lluita Internacionalista

Lluita Internacionalista 115, abril 2012 1

nº 115 abril/maig 2012 - donatiu 2 euros nº 115 abril/maig 2012 - donatiu 2 euros nº 115 abril/maig 2012 - donatiu 2 euros nº 115 abril/maig 2012 - donatiu 2 euros nº 115 abril/maig 2012 - donatiu 2 eurosEditorial pàg 3Pàg centrals: pàg 12-13

Després del 29M, continuitat!i no pagar el deute

Politica: Eleccions autonòmiques pàg 4-8 Pressupostos Generals de l'Estat

BBVA compra Unnim per un euroVaga General del 29M pàg 10-11 i 15

Per la rnPer la rnPer la rnPer la rnPer la rnPer la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

Sindical: Solidaritat amb Somontes, pàg 9 i 15-17 pàg 9 i 15-17 pàg 9 i 15-17 pàg 9 i 15-17 pàg 9 i 15-17Escoles bressol Barcelona, AeroportoBarajas, ERO a CCOO Catalunya

Internacional: pàg 15-20Bolívia, Argentina, Bòsnia, Grècia

Suplement:1 Mayo a Regueb (Tunísia) En solidaritat amb Síria!

2Lluita Internacionalista 115, abril 20122

CALA

IX D

E SAS

TRE

La sourLa sourLa sourLa sourLa source des femmesce des femmesce des femmesce des femmesce des femmes(La fuente de las mujer(La fuente de las mujer(La fuente de las mujer(La fuente de las mujer(La fuente de las mujeres)es)es)es)es),del director del director del director del director del director romanès Radu Mihaileanu.romanès Radu Mihaileanu.romanès Radu Mihaileanu.romanès Radu Mihaileanu.romanès Radu Mihaileanu.

LA NOSTRA CRÍTICA RECOMANA...

En un poblet àrab que no se sap exactament oncau, encara que alguns situen a Marroc i que podriaestar tant pel nord d’Àfrica com per l’Orient Mitjà, lesdones han d’anar a buscar l’aigua dalt d’una muntanyai carretejar-la a coll. I ho fan des de sempre sota un solque bada les pedres. Fins que una jove, Leila, demanaque els homes canalitzin l’aigua fins el poble per a queaquest tingui una font.

Aquesta demanda posa en qüestió l’ordre establert idesencadena reaccions de tota mena. El marit de Leilafins i tot arribarà a perdre la feina, i se’l consideraràtambé culpable de la demanda perquè li va ensenyar allegir i escriure. Però Leila vol arribar fins el final i convençles dones per fer una vaga d’amor: res de sexe fins queno hi hagi una font.

La història té molt bones intencions, està recreadacom un conte per fer-la més dolça: apareix la rebel·liód’unes dones que són bèsties de càrrega contra lasubmissió total de la qual són víctimes, apareix unmasclisme ferotge i violent molts cops, apareix l’educaciócom a via per a la conscienciació... temes durs i quesón tractats amb certa delicadesa.

Les crítiques acusen el director (també vam recomanaraquí el seu film «El Concierto») de mostrar massaobertament totes les cartes, de ser excessivamenttransparent i d’explicar la història de cara. I quan es diud’algú que és massa directe significa que és poc sutil:el seu discurs queda clar d’inici.

Les faules no tenen bona premsa, deu ser perquè jase sap d’entrada que contenen una moral, que els seusprotagonistes són estereotips i que acabaran feliçment,però resulta que malgrat tot això aquest relat té unagran intensitat, a més de molta tendresa.

Cal afegir dos aspectes externs de la pel·lícula queJavier Ocaña fa palesos en la seva ressenya del film. Elprimer, que Leymah Gbowee, defensora dels drets deles dones, va crear el moviment pacifista de Libèria i vaimpulsar una «vaga de sexe» al seu país fins que elsdirigents dels diversos bàndols no es van asseure a ne-gociar la pau. I aquest fet no és una faula (apuntem quetampoc no se cita a la pel·lícula)

El segon, que aquesta obra és francesa –tot ique el director sigui romanès- i significa que laveurem a Suècia, Brasil, Holanda i Gran Bretanya.Però ja hi podeu apostar que no la veuran ni alMarroc, ni a Síria, ni a Egipte. Serveix d’algunacosa intentar convèncer els convençuts?

Som davant un film combatiu que defensa elsdrets de les dones i , tot i no ser una obra magis-tral, és una peça digna. I necessària. I bella.


EDIT

ORIA

L

Pla de lluita progressiuque inclogui noves

convocatòries de vagageneral...

-amb una política alterna-tiva-: o be es paga el deute

als banquers o be esmantenen salaris,

pensions, serveis públics...La nostra opció és clara:que no es pagui el deute:

primer és la gent.

C ontinuar lesontinuar lesontinuar lesontinuar lesontinuar lesmobilitzacions. Exigir elmobilitzacions. Exigir elmobilitzacions. Exigir elmobilitzacions. Exigir elmobilitzacions. Exigir elno pagament del deute.no pagament del deute.no pagament del deute.no pagament del deute.no pagament del deute.

La vaga general va ser molt important: va paralitzarde forma absoluta la gran indústria, amb menysrepercussió en la petita i mitja empresa, autònoms iserveis. L’activitat als polígons industrials i el transportes va reduir als mínims, mentre les manifestacions dela tarda sumaven centenars de milers de persones ales grans ciutats, més d’un milió a tot l’estat. La grantasca és que la vaga no quedi aïllada com un acte deprotesta, que tingui una continuïtat. El més importantés si el 29 M obre un nou període de mobilitzacions atots els nivells, general, de sector o d’empresa... Aquestaés la qüestió que decidirà la valoració final d’aquestavaga.

Com sempre abans, el Govern de torn minimitza lavaga dient que no canviarà ni una coma la seva políti-ca. Per tancar files i evitar qualsevol temptació, elministre de finances alemany sortia en defensa delGovern popular: «La vaga gene-ral no va tenir prou suport comper impedir que el Govern continuïamb les reformes, que sónnecessàries». Les classesdominants i els seus governs te-men la vaga general com unaacció que uneix el que ells por-ten temps intentat dividir: laclasse obrera.

L’endemà de la vaga, Rajoypresentava els «pressupostosmés durs i restrictius de lademocràcia». Descens de lesdespeses en un 9,6%, augmentdels ingressos en un 12,5% .Però hi ha qui segueix guanyant iels qui paguen la factura: guanyala banca amb un deute que jaconsumeix el 9’5%, un capítol dedespesa major que tots els salaris de treballadors públicsi, el segueixen els fons de rescat bancari i del FROB il’aportació al «pla de rescat» a Grècia. També les gransempreses en aplicació de l’última reforma laboral i, enparticular les elèctriques reben aportacions i la pujadade tarifes. I, a més, les grans fortunes poden acollir-sea l’amnistia fiscal.

Com més forts es veuen els «mercats» -és a dir lagran banca internacional- amb més afany exigeixen mési més, sota l’amenaça de desestabilitzar qualsevol estati portar-lo a la fallida. La pujada de la anomenada primade risc del deute espanyol és un suculent negoci d’anarprenent diners públics del BCE al 1%, en l’anomenada«barra lliure», mentre exigeixen el pagament del 5, 6 o7% als estats que necessiten finançament. Però detant estirar-la, la corda es pot acabar trencant. L’enormepressió sobre els Governs per imposar duríssimesretallades, empeny a la recessió, que ja s’ha instal·lat aGrècia, Portugal i l’estat Espanyol, i amenaça estendre’sa tota Europa.

El PP ha pogut constatar el cost polític que tenen les

seves mesures i com el crèdit electoral es gastaràpidament al ritme de pujades de l’IRPF, reformeslaborals... com s’ha vist en les eleccions andaluses iasturianes. Rajoy manté una còmoda majoria absolutaa les Corts per aprovar decrets i lleis, i una gran majoriade governs autonòmics i ajuntaments, però aquestpoder no li assegura un govern fàcil ni tranquil.

La vaga va servir de nou per constatar el paperdeterminant que tenen encara les direccions de CCOOi UGT, una referència indiscutiblement majoritària a leszones industrials. Això hauria de fer reflexionar els sectorsde l’esquerra que confonen les crítiques cap a CCOOi UGT -que n’hi ha, i moltes- amb una veritable rupturade la classe obrera amb elles. Amb la vaga del 29M lesdireccions de CCOO i UGT han recuperat la iniciativaque havia passat a les mans de moviments com el15M .Tan real és l’entreguisme de les direccions deCCOO i UGT com que no hi pot haver una política pelconjunt de la classe obrera sense tenir-la cap els dosgrans sindicats.

Què faran ara CCOO i UGT? Tornen a demanarnegociació, però el PP i el Govern han deixat clar queel tronc essencial de la Reforma és innegociable. Do-

nen un altre termini més fins al1er de maig, donen una altravegada temps al Govern per re-cuperar-se i difuminar l’impactede la vaga general. Volenmobilitzacions per obligar Rajoya asseure’s a la taula, però te-men un procés continuat iprogressiu que pugui portar auna classe obrera temorosa deperdre el treball però quemanifesta un profund malestar,a sobrepassar el seu control.

Cal seguir exigint la continuïtata la vaga general per tirar enrerela Reforma Laboral, per derrotarl’ofensiva capitalistageneralitzada contra elstreballadors/es. Aquestsobjectius són inassolibles senseun Pla de lluita progressiu quePla de lluita progressiu quePla de lluita progressiu quePla de lluita progressiu quePla de lluita progressiu que

inclogui noves convocatòries de vaga generalinclogui noves convocatòries de vaga generalinclogui noves convocatòries de vaga generalinclogui noves convocatòries de vaga generalinclogui noves convocatòries de vaga general. Calpreservar i donar continuïtat als comitès que s’hanconstruït per a la vaga general discutint un balanç i laseva continuïtat.

Però la sortida no només és de rebuig contra lesmesures, sinó també d’alternativa política: perquè obé es paga el deute als banquers o bé es mantenensalaris, pensions, serveis públics i un pla de generaciód’ocupació. La nostra opció és clara: que no es paguiel deute: primer és la gent. De la mateixa manera queen els anys 90 es va estendre per tota Amèrica Llatinaaquesta exigència, avui es desenvolupa a Grècia oPortugal. I aquesta elecció ha d’estar en mans de lamajoria, de la població

REFERÈNDUM JA. NO Al PREFERÈNDUM JA. NO Al PREFERÈNDUM JA. NO Al PREFERÈNDUM JA. NO Al PREFERÈNDUM JA. NO Al PAGAMENT DELAGAMENT DELAGAMENT DELAGAMENT DELAGAMENT DELDEUTE.DEUTE.DEUTE.DEUTE.DEUTE.

8/04/12


POLÍ

TICA

El PP guanya en escons tot i queperd 160.000 vots respecte de lesanteriors eleccions autonòmiques.L’augment respon al creixement del’abstenció un 10% i la caiguda bru-tal dels socialistes, que perden650.000 vots. El PP probablement

no podrà formar govern perquè s’haquedat per sota del previst a lesenquestes i els resultats en lesgenerals del passat mes denovembre.

El fracàs electoral del PP ha estatla reculada en 400.000 vots respec-te el que havia obtingut a lesgenerals. Rajoy té el primer i seriósadvertiment –repetit a Astúriesdavant la seva política (primeresmesures, reforma laboral...). Unampli sector d’electors que vacreure en el canvi, en només tresmesos de govern, el comença aqüestionar.

La celebració de Griñán com sihagués guanyat les eleccions no ensha de confondre. El PSOE va perdreel 25% dels seus vots respecte ales anteriors autonòmiques i segueixperdent respecte de les generals delnovembre passat, per molt que si-gui un «èxit» que «només» perdés70.000 vots. Aquests vots van aparar majoritàriament a unaabstenció que es dispara i quesegueix sent un termòmetre del’allunyament creixent de la poblacióde les eleccions i els partitsparlamentaris, també respecte d’IU.No queda cap dubte del rebuig queha causat entre el seu electorat lapolítica dels governs Zapatero i elsde la Junta Chávez-Griñán.

IU-CA és l’únic dels partits amb

representació parlamentària quecreix en nombre de vots, uns120.000, i dobla el nombred’escons. És el gran beneficiari dela combinació de rebuig a PSOE iPP. Aquest reforçament ve de la màde l’aparició per primera vegada a

les autonòmiques de SánchezGordillo, alcalde de Marinaleda,com a cap de llista per Sevilla. És a

dir IU-CA presentava la seva alaesquerra, la menys relacionada ambla política de complicitats amb elPSOE.

La conseqüència d’aquest procéselectoral és una polaritzacióproducte de la tensió social que ge-nera la crisi amb el creixement del’atur i la precarietat, amb polítiquesde xoc des del Govern central iautonòmic que ataquen els méselementals drets. Però aquestprocés l’ha pogut capitalitzar IU, iara cal veure la gestió que fad’aquests vots. És difícil separar elsresultats de les eleccions a la

Eleccions autonòmiquesEleccions autonòmiquesEleccions autonòmiquesEleccions autonòmiquesEleccions autonòmiques

Advertiment al govern AndalusiaAndalusiaAndalusiaAndalusiaAndalusia

Què farà IU?Què farà IU?Què farà IU?Què farà IU?Què farà IU?

SSSSSeeeeennnnnsesesesese alternativa unit alternativa unit alternativa unit alternativa unit alternativa unitàààààriariariariariaa la la la la l'esquer'esquer'esquer'esquer'esquerrarararara d d d d d'''''IUIUIUIUIUCorCorCorCorCorriente Roja abandonariente Roja abandonariente Roja abandonariente Roja abandonariente Roja abandonal’abstencionisme?l’abstencionisme?l’abstencionisme?l’abstencionisme?l’abstencionisme?

El vot a l’esquerra d’IU no creix significativament. El PCPEaconsegueix 4.070 vots (per 2.743 en el 2008, i 5.521 a lesgenerals), CR en la seva coalició «Aquesta Crisi No la Paguem»(2.800) i del POSI sota «Socialistes i Republicans» (781).Probablement hi ha dos factors que podrien explicar que no esprossegueixi amb un avanç. El fet que Sánchez Gordillo cobria elflanc esquerre del fals «vot útil» de l’esquerra, i que no hi ha procésde confluència política de l’esquerra revolucionària capaç de pre-sentar una alternativa a IU: CR es presenta desdibuixant un projectepolític sota els aires del 15M, Izquierda Anticapitalista crida a votarcandidatures contra el sistema i En Lluita opta per l’abstencionisme.

