SUMARI

4 ACTUALITAT

8 MIRANT ENFORA

10 SORTIDES

12 SETMANA CIÈNCIA

18 RACÓ DEL LLIBRE

19 ESPORTS

20 ENGLISH MOMENTS

REDACCIÓ: claustre de professors/es i alumnes, amb la col·laboració especial dels alumnes de 4t.DISSENY I MAQUETACIÓ: Mimar Castelltort i Carme TorrusASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: M. Josep Riera i Carme TorrusPORTADA: Any de la QuímicaPUBLICACIÓ: Impremta El Vaixell

EDITORIAL

Hem començat un nou curs escolar, i com ja va essent normal els últims anys, amb algunes novetats respecte a l’anterior.Potser una de les més escoltades, sobretot a l’inici de curs, ja que vam començar uns dies més tard, va ser la supressió de l’anomenada setmana blanca. Aquest any, aquells dies de lliure disposició que teníem concentrats en una setmana del mes de febrer, han quedat repartits al llarg de tot l’any. En certa manera, hem tornat a l’antic calendari.De totes formes, el que probablement queda per resoldre és el calendari general de festes per evitar situacions com les de l’actual setmana de les festes de la Constitució i de la Immaculada. Ens trobem que a cada poble fan una cosa diferent i, �ins i tot, en els mateixos pobles tenim escoles que fan uns dies de festa i d’altres que en fan d’altres de diferents. Caldria conciliar, a més, el calendari laboral de les empreses amb el de les escoles, encara que només fos en el sentit de poder agrupar les festes intersetmanals a principis o a �inals de setmana.Una altra novetat molt important i de la qual potser no se n’ha sentit parlar massa és la que afecta els alumnes d’ESO i de Batxillerat: tornen els exàmens de setembre. Sincerament, creiem que això és molt positiu per als nostres alumnes, ja que aquests exàmens tindran més signi�icat que no pas els que �ins ara es duien a terme un dies abans d’acabar el curs, al mes de juny. A més, el grau d’exigència probablement pujarà pensant que tindran dos mesos d’estiu per poder realitzar exercicis de repàs i preparar molt millor aquests exàmens.

La direcció de l’escola no necessàriament s’ha d’identificar amb les opinions dels col•laboradors d’aquesta revista

4 Actualitat

UNES ENS DEIXEN, D’ALTRES ARRIBEN

Aquest curs hem dit adéu a tres companyes que han deixat l’escola, perquè han tingut la sort de trobar feina més a prop dels seus. Els desitgem molt bona sort en les seves noves empreses.I quan uns se’n van, d’altres arriben… Coneguem les noves cares del professorat de l’escola.

GEMMA RECOLONSÉs llicenciada en Filologia

catalana. Fa 16 anys que es dedica a l’ensenyament.Li agrada passejar per la

muntanya.

ANNA GRASAÉs llicenciada en Traducció i Interpretació. Ha treballat

en l’administració, com a traductora i com a professora de repàs.

Li agrada el mar.

SARA VIÑASÉs llicenciada en Ciències

Econòmiques. Ha fet pràctiques en una

assessoria �iscal i ha treballat en una entitat �inancera. També ha fet

classes per a adults i en una acadèmia de reforç.Li agrada la natura.

MAR BARBENAÉs diplomada en Infermeria i Higenista bucodental. Ha

treballat a l’Hospital durant 7 anys. Ha format part de de diverses entitats i ONG’s. Ha fet tasques de voluntariat i

cooperació sobre el terreny. Li apassiona viatjar.

Aquest curs tots els cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior, s’imparteixen en horari de tarda. Aquesta és la primera novetat, ja que �ins al curs passat el cicle de Gestió Administrativa es feia al matí. L’objectiu d’aquest canvi ha estat que hi hagi més cohesió entre l’alumnat de cicles i que els de Gestió Administrativa puguin participar en les activitats comunes a tots els cicles.Però hi ha dues novetats més.D’una banda, el CFGM de Gestió administrativa el curs passat va estrenar

nou currículum, fet que va comportar que el cicle passés a ser de dos anys. Per tant, a �inal del curs 2011-12 acabaran Gestió Administrativa la primera promoció d’alumnes que l’hauran cursat en dos anys.D’altra banda, hem deixat de fer el CFGS de Documentació sanitària i hem començat el d’Higiene Bucodental. Per tal de poder fer les pràctiques d’higiene s’ha hagut d’adequar un taller que ha quedat tal com podeu veure a la foto.

CARME CODINA coordinadora CF

NOVETATS EN ELS CICLES FORMATIUS

Actualitat 5

El futur penjant d’un �ilPotser sí que és veritat que no ens adonem del que tenim �ins que, sense voler, ho perdem… Potser la gent, el temps i les circumstàncies que se’t presenten a la vida et fan veure que només una centèsima de segon et poden arravatar tot allò que mai vas pensar que podries perdre. A mi, personalment, m’agrada pensar en les coses petites. Sí, en aquelles en què ningú pensa ni s’adona que hi són. M’agrada saber que sempre hi ha algú que pensa en mi, tot i que sigui com una pedra en un llarg camí o una petita gota d’aigua en la immensitat del mar. Molta gent -parlo de milers de persones- té accidents de trànsit cosa que impedeix que tinguin una vida normal. Després veure de prop una persona que no pot ni fer el simple gest de cordar-se les sabates, anar al bany o pujar unes escales, m’envaeix la tristesa i m’assetja un únic pensament. SORT, una paraula de quatre lletres que ens marca de per vida i que juga contínuament amb nosaltres desa�iant els límits de la realitat. Les persones som éssers racionals, és a dir, tenim com

a instrument fonamental la raó, tot i que, de vegades no la fem servir quan no se’ns passa pel cap cordar-nos el cinturó, posar-nos el casc o reduir una mica la velocitat. Simples fets que fan que ens prenguem la vida com un joc... un joc on tenim la possibilitat de perdre. Quan podem apreciar les desgràcies d’altres persones ens parem a pensar i al �inal sempre concloem el mateix: som persones afortunades que no valorem el que tenim. Amb tot això, l’única cosa que puc dir és que s’ha de viure la vida al màxim però amb seny, viure de manera que el somriure s’encomani. Quan veiem el futur tot fosc i sense cap sortida, cal que pensem en tot el que tenim i que apreciem els petits

detalls, ja que, al �inal acaben sent els més importants. Ara mateix, no ho dubto pas, potser hi haurà qui, en llegir aquest article, passarà la pàgina i farà com si res... perquè la seva vida seguirà igual. Qui sap? Espero, tan sols, que serveixi per re�lexionar. No ho hem d’oblidar. La sort juga un paper important en la nostra vida, però sovint nosaltres podem afegir alguna norma en aquest joc. Saber decidir, ens hi pot ajudar.

