La direcció de l'escola no necessàriament s'ha d'identificar amb les opinions dels col·laboradors d'aquesta revista

EDITORIAL

REDACCIÓ: Claustre de professors/es ialumnes.EDICIÓ GRÀFICA: Mimar Castelltort,Carme Torrus i M Josep Riera.PORTADA: Zona IntrusaPUBLICACIÓ: Publigraf Mataró

EL NOSTRE ADÉU AMANUEL BAREA

Queda per sempre en la nostra memòria la tevatasca com a cap del projecte de l’ESOLLIGA, que ésel que ha permès que ens coneguéssim.

En reconeixement a la teva feina, a la teva il·lusióen el projecte i al teu esperit de lluita et dediquemaquestes quatre paraules. Descansa en pau, Manuel!

Tots sabem que quan un partit polític guanyales eleccions després d’haver estat un tempsa l’oposició, s’afanya a plantejar canvis.

El món de l’educació no n’ha estat unaexcepció i, malgrat que tot just acabemd’encetar un govern de Convergència, totsembla apressar-nos a una sèrie de canvis,de present o de futur, que ens han d’acabarafectant.

Podem parlar de la supressió de les provesdels alumnes de 4t d’ESO, que s’havien dedur a terme a finals de curs i que han quedatpostposades per al curs vinent. Tambésembla que té els dies comptats la famosa“setmana blanca”, que probablementquedarà repartida en diferents dies al llargdel curs. El decret de preinscripció delsensenyaments obligatoris ha sofert unavariació important amb la incorporació denous criteris complementaris, com perexemple el reconeixement dels fills delsexalumnes. Es preveuen canvis en lacontinuïtat del projecte Educat 1x1. Es parlade tornar a implantar els exàmens desetembre... Si canviar vol dir avançar,innovar, construir i rectificar quan ensequivoquem, hem d’acceptar els canvis coma bons.

Hi ha però, un canvi significatiu, i no pasper les repercussions que pugui tenir, sinóper la idea que representa: el que s’haproduït en canviar el nom del propidepartament: d’Educació, hem tornat aldepartament d’Ensenyament.

De ben segur, que una tasca primordial deles escoles és ensenyar, però des de l’Escolaentenem que la base de qualsevolensenyament és l’educació, no podemensenyar sense educar, i per aquest motiu,ja ens anava bé el nom.

Actualitat......................... 4

Mirant Enfora................... 6

Entrevista......................... 8

Viatges............................10

Zona Intrusa ..................12

Sortides.......................... 14

Treballs de recerca......... 18

Esports........................... 20

Actualitat4

Una vuitantena de famílies van visitar-nos, el passat 26 de febrer. Van poder veure les instal·lacions del’escola acompanyats d’un professor/a que els explicava com funcionem i què fem a l’escola.

EXITOSA JORNADA DE PORTES OBERTES D'ESO

NOU CICLE FORMATIU DEGRAU SUPERIOR A

L’ESCOLAEl proper curs 2011-2012 l’escola oferirà unnou cicle formatiu: Tècnic superior enHIGIENE BUCODENTAL.

Aquest cicle regulat encara per la LOGSE,té una durada d’un any. En concret, són1400 hores: 990 en el centre docent i 410de pràctiques en el centre de treball.

PREINSCRIPCIONS ESOEl passat mes de febrer, del 14 al 25, esvaren dur a terme les preinscripcions peraccedir a l’ESO. Aquest any les placessol·licitades han superat en un 40% l’ofertaque l’escola feia per al curs de 1r d’ESO.

Aquesta situació ens produeix un sentimentcontradictori, ja que d’una banda és moltagradable comprovar la quantitat de famíliesque ens volen confiar l’educació dels seusfills, però per contra ens entristeix haverde deixar sense plaça una vintena de nenso nenes.

El proper 4 de maig, en horari de tarda, l’escola obriràles seves portes a totes aquelles persones que vulguinrebre informació tant dels estudis de Batxillerat comdels Cicles Formatius que fem a l’escola.Les preinscripcions de Batxillerat i dels Cicles de GrauMitjà són del 9 al 20 de maig, i les dels Cicles deGrau Superior del 23 de maig al 3 de juny.

NOU DIRECTOR DELS SERVEISTERRITORIALS D’ENSENYAMENTDes del passat mes de febrer, Josep-Vicent Garcia ésel nou director dels Serveis Territorials d'Ensenyamental Maresme-Vallès Oriental.Josep-Vicent Garcia, que ha exercit com a director ales Escoles d’Educació Especial Santa Bernardeta i LesAigües de Mataró, té una destacada experiència en elterreny de la immersió lingüística relacionada ambl’educació especial.Enhorabona i bona feina!

PORTES OBERTESPREINSCRIPCIONSPOSTOBLIGATÒRIA

REDACCIÓ

Actualitat 5

DONACIÓ DE SANGPer un dia la biblioteca de l’escolaes va convertir en banc de sang.De 90 possibles donants que vanoferir-se (entre alumnes,professors/es i veïns/es) vanpoder realitzar-se 76 extraccions.Moltes gràcies a tots i totes,perquè donar sang és donar vida!

JUGUEM AMB LA CIÈNCIADES DE LA RÀDIO

Un grup d'alumnes de 1r de batxillerat participenen el programa de ràdio Mataró "Juguem amb laciència". La pretensió del programa no és altraque passar una bona estona parlant de ciència.

FESTA I DROGUESAquest títol tan suggerent és el de la xerrada,original i diferent, a què hem pogut assistir els1rs de Batxillerat. Més que donar-nos informaciósobre un tema que ja coneixem, se’ns ha fetreflexionar de les possibles conseqüències desobrepassar els límits. El ponent, amb molt desentit de l’humor i sense dramatitzar en parlardel tema, ha aconseguit connectar amb nosaltresi captar la nostra atenció.

1r BATX. HUMANÍSTIC

Sens dubte, no va ser una xerrada convencionali no ens va deixar indiferents. Amb humor i ironia,en Carles va explicar-nos quines són lesconseqüències de les drogues i ens va obligar areflexionar. Va insistir molt en el fet que cal tenirrespecte a les drogues i que hem de ser conscientsque tirar per aquest camí pot arruïnar-nos lavida.

MARTA ARTÈS i ELISABET SÁNCHEZ(1r BATX. SOCIAL)

CELEBRACIÓ A L’ESCOLADEL DIA DE LES ARTS I LES LLETRES

Serà el proper 15 d’abril,i tindrà com a eix centralla commemoració delcentenari del naixementde l ’autor arenyencLLUÍS FERRAN DEPOL.

