Lluita 214

of 32 /32
Núm. 214 ABRIL-JUNY 2013 Quan els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions. Francesc Layret Catalunya, un país sense pressupost Trist rècord d’expedients de regulació d’ocupació a Catalunya durant el 2012 La por dels treballadors a perdre la feina provoca la reducció de les baixes laborals La reforma laboral dóna el poder a l’empresariat en la negociació col·lectiva HEM D’IMPEDIR-HO!

Embed Size (px)

description

La revista de Comisiones Obrera

Transcript of Lluita 214

  • Nm. 214ABRIL-JUNY 2013

    Quan els treballadors fan vaga, no s que no vulguin treballar, sin que volen fer-ho en millors condicions.

    Francesc Layret

    Catalunya, un pas sense pressupost

    Trist rcord dexpedients de regulaci docupaci a Catalunya durant el 2012

    La por dels treballadors a perdre la feina provoca la reducci de les baixes laborals

    La reforma laboral dna el poder a

    lempresariat en la negociaci collectiva

    HEM DIMPEDIR-HO!

  • Director Emili Rey Consell editor Meritxell Arcos, Jos ngel Arnal, Ricard Bellera, Marc Contijoch, Cristina Faciaben, Josep Maria Guiu, Gins Lpez, Dolors Llobet, Xavi Navarro, Eduard Pars, Montserrat Sanahuja, Vicen Tarrats Correcci Servei Lingstic CONC Secretria de redacci i maquetaci Ana M. Segura Cintas Disseny La Page Original Portada Roger Velzquez Tira grfi ca Alfons Lpez i Pepe Glvez Edici Comissi Obrera Nacional de Catalunya Redacci Via Laietana, 16, 5a planta, 08003 Barcelona, tel. 93 4812905, fax: 93 3151724, c/e [email protected] Web www.ccoo.cat Impressi Litografi a Ross Dipsit legal B 10298/78 Tiratge 160.000 exemplars.

    editorial

    sumari

    Maig del 2010 s la data dinici de les poltiques de retallades i austericidi, im-pulsades primer pel Govern del PSOE i ms tard pel del PP sota les directrius de la Comissi Europea que volia aplicar, aqu, les mateixes receptes que ja havia portat a terme a Grcia, Irlanda i Portugal.

    Unes poltiques que anaven acompanyades duna forta campanya meditica per promoure la resignaci, la impotncia i la por de la ciutadania, i per asse-gurar la seva implementaci sense resistncia. Els missatges sn prou cone-guts: hem estirat ms el bra que la mniga, no hi ha ms alternativa que les retallades, ets un privilegiat perqu tens feina, tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats... amb lobjectiu de provocar el desnim i el campi qui pugui o, el que s el mateix, les solucions individuals davant de les respostes collectives.

    CCOO i moltes altres veus no hem acceptat aquesta situaci com a inevitable. Hem denunciat des del seu inici que darrere daquestes poltiques dausteritat hi havia el desmantellament de lestat del benestar, lafebliment i la individua-litzaci de les relacions laborals, i la privatitzaci dels serveis pblics. Unes mesures que repartien els costos del forat provocat per la fallida bancria i la bombolla immobiliria entre tota la poblaci mentre que es mantenien els privilegis del poder econmic i nancer.

    s per aix que hem convocat tres vagues generals i un munt de mobilitza-cions laborals i ciutadanes. Per davant dels intents dels que volen que con-tinuem installats en la resignaci, hem de dir ben clar que la resistncia i la mobilitzaci donen fruits. Tenim exemples de canvis i actuacions en les hipo-teques, les preferents, el tancament dalguns serveis sanitaris i descoles... que no shaguessin produt si al darrere no hi hagus hagut la pressi ciutadana. En lmbit laboral, la nostra mobilitzaci tamb ha donat fruits i ha desbloque-jat convenis i evitat la prdua de drets laborals.

    La crisi s llarga i el context negatiu, per noms la lluita sindical i ciutadana pot aconseguir canviar les poltiques actuals i evitar ms prdua de drets. No menystinguem les victries per petites que siguin!S que es pot!

    ABRIL-JUNY 2013

    ENTREVISTA 4

    Eva Vela Martnez: Lavortament s un dret que les dones hem assolit i que no haurem de perdre pel fet que mani un partit o un altre

    MERCAT DE TREBALL 6-9

    Ms gent aturada per menys prestacions per desocupaci

    Trist rcord dexpedients de regulaci docupaci a Catalunya durant el 2012

    El papel del sindicato en los expedientes de regulacin de empleo

    POLTICA SOCIAL 11

    De nou, una reforma de pensions injusta, inne-cessria i unilateral

    SALUT LABORAL 12-13

    La por dels treballadors a perdre la feina provo-ca la reducci de les baixes laborals a Catalunya

    NEGOCIACI COLLECTIVA 16-19

    La reforma laboral pretn fulminar els convenis i posa els drets laborals i els salarials a mans dels empresaris

    Tot el que hem de saber si ens quedem sense conveni collectiu

    La jornada de lluita contra el bloqueig dels convenis dna fruits

    TERRITORI 24

    La participaci ciutadana s imprescindible per transformar la ciutat

    SECTOR 21

    Un informe de la Generalitat obre la porta de la privatitzaci als serveis a la ciutadania

    SINDICAT 27

    La nostra prioritat, crixer en afi liaci

    S QUE ES POT!

  • CONJUNTURA 3

    abril-juny / 2013

    Catalunya continua sense pressupost. Per dia a dia el Govern de la Generalitat gestiona un pressupost que est retallant totes les partides. Es fa sense un debat pblic que permeti saber quina poltica hi ha darrere laplicaci pressupostria. Noms es parla del lmit del d cit com si no fos rellevant el que es fa cada dia. Aix, sobvia el debat poltic i social sobre els objectius pressupostaris. Perqu ms enll del debat sobre el lmit de d cit, necessitem de nir quins objectius volem aconseguir per saber quins pressupostos necessitem: qu s prioritari, qu s ur-gent, qu s important.

    Els objectius de d cit per al 2013 xats pel Govern central a les comunitats aut-nomes (1,2%) porten al desastre i a aug-mentar encara ms les retallades. Per un pressupost prorrogat que mant les retallades tampoc s la soluci. El que cal s canviar el fons de la poltica pres-supostria. Fan falta marges majors pel que fa al d cit i a les inversions, majors ingressos scals de la Generalitat, plante-jar una renegociaci dels prstecs i dels pagaments amb bancs i empreses adju-dicatries, i abordar de manera decidida una lluita ms intensa contra el frau scal.

    Es poden fer les coses duna altra manera. En la scalitat hi ha marge, i el Govern de la Generalitat est renunciant enfrontar-shi. Lexemple ms clar s la recupera-ci de limpost de successions: si noms afects el 10% dels contribuents daquest impost, s a dir, les persones que reben

    herncies importants, tindrem entre 400 i 500 milions deuros de nous ingressos. Mentre retallem a tothom, fa anys que re-nunciem a uns ingressos que noms be-ne cien uns quants. A ms, aquest s un impost sobre el qual tenim competncia plena, i la seva recaptaci es queda nte-grament a Catalunya, aix que renunciar-hi s encara ms absurd en moments com lactual.

    Noms reduir el dfi cit?Sembla que lnic objectiu pressupos-tari del Govern s la reducci del d cit i simplement sen discuteix la quantia. Malauradament, parteix del supsit que el d cit s excessiu per culpa de la des-pesa i que, per tant, cal retallar-la. El que est en discussi noms s el volum de la retallada. Largument que es fa servir s no hipotecar les generacions futures. Tot i que s cert i compartim que cal vigilar el d cit, cal recordar que aquest no es de neix en exclusiva per la despesa i que de vegades tamb s necessari per actuar contra el cicle depressiu i posar les bases del creixement. A Catalunya no s cert que paguem molts impostos, com ens volen fer creure, ja que estem bastant per sota quant a pressi scal en relaci amb la Uni Europea. Ni s cert que gastem

    Catalunya, un pas sense pressupostEs poden fer les coses duna altra manera. En la fiscalitat hi ha marge, i el Govern de la Generalitat est renunciant-hi. La recuperaci de limpost de successions aportaria a Catalunya entre 400 i 500 milions deuros

    molt, ja que tamb ens situem per sota de la mitjana de la UE en despesa pblica sobre el PIB. Hi ha marge per incremen-tar els ingressos scals fent pagar ms els que ms tenen, que sn, a la vegada, els que avui menys aporten. Daquesta ma-nera tamb es pot reduir el d cit. Per, s clar, sense haver dactuar en exclusiva sobre la retallada de despesa. s una op-ci ms solidria que parteix duna millor redistribuci de la riquesa que hi ha al pas.

    Hem de mantenir la pressi sobre el pressupost i contra les retallades. Hem de reclamar al Govern que presenti els pressupostos i que nobri el debat social. Nosaltres hem de reivindicar uns pressu-postos que tinguin com a objectiu incidir en la reactivaci econmica i la creaci docupaci, que aposti per la provisi i la qualitat dels servis pblics, que garanteixi la protecci social i que respecti les con-dicions de treball dels empleats i emplea-des pblics. En la defensa de lestat del benestar, hem de mantenir la pressi da-vant el Govern i hem dimpulsar els espais de con uncia social i mobilitzaci amb les entitats amb qui compartim objectius i que coincidim en la Plataforma Prou Re-tallades. Joan Carles Gallego

  • 4 ENTREVISTA EVA VELA MARTNEZ

    abril-juny / 2013

    EVA VELA MARTNEZ

    Quin era el panorama a Espanya en relaci amb les dones i els embarassos no desitjats abans de la Llei del 1985? Com vivien aquesta situaci els professionals de la salut? Sempre hi ha hagut avortaments i sem-pre nhi haur. I aix ho demostra el fet que als pasos on no hi ha una llei que ho permeti i on no es fa des de la sanitat p-blica, el que acaba passant s que les do-nes avorten igual, per les conseqncies sn molt greus. Sempre sha avortat, tant amb professionals que donaven aquesta possibilitat a les dones com a lestranger, en el cas de les dones benestants que sho podien permetre i utilitzaven el viat-ge com a recurs, especialment a Londres. Sempre hi ha hagut professionals, com ara gineclogues, que ajudaven les do-nes a avortar. Tot era relativament segur. De tota manera, tot el que representa tenir una llei i una bona atenci sanitria disminueix molt les complicacions que provoca un avortament.

    Lavortament s un dret que les dones hem assolit i que no haurem de perdre pel fet que mani un partit o un altre

    s presidenta de lAssociaci Catalana de Llevadores

    Eva Vela s la presidenta de lAssociaci Catalana de Llevadores, organitzaci que, com CCOO, forma part de la Xarxa de Dones per la Salut, que ha alertat del retrocs que pot signi car per als drets de les dones la nova llei de lavortament que vol aprovar el Govern del PP.