MARTA BORRAJO – 1r Batx.

SIMPOSI PER A HIGIENISTES

Els alumnes del CFGS Higiene bucodental van assistir el divendres

25 i el dissabte 26 de novembre a un simposi organitzat per l’Associació d’higienistes i auxiliars dentals de Catalunya (AHIADEC).El simposi constava de xerrades molt interessants de cara a la seva futura professió i que tractaven de temes molt diversos, com per exemple els següents.

• Les malalties professionals que poden patir i com prevenir-les: fent estiraments musculars, no portant mai esclops de plàstic o amb sola de fusta…• Aspectes legals: què és el consentiment informat, com s’han de protegir les dades del pacient...

• Aspectes psicològics: com tractar amb pacients amb dè�icits intel·lectuals, com fer una entrevista motivacional…• Aspectes dentals: mal-formacions dentàries, al-teracions de l’articulació temporomandibular, com afecten les drogues a la cavitat bucal... ELENA CORBÍ

LA FUNDACIÓ GUTTMAN ENS OFEREIX UNA ALTRA DE LES SEVES XERRADESNingú no resta indiferent després d’escoltar la vivència d’una persona que ha viscut un accident. Aquesta n’és una reflexió, després d’haver assistit a la xerrada d’enguany.

6 Actualitat

Zona Intrusa 5

Els dies 10, 11 i 14 de novembre van venir dues salonnières a presentar-nos el projecte de Zona Intrusa 5.L’objectiu d’aquest any ha estat transmetre la importància de la imatge corporal.En la primera sessió ens van passar una sèrie de vídeos en els quals es re�lectia la importància que la gent dóna a la imatge corporal, els diferents estils i els ideals de bellesa, que ens mostren un prototip perfecte però que no és real. En acabar vam fer un exercici de puntuació de la nostra autoestima de l’1 al 10.

En la segona sessió vam debatre sobre la feminitat i la masculinitat, i el que pensen els dos sexes respectivament sobre la imatge corporal. També vam haver de triar dos temes per fer-ne un reportatge fotogrà�ic: l’un, representar la imatge femenina i masculina; i el segon, ressaltar els estils formal i informal.En l’última sessió vam realitzar el reportatge. A l’hora del pati,

van venir les intruses a fer-nos veure que la imatge que tenim de la dona no ha de ser així, que aquest prototip l’hem creat

nosaltres mateixos. Alguns de nosaltres vam participar del seu espectacle tallant-nos un tros de cabell i posant-lo sobre la boca per simular el bigoti.En general, ha estat una experiència positiva i divertida, que ens ha fet re�lexionar sobre

la imatge i els prototips que actualment hi ha a la nostra societat.

PAULA ACEDO I CLARA MÁRMOL - 4t ESO

JOSEP TORRENT ENS PARLA DE

L’estranya desaparició de la Laura

Amb L’estranya desaparició de la Laura ens trobem davant una novel·la que té la virtut d’apostar per la imaginació. En un món en el qual impera la realitat, en una època en què la inventiva pot ser, a voltes, el passaport per deslligar-te de la quotidianitat, en un temps en què les màquines, la televisió, l’esforç per no qüestionar-se res i la incredulitat ens absorbeix... trobem una novel·la que ens obre un món: dins el dia a dia, hi ha la possibilitat de viure i sentir un moment de la història que forma part de nosaltres mateixos, del que hem estat i, per tant, del que som ara.

MARTA ISÚS

Fer formació sobre la sida m’ha servit per conèixer noves formes de contagi i que fer campanyes com aquesta és del que m’agradaria treballar en el futur.

DAVINIA BARRIONUEVO

He après moltes coses de la sida que no sabia i m’ha agradat passar per les classes donant llacets quan contestaven bé les preguntes i que ens hagin felicitat per la feina ben feta.

CARLA MARTÍNEZ

He pogut aprofundir els meus coneixements sobre la sida i després compartir-los amb els altres.

ANDREA CONTRERAS

M’he adonat que la gent no està ben informada i que fa falta fer campanyes com aquesta.

SANDRA MARTÍNEZ

Cal valorar les persones amb sida i no marginar-les. M’ha agradat que ens aplaudissin en una de les classes.

CARLA TORRES

TALLER DE PREVENCIÓ DE LA SIDAA CÀRREC D’ALUMNES DE 4t

Actualitat 7 UNA SORTIDA PASSADA PER AIGUA:

El passat 27 d’octubre, els alumnes de 1r de Batx. vam fer una sortida a Barcelona. Al matí, vam anar a CaixaForum, el centre social i cultural

de l'Obra Social "la Caixa" a Barcelona, ubicat en un dels edi�icis modernistes principals de Barcelona. A part de poder conèixer aquesta peça única de l’arquitectura de

principis del segle XX, vam visitar dues de les exposicions temporals que s’hi podien veure. D’una banda, La ciutat de Sagnier, que recreava el món de la burgesia barcelonina, on va néixer Enric Sagnier. I presentava la seva arquitectura en un

muntatge inesperat que introduïa el visitant

en una ciutat en construcció. També vam veure Els

ballets rusos de Diaghilev,

exposició organitzada pel Victoria & Albert Museum de Londres que volia rescatar la �igura de Serge Diaghilev a través de la seva companyia de dansa, els ballets russos, sense la qual no es podria entendre l'evolució de la dansa al segle xx. L'exposició feia un recorregut pels escenaris i els esdeveniments més importants que va protagonitzar la companyia en els seus vint anys d'existència.

