inform@REVISTA INFORMATIVA MATARÓ març 2013 núm. 35

Jornades Esportives i Viatges

març 2013FR TA 354 ENTREVISTAEls alumnes de 1r d’ESO ens descobreixen Jordi Oliva, nou professor de llengües estrangeres.

6 ACTUALITATConstitució del nou consell escolar, exposicions, campanya donació de sang, dia internacional de la pau...

8 ACTIVITATS DELS CICLES FORMATIUSCelebració del Carnaval i tallers d’educació infantil, activitats transversals a tots els cicles, exposicions i xerrades.

12 JORNADES ESPORTIVESActivitats desenvolupades durant la setmana de l’esport.

16 MIRADA CRÍTICARecull de reflexions sobre els perills a les xarxes: el ciberassetjament i els jocs on-line.

14 VIATGESVall d’Aran, Toscana, Bilbao... tres destinacions per a tres objectius diferents.

18 PLA LECTORRecomanació de llibres i mostra d’activitats que hem dut a terme a partir d’una lectura.

21 MÚSICA I ESPORTSUn tastet de recomanacions per a diferents estils musicals. Classificacions.

REDACCIÓ: claustre de professors/es i alumnes.DISSENY I MAQUETACIÓ: Mimar CastelltortASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: M. Josep Riera i Carme TorrusPORTADA: Roger Aromí, alumne de 4t d'ESOPUBLICACIÓ: Impremta El Vaixell - Vilassar de Dalt - Dipòsit legal: B-42.360-2011

La direcció de l'escola no necessàriament s'ha d'identificar amb les opinions dels col·laboradors d'aquesta revista

SUMARI

4 ENTREVISTA

5 ACTUALITAT

7 DIAINTERNACIONALDE LANOVIOLÈNCIAILAPAU

8 ACTIVITATSD'EDUCACIÓINFANTIL

10 ACTIVITATSTRANSVERSALSALSCICLES

11 TALLERSIXERRADES

12 JORNADESESPORTIVES

14 VIATGES

15 SORTIDES

16 MIRADACRÍTICA:ARTICLESD'OPINIÓ

18 PLALECTOR

21 MÚSICA

22 ESPORTS

6 de MAIGPORTES OBERTES

PER A CICLES FORMATIUS I BATXILLERATA partir de les 18:00, l'escola obrirà portes perquè tots els qui estigueu interessats pugueu visitar les nostres instal·lacions. A més, s'oferiran xerrades informatives tant de batxillerat com de cadascun dels cicles que oferim. Us hi esperem!

EDITORIALEl Departament d'Ensenyament de la Ge-neralitat de Catalunya ha posat en marxa un «servei d'assessorament i reconeixe-ment» adreçat a totes aquelles persones que tenen una experiència laboral, o bé han par-ticipat en qualsevol activitat social i volen un reconeixement acadèmic dels aprenentatges adquirits relacionats amb un determinat ci-cle formatiu.L'assessorament identifica, d'una manera personalitzada, les capacitats, les expectati-ves i els interessos de cada persona. Es trac-ta d'aconseguir una diagnosi de les possibi-litats formatives i de promoció professional i alhora conèixer l'itinerari formatiu més ade-quat per a cada un.El reconeixement acadèmic dels aprenentat-ges assolits mitjançant l'experiència laboral permet obtenir la correspondència amb els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu. Alhora, permet establir vincles entre la formació professional inici-al i altres formacions impartides per altres empreses o entitats.És, sens dubte, una opció molt interessant per a aquelles persones que porten anys treballant i desitgen o, en determinats ca-sos, necessiten un reconeixement formal de la feina i la formació que han dut a terme al llarg de la seva vida. Sense oblidar també, que pot ser el primer pas per poder obtenir una titulació oficial contemplada en l'actual sistema de la Formació Professional.

4 Entrevista

Quants anys fa que et dediques a l'ensenyament?Des de fa quatre o cinc anys.

Quina va ser la teva primera impressió en arribar a l'escola? Una impressió molt bona.

Estàs a gust amb els professors i els alumnes de Freta? Sí.

