i en laRehabilitació d’Edificis i EquipamentsMunicipals. Els llocs de treball que s’han generat hanestat, entre d’altres, d’operadorsinformàtics, d’enginyers i de tècnicsinformàtics, d’oficials i peons del ram depaleta, d’Informadors mediambientals,de pintors, de tècnics en electricitat ilampisteria entre d’altres.

L’Ajuntament realitzaL’Ajuntament realitzaL’Ajuntament realitzaL’Ajuntament realitzaL’Ajuntament realitzamillores en el CEIP Europamillores en el CEIP Europamillores en el CEIP Europamillores en el CEIP Europamillores en el CEIP EuropaACN

A principis d’agost, un grup detreballadors del Pla Ocupacionalrealitzaven treballs de pavimentacióexterior de dos patis del CEIP Europa aixícom noves línies de canal de recollidad’aigües per millorar el sanejamentd’aigües del pati. Les actuacions que esduien a terme en el CEIP Europa ubicatal Passeig Trenta d’Octubre consistienen la pavimentació de dos parts de patii la millora de la recollida de l’aigua.Aquestes feines s’emmarquen en el PlaOcupacional que va començar al mes dejuliol en el que un total de 61 personesvan ser contractades en el marc del PlaEspecial d’Ocupació Local (PEOL2010). Les persones contractadesdesenvoluparan el seu treball en elsàmbits com el projecte actual, laRehabilitació d’Edificis i EquipamentsMunicipals. La durada de la contractaciódels treballadors participants serà perun període de 6 mesos i la seva jornadaimplica un 30% de formació en matèriescom Formació i Orientació Laboral,Seguretat i Salut Laboral, Medi Ambient,Català , Hàbits de treball, etc. Aquestprojecte es va posar en marxa encol·laboració amb el Servei d’Ocupacióde Catalunya i cofinanciats pel FonsSocial Europeu.

En marxa el 2n Concurs de Fotografia de laEn marxa el 2n Concurs de Fotografia de laEn marxa el 2n Concurs de Fotografia de laEn marxa el 2n Concurs de Fotografia de laEn marxa el 2n Concurs de Fotografia de laResidència Vila-secaResidència Vila-secaResidència Vila-secaResidència Vila-secaResidència Vila-secaACN

Durant el mes d’octubre es durà a termeel Dia Internacional de la Gent Gran aVila-seca. En aquest context, laResidència Vila-seca organitza, persegon any consecutiu, un Concurs deFotografia obert a tothom que fomenta elconeixement de la realitat actual de lagent gran.Les fotografies han d’immortalitzar, d’unaforma creativa, qualsevol moment quereflecteixi algun aspecte social, cultural,esportiu, etc. relacionat amb la gent gran.Els premis d’aquesta 2a Edició delConcurs de Fotografia es lliuraran eldissabte 2 d’octubre i seran els següents:250 • i un trofeu pel primer classificat;100 • i un trofeu pel segon i material

fotogràfic pels accèssits (en cas d’haver-n’hi).Per tal de poder-hi participar, caldràentregar o enviar les fotografies abansdel 24 de setembre a la seu del’Agrupació Fotogràfica de Tarragona (c/Governador González 7, entresòl 1ª,Tarragona) o fins al 30 de setembre de2010 a la Residència Vila-seca (c/ Requetde Fèlix 35, Vila-seca). Tot treball hauràd’estar format, com a màxim, per tresfotografies d’una mida mínima de 18 x 24cm, muntades sobre un cartró reforçatde 30 x 40 cm. Totes les instantànieshauran d’anar acompanyades d’un títol iles dades del concursant (nom, edat ipoblació).

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

45 joves pianistes de tretze45 joves pianistes de tretze45 joves pianistes de tretze45 joves pianistes de tretze45 joves pianistes de tretzepaïsos participaran en el “Ipaïsos participaran en el “Ipaïsos participaran en el “Ipaïsos participaran en el “Ipaïsos participaran en el “IConcurs Internacional deConcurs Internacional deConcurs Internacional deConcurs Internacional deConcurs Internacional dePiano Paul Badura-Skoda”Piano Paul Badura-Skoda”Piano Paul Badura-Skoda”Piano Paul Badura-Skoda”Piano Paul Badura-Skoda”que se celebra a Vila-secaque se celebra a Vila-secaque se celebra a Vila-secaque se celebra a Vila-secaque se celebra a Vila-secaaquest mes de setembreaquest mes de setembreaquest mes de setembreaquest mes de setembreaquest mes de setembreACN

45 joves pianistes d’arreu del mónparticiparan en la primera edició del IConcurs Internacional de Piano PaulBadura-Skoda, que se celebrarà a Vila-seca els propers dies i que té com apresidenta del comitè d’honor laPrincesa Irene de Grècia, germana de lareina d’Espanya. Músics procedents detretze països: Holanda, Canadà,Hongria, Xina, Taiwan, Japó, NovaZelanda, Rússia, Ucrania, Itàlia,Bulgària, Corea i Espanya s’han inscriten aquesta convocatòria que tindrà unJurat Internacional presidit pel mestrevienès, Badura-Skoda que dóna nom alConcurs.El passat 15 d’juny es va tancar el terminid’inscripció per a la primera edició delConcurs Internacional de piano PaulBadura-Skoda que s’ha de celebrar al’Auditori Josep Carreras de Vila-seca,entre els dies 13 i 20 de setembre de2010.www.concursbaduraskoda.com, és lapàgina web oficial per la qual es potobtenir tota la informació i novetatsd’aquest concurs fruit del conveni signatentre el Patronat Municipal de Música deVila-seca i l ’Associació CulturalInternational Piano-First.L’abast de la convocatòria d’aquestconcurs ha arribat a més de 500Conservatoris Superiors de Música detot el món, per tal que els estudiantspuguin informar-se de les condicionsd’aquest concurs que s’ha dedesenvolupar a Vila-seca de la mà d’undels millors pianistes del panoramamundial.El pianista Piere Réach és el directorartístic del certamen, que neix amb lavocació d’ajudar als joves pianistes detot el món per tal de poder oferir el seutalent i posar-lo en valor mitjançant aquestconcurs internacional.

NOTICIARI

En marxa les obres de millora de les escoles delEn marxa les obres de millora de les escoles delEn marxa les obres de millora de les escoles delEn marxa les obres de millora de les escoles delEn marxa les obres de millora de les escoles delmunicipimunicipimunicipimunicipimunicipiACN

A finals d’aquest mes d’agost quedaran enllestides les obres de manteniment imillora de les diverses escoles del municipi. La Junta de Govern Local de l’Ajuntamentde Vila-seca ja va aprovar a finals del mes de juny tot un seguit d’obres que s’estanrealitzant als diversos centres escolars del municipi. Com cada any, durant aquestsmesos d’estiu l’Ajuntament contracta diverses actuacions de manteniment i milloraque han de quedar enllestides abans de començar el proper curs escolar.El cost total d’aquestes obres és de 40.000 euros i estan distribuïdes en dosapartats. Un primer, amb un cost de 23.167 • fa referència a diverses obres del ramde paleta, i l’altra amb un cost d’uns 16.000 • correspon als treballs de pintura a lesescoles que estan duent a terme els treballadors del Pla d’Ocupació Local.

Recepció a la nova Junta del Casal de la Dona de Vila-secaRecepció a la nova Junta del Casal de la Dona de Vila-secaRecepció a la nova Junta del Casal de la Dona de Vila-secaRecepció a la nova Junta del Casal de la Dona de Vila-secaRecepció a la nova Junta del Casal de la Dona de Vila-secaACN

L’alcalde, Josep Poblet,acompanyat de la regidoraresponsable de l’àrea deBenestar Social, M. ÀngelsPonce, amb la nova junta delCasal de la Dona de Vila-seca.(Foto cedida)

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La nova Junta del Casal de la Dona de Vila-secaha estat rebuda per l’alcalde de Vila-seca, JosepPoblet.Recentment, l’actual presidenta del Casal de laDona, Immaculada Ripoll, acompanyada de laresta d’integrants de la junta, va fer la sevapresentació oficial a l’Ajuntament.○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

I m a t g ed ’ a l g u n sdels nanos im o n i t o r e sque hanparticipat alM e g a e s t i ude Vila-seca( F o t ocedida)

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Èxit de participació alÈxit de participació alÈxit de participació alÈxit de participació alÈxit de participació alMegaestiuMegaestiuMegaestiuMegaestiuMegaestiuACN

Un any més, la regidoria de Joventut del’Ajuntament de Vila-seca va posar enmarxa el programa d’activitats per a joves,conegut com a Megaestiu, per a nens inenes de 3 a 12 anys, en horari de 9 a15h. El casal d’estiu ha tingut un gran èxitde participació durant aquest mesd’agost i, concretament, des del 25 al 27d’aquest mes un centenar de nens inenes aniran a Manresa de colònies.Un total de 400 joves han estat inscrits alMegaestiu i l’ExtiuExtrem, el casal per ajoves de 13 a 16 anys, i han pogut gaudirde tot un seguit d’activitats, jocs,manualitats, piscina, excursions,colònies i bookcrossing, entre d’altres.Els casals, que s’han dut a terme al CEIPMiramar de Vila-seca, al CEIP Cal.lípolisde La Pineda i al Centre Cívic de LaPlana, han permès la contractació de 43persones durant tot aquest estiu.

Nous cursos de català a Vila-Nous cursos de català a Vila-Nous cursos de català a Vila-Nous cursos de català a Vila-Nous cursos de català a Vila-secasecasecasecasecaACN

L’Oficina de Catalàde Vila-seca ha

tret laconvocatòria

de nous cursosde català per

adults ques’iniciaran elproper mes de

setembre al Centre deFormació i Ocupació “Antic Hospital”de Vila-seca. Els cursos són elspresencials de nivells inicial i bàsic pera no catalanoparlants, presencials denivell intermedi per a catalanoparlants iels a distància de nivells intermedi (B) isuficiència (C) per a catalanoparlants.A més d’aquests cursos, també s’ofereixel servei de Voluntariat Lingüístic adreçata totes aquelles persones que vulguindedicar una o dues hores a la setmanaa parlar en català amb els alumnes delscursos, en horari extracurricular.El període de matriculació serà deldimecres 1 de setembre al 15 del mateixmes, en horaris de matí de 9.30 a 13hores (dimarts i dijous) i de tarda de 16a 19 hores (dilluns i dijous). Per a mésinformació podeu trucar al telèfon 977394 325.

