2

Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017PER CARLES JANSÀ GRAN

METEOROLOGIA

CONSELL DE REDACCIÓRobert Rodríguez, directorAntoni Bonet, sotsdirectorCarles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

COL·LABORADORSXavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas,Eloi Alcaide, Alejandro Teodoro

EL PONT DE FUSTA es fa únicamentresponsable de les opinions ex-pressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de:Generalitat de CatalunyaDiputació de Tarragona

Membre de l’

EDITAEL PONT DE FUSTAAp. Correus, 71, 43480 Vila-secaTelèfon / Fax 977 39 37 78mail: elpont@tinet.orghttp://www.facebook.com/elpont

IMPRIMEIXNovagràfic S.C.P.Vila-secaD.L. T-505-1982

QUI S

OM?

FOTOGRAFIAMarta Escobar, Sònia Martí, Pau Jansài Antoni Bonet

IL·LUSTRACIÓJosep Pedrola i Marta Escobar

DISSENY I MAQUETACIÓAntoni Bonet i Jordi Martí

Dades del període 1/2 al 29/2

LA CAPTURA DEL MESPER PEP ENRIC MARTÍ

Títol: FLAMENCS A VILA-SECA

“Presència de tres flamencs (2 mascles i 1 femella) al Parc de la Torre d’en Dolsade Vila-seca. Aquestes aus, no gaire habituals en aquest període de l’any, ja fa unsdies que es poden veure per les llacunes d’aquest parc de 36 hectàrees que estroba entre Vila-seca i la Pineda. No és el primer cop que es poden veure aquestesaus al parc, però en aquest moment de l’any potser si que és el primer cop.”

12 dies de fred siberià i la secada continuaDel 2 al 14 de febrer les temperatures van baixar considerablement perl’entrada de corrents d’aire fred provinents del continent europeu i deSibèria. A Vila-seca urbana no vam arribar als 0 ºC, però hi va faltar moltpoc. (0,3 ºC el dia 3).Per altra banda, la secada continua. En tot el mes no ha plogut gens. Simirem una mica enrere veiem que des del 21 de novembre fins ara noméshan caigut 2,5 litres d’aigua. El dèficit estadístic acumulat arriba ja als 160litres. Molta secada per a l’agricultura.Malgrat això, durant el mes de març es poden plantar enciams, remolatxes,cigrons, patates, espinacs, bajoques, tomàquets, pebrots i albergínies.

Temperatura màxima: 19,8 ºC, el dia 26.Temperatura mínima: 0,3 ºC, el dia 3.Mitjana de màximes: 11,8 ºCMitjana de mínimes: 6,2 ºCTemperatura mitjana: 9 ºCPluja: 0 litres/m2

Aiguaneu: 2 diesRuades: 2Boira: 1 diaVents dominants: Tramuntana, Mestral i Llevant

3

ÍNDEX

EDITORIAL

01 Portada02 Meteorologia / Qui som03 Editorial / A propòsit de la portada / Índex04 Noticiari06 Plens i Juntes08 Article: Participacions preferents10 Article: Nova taxa turística11 Patronat de Turisme de Vila-seca12 Ajuntament14 Article gràfic: Carnaval16 Article: CRT18 Llocs singularitzats: El Celler19 La foto d’abans20 Col·laboracions22 Entrevista: Marta Padró, amiga del teatre24 Contraportada

Perquè les coses rutllin i funcionin com cal és necessari quehi hagi disciplina, se segueixin i mantinguin uns criterisdeterminats i res ni ningú es descantelli. Per sobre de tot això,hi ha d’haver algú que mani, que porti les regnes, i tothomobeeixi i treballi en favor de la causa.Fa vint anys es van establir unes bases concretes que haviende regir, i així ho han fet durant aquest temps, la gestió delsrecursos via impostos que han generat les instal·lacions delparc temàtic de Port Aventura i tota la resta d’instal·lacions,complexos i resorts que s’han anat construint, a més dels quequeden per executar. Arribats al 28 de febrer passat, dia enquè vencia la vigència d’aquest acord formalitzat en el CentreRecreatiu i Turístic, el futur d’aquest ens públic format perGeneralitat de Catalunya i Ajuntaments de Vila-seca i deSalou és incert.Salou s’ha plantat i exigeix una revisió dels paràmetres derepartiment dels impostos ja que considera que, per la majorimplantació i activitat que es desenvolupa en el seu termemunicipal, li pertoca una porció més gran del pastís. Davantd’aquesta petició, Vila-seca no s’ha manifestat en cap sentitni ha respost a les demandes salouenques. Mentrestantsembla ser que estava treballant molt a fons en aquestaqüestió amb els altres interlocutors del CRT, és a dir, laGeneralitat. I aquí ha vingut quan els ànims encara s’hanencès més, quan s’ha conegut la introducció d’una esmena ala llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitatper la qual es prorroga l’acord de fa vint anys. D’aquestamanera, s’estableix que els dos municipis continuaranrepartint-se els impostos del parc al 50% com fins ara. A partird’aquí Granados s’indigna i ell i el seu soci de govern, en MarioGarcía, estripen les cartes. Què passarà a partir d’ara, nomésel temps ens ho dirà.És curiós que en García pertany al Partit Popular, soci de CiUa la Generalitat i formació política que ha permès l’aprovaciódels pressupostos per al 2012, el qual no en sabia res d’aquestmoviment. Al seu partit tampoc n’estaven al cas, tot i havernegociat fins a darrera hora amb els convergents aquestspressupostos.Per la seva banda, Pere Granados té el carnet de CiU peròtampoc estava al cas d’aquests moviments a l’ombra. Quanels va descobrir va posar el crit al cel i va mostrar el seu rebuiga la decisió adoptada per la cúpula del seu propi partit. Vaja,o sigui que quan en Felip Puig va venir a Salou a posar lescoses al seu lloc, durant la moció de censura que li vaproporcionar la vara d’alcalde, va aplaudir. Ara les directriusde partit no li agraden. Hauria de saber que la vida éscomplicada, sobretot si has d’acontentar dues persones quen’esperen coses diferents.Encara podríem anar més lluny si pensem que, en el fons, elproblema del repartiment dels impostos rau en el repartimentdel terme. A Vila-seca s’estava d’acord amb el lloc on es vafer passar la ratlla que divideix l’espai jurisdiccional entre elsdos pobles? És més, posats a furgar en la ferida, tampoc esva rectificar aquella línia de retolador massa gruixuda, aquellafeta amb un model per a grafiters en lloc del clàssic Pilot 0.5.Si haguessin utilitzat aquest últim potser es podria havercontinuat al 50%.

A propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaPER PAU JANSÀMarta Padró, presidenta d’Els Amics del teatre deVila-seca

Disciplina i obediènciaDisciplina i obediènciaDisciplina i obediènciaDisciplina i obediènciaDisciplina i obediència

4

NOTICIARI

PER CONSELL DE REDACCIÓFotos cedides

Homenatge musical a Josep MalapeiraHomenatge musical a Josep MalapeiraHomenatge musical a Josep MalapeiraHomenatge musical a Josep MalapeiraHomenatge musical a Josep MalapeiraPER CARLES JANSÀ GRAN i MONTSE GARRIGA

Intèrprets: Cor Sant Esteve. Xavier Pastrana, director; Marc Torres, piano. Cor de Cambra Scherzo. Sílvia Gil-Pérez, directora; Alan Branch, pianista i director. Coral Nova Unió. David Molina, director; Marc Torres, piano. Orquestra Händel. Rafael Fabregat, director; Pablo Parra, guitarra.

Obres de: Rheinberger, Verdi, Kocsár, Chilcott, Howard, Marzi, Devesa, Morera, Serrat, Sala, J. S.Bach, Carulli,Wagner i tradicionals.Lloc i dia: Auditori Josep Carreras. Dia 24 de febrer. A les 22 hores.

Josep Malapeira Xatruch va ser un vila-secà arrelat al poblei també va ser un gran amant de la música, la qual el vaacompanyar durant tota la seva vida. Tocava el piano, va serdirector del Cor La Unió, va dirigir els cors de caramelles,tocava l’harmònium a l’església, dirigia el Cor Parroquial,tocava el piano a l’Orquestra Vila-seca que amenitzavaballs, també va dirigir sarsueles al Teatre del Centre Catòlic.Tot, això sí, fet per aficionats locals. Fou alcalde de Vila-secai Salou entre els anys 1973 i 1979, període en què es va elCor Sant Esteve, dins l’Escola Municipal de Música de Vila-seca, també fundada aleshores i que esdevinguéConservatori Municipal Professional de Música el 1979.

El divendres 24 de febrer es va celebrar un homenatge al’alcalde Josep Malapeira Xatruch, que traspassà el 26 dedesembre passat. L’acte s’inicià amb la descoberta de laplaca que dóna nom a la nova sala «Auditori alcalde JosepMalapeira» a càrrec de la seva vídua M. Pineda Roigés, juntamb els seu tres fills, l’alcalde Josep Poblet i el regidorJosep M. Pujals com a president del Patronat Municipal deMúsica. A continuació es passà a l’interior de l’auditoriJosep Carreras, ple de gom a gom de familiars, amics imembres de la Corporació Municipal actual i de l’època del’alcalde Malapeira. L’alcalde Josep Poblet dedicà unesparaules a enaltir la persona de Josep Malaperia i a constatarque la seva tasca com a alcalde fou vital per a l’impuls de

l’aprenentatge musical de qualitat a Vila-seca; el fill del’homenatjat, Josep M. Malapeira, dedicà unes paraulesd’agraïment a l’auditori. Acte seguit, s’oferí un concert ambdiverses interpretacions musicals a càrrec del Cor SantEsteve, el Cor de Cambra Scherzo, la Coral Nova Unió il’Orquestra Händel.

El concert es va iniciar amb l’actuació del Cor Sant Esteve,cor femení del Conservatori molt ben dirigit per XavierPastrana.Tot seguit va intervenir el Cor de Cambra Scherzo, també uncor femení, dirigit per Sílvia Gil-Pérez i per Alan Branch. Elrepertori variat l’integraven cançons populars i obresromàntiques, religioses i de jazz. Felicitem a totes les noiesperquè es nota que continuen mantenint el seu bon nivell.Escoltar-les significa anar cap a la perfecció.La tercera intervenció va anar a càrrec de la Coral Nova Unió,dirigida per David Molina, la qual va interpretar 6 peces dediversos estils. Aquesta agrupació vila-secana és unacoral mixta nombrosa, molt arrelada al poble, que enguany,precisament, compleix 40 anys. En certa manera és lasuccessora de l’antic Cor La Unió que va dirigir durant untemps Josep Malapeira. I aquesta és una raó i un motiuimportat de la coral per participar en aquest concertd’homenatge.El concert es va tancar amb música instrumental, ambl’actuació de l’Orquestra Händel dirigida per Rafael Fabregat.La trentena de músics que composen l’orquestra toca forçabé. Van interpretar obres de Bach, Carulli i Wagner. Caldestacar l’extraordinària interpretació del Preludi de Tristani Isolda en una sorpresiva versió cambrística.Un centenar d’artistes a l’escena -la majoria vila-secans-van omplir de música tota la sala de l’Auditori, absolutamentplena pel públic assistent. Així i aquest va ser l’homenatgemusical i popular dedicat a l’alcalde Josep Malapeira.