Què és el que més t'agrada de ser professor? I el que menys? El que més m'agrada és la interac-ció amb els alumnes i veure la seva evolució com a estudiants, és una professió que m'omple molt.

T'agraden les llengües estrangeres? Molt, molt, molt... totes les llengües m'agraden.

Quina de totes les llengües que domines és la que més t'agrada? El francès.

Si haguessis de tornar a estudiar, escolliries la mateixa carrera o en triaries una altra? Segurament, escolliria la mateixa o, si no, relacionada amb l'educació (magisteri).

Has viatjat molt gràcies al fet que saps anglès i francès...? Sí, però m'agradaria viatjar encara més.

Quins són els llocs que més t'agraden i a quins voldries anar?M'agraden molt ciutats com Tou-louse, París, Strasbourg... I voldria anar a l'Àsia.

Ara passem a fer una bateria de preguntes de caire més personal. Jordi, quants anys tens? Trenta-set.

Què et fa plorar? Moltes coses, per exemple la pèr-dua de familiars, amics, etc.

Què et fa por? Volar, llançar-me en parapent.

Quin és l'esport que més t'agrada? El bàsquet.

Tens alguna mascota? Ara mateix, no.

Què et fa feliç? La meva família, els meus amics, i els meus petits «granujas» alumnes.

Si tinguessis l'oportunitat de tornar al passat, què rectificaries de la teva vida o quin consell et donaries? El consell que em donaria és: «Es-tudia fins que tinguis l'edat adulta per decidir les coses per tu mateix; aleshores fes el que el teu instint et digui.»

Quin és el teu color preferit? El color vermell.

Tria una pel·lícula. Bambi.

Quin tipus de música t'agrada? Pop, rock, jazz, música clàssica...

Què és el que més t'agrada de la teva família? El respecte, l'amor, tot...

Què t'agrada més de tu mateix i què és el que t'agrada menys? El que m'agrada més de mi... no ho sé. Ho haurien de dir les altres per-sones. I el que m'agrada menys és la por a volar.

Què t'agrada fer en el teu temps lliure? Estar amb la meva família i amics, nedar, practicar esports i aprendre nous idiomes...

I finalment, quin és el teu somni? Ser feliç.

ALUMNES 1r ESO

UNA CARA NOVA ENTRE EL PROFESSORAT DE FRETA

JORDI OLIVA, professor de llengües estrangeres: «Totes les llengües m'agraden»

Actualitat 5

ALBA LÓPEZ EXPOSA EL SEU TREBALL DE RECERCA A LA UIC

El passat mes de febrer es va dur a terme el 9è concurs preuniversitari de la Universitat Internacional de Catalu-nya, sobre treballs de recerca d'estudiants de 2n de Batxillerat i de CFGS interessats a estudiar graus en Educació o Infermeria.

L'Alba López, que complia els requisits perfectes per a la convocatòria, hi va presentar el seu treball sobre el vo-luntariat a Sant Joan de Déu, on havia fet molt bona feina, i va ser seleccionada per exposar-lo. Per a ella, ha estat un motiu d'orgull i de reconeixement al seu esforç.

ESTEVE VALLMAJOR (COORDINADOR BATXILLERAT)

Sergio Vivas, alumne de 2n de batxillerat científic, escollit per participar en la celebració de l'Olimpí-ada Catalana de Biologia, organitzada per la uni-versitat de biologia de Barcelona.

El fet de saber que hi assistien els dos-cents millors alumnes de Ca-talunya en la matèria de biologia em va suposar un privilegi, així que vaig decidir participar-hi.

Vaig fer un examen teò-ric que havia de servir per seleccionar els quin-ze millors participants. Després, vaig poder as-sistir a una xerrada in-formativa sobre els graus que es fan a les diferents universitats.

Poder participar en aquesta olimpíada ha es-

tat una gran experiència per a mi, tot i no haver estat seleccionat per a la final espanyola.

SERGIO VIVAS (2n BATX. CIENTÍFIC)

OLIMPÍADA DE BIOLOGIA SEGUIM AMB L' ENERGIA!

Us presentem el progra-ma Energy Bits del Canal 33.