A la tarda, vam anar al teatre Apolo a veure “El sopar dels idiotes”, una obra d’humor, basada en la comèdia del dramaturg francès Francis Veber. L’argument és senzill: un senyor que cada dimarts organitza un sopar i un del convidats ha de portar un “idiota”. L’obra es desenvolupa a partir del primer contacte entre l’idiota i el qui el portarà al sopar. A partir d’aquest moment es desenvolupen un seguit de con�lictes i m a l e n t e s o s . Després de veure l’obra, la pregunta que se’ns planteja és: Qui és més idiota? Veure dalt de l’escenari tot un reguitzell de personatges en una

situació límit, amb unes reaccions i actuacions tan estranyes, provoca atacs de riure, però analitzant cada escena, es pot dir que probablement, tots els personatges tenen el seu punt d’idiotesa: el que se les dóna d’intel·ligent, el presumpte “idiota”, l’inspector d’Hisenda... La llum la veiem al �inal de l’obra: les aparences enganyen; sovint la idea que ens fem d’una persona abans de conèixer-la a fons es veu modi�icada quan la tractem de veritat. Cal, doncs, que potenciem els valors que de manera indirecta apareixen en l’obra: amistat, respecte i altruisme.

LAURA FERNÁNDEZ, CLÀUDIA PLAZA, GEMMA GARCIA

1r Batx.

8 Mirant Enfora

LA TAULA PARADAEl curs passat vam treballar a l’escola l’any del centenari del naixement de Ferran de Pol. Tots vam fer les nostres aportacions a la celebració. Nosaltres, en concret, vam fer la representació d’una adaptació del conte “SEDNA”. Es veu que ho vam fer bé i va agradar perquè tothom ens felicitava. I engrescats així, vam acceptar l’oferiment d’anar-lo a representar al poble natal de l’autor.

La biblioteca d’Arenys de Mar ens va obrir les portes i els nens i nenes petits ens van escoltar embadalits, amb els ulls ben oberts, i �ins i tot van participar amb nosaltres. Ha estat una experiència divertida i nova. Sobretot perquè vam fer passar una bona estona a petits i grans.

CLARA NAVAS, MIREIA GARRIDO

i LAURA AMOEDO3r ESO

Aquest conte ens permet conèixer l’origen d’alguns aliments que acostumem a menjar. En la nostra adaptació, els personatges –nens majoritàriament- s’asseuen al voltant d’una taula parada amb l’am�itrió de l’àpat –el mateix Ferran de Pol- i ens descobreixen algunes coses que de ben segur no tothom sap.

M.JOSEP RIERA

« Quan va començar a entrar la gent, ens vam posar molt nerviosos. Vam cridar el silenci per poder començar la representació ; veure que entre el públic hi havia persones conegudes ens va ajudar a relaxar i a partir d’aquí tot va anar rodat. »

ANDREA ESCOBAR – 2n ESO

“Quan la professora em va dir “el paper de protagonista és teu”, vaig saltar d’alegria. Durant setmanes vam

treballar de valent i amb molta il·lusió. Va arribar el gran dia. Des que em vaig despertar que els nervis se’m menjaven. No sabia ni on anava ni on era la biblioteca. Tot era una gran sorpresa. L’espai era acollidor i el tracte meravellós. En arribar la gent, van començar els nervis. Vaig dir “adéu” a en Miquel i “hola” a en Ferran de Pol. Quan va acabar l’obra, tothom ens va felicitar.”

MIQUEL RUBIÑO – 2n ESO

VA DE CONTES!SEDNA I LA TAULA PARADA, ens apropen a Ferran de Pol

SABÍEU QUE…La tapioca s’extreu de la mandioca.

El blat de moro també s’anomena moresc?Les patates provenen del Perú i ens han arribat fa

uns 400 anys?La xocolata ve del cacau i que els antics mexicans

el feien servir en forma de gra com a moneda?I que “cacauet” vol dir cacau de terra, cacau humil?

I que tots aquests aliments vénen d’America?Doncs, si en voleu saber més, llegiu-vos aquest conte, i a part de passar una bona estona, també

ampliareu coneixements.

Mirant Enfora 9

La biblioteca pública P. Fidel Fita d’Arenys de Mar va acollir els dies 3 i 10 de novembre una bona representació d’alumnes de l’escola Freta de Mataró en les seves sessions d’Hora del Conte. Els alumnes van presentar als més menuts de la biblioteca els seus treballs, Sedna per part dels estudiants de 3r d’ESO i La taula parada, pels de 2n d’ESO, ambdós contes de Lluís Ferran de Pol, obres preparades i treballades durant el curs 2010-2011. Els infants van quedat embadalits amb l’escenogra�ia, el vestuari, l’actuació, els cants... de les obres representades i emmarcades dins dels actes del centenari del naixement de l’escriptor arenyenc Lluís Ferran de Pol (1911-1995).Des de la biblioteca

felicitem els professors per haver sabut transmetre als alumnes la motivació per poder treballar uns textos de Ferran de Pol i, també felicitem els alumnes per la seva feina ben feta i per haver sabut connectar tan bé amb els infants assistents a l‘Hora del Conte. La biblioteca d’Arenys de Mar realitza cada setmana l’Hora del Conte amb una molt bona acollida i participació d’infants i acompanyants; setmana rere setmana, tant els contes com els contistes són sempre diferents. Els representats pels alumnes de l’Escola

Freta van suscitar comentaris molt afalagosos per part de tothom. L’assistència va ser de gairebé 200 persones, amb la felicitació molt expressiva de la regidora de cultura present a l’acte, Susanna Mir.La biblioteca agraeix molt el magní�ic retrat de l’autor dels contes realitzat per Clara Mármol, ofert a la biblioteca que passarà a incrementar el fons documental de Ferran de Pol, dipositat en el mateix equipament arenyenc.

Mercè Cussó CerveraDirectora de la biblioteca

EXPLIQUEM CONTES A L’ARBOÇ I A L’ESCOLA

DE LES AIGÜES

El 7 de novembre 3r ESOA vàrem anar a visitar les instal·lacions del nou l'Arboç (una escola de nens i nenes amb paràlisi cerebral) a la urbanització Can Vallveric.Els vàrem explicar contes amb música: la Sheila tocava el piano i l’Eric el saxòfon.I el dia 9 de novembre vàrem fer el mateix a l’Escola de les Aigües, on a més vam jugar un partit de futbol tots plegats i ens van convidar a un piscolabis.

ALUMNES 3r ESO

El que més m’ha impressionat és que encara que tiguin problemes motrius i neurològics viuen i gaudeixen del moment.