Pineda, Joana M. i Josep M. Malapeira, la seva mare M.Pineda Roigés i l’alcalde Josep Poblet després dedescobrir la placa de l’Auditori alcalde Josep Malapeira(Foto Montse Garriga)

5

Es presenta el curt Es presenta el curt Es presenta el curt Es presenta el curt Es presenta el curt Tota una vidaTota una vidaTota una vidaTota una vidaTota una vida

L’Ajuntament de Vila-seca organitza una jornada formativa per aL’Ajuntament de Vila-seca organitza una jornada formativa per aL’Ajuntament de Vila-seca organitza una jornada formativa per aL’Ajuntament de Vila-seca organitza una jornada formativa per aL’Ajuntament de Vila-seca organitza una jornada formativa per apares i marespares i marespares i marespares i marespares i mares

Gerard Antón, repeteix triomf a la Duatló-Cross de Vila-SecaGerard Antón, repeteix triomf a la Duatló-Cross de Vila-SecaGerard Antón, repeteix triomf a la Duatló-Cross de Vila-SecaGerard Antón, repeteix triomf a la Duatló-Cross de Vila-SecaGerard Antón, repeteix triomf a la Duatló-Cross de Vila-SecaPER JOAN CARBONELL

Un total de 130 duatletes es van inscriure a lasetena Duatló-Cross de Vila-seca per combatreel fred gèlid del diumenge 12 de febrer i gaudird’una jornada d’esport a Vila-seca, al Parc dela Torre d’en Dolsa. El recorregut constavad’un sector a peu de 4km, seguit d’un de BTTd’11 km i un darrer a peu de 2km.La cursa va estar liderada en tot moment pelscorredors Gerard Antón, del clubRunnersWorld (guanyador de l’edició 2011) iMario Pujol (independent), però va ser finalmenten Gerard Antón qui va agafar un avantatge de40 segons en el sector de BTT i el va sabermantenir en el darrer tram a peu, imposant-sede nou en aquesta Duatló de Vila-seca amb untemps de 48m 46s. En Mario Pujol va fer untemps de 49m 26s i la tercera posició va ser peral corredor del Trail Cer La Sénia, Joel Garcia,amb 51m 00s. En categoria femenina es va

La regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Vila-seca, dins elprograma d’actuacions del Pla Educatiu d’Entorn del curs 2011/2012 i en col·laboració amb la Xarxa d’AMPA de Vila-seca, va dura terme el 23 de febrer una jornada formativa per a tots els paresi mares del municipi. L’acte es va dur a terme a l’Escola AntoniTorroja i Miret i comptà amb la presència dels equips directius delscentres educatius de Vila-seca.L’eix central de la jornada girava al voltant de la implicació delspares en l’educació dels fills. Consistint en una ponència delcatedràtic de sociologia de la Universitat de Barcelona, JoséRamón Flecha. I amb un debat com a cloenda, on tots els participantspogueren aportar els seus comentaris i contribucions en relacióals temes que es van anar tractant.En declaracions de la M. Àngels Ponce, regidora d’Ensenyament,la jornada resultà molt enriquidora. El ponent Ramon Flecha vapresentar unes iniciatives força interessants on els pares participende valent en els aprenentatges dels seus fills i filles. Es van debatrediferents punts de vista que poden servir per millorar les bones

pràctiques que ja s'estan portant a terme a les nostres escoles.La regidora continua dient que trobades com aquestes serveixen per aproparmés les famílies a les escoles i també perquè els professionals de l'educaciócomptin amb les potencialitats d'unes famílies que tenen la il·lusió de col·laboraractivament en la dinàmica educativa.

nombrós.Els premis van ser entregats pel regidord’Activitats Industrials i Comercials de Vila-seca, Francisco Jiménez, juntament amb elpresident de la Secció de Muntanya del’Agrupació Cultural de Vila-seca, RobertRodríguez.En total es van inscriure 130 esportistes, peròun centenar van batre al fred del matí, quan esregistraven temperatures de -1Cº i unasensació tèrmica de -4Cº. La cursa es vaacabar amb una botifarrada per a tothom i elsorteig d’un pernil.La pròxima activitat de la Secció de Muntanyade Vila-seca i Naturetime serà el 25 de març almateix indret de la Torre d’en Dolsa amb unanova competició: 3 hores de resistència enBTT.

El 17 de febrer es va presentar al Conservatori de Música de Vila-seca elcurtmetratge Tota una vida.Dirigit per Josep G. Varo i Daniel González, i amb la participació de Filo González,Elisabeth Quevedo, Jordi Gil, Xavier Graset i Evelio Tieles, Tota una vida és fruit delprimer premi aconseguit amb el microfilm Visions fugitives en el FIC-CAT ( FestivalInternacional de Curtmetratges en Català ). El premi consistia en la cessió de totl’equip per enregistrar un curtmetratge en format cinema digital.L’actriu Elisabeth Quevedo va conduir l’esdeveniment amb una presentació moltsimpàtica, fent servir a Malena, el personatge del seu espectacle Historias deMalena. Després d’una brillant presentació va delectar el públic cantant el tangoNaranjo en Flor, acompanyada al piano per l’Andrés Moya.

imposar Cristina Lobaco, del Club TriatlóCambrils, amb 1h 06m 07s, seguida de SandraBorda (independent) 1h 11m; i en terceraposició Bibiana Vico, del AAEET-Borges Trailamb 1h 14m 06s.Per categories, els resultats van ser:1r Veterans Homes: Rafael Romero, del ClubTriatló Cambrils, amb 53m 40s1r Júnior Homes: Marc Abella, Independent,amb 56m54s1r Sènior Homes: Gerard Antón, ClubRunnersWorld, amb 48m46s1a Sènior Dones: Cristina Lobaco, Club TriatlóCambrils, amb 1h 06m07sEl premi al millor atleta de Vila-seca va anar aparar al Salvador Torrente, cinquè de la generalamb 51m40s.A banda, el Club Triatló Cambrils es va endurel premi especial d’un pernil per ser el club més

6

PLENS I JUNTES

PER ROBERT RODRÍGUEZJuntes de govern

PER ANNA PLAZAPle municipal

ConvenisConvenisConvenisConvenisConvenisD’ençà de 2004 que Ajuntament i Departament de Dret de laURV van subscriure un acord, el consistori cada any realitza unaaportació econòmica per subvencionar la publicació d’un treballde recerca final de Màster en Dret Ambiental o del títol deGraduat Superior en dret ambiental. Enguany s’ha acordat unaaportació de 3.000 euros a tal efecte.L’Ajuntament de Vila-seca ha acordat l’adhesió al Pla Agrupatde Formació Contínua de l’Associació Catalana de Municipis iComarques i les Diputacions de Girona, Lleida i Tarragona,amb la col·laboració dels consells comarcals i les organitzacionssindicals CCOO i UGT per a l’any 2012. Aquest pla té com aobjectiu l’obtenció de recursos per a la formació de personalfuncionari i laboral dels ens locals i la selecció d’accionsformatives per aconseguir millores en les condicions del seulloc de treball al servei del ciutadà.

Ajuts i subvencionsAjuts i subvencionsAjuts i subvencionsAjuts i subvencionsAjuts i subvencionsS’ha acordat realizar una aportació a la Fundació PrivadaAbadia de Montserrat 2025 de 3.000 euros.Els ajuts de menjador de l’escola Antoni Torroja i Miret entregener i juny d’enguany pujaran a 44.111,20 euros. Pel que fa alSant Bernat Calvó, durant el mateix termini, aquests ajuts serande 24.718,40 euros. En el cas del Mestral, l’import de lasubvenció será de 10.684,80 euros i de 20.591,20 euros per al’escola Miramar. La Canaleta rebrà 1.041,60 euros i 10.287,20euros el centre de La Plana. Pel que fa al Cal·lípolis, l’ajut és de22.859,20 euros, 8.405,60 euros en el cas de l’IES RamonBarbat i Miracle i, finalment, de 12.840,80 euros a l’Institut Vila-seca.S’han concedit les subvencions ordinàries a l’Associació deVeterans de Futbol (1.500 euros), el Club Atletisme Vila-seca(8.200 euros), el Club Bàsquet Vila-seca (17.400 euros), elClub Ciclista Vila-seca (4.500 euros), el Club Hoquei Vila-seca(22.500 euros), el Club de Futbol Vila-seca (17.400 euros) i laSocietat Protectora de la Caça (2.100 euros).S’ha validat un ajut a l’Associació de Veïns La Plana, per importde 4.263 euros i que corresponia a l’any passat però que nohavia estat reconegut per l’òrgan competent.

Biblioteca Pública MunicipalBiblioteca Pública MunicipalBiblioteca Pública MunicipalBiblioteca Pública MunicipalBiblioteca Pública MunicipalS’ha signat un conveni amb la Biblioteca de Catalunya per talde participar en el programa PADICAT de preservació delpatrimoni digital català, amb l’objectiu de recuperar, difondrei preservar-lo, especialment aquells documents representatiusde la nostra cultura. En l’àmbit de la Biblioteca, cal destacartambé que s’ha destinat una partida de 3.668,80 euros percontinuar amb el cicle Conta Contes, segons el programapresentat per la responsable de la mateixa.S’ha adquirit també un moble per guardar els objectespersonals dels usuaris de les instal·lacions, el qual ha costat2.245,30 euros. També s’ha comprat una bústia de préstecnova a Abdul Creativos, SL pel preu de 2.554,70 euros.Finalment, s’ha aprovat una despesa de 3.800 euros per a lacontractació d’un educador de la Fundació Privada EN XARXAi donar continuïtat al programa d’educar en hàbits i valors a laBiblioteca.

Serveis i compresServeis i compresServeis i compresServeis i compresServeis i compresIntervalor Consulting Group, SA será l’empresa encarregadadel servei de rectificació i comprovació de l’inventari de bénsi drets de l’ajuntament i dels seus organismes autonòmsdependents de 2012 a 2015, pel preu de 25.300 euros mésIVA.La direcció d’obra dels treballs complementaris d’adequaciódel pati d’illa situat entre els carrers Requet de Fèlix, JosepAnselm Clavé i Tenor Josep Forasté patirà una ampliacióproporcional a l’augment del pressupost ampliat per larealització d’aquestes obres. Així doncs, es concedeix al’empresa Balcells Arquitectes, SL un increment en els seushonoraris de 1.429,46 euros.S’ha signat un renting amb el Banco de Santander per al’adquisició de dos vehicles amb dotació policial.S’ha aprovat una despesa de 8.864,99 euros per renovar launiformitat d’hivern de la policia local, consistent en pantalons,gorres, jerséis i mitjons. L’empresa Sastreria Luis Lansacserá l’encarregada del subministrament d’aquestes peces deroba.S’ha prorrogat l’arrendament amb el Sr. Alfonso Pujals Riusdel local de la seva propietat ubicat al carrer Sant Josep, on estroba ubicada la Ludoteca. Aquesta pròrroga finalitzarà elpròxim 31 de juliol de 2013 i el seu preu anual será de 8.580euros.