Aquest programa televi-siu és un projecte d'abast europeu sobre l'ús sos-tenible de l'energia. El programa tracta temes com les energies renova-bles, l'eficiència i l'estalvi d'energia, el reciclatge, la reutilització i els estils de vida que comporta la sostenibilitat.

Podeu veure el programa al canal 33, dis-sabtes i diumen-ges al vespre o a l'enllaç següent: http://www.tv3.cat/energybits/programa

Dins aquest pro-

grama de ciència s'ha creat un concurs, Have You say, que consisteix en la producció d'un vídeo sobre algun d'aquests te-mes elaborats per alum-nes de tot Europa. Des de l'escola els alumnes de l'optativa d'informàtica estan treballant-hi amb l'ajuda del departament d'aprenentatges de TV3.

A veure si hi ha sort!

ANNA POUS

El meu treball de recerca es titula «El voluntariat a Sant Joan de Déu» i el marc pràctic consisteix en un diari dels dies que he estat allà duent-lo a terme durant l'estiu i en el testimo-niatge de l'experiència de pares dels nens malalts.

La meva tutora, la Beatriz Márquez, i els meus pares van ser qui em van encoratjar a presentar-lo a concurs i, de fet, per a mi ha suposat una ex-periència molt didàctica.

El jurat constava de dos professors de la pròpia universitat i el premi al qual puc optar és una beca d'estudis del 100% del primer curs.

Encoratjaria tots els alumnes de primer de batxillerat que tries-sin un tema de treball de recerca que realment els agradés i que re-alment posessin els cinc sentits a fer-lo i que deixessin el treball el màxim resolt a l'estiu (estaran can-sats de sentir-ho però realment val la pena). També, que seguis-sin els consells dels seus tutors. Si donen tot el que poden, realment és molt gratificant.

ALBA LÓPEZ (2n BATX. CIENTÍFIC)

6 Actualitat

Des de fa anys, Es-cola Freta Mataró participa en la cam-panya de donació de sang que organitza la Creu Roja. Primer, conscienciant el nos-tre alumnat, després obrint les portes pel banc de sang perquè tothom pugui fer la seva donació. Aquest any, han estat 93 els oferiments que hi ha hagut, 76 dels quals han pogut ser dona-cions. Cal remarcar que d'aquest últims 37 han estat donants nous. Agraïm la col-laboració de tothom.

I. COMAS

IMPRESSIONS D'UN DONANT PRIMERENC

És la primera vegada que dono sang, fa poquet que he fet els 18 anys. No em fan por les agulles, estic tranquil i em fa il·lusió. Tinc moltes ganes de donar sang perquè a casa tots són donants i jo mateix vaig necessitar una transfusió de sang ara fa uns anys; per això entenc la importància de donar sang.

QUILIAN SARDÀ (CFGS HIGIENE BUCODENTAL)

CONSTITUCIÓ DEL NOU CONSELL ESCOLAR

Programa Joves i Ciència de Caixa Catalunya

SEQÜÈNCIES DE REPETICIÓ EN TÀNDEM DEL DNA I APLICACIONS

En el marc del programa Joves i Ciència de Caixa Catalunya, l'alumna Neus Riera de 1r de batxillerat científic escriu un arti-cle sobre les seqüències de repetició en tàndem (STR, de l'anglès Short Tandem Repeat).

Les STR són seqüències del DNA, que constituei-xen el 75% del genoma humà. L'objectiu del tre-ball de la Neus és conèi-xer més àmpliament els camps d'aplicació de les STR (investigació crimi-

nal i de parentiu, identifi-cació de cadàvers, proves forenses...), que perme-ten la fàcil diferenciació entre individus.

La Neus té clar que el fet de diferenciar dues per-sones segons el seu geno-ma és molt útil, i també que són molt interessants les petites diferències ge-nètiques que tenim tots els éssers humans. Amb paraules seves: «tot i sent tan semblants, tots som únics”.

