Lluita Internacionalista, Desembre 2012

Lluita Internacionalista 120, desembre 2012 1

nº 120 desembre 2012 - donatiu 2 euros nº 120 desembre 2012 - donatiu 2 euros nº 120 desembre 2012 - donatiu 2 euros nº 120 desembre 2012 - donatiu 2 euros nº 120 desembre 2012 - donatiu 2 eurosEditorial i pàg. centrals pàg 3 i 12-13

Per un front d'esquerresPer un front d'esquerresPer un front d'esquerresPer un front d'esquerresPer un front d'esquerrescontraa la Monarquia i el Capital.contraa la Monarquia i el Capital.contraa la Monarquia i el Capital.contraa la Monarquia i el Capital.contraa la Monarquia i el Capital.

Economía: sobre el informe de la OCDE pàg 4Política: pàg 14-18

Eleccions catalanes: més inestabilitatEntrevista a David Fernández. Balançde la campanya de la CUP-AE, de LI idebats amb l'esquerra

Per la rnPer la rnPer la rnPer la rnPer la rn

Sindical: pàg 5-9Vaga general del 14NSuport a la vaga de fam de TelefóònicaSuport a la vaga de sanitat de MadridCongrés Intercomarcal de Girona de CCOO

Internacional: pàg 13-20VVVVVaga general a Argentina i bombaraga general a Argentina i bombaraga general a Argentina i bombaraga general a Argentina i bombaraga general a Argentina i bombardejos Gazadejos Gazadejos Gazadejos Gazadejos Gaza

Suplement:Trobada internacional d'Istambul

Per la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

PER UNFRONT D'ESQUERRES

CONTRA LA MONARQUIAI EL CAPITAL

PER UNFRONT D'ESQUERRES

CONTRA LA MONARQUIAI EL CAPITAL

2Lluita Internacionalista 120, desembre 20122

CALA

IX D

E SA

STRE

El nombre (Le prénom),El nombre (Le prénom),El nombre (Le prénom),El nombre (Le prénom),El nombre (Le prénom),dels directors MatthieuDelapor te i Alexandre de laPatellière.

Vet aquí que dos autors francesos van escriurea dues mans una obra de teatre, i l’èxit va sertan aclaparador que l’obra va sortir de França icomençà a representar-se arreu del món (senseanar més lluny, ara mateix està a la cartellerateatral de Barcelona). L’obra ha estat adaptadaal cinema i està dirigida pels seus dos autorsoriginals: us aconsellem que no us la perdeu.

Tota l’acció transcorre dins un pis, entre la cuinai el saló-menjador, i la base són els diàlegs entreels protagonistes: cinc persones (amb llaços deparella, familiars i d’amistat) I realment no en calenmés, ni de persones, ni d’espais. Aquesta fidelitatrespecte de l’obra de teatre funciona també alcinema: un espai físic únic i una acció que imitaperfectament el temps real d’un sopar.

La pel·l ícula està catalogada de comèdia,certament tothom riu força a la sala, però compassa també a la vida això només és el folre,l’aparença, però el contingut no és tant de riure,deu ser per això que les crítiques afinen i posen“salvatge i punyent” al costat de comèdia.

La història és un sopar a casa d’Elizabeth i elseu marit Pierre, amb els convidats: Vincent –

germà gran d’Elizabeth- i la seva jove dona Anna, i Claude-un amic de la infantesa-. I l’espurna que encén el focde la conversa és el nom que ha escollit Vincent per alseu primer fill que encara ha de néixer.

Assistim a un magnífic combat verbal que fa una roda,de manera que cada personatge es converteix en elcentre de la discussió i de les mirades en algun moment:acabarem visualitzant una radiografia d’aquest nucli fa-miliar, i realment constatarem que els noms dels fills –undetall tan íntim i personal- diuen molt dels pares, portenuna càrrega de gran significat, i el que en principi és unacte d’amor ens lliga per sempre a una paraula que ensidentifica i ens dóna entitat (feu memòria: jo Tarzan, tuJane).

Ja us ho podeu imaginar, es comença discutint delsnoms de pila dels fills, retrat dels nostres desitjos i lesnostres projeccions, i s’acaba enfotent-se’n dels nomsdels fills dels altres. I això només és el principi. Per saberel final cal anar al cinema. O al teatre.

LA NOSTRA CRÍTICA RECOMANA...

El Roto. E lE l Roto. E lE l Roto. E lE l Roto. E lE l Roto. E lPaís, novembre 2012País, novembre 2012País, novembre 2012País, novembre 2012País, novembre 2012


EDIT

ORIA

L

1/12/12

D onar continuïtat a laonar continuïtat a laonar continuïtat a laonar continuïtat a laonar continuïtat a lavaga general del 14Nvaga general del 14Nvaga general del 14Nvaga general del 14Nvaga general del 14N

La Vaga General del 14 de novembre vaser un èxit. El caràcter internacional de la mobilitzacióva esperonar més la participació. La classe obrera dela gran indústria i el transport va arrossegar la majorpart de la població treballadora. Grans manifestacionsvan recórrer les principals ciutats. El Govern de Ma-drid va evitar aquesta vegada el xoc frontal. Però ésclar, 24h de vaga no derroten un pla i un Govern.

Avui el Govern del PP torna a la càrrega amb elsPressupostos Generals de l’Estat, amb novesretallades dràstiques en sous, pensions, serveispúblics… Mentre això passa el cost del deute es dispa-ra i es lliuren sumes multimilionàries a la banca en elpla de rescat. La disjuntiva de nou és clara: es paga ala banca o es defensen les condicions de vida de lamajoria. I això exigeix donar continuïtat a la vaga ge-neral del 14 de novembre amb un pla unitari de totesles organitzacions sindicals, que inclogui novesconvocatòries de vaga i una coordinació més estretaamb els treballadors de la resta d’Europa: per unavaga general europea en un pla de lluita. Prouretallades, fora el Govern Rajoy.

és crisi política desprésés crisi política desprésés crisi política desprésés crisi política desprésés crisi política desprésde les eleccionsde les eleccionsde les eleccionsde les eleccionsde les eleccionscatalanescatalanescatalanescatalanescatalanes

Mas va voler utilitzar l’avançament electoral percapitalitzar la mobilització de l’11 de setembre il’enfrontament amb Rajoy, i per deixar en segon pla elsnous plans de retallada que preparava. Una majoriaabsoluta li permetia no només l’aval a aquests plansd’austeritat sinó també mans lliures per anar dilatant elcompromís de la consulta d’autodeterminació. Elresultat, en el qual perd 12 escons, suposa un revéscomplet a aquesta estratègia: reforça el compromíssobre l’autodeterminació amb la caiguda de CiU i lapujada d’ERC, i a més hi ha un gir a l’esquerra del’electorat com a conseqüència de la resistència delstreballadors a les retallades i al fet que la crisi la paguemsempre els mateixos.

Les eleccions són una expressió deformada de lalluita de classes, aquesta vegada són l’expressió dedos grans esdeveniments, sense els quals seriaimpossible explicar el que ha passat. El primer, lamanifestació de l’11 de setembre amb un milió i migde participants que exigeix la independència i desbor-da la demanda de Pacte Fiscal que volia el Governde CiU. Aquesta pressió força a la pròpia CiU acomprometre un referèndum en la propera legislatu-ra. El segon gran és la vaga general del 14 denovembre, en plena campanya i, en conseqüència,difícil d’apreciar en les estimacions de vot de lesenquestes. La vaga general va rescatar la lluita con-tra les retallades del segon pla al qual volia condemnar-la la campanya oficial i va impulsar el gir a l’esquerra.

48 hores després de les eleccions, Homs, portaveudel govern en funcions, desvetlla el secret més amagaten la campanya: la Generalitat prepara una retalladade 4.000 milions d’euros, que superen les dels anys2011 i 2012 junts. Què farà ara CiU? La burgesia ho tétot més complicat després dels resultats: tornar al’acord CiU-PP és avui més difícil, ERC no vol entrar algovern i exigeix data el proper any de la consulta, mentreel tercer possible soci el PSC està llepant-se les feridesdel daltabaix electoral. L’entrada de 3 diputats de laCUP-AE ha de ser un estímul per reactivar la lluita con-tra les retallades i derrotar la política que avui PP i CiU,molt més febles, ens volen aplicar.

vançar en unavançar en unavançar en unavançar en unavançar en unarrrrreoreoreoreoreorganització política.ganització política.ganització política.ganització política.ganització política.

Els resultats de les eleccions a Catalunyaconfirmen i aprofundeixen un procés incipient derecomposició política. Així com el PCE va ser la peçaclau -com a referent dels treballadors/es- en la transicióde la dictadura a la Monarquia, i el cost d’aquesta traïcióa les aspiracions va ser una crisi imparable del PCE; haestat el PSOE –com a referència de vot majoritària en-tre els treballadors/es- el pilar decisiu en la sustentaciódel règim i en l’aplicació dels plans capitalistes aquestesdècades.

Hi ha una seqüència de resultats en caiguda delPSOE en els últims processos electorals(andaluses,asturianes, basques, gallegues i ara catalanes)acompanyada per un gir del vot a esquerra. El PSOEsegueix un ràpid procés de reculada, però aquestavegada no és simplement un nou procés d’anada itornada entre el vot PSOE «per parar a la dreta» il’abstenció, com altres vegades. Aquest cop s’impulsennoves formacions o d’altres no tan noves adquireixenun pes substancial. Hi ha una cerca de respostes ialternatives entre la joventut i la classe treballadora quepermeten que es doni aquest procés de recomposiciópolític en l’esquerra.

Estem davant una segona recomposició política delstreballadors/es. Respondre a aquesta necessitat és unrepte estratègic en la construcció d’una alternativarevolucionària. Fixar la línia divisòria entre reforma i rup-tura amb el règim monàrquic, entre reformisme capi-talista i la ruptura amb ell, per avançar en unreagrupament el més ampli possible de forces i militantsen la ruptura amb el règim i el sistema capitalista,aquesta és la tasca.

El resultat de CUP-AE, que entra al parlament amb3 diputats confirma les possibilitats d’aquest procés.Cal donar-li forma a aquesta nova reorganització,enllaçar-la –com no pot ser d’una altra manera- ambla lluita, agrupant més forces en un Front d’Esquerresen ruptura amb el capital i la Monarquia.

M

A


ECON

OMIA

Un dels focus de la crisi mundialdel capitalisme és Europa. El queva començar amb l’esclat debombolles immobiliàries i financeres,va seguir amb la fallida de facto delsbancs i caixes i el rescat d’aquestsamb diners públics, ara amenaçade provocar la fall ida de lesadministracions i estats, una perfec-ta justificació per desmantellar elsserveis públics, prestacions,pensions i per liberalitzar i abaratir elmercat de treball. Grècia, Irlanda iPortugal es troben explícitamentintervingudes, amb duríssims plansd’ajustament i amb els treballadorsi treballadores resistint. L’objectiudels nous crèdits és que els bancs ipaïsos paguin els seus deutes alsbancs dels països centrals:Alemanya, França, Gran Bretanya,Estats Units, mentre es provoca lapobresa necessària per resultaratractius com a mercat laboral mi-serable. Però les mesures allunyenla recuperació pel seu progressiuefecte depressor. Empresespúbliques i privades, terminalsportuàries i aeroports es venen apreu de saldo perquè els capitalsvoltors els comprin. El capitalismeha començat a aplicar el mètodehistòric per sortir de les crisis desobreproducció (quan l’atur i els

baixos sous impedeixen alstreballadors la

compra de béns i serveisnecessaris): destruir –de formabèl·lica o no– forces productives, sipot ser ser de la competènciaperquè els capitals superviventsrecuperin la taxa de benefici. L’estatespanyol és el pròxim de la llista.De nosaltres depèn o acceptar ladestrucció que ens portarà (anosaltres i els nostres néts) un altrecop a la pobresa de la postguerrao lluitar per un sistema econòmic alservei de la majoria obrera i popu-lar, amb un pla d’urgència contral’atur i la precarietat, que generiocupació pública i estable,expropiant la banca i les indústriesestratègiques i avançant cap alsocialisme.

Amb les eleccions nord-americanes i catalanes es tanca uncicle electoral que, en principi, notindrà cap altra cita fins a leseleccions alemanyes d’aquí a unany. Contra els anuncis periòdics debrots verds que mana el manual deministre, les perspectives són dedeteriorament dels creixements oaugment dels decreixements. Enl’economia capitalista l’ocupació ésuna variable subordinada alcreixement: si no existeixcreixement per sobre del 2% (en elcas de l’estat espanyol), augmental’atur. En una economia socialista,l’ocupació i les necessitats de la

població són els objectiusprincipals als qualsse subordinen lesaltres variables.Amb el final de leseleccions han arribatles males notícies ques’havien retingut. Jano es tracta nomésque els deutes grec oel de l’estat espanyol(públics i privats) siguinimpagables, sinó que ésimpagable el deute nord-americà, que se sostémitjançant la sevasuperioritat militar i la

imposició de la seva moneda, queimprimeixen generosament i amb laqual colpegen a la resta d’estats iempreses. Cinc dies després de leseleccions catalanes Rajoy anunciaque no actualitzarà les pensionssegons l’IPC, l’OCDE descobreix elque ja sabíem (que les previsions delsPressupostos Generals de l’Estatper a 2013 són falses i embelleixenla realitat), se sap que les ajudesdirectes a la banca sumen 216.000milions i que mai es retornaran. Mas,a Catalunya, descobreix a les 48hores d’acabades les eleccions queles retallades per a 2013 sumen mésque els dels dos anys anteriors(4.000 milions + 2.000 milionsd’interessos de deute).

Els bancs s’han convertit en fac-tor objectiu de descens a l’infern,com si fossin una pedra lligada al coll.No ofereixen crèdit i acceleren eltancament d’empreses, desnonen,prenen diners del Banc CentralEuropeu al 1% i ens els presten al6%, han estafat a més de mig milióde famílies amb les preferents, hanacomiadat a milers de treballadors ien 5 anys els hem lliurat el 21% delPIB a fons perdut. Cap directiu haanat a la presó o ha respost amb elseu patrimoni i en canvi s’han jubilato cessat amb pensions oindemnitzacions milionàries. Esnacionalitzen els deutes, esprivatitzen els beneficis. La respostaés lluitar per evitar la barbàrie que laburgesia ens prepara. No pagar eldeute. Nacionalització de la bancasense indemnització. Expropiació deles indústries estratègiques. Els brotsverds són mentida, amaguen labarbàrie. Contra les retallades i pelsocialisme.

Víctor Messeguer

Nota.-Nota.-Nota.-Nota.-Nota.- http://is.gd/MuYC58, elsenllaços que s’adjunten no impliquenavalar la línia política dels autors oles webs.

Contra les retalladesi pel socialisme

Els seus brots verds, amaguen la seva barbàrieEls seus brots verds, amaguen la seva barbàrieEls seus brots verds, amaguen la seva barbàrieEls seus brots verds, amaguen la seva barbàrieEls seus brots verds, amaguen la seva barbàrie

- Crec que la cosas'està assecant. Què fem?

- Apretar més fort!


SIND

ICAL

La vaga general dels països delsud europeu, ambmobilitzacions en la resta de laUE, va ser tot un èxit. Lamassiva resposta de Portugal il’estat espanyol, de lesaturades de 3 i 4 hores a Itàlia iGrècia, i multitudinàriesmobilitzacions a 23 països, sónel balanç de la primera acció aescala europea del movimentobrer durant aquesta crisi.Però avaluada la resposta, ésurgent saber què més fer peraconseguir frenar els plansd’ajustament de la UE.