Dies abans s’haurà treballat la seva biografiai la seva obra a partir d’activitats diferents:exposició fotogràfica, ruta literària, creaciód’una auca, il·lustració de contes, muntatgesaudiovisuals, realització de murals… peracabar gaudint-ne tots plegats a la salad’actes el dia previst per a la celebració.

DEP. LLENGUA i LITERATURA

Mirant Enfora6

EL FACEBOOK: UNA DIVERSIÓ O UN PERILL?

El Facebook és una xarxa social iniciada el 2004 oberta a tothom que tinguimés de 13 anys; per registrar-s’hi només cal una adreça de correu electrònic.La xarxa permet afegir gent com a amics i enviar-los missatges, compartirenllaços, fotografies i vídeos, entre d'altres coses.

Però què n’opinen els nostres companys? Els ho hem preguntat.

Què significa per A tu la xarxa social Facebook?

És una xarxa social que serveixper divertir-te. DAMIÀ FRESNEDOSO(1r ESO)

És divertit. No té res de negatiu,però pot provocar malentesos.EZEQUIEL PANDIANI (1r ESO)

Tot. No podria viure senseFacebook. CLÀUDIA GOMIS (1r ESO)

M’encanta el Facebook. Emserveix per no avorrir-me i perxafardejar. ANDREA ESCOBAR (1rESO)

Xarxa social on pots conèixer amolta gent de diferent ciutats. Ipots fer amics. ALEX TIMÓN (2NESO)

Xarxa social. Mai no saps ambqui estàs parlant en realitat, jaque l’interlocutor està darrered’una pantalla i és molt fàcil quet’enganyin. CARLOS APOLO (2n ESO)

Pagina web on pots comunicar-te, intercanviar opinions...però avegades la gent sap massa de lateva vida. ANDREA CONTRERAS (3rESO)

Xarxa social on pots conèixergent i contactar amb els qui noveus. Però ofereix poca

seguretat.FERRAN COLLDEFORN (3rESO)

Xarxa socials per parlar amb elsamics, enviar missatges i mirarfotos de tothom. JOEL RUIZ (4tESO)

És una xarxa social addictiva ettreu massa temps lliure. Els seuspros són que hi pots conèixermolta gent i pots parlar amb lagent d’altres països. ÒSCARGONZÁLEZ (1r BATX.)

Treu molt de temps, però s’hipot penjar informació i la gentpot manifestar els seuspensaments. ERIC NEILA (1r BATX.)

És una eina que t’ajuda arelacionar-te amb els altres, peròque l’has de saber utilitzar, jaque pot portar seriosesconseqüències. S’ha de sabercontrolar el temps. ORIOL

GONZÁLEZ (1R BATX.)

El Facebook és una xarxa socialon pots expressar la teva opiniólliurement. Té riscos: treu moltde temps d’estudi i t’hi potsenganxar si no en fas un úscontrolat. GERARD TORRENTS (1rBATX.)

És una xarxa social que s’estàfent molt famosa perquè uneixgent de tot el món i facilita lacomunicació entre tots. Ésaddictiu i et treu molt de tempsd’estudi, però com en altresactivitats. INDIRA JULIÁN (1r BATX.)

Et permet molt de contacte ambgent que no viu aquí. I t’hientretens. CRISTINA BUITRAGO (2nBATX.)

Una desgràcia per als estudiants.És una temptaciómolt gran estarpendent de les actualitzacionsperiòdiques. MARC RAFANELL (2nBATX.)

És una eina que serveix perretrobar-te amb antiguesamistats, crear nous contactes i,també, una eina política. I et treutemps. DANIEL HURTADO (2n BATX.)

Si se segueix amb la tendènciaactual, el facebook suposarà lapèrdua de la vida en societat, tali com la coneixem ara. ERIC DEPABLOS (2n BATX.)

Després d’haver parlat amb els companys, ens adonem que elsmés grans són més conscients dels riscos que suposa el fet nosaber-se controlar quan et penges al facebook. Per als méspetits, en canvi, és com un joc més, una manera de distreure’si no hi veuen el perill. Però sí que n’hi ha: a vegades la xarxapot ser usada per fer ciberbullying (assetjament escolar online),és a dir per penjar fotos no desitjades, enviar missatgesamenaçadors i crear falses informacions. Cal, doncs, que siguemprudents!

NIRMA ORTÍZ, GEMMA GARCIA, NOÈLIA PALLARÈS (4t ESO)

L’ANÈCDOTA

Per a una parella d’egipcis,la paraula Facebook és elnom que han posat a la sevaprimera filla, en homenatgea la importància que estàtenint aquesta plataformasocial en l’organització delsegipcis per protestar contrael règim de Hosni Mubarak.

Mirant Enfora 7

POLSERES VERMELLES:LA FORÇA DE L’AMISTAT I ESPERIT DE LLUITA

Per què no donar un gir a les històries dels hospitals a què estem acostumats i fer, encomptes dels metges, els pacients protagonistes? Això és el que van pensar Albert Espinosai Pau Freixas, els directors de la sèrie, abans de crear-la.

Polseres Vermelles tracta desis joves que es troben ingressats,per diferents motius, en un delshospitals de Barcelona. Peròp r e t é n t r a n s m e t r e l adesagradable situació d’estarmalalt, amb humor i tendresa.Els sis protagonistes formen ungrup anomenat “PolseresVermelles”. Segons ens expliquenen un dels capítols, en tots els

grups d’amics hi ha: un líder, enaquest cas en Lleó, un noi dequinze anys que va tenir unosteosarcoma a la cama i li vanhaver d’amputar; el colíder (queseria el líder, en cas que aquestno hi fos), que es diu Jordi i ésel company d’habitació d’en Lleó;el llest, anomenat Toni, que estroba a l’hospital per un accidentde moto; l’imprescindible, en Roc,

que fa de fil conductor d’aquestahistòria, tot i que està en coma;el guapo, un jove de tretze anysque es diu Ignasi, de caràcterpoc adequat, però que està moltbo!; i per acabar, tenim la noia,la Cristina, que està ingressadaper un problema d’anorèxia.Us recomanem que veieu aquestasèrie perquè t’ensenya a veurela vida d’una altra manera: etmostra el valor de veure les cosesde manera positiva des de lamalaltia, t’ofereix la força l’amori l’amistat en els moments mésdifícils; i és un exemple del’esperit de lluita i superació quetots hauríem de tenir.