Projectes en marxaProjectes en marxaProjectes en marxaProjectes en marxaProjectes en marxaS’ha sotmès a informació pública i s’ha aprovat el plec declàusules que regiran la contractació de les tasques recollidesen el projecte d’adequació de diferents tipus de llumeneres del’enllumenat públic en una segona fase. El projecte, redactatper Josep M. Rofes, contempla un pressupost de 934.200,29euros.Garcia-Riera, SL finalitzarà l’aparcament al carrer Galceran dePinós cantonada amb el d’Horta Novella, quedant pendent

RAMBLA CATALUNYA, 14

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS· TODAS MARCAS· TAMBIEN SERVICIO:

Av. Ramón d’Olzina, s/nTels. 977 39 23 14 - 977 39 24

14

7

PLE DE VILA-SECA

L’Ajuntament subvencionarà lesL’Ajuntament subvencionarà lesL’Ajuntament subvencionarà lesL’Ajuntament subvencionarà lesL’Ajuntament subvencionarà lesempreses que contractin personesempreses que contractin personesempreses que contractin personesempreses que contractin personesempreses que contractin personesdel municipi a l’aturdel municipi a l’aturdel municipi a l’aturdel municipi a l’aturdel municipi a l’atur

El ple de Vila-seca ha aprovat per unanimitat el Pla dedinamització laboral 2012. L’objectiu és afavorir la creaciód’ocupació, incentivant les empreses que donin feina atreballadors aturats.Aquest pla contempla un programa de formació per a personesque portin més de mig any a l’atur o que estiguin buscant laprimera feina. Els cursos es faran en conveni amb Port Aventurai s’oferten un centenar de places. La meitat estan reservadesper a joves d’entre 18 i 29 anys, un dels col·lectius amb mésproblemes per accedir al mercat laboral. S’ofereixen cursosd’ajudant de cuina, de cambrera d’habitació i de logísticad’hotel.Les empreses que contractin treballadors sortits d’aquest plade formació rebran una subvenció de 1.250 euros. Per rebrel’ajut han de donar feina a dues persones, una d’elles del grupde joves. A més, hauran d’acreditar que han cotitzat sis mesosa la seguretat social. Si el contracte és inferior a aquest temps,la subvenció es reduirà proporcionalment.D’altra banda, l’Ajuntament aportarà 500 euros a aquellesempreses que ampliïn la plantilla contractant alguna de lespersones inscrites a la borsa de treball municipal.Aquest pla de dinamització compta amb un pressupost de87.500 euros.

L’oposició hi dóna suport, però amb matisosEls grups de l’oposició, PSC i PP, van votar favorablement al plade dinamització laboral plantejat per l’equip de govern.Lamenten, però, que arriba tard.Tant el portaveu socialista com el popular, Alberto Miñambresi Jordi Camarassa, van remarcar que feia dos anys ja havienplantejat propostes similars i que l’equip de govern les haviaignorat.Miñambres també va criticar que es creïn dues línies diferentsd’ajuts, en funció de si els treballadors contractats provenendels cursos de formació o de la borsa de treball. Tem que aixòpugui afavorir Port Aventura, que és qui ofereix els cursos.També es va mostrar escèptic amb el fet que les empreses esvegin obligades a contractar dos treballadors d’aquests cursosper poder-se beneficiar dels ajuts. El tinent d’alcalde de Treball,Josep Toquero, ho va justificar explicant que d’aquesta maneraes garanteix que es doni feina als joves, ja que un dels contractatsha de pertànyer a aquest grup.D’altra banda, Miñambres va lamentar la manca de mecanismesde control per assegurar-se que les empreses no facin foratreballadors, abans de contractar-ne de nous a l’atur. Toqueroli va respondre que aquests mecanismes existeixen perquè lesempreses hauran d’acreditar les persones que tenen donadesd’alta a la seguretat social.El plenari es va tancar amb les paraules de l’alcalde JosepPoblet, que va agrair el suport de l’oposició. Poblet va explicarque s’ha pogut posar en marxa aquest pla de dinamització apartir de l’experiència adquirida amb anteriors programesd’ocupació. Va dir que mantindran aquests incentius a lacreació de llocs de treball mentre en segueixi havent necessitat.A més, va criticar la manca d’implicació de la restad’administracions en programes d’aquest tipus.

obres de paleteria, instal·lacions generals icomunicacions. L’oferta aprovada té un preu de667.199,25 euros. Per la seva banda, l’Enginyeria XavierRiveiro, SL ha estat triada per a la direcció d’obres definalització d’aquestes 111 places del soterrani del CAP-CAR. La minuta aprovada per a aquest concepte és de12.944,60 euros.L’empresa Pinturas J. Martínez Contreras ésl’adjudicatària del contracte menor d’obres de pintura deles parets dels habitatges des dels balcons fins al terre,al pati d’illa del Colomí. L’import per aquest concepteserá de 3.052,13 euros. D’altra banda, l’empresa SOREAs’encarregarà dels treballs de realització de l’escomesad’aigua definitiva. Aquests treballs costaran 1.889,27euros.

Nous preus de serveisNous preus de serveisNous preus de serveisNous preus de serveisNous preus de serveisA principis d’any s’acostumen a revisar els preus deconcessions, impostos i taxes, sent el cas també de lagestió i explotació de la llar d’infants municipal Fartets.Així, s’aplicarà l’IPC de desembre passat (2,4%) sobre elpreu actual, quedant l’import per aquesta gestió en79.559,52 euros per al 2012.S’ha acordat l’actualització de les tarifes de taxi a Vila-seca, quedant la baixada de bandera en dia feiner i horaridiürn en 3,45 euros. Cada quilòmetre suposarà 1,07euros i 17,35 euros cada hora. En horari nocturn,dissabtes, diumenges i festius, la baixada de banderacostarà 4,16 euros mentre que el quilòmetre sortirà a1,29 euros i 20,84 euros la tarifa horària. El suplementper recollida a domicili será de 1,68 euros i elssuplements per maletes de 0,83 i 1,03 euros, la mateixaquantitat que per la sortida d’estació de ferrocarril.S’ha pactat una actualització de preus amb SOREA,concessionària del serveis d’aigües i clavegueram, pelqual el cost de conservació i manteniment de fontsornamentals costarà 270.182,76 enguany. Per altrabanda, als preus de conservació i reparació de la xarxade clavegueram s’aplicarà un coeficient (kt) 1,58825.

Serveis socials i sanitarisServeis socials i sanitarisServeis socials i sanitarisServeis socials i sanitarisServeis socials i sanitarisTambé s’han liquidat les despeses de diferents serveissocials durant el quart trimestre de l’any passat al ConsellComarcal del Tarragonès. Els 43.150,67 euros esreparteixen en 32.071,44 euros en la xarxa de serveissocials, 1.807,21 euros per al SAD dependència, 62,01euros per al SAD risc, 6.570,01 euros per al transportadaptat i 2.640 euros per a immigració.Com ve sent habitual, el CAP-CAR de Vila-secas’encarregarà del programa de salut escolar als centreseducatius municipals. Les accions compreses enl’esmentat programa contemplen exàmens de salut aalumnes de P4, vacunació antihepatitis A+B per als desisè, vacuna antivaricel·la per a alumnes de sisè que nohagin passat la malaltia, vacunació contra el virus delpapil·loma humà per a les nenes de sisè i vacunaantitetànica i antidiftèrica per als de segon d’ESO. Per alfinançament del programa es destinarà la subvenció quees rebi per part de l’Agència de Protecció de la Salut dela Generalitat de Catalunya.

CarnavalCarnavalCarnavalCarnavalCarnavalLes tasques d’adequació del pavelló d’esports, lesinfraestructures necessàries per a les activitats decarnaval, així com les necessitats tècniques a peu decarrer perquè es desenvolupi l’arribada del Rei

Carnestoltes, la rua i l’enterrament de la sardina, i elsajuts a les colles participants costaran 22.000 euros.

8

ARTICLE

PER ROBERT RODRÍGUEZJOSEP PEDROLA, il·lustració

participacionspreferents

En el número anterior d’El Pont de Fustavam donar els primers apunts sobre eltema que ens ocupa. Sent coneixedors dela notícia i havent fet els primers contactesamb algun dels afectats, va ser materialmentimpossible donar els passos per oferir unaltre punt de vista a la qüestió abans deltancament de l’edició. Aquest seria el puntde vista humà i directe de l’afectat peraquestes inversions. Evidentment no s’hapogut parlar amb tothom, no tenim espaifísic per recollir tots els testimonis iexperiències, i desgraciadament no semprees pot transmetre a través de la paraulaescrita una vivència, però el lector es podràfer una idea de la magnitud de la tragèdia apartir d’aquest article. Així doncs, vamacordar una entrevista amb Rosa MariaCanellas Caburrasi, una vila-secana queha vist com els seus estalvis, de la nit al dia,han quedat compromesos de tal forma queno està segura que pugui recuperar aquestsdiners algun dia. Ja us fèiem saber que laComissió Nacional del Mercat de Valors vaposar el crit al cel l’any passat quan es vanconèixer els moviments de la banca per talde col·locar aquestes inversions entre elsseus dipositaris. Enguany s’ha pogutcomprovar, desgraciadament, que l’alarmano era injustificada, ja que les participacionspreferents són un producte financer massacomplex perquè un estalviador normal,sense coneixements específics delsmercats i d’aquesta classe d’inversions,entenguessin en la seva majoria què era elque estaven comprant, on estaven posantels diners que havien estalviat. «Quina culpatinc, jo que sóc una petita inversora, quem’hagin introduït en les participacionspreferents», s’exclamava la nostrainterlocutora.

Mala praxisPer si això fos poc, es van detectar, per partdel regulador del mercat espanyol, unasèrie d’irregularitats en aquestescontractacions, bona mostra de la qual n’ésla nostra entrevistada. A partir d’aquí, lesentitats bancàries han ofert sortides més omenys dignes als seus clients. Malgrataixò, aquestes opcions i la seva bondat, elsclients d’entitats que han hagut de serrescatades pel Banc d’Espanya, com és elcas de la Caja de Ahorros del Mediterráneo(CAM), han perdut completament els seusestalvis ja que ningú s’ha fet càrrec de lasituació. Moltes d’aquestes persones hanposat el seu cas en mans d’advocats,encara que evidentment no tothom pot fer-ho havent perdut gran part o tots els seusdiners. Tot just acabem de començar,estem en plena conversa en una cafeteriade Vila-seca, quan entra un veí del pobleque ambdós coneixem i que es troba en la

mateixa situació que la Sra. Canellas.Aprofita per donar-nos detalls del seu casi ens comenta que ja ha hagut de gastar2.000 euros en un lletrat, 300 euros en unprocurador i 50 euros en els poders notarials.En conseqüència, és fàcil d’imaginar que,no disposant de recursos, la gran majoriad’aquests inversors no han pogut recórrera un advocat per solucionar el problema.Els que han pogut i ho han fet no tenen moltafe en recuperar els diners, almenys en laseva totalitat, però és la via que els quedaabans que el seu capital s’incorpori a l’obrasocial de la caixa d’estalvis, als vint anys. Iés que l’adversari es presumeix poderós,amb la qual cosa hi ha poca fe en la viajudicial. Fins i tot veu indicis de pressionsquan ens explica que «TV3 ha eliminatprogrames sobre aquest tema que havienpenjat al web. Però hi ha persones que hientenen i han pogut recuperar-los. Jomateixa en tinc dos penjats a la meva pàginade facebook».«Participacions vol dir que ets partícepd’alguna cosa i la paraula preferent et fasentir important. Fins i tot el nom és unengany perquè s’han quedat els nostresdiners i ens trobem darrera de tothom al’hora de cobrar». Així es refereix la nostraentrevistada a les participacions preferentsi, per denunciar-ho, ha escrit al Defensor delPueblo, al Síndic de Greuges, al Parlamenti ha elevat la seva queixa al ParlamentEuropeu, «explicant què m’ha passat i queno tinc inconvenient en què es revisin lesmeves llibretes on cobrem les nòmines i lade les participacions preferents, que per ami era una llibreta a llarg termini com la quetenia». També es va oferir i va aparèixer aTV3 en nom de FATEC (una associaciósense ànim de lucre de gent gran) juntamentamb Carlos Pertegaz i Mari Carmen Arquèque en són voluntaris. Aquesta associacióestà col·lapsada i desbordada per atendreles trucades de damnificats.En un principi no era necessari cap tràmitespecial per a la contractació, fins queBasilea III exigeix que els contractantsresponguin un test que determinarà si estanpreparats per signar. Malgrat això, no hi hatraves perquè es continuïn col·locant lesparticipacions, ja que s’utilitzen pràctiquesque no són del tot legítimes. «A mi no em vanfer el test de conveniència perquè et parlo del’any 2001, quan no era obligatori. Me’l vaigtrobar ara quan vaig signar l’opció quem’oferien com a solució, amb totes lescreus posades, només calia la meva firma.Va ser perquè em va trucar una amiga i emva dir que havia de passar per l’oficina aautoritzar la venda de les participacions. Jono ho sabia, pensava que aquestaautorització la donava el mateix director, aixíque quan hi vaig passar ja havien

transcorregut uns dies des que es podia feri havia perdut almenys un 5% dels diners».Durant la conversa hi ha petites aturades,per agafar aire, per seguir fent el cor fort icontinuar endavant. «M’he quedat amb lameva nòmina pelada després d’anysd’estalviar. A mi no m’ho van vendre, sinóque vaig anar a treure diners per pagar unaremodelació que estava fent a casa i em vandir que no en tenia. Vaig passar per la mevaoficina i em van explicar que m’havien canviatels diners perquè hi havia aquesta oferta tanbona. Això era el dia 24 o 25 d’agost i jo vaigsignar els papers d’obertura de la llibreta,els qual tenien data 23 de juliol. Però és queel dia 27 de juliol encara no havientraspassat els diners, no em quadrava resperò jo confiava en el director i els vaig signarsense llegir res, perquè em van dir que eraun bon producte, amb el capital assegurati que podria tenir els meus diners en 24 o 48hores».