CR va presentar una candidatura en coalició amb IniciativaCiutadana per la Transparència, sota el nom d’Aquesta Crisi no laPaguem, amb un resultat apreciable de 2.800 vots. Tot i quepodríem discutir els termes de la candidatura, la saludem com asuperació de l’anàlisi que feien a les generals, que els va portar al’abstencionisme. En aquelles, CR va rebutjar participar en l’acord"Anticapitalistes" o a donar suport a alguna opció d’esquerres,justificant la seva posició amb eloqüents declaracions segons lesquals, des de la reforma constitucional PP-PSOE i la petició del0’1% de les signatures per formalitzar les candidatures, les eleccionseren antidemocràtiques -abans eren democràtiques?- i calia cridara l’abstenció o vot nul


POLÍ

TICA

El primer resultat que inicia un gira l’esquerra –malgrat sigui ambretrocés en vots i sota el domini del

càstig a la dreta- de tot el cicle elec-toral s’ha donat en aquesteseleccions d’Astúries. El blocFAC+PP perd un 3’5% dels vots,mentre que el bloc PSOE-IU pujaun 5’5%. Caldria matisar el resultatde blocs amb UpyD que puja un1’3%. El resultat s’inscriu en elmateix advertiment que suposen leseleccions andaluses per al PP i lapolítica del Govern Rajoy, encaraque és l’altre sector de la dreta, ambÁlvarez Cascos al capdavant, quimés directament rep el càstig elec-toral.

Els dos grans partits de la dretaperden 66.300 vots en menys d’unany entre eleccions autonòmiques

i una mica més de83.000 vots des de lesgenerals, és a dir un25% dels votants denovembre o de lesanteriors eleccionsautonòmiques no vantornar a votar la dreta.La major partd’aquest electorat vaa l’abstenció, queobté una xifra rècordamb 11 punts de

creixement. Similar alque va passar aAndalusia: el rebuig aparticipar pesa mésque la simpleexplicació delcansament per larepetició electoral.

El PSOE puja dediputats perdentvots, 19.800 en unany, és a dir l’11%.I s i ho comparemamb les anteriors del

2007, gairebé 92.400 vots, és adir, més del 36%. També perdmés de 23.000 vots respecte deles generals de novembre. Aixídoncs la seva victòria en nombrede diputats no modi f ica latendència a la reculada i el rebuig.De nou IU apareix recollint unapart d’aquest rebuig perl ’esquerra, encara que d’unamanera menys c lara que aAndalusia, potser perquè el perfilque presenta a Astúries és méscontinuista amb l’experiència degovern anterior.

Rajoy

AstúriesAstúriesAstúriesAstúriesAstúries

Incipient gir a l'esquerIncipient gir a l'esquerIncipient gir a l'esquerIncipient gir a l'esquerIncipient gir a l'esquerrarararara

s’intenta escorar a l’esquerra el quees pugui... és a dir res de res. Laprimera opció és nefasta perquès’entrega el poder al PP en nomdel rebuig al PSOE; la segona noho és menys, perquè es l l igal’esquerra a un Govern que seguiràsent de la patronal i la Monarquia.

No hi ha resposta llavors? Si IUfos un partit revolucionari hauriad’actuar com aconsellava Lenintreballant «com la soga que aguantael penjat». Nosaltres no somneutrals entre el PSOE i el PP,deixem al PSOE governar, no enscomprometem en el seu govern iactuem des de fora -amb plenaautonomia- exigint al Govern imobil itzant al voltant de lesnecessitats de la poblaciótreballadora en una incansable po-lítica d’exigència i denúncia delGovern del PSOE. Però IU està llunyde ser un partit revolucionari.

Josep Lluís del Alcázar

convocatòria de vaga general dequatre dies després. L’advertimentelectoral al PP impulsa lamobilització. La convocatòria demobilització encoratja parar elspeus al PP.

IU davant un probableGovern PSOE a la Junta

Hi ha dues actituds aparents pera la conformació del Governdesprés de les eleccions. Una la

d’IU Extremadura,en la qual, recollint eljust rebuig de moltssectors d’esquerra iobrers a la política delPSOE, no es vota elGovern PSOE i espermet que el PP esfaci amb el Govern.Una segona és lacontrària com aAstúries o Catalunya,s’entra al govern delPSOE en minoria i


POLÍ

TICA

En total, 27.300 milions deEn total, 27.300 milions deEn total, 27.300 milions deEn total, 27.300 milions deEn total, 27.300 milions de«retallada». Reducció de les«retallada». Reducció de les«retallada». Reducció de les«retallada». Reducció de les«retallada». Reducció de lesdespeses d’un 9,6% (122.083despeses d’un 9,6% (122.083despeses d’un 9,6% (122.083despeses d’un 9,6% (122.083despeses d’un 9,6% (122.083milions en total). Augment delsmilions en total). Augment delsmilions en total). Augment delsmilions en total). Augment delsmilions en total). Augment delsingressos d’un 12,5% (fins aingressos d’un 12,5% (fins aingressos d’un 12,5% (fins aingressos d’un 12,5% (fins aingressos d’un 12,5% (fins a119.233 milions). El pagament119.233 milions). El pagament119.233 milions). El pagament119.233 milions). El pagament119.233 milions). El pagamentd’interessos pel deute creix eld’interessos pel deute creix eld’interessos pel deute creix eld’interessos pel deute creix eld’interessos pel deute creix el5’5% i se situa com la segona5’5% i se situa com la segona5’5% i se situa com la segona5’5% i se situa com la segona5’5% i se situa com la segonapartida de despesa.partida de despesa.partida de despesa.partida de despesa.partida de despesa.

Fisca l i ta t . Paguen més e lsF isca l i ta t . Paguen més e lsF isca l i ta t . Paguen més e lsF isca l i ta t . Paguen més e lsF isca l i ta t . Paguen més e lst reba l ladors/es i les c lassestreba l ladors/es i les c lassestreba l ladors/es i les c lassestreba l ladors/es i les c lassestreba l ladors/es i les c lassespopulars; la patronal paga menys.populars; la patronal paga menys.populars; la patronal paga menys.populars; la patronal paga menys.populars; la patronal paga menys.

* «Amnistia» per als grans defrau-dadores fiscals. Rentat confidencialRentat confidencialRentat confidencialRentat confidencialRentat confidencialde diner negrede diner negrede diner negrede diner negrede diner negre. Calculen rentar25.000 milions de diner negre i co-brar el 10% (2.500 milions), sensemulta, sanció ni pena pel delicte.

* S’imposa un 5,5% de retalladaen despeses per cobertura de l’atur,tot i que a finals d’any hi haurà631.000 treballadors més en atur i2 milions d’aturats sense ajudes. Pelque no hi ha amnistia és per al frauen el cobrament de la prestació.

* Es consolida l’increment de l’IBIi de l’IRPF

* Alhora es redueixen els beneficisfiscals aquest any un 5,6% respecte2011, però en la seva distribució, lesbonificacions de l’IRPF baixen un 9,2%

(per habitatge habitual cauen el13,4%, la deducció per maternitat un12,6% i per lloguer d’habitatge habi-tual un 16,8%). En l’impost desocietats, al contrari, els beneficisfiscals es redueixen tan sols un 1,7%.

Ocupació. Només creix l’ajudaOcupació. Només creix l’ajudaOcupació. Només creix l’ajudaOcupació. Només creix l’ajudaOcupació. Només creix l’ajudaa l’empresari, no a l’aturat.a l’empresari, no a l’aturat.a l’empresari, no a l’aturat.a l’empresari, no a l’aturat.a l’empresari, no a l’aturat.

* Reducció del 21,3% per afoment de l’ocupació. Dels 5.764milions que tindrà aquesta partida,es redueix la formació, però creix,respecte de 2011, la part destina-da a les empreses per bonificar lacontractació de treballadors aturatsen aplicació de la Reforma Labo-ral, que se’n porta 2.600 milionsd’euros. Dins d’aquest apartats’eliminen els 67 milions del Fonsd’Integració d’Immigrants, quantitattransferida a les Comunitats.

* El Ministeri de Foment cau un34’6%, amb una reducció per a lainversió en infraestructures del22’1%. Li segueixen les reduccionsd’Indústria, Energia i Turisme (-31,9%); i Agricultura, Alimentació iMedi Ambient (-31,2%). D’aquestaforma cauen d’un 17% lesinversions susceptibles de creaciód’ocupació.

Educació i Sanitat. Els mésEducació i Sanitat. Els mésEducació i Sanitat. Els mésEducació i Sanitat. Els mésEducació i Sanitat. Els méscastigats.castigats.castigats.castigats.castigats.

* Educació s’ha dotat amb2.220,19 milions d’euros, un 21,9%menys que en 2011; i Sanitat amb3.974,62 milions, un 6,8% menys.En tractar-se de dues competènciestransferides, la major part de ladespesa dependrà de les comunitatsautònomes. Se suprimirà entred’altres el programa Educa3 per al’escolarització de nens de 0 a 3anys. Hi ha un 25% de retallada enInvestigació i desenvolupamentcientífics i tècnics. Retallada en lesbeques i ajudes a l’estudiant del’11%,

e n t r eles quals les

universitàries cauen el 62%.

Els pressupostos de l'austeritat

Pressupostos Generals de l'Estat 2012Pressupostos Generals de l'Estat 2012Pressupostos Generals de l'Estat 2012Pressupostos Generals de l'Estat 2012Pressupostos Generals de l'Estat 2012

...i com els

...i com els

...i com els

...i com els

...i com els

"mercats" volen més,





Rajoy afegeix

Rajoy afegeixRajoy afegeix

Rajoy afegeix

Rajoy afegeix

una altre retallada de





10.000 milions a

10.000 milions a

10.000 milions a

10.000 milions a

10.000 milions a

Educació i Salut que





s'incorporarà en la Ley





de Acompañamiento

de Acompañamiento

de Acompañamiento

de Acompañamiento

de Acompañamiento

dels PGE!!dels PGE!!dels PGE!!dels PGE!!dels PGE!!


I pensa augmentar el 83% elnombre dels seus clients, el49% el dels crèdits i el 89% elsseus dipòsits. BBVA, el primerbanc espanyol, pensa deglutirla fallida unió de les tres caixescatalanes de Sabadell, Terrassai Manlleu, quedant-se amb elseu mercat i actius i reduintpersonal i oficinesaproximadament a la meitat,per tenir beneficis de 100milions en només dos anys. Éscom si augmenta el seu negociaproximadament al doble aCatalunya amb una plantilla 1,5vegades la d’abans. La plantillaque quedi (tant provinent deBBVA com UNNIM) veuràincrementada la càrrega detreball, i els acomiadamentspoden donar-se de maneraindistinta en les dues plantilles.UNNIM ja havia acomiadat,prejubilat o donat de baixavoluntàriament 575treballadors/es.

UNNIM acumula 948 milionsd’euros fruit de l’ajuda del Fons deReestructuració Bancària Ordena-da (FROB). Al setembre el Bancd’Espanya va «nacionalitzar» NovaCaixa Galícia, Catalunya Caixa iUnnim, cosa que va costar a l’Estat,

mitjançant el FROB, un total de7.551 milions

BBVA tindrà ajudes del fons deGarantia de dipòsits per 5.400milions si es donèssin pèrdues finsa aquest màxim. El BBVA diu creureque les pèrdues sumaran 1.100milions més, que assumiria. Enaquest cas, aquest serà el cost peral BBVA, doncs fins a ara ha pagatun euro.

Les caixes en fall ida i«nacionalitzades» van saltar a lapremsa pels salaris, elsacomiadaments blindats, les dietes,les pensions i les prejubilacions de

La millora de la formació professionales redueix un 56%.

* Cauen també les aportacionsper la Llei de Dependència. Culturatambé cau un 15%.

Solidaritat internacional. Punt iSolidaritat internacional. Punt iSolidaritat internacional. Punt iSolidaritat internacional. Punt iSolidaritat internacional. Punt ifinal.final.final.final.final.

* Exteriors es redueix un 54’4%.Particularment afecta als crèditsd’ajuda al desenvolupament, quecauen un 72%. Una partd’aquests diners passen al Fonsper a la Internacionalització del’Empresa (FIEM), que substitueixal Fons d’Ajuda alDesenvolupament, i l ’objectiu

El BBVA tancarà el 56% de les oficines d’UNNIMi acomiadarà el 41% de la plantillaplantilla

POLÍ

TICA

exclusiu del qual és el suport a lainternacionalització de l’economiaespanyola.

Corona, Esglés ia, Inter ior iCorona, Esglés ia, Inter ior iCorona, Esglés ia, Inter ior iCorona, Esglés ia, Inter ior iCorona, Esglés ia, Inter ior iExèrcit. Són els menys afectats,Exèrcit. Són els menys afectats,Exèrcit. Són els menys afectats,Exèrcit. Són els menys afectats,Exèrcit. Són els menys afectats,de llunyde llunyde llunyde llunyde lluny.....

* 0% de retallada a l’Església.* 2% de retallada de la Casa Reial.* Els Ministeris es redueixen una

mitjana del 17%, però el Ministeride l’Interior baixa un 4,3% i Defen-sa un 8,8%.

Al t res conceptes: E lsAl t res conceptes: E lsAl t res conceptes: E lsAl t res conceptes: E lsAl t res conceptes: E lstreballadors/es hi tornen a perdre.treballadors/es hi tornen a perdre.treballadors/es hi tornen a perdre.treballadors/es hi tornen a perdre.treballadors/es hi tornen a perdre.

* Congelació de salaris de

treballadors públics, es deixa perquèapliquin retallades les ComunitatsAutònomes (en la Generalitat deCatalunya es redueixen els salarisentre el 6% i el 21%).

* Es puja l’electricitat: un 7% a20 milions de ciutadans i un 1% ales grans companyies. * Es puja elgas el 4%.

Víctor Messeguery Josep Lluís del Alcázar

la seva alta direcció. En el casd’UNNIM, la direcció va cobrar 2,4milions en 6 mesos, enmig d’unprograma d’acomiadaments itancament d’oficines anterior a lanacionalització i a la subhasta.Després de rebre gairebé 1.000milions de diner públic, 6 directiusvan cobrar 8 milions d’euros enabandonar la Caixa. L’OficinaAntifrau de Catalunya els va inves-tigar per malversació de fons públicsi ho va arxivar.