GEMMA GARCÍA I NOÈLIA PALLARÈS(4t ESO)

NO AL TANCAMENT DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ!

El passat mes de febrer, la cadena televisivacatalana (TV3) va deixar d’emetre, després d’haver-ho fet vint-i-vuit anys, al País Valencià.L’Acció cultural del País Valencià, que s’haviaencarregat de portar a terme el senyal de latelevisió catalana, es va veure obligada a deixard’emetre-la, a causa de les amenaces de laGeneralitat Valenciana d’aplicar sancions i iniciarnous expedients.

Creiem que és una situacióinjusta tant per a lsciutadans valencians comper als catalans. D’unabanda creiem que l’EstatEspanyo l haur i a depermetre expressar-nosamb llibertat en la llenguaque vulguem. El governdeixa emetre canalsinternacionals, per tant, perquè prohibir canals del teu

propi país?

D’altra banda, els habitants del País Valencià tenenel dret de veure els programes que vulguin i enla llengua que vulguin.Si no som nosaltres els defensors del català, ningúno ho farà per nosaltres.

GEMMA GARCÍA I NOÈLIA PALLARÈS (4t ESO)

Entrevista8

JOAN SULLÀ: UN DELS PROTAGONISTES DE LA PEL·LÍCULA“FLOQUET DE NEU”

Segons tenim entès, de petitque fas teatre: on?, encaraen fas?Vaig començar fent teatre aCardedeu, als set anys. Fa dosanys ens vam traslladar aquí, aMataró, i vaig començar a fer-ne al Monumental.ja no en faig, no em vull dedicaral teatre, per això ho he deixat.Tot i que si en sortís alguna cosamés, ho intentaria.

Com va ser que t’escollissinper fer la pel·lícula?Un dia estava assajant al taller deteatre i van venir els de laproductora Filmax a triar gent perfer el càsting de La Riera. Abansde començar, van decidir quepreferien que jo provés elscàstings per fer la pel·lícula“Floquet de Neu”. De mica enmica, vaig anar passant elscàstings, cinc o sis en total, finsque finalment em van escollir.

Per quines fases vas haver depassar abans quet’escollissin?El primer càsting només era ambel director de TV3, i els altres ambel director, el coach (que t’ajudaa expressar el que vols dir) i elsguionistes.

Com et van donar la notícia?Com t’ho vas prendre?Estava estudiant els verbs encastellà, quan els meus pares emvan dir d’anar a sopar fora. Primerm’hi vaig negar: no entenien quel’endemà tenia una examen? Alcap d’una estona de discussió hivaig accedir. Vam arribar a lapizzeria i, després d’haverdemanat, vaig anar al lavabo.Quan vaig tornar vaig trobar sobrela meva pizza una espelma enforma d’1; em vaig quedarsorprès, no sabia a què venia, sino era el meu aniversari, i si hofos, no feia un any. Vaig preguntarel perquè. Els meus pares tot

somrient em van contestar:“FELICITATS JOAN, ÉS LA TEVAPRIMERA PEL·LÍCULA!”. Primerno sabia què fer i més tard nopodia parar quiet. No m’ho podiacreure, ho havia aconseguit.

Quant de temps vas estargravant?El rodatge va durar tres mesos entotal, però jo només vaig estar-hiun mes i mig, més o menys.

Creus que tens algunacaracterística que agradi alsdirectors? Quina?Sincerament, crec queprincipalment els meus ulls, idesprés que pel fet de ser baixetpuc interpretar personatges méspetits del que realment sóc, comper exemple un nen de vuit anys;això agrada als directors, ja quepuc entendre molt millor lesinstruccions que ens donen. A mija em costava, doncs, imagineu-vos a un nen més petit”.

Joan Sullà és un company de 1r d’ESO, que ha viscut l’experiència defer d’actor a la pel·lícula “Floquet de Neu” que s’estrenarà al juny: “M’haagradat molt fer aquesta pel·lícula. He conegut molta gentnova, i tots molt simpàtics, m’enduc uns bons amics... Ha aportatuna nova experiència a la meva vida, que m’agradaria repetir”.

Entrevista 9

Quina ha estat l’escena mésdivertida del rodatge? Què ésel que més t’ha costat?L’escena que més em va agradarha estat la de quan vam haver detirar cola per unes escales iempènyer el dolent perquè s’hiquedés enganxat.El que he trobat més difícil és elfet de posar-me a la pell delpersonatge, perquè tenim caràctersmolt diferents; també, a l’hora defer alguna escena on apareixia en“Floquet”, ja que és un dibuixanimat, i molts cops em sentiaridícul perquè havia d’abraçar l’aire,o fer veure que ens picàvem la mà.

Segur que t’han passat moltescoses. Tens alguna anècdotaper explicar?Sí, la veritat és que durant elrodatge van passar moltes coses,però sobretot me’n recordo de quanem vaig haver de disfressar dePere Ponce (el dolent de lapel·lícula), quin riure!, va ser undels grans moments viscuts.

Què en pensen els teus paresd'aquesta experiència? I tu?Els meus pares em diuen: “Primerels estudis, després el teatre”. Peròigualment, estan molt contents,més que res perquè he sabut ferles dues coses, tot i que a vegadesm’havia de saltar algunes classes.A mi, personalment, m’ha agradatmolt fer-ho. Ha estat una

experiència molt nova.Sincerament, no m’imaginava quefos tan dur, però no em queixod’haver-ho fet.

Vas conèixer algun famós?Sí, vaig conèixer Pere Ponce (elmetge de Ventdelplà) i L’Elsa Pataki,entre d’altres.

Tens algun ídol? Quin?Sí, l’actor que més admiro és enJohnny Depp, perquè em semblauna persona molt humil i que treuimportància a tot el que ha fet. Apart, que sempre està fent obresde caritat.

Creus que el treball d’un actorestà ben valorat pelsespectadors?No, crec que la gent ho veu moltmés fàcil del que és en realitat.Darrere d’una pel·lícula hi ha moltamés feina de la que sembla, i moltagent. És difícil fer-se una idea decom se sacrifiquen algunespersones.En el meu cas, ens havíem de llevar

molt d’hora, a les 5:15; cap a les6:00, em venia a buscar un cotxede la productora que em duia finsa Barcelona. Després de gravar,aproximadament unes deuvegades, la mateixa escena,enfocada des de diferents angles,acabaves esgotat. Cap a la 13:00i com a molt tard a les 15:00,anàvem a dinar. Sortíem molt tarddel rodatge, i quan arribava a casa,no tenia ganes de res.