REDACCIÓ

El passat mes de gener vam dur a terme les eleccions de renovació parcial del membres constituents del Consell Escolar.Els nous representants elegits en aquestes votacions són:• representantssectorprofessorat: Esteve

Vallmajor Comas i Jaume Genís Terri• representantssectoralumnes: Xènia Pérez

Casas• representantssectorpares: Maria Carmen

Sánchez Bandera i Gemma Martín Fussimanya

TALLER DE SEXUALITAT

Els alumnes de 2n d'ESO hem fet un taller sobre sexualitat.

Hi hem après moltes co-ses, com ara que els can-vis que pateix el nostre cos són normals a la nos-tra edat, que és molt im-portant escoltar la parella en una relació, que cal que coneguem el nostre propi cos, quins són els mètodes que ens permeten evitar les malalties infeccioses, com s'han d'utilitzar els preservatius... Ha estat molt profitós.

JORDI RIERA (2n ESO)

16 de gener: DONEM SANG!

Actualitat 7

FESTA, JOVES I ALCOHOL

Una vegada analitzades les dades, arribem a la con-clusió que la majoria dels joves catalans relacionen festa amb alcohol perquè creuen que és l'única mane-ra de passar-ho bé. Però és realment l'única? No compten amb les conse-

qüències de l'endemà?, o del que és molt pitjor, el mal que pot causar al cos? I és que hem comprovat empí-ricament que per passar-ho bé amb els amics, riure i ballar; no fa falta beure alcohol.

GEMMA GARCIA I NOELIA PALLARÈS (2n BATX.)

Un cap de setmana, com qualsevol altre, vam decidir sortir de festa. I mentre esperàvem que comencés la llarga nit, vam començar a parlar sobre els prejudicis que els adults tenen sobre el jovent i l'alcohol. Volí-em esbrinar si la informació que ens proporcionen els

medis de comunicació sobre aquest tema és certa. Així doncs, amb ànima de reporteres, vam preparar diver-ses preguntes, que la gent que trobàvem al nostre pas, ens va ajudar a respondre. Aquests són els resultats:

Gràcies al suport de la Diputació de Bar-celona i la Fundació No-violència, l'esco-la ha pogut gaudir d'una exposició, ubi-cada a la sala d'actes, a partir de la qual l'alumnat ha pogut llegir, interpretar i reflexionar sobre di-ferents aspectes re-lacionats amb la pau. També, cada curs ha

treballat una pel·lícula relacionada amb el tema.El dia 30 de gener, dia internacional de la no-violència i la pau, vam fer l'acte de cloenda de totes activitats al pati de l'escola. Representants de cada curs van ver-balitzar les seves reflexions en veu alta, alhora que d'altres companys les dibuixaven al terra en forma de cal·ligrama.Aquestes són algunes de les reflexions que els alum-nes van exposar:• S'ha de lluitar amb paraules, no amb armes.• Pau significa un no a la guerra. Una vida plena

de respecte i empatia; on l'amor hauria de ser el

poder que mou el món i la tolerància allò que en dóna l'impuls.

• No hi ha camí per a la pau; la pau és el camí.• La pau és el somni dels homes justos; la guerra és

la realitat de l'ésser humà.• La violència no és mai la solució per a un conflicte.• La pau, l'hem de construir entre tots. Utilitzem-la

per lluitar contra les guerres i la injustícia.• Els homes han de saber posar punt i final a la

guerra; si no la guerra serà el final dels homes.• Lluitem per una societat on les diferències siguin

indiferents!• La pau comença amb un somriure.

DEPT. CIÈNCIES SOCIALS

L'alcohol és la droga més consumida en tots els trams d'edat, sense distingir sexes ni grups socials. Des de fa alguns anys s'ha convertit en un problema pels joves amb importants conseqüències.

DIA INTERNACIONAL DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU

8 Activitats

La tarda del dia de Carna-val va ser freda i el cel es-tava tapat, però com cada any l'alumnat d'Educació Infantil (disfressats de ca-putxetes vermelles, llops i jocs de construcció) vàrem anar a veure la rua del GEM petit. Les nostres disfresses estaven fetes de caixes de cartró i bosses de plàstic. La idea era fer disfresses

fàcils i creatives, de la ma-teixa manera que estan fe-tes les dels nens de les llars d'infants on nosaltres, quan tinguem la titulació, anirem a treballar. I realment hi havia disfresses amb molta imaginació.