LLLLL’avantguar’avantguar’avantguar’avantguar’avantguarda: la vaga generalda: la vaga generalda: la vaga generalda: la vaga generalda: la vaga generalgrega del 6 i 7grega del 6 i 7grega del 6 i 7grega del 6 i 7grega del 6 i 7

Tot i que els treballadors itreballadores grecs també estavenconvocats el 14, la seva respostava ser menor perquè la vaga gene-ral els dies 6 i 7 s’havia fet una vagageneral de 48 hores per frenarl’aprovació del tercer Memoràndumal Parlament. La vaga va ser total,incloent els comerços, i lesmanifestacions una vegada mésmassives i amb enfrontaments. Elresultat de la votació parlamentàriava reflectir aquesta pressió,trencant-se la disciplina partidària, iel mínim necessari es va superarnomés per dos vots. Les expulsions

immediates d’un diputat de NovaDemocràcia i 6 del PASOK mostrenel grau d’erosió de les institucionsgregues que, a cop de vaga imobilització, són cada vegada mésfebles per mantenir els plans de latroica. I si ells els aturen, tots els iles treballadores europees estanmés prop de fer-ho a cada país.

Per això, i malgrat l’èxit indubtablede la vaga convocada pel 14, vatenir aquesta gran debilitat: que nova estar al servei, i en coincidènciaamb aquesta lluita heroica avui, delsi les treballadores gregues.

Crònica d’una gran jornadaCrònica d’una gran jornadaCrònica d’una gran jornadaCrònica d’una gran jornadaCrònica d’una gran jornadaCom a Portugal, en l’estat

espanyol la vaga va ser massiva. Icom al veí país –i com en les

anteriors-, va estar sustentada enl’atur total de les grans empresesdels polígons i en el transport, ambseguiment irregular en d’altressectors. No obstant això, aquestavegada, l’atur en els serveis, com aeducació, sanitat o administracionspúbliques va ser superior a lesanteriors, especialment en el primer.L’ajornament de la vaga general con-vocada per CGT pel 31 d’octubre al14N per convergir en la data –en-cara que amb diferent convocatòria-, va ser també un element que vaajudar a la massivitat.

L’expressió al carrer d’aquestaforça van ser les massivesmanifestacions. La més gran la deMadrid, seguida de Barcelona i altrescapitals, però és que fins i tot les

VVVVVaga general a la praga general a la praga general a la praga general a la praga general a la premsa escritaemsa escritaemsa escritaemsa escritaemsa escritai solidaritat amb els companys/es d’El País contra l’EROi solidaritat amb els companys/es d’El País contra l’EROi solidaritat amb els companys/es d’El País contra l’EROi solidaritat amb els companys/es d’El País contra l’EROi solidaritat amb els companys/es d’El País contra l’ERO

La vaga general va tenir un seguiment important a la premsa escrita de Barcelona. Malgrat les dificultats de laconvocatòria (els sindicats majoritaris al sector van cridar a última hora a secundar la vaga el mateix dia 14 i no el diaabans com era tradicional), va ser important sobretot per expressar la solidaritat amb els companys i companyes d’ElPaís contra l’ERO, que suposa 129 acomiadaments. Des del comitè d’empresa del diari Ara vam proposar anar des dela concentració a Pl. Sant Jaume fins a la seu d’El País, on en aquell mateix moment s’estaven notificant oficialment elsacomiadaments. La iniciativa va ser secundada de manera unitària. Allà de manera simbòlica vam comptar junts ijuntes en veu alta fins a 129. Va quedar clar que la solidaritat entre companys va per sobre de la competència entre elsmitjans i que no podem continuar afrontant les retallades i els acomiadaments empresa a empresa. En aquest sentit,s’ha posat en marxa una coordinació de comitès per organitzar una trobada general de treballadors de la comunicacióa Barcelona per denunciar la situació del sector (després de la construcció, el més afectat per la crisi) i començartreballar en un pla de lluita que reculli no només els treballadors en plantilla, sinó també els freelances i els que hanperdut la feina.

Cristina, delegada del diari Ara per la CGT

VVVVVaga General països del sud d'Euraga General països del sud d'Euraga General països del sud d'Euraga General països del sud d'Euraga General països del sud d'Europaopaopaopaopa

Massivitat del 14N, i ara què?


manifestacions centrals del matí onconvergeixen els piquets en leslocalitats, van ser també moltmassives.

Els temors dels qui creien que lesgrans mobilitzacionsindependentistes, i les maniobres deCiU per utilitzar-les com a cortina defum sobre les retallades i la situaciósocial, afeblirien la resposta unitàriade la classe, no només es van veuredesmentits. Al contrari, van afegir unplus i van incentivar la vaga i lamobilització, justament en respostaa les agressions específiques deMas. Així, Catalunya, amb Astúriesi Galiza, van tenir els nivells d’aturadamés alts. I el tancament massiu delpetit comerç especialment en elcinturó industrial, però també a lacapital, van incorporar sectors depetita burgesia a la protesta.

La situació a Euskadi mereix uncomentari apart. Fins avui, ha estatal capdavant de les mobilitzacionsde l’estat, tant a nivell polític comsindical. L’existència d’una majoriasindical nacionalista ha permès laconvocatòria de més vaguesgenerals i moltes lluites que ens hanservit d’exemple. Però el paper quehan jugat en aquesta vaga ha estatterrible, perquè ha separat la classeobrera basca de la lluita unitària eu-ropea. És cert que hi ha hagutdesobediència en alguns sectors detreballadors i treballadores, peròtambé ho és que la seva posició hafet que al carrer se sentissin cosescom «abans esquirol que espanyol»per justificar la negativa a secundarl’aturada. Potser el procés sigui mésprofund doncs a avui, la política delPNB està més enrere que la de CiU–quan sempre han estat perdavant- i el nacionalisme europeistad’Amaiur s’assembla al de CiU. Si-gui com sigui, en les files de laclasse, aquesta és una fissura quehem de tancar si volem frenar lespolítiques que ens colpegen deconjunt.

La repressió va suposar uns 140detinguts, la majoria dels quals vanser posats en llibertat com a moltl’endemà, i va provocar més de 40ferits, segurament els méssignificatius el del xaval apallissat aTarragona o l’Ester, a qui una balade goma se li va destrossar un ull.Les provocacions policials i lescàrregues gratuïtes al final de lamassiva mobilització de CGT i altresforces alternatives a Barcelona, o a

El Prat 14N:El Prat 14N:El Prat 14N:El Prat 14N:El Prat 14N:

TANCAT PER VAGA GENERALNo era fàcil preveure que el seguiment de la vaga i la manifestació al Pratel 14 de novembre pogués ser superior a la del passat 29M. L’èxit departicipació a l’anterior del 29M i les creixents veus en contra de lespolítiques de les direccions sindicals majoritàries podien fer pensar queaquesta vaga tindria una menor repercussió al poble. Tot el contrari.Aquest 14N al Prat de Llobregat hi havia encara més centres educatius icomerços tancats, i no només amb la persiana baixada. Alguns d’ellstenien posat un cartell que deia TANCAT PER VAGA GENERAL. I a lamanifestació, que com la del passat 29 de març estava convocada per ‘ElPrat Contra Les Retallades’, hi van assistir encara més persones. Es vancalcular aproximadament 4.000 al 29M i més de 5.000 el 15N. En tot cas,manifestacions només comparables a les de finals dels 70 contra eldesviament del riu Llobregat. A més, va ser destacable la presència delsestudiants i de gent de diversos sectors i col·lectius.

Aquest creixement de la mobilització al Prat té, al nostre criteri, dues causesfonamentals:

1) 1) 1) 1) 1) Hi havia encara més motius per a anar a la vaga general que fa 9 mesos.S’han consumat els efectes de la reforma laboral amb més acomiadaments (aAENA n’hi haurà 1.600 i en el cas d’Ibèria, 4.500). En l’ensenyament públic jatreballen 3.000 docents menys per atendre a 20.000 alumnes més i han pujat lestaxes d’accés a la universitat i els cicles formatius. A la sanitat pública ja s’haaplicat l’euro per recepta i el copagament, i un llarg etc, que ha generat encaramés precarietat en lescondicions de sectorscada cop més amplis dela classe treballadora,que va prenentconsciència de lagravetat de la situacióactual i del perill de queempitjori en un futurproper.

2)2)2)2)2) ‘El Prat Contra LesRetallades’ no ha deixatde treballar en aquestsmesos que han passatd’una vaga a l’altra. S’hacontinuat la lluita contra les retallades, es va donar suport actiu a les vagues dedocents i a les d’estudiants i, a més, s’han dut a termes dos campanyes: unacontra el pagament del deute i una altra contra l’atur i en suport als aturats. Elpassat 7 de novembre, es va entrar al plenari municipal per entregar les gairebé7.000 signatures recollides entre les dues campanyes a peu de carrer i es vanpresentar una sèrie de propostes que inclouen la d’una borsa de treball transparentde contractació directa per part de l’Ajuntament i una petició de referèndumcontra el pagament del deute. Tota aquesta feina, amb assemblees,manifestacions i concentracions incloses, suposa un apropament constant a lagent del poble, que cada cop és més conscient que calen canvis radicals en lespolítiques a tots els nivells, des del municipal a l’internacional. També s’ha treballatespecíficament per la Vaga General repartint 8.000 octavetes amb la convocatòriade la manifestació del 14N, i tornant a entregar una carta oberta per a conscienciarals petits comerços que aquesta situació també els afecta a ells.

Dies així demostren que la constància en la lluita sí que dóna resultats. I encaraha de donar-ne molts més, al Prat i a tot arreu.

Pedro Mercadé


La vaga de famtambé a l' acte electoral

Neptuno a Madrid, van ser la punta d’un iceberg queno ha deixat de ser l’única resposta del sistema duranttota aquesta crisi.

Però, ni la repressió ni les sistemàtiques intervencionsdel govern dient que no tenia incidència, ni les crides dela patronal a no fer-la per donar una «bona imatge» alsmercats, no van poder frenar la massivitat de la resposta.La seva força va ser tal que aquella mateixa nit, elvicepresident de la Comissió europea i responsabled’Assumptes Econòmics, Olli Rehn, intentava enviar unmissatge de calma, declarant que «no demanarà mésretallades ni avançarà en el procediment sancionador

contra Espanya» ni per aquest any ni pel qual ve,òbviament en el benentès que s’apliquen els previstosals Pressupostos Generals de l’Estat. És clar que notranquil·litza ningú, perquè les brutals retallades que jaes donen per descomptat ens les haurem d’empassar,no són poques sinó una raó més per mantenir la lluita.

I ara, què?I ara, què?I ara, què?I ara, què?I ara, què?És clar que la lluita ha de seguir ja que és una qüestió

de supervivència davant la brutalitat i continuïtat de l’atacconjunt dels governs de la UE. No obstant això, calsuperar les debilitats per aturar-lo.

D’un costat ja hem assenyalat la importància de po-sar-les amb el nord d’enfortir la lluita grega que és elpunt més avançat; de l’altra, aquesta com les vaguesanteriors, ha mancat d’organismes de base reals quecoordinessin la vaga i constituïssin els embrions del debatde la continuïtat. Però en aquest cas, cal afegir laglobalitat d’aquesta vaga general: és imprescindible quees repeteixi garantint que s’estén a tots els països. Peraixò, al costat dels organismes de base, cal coordinarper a dalt des d’organitzacions polítiques i sindicalsd’esquerres que vegin la imperiosa necessitat de la sevaextensió a tots els països de la UE.

Finalment, donar continuïtat i radicalitzar la lluita, nonecessàriament passa per augmentar les horesd’aturada, que també pot ser, sinó que essencialmentpassa per construir propostes i objectius en positiu, comdeixar de pagar el deute per aturar les retallades, onacionalitzar la banca per evitar desnonaments i donarallotjament a les famílies, així com per impulsar planscontra l’atur… Perquè com a mínim ara un parell decoses són clares:

Cal una vaga general europea!Cal una vaga general europea!Cal una vaga general europea!Cal una vaga general europea!Cal una vaga general europea!I deixar de pagar el deute!I deixar de pagar el deute!I deixar de pagar el deute!I deixar de pagar el deute!I deixar de pagar el deute!

M. Esther del Alcázar i Fabregat

La vaga de fam dels treballadorsLa vaga de fam dels treballadorsLa vaga de fam dels treballadorsLa vaga de fam dels treballadorsLa vaga de fam dels treballadorsde Tde Tde Tde Tde Telefònica ha acabat despréselefònica ha acabat despréselefònica ha acabat despréselefònica ha acabat despréselefònica ha acabat desprésde 23 dies ...de 23 dies ...de 23 dies ...de 23 dies ...de 23 dies ...

La lluita continuaTranscrivim el nostre comunicat de suport durant la mateixa:

Estimats companys,Us volem manifestar el nostre suport i la nostra solidaritat per

la lluita que esteu portant a terme en defensa dels drets delvostre company Marcos, acomiadat per Telefónica per haverestat de baixa mèdica justificada.

Telefónica ha mostrat en aquesta acció la cara més cruel imesquina del capitalisme. Després dels milers d’acomiadamentsde milers de treballadors malgrat tenir nombrosos beneficis,acomiada a Marcos per haver estat malalt i, en conseqüència,no ser rendible.

La vostra lluita, no obstant, no és només la defensa d’uncompany sinó també contra la legislació laboral que permetacomiadar treballadors que han estat de baixa. És una lluitasobre un punt concret (l’Article 52.1 de l’Estatut del Treballador)de la política del govern espanyol, del govern català i de la UnióEuropea que volen carregar sobre les espatlles dels treballadorsles conseqüències de la crisi. La vostra acció posa llum a unsdels aspectes més desconeguts de la reforma laboral.

En aquest sentit compteu amb el nostre suport en tot allòque puguem fer. Hem d’aconseguir que el company Marcossigui readmès i que la legislació que empara el seuacomiadament sigui abolida.

Aquesta darrers dies, hem pogut comprovar que la lluitaconcreta i constant de la Plataforma d’afectats per la Hipotecaha aconseguit que el govern espanyol hagi faci canvis sobre eltema dels desnonaments. Aquests canvis, encara que moltlimitats i totalment insuficients, mostren que la lluita ésnecessària. Tots junts podem derrotar la política dels nostresgoverns.

Per la readmissió del company MarcosPer la readmissió del company MarcosPer la readmissió del company MarcosPer la readmissió del company MarcosPer la readmissió del company Marcos

Per la Derogació de l ’Art ic le 52.1 de l ’Estatut delPer la Derogació de l ’Art ic le 52.1 de l ’Estatut delPer la Derogació de l ’Art ic le 52.1 de l ’Estatut delPer la Derogació de l ’Art ic le 52.1 de l ’Estatut delPer la Derogació de l ’Art ic le 52.1 de l ’Estatut delTTTTTrrrrreballadoreballadoreballadoreballadoreballador

Barcelona, 17 de novembre de 2012


CUP-AE en solidaritatCUP-AE en solidaritatCUP-AE en solidaritatCUP-AE en solidaritatCUP-AE en solidaritatamb la lluita del pobleamb la lluita del pobleamb la lluita del pobleamb la lluita del pobleamb la lluita del poblede Madrid i els i lesde Madrid i els i lesde Madrid i els i lesde Madrid i els i lesde Madrid i els i lestreballadores de latreballadores de latreballadores de latreballadores de latreballadores de la

Sanitat, i la seva vagaSanitat, i la seva vagaSanitat, i la seva vagaSanitat, i la seva vagaSanitat, i la seva vagadel 26-27 dedel 26-27 dedel 26-27 dedel 26-27 dedel 26-27 de

novembre i 4-5 denovembre i 4-5 denovembre i 4-5 denovembre i 4-5 denovembre i 4-5 dedesembredesembredesembredesembredesembre

Des de la Candidatura de Unitat Po-pular-Alternativa d’Esquerres, volem ferarribar el nostre suport i solidaritat alstreballadors i treballadores en lluita endefensa de la Sanitat pública, i al poblede la Comunitat de Madrid que els dónasuport. Mantenim una lluita comuna con-tra les polítiques privatitzadores i lesretallades als serveis públics i als dretssocials i laborals amb els treballadors ipobles de l’estat espanyol i de tota Eu-ropa. La coincidència de les polítiquesque s’apliquen, en tots els territoris, perles diferents variants de governsconservadors i neoliberals, ens situa enla lluita comuna. Quan no és el PP, ésCIU, o són les mesures que es dictendes de la Unió Europea.