PAULA AGUILERA

M’he sentit molt bé tocant el saxòfon per als nens discapacitats.

ERIC SERRANO

Ens han fet veure una altra manera de mirar la vida.

LAURA AMOEDO

Al principi estava nerviós però quan m’he obert als nens m’he sentit molt millor.

JOEL BARRIGA

La visita m’ha fet adonar de la sort que tenim i crec que a partir d’ara valoraré molt més tot el que tinc.

SHEILA GONZÁLEZ

LA BIBLIOTECA D’ARENYS DE MAR I L’ESCOLA FRETA

10 Sortides

Els alumnes de segon d’ESO el passat dimarts 18 d’octubre vam anar d’excursió a Vic. Es tractava d’una sortida organitzada des de les matèries de Plàstica i Socials.A Vic, ja ens esperaven per començar la visita al Museu Episcopal. Ens van ensenyar una àmplia col·lecció de retaules romànics i gòtics mentre ens explicaven les característiques principals de la pintura i l’escultura d’aquesta època. Vam poder veure de ben a prop les obres que prèviament havíem vist a classe a través del llibre.Acabada la visita al museu, vam entrar al temple romà de Vic. Després, a la Catedral, on vam baixar �ins a la cripta. A la sortida, vam fer cap a la Plaça Major, on s’hi feia mercat i tot era ple de gent i de

paradetes. A Folgueroles, on va néixer Mossèn Cinto Verdaguer, vam poder visitar la casa on va viure i la guia ens va explicar un munt de coses al voltant d’aquest escriptor. A l’escola, a català, havíem treballat la vida de Mossèn Cinto mitjançant una auca.Acabades les activitats programades, vam tenir una estona lliure per voltar pel poble. Una foto de grup de record seria la cloenda d’una jornada cansada, però fantàstica.

ALUMNES DE SEGON D’ESO

ELS BOLETS

Els alumnes de 1r d’ESO hem fet un taller de bolets. En un taula exposats hi havia tot tipus de bolets: comestibles i verinosos. També hi havia informació sobre els llevats, les �loridures, les funcions dels bolets, els fongs, etc.

Després vam fer una pràctica tot experimentant amb els bolets, és a dir, ens van donar dues �itxes que havies d’omplir donant informació sobre les mesures del barret, el peu, l’anell (si en tenia)...De tornada, a l’aula, vam acabar l’activitat tot comentant com havia anat.

LAIA CASTRO, BLANCA BATLLE

1r ESO

2n ESO- DESTINACIÓ: VIC - FOLGUEROLES

Sortides 11

Era un dia de novembre com qualsevol altre, però els alumnes de quart d’ESO no estàvem fent classe a les aules com sempre: anaven camí de Terrassa. Un cop allí, vam visitar a la casa Alegre de Sagrera, model d’habitatge de la burgesia industrial de l’època. En destaquen les pintures murals de les sales i el mosaic del pati.A la tarda, vam visitar el museu de la ciència i de la tècnica de Catalunya, que ocupa les instal·lacions d’una antiga fàbrica del segle XVIII.En entrar-hi, tots vam notar l’aire as�ixiant d’aquell lloc, on segles abans hi havien treballat centenars de persones en condicions pèssimes: màquines infernals que havien tallat dits i

mans, la immensa sala on s’amuntegaven tots els obrers, la xemeneia gegantina que presidia la cambra de les calderes, els vestidors plens de robes polsoses i apedaçades. Aquella visita ens va donar una visió detallada de les condicions infrahumanes en què vivien els treballadors en aquella època. I sabeu?, som molt afortunats de tenir tot el que tenim!

AINA PEDROLA (4t ESO)

El 16 de novembre, els de 1r vam anar al museu de la música a l’Auditori de Barcelona. Va ser un dia plujós, però això no va suposar cap problema. Després d'una estona d'autobús, vam arribar -hi.

Hi vam entrar per grups. En una de les sales, vam poder conèixer instruments de diferents països. En una altra, vam veure instruments creats per les escoles que havien guanyat el concurs del museu: tots eren diferents i no s'assemblaven als instruments tradicionals. En aquesta mateixa sala, també hi havia una arpa, un violoncel, una guitarra elèctrica, un orgue petit i uns instruments pedagògics, molt divertits i estranys, ja que estaven fets amb una mena de cons de colors i molts pals de ferro, posats de tal manera que cada un feia un so diferent. Vam poder experimentar sobre la manera com es tocaven, ja que eren instruments sense normes.

Finalment vam tornar a Mataró amb la sensació d’haver estat per uns moments uns petits grans músics.

MARINA CAMPOS - 1r ESO

L’AUDITORI

RECORREGUT PER LA TERRASSA INDUSTRIAL

12 Setmana de la ciència

ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA

Un dels objectius d’aquest any és fer comprendre al públic el paper que juga aquesta ciència en el desenvolupament de la societat. Hem de pensar que estem envoltats de química: la podem trobar en una fruita, en un fàrmac o en els materials més moderns que s’usen per fer les pantalles dels ipads, mòbils...Que l’any 2011 es declari any internacional de la química no és una casualitat: es commemora que fa cent anys Marie Sklodowska-Curie va rebre el premi Nobel de Química.Marie Curie va ser la primera dona en moltes coses: a

doctorar-se, i a obtenir una càtedra a la Universitat de la Sorbona; li van atorgar dos premis Nobel. El primer, conjuntament amb el seu marit Piere Curie, i compartit amb Henry Bequerel, pel descobriment de la radioactivitat natural .Més tard, ella sola va rebre un segon premi pel descobriment del Poloni i el Tori, dos elements molt radioactius. Els nobels de la família però no acaben aquí, sinó que la seva �illa també va aconseguir-ne un altre pel descobriment de la radioactivitat arti�icial.L’any internacional de la química però, ens convida a pensar en la substància més important del nostre planeta: L’AIGUA.