Des de 1977 les caixes podienoperar de forma molt semblant alsbancs. Les caixes representaven

Unnin, totalment finançada amb diners públics,Unnin, totalment finançada amb diners públics,Unnin, totalment finançada amb diners públics,Unnin, totalment finançada amb diners públics,Unnin, totalment finançada amb diners públics,es "ven" per 1 eures "ven" per 1 eures "ven" per 1 eures "ven" per 1 eures "ven" per 1 euro al BBVo al BBVo al BBVo al BBVo al BBVAAAAA


POLÍ

TICA

més de la meitat de l’estalvi a l’estatespanyol. La banca pública comer-cial la va acabar de privatitzarAznar. La implicació de les caixesen la bombolla immobiliària ambpromotors, immobiliàries i agènciesde taxació pròpies - ha permèsl’estocada final de la sevaapropiació i desmantellament perpart del capital privat.

El 2010 un procés accelerat defusions va fer passar el seu númerode 45 a 15. De 2009 a 2011 s’han«nacionalitzat» 6 caixes. Van repre-sentar una part del mercat del crèditque no repartia dividends. Les sevesplusvàlues es distribuïen de mane-ra distinta a la dels bancs privats,amb una part destinada al’anomenada «Obra social» (en lamajor caixa catalana durant anysl’activitat estrella de l’Obra Socialera un cicle de Música Religiosa alque acudia la «Jet set»). Estavendirigides des d’un consell ambrepresentació de les autoritatslocals, provincials, autonòmiques,dels sindicats dels treballadors dela caixa i dels clients. Sovint elconsell tenia més de 100 integrants.S’han descobert xarxes de crèdit abaix o nul interès entre els consellers,i les autoritats presents en elsconsells tenien relacions preferentsper al crèdit, tant per a les sevesinstitucions com per als seus partits.

Ha passat amb les Caixes unamica el que passa amb els serveispúblics. La falta de control dels

treballadors sobre ambdós i la sevaapropiació per les elits facilita quedavant ofensives del capital per aapropiar-se’n o desmantellar-los, nos’organitzi una defensa contundent.

Bancs i caixes són objecte deprotesta per les múltiples estafesque han protagonitzat: clàusulesque permeten apujar la hipoteca,però no baixar-la, participacionspreferents (accions el preu de lesquals ha baixat a gairebé zerovenudes com dipòsits segurs),l’especificitat espanyola de la lleihipotecària que permet ques’abandoni el pis –o ser desnonat–que el banc l’obtingui en subhastaper un preu ridícul i que el deute esmantingui i es cobri als avaladors oals titulars fins i tot ambembargaments i desnonaments.

Mentre, els directius han inflat labombolla, han implementatpolít iques que han dut alhiperendeutament a famílies i amoltes d’elles al desnonament i hangaudit al seu torn de crèdits, salaris,acomiadaments blindats, dietes,pensions i prejubilacions encondicions d’escàndol i privilegi ifinalment les han dut a la fallida.Aquests directius formen part delscircuits dels Undargarín, del rentatde diner negre que engega Rajoy,de les privatitzacions de la sanitat iensenyament en benefici de lesgrans constructores i demésburgesia.

L lu i tem contra e lsL lu i tem contra e lsL lu i tem contra e lsL lu i tem contra e lsL lu i tem contra e lsacomiadaments, les rebaixesacomiadaments, les rebaixesacomiadaments, les rebaixesacomiadaments, les rebaixesacomiadaments, les rebaixessalarials, l’atur i la pobresa.salarials, l’atur i la pobresa.salarials, l’atur i la pobresa.salarials, l’atur i la pobresa.salarials, l’atur i la pobresa.

Per la defensa dels drets socialsPer la defensa dels drets socialsPer la defensa dels drets socialsPer la defensa dels drets socialsPer la defensa dels drets socialsi laborals:i laborals:i laborals:i laborals:i laborals:

· Garantia per a pensions isalaris.

· Repartiment del treball entreels braços disponibles sense pèrduade salari.

· Pla d’inversions públiquesamb ocupació i salari dignes.

· No als acomiadaments ni ales reduccions salarials ni en el sec-tor públic ni en el sector privat.

· Nacionalització de la banca idels sectors vitals de l’economia, pera posar-los sota control dels i lestreballadores.

· No al pagament del deuteNo al pagament del deuteNo al pagament del deuteNo al pagament del deuteNo al pagament del deuteaquests diners es necessiten peraquests diners es necessiten peraquests diners es necessiten peraquests diners es necessiten peraquests diners es necessiten pera mantenir els serveis socials ia mantenir els serveis socials ia mantenir els serveis socials ia mantenir els serveis socials ia mantenir els serveis socials icomençar a crear ocupación pú-començar a crear ocupación pú-començar a crear ocupación pú-començar a crear ocupación pú-començar a crear ocupación pú-blica.blica.blica.blica.blica.

Ni ara ni mai és el moment depactes socials, ni amb la patronal niamb els governs

Cal mobilitzarCal mobilitzarCal mobilitzarCal mobilitzarCal mobilitzar-nos i cr-nos i cr-nos i cr-nos i cr-nos i crear des deear des deear des deear des deear des debaix un moviment cap a unabaix un moviment cap a unabaix un moviment cap a unabaix un moviment cap a unabaix un moviment cap a unamobilització per a guanyarmobilització per a guanyarmobilització per a guanyarmobilització per a guanyarmobilització per a guanyar.....

Víctor Messeguer

NOTA: Citar els enllaços queestan a: http://is.gd/Bm4IZP no im-plica avalar la línia ni de la web ni del’autor/a.

Mentre puja el seu deute, els bancs

espanyols van tenir un benefici a 2011

de 8.295 milions, 8.295 milions, 8.295 milions, 8.295 milions, 8.295 milions, això sí, un 41%

menys que l'any anterior.

I per a ajudar-los, el FROB presenta

en els PGE 2012, un endeutament deendeutament deendeutament deendeutament deendeutament de

11.140 milions més.






SIND

ICAL

Les persones i organitzacionssotasignants donem suport a lesjornaleres i jornalers en atur de lacomarca de Palma del Río, aCòrdova, que es troben ocupantla f inca pública «Somontes».Aquesta finca de 359 hectàrees desecà i 41 de regadiu no estavadonant feina a ningú, més que aun cuidador, i es trobava en procésde venda en subhasta per part dela Junta d’Andalusia.

Aquesta venda hauria significatque els seus compradors,banquers, terratinents oespeculadors, passessin a benefi-ciar-se de subvencions europees,ajudes públiques i si s’escau guanysobtinguts per una explotació agrí-cola extensiva i industrialitzada (perbiodièsel, transgènics, etc.) sensegenerar pràcticament cap lloc detreball. Al mateix temps 1.700habitants de Palma del Río i mésde 4.000 a la comarca, en la sevamajoria jornalers sense terra, estanpatint la desocupació, les retalladessocials i els desnonaments delsseus habitatges, suportantsituacions indignes de pobresa idesesperança.

En una regió rica en recursosnaturals, agrícoles i ramaders comés Andalusia, un 5% de terratinentsposseeix el 50% de la superfícieagrària, i així és des de fa més de5 segles. A través de la història lesrebel·lions jornaleres han estatsempre reprimides brutalment pelsgoverns i els propis hisendats, i lesreformes agràries establerteslegalment han estat suprimides perimposició dels grans propietaris,aixecaments armats i dictadures.

El 4 de març passat una vintenade treballadors andalusos es vandecidir a dir Prou! i han començata recuperar tanta dignitat perduda,en el seu nom i en el de tots/es elsandalusos, nadius i immigrants. Enun exercici legít im dels dretsfonamentals a la vida, al treball, al’habitatge i a la seguretatalimentària, s’ha recuperat l’úsd’una part de terra, aire i aigua

andaluses. I, amb el suport demolta gent i organitzacionssolidàries, s’està conreant un horti criant animals per al’autoconsum. S’estan reutilitzanti mil lorant unes instal· lacionspúbliques abandonades, s’estanvivint en uns habitatges fins aratancats i s’estan planif icantinversions i feines que puguin ga-rantir la subsistència no només perals actuals ocupants sinó per adesenes de famílies jornaleres. Noes busca la propietat privada nil’especulació, sinó que es tractade crear un espai d’ús públic iobert en benefici del poble. Espretén un ús agro-ecològic delterreny, cap a l’ecologia social i ala sobirania alimentària.

(...)Aquesta acció legítima, justa i

eficaç significa, no obstant, unaamenaça per als grans interessosespeculadors d’Andalusia i per atot aquest seguici de polítics queels defensen i representen. És, alseu torn, un «mal exemple» quesegurament conduirà al fet quecada vegada més jornalers,precaris i marginats es decideixina aixecar el cap i reapropiar-se delsbéns comuns per la sevaautogestió democràtica i solidària,com a Somontes. Per això s’hauràd’enfrontar una reacció forta dedescrèdit, repressió i assetjamentper part dels mit jans decomunicació, els governs i el po-der econòmic.

Per tot això, ens solidaritzemPer tot això, ens solidaritzemPer tot això, ens solidaritzemPer tot això, ens solidaritzemPer tot això, ens solidaritzemamb els jornalers de Somontes iamb els jornalers de Somontes iamb els jornalers de Somontes iamb els jornalers de Somontes iamb els jornalers de Somontes iex ig im a les autor i tatsex ig im a les autor i tatsex ig im a les autor i tatsex ig im a les autor i tatsex ig im a les autor i tatscorresponents:corresponents:corresponents:corresponents:corresponents:

• L’arxiu immediat de lesdenúncies per usurpació, danys idesobediència presentades contradiversos companys ocupants isolidaris.

• La suspensió i arxiu de totprocés de venda d’aquesta finca ide totes les finques públiques de laJunta d’Andalusia.

• El lliurament en ús d’aquestafinca a una Cooperativa dejornalers/es, oberta a nousintegrants, que es comprometi a ferun ús social i sostenible de la terrabuscant la creació del major nom-bre d’ocupacions possible,l’agroecologia i la sobiraniaalimentària.

• La posada en marxa d’unaveritable Reforma Agrària Integral,que a més de redistribuir les terresacaparades per la noblesa i elsespeculadors, doni suport tècnica ieconòmicament a les cooperativesi implanti una legislació queprotegeixi i fomenti la petita pagesia,l’agricultura biològica familiar, latransformació artesanal dels seusproductes, així com la sevacomercialització principalment locali directa.

Animem a sumar suports amb larecollida de signatures o fent-la arri-bar al SOC-SAT:

http://www.sindicatoandaluz.org/

CòrdovaCòrdovaCòrdovaCòrdovaCòrdova

Suport a l'ocupació de la fincapública Somontes (Palma del Río)


29M La II Assemblea de «El Prat contra els retallades», moviment de

lluita que impulsa les mobilitzacions en defensa de la sanitat i l’educaciópúbliques i contra les mesures dels governs de la Generalitat i del’Estat, va decidir participar activament en la convocatòria de VagaGeneral del passat 29 de Març. Per fer-ho va organitzar un Comitède Vaga que va ser l’encarregat de planificar la participació delmoviment en la jornada de vaga. Es va acordar realitzar unaconvocatòria de manifestació en la Plaça de la Vila el matí del dia 29,anunciada mitjançant 10.000 octavetes, es va distribuir una carta alpetit comerç exposant les raons per a que es sumessin a la vaga, ies va coordinar la participació en els piquets informatius.

La jornada va començar la nit del 28, quan els estudiants desecundària van realitzar un tancament al costat del professorat enl’IES Estany de la Ricarda. En l’Assemblea dels tancats es vadebatre sobre el suport a la jornada de vaga, la situació general il’efecte de les polítiques del govern sobre els centres d’ensenyamenti les condicions laborals i salarials del professorat i dels treballadorsi treballadores de l’educació pública.

Prenent el tancament com a lloc de referència, es va organitzarla participació en els piquets informatius. Així, es va participar en elpiquet unitari de l’Aeroport, al polígon ZAL –on els companys icompanyes es van encarregar del bloqueig d’una de les entrades-i en l’assemblea de treballadors de la fàbrica DAMM, als qui es vaconvidar a participar en la manifestació del migdia.

Diferents grups, inclòs el del Prat contra Els Retallades, van recórrerel poble des de primera hora del matí, tancant els grans establiments,com Carrefour i Mercadona, i estenent la vaga pels centresd’ensenyament.

A les 12,30, hora de la convocatòria de la manifestació, la plaçade la Vila era un formiguer de gent amb adhesius i algunes pancartesi banderes. Després d’algunes intervencions sobre la necessitat decontinuar la lluita, tant contra la reforma laboral com contra la polí-tica de retallades i austeritat dels governs de la Generalitat i del’Estat, va començar la manifestació més gran que es recorda alpoble en els últims trenta anys. Prop de 4.000 persones van marxarcorejant eslògans contra la reforma laboral i les retallades, contra elpagament del deute i per la vaga general.

L’èxit de la manifestació i de la jornada de lluita al Prat, si be vaser una obra col·lectiva de totes les forces que van participar i vansaber recollir el sentir popular i dels treballadors i treballadores con-tra les polítiques del govern, va ser en gran part facilitat pel fet quel’Assemblea del Prat contra els retalles sabés dotar-se d’un Comitède Vaga capaç d’unificar i organitzar un pla de lluita per al dia de lavaga. Ara, el Comitè de Vaga ha de jugar el seu paper a fonscomprometent-se amb la continuïtat de la lluita, que segueixplantejada.

Lucca.El Prat contra els retallades.

El Prat de LlobregatEl Prat de LlobregatEl Prat de LlobregatEl Prat de LlobregatEl Prat de Llobregat


GironaGironaGironaGironaGirona

La vaga general a les comarques gironines van transcorre sense crear-secomitès de vaga. D’una banda sota el nom de bloc anticapitalista es vadonar una coordinació de sindicats (CGT, COS, IAC), partits independentistes(CUP, Endavant) més l’Assemblea Popular que agrupa la gent del 15 M:tots ells van ser actius en piquets al centre de la ciutat; i de l’ altra elssindicats majoritaris van actuar coordinadament fent piquets als polígonsindustrials i al centre.

Aquesta divisió va fer que LI Girona, decidís el matí participar en els actesdels dos blocs: des del corrent d’opinió de CCOO fent piquets molt actius ala matinada pels polígons industrials i tallant els seus accessos ambcompanys/es de comitès i treballadors/es de fàbriques, i al migdia participantde la manifestació convocada pel bloc anticapitalista, que va ser moltmultitudinària i amb un fort component jove (universitats, IES, ...).