L’inici del finalLa Rosa ens explica de quina forma vaassabentar-se que alguna cosa estavapassant amb les participacions preferents.«Amb el meu marit vam veure unamanifestació contra les participacionspreferents. Vaig pensar que això era el quehi deia a la meva llibreta i vaig anar-me ainformar a la meva entitat. Em van assegurarque no passava res i que el meu dinerestava completament segur, així que novaig fer res. Posteriorment, hi vaig tornar ivaig demanar que em passessin els dinersa la llibreta, però em van dir que la ComissióNacional del Mercat de Valors els haviabloquejat i no els podia tocar. Vaig sortirplorant de l’oficina, gairebé no podiaaguantar-me dreta. Vaig trucar al Bancd’Espanya, a la Comissió del Mercat deValors… a tot arreu, i quan em van explicarde què es tractava se’m van posar els pèlsde punta. Vaig tornar per segona vegada ala Caixa i vaig portar a un economista elspapers que em van donar per signar. Els hivaig haver de deixar perquè se’ls poguésllegir dues o tres vegades ja que no enteniares del que hi deia. Va quedar parat de compodia ser que haguessin fet això als clients,quan la majoria era gent gran».

Jubilats afectatsI aquí s’introdueix un altre aspectefonamental i prou greu en tot aquestassumpte, el perfil de l’inversor. Sembla serque al voltant d’un 90% de personesafectades són jubilats que van invertir-hidiners provinents de les seves jubilacionsi que ara no poden recuperar. Aquell vila-secà, que s’ha afegit a la conversa alcomençament de l’entrevista, tenia pensat

El nom no fa la cosaEl nom no fa la cosaEl nom no fa la cosaEl nom no fa la cosaEl nom no fa la cosa

9

realitzar un viatge transatlàntic amb la sevamuller enguany. De moment no podrà ser.La Rosa també s’ha trobat amb aquestpanorama darrerament. «A una senyora livan col·locar 150.000 euros fa només quatremesos, quan ja es coneixia la magnitud delproblema. Plorava quan m’ho explicava. Lavaig conèixer en la manifestació convocadadavant del Parlament de Catalunya, durantla qual vaig demanar a la policia per poderparlar amb algun responsable. Saps quèvan fer? Van trucar els antidisturbis».«També em va trucar un home que tenia laseva mare a l’hospital perquè li havia agafatun treball després de saber què passava.Tenia tres fills a l’atur i dos néts, dels qualsn’acollia un a casa, però amb la seva paguetano els podia donar de menjar. La vaig trucar

a l’hospital per consolar-la i perquè veiésque a mi també m’havien enganyat tot i sermés jove. Vam acabar plorant totes dues altelèfon». Això també resulta un impedimentimportant a l’hora de saber exactamentquantes persones poden tenir aquestesparticipacions. Ens explica la Rosa que «elprincipal problema és que hi ha moltespersones que tenen una edat avançada,s’avergonyeixen del que els ha passat itampoc no tenen recursos per poder lluitarara per recuperar els seus diners. Amb laqual cosa, l’abast real del problema potserno s’arribarà a conèixer amb certesa, tot ique es parla d’un milió de famíliesafectades».Per aquest motiu no hi ha gransmanifestacions, «tu no pots dir-li a unapersona gran que vingui a unamanifestació, per això només se’ns veu aquatre. Pensen com nosaltres, però l’edatno els permet agafar un autobús o un metroper anar-hi. Els fills d’aquestes personestampoc poden demanar dies de festa a lafeina per anar-hi, perquè només falta que laperdin».

Ambició de qui?Podem caure fàcilment en la temptació depensar que, les persones que s’han vistafectades per inversions en participacionspreferents, tenen una ambiciódesmesurada. Hi deu haver de tot, però nocreiem que sigui el perfil general. Undesconeixement total del que es contractava,unit a la confiança en les entitats bancàries,aplanen el camí de les preferents. «Lameva àvia em va ensenyar que un banc eraun lloc per guardar els diners, ja que si elstenies a casa te’ls podien prendre i allà hitenien una caixa forta. Em va obrir la mevaprimera llibreta a la Caja de Ahorros y de laVejez on hi ingressava la paga que emdonaven de tant en tant. Mai havia pensatque podrien enganyar les persones, noentrava a la meva lògica. Jo tenia plenaconfiança en l’entitat i ara em trobo que emvan enganyar una vegada i ara ho fan unasegona vegada. No han acceptat cap tractedels que he proposat i he de jugar el joc queem proposen ells». Per altra banda, en

ocasions no hi havia una rendibilitatextraordinàriament alta que hagués de ferpensar en un elevat risc. «Tenia una llibretaa llarg termini que em donava el 4% mentreque les participacions em donaven un 4,5%,però tenia fe cega en la Caixa i vaig signar.No em van dir mai que perdia la potestatsobre els meus diners, que la inversió eraa perpetuïtat, sinó no ho hagués acceptat».«Quan vaig signar l’acceptació de la sevaproposta volia fer-ho no conforme i no m’hovan permetre. Els hi vaig portar unsdocuments preparats pel meu advocat, ones demana la nul·litat de ple dret delcontracte inicial, i a la Caixa em van signarcom a no conforme. On es troba la igualtat?».

La solucióArribats en aquest punt, només queda l’opciód’una sortida digna. «Ens han donat l’opcióde recuperar un 30% del capital invertit, lameitat al juny i l’altra meitat d’aquí a un any,i la resta a convertir en obligacionssubordinades per d’aquí a deu anys, sensegarantir res. A hores d’ara hi ha una pèrduadel 33% ja que tothom s’ha llençat a vendreles participacions i estan baixant de preu.També ens han ofert un préstec a 0%d’interès durant un any per sortir del forat, oper tapar-nos la boca».«Per què no han fet com a Islàndia que hanempresonat polítics i banquers i s’ha aixecatel país amb una nova política? Es protegeixla banca, però no es protegeix els aturatsquan es podria ajudar les famílies i evitar elsdesahucis que s’estan produint».Per part de la Caixa, l’entitat que ens ocupa,l’única resposta que s’han trobat ha estatels papers que van signar en el seu diasubscrivint les participacions. «Són elsemissors i són els que tenen la darreraparaula». I l’hermetisme és total al voltantd’aquest tema, les oficines no es pronuncieni el servei de premsa de l’entitat no contesta.«Que no siguin tan falsos» és la darrerareflexió de la Rosa, quan reviu l’anunci quees pot veure per televisió darrerament, oferintgran suport als jubilats.

10

El Govern ha donat llum verda a la implantació de la taxa turística, que entrarà en vigor a partirde l’1 de novembre

ARTICLE

taxa turística

PER ALEJANDRO TEODORO

Dormir a CatalunyaDormir a CatalunyaDormir a CatalunyaDormir a CatalunyaDormir a Catalunyaserà més carserà més carserà més carserà més carserà més car

A partir del proper mes de novembres’hauran de pagar més diners per allotjar-se a qualsevol establiment hoteler deCatalunya. Serà en aquesta data quanentri en vigor la controvertida taxa turística.Així ho ha decidit finalment el Governcatalà, un cop l’executiu s’hagi reunitamb les patronals turístiques per debatrela idoneïtat d’aquest tribut i les sevescaracterístiques. Un cop ben dur per alsector, tal com afirmen diferentspersonalitats polítiques i empresarials,en un context en què el turisme s’haassentat com un dels principals motorseconòmics del país.Però què és aquesta taxa turística? A quiafectarà i de quina manera? Lesrespostes definitives han sorgitrecentment, després que el Governpresidit per Artur Mas acceptés part deles reclamacions proposades per lesprincipals associacions turístiques deCatalunya, en veure’s “claramentperjudicades”. L’anomenada taxaturística consisteix en el pagament d’untribut d’entre 1 i 3 euros per la pernoctacióa Catalunya.Aquesta mesura s’ha presfonamentalment per la manca de liquiditatde l’Executiu català, i permetrà, segonsles previsions, recaptar prop de 100milions d’euros anuals. El repartimentdels diners entre les administracionsserà del 70% per al Govern i el 30% perals municipis, a excepció de Barcelona,on hi haurà una paritat del 50%. Tot aniràdestinat a promoció i difusió turística, sibé cada administració decidirà en quinesaccions concretes invertirà els dinersrecaptats.

Variacions en el tributL’aplicació de la taxa turística afectarà alconjunt de sector català, peròconcretament a l’hoteler i, especialment,als turistes que pensin en Catalunya perpassar les seves vacances. Qualsevolpersona que pernocti en un establimenthoteler reglat haurà de fer front alpagament del tribut, sigui estranger o unveí més d’un municipi català. El quediferencia el pagament d’una quantitat ouna altra serà, d’una banda, la destinació

triada, i de l’altra, la categoria del’establiment.La mesura distingeix entre Barcelona i laresta de províncies. Així, pel que respectaa la Costa Daurada i al conjunt del territoria excepció de Barcelona, la taxa a pagaren un hotel de cinc estrelles o en uncreuer serà de 2,5 euros per persona init; en els de quatre estrelles serà d’uneuro, mentre que a la restad’establiments la quota serà de 0,5euros. Pel que fa a Barcelona, les xifressón de 2,5; 1,25 i 0,75 euros,respectivament.El Govern també ha concretat, desprésde la reunió amb les patronals, quel’import màxim de la quota sigui de setpernoctacions per persona, i no deu coms’havia estipulat en un primer moment.De la mateixa manera, només duespersones per unitat d’allotjament haurande fer front a la taxa, pel que, posant coma exemple, en un apartament amb cincmembres d’una família, només enpagaran dos. Les associacionsimplicades també han aconseguitampliar la franja d’edat a partir de la qualpagar aquest tribut, establint-se els 16anys, i l’exempció del pagament per a lagent de la tercera edat.