    Qu va signifi car la Llei del 1985, dinterrupci voluntria de lembars, al nostre pas? Quines eren les seves virtuts i les seves mancances?La Llei va donar la possibilitat davortar de manera legal. Va ser un primer pas molt important. Fer-ho de manera illegal en un pas de tradici catlica, on socialment estava mal vist i on des del punt de vista religis les dones es podien sentir culpa-bles, encara agreujava ms aquesta situa-ci. La Llei oferia la possibilitat de fer-ho en un terreny legal i va permetre, amb la hipocresia que sempre ha existit, tolerar els avortaments que no cobria la sanitat pblica. La Llei marcava uns supsits, com el risc per a la salut de la dona, que va servir per practicar la immensa majo-ria dels avortaments amb la condici que un professional signs i autoritzs aquest avortament. De fet, les dones estvem tu-telades ns que va aparixer la Llei de ter-minis del 2010, i si un psiquiatra informa-va que aquest embars podia ocasionar una alteraci greu de la salut es permetia un avortament. Van aparixer centres que havien de complir uns requisits legals i, per tant, tenir unes condicions que do-naven seguretat en latenci a les dones. Era una llei que admetia lavortament en cas de violaci (la denncia shavia de fer prviament). Tamb el permetia en cas duna malformaci greu del fetus, amb un mxim de setmanes o en cas que hi

    hagus una afectaci greu per a la salut de la dona, amb risc per a la seva vida. Va permetre tamb preveure el risc per a la salut mental i, aleshores, un percentat-ge altssim dels avortaments no es feien dins de la sanitat pblica, que cobria quasi exclusivament els avortaments per causa mdica o malformacions greus. Es feien en centres acreditats, que tenien psiquiatres que en feien la valoraci i signaven els informes, i on la dona es pa-gava lavortament. De fet, no es permetia lavortament lliure, no era una lliure deci-si de la dona, ja que havia destar tute-lada per un professional que li atorgava el perms amb la seva signatura, i, daltra banda, noms una n ma part la cobria la sanitat pblica.

    Qu va canviar la Llei del 2010, de salut sexual i reproductiva i de la interrupci voluntria de lembars? Cobria les necessitats de les dones?s una llei millorable, per amb punts po-sitius respecte a lanterior. Aquesta Llei ja no era noms una llei sobre lavortament, ja que preveia altres aspectes al voltant de la salut sexual i reproductiva, com era el tema de leducaci sexual, que s una part que, lamentablement, no sha desen-volupat. Preveia tamb el tema dafavorir laccs a lanticoncepci. De fet, laccs gratut a mitjans de barrera, com s el cas del preservatiu, no es t encara, per la intenci de la Llei era afavorir aquest

  • ENTREVISTA EVA VELA MARTNEZ 5

    abril-juny / 2013

    accs als elements de lanticoncepci i leducaci sexual. De fet, tothom parla noms de la part de lavortament que preveu laccs gratut com una prestaci que sha doferir, i aquest s un pas molt important (el segon pas important). s una llei de terminis, que marca en setma-nes els lmits dins els quals es pot realitzar lavortament, depenent del motiu. El se-gon punt important s que ns a les 14 setmanes lavortament s una elecci de la dona, ning no lha de tutelar i a par-tir dels 16 anys decideix lliurement si vol continuar lembars o no. Aquests dos punts sn bsics.

    Qu pot signifi car la nova llei que vol impulsar el PP en la lnia de prohibir lavortament en casos com la discapacitat del fetus o el fet que el perill sobre la salut fsica o psquica de la dona shaur dacreditar, ignorant els informes professionals preceptius? Ho valorem molt negativament. s un retrocs molt important dels drets de les persones. Els drets sexuals i reproductius sn drets humans bsics. Les persones te-nim dret a escollir tenir lls o no tenir-ne. Aix vol dir poder utilitzar anticonceptius, optar per tenir un ll quan el vols i poder avortar en cas que no el vulguis. Aquesta proposta del PP s totalment retrgrada, s un canvi que no es basa en res ms que en una determinada ideologia, per afectar a tothom. El fet que hi hagi una llei que permeti lavortament no obli-ga ning a avortar. Lavortament s un dret que les dones hem assolit i que no haurem de perdre pel fet que mani un partit o un altre. No es pot jugar amb el dret fonamental duna persona, com s el dret al propi cos. Com que les dones podem parir, es considera que som una mica de tothom, la societat en qu vivim es creu amb dret de decidir sobre nosal-tres i no ho hem de permetre. Tamb es volen excusar en unes recomanacions de lONU. Ara hi ha terminis diferents per a la interrupci legal dun embars, i lONU va dir que si es permet lavortament i, per tant, es respecta aquest dret de les dones, no pot ser que per decisi de la dona el termini sigui de 14 setmanes i que per malformaci del fetus sallargui ns a les 22, ja que es pot entendre com una dis-

    criminaci per a les persones amb disca-pacitat. No negava, per, el dret a avortar. Per tant, si es vol seguir la recomanaci, shaurien digualar els terminis i no neces-sriament al termini ms curt. El Govern del PP fa la interpretaci que vol, com passa amb la pndola de lendem, bus-cant desesperadament que alg digui que t efectes nocius sobre la salut de les dones, quan tota levidncia cient ca de-mostra clarament que no s cert. Queda clar que aquest canvi de llei s totalment ideolgic i tindr uns efectes molt nega-tius per a les dones.

    Podem parlar dindefensi i inseguretat per a les dones, per tamb per als professionals de la salut? I tant. En el seu moment, ja hi va haver professionals que van estar indefensos. Tinc companyes professionals que havien lluitat molt pel tema de lavortament; les generacions ms joves no podem oblidar aquella lluita i tenim lobligaci dagafar el relleu. Tenim gent treballant a la sanitat pblica que va aconseguir aquests drets lluitant, que va ajudar les dones en un moment en qu aix no estava perms i que, per tant, es movien en la illegalitat, gent que ha patit aquest tema. Nosaltres ens hi podem tornar a trobar. Les dones necessiten avortar i les dones avorten; si no ho poden fer en bones condicions, ho faran en males condicions. I s en aquests casos que es poden donar complicacions per a la salut i un augment de la mortali-tat. Hi ha molts pasos on les dones mo-ren per avortaments fets en males condi-cions.

    Tens esperana que el mateix debat social faci canviar les inten-cions del Partit Popular? Magradaria tenir esperana, per pen-so que tot aquest tema de la crisi, tot el desgast que arrosseguem com a societat i tota la por que est present fa que ens costi lluitar, ns i tot, pels drets fonamen-tals. Hi ha una part de la societat que lluita, per sembla que no hi ha la possibilitat de revolta perqu ens van desgastant i cada dia tenim una cosa ms. I lavortament s un daquells temes en qu la societat no sha implicat en massa. s present en to-tes les famlies: avorten dones del PP i del

    PSOE, i de tot arreu, per s una cosa que es mant callada, no queda b, no es diu, i si surt una nova llei continuar vigent aquella hipocresia que sempre hi ha ha-gut que diu Que es faci, per que no se spiga. Com que realment s una neces-sitat i en som conscients, quan les dones es comencin a morir ja actuarem. I, a ms, segurament deixar de ser una prestaci de la sanitat pblica. Shauria de mante-nir la situaci preveient lavortament com un dret. La gent benestant, quan tingui necessitat davortar, ho far, tingui els va-lors que tingui, per un cop ms la gent necessitada es trobar que no pot inte-rrompre el seu embars o no sabrem en quines condicions ho far. Aix ens sap molt de greu als professionals.

    Quines sn les propostes i les lnies dactuaci previstes des de lAssociaci Catalana de Llevadores davant daquests canvis normatius? Ara som tan proactives com podem en el sentit de defensar al mxim la llei actual, encara que tamb podria tenir punts de millora. Nosaltres formem part de la Xarxa de Dones per la Salut i estem donant su-port a la defensa del dret de les dones a lavortament. Hem demanat al Govern de Catalunya que defensi realment aquest dret. Demanem millores del que ja estem oferint a Catalunya, com la doble opci de lavortament farmacolgic o per as-piraci, i que el farmacolgic continu sent accessible des de latenci primria de salut, que s ms propera a les perso-nes. s un sistema que funciona molt b: estem donant a les dones la possibilitat daccedir a un altre tipus davortament que els dna ms autonomia. A Catalu-nya, aquest tema sha portat b, els avor-taments han anat disminuint a casa nos-tra, i aix s molt positiu. Les llevadores sempre hem estat i volem estar al costat de les dones en el tema de lavortament i, per aix, des de lAssociaci vam adop-tar el posicionament de donar suport a la Llei del 2010. Quan hi hagi una nova llei ens plantejarem quina s la nostra valora-ci i la nostra resposta. Com a associaci cient ca, no podem animar els professio-nals a cometre delictes, per s que ens podem posicionar i lluitar per tal de mini-mitzar els danys que una nova normativa pot ocasionar. Emili Rey

  • 6 MERCAT DE TREBALL

    abril-juny / 2013

    La crisi econmica est afectant greument els treballadors i treballadores catalans, i molts empresaris lestan apro tant per acomiadar moltes persones i fer que es quedin sense feina i es trobin en situaci datur.A Catalunya, segons les dades de lEnquesta de poblaci activa, la taxa datur del primer semestre daquest any ja ha superat les 900.000 persones aturades, ms de 160.000 ms que el mateix perode del 2012.Des que va comenar la crisi, ja fa ms de sis anys que a Catalu-nya sest destruint ocupaci i, tot i que ltimament el ritme de destrucci de llocs de treball ha disminut, el nombre de treba-lladors i treballadores sense feina continua creixent.El ms greu, per, s que, fruit daquesta situaci, cada vegada hi ha ms gent que es queda sense prestacions que lajudin a con-tinuar vivint. Aix, el mes de mar del 2013 es va tancar amb poc ms de 425.000 persones aturades a Catalunya que rebien una prestaci per atur. Daquestes, el 52,5% rebia una prestaci con-tributiva; el 41,4%, el subsidi, i el 6,1%, la renda activa dinserci.Comparant aquestes dades amb la situaci que es vivia el 2012, comprovem que el nombre de persones bene ciries de presta-ci contributiva ha baixat un 6,4% en el darrer any. Les que reben el subsidi datur tamb han disminut un 3,1%, mentre que les que sobreviuen amb la renda activa dinserci han augmentat un 15,1%.

    Ms pobresa i marginaci socialEn resum, veiem que el nombre de persones bene ciries de pres-tacions es va reduint cada mes que passa, amb el risc daugment de pobresa i de marginaci social que aix representa.A Espanya, la xifra de persones aturades a principis del 2013 ja ha superat 6.200.000 persones, amb una taxa datur del 27,2%, i con-tinuem veient que la situaci del nostre mercat de treball conti-nua sense indicis de millora i que no hi ha signes positius ni de reactivaci de leconomia ni de creaci de nous llocs de treball.

    La taxa datur a Catalunya ja supera les 900.000

    persones aturades

    La crisi econmica est afectant greument els treballadors i treba-lladores catalans, i molts empre-saris lestan aprofi tant per aco-miadar moltes persones i fer que es quedin sense feina i es trobin en situaci datur.