PLENS I JUNTES

Vila-seca presenta al·legacions alVila-seca presenta al·legacions alVila-seca presenta al·legacions alVila-seca presenta al·legacions alVila-seca presenta al·legacions alprojecte de canalització de la riera deprojecte de canalització de la riera deprojecte de canalització de la riera deprojecte de canalització de la riera deprojecte de canalització de la riera dela Boellala Boellala Boellala Boellala BoellaL’Agència Catalana de l’Aigua ha tret a exposició pública el projecteper canalitzar el tram final de les rieres de la Boella i la Baorada. Ésun projecte del qual es va començar a parlar l’any 1992. Fa quatreanys, la tardor de 2006, es va fer molt evident la seva urgència quanunes fortes pluges van inundar completament el polígon sud deTarragona i també va provocar danys en les instal·lacions turístiquesde la Pineda.

El projecte que ara està en exposiciócorrespon al tram final de les rieres, queconflueixen en una sola llera fins quedesemboquen al mar. Aquest tram, de 1,2quilòmetres, va des de l’autovia de Salou,la C-31b, fins a l’aigua. Els terrenys quetravessa corresponen íntegrament al termemunicipal de Vila-seca i són majoritàriamentpropietat de l’Autoritat Portuària.Concretament són els terrenys on espreveu fer la Zona d’Activitats Logístiquesdel Port. També hi ha una part que correspona Repsol i una altra a la Tresoreria de laSeguretat Social.El projecte de canalització d’aquest tram haestat redactat per l’empresa INVALL isuposarà una inversió 8,8 milions d’euros.S’ha previst la construcció d’un calaix deformigó a cel obert que en el tram finalarribarà a fer 35 metres d’ample i dos defondària. Les dimensions de la canalitzacióobliguen a desviar lleugerament cap al nordel traçat de la riera, que desguassarà propde l’Antiga Universitat Laboral.L’objectiu de l’Agència Catalana de l’Aiguaés que les obres comencin l’any que ve, toti que el projecte està subjecte a ladisponibilitat de pressupost i també adecisions polítiques. S’ha de tenir en compteque a la tardor hi ha eleccions al Parlamentde Catalunya.

Els altres dos tramsL’Agència Catalana de l’Aigua també téredactats ja el projecte de canalització delsaltres dos trams de la riera, però encara nohan sortit a exposició pública i s’executaranmés endavant. El primer correspon al tramrural de les rieres, per sobre de la N-340 ia tocar de la Canonja. El segon és el quetravessa el polígon químic sud i és el quepresenta una major complexitat. També ésel que comportarà una major despesa. S’haprevist una inversió de 18 milions d’euros,que haurà d’assumir l ’AssociacióEmpresarial Química, segons el que es vapactar en un conveni amb l’ACA l’any 2007.

Les al·legacionsLa junta de govern local de Vila-seca ja haaprovat les al·legacions al projecte. Enlínies generals es valora positivament eltraçat plantejat, però es demana a l’AgènciaCatalana de l’Aigua que inclogui en elprojecte la connexió amb la conca de Vila-seca. Aquesta té el seu origen a Reus ibaixa per un canal a cel obert paral·lel a lacarretera de la Pineda fins a la rotonda dela Piconadora. L’Ajuntament de Vila-secaconsidera bàsica la connexió de les duescanalitzacions per resoldre els problemesd’inundabilitat de la zona.A més, el consistori remarca la necessitaturgent d’executar també les obres dels dostrams superiors de la riera.En l’informe de l’Ajuntament també es posade manifest que el traçat plantejat per lanova canalització afecta diversesinstal·lacions i canonades de la depuradorade Vila-seca, per la qual cosa caldrà obtenirla conformitat de l’empresa d’aigües Sorea,que la gestiona.Finalment, l’Ajuntament demana a l’ACAque es contempli la integració paisatgísticade la Torre de Virgili, ja que el traçat de lacanalització la deixa completament aïllada.Aquesta torre data d’entre els segles XIII-XIV i figura en el registre de Béns d’InterèsCultural.

Salou demana que esSalou demana que esSalou demana que esSalou demana que esSalou demana que esprioritzin les obres delprioritzin les obres delprioritzin les obres delprioritzin les obres delprioritzin les obres delCorredor delCorredor delCorredor delCorredor delCorredor delMediterraniMediterraniMediterraniMediterraniMediterraniTots els grups polítics de l’Ajuntament de Salou hansignat un decret reclamant al Ministeri de Fomentque es prioritzin les obres del Corredor delMediterrani i de l’estació intermodal, que s’estàconstruint al sud de l’aeroport de Reus. Aquestaestació ha de permetre la connexió entre la novalínia ferroviària del Corredor amb la de l’Alta Velocitatque uneix Madrid i Barcelona. En el decret, elconsistori salouenc manifesta la importància cabdald’aquestes noves infraestructures peldesenvolupament econòmic del territori. Per aquestmotiu es reclama al ministeri de Foment que lesobres no s’endarrereixin o paralitzin pels plans decontenció econòmica del Govern central.D’altrabanda, diversos grups de l’Ajuntament van signaruna moció, en què es defensa la integritat i legitimitatdel nou Estatut de Catalunya.

L’alcalde garanteix que esL’alcalde garanteix que esL’alcalde garanteix que esL’alcalde garanteix que esL’alcalde garanteix que esprioritzarà la preservació de lesprioritzarà la preservació de lesprioritzarà la preservació de lesprioritzarà la preservació de lesprioritzarà la preservació de lesplatges davant la reforma delplatges davant la reforma delplatges davant la reforma delplatges davant la reforma delplatges davant la reforma delPort.Port.Port.Port.Port.Durant el ple celebrat el 25 d’agost, l’alcalde deSalou, Pere Granados, va assegurar que la voluntatde l’equip de govern és garantir la preservació deles platges. Per aquest motiu, si els informestècnics resulten negatius el projecte d’ampliaciódel port esportiu no es realitzarà. El projectecontempla la construcció d’un braç de 80 metrescap a l’interior a més de l’existent per tal de guanyar28 amarres. Segons el pactat amb el Club Nàutic,l’Ajuntament ha d’iniciar enguany els tràmits perredactar el projecte de reforma del Port. El Nàutices farà càrrec de les despeses de redacció deldocument.

Barranc de BarenysBarranc de BarenysBarranc de BarenysBarranc de BarenysBarranc de BarenysD’altra banda, el Ple Ordinari de l’Ajuntament deSalou va aprovar provisionalment una modificaciódel POUM pel qual es vincula el tram final delBarranc de Barenys a la nova urbanització delsector 03, que es troba a sobre del vial de Cavet,en direcció a Reus. Això implica que els promotorsd’aquesta zona hauran d’assumir part de lesdespeses de canalització del barranc, incloent eltram que va de la via del tren fins a la platja.Aquesta decisió es basa en un estudi encarregata l’empresa Invall per analitzar les possiblessolucions a les inundacions. Aquest documentconsidera inviable el projecte de l’anterior equip degovern que proposava fer cinc sortides del barrancfins a la platja per tal d’evitar expropiacions.D’aquesta manera es referma la postura de l’actualgovern que vol recuperar el projecte de fer unacanalització única del barranc.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○Imatge d’un aiguat. (Foto cedida)

PER ANNA PLAZA

PortAventura Golf es converteix en LumineGolf Club

PortAventura Golf deixa enrere la seva marca i imatge perconvertir-se en Lumine Golf Club. Aquest renovat Club deGolf té per objectiu afavorir l’ús de les instal·lacions a totsels vilasecans, oferint-los tot un seguit d’avantatges.Els empadronats al municipi de Vila-seca podran aprendrea jugar a golf amb unes tarifes econòmiques més reduïdes.Durant una hora i mitja, els professionals de l’escola de golfensenyaran als seus alumnes els moviments bàsics delgolf, com són el swing, el putt i l’approach, per tal d’iniciar-se en aquest esport. Els vilasecans també podran gaudir dedescomptes en el green fee adult, l’abonament anual i lesclasses particulars de golf.Lumine Golf Club disposa de tres camps amb tres estilsdiferents: Camp Nord és repte, Camp Centre, diversió iCamp Sud, sensacions. El Club de Golf també compta ambuna Casa Club amb servei de luxe i escola de golf, on totsels usuaris podran perfeccionar el seu joc, sigui quin siguiel seu nivell.Els empadronats al municipi podran aprofitar nombrososavantatges i fer ús de les instal•lacions del Club de Golfgràcies al conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntamentde Vila-seca, mitjançant el Patronat Municipal de Turisme,i Lumine Golf Club.

La Platja de la Pineda ha disposat d’un nouservei per als més petits

Durant el darrer tram de l’estiu s’ha posat en funcionamenta la platja de la Pineda un nou servei adreçat a les famílies.Aquest servei a la platja amb el nom “Club Infantil” ha estatdestinat als nens amb edats entre 4 i 10 anys i fou coordinatpel Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca.Al Club Infantil de la Pineda, ubicat al Parc del Pinar dePerruquet, els infants han pogut participar en tallersdidàctics, manualitats, jocs esportius, titelles i jocs amb lasorra de la mà de dos monitors de lleure qualificats.Aprofitant l’espai d’ombra del Pinar de Perruquet, el Patronatde Turisme ha programat un quadre diari d’activitats per alsnens que a més han tingut accés a la sorra de la platja.

QUADERN DE VIATGE

El Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca ha incorporat unnou servei a la seva plana web.Es tracta del ‘Quadren de Viatge’. Gràcies a aquesta aplicació,hom que tingui previst visitar-nos podrà confeccionar una rutaal seu gust.Consultant les diferents seccions de la web, podrà marcaraquells espais, esdeveniments, serveis... que més li interessin.Un cop hagi fet la tria pot anar a la opció ‘Quadern de viatge’ iallí es podrà imprimir la seva pròpia ruta amb els ítemssel·leccionats prèviament. Tot un encerts per aquells qui esplanifiquen al detall el viatge des de casa seva.

