La fusta 1

Click here to load reader

  • date post

    22-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    164
  • download

    6

Embed Size (px)

Transcript of La fusta 1

Introducing a New Product

La fusta

Composici i propietats

Procs d'obtenci de la fusta

Fustes naturals d's habitual

Taulons artificials

Marcar i serrar

Llimada, raspallada i poliment

Unions: elements i tcniques

El paper

Composici i propietats

Si feim un tall transversal en distingim les segents parts:1.- Escora2.- Lber : capa de fusta ms jove i t aigua, sucre i minerals.3.- Albura4.- Duramen

FUSTAMs bona

Activitat

Comenta la duresa, la densitat i la flexibilitat a les segents illustracions, segons sigui fusta clara o fosca.

PROPIETAT 3 = ?

PROPIETAT 2 = ?

PROPIETAT 1 = ?

Composici i propietats

La fusta s un material allant i fcil de polir, per a ms t les segents propietats:Duresa: li permet oposar resistncia a ser ratllat o foradat.Densitat: pot variar de 0,3 a 0,8 kg/dm3Higroscopicitat: capacitat d'absorbir o desprendre humitat.Flexibilitat: facilitat per ser corbades.

Les fustes solen classificar-se en dos grans grups:

Fustes toves. Generalment procedeixen d'arbres de fulla perenne, de color clar i fcils de treballar. Acostumen a ser ms econmiques.

Fustes dures. Generalment procedeixen d'arbres de fulla caduca. Presenten una elevada densitat i sn ms difcils de treballar, sn fosques. Acostumen a ser ms cares.

Procs d'obtenci de la fusta

La fusta dels arbres ha de passar per un procs de transformaci per poder ser utilitzada. Aquest procs es compon de les fases segents:1 Tala: s obtenir el tronc (sense branques)

2 Trossejament: en un asserrador, es treu l'escora i es fan les peces comercials.

3- Assecatge: deixar que s'eixugui l'aigua que pugui tenir la fusta. s la fase ms important perque no es pudreixi.-assecatge natural -assecatge artificial

Redacci
mnim 5 lnies

La tala excessiva d'arbres pot constituir un greu problema mediambiental, s'anomena deforestaci-qu s la deforestaci? Conseqncies-la vostra opini-Proposa alguna soluci.

Mides comercials d's habitual

Un cop tractada la fusta, comercialment, la podem trobar en diferents formes i mides. Les ms comunes sn:

ACTIVITAT FUSTA-Quina forma comercial utilitzaries per...?

1...fer una biga d'una casa ----------2...fer una taula per estudiar i escriure-----3...fer les potes de la taula----------4...per fer la vora de la taula--------5...'forrar' un moble per millorar la seva esttica (s un tauler d'un gruix molt petit)-----

ACTIVITAT FUSTA-Quina forma comercial utilitzaries per...?

1...fer una biga d'una casa ----------TAUL2...fer una taula per estudiar i escriure-----TAULER3...fer les potes de la taula----------LLIST4...per fer la vora de la taula--------MOTLLURA5...'forrar' un moble per millorar la seva esttica (s un tauler d'un gruix molt petit)-----XAPA

Fustes naturals d's habitual

Per escollir correctament una fusta massissa, conv tenir presents tres aspectes:PropietatsQualitats esttiquesCost

Fustes naturals d's habitual

Taulons artificials

Els taulons artificials sn derivats de la fusta. Els trobam englobats en els segents tipus:Contraplacats: sn plaques compostes per diverses fulles de fustes collocades amb les vetes de forma perpendicular.

Taulons aglomerats: s'obtenen mesclant restes de fusta capolada amb coles especials. Desprs es comprimeixen.

Fusta premsada o DM. Es diferencia de l'aglomerat perqu s'utilitza un material diferent, polpa de fusta tova. S'hi fabriquen taulers per posar a la part posterior dels mobles (tablex).

TREBALLAR LA FUSTA

Independentment del tipus de fusta, sempre cal seguir els passos segents:

Marcar serrar polir unir

Marcar i serrar

seguir els passos segents:

Marcar la lnia amb un llapis

Escollir la serra adequada

Subjectar la pea amb les eines adequades = serjant

Adoptar la postura correcta

Serrar

Marcar i serrar

Diferents tipus de serres:

Xerrac

Xerrac de beina

Xerrac de punta

Serra de marqueteria

Serra de vogir

Llimada, raspallada i poliment

Un cop tallada la fusta, l'anirem desgastant perqu tengui la forma desitjada. Emprarem diferents eines en funci del material a desgastar.

Llimes i raspes

Paper de vidre

Llimada, raspallada i poliment

La diferncia entre una llima i una raspa s el gra. Una llima t el gra ms fi i per tant desgasta menys.Amb el paper de vidre trobarem diferents tamanys de gra que ens permetran polir ms o menys fi.

Unions: elements i tcniques

Les unions sn uns dels aspectes ms importants que cal tenir present quan es treballa amb fusta. Hi ha diferents tipus i formes que es poden convinar.

Unions
2 tipus:
FIXES DESMONTABLES

ClausPerns o cargols

ColesPern i femella (amb o sense dinaret)

Escaires

Unions:

FORMES D'UNI

El paper

El paper s un material tou i flexible en forma de lmina, obtingut a partir de fibres vegetals (cellulosa).

El paper

Grcies a la seva estructura fibrosa, el paper presenta les propietats segents:s bastant resistent a la tracciEs pot tallar i doblegar fcilment amb les mansS'hi pot escriure fcilment al damunt

El paper

El gramatge s una propietat fsica que indica la massa (en grams) d'un metre quadrat de paper (g/m2).

Els fols que utilitzam habitualment sn de 80 g/m2.