    Ms gent aturada per menys prestacions per desocupaci

    s per tot aix que des de CCOO de Catalunya exigim una nova poltica per sortir de la crisi i per crear feina i llocs de treball que no es basi en les retallades ni a fer ms precries les condicions laborals.Volem una poltica ms justa que ajudi a canviar el model de producci, que potenci lestat del benestar i que consideri les persones i la creaci de llocs de treball com a elements ms im-portants. Per aix, cal que es modi quin els impostos existents, per fer-los ms justos, que es mantingui el sector pblic i els seus treballadors, i que sestableixin mesures per reactivar leconomia.Demanem que hi hagi ms protecci per a totes les persones que shan quedat sense feina i que tamb esgoten les presta-cions i els subsidis datur sense haver trobat un nou lloc de tre-ball. Els aturats i aturades sense ingressos han de tenir alguna altra sortida, i per aix demanem que es cre la renda garantida de ciutadania, a que asseguri uns ingressos mnims a qui no disposi de mitjans per aconseguir-los.

  • MERCAT DE TREBALL 7

    abril-juny / 2013

    La mobilitzaci continuaDes de CCOO de Catalunya continuem mobilitzant-nos contra les retallades i les privatitzacions en diversos sectors econmics, per tal de poder recuperar els drets que la reforma laboral ens ha pres. Volem restablir el poder de la negociaci collectiva, la capacitat adquisitiva dels sous, els serveis pblics de qualitat i la protecci social que tenem.A ms, lluitem perqu es retiri la reforma laboral, ja que creiem que noms serveix per empitjorar i prolongar la situaci de crisi econmica, per destruir llocs de treball i per fer ms precries les condicions laborals de molts altres. Tamb demanem al Govern espanyol que cre noves frmules de protecci social i econmi-ca per al nombre creixent de persones que no tenen ni feina ni ingressos, ja que cada dia que passa hi ha ms persones atura-des desprotegides.

    Avancem cap a una xarxa de solidaritat a Catalunya Des de CCOO de Catalunya, juntament amb associacions de vens, ONG i entitats socials i dimmigrants estem avanant en la construcci duna xarxa de solidaritat en lmbit de Catalunya per ajudar a combatre els efectes de la crisi en les persones ms vulnerables. A diversos territoris, com el Baix Llobregat, CCOO ja participem activament en projectes solidaris en xarxa com aquest, i ara vo-lem portar lexperincia a la defensa de les persones desocupa-des o amb di cultats socials a escala nacional.Latur s el principal problema social al nostre pas i CCOO defen-sem els interessos de totes les persones treballadores, tinguin feina o no, entenent la solidaritat com lequilibri de les desigual-tats i fugint de la caritat.Treballant en xarxa amb altres entitats apro tarem les fortaleses de cada una delles i podrem abordar de manera integral temes com la cerca de feina, les ajudes per als lls en edat escolar o la millora de lautoestima de les persones afectades, entre daltres, des de la participaci, la lacitat i la solidaritat. Marc Contijoch

    CCOO facilita que 22 joves facin formaci professional dual a Alemanya

    CCOO de Catalunya, a travs de la Fundaci Paco Puer-to, i la Cambra dOfi cis de Colnia han iniciat el pro-jecte The job of my life, que permetr que 22 joves ca-talans realitzin la formaci professional dual a Colnia (Alemanya).Davant la situaci de crisi actual, molts joves es plante-gen anar a treballar a altres pasos, i des de CCOO, amb aquest projecte pilot, intentem donar-los les eines necessries perqu puguin fer-ho en les millors condi-cions possibles i puguin accedir a una feina de qualitat.

    Amb contracte de treballEn la formaci dual es combinen la formaci terica i la prctica laboral en una empresa, amb contracte de tre-ball i amb drets, i s molt adequada per als joves amb dfi cits formatius. Ajuda a fer ms fcil laccs a una fei-na i fa possible que lalumnat estigui en contacte amb entorns de treball reals, al mateix temps que aquest adquireix una qualifi caci professional. Aix s, sha de basar sempre en el dileg social i la collaboraci de les empreses amb els centres de formaci professional. El projecte The job of my life tindr una durada de tres anys lectius, que comenaran al setembre del 2013 fi ns al juny del 2016. Les formacions professionals que es realitzaran a Alemanya seran les especialitats de tc-nic en installacions daigua sanitria, aire condicionat i calefacci, i la de tcnic elctric en energia i manteni-ment dedifi cis.

    Milers de treballadors i treballadores van omplir els carrers de nom-broses ciutats de Catalunya els passats 28 dabril i 1 de Maig, per pro-testar contra les poltiques de retallades dels governs de Catalunya i Espanya, les privatitzacions de serveis pblics i la prdua de drets socials que sestan produint en els darrers temps.Els llocs de treball que shan perdut, les condicions laborals que es posen en perill amb la desregulaci dels convenis, dels sous i dels drets laborals, les retallades de serveis pblics, laugment del nom-bre de llars sense cap tipus dingrs, les tisorades als mitjans de co-municaci o la repressi de les protestes ciutadanes i el retrocs en drets i llibertats democrtiques sn noms alguns dels motius que la ciutadania va posar de manifest en les passades mobilitzacions.

    Milers de ciutadans es mobilitzen l1 de Maig i el 28 dabril contra les retallades

  • 8 MERCAT DE TREBALL

    abril-juny / 2013

    Trist rcord dexpedients de regulaci docupaci a Catalunya durant el 2012

    CCOO de Catalunya ha presentat lanuari dels expedients de regulaci docupaci (ERO) de lany 2012. Aquest estudi, que recull dades procedents de lObservatori dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat, permet dibuixar el mapa dels ERO a Ca-talunya.

    Els expedients sn un indicador conjun-tural de lactivitat de les empreses, o ms ben dit, de la seva prdua dactivitat. Per aix, aquest treball re ecteix molt oportu-nament lafectaci de la recessi econ-mica actual en el teixit productiu catal.

    Les mesures de suspensi temporal, de reducci de jornada o de rescissi de contracte expressen, habitualment, una situaci daturada de lactivitat empresa-rial, sovint relacionada amb la conjuntura del mercat. En el context de lactual crisi econmica i nancera, els expedients re-velen, en certa mesura, aspectes com cai-guda de la demanda interna, di cultats de nanament, etc., en lactivitat de les empreses.

    Linforme destaca el fet que lany 2012 sha batut el rcord pel que fa a presenta-ci dexpedients de regulaci docupaci des que es va iniciar la crisi. Es van presen-tar un total de 5.494 ERO, cosa que supo-sa un 71,6% dincrement respecte de lany anterior. El total dafectats per ERO va ser de 75.114 persones, de les quals 12.980 van resultar acomiadades per efecte de les rescissions de contracte.

    A Catalunya, a ms de 75.000 persones els va afectar un expe-dient de regulaci docupaci.

    Amb diferncia, la demarcaci ms afectada va ser el Barcelons, amb 1.535 expedients presentats i no desistits: concretament, la ciutat de Barcelona registra el major nombre dexpedients (1.275) i el major nombre dafectats (18.202). La segueixen, amb una gran incidncia, les comarques del Valls Occidental, el Baix Llobregat i el Valls Oriental. Noms aquestes quatre comarques de lrea metropolitana de Barcelona concentren el 58,7% dels ERO presentats a Catalunya lany 2012.

    La reforma laboral facilita els EROPel que fa a la variaci interanual, cal destacar que s fortament elevada en la majoria de comarques. Els majors increments es donen a comarques amb poc pes industrial, on encara no shavia manifestat tan cruament limpacte de la crisi. El sobtat creixement dexpedients sexplica tamb per lefecte facilitador que ha representat la darrera refor-ma laboral del Govern del PP, ats que ha suprimit lautoritzaci administrativa.

    Aquest anuari, amb el preocupant creixement del nombre dERO el 2012, esdev una radiogra a econmica del pas, ja que mostra la caiguda de la producci i dels serveis com a resultat de les poltiques dausteritat que deprimeixen el consum intern.

    Les dades ajuden a con rmar que la reforma laboral ha estimulat, en certa manera, moltes empreses a utilitzar el mecanisme dels expedients per aprimar plantilles i fer acomiadaments, apro tant lestalvi de lautoritzaci administrativa i labaratiment de les indemnitzacions.

    Locupaci i la reactivaci econmica no semblen recuperar-se, i la combinaci entre la reforma laboral i el desert de poltiques industrials actives est tenint unes conseqn-cies nefastes per a leconomia. Es continua destruint ocupaci i teixit productiu, i des de CCOO sobserva amb preocupaci com les conseqncies de la prdua dactivitat econmica, sobretot la industrial, poden ser letals per a la supervivncia de sectors tradicionals a Catalunya, que poden desaparixer de nitivament.

    El mapa dels ERO est disponible al web de CCOO de Catalunya: http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2013/ANUARI_ERO_2012.pdf

  • MERCAT DE TREBALL 9

    abril-juny / 2013

    Cuando hablamos de expediente de regulacin de empleo (ERE), ya sea por suspensin de contrato, reduccin de jornada o despido colectivo, el papel del sindicato, antes o despus de la reforma del 12 de febrero del 2012, siempre tiene como objetivo garantizar los derechos de los trabajadores y trabajadoras.

    No hay que olvidar que el 99,9% de los ERE son siempre presen-tados por la empresa y que la intervencin del sindicato durante el periodo de consultas no es solo de carcter sindical a travs del comit de empresa o de la seccin sindical o con el apoyo de las estructuras del sindicato, sino que en la mayora de los casos tambin se requiere de asesora jurdica y econmica. Es decir, ponemos a disposicin de todos los trabajadores y traba-jadoras, sean a liados o no, todos los medios necesarios, con el objetivo de salvar el mximo de empleos, y, si ello no es posible, que el ERE nalice con las mejores condiciones para los trabaja-dores y trabajadoras en trminos de reciclaje, formacin y reco-locacin, o bien con la mejor indemnizacin posible.

    Con la reforma laboral, el Partido Popular, con el apoyo de CiU, se ha planteado como objetivo, entre otras cuestiones, que las empresas puedan despedir de forma ms fcil, ms rpida y ms barata. Para ello se han introducido modi caciones que amplan las causas econmicas, y se modi can y se amplan las causas tcnicas, organizativas o de produccin. Pero por si no fuera su ciente, desaparece la autorizacin administrativa, una competencia que hasta ese momento era de la Generalitat de Catalunya. Las consecuencias: la judicializacin del con icto, el intento de una menor relevancia de la intervencin del sindicato en el proceso y, como resultado, una importante reduccin de la indemnizacin a pagar por parte de la empresa. Jos Ca-chinero Trivio

    El papel del sindicato en los expedientes de regulacin de empleo

    Passen els mesos i continuem sentint casos de con- ictes a diferents empreses. Per exemple, a la inds-tria, CCOO ha donat suport a les mobilitzacions im-pulsades a Maxion Wheels (antiga Hayes Lemmerz Manresa); TUBSA Automocin, de Sant Just Des-vern; Alstom Wind Barcelona; FICOSA Electronics, de Viladecavalls; la carrossera NOGE, dArbcies; Componentes Vilanova, de Vilanova i la Geltr; Ros Roca, de Lleida; Dominion, de Girona, o la central trmica del Bess (ENDESA).

    La Federaci de Serveis a la Ciutadania (FSC) ha ha-gut de fer costat als treballadors de PortAventura, Diputaci de Barcelona, FGC - Explotaci Vall de Nria, Ports de lEstat, Teatre Nacional de Catalun-ya o les autopistes AUTEMA. Quant als mitjans de comunicaci, no es poden obviar les vagues a Te-levisi de Catalunya i Catalunya Rdio, Gr cas de Prensa Diaria (editora dEl Peridico), lAgncia Cata-

    lana de Notcies (ACN) o La Xarxa.