“Han comès un error garrafal”La totalitat del sector comparteix laindignació i la frustració de ser “castigats”amb l’aplicació d’una mesura queconsideren “un error totalment injust”.Les principals confederacions

turístiques han rebutjat frontalment lataxa turística i, una vegada pactades lesmodificacions per tal de “minimitzarl’impacte del tribut”, només esperen queel sector no se’n vegi excessivamentperjudicat.El president de l’Associaciód’Apartaments Turístics de la CostaDaurada, Josep Graset, és una de lesveus més crítiques amb la posada enmarxa d’una taxa turística a Catalunya.“Trobo un error enorme que el Governmalmeti contra el sector del turisme enun moment en què som un motor per al’economia”, assegura Graset, qui opinaque “al turisme no se li han de posarimpediments per dificultar-lo, ja queaquesta mesura ens posa en unasituació de desavantatge respecte a laresta de comunitats autònomes i depaïsos”.Amb tot, el també membre de laConfederación Española de Hoteles yApartamentos Turísticos (CEHAT) esmostra satisfet per les millores que s’hanaconseguit arran de les pressionsefectuades en contra de l’Executiu. “El fetde reduir el nombre de pernoctacions id’augmentar l’edat pel pagament deltribut ens beneficia molt aquí a la CostaDaurada, ja que el turisme familiar ésbàsic”, explica Graset. Un altre puntimportant pel president de la Federacióde l’ATCD és l’endarreriment de la datad’inici d’aplicació de la taxa, “ja que enspermetrà fer una previsió més exhaustivai tenir més clar com ens pot afectar totplegat”.

F inca sF inca sF inca sF inca sF inca sI nda so lI nda so lI nda so lI nda so lI nda so l

VENDA DE PISOS, LOCALSCOMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45Tel. 977 382 214Fax. 977 382 011 43840 SALOU

11

AGENDA D’ACTIVITATS

MARÇ

07 a 1116 a 18

21 a 24

16 a 18

30

Fira ITB Berlin

Patronat Municipal de Turismede Vila-seca

Promoció a Sant Sebastià

Fira MITT Moscou

Festival de Màgia

Acord de col·laboració pel foment deCosta Daurada com a destinacióturística de golf

El passat 17 de febrer 2012 es va anunciar de forma oficial l’acordde col·laboració entre el Patronat de Turisme de la Diputació deTarragona, l’Associació de Professionals del Golf d’Europa (PGAd’Europa) i Lumine Golf Club amb l’objectiu de fomentar la CostaDaurada com a destinació de golf. A més a més, d’aquestesentitats, l’acord compta amb el vincle del Patronat de Turisme deVila-seca, la Pineda Platja i el Patronat de Turisme de la Diputacióde Tarragona, Costa Daurada.La PGA Europa és una agrupació de 38 associacions de golfistesprofessionals europeus procedents de 30 països que agrupa a21.000 professionals del golf. PGA Europa, a més a més, ésmembre de l’Associació mundial de Golf, associació que agrupales 10 PGA’s més importants del món Es tracta d’una plataformade difusió i promoció d’aquest esport.A més s’ha dut a terme una competició internacional «PGAs ofEurope Fourball Championship» del 21 al 23 de febrer a LumineGolf. Amb una participació aproximada de 60 equips de 120jugadors professionals procedents de 18 nacions diferents.

L’Aliança turística de la Costa Daurada espromociona entre el públic navarrès

PortAventura obre les seves portes amb grans novetats

Els Patronats de Turisme de Cambrils,Reus, Salou, Vila-seca i el parcPortAventura van mostrar els seusencants a la setena edició de la firaInternacional de Turisme NavarturReyno de Navarra que es va dur aterme a mitjans de febrer. Al llarg dels

tres dies a l’estand del Patronat deTurisme de la Costa Daurada i les Terresde l’Ebre, al córner de l’Aliança, es vandesenvolupar un conjunt d’activitatsadreçades a captar públic familiar i ambmolt de ressò. Diversos tallers infantilsa més de sorteigs d’estades a la zona

per tal d’atreure un públic ja de per si moltfidel amb la Costa Daurada.Els membres de l’aliança coincidiren adestacar la importància de la promocióque s’ha fet a Pamplona, donat queNavartur s’ha consolidat com la fira mésimportant del nord d’Espanya amb unaatracció indiscutible de visitants.

Obertura Port Aventura

5è FESTIVAL VILA-SECAMÀGICAAuditori Josep Carreras

Gala d’Obertura: Divendres 16 de març de 201221.00h Preu: 8 euros i anticipada 5. Aforament limitatGala Internacional: Dissabte, 17 de març de 201219.30h Preu: 8 euros i anticipada 5. Aforament limitatGala Infantil: Diumenge, 18 de març de 2012,11.00h. Preu: 3 euros. Aforament limitatGala de Clausura: Diumenge, 18 de març de 2012,19.00h. Preu: 8 euros i anticipada 5. Aforament limitatAbonaments espectacles: 3 espectacles 10 euros

PortAventura obre les seves portes a unatemporada carregada d’importants novetats. Elmés destacat és, sens dubte, Shambhala, lamuntanya russa de 2012, a l’àrea de Xina. Lanova atracció suposarà un fantàstic viatge dellegenda que permetrà al viatger viure unaexperiència d’emocions i aventura a l’Himàlaia isentir que toca el cel.Shambhala, expedició a l’Himàlaia: Es tracta d’unamuntanya russa del grup dels hypercoaster, que

es caracteritza per tenir un gran tamany i alçada, així comun llarg recorregut.Shambhala assolirà tres rècords europeus: la muntanyarussa més alta (76m), la caiguda més llarga (78m) i la mésràpida (134 km/h a la primera baixada). Comptarà amb 5camelbacks (elevacions durant el recorregut), on el viatgerexperimentarà l’efecte conegut com air time, perdent elcontacte amb el seient. Un fantàstic viatge de llegenda quepermetrà el viatger viure una experiència inoblidable.

12

Número 307 Març 2012

BREUS

902 734 196nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

Un total de 1.600 alumnes procedentsdels diferents centres d’educació infan-til i primària del municipi han gaudit deles tradicionals audicions musicals queorganitza el Patronat Municipal de Mú-sica en col·laboració amb la regidoriad’Ensenyament de l’Ajuntament.

Durant les tardes dels dies 22, 24 i 29de febrer i 2 de març, els alumnes deprimària i d’educació infantil van visi-tar l’Auditori Josep Carreras i van poderseguir en directe 4 audicions musicals.

Els músics que van actuar al llargd’aquests dies són estudiants i membresde les diverses agrupacions musicals delConservatori de Música de Vila-seca.

Programa d'audicions musicalsper a escolars a l'auditori

La Junta de Govern Local ha tret acontractació l’última fase de les obres derenovació i millora dels carrers del NucliAntic. Aquestes obres fan referència al’última fase del Sector C que contemplaels carrers de Sant Josep, Tarragona,Sant Pere (tram comprès entre la pl.d’Estudi i el c. dels Ferrers), de la Vergede la Pineda (tram superior comprès entrela pl. d’Estudi i el c. dels Ferrers), SantAntoni (tram entre el c. de la Mola finsa l’antiga plaça de Flix), Santa Bàrbara,dels Ferrers i la pl. d’Estudi.

El Programa de Renovació integraldels carrers del nucli antic finalitzaràaquest any i significarà la renovaciód’una vintena de carrers del nuclihistòric, amb una superfície de 25.000m2, una longitud de 3,5 quilòmetres decarrers i un pressupost total d'11 milionsd’Euros.

L’última fase de les obres delNucli Antic, a contractació

El Centre Municipal de Formació iOcupació de Vila-seca ha acollitrecentment la cloenda del programaSUMA’T, impulsat per la Generalitat deCatalunya en col·laboració ambl’Ajuntament de Vila-seca i dirigit a jovesde 18 a 25 anys que es troben a l’atur i queno han acabat l’ESO. L’objectiu del pro-grama, que ha comptat amb la participacióde 44 joves del municipi, és millorar laqualificació professional de les personesjoves desocupades i facilitar la inserciólaboral.

El programa combina una formació de100 hores per assolir les competènciesclau, una formació professionalitzadora

44 joves finalitzen elprograma SUMA’T

en l’especialitat d’auxiliar de restauracióde 288 hores a càrrec de PortAventuraEntertainment i la formalització d’uncontracte laboral per a la formació amb lessegüents empreses del municipi:PortAventura Entertainment, FunnyDrinks, Especialitats J.B, Fleca PastisseriaCarbonell, Estival Park Salou, GesmareCosta Dorada, Insagra Uno i Pivise.

La cloenda va anar a càrrec de l’alcaldede Vila-seca, Josep Poblet; el cap delServei Territorial del Servei d’Ocupacióde Catalunya a Tarragona, Francisco Ja-vier Viejo i el 3r tinent d’alcalde i regidorde Dinamització Laboral de l’Ajuntamentde Vila-seca, Josep Toquero.

13

Divendres 10 de febrer – 22 h.Maria del Mar BonetIlles de la MarFestival BarnaSants a Vila-seca

Divendres, 2 de març – 22,00 hDe Tomás Luis de Victoria a Adriano

BanchieriDel Renaixement al BarrocNova Lux EnsembleJosep Cabré, director

Divendres 23 de març – 22,00 hEl Quintet amb Piano i GuitarraQuartet QuirogaJosé Enrique Bagaria, pianoCarles Trepat, guitarra

Divendres 30 de març – 22,00 h.Concert de Setmana SantaLa Missa de Glòria de Puccini Orquestra de Cambra de Vila-seca

i Cor Ciutat de TarragonaGabriel Blanco, tenorJordi Ricat, barítonFernando Marina, director OCVJosep Prats, director cor

Divendres 13 d'abril – 22,00 hConcert de Joves MúsicsQuartet GerhardLluís Castán, Judit Bardolet, Miquel

Jordà i Jesús Miralles

Divendres 25 de maig – 22,00 hConcerts de l'Orquestra de Cambra

de Vila-seca (OCV)Serenata per a cordes de TxaikovskyChristian Chivu, concertino i director

Divendres 1 de juny – 22,00 hConcert CoralPiano, Cor i PercussióCor Mixt de Vila-secaXavier Pastrana, director

Temporada dePrimavera a

l'AuditoriJosep Carreras

Abonamentde temporada per a

l’AuditoriInformació al

tel. 977 393 812

Alumnes i professors de secundàriabelgues de l’institut DvM Humaniora(Aalst) han fet una estada a Vila-seca.Fruit d’un intercanvi escolar amb alumnesde l’institut Ramon Barbat i Miracle, elgrup d’estudiants va visitar l’Ajuntamenti van ser rebuts per l’alcalde de Vila-seca,Josep Poblet i per les regidores M. ÀngelsPonce i Natàlia Güell.

Els 20 alumnes de l’institut DvMHumaniora és el segon cop que ens visitai van tenir un programa ple d’activitats

pensades per enriquir la convivènciaentre els alumnes mitjançant tallers,excursions lúdico-culturals a Barcelonai Tarragona i activitats esportives a laplatja de la Pineda.

A la imatge, els 20 joves i 2 professorsdel centre educatiu d’Aalst, població de80.000 habitants situada a 35 km. deBrusel·les, acompanyats dels seus amicsvila-secans que durant el proper mesd’abril visitaran Bèlgica, en una foto derecord al vestíbul de l’Ajuntament.

Alumnes belgues d’intercanvi escolarvisiten l’Ajuntament de Vila-seca

Al llarg del mes de febrer, Vila-seca haclos nou cursos de formació adreçats atreballadors assalariats, autònoms i aturatsdel municipi. Concretament es tracta delscursos d’aparadorisme nadalenc, deprevenció de riscos laborals, d’intervencióamb adolescents, d’ofimàtica bàsica, dephotoshop, de rus, d'intervenció ambinfants, d'ofimàtica avançada i d'anglès.

La sala d’actes del Centre Municipal de

Formació i Ocupació “Antic Hospital”,va acollir els actes de cloenda i ellliurament de diplomes acreditatius alsprop de 150 alumnes que han seguit elscursos, en sengles trobades presididesper la regidora Manuela Moya, segonatinenta d’alcalde de l’Ajuntament deVila-seca i Maria Sans, regidora deFormació Continuada i Promoció Edu-cativa de l’Ajuntament de Vila-seca.