���.��������������.�������.��������������.�������.��������������.�������.��������������.�������.��������������.���������, ����� � ���������� ����� ��������, ����� � ���������� ����� ��������, ����� � ���������� ����� ��������, ����� � ���������� ����� ��������, ����� � ���������� ����� ���

������������ ��� ��������!������������ ��� ��������!������������ ��� ��������!������������ ��� ��������!������������ ��� ��������!

Entra al llocescollit i marca

la opció‘Quadern de

viatge’

Pots marcartantes

pàgines comdesitgis

Finalmentescull la

opció‘Quadern deViatge’ de laplana inicial iet sortiran

tots elsítems

marcatsllestos perimprimir i

endur-te a lateva sortida.

Número 292 Agost 2010

902 734 196nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

BREUS

20.000 persones van visitarl'exposició de "la Caixa"

Calendari de les festes localsdel municipi per al 2011

La Junta de Govern Local del passat25 de juliol va aprovar el calendari de lesfestes locals del municipi per al 2011.

Serà festiu al municipi el dilluns dia17 de gener i el dimecres dia 3 d'agost.

Nous cursos de català a Vila-secaL’Oficina Local de Català organitza

nous cursos de català per adults ques’iniciaran aquest mes de setembre alCentre de Formació i Ocupació “AnticHospital” de Vila-seca. Els cursos sónels presencials de nivells inicial i bàsicper a no catalanoparlants, presencials denivell intermedi per a catalanoparlants iels a distància de nivells intermedi (B) isuficiència (C) per a catalanoparlants.

A més d’aquests cursos, tambés’ofereix el servei de VoluntariatLingüístic adreçat a totes aquelles per-sones que vulguin dedicar una o dueshores a la setmana a parlar en català ambels alumnes dels cursos, en horariextracurricular.

El període de matriculació és de l'1 al15 de setembre, en horaris de matí de9.30 a 13 hores (dimarts i dijous) i detarda de 16 a 19 hores (dilluns i dijous).Per a més informació podeu trucar altelèfon 977 394 325

Concurs de Fotografiade la Residència Vila-seca

La Residència Vila-seca organitza,per segon any consecutiu, un Concursde Fotografia obert a tothom que fomen-ta el coneixement de la realitat de la gentgran. Les imatges han d’immortalitzar,d’una forma creativa, qualsevol momentque reflecteixi algun aspecte social, cul-tural o esportiu relacionat amb la gentgran.

Els premis d’aquesta segona ediciódel concurs es lliuraran el dissabte 2d’octubre i seran els següents: 250 ¤ iun trofeu pel primer classificat; 100 ¤ iun trofeu pel segon i material fotogràficpels accèssits (en cas d’haver-n’hi).

El termini de presentació de lesfotografies finalitza el 30 de setembre ala Residència Vila-seca. Tot treball hauràd’estar format, com a màxim, per tresfotografies 18x24, muntades sobre uncartró reforçat de 30 x 40 cm. Totes lesinstantàncies hauran d’anaracompanyades d’un títol i les dades delconcursant (nom, edat i població).

Un any més, l’Obra Social “la Caixa”i el Patronat Municipal de Turisme deVila-seca han fet arribar fins a la Pinedauna de les exposicions més espectacularsde la temporada d’estiu. La mostra“Energia. Mou-te per un futur sosteni-ble“, ubicada a la carpa instal·lada alpasseig de Pau Casals des del 8 de juliolfins al passat 29 d'agost, va rebre la visitade més de 20.000 persones.

La mostra fou inaugurada per l’alcaldede Vila-seca, Josep Poblet; pel secretarigeneral de l'Obra Social “la Caixa”, LluísReverter, i per Empar Martínez, delega-da general de “la Caixa“ a Tarragona.

L’exposició va mostrar un doblerecorregut. D’una banda, la part científicaexplicava què és l’energia i com es trans-forma, i la històrica narrava el pas deltemps des de les societats caçadoresrecol·lectores fins als nostres dies.

A partir d’aquí, l’exposició explicavacom ha anat augmentant el consumenergètic al llarg de la història fins acabara l'actualitat. Én aquest punt és on esdetallaven les energies que s’utilitzen avuidia i on es mostrava als visitants lesactuacions que cal mantenir per un futursostenible, amb la producció d’energiesrenovables i l’estalvi energètic.

.

�������������� ��

Un any més, la regidoria de Joventut del’Ajuntament de Vila-seca va posar enmarxa durant els mesos de juliol i agost elprograma d’activitats per a joves, conegutcom a Megaestiu. Adreçat a nens i nenesde 3 a 12 anys, aquest casal d’estiu hatingut un gran èxit de participació durantaquest mes d’agost amb una cloenda finalon, del 25 al 27 d'agost, més un centenarde nens i nenes van anar a Manresa decolònies.

En total han estat 400 els joves inscritsal Megaestiu i l’ExtiuExtrem (el casalper a joves de 13 a 16 anys) on han pogutgaudir de tot un seguit d’activitats, jocs,manualitats, piscina, excursions,colònies i bookcrossing, entre d’altres.

Els casals, que s’han dut a terme alCEIP Miramar de Vila-seca, al CEIPCal.lípolis de La Pineda i al Centre Cívicde La Plana, han permès la contractacióde 43 persones durant tot aquest estiu.

Nou èxit de participació al Megaestiu

Avantatges pels vila-secans al Golf ClubPortAventura Golf deixa enrere la seva

marca i imatge per convertir-se en LumineGolf Club. Aquest renovat Club de Golfté per objectiu afavorir l'ús de lesinstal·lacions a tots els vilasecans, oferint-los tot un seguit d’avantatges.

Els empadronats al municipi de Vila-seca podran aprendre a jugar a golf ambunes tarifes econòmiques molt reduïdes.

Durant una hora i mitja, els professionalsde l’escola de golf ensenyaran als seusalumnes els moviments bàsics del golf,com són el swing, el putt i l’approach,per només 18 ¤ per persona. Els vila-secans també podran gaudir dedescomptes en el green fee adult,l’abonament anual i, per 25 euros podranassistir a classes particulars de golf.

Nova temporadaa l'AuditoriProgramació

Divendres, 8 d’octubre (21,30 h)Entorn de la música coral de SchumannCor Lieder Càmera

Divendres, 15 d’octubre (21,30 h)La Millor Música Cubana.“Los Àngeles” de Cuba amb MonchoJosé Luis Cortés (flauta), Osmany

Betancourt i José L.Quintana(percussions), Abel Marcel (piano), Jor-ge Reyes (contrabaix) i Lisbet Àlvarez iMoncho (cantants).

Divendres, 29 d’octubre (21,30 h)El quartet clàssic i la música de cambraQuartet Qvixote

Divendres, 3 de desembre (21,30 h)Bicentenari de Frédéric ChopinCecilio Tieles, piano

Divendres, 10 de desembre(21,30 h)Gala benèficaEwa Podles, contralt A benefici de la Fundació J. Carreras

Concerts extraordinarisDiumenge, 19 de setembre (18,00 h)Concert Final del Concurs Internacio-

nal de Piano Paul Badura-Skoda

Diumenge, 24 d’octubre (19,00 h)Beethoven. Concert “l’Emperador”Orquestra de Cambra de Vila-secaCecilio Tieles, piano; Jordi Casals,

director

Divendres, 5 de novembre (22,30 h)Recital de Violí i PianoKatia Novell, violí i Luís Parés, piano

Diumenge, 7 de novembre (19,00 h)Mahler, l’home i l’orquestraAnna Ollet, soprano; Orquestra de

Cambra de Vila-seca; Fernando Marina,director

Divendres, 17 de desembre (21,30h)Salve Regina. Concert barroc de NadalElisenda Pujals, soprano; Jordi

Bonilla, director

Dissabte, 26 de desembre (19,00 h)Concert de Sant EsteveCoral Nova Unió

DESTACAT

Festa major d’estiu passada per aiguaFesta major d’estiu passada per aiguaFesta major d’estiu passada per aiguaFesta major d’estiu passada per aiguaFesta major d’estiu passada per aigua

PER TONI BONET Fotos: Cedides i Toni Bonet

Si no hagués estat per la pluja, podríem dir que, malgrat la tantesmentada crisi, la festa major d’estiu d’enguany hagués lluïtforça. Quan els recursos minven no hi ha res més gran que laimaginació i el voluntariat.Una festa reeixida que cada estiu ha de ‘lluitar’ amb tantesaltres festes i que mica en mica va aconseguint marcant laseva pròpia personalitat.

Com deia ha estat una festa passada per aigua, fet que va provocar l’anul·lació d’algunsespectacles o el retard d’altres. La gent tenia ganes de gresca i això es va notar especialmentla Nit Non Stop quan més va ploure i quan semblava que es suspenien tots els actes de nitla perseverança de força gent va provocar que la pluja s’aturés i pogués començar la festa.Fent un repàs, no cronològic, de la festa podem observar per exemple la gran afluència depúblic al concert d’Havaneres (acompanyat del Rom cremat a càrrec de la Brigada),precedint la sortida de la sorollosa Colla de Trabucaires, el correfoc del Ball de Diables i elstradicionals focs d’artifici a la cloenda. D’enguany destacar el concert de rock que es vaoferir al Parc de la Riera, amb qautre grups, dos d’ells vila-secans (Enrique Espera i TheEyeballs), amb els reconeguts Maneras de Vivir i The Bond Scot Band (tributs a Leño i AC/DC respectivament). Juntament amb el Gran Ball de Festa Major amb la satisfactòriaorquestra Emporium, la orquestra Cadillac de la Nit Non Stop i altres actuacions, blues, lesCarpes, les esmentades havaneres, sardanes..., van posar el fil musical a la festa amb nota.

A banda de les activitats més festeres, a laFesta Major també hi tenen cabuda altres actesja siguin de tall més cultural i/o social. És el casde les diferents exposicions que s’han muntat,com Veïnes, ciutadanes, a càrrec de LídiaCastro, llicenciada en Història de la Dona per laURV, pel Casal de la Dona de Vila-seca i la jaconeguda de cada any Imatges2009.Fotografies de premsa de les comarquestarragonines,També els concursos, com el d’engalanamentde balcons que, tot i no créixer massa enparticipació siq ue ha originat que alguns carrerss’hagin vestit de festa, a la foto els guanyadors.L’altra concurs fou el de Pintura Ràpida deSecció d’Art de l’Agrupació Cultural, pintorsrepartits pels carrers cèntrics de la vilaensenyant el seu art i treball. Tampoc podienfaltar a la cita es escacs amb el XXXVI TorneigLlampec per equips. XI Torneig júnior per equips.Club Escacs Vila-seca.