Aquesta ofensiva econòmica i social veacompanyada d’una ofensiva política con-tra els drets democràtics, contra els i lesque lluiten o protesten i, particularment,contra l’expressió del dret a l’autodeter-minació dels pobles oprimits com el nostre,el dels països catalans. La resposta ha deser part d’una mateixa lluita.

Esperem que amb la vostra lluita, i ambla dels treballadors i els pobles de l’estati de la Unió Europea, aconseguim lesnostres justes reivindicacions i aturem lesretallades, privatitzacions i atacs als dretssocials, laborals i democràtics, avançantjunts cap a una Europa de pobles i detreballadors i treballadores lliures.

Defensem la sanitat pública contraDefensem la sanitat pública contraDefensem la sanitat pública contraDefensem la sanitat pública contraDefensem la sanitat pública contrales retallades dels governs i de la UE!les retallades dels governs i de la UE!les retallades dels governs i de la UE!les retallades dels governs i de la UE!les retallades dels governs i de la UE!

Defensem els drets socials i laborals!Defensem els drets socials i laborals!Defensem els drets socials i laborals!Defensem els drets socials i laborals!Defensem els drets socials i laborals!

Prou d’expol i a ls t rebal ladors iProu d’expol i a ls t rebal ladors iProu d’expol i a ls t rebal ladors iProu d’expol i a ls t rebal ladors iProu d’expol i a ls t rebal ladors itreballadores i als pobles!treballadores i als pobles!treballadores i als pobles!treballadores i als pobles!treballadores i als pobles!

Al VIè congrés de laIntercomarcal de lescomarques gironines deCCOO, celebrat el 7 denovembre, s’hi van presentartres candidatures. Dues d’ellesja venien de presentar-sejuntes a l’anterior congrés, osigui la majoritària-oficialista, ique en tan sols un any vaveure com es trencava el seu«consens» no tan perdiscrepàncies en la políticasindical, sinó pels espais depoder i relacions personals.Cadascuna estava lideradapels la política dels aparells d’ICV i EUiA respectivament. Latercera candidatura s’agrupasota el corrent d’opinió «perun gir sindical a l’esquerra» onconflueixen diversos sectorsde l’esquerra anticapitalista. Elcorrent opinió anava alcongrés en 7 delegats/des.

Resultats del VI CongrésLa candidatura majoritària d’en

Bartomeu Compte, que continuaràcom a secretari general, va obtenirel 52 % del vots (9 membres al’executiva), la d’en Jordi Lloveres(Correus), que es presentava coml’alternativa oficialista va obtenir el33,5 % (5 membres). I el correntd’opinió, encapçalada per en JuanComendador (Telefónica) vamobtenir el 13,5% (2 membres)

El congrés va tenir un momentd’incertesa que hauria capgirat laseva dinàmica: en la votació al’Informe- balanç del secretarigenera l (66 vots a favor ) , lamajoria dels delegats/des de lacandidatura encapçalada per enJ. Lloveres es van abstenir (57vots), fet que si comptéssim ambels vots del no (26 vots) hauriaguanyat el rebuig majoritari al’Informe-balanç. La posició críti-ca de la qual feien bandera a lacandidatura d’en J. Lloveres esva clarificar en aquesta primeravotació.

El procés precongressualEEEEEl procés precongressual des del

corrent d’opinió el vam abordar fentèmfasi que el problema del sindicatno són les relacions personals, sinóla manca de resposta a les principalsqüestions dels treballadors/es de lescomarques gironines. Si ensremuntem al Vè Congrés, la candi-datura presentada com a Correntcrític d’opinió «per un gir sindical al’esquerra» formada per treballadors/es sindicalistes de diversesfederacions (FSC, ensenyament,COMFIA, Fiteqa, Activitats diverses,Metall ...) va ser exclosa. Es tractavade fer callar una veu discrepant dinsdel mateix congrés i un sector queen els últims congressos va obtenirel vot de més del 20 % dels delegatsi delegades i d’eliminar el debatd’idees, la proposta d’una acció sin-dical diferent de la seva, que posaal capdavant la participació i lamobilització de tots els i lestreballadores. El VIè congrés espresentava amb una situació delsindicat, interna i externa, amb pocmarge de maniobra i que no ensajudava a enfortir les nostresposicions cap a una política sindicalmobilitzadora i combativa. Vam pre-sentar un document alternatiu(esmena a la totalitat) i vam obteniravals suficients per presentar can-didatura a totes les votacions(secretari general, executiva, alcongrés de la CONC i a l’executivade la CONC). Durant aquest períodede quatre anys el sindicat ha perdutafiliats/des amb desacord a la políti-ca sindical dels aparells, molts d’ellspropers a les tesis del corrent, o haaplicat mesures d’expulsió acompanys i companyes de CCOOque han liderat processos a la sevaempresa posant per davant lesdecisions assembleàries i una políti-ca sindical de classe i combativa perdavant de la política de pactes.Comsempre ha fet, la direcció del sindicatno vol sorpreses que posin enqüestió el seu poder. Així, ens hemtrobat al llarg d’aquest temps amb

CongrésCongrésCongrésCongrésCongrés Intercomarcal de CCOO.Intercomarcal de CCOO.Intercomarcal de CCOO.Intercomarcal de CCOO.Intercomarcal de CCOO.

Per un sindicalisme declasse, per unes CCOOcombatives i democràtiques.


SIND

ICAL

interminables documents,desconeguts per la majoria d’afiliats,i amb assemblees que en dueshores discuteixen tres o quatreprocessos congressuals i triendelegats/des, en un sindicat on elsmecanismes de participació sónpràcticament nuls i on ladesmobilització imperant tampocfacilita la participació dels afiliats/des.

En aquestes circumstàncies, iamb l’honrosa excepció d’aquellesempreses amb activistes sindicalsque lluiten quotidianament per unaltre model sindical, la discussió ielecció de delegats/des es limita al’aparell i al cercle proper dedelegats/des de la seva influència. Iaixí ho hem denunciat als òrgans delsindicat.

Com dèiem en el nostredocument: No, no és la militància i

la seva passivitat la responsable deles derives sindicals sinó al revés:per anys s’ha gestat un sindicalismede professionals, de gestors,allunyat d’assemblees, allunyat deldebat i de la discrepància, allunyatdel control de la base. Però aquestaderiva burocràtica estava al serveid’un sindicalisme que no posava enel centre la mobil ització delstreballadors / es sinó el pacte. Peròno hi ha cap possibilitat de tornar aaconseguir una major reactivaciósindical sense posar el sindicat alcapdavant de la lluita per aturar elsplans del Govern, sense reactivarels processos de base, també enles empreses i centres de treball.La solució no és organitzativa, ésLa solució no és organitzativa, ésLa solució no és organitzativa, ésLa solució no és organitzativa, ésLa solució no és organitzativa, ésposar CCOO com a motor de laposar CCOO com a motor de laposar CCOO com a motor de laposar CCOO com a motor de laposar CCOO com a motor de la

resposta obrera a l’ofensiva delresposta obrera a l’ofensiva delresposta obrera a l’ofensiva delresposta obrera a l’ofensiva delresposta obrera a l’ofensiva delcapital, és des d’allà que es potcapital, és des d’allà que es potcapital, és des d’allà que es potcapital, és des d’allà que es potcapital, és des d’allà que es potcomençar a solucionar la resta:començar a solucionar la resta:començar a solucionar la resta:començar a solucionar la resta:començar a solucionar la resta:enfrontar la deriva autoritària, tru-enfrontar la deriva autoritària, tru-enfrontar la deriva autoritària, tru-enfrontar la deriva autoritària, tru-enfrontar la deriva autoritària, tru-car a la militància a la participació,car a la militància a la participació,car a la militància a la participació,car a la militància a la participació,car a la militància a la participació,oposaroposaroposaroposaroposar-nos a les sancions, exi--nos a les sancions, exi--nos a les sancions, exi--nos a les sancions, exi--nos a les sancions, exi-gir la readmissió dels companys/gir la readmissió dels companys/gir la readmissió dels companys/gir la readmissió dels companys/gir la readmissió dels companys/es acomiadats/es, denunciar laes acomiadats/es, denunciar laes acomiadats/es, denunciar laes acomiadats/es, denunciar laes acomiadats/es, denunciar lapol í t ica s ind ica l i lapol í t ica s ind ica l i lapol í t ica s ind ica l i lapol í t ica s ind ica l i lapol í t ica s ind ica l i ladesmobilització ..desmobilització ..desmobilització ..desmobilització ..desmobilització ...».».».».»

L’alternativa enpolítica sindical

La nostra proposta sindical va serl’aportació central del documentfent un anàlisi del context econòmicdavant la crisi i quina era la situacióde la classe treballadora. De ma-nera resumida va consistir en elspunts següents que ensdiferenciava de les altres duescandidatures:

a) a) a) a) a) Cap més ERO a CCOO. De-

nunciar l’ERO i la forma en què laCONC el va imposar contra els seuspropis treballadors/es, cosa que ésincompatible amb qualsevol«credibilitat» sindical i pròpia dequalsevol patronal. S’ha posat perdavant l’acomiadament decompanys/es com a forma deresoldre la reducció d’ingressos, espressiona -com tota patronal- so-bre el comitè d’empresa que vaacabar cedint tot i la posició fermade les primeres assemblees.

b) b) b) b) b) La política sindical centrant eldebat i l’acció sindical amb:

- No pagar el deute: una qüestió- No pagar el deute: una qüestió- No pagar el deute: una qüestió- No pagar el deute: una qüestió- No pagar el deute: una qüestióde supervivènciade supervivènciade supervivènciade supervivènciade supervivència. No al pagamentdel deute públic,avui més que mai,apareix com la socialització de les

pèrdues de la banca. Aquests dinerses necessiten per mantenir elsserveis socials, sanitat iensenyament i començar a creartreball públic.

- Impulsar la mobilització i laImpulsar la mobilització i laImpulsar la mobilització i laImpulsar la mobilització i laImpulsar la mobilització i lavaga general.vaga general.vaga general.vaga general.vaga general. La crida a la lluita, ala vaga general és del totnecessària per posar en marxa laclasse obrera i unir-la davant delGovern i la patronal. Cal contribuiractivament; crear un moviment debase, als centres de treball, exigintla convocatòria d’una vaga gene-ral unitària a tots els sindicats, ambpetites resolucions escrites, és labase per generar aquest movimenti obrir el debat a la classe obrera.Només si aquest movimentprogressa és possible: 1) que elssindicats majoritaris acabin percridar a la lluita, o 2) s’aprofundiràuna ruptura conscient ambaquestes direccions, o fins i tot 3)es podrien reunir les forces ambcapacitat de convocar-la senseesperar que ho facin les direccionsmajoritàries.

- la internacionalització de lala internacionalització de lala internacionalització de lala internacionalització de lala internacionalització de lalluita. lluita. lluita. lluita. lluita. Grècia està a l’avantguardade la lluita contra la troica FMI-UE-BCE que dirigeix l’ofensiva delcapital. Des de dins dels granssindicats, o per fora, cal unir lesforces, amb una polít ica queexclogui el sectarisme cap a capforça sindical. Cal crear unmoviment cap a una vaga generaleuropea.

Finalment és imprescindible unprofund gir cap a un sindicalisme declasse, mobilitzador i democràtic,hem d’aprofitar els processoscongressuals, les mobilitzacions, finsi tot en les adverses condicionsactuals, per agrupar forces al voltantde propostes que donin una sortidafavorable a les reivindicacions mésurgents de la classe treballadora icombatin per la regeneració delsindicat. Cal estendre les nostrespropostes i cal donar suport a lesmobilitzacions en curs, exigir a lesdireccions sindicals un pla de lluitaunitari, que unifiqui les lluites ambnoves convocatòries de vaga ge-neral. Cal dotar de contingut política la lluita: per defensar els llocs detreball, per impedir les retallades…ni un euro per a la banca, no al plade rescat, no al pagament deldeute.

Miquel BlanchCorrent opinió de CCOO


Dos temes han centrataquestes eleccions: laconsulta sobre laindependència que elParlament sortintcompromet«prioritàriament» per ala propera legislatura ila crisi amb la políticade retallades i el seugreu impacte social.Des de les dueslectures i la sevacombinació, el gir al’esquerra és clar ambla pujada de més demig milió de vots de lescandidatures d’ERC,ICV/EUiA i la CUP-AE.La dreta tradicional haintercanviat vots, mésbaixa CiU dels que pujael PP, mentre que lapolarització que s’haintroduït en el temanacional ha permès al’anticatalanistaCiutadans guanyar168.000 vots: per moltsdels seus electors sónvots antiseparatistesd’esquerres (contra lesretallades), perònosaltres no dubten enposar-los a la dreta,com una nova versió dela demagògia

lerrouxista.

La vaga general va fer fa bas-cular els pesos polítics. Tots elscomentaris es pregunten quin ésel secret que fa que totes lesenquestes s’equivoquessin tanten els resultats: com era possibleque mentre el debat era si CiUarribava o no a la majoria absolu-ta, el veredicte de les urnes fosuna caiguda espectacular deMas. La resposta està a la vagageneral. Mas havia aconseguitestablir una densa cortina de fumsobre la política de retalladesque havia estat durament con-testada un any abans: en eldarrer LI comparàvem el Masentrant en el Parlament a junydel 2011 amb helicòpter ambmilers de joves envoltant l’edificion s’havien d’aprovar lesretallades, amb el Mas aclamatcom a salvador de la pàtr iad’aquesta tardor. Però la vagageneral va escombrar bona partde la cortina de fum, va recu-perar en la consciència social delfil de les retallades, va promoureuna mobilització que va escam-par-se per tots els indrets deCatalunya, incomparablementsuperior a qualsevol campanyaelectoral. La política repressivade Felip Puig a la manifestació,bloquejant el Passeig de Gràcia,desviant l ’a lternativa...