Es clouen nous cursos del Servei d’Ocupació

14

ARTICLE GRÀFIC

carnaval2012

PER ANTONI BONET

Lenta però multitudinària i acolorida, aquesta ha estat la Rua de Carnaval d’enguany amb laparticipació d’unes 30 colles (i algunes de Salou) i vora dues mil persones, que aviat es diu.Després de tants anys hom es pregunta com ha de ser el Carnaval perfecte doncs les gransments pensants del poble, que tot ho saben, cada any troben alguna ‘pega’ per a deslluir, nosigui pas que ens arribem a creure massa les coses. Certs cops podríem dir ’a gustos,disgustos’. Perquè quan el problema no és la música, és el recorregut, o el ‘premi’ o vés a saber.El que sí sabem és que ha estat un any molt participatiu, es notava més gresca a l’ambient,carrosses molt treballades, color i gent, gent arreu.Cal donar l’enhorabona als organitzadors que han sabut ampliar i fer més participativa lacelebració més enllà de la rua, amb el ball de Carnaval, el pregó previ del rei Carnestoltes i elseu posterior enterrament amb la comparsa de vidus i vídues. Acompanyats sempre de laTxaranga Band Tocats, repartint premis, recordatoris i intentant que la gent s’ho passi bé.El Carnaval de Vila-seca cada cop va a més, enhorabona.Però també es pot millorar i dos dels temes que potser caldria tenir més en compte son els dela gent incívica que participa a la rua i va orinant els portals del poble, i el consum d’alcohol itabac a dojo, de manera desproporcionada en carrosses plenes de nens petits, en aquestscasos s’hauria de mirar de racionalitzar una mica.Des d’aquestes pàgines felicitar la comissió carnavalera i donar ànims per continuar creixenti millorant aquesta festa de disbauxa.Les colles guanyadores varen ser: Colla Els Amics (Gnoms) per originalitat, color i detalls; CollaViladropos (Espantalls) pel disseny i color del vestuari; Colla Bailarte (Indis) pel muntatge decarretel·la i vestuari; Colla Bellissens (Esquimals) per la vistositat nocturna de la carretel·la iel vestuari; i la Colla El Purgatori (Víquings) pel disseny de vestits, carretel·la i complements.Enguany, bona combinació de disfresses ‘clàssiques’ (indis) i d’innovadores (Eurovisió).

15

16

ARTICLE

Salou, disposat a portar alsSalou, disposat a portar alsSalou, disposat a portar alsSalou, disposat a portar alsSalou, disposat a portar alstribunals el repartiment delstribunals el repartiment delstribunals el repartiment delstribunals el repartiment delstribunals el repartiment delsimpostos de Port Aventuraimpostos de Port Aventuraimpostos de Port Aventuraimpostos de Port Aventuraimpostos de Port AventuraPER ANNA PLAZA

ANTONI BONET, fotomuntatge

El repartiment dels impostos que generaPort Aventura i tots els terrenys que téassociats són ara mateix una incògnita.El 28 de febrer ha caducat el conveni pelqual fa vint anys es va crear el ConsorciRecreatiu i Turístic. Aquest ens, presiditde la Generalitat, s’encarrega de repartirels impostos entre Vila-seca i Salou.Fins ara s’havia fet a parts iguals. PeròSalou creu que ha arribat el moment decanviar les condicions i fer elrepartiment en funció dels terrenys iendur-se així una major part del pastís.Això, però, no és el que contempla la lleid’acompanyament dels pressupostosde la Generalitat. Una esmena introduïdaper CiU planteja que es mantinguil’estatus quo i que Salou i Vila-secasegueixin percebent la mateixaquantitat de diners. Davant d’aquestajugada, descoberta a darrera hora,Salou s’ha posat les mans al cap i harevocat la seva participació al CRT.

La llei d’acompanyament delspressupostos es troba ara mateix en elConsell de Garanties Estatutàries, queha d’avaluar la seva adequació a la llei.Fins que no se’n tingui un dictamenfavorable no es podrà aprovar alParlament. Això deixa el CRT en unasituació d’stand by, que no se sap com

acabarà.

A principis de tardor l’alcalde de Salou iel de Vila-seca es van reunir. PereGranados li va manifestar a Josep Pobletla voluntat d’obrir negociacions per veureen quines condicions es renovava elconveni del CRT. Les converses, però,no van anar més enllà i l’Ajuntament deSalou va presentar la seva pròpiaproposta. Reclamava un repartimentdels impostos en funció dels terrenysdurant els propers cinc anys. Aixòrepresenta un 57% per a Salou i el 43%restant per a Vila-seca. Més enllàd’aquests cinc anys, Salou pretén endur-se encara una part més important delpastís, repartint els impostos en funciódel rendiment econòmic.Des d’un primer moment, l’Ajuntamentde Vila-seca va optar per la màximadiscreció, gairebé secretisme,renunciant a fer cap valoració pública dela proposta.

Sorpreses i mocionsLa bombolla va esclatar durant lacol·locació de la primera pedra del’Escola Internacional del Camp, a laqual va assistir el conseller d’Economia,Andreu Mas-Colell. Va ser allí on l’alcaldede Salou va descobrir l’existència del’esmena que assegurava elmanteniment de les condicions del CRT.En un plenari extraordinari, el 14 de febrer,l’Ajuntament de Salou va aprovar

per unanimitat una moció en què esrebutja la imposició del govern català i esconsidera inconstitucional la mesura.Només dos dies més tard, se’n va fer unaltre revocant la participació al CRT ireclamant que s’obrin negociacions perpactar unes noves condicions.L’Ajuntament de Vila-seca ha optat denou per la discreció. Tan sols va emetreun comunicat dient que es respecta lapostura de Salou, però sense entrar enmés detalls sobre les sevesreclamacions.

El cas podria arribar als jutjatsAra la situació és del tot incerta. El CRTs’hauria pogut renovar automàticamentsi les dues parts hi haguessin donat elvist-i-plau. Però l’Ajuntament de Salou hiha renunciat i el de Vila-seca no s’hapronunciat.Si l’esmena de CiU prospera i s’aprovaen la llei d’acompanyament, Salou ja haamenaçat a presentar una denúnciadavant del Contenciós Administratiu i, siés possible, al Tribunal Constitucional,perquè creu que es tracta d’una imposiciói que s’està vulnerant l’autonomiamunicipal. Diu que recorrerà a aquestavia si no s’obre un procés de diàleg clari transparent.Salou considera que no té sentit mantenir

les condicionsactuals del CRT.Creu que durantaquests 20 anys,amb el repartiment aparts iguals, ja s’hapagat amb escreix lesinversions que hahagut de fer Vila-secaper habilitar elsaccessos al parc.A més, posa demanifest que lesobres d’urbanitzaciódel terrenys ja estanacabades, encaraque no s’hagin fettotes lesc o n s t r u c c i o n sprevistes. I és que undels arguments perprorrogar lescondicions del

17

Consorci és esperar al pledesenvolupament hoteler, residencial icomercial del complex abans d’introduircanvis Salou recorda, però, que elstràmits urbanístics es van donar peracabats el 2008. Si no s’hagués complertel calendari, passats aquests vint anys,els expropiats podrien reclamar els seusterrenys.

El PSC denuncia l’opacitat de laGeneralitatEnmig de tot aquest rebombori, el Partitdels Socialistes ha denunciat l’opacitatde tot el procés. Creuen que CiU, ambl’esmena introduïda a la l leid’acompanyament, afavoreix de formadirecta els interessos de Vila-seca,ignorant els de Salou i tancant la porta aldiàleg.Per aquest motiu han anunciat quepreguntaran al conseller Mas-Colell alrespecte i demanaran que aquestaesmena es voti per separat, al marge dela resta d’articles de la l leid’acompanyament.Els socialistes també lamenten el silencidel delegat del Govern a Tarragona,Joaquim Nin, que no s’ha pronunciat encap moment sobre la polèmica. Creuenque queda demostrat que Josep Pobletés qui realment belluga els fils del partiti del govern al territori, afavorint els seuspropis interessos. I posen també com aexemple que Vila-seca és el municipi delCamp que s’endú una major partidad’inversions en els pressupostoscatalans d’aquest 2012.

ElectrodomèsticsRegalsLlista de nocesFotografia

Rambla Catalnya, 2Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85Apartat 51 - VILA-SECA

CSIDesenvolupament de softwareSolucions empresarialsTècnica de sistemesAssistència tècnicaE-bussinesFormació

C/ Joan Miró 5, entresòlTel. 977 241 030

TARRAGONAwww.csoft.es

Centre de Soft Integral

APARTAMENTS TURÍSTICSLLOGUER I SERVEIS

Av. Pau Casals, 104 baixosTel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00

LA PINEDA

C/ Verge de la Pineda, 37Tel. 977 390 803

OPTICAVILA-SECA

LLIBRERIAPAPERERIA

COPISTERIA

Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171VILA-SECA

18

33333

LLOCSSINGULARITZATS

EL CELLEREL CELLEREL CELLEREL CELLEREL CELLEREdifici agrícola destinata guardar iemmagatzemar vi,situat al nucli urbà deVila-seca fentcantonada amb elcarrer de Castillejos i elcarrer del Celler; aquestdarrer és l’antic carrerdel Castell que continuaen direcció Nord, cap alcamí del Castell. Laverema va ser una deles grans collites delnostre poble. És per aixòque els pagesos de Vila-seca, mitjançant laCooperativa (o Sindicat)Agrícola, van construiramb esforços ic o m u n i t à r i a m e n taquesta obra. L’edificiva ser dissenyat perl’arquitecte PereDomènech Roura, fill delfamós arquitecte LluísDomènech i Muntaner, iva ser construït entre1911 i 1919. Correspona l’època delnoucentisme i té un estilclassicista.És una construcciórectangular que medeix44 per 25 metres iconsta de tres naus quecobrien llargues fileresde tines, les quals moltposteriorment, i ambmotiu de la desapariciódels cultius de vinya, vanser enderrocades. Lesparets de l’edifici estanfetes de paredat comúde pedres amb morter ia les cantonades hi hacarreus o pedrestallades de pedra soldó,la pedra típica del nostreterme.