A la tarda vam participar a la manifestació situant-nos al final del bloc delssindicats majoritaris i el començament del bloc anticapitalista. Vam anar areforçar el bloc que havia fet l’escola d’adults de Girona. Vam repartir el fullsobre la vaga general de LI i vam vendre xapes i diaris. La mani va ser deles més exitoses a Girona, unes 25.000 persones. Cada bloc va fer la sevacloenda separadament.

Miquel Blanch

Enfrontar laEnfrontar laEnfrontar laEnfrontar laEnfrontar lacriminalitzaciócriminalitzaciócriminalitzaciócriminalitzaciócriminalitzacióde les lluitesde les lluitesde les lluitesde les lluitesde les lluites

Els antecedents cal buscar-los en lesmobilitzacions del 14 i 15 de juny davantel Parlament (veure LI 112 ) i en laconvocatòria de vaga de TMB coincidintamb el Congrés de Telefonia Mòbil, unavaga que finalment es va desconvocar.Catalunya, amb el Govern Mas alcapdavant, és el laboratori per introduiruna escalada repressiva contra lesmanifestacions i vagues. Això s’inscriu enla tendència al bonapartisme i els estatspolicials per imposar les mesures de lacrisi i impedir la reacció obrera i popularcontra aquestes mesures. L’acord CiU-PP que va servir per a l’aprovació delsPressupostos de la Generalitat suposavauna llarga llista de retallades al sectorpúblic, en tots menys un: s’incrementenles dotacions i recursos materials alsMossos d’Esquadra. Són les dues caresde la mateixa moneda.

En la vaga del 29M es practiquen 94detencions i els jutges decideixen 8 penesde presó preventiva (tres d’elles sensefiança). Les càrregues policials van impedirla manifestació que, convocada per lesassemblees del 15M, diversos sindicats imoviments, havia de sortir de PlaçaCatalunya a la mateixa hora que CCOO iUGT feien la seva mobilització. Per prime-ra vegada des de la seva creació, elsMossos d’Esquadra van utilitzar gasoslacrimògens. Immediatament després,Felip Puig, Conseller d’Interior, vacriminalitzar els moviments socials i elssindicats CGT i CNT que havien convocatuna tercera manifestació paral·lela, quehavia de confluir amb la de Plaça deCatalunya. Contra ells s’ha obert unexpedient sancionador.

En els dies posteriors aquesta ofensivacriminalitzadora pren forma: s’anuncienmesures legals per limitar el dret de re-unió i manifestació, es defensa lapossibilitat d’aplicació de la legislacióantiterrorista a les manifestacions ipiquets, s’introdueix la videovigilància enles manifestacions, s’amplien els efectiusantidisturbis.

Llibertat sense càrrecs per alsLlibertat sense càrrecs per alsLlibertat sense càrrecs per alsLlibertat sense càrrecs per alsLlibertat sense càrrecs per alsdetinguts.detinguts.detinguts.detinguts.detinguts.

Retirada expedients sancionadorsRetirada expedients sancionadorsRetirada expedients sancionadorsRetirada expedients sancionadorsRetirada expedients sancionadorsAturem la criminalització delsAturem la criminalització delsAturem la criminalització delsAturem la criminalització delsAturem la criminalització dels

moviments socials i sindicalsmoviments socials i sindicalsmoviments socials i sindicalsmoviments socials i sindicalsmoviments socials i sindicals


Centenars de milers alscarrers, manifestacionsmassives que reflectien l’amplisentiment de lluita contra laReforma Laboral i la política delGovern. Les manifestacions esvan fer presents no només ales grans ciutats sinó eninfinitud de localitats al llarg detot el territori.

L’obrer/a de la gran indústria i eltransport van tornar a ser el cor dela lluita del 29 M. El pes de CCOO iUGT segueix sent majoritari a leszones fabrils, potser amb l’excepciódel País Basc. Els dos sindicatsmajoritaris han recuperat la iniciati-va, encara que sigui per poc temps,si tornen a imposar ladesmobilització com han fet fins ara.

El sindicalisme alternatiu haviaintentat impulsar la vaga general através de jornades de lluita, però lacapacitat per posar data a la vagageneral està avui en mans de CCOOi UGT. Aquesta realitat no treu laimportància del desenvolupamentd’un activisme sindical més proper ala base i més combatiu, però obligaa tenir una política gens sectària capa CCOO i UGT, i a establir ponts peral treball amb un sector de l’esquerradels majoritaris.

Les dificultats per tirar endavantla vaga no van ser poques. A la grandivisió de la classe obrera que hanintroduït tantes reformes laboralsamb la precarietat, s’unia la inèrciade la desmobilització de tant detemps imposada per les direccionsmajoritàries. Un sector treballadorqüestionava la utilitat de la vaga si –com el setembre del 2010- no hihavia continuïtat. També era un pro-blema que la convocatòria formal dela vaga es fes només amb 20 diesdes de marge per preparar-la. Noobstant això, potser perquè vanentendre que un fracàs de la vagaacceleraria l’ofensiva de la dreta, elstreballadors/es van respondre a lavaga amb un suport majoritari.

No hi va haver una recuperaciómassiva del debat en assemblees,d’elecció de comitès de vaga, decoordinació per localitats… Sense unprocés per baix, la vaga va tornar aser dictada des de dalt, des delssindicats majoritaris i els comitèsd’empresa. Recuperar aquestsmètodes és imprescindible perassegurar un ascens continuat dela lluita.

El moviment del 15M també vajugar el seu paper en la conformaciódels piquets per localitats. No calminimitzar la importància que aquestmoviment ha tingut fins ara, com unelement que ha reactivat el debatpolític entre milers de joves, que haservit per canalitzar un sentiment deràbia i rebuig a les mesures queimposava el capitalisme en crisi i elsGoverns, però cal ressituar cadascúal seu lloc. La vaga general, la queatura la producció com a forma deprotesta, està en mans delssindicats, no dels movimentsciutadans.

I ara, la continuïtatToxo i Méndez demanaven obrir

negociacions amb el Govern iaquest va respondre que no hihavia res important a negociar.No només això, l’endemà llançaels pressupostos més restrictiuscontra els treballadors/es de lademocràcia. Al seu torn des de laUE ja se li diuque volenmés reformesi retallades, i,els gransbancs que hiha darreradels anome-nats «mer-cats» pressio-nen més i mésel deuteespanyol perobtenir mésconcessions.

No hi ha espai per a la passivitatni per perdre el temps. És decisiuque la vaga tingui continuïtat en unpla de lluita, que combini novesconvocatòries de vaga general, ambl’activació de lluites sectorials, ambconvocatòries obertes a tota lapoblació contra la reforma laboral iels Pressupostos, en defensa del’ocupació, de salaris i pensions, dela sanitat i l’ensenyament públics.

És essencial preservarl’organització que es va crear durantla vaga general, els comitès decoordinació allà on n’hi va haver,tornar a impulsar debats iassemblees per exigir el compromísde tots els sindicats a donarcontinuïtat a la lluita.

Internacionalitzar laresistència

Grècia ha estat el banc de proves,amb una tenaç resistència delmoviment obrer i popular. Però s’hantrobat davant un front molt potent:gran banca europea, FMI, UE,Govern d’unitat amb els grans partitsde l’arc parlamentari. Només éspossible oposar a la seva unitat, launitat dels explotats... Cal avançaren la coordinació de les lluites deresistència i l’exigència d’una vagageneral europea.

Després del 29M...continuitat!


La partida que destinen elsPressupostos Generals del’Estat al pagament delsinteressos del deute creix un5’5% respecte a l’any passat, ipuja ja a 28.848 milions, lasegona partida (després de lespensions) en importància. Elretorn del deute absorbeix ja el9’3% del pressupost, i un2,71% del PIB, la riquesa delpaís. El pagament delsinteressos del deuteconsumeix més diners que elssalaris dels funcionaris quedepenen de l’estat, és superiora la despesa per protecció del’atur, i també està per sobredels 27.300 milions de retalladatotal de la despesa.

El deute públic es va disparar ambl’inici de la crisi i els rescats del sec-tor f inancer. Anteriorment, elscomptes públics s’estaven tancantamb superàvit. Es «va rescatar» elsistema financer amb diner públicenlloc de treure’l de les mans delsqui l’havien embarrancat: van po-sar a la seva disposició tota unafortuna, 149.000 mil ions(pràcticament el 15% del PIB). I araés la mateixa banca «rescatada»qui dicta les seves condicions so-bre els estats i treu suculentsbeneficis a costa d’estendre lamisèria i l’atur.

no pagar el deute!Com s’ha

demostrat a Grècia,els plans depagament del deuteno només no hanr e d u ï tl’endeutament, sinóque aquest no hadeixat de créixer: al’estat espanyol arri-ba ja al 79’8% delPIB (un 11’3% mésque en 2011). Elmateix va passar al’Amèrica Llatina elsanys 90. Cada anycreix l’ import deldeute, però tambéels interessos que cal pagar pelsdiners prestats.

Els bancs tenen el recurs fàcild’accedir als diners públics del BCE,que funciona amb l’anomenada «ba-rra lliure» a l’1% d’interès; i prestenaquests diners als estats al 6, 7 ofins al 30%, segons les pressions deles agències de qualificació i els atacsespeculatius contra el deute públic.Els diners públics passen per la ban-ca privada, que multiplica el beneficien prestar a un estat. Però el BCE,al servei de la gran banca, té prohibitprestar directament als estats…

Tot s’ha orquestrat (fins i tot ambles modificacions constitucionals)perquè el robatori de diners públicsmés gran de la història estigui bengarantit i es pugui fer a la llum deldia. Però la lògica d’aquesta políti-ca -tot per als bancs, misèriacreixent per als treballadors/es-, nonomés és atur i retalladesgeneralitzades, sinó que l’economiaes vagi enfonsant en una recessiósense fi. I qui pagarà i com la parti-da del deute de l’any que ve si hiha més atur, si els treballadors/estenen menys salari, si pel camí hantancat milers de petites empreses?Doncs, com a Grècia, amb mésimposicions, més gana, mésdesnonaments…

Algú ha d’aturar aquestamàquina de destrucció que és lacrisi capitalista. La disjuntiva avuis’expressa amb absoluta claredat:o els recursos públics es destinena pagar el deute amb la destruccióassociada, o es posen al servei dela lluita contra l’atur amb un plad’ocupació pública, en defensa delssalaris i pensions, dels serveispúblics….

El deute no és irremeiable, sinóuna qüestió política: els EUA no fagaire van dictar que el deute contretper Sadam Husein, uns 120.000milions de dòlars, era il·legítim, idirectament el van anul·lar.Òbviament no era amb bancsamericans, i la UE en aquest cas,va callar. El deute que avui pesacom un llast insuportable per a lesfinances públiques no s’ha utilitzatper al benefici de la poblaciótreballadora, que l’ha de declararil·legítim i negar-se a pagar-lo.

Cal reunir totes les forcespolítiques i sindicals que es recla-men dels treballadors/es i de lesclasses populars per aixecar unaixecar unaixecar unaixecar unaixecar unmoviment, que exigeix i e l nomoviment, que exigeix i e l nomoviment, que exigeix i e l nomoviment, que exigeix i e l nomoviment, que exigeix i e l noPPPPPAGAMENT DEL DEUTE. Que elAGAMENT DEL DEUTE. Que elAGAMENT DEL DEUTE. Que elAGAMENT DEL DEUTE. Que elAGAMENT DEL DEUTE. Que elpoble decideixi: REFERÉDUM JA.poble decideixi: REFERÉDUM JA.poble decideixi: REFERÉDUM JA.poble decideixi: REFERÉDUM JA.poble decideixi: REFERÉDUM JA.


29M

Com respondre a l’agressivitat delcapitalisme que està prenent enqüestió de mesos conquestes quevan costar anys i van ser resultat dedures lluites? Com respondre a lacreixent repressió policial de l’estat?Davant d’aquesta realitat hi ha latemptació de buscar dreceres,d’assumir des d’uns pocs el que hade ser el resultat de l’acció de molts;de separar-se de la lluita per lamobilització d’una majoria obrera ipopular, d’anar a l’acció directa enlloc de l’acció de masses, latendència a l’individualisme «salva-dor» que vol resoldre el que lasuposada majoria «grisa» i apàticaes mostra impotent de fer, o accionsque despertin consciències. Elsclàssics del marxisme van combatreaquestes tendències d’un sectorque es reclamava de l’anarquisme,que correspondria a grups autònomsavui, o directament als quiprioritzaven les accions, substituintla lluita obrera per la lluita armada.

Les accions amb grupsencaputxats afavoreix la presènciad’infiltrats policials. És absurd espe-cular qui comença a cremarcontenidors: si els grups autònomso els propis infiltrats de la policia. Laveritat és que la policia pot estarinteressada que aquests successoses propaguin, ja que els permet unarepressió generalitzada iindiscriminada com el 29 ique alhora es puguin utilitzarper eclipsar el moviment dela majoria i les sevesreivindicacions. Així va serl’endemà de la vaga gene-ral: el debat sobre laviolència i «els violents» vadesplaçar el de la vaga i laresposta massiva a lesmanifestacions. El debatsobre la violència es vautilitzar per deixar en segonpla el de la Reforma Labo-ral, de la mateixa maneraque el debat sobre elterrorisme i ETA va podereclipsar durant anys el deldret del poble basc a la sevaautodeterminació nacional.

Sobre la violència

En debatEn debatEn debatEn debatEn debat

La nostra posició davant aquestsprocessos és clara: rebutgemaquestes formes de lluita, no perquèno hi hagi motius per odiar la ban-ca o enfrontar la policia, sinó perque les accions d’uns pocs alimen-ten i justifiquen l’increment de larepressió sobre el conjunt; fan el joca la dinàmica acció-repressió idesvien l’objectiu central del xocentre les classes. No som pacifisteso «no violents»: la lluita de classesconté elements de violència,normalment la violència de lesminories sobre la gran majoria a tra-vés dels instruments de l’estat, enocasions també el legítim dret a ladefensa d’aquesta majoria. Enaquest sentit va ser legítima laresistència armada del poble libi, ola del palestí contra l’ocupació, comseria legítima una insurrecció gregacontra el saqueig al que estansotmesos. Però aquesta legítimaacció violenta de la majoria no resté a veure amb la de grups aïllatsque se l’atribueixin.