Sector aeri:Sector aeri:Sector aeri:Sector aeri:Sector aeri:

PreparenPreparenPreparenPreparenPreparenacomiadaments a Iberia iacomiadaments a Iberia iacomiadaments a Iberia iacomiadaments a Iberia iacomiadaments a Iberia ipacten ERO a AENApacten ERO a AENApacten ERO a AENApacten ERO a AENApacten ERO a AENA

A AENA, els sindicats majoritaris han signat un EROamb l’empresa, presentat dintre d’un Pla de Viabilitati Desvinculacions Voluntàries, amb 1.600acomiadaments. Els treballadors majors de 55 anyspassaran a augmentar l’atur per dos anys, i seranindemnitzats amb «fins al 85%» del salari mensualactual, sense pagues extres ni altres plusos, tant enaquests dos anys com fins a l’edat de 64 anys, quanpassaran un any en blanc i perdran un 7% de la sevapensió. Tot això amb la garantia de l’asseguradoraWillis, que caldrà esperar no desaparegui o presentipèrdues, i que s’endu l’adjudicació del seguiment delpla per 160 milions d’euros dels 200 que AENA diuque estalviarà, durant els 9 anys que durarà la sevaexecució. L’acord va ser presentat el 31 d’Octubre –i està sent explicat aquests dies-, després de tresmesos de negociacions secretes, sense informació alstreballadors o als afiliats als sindicats –fins i tot lesdireccions d’UGT, CCOO i USO es van negar a infor-mar en assemblees de centres-, i sense cap tipus devotació. El resultat ha estat demolidor, ha sembrat ladivisió i la desmoralització, i ha afavorti el clima de porentre els treballadors que convé a l’empresa per con-tinuar el seu desmantellament i privatització. El pla deviabilitat d’AENA ja ha començat a engegar-se, ambla reducció de l’horari operatiu de diversos aeroports,i s’espera que, donat l’acord amb les direccionssindicals i la falta de resposta dels treballadors fins almoment, es dugui a terme en els pròxims mesos. Noobstant això, cal esperar que les desvinculacionsvoluntàries no arribin als 1.600 acomiadamentsnegociats amb l’empresa.

IBERIA, filial de International Airways Group (IAG)després de fusionar-se amb British Airways, anunciaun pla d’ajust amb l’acomiadament de 4.500 dels20.000 treballadors, una disminució de la flota en 25avions i retallades salarials d’entre el 30 i el 50%. Ho faal mateix temps que IAG revela la seva intenció decomprar VUELING –de la qual IBERIA posseeix el45%. Les direccions sindicals han presentat un primercalendari de vagues per a desembre. No obstant això,en mitjans aeroportuaris s’especula que es podria ne-gociar la rebaixa salarial a canvi d’una reducció delnombre d’acomiadaments. Esperem que no sigui així,que no se signin més acomiadaments desarmant alstreballadors davant la prepotència i el cinisme de lapatronal, pública i privada, i que l’exemple d’AENA nosigui la referència per a la resta d’empreses del sec-tor, davant els nous atacs que es preparen, com el dela subvencionada i oportunista RYANAIR, que acabad’anunciar el tancament de la meitat de les seves línies,prepara més acomiadaments, i comença a crear elclima per a justificar més injeccions de diners públicsen mig d’aquesta nova onada de destrucció del treball.

Luis Carlos Gómez- Luca

Eleccions a Catalunya amb vaga generalEleccions a Catalunya amb vaga generalEleccions a Catalunya amb vaga generalEleccions a Catalunya amb vaga generalEleccions a Catalunya amb vaga general

Gir a l'esquer


possiblement no va prendre moltsvots de CiU però va activar lescandidatures d’esquerres.

Des d’aquesta perspectivaanalitzem els resultats electorals:

Cop dur a MasCop dur a MasCop dur a MasCop dur a MasCop dur a Mas que haviaconvertit les eleccions en unplebiscit, amb l’objectiu de passardels 62 als 68 diputats, peraconseguir la majoria absoluta queli deixés mans lliures per novesretallades i aplaçar la consulta. Però

CiU perd 90.500 vots, que sumat al’augment molt important de laparticipació, li provoca una caigudade 12 escons (passa a 50). Ésconegut que un sector de burgesiavotava CiU com a vot úti l aCatalunya, un vot que ha retornatal PP (que puja 84.131 vots i 1diputat) rebutjant el projecteindependentista que presenta Mas.Seria massa lineal identificar untransvasament net de vots pur i sim-ple, encara que a molts indrets lesxifres quadren, de ben segur hi hahagut altres combinacions,particularment el vot de CiU que vaa ERC o un guany de vots PP del’abstenció o recollint els 15.000 votsque perd PxC.

Pujada substancial d’ERCPujada substancial d’ERCPujada substancial d’ERCPujada substancial d’ERCPujada substancial d’ERC, amb277.120 vots més i 11 nousdiputats. Està clar que recupera unvot que a les darreres eleccions vaanar a CiU, amb un

independentisme més clar i menysimplicat amb les retallades, i desprésde purgar el seu pas pel tripartit. Lapujada d’ERC també ha d’explicar-se per arrossegar un vot nou joveque és el primer cop que vota os’absté. ERC apareix com un votútil de l’independentisme, aplegantgran part de la pèrdua de 56.000vots de S.I., que perd els esconsque tenia.

El segon element clau ha estat ladavallada que torna a patir eldavallada que torna a patir eldavallada que torna a patir eldavallada que torna a patir eldavallada que torna a patir el

PSCPSCPSCPSCPSC. Plou sobre mullat i obté elspitjors resultats de la història. Tornaa perdre 51.900 vots després de ladesfeta de fa 2 anys (quasi 221.000vots perduts). La falta de credibilitatper parlar de federalisme, amb ladesautorització de la direcció delpropi PSOE, es complementaven.Aquesta pèrdua de vot PSC és moltsignificativa fora del cinturó indus-trial (expressió de la ruptura del sec-tor «catalanista» del PSC), mentreen el cinturó aconsegueix mantenirel vot, fins i tot recuperant el Baixper la mínima. Aquesta desfeta so-cialista trenca la dinàmica cíclicaprecedent. Sempre s’explicava lesdavallades socialistes per unaugment de l’abstenció, i eraespecialment evident aquestfenòmens en les autonòmiques ambl’alta abstenció del cinturó industrial.Però la participació a aquesteseleccions ha estat alta, del 69’5%,

un 11% més que a les darreres.És a dir comença un procés decomença un procés decomença un procés decomença un procés decomença un procés derecomposició políticarecomposició políticarecomposició políticarecomposició políticarecomposició política i aquest ésun fenomen d’extraordinàriaimportància. Qui es reparteixaquest vot del cinturó industrial?Veiem els resultats al BaixLlobregat: el PSC manté el nom-bre de vots, en lleugera pujada.Cau CiU amb 27.000 vots, en recull10.000 el PP i ERC 25.000. Peròels que semblen més directamentbeneficiats per l’augment del vot,recollint-ne el que està trencantamb el PSC o ve de la joventut són:ICV/EuiA que guanya 21.000,sobretot Ciutadans 26.000 i elsquasi 10.000 de la CUP.

Ciutadans creixCiutadans creixCiutadans creixCiutadans creixCiutadans creix 168.771 vots,amb 6 diputats més. Una partimportant d’aquests els treu del vottreballador que no votava a lesautonòmiques pel seu allunyamento rebuig de la qüestió nacional i queara ha anat a votar per aturar elprojecte independentista. Era unvot PSC-PSOE en altres eleccionsmunicipals i generals, però tambétreu vots al PP. Ciutadans –comUPyD- és el nou lerrouxisme, ambun discurs radical, d’aparencesd’esquerra, denuncia les retallades,però amb un fort discursanticatalanista. Ciutadans pugnavaper l’espai espanyolista amb el PPi l’extrema dreta el passat 12d’octubre. Però com els radicalsde Lerroux als anys 30, a nom dela defensa de la unitat de la pàtriaacabaren formant bloc amb la dretamonàrquica de la CEDA. L’altracara d’aquesta política de divisió dela classe obrera catalana està aPxC, en aquest cas amb el discursxenòfob i racista, però que haretrocedit i no obté caprepresentació parlamentària.

ICV/EuiA creixICV/EuiA creixICV/EuiA creixICV/EuiA creixICV/EuiA creix 128.033 vots i tresescons. S’ha sabut situarhàbilment com el vot d’esquerraútil, denunciant les retallades i elsdesnonaments -ni una paraula deles privatitzacions o els

POLÍ

TICAra i polarització

(segueix en pàg. 14)


POLÍ

TICA

Les eleccions generals encara esvan inscriure en aquell bipartidismeque va permetre la majoria absolu-ta al PP. Però en els processossegüents aquest bipartidismecomença a esquerdar-se. En leseleccions andaluses i asturianes,aquest gir es dóna reforçant IU, peròuna IU-CA amb cap de llista perSevilla de Sánchez Gordillo, dirigentdel corrent d’esquerres CUT-BAI idel SAT. En el cas andalús el xoc ésfrontal entre CUT-BAI i el PCA quedirigeix IU-CA, primer sobre l’acordamb el PSOE per governar la Jun-ta, més tard sobre les retallades. AAstúries, després de les eleccions ila pujada de vots d’IU, l’esquerraguanya el referèndum intern i no esforma el Govern amb el PSOE. AGaliza l’expressió d’aquest gir és lairrupció d’Alternativa Galega deEsquerda (AGE), un frontd’organitzacions -la Siryza galega lidiuen-, amb ANOVA de Beiras (rup-tura del BNG) i IU com a principalsforces. Obtenen 200.000 vots i 9escons. Segueixen les basquesamb els resultats de EH-Bildu ,quela porten a disputar el primer lloc alPNB. Ara en les eleccions catala-nes el gir a l’esquerra se’l reparteixenICV/EUiA que suma 3 als 10 esconsanteriors i particularment l’entradade la CUP amb altres 3.

El procés és similar en els estatsmés castigats per la crisi, on lesreceptes de la socialdemocràcia –subordinades al dictat dels mercatsi la UE- no difereixen gens de les de

la dreta i enfonsen a les classestreballadores en la misèriacreixent. La crisi capitalistaés tan profunda que no hiha cap espai per alreformisme: o s’apliquenels plans capitalistes o es

trenca amb ells.O es paga el

deute is’arruïnal apoblacióil’economiao no espaga el

deute. Aquesta és la disjuntiva.

La necessitat d’unitat és viscudaintensament pels treballadors i lajoventut quan se senten agreditsdurament com ara, quan es tractade prioritzar l’acció. Però és obligatpreguntar-se: tota unitat és positi-va? val tot per aturar la dreta? Aixòens ho ha repetit una vegada i una

altra el PSOE perquè tornéssim aconfiar en ell… fins a la següentdecepció. No, no val qualsevolunitat. Si de la unitat –com a la Juntad’Andalusia- en surten mésretallades contra els treballadors/es,aquesta unitat és un desastre i esgira contra les classes populars. Onestà la línia vermella que separaacords oportunistes d’una unitatque obri les portes a una sortidafavorable per als treballadors?

Nosaltres l’hem posat en doseixos. 1. Ruptura amb elcapitalisme: no pagament deldeute, nacionalització de la banca iruptura amb la UE. 2. Ruptura ambl’Estat monàrquic, pel dret delspobles a l’autodeterminació. Per anosaltres aquesta és la línia divisòriai un exemple és l’acord a CUP-EA(quadre adjunt). Quan IU –o laSiryza Galega- ens parlen dedemocratitzar el capitalisme, quanno parla de trencar amb la UE comsi fos possible domesticar-la per po-sar-la al servei dels treballadors…s’acaben justificant les retallades araa Andalusia, abans en el tripartitcatalà. Quan no es pronuncia con-tra el règim que impedeix el dret

d’autodeterminació dels pobles, nohi ha solució a les ànsies de llibertat.No és un debat abstracte oideològic, és totalment pràctic. A IU-CA conviuen l’intent reformista delcapitalisme i el règim del PCA/IU iuna línia que trenca amb aquestalògica com és la de CUT-BAI, la unitatd’ambdues sembla del totimpossible: o una se subordina al’altra o la ruptura és inevitable. Unacosa semblant podem veure en elprocés d’unitat d’EH-Bildu, que deles posicions anticapitalistes iantimonàrquiques de l’esquerraabertzale que expressen els seusmilitants, es passa a un acord deprograma electoral per una EuskaHerria sobirana com a nou estatd’Europa, on es demana l’entradaa l’ECOFIN, es prioritzen lesrelacions internacionals en la UE, oen el terreny nacional es proposa lareforma del Govern Basc senseexplicitar com arribar a la sobiraniaplena.

La tendència expressada en totsaquests processos permet avançaren la reorganització política. Si volemque una nova reorganització no si-gui un nou fiasco, aquesta ha dedonar resposta real a les necessitatsde treballadors i pobles. Una sèriede forces polítiques tindrien una granresponsabilitat en aquest procés:SORTU (l’esquerra abertzale, queno és el mateix que EH Bildu), CUT-BAI i el SAT andalús, la CUP,organitzacions que conformàvemIniciativa Internacionalista com a Iz-quierda Castellana, Corrent Roig,Endavant i Lluita Internacionalista,unes altres que es situen en la lluitaanticapitalista com a EsquerraAnticapitalista-Revolta Global o EnLluita. Segur que hi ha més forces iespecialment milers de sindicalistes,joves i activistes de moviments queavui no estan organitzatspolíticament. Aquest va ser el sentitde la nostra participació en Iniciati-va Internacionalista, Des de Baix,Anticapitalistes i ara en CUP-AE. UnFront d’Esquerres, que trenqui ambel capitalisme i la Monarquia és unaabsoluta necessitat i el nostre esforçen aquest sentit està garantit.

Per un Front d'Esquerrescontra la Monarquia i el Capital


educatiu i de pensions públics, universals, de qualitat iúnics. Derogació dels concerts i assumpció pública de lapropietat i la gestió de tots els centres sanitaris i educatiusconcertats. Derogació de la LEC i del Pla Bolonya.Educació i Universitat pública i de qualitat, gratuïta i alservei de les classes populars i no del capitalisme.

4.4 .4 .4 .4 . Aturem el feixisme, el racisme institucional il’assetjament policial del immigrats i immigrades. Pels dretscivils i polítics per a tots i totes les residents al país.

5 .5 .5 .5 .5 . Garantir el dret a l’habitatge i a la terra, combatrel’especulació i la corrupció. Prohibició immediata dedesnonaments per raons econòmiques. Despenalitzacióde l’ocupació. Expropiació de pisos buits de bancs iimmobiliàries per a crear un parc públic de lloguers nosuperiors al 30% de la renda del llogater.

6 .6 .6 .6 .6 . Cap a una societat no patriarcal. Per la igualtat degènere i el dret al propi cos. Avortament lliure i gratuït,dins la seguretat social. Prou violència masclista.Repartiment dels treballs domèstics i de cura. Defensadels drets de les persones LGTB.

Per la defensa del terPer la defensa del terPer la defensa del terPer la defensa del terPer la defensa del territoriritoriritoriritoriritori1.1.1 .1 .1 . Trenquem amb la lògica mercantil ista del

capitalisme que concep la natura com a una font denegoci més: No a la destrucció del territori. Per un modelterritorial al servei de les persones i respectuós amb elmedi i els animals.

2 .2 .2 .2 .2 . Per la sobirania energètica i la desnuclearitzaciódels Països Catalans. Per un model energètic ecològic.

3 .3 .3 .3 .3 . Per la sobirania alimentària i per una nova culturade l’aigua i de la terra.

Per la solidaritat internacionalPer la solidaritat internacionalPer la solidaritat internacionalPer la solidaritat internacionalPer la solidaritat internacional1.1.1 .1 .1 . Solidaritat amb les lluites contra les retallades i per

les llibertats dels diferents pobles de l’Estat espanyol.Suport i confluència de la mobilització dels treballadors/esi els pobles d’arreu d’Europa per la llibertat i contra laTroica i els seus plans de misèria.

2 .2 .2 .2 .2 . Solidaritat amb les lluites de treballadors i poblesdel món pel seu alliberament polític, social i econòmic.

3 .3 .3 .3 .3 . Busquem la solidaritat dels altres pobles de l’estatespanyol amb el dret a l’autodeterminació del poble català.Supressió de les despeses militars espanyoles i lesintervencions a l’estranger (Afganistan, Líban, ...)sufragades amb el dèficit fiscal català. (17.000 milionsd’euros).