PER CARLES JANSÀJOSEP PEDROLA, Il·lustració

19

IMATGESDEL PASSAT Participants premiades deParticipants premiades deParticipants premiades deParticipants premiades deParticipants premiades de

l’Escola Antoni Torrojal’Escola Antoni Torrojal’Escola Antoni Torrojal’Escola Antoni Torrojal’Escola Antoni TorrojaMiret a la II OlimpíadaMiret a la II OlimpíadaMiret a la II OlimpíadaMiret a la II OlimpíadaMiret a la II OlimpíadaEscolar (1975)Escolar (1975)Escolar (1975)Escolar (1975)Escolar (1975)MONTSE GARRIGA, coordinació

Fotografia i informació cedides per Eva Garriga PujalsDarrere:1. Sió Sarmiento Vallverdú2. Consuelo García Rascón3. Eva Garriga Pujals4. Montse Salvadó Rovira5. Marisa Aranda Valero6. M. Carme Duran Salvadó7. Nuri Rodríguez Miralles8. M. José Álvarez Monedero9. Montse López Sánchez10. Anna Duran Salvadó

Davant:11. Anita Torres Alarcón12. Isabel Sans Pedrola13. Pineda Morell Clavé14. Rosa M. Blanch Ribas15. Anna M. García Rascón16. Montse Magrinyà Gabarra17. Helena Gutiérrez Bultó18. Pilar Rosanes Sarrà19. Margarita Aránzazu Ríos Martínez20. Isabel Dueso Gastón

Si teniu alguna fotografia de grup, de 1975 enrere, i voleuque surti publicada us podeu posar en contacte amb laredacció d’El Pont de Fusta

20

En trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més ahttp://http://http://http://http://

jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/

COL·LABORACIONSJORDI BLASICarrer del Mar

ANTONI MASA la fresca

XAVIER GRASETBon vent

JOSEP PEDROLA, il·lustracions

Millor Cambrils i Vila-seca queMillor Cambrils i Vila-seca queMillor Cambrils i Vila-seca queMillor Cambrils i Vila-seca queMillor Cambrils i Vila-seca queSalouSalouSalouSalouSalouL’Associació de Comerciants s’haqueixat que hi ha botigues que donenmala imatge de Salou, raó per la qual hademanat a l’ajuntament que hi actuï, enconsiderar que aquest és «un dels temesmés importants de Salou ara mateix». Aveure: el problema greu del comerç deSalou no és si hi ha botigues índies ipaquistaneses que pengen samarretesfora, basars xinesos o tendesespanyoles que es dediquen a vendrecollonades. El lamentable és que nil ’Associació de Comerciants nil’ajuntament saben estimular les vendesd’uns establiments que amb prou feinespoden capejar la penúria de l’hivern,agreujada a sobre per la crisi. Per això hiha qui opta per tancar i anar-se’n aCambrils, on allà les coses sí quefuncionen. Aquesta curtedat de miresdels que se suposa que n’haurien desaber no afecta únicament el comerçlocal; també s’hi veuen perjudicadespetites indústries del municipi. En conecuna que també ha hagut de plegar i anar-se’n, en el seu cas al polígon de Vila-seca, perquè aquí no hi ha naus oninstal·lar-s’hi. Abans de les municipals,l’alcalde de Salou, Pere Granados, vainaugurar -acompanyat del seu araenemic Josep Poblet- un parc logístic alCamí del Cementiri, que a banda d’acollirnomés serveis municipals va servirperquè li fessin les fotos de rigor. A Salouningú sembla pensar en el comerciant nien el petit empresari. Per això malviu unsector que hauríem de protegir com elque més.

Bon PProfit!Bon PProfit!Bon PProfit!Bon PProfit!Bon PProfit!El passat 12 de febrer, el Partit Popularde Tarragona es va aplegar al restaurantEl Álamo d’Alcover per fer balanç polític igaudir d’una calçotada. Al tiberi vanassistir el president provincial del PP,Alejandro Fernández, que va aprofitarl’avinentesa per retre homenatge alfundador del partit, l’exministre franquistaManuel Fraga, mort el passat 15 de genersense mai no haver demanat perdó perles violacions sistemàtiques dels dretshumans que va incentivar i practicar

(execucions a mort incloses) durant ladictadura del general Franco, de la qualen va ser còmplice. A la patriòtica festatambé van assistir representants delPartit Popular de Salou, encapçalatspel president local, Mario García, i altrespersonalitats de la dreta cavernícola.En canvi, els qui no hi van poder anar vanser Francisco Camps i Ricardo Costa,possiblement perquè ja tindran tempsde trobar-se tots plegats al PaísValencià, on, malauradament, la paellaestà perdent pes en benefici d’un altreplat en el que preval l’embotit.

Frases memorablesFrases memorablesFrases memorablesFrases memorablesFrases memorables«La festa major té uns protagonistes,un actiu humà, uns actors, que són lesquasi 60 entitats que hi col·laboren».(Pere Granados, alcalde de Salou, enun anunci a tota plana a La Vila. Doncsquina sorpresa! I jo que em pensavaque l’únic protagonista i actor n’era ell,ja que la seva foto surt en 18 de les 20notes de premsa de l’ajuntament sobrela festa major! No sé, proposo que elproclamem pubilla d’honor. Amb caràctervitalici, és clar!)

Esperit solidariEsperit solidariEsperit solidariEsperit solidariEsperit solidariCinc-centes persones van participar a lamenjada, previ pagament d’un euro, defideus negres que es va organitzar ambmotiu de la festa major d’hivern a l’exteriordel Club Nàutic de Salou. L’alcalde, PereGranados, va dir que la recaptació «aniràdestinada a una entitat benèfica ihumanitària, com es ve fent en aquesttipus d’àpats populars». Per afegir-hi totseguit que la trobada «és una forma deconvertir també la festa en un acte desolidaritat i d’ajuda a aquelles entitatsque tenen una funció d’estricte sentitsocial». Dues coses. La primera: perquè no ens diuen a qui lliuraran aquestsdiners? Fins i tot això ho han d’amagar?La gran beneficiada (per no dir l’únicabeneficiada) sempre ha estat Càritas,com si l ’Església catòlica tinguésl’exclusivitat assistencial, quan no ésaixí. L’altra: es gasten 300.000 euros a lafesta major i només en donen 500 alsnecessitats. Què poc que costa fer callarla mala consciència...

No hi ha ni per tinta de colorNo hi ha ni per tinta de colorNo hi ha ni per tinta de colorNo hi ha ni per tinta de colorNo hi ha ni per tinta de colorL’equip de govern està decidit a portar laseva política de contenció de la despesaal límit. Fins al punt que ha comunicat alsfuncionaris de l’ajuntament de Salou quea partir d’ara ja no podran fer impressionsde color. Per estalviar, és clar. D’aquestamanera, si algú, per necessitats de lafeina, ha d’imprimir en color haurà d’anaral servei de copisteria que hi ha alsoterrani (el que no sé si també els handit és que no agafin l’ascensor, per nogastar l lum). Això sempre que laimpressió no superi els 20 fulls, perquèllavors hauran de demanar al seu regidorque en signi l’autorització. Una mesuraaquesta que es considera positiva, jaque evitarà que els regidors nos’avorreixin entre inauguracions. I unamesura molt profitosa també per alpersonal que no treballi a les oficinescentrals del passeig 30 d’Octubre,perquè així, mentre hi van, es delectaranamb l’exquisit paisatge urbà de Salou.Res, que són uns genis!

21

La memòria de PujolLa memòria de PujolLa memòria de PujolLa memòria de PujolLa memòria de PujolMas Calvó com a centre de la solució del català a València. Hoexplica Jordi Pujol al seu darrer volum de Memòries, escritesamb la col·laboració del periodista Manuel Cuyàs. Mas Calvó,allà on va néixer Sant Bernat el segle XI i on anem anualmentels vila-secans de romiatge ritual, en aquesta cerimòniaancestral i de tocs feudals a recollir la coca que els senyorsdonen al poble pels volts del 25 d’Octubre, va ser seu d’unatrobada secreta entre els presidents de les dues Generalitats,valenciana i catalana, Zaplana i Pujol.Si al primer volum de les memòries de l’ex-president hi havia

fotografia i tot d’una estada a Vila-seca, i si al segon hi apareix el procésde Port Aventura, en aquest tercerdescobrim aquest passatge fins arano publicitat.Va ser el 8 d’abril del 1996, quan Aznardemanava el suport delsnacionalistes bascos i catalans pelque seria el seu primer mandat. Pujolva posar com una de les condicionsdel seu suport que s’havia de resoldredefinitivament i bé en el fals problemade la unitat lingüística del català,discutida pel PP de València. Semblaque Aznar estava d’acord que encaraque se’n digués valencià, no esdiscutís que parlem la mateixallengua, i que no se’n fes guerra política(disposat com estava a parlar català

en la intimitat, també estava per la unitat de la llengua!).Jordi Pujol dóna detalls de com va anar aquesta entrevista ambZaplana, que va demanar temps per pacificar el sector de laburgesia valenciana que havia esdevingut hostil al català i aCatalunya, i no acceptava que l’Institut d’Estudis Catalans fosautoritat única en matèria lingüística també al País Valencià,per bé que sí que Zaplana acceptava les normes de Castelló.De resultes d’aquella trobada s’acabaria creant l’AcadèmiaValenciana de la Llengua, que va servir per complir a la maneradel PP l’acord de la llengua.És clar que ja veuen que passat el temps, i canviats els governs,encara arrosseguem les mateixes qüestions. La llenguacatalana pateix les agressions, i menysteniments institucionalsdels governs balear, de l’aragonès a la Franja, o del valenciàquan bloqueja les emissions de TV3 que promou Acció Culturaldel País Valencià. De fet Eliseu Climent recorda alguna vegadala importància de la figura de Sant Bernat Calvó, com a juristaque va acompanyar el rei Jaume I, en les seves conquestes,tant a València com a Mallorca.Potser hauríem de tornar a oferir aquest escenari, amb coca desucre i Cola-Cao, o un Okey, inclòs, per veure si es frenaaquesta nova ofensiva contra la unitat i la salut de la llengua dela que no ens en podem sentir aliens. És clar que ara el neguitque fa sumar forces és el del Corredor del Mediterrani, unainfrastructura que interessa també els empresaris i les cambresde comerç valencianes i catalanes, i que topa de nou amb lesprioritats del Govern central acabat d’estrenar. Potser serà lamanera de veure que els interessos i la manera d’entendre’nsens ha de fer vèncer recels i anar a una i a per totes.

-Diuen que per sortir de lacrisi, el millor és inventarcoses, fabricar-les,c o m e r c i a l i t z a r - l e s ,exportar-les i que te lescomprin …

-Doncs jo hi afegiria a mésa més: Que Déu hi faci mésque naltrus!

-Veureu, el pare explicavaque acabada la guerra civil(any 1940), es va trobar al’estació de tren deTarragona el Castellarnau.Era antiquari i restaurador,

vivia a la part alta de la ciutat i provenia d’una família de lanoblesa tarragonina. Era un home esprimatxat i no gaire alt,amb ulleres, rialler i feia servir la ironia per explicar-se. I aixòés el que va fer amb el pare una vegada el va saludar i li va relatarque acabava d’arribar de Barcelona amb el tren, on havia anata veure la «Feria de Muestras».Aquest esdeveniment havia estat molt promocionat pelfranquisme, amb tots els mitjans de comunicació del«Movimiento». Les principals «estrelles» de la fira eren elsdenominats «RO-BER-TO», o sigui, «El Eje Roma - Berlín -Tokio», que eren amb qui s’havia aliat Franco . Els que en deien«Aliats Occidentals», ni hi eren ni se’ls esperava, almenys demoment. Cada dia els diaris i la ràdio anaven plens de lesconquestes militars i els invents dels nazis, el que tot plegathavia despertat gran expectació de la gent, i és clar, el pare ambgran curiositat li va preguntar quina impressió n’havia tret.

-Mira el que et dic, només entrar ja em sorprenia tot, però hearribat a un lloc, on hi havia exposat un tub transparent fet d’unmaterial que anomenaven «Pexiglàs»*. Allò sí que m’ha deixatbocabadat, de seguida he pensat que aquest invent canviariael curs de la humanitat. Tu saps el que és ara, quan s’embussala canonada de la comuna? Com que ara són de ceràmica od’obra, ara obre per aquí, no, potser més avall, ara trobol’embús, ara faig un forat per desembussar i merda per totarreu!En canvi ara amb aquest invent, quan la cosa estaràembussada, com que serà transparent, aniràs mirant i... Allí!I allí és on s’haurà de desembussar! Això si que és un avenç!S’ha acabat el patiment!Bé, vaig anar seguint la fira i en un altre lloc, quan ja pensavaque difícilment res més em sorprendria, va i em trobo amb unaltre invent, llavors sí que vaig caure de cul! Presentaven unespastilles* substitutives dels aliments. La gent portarà unacapseta amb les pastilles, i per exemple: l’una serà de paella(1r plat), després una de canalons (2n plat), per postres una detiramisú i per arrodonir-ho una de «desgraciada», (lletdesnatada, cafè decafeïnat i sacarina), pels que facin règim.Acabes de «dinar», fas un rot, et passes la màniga per la bocaper netejar-te-la per si de cas, i llest...

-Però ara sí que ve la contradicció, ara la gent es prendrà trespastilletes, pairà, es farà un pet, i ves per on, no faran falta elstubs transparents per les comunes...