    En el sector turstic i de lhostaleria, destaquen les mobilit-zacions al Grup Orizonia, Europea de Cuinats (Grup SEHRS) al Camp Nou, la cadena NH Hoteles, Hotusa Hotels o Deca-thlon. El personal de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) o de la Universitat de Barcelona (UB) tamb ha fet pblica la seva queixa per les retallades que estan patint. A CaixaBank, Barclays, CatalunyaCaixa o Banc Mare Nostrum (BMN), CCOO ha donat suport als treballadors.

    En la construcci, esmentarem protestes a Ciments Molins, de Sant Vicen dels Horts, o FCC Construccin; en el sec-tor agroalimentari, a Europastry, de Sarral, i a Arcobaleno Euroforestal, de Sabadell. Al sector txtil i qumic, destaca el suport sindical a les plantilles de Basi (provedor de Lacos-te), de Badalona; Aninoto, de Sabadell, o Ercros, de Flix. La Federaci de Serveis Privats ha rebutjat lERO a Externalia, empresa de neteja de les escoles de Vic.

    Bons acordsLacci sindical i organitzada se sol re ectir en bons acords que bene cien els treballadors i treballadores, com els obtin-guts a GE Power Controls, de Sant Vicen de Castellet on es far un pla de reindustrialitzaci; a Derbi, de Martorelles amb una millora de les condicions de lERO; a Predinsa, de Santa Oliva on la plantilla podr cobrar; a COMSA EMTE on es redueix lefecte de lERO; a Ediltec Aisla-mientos, de les Borges Blanques resolent problemes de-rivats de la situaci econmica; al Grup Freixenet ms estabilitat laboral, o les sentncies favorables a MAESSA (MAETEL) i a COBRA Instalaciones y Servicios.

    La confl ictivitat afecta tots els sectors

    La presncia sindical redueix lefecte negatiu dun ERO

  • Augmenta levasi dimpostos per part de les grans fortunes i empreses

    10 FISCALITAT

    abril-juny / 2013

    La Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidria agrupa ms duna vintena dorganitzacions i entitats de la societat civil preocupades per levoluci del nostre sistema scal i pel model de societat que sen deriva. La Plataforma creu fermament que un sistema scal regressiu contribueix clarament a grans cotes de desigualtat i dexclusi social. En relaci amb les dades sobre frau scal a Espanya, la Plataforma sost que el vo-lum de leconomia submergida sestima en un 23,3% del PIB i que el frau scal que sen deriva s practicat en un 71,8% per grans fortunes, corporacions empre-sarials i grans empreses. A ms a ms, es disposa dinformacions complemen-tries en una memria de les actuacions de lAdministraci tributria, dades resul-tants de lamnistia scal, tinena de bit-llets de 500 euros, etc., segons les quals les principals evasions scals provenen de les grans fortunes i empreses. Aquests

    fets con rmen i avalen les tesis que sost la Plataforma.Diverses dades expliquen que levasi dimpostos per part de grans fortunes i empreses est creixent. Aix, els diners en paradisos scals se situarien en una for-quilla dentre 17 i 26 bilions deuros, xifra que ha crescut des del 2009.

    Lluita insufi cient contra el frau fi scal

    Evidentment, les dades de qu disposa la Plataforma sn fruit destimacions i no sn un clcul exacte, atesa la natu-ralesa submergida daquesta activitat econmica. Malauradament, ni lAgncia Tributria ni el Ministeri dHisenda no treballen en cap estimaci del frau s-cal a Espanya, ni tampoc el fan pblic, i aix nimpedeixen la lluita i la persecuci a lEstat espanyol. La Plataforma con-sidera prioritari i urgent revisar tots els sistemes de gesti que permetin reduir

    CCOO dna suport jurdic als afectats per participacions preferents

    CCOO considera que les participacions preferents i el deute subordinat, que van ser comercialitzats com

    a productes destalvi entre centenars de milers de ciutadans i ciutadanes amb per l de petits estalviadors, han de ser tractats com qualsevol altre dipsit protegit pel fons de garanties de di-psits. CCOO denuncia que mentre que shan destinat milions de diners pblics per al rescat de les entitats nanceres, sense que shagin depurat responsabilitats, no es dna el mateix tracte als estalviadors als quals saplica la quitana.Cal no oblidar que en el cas dels petits estalviadors, en la ma-joria de casos, es tracta de dipsits que corresponen als es-talvis generats per tota una vida de treball, o b els imports dindemnitzacions per acomiadament, entre daltres. Per aix,

    exigim que es depurin responsabilitats entre aquells que real-ment van fomentar, autoritzar i supervisar la comercialitzaci daquests productes (directius de les entitats, Banc dEspanya, CMNV, governs central i autonmics).Un segon collectiu perjudicat per aquest problema s el dels treballadors i treballadores de les entitats nanceres, que es van veure obligats a comercialitzar aquests productes; molts dells tamb han estat afectats com a estalviadors. CCOO exigim que es doni un s adequat als recursos pblics abocats al sistema nancer, garantint la totalitat dels estalvis als clients i utilitzant les entitats sanejades amb diner pblic per fer la funci de banca pblica, la qual ha de fer uir el crdit a les famlies i a leconomia productiva.CCOO posa a disposici de les persones afectades els seus mitjans jurdics perqu puguin canalitzar les seves demandes judicials.

    aquest frau amb ms control, seguiment, avaluaci, reducci de procediments i frmules de collaboraci entre adminis-tracions i ens pblics.Finalment, la Plataforma denuncia la rei-terada criminalitzaci de la pobresa i la utilitzaci daquells que ms estan patint la crisi com a boc expiatori daquesta. Aix doncs, a rmacions habituals i gra-tutes com ara la majoria de ciutadans evadeixen impostos o b tothom ha viscut per sobre de les seves possibilitats suposen un intent de coresponsabilitzar tota la ciutadania de la mateixa manera i devitar la depuraci de responsabilitats davant duna crisi que t culpables, que sn una minoria i que en molts casos sestan bene ciant daquesta situaci.La Plataforma continua exigint que es lluiti i es treballi contra el frau scal, i que saturi ja el procs de regressi scal que contribueix a un sistema que est deixant cada cop ms gent als marges.

    Podeu demanar cita al telfon 93 481 27 80, en horari datenci al pblic de 10 h a 13 h i de 16 h a 18 h, de dilluns a dijous, i els divendres noms als matins.

  • POLTICA SOCIAL 11

    abril-juny / 2013

    De nou, una reforma de pensions injusta, innecessria i unilateral

    Un cop ms, el Govern central ha obviat els instruments de concerta-ci el Pacte de Toledo i la Mesa de Dileg Social, i, de forma unilateral, ha imposat reformes del sistema de pensions que contravenen all que es va pactar en lAcord de pensions del 2011.

    El Reial decret llei 5/2013 novament la frmula de reial decret llei com a moda-litat legislativa perqu el poder legislatiu modi qui pel seu compte all que el Par-lament hauria dhaver debatut com a llei suposa un enduriment de les condicions daccs a la jubilaci parcial i la modi -caci de les mesures de carcter econ-mic que afecten els acomiadaments collectius i una retallada addicional del subsidi datur per a majors de 55 anys.Aquesta nova reforma de les pensions s injusta i innecessria. La Llei 27/2011 ja introdua ajustaments que garantien la viabilitat del sistema, per la majoria absoluta al Parlament permet al Govern del Partit Popular materialitzar un pla de reformes que t com a objectiu fer recau-re sobre els treballadors i treballadores el cost de la crisi, en forma dempitjorament de les condicions de treball i remu-neraci, major vulnerabilitat davant lacomiadament, menys capacitat per a la negociaci collectiva i un enduriment de les condicions per accedir a les pensions de la Seguretat Social. En de nitiva, la l-gica daquesta norma imposada s reduir la protecci social de les persones. La crisi torna a servir dexcusa per carregar-sho tot, ns i tot les pensions.Els principals canvis que sintrodueixen fan referncia a la jubilaci anticipada i parcial. La jubilaci anticipada invo-luntria, s a dir, la que es produeix per acomiadament o prdua involuntria de la feina, es mant en 33 anys de cotitza-ci mnima exigida, per sempitjoren els

    coe cients reductors per avanament i es limiten a 4 els anys davanament so-bre ledat ordinria de jubilaci. Aquestes modi cacions suposaran perjudicis per als treballadors que, en contra de la seva voluntat, han perdut la feina en la darrera etapa de la seva vida laboral.Tot i que es mant la jubilaci an-ticipada voluntria, un aven acon-seguit en lAcord del 2011, sha en-durit quant als anys de cotitzaci mnima, que passen a ser 35, i shan endurit tamb la majoria de coe -cients reductors.

    Adu a la jubilaci parcialLa reforma impossibilitar la continutat, a la prctica, de la jubilaci parcial una modalitat que ha servit per rejovenir plan-tilles a moltes empreses i com a instru-ment per al manteniment de locupaci, perqu laccs a la jubilaci anticipada o ordinria hauria suposat lamortitzaci de molts llocs de treball que shan mantin-gut mitjanant els contractes de relleu vinculats a les jubilacions parcials. Els canvis ms rellevants sn lampliaci de la jornada mnima treballada del 25% al 50%, la limitaci de forma progressi-va ns a 2 anys del mxim davanament de la jubilaci i lincrement del percen-tatge de cotitzaci ns al 100% tant per a lempresa com per al jubilat parcial. El contracte de relleu shaur de prolongar 2 anys desprs de la de la jubilaci parcial.

    Cstig als majors de 55 anysAl marge dels canvis sobre pensions, la reforma introdueix la quarta modi caci consecutiva del subsidi datur per a ma-jors de 55 anys. En primer lloc, selimina el subsidi per a majors de 52 anys, que es transforma en un subsidi per a ms grans de 55 anys; es redueix, del 125% al 100%

    per

    La lgica daquesta norma imposada s

    reduir la protecci social de les persones. La crisi torna a servir dexcusa per a carregar-sho tot, fi ns i tot les pensions

    sobre la base de cotitzaci mnima, la co-titzaci vinculada al subsidi, i es limita el temps mxim per percebrel a la primera edat en qu es pugui accedir a la jubila-ci anticipada o ordinria. El RDL 5/2013 amplia a tots els ingressos familiars el lmit per tenir-hi dret. La combinaci de modi- cacions tindr un efecte devastador so-bre la protecci de les persones aturades de ms edat, perqu endarrereix 3 anys laccs al subsidi i a la cotitzaci, redueix la quantia de la futura pensi i obliga a an-ticipar la jubilaci, cosa que comportar laplicaci de coe cients reductors i cas-tigar el creixent nombre de famlies que donen aixopluc als seus membres a latur.Hem de mantenir la mobilitzaci contra lestratgia del PP de carregar-se el mo-del social i de protecci que ha suposat el sistema de pensions, i hem dexigir que les reformes de les pensions se segueixin produint amb el consens poltic i social que el dileg social garanteix. Cristina Faciaben

    M

    J Mora

  • 12 SALUT LABORAL

    abril-juny / 2013

    Amb lexcusa que s necessari disminuir la burocrcia que comporten els proces-sos de baixa per incapacitat transitria (IT)com lexpedici de comunicats de con r-maci setmanals, el Govern de Mariano Rajoy ha preparat un nou reial decret per modi car la legislaci sobre les baixes mdiques per malalties comunes, facilitar que les mtues puguin donar lalta m-dica, justi car lelaboraci daquest reial decret i incrementar, encara ms, els me-canismes de control i seguiment de les prestacions, especialment les de la inca-pacitat temporal, a devitar labsentisme injusti cat

    Amb aix saconsegueixen dos objectius: restar capacitat de decisi a la sanitat p-blica sobre els problemes sanitaris de la societat i permetre als empresaris pren-dre decisions, per via interposada, sobre les baixes laborals dels seus treballadors.