4 .4 .4 .4 .4 . Rebutjarem alhora l’acció d’aquelles empresestransnacionals que pretenguin espoliar els recursos naturalsi la classe treballadora dels Països Catalans, com l’activitatd’aquelles empreses catalanes (o amb participació cata-lana) que vulguin fer el mateix a altres pobles del món.

Per la ConstrPer la ConstrPer la ConstrPer la ConstrPer la Construcció Nacionalucció Nacionalucció Nacionalucció Nacionalucció Nacional1.1.1 .1 .1 . Cap a la independència dels Països Catalans.

Autodeterminació: Dret a decidir ja. República catalana.Fora la Monarquia –continuadora del franquisme- i laseva constitució que oprimeix i explota als pobles i els iles treballadores. La lluita per l’alliberament nacional ésinseparable de la lluita per la superació del model capita-lista. Pel Socialisme.

2.2 .2 .2 .2 . Per una república dels Països Catalans ambdemocràcia real, directa, activa, participativa, horitzontal,popular i inclusiva.

3 .3 .3 .3 .3 . Per l’Europa i la Mediterrània Solidàries dels pobleslliures: ni UE, ni euro, ni OTAN ni Euroexèrcit. No a lespolítiques del Banc Central Europeu, el Fons MonetariInternacional i el Banc Mundial.

4 .4 .4 .4 .4 . Pel català com a llengua preferent arreu delsPaïsos Catalans i eina de cohesió social tot garantint elsdrets lingüístics de tota la societat.

Per un nou model econòmicPer un nou model econòmicPer un nou model econòmicPer un nou model econòmicPer un nou model econòmic1.1.1 .1 .1 . Aturem les retallades i privatitzacions: per una

economia al servei del poble. Recuperació de la gestiódirecta i pública dels serveis públics. Readmissió detreballadores acomiadades per les retallades a sanitat,educació i d’altres serveis públics. Derogació de les Re-formes laborals i la Llei d’estrangeria. Redistribució de lajornada laboral sense rebaixa salarial per acabar ambl’atur. Contra qualsevol discriminació salarial.

2 .2 .2 .2 .2 . Per la sobirania econòmica. No al pagament deldeute: abans les persones que els bancs. Nacionalitzacióde la banca. Una banca pública al servei de la societat.Calen diners per un pla urgent que generi llocs de treballpúblics i dignes, per treballadors i treballadores sensediferència de gènere, edat, ni lloc d’origen. En defensade salaris i pensions, desenvolupament d’una economiaplanificada i solidària que tingui com a objectiu bastir lesnecessitats del poble.

3 .3 .3 .3 .3 . Nacionalització amb control democràtic, obrer ipopular dels sectors estratègics: energia, aigua,transports i comunicacions.

4 .4 .4 .4 .4 . Repartiment dels treballs i de la riquesa. Per unafiscalitat igualadora al servei del treball i -mentre no esgaranteixi la plena ocupació- la implantació de la rendabàsica. Transformació de l’economia productiva i lainnovació tecnològica per satisfer les necessitats socials,no la lògica del benefici i el mercat.

Per la igualtat d’oporPer la igualtat d’oporPer la igualtat d’oporPer la igualtat d’oporPer la igualtat d’oportunitats,tunitats,tunitats,tunitats,tunitats,els drels drels drels drels drets i les lliberets i les lliberets i les lliberets i les lliberets i les llibertatstatstatstatstats

1. Prou repressió i criminalització de lluites imoviments populars.

2 .2 .2 .2 .2 . Dissolució de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.Caràcter civil dels demés cossos policíacs, sota controlpopular.

3 .3 .3 .3 .3 . Per uns serveis públics i un sistema sanitari,

Propostes en temps de crisi


POLÍ

TICA

acomiadaments, ni, perdescomptat, del pagament deldeute-, aprofitant el desgast delGovern i la caiguda del PSC. Lamateixa ambigüitat sobre el dret adecidir, defensant-lo però sense dirquè votarà en el referèndum ni ferreferències a la Monarquia o l’Estat.Molt menys a la Unió Europea. Esmolt significatiu que surten d’haverdonat una »moratòria» a la sevacampanya de signatures per la ILPde la dació en pagament alparlament espanyol, degut a lamanca de compromís d’unamilitància a qui –diuen ells mateixos-el discurs oficial deixa ‘freda’.

Però l’element més positiu són els126.219 de la CUP-Alternativa126.219 de la CUP-Alternativa126.219 de la CUP-Alternativa126.219 de la CUP-Alternativa126.219 de la CUP-Alternativad’Esquerresd’Esquerresd’Esquerresd’Esquerresd’Esquerres, que aconsegueix 3diputats. Lluita Internacionalistahavia arribat a un acord amb lesCUP i participava de la candidaturaCUP-AE. La CUP-AE ha presentatun discurs independentista ianticapitalista, amb un fort impacteen la joventut i que ha començat atenir un cert suport –encara dèbil-entre població treballadora, méslimitat entre la no nascuda aCatalunya. També respecte de laCUP la vaga general ha tingut unefecte: així com el centre en elscartells de campanya estava en laindependència el contingut deldiscurs ha anat reforçantl’anticapitalisme, espai polític que nocompartia amb cap altra candida-tura.

Reorganització política...Reorganització política...Reorganització política...Reorganització política...Reorganització política...Creix la inestabilitat parlamentària.

Aquest fenomen l’analitzàvem alsanteriors processos electorals.S’enfonsen els partits sobre elsquals recau l’estabil itatparlamentària, a Catalunya CiU i elPSC-PSOE. Des del punt de vistade l’estabilitat del sistema és enca-ra més important l’enfonsament delPSOE, com abans a les generals,andaluses, asturianes, basques ogallegues. Es tracta d’un procésmés profund i l l igat aldesenvolupament de la crisi queanul·la la credibilitat d’un discurssocialdemòcrata i reformista. Al llargde dècades el bipartidisme delparlamentarisme europeu seguiauna lògica cíclica en la qual elssocialistes guanyaven fins que elstreballadors/es, cansats de les

seves polítiques al servei del capi-tal, els deixaven de votar per anarmassivament a l’abstenció. Un copel nou govern de la dreta puraaplicava polítiques contra la majoria,els treballadors/es tornaven a votarper tal que no sortís la dreta iutilitzaven el vot als PS. Aquestadinàmica encara continua a lespotències més riques a Europa(Alemanya, França...) però al sud,la crisi dóna un pas polític supe-rior. El treballadors/a abandona ideixa caure el PS però mira aesquerra i dóna una opció a unaaltra esquerra que abans nohavíem tingut. Aquest és l’elementmés dinàmic de la situació que esva conf irmant també en elsprocessos electorals. L’expressiómés important d’aquest movimentno és electoral sinó en les lluites ien una incipient recomposició delmoviment polític i sindical.

La divisió que hi ha sobre eltema nacional producte de la po-lítica monàrquica dels dos granspart i ts i s indicats ha separatdeliberadament lluita obrera i lluitanacional dels pobles. En aquestmarc avui Ciutadans -o lesversions UPyD- intenten aprofundirla divisió de la classe. Però no hipot haver una lluita conseqüent dedefensa dels treballadors sensefer nostra la lluita per la llibertatdels pobles, pel seu dret a decidirlliurement. Guanyar a la classeobrera catalana a unir lluita obre-ra i l lu i ta pel dretd’autodeterminació és la clau delprocés revolucionari.

La CUP-AE ha començataquest camí i cal que avanci enel dià leg amb la poblaciótreballadora. Obrir un espai comú,trobant un punt que permeticonviure des de l’anticapitalismeposicions independentistes ambaltres que –respectant el dret delspobles a decidir- no s’identifiquenamb l’independentisme, és la tas-ca per aprofundir el procés oberta les eleccions i a la qual enscomprometem des de Lluita In-ternacionalista. No és un procésexclusiu català, és un procésnecessar i per unir la l lu i tatreballadora a tot l’estat contra elcapital isme i contra l ’Estatmonàrquic. En resum, ambaquestes eleccions s’ha donat ungran pas endavant.

. . . i inestabi l i tat pol í t ica. . . . i inestabi l i tat pol í t ica. . . . i inestabi l i tat pol í t ica. . . . i inestabi l i tat pol í t ica. . . . i inestabi l i tat pol í t ica. Ladebilitat del nou govern Mas ésevident. Fins i la formació de governpresenta un primer escull important.Semblaria molt difícil recompondrela coalició de classe lògica, amb elPP. Però també ho té difícil el PSCen caiguda lliure, ser el suport delgovern. Quedaria ERC, però això had’estar molt lligat al compromísd’impulsar i posar data alreferèndum, que la Monarquia estàdisposada a impedir. Però lesdificultats no es queden en la inves-tidura.

Dos dies després de les eleccionsel portaveu del Govern en funcionsHoms anuncia que prepara unanova retallada de més de 4.000milions, superior a la suma de lesdels anys 11 i 12. Aquest és el regalque Mas reservava per celebrar laseva majoria absoluta, una «majoriaexcepcional» per estrenar-la en uncop excepcionalment dur al conjuntde la classe treballadora catalana.Volia majoria absoluta també pertenir mans lliures i poder maniobrar ianar deixant el tema del referèndum,en els estires i afluixa amb Madrid:això és el que demanava la patro-nal. Però la capacitat de maniobraestà més que compromesa, tant perimposar les retallades com per apar-car la consulta. El resultat és unagran inestabilitat política que ha deser aprofitada per la lluita per imposaruna derrota a les retallades tot fixantuna data per a decidir lliurementl’autodeterminació.

Josep Lluis del Alcázar

(Eleccions catalanes... ve de pàg. 11)


POLÍ

TICA

David Fernández, cap de llistaper la CUP- AE i ara diputat alParlament de Catalunya, analitzael balanç i les perspectives del’entrada al Parlament

Lluita Internacionalista- ComLluita Internacionalista- ComLluita Internacionalista- ComLluita Internacionalista- ComLluita Internacionalista- Comvalores el resultats electorals envalores el resultats electorals envalores el resultats electorals envalores el resultats electorals envalores el resultats electorals engeneral i en particular els de lageneral i en particular els de lageneral i en particular els de lageneral i en particular els de lageneral i en particular els de laCUP-AE?CUP-AE?CUP-AE?CUP-AE?CUP-AE?

David Fernández-David Fernández-David Fernández-David Fernández-David Fernández- En plural,pèrdua d’hegemonia convergent,sobiranisme que gira clarament al’esquerra i espanyolisme que viraa la dreta. En singular i en pers-pectiva, els resultats de la CUP-AEsón històrics. Pel què i pel com.126.219 persones que han votatruptura democràtica, transformaciósocial i unitat popular. Que hanoptat, en una campanya que hemfet contra el silenci, per alçar la veui portar un cavall de Troia de lesclasses populars al Parlament.

LI -Com valores l’experiènciaLI -Com valores l’experiènciaLI -Com valores l’experiènciaLI -Com valores l’experiènciaLI -Com valores l’experiènciade treball conjunt amb organit-de treball conjunt amb organit-de treball conjunt amb organit-de treball conjunt amb organit-de treball conjunt amb organit-zacions de l’esquerra revolucio-zacions de l’esquerra revolucio-zacions de l’esquerra revolucio-zacions de l’esquerra revolucio-zacions de l’esquerra revolucio-nària, com LI, entre d’altres?nària, com LI, entre d’altres?nària, com LI, entre d’altres?nària, com LI, entre d’altres?nària, com LI, entre d’altres?

DF- DF- DF- DF- DF- Amb profund agraïment i moltpositivament. Necessària i impres-cindible. Un nou punt de trobada,d’esforços compartits, malgrathaver-se fet (de forma obligada) enmolt poc temps. Perquè un altredels miracles de la CUP-AE éshaver arribat al Parlament ennomés cinc setmanes. Hem estatcapaços de fer-ho en 35 dies, desde que la CUP decideix presentar-se el 13 d’octubre fins el dia 25.

Amb una mobilització extraordinària:5.000 persones participantactivament de la campanya, mésde 450 actes, ni un sol préstecbancari, una campanya feta alcarrer i des del carrer. Nomésgràcies a la força col·lectiva de lagent. A una empenta compartida.

LI- I ara què? Com continuem?LI- I ara què? Com continuem?LI- I ara què? Com continuem?LI- I ara què? Com continuem?LI- I ara què? Com continuem?DF-DF-DF-DF-DF- Com ho hem estat fent

sempre: des del carrer, a baix i al’esquerra. Obrint vies i nou espaisde lluita comuna des de la generositati la solidaritat i habilitant nous espaisde complicitat. Ho vam dir: el dia 25era un dia més. I el Parlament ésnomés un estri més del que dispo-sem a la caixa d’eines de la unitatpopular. De les paraules als fets, eldia 27 ens trobàvem tots donantsuport als treballadors en vaga defam de Telefònica. I a la tancada del’hospital de Sant Pau. I fent costata l’Esther Quintana, ferida per pilotade goma. Malauradament, la durarealitat social continua sent la nostramillor aliada. I ho seguim volent tot.

LI- En la campanya s’ha fet tan-LI- En la campanya s’ha fet tan-LI- En la campanya s’ha fet tan-LI- En la campanya s’ha fet tan-LI- En la campanya s’ha fet tan-ta força amb e l cont ingutta força amb e l cont ingutta força amb e l cont ingutta força amb e l cont ingutta força amb e l cont ingutanticapitalista com amb el nacio-anticapitalista com amb el nacio-anticapitalista com amb el nacio-anticapitalista com amb el nacio-anticapitalista com amb el nacio-nal. Quines són ara les prioritats?nal. Quines són ara les prioritats?nal. Quines són ara les prioritats?nal. Quines són ara les prioritats?nal. Quines són ara les prioritats?

DF- DF- DF- DF- DF- La CUP definia una triple crisiexcepcional a la que cal respondre:nacional, socioeconòmica idemocràtica. Totes tres crisis estan

al mateix nivell de gravetat i, a més,estan interrelacionades. Ara bé, enuns Països Catalans amb 3 milionsde pobres, 1’7 milions d’aturats i150.000 desnonats, l’eix social (atu-rar desnonaments, no pagar eldeute il·legítim, combatre l’atur)prendrà especial rellevància. Mésencara quan ja s’han anunciatnoves retallades (això sí, l’endemàde les eleccions) per valor de 4.000milions d’euros. Es tracta que noretallin ni drets socials ni el dret al’autodeterminació ni la democràciamateixa. En aquest sentit, som untriple pol antineoliberal.

LI- Quines perspectives veus perLI- Quines perspectives veus perLI- Quines perspectives veus perLI- Quines perspectives veus perLI- Quines perspectives veus peravançar cap a un f rontavançar cap a un f rontavançar cap a un f rontavançar cap a un f rontavançar cap a un f rontd’esquerres contra la monarquiad’esquerres contra la monarquiad’esquerres contra la monarquiad’esquerres contra la monarquiad’esquerres contra la monarquiai el capitalisme?i el capitalisme?i el capitalisme?i el capitalisme?i el capitalisme?

DF-DF-DF-DF-DF- Perspectives de reconstruc-ció i de molta feina pendent. Venimd’una severa derrota de lesesquerres,esquerres que sovint hanacabat governant com les dretes, idel moviment obrer. I estem posantels ciments per a un projecte políticdemocràtic, plural i obert que activil’imprescindible canvi polític i socialenmig de la deutecràcia que assetjai ofega el sud europeu. Molta roba ipoc sabó, aquest canvi només esproduirà si totes i tots ens activem.I com hem dit, el punt de trobada,l’epicentre de la unitat, serà alcarrer. Amb les lluites socials.