Un bé poc valorat per les societats desenvolupades en què la química pot ajudar molt tot procurant una potabilització d’aigües en països subdesenvolupats.Per això, hem participat en un projecte d’abast mundial que té com a objectiu millorar el coneixement de les aigües de la Terra gràcies a l’estudi que en faran molts estudiants d’arreu del món.En el nostre cas, hem treballat l’aigua de l’aixeta, de la pluja i la de mar. N’hem calculat el pH i la salinitat tot fent de petits investigadors.Si voleu veure els nostres resultats podeu accedir a la web http://water.chemistry2011.org/web/iyc

ANNA POUS - DEP. CIÈNCIES

Com cada any, a l’escola celebrem la setmana de la ciència. Aquest any hem apro�itat que la Unesco ha declarat el 2011 Any Internacional de la Química, i ha triat com a lema: "La química: la nostra vida, el nostre futur".

Setmana de la ciència 13

UNA PETITA HISTÒRIA DE LA QUÍMICA PER A PETITS I GRANS, de Josep Maria

Fernàndez Novell

Un dia, Josep Maria Fernàndez Novell va entrar a classe de 1r d’ESO, a Freta. Ens va preguntar si sabíem alguna cosa sobre el seu llibre “Una petita història de química...”. Alguns van dir que sí i la resta que no; jo no vaig dir res. Ens va ensenyar diòxid de carboni en pedretes petitones; s’han d’agafar amb una pinça, ja que aquestes pedretes estan a una temperatura de 45 graus sota zero, i no és que et congelis en agafar-les amb les mans, sinó que cremen com el foc.Va agafar uns tubs d’assaig petits i hi va posar diferents líquids. Després va afegir-hi unes gotes d’un producte que va canviar el color dels tubs. En van

sortir dos de cada. Ens va explicar que era per conèixer si les substàncies eren bàsiques o àcides, com algunes coses que tenim a casa (vinagre, suc de taronja...). També ens va explicar i ensenyar que una pilota petita de tennis pot botar més que una de bàsquet. Com? Doncs, agafem la piloteta, la col·loquem sobre la de bàsquet, les

deixem anar totes dues a la vegada, i la piloteta de tennis sortirà volant. Interessant, oi?

PAUL TEJADA - 1r ESO

ELS TALLERS

Els alumnes de 4t d’ESO hem estat els encarregats de dirigir les diferents activitats que s’han dut a terme a l’escola. Els experiments del taller de laboratori han consistit a identi�icar cinc tipus diferents d’aigua mitjançant diverses proves: mesura de la salinitat, de la conductivitat, mesura del pH (grau d’acidesa), �iltració d’aigües, etc.Tot dijous i divendres els nois i noies de 1r, 2n i 3r d’ESO van realitzar aquestes pràctiques amb la nostra ajuda. Divendres a la tarda, mentre alguns estaven supervisant les activitats del laboratori, altres van realitzar una petita gimcana amb els alumnes de 1r d’ESO.

Aquesta gimcana va consistir en una presentació de powerpoints, a partir dels quals havien de respondre algunes preguntes relacionades amb la química. També van fer una activitat sobre refranys relacionats amb l’aigua i una prova relacionada amb els elements de la taula periòdica.El resultat de tot això van ser dos dies plens de diversió, aprenentatge i cooperació.

ROSANA VALERO I SÒNIA FABREGAT

4t ESO

14 Setmana de la ciència

La gent fa servir molta aigua per beure, cuinar i rentar, però encara més per a la producció de coses com menjar, roba de cotó, paper… La petjada hídrica és un indicador de l’ús de l’aigua que es gasta tant en l’ús d’aigua directe com en l’indirecte d’un consumidor o producte. La petjada hídrica d’un individu, comunitat o empresa es de�ineix com el volum total d’aigua dolça que s’utilitza per produir els béns i serveis consumits per l’individu o la comunitat, o produïts per l’empresa.

L’interès en la petjada hídrica es basa en el reconeixement que els impactes humans sobre els sistemes d’aigua dolça estan relacionats amb el consum humà, i que temes com l’escassetat d’aigua i la contaminació es poden entendre millor si es consideren les cadenes de producció i subministrament en conjunt. Els problemes de l’aigua sovint estan estretament lligats a l’estructura de l’economia global.

MARTA LÓPEZ, CLÀUDIA MESA

3r ESO

Alguns fets i xifres

La producció d’un quilo de vedella comporta 16.000 litres d’aigua. Per produir una tassa de cafè es necessiten 140 litres d’aigua. El Japó té una petjada hídrica total de 1.150 metres per any per càpita, al voltant del 65% d’aquesta petjada prové de l’exterior del país. La petjada hídrica dels EUA és de 2.500 metres cúbics per any per càpita. La petjada hídrica de la població espanyola és de 2.325 metres cúbics per any per càpita. Al voltant del 36% d’aquesta petjada hídrica s’origina fora d’Espanya.

DANI RAMOS I PAU JULIÀ 3r ESO

L’AIGUA, DES D’UN VESSANT POÈTIC

L’aiguaSorpresa per una nova sensació

que m’embolcalla de frescor intensa,m’omple de plaer i d’emoció

el so d’una criatura immensa.

Un so de fons, un suau brogit,constant, perseverant,fent via mig atemorit

�ins a ajeure a la llacuna gegant.

De color ben argentat,de tanta bellesa fa estremir;

d’un color mai somiat, aquell so que vaig sentir.

El color de l’esperança, de la vida, essència nua.El color de la bonança,

aquella màgia d’aigua pura.

JUDIT CASAS 4t ESO

LA PETJADA HÍDRICAEn relació amb l’aigua els/les alumnes de 3r d’ESO han fet un estudi

sobre la petjada hídrica.

Setmana de la ciència 15

AIGUA I SALUT L’aigua és un element indispensable per a la vida i

un nutrient essencial en la nostra alimentació diària.

L’ésser humà està constituït majoritàriament per aigua (unes 3/4parts). Per això és fonamental per estar ben hidratats.

Part de l’aigua que consumim, prové dels aliments, sucs, infusions, llet, etc., que ingerim.

Una persona ha de beure com a mínim 1,5 litres d’aigua al dia, encara que pot variar aquesta quantitat depenent de si has fet exercici, també del sexe de la persona, etc.

Una bona hidratació ens permet recuperar els valors d’aigua necessaris per a l’organisme i evitar certs trastorns, com per exemple vòmits, mals de cap, cansament, pell seca, etc., símptomes característics de la deshidratació.

És bo per a la salut beure aigua dues hores abans de fer exercici per permetre que el cos elimini la quantitat que no necessiti i també durant l’activitat �ísica. Després, és recomanable també beure aigua, per recuperar la perduda.