Imatge de com ha quedat una de lesplaces remodelades. Foto cedida

Inaugurada laInaugurada laInaugurada laInaugurada laInaugurada lasegona fase desegona fase desegona fase desegona fase desegona fase dereforma del nuclireforma del nuclireforma del nuclireforma del nuclireforma del nuclianticanticanticanticanticPER ANNA PLAZA

La festa major es va aprofitar també perinaugurar la remodelació del sector nord delnucli antic. Aquesta fase comprèn 11carrers amb una superfície total de 7.500metres quadrats. S’hi han invertit més de2,5 milions d’euros. La intervenció ha servitper renovar tota la xarxa subterrània deserveis, aigua, gas clavegueram, telèfon itambé s’ha aprofitar per ampliar i reforçarla xarxa elèctrica de mitja tensió. A més, enalguns punts com la plaça de Voltes, la del’església i el capdamunt del carrer Hospitals’han instal·lat contenidors soterrats. Laurbanització dels carrers s’ha fet seguint elmodel de plataforma única que ja es vaadoptar en la primera fase de millora delnucli antic. D’aquesta manera es vol donarprioritat als vianants i fer més còmode iamable el trànsit pels carrers estrets delcentre del poble. Aquesta segona fase,que ara s’ha inaugurat, comprèn els carrersde Castillejos, Requet de Fèlix, l’Hospital,Racó, El Pou, les Creus, Sant Bernat,Monterols i una part de Sant Antoni, a mésde les places de Voltes i de les Creus.En aquest moment es troba en execució lareforma del tram final del carrer de SantPere i properament començaran les obresen els carrers pendents: el que queda delscarrers Sant Pere i Verge de la Pineda,carrer dels Ferres, Sant Josep i la plaçad’Estudis.El pla de reforma del nucli antic hauràsuposat una inversió d’11 milions d’eurosen un termini d’una mica més de 5 anys. Elfinançament de les obres ha sortit del’Ajuntament de Vila-seca i la Generalitat deCatalunya.

DESTACAT

Altres activitats a destacar van ser la del dia 3 d’agost, Invenció del Cos de Sant Esteve, repicde campanes anunciant la Missa i el consolidat concurs de llançament de pinyols d’oliva en elmatc del vermut popular que s’oferia a la plaça de l’Església amb les nostrades sardanes de fonsmusical. Una jornada, la del matí del dia d ela festa major, que ha recuperat el color de la festamés tradicional, perfectament conjuntable amb els actes més recents.Un dels altres aspectes a ressenyar de la festa son les activitats per als nanos. Especialmentels jocs participatius on també hi tenen cabuda pares, mares, avis... com també els espectaclesfamiliars.Molts més actes han omplert el programa d’enguany, com la plaça de les Tapes, un granencert, o els que malauradament es van haver de suspendre... Però ni deixo aquesta crònicasense fer esment de les activitats a La Pineda, la setmana anterior als celebrats a Vila-seca.Un cartell variat amb algun canvi respecte anys anteriors que, amb tota sinceritat, servidor creuque ha guanyat uns punts i demostra l’esforç de la Comissió de festes i especialment del Patronat,en oferir unes festes adreçades a tothom. Un dels actes senyalats fou la Trobada de DonesTrabucaires, amb la presència insigne de representants vila-secans, antesala d’una més queprobable Trobada Nacional de Trabucaires. Estarem a l’aguait.

Salou va donar el tret de sortida a les ‘NitsDaurades 2010’ el passat dia 8 d’agost ambl’acte inaugural que va comptar amb l’ex-futbolista Julio Salinas, encarregat depronunciar el pregó de la Festa Major d’Estiu,en un acte que enguany es va realitzar en unescenari únic, el Patronat de Turisme de Salou.L’alcalde va comentar la relació de Salinas ambSalou i va explicar que “va conèixer Salousent un adolescent i segur que guarda de lanostra ciutat un bon record com a molts jovesque han vingut i vénen a Salou a passar lesseves vacances”.

Julio Salinas va fer un discurs espontanirecordant la època en què va conèixer Salou“amb 19 anys, tot el que vam guanyar el meugermà Patxi i jo ho vam invertir en unapartamenta l’edifici Mercuri” i va afegir que“en aquella època buscàvem platja i sortir perla nit”. Va comentar l’anècdota que “procuràvemvenir sense la nostra mare i amb els amics”. Salinas va fer un símil recordant al desaparegutAndrés Montés i va comparar Salou amb el Tiki-taka del turisme com a aspecte “que dónaalegria, que fa feliç a la gent” i va continuarafirmant que les autoritats saoluenques erenels “jugones que feien possible que a Salou lavida pueda ser maravillosa”. Va admetre quehavia vist una gran millora en la ciutat de Saloudes de la seva última visita.

En acabar el pregó, Julio Salinas va serl’encarregat d’encendre la Tronada des delbalcó del Patronat al Passeig de Jaume I queva anunciar a tota la ciutat l’inici de la festamajor d’estiu. Suposem que el tema dels petardsno anava amb segones. Posteriorment, el

passeig va acollirla Nit del Foc ambuna trobada debèsties.Abans però, eldissabte dia 7d’agost, prop de5.000 personesvan gaudir de lamúsica de JoaquínSabina al Camp deFutbol de Salou. Elconcert, que vaser el preàmbul deles Nits Dauradesde Salou, va

mostrar un Sabina en plena forma amb temesd’ahir i del seu nou treball ‘Vinagre y rosas’ pelqual ha rebut un triple disc de platí.

El dimarts dia 10 d’agost, ‘All you need is love”,‘Yesterday’, ‘Yellow submarine’ o ‘Let it be’van sonar amb la platja de Llevant de fons.Centenars de persones van gaudir de la música

dels Beatles que va sonar en directe a la Plaçade les Comunitats Autònomes de la mà delscomponents d’Abbey Road.Segons la revista anglesa Sojo especialistaThe Beatles, Abbey Road és: “el millor grup detot l’Estat Espanyol, i el cinquè a tot el món’’,interpretant en directe les millors cançons delgrup.

La passarel·la de moda que va tenir lloc eldimecres 10 d’agost a la Plaça de les Comunitatsva comptar amb una afluència de públic que vasuperar totes les expectatives. Més de dueshores de desfilada van fer gaudir de la modamés actual disponible a la ciutat. La passarel·lava presentar, de la mà de models de totes lesedats, roba femenina, masculina, infantil,pelleteria, roba interior i talles grans. Aquesta

és unainiciativa ques ’ h ar e c u p e r a tamb mésforça ambl’objectiu depromocionarel comerç dela ciutat d’unam a n e r aoriginal i ambuna posadaen escenarealitzada per MSM Fashiongrou Reus-Magda.

Prèviament a aquest acte, es va fer entregadel premi a la guanyadora del XIX Concurs deCartells de les Nits Daurades 2010 pel seucartell guanyador ‘Esclat de Colors’. L’autora,Maria del Carme Aragonès Curulla, s’emportaels 1.000 euros que hi havia consignats per ala millor de les obres selecciones en unavotació popular.

Un espectacular castell de focs va posar punti final a les Nits Daurades de Salou 2010 el dia15 d’agost, amb la novetat de la música que vaacompanyar l’espectacle colorista de foc ipólvora dissenyat per la prestigiosa companyiapirotècnica Ricassa.L’espectacle musical va sorprendre als milersd’assistents amb el variat repertori musical il’originalitat de les seves figures.

Prèviament al Piromusical, va tenir lloc un delsactes més tradicionals i emotius de les festes, la celebració de la missa de Festa Major al’església de Santa Maria del Mar, des d’on vacomençar la processó de la verge pels carrersde Salou.

El pressupost destinat d’enguany de lesNits Daurades era de 135.000 euros, un20% menys que l’any passat. El tècnic decultura, Salvador Mimbrera, va explicar que“s’ha fet un esforç d’originalitat i imaginacióper tal d’oferir un programa igual decomplert i de la mateixa qualitat amb unpressupost més reduït donat els momentseconòmics que estem vivint”.

Festes de passarel·la dauradaFestes de passarel·la dauradaFestes de passarel·la dauradaFestes de passarel·la dauradaFestes de passarel·la daurada

PER ACN / EL PONT Fotos: Cedides

Un any més les Nits Daurades de Salou han omplert de llum imúsica els carrers de la vila. Amb un pressupostconsiderablement més ajustat, s’ha hagut de recòrrer a l’ingeniper no mermar el programa i continuar oferint glamour als quivisiten Salou a l’estiu com als mateixos convilatans.

DESTACAT

LA FOTO ANTIGA

Representació de l’obra Representació de l’obra Representació de l’obra Representació de l’obra Representació de l’obra El somni d’un àngelEl somni d’un àngelEl somni d’un àngelEl somni d’un àngelEl somni d’un àngel al al al al alTeatre del Centre Catòlic, 1944Teatre del Centre Catòlic, 1944Teatre del Centre Catòlic, 1944Teatre del Centre Catòlic, 1944Teatre del Centre Catòlic, 1944

Començant per la fila del darrere,d’esquerra a dreta:

1. Ester Martí Pons2. Francisca Carreté Llurba3. Roser Ribera Garcia4. M. Dolors Tous Martí5. M. Rosa Trenchs Vallverdú6. M. Carme Pujals Ràfols7. Juanita Sánchez Bermejo8. Pepita Pastor9. M. Carme Giraltó Rosanes10. (Fila del davant) Antonieta Fontgibell

Espinach11. Josefina Ferrando Gené12. Teresa Clavé Poblet13. Bernadeta Roigés Garcia14. Montserrat Boquera Rosselló15. M. Carme Cabré Losada16. Maria Vidiella Martí17. Glicèria Cochs Solé

Fotografia i informació cedides per M.Carme Pujals Ràfols

Des d’El Pont de Fusta us animem a participar en aquesta secció. Siteniu alguna fotografia antiga relacionada amb festes locals, grupsescolars, entitats esportives o culturals, oficis, activitats agrícoles,etc. i voleu que la publiquem, ens la podeu fer arribar per correuelectrònic (1-2MB) acompanyada d’un document word amb tota lainformació de la fotografia (data, lloc, nom de les persones que hisurten...). També ens la podeu fer arribar en paper a algun componentdel consell de redacció de la revista, junt amb tota la informació dela foto, i us la retornarem un cop estigui escanejada.