Amb la vaga de fam de Telefònica

«Ara cal continuar com sempre:des el carrer, abaix i a l’esquerra»

David Fernández, diputat al Parlament per la CUP-AEDavid Fernández, diputat al Parlament per la CUP-AEDavid Fernández, diputat al Parlament per la CUP-AEDavid Fernández, diputat al Parlament per la CUP-AEDavid Fernández, diputat al Parlament per la CUP-AE


EN D

EBAT

Els resultats de la CUP-AE sónespectaculars i poden ser l’inicide la reconstrucció d’unaesquerra revolucionària. El seucreixement entraria en latendència que lidera Syriza aGrècia, de cerca d’una alternati-va davant la misèria creixent queimposen governs i troica; peròla CUP-AE ha anat més enllà,aportant la ruptura amb l’estat ila UE i, desplaçant el pes deldiscurs cap a les posicions mésanticapitalistes a partir de la vagageneral, cosa que a més, eldiferenciava nítidament de la res-ta de candidatures, donant forçaal seu eslògan d’»independènciai socialisme». No farem aquí elbalanç més que positiu delsmilers de persones reunides enassemblees i actes, ni tampocde la constància militant enenganxades de cartells odistribució dels centenars demilers de tríptics i diaris: el do-ble dels vots de les municipals,126.000, el 3,48%, i 3 diputats,ho corroboren. Volem analitzarels avanços i les dificultats perseguir construint junts l’esquerra revolucionària que ésnecessària.

Un molt bon trebal l mi l i tantUn molt bon trebal l mi l i tantUn molt bon trebal l mi l i tantUn molt bon trebal l mi l i tantUn molt bon trebal l mi l i tantmunicipalista… i els seus límitsmunicipalista… i els seus límitsmunicipalista… i els seus límitsmunicipalista… i els seus límitsmunicipalista… i els seus límits

Els resultats de conjunt marquenuna tendència de la situació políticaa l’esquerra que s’expressa enl’extensió del vot i en la relativahomogeneïtat d’aquesta franja alvoltant del 3%. Aquest percentatgeaugmenta significativament on hi haun treball local previ, però elsresultats de les municipals allà ons’havia presentat la CUP no sónextrapolables. Cert és que aVilafranca, Vilanova i la Geltrú oMolins de Rei, on hi ha regidors, araes duplica la mitjana catalana, peròtambé ho és que són entre 3 (lesdos primeres) i 9 (a la tercera) puntsmenys que els resultats obtingutsen les municipals. No és un fet aïllat,sinó la tònica: es redueix a la meitatel vot municipal obtingut a Girona,a Vic baixen gairebé a la mitjana(passen del 10,93 al 3,60%), a

Mataró baixen a la meitat (del 5,59al 2,88%). Podent haver-hi factorslocals que desconeixem i que po-den afectar a un o un altre lloc, peròaquesta tònica més aviat semblaindicar que el marcat caràctermunicipalista que han tingut lesCUP, les faci aparèixer com ainviables per a un projecte mésgran, com són les autonòmiques.

Aquesta seria una de leslimitacions que tindrien aquestsexcel·lents resultats, que encara iaixí, estan basats en l’arrelamentmunicipal i en la tenaç campanyamilitant dels seus components, peròque han d’abordar mésquotidianament les propostes d’unasortida de conjunt que la gent viucom a imprescindible i a les qualsno es pot donar resposta nomésdes del municipalisme.

Reflex també de la situació políti-ca és la duplicació del vot de la CUPa les municipals, en tots els barrisde Barcelona ciutat. Però especialesment mereix Ciutat Vella –quesupera el 6% i s’equipara a altrestradicionals de la CUP com Gràcia-: donada l’àmplia població immigrantdel barri sense dret a vot, peròl’arrelament i la perdurabilitat en elldels moviments 15M, juntamentamb la generalitzada baixada del’abstenció, és probable queaquestes xifres –al costat de les deles taules de Sants, que a nivell dedistricte es dilueixen en barrejar-seamb Zona Franca-, faria pensar queles CUP-AE han recollit també el votabans abstencionista dels sectorsnascuts a l’escalf del 15M.

Un acorUn acorUn acorUn acorUn acord limitat que obrd limitat que obrd limitat que obrd limitat que obrd limitat que obre pore pore pore pore por-----testestestestes

El resultat de la nostrainsistència per constituir un Frontd’Esquerres que agrupés elmàxim d’opcions de l’esquerrarevolucionària i anticapitalista, vafer un pas amb l’acordaconseguit entre les CUP, EnLluita i Lluita Internacionalista. Desd’allà es va donar espai a RevoltaGlobal o Xarxa Roja que havienposat distància de la campanyaelectoral malgrat cridar al votCUP. Però el qualitatiu va ser

l’entrada de sectors més distantsque van trobar el seu encaix enaquest acord: algunes CandidaturesAlternatives del Vallès (CAV) –Ripollet,Cerdanyola-, Des de Baix (DDB)Cornellà o sindicalistes independentsreconeguts... El diari de «Esquerrarevolucionària i anticapitalista ambels CUP-AE» i l’acte que vam realitzarvan ser la millor expressió d’això.

Els efectes cal buscar-los en elcinturó industrial. Al Vallès les CAVallà on la CUP ni s’havia presentat amunicipals -i en moltes poblacionson tampoc té treball de basesignificatiu-, es va aconseguir el 3%(Badia, Barberà,…), 4% a Ripollet iper sobre del 5 a Cerdanyola (on sien té). Més polèmics són elsresultats de Sabadell, en què en lesmunicipals es van presentar els dos(CAV i CUP) i el resultat actual ambprou feines supera l’obtingut llavorsper les CUP. Per contra, a Terrassase supera el doble de l’obtingut perla CUP, amb una campanya signifi-cativa amb els diaris del vot crític desde l’esquerra revolucionària.

En el Baix la incidència en votsd’aquest acord és menor (2,52%),però cal no oblidar que és on el PSCes manté i més creixen ICV-EUiA iC’s. No obstant això, els actes deDdB de Cornellà, el de L’Hospitalet–amb expressió clara de l’acord enels cartells i treball previ amb EnLluita en la campanya contra el

Una interpretació dels resultats de la CUP-AEUna interpretació dels resultats de la CUP-AEUna interpretació dels resultats de la CUP-AEUna interpretació dels resultats de la CUP-AEUna interpretació dels resultats de la CUP-AE

... per a seguir


pagament del deute- i El Prat van ser bons exemples,agrupant en cadascun gairebé el mateix que en el globalcomarcal, entre 80-100 persones. Al Prat, senseprecedents municipalistes, la distribució massiva del periòdicde l’esquerra en la manifestació de «El Prat contra elsretallades» el 14N i el treball sistemàtic i unitari des d’aquestorganisme dels i les companyes de Lluita Internacionalis-ta, va aportar més de la meitat dels assistents en l’actelocal procedents dels sectors en lluita contra l’atur i lesretallades i pel no-pagament del deute.

Per circumscripcions, el gruix dels vots es van concen-trar en la de Barcelona que és on s’obtenen diputats ambun 3,4% i que és també on més es va concretar l’acordamb l’esquerra; mentre que a Tarragona (3,58%) i Girona(4,21%) es queda com a primera força extra-parlamentària,per l’aplicació de la Llei de d’Hont, malgrat obtenir majorspercentatges. És a destacar, a Tarragona, el 5,91% a laciutat industrial de Reus -percentatge no aconseguit en elcinturó industrial de Barcelona-, on es supera en quasi 1punt el resultat de les municipals, a diferència també de latònica general: perfil sindical del cap de llista acompanyantals regidors? A Girona la CUP va estar absolutamenttancada a acords amb l’esquerra –en les últimes municipalsvan anar amb Reagrupament-: podien amb aquest acordhaver-se obtingut els escassos 800 vots que faltaven peraconseguir un escó?

El repte: el diàleg amb la classe obreraEl repte: el diàleg amb la classe obreraEl repte: el diàleg amb la classe obreraEl repte: el diàleg amb la classe obreraEl repte: el diàleg amb la classe obreraProbablement el Baix Llobregat –al costat de Badalona

i L’Hospitalet- és la comarca que millor reflecteix el rebuiga les retallades de Mas, però també les reticències de laclasse obrera davant el problema nacional. Aquest és elvalor del 2,52% de vots a la CUP-AE. Com ho són elspercentatges superiors al 2 de Badalona i L’Hospitalet –ode Nou Barris a la pròpia capital- o els ja citats d’una micamés del 3 en els Vallès . Òbviament sense ells no hi hauriaparlamentaris, ja que estem parlant que al cinturó indus-trial, la CUP-AE ha obtingut un terç dels vots de lacircumscripció de Barcelona. Però també assenyala lesseves limitacions, en quedar per sota de la mitjana catala-na als feus de la classe obrera. Prendre com a centralaquest diàleg amb la classe, amb els seus problemesquotidians –i com ja hem assenyalat, no només des del’àmbit municipalista-, i explicar pacientment el lligam ambel dret d’autodeterminació és el gran treball pendent peral proper període. I per a això, excloure autoafirmacions ipartir de les pròpies organitzacions d’esquerra dels i lestreballadores, facilitaria aquest imprescindible acostament.Aquest és el repte, i per la nostra banda, aquí posarem elsnostres esforços.

M. Esther del Alcázar i Fabregat

La campanya de Lluita Internacionalista

La ploma al’agulla de la balança

Deia Trotsky, que de vegades, una petita força, com unaploma, situada a l’agulla d’una balança, pot ajudar a de-cantar cap a un o l’altre platet: conscients de les nostresforces, aquest era el nostre objectiu, ser aquesta ploma.Era la primera vegada que abordàvem una campanya devot crític en les condicions en què es va donar aquesta:participant honestament en tot el que compartíem i ambpersonalitat pròpia en el que no. No va ser mèrit nomésnostre, sinó òbviament va ser possible perquè també desde les CUP es va possibilitar aquesta posició. Des d’ella,vam jugar un paper de motor en l’enllaç amb aquestaesquerra amb reticències cap a l’independentisme a se-ques amb que s’identificava la CUP.

L’acte central d’aquest sector que vam anomenar «Esquerrarevolucionària i anticapitalista amb la CUP-AE», amb el seucaràcter marcadament internacionalista i de classe, i les seves170 assistents, va ser bon exponent. Els 20.000 exemplarsdel diari de campanya, dels quals en vam repartir 11.500 enplena vaga general, a SEAT, a l’interior de les cotxeres deTMB, a llocs de treball, i punts del Baix Llobregat, L’Hospitalet,Maresme, Vallès Occidental i Oriental, Manresa o Vic. El treballpacient amb sindicalistes i organitzacions perquè s’expressessinal diari o l’acte i fessin seva, des de les seves posicions, a lesCUP-AE, és part del nostre balanç.

La participació en actes de pre-campanya a Cornellà i davant d’estudiantsuniversitaris en una taula de partitsparlamentaris; i ja en campanya enCerdanyola, L’Hospitalet, Baix Llobregato El Prat, a més de la intervenció pervídeo de l’acte central de Catalunya dela CUP-AE (que va omplir el Palaud’Esports i va deixar gent fora amb2500 assistents) i del de Barcelonaciutat (en el mateix espai que abansomplia ICV i amb Syriza i amb unaassistència que va rondar les 1000persones), han estat espais en quès’ha pogut visibilitzar la nostra posició.

L’entusiasme amb que es va prendre aquest treball militantal qual s’han sumat molts simpatitzants, va permetre supe-rar la duresa sobretot en la primera setmana quan tots elsnostres esforços estructurals estaven abocats a la vagageneral, cosa que donava més contingut i calat a la nostracampanya, però alhora altre requeria un esforç esgotador,que ha tingut un balanç molt positiu. Potser hem estat laploma que volíem ser. Ser capaços de consolidar el nouespai i no retrocedir en l’impuls de la mateixa política defront de l’esquerra rupturista, són les tasques que ensproposem.


EN D

EBAT

Fins ara, avançar en la unitatde l’esquerra revolucionària haestat difícil –sigui per mancade voluntat o de política-, peròes fa imprescindible fer-ne elbalanç, per tal que plegatspuguem superar elsentrebancs. Aquest és unaaportació al necessari debatper tal de poder construird’ara en endavant.

Amb Revolta Global Revolta Global Revolta Global Revolta Global Revolta Global després dela divisió en les europees entre Ini-ciativa Internacionalista i EsquerraAnticapitalista, s’havia avançat a lesautonòmiques catalanes amb Desde Baix (DdB). Va ser un saltimportant, aleshores era l’esquerraindependentista qui no veia ni par-ticipar a les eleccions, ni demanarel vot per DdB. Però per Revolta,DdB va ser simplement una plata-forma de llançament del seu propiprojecte de partit Anticapitalista.Poc després de les eleccions imalgrat tots els compromisospúblics de que DDB no erasimplement un acord electoral,principalment Revolta va anardesactivant DdB fins arribar a lapràctica dissolució. Només va que-dar un resultat genuí: DdB Cornellà.Revolta teoritza que està encondicions d’anar a un gran partitanticapitalista seguint el modelfrancès del NPA i li sobren les forcespolítiques més petites que sompresents a DdB.

Arriben les eleccions generals idesprés de remenar

un bon tempsl e s

cireres imposa Anticapitalistes inomés amb l’ajuda de DdBCornellà s’arriba a acceptar unamena de coalició -que no és tal-amb En Lluita i Lluita Internaciona-lista a Catalunya. Curiosament unafórmula molt semblant (amb laimposició del component gran) a laque ara no acceptava amb la CUP.Des de LI vam acceptar, tot definintels punts de diferència. Peròtampoc l’acord va anar un dia mésenllà de les eleccions ni tan sols pera fer un debat comú de balanç,com havíem fet amb DdB.

Ara davant les eleccions, davantla nostra proposta d’arribar a acordamb les CUP i, si és impossible,presentar-nos com a DdB, s’hineguen; definint des del principi elvot a la CUP però no entrant ni tansols a aprofundir les basesprogramàtiques de l’acord, i retirantla companya de Tarragona de lesllistes per a reforçar la prèviamentdecidida campanya pròpia. Així noentren a editar el diari de suport crítica la CUP des d’organitzacions del’esquerra revolucionària, ni tampoca organitzar l’acte, sinó que hi par-ticipen en la mesura que se’ls con-vida, sense ni difondre el primer niconvocar el segon, ja que estavenpreparant-ne un amb Syriza tresdies més tard. Quasi apareixia comuna pugna per l’espai anticapitalista:o els de l’acord amb la CUP –El iLI- o Revolta Global. El seu acte,amb Syriza d’estrella convidada (eldirigent de Syriza vindria l’endemàa l’acte central d’ICV/EuiA)competia en nombre amb el nostre,però tristament havia impossibilitatrepetir l’experiència de DdB alCasinet d’Hostafrancs, on la unitat

havia demostrat ser molt mésque la suma de les

parts.Però a

més, elp r o c é sengegat ie l sresu l ta tsobtinguts,

generen un dilema a RG: és possibleaquell gran partit anticapitalista ambl’espai que comença a ocupar laCUP i menys si es continuaavançant cap un front d’esquerresrupturista? Semblaria, per la sevadeclaració pública de balanç on diuque «El gran repte de fons de

l’esquerra catalana és construir unaforça (...). Aquesta alternativanomés serà fruit de la confluènciade moltes organitzacions i voluntats,en un procés del què estem tot justal començament» que si més no,l’aposta actual és per la confluència.Esperem que així sigui i que tornema caminar plegats en un camí queavui per avui no pot excloure ningúque estigui en ruptura amb l’estat iamb la UE.