Els nens i la gent gran, cal que s’hidratin sovint. En processos de diarrees, els refredats i la grip es

necessita “molta aigua” perquè són causes freqüents de deshidratació. TÀNIA MATEOS -4t ESO

L’AIGUA, UN BÉ ESCÀS

Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un bé escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassetat crònica d'aigua, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor.

Sabies que… ?

El 70% de la Terra està cobert d’aigua. El 65% del pes d’un humà adult és aigua. L’aigua dissol més substàncies que cap altre líquid. El cervell humà és un 75% aigua. Els ossos humans són un 25% aigua. La sang humana és un 83% aigua. Existeixen més de 70.000 substàncies conegudes que contaminen l’aigua. Es necessiten 200L d’aigua per produir 1L de Coca-Cola. Només un 3% de tota l’aigua és dolça, i un 2% d’aquesta aigua dolça està congelada.

Gota a gota, s’esgota. Què podem fer per estalviar aigua? Dutxar-nos en comptes de banyar-nos (gastarem cinc vegades menys quantitat d’aigua). Tancar l’aixeta quan ens ensabonem les mans o ens raspallem les dents. Omplir bé la rentadora i el rentaplats, abans d’engegar-los. No obrir al màxim les aixetes. Apro�itar l’aigua de pluja per regar les plantes de casa.

PAULA CORTÉS - 4t ESO

16 Actualitat

La xerrada de �ísica quàntica es va fer al centre de formació i recerca Tecnocampus de Mataró.La conferenciant era la doctora en �ísica quàntica, Sònia Fernàndez, que amb tan sols 30 i pocs anys es va doctorar en �ísica quàntica. Ha estat en centres de recerca d’Estats Units, i centres d’alt prestigi situats a Europa també.Per tant, era un privilegi poder assistir a la conferència. Després d’un seguit de re�lexions, la doctora va començar la xerrada explicant-nos l’inici de la �ísica quàntica, la qual està relacionada amb la �iloso�ia ja que està tant al límit de l’irreal que va costar de diferenciar allò que existia del que no. A mesura que anava avançant l’exposició de les seves idees que, per cert explicava d’una forma molt lúdica i interessant, va anar

descobrint-nos una mica el món de la �ísica quàntica, dels avenços que recentment s’estan aconseguint, i que semblaven impossibles en un principi. Per exemple, s’estan desenvolupant petits materials que es poden fer invisibles i és que… Qui sap si això no es podrà aplicar a les teles podent, així, aconseguir la famosa capa invisible de “Harry Potter”? O també,

s’han descobert partícules subatòmiques que

viatgen a velocitats superiors que la de la llum, els neutrins (partícules que formen els protons), fet que podria tirar

per terra la famosa teoria de la relativitat

d’Einstein.Per concloure, cal dir que va ser una exposició que, personalment, em va motivar a estudiar �ísica i treure-li l’etiqueta que porta de “matèria impossible”.

MIQUEL JORDÀ - 2n Batx.

FÍSICA QUÀNTICA I PROTEÏNES, TEMES D’INTERÈS PER ALS ALUMNES DE 2n BATX.

El vint-i-tres de novembre, amb motiu de la Setmana de la Ciència, part dels alumnes de segon dels batxillerats cientí�ic i humanístic, vam assistir a una conferència que Sònia Fernández Vidal, bioquímica mataronina, ens va fer sobre la �ísica quàntica. Els altres, van anar a l’Institut Biada, on Dolors Grillo, els parlà de la importància de les proteïnes.Considero que ha estat una bona experiència perquè ens ha apropat al món de la �ísica i, sobretot, perquè ens ha aportat nous coneixements sobre el tema. NEREA JIMÉNEZ – 2n Batx.

LES PROTEÏNES

Dolors Grillo, que dedicà la tesi doctoral a aquest tema, fou l’encarregada de fer l’exposició.En una primera part

va explicar les característiques més importants d’aquests polisacàrids: estructures, com estan formats... A continuació, l’exposició va anar encaminada a la importància que les proteïnes tenen sobre l’ésser humà en el nostre dia a dia. Per últim, la noia va explicar algunes malalties relacionades amb les mutacions de proteïnes i la investigació sobre solucions d’aquestes.Des del meu punt de vista, la xerrada ens va ajudar molt de cara a la selectivitat, ja que ens va permetre fer memòria del que havíem estudiat l’any passat; i a més vam poder satisfer les nostres curiositats fent preguntes.

DANIEL MUÑOZ - 2n BATX.

FÍSICA QUÀNTICA

Enllaços d’interès de Sonia Fernández-Vidal

“El �ísic quàntic és més un hippie feliç que un cientí�ic boig”http://www.youtube.com/watch?v=dCReoJU1ZkoEl llibre de la Sonia Fernández-Vidalhttp://www.grec.cat/agora/out_fonsl.pgm?model=galera/ressenyanova.htm&ean=9788424635763Entrevista a la Sonia Fernández-Vidalhttp://victoramela.com/2011/05/la-contra-sonia-fernandez-vidal-�isica-cuantica/

NATÀLIA HURTADO - 2n Batx.

Entreteniments 17

Encreuat científicResol l’encreuat per esbrinar el mot en vertical:1. La matèria es presenta en estat sòlid, .......... i gasós.2. Cognom de la dona que va rebre el Premi Nobel de Química l’any 1911.3. Espècies d’un element químic amb el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons, que es comporten químicament d’una manera semblant. Es diu així l’equip de beisbol d’Spring�ield.4. La ........ d’un cos és una mesura d’agitació tèrmica de les partícules que la formen. Com més gran és l’agitació tèrmica, més alta és la ....... d’un cos.5. Líquid transparent compost per hidrogen i oxigen.6. Branca de la ciència que estudia els fenòmens i els cossos de la natura.7. Qualsevol acció capaç d’alterar l’estat de repòs o de moviment dels cossos o de produir-los alguna deformació.