Amb la mateixa decisió que calseparar els grups autònoms de lesmanifestacions obreres i populars,doncs aquestes no poden ser elsescuts humans de l’accionar delsprimers, no som neutrals enl’enfrontament entre aquests grupsi l’aparell policíac-judicial. No

condemnem militants que opten peraquesta forma de lluita, doncs lacondemna és un terme jurídic quejustificaria l’acció de la justícia con-tra ells i la justícia de l’estat no estàlegitimada a actuar contra la reacciód’un sector popular contra el granresponsable de la violència. La fontde la violència la genera l’estat alservei del capitalisme. Les classesdominants saben que són unaminoria social i exigeixen tenir elmonopoli exclusiu de la violència permantenir la seva posició privilegiadacontra l’àmplia majoria. La granviolència l’engendra undesnonament, la persona expulsa-da a l’atur després d’una vida detreball, les retallades en la sanitat,serveis socials que no podenatendre persones amb dificultats peralimentar les seves famílies... Peròaquesta violència quotidiana és «le-gal». Hi ha centenars de morts aconseqüència d’aquestes mesureslegals aquí i no diguem a Grècia. Laresposta de sectors populars -en-cara que es rebutgin els mètodes-cal inscriure-la com a resposta aaquesta gran violència dels amosdel món.

Josep Lluís del Alcázar


SIND

ICAL

El govern de CiU al’Ajuntament de Barcelona haposat en marxa la maquinàriade privatizació de les escolesbressol municipals. Amb elpretext de la crisi, l’alcaldeTrias ataca un servei públic queés referent en qualitat educati-va: precaritza les escoles degestió pública i alhora obre laporta al negoci de lesempreses privades. I aquest ésnomés el primer pas, perquèno amaga que el seu objectiués concertar places de«guarderies privades». Educa-dores i famílies estem en peude guerra.

Les escoles bressol públiquescompleixen una funció social i edu-cativa bàsica. Són un espai desocialització en un moment clau dela formació de la persona, un recursper a la detecció precoç deproblemes de desenvolupament, unservei educatiu que acompanya iassessora les famílies en els primersanys de vida de l’infant. I en un delspaïsos de la UE amb menys ajudeslaborals a la mare treballadora, unservei imprescindible per a la majoriade famílies. El resultat és que les 92escoles municipals de la ciutat ambprou feines arriben a atendre el 40%de la demanda de la ciutat

(probablement menys, perquè éstan difícil aconseguir plaça quemoltes famílies no hi intenten).

Trias ataca el model actuald’escola bressol públicaaugmentant les ràtios (un infantmés al grup de lactants, tres mésal de caminants i dos més al de 2-3 anys) i traient mans per atendreles criatures. Primer van plantejaruna retallada del 40% del personalde suport del migdia, que treballa al’estona del dinar i la migdiada, peròles mobilitzacions van forçar que lareducció es rebaixi a mitja horadiària menys. La davallada dequalitat és evident, i més es prepa-

ra un increment de quotes per ales famílies. El projecte de fons deCiU, però, va molt més enllà isuposa la privatització del servei.

El 4 d’abril van sortir a concurspúblic les tres escoles de novaconstrucció, que el govern munici-pal vol «externalitzar», l’eufemismeque està de moda per no parlar deprivatització. Del plec de condicionsno es dedueix que la privatitzacióno suposa pas un estalvi: lesescoles bressol que es donen aempreses privades tenen unasubvenció municipal d’entre 40.000i 80.000 euros, que garanteix un

marge de benefici del 10% a lesempreses concessionàries. Tambéqueda patent el nul interès del’equip de govern en els aspectespedagògics: les escoles «de gestióexterna» estaran obertes de vuit delmatí a set de la tarda, un autèntic«pàrking infantil», i t indran elcalendari escolar més llarg que elsescoles de primària i secundària...amb el consegüent augment depreu per a les famílies. Tampoc espreveuen hores de coordinaciópedagògica, i les mestresd’aquestes escoles tindran noméstres dies laborables no lectius el mesde setembre per preparar el curs.El seu personal hi haurà de treballar

més hores in e c e s s à r i a m e n ttindrà un salari moltmés baix que el deles funcionàries (queno és extraordinari:les directores ambmés anysd ’ a n t i g u e t a tguanyen 1.700euros al mes). En unservei on el 60% deles treballadores sóninterines, tot fa pen-sar quel ’ e x t e r n a l i t z a c i óc o n t i n u a r àavançant.

R e b u t g e ml ’ex te rna l i t zac ió ,

perquè -com ha passat a moltsmunicipis de l’àrea metropolitanagovernats pel PSC i ICV- suposamenys qualitat, l’empitjorament deles condicions laborals, més cos-tos per a les famílies i diners quevan a una empresa enlloc de alsinfants o les treballadores que elsatenen. A més, en el cas de Bar-celona suposa crear una doblexarxa dins la xarxa pública: escoles«de primera», i escolesexternalitzades.

Trias no només retalla. El que faés aprofitar la crisi per imposar elseu model: desmantellar els serveis

CiU privatitzal'escola bressol municipal

BarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelona


Aena i Foment han rebutjat l’oferiment d’unamediació en el conflicte, que hauria exercitl’Autoritat Laboral a través de la Inspecció deTreball, i continuen incomplint els acords i els dosrequeriments d’Inspecció de Treball que l’obliguena contractar 9 treballadors.

Les vagues convocades per als dies 8 i 30 d’abril,2 i 3 de maig de 2012 afectaran tot l’aeroport.Aena té a les seves mans la possibilitat d’evitarels perjudicis a la ciutadania només complint lanorma pactada i els requeriments d’inspecció icontractar els 9 treballadors pendents de cober-tura. Per a la vaga del 8 Aena i el Ministeri deFoment han imposat uns Serveis Mínims abusiusque arriben al 100% en els serveis de NavegacióAèria, 95% en Bombers, 90% al Centred’Operacions, i un 95% en manteniment. Noobstant això, aquests serveis mínims podrien po-sar en perill l’operativitat i la seguretat de l’aeroportperquè no s’ha contemplat una reducció en lacapacitat de l’aeroport en proporció als serveismínims imposats, com sí que es va fer amb lavaga general.

El conflicte en l’aeroport de Barajas i Torrejón continua a causa de l’incompliment perpart d’Aena i Foment de l’Acord de Garanties de 2011 pel qual es fixen unes plantillesmínimes aeroportuàries, i els incompliments de dos requeriments d’Inspecció de Treballque donen la raó als treballadors i que insten Aena Aeropuerto S.A a contractar 9tècnics de programació i operacions per complir amb les plantilles mínimes acordadesen conveni col·lectiu.

El Comitè d’empresa ha enviat tres cartes a la Ministra de Foment, Ana Pastor, persol·licitar «que intervingui, negociï i respecti els acords de data 16 de març de 2011 ambla part sindical i compleixi els requeriments d’Inspecció de Treball». No ha rebut capresposta.

Alhora, Aena ha rebutjat la proposta de mediació de la Inspecció de Treball per solu-cionar el conflicte laboral, cosa que demostra que no té intenció de dialogar amb la partlaboral, i que el que vol és seguir vulnerant els requeriments de l’Autoritat Laboral.Llença el missatge que les normes hi són perquè les compleixin els ciutadans, però noel Govern d’Espanya. Amb això, la responsable de Foment mostra la mateixa doblemoral que en la recent amnistia fiscal: els rics i poderosos poden saltar-se les normesque els treballadors estem obligats a complir.

El conflicte de l’aeroport de Barajas i Torrejón afecta els treballadors del Grup Aena al’aeroport de Madrid/Barajas i Torrejón, entre els quals es troben els col·lectius de suporta passatgers i companyies, personal de manteniment aeroportuari i de sistemes denavegació aèria, senyalers, bombers, personal del centre d’operacions i gestióaeroportuària, administratius, metges i ATS aeroportuaris i titulats universitaris, entred’altres. Els treballadors del Grup Aena en l’aeroport de Barajas són els encarregats dedonar un servei públic a la ciutadania que garanteix la qualitat, la seguretat i el mantenimentde les instal·lacions aeroportuàries per a un ús òptim per part de companyies i passatgers.

Comitè de Centre Aeroport de Barajas i Torrejón.Publicat en Rojo i Negro de CGT

VVVVVagues a AENA Barajas i Tagues a AENA Barajas i Tagues a AENA Barajas i Tagues a AENA Barajas i Tagues a AENA Barajas i Torororororrrrrrejón perejón perejón perejón perejón perles plantilles mínimes aerles plantilles mínimes aerles plantilles mínimes aerles plantilles mínimes aerles plantilles mínimes aeroporoporoporoporoportuàriestuàriestuàriestuàriestuàries

públics i donar el negoci a la pri-vada. I, com va fer a la sanitat,com que l’educació de la petitainfància no pot ser negoci, noté pudor per subvencionar elnegoci. Per ara ho fa sota lacobertura de la «col·laboració»amb el tercer sector, capital quees disfressa amb el «senseafany de lucre» i després jaanuncia obertament quesubvencionarà les guarderiesprivades, ja sigui amb el famós«xec» per a les famílies o per lavia de la concertació de places,com fan amb les residènciesd’avis. El resultat: menysqualitat i més diners públics ques’embutxaca el sector privat.

La partida de 2012 per al’escola bressol municipal és de48 milions d’euros: un 1,6% delpressupost municipal. Molt persota del que gasten altresajuntaments. El motiu no ésdoncs la impossibil itateconòmica per mantenir o am-pliar el model actual, sinó lesprioritats polítiques... Estemdavant la voluntat de a liquidarel que és públic i posar-ho coma subsidiari del privat, posantl’educació al servei del negoci.

Famílies i educadors/es vancomençar a organitzar-se imobilitzar-se per aturar-ho.S’han recollit 21.000 signatures,s’han fet rodes de premsa idiverses concentracions i s’haactuat als consells de districteen col·laboració amb entitatsveïnals. L’assemblea detreballadores ha votat laconvocatòria d’una vaga i lesfamílies estan preparant un actede suport amb la particpació delsmés petits.

TTTTTu Tu Tu Tu Tu Trias párrias párrias párrias párrias párquing, nosaltrquing, nosaltrquing, nosaltrquing, nosaltrquing, nosaltresesesesesescola bressol!escola bressol!escola bressol!escola bressol!escola bressol!

Defensem l’escola bressolDefensem l’escola bressolDefensem l’escola bressolDefensem l’escola bressolDefensem l’escola bressolpública i de qualitat!pública i de qualitat!pública i de qualitat!pública i de qualitat!pública i de qualitat!

No a l’augment de ràtios i laNo a l’augment de ràtios i laNo a l’augment de ràtios i laNo a l’augment de ràtios i laNo a l’augment de ràtios i laretallada del suport educatiu!retallada del suport educatiu!retallada del suport educatiu!retallada del suport educatiu!retallada del suport educatiu!

No a la pr ivat i tzac ió !No a la pr ivat i tzac ió !No a la pr ivat i tzac ió !No a la pr ivat i tzac ió !No a la pr ivat i tzac ió !LLLLL’educació de la petita infància’educació de la petita infància’educació de la petita infància’educació de la petita infància’educació de la petita infànciano és un negoci!no és un negoci!no és un negoci!no és un negoci!no és un negoci!

Cristina Mas

Pel mantenimentde tots els llocsde treball


SIND

ICAL

Als mitjans de comunicació es vapublicar la notícia de l’aplicació d’unERO d’extinció als treballadors/es deCCOO Catalunya per baixadad’ingressos des de l’administració ila davallada en les afi l iacions.Pretenia prescindir de 65 dels 20565 dels 20565 dels 20565 dels 20565 dels 205treba l ladors/est reba l ladors/est reba l ladors/est reba l ladors/est reba l ladors/es. En un primermoment es va saber que estavenafectades cinc dones de la netejade Barcelona i una administrativa deGirona (que fa una jornada reduïdaper guarda legal), a aquesta li vacomunicar personalment elsecretari general de la U.I de CCOOde Girona. Afiliats/des de CCOO deGirona, com algunes federacions iles pròpies treballadores del sindicat,vam intercedir per tal que es retirésel nom de la companya de l’ERO,com correspon als tràmits denegociació prèvia d’un ERO senseresultat.

Tot seguit des de sindicalistes deCCOO-Girona vam iniciar unacampanya al conjunt d’afiliats iafi l iades de CCOO de lescomarques gironines tot exigint quees posessin sobre la taula els nú-meros reals del sindicat. «en defen-en defen-en defen-en defen-en defen-sa de tots els llocs de treball i re-sa de tots els llocs de treball i re-sa de tots els llocs de treball i re-sa de tots els llocs de treball i re-sa de tots els llocs de treball i re-t i rada de l ’ERO, ret i rada det i rada de l ’ERO, ret i rada det i rada de l ’ERO, ret i rada det i rada de l ’ERO, ret i rada det i rada de l ’ERO, ret i rada del’acomiadament de Míriam Tl’acomiadament de Míriam Tl’acomiadament de Míriam Tl’acomiadament de Míriam Tl’acomiadament de Míriam Trias,rias,rias,rias,rias,no a la rno a la rno a la rno a la rno a la reforma laboral». eforma laboral». eforma laboral». eforma laboral». eforma laboral». Vam de-nunciar la discriminació que estavenpatint les companyes que portenmés de 20 anys treballant a CCOO.Vam donar suport a l’assemblea delstreballadors/es de CCOO que permajoria àmplia rebutjaven lespropostes de l’ERO de la direccióde la CONC, i proposava un pla demobilitzacions (vaga un dia,comunicat de premsa, ...). Es vanrecollir 250250250250250 signatures d’afiliats/desde diversos sectors i federacions, ies preparà una roda de premsa perdenunciar la política de la direcciódel sindicat vers els seustreballadors/es.

S’apropava la Vaga General i laCONC va presentar una novaproposta que reduïa el nombred’afectats (50 acomiadats), i posavasobre la taula una quantitatd’indemnització superior a l’actual,i per la resta de personal que que-da al sindicat una reducció de sou,

que representa una disminució del10%. Es va celebrar l’assemblea iel conjunt dels treballadors/es vanacceptar per majoria la proposta dela CONC, tot i que molts la vanrebutjar.