ENTREVISTEM A...“Les vistes eren espectaculars, no cal dir-ho,“Les vistes eren espectaculars, no cal dir-ho,“Les vistes eren espectaculars, no cal dir-ho,“Les vistes eren espectaculars, no cal dir-ho,“Les vistes eren espectaculars, no cal dir-ho,indescriptibles amb paraules o fotografies”indescriptibles amb paraules o fotografies”indescriptibles amb paraules o fotografies”indescriptibles amb paraules o fotografies”indescriptibles amb paraules o fotografies”

PER ROBERT RODRÍGUEZ Fotos: BLAI BAILÉN

Pont de Fusta: Des de quan surts a lamuntanya i com la vas descobrir?Blai Bailén: Surto a la muntanya des del’any 1996 aproximadament, fa uns tretzeo catorze anys. Potser la vaig descobriruna mica tard, quan normalment enaquesta edat penses en festa, a travésd’un oncle caçador que em va recomanaruna excursió i que vaig trobarmeravellosa.

PdF: Quines activitats practiquesnormalment a la muntanya?BB: Una mica de tot, escalada esportiva,senderisme, una mica de btt també,algun barranc, vies ferrades i alpinisme,que és el que més m’agrada.

PdF: Qui l’organitzava i quins objectiustenia l’expedició?BB: Es tractava d’un curs de tecnificaciód’alpinisme al Alps i l’organitzava l’ECEM(Escola Catalana d’Esports deMuntanya). El sentit era el d’aprendretècniques d’encordament en gelera,arestes de neu, escalada en gel, reunionsen roca, neu i gel, muntatge depolispastos (sistema de politges ambdiverses cordes per rescatar un companyque hagi caigut en una esquerda),autorescat i tot tipus de tècniques quepots haver de fer servir en l’ascensió alMontblanc. El cap de l’expedició eral’Òscar Cadiach, alpinista de casa nostrareconegut mundialment, i dos guies més.

PdF: Què s’ha de tenir en compte en unaascensió al Montblanc?BB: Per començar apuntaré dues ideestan falses com errònies - “el Montblances fàcil” , “el Montblanc es fa caminant”.Encara que no sigui una muntanyainsuperable, o extraordinàriament difícil,no és un passeig pel bosc. El Montblancés una muntanya estètica, ésveritablement alta amb quasi 5.000md’alçada i és atractiva i emblemàtica, jaque és el punt culminant d’Europa, donatque, segons els geògrafs, l’Elbrus al

En Blai Bailén Ruiz té 36 anys, casat amb dos fills, és tècnicreparador d’aire condicionat i calefacció,. Però el que realmentli agrada és la muntanya i aquest estiu ha ascendit al Montblanc

Caucas pertany a Orient pròxim. Elspunts a tenir en compte per tenir èxit enuna ascensió com aquesta serien:escollir un itinerari apropiat a les nostrescondicions, una meteorologia favorable,un bon equipament, una bona formaciótècnica, un bon entrenament físic, unabona aclimatació, estar alerta en totmoment i, sobretot, tornar! L’aclimatacióla vam fer els dos dies previs a l’ascensiói consistia en fer activitat en alçada entre3.000 i 4.000m durant el dia i baixar adescansar a la vall per la nit, i així prepararel cos per al dia de l’ascensió. Cal teniren compte que a partir de 2.000m el teucos rendeix menys perquè li falta oxigen,i el mal de cap causat pel mal d’alçadapot aparèixer a partir dels 3.500m.

PdF: Com va anar l’ascensió?BB: La via que vam escollir va ser la deGouter, o també l’anomenada “normal”.Vam començar a caminar a Nid d’Aigle(2.372m) i de seguida pujant en ziga-zagues passarem per les Rognes. Enarribar a prop de la barraca ens dirigiremcap a l’aresta de l’Aiguille du Goûter quesepara la gelera de La Griaz i la de TêteRousse. Es tractava de pujar a poc a poci anant aclimatant, així que continuàrem

en ziga-zagues alternant trams de neu ide roca fins al final de l’aresta, punt enquè ja vèiem el refugi de Tête Rousse(3.167m). Havia estat una aproximacióde 800m positius de desnivell, tranquil·laper no gastar forces. A l’una de lamatinada sonà el despertador programatprèviament al telèfon mòbil. Esmorzemel que podem, perquè en aquesta hora elcos el que vol es dormir i no menjar. Enspreparem per sortir de seguida i, unavegada fora, piolet a la mà, gramponsben calçats i casc ben cordat, comencemla nostra marxa, cap a les 2.15h de la nit.Al poc de començar arribàrem al tantemut Grand Coulouir, també anomenat“la bolera”, lloc on acostumen a caurepedres de qualsevol tamany i on tu ets elbolo. Així que vam passar en silenci i elmés ràpid possible. A les 3.25h, desprésde 550m de desnivell en grimpadacontínua, vam arribar al refugi de Goûter(3.817m). A partir d’aquí vam anar seguintla traça que havia quedat a la neu delsalpinistes que havien sortir a la mateixahora que nosaltres però des de Goûter.La nit és perfecta, tenim el més gran i

L’expedició, amb l’Òscar Cadiach alcapdavant, progressa en l’ascensió alMontblanc

bonic llum frontal del món, una lluna plena espectacular i3.000m més avall tota la vall de Chamonix il·luminada perllums artificials. Vam continuar cap al Dome du Goûter i a les5.13h ja estàvem a l’alçada del refugi d’emergència deVallot (4.262m). A partir d’aquí travessàrem un petit platóamb suau pendent per atacar definitivament l’aresta de lesBosses, una estètica i allargada línia amb forma de gepa dedromedari que ens havia de conduir fins al tan anhelat cimdel Montblanc. Els últims 60m són espectaculars, aquí éson el Montblanc llueix en tota la seva magnitud. Vèiem desdel final de l’aresta com l’aire aixecava la neu pols del cim,i per fi aconseguírem el nostre somni a les 7.40h del matídel dia 30 de juny. Havíem fet el cim del Montblanc (4.808m)!Només una altra parella d’alpinistes i nosaltres érem alsostre d’Europa. Les vistes eren espectaculars, no cal dir-ho, indescriptibles amb paraules o fotografies, les emocionsa flor de pell, abraçades i felicitacions per a tothom.

PdF: El descens va anar bé? Perquè cal tenir present quel’ascensió no finalitza al cim.BB: Vam tenir sort i la meteorologia ens va acompanyardurant tota l’ascensió. Sabíem que a partir del migdiapodien entrar tempestes, així que ens vam afanyar a baixar.Amb molta atenció vam desfer l’esmolada aresta, iseguidament tiràrem avall, primer fins al refugi de Vallot idesprés fins al de Goûter. La grimpada que vam fer de nitara tocava baixar-la, i es va fer eterna degut a la granafluència de cordades que pujaven i es disposaven apassar la nit a Goûter per atacar el Montblanc al dia següent.Vam tornar a travessar “la bolera”, amb més atenció sicabia, ja que la neu era més tova a aquella hora i tot era mésinestable. A una companya que venia una mica més enrereli va passar pel costat una pedra del tamany d’un puny.Després de parar un moment al refugi de Tête Rouse perrecollir el sac de dormir, només ens quedava baixar fins aNid d’Aigle, cosa que vam fer a les 15.15h. Total 13 horesper pujar i baixar més l’aproximació del dia anterior. No éscap rècord, però va anar millor del previst.

PdF: Havies fet alguna cosa semblant anteriorment?BB: A banda de múltiples ascensions al Pirineu, havia fet untrekking de nous dies pel Nepal al voltant de l’Annapurna, itot i que no vaig fer cap cim vaig caminar a més alçada(5.600m) que no pas al cim del Montblanc. També havia fetel camí inca al Perú, quatre dies caminant fins arribar alMachu Pichu, on també vam passar per un coll per sobredels 4.300 m. Als Alps suïssos havia fet untrekking d’una setmana a l’Overlandbernès, podríem dir que d’alçada, ja quevam travessar geleres, tarteres i crestesentre 2.000 i 3.500m. Però realment aquestha estat el cim més elevat que he assolit,i realment són coses diferents.

PdF: Tens algun altre projecte en ment?BB: L’any que ve tinc en ment fer el Cervino,cim emblemàtic i de més dificultat que elMontblanc, o pujar l’Elbrus, i així pujar decota a veure fins on arribem.

PdF: Molta sort en tots aquests projectes.BB: Gràcies, ja us ho explicaré.

L’expedició posant davant l'Aguille du Midi

ElectrodomèsticsRegalsLlista de nocesFotografia

Rambla Catalnya, 2Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85Apartat 51 - VILA-SECA

COL·LABORACIONS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La mort i el nombreLa mort i el nombreLa mort i el nombreLa mort i el nombreLa mort i el nombreSer i ser molts. I passar de ser molts a no ser-hi. Els pitjors dies per les famílies de la Clara Zapater ila Marta Acosta, les dues joves tarragonines amb la vida estroncada a la tràgica Love Parade d’aquestany a Alemanya, són tots els que queden per assumir que mai més podran sentir les seves rialles. Unfatal accident se les ha endut per sempre més.Aquests dies que a Catalunya encara recordem que érem molts als carrers de Barcelona, dient que Somuna nació, als carrers de Duisburg la multitud ha acabat amb mort.A Barcelona, els organitzadors de la manifestació eren qui donava la xifra més alta, la del milió i mig, iqui volia fotre-se’n deia que cinquanta mil. A Duisburg, els organitzadors del festival musical, rebaixavenla xifra, i els qui volen que s’assumeixin responsabilitats parlen d’un milió quatre-centes mil persones.Sacsejat per la notícia, com cada vegada que la tragèdia pica a la porta del costat. La més quotidiana,i la més excepcional. La més allunyada, i la més propera.No conec la família Acosta, afincada a Vilafortuny, sí que conec els pares de la Clara Zapater Caminal.Com molta gent de Vila-seca, és clar, tot i que tinguessin el domicili a Tarragona.La fesomia, la mirada i la rialla de la Clara als diaris, et remet al to vital que sempre ha tingut la Nuri, i elpunt entre sorneguer i assenyat del Paco. I sembla que la Clara havia heretat tot això i molt més.On és la violència, on és la por que genera una allau humana, que ha esclafat en aquest cas tristíssim,la vida de més de vint joves d’arreu? Com es pot passar de la massa festiva, a la intimitat luctuosa enpocs minuts?I encara pensant en una altra mort que ha trasbalsat la vida local: com es pot passar de la vida dedicadaa l’esforç i a l’ajut al més dèbil, a no ser-hi més per un accident domèstic? Quin grau de dolor poden suportaraquells que necessàriament han de seguir lluitant pel dia a dia?La mort ens ve a buscar? I no importa quan? Tant se val si un ho té tot per viure, com si ha viscut moltescoses?De poc serveixen les paraules, més que per expressar el lament i el condol. De poc serveixen els gestos,només per fer arribar tendresa i escalf. De poc serveix ser un milió o ser tres. De poc serveix voler quehi siguin, quan ja no s’hi és.