Creus que t’ha aportat algunacosa nova aquestaexperiència?M’ha agradat molt fer aquestapel·lícula. He conegut molta gentnova, i tots molt simpàtics, m’enducuns bons amics. Com ja he dit, haestat molt més dur del que empensava en un principi, però noestic penedit de res. Ha aportatuna nova experiència a la mevavida, que m’agradaria repetir.

T’han ofert alguna cosa més?Si és així, què estàs fent?Mentre estava gravant la pel·lículade “Floquet de Neu” em van oferirfer els càstings de "PolseresVermelles", per fer de Lleó. Vaiganar passant les proves, però alfinal ho vaig haver de deixar, perquèem coincidia amb el rodatge de lapel·lícula. També m’hauria agradatmolt de fer, llàstima que no hagipogut ser!Ara estic fent un càsting per unaaltra pel·lícula, a veure què passa.

Si et deixessin escollir per feruna pel·lícula, quin gèneretriaries?M’agradaria molt fer una comèdia,perquè m’agrada fer riure la gent.

I finalment, quan s’estrena lapel·lícula?S’estrena al juny.

Doncs, moltíssima sort en elteu debut com a actor! Comdiuen els actors: molta merda!

SANDRA MARÍN I SANDRA FRESNEDOSO

Viatges10

El treball de síntesi de 3r d’ESO convida aconèixer diferents pràctiques esportives.Per a la seva realització s’han establert dosperíodes: una primera part, al febrer, aVaquèira, on els alumnes han descobert elmón dels esports de muntanya; i una segonapart, al juny, quan s’aproparan a esportspracticables en entorns urbans i marítims.A Vaquèira, l’esquí ha estat l’excusa perconèixer un esport de muntanya i, a partird’aquest, tot un ventall de possibilitatsesportives en l’entorn pirinenc.

L’experiència, fantàstica; la convivència, genial.

PLENS D’ENTUSIASME, MARXEM CAP A VAQUÈIRA!

Els nervis se’ns apoderaven, perquè mai havíemesquiat i teníem dubtes de si sabríem com fer-ho. El viatge se’ns va fer curt, distrets amb elsamics, la música i el paisatge.

En arribar a l’hotel ens vam instal·lar a leshabitacions i després vam anar a buscar elmaterial d’esquí. La que vam organitzar allà! Aalguns no els entraven les bótes, altres esqueixaven del casc... vaja, tot un espectacle.La majoria, xerrant i rient, anàvem a dormir tard,sense tenir en compte el cansament que aniríemacumulant amb els dies.

El primer dia d’esquí ens vam llevar d’hora iabans de les deu ja estàvem a punt, això sí, cadacop més neguitosos. Val a dir que, passat el

període d’iniciació, l’experiència va ser genial.Agafar velocitat i notar com el vent t’acaricia lacara, dóna sensació de llibertat. Pujar a dalt detot de les pistes, mirar al voltant, veure unpaisatge meravellós, nevat, increïblementsilenciós... i tornar a baixar és una gran experiènciade què vam poder gaudir.

A les tardes, combinàvem la feina del crèdit i lespassejades per Viella. La veritat és que no vàremtenir temps d’avorrir-nos.

Mai no ens havíem imaginat que això d’esquiarfos tan divertit, i tenim clar que si podem, hitornarem!

PAULA CORTÉS I JUDIT CASAS (3r ESO)

11Viatges

Ha estat un viatge molt bonic on hem aprèsmolt sobre aquesta regió, La Toscana. Hemestat en llocs diversos com ara Pisa, Florència,Volterra, Lucca, Siena i Montecattini, pobleton ens allotjàrem. Sens dubte, el lloc que mésm’ha agradat ha estat Florència. La recercaens ha servit per conèixer costums i tradicions,assaborir la natura, visitar museus i gaudir del’art, i passejar-nos per zones amb diversitatde botigues, restaurants i llocs d’oci. Per a mi,ha estat divertit i espectacular.

DANI MULERO (4t ESO)

GUIA JOVE DE LA TOSCANA

Aquest viatge ha estatemocionant des del primermoment.

Arribats a la primera destinació,Pisa, vam endinsar-nos a laciutat barrejats entre els moltsturistes que feien fotos alsemblemàtics monuments queteníem al davant. Encaracansats del viatge vamreprendre la ruta fins arribar aLucca on vam dinar i vam agafarinformació per al projecte derecerca.

L’endemà va ser difícil llevar-se, però ho vam aconseguir,vam esmorzar a l’hotel i totseguit vam marxar a visitarFlorència. Aquí vam visitar laGaleria Uffizzi, el Duomo i altresmonuments d’interès, alhoraque ens anàvem enamorant dela ciutat. Arribada la nit, vamtornar cap a l’hotel.Ara sí, per fi, vam poderdescansar d’allò més bé.

Aprofitant l’energia recuperada,dijous vam dirigir-nos cap aSiena, un poble amb una granplaça al mig envoltada derestaurants, botigues i edificisemblemàtics... d’un encantindescriptible. Va ser la ciutatque més em va agradar.A la tarda vam deixar Siena perarribar-nos fins a Volterra, unpoble petit situat dalt d’unamuntanya, ple carrers estrets irocosos. Ens picava la curiositatde veure el poble on es va rodarpart de la pel·lícula Lluna nova,però no hi vam trobar res

d’especial.Vam aprofitar l’últim dia pertornar a Florència: passejar-nospel Ponte Vecchio, assaborir ungelat, embadalir-nos davant dela famosa escultura de MiquelAngelo... en definitiva, sentir-nos petits davant de tantamajestuositat.

Amb tristesa, doncs,abandonàrem la ciutat de retorncap a Mataró. Això sí, carregatsd’informació per a l’elaboraciódel nostre treball.

ERIC PEÑA (4t ESO)

Rere aquest títol s’amaga el projectede recerca que elaboren els nostresalumnes de 4t d’ESO. I amb aquestaexcusa han viatjat a la Toscana, a larecerca d’informació.

ZONA INTRUSA12

Zona Intrusa 4 em vaagradar molt, sobretot lasetmana que les Salonnièresvan venir a l’escola. LesSalonnières són les monitoresdel projecte. Primer ens vanensenyar què són lesperformances, després ensvan donar unes fitxes perquènosa l t res féss im unesperformances que haviendissenyat i vam acabar creantles nostres.