La mala gestió de la direcció dela CONC ha recaigut sobre els mésdèbils. En cap moment de lanegociació va posar sobre la taulaels números reals del sindicat, quedonaria llum a les quantitats ques’estan malgastant encomplements, sous de sindicalistesper serveis prestats, despesesinnecessàries... Una vegada més,s’està atacant el col·lectiu mésfeble, i l’atac no ve de l’exterior,d’empresaris sense escrúpols. No,es produeix al si de la nostra pròpiaorganització, al si de les ComissionsObreres de Catalunya. Des delCorrent d’Opinió per un gir al’esquerra vam exigir una solucióque no carregués el pes de la crisisobre les treballadores que tenenel sou més baix i fer valer els seusdrets laborals i sindicals, garantintel respecte escrupolós a lessituacions legalment protegides.Això és el que CCOO com a sindicatdefensa davant les patronals i lamínima coherència exigeix quetambé ho apliqui a les sevestreballadores.

Quin paper ha tingut el ComitèQuin paper ha tingut el ComitèQuin paper ha tingut el ComitèQuin paper ha tingut el ComitèQuin paper ha tingut el Comitèen tot el conflicte?en tot el conflicte?en tot el conflicte?en tot el conflicte?en tot el conflicte?

El comitè ha tingut una actituddigna i sacrificada però no eficaçdavant de tant canvi de rumb. Laseva acció consistia en albirar lalluita a l’interior del sindicat, no esva concretar el pla de lluita i vagavotada a l’assemblea, no va sercapaç deproposar unpla de lluitaamb un solobjectiu: reti-rada del’ERO, comvan fer els i lesc o m p a n y e sde CCOO delLiceu. Nomésles dones deneteja en el

seu moment, i la lluita d’afiliats/desde Girona van treure el conflicte foradel sindicat a les portes d’una vagageneral. Per què no va ser possiblea dins de CCOO? L’assemblea detreballadors van votar un pla delluita, la CONC va reaccionar i comsempre ha passat en elscongressos de CCOO a Catalunyal’ala esquerra del sector PCC,influent també en el Comitè delstreballadors/es, va imposaracceptar com a única soluciópossible la nova proposta de laCONC, esmenant la decisió del’assemblea.

ERO finalERO finalERO finalERO finalERO finalDes de Girona, després de la

votació de l’assemblea, vam conti-nuar la lluita en defensa de laMiriam. El dia 30 de març, un diadesprés de la vaga general 50treballadors i treballadores deCCOO van rebre la cartad’acomiadament, La Miriam no hiera. Ens queda fer una crida alscompanys/es afectats que cal con-tinuar lluitant i que des del correntd’opinió estem a la disposició perrecuperar un sindicalisme de classe.La CONC a partir d’ara ja té el marcde la nova Reforma Laboral perpressionar els seus treballadors/es.Un ERO suposa un vertader copd’estat als drets dels treballadors itreballadores. Ens cal trencar ambaquestes pràctiques dins CCOO perrecuperar el millor del sindicalisme ino renunciar a continuar lluitant.

Miquel Blanch .Afiliat i membre del corrent

d’opinió de Girona de CCOO

CatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunyaCatalunya

ERO a CCOO


L’imperi anglès va intentar duesvegades colonitzar-nos en el nostrenaixement com a Nació. Derrotat en1806 i 1807, va envair i va colonitzarles illes i aigües el 1833 amb les qualsva dominar per gairebé dos seglesl’Atlàntic Sud. Convertit en potènciaimperialista, aliada a Estats Units enl’OTAN, va recuperar les posicionsestratègiques colonitzades amb unanova invasió, i va reforçar la seva basemilitar, des d’on els seus submarinsatòmics amenacen el litoral atlàntic iels seus avions poden arribar a totsels països de Sud Amèrica. A més,saqueja els nostres recursospesquers i els jaciments petroliers. Iusa aquestes possessions colonialsper atribuir-se drets sobre els sectorsantàrtics argentí, xilè i africà.

A 30 anys d’aquell 2 d’abril,reivindiquem els drets històrics,jurídics i geogràfics sobre les illes iaigües de l’Atlàntic Sud i la sevaprojecció antàrtica, i l’ús dels seusrecursos en unitat amb els nostresgermans llatinoamericans.

Denunciem a la dictadura argenti-na, proimperialista i genocida que vaactuar sense més objectiu queperllongar el seu règim, davant lacreixent protesta obrera i popular quevenia manifestant-se i que va culmi-nar en la vaga i mobilització del 30de març de 1982, traint els quiempunyant les armes ambpatriotisme van enfrontar la invasiócolonialista. Honrem als combatentsque van caure i van lluitar ambheroisme contra aquest imperialismeinvasor.

Denunciem la polít ica de«desmalvinització» cipaya ientreguista iniciada al final de la dic-

El 2 d’abril de 1982 la dictadura militar més genocida i proimperialista que haconegut la història argentina, havia ocupat les Malvines. La Junta Militar buscava«oxigen» entre la crisi econòmica i la resistència obrera i popular (dos diesabans, el 30 de març, una immensa marxa convocada per la CGT havia estatbrutalment reprimida). La dictadura va equivocar-se en els seus càlculs.S’imaginava que després de l’ocupació de les illes, vindria una etapa denegociacions on tindrien el suport dels ianquis. Van cridar a les masses amobilitzar-se per donar suport a la seva «aventura», per guanyar popularitat.Però tot li va sortir a l’inrevés. Els ianquis no podien permetre que es violés elstatu-quo imperialista i, naturalment, van posar-se al costat dels seus socisanglesos. I l’intent de manipular les masses, generant mobilitzacions de suporta la dictadura, va acabar desencadenant una fenomenal mobilitzacióantimperialista. Així, el 10 d’Abril, més de 150.000 persones es van concentrara Plaza de Mayo amb cartells dient «fora anglesos i ianquis de Malvines». Elsmilitars es van trobar davant d’una situació sense sortida: o entrar en unaguerra contra l’imperialisme, o retirar-se sense donar batalla, suïcidant-se davantles masses. Van anar a la guerra, però triant la derrota, al costat dels partitspatronals (PJ-UCR) i de l’Església Catòlica, que «va aportar» la visita del Papaper fer passar la rendició. Així i tot, el 15 de juny una multitud va ser a Plaza deMayo per cridar «Els pibes van morir, els caps els van vendre». Seria elcomençament de la fi de la dictadura.

El nostre partit d’aleshores, el PST (Partit Socialista dels Treballadors) es trobavail·legalitzat i perseguit, amb presos i més de 100 desapareguts. Des de laclandestinitat, el PST va denunciar el caràcter aventurer de l’ocupació del 2d’Abril. Però vam ser clars des del principi: davant un xoc armat estem ambArgentina, contra els anglesos. Més enllà de la dictadura, perquè el que esdirimia no era «democràcia o feixisme» sinó la justa causa d’un país oprimitcontra una potència imperialista. Ens vam posar incondicionalment en el campmilitar d’Argentina, sense cap confiança ni suport polític a la dictadura, mentreseguíem denunciant els seus crims. I proposàvem una política per guanyar laguerra: anar a fons contra els anglesos, acceptant l’ajuda llatinoamericana iexpropiant a l’imperialisme. Exigint l’aixecament de les restriccions als partits iintervencions als gremis, l’alliberament dels presos polítics, alhora quereclamàvem l’augment de salaris, enfrontàvem els acomiadaments, apostanta la mobilització. Cridant a la CGT a la «unitat d’acció antiimperialista». Tot elcontrari del que van fer la dictadura, el PJ, la UCR, l’Església i la burocràciasindical. Avui, a 30 anys d’aquella gesta, seguim plantejant: Fora Anglesos deMalvines! Fora l’imperialisme d’Amèrica Llatina!

Fragments extrets de l’article de José Castillo en El Socialista de 28/03/12,publicació d’Izquierda Socialista, secció argentina de la UIT-CI

10/04/1982. Plaza de Mayo.10/04/1982. Plaza de Mayo.10/04/1982. Plaza de Mayo.10/04/1982. Plaza de Mayo.10/04/1982. Plaza de Mayo.

Malvines 1982Malvines 1982Malvines 1982Malvines 1982Malvines 1982ArArArArArgentina. A 30 anys de gentina. A 30 anys de gentina. A 30 anys de gentina. A 30 anys de gentina. A 30 anys de

2 de abril: Marxa Nacional a l'Ambaixada

FFFFFooooorrrrrFora iFora iFora iFora iFora immmmmppppp

Soberania il·lim

Aturar el


INTE

RNAC

IONA

Ltadura. Aquesta política va ser con-tinuada pel govern d’Alfonsín i sotaMenem amb expressionsd’humiliació política tals com elsacords de Madrid -que van suposarcol·locar sota «un paraigua» elsnostres reclams de sobirania,garantint l’ocupació colonial- o comla Llei de Garanties, que atorgaseguretat eterna als bancs imonopolis anglesos a l’Argentina, iestableix el control de l’Estat anglèssobre la defensa nacional del nostrepaís. De la Rúa després i elduhaldisme van continuar en lamateixa tònica política.

Aquests tractats s’han mantingutfins avui, sense que el governkirchnerista hagi fet cap senyal per

denunciar-los; per contra,malgrat el discurs, continua lapolítica de desmalvinització iaprofundeix el lliurament delsrecursos.

D’altra banda, aquestgovern no té autoritat perparlar de sobirania, ja que for-ma part d’una forçad’ocupació en la repúblicagermana d’Haití.

La causa de Malvines ésuna bandera antiimperialistacontinental que té el suportdels nostres pobles deLlatinoamèrica. Hi ha lescondicions per lluitar per a larecuperació de les nostresMalvines, com a part d’unprocés més integral cap a lasegona i definitivaindependència.

Exigim al govern nacional:Exigim al govern nacional:Exigim al govern nacional:Exigim al govern nacional:Exigim al govern nacional:

Denúncia dels Acords de Ma-Denúncia dels Acords de Ma-Denúncia dels Acords de Ma-Denúncia dels Acords de Ma-Denúncia dels Acords de Ma-drid d’octubre de 1989 (paraiguadrid d’octubre de 1989 (paraiguadrid d’octubre de 1989 (paraiguadrid d’octubre de 1989 (paraiguadrid d’octubre de 1989 (paraiguade sobirania) i febrer de 1990de sobirania) i febrer de 1990de sobirania) i febrer de 1990de sobirania) i febrer de 1990de sobirania) i febrer de 1990(contro l de pol ic ia sobre les(contro l de pol ic ia sobre les(contro l de pol ic ia sobre les(contro l de pol ic ia sobre les(contro l de pol ic ia sobre lesForces Armades Argentines perForces Armades Argentines perForces Armades Argentines perForces Armades Argentines perForces Armades Argentines perpart del Regne Unit de Granpart del Regne Unit de Granpart del Regne Unit de Granpart del Regne Unit de Granpart del Regne Unit de GranBretanya)Bretanya)Bretanya)Bretanya)Bretanya)

Derogació de la Llei 24.184 deDerogació de la Llei 24.184 deDerogació de la Llei 24.184 deDerogació de la Llei 24.184 deDerogació de la Llei 24.184 deGarant ia a les invers ionsGarant ia a les invers ionsGarant ia a les invers ionsGarant ia a les invers ionsGarant ia a les invers ionsbritàniques. No al pagament delbritàniques. No al pagament delbritàniques. No al pagament delbritàniques. No al pagament delbritàniques. No al pagament deldeute extern a Anglaterra i alsdeute extern a Anglaterra i alsdeute extern a Anglaterra i alsdeute extern a Anglaterra i alsdeute extern a Anglaterra i alsseus socisseus socisseus socisseus socisseus socis

Expropiac ió de l ’aeroportExpropiac ió de l ’aeroportExpropiac ió de l ’aeroportExpropiac ió de l ’aeroportExpropiac ió de l ’aeroportbritànic construït a Rio Negrobritànic construït a Rio Negrobritànic construït a Rio Negrobritànic construït a Rio Negrobritànic construït a Rio Negropropietat de Joe Lewis,propietat de Joe Lewis,propietat de Joe Lewis,propietat de Joe Lewis,propietat de Joe Lewis,monopol is, bancs i lat i fundismonopol is, bancs i lat i fundismonopol is, bancs i lat i fundismonopol is, bancs i lat i fundismonopol is, bancs i lat i fundisanglesosanglesosanglesosanglesosanglesos

Reglamentació i aplicació de laReglamentació i aplicació de laReglamentació i aplicació de laReglamentació i aplicació de laReglamentació i aplicació de laL le i 26.659 aprovada perL le i 26.659 aprovada perL le i 26.659 aprovada perL le i 26.659 aprovada perL le i 26.659 aprovada per

la guerla guerla guerla guerla guerra de Malvinesra de Malvinesra de Malvinesra de Malvinesra de Malvines

anglesa

raaraaa aaaaanglesnglesnglesnglesnglesooooosssss de Malvines!! de Malvines!! de Malvines!! de Malvines!! de Malvines!!eeeee rrrrr iiiiialalalalalistes de l'Amèistes de l'Amèistes de l'Amèistes de l'Amèistes de l'Amèrica Llatina!!rica Llatina!!rica Llatina!!rica Llatina!!rica Llatina!!itada de l'Argentina sobre les Malvines i l'Atlàntic SudPer la Segona Indepèndencia Nacionallliurament de la nostra sobirania que continua amb

el govern de Cristina Kirchner

unanimi tat a l Congrés, queunanimi tat a l Congrés, queunanimi tat a l Congrés, queunanimi tat a l Congrés, queunanimi tat a l Congrés, queestableix sancions i la inhabilitacióestableix sancions i la inhabilitacióestableix sancions i la inhabilitacióestableix sancions i la inhabilitacióestableix sancions i la inhabilitacióde les empreses que directa ode les empreses que directa ode les empreses que directa ode les empreses que directa ode les empreses que directa oind i rectament part ic ip in deind i rectament part ic ip in deind i rectament part ic ip in deind i rectament part ic ip in deind i rectament part ic ip in del ’exp lotac ió de ls recursosl ’exp lotac ió de ls recursosl ’exp lotac ió de ls recursosl ’exp lotac ió de ls recursosl ’exp lotac ió de ls recursosnaturals de Malvines.naturals de Malvines.naturals de Malvines.naturals de Malvines.naturals de Malvines.