“““““De poc serveixDe poc serveixDe poc serveixDe poc serveixDe poc serveixvoler que hi siguin,voler que hi siguin,voler que hi siguin,voler que hi siguin,voler que hi siguin,quan ja no s’hi és.”quan ja no s’hi és.”quan ja no s’hi és.”quan ja no s’hi és.”quan ja no s’hi és.”

Granados I el Cast. Granados I el Cast. Granados I el Cast. Granados I el Cast. Granados I el Cast. L’Ajuntament ha aprovatuna ordenança municipal que castigarà amb multesde fins a 500 euros conductes consideradesincíviques com ara anar sense samarreta o ambbikini de la via cap amunt. Voleu dir que l’equip degovern no ha perdut l’oremus? Per cert, a partird’ara a Salou els plàtans (o les bananes) s’haurande menjar amb pell. Decència impera.

Salou, paradís dels erudits. Salou, paradís dels erudits. Salou, paradís dels erudits. Salou, paradís dels erudits. Salou, paradís dels erudits. A Salous’obren una mitjana de dos negocis a la setmana,la majoria bars i cafeteries. És la nostra grancontribució a la cultura.

Seran dropos…Seran dropos…Seran dropos…Seran dropos…Seran dropos… La web de l’Ajuntament deSalou rep 117.591 visites en sis mesos. És clar,amb la quantitat de vegades que hi entro per veuresi han penjat d’una punyetera vegada les actes delsplens!

Campanya profilàctica. Campanya profilàctica. Campanya profilàctica. Campanya profilàctica. Campanya profilàctica. El Ministeri de MediAmbient vol conscienciar la població perquè nollenci bosses de plàstic a les platges. Doncs emsembla que a les de Salou es faran un fart de recollircondons!

Gran trobada de zombis. Gran trobada de zombis. Gran trobada de zombis. Gran trobada de zombis. Gran trobada de zombis. Notícia bomba del’Ajuntament: “The Beatles, Michael Jackson i ElvisPresley, a les Nits Daurades de Salou 2010”.Suposo que prèviament es projectarà la pel·lículaLa nit dels morts vivents.

En trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més ahttp://http://http://http://http://

jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/

Rumb a Hollywood. Rumb a Hollywood. Rumb a Hollywood. Rumb a Hollywood. Rumb a Hollywood. Una productoraholandesa roda una pel·lícula familiar a Salou. Al pasque anem, aviat sortirem a Vacaciones en el mar!

Els coets dels trons. Els coets dels trons. Els coets dels trons. Els coets dels trons. Els coets dels trons. Quan no és l’enutjósguirigall de la gent és el desesperant xisclar de lescriatures. O l’insuportable lladruc dels gossos. Ol’agressiva estridència dels clàxons dels cotxes. Ol’escandalós espetec dels tubs d’escapament deles motos. O el maleït terrabastall del tren. Només enfaltava l’exasperant esclat dels coets d’ahir a la nit.És que no es pot viure tranquil en aquest cony depoble?

Cap a Salou! (beeè...).Cap a Salou! (beeè...).Cap a Salou! (beeè...).Cap a Salou! (beeè...).Cap a Salou! (beeè...). L’ocupació turísticade la Costa Daurada ha estat del 92% durant laprimera quinzena d’agost. No sé, a mi aquestsparàmetres em sembla que no s’ajusten a la realitat.No creieu que fóra més exacte parlar deconcentració de bestiar per metre quadrat, sobretotels caps de setmana?

Fustigant els negres.Fustigant els negres.Fustigant els negres.Fustigant els negres.Fustigant els negres. La Creu Roja ha renovatel conveni de col·laboració amb l’Ajuntament deSalou en matèria d’estrangeria. Tot apunta que laprimera acció portada a terme ha estat proporcionargases i esparadraps als immigrants davant de lesconstants batusses policials de què són objecte.

Pixelàndia. Pixelàndia. Pixelàndia. Pixelàndia. Pixelàndia. “Salou inaugura el seu nou Centred’Alta Resolució”. Què bé, així l’alcalde encarasortirà més afavorit a les fotografies. Amb el que liagrada!

COL·LABORACIONSCRÒNIQUES DISPERSESEl somni d’una nit d’estiuEl somni d’una nit d’estiuEl somni d’una nit d’estiuEl somni d’una nit d’estiuEl somni d’una nit d’estiuPER JORDINA SETÓ

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

-Vaig anar a la revetlla, tenia elsaltaveus de l’orquestra a prop, i ambel fort que allò sonava, em feiatremolar l’estómac, em ballaven lescames i vaig acabar amb el cap comun timbal. Renoi! es pot dir que emvan tocar ben tocat allò que nosona!...-Home, pel que dius, devien serbons músics, perquè si et van tocarbé allò que no sona, els hi hauriesd’estar agraïts. I si et van fer ballarles cames, què més vols? N’hi haque no aixequen el cul de la cadirai, si a més a més, el cap que sempreel tens de qualsevol manera, te’l vandeixar llis i pla com un timbal... hi hagent que paga perquè els hi facin

coses així...-Ja només em faltava que tu em vinguessis tocant el carall...-Era el que faltava, el carall, que és el que fa companyia als dos que no sonen.Així tindràs sessió completa...-Te’n recordes d’aquelles orquestres que els músics tots tocaven darrera delsfaristols, el vocalista cantant al davant, dirigits pel director...-Encara recordo quan el fill del “Mingo ferrer” Maimona, va debutar com acantant d’una orquestra de fora, que va anar a tocar a l’Ateneu. El “Mingo”emocionadíssim va anar a veure’l, però ell era del “Casino”, i com que qui anavaa un lloc no anava a l’altre, va dubtar, però hi va entrar, quedant-se al darrereprop de la porta. El goig se li veia a la cara, tant que un de l’Ateneu que entravaal seu darrere, al veure’l li va dir: “Mingo”, què fas aquí? A tu no et toca aquestlloc, tu vine amb mi al davant, que avui en aquest poble estem tots d’estrena!...

-Ara que parleu de romanços, per allà al 1950, el Lorenzo González era uncantant veneçolà, que tenia molta anomenada, cantava les cançons:“Cabaretera”, “Historia de un amor”, “Canela”, etc., etc., d’inoblidable record dela gent jove d’aquell moment, com ara el Josep M. Boquera i el Josep M. Sentís,grans afeccionats a la música. Ves si ho eren i ho segueixen sent, que el primerencara avui canta a la coral Nova Unió i el segon, amb divuit anys, ja feia decantant solista a l’orquestra de “ Vadó de la Fonda”. Quan van saber que elLorenzo González aniria a actuar a la Bolera de Salou, es van fer el propòsitde sentir-lo cantar, encara que el principal escull era que no tenien ni un duro.Però com que la il·lusió hi era, ells dos i bicicletes avall, i al menys a mirar queera gratis. La Bolera era el lloc de més categoria dels voltants, on la gent rica,principalment de Reus, anava a lluir cotxe, com el Cochs de l’oli que anava ambun “Chevrolet” descapotable, d’altres amb “Stucker Parker”, etc. Tot cotxeamericà ben llarg, i aprofitaven l’ocasió per anar vestits de vint-i-un botons ipoder fer pam i pipa als que es quedaven al carrer.Els dos Joseps Maries van anar a la xurreria de “l’Isidro” que era al moll, i li vandeixar les bicicletes que els hi guardava quan anaven a Salou. Després vananar cap a la part del darrera de cal Bertomeu, que estava al costat de la Bolera,i allí en un solar hi havien uns arbres que pujaven per damunt de la paret. Vanenfilar-s’hi i com que era de nit no els va veure ningú. Ben situats, van tenir unamiranda privilegiada per veure i escoltar al Lorenzo González. Estava ple degent, tant que dues parelles ballaven sota mateix de l’arbre on ells estaven,i amb això que a una de les dues balladores que duia un vestit llarg, amb un escotd’aquells que la roba se li acabava per sota les aixelles, ballant i fent saltets,va i li surt un pit fora de lloc. No era massa gran, encara que bonic, bellugadíscom un flam d’aquells que et fan venir ganes de xuclar-lo abans no caigui a terra.Les dues parelles van parar de ballar, una mica sorpreses pel comportamentd’aquell pit revoltós, la xica va fer cullera amb la mà, va tornar a acopar el pital seu lloc i van seguir ballant com si res...Quina vetllada més inoblidable, i anant amunt, quan tornaven pedalant a lesfosques, un Josep Maria li va dir a l’altre : «Quines formes, brillantor, què bonic...,segur que era de Reus!» I l’altre Josep Maria li va contestar: «El descapotable?»I li replicà el primer: «No! el pit vull dir, home...»

…si els amants troben sempre destorbs serà perquè és lleidel destí. Soportem pacients la nostra pena, doncs és la creuque per vellesa s’ha emportat, i tan pròpia de l’amor com elssomnis, sospirs, ànsies, desigs i plors que semprel’acompanyen.Hermia, si m’estimes, escapa’t aquesta nit de casa de tonpare i al bosc, a una llegua de la vila, on una vegada et veguéamb Helena celebrant les festes de maig, allí t’esperaré.Gentil Lisandre, per l’arc més fort de Cupido; per la sevamillor fletxa de punta d’or; pels coloms de Venus, candorosos;pel que unes ànimes i a l’amor exhorta; pel foc en que ardéDido de Cartago, quant va veure salpar al fals troià; perquantes promeses l’home vulnera (més de les que maidones feren), et juro que en aquest indret que m’has dit demàsens falta em veuré amb tu.