Finalment, vàrem partici-par en la seva festa.

CF EDUCACIÓ INFANTIL II

EDUCACIÓ INFANTIL ES DISFRESSA!

Un lego molt guapo i colorit

Després d'uns quans mesos d'inde-cisions i dubtes ha arribat el gran moment: EL NOSTRE CARNAVAL DE LEGO!

A més d'un se li ha fet dur, després de molts anys, tornar-se a veure en aquesta situació, però som un grup, i havíem d'anar tots disfres-sats i iguals. Tot ha estat una mica complicat, des de trobar les caixes (cada un de la seva mida) fins a la lluita amb la pintura o esprai. Però ho hem superat i aquí estem, a l'es-cola GEM amb els petits, ajudant a disfressar-los i amb cura que la nos-tra disfressa no es desmunti, per-què mira que són sensibles aquests gots!Hem gaudit i rigut més que els pe-

tits, només de veure'ns: un que no pot caminar bé, l'altre que se li desmunta la disfressa a mig camí, aquella que es posa a ballar amb la banda de la rua, etc.

La veritat és que hem estat un grup de LEGO molt guapo i colorit, i un cop tots junts, ja res de tot el que havíem passat ens importava, ni la vergonya!Vam acabar una mica congelats, però amb ganes que arribi l'any que ve i poder-ho repetir. I és que la vam muntar grossa!

CF EDUCACIÓ INFANTIL 1

COMENCEM A PRACTICAR:CANVI DE BOLQUERS I ELABORACIÓ DE FARINETES

Durant aquest segon tri-mestre, els/les alumnes d'educació infantil I, hem realitzat la pràctica de canvi de bolquers i de farinetes.

Cada alumne va portar un/a nino/a (bebè) per fer-li el canvi de bolquers. Per fer-ho més real vam convidar familiars d'una edat compresa entre els 0 i 2 anys, acompanyats dels seus pares i/o avis, que ens van fer una demostra-ció en directe de com es fa

un canvi de bolquers, com s'ha de tractar el nadó i el vincle afectiu que es crea entre ells dos.

Una vegada vam haver acomiadat els nens i fa-miliars, vam començar a preparar les nostres primeres farinetes. Per a aquesta tasca vam ne-cessitar un bol de plàstic, una cullera petita i una forquilla. La professora va portar llet i farines de galeta i de xocolata. Un cop fetes ens vam donar

el menjar entre nosaltres. Va ser una experiència molt profitosa, ja que l'any que ve haurem de realitzar pràctiques en

un centre infantil; i alhora vam passar una estona di-vertida i dinàmica.

CF EDUCACIÓ INFANTIL I

Aquest any, un Carnaval dedicat als contes i a les joguines.

Activitats 9

Us en recordeu?L'origen dels jocs tradici-onals es remunta a temps molt llunyans; són jocs transme-sos de generació en genera-ció, nor-malment per via oral. No només han passat de pares a fills, sinó que en la seva conservació i divulgació les institucions i entitats s'han preocu-pat de conservar-los. Estan molt lli-gats a la història, cultura i tradicions d'un país, un territori o una nació. El material dels jocs és específic d'aquests, i està molt lligat a la zona, als costums i, fins i tot, a les classes de treball que es desenvolupaven en el lloc.

N'hem triat un d'exemple perquè en pugueu fer un tastet: la xarranca.

EDUCACIÓ INFANTIL I

LA XARRANCATipus de joc: de psicomotricitat

Espai de joc: espai obert.

Nombre de jugadors/es: dos jugadors mínim.

Edat: a partir de quatre anys.

Material: una pedra plana i guixos de colors per dibuixar la xarranca al terra.

Objectius:

- Restar importància al resultat de l'activitat.

- Acceptar la victòria i la derrota com a parts inherents al joc.

- Iniciar el diàleg com a via de resolució de conflictes.

- Gaudir de l'activitat física.