Prou de saqueig a Malvines,Prou de saqueig a Malvines,Prou de saqueig a Malvines,Prou de saqueig a Malvines,Prou de saqueig a Malvines,Famatina i a tota l’Argentina !!Famatina i a tota l’Argentina !!Famatina i a tota l’Argentina !!Famatina i a tota l’Argentina !!Famatina i a tota l’Argentina !!

Honor als herois de MalvinesHonor als herois de MalvinesHonor als herois de MalvinesHonor als herois de MalvinesHonor als herois de Malvinesque van combatre contraque van combatre contraque van combatre contraque van combatre contraque van combatre contral’imperialisme invasor !!l’imperialisme invasor !!l’imperialisme invasor !!l’imperialisme invasor !!l’imperialisme invasor !!

Convoquen:Convoquen:Convoquen:Convoquen:Convoquen:CTA Capital – Central de

Treballadors Argentins Capital,Agrupació 29 de Maig, Assembleesdel Poble, Barris dempeus, CADHU,Convergència Socialista, CCC -Corrent Classista i Combativa, CEP- Corrent Estudiantil PopularAntimperialista, CUBA MTR –MESURO, Esquerra Socialista,Joves dempeus, JCCC - Joventutdel Corrent Classista i Combativa,JCR - Joventut ComunistaRevolucionària, Liberpueblo, Lliuresdel Sud, Moviment Sense Tabajo«Teresa Viu», MST - Moviment So-cialista dels Treballadors, MovimentUniversitari Sud, MUMALA - Donesde la Matria Llatinoamericana, NouMES - Moviment al Socialisme,PCR - Partit ComunistaRevolucionari, PRML - PartitRevolucionari Marxista Leninista,PSA – Partit Socialista Autèntic,PSTU - Partit Socialista delsTreballadors Unificat, Projecte Sud,Sudestada Secundaris

Nota: El manifest s'acompanyad'un altre dirigit als treballadors/esbritànics


INTE

RNAC

IONA

LConvocat per la Protesta, davantla resolució del XV Congrés de laCentral Obrera Boliviana deformar un «instrument políticdels treballadors», amb lapresència de més de 50representants d’organitzacionssindicals i socials i derepresentants internacionals dela Unitat Internacional deTreballadors (Quarta Internacio-nal) i del MST de Xile (part de laUIT-CI), la Trobada Nacional varesoldre autodenominar-se«Trobada Nacionald’Organitzacions Socials per laDefensa dels Recursos Naturals ila Construcció d’una AlternativaPolítica».

En la Trobada hi va participar Jai-me Solares, secretari Executiu dela Central Obrera Departamental deOruro, membre del nou ComitèExecutiu de la COB i encarregat pelXV Congrés de la COB, realitzat fa3 setmanes a Tarija, d’impulsar laformació de l’instrument polític delstreballadors. Solares va explicar elperquè de la resolució del XVCongrés de la COB, la necessitatdavant la polít ica neoliberal,d’atropellament als drets populars idels treballadors, que els treballadorsi el poble construeixin la seva pròpiaalternativa política. Va afirmar queinformaria a la COB que a la Trobadas’estava donant el primer pas enaquesta direcció. També va mani-festar que hi havia un programarevolucionari per a aquesta alterna-tiva política, que eren les tesis deHuanuni, votades pel XVI Congrésde la Federació de TreballadorsMiners Assalariats i reafirmades pelrecent Congrés de la COB.

El company Carlos Rojas, dirigentde la Protesta, i exdirigent de laFEJUVE de l’Alto, va reafirmar queLa Protesta estava al servei de laconstrucció d’aquest instrumentpolític i que, amb aquest objectiu cen-tral havia convocat la Trobada. Entreels presents Elbio Mamani, secretariexecutiu de la Federació de MestresRurals de la Paz, (…) Carlos Barrera,exvicepresident de la FEJUVE de l’Altodel 2003 i actualment dirigent de la

Protesta (…), Fany Nina, president elec-ta al Congrés de Fejuve del 2010, Bea-triz Ríos i Eulogia Xoqui de Ticona, lesmàximes dirigents gremials deCopacabana, Joni Quispe, dirigentcamperol de Copacabana, Fernan-do Rojas, regidor de Copacabana,estudiants de l’UMSA (La Paz), l’UPEA(L’Alto), Jorge Flores, Julio Quilali ialtres dirigents de juntes veïnals del’Alto i de Cochabamba, unacompanya gremial de Santa Cruz, 3companys dirigents MST Bolívia…

ResolucionsResolucionsResolucionsResolucionsResolucions1 .1 .1 .1 .1 . Organitzar una Segona

Trobada, amb una àmpliaconvocatòria social, per aprofundirla defensa dels recursos naturals iaprofundir el debat sobre laconstrucció d’una alternativa políti-ca dels treballadors, sectorspopulars, camperols i indígenes delpaís. L’esdeveniment es durà aterme en el mes de Juny de 2012,a la ciutat de Cochabamba.

2.2.2.2.2. Per garantir la realització efec-tiva de la 2a Trobada, es constitueixel Comitè Organitzador de la 2aTrobada, conformat perrepresentants de les organitzacionspresents.

3 .3 .3 .3 .3 . Es rebutja i censura ambfermesa les pretensions del governde construir la carretera a través delTIPNIS (…) El rebuig de la carreteraa través del TIPNIS es constitueixen la defensa central de lademocràcia popular, de lademocràcia de les masses, quel’actual govern busca sotmetre alsinteressos que defensa.

4 . 4 . 4 . 4 . 4 . En aquest sentit elsrepresentants de les organitzacionssocials i polítiques presents enaquesta 1a Trobada es comprome-ten a informar d’aquesta problemà-tica als seus sectors i impulsar elsuport moral i material a la IX GranMarxa Indígena en defensa del TIPNISque van anunciar les organitzacionsindígenes afectades. (…)

5.5 .5 .5 .5 . Ens situem del costat delstreballadors del país, contra a la po-lítica governamental que apunta aatacar els drets laborals i socialsconquerits (…) Els treballadors i el

poble no poden pagar la crisieconòmica financera internacionalque ja copeja l’economia del país.

6. 6. 6. 6. 6. Plantegem la nacionalització dela banca, sense indemnització, i afavor del poble bolivià, per crear unbanc estatal que financiï l’economiapopular sense usura.

7 .7 .7 .7 .7 . Exigim la reducció delpressupost destinat a les forcesarmades, en benefici dels serveis desalut i educació pública.

8. 8. 8. 8. 8. Exigim la nacionalització, senseindemnització, de les empresestransnacionals, per industrialitzar elsrecursos naturals al país, sota elcontrol democràtic dels treballadorsi del poblo bolivià.

9. 9. 9. 9. 9. Reclamem una nova ReformaAgrària, amb una redistribució equi-tativa de la terra (a favor de lescomunitats sense terra o amb terrainsuficient) i amb respecte alsterritoris indígenes.

10 .10 .10 .10 .10 . Rebutgem l’atac i ladesvalorització de les universitatspúbliques per part del govern, ambla intenció d’enaltir a l’educació pri-vada, que no està per formarprofessionals sinó per lucrar.

Cochabamba,12 de febrer de 2012

Extret de la revista La Protesta,Bolívia –secció de la UIT-.

Bolívia. ConstrBolívia. ConstrBolívia. ConstrBolívia. ConstrBolívia. Construint una oruint una oruint una oruint una oruint una organització política unitàriaganització política unitàriaganització política unitàriaganització política unitàriaganització política unitària

Èxit de la Trobada Nacionald’Organitzacions Socials


Bòsnia. 20 anys de l'inici de la guerBòsnia. 20 anys de l'inici de la guerBòsnia. 20 anys de l'inici de la guerBòsnia. 20 anys de l'inici de la guerBòsnia. 20 anys de l'inici de la guerrarararara

El 6 d’abril de 1992 va començar el conflicte més sagnant a Europa des de la II Guerra Mundial. La UEva reconèixer Bòsnia, però la guerra no va acabar fins el 14 de desembre de 1995 amb els acords deDayton. Entre 98.000 i 250.000 morts segons les fonts, entre 1 i 2,5 milions de desplaçats i una netejaètnica sistemàtica, amb la complicitat dels cascos blaus de l’ONU, legitimant les ocupacions sèrbiesprimer, desarmant als bosnians i lliurant «zones de seguretat» com Srebrenica, o avalant la conformacióde la reaccionària República Srpska dins de Bòsnia. És el balanç no només de la lluita del poble bosniàper la seva independència contra un estat filofeixista, sinó també de la política de l’imperialisme perescamotejar-la al servei dels seus interessos.

El nostre partit de llavors, el PRT,va participar activament en lasolidaritat amb el poble bosnià. Moltsdels i les militants de LI van ser partdels 10 combois i un campament detreball de més de 100 persones, queentre el 93 i el 96 van anar a la ciutatminera i interètnica de Tuzla, al norddel país. L’ajuda, recollida a les por-tes de fàbriques, pobles, universitatso mines, era descarregada al sindicatminer o a la universitat, per serdistribuïda per les seves pròpiesorganitzacions entre treballadors iestudiants que compartien la sevafeina amb la defensa de la ciutat coma part de les milícies. Va ser unacampanya contra corrent de lesil·lusions pacifistes en l’ONU d’uncostat i els vells estalinistes quenegaven el dret dels bosnians a nomdel pretès caràcter «d’estat obrer»de la Sèrbia de Milosevic. Elsparal·lelismes amb la Líbia o la Síriaactuals són evidents.

La nostra campanya va estar ba-sada en les reivindicacionsbosnianes: la defensa del seu dreta la independència sense divisionsètniques. Per això vam defensar quenomés el poble bosnià podia garan-tir-ho –per la qual cosa vam reivin-dicar el seu dret a armar-se- doncsels interessos imperialistes nopassaven ni per impedir la netejaètnica, ni pel reconeixement de launitat i viabil itat d’una Bòsniaindependent, sinó per derrotar elprocés autònom del poble bosnià.

Per això ens vam oposar aldesplegament de cascos blaus quepretenien imposar el pla de la divisiógarantint les zones ocupades pelsserbis d’un costat, i forçant que elgovern d’Izetvegovic fos prenent uncaire musulmà que li justifiqués unpla de pau dividit ètnicament. La

nostra alerta desgraciadament esva confirmar en forma brutal aSrebrenica, com vam recollir en ell l ibre que vam publicar delstestimonis de les seves dones, a lesquals vam acompanyar alParlament europeu a exigirresponsabilitats.

Òbviament no es van assumir: elscascos blaus, en aquell casholandesos, havien «garantit» unazona de seguretat a la ciutat,imposant com a condició eldesarmament de la població deSrebrenica a canvi del compromísde les milícies sèrbies de frenar elseu avanç. Quan les milícies sèrbiesvan trucar a la porta, els cascosblaus es van retirar lliurant a la sevasort a la població desarmada: laciutat va ser netejadaètnicament amb10.000 morts i donesi nens forçats a fugirpels boscos sota focserbi.

També la nostradenúncia de la «pau»de Dayton, a la qualvam anomenar lapau dels cementiris,avui pot verificar-se.Els cascos blaus vancontinuar desplegatsfins 2003 i l’OTAN fins2004, quan van sersubstituïts per laEUFOR Althea,missió militar de la UEque supervisa elcompliment deDayton. Entred’altres coses aquestacord ja definia quel ’ a d m i n i s t r a c i óbosniana estaria

tutelada per un alt representant triatpel Consell de la UE. Actualment,Bòsnia continua fracturada per líniesètniques avalades per aquellsacords: els dos ens autònoms queformen el país –el comú demusulmans i croats, i el serbi de laRepública Srpska- com els trespobles, funcionen per separat. Lesinstitucions centrals, les comunesde les tres ètnies, estan paralitzadesja que gairebé mai coincideixen. Unatur proper al 45%, alts nivells decorrupció i clientelisme polític, com-pleten el trist panorama que va fo-mentar aquella «pau» forjada ambels cascos blaus de l’ONU, apadri-nada pels Estats Units i fins avuitutelada per la UE.

M. Esther del Alcázar

INTE

RNAC

IONA

L

Srebrenica, no oblidem!


INTE

RNAC

IONA

L

Els companys de Front Obrerde Turquia han estat al’hospital de Kilkis a Grècia perfer-los arribar la solidaritat.Han entrevistat Leta Zotaki, lapresidenta del Sindicat deMetges de l’Hospital Kilkis imembre de l’assemblea del’Hospital, sobre la seva lluita iels seus efectes sobre lasituació política a Grècia.

Front Obrer – Leta , ensFront Obrer – Leta , ensFront Obrer – Leta , ensFront Obrer – Leta , ensFront Obrer – Leta , ensagradar ia saber pr imer lesagradar ia saber pr imer lesagradar ia saber pr imer lesagradar ia saber pr imer lesagradar ia saber pr imer lestransformacions que es viuen altransformacions que es viuen altransformacions que es viuen altransformacions que es viuen altransformacions que es viuen alsistema sanitari a Grècia, quesistema sanitari a Grècia, quesistema sanitari a Grècia, quesistema sanitari a Grècia, quesistema sanitari a Grècia, queòbviament ha estat determinantsòbviament ha estat determinantsòbviament ha estat determinantsòbviament ha estat determinantsòbviament ha estat determinantsen la vostra lluita.en la vostra lluita.en la vostra lluita.en la vostra lluita.en la vostra lluita.

Leta –Leta –Leta –Leta –Leta – Fins fa deu anys teníemun sistema sanitari bastant saluda-ble. Per exemple, si portaven aquíuna víctima d’un accident, latractàvem gratuïtament i commereixia el cas. Però després, apoc a poc, van començar a tallarels fons, el personal i l’equipamentde l’hospital. I fa dos anys quan vancomençar les exigències de laTroika tot es va enfonsar. Vivimgairebé una destrucció total del sis-tema.

FO – Ha començat e lFO – Ha començat e lFO – Ha començat e lFO – Ha començat e lFO – Ha començat e lcopagament?copagament?copagament?copagament?copagament?

L –L –L –L –L – Sí, va començar elcopagament, i van tal lardràsticament el pressupost del’hospital i van acomiadar gent…L’agost passat van deixar de pa-gar les hores de guàrdia als metges.Aquest va ser el primer problemasalarial. I després a l’octubre a totsels empleats excepte els metges,els van començar a aplicar unataula salarial comuna, i van redefinirels salaris a un nivell més baix delque es cobrava. Per exemple, untreballador que al febrer havia decobrar 1.000 euros, va cobrar 4 o8 euros. Molts treballadors hantingut problemes psicològics peraixò.