La política a les eleccions deCorrent RoigCorrent RoigCorrent RoigCorrent RoigCorrent Roig és complicada de se-guir. Participem conjuntament a Ini-ciativa Internacionalista, també aDdB. Però a les generals expliquenque s’ha donat un cop d’estatantidemocràtic i criden a laabstenció. A Andalusia reapareixenamb un bloc. A les catalanes d’ara,rebutgen discutir un acord amb laCUP i deixen de venir a les reunionsaixí que s’estableixen les primeresbases de debat. Es presenten sols

L’esquerra revolucionària oanticapitalista davant leseleccions al Parlament


però no arriben a obtenir els avals,aleshores demanen el vot CUP ipretenen explicar que els qui vamarribar a l’acord, vam tirar la tovallolamalgrat que la candidatura no cridaa trencar amb la UE, ni tampoc veula unitat de la lluita dels treballadorscontra l’estat. L’Especial que treuend’Eleccions Catalanes, pel que fa al’explicació del vot, és undespropòsit plegat d’incerteses: noés cert que el programa de la CUP-AE no cridi a trencar amb la UE –itambé amb l’euro, i l’euroexèrcit...-; i tampoc ho és que sigui «tirar latovallola» arribar a un acordprogramàtic que crida explícitamenta trencar amb la Monarquia i la UE,pel Socialisme, i per la unitat en lalluita no només amb els treballadorsi pobles de l’estat sinó de tota Eu-ropa per una «Europa i unaMediterrània, de pobles lliures». Elsdos motius que al·leguen per a do-nar el vot crític no són certs. I sí,nosaltres vam donar un vot críticperò per d’altres motius, i sobretotvam discutir i esforçar-nos per a ferque el primer esborrany de progra-ma de la CUP –el qual vam esmenarentre altres coses, amb aquestselements, tal com vam presentar enla darrera reunió a la que van venir-prengués aquestes referències, oquan s’allunyaven encara més enel segon, acordar amb la CUP lavisibilització del vot crític, així comvam saludar que en el tercer i definitiuesmenes crucials com la de la rup-tura amb la UE s’hagués assumit...I tot i així, vam seguir mantenint elvot crític per dos motius diferents:per avançar cap un frontd’esquerres real que la CUP-AE noera, i per aprofundir el diàleg ambels treballadors i treballadores, que

creiem que era una debilitat de lesCUP pel pes més secundari queenteníem donaven al discursanticapitalista. Totes lesorganitzacions tenim el dret a teniruna o altra posició, però no el tenima justificar-la des d’arguments quesabem que no s’ajusten a la realitat.

Aquí el problema és què faràCorrent Roig ara: seguirà pensantque amb la CUP no hi ha res a fer?En la seva declaració del 26, apartd’assenyalar la seva alegria per lairrupció al Parlament i recordar queels van cridar a votar, només la citaen el futur proper per la sevaresponsabilitat en les lluites quevénen. Es cert, però l’abast queaquestes tenen –tal com ellsmateixos assenyalen-, no obliga adonar un pas endavant tant a laCUP com a totes les organitzacionsd’esquerra, inclòs CR? O es que elparàgraf final «Volem acabarassenyalant la importànciad’entendre la lluita a Catalunya coma part d’una lluita comuna amb laresta de treballadors i pobles del’Estat espanyol. Insistir en els llaçosde fraternitat és fonamental (...) i perunir forces en la batalla per una Unióde Repúbliques Ibèriques, (...)», estàpreparant el proper NO?. Volenposar la Unió de RepúbliquesIbèriques en els mínims d’un acord?Esperem que no, ja que malgratobjectius diferents, la lluita comunacontra l’estat ha estatmaterialitzada amb la presència delSAT, Izquierda Castellana o Sortuals actes de campanya de la CUP-AE; i fins el moment, quan hemproposat concrecions de fraternitat,fins ara la CUP ha respostpositivament, com ara amb elcomunicat als i les treballadores dela Sanitat de Madrid que reproduïmen aquestes pàgines. Així doncs,volem creure que només és unaalerta –que compartim-, però queno impedirà que Corrent Roig tornia caminar pel camí de la unitat.

Les Candidatures AlternativesCandidatures AlternativesCandidatures AlternativesCandidatures AlternativesCandidatures Alternativesdel Vdel Vdel Vdel Vdel Va l lès a l lès a l lès a l lès a l lès van argumentar lesdificultats per participar en el procésde CUP-AE, tant per manca detemps, com per les dificultats quetenen per identificar-se dins unacandidatura independentista. Sobreel primer tema res a dir, sobre elsegon, el problema és que era peraixò que proposàvem la coalicióbasada en l’acord CUP-CAV-DdBperquè permetia equilibrar el discurs

permetent no només que ningú esguardi a la butxaca la sevaconcepció, sinó que a més obriaun espai molt més gran de diàlegespecialment amb treballadors itreballadores, dins un marc de rup-tura amb la monarquia que es podiacompartir. Aquest problema –queamb diferent mesura també va es-tar present amb DdB Cornellà o en«El Prat contra les retallades»-segueix plantejat, i caldrà, de for-ma imperiosa, trobar les fórmulesque ens permetin a tothom seguirsent com som, però trobar un espaid’acció política comuna. I això ésresponsabilitat de tots i totes, peròespecialment ara de la CUP.

Podríem seguir destriantdiferències i processos, desd’aquells que quan es passen aconcretar, podrien molt bé ser partde la CUP, a d’altres molt sectarisper autoproclamatius que vinguindel POSI (amb la moció tancadaproposada des de «Socialistes iRepublicans, pel dret a decidir») ode «Classe contra classe» (queanalitzen fil per randa el programa–amb molts elements en quepodríem coincidir-, per afirmar elcaràcter «acrític» d’un vot basat enun acord que no analitzen, i aca-bar desitjant trobar-nos a les lluitesi seguir les discussions)... però ésclar que, de moment, interessen elsqui, sobre la base d’acords clars irupturistes estiguin disposat a arre-mangar-se per a construir la alter-nativa política necessària pelstreballadors i els pobles.

M Esther del Alcázar i Fabregat

EN D

EBAT


INTE

RNAC

IONA

L

S’acaba de produir la primera vagageneral contra el governkirchnerista. Ha estat una «aturadahistòrica», com van dir elsconvocants. Aquesta nova accióobrera nacional contra un governperonista és part dels grans canvisque s’estan produint al país. LaCGT Moyano, protagonista centralde la convocatòria -al costat de laCTA Micheli i la denominada «CGTBlava i Blanca» de Barrionuevo-,durant nou anys ha estatacompanyant l’oficialisme. La sevaruptura sacseja el panorama polítici sindical. Des d’aquest moment,tenint com a mar de fonsl’ajustament en curs, les lluites quemai s’han aturat i els greusproblemes socials sense resoldre,Moyano s’ha vist obligat a impul-sar diferents convocatòries. Mésenllà dels projectes sindicals ipolítics dels convocants, elstreballadors s’han sumat al’aturada com a part del’enfrontament a un govern que vaperdent expectatives populars,expropia el salari obrer via l’impostals guanys, avala els ajustos a lesprovíncies i destina els dinerspopulars a pagar al comptat eldeute extern de la dictadura, mentremilions viuen en la pobresa.

Cristina va guanyar amb el 54% iva creure que llavors rebia un xecen blanc per avançar amb el seu«model» al servei de lesmultinacionals, banquers i gransempresaris (els seus gransbeneficiaris). Per a això va prepararel seu projecte re-reeleccionista. Vacomençar a aplicar mésdecididament un ajustament al ca-lor de la crisi capitalista mundial. Iva seguir endavant amb el seudoble discurs, com intentar fercreure que és un govern«progressista que combat a ladreta», mentre acaba de pactaramb Macri –NE: el major grupeconòmic argentí-, es va aliar ambel pitjor de la burocràcia sindical, vavotar una llei d’ART - NE: cop moltdur a la capacitat dels treballadorsde defensar els seus drets laboralsbàsics, sense avançar en prevenciód’accidents, salut i higiene- quedemanava la Unió Industrial i apel·laa la Llei de Mitjans per tenir unmonopoli mediàtic que només parlibé del seu govern. Un pla que li estàfracassant.

L’economia s’ha desaccelerat(s’han perdut milers de llocs detreball); la inflació se segueixmenjant els ingressos populars;l’impost al salari és vist cada vegada

més com un gran robatori a milionsde treballadors i els fons dels jubilatssón destinats a pagar deute extern idonar crèdits a les patronals, mentreels avis segueixen sense el 82%mòbil i els acaben de liquidarmalament les pensions, quedant-seel govern amb 6.000 milions de pe-sos anuals.

El malestar social segueixcreixent.

El 27 de juny al costat de la CGTMoyano i el passat 10 d’octubredavant la convocatòria de la CTA-Micheli i Camioners, milers es vanmobilitzar a Plaza de Mayo. El 13de setembre va haver-hi una prime-ra cassolada de la classe mitjana idiferents sectors populars, i el 8N unaltra mobilització multitudinària, onel 30% dels qui van participar havienvotat a Cristina. Ara s’ha arribat a laprimera vaga general. I si l’aturadano va ser del cent per cent és per latraïció de la CGT Balcarce i la CTAYasky, que l’han esquirolejat malgratque les seves bases també estanclarament afectades per la políticade la Casa Rosada. Accions que hanobligat al govern a retrocedir, en elcobrament de guanys de la paga dedesembre, en no aprofundirl’ajustament i a frenar, ara com ara,

En la conferència de premsa que van brin-dar la CGT Moyano, CTA Micheli i el sectorde Barrionuevo en la tarda del 20, davant lapregunta de com anaven a seguir, si beMoyano va dir «ha començat un camí delluita», va prevaler la crida al diàleg i a que elgovern «recapaciti». Només el dirigentcombatiu Rubén «Pollo» Sobrero, (...) vaassenyalar que la propera vegada cal pararper més de 24 hores. Sobrero, durant totala jornada, es va encarregar d’asseverar pertots els mitjans que cal seguir-la amb un aturde 36 hores com a part d’un pla de lluita.

Aquest és el missatge que cal portar araals llocs de treball. A treure conclusions de

d’oposició de tot el moviment obrer perdelinear els passos a seguir.

Cridem a coordinar als diferentsCridem a coordinar als diferentsCridem a coordinar als diferentsCridem a coordinar als diferentsCridem a coordinar als diferentssectors per impulsar aquesta exigència.sectors per impulsar aquesta exigència.sectors per impulsar aquesta exigència.sectors per impulsar aquesta exigència.sectors per impulsar aquesta exigència.Perquè és clar que quan al movimentPerquè és clar que quan al movimentPerquè és clar que quan al movimentPerquè és clar que quan al movimentPerquè és clar que quan al movimentobrer l’hi convoca a lluitar pels seusobrer l’hi convoca a lluitar pels seusobrer l’hi convoca a lluitar pels seusobrer l’hi convoca a lluitar pels seusobrer l’hi convoca a lluitar pels seuslegítims reclams, respon. I vagi com!legítims reclams, respon. I vagi com!legítims reclams, respon. I vagi com!legítims reclams, respon. I vagi com!legítims reclams, respon. I vagi com!

l’atur. A mostrar als companys que es potenfrontar al govern, a les patronals i alsdirigents venuts. Que cal seguir mobilitzatsen unitat d’acció amb els qui plantegen lluitar(més enllà de les diferències sindicals ipolítiques amb les organitzacionsconvocants). I que fa falta un pla de lluitanacional debatut i discutit a la base. Ambun nou atur de 36 hores. Moyano i Michelii la resta dels convocants hauriend’organitzar una àmplia consulta sobreaquest tema, cridant a assemblees iplenaris dels seus gremis, i tambéconvocant a les Internes i Cossos deDelegats dels gremis que són de la CGT iCTA oficial i a les agrupacions i llistes

VVVVVaga general a l'Araga general a l'Araga general a l'Araga general a l'Araga general a l'Argentinagentinagentinagentinagentina

Del 54% -de Kirchner en leseleccions- a l'aturada general

Ara: pla de lluita


INTE

RNAC

IONA

Lles seves ànsies reeleccionistes.Però lluny s’està de satisfer lesàmplies i variades necessitatspopulars. Segueixen les apagades,les obres que no es fan, el grapeiga la justícia, els casos de corrupció,el manteniment de les privatitzadesi les mentides com les del INDEC –NE: institut d’Estadística argentí-.Per això la ràbia creix i milers dedesencantats busquen una alterna-tiva sindical i política per fer front aaquests atropellaments.

Enmig d’això es mouen els políticsde l’oposició patronal. Desdibuixatsper on se’ls miri, (...) en els traçosgruixuts, coincideixen amb la políti-ca oficial: en què cal pagar el deuteextern, mantenir l’aliançaestratègica amb empresaris imultinacionals; seguir amb lesprivatitzacions menemistes i elrobatori al salari. (...)

Davant això fa falta una sortidasindical i política oposada, tant alkirchnerisme com a qualsevolvariant de l’oposició patronal. Peraixò va ser molt important que elFront d’Esquerra (FIT) hagi estat partimportant de l’aturada, jugant un clarrol amb els seus dirigents sindicalsper impulsar-lo i donar suport elstalls. Reclamant fora l’impost alsalari, el pagament a tots de lesassignacions familiars, el 82% mòbil;és a dir, «contra l’ajustament deCristina i els governadors», com vaassenyalar en una declaració.

Al seu torn, el FIT s’ha pronunciatper mesures de fons, com el nopagament del deute extern,reestatitzar les privatitzades sota con-trol i gestió de treballadors i usuaris, inacionalitzar la banca i el comerçexterior, entre d’altres. Cridant a do-nar continuïtat a l’aturada amb un plade lluita nacional.

El nostre partit seguirà interveninten la vida nacional, donant suport ales lluites, reclamant la continuïtatde l’aturada general amb un pla delluita, impulsant al sindicalismecombatiu (com estem fent al costatdels ferroviaris del Sarmiento i elnostre company «Pollo» Sobrero),aixecant mesures de fons ipromovent la unitat de l’esquerra viael FIT, contra tota variant patronal.Cridem als treballadors i joves a su-mar-se per enfortir una alternativaobrera i d’esquerra.

22/11/12

Editorial del Socialista 234, premsad’Esquerra Socialista, secció

argentina de la UIT-CI

Les Forces Armades sionistes d’Israel han emprès una novaagressió militar contra els palestins de la Franja de Gaza. Compassa en cada atac, i encara que Israel afirma que tenen perobjectiu «defensar-se» i «eliminar terroristes», el president Obamajustifica, amb els mateixos arguments, l’agressió genocidad’Israel. Sota els bombardejos sionistes han mort molts civils,inclòs el fill de menys de dos anys d’un fotògraf de la BBC. Tambéva ser assassinat des d’un helicòpter amb artilleria un nen de 13anys, Hameed Abu Daqqa, quan jugava al futbol amb els seusamics. Segons la premsa imperialista, la nova ofensiva es vainiciar perquè coets disparats des de la Franja de Gaza van ma-tar a 3 israelianes 25 quilòmetres al nord de Gaza a la localitat deKiryat Malachi. Les xifres de víctimes mostren l’absolutadesproporció, en pocs dies hi ha més de 50 morts i més de 400ferits a la Franja de Gaza pels bombardejos d’Israel. El que ocul-ta la premsa imperialista, és que des de fa mesos hi hapermanents atacs aeris d’Israel, a «petita escala». En realitat dis-cutir «qui va començar» és absurd en una guerra de 65 anys,que va començar justament amb l’ocupació sionista de la terrapalestina i l’expulsió del poble palestí.