(Mentrestant a dins el bosc, els actors en plena acció…)

I el lleó no espantarà les dames?Prou em temo, us ho asseguro.Senyors, penseu-vos-ho bé. Posar un lleó entre les dames.Déu ens en lliuri! És cosa d’espant, doncs no hi ha ocell méstemible que el lleó. Haurem d’anar en comte.Doncs au, res; un altre pròleg dient que no és un lleó.Sí, i donant el nom de l’actor i que se li vegi mitja cara pel colldel lleó, i que parli ell mateix dient això o quelcom semblant:“Dames… o Belles dames, desitjaria… o Jo us prego… o Jous suplico que no tingueu por, que no tremoleu ni temeu perles vostres vides. Si creieu que vinc aquí com a lleó nomereixo viure. No, no sóc tal cosa: sóc com un homequalsevol.” I llavors que els digui clarament el seu nom, queés l’Ensambli l’ebenista.Molt bé, així es farà. Quedant així dues dificultats: una ésposar llum de la lluna.Hi haurà lluna la nit de la funció?...que entri algú amb un manyac d’espines i una làmpadadient que ve a empersonar o representar la llum de la lluna.Una altra cosa que necessitem és una mur a la sala, doncssegons la història Piram i Tisbe es parlaren a través del’esquerda d’un mur.Doncs algú haurà de fer de mur. Que vinguí algú amb guix,argamassa i arrebossat per indicar que és un mur. Que posiels dits així i per aquest forat podran xiuxiuar Piram i Tisbe.

El Somni d’una nit d’estiu és una obra magistral de WilliamShakespeare. Font d’inspiració per compositors com FelixMendelssohn, una obertura d’on se n’ha fet popular laconeguda marxa nupcial. O també per Bejamin Britten, lapetita opereta El Somni d’una nit d’estiu. És una obra màgicaon es barregen realitat i ficció, dramatisme i humor, amor igelosia, amb uns diàlegs que enganxen des del primermoment. Gaudim tots del bon temps i de la màgia de les nitsd’estiu que encara ens queden.

http://www.doctormacro.com

CORREU OBERTFoc als PortsFoc als PortsFoc als PortsFoc als PortsFoc als PortsJOSEP FORASTÉ SALTÓ

n’hi havia uns que tiraven neu i els altres no donant abast atreure-la.I sobre el volcà d’Islàndia, em fa estrany que cap partit polítichagi dit res, perquè em fa la sensació que en Saura hi deviatenir quelcom a veure.Si volem ser un país que es fa respectar, necessitem unsgovernants que tinguin voluntat de servei i ganes de treballarsense mirar quan seran les properes eleccions.La veritat és que tots van pel mateix, és igual qui és al governi qui és a l’oposició: actuar de manera que quan hi hagieleccions puguin tornar a manar, i així anar perpetuant-se enl’espècie.Quan hi hagi eleccions ens hem de quedar a casa ideslegitimar-los.Ja prou d’engreixar el porc, que es barallin ells amb ells.Estem en plena crisi, i jo pregunto: algú coneix algun polític queho estigui passant realment malament per culpa de la crisi?

Volcà islandés en erupció. Foto a internet

Encara recordo la notorietat que va tenir a la premsa el seguimentde la comissió en relació al foc dels Ports de Tortosa-Beseit, elmes de gener passat. Llavors ja se sabia que va ser provocat perun parell de brètols.Però el que vertaderament és vergonyós, per no dir que fa fàstic,és el comportament de la classe política. Els que governen,defensant el que van dir i fer; i l’oposició opinant que tot estavamal fet, que es va mentir, que les ordres varen ser equivocades,fins i tot hi ha qui es va atrevir a dir que es va portar malament deforma expressa.Sincerament crec que cap polític, sigui del color que sigui, enaquella situació, no volgués la millor solució per a tot el que vapassar.L’oposició demanava que compareguessin al parlament elsresponsables que en aquell moment estaven al capdavant decada conselleria, i van començar a jugar a veure qui la pot dir mesgrossa, amb l’única finalitat de desprestigiar l’adversari.Si tu, membre de l’oposició, tenies o sabies la solució per quèno parlaves en el moment dels fets?Tot el que ara els polítics puguin dir o fer ja no tornarà la vida alsbombers que la van perdre. Valdria més que els responsablestrobessin l’espai per reflexionar i avaluar els fets, sense soroll,per saber reaccionar en un futur davant una situació semblant.Tota la resta, és allò que es diu difama que alguna cosa queda.En el cas del Carmel, és pot dir que va passar el mateix, els unsfeien d’acusats i els altres d’acusadors.I què va passar durant les nevades? Si un hagués llegit lesnotícies sense saber res més, podia arribar a la conclusió que

CSIDesenvolupament de softwareSolucions empresarialsTècnica de sistemesAssistència tècnicaE-bussinesFormació

C/ Joan Miró 5, entresòlTel. 977 241 030

TARRAGONAwww.csoft.es

Centre de Soft Integral

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS· TODAS MARCAS· TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO

Av. Ramón d’Olzina, s/nTels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14

Fax 977 39 34 18VILA-SECA

C/ Verge de la Pineda, 37Tel. 977 390 803

OPTICAVILA-SECA

FincasFincasFincasFincasFincasIndasolIndasolIndasolIndasolIndasol

VENDA DE PISOS, LOCALSCOMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45Tel. 977 382 214Fax. 977 382 011 43840 SALOU

LLIBRERIAPAPERERIA

COPISTERIA

Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171VILA-SECA

VA DE POESIA

Accions en poesia... en veu femeninaAccions en poesia... en veu femeninaAccions en poesia... en veu femeninaAccions en poesia... en veu femeninaAccions en poesia... en veu femenina

PER TONI BONET I ROBERT RODRÍGUEZ

És curiós observar que el programa d’engunay del’Accions en Poesia, organitzat per la Biblioteca Municpalde Vila-seca amb el suport del seu Ajuntament, ha tinguten la dona la seva marca, buscada o no. Dones amb unaforça escènica evident que han delectat un públic àvid,que sempre troba en l’Accions la barreja de la poesia imúsica de sempre amb noves propostes.

La música i els versos van tornar al jardí de laBiblioteca el 30 de juny passat.Any rere any trobem en aquest espai un puntde comunió entre la música i la poesia, ambpinzellades d’altres disciplines artístiques icombinant repertori d’esquema clàssic ambnoves propostes que intenten quallar. Totplegat acompanyat dels ja amics camions de labrossa, mosquits i canalla maleducada que acasa seva no els ensenyen el que volen dir lesparaules cultura i respecte.Ara bé, tot això enumerat val a dir que gairebéés residual gràcies a l’esforç dels organitzadorsper intentar que aquestes quatre nitsesdevinguin un oasi de cultura i assossecmelòman.El cicle s’inicià amb “Rafael Alberti: poesia imúsica”, amb Carme Duran, soprano; MarcTorres, piano i Ramon Pascual, actor. Dir qued’entrada l’espectacle va xocar una mica doncscombinava diferents elements com lainterpretació, les ombres xineses... Una apostavalenta i decidida per part de bons coneguts dela nostra vila.El segon acte del cicle, amb Mercè Sampietroi Eduard Iniesta, que van protagonitzar unavetllada meravellosa als jardins de la Bibliotecade Vila-seca, dins del programa Accions enpoesia. No descobrirem el geni musical d’Iniestani el saber fer dalt d’un escenari de la Sampietroa aquestes alçades. Abans de començar javan advertir al públic assistent que es tractavad’un programa amb un elevat graud’improvisació, tenint en compte que no estrobaven per assajar-lo conjuntament i haviensortit de bolos de tant en tant. Això va fer queresultés fresc, entretingut i que passés volant.A més, vam poder ser testimonis d’una MercèSampietro que fins i tot es va arrencar cantanten algun dels poemes, acompanyant lacaracterística veu de l’Eduard Iniesta i el seuvirtuosisme amb les sis cordes.La vetllada d’agost malauradament va passardesapercebuda per força gent degut a laplorera dels núvols en un intent d’aigualir lafesta. Els dos qui subscrivim aquesta crònicano hi vam assistir, si bé tenim constància queuna dotzena bona de valents van aconseguirque el recital es dugués a terme a l’interior dela biblioteca. L’espectacle es definia com unaproposta poètico-musical que aprofundia en lamúsica tradicional i en la poesia d’autors

De dalt a baix, id’esquerra a dreta:Marc Torres, RamonPascual, CarmeDuran, Zep Santos,Míriam Marcet,Eduard Iniesta iMercè Sampietro.

valencians. “Deixeu parlar la terra!” va anar acàrrec del grup A Manta, format per LaiaCarreras, Maria Carreras i Irene Ferrero.El darrer ‘Accions’ fou titulat “Avui nomésescric deliri. Poesia de les avantguardes” icomptà amb la veu de Míriam Marcet il’acompanyament de piano de Zep Santos. Vapujar a l’escenari en Zep Santos per obrirl’espectacle amb el seu piano i, tot seguit, laMíriam Marcet amb la seva veu i el seu gest s’hiva afegir. A partir d’aquí, no hi va haver pausaper a l’espectador i durant poc més de mitjahora els pocs assistents van gaudir delspoemes de Josep Palau Fabre, Pere Quart oJosep Vicenç Foix, entre d’altres, en una deles associacions més encertades del cicle, onvan interactuar més que mai versos i notes. Unmurmuri de desaprovació es va deixar sentirentre el públic quan va ser conscient que tots’havia acabat, no en tenia prou.

RAMBLA CATALUNYA, 14VILA-SECA Tel. 977 392 418

ENTREVISTEM A...

“...som una mica aprenents de viure i sobretot“...som una mica aprenents de viure i sobretot“...som una mica aprenents de viure i sobretot“...som una mica aprenents de viure i sobretot“...som una mica aprenents de viure i sobretotaprenents de bona persona...”aprenents de bona persona...”aprenents de bona persona...”aprenents de bona persona...”aprenents de bona persona...”