Al cap d’unes setmanes vamanar a veure el taller de l’espaiF, on hi havia els vídeos que

ensenyaven tota la feina fetaper les escoles de Mataró.

Vam poder descobrir per quèaquest projecte s’anomenazona intrusa: sempre hi ha unelement “intrús” que esdevéel tret de sortida per podertreballar. En aquesta últimaedició, l’element intrús queens va visitar va ser en PereCantallops, un artista quetrobàvem per l’escola dibuixanti no sabíem per què.

EUDALD CORREA(4t d’ESO)

UN INTRÚS ENTRE NOSALTRES!

LA 4a EDICIÓ DEL PROJECTE ZONA INTRUSA ENS CONVIDAA CONVIURE A L’ESCOLA AMB UN INTRÚS: EN PERECANTALLOPS

El projecte artístic i educatiu, impulsat per l’Institut Municipal d’AccióCultural, s’ha centrat enguany en l’art contemporani i la performance.Ha tingut com a base la performance, una nova forma de produccióartística d’ampli abast. Concretament s’ha centrat en el disseny d’untreball que havia de permetre la comunicació entre l’alumnat utilitzantel cos com a eina expressiva, i de relació amb els altres i l’entorn.Amb aquest objectiu s’han dut a terme una sèrie de tallers, acompanyats

d’un intrús, en Pere, que a les hores d’esbarjo convidava els alumnes a participar en diferents activitats(esdevenir figures immòbils, maquillar cares, ruixar de colors els cabells...). Primer calia crearcuriositat entre els joves; després, actuar: jugar, riure, sorprendre’s, passar vergonya...Una nova mirada sobre la realitat, un exercici d’introspecció, una crida a la creativitat... i ja podemfer de performers!

REDACCIÓ

ZONA INTRUSA 13

El passat dissabte 15 de gener, les Salonnièresvan organitzar el workshop de la Zona Intrusa4 a Can Xalant. També hi va assistir en PereCantallops. Després de conèixer les instal·lacions,vam trencar el gel fent uns exercicis d'expressiócorporal amb la música com a guia. Llavors,amb una sèrie d'objectes molt diferents (unpintallavis, un casc de moto, unes sabates, unaaixada...) vam haver d'improvisar: les idees quecadascú tingué van ser diverses i interessants.Tot plegat va ser molt divertit. Vam fer unapausa per dinar i a la tarda vam preparar elfestival i la inauguració.

El 28 de gener al vespre s'inaugurà l'Espai F. Perentrar a la sala d'exposicions havies de travessaruna tela on es projectaven dues Salonnières amida real. Un cop a dins, hi havia fotografies ivídeos tant de les performances realitzades pelsalumnes de cada institut, durant la setmana quehavia durat la intrusió, com del dia del workshop.També hi havia un racó dedicat a en PereCantallops, al costat d'un ordinador on podiesconsultar el seu blog, i un altre racó de lliurecreació d'accions.

Finalment, el dissabte 5 de febrer, tingué lloc elfestival de performances. Va començar ambl'Adrià Rodríguez, de Santa Anna, caminant desde la cantonada del C/Nou fins a l'Espai F ambels ulls embenats. Aleshores, tots els qui hiparticipàvem vam començar a mesurar nassos,cames, orelles, etc. de la gent del carrer peratreure'ls a participar al festival. Quan vam estartots junts, vam rebre el kit de performances queincloïa un guix, amb el qual vam dibuixar espaisvitals al bell mig de la Riera; uns globus, ambquè vam fer un concert davant l'Ajuntament,dirigit per en Pere Cantallops; i un pomper queva fer que omplíssim la Plaça Santa Anna debombolles durant molta estona.

Realment va ser màgic, com tornar a ser un nenpetit que només vol passar-ho bé; sense teniren compte què pensa qui t'està mirant; senseescoltar qui critica allò que estàs fent; senseimportar-nos res més que viure aquell moment.Per acabar el festival, vam fer una congelació,trencada a la fi amb les paraules d'en Pere: saluti art!

PAULA MUÑOZ (2n BATX.)

TRANQUILS, ÉS UNA PERFORMANCE!

Sortides14

EXPOSICIÓ A CAN PALAUET:

LES ESCULTURES DE MAN RAY ILEANDRE CRISTÒFOL

Els alumnes de segon vam anar a una exposicióa Can Palauet, on s’exposaven escultures deLeandre Cristòfol i fotografies de Man Ray, dosartistes que no es van arribar a conèixer, peròque compartien la il·lusió de trencar amb l’esculturatradicional i de mantenir actitud d’innovació irebel·lió pròpia d’haver viscut una època de guerra.

La diferència és que Leandre Cristòfol exposavales seves escultures en “cos present” i en ManRay feia fotografies de les seves escultures perquèquedés constància que eren reals.També vam conèixer l’artista M. Duchamp, quees va fer conegut per la tècnica del ready-made,que consistia a crear art a partir d’objectes trobatsque normalment no es consideren artístics, queja estaven inventats, i firmar-los; d’aquesta maneraels feia seus i els exposava.Després vam poder anar per lliure per les diferentssales, fixar-nos en els detalls i intercanviar puntsde vista amb els companys.

Va ser realment interessant!

CARLA GONZÁLEZ I PAULA AGUILERA (2n ESO)

TALLER DE MÒBILS

Els alumnes de 3r B d’ESO, des de la matèriade Ciutadania, hem fet una visita al Casald’avis de l’Havana, i els hem ensenyat autilitzar els mòbils.

Sortides 15

A mig camí entre el mar i elsPirineus, i només a 70 km deBarcelona, la ciutat de Vic és elcentre de més pes demogràfic dela comarca d’Osona. Aquí hitrobem el Museu Episcopal de Vic,que ocupa un lloc destacat entreels museus d’Europa, per laquant i tat d ’obres que té.

Vam visitar el museu episcopalque va permetre que enstaslladéssim al passat per conèixerl’art romànic i el gòtic.

De l’art romànic, ens van explicarque les obres d’art eren desimbologia religiosa, sense volumi desproporcionades.La figura de Crist es podia distingirde la dels evangelistes per diversesraons: perquè el dibuixaven més

gran, per l’aurèola, i perquè esrepresentava amb la mà dretaamb actitud de beneir, i aguantantuna bíblia amb la mà esquerra.A les obres d’art, el color negreera el més important, ja quel’utilitzaven per repassar elsdibuixos i fer-los destacar.Les pintures actuals es fan ambproductes químics i perden el coloramb facilitat, però a l’època delromànic es feien amb mineralstr i turats i barrejats ambsubstàncies líquides, per la qualcosa eren més duradores. Algunsdels minerals més utilitzats perfabricar pintura eren l'atzurita ol'apislàtzuli (per fer el blau), elcarbó (per al negre), el guix (peral blanc), el sulfur (per al vermelli la malaquita (per al verd).