Israel ha cridat 75.000 reservistes i se suposa que prepara una novainvasió a la Franja de Gaza, com va succeir en el 2008. L’aviacióisraeliana anuncia haver destruït centenars d’objectius, entre ells lesoficines del primer ministre. La Franja de Gaza és un petit territori, de40 quilòmetres de llarg per 10 quilòmetres d’ample, on s’amunteguen1.500.000 palestins, en una espècie de camp de concentració gegantí,voltat militarment per Israel. La Franja de Gaza és un dels anomenats«territoris ocupats», l’altre és Cisjordània, amb 2.700.000 palestins,trencat en bocins per centenars de colònies sionistes, privat del 80%de les seves fonts d’aigua, i travessat per un mur i carreteresemmurallades, controlades militarment per Israel.

La Franja de Gaza està governada per Hamàs, un partit palestí queva guanyar les eleccions, però és considerat com a «terrorista» perIsrael i l’imperialisme amb els seus mitjans de comunicació. La Franjade Gaza pateix des de fa cinc anys un bloqueig israelià que castiga a laseva població civil, privant-la de molts productes bàsics, des de medi-cines, fins a recanvis o matèries primeres industrials, segons el capriciisraelià. L’objectiu d’aquest càstig, presentat per Israel com una formade prevenir l’entrada d’armament, és en realitat part de la política sionistades de fa 65 anys de fer la vida impossible als palestins per acabar-losd’expulsar del poc que queda dels seus territoris nacionals ocupatsdes de 1948 per l’Estat israelià, amb migrants jueus europeus.

El que ratifica la necessitat històrica d’acabar amb l’estat racistad’Israel i aconseguir un estat únic, una Palestina laica, democràtica ino racista.

Els motius del nou atac genocidaAquesta nova ofensiva, anomenada absurdament «Pilar Defensiu»,

es produeix quan fa pocs dies s’havia acordat una nova treva, entreIsrael i el govern de Hamàs de Gaza i amb intermediació d’Egipte.Unes hores més tard de pactar la treva, l’exèrcit sionista va assassinaral cap de la brigada Al Qassam, el braç militar de Hamas, AhmadJafari, llançant un míssil contra el seu cotxe. Curiosament Al-Jaffarihavia estat un dels negociadors de la treva amb Israel, un detall delque informa fins i tot el diari israelià Haaretz.

Prou atacssionistes a Gaza!


INTE

RNAC

IONA

L Abans, el 8 d’aquest mes soldatsisraelians van envair la Franja deGaza. Llavors es va produir untiroteig amb palestins, en el qual vamorir un nen gazaui de 12 anys. Elspalestins van respondre tirant coetscontra Israel. Però el 12 es va acor-dar la treva que Israel va violarassassinant a Al Jaffari.

La ruptura de l’alto del focs’assembla al que va passar el2008, quan Israel va enviar tropesa envair Gaza contra combatentspalestins, i va provocar una respostade Hamàs amb coets contra ciutatsdel nord d’Israel. Això al seu torn vaser utilitzat per Israel per justificar unaofensiva a gran escala anomenada«Operació Plom Fos», que va durartres setmanes i va deixar més de1.400 palestins morts, inclososalmenys 300 nens.

És a dir que, com ha passattantes vegades en els últims 65anys, la crisi militar va ser fabricadaper Israel, que ha té previsteseleccions al gener del 2013. Ladreta sionista governant,encapçalada pel primer ministreBenjamin Netanyahu, busca elconflicte militar per intentar silenciarel gran descontentament popular aIsrael per la crisi capitalista al país il’empobriment dels sectors populars,cridant a la unitat contra «elsterroristes islàmics» i guanyar leseleccions.

L’altre objectiu és mantenir i fins itot reforçar l’enorme ajuda militarianqui que sosté Israel oficialmentamb més de 3.000 milions de dòlarsanuals, encara que en realitat elsuport és molt més gran per lestrameses encobertes o disfressadesd’ajudes de material suposadamentd’ús civil.

La derrota militar i posterior reti-rada ianqui de l’Iraq i la revolucióàrab, amb la caiguda principalmentdel dictador Mubàrak a Egipte (queera el principal aliat d’Estats Units id’Israel), l’aixecament armat popu-lar a Síria contra la dictadura d’AlAssad, que garantia l’ordre a l’altrafrontera d’Israel, han canviatbruscament el context polític i mili-tar de la regió en perjudici d’EstatsUnits i de l’estat sionista. Israelnecessita ara reforçar el seu rolhistòric de guardià militar delsinteressos imperialistes a la regiómés rica en petroli del món. El sec-

tor sionista governant pretenia ata-car l’Iran, amb suport ianqui. Peròva ser Obama qui no va voler invo-lucrar a Estats Units en una novaguerra de futur incert, després dela seva derrota a l’Iraq i Afganistan.Sap que un atac a l’Iran acabariad’incendiar tota la regió amb un saltdel procés revolucionari.

L’atac a la Franja de Gaza ésmilitarment menys arriscat per aIsrael, encara que està per veurela reacció popular quedesencadenarà. Un indici de lanova situació a la regió (a diferènciade l’atac i invasió israeliana a Gazaen el 2008) és la retirada del’ambaixador egipci d’Israel i la visi-ta del primer ministre egipciHesham Kandil a un hospital deGaza, com a «mostra desolidaritat», segons va anunciar.Aquest tímid gest del govern egipci,està motivat en la seva necessitatde mostrar davant la seva pròpiapoblació un gest mínimamentsolidari amb els palestins, donadal’ardent simpatia de les massesamb el poble palestí i l’odi a Israel.

Solidaritat popularinternacional amb elspalestins de Gaza!

L’atac israelià requereix unaresposta urgent de solidaritat ambl’assetjat poble palestí de Gaza. Aescala mundial és necessari fermobilitzacions i accions unitàries perestendre la lluita pel boicot a Israel,exigir als governs la ruptura derelacions diplomàtiques, militars,econòmiques, esportives,universitàries, culturals, etc. Cridara no carregar vaixells a Israel comho han decidit en reiteradesocasions treballadors portuaris sud-africans i escandinaus, no tenirrelacions amb les universitatssionistes com ho han resolt algunesuniversitats a Gran Bretanya en el2008. Exigim als governs que con-formen el Mercosur, particularmentals d’Argentina, Brasil i Veneçuela,que denunciïn immediatament elTLC existent entre el Mercosur i Is-rael.

Però són els pobles àrabs iislàmics els qui han de donar totala seva solidaritat internacionalistaamb el poble palestí de Gaza, aixícom amb la rebel·lió popular a Síria.En tots dos casos es juga el futur

de la revolució àrab. La derrotad’Israel o la caiguda d’Al Assad aSíria, serien un poderós impuls a larevolució àrab. Als països on hanaconseguit derrocar a les vellesdictadures com Líbia, Tunísia i Egipteaquesta solidaritat ja s’ha començata expressar als carrers i fins i tot envoluntaris combatents libis a Síria. Elpoble egipci ha d’imposar l’oberturade la frontera entre Egipte i Gaza(l’única que no controla Israel),perquè passi tot tipus d’ajuda,menjar, medicines, personal de salutvoluntari, i també armes i voluntarisper reforçar la resistència palestinacontra Israel.

Prou atacs a la Franja de Gaza!Prou atacs a la Franja de Gaza!Prou atacs a la Franja de Gaza!Prou atacs a la Franja de Gaza!Prou atacs a la Franja de Gaza!Aixecament total i incondicionalAixecament total i incondicionalAixecament total i incondicionalAixecament total i incondicionalAixecament total i incondicional

del bloqueig a Gaza!del bloqueig a Gaza!del bloqueig a Gaza!del bloqueig a Gaza!del bloqueig a Gaza!Fora la dictadura d’Al Assad aFora la dictadura d’Al Assad aFora la dictadura d’Al Assad aFora la dictadura d’Al Assad aFora la dictadura d’Al Assad a

Síria!Síria!Síria!Síria!Síria!Fora sionistes i imperialistes deFora sionistes i imperialistes deFora sionistes i imperialistes deFora sionistes i imperialistes deFora sionistes i imperialistes de

Orient Mitjà!Orient Mitjà!Orient Mitjà!Orient Mitjà!Orient Mitjà!

19 de Novembre de 2012.

Unitat Internacional delsTreballadors-Quarta Internacional

(UIT-CI)


INTE

RNAC

IONA

L

L’última ofensiva israelianacontra la franja de Gaza, queva deixar 170 morts i va sem-brar la destrucció, ha estat unademostració de força militar.Però aquest poder no amaga eldebilitament d’Israel en unaregió sacsejada pels processosrevolucionaris. A diferència delque va passar en 2008-2009quan l’exèrcit israelià va entrara la franja i va assassinar a1.500 palestins, aquestavegada no va haver-hi invasióper terra, encara que els coetspalestins havien aconseguitarribar fins a Tel Aviv iJerusalem, i es va signar unatreva amb Hamàs, basada aalleujar el bloqueig.

Per què Israel va atacar ara? Elprimer ministre Netanyahu vaprendre la iniciativa amb l’assassinatd’Ahmed Jabari, cap militard’Hamàs, amb qui s’estavanegociant una treva indefinida. Noper casualitat (com fa 4 anys), l’atacarribava a dos mesos de les eleccionsa Israel, com la millor campanya elec-toral de la dreta de Netanyahu, queara concorre en coalició ambl’extrema dreta de Lieberman. Enaquesta ocasió, a més, Netanyahu,que havia donat suport a Romney

en la campanya nord-americana,volia comprometre Obama en elsuport incondicional a Israel.

El segon dia dels atacs, unadelegació de mandataris de 17països àrabs, inclòs el primerministre d’Egipte, visitava la franjaexigint un alto al foc. Ningú vatrepitjar Gaza fa quatre anys i la dic-tadura de Mubàrak es vaencarregar de mantenir tancada lafrontera mentre els soldats israeliansmassacraven a la població: lesfortes protestes contra aquestapolítica còmplice van suposar unfort desgast per al règim. Avui, elsprocessos revolucionaris hantrencat el marc de seguretat en quèvivia Israel des de fa quaranta anys:la causa palestina sempre ha tingutun fort suport entre els pobles, peròBen Ali, Gadafi, Mubàrak i Baixaral Assad eren els garants de laseguretat d’Israel.

El cas d’Egipte és el més clar:després dels acords de Camp Da-vid, que van segellar la pau ambIsrael, la casta militar amb Mubàrakal capdavant, es va convertir en elprimer receptor d’ajuda econòmicanord-americana. PosteriormentEgipte va començar a vendre gasa preu de saldo a Israel, a través

de l’oleoducte del Sinaí, que pateixdesenes d’atacs cada any. Desprésde la revolució, el president Mursi,lligat als Germans Musulmans, hatingut una política ambigua: haratificat els acords amb Israel, peròha aixecat parcialment el bloqueigde la franja, encara que ha destruïtgran part els túnels de contrabanpels quals entraven aliments i ar-mes. Davant l’últim atac de Gaza,Mursi sabia que no podia repetir lapolítica de Mubàrak: molt a propestà el record de les mobilitzacionsmassives i l’assalt a l’ambaixadaisraeliana d’el Caire. Si els atacss’haguessin allargat o si s’haguésproduït la invasió per terra, la pressióde les mobilitzacions sobre Mursihauria estat insuportable, més quanencara no ha aconseguit estabilitzarel nou règim.

Egipte, amb l’aval d’Estats Units,ha estat clau per frenar l’agressióisraeliana (i també per pressionar aHamàs i aturar el llançament decoets) i això el va reforçar, fins elpunt que Mursi es va veure ambforces per, dos dies després, donarun cop de mà atribuint-se podersabsoluts per imposar la novaconstitució. A Israel, encara que latreva va ser criticada per algunssectors ultres, semblaria que l’atac

Atac israelià a GazaAtac israelià a GazaAtac israelià a GazaAtac israelià a GazaAtac israelià a Gaza

Els palestinsi el nou Orient Mitjà


INTE

RNAC

IONA

L ha reforçat electoralment aNetanyahu, que pot dir que hadestruït la capacitat militar d’Hamàs.

El front palestíPerò l’onada revolucionària a la

regió també ha tingut el seuimpacte en el front intern palestí.El més important és la ruptura dela direcció d’Hamàs amb el règimsirià de Bachar al Asad, que pintala bandera palestina en els tancsque massacren a la seva població.A diferència de Hezbol·là, el seudirigent, Khaled Meshal, va aban-donar Damasc i va declarar queels palestins no poden estar alcostat d’un règim criminal.

L’atac a Gaza ha tornat a posara Hamàs al centre de la situació,enfront d’Al Fatah i l’Autoritat Pa-lestina, que van quedar en segonterme. Van ser molt importants lesmanifestacions a Cisjordània ensolidaritat amb Gaza, quedemostren que la ruptura entre elsdos territoris és més cosa de lesdireccions que de la gent.

Abu Mazen, president del’Autoritat Palestina, va volerreprendre la iniciativa amb lapetició del reconeixement de Pa-lestina com a estat observador del’ONU. Aquí sí que va tenir elsuport d’Hamàs, cosa que obrela porta a l’acceptació pelsislamistes de les fronteres del 67 iper tant de l’estat d’Israel. Lavotació a l’ONU va tornar a evi-denciar l’aïl lament d’Israel,

sobretot per la pèrdua de suportsa Europa: 138 vots a favor, 41abstencions (amb Alemanya i GranBretanya) i 9 en contra (Israel,Estats Units, Canadà, RepúblicaTxeca i cinc petits estats). Elreconeixement és simbòlic – passarde «territori ocupat a estat ocupat»,és un discret premi de consolació-però podria obrir les portes de laCort Penal Internacional per jutjarals israelians per crims de guerra.

La reacció israeliana no es va feresperar: Netanyahu, acorralat, vaanunciar l’ampliació de les colòniesamb tres mil nous habitatges enuna zona particularment sensible,que dividirà Cisjordània en duesparts. Un altre cop es demostraque la solució de dos estats (sobre

el paper, la que va votar l’ONU) éstotalment inviable sobre el terreny. Nohi ha cap altra sortida que larecuperació d’una Palestina laicademocràtica i dels treballadors en totel seu territori històric. Les revolucionsa la regió obren una nova perspectivaen aquest camí.

Leila Nassar

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correus 206 CP- 17080 de GironaAp. Correus 92 CP-28320 de Madride-mail: [email protected]://www.li-litci.com

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràs

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesióen castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartatde correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: La CaixaLa CaixaLa CaixaLa CaixaLa Caixa2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 (25 euros si te l'hem d'enviarper correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció delliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos encontacte amb qualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada enels articles signats.

El passat 3 de novembremoria en Durazno (Uruguai) elcompany Fernando Greco.Militant trotskysta i dirigent sin-dical a Uruguai, va haverd’emigrar a Espanya on vamilitar amb nosaltres al PST.Posteriorment va col·laborardurant anys amb Lluita Inter-nacionalista. Va tornar aUruguai fa uns anys.

CompanyCompanyCompanyCompanyCompanyFernando, finsFernando, finsFernando, finsFernando, finsFernando, finsal socialismeal socialismeal socialismeal socialismeal socialismesempre!.sempre!.sempre!.sempre!.sempre!.

ÚLÚLÚLÚLÚLTIMA HORATIMA HORATIMA HORATIMA HORATIMA HORATUNISIATUNISIATUNISIATUNISIATUNISIA

Per a seguir els esdevenimentsdels darrers dies, llegeix alnostre web:www.lluitainternacionalista.org

Lluita Internacionalista, Desembre 2012

Documents

Transcript of Lluita Internacionalista, Desembre 2012