Desenvolupament del joc:

Es fa un dibuix a terra amb diversos compartiments quadrats. Des de fora es llança una pedra o un pal petit al primer quadre, i a peu coix s'ha de saltar fins al segon, i després, al tercer. Un cop aquí, s'ha de saltar amb els dos peus i col-locar-se als quart i cinquè; d'aquí, altre cop a peu coix, se salta al sisè, i després altre cop amb els dos peus als setè i vuitè. Per acabar, es giravolta i es desfà el camí per arribar al quadre segon, on es recull la pedra del quadre primer i se salta fins a fora. Si s'aconse-gueix, es llança la pedra al quadre segon, i així successivament. Quan es trepitja la ratlla o la pedra cau fora del lloc, es perd el torn. Aquest joc té el seu origen a l'imperi Romà.

ED. INFANTIL I TREBALLA ELS JOCS TRADICIONALS

VISITA A UNA ESCOLA BRESSOL

El passat dimarts 26 de febrer vaig entrar, juntament amb les meves companyes, per primera vegada a una escola bressol. La Dolors, direc-tora de l'escola, ens en va explicar el funcionament i ens va ensenyar l'escola. En arribar al pati, els nens des de les classes ens observaven a través de les vidrieres, i nosaltres a ells, ens somreien, ens feien ganyo-tes, ballaven... volien fer-nos riure.

A l'entrada de l'escola, una iaia ge-ganta recollia els darrers xumets o bolquers dels nens. Ens van fer una foto amb ella. L'escola em va transmetre: respecte, treball, ordre,

aprenentatge, llibertat i molta di-versió. Em van venir moltes ganes de començar les pràctiques.

LAURA CEREZO(CFGS EDUCACIÓ INFANTIL I)

10 Activitats

ACTIVITATS TRANSVERSALS ALS CICLES

El professorat de cicles formatius considerem que, per tal de fo-mentar les relacions entre els alumnes de les diferents classes, és positiu fer algunes activitats comunes, és a dir de caire transversal.

L'objectiu que ens hem proposat és fer una activitat d'aquest tipus per trimestre.Així el primer trimestre vàrem anar a visitar el Cosmocaixa, però la nostra atenció es va centrar so-bretot en l'exposició «Infeccions». Els alumnes havien de respondre un qüestionari sobre els contin-guts de l'exposició que després ha estat valorat pels professors de microbiologia o matèries similars. Cal dir que en aquesta sortida no hi varen participar els alumnes d'administratiu ja que ells no fan microbiologia, però per a tota la resta va ser una experiència molt interessant per comple-mentar la feina feta a classe.

Aquest segon trimestre tots els cicles hem vist la pel·lícula Intocable i l'hem fet servir de base per tractar el tema de com ha de ser el nostre

tracte amb les persones amb qui ens relacionarem en la nostra vida laboral.

Val a dir que la valoració que fem d'aquestes dues activitats és molt positiva.

L'activitat transversal del tercer trimestre acostuma a ser una sor-tida lúdica a Lourdes d'Arenys de Munt, que esperem poder dur a terme abans de final de curs.

CARME CODINA (COORDINADORA DE CF)

INTOCABLELa pel·lícula està basada en fets reals; és la història de dos homes ben diferents, un aristòcrata que pateix tetraplegia a causa d'un accident i un jove negre, que viu en els suburbis de París, que de la nit al dia es converteix en el seu assistent i aconsegueix retornar-li les ganes de viure.És una història magnifica, que diverteix i que commou a parts iguals.És la pel·lícula de parla no angle-sa més taquillera de la història. Val la pena que aneu a veure-la.

NÚRIA COMAS

EXPOSICIÓ SOBRE EL SISTEMA FISCAL I BANCARI ESPANYOL

Percepció dels oïdorsL'experiència que ens vam endur de l'exposició va ser molt enriquidora ja que vam poder adquirir nous conei-xements d'un tema que no dominàvem gaire. Tot i que al principi estaven molt nerviosos, a mesura que anaven explicant es van anar relaxant i ho vam entendre tot molt bé.

CFGM ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

El passat 6 de febrer els alum-nes del Cicle de Gestió Adminis-trativa vam fer una exposició al Cicle d'Atenció a la Dependèn-cia. L'exposició tractava sobre el Sistema Fiscal i el Sistema Ban-cari Espanyol, temes que hem treballat a classe.