De l’art gòtic, ens van explicarque a diferència del romànic,destacava l’expressió del rostrede la marededéu i la seva posicióde peu.Quant a l’arquitecturagòtica, destaquen els edificis ambgrans finestrals de colors, voltesde c reuer ia , cont ra for ts ,arcbotants, amb grans roselles ala part davantera i el fet que elpes de les parets requeia sobreels pilars de l’interior.

En aquest nostre viatge al passathem pogut conèixer les arrels delconcepte d’art que al llarg deltemps ha anat configurant lanostra cultura.

REBECA POZO I CLARA NAVAS (2n ESO)

UNA PASSEJADA PEL MUSEU EPISCOPAL de VIC

Els alumnes de 2n d’ESO vam visitar el museu episcopal de Vic, considerat un dels fons d’artmedieval més important, declarat el 2001 museu d’interès nacional.

Sortides16

SORTIDA ALTECNOCAMPUS DE

MATARÓ

El TecnoCampus Mataró-Maresme és unparc científic i de la innovació amb seua la ciutat de Mataró.

Hi trobem dos edificis on hi ha les petitesi les grans empreses que s’acaben decrear, moltes pels estudiants. El lloguersurt molt més econòmic que en un locala la ciutat. Cada any fan un concurs enquè cada empresa presenta el seu treball

i el guanyador té unany gratuït en unlocal d’un d’aquestsedificis.

La universitat estàdarrere d’aquests

edificis. Disposa d’una gran biblioteca iaules amb tecnologia avançada (iMac).Per als qui estudien Infermeria hi hadiverses aules on poden practicar lasimulació d’un atac de cor, l’extraccióde sang, etc., amb ninots-robot.

Després de veure aquestes instal·lacions,el director de Recursos Humans ipsicòleg, ens va parlar de la formació idesprés vàrem fer un taller ques’anomena: Series un bon negociador?Tractava de si sabíem negociar i elcompliment de paraula amb els nostrescompanys de classe.

Ha estat una experiència moltinteressant.

ANDREA CASCANTE I MARTA AMAT (CFGM ADM.)

Els alumnes de 1r deBatx i l l e ra t i e l salumnes de GestióAdministrativa vamanar, el dia 26 degener, a la Borsa deBarcelona.

Un cop allà una guiaens va ensenyar lesinstal·lacions i comfunc i onaven l e spantalles: des de lamés gran, on vampoder veure comanava l’IBEX 35, finsa les més petites, ones reflectia la compra-venda de les accionsde les empreses. Ensva semblar moltinteressant.

LAIA PERLACIA I DIEGO ARREGUI

(CFGM ADM.)

UN VOLT PER LA BORSA DEBARCELONA

UNA TARDA AL POLIORAMATots els cursos de Cicles Formatius es vandesplaçar a Barcelona per no perdre’s la obrade teatre El mètode Grönholm. Una tarda pera la intriga. Una tarda per a l’emoció. Unatarda per a la reflexió...

Sortides 17

SORTIDA AL CDIAP

L’alumnat d’Educació Infantil vam fer una visitaa la seu del CDIAP de Mataró (Centre dedesenvolupament infantil i atenció precoç).

En un primer moment, a partir d’una xerradaamb suport audiovisual, ens van explicar quinera el seu objectiu principal: atendre les famíliesque mostraven preocupació per algun aspectedel desenvolupament del seu fill, assessorar-les, diagnosticar un possible trastorn en l’infanti tractar-lo. Compten amb un equip deprofessionals complet: psicòleg, logopeda,fisioterapeutes i psicomotricista.Més tard, vampoder veure les instal·lacions: aules preparadesamb joguines i objectes que estimulen lapsicomotricitat.

AIDA JULIAN (CFGS ED. INFANTIL)

NO I JO, de Delphine deVigan .

És una història que podriaser del tot real. Moltentretinguda.Tracta d’una jove de tretzeanys que té una intel·ligènciaprecoç que l’ha dut fins a unaclasse avançada. És incapaçd’establir cap relació i es

tanca en el seu silenci.Un dia coneix una noia, la Nolwenn, una jove sensesostre, solitària i rebel. Faran una amistat quepotser aconseguirà canviar les seves vides i reduirla injustícia i la misèria del món.

NUNCA OLVIDES QUE TE QUIERO, deDelphine Bertholon

És una història en què l’autora ens parla desentiments com l’amor, el pas cap a l’adolescènciai la por.Es tracta d’una joveprotagonista que un dia ésraptada. El segrestador no téintenció de fer-li mal, peròtampoc de deixar-la escapar.Ella escriu un diari, en el qual,descriu al detall les sevessensacions, escriu que trobaa faltar les persones estimadesi també ens explica com es vafent gran en aquell lloc obscuri apartat de la gent.

VISITA A LA RIERETA

El passat 1 de febrer vam fer una visita al’escola d’Educació Infantil La Riereta, onvam fer una passejada per lesinstal·lacions i ens van fer unapresentació de com es treballa a lesescoles municipals de Mataró.

M’agradaria remarcar que em vasorprendre el fet que hi hagués un espaiper a les famílies que no tenen plaça al’escola, per tal que els infants puguininteractuar amb altres nens i nenes dela seva edat.

ORIOL RAVENTÓ (CFGS ED. INFANTIL)

LECTURES RECOMANADES

Treballs de recerca18

NOVES MANERES D’INTRODUIRMEDICAMENTS AL COS

El meu treball de recerca està centrat en larecerca de noves maneres d'introduirmedicaments al cos. Això, que pot semblar aprimera vista senzill, em va portar a estudiarunes micropartícules (els liposomes) sobre lesquals giraria l’estudi del meu treball. Per portara terme la tasca, vaig tenir la gran sort depoder fer la part experimental al Parc Científicde Barcelona (PCB). Aquest és un centred’investigació punter d’Europa que porta aterme molts projectes com el que em vapermetre que se’m fes un seguiment tutorialdel meu treball de recerca.En el PCB vaig poder crear les micropartículesabans esmentades i estudiar-ne lescaracterístiques. Durant la realització de lespràctiques al PCB em van permetre utilitzaraparells i tècniques de laboratori que a l’escolamai hauria pogut realitzar; a més, vaig poderconèixer com es treballa en un laboratori iquins projectes s’hi duen a terme, cosa queem va semblar molt interessant.Per últim, m’agradaria fer referència al meututor del Parc, en Miguel Moreno, que és uninvestigador postdoctoral del PCB, que va ser

capaç d’ensenyar-me molt en molt poc tempsi donar-me molt bons consells.