ELÍAS MUÑOZ(4t ESO)

ENTRETENIMENTS MATEMÀTICS

2 En Cangur fa un cobrellit ajuntant peces de roba quadrades de les mateixes mides. El fa de 10 quadrats d'amplada per 15 quadrats de llargada. En els punts on s'ajunten quatre d'aquestes peces hi vol cosir un botó. Quants botons necessitarà?A. 150 B. 104 C. 126 D. 140 E. 135 F. 3 G. 0

1 Quants cubs hem tret de la paret representada a la �igura? A. 26 B. 32 C. 36 D. 40 E. 42

3Quan plou, el nostre gat és al menjador o al soterrani. Quan el gat és al menjador, les rates són al seu cau i el formatge a la nevera. Quan el formatge és a la taula i el gat és al soterrani, les rates són al menjador. Ara plou i el formatge és a la taula. Essent així podem deduir que... A. El gat és al menjador B. Les rates són al seu cau C. O el gat és al menjador o les rates són al seu cau D. El gat és al soterrani i les rates són al menjador E. L'enunciat ens presenta una situació impossible

Clara Mármol

18 Racó del llibre

Últim número de les aventures de Mac Coy, una de les sèries de western més famoses i amb més seguidors a Europa.La sèrie ens mostra la vida de Mac Coy, un o�icial sudista que passa a ser soldat de la cavalleria de la Unió, quan el Sud perd la guerra de Secessió contra el Nord, a la frontera mexicana.Després d’uns quants capítols, ens trobem el protagonista, ara ja graduat capità, impotent davant la insubordinació dels seus soldats que, embogits i enfebrats per la cobdícia de l’or, es llancen a una cursa temerària a la recerca d’un tresor (producte d’una mina perduda) a través del desert.En aquesta travessa, no hi falten

les emboscades dels apatxes, les traïcions, les serps i els cactus, la set… Aquesta “cacera de l’or” acabarà pitjor del que qualsevol pot imaginar-se.No és la primera obra d’aquest autor comentada en les pàgines de la revista: anys enrere vam comentar dos episodis de la sèrie Relatos del Nuevo Mundo (disponibles a la biblioteca). Els dibuixos, alguna vegada desproporcionats, i els colors són identi�icatius i marca de la casa.Antonio Hernández Palacios ha estat un dels grans reconeguts en el món de la historieta grà�ica, guardonat amb prestigiosos premis.Voldria destacar que Palacios utilitza moltes seqüències i recursos del cinema, sobretot de pel·lícules de John Ford rodades a Monument Valley (Arizona). És curiosa i remarcable, també, la semblança de Mac Coy amb l’actor Robert Redford; i en aquest episodi, la de l’explorador Pook amb l’actor James Coburn de la pel·lícula Mayor Dundee de Sam Peckinpah.Podeu gaudir d’aquesta aventura a la biblioteca de l’escola.Bona lectura.

XAVIER PARRA

Títol: Mac Coy, tras la pista de Miss KateGuió: J.P. Goumerlen dibuix: A.H. PalaciosEditorial : Norma

EL RECOMANAT: CRYPTA, de Care Santos

En Crypta, la escritora mataronina Care Santos retoma la historia del diablo Eblus, empezada en El Dueño de las Sombras, después de haber sido expulsado como Ser Superior del Cónclave, la máxima institución en el mundo de la oscuridad.En el libro se cuenta como intenta recuperar su puesto, mientras lucha con su enemigo Dhiön, otro Ser Superior. Para conseguirlo debe viajar al In�ierno y rescatar al Gran Ujah, preso allí, y de paso descubrir al traidor Dhiön. Pero el mayor peligro para Eblus no está en las profundidades del averno, sino en la super�icie, con el nombre Natalia, una humana.En este peligroso viaje se desvelan muchos interrogantes del pasado de Eblus desde sus inicios como djinn del desierto, para terminar en un �inal redondo para nuestro protagonista, que consigue recuperar su puesto y llegar más arriba de lo que nunca había soñado. NEUS RIERA - 4t ESO

Esports 19

En una societat en què cada dia trobem més a faltar els valors, l’esport pot esdevenir un element bàsic per a la seva recuperació. L’esport comporta valors. El fet que aquests valors vagin acompanyats de diversió en fan més fàcil l’assimilació. Fer esport suposa esforç, organització, compromís, disciplina, treball en equip, afany de superació, respecte pels companys i pel rival… Qui fa esport aprèn a valorar les victòries i a encaixar les derrotes. Sap quin és el camí que vol seguir

perquè té un objectiu a assolir. I a part de la cultura del treball, l’esportista potencia la cultura de la salut i entén d’integració social.És una bona excusa, doncs, perquè tant des de casa, com des de l’escola apro�item aquests moments de lleure i/o de competició per potenciar tots aquests valors que ens han de fer grans com a persones i com a societat.

CARME TORRUS

Quins valors destaquen els nostres alumnes dels esports que practiquen?AFANY DE SUPERACIÓ, AMISTAT (Damià 2n ESO – waterpolo)DISCIPLINA i AFANY DE SUPERACIÓ (Ramiro 2n ESO– karate)

TREBALL EN EQUIP, SATISFACCIÓ (Ezequiel Pandiani 2n ESO– futbol)SEGURETAT EN UN MATEIX (Paula Prieto 2n ESO – defensa personal)

LLIBERTAT (Judit Casas 4t ESO – hípica)COMPANYONIA (Ferran Colldeforn 4t ESO– balonmano)

RESPECTE (Jorge Florido 4t ESO – rugbi)ES FORÇ (Andrea Pellicer 1r batxillerat – gimnàstica)

RESISTÈNCIA (Sergi Pedraza 1r batxilerat – atletisme)CONCENTRACIÓ (Domènec Lladó 1r ESO – trial)

APRENENTATGE CONTINUAT (Aleix Boix 1r ESO– bicicleta)FORÇA (Albert Batlle 3r ESO – patinatge artístic)

EQUILIBRI (Mark Bertan 3r ESO – escalada)COORDINACIÓ (Jose Salazar 3r ESO- tennis)

COMPETITIVITAT (Natàlia López 1r batxillerat– volei)

JOCS ESCOLARS 2011-2012

VOLEI INFANTIL

Maria Garcia, Xènia Boix, Eric Arenas, Eric Villalba, Judith López, Elena Yagüe, Xavier

Garcia, Angel Giraldez, Luís FrancoMauro García

Entrenadora : Xènia Pérez

VOLEI CADET

Lídia Rodríguez, Laura Amoedo, Sheila González, Paula Aguilera,

Sandra López, Belén Sosa, Coral Martínez, Carla Meilán, Mercè Bueno, Laura Almansa, Sara Beltran,

Houda Azhir, Ivet MasóEntrenador: Eric Neila

L’ESPORT REFERMA ELS VALORS

20 English moments

Last summer I went to London and I enjoyed it a lot. British people are very polite. London is a very big city and there are lots of places to see. The Big Ben and the London Eye are the most visited places. If you want to walk, the Hyde Park is a very good place to go to. If you want to go shopping, you can go to Piccadilly Circus or Harrods. Don´t forget to visit the Tower of London and the London Bridge. If you want to have a good time with your family, you must visit Madame Tussauds. Going on a double-decker bus is a good way to see London too. I strongly recommend this trip!