-És que renoi! Un invent es menja a l’altre, són terriblesinventant aquests alemanys...

*El «Pexiglàs» és l’actual plàstic, i les «pastilles» són elsanabolitzants i altres productes químics.

22

ENTREVISTA

marta padró

PER ANNA PLAZAPAU JANSÀ, fotografies

‘‘‘‘‘Sí, veia i veig tot elSí, veia i veig tot elSí, veia i veig tot elSí, veia i veig tot elSí, veia i veig tot elteatre que pucteatre que pucteatre que pucteatre que pucteatre que puc’’’’’

La Marta Padró és tarragonina de naixement i vila-secanad’adopció. Viu al poble des de 1979 i actualment és lapresidenta dels Amics del Teatre. Ja fa anys que és alcapdavant d’aquesta associació nascuda l’any 1999, ques’encarrega de configurar la programació teatral del

PONT DE FUSTA: Parla’ns dels teusorígens en el món del teatreMARTA PADRÓ: A l’escola havia fet deMaginet Pelacanyes! I sempre he estatenredada amb alguna cosa. L’any 1969vaig entrar a la colla de sardanes JoventutTarragonina. Allí vaig coincidir amb elJosep Maria Salvadó. A més de ballar,organitzàvem concerts i representacionsteatrals. Vam portar el Lluís Llach i tambéels Joglars, quan l’Albert Boadella era al’exili. L’any 1981 es va recuperar el ballparlat de Dames i Vells. Vaig fer desegona dama durant els cinc primersanys, fins que es va decidir que només hisortirien homes. Quan vam començar afer Dames i Vells vam enredar l’OriolGrau. I llavors ens vam engrescar a fercosetes petites: teatre infantil,animacions. La relació va continuar il’any 1988 es va crear el grup TronoVillegas.

PONT DE FUSTA: Vas fer moltes obresen aquella època?MARTA PADRÓ: D’actuar he actuat poc.Vaig sortir en obres com In nomine Dei iLa padrina consagrada. El meu paperestel·lar va ser a La vida de Trono.Tambéhe fet de figurant a la sèrie de televisióPlats Bruts, Malalts de tele i en diversosprogrames de l’Andreu Buenafuente.Anava fent pinitos. També fèiem moltesaccions teatrals. Per exemple, en soparsde turisme havia fet de gitana que veniaflors o de la dona d’un conseller d’unacaixa d’estalvis.

PONT DE FUSTA: T’agrada més la feinade darrere que pujar a l’escenari?MARTA PADRÓ: A mi pujar a l’escenariem feia pal. El que passa és que l’Oriolsempre m’espitjava. Sempre va tenirmolta confiança en mi. Perquè sinó jo nohauria sortit mai! Em feia vergonya, peròdesprés me’n sortia. Quan ja era daltl’escenari, ja estava.

PONT DE FUSTA: Sobretot, però, etsespectadora.MARTA PADRÓ: Sí, veia i veig tot el teatreque puc.

PONT DE FUSTA: I què t’agrada?MARTA PADRÓ: Sobretot que estigui benfet. M’agraden les obres amb missatge,però que no siguin massa rebuscades.En el teatre contemporani, a vegades araes passen amb la posada en escena i esperd l’essència de l’obra. És tancomplicat de veure-ho, que no entens elque diuen. Jo m’adapto als temps, peròvull que encara que sigui modern,s’entengui i t’ho facin passar bé. És igualcomèdia o drama.

PONT DE FUSTA: Com van néixer elsAmics del Teatre?MARTA PADRÓ: Quan Josep Graset eraregidor de Cultura va convocar un seguitde persones vinculades al teatre. L’EvaMarquès i la Bernadette Farriol del grupde teatre la Tramoia, l’Esteve Sauné il’Elena Pàmies del Coverol, ModestoFerré com a programador de l’Ajutament

i a mi. Ell ens va suggerir desvincular laprogramació de l’Ajuntament i que fosgent de teatre qui programés. I així es vaconstituir l’associació. Era la tardor de1999. Aquesta serà la catorzenatemporada.

PONT DE FUSTA: Heu canviat criteris deprogramació en aquest temps?MARTA PADRÓ: Sí, hem anat canviant iadaptant-nos al públic. Al principi fèiemdos cicles a la primavera i a la tardor.Econòmicament no podíem portar grupsconeguts. Fèiem un teatre proper, noprofessional, tot i que no m’agrada parlard’aficionats. Més endavant vam decidirsuprimir la programació de tardor, perquèal teatre del Centre fa molt de fred, iconcentrar-ho a la primavera. Això enspermetia portar companyies mésconegudes i adaptar-nos als gustos delpúblic. També vam suprimir les obresinfantils perquè l’Agrupació Mútua il’Ajuntament ja en feien un cicle.

PONT DE FUSTA: Costa configurar unaprogramació?MARTA PADRÓ: Si tinguessin un xec enblanc i un teatre adequat, més gran icòmode, no costaria gaire. La sala delCentre ens condiciona. L’escenari estàbastant bé, però és petit. Segons quinaescenografia no hi cap. Hi ha l’Auditori,però no està preparat per fer teatre. Ésuna llàstima. En el seu moment s’hihauria hagut de pensar. L’escenari ésgran i té condicions, però no està equipatper fer-hi teatre. Això ens obliga a fer unadespesa extra d’entre 1.500 i 2.000 eurossi volem programar allí.

PONT DE FUSTA: És difícil trobarcompanyies que s’adaptin a aquestescondicions econòmiques i d’espai?MARTA PADRÓ:Tothom està disposat avenir i a adaptar-se. Som nosaltres quemoltes vegades no hi podem arribar, obé per espai, o bé per diners. Ara, maihem trobat una companyia que no vulgui

municipi. Els seus vincles amb el teatre vénen de lluny. Jaen feia a l’escola i després de passar per Dames i Vells vaacabar formant part del grup Trono Villegas, junt ambactors com Oriol Grau i Fermí Fernández, amb qui conservauna estreta relació d’amistat.

23

venir, ans al contrari. És més, ens envienmolta publicitat, ens fan moltes ofertes,però a vegades no hi arribem.

PONT DE FUSTA: Enguany l’Ajuntamentha retallat la subvenció que us dóna perfer la programació. Això us hacondicionat?MARTA PADRÓ: Fem sis obres, coml’any passat. Però les companyies notenen un preu tan alt. De molt conegutshi ha el Toni Albà, l’Oriol Grau i el FermíFernández. Això sí, hem procurat quesiguin companyies serioses, que ho facinbé i que les obres s’adaptin al que volem.Però de preu és clar que hem retallat. Perforça.

PONT DE FUSTA: Fes cinc cèntims de lanova temporada...MARTA PADRÓ: Comencem ambAnguilas, una tragicomèdia, un monòlegd’un actor argentí resident a Catalunya,que explica les seves experiències coma immigrant. A l’abril arribarà La ràbiaque em fas de la companyia Nascuts dePeu en Terra. Relata les peripècies d’unsopar d’empresa on esclaten tota menade tensions. El 28 d’abril vindrà el grupTebac de Reus amb Muntanyes nevades,banderes al vent, una comèdia moltdivertida ambientada a la Guerra Civil. Jaal maig es podrà veure Bilderberg ClubCabaret, dirigida per Oriol Grau. És ladarrera producció de la Sala Trono i hatingut molt d’èxit. És una sàtira sobreaquesta mena de societat secreta queaplega les persones més poderoses delmón. El 9 de juny tornarà Toni Albà ambBrots, una comèdia negra sobre elsenterraments. I, com l’any passat, laTramoia de Vila-seca tancarà latemporada amb una comèdia. Enguanyestan assajant Això no és vida, escritaper a la companyia T de Teatre.

PONT DE FUSTA: Tretze anys després,el principal repte continua sent atreuremés públic...MARTA PADRÓ: Sí, costa. Part delproblema és la sala del Centre i em sapgreu haver-la de criticar. Però hi fa fred,les butaques són velles i la visibilitat noés bona. I la gent no vol pagar per estarincòmode. L’altre handicap és que no

tenim diners per fer publicitat i hi ha moltagent a la qual no podem arribar. Fer unabona campanya és car i hem de triarentre fer més obres o gastar diners enpublicitat. Enguany comptem amb unasubvenció d’11.000 euros i hi ha cinccompanyies que cobren. Totes menys laTramoia. A més, s’ha de llogar l’equiptècnic i el local, encara que no sigui car.Tot plegat ens deixa amb poc marge demaniobra.

PONT DE FUSTA: Per intentar compensarara poseu en marxa la pàgina web delsAmics del Teatre.MARTA PADRÓ: Sí, i això ens ha sortitgratis. Ha estat una aportació voluntàriadel Pau Jansà. S’hi podrà consultar laprogramació d’enguany i també de totesles temporades anteriors. A més, hi hainformació sobre l’entitat, qui som i comfer-se soci.

PONT DE FUSTA: Quan socis hi ha?MARTA PADRÓ: Entre 140 i 150. Elnombre ha pujat en els dos o tres darrersanys. Al principi va costar més.

PONT DE FUSTA: Catorze anys d’història,més de seixanta obres programades...En recordes alguna especialment?MARTA PADRÓ: M’ho he passat bé enmoltes. Però em costa triar-ne una. Laque em va agradar molt, tot i ser un fracàsde públic, és Els ulls de l’etern germà,dirigida per l’Oriol Broggi. Només vanvenir 17 persones, la pitjor entrada quehem tingut. En un registre del tot diferent,vaig riure molt amb Nena maca per favorles postres, amb la Clara Segura i elBruno Oro. M’ho vaig passar pipa. Altresque m’han agradat són La noche deMolly Bloom amb la Rosa Novell, Comolo digo lo pienso, te lo juro de la MariaCastigo, Audiència irreal i L’ombra deToni Albà, Som i serem de Teatre deGuerrilla... De la temporada passadadestacaria La marató de Nova York ambel Joan Negrié i l’Albert Triola. I de laTramoia me n’han agradat moltes,

sobretot l’última: Parelles de fet, de fetparelles. S’han pogut veure coses moltdiferents.

PONT DE FUSTA: Totes les obres queprogrameu les heu vist prèviament?MARTA PADRÓ: N’hi ha que les hem vistnosaltres o algú de la nostra confiança.També hi ha un ventall de gent que jasabem que treballen bé i que són unagarantia. Així difícilment t’equivoques. Perexemple, la Clara Segura, que ha vingutun parell de vegades, és una gran actriu.És difícil que no m’agradi una obra d’ella.Però algun cop hem programat sensetenir cap base i ens hem equivocat. Ensva passar amb Marit i muller, quin merder,que va ser un desastre. Fins i tot ho vamdir a la companyia.

PONT DE FUSTA: La vostra carta alsReis seria tenir un teatre nou o almenyscondicionar el Centre?MARTA PADRÓ: Sí, és clar. Això seriaimprescindible per a la supervivència.Tenint en compte que l’economia estàmolt malament i fer un teatre nou és moltdifícil, ens faria il·lusió poder arreglar lasala. El benestar del públic ajudaria aquè a la gent no li fes tanta peresa venir.Si hem aconseguit que això es mantinguien les condicions actuals, si les milloremvindria més gent, no?

PONT DE FUSTA. Què diries a la gent perquè es faci Amic del Teatre?MARTA PADRÓ: Que necessitem moltagent per poder programar obres millors,per poder tenir un teatre nou o almenysperquè ens arreglin la sala del Centre.Està en mans de tots que això funcioni ono. Nosaltres farem el possible, peròque es mulli tothom. Com més públic hiha més força tens. A més, els Amicstenen descomptes del 50% a lesentrades. I això ho mantindrem mentre elcos aguanti. S’ha de premiar la fidelitat.