MIQUEL PÉREZ (2n BATX.)

TREBALLS DE RECERCA

L’ENERGIAEÒLICA

Lesconseqüències deles nostresaccions presents sobreels futurs canvisclimàtics suposen llargstemps d’espera. Sivolem conservar elnostre planeta per a lesgeneracions futures, ésnecessari prendremesures d’immediat i,és per això, que heescollit l’energia eòlica

com a treballperquè és un temamolt actual.Pensava quel’energia eòlicaaugmentaria el seu

camp innovant sempreen àmbit terrestre,creant nous prototipus,però, és realmentaquest el futur quedepara a l’energiaeòlica? M’he proposatrespondre aquestdubte entre molts altresque han anat sorgintdurant la redacció delmeu treball de recerca.

De fet, a mesura quepassi el temps l’eòlicaserà una energia forta,però s’aniràdesenvolupant cap a lasuperfície marina comja s’està començant afer ara.L’objectiu de la partteòrica del treball ésestudiar l’energia i les

seves diferents fonts,per després aprofundiren la font d’energiaeòlica (característiques,funcionament d’un parceòlic, efectes del venten un aerogenerador...)La part pràctica haconsistit en una visitaguiada al Parc eòlic deLes Colladetes perconèixer de ben a propl’energia eòlica, i laposterior construcciód’un molí per encendre3 LED.

ELMA ANDRÉS (2n BATX.)

Treballs de recerca 19

Què és la memòria? Hi hatècniques que la milloren? Per quèes perd? Com s’aconsegueixguardar records?... Preguntes comaquestes , que preten iarespondre'm, serien la base de lameva investigació.En el meu treball de recerca hefet un estudi biològic i psicològicsobre la memòria. Una primerapart teòrica, on parlo sobrel’anatomia del cervell i comfunciona; i una part pràctica enquè he buscat informació detècniques de millora de memòriaen tres camps d’aplicació: en nensi nenes, en gent gran activa i,f inalment, en malalts pertraumatismes.

He tingut l’oportunitat d’assistir aun taller de memòria per a gentgran i conèixer un recull detècniques actuals que s’apliquenen centres de rehabilitació per atraumatismes i realitzar una sèried’activitats de millora de memòriaa nens i nenes per comprovar sisón dinàmiques i divertides.Ha estat una experiència moltespecial. N’he tret una satisfaccióimpressionant no només per lafeina feta, sinó perquè m’hapermès endinsar-me en el mónde la memòria.

MARIA ALPISTE (2n BATX.)

UNA CASA PER NO MALMETRE ELPLANETA

El meu treball de recerca ha consistit a fer una remodelaciód’un habitatge amb elements ecològics. Vaig escollir unhabitatge d’estil minimalista que ja estava construït i hi vaigintroduir elements que complien les característiques d’unhabitatge ecològic. A part de fer l’estudi del que són lescases sostenibles, vaig elaborar els plànols de l’habitatgereconstruït ecològicament, la maqueta i un pressupost.Aquest treball m’ha servit per ampliar els meus coneixementsi entendre l’arquitectura ecològica. Decididament, un copfinalitzat batxillerat, m’agradaria estudiar arquitectura.

NEREA MEDINA (2n BATX.)

He triat el hip hop coma tema del meu treballde recerca perquè formapart de la vida. Per fer-vos-en cinc cèntims usdiré que el Hip Hop ésuna cultura, no és capestil de música ni capestil de ball: és un estilde vida. Hi trobem 4

vessants: el MCing (o rap), el mestre de cerimònia; el Djing(o disk jockey); el B-Boying, més conegut com a Breakdance,que fa referència al ball; i el graffiti, principal expressió deles arts plàstiques. Es tracta d’un moviment en què s’observala influència de l’entorn (neix als anys 70 en barris marginalsde Nova York), però sobretot de les condicions en què s'hiviu.

SERGI MESA (2n BATX.)

EL HIP HOP

LA MEMÒRIA

Esports20

VOLEI: JOCS ESCOLARS

Com acapitana del’equipfederat devolei vulldonar ànimsal meuequip. Elnivell

d’aquest any d’altres clubsés bastant alt, i això ha fetque aprenguéssim a valorar-nos més entre totes i acontinuar creixent, sempreamb l’esperança de guanyarel partit.

El fet que no totes siguemde la mateixa escola, hasuposat el nou repte d’haver-nos de conèixer i saber-nosrespectar. Pot ser que entrenosaltres no tinguem elmateix nivell, tampoc nototes tenim la mateixaconfiança però a part d’aixòsom un equip i com a tal elmillor. No ens considerem nimés ni menys, i l’únic que

demano és que cadajugadora es valori a l’horade jugar, que confiï en ellamateixa, que jugui ambintensitat. Totes ho podemfer i anem pel bon camí. Enshem esforçat molt per estaron estem, i ho continuemfent per poder arribar alnivell més alt, si ens hopermeten, és clar. Esperempoder-vos-ho demostrar.

I espero també podercontinuar expressant lameva satisfacció per l’equip:SOM-HI, EQUIP !

MIREIA VALDÉS (4t ESO)

EQUIP FEDERAT DE VOLEI:

SOM-HI, EQUIP !

Infantil Femení Punts

Freta Mataró 20

CV Mataró 19

CV Vilassar B 17

GEM 16

CEIP del Pi 15

IES Thos i Codina 11

IES Miquel Biada 10

Cadet Femení Punts

GEM A 22

Laie ( Juv ) 20

Freta Calella Masc 20

E Pia Calella 19

CV Mataró 19

CV Premià de Dalt 17

IES M. Biada ( Juv ) 16

GEM B 15

CEM Alella 14

Assis 12

IES Damià Campeny 11

Freta Mataró 10

Laie 9

Classificacions

Esports 21

Quant de temps porteujugant al CVMataró i en quinnivell?Dos anys. Som infantils peròjuguem com a cadets federatsdes de fa 1 any.