Elias Muñoz - 4th ESO A

LONDON HIGHLIGHTS

It’s crossword time! Find nine typical English dishes. Below you have some hints on how to �ind them. Good luck!

ACROSS1. It is a dish that contains beans which are baked, usually in sauce.4. It is a meat pie with a crust of mashed potato.5. Fish �illets with butter and potato chips. 6. This kind of roast is a traditional English meal served on Sundays. It consists of roasted meat, potatoes and vegetables. It is the ___ roast. 8. A baked potato served with the “jacket” on.9. The traditional hot drink that British take every afternoon.

DOWN2. This pudding is made of bread and butter. It is the ___ pudding.3. A kind of breakfast which includes eggs, bacon, ham, toasts, sausages and baked beans. It is called the ___ breakfast.7. It is a type of pudding made from black sausages. It is the ___ pudding. Albert Batlle - 3rd of ESO

My family and I went to London last summer. We visited all the important places there, as for example the Big Ben, the Tower of London, the Buckingham Palace. I also had the chance to get on the London Eye. We went to St. James Park and to Regent´s Park where we could feed and touch the squirrels. In my opinion, London is such a beautiful city that I would like to live there when I am older.

Sònia Fabregat - 4th ESO A

(AN

SWER

S: 1

. Bak

ed b

eans

2. B

read

and

but

ter

3. E

nglis

h

4. C

otta

ge p

ie 5

. Fis

h an

d ch

ips

6. S

unda

y 7

. Bla

ck 8

. Ja

cket

pot

ato

9. T

ea)

English moments 21

(AN

SWER

S: 1

. Bak

ed b

eans

2. B

read

and

but

ter

3. E

nglis

h

4. C

otta

ge p

ie 5

. Fis

h an

d ch

ips

6. S

unda

y 7

. Bla

ck 8

. Ja

cket

pot

ato

9. T

ea)

BRIDGET JONES’S DIARY

This �ilm is originally from the United

Kingdom. Its director is Sharon Magui-re and this �ilm is very famous because it was very well accepted by the public and it also received several awards and recognitions.Plot of the �ilm:Bridget Jones is a girl on her thirties who lives in London. She is a journalist, she is independent, and she has many friends. Among them, we can men-tion Jude, Natasha and Tom who are the same age as Bridget. Bridget does not like her physical appearance, she is obsessed about losing weight, and she would also like to have a serious relationship because she is unmarried. Bridget began writing her diary mon-ths ago and she wrote in it her own goals to be ful�illed.She is usually invited to different meals in which her parents’ friends remind her that she is single. In a speci�ic lunch, Mark Darcy is also invited, a man on his forties. He is a lawyer, he is divorced, and Bridget's parents think that he is the perfect man for their daughter. At the same time, in a Christ-mas’ party, she meets Daniel, a seducer, who begins to �lirt with her. She �inds herself in the middle of two men. She starts going out with Daniel but at the end, she changes her mind and starts a strange and peculiar relationship with Marc. Will it last for too long?

Meritxell Jiménez -1st C BATX

Everybody knows Harry Potter. We met him when he was ele-ven and all of us have followed his life. The story begins when Harry discovers that he is a wizard and he enters in a school for magical people called Hogwarts. Then he begins an adventure with his two new friends Hermione and Ron.

But all of this happe-ned long ago. In this �ilm the three friends, who are seventeen years old, have to �ight in the darkest battle of all times. The bad man, Lord Voldemort broke his soul in seven parts called Hor-cruxes. So if Harry, Hermio-ne and Ron destroy the se-ven Horcruxes, Voldemort, “the one who must not be named”, will die forever.

In the previous �ilms they eliminated three parts of the soul. So there are four Horcruxes left. In this �ilm they �ind the �irst part in a chamber of a bank, the se-cond in the Room of Requi-rement of the school, the third is Voldemort’s snake, its name is Nagini, and the �inal Horcrux is a little part of Harry’s soul. When Pot-ter discovers this situation, he understands that one of both must die.

Then Harry goes to die at the hands of Voldemort in the Forbidden Forest. Voldemort casts the Killing Curse upon Harry, who �inds himself in a strange limbo where Dumbledore's spirit meets him and he explains that Harry has to decide between life and death. Harry decides to return to his body to face Voldemort for the last time. Finally Harry wins the batt-le and he comes back with his friends.

I recommend this �ilm because it is very exciting and fantastic. You can have a good time while you are getting into the magical world of Harry Potter.

Gemma García - 1st Batx – C.

HARRY POTTER AND THE DEATHLY HALLOWS – PART2

BRIDGET JONES’S DIARY

TOP 10 de FRETA

1“Party rock anthem”

Lmfao

2 “Give me everything”

Pitbull feat ne-yo

3 “Hold my hand”

Michael Jackson feat Akon

4 “Where them girls at”

David Guetta

5 “Till the world ends”

Britney Spears

6“It gir”

Jason Derulo

7 “Single ladies”

Beyoncé

8 “I'm into you”Jennifer López

9 “The lazy song”

Bruno Mars

10 “The time “

Black eyed peas

ELS NÚVOLS DE NADAL

Els núvols de Nadal no sé què tenen

que són manyacs: no posen

gens de malícia al cel:

pel blau puríssim dolçament s'estenen,

a la llum de la posta suaus s'encenen

i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres

veure entre núvols els estels brillar.

Tenebres de Nadal, no sou tenebres;

més hi veig en vosaltres

que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;

ai, núvols blancs que pels estels passeu;

ai, llum que no ets enlloc misteriosa;

ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria

parleu-me dels Nadals ennuvolats,

i em veureu com infant que somnia,

que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

JOAN MARAGALL