    El projecte de reial decret dIncapacitat Transitria del Govern del PP suposa un nou atac contra els drets laborals i socials dels treballadors i les treballadores, una reforma ideolgica basada en criteris me-rament econmics que atempten contra la salut dels ciutadans i ciutadanes i que t una e ccia nulla.

    CCOO rebutja la modifi caci de la Llei de les baixes mdiques perqu dna a les mtues poder sobre les malalties comunes

    S UN PROJECTE INJUST, INEFICA I INNECESSARI

    Facilita lacomiadament de treballadors i treballadores amb baixes mdi-ques inferiors a vint dies

    Aquesta modi caci de la legislaci permet el control de la IT per les mtues des del primer dia de baixa (sense que tinguin la gesti ns al setz dia), i possibilita lalta mdi-ca per silenci administratiu si en el termini de quatre dies des que la mtua presenta la proposta de lalta, el metge del servei pblic de salut no contesta.Desprs de la darrera reforma laboral, sn les baixes mdiques inferiors a vint dies les que computen a efectes dacomiadaments.

    Provoca indefensi jurdica del treballador i atempta contra el dret a lassistncia sanitria

    Al treballador o treballadora, no se li concedeix la qualitat de part interessada, tal com regula la normativa de nivell superior a aquest projecte de reial decret dIT, i elimina els drets que les persones treballadores tenien per llei.

    Atempta contra el dret a la confi dencialitat i a la protecci de les dades m-diques i personals del treballador

    Les mtues poden accedir a la histria clnica del treballador o treballadora del servei pblic de salut, per sense demanar el consentiment del treballador i sense que aquest se nadoni, sobretot tenint en compte que les mtues sn associacions dempresaris i, per tant, privades.

    Suposa una invasi competencial en relaci amb les comunitats autnomes

    Fins ara, la llei estatal regulava el que shavia de fer en els processos dincapacitat tem-poral, i les comunitats autnomes determinaven com fer-ho. Aquest projecte de reial decret trenca aquest esquema, i les comunitats autnomes ja no poden determinar com realitzar i executar les normes jurdiques.En altres paraules, el sistema sanitari pblic de les comunitats autnomes s merament subsidiari de lEstat, cosa que suposa una recentralitzaci no prevista en la Constituci. Aix, a Catalunya, que va ser la primera comunitat a rebre el trasps de competncies en sanitat, deixa sense paper ni contingut les funcions drgans com lICAMS (Institut Catal dAvaluacions Mdiques i Sanitries) i dels metges del servei pblic de salut en relaci amb lalta mdica.

    No serveix per reduir labsentisme

    Aquesta norma no t sentit, ja que dna prioritat a la reducci de les baixes mdi-ques en comptes de garantir una protecci e ca de la salut i de lassistncia sani-tria als treballadors i les treballadores, tenint en compte la disminuci signi cativa de labsentisme que hi ha hagut al nostre pas en els darrers temps. Aix no vol dir que els treballadors i les treballadores estiguin ms sans, ja que a la vegada que es redueix labsentisme sincrementa el presentisme a la feina, s a dir que cada cop sn ms els treballadors que van a treballar malalts. Llusa Montes

  • SALUT LABORAL 13

    abril-juny / 2013

    LInstitut Catal dAvaluacions Mdiques i Sanitries, organisme o cial que registra les baixes per malaltia, ha elaborat el seu informe de lany 2012. Aquest informe re-cull una dada molt signi cativa: en lltim any, shan redut un 7,4% les baixes a Cata-lunya entre la poblaci activa. Els experts diuen que aquesta dada no signi ca que la gent tingui menys malalties, sin que, tot i estar malalts, sesforcen per anar a treballar i no accepten la baixa. Un bon nombre de treballadors ho fan perqu te-nen por de perdre la feina i daltres no po-den perdre part del salari que els treuen per estar de baixa, ja que s insu cient o en molts casos ha estat retallat. I aix s conseqncia directa de la retallada de drets laborals que ha suposat la reforma laboral del Govern del Partit Popular. Lltima reforma laboral certament s molt agressiva amb les persones que cauen malaltes o tenen pitjor estat de sa-lut, i precaritza encara ms les condicions de treball. La reforma laboral indica en larticle 18 que nou dies dabsncia labo-ral en dos mesos consecutius, encara que estiguin justi cats per un metge, sn su- cients per acomiadar el treballador, amb lexcepci duna srie de malalties greus com, per exemple, el cncer. Els empleats pblics perceben el 50% del salari ns al tercer dia de baixa, i del quart al vint cobren el 75% dun sou ja molt retallat. Quant a lempresa privada sense conveni o amb un conveni que no ho millori, els treballadors no cobren res els tres primers dies de baixa, i del quart al vint dia co-bren noms el 60% del sou.

    Presentisme laboralAmb aquesta dura normativa, no s es-trany que les dades de baixes laborals per malalties comunes, no per accidents de treball o de trnsit, estiguin minvant a Catalunya i que, per contra, augmenti el que es coneix com a presentisme laboral (anar a treballar quan la salut del treballa-dor requeriria una baixa). Ara s habitual veure a la feina treballadors amb dolor,

    La por dels treballadors a perdre la feina provoca la reducci de les baixes laborals a Catalunya

    febre o malalties contagioses. Aix pot te-nir conseqncies molt negatives per al treballador, per als seus companys i per a la mateixa empresa. Aquesta situaci pot provocar contagis en cadena entre els treballadors que estiguin en un mateix espai, o entre els usuaris de serveis, com pot ser la sanitat o leducaci. A Espanya, ms del 70% dels treballadors no agafen mai cap baixa laboral i, si lagafen, la majoria sn de curta durada: el 67% no arriba als 15 dies. LEnquesta europea de condicions de treball mostra una dada elo-qent: el 40% dels treballadors manifesten que en algun moment en lltim any han anat a treballar estant malalts. Les dades demostren que labsentisme laboral no s un problema del nostre mercat de treball, malgrat que algun sector empresarial es-tigui interessat a difondre la idea que un treballador s absentista quan falta a la fei-na, sigui pel motiu que sigui, ns i tot per vacances o un perms de maternitat, i aix no s correcte. Absentisme s labsncia al lloc de treball per causa duna incapacitat temporal. Ara b, les dades demostren que, ma-joritriament, la gent no va al metge ni agafa baixes laborals. Segons lEnquesta de riscos psicosocials de lInstitut Sindi-cal de Treball, Ambient i Salut de CCOO, en funci de la representaci que tenen els treballadors a les empreses, aquests exerceixen ms o menys els seus drets, i veiem com el nombre de visites mdi-ques o de baixes laborals cau en picat si no hi ha delegats sindicals a lempresa.

    Plans de reducci de labsentisme laboralEn algunes empreses shan fet plans de reducci de labsentisme laboral, que han de tenir lobjectiu de garantir els drets de les persones treballadores i intervenir sobre les causes que provoquen les inca-pacitats temporals, a de millorar les con-dicions laborals. En alguns casos, per, es provoca lefecte contrari i es premia el presentisme laboral, amb compensa-cions econmiques que discriminen sa-larialment els treballadors amb ms pro-blemes de salut i, en especial, les dones.Absentisme i presentisme laboral sn dues cares duna mateixa moneda. La pretensi empresarial s retallar al mxim el temps que un treballador est malalt i accelerar que sincorpori a la feina. A ms, la reforma laboral dna eines a lempresari per ame-naar el treballador amb lacomiadament. Les mtues, en comptes dactuar per la prevenci de la salut, juguen a favor de lempresari, i per retallar costos miren de reduir el perode de recuperaci de la sa-lut del treballador.

    A Espanya, ms del 70% dels

    treballadors no agafen mai cap

    baixa laboral

    M

    J Mora

  • 14 MEDI AMBIENT

    Signa la campanya: laigua, un dret universal

    Laigua s una font de vida i un dret uni-versal, per s un recurs escs i de la seva gesti sen deriven diverses conseqn-cies socials, ambientals i econmiques.

    Com a b pblic, el seu accs sha de con-siderar com un dret de les persones i no es pot tractar com una mercaderia ms, lligada al mercat de loferta i la demanda.En els darrers temps, els processos de pri-vatitzaci de la gesti de la distribuci i el sanejament de laigua que estem vivint a Catalunya han fet que tant els sindicats com altres associacions haguem alertat de les conseqncies desastroses que aix pot tenir i de laugment despropor-cionat del rebut de laigua.La Generalitat ha privatitzat lempresa Aiges Ter Llobregat, que s la respon-sable de labastament daigua a uns cinc milions dhabitants i a bona part de lactivitat econmica catalana. Aix, la gesti de laigua ser privada durant els propers 50 anys i aix ja ha suposat que el rebut de milions de persones i de milers de petites empreses hagi augmentat en-tre un 18 i un 33% durant lany 2012.

    Aquesta privatitzaci signi ca una hipo-teca i una greu prdua de la capacitat de gesti de laigua per a les properes gene-racions, i ha traslladat els bene cis als ac-cionistes de les grans corporacions a cos-ta dels consumidors i usuaris de laigua.s per aix que des de CCOO de Catalu-nya donem suport a la iniciativa ciutada-na europea pel dret a laigua, que ja ha recollit ms dun mili i mig de signatu-res, i volem intensi car el debat al voltant del model de gesti de laigua necessari per millorar la nostra societat en aspectes com la lluita contra la pobresa, la miti-gaci del canvi climtic, la disponibilitat daliments, la qualitat de la salut o el dete-riorament de diversos ecosistemes.

    La privatitzaci de la gesti de laigua ha fet augmentar el rebut entre un 18 i un 33%

    Pots signar: al web www.right2water.eu/es o als locals de CCOO i a la majoria dajuntaments de Catalunya.

  • abril-juny / 2013

    POLTICA INDUSTRIAL 15

    El Pacte Ms Indstria, una apuesta decidida de CCOO por la industria catalana y el cambio de modelo productivo

    La crisis econmica est castigando fuertemente nuestro tejido industrial, debido fundamentalmente a las importantes debili-dades que tiene en comparacin con otras regiones industriales de Europa, como son la pequea dimensin de nuestras empre-sas, avanzando en los ltimos aos en una importante prdida de la dimensin media; la tendencia a la terciarizacin, con la consiguiente prdida de peso de la industria manufacturera; una baja intensidad tecnolgica y una excesiva dependencia del cr-dito; una importante falta de plani cacin a medio y largo plazo, as como la falta de inversin en investigacin y desarrollo. Todo ello a pesar de que, con la fuerte cada del mercado interior, un buen nmero de empresas catalanas sobreviven gracias a su ca-pacidad exportadora.