Abans d'entrar a l'aula 8, on ens esperaven els alumnes d'Aten-ció a la Dependència, estàvem

una mica nerviosos perquè era la primera vegada que fèiem una exposició a un grup que no era el nostre. En acabar l'expo-sició vam sortir amb la sensació d'haver vençut les pors que ens provocava parlar en públic. De fet, ja estem pensant quines co-ses podríem millorar la propera vegada!

CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA

Experiència dels exponents

Activitats 11

«dRogues! Què?»

En el taller de dro-gues, que vam rea-litzar el passat mes de febrer, ens van explicar els dife-rents efectes que produeixen les dro-gues en el cervell i ens van ensenyar a classificar-les en funció d'aquests efectes. Després ens vam centrar en l'alcohol: els tipus (destil·lats i fermentats) i els efectes del seu consum. Ens van explicar coses importants com el que podem fer o no quan algú ha begut més del compte.

En una segona sessió, vam fer una activitat de classificació d'una sèrie situacions difícils que ens plantejaven; cadascú reflexionava sobre què li era més fàcil i què li era més difí-

cil de triar. En acabat, vam lle-gir un text, on se'ns explicava quins passos cal seguir perquè ens sigui més fàcil prendre de-cisions correctes.

Aquestes xerrades ens servei-xen per saber veure els pros i contres del consum d'alcohol i altres drogues. Ens ha estat molt útil perquè ens obliga a pensar i a no caure en coses que no ens convenen.

ÈRIC VILLALBA (2n ESO)

LA MARIHUANA EFECTES IMMEDIATS (més importants):

• Mal alè.• Intoxicació aguda «paranoies», confu-

sió i inquietud.• Relacions sexuals: deteriora els

espermatozous.• Tendència a l'aïllament.

EFECTES DE CONSUM CONTINUAT (més rellevants):

• Tos, faringitis i mal de cap.• Dependència física.• Dependència psicològica, disminució de

llibertat.• Danys cerebrals irreversibles o de lenta

recuperació.• Apatia.

PAULA PRIETO (3r ESO)

El conductor d'aquesta xer-rada-demostració va ser l'exalumne Sergi Lluch. Ens va semblar molt interessant i molt útil, ens va ajudar molt com a informació comple-mentària de la matèria de primers auxilis.

Penso que seria bo que aquesta xerrada, la rebessin també altres mòduls, ja que en la situació d'haver d'actu-ar en una RCP s'hi pot trobar tothom. Una aturada cardíaca es pot produir en qualsevol lloc i moment, t'agafa despre-vingut i la probabilitat que hi hagi professionals sanitaris a l'abast és pràcticament nul-la. A tothom, li agradaria que si es trobés en una situació

d'aquestes, hi hagués algú a prop que sabés reanimar-lo. Per això crec que quantes més persones sapiguem fer-ho, més probabilitat hi ha que una persona sobrevisqui a una aturada. Del minut 0 fins al minut 10 des que es produeix l'aturada és quan s'hi pot fer alguna cosa; del que facis en aquells 3, 4, 5, 6 minuts, dependrà la vida de la persona afectada. Estic convençuda que si qualsevol de nosaltres es trobés en la situació, sabríem fer-ho tal i com ens va ensenyar en Ser-gi. Gràcies.

CARLA GARCIA (CFGM FARMÀCIA)

XERRADA I DEMOSTRACIÓ SOBRE RCP«REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR»

SABIES QUE...• hi ha dro-

gues legals i d'altres d'il·legals?

• totes les drogues són addictives, però no totes afecten el nostre cos de la mateixa forma?

• el cafè és considerat una droga pel fet d'accelerar el comportament del nostre organisme?

• la marihuana és una droga que perjudica el nostre cos perquè no permet la concen-tració, sol alterar la memòria i alentir el pensament; i bo i així és la més consumida pels joves?

PAULA PRIETO (3r ESO)

12 Jornades Esportives

JORNADES ESPORTIVES 2013: LA PLUJA ENS ACOMPANYA

Tot i ser unes jornades esportives passades per aigua, han estat genials i ens han permès desconnectar de la rutina de les classes. Això sí, hem ha-gut de fer alguns canvis al programa previst.