Un altre gran problema, sobretot

després delsmesos de l’estiu,va ser la falta depersonal al’hospital. Noteníem a ningúper exemple perfer proves desang… Ens falta-va equipamentper dur a termeproves com amamografies, ou l t r a s o n s .Teníem menysmetges. Ald e p a r t a m e n td’urologia només hi ha un solmetge. No hi ha cap metge aldepartament de pediatria, avisempediatres d’altres hospitals perquèvis i t in. No tenim suf ic ientscardiòlegs. Així que l’hospitalgairebé no serveix per res. Aixòsuposava que anaven a tancarl’hospital. Per a la Troika, si unhospital està funcionant per sotadel 50% de la seva capacitat, noés funcional i cal tancar-lo. Elnostre hospital funcionava persota del 40% de la seva capacitat.Així que va arribar un moment enquè decidir que calia fer algunacosa.

FO - Quin va ser el vostre puntFO - Quin va ser el vostre puntFO - Quin va ser el vostre puntFO - Quin va ser el vostre puntFO - Quin va ser el vostre puntde partida?de partida?de partida?de partida?de partida?

L –L –L –L –L – Vam partir de tres punts. Pri-mer, ens vam dir: tenim força ihem de prendre el nostre destí ales nostres mans. Segon, quesabíem com funcionava l’hospital.Ni el Govern ni ningú sabien millorque nosaltres la feina que fem. Ifinalment, partim del fet que totssom iguals… No som metges,infermeres, tècnics… Tots somhumans i som iguals. El nostredeure és treballar per al poble deKilkis, perquè tingui un servei sanitaribo i gratuït. Aquesta era laresponsabilitat que no complia elGovern… Llavors què havíem de fer?

FO – A i x í que vau acabarFO – A i x í que vau acabarFO – A i x í que vau acabarFO – A i x í que vau acabarFO – A i x í que vau acabarpensant en l’ocupació…pensant en l’ocupació…pensant en l’ocupació…pensant en l’ocupació…pensant en l’ocupació…

L –L –L –L –L – Sí. Vam dir, «al cap i a la fitenim un Govern il·legal, així quesom lliures de fer el que vulguem…Ocuparem l’hospital». Primer vamdecidir ocupar la recepció perquècap pacient hagués de pagar resen arribar a l’hospital. La situacióera tan absurda com a insosteni-ble… Per exemple una víctima d’unaccident que s’havia de quedarentre 13 i 20 dies a l’hospital, haviade pagar fins a 7.800 euros… Aixòsignificava un «atemptat» contra lavíctima.

Així que vam dir «no, ningú hade pagar res, aquest servei ésl’obligació del Govern…» Hi haviagent que deia que el Govern ensacomiadaria, tancar ia algunsdepartaments o tot l’Hospital, etc.Malgrat això vam prendre sota elnostre control tots els protocols queanaven i venien entre el Ministeri il’hospital.

De fet podríem haver fet un con-trol millor. No vam ser suficientmentefectiu, doncs dels 600 empleats250 van participar en l’ocupació.Si poguéssim fer participar tothomtindríem un control millor sobrel’hospital. Però si tens enemicsdins tindràs por de ser acusat deno gestionar bé els diners del’Estat, doncs al cap i a la fi és un

Grècia:Grècia:Grècia:Grècia:Grècia:Entrevista a Leta Zotaki, deEntrevista a Leta Zotaki, deEntrevista a Leta Zotaki, deEntrevista a Leta Zotaki, deEntrevista a Leta Zotaki, de lllll'''''hospital de Kilkis, ocupahospital de Kilkis, ocupahospital de Kilkis, ocupahospital de Kilkis, ocupahospital de Kilkis, ocupattttt aaaaa febrer febrer febrer febrer febrer

«Ja es hora de prendre el destí de lesnostres vides a les nostres pròpies mans»


INTE

RNAC

IONA

Lsistema sanitari públic. Per això novam poder efectuar bé el controlf inancer, però de la restad’activitats, vam complir ambtotes durant tres setmanes…

FO – Després vau suspendreFO – Després vau suspendreFO – Després vau suspendreFO – Després vau suspendreFO – Després vau suspendrel’ocupació.l’ocupació.l’ocupació.l’ocupació.l’ocupació.

L –L –L –L –L – Sí, perquè els enemics dins ifora, és a dir tots els que estan delcostat del Govern, van intentar atu-rar-nos… Van atemorir molta gent.Els van fer xantatge. Ens vanamenaçar amb acomiadaments…Al final l’ocupació va començar adiluir-se a poc a poc, i la vamsuspendre temporalment.

Però la idea ha començat aestendre’s per tot el país. Hi haaltres hospitals que ens van prendrecom a exemple i van aplicar elnostre mètode. Ahir van començarocupacions en dos hospitals deCreta. I també a Atenes hi hahospitals que van decidir ocuparseguint la nostra lluita… Noexactament com ho vam fernosaltres, però almenys van ocu-par les Recepcions i simbòlicamentles oficines de l’administració. Aixòés un triomf per a nosaltres…

Les assemblees que seguimorganitzant són molt importants.Participen tant els treballadors de

l’hospital com la gent de la ciutat, idiscutim tot el procés en aquestesassemblees. Els expliquem que elque fem és vital per a la ciutat, iintentem que participi més gent,que ens donin més suport.

FO – Us coordineu amb altresFO – Us coordineu amb altresFO – Us coordineu amb altresFO – Us coordineu amb altresFO – Us coordineu amb altreshospitals?hospitals?hospitals?hospitals?hospitals?

L – L – L – L – L – A cada regió hi ha hospitals

els treballadors dels quals estanafiliats al nostre sindicat. I totesaquestes seccions sindicals estanafiliades al sindicat nacional. Enscoordinem a través d’aquestaxarxa sindical. Però vull afegir unacosa més: els sindicats estancontrolats pels polít ics, estangairebé «envaïts» per ells. Per aixòés molt difícil aconseguir suportd’ells. No volen unir les lluites,doncs tenen por de no poder con-trolar-les. Tot el sistema té pord’una revolució… Tenen por de laràbia del poble… Tenen por que elsdiguin: «Sou falsos, sou il·legals,sou els nostres enemics, heu demarxar». Perquè la gent ja s’adonad’una cosa: això no és un proble-ma f inancer, és un problemapolític. A més el mateix es viu aEspanya, a França, en tota la UE…Així que teniu sort de no pertànyera la UE. La UE és un sistemanomés per als bancs.

FO – VFO – VFO – VFO – VFO – Vau tenir suport de lesau tenir suport de lesau tenir suport de lesau tenir suport de lesau tenir suport de lesorganitzacions d’esquerres?organitzacions d’esquerres?organitzacions d’esquerres?organitzacions d’esquerres?organitzacions d’esquerres?

L – L – L – L – L – Ens van donar suport, peròsobretot verbalment. De fetnosaltres procurem estar lluny deles etiquetes. Vam voler que la gentens donés suport lluny de les eti-quetes.

FO – En un any heu viscutFO – En un any heu viscutFO – En un any heu viscutFO – En un any heu viscutFO – En un any heu viscutmoltes vagues. Però la vostramoltes vagues. Però la vostramoltes vagues. Però la vostramoltes vagues. Però la vostramoltes vagues. Però la vostral l u i t a va se r d i f e r en t ambl l u i t a va se r d i f e r en t ambl l u i t a va se r d i f e r en t ambl l u i t a va se r d i f e r en t ambl l u i t a va se r d i f e r en t ambl’ocupació, sobretot pensant enl’ocupació, sobretot pensant enl’ocupació, sobretot pensant enl’ocupació, sobretot pensant enl’ocupació, sobretot pensant enels hospitals, no és així?els hospitals, no és així?els hospitals, no és així?els hospitals, no és així?els hospitals, no és així?

L – L – L – L – L – Per mi la vaga és un mètodede lluita dels temps de pau. Potsdemanar amb vaga a un governlegal que et pugi el salari o queet doni drets socials, però el

nostre govern no és legal, ni éstriat… No el reconeixem… Per aixòno demanem res amb la vaga,triem una via diferent, una lluitadi ferent… Vol íem que ensretornessin la nostra vida, la vidadels nostres fills. Tinc una filla, téuna bona formació, però està enatur. No vol anar a Alemanya o aEUA per buscar feina. Vol quedar-se amb mi, a casa, amb e lsnostres gossos i gats, amb elnostre mar i sol… Però no elspermeten aquesta opció. Per quèella i altres joves han d’emigrarper treballar? És una situació pe-nosa, molt dolorosa… És undelicte fer viure això a la gent.

FO – Molts països tenen elFO – Molts països tenen elFO – Molts països tenen elFO – Molts països tenen elFO – Molts països tenen elmateix problema. Llavors quèmateix problema. Llavors quèmateix problema. Llavors quèmateix problema. Llavors quèmateix problema. Llavors quèp roposeu? Com podemproposeu? Com podemproposeu? Com podemproposeu? Com podemproposeu? Com podemrecolzar la vostra lluita?recolzar la vostra lluita?recolzar la vostra lluita?recolzar la vostra lluita?recolzar la vostra lluita?

L –L –L –L –L – Si tots els treballadors ocu-pen els hospitals, cap govern potresistir ni un dia, crec jo. Hemd’aconseguir-ho. Hem de coor-dinar-nos…

FO – Les revolucions àrabs,FO – Les revolucions àrabs,FO – Les revolucions àrabs,FO – Les revolucions àrabs,FO – Les revolucions àrabs,com us han influenciat?com us han influenciat?com us han influenciat?com us han influenciat?com us han influenciat?

L –L –L –L –L – Des d’un pr inc ip i lesrevolucions àrabs van crear unclima de primavera… No obstantaixò els imperialistes intenten con-trolar-les a través dels polítics…De tota manera les revolucionsalimenten l’esperança. El pobles’adona del seu poder i no vol quese li escapi de les mans.

FO – TO – TO – TO – TO – Tororororornant a la vostra lluita.nant a la vostra lluita.nant a la vostra lluita.nant a la vostra lluita.nant a la vostra lluita.VVVVVau viurau viurau viurau viurau viure i seguiu viv int, unae i seguiu viv int, unae i seguiu viv int, unae i seguiu viv int, unae i seguiu viv int, unaexperiència assembleària moltexperiència assembleària moltexperiència assembleària moltexperiència assembleària moltexperiència assembleària moltimportant. Ens ho pots explicarimportant. Ens ho pots explicarimportant. Ens ho pots explicarimportant. Ens ho pots explicarimportant. Ens ho pots explicaruna mica més: com funcionenuna mica més: com funcionenuna mica més: com funcionenuna mica més: com funcionenuna mica més: com funcionenles assemblees?les assemblees?les assemblees?les assemblees?les assemblees?

L –L –L –L –L – Abans de res els metges,els infermers, els treballadors ensreunim en aquestes assemblees.Discutim el procés de la lluita iprenem decisions… Cadascú diuel que pensa sobre la situació iles seves propostes. I desprésvotem les propostes per executar-les. En la primera assemblea hemtraçat la línia entre «nosaltres» i«el ls». Diem que no hi ha resmés, cadascun havia de triar elseu costat . En la tercerasetmana, (...) en l’última votacióes va decid i r suspendrel’ocupació, pel 60% dels votscontra 40%.


INTE

RNAC

IONA

L FO – D ius « la vamFO – D ius « la vamFO – D ius « la vamFO – D ius « la vamFO – D ius « la vamsuspendre»: teniu un plasuspendre»: teniu un plasuspendre»: teniu un plasuspendre»: teniu un plasuspendre»: teniu un plaper cont inuar amb laper cont inuar amb laper cont inuar amb laper cont inuar amb laper cont inuar amb lalluita?lluita?lluita?lluita?lluita?

L –L –L –L –L – Esperem importantsesdeveniments desprésde les eleccions al maigo juny. S’ho estan venenttot… Els ports, els nostrescases, tots els parcs…Fins i tot es venen el mari l’aire del país… S’hovenen tot… És unatracament. I no hi hacap polít ic jut jat peraquest crim. Crec que lagent ampliarà lesmobil i tzacions. Perdescomptat la repressióaugmentarà també, potser que prengui una for-ma sagnant… Hem detriar el moment correcteper reprendre la nostralluita, i per això diem quela vam suspendre… No haacabat res, només estemesperant…

Tot el que puc dir-vos avosaltres i a tots elstreballadors d’Europa, ésque no hem de cedir… Jaés hora de prendre eldestí de les nostres videsa les nostres pròpiesmans.

Kilkis, Grècia24 de març 2012

«El Govern de Tsolakoglou(*) ha aniquilat tota possibilitat de supervivènciaper a mi, que es basava en una pensió molt digna que jo havia pagat pelmeu compte sense cap ajuda de l’Estat durant 35 anys. I atès que lameva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra forma (encaraque si un compatriota grec agafés un kalashnikov, jo seria el segon) noveig una altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta forma dignaper no haver d’acabar furgant en els contenidors d’escombraries perpoder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia lesarmes i penjaran cap per avall als traïdors d’aquest país a la plaçaSyntagma, com els italians van fer amb Mussollini en 1945".

Carta de Dimitris Christoulas, eljubilat de 77 anys que el 4/04/2012se suïcidava d’un tret al cap davantel Parlament, a la plaça Syntagma.En 2009, 2010 i 2011 les xifres desuïcidis han augmentat el 38 % i el69 % respectivament sobre lamitjana dels anys anteriors, per si-tuar-se, respectivament, en 507,622, i 598 fins al 10 de desembrede 2011, segons un informe de laPolicia grega lliurat al Parlament.Com cridaven els manifestants: nosón suïcidis sinó assassinats.

(*)Tsolakoglou va ser el primerministre col·laboracionista que vagovernar Grècia durant l’ocupaciódels nazis, en clara referència al’actual Govern de LucasPapademos.

No és suïcidi,és assassinat!

GrèciaGrèciaGrèciaGrèciaGrècia

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correus 206 CP- 17080 de GironaAp. Correus 92 CP-28320 de Madride-mail: [email protected]://www.li-litci.com

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràs

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesióen castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartatde correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: La CaixaLa CaixaLa CaixaLa CaixaLa Caixa2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 (25 euros si te l'hem d'enviarper correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció delliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos encontacte amb qualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada enels articles signats.

lluita Internacionalista

Documents

Transcript of lluita Internacionalista