PER TONI BONET Fotos: Bonet

Josep Gironès Descarrega. Va ser durant dues legislaturesregidor a l’Ajuntament de Vila-seca, ocupant diferents carteres.A banda de la seva feina, és un prolífic escriptor.Parlem breument del seu pas per Vila-seca i de la seva facetad’escriptor.

Josep Gironès Descarrega va néixer ala Fatarella (la Terra Alta) el 14 d’abrilde 1954. Des l’any 1982, és funcionaride la Diputació de Tarragona, onactualment treballa al Serveid’Enginyeria Municipal.

Pont de Fusta: Com vas fer cap a Vila-seca?Josep Gironès: Doncs mira, buscàvemun lloc tranquil, que ha estat la nostraconstant, vam trobar un àtic baratet d’uns52 m2 i d’allí vam passar a un altre, finsque al cap de 25 anys vam trobar que Vila-seca es feia desmesuradament gran ivam buscar un altre lloc. El Catllar, finsavui.PdF: Com va anar la implicació amb lavida social del poble i esdevenir regidor?JG: Quan vam arribar al barri del Colomíallò era un autèntic desastre, els blocssols allí plantats... i va ser que d’algunaforma vam trobar la complicitat del’aleshores alcalde, Joan M. Pujals, queens va ajudar a fer una mica de barri, Iaixò, el fer barri, va comportar relligar elteixit social, fet que més endavant vaaprofitar electoralment en Joan M. Pujalsamb un cert èxit, doncs va aconseguirpassar de tenir uns quants regidors a lamajoria absoluta. I a partir d’aquí vaigentrar de regidor. Les coses es van anardesencadenant (...). Complerts elsprimers quatre anys de regidor ja me’nvolia desfer però no va poder ser, i als vuitva ser definitiu.PdF: Tu que aleshores vas viureintensament la vida social del poble,participant del naixement de lesassociacions de veïns... Com veus arael paper tant de les Societats del poblecom de les associacions de veïns?JG: Les societats van tenir un paperpredominant a començament de segle ieren un reflex de diferents particularitatsi formes de pensar. No van tenir capacitatper evolucionar quan va ser el moment,a final del segle passat. Si les societatshaguessin tingut un cert nivell degenerositat i no s’haguessin mirat tant elmelic potser ara Vila-seca tindria un

Casal format bàsicament a partir de lessocietats que seria el número 1 de laprovíncia, però això de les capelletes noho va fer possible.Altrament les associacions de veïns,algunes a nivell reivindicatiu, van fer bonafeina fins que es van apalancar diguem,o es van deixar anar i van començar aviure de les subvencions, perdent la sevaidea inicial bàsicament reivindicativa i,partir d’aquí, van perdre la seva essènciafins arribar a l’extrem de la possibilitat dedesaparèixer d’alguna d’elles.PdF: Canviant radicalment de terç, queporta a una persona com tu a la literaturai al món dels blocs?JG: Això de la literatura va ser una micaper veure que feia el Pujals (Joan M.)doncs ell escrivia, i quan vaig acabar deser regidor m’hi vaig posar, escrivint unllibre que pretenia ser simpàtic i graciós,si tu vols, però que potser conté algunapàgina que va ferir persones (...) . A partird’aquí vam editar el primer llibre, tot seguitva arribar el segon i ara hem editat eldotzè a nivell individual i l’onzè a nivellcol·lectiu (Nota: podeu trobar la sevabibliografia completa al seu bloc).S’escriu per explicar coses que pensesque poden interessar i, sobretot,aspectes de la història que han quedatenfosquits i tu amb els teusconeixements, amb la bibliografiaconsultada i les fonts orals, vols aclarir,com és el cas de Planys de Figuerablanca, La Cabana com és el cas d’ElMajor Tresor , que hem publicatdarrerament i algun altre que va de camí.El que volem és relligar amb lletres illibres una part de la història.Això i que tenim tenim temps ens impulsaa escriure.Sobre això d’internet, doncs mira,bàsicament se n’ocupa ma filla, jom’encarrego de escriure els textos,publico alguna foto i ella em tutelabastant. En certs aspectes no et diré quesom inútils totals però fins als 16 anys elque conduïa era un ruquet que ens duiaa la masia on passàvem 15 dies a l’estiui 15 dies a l’hivern dormint a la palla. Vinc

del món netament rural, soc paleta deprofessió i si bé ens n’hem anat sortintde tot el que ens hem proposat no deixemde pertànyer a l’àmbit més rural. Enresum som una mica aprenents de viurei sobretot aprenents de bona persona, sies pot dir.Continuem parlant durant una estonasobre el món d’internet, les novestecnologies i el baix nivell educatiu delsjoves d’avui en dia, però això ja sonfigues d’un altre paner.Si voleu saber més coses d’en Josep,llegiu-lo a través dels seus llibres o el seubloc, un bloc viu que cada dia es vanodrint de nous articles..http://jgironesdescarrega.blogspot.com/

ESPORTS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

10a Caminada Nocturna10a Caminada Nocturna10a Caminada Nocturna10a Caminada Nocturna10a Caminada NocturnaPoblet-PradesPoblet-PradesPoblet-PradesPoblet-PradesPoblet-PradesEnguany va tenir lloc la desena edició de la caminadanocturna que organitza la Secció de Muntanya de l’AgrupacióCultural de Vila-seca, entre el monestir de Poblet i la vila dePrades. El fet més destacable va ser el canvi de dates, jaque normalment es realitzava a finals de juliol, però aquestcop va desenvolupar-se durant la nit del 7 al 8 d’agost. Elproblema d’aquests darrers anys, motivador del canvi decalendari, era que la marxa coincidia amb la Festa del Cavaque se celebra a Prades, amb la qual cosa l’arribada alpoble quedava deslluïda pel soroll, la música i el mal estatde les persones que havien assistit a la festa i que encaratombaven pels carrers, provocant en alguna ocasió petitsaldarulls i conflictes.Així doncs, la vetllada va ser perfecta. La nit va ser d’untemps esplèndid, més aviat fresquet, i es va poder gaudird’una excursió sense que la calor apretés els caminadors.Aquests van veure recompensat el seu esforç amb un celestrellat com no podem gaudir-ne a les nostres ciutats ipobles, i la germanor entre els participants es feia palesaen el moment de compartir menjar i beure en l’aturada quees realitza tradicionalment al cim de la Mola d’Estat,concretament a la Taula dels Quatre Termes, punt deconfluència dels termes de Mont-ral, Prades, Vimbodí-Poblet i Montblanc. Des d’allà vam ser testimonis de lesdues realitats: la vall que s’obre als seus peus ambCapafonts al fons, entre muntanyes, i un cel net i estrellati la visió del Camp de Tarragona, la seva luminiscència il’omnipresent núvol de contaminació a sobre. Prèviament,els caminadors havien assolit el mirador de La Pena, elqual proporciona una panoràmica fantàstica de la Concade Barberà i, com no, també dels molins de vent més amuntde Belltall. Es deixava enrere una carbonera de les ques’utilitzaven antigament per a la fabricació del carbó i unmagnífic pou de gel, que servia per conservar collites en elstemps en què les neveres no existien. Ja arribant a Pradesva fer acte de presència la lluna, a mig minvar, emmarcada

Una regatista olímpica imparteix unUna regatista olímpica imparteix unUna regatista olímpica imparteix unUna regatista olímpica imparteix unUna regatista olímpica imparteix unclínic al Nàutic de Salouclínic al Nàutic de Salouclínic al Nàutic de Salouclínic al Nàutic de Salouclínic al Nàutic de SalouEls regatistes de l’equip de Laser del Club Nàutic deSalou van realitzar a finals d’agost un clínic deperfeccionament amb Fátima Reyes, una de lesregatistes que integra l’Equip Olímpic Espanyol. Lesjornades de treball van ser molt intenses, amb molteshores d’aigua. Els regatistes del Nàutic Salou vanaprofitar l’experiència de Fátima Reyes i els seusconeixements, per perfeccionar la seva tècnica. Elsdies de clínic contemplaven una xerrada teòrica idesprés sessions a l’aigua, amb una jornada intensade regates, exercicis tècnics i tàctics i proves develocitat. Finalment, a terra, es visualitzaven icomentaven els vídeos. Els regatistes de l’equip deLaser van aprofitar aquestes jornades de treball,especialment de cara a les pròximes setmanes, quans’han de disputar, els campionats de Catalunya iEspanya.

800 persones van participar a les activitats800 persones van participar a les activitats800 persones van participar a les activitats800 persones van participar a les activitats800 persones van participar a les activitatsd’estiu del Nàutic de Saloud’estiu del Nàutic de Saloud’estiu del Nàutic de Saloud’estiu del Nàutic de Saloud’estiu del Nàutic de Salou

per una aurèola groguenca fruit d’algun núvol que intentava tapar-la. Els que anaven més bé de forces encara van pujar el Tossat dela Baltasana. La resta, per avall. Un cop els participants van arribara la vila vermella, van poder refer-se amb un bon esmorzar ofert perl’organització. Després, ja només restava tornar a pujar a l’autobúsi aprofitar per fer una caparradeta en el trajecte de tornada a Vila-seca. Els 37 inscrits, el nombre més elevat que ha participat maien aquesta activitat, van rebre a més una samarreta commemorativa.

Moment d’una aturada de reagrupament a mitja marxa

Foto de família final. Fotos: Esteve Martí Perelló

Un total de 800 persones hanparticipat durant els mesos dejuliol i agost a les Activitatsd’Estiu que cada any organitza elClub Nàutic de Salou. Durantaquests dos mesos, el clubsalouenc ha programat tot tipusd’activitats, la gran majoriad’elles relacionades amb la mar,tant per a socis com també per alpúblic en general. La festa de cloenda va comptaramb la presència de nombrososdels participants a les Activitatsd’Estiu. En el transcurs de l’actees va fer el lliurament delspremis als guardonats en totes

les activitats que s’han realitzatdurant aquests dos mesos, desde campionats de dominó, aregates de vela lleugera ocreuers, passant pel tradicionalconcurs de pesca al “curricà” oles competicions de futbolí otennis taula entre els més petits. Les activitats d’estiu del ClubNàutic de Salou es realitzen cadaany, durant els mesos de juliol iagost i son obertes a tot el públic,siguin o no siguin socis del Club.