    Lapidacin de la poltica industrialA pesar de la situacin, la victoria electoral de CiU en el ao 2010 supuso la lapidacin de toda poltica industrial activa en Cata-lunya, volviendo a los tiempos de que la mejor poltica indus-trial es la que no existe. Las consecuencias fueron inmediatas: quedaba sin efecto el Plan de Poltica Industrial 2010-2020. Se dejaba en el invernadero el Acord estratgic 2008-2011, que sig-ni caba una apuesta por la internalizacin de la economa cata-lana y la calidad del empleo. Posteriormente, con la aprobacin de la Ley mnibus, se expulsa a los agentes sociales de ms de cuarenta mbitos de participacin y dilogo social, y con ello desaparece del Consell de Poltica Industrial de Catalunya, prin-cipal instrumento de dilogo y concertacin social de polticas industriales en Catalunya.En nuestro X Congreso hicimos una apuesta clara por la indus-tria, pero tambin por un nuevo modelo productivo que lleva consigo un nuevo modelo de desarrollo econmico y de com-petitividad, desde el convencimiento de que ni las reformas del mercado de trabajo ni los ajustes macroeconmicos son pol-ticas e caces para cambiar la situacin. Solo daremos un giro a la actual situacin con polticas industriales que ayuden a las empresas a cambiar para hacerlas ms competitivas y abiertas a los mercados exteriores.

    Tambin acordamos la estrategia para llevarlo a cabo, que pasa-ba por trabajar en la creacin y el mantenimiento de espacios de concertacin social, impulsando al mismo tiempo iniciativas que nos permitieran establecer plataformas de colaboracin con en-tidades sociales e instituciones relacionadas con el cambio de modelo productivo y el refuerzo de la poltica industrial. Esta poltica nos permiti que, el pasado 3 de diciembre del 2012, se constituyera la plataforma Pacte Ms Indstria, que agrupa a las instituciones ms representativas de la sociedad catalana en de-fensa de la industria y por un nuevo modelo productivo: agentes econmicos y sociales, universidades y otras instituciones de la sociedad civil.Ante la ausencia de una poltica industrial activa y la desapa-ricin de los espacios de concertacin y dilogo social en Ca-talunya, la incapacidad por parte del Govern de Catalunya de construir una estrategia que permita avanzar en la transforma-cin del modelo industrial, sumado al nulo inters por impulsar dinmicas que impliquen al conjunto de la sociedad organizada en el tan necesario cambio de modelo productivo, la plataforma Pacte Ms Indstria en tan solo cinco meses ha sido capaz de si-tuar la poltica industrial en el centro del debate poltico y social. En los prximos das concluirn los trabajos de las distintas co-misiones y grupos de trabajo que durante estos meses han es-tado trabajando en una propuesta construida sobre la base del consenso del conjunto de los agentes sociales, las universidades, colegios profesionales y dems sociedad civil organizada, y que ser presentada al conjunto de la sociedad en un gran acto que realizaremos en el paraninfo de la Universidad de Barcelona el da 27 de junio. Tambin, fruto de la presin sindical y social, en los prximos das abriremos de nuevo el espacio de concertacin social en Catalunya, que nunca debi de desaparecer, como es el Acord estratgic. La poltica industrial tiene que ser uno de los elemen-tos centrales del nuevo Acord, y es aqu donde deben con uir los trabajos y las propuestas que durante estos meses hemos estado trabajando con la plataforma Pacte Ms Indstria. Jos Cachinero Trivio

    En tan solo cinco meses, la plataforma Pacte Ms Indstria ha sido capaz de situar la poltica industrial en el centro del debate poltico y social

  • 16 NEGOCIACI COLLECTIVA

    abril-juny / 2013

    La reforma laboral del Govern del Partit Popular juga clara-ment a favor dels empresaris. Precisament un dels objectius i, a la vegada, una part de les ms desconegudes daquesta contrareforma s lintent de reduir drsticament els salaris i els drets dels treballadors, aconseguits durant anys i anys, per la via de debilitar la negociaci collectiva, s a dir, els convenis collectius. Fins ara quan un conveni caducava es prorrogava automtica-ment, per aix sha acabat i pot tenir unes conseqncies nefastes per als treballadors i les treballadores del nostre pas.

    La reforma laboral pretn fulminar els convenis i posa els drets laborals i els salarials a mans dels empresaris

    La reforma laboral del PP vol tocar de mort les relacions laborals de Catalunya i Espanya. Els seus efectes poden ser demolidors, amb convenis bloquejats, atur desbocat, menys cobertura so-cial, ms acomiadaments individuals i collectius, ms precarie-tat i ms con ictivitat. La reforma laboral t lobscur objectiu de reduir els salaris i les condicions laborals dels treballadors a les empreses desactivant els convenis collectius i devaluant la ne-gociaci collectiva. I aix vol dir que es potencia la relaci indivi-dual del treballador amb lempresa.

    Precisament, una de les perles de la reforma laboral que ha tin-gut millor acollida entre lempresariat ha estat la desaparici de la vigncia dun conveni collectiu quan aquest caduca. Fins ara quedava prorrogat ns que sen signava un de nou i aix s el que es coneixia com a ultraactivitat, per la reforma ha eliminat aquest concepte. La reforma laboral, que es va comenar a apli-car el mes de juliol del 2012, recollia que davant dels convenis denunciats o caducats hi havia un any de temps per negociar un conveni nou. El juliol daquest any s la data lmit per a molts convenis. Sense acord entre els negociadors, entre la patronal i els representants dels treballadors, el conveni decau i saplica, als

  • abril-juny / 2013

    NEGOCIACI COLLECTIVA 17

    treballadors, el conveni dmbit superior, si nhi ha. Per aquest tamb pot haver perdut la vigncia i aleshores es pot produir un autntic daltabaix dels drets laborals i salarials dels treballadors i treballadores.

    Adu als drets laborals?

    Qu passa quan el conveni collectiu perd la vigncia? Resumi-dament, i perqu sentengui, totes les condicions que recollia el conveni i que saplicaven al treballador desapareixen. Alesho-res se li aplica un conveni dmbit superior, per si no nhi ha o tamb est anullat, se li apliquen les normes legals de carcter mnim com lEstatut dels treballadors o el salari mnim interpro-fessional, i pot perdre tamb la categoria professional.

    I qu passa amb el salari? Si hi ha un conveni dmbit superior es passa a cobrar un nou salari, normalment ms baix que el que es tenia. Per si no hi ha aquest conveni, es passa a cobrar el salari mnim interprofessional: 645,40 euros.

    Amb la desaparici del conveni collectiu de referncia, can-vien les condicions laborals fonamentals com la jornada labo-ral, que sempre ser de 40 hores setmanals, o la desaparici de lantiguitat a la nmina, aix com altres complements econmics o primes. Noms correspondran 30 dies de vacances lany, com xa lEstatut dels treballadors, i es deixaran de percebre incre-ments salarials ms enll dels que decideixi el Govern de torn per al salari mnim, normalment per sota de la mitjana dels preus.

    La patronal, encantada de la vida

    Lany 2010, a lEstat espanyol, hi havia uns 5.000 convenis que do-naven cobertura a ms de 10 milions de treballadors. Dos anys desprs, els convenis shavien redut a 3.000 i 3 milions i mig de treballadors havien perdut la cobertura. En aquest any 2013, al mes de maig, noms shavien negociat 300 convenis a tot lEstat amb una afectaci de poc ms dun mili de persones. Convenis tan importants com el del metall, la construcci, el transport de mercaderies per carretera de la provncia de Barcelona, la indstria equera, etc., shan vist bloquejats per les patronals agrades i en-cantades de la vida pel gran favor que els ha fet la reforma laboral del Partit Popular. Amb lactitud de deixar morir els convenis acon-segueixen rebaixar les condicions laborals drsticament i passar a tenir el millor conveni per a ells, que s aquell que no existeix.

    El 7 de juliol poden quedar inactius uns 80 convenis sectorials a Catalunya, que deixaran prop de 600.000 treballadors i treba-lladores sense conveni collectiu. A nals dany pot nalitzar la vigncia de 64 convenis ms, que deixaran 470.000 treballadors ms sense conveni. El 43% dels convenis collectius sectorials que sapliquen a Catalunya sn dmbit estatal i, per tant, no es negocien en el nostre territori. s el que passa amb el sector tx-til, que malgrat tenir la majoria de treballadors a Catalunya, el seu conveni es negocia a Madrid.

    CCOO ha reclamat al Govern de la Generalitat que simpliqui en el desbloqueig de la negociaci collectiva, que defensi de veri-tat el marc catal de relacions laborals i deixi de fer el doble joc de defensar aquest marc a Catalunya i donar suport a una refor-ma laboral que va en la lnia totalment oposada.

    Unitat sindical

    CCOO i UGT fan front com contra el bloqueig dels convenis i estan impulsant mobilitzacions contra les retallades de drets laborals. CCOO exigeix a la patronal catalana Foment del Treball la constituci de la mesa de seguiment de lAcord interprofessio-nal de Catalunya, signat el novembre del 2011, per assegurar la vitalitat dels convenis collectius i respectar les regles del joc en les relacions laborals entre empresaris i treballadors, unes regles del joc que ells estan trencant incomplint all que han signat i que shan comproms a respectar.

    Defensar la negociaci collectiva, defensar els convenis s de-fensar la redistribuci de la riquesa i evitar un desequilibri encara ms gran entre el capital i el treball. Els convenis sn un dret al qual els treballadors i les treballadores no podem renunciar. La desaparici dels convenis fa tornar a les relacions laborals de fa un segle i signi ca un atac sense precedents als nostres drets laborals. No ens podem quedar de braos creuats. Emili Rey

    Uns 600.000 treballadors catalans

    es poden quedar sense conveni aquest mes de

    juliol

  • 18 NEGOCIACI COLLECTIVA

    abril-juny / 2013

    Qu s la ultraactivitat dels convenis collectius?s el perode de prrroga que sestableix des que nalitza la vigncia dun conveni collectiu ns que acaben les negociacions que acorden el segent. Durant aquest perode es mantenen les condicions establertes en el conveni caducat.

    Qu ha fet la reforma laboral amb la ultraactivitat?La reforma laboral del PP xa un lmit en la ultraactivitat dels convenis. Transcorregut un any des de la denncia del conveni collectiu, sense un nou conveni acordat o un laude arbitral, si no hi ha acord, aquell perd la vigncia. Fins ara la ultraactivitat podia ser inde nida.

    Qu passa quan el conveni perd la ultraactivitat?Que totes les condicions laborals recollides en el conveni collectiu que ens aplicaven desapareixen de cop i sens passen a aplicar les dun conveni dmbit superior. Per si aquest no existeix, sens aplicaran les normes legals de carcter mnim, com lEstatut dels treballadors i el salari mnim interprofessional (SMI) en matria salarial.

    Qu passa amb la nostra categoria professional o grup professional?Sense conveni, deixem de tenir una categoria o un grup professional en funci de lactivitat, la responsabilitat i el coneixement a lhora dexecutar la nostra feina. Lempresa ens pot canviar les funcions sense cap impediment ni atendre cap criteri objectiu.