On i quan vàreu començar ajugar? D’on ve l’afició?Vam començar a jugar perprimera vegada a l’escola Balmes,quan fèiem educació física. Peròva ser en arribar a Freta que vamcomençar a aficionar-nos-hi dedebò, quan vam veure l’èxit queté aquest esport a l’escola. Enprincipi només jugàvem a l’horadel pati, però com que ensagradava molt, vam demanarinformació a en Pitu, el professord’Educació Física, i ell ens vaenviar al CV Mataró. I quan hemtingut l’oportunitat de jugar nol’hem deixada escapar.

Hi ha algú més de l’escolaque jugui amb vosaltres?Sí, en Xavier Figueras que vacomençar fa dues setmanes, i enPol Punsola que puja de nivell detant en tant.

Què és el volei per avosaltres?Doncs, què voleu que sigui? Unesport! Però per a nosaltres,significa sobretot diversió ienergia!

Quina relació hi ha entre elsmembres de l’equip?, i ambl’entrenador?Molt bona. Quan hem d’animar-nos mútuament, no dubtem afer-ho.

Quants dies a la setmanaentreneu?Dos: dilluns i dijous.

Us afecta pel que fa alsestudis, aquest esport?Una mica, suposa que hem desaber organitzar-noscorrectament i amb temps leshores d’estudi.

Noteu que heu millorat desque vàreu començar?Sí, hem millorat, i es nota molt.

Què significa per a vosaltreshaver estat escollits performar part de la selecciócatalana de volei infantil?Un orgull, és important per anosaltres representar Catalunya.A més ens ho passem molt bé,coneixem gent i aprenemmoltíssim perquè els entrenadorst’estan a sobre de manera gairebéindividual.

Com ha estat que usescollissin a vosaltres?Van enviar un e-mail al club i ensvan donar dia i hora peranar juntament amb 22jugadors més a fer laprova a la Blume (centred’alt rendimentd’esportistes deCatalunya). Dels 24 queérem en vàrem quedar14. Més endavant ens vantornar a citar en unaconcentració

d’entrenaments, d’on va sortirl’equip definitiu format per 12jugadors. En aquesta selecció enPau va quedar fora perquè estavalesionat. Amb aquest equip vamparticipar en els tornejos d' ArturoCortés a Lloret de Mar. Vam jugarla selecció de Madrid, la seleccióde València, una selecció suïssai nosaltres, que vam quedar 3rsclassificats.

Quines perspectives usesperen ara?Participar en el Campionatd’Espanya de seleccions, que esdurà a terme a Cartagena, elproper mes de maig. Aquestavegada en Pau hi és convocat.

Això suposa que us entreneua part?No, de moment juguem ientrenem amb el cadet delCVMataró. Quan s’acosti elmoment ens concentrarem ambla selecció i aleshores es farà unentrenament intensiu que potdurar dos o tres dies.

Bé, doncs, enhorabona pelsvostres èxits, que continueumillorant tant i molta sort enl’esport. Gràcies per haverparticipat en la revista.

SANDRA ORTIZ, NÀDIA CASAS,NATÀLIA LÓPEZ

ELOI SÀNCHEZ I PAU JULIÀ,COMPANYS DE 2n D’ESO I JUGADORS DEL CV MATARÓ,

A LA SELECCIÓ CATALANA DE VOLEI INFANTIL

“És important per a nosaltres representar Catalunya. A més ens ho passem molt bé, coneixemgent i aprenem moltíssim.”

Crítica de còmic22

LA PUBLICACIÓLa nissaga dels Metabaronsés una de les obres del còmicde ciència-ficció més impactantsdels últims temps.Va ser publicada inicialment perl’ed. francesa Les HumanoidesAssociés; a Espanya van serpublicats els dos primers àlbumsper l’editorial C &Co, i quanaquesta va plegar, l’editorialNorma va acabar de publicar elsset títols que faltaven.Actualment en el mercatespanyol pot trobar-se l’edicióintegral publicada per ReservoirBooks i l’edició que tenim enles nostres mans.

ELS INICISAquesta obra és en realitat underivat d’una altra sèrie mítica,L’Incal (1981), escrita també perJodorowsky i il·lustrada perMoebius; en aquesta sèrie, vaaparèixer per primera vegada“Sense Nom” (l’últim delsdescendents dels Metabarons),com a personatge secundari.Amb el pas del temps elguionista va decidir desenvoluparmés àmpliament la dinastiafamiliar d’aquest personatge,explicant la història dels primersMetabarons (aquesta és la novasèrie que va il·lustrar JuanJiménez).

LA TRAMAL’acció de La nissaga delsMetabarons s’inicia al planetaMarmola, un món fet de marbre.L’argument gira al voltat d’unamatèria molt particular, l’epifita,que té el do de concedir laingravitació a qualsevol objecte,per gran que sigui; que és

la base de conflictes entrel´imperi que governa el planetai els propis Metabarons,considerats els guerrers méspoderosos de l’univers.

Cada àlbum relata la històriad’un dels membres de la nissaga.Combinant e lements deciència–ficció, elements de lamitologia grega o del feudalismejaponès, guionista i dibuixanthan aconseguit crear un clàssic,el qual ha gaudit de traduccionsa nombrosos països.

ELS AUTORSAlejandro Jodorowsky és unartista polifacètic (escriptor,dramaturg, actor, poeta, directorteatral, director de cinema,compositor de bandes sonores,escultor de cinema, guionistade còmics, dibuixant, instructorde tarot, psicoterapeuta ipsicomag) i necessitaríem molteslínies per resumir una mica l’obrad’aquest gran autor.De Juan Jiménez, ja n’hemparlat: us remeto a la crítica decòmic de la revista número 26:Elige tu juego.

Ara, a l’escola, podem gaudir dela primera part de la trilogiaeditada per primera vegada encatalà.

Bona lectura!XAVIER PARRA

Títol: La nissaga dels MetabaronsGuionista: Alejandro JodorowskyDibuixant: Juan GiménezEditorial: Glenat

TOP 10

"Born this Way"Lady Gaga

"F**k You(Forget you)"Cee-Lo Green

"Grenade"Bruno Mars

"I need a Doctor"Dr.Dre, Eminem

i Skylar Grey

"Firework"Kati Perry

"F**king Perfect"Pink

"S&M"Rihanna

"Just the wayyou are"

Bruno Mars

"Tonight"Enrique Iglesias

"Black and Yellow"Wiz Khalifa

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10