    Qu passa amb el nostre salari?Si existeix un conveni dmbit superior, passarem a tenir un nou salari base, normal-ment ms baix que el que tenem. I si no existeix cap conveni, el nostre salari ser el salari mnim interprofessional, que, el 2013, s de 645,40 euros.

    Qu passa amb els increments salarials?Si cobrem lSMI, el Govern de torn ser qui xar els increments anuals (hem de re-cordar que el 2012 la in aci va ser del 2,9% i el Govern el va congelar). Normalment lSMI sincrementa per sota de lIPC o es mant igual, cosa que signi ca una prdua constant del poder adquisitiu.

    Qu passa amb la jornada laboral anual?Sense conveni, veurem incrementada la nostra jornada laboral ns a les 40 hores set-manals, que faran que el nostre cmput anual estigui per sobre de les 1.800 hores. La majoria de convenis dmbit autonmic, provincial o dempresa estan per sota.

    Qu passa amb lantiguitat?Sense conveni, veurem desaparixer les quantitats econmiques que cobrem mensualment per aquest concepte.

    Qu passa amb les primes de pro-ducci?Un altre concepte que desapareixer de la nostra nmina, si el tenem amb el conveni collectiu.

    Qu passa amb les vacances?Sense conveni, noms podrem gaudir dels 30 dies per any que xa lEstatut dels treba-lladors i perdrem els altres dies que recollia el conveni. Passarem a dependre de la vo-luntat de lempresa per poder gaudir dels dies de vacances i perdrem les quantitats econmiques que es perceben en oca-sions per gaudir-los fora dels mesos destiu.

    Qu passa amb les millores en les si-tuacions dincapacitat transitria?Sense conveni, perdrem qualsevol millo-ra referent a complements per malaltia comuna o accident. Normalment aquest tipus de millores no es troben en convenis dmbit superior i tampoc en lEstatut dels treballadors.

    Qu passa amb els premis per jubila-ci o acord sobre jubilaci anticipada o parcial?Si es troben en el nostre conveni i aquest desapareix haurem perdut irremeiable-ment aquestes millores, ja que no les tro-barem ni en el conveni dmbit superior ni en lEstatut dels treballadors.

    Tot el que hem de saber si ens quedem sense conveni collectius important que tinguem molt clar qu passa si ens quedem sense un conveni collectiu de referncia i quins efectes tindr aix per a les nostres condicions laborals. La darrera reforma laboral del Govern del Partit Popular posa data de caducitat als convenis i, per tant, es carrega la ultraactivitat. Cal saber, doncs, qu signifi ca aix.

  • abril-juny / 2013

    NEGOCIACI COLLECTIVA 19

    La jornada de lluita contra el bloqueig dels convenis dna fruits

    Els sindicats CCOO i UGT van convocar una jornada de lluita el 23 de maig del 2013 per mostrar el seu rebuig a lestancament de la negociaci collectiva. Les patronals dalguns sectors man-tenien una actitud de bloqueig que paralitzava la renovaci de diferents convenis collectius, molts dels quals nalitzaven el 7 de juliol.A la prctica, aix suposava que aquests convenis no serien pror-rogats, perqu amb la reforma laboral del PP, desapareix la ultra-activitat, que permet mantenir les condicions des que nalitza la vigncia dun conveni ns que conclouen les negociacions que acorden el segent.Aix, el dia 23 de maig va ser un dia de vagues, concentracions i manifestacions, amb un ampli seguiment a Catalunya. Cal desta-car la important repercussi de la vaga del transport de merca-deries per carretera a la provncia de Barcelona, que va tenir lloc els dies 23 i 24: hi va participar un 80% de treballadors i treballa-dores, que reclamaven un conveni just. Tamb s destacable el seguiment de prop del 90% als centres productius del sector de masses congelades. Daltra banda, el sector del lleure educatiu, que ocupa actualment a Catalunya ms de 30.000 treballadors i treballadores, va fer vaga amb incidncia en el 80% dels centres escolars.La pressi sindical ja havia funcionat els dies previs, quan les pa-tronals del metall de Catalunya, de la indstria equera de la pro-vncia de Barcelona i de xocolates, bombons, caramels i xiclets van desbloquejar la negociaci collectiva, de manera que les vagues previstes en aquests sectors van quedar anullades. Pre-cisament, el 16 de maig va tenir lloc a Barcelona una assemblea conjunta de delegats i delegades al Pavell Municipal dEsports de la Vall dHebron, que va reunir ms de 3.000 persones, per donar suport a la jornada de lluita.

    Mobilitzaci al carrerAl llarg del dia 23, es van celebrar concentracions a Barcelona, Girona, Granollers, Lleida, Matar, Sabadell, Tarragona, Terrassa o Vic, aix com mobilitzacions diverses al carrer, a diferents empre-ses i sectors: el lleure educatiu, lensenyament privat no reglat, els treballadors de la Generalitat, el personal de lInstitut Catal de la Salut (ICS) i la Xarxa Hospitalria dUtilitzaci Pblica (XHUP), el sector ferroviari, els treballadors de les estacions dinspecci tcnica de vehicles (ITV), el sector de les tecnologies de la infor-maci i la comunicaci (TIC), el comer txtil

    El lema Cap feina sense conveni. Cap persona sense feina evi-denciava la utilitat del moviment sindical per defensar la nego-ciaci collectiva, que t conseqncies sobre milers de treballa-dors i treballadores.A la tarda, la manifestaci de Barcelona va reunir 15.000 perso-nes, que van anar des de la plaa de Catalunya ns a la seu de Foment del Treball. En general, doncs, una gran jornada de lluita que ha servit per fer que les patronals prenguin nota de la rei-vindicaci sindical.Parallelament a les mobilitzacions a Catalunya, CCOO, UGT, CEOE i CEPIME van arribar a un acord per prorrogar els convenis collectius ms enll del que dicta la reforma laboral. Al tanca-ment daquest nmero, lacord ha de ser valorat per les patronals territorials i sectorials perqu es pugui desbloquejar la negocia-ci dels convenis. Eduard Pars

    La pressi sindical ja havia funcionat els dies previs, quan les patronals del metall de Cata-lunya, de la indstria fl equera de la provncia de Barcelona i de xocolates van desbloquejar la negociaci collectiva

    Forta mobilitzaci al carrer

    abril-juny / 2013

    Acord a Catalunya per desbloquejar els convenis

    El 18 de juny passat es va arribar a un acord entre patronal i sindicats a Catalunya per

    resoldre el confl icte del bloqueig dels convenis collectius. Es tracta dun protocol que preveu dues vies per desbloquejar la negociaci dels

    convenis, mitjanant la mediaci del Consell de Relacions Laborals, on el Govern actuar de me-diador, o b utilitzant larbitratge del Tribunal La-boral de Catalunya. Amb aquest acord dadhesi

    voluntria sespera obrir el cam per resoldre la major part dels confl ictes que viu la negociaci

    collectiva a Catalunya.

  • 20 INTERNACIONAL

    La decisi de la Comissi Europea dampliar el termini per reduir el d cit de lEstat espanyol al 3%, de lany 2014 al 2016, venia acompanyada duna condici: laplicaci del que alguns anome-nen reformes valentes. Sota leufemisme no samaga la decisi de passar la factura de la crisi als que lhan originat o de prioritzar latur per damunt del balan comptable dels bancs. Ans al con-trari. El que la Comissi entn per valentia s rebaixar les pen-sions, exibilitzar encara ms el mercat laboral o limitar els pro-ductes als quals saplica el tipus dIVA redut. Davant levidncia que els responsables de la governana europea ni sn capaos dassumir la seva responsabilitat ni tenen la intenci de canviar el rumb que porta a la runa el nostre model de benestar, la CES va convocar una setmana de mobilitzaci social i democrtica del 8 al 16 de juny. Un nou avs a la Comissi Europea que la ciu-tadania est farta de la incompetncia que enfonsa leconomia i de la manca de legitimitat de les poltiques que sestan apli-cant. Com re ecteix de manera implacable lEurobarmetre, la desafecci dels europeus creix dia a dia i alimenta lemergncia duna extrema dreta que est pendent de poder apro tar la seva oportunitat.

    Ara que falta un any per a les eleccions al Parlament Europeu, que, a partir del 2014, gaudir de noves competncies, aques-ta dinmica s intolerable. Ara s lhora de poltiques valentes i tamb daccions valentes. Per de veritat. Com la que va omplir els carrers el 16 de juny passat. Exigint que la prioritat poltica la marquin els 26 milions de desocupats que hi ha a Europa. Que es posi punt i nal a les retallades de la despesa pblica, de la protecci social i dels salaris. Que es respecti el valor i la cohe-si que comporta la negociaci collectiva i el dileg social. Que simposi una scalitat gradual i redistributiva amb instruments que evitin levasi, el frau, la corrupci o el treball no declarat. Aquestes s que sn poltiques valentes per a Europa. Les que sapliquen des de la responsabilitat, la coherncia i la solidaritat.

    Ricard Bellera

    La mobilitzaci convocada per la CES a mitjan juny va demostrar que la ciutadania est farta de la incompetncia que enfonsa leconomia a Europa

    Poltiques valentes, per de veritat

  • POLTICA SOCIAL 21

    abril-juny / 2013

    Impulsem la ILP per una renda garantida de ciutadania: rescatem persones

    A ning li escapa que latur, la preca-rietat i, per tant, lempobriment i la pobresa dmplies capes socials sn el principal problema del nostre pas. Un problema agreujat per les polti-ques dels governs, que no impulsen la reactivaci econmica necessria per crear ocupaci i que, daquesta manera, fan augmentar la pobresa i les desigualtats socials.

    s en aquest marc que cal dotar-nos dinstruments al servei de les per-sones en risc dexclusi social. Per aquest motiu, CCOO de Catalunya i moltes altres entitats, plataformes daturats i persones individuals hem impulsat una iniciativa legislativa popular (ILP) per una renda garantida de ciutadania (RGC), com a resposta a la pobresa i lexclusi social. Aquesta s una ILP que, davant la inacci del Govern en aquesta matria, impulsem per desenvolupar un dret previst en larticle 24.3 de lEstatut dautonomia de Catalunya. Amb aquesta ILP volem assegurar els ingres-sos mnims per fer front a les situacions de necessitat de qualsevol ciuta-d i ciutadana.

    50.000 signaturesEn aquests moments, estem en plena campanya per recollir les 50.000 signatures necessries per portar aquesta ILP al Ple del Parlament de Ca-talunya i canviar, aix, les actuals poltiques del Govern. Per arribar ns a aquest punt no ha estat fcil, ja que el Govern va voler evitar que la Mesa del Parlament accepts la sollicitud dILP adduint efectes pressupostaris per no tramitar-la. La pressi que vam exercir va forar un dictamen dels serveis jurdics del Parlament, que la va autoritzar i va donar llum verda a la recollida de signatures.La recollida de signatures no s sols un trmit per poder portar la ILP al Parlament, tamb s una manera de fer visible a la societat el drama de latur, lexclusi social i la pobresa, i posa de manifest que hi ha una altra manera dafrontar els problemes. Per aix, participem activament en la ILP per una renda garantida de ciu-tadania, i per aix tamb cal estendre la recollida de signatures a tot arreu, tamb a les empreses i als centres de treball, a de convertir aquesta llui-ta en una gran mobilitzaci social massiva per garantir drets individuals i canviar poltiques. Miquel Puente

    El PP no resol el problema social del sobreendeutament hipotecari i desvirtua la ILP per la daci en pagament i el lloguer social

    La Llei 1/2013, de 14 maig, de mesures per reforar la protecci dels deutors hipotecaris, la reestructura-ci del deute i el lloguer social, aprovada al Congrs dels Diputats amb els nics vots del Partit Popular, perpetua el model hipotecari espanyol, que afavo-reix la banca i no resol les greus problemtiques socials motivades per lendeutament hipotecari de les famlies. Amb aquesta Llei, el PP deixa des-emparades les persones sobreendeutades amb els bancs, les quals estan perdent lhabitatge perqu no poden pagar la hipoteca per manca de recursos econmics.Aquesta Llei s la continuaci dels anteriors decrets del Govern del PP, que ja han demostrat clarament la seva insu cincia per protegir els deutors hipote-caris. La referncia al lloguer social, que gura al ttol de la Llei, s enganyosa. El text no preveu cap mesu-ra per impulsar un parc de lloguer social. Noms en la disposici addicional primera es fa una referncia genrica a un fons social dhabitatges.Malgrat la sentncia del Tribunal de Justcia de la UE contra les clusules abusives, la Llei no estableix cap mecanisme de revisi de les execucions hipote-cries ja realitzades. Respecte de les execucions en curs, xa el termini dun mes, a partir de la publica-ci del text legal en el BOE, cosa que di cultar la tutela jurdica, per clusules abusives, a la major part de les persones afectades. La ILP per la daci en pagament retroactiva, la pa-ralitzaci dels desnonaments i el lloguer social per-metia aturar els desnonaments, donava una sego-na oportunitat als deutors hipotecaris i a les seves famlies, i garantia el dret a lhabitatge. Les entitats promotores de la ILP han denunciat pblicament que el PP no ha recollit cap de les reivindicacions recollides en la ILP. Per aquesta ra, el grup promo-tor, de manera simblica, va decidir retirar la ILP per posar en evidncia que, malgrat haver-la acceptat a trmit al Congrs dels Diputats, el PP ha acabat desvirtuant-la. CCOO considerem que cal continuar reivindicant el rescat de les persones, amb les quotes de deute corresponents, per una ra dequitat social i perqu bona part daquest deute, a causa de la crisi econ-mica i de latur, no podr ser retornat als bancs per part de les persones sobreendeutades. Xavier Becerrahttp://www.rendagarantidaciutadana.net

  • 22 POLTICA EDUCATIVA

    El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) ha dictat una sentncia que obliga les escoles a fer les classes en castell sempre que hi hagi un alumne que, a travs dels seus pares, re-clami per la via judicial un ensenyament bilinge, en catal i en castell.La sentncia no t en compte els drets dels altres pares ni de la resta dalumnes de la classe. Per CCOO de Catalunya, la voluntat duna famlia no sha de poder imposar per damunt del que vol la majoria ni del projecte educatiu de lescola que han escollit per als seus lls.

    Trencant la convivnciaPer CCOO de Catalunya, la resoluci del TSJC sobre el castell a les escoles catalanes noms pretn trencar la convivncia i qes-tionar el model de pas i la realitat catalana.Durant els ltims trenta anys, el model lingstic de lensenyament a Catalunya ha demostrat el seu bon funcionament tant en rela-

    ci amb els resultats acadmics dels alumnes com pel que fa al seu paper en la cohesi social dels nouvinguts.Tot i que el Departament dEnsenyament ha anunciat que pre-sentar un recurs davant del Tribunal Suprem, segons CCOO, cal aturar lagressi permanent que signi ca per als centres educatius de Catalunya haver de justi car de manera reiterada le ccia del sistema educatiu catal.Lescola catalana garanteix a tots els alumnes laccs als coneixe-ments i el domini del catal com un dret de ciutadania, i s per aix que creiem que s una greu irresponsabilitat i una agrant injustcia fer prevaldre els criteris de molt pocs per imposar-los a la majoria. Lactual model educatiu garanteix a tot lalumnat laprenentatge, el domini i ls quotidi tant de la llengua castellana com de la llengua catalana, i el defensarem amb fermesa per garantir la co-hesi social i els drets de tota la ciutadania. Per un pas de tots, lescola en catal!

    Una sentncia del TSJC torna a atacar ls del catal a lescola

  • POLTICA EDUCATIVA 23

    abril-juny / 2013

    Histrica vaga a lensenyament contra la LOMCE i les retallades

    El passat 9 de maig, els professors, el per-sonal dadministraci, els estudiants i les associacions de pares i mares de totes les etapes de lensenyament van fer una vaga educativa que va aturar les classes des de leducaci infantil ns a la universitat, per reclamar la retirada del Projecte de llei or-gnica de qualitat de leducaci (LOMCE) i en contra de les retallades.La vaga es va fer a tot lEstat i va tenir un ampli seguiment, ja que les poltiques de retallades tant del Govern del PP com del de la Generalitat sn un greu atac contra tots els sectors de lensenyament.Les reformes promogudes per Rajoy i Mas redueixen les plantilles de professors en ms de 5.000 llocs de treball, rebaixen els seus sous, els del personal de suport edu-catiu i els dadministraci i serveis ns a un 30%, augmenten les feines per realit-zar i fan ms precries les condicions de treball.Amb la LOMCE no es cobreixen les subs-titucions des del primer dia quan un mes-tre es posa malalt i saugmenta el nombre dalumnes per classe. Es rebaixen els di-ners destinats a cada centre educatiu, es redueixen les beques per als estudiants i es posa preu a la formaci professional, entre altres mesures que perjudiquen els estudiants.

    Ms despeses per a les famliesAmb les reformes i les retallades, les fa-mlies hauran de gastar un 20% ms en leducaci dels seus lls i veuran reduda la seva participaci en la construcci del projecte educatiu de cada centre.A les universitats pbliques la cosa no canvia gaire, ja que estan patint el tercer any consecutiu de retallades, a banda de

    lintent, per part de la Generalitat, de mo-di car els rgans de govern i de represen-taci amb la intenci de posar punt i nal a la universitat pblica com a servei als ciutadans, tant pel que fa a lensenyament com a la recerca.Aix, a les universitats, tamb es redueixen les plantilles i es fan ms precries les con-dicions de treball. Saugmenten els preus de les taxes daccs per fer ms difcil que hi pugui anar tothom i sincrementa la

    La universitat, en lluitaLa Generalitat de Catalunya destina cada vegada menys diners a la universitat pblica catalana. Ha retallat un 18% els pressupostos des de linici de la crisi ns al 2012, i aquest any la retallada pot arribar a ser dun 10% ms.Durant els darrers anys, la Generalitat tampoc ha pagat tot el que havia pre-vist destinar a les universitats (ms de 200 milions deuros), i aix ha fet que aquestes hagin hagut de demanar crdits o fer mans i mnigues per quadrar els ingressos i les despeses.El darrer curs, les taxes per inscriures a la universitat han pujat un 67%, i el nombre de beques ha disminut signi cativament, cosa que fa ms difcil laccs a aquests estudis superiors per als joves amb menys recursos.Les condicions de treball del personal docent i investigador sn cada vegada ms precries. Es retallen els sous i els drets i sintenta culpabilitzar els profes-sionals del sector que es mobilitzen, de manera que les protestes es conver-teixen en problemes dordre pblic.s per tota aquesta situaci que els treballadors i treballadores de les universi-tats pbliques es manifesten i fan evident la greu situaci que viu la universitat a Catalunya, aix com la manca de comproms de la Generalitat amb el model pblic i de qualitat que havem tingut ns fa ben poc.

    presncia de grups econmics i governa-mentals en els rgans de govern per tenir ms control sobre el seu funcionament.s per tots aquests motius que la vaga va ser un xit de participaci. Les manifesta-cions convocades van omplir els carrers de les principals ciutats per reclamar la retirada de la LOMCE, el canvi de les po-ltiques de retallades efectuades en els darrers temps i el manteniment duna educaci de qualitat.

    Es rebaixen els diners destinats a cada centre educatiu, es redueixen les beques i es posa preu a la formaci professional, entre altres mesures.

  • 24 TERRITORI

    abril-juny / 2013

    Des dels inicis del seu mandat, lAjuntament de Barcelona no ha entrat amb bon peu en els temes durbanisme, que sn cabdals per a la ciutat. Al fracs de les noves propostes sobre la caixa de Sants, on varen haver de recuperar el projecte que havia estat consensuat amb les organitzacions venals en el mandat ante-rior, hi hem dafegir les Glries, on, de nou, lAjuntament ha ha-gut de recuperar el vell projecte acordat tamb amb els vens i altres entitats, entre elles CCOO.

    Un tema urbanstic, amb gran impacte sobre infraestructures de mobilitat i el model de ciutat, que est pendent a Barcelona des del fracs del referndum del tramvia, s la remodelaci de la Diagonal, una gran avinguda maltractada pel temps i el trn-

    La participaci ciutadana s imprescindible per transformar la ciutat

    sit privat, obsoleta des del punt de vista urbanstic, saturada de busos, punt lgid de contaminaci ambiental i inhspita per a vianants i ciclistes.

    La Diagonal, eix estratgicLa Diagonal s un eix estratgic de la ciutat. La creua dest a oest i uneix les grans autopistes que accedeixen al centre de Barce-lona. Des de CCOO sempre hem pensat que el seu potencial s convertir-la en un gran eix de mobilitat pblica, amb diferents punts intermodals, i explotant a fons la seva caracterstica de gran avinguda per a passejants, ciclistes i mobilitat sostenible. LAjuntament sembla que ara vol rehabilitar la part central de la Diagonal. Per no es planteja la paci caci i la reducci del trnsit rodat privat, no pren en consideraci la possibilitat dinterconnexi de les dues xarxes de tramvia i no preveu actuar en tota la seva extensi ms degradada, que abasta des de la plaa de Francesc Maci ns a la de les Glries. Ens sembla que cal actuar en la seva integritat; si no, fa la sensaci que noms es pretn afavorir el comer dalt nivell, i aix seria un peda, total-ment insu cient. No es pot actuar sobre la Diagonal sense tenir en compte la mobilitat. Per tant, CCOO proposem a lAjuntament que plani qui una remodelaci integral de la zona i li demanem lobertura dun mbit de debat ciutad en qu participin les en-titats socials i econmiques, venals i de mobilitat, per assolir un consens ampli en un tema transcendent per a la ciutat.

    Les nostres raons sn conegudes. CCOO aposta per un model de ciutat compacta, amb convivncia harmnica dels diversos usos urbans (habitatge, indstria, lleure, comer, formaci, zones ver-des). Aquest model exigeix igualment un model de mobilitat: sostenible, no agressiu ni contaminant, ents com a dret de ciu-tadania, amb una xarxa potent i intermodal de transport pblic. Els modes de mobilitat sostenible sn els que permeten accedir als centres de treball i als serveis ciutadans de manera justa i ra-cional, tot potenciant la cohesi social. Daltra banda, sn els ma-teixos modes de mobilitat els que permeten afrontar els reptes que shan datendre a curt termini en aquesta ciutat, com ho sn la contaminaci atmosfrica, limpuls a lactivitat econmica, la lluita