Dimarts havíem de començar a les pistes d'atletisme, però a causa de la pluja vam anar al Poliesportiu Euse-bi Millán a jugar a volei i, com que a molts ens encanta aquest esport, ens ho vam passar d'allò més bé.

Dimecres ens esperava el Canal Olím-

pic de Castelldefels però, altre cop per culpa de la pluja, vam haver de fer un canvi i conformar-nos a que-dar-nos a escola, on vam realitzar un dossier sobre els esports, que ens va servir per aprendre moltes coses.

Dijous ens esperava un matí espor-tiu en tots els sentits. Primer vam baixar a la platja i, distribuïts en di-ferents grups, vam realitzar tres ac-tivitats diferents: waterpolo, rugbi i volei-platja.

Divendres, tots vam anar a Arenys

de Munt, al parc de Lourdes, on vam fer un bon esmorzar i després vam tornar a jugar a futbol, volei... No ens n'hauríem cansat mai.

Tot i els canvis, he de dir que ens ho hem passat molt bé amb els com-panys. I, ara només esperem que arribi el dia per poder anar al Canal Olímpic a fer caiac i tir amb arc. Tant de bo que faci sol.

ESTEVE VALLMAJOR (1r ESO)

ELS DE SEGON VAM TENIR SORT I VAM PODER PUJAR A PISTES

Usain Bolt, Asafa Powell, Allyson Felix... tots són grans atletes coneguts mundialment. Nosaltres, els alumnes de 2n d'ESO hem pogut sentir-nos per una vegada com ells a les pistes d'atletisme. Allà vam realitzar les pro-ves de 60 m llisos, salt de llargada, salt d'alçada i pes.

Els resultats van ser brillants, gràcies que tots ens animàvem, els uns als altres, fet que influeix molt en el rendiment. Així, doncs, aquell dia vam posar-nos a la pell d'un guanyador amb el simple fet de d'haver-nos-ho passat bé tots plegats.

MARIA-DIÉNABA BADJI MANSILLA (2n ESO)

Jornades Esportives 13

La sortida a Baquèira em va agra-dar molt perquè ha estat una expe-riència nova, amb fortes emocions pel fet de poder practicar un esport nou. A cada caiguda, m'aixecava amb ganes de millorar i poder continuar fent una altra baixada amb més rapi-desa. Al matí, em costava llevar-me, però el fet de saber que tenia curset i que podria aprendre més, m'empe-nyia a espavilar.

POL FERNÁNDEZ (3r ESO)

Aquesta sortida ens ha fet trencar la rutina del dia a dia. El viatge d'anada el vam fer amb molta il·lusió però al de tornada, tothom estava dormint i molt callat. Ens ha encantat poder fer aquesta sortida tot i que se'ns ha fet molt curta. Pels que mai havíem esquiat, ha estat una oportunitat per poder aprendre'n una miqueta.

DAMIÀ FRESNEDOSO i MARIA VALLMAJOR (3r ESO)

En aquestes jornades esportives, els de 3r i 4t d'ESO hem fet una ac-tivitat diferent. Vam anar a un es-pai nou, interactiu i exclusivament per a joves. Encara que nosaltres només hi vam fer les activitats relacionades amb l'esport, l'es-pai ofereix un munt activitats per descobrir.

Una de les activitats estrella és el

recorregut «aeri», un circuit alçat format per diverses plataformes, escenaris i tirolines en què vam posar en pràctica la nostra coor-dinació. A part, n'hi ha d'altres on poses en pràctica l'equilibri, el tre-ball en equip i l'agilitat. És un es-pai diferent, una activitat alterna-tiva, que ens ha agradat moltíssim.

CARLA MEILAN (3r ESO)

3rs i 4ts ANEM AL GRATACEL

ESQUIAR: UNA NOVA EXPERIÈNCIA!L'esquiada a Baquèira és un clàssic a l'escola. Alumnes de 3r i 4t d'ESO marxen a la neu il·lusionats i en-grescats, amb ganes de practicar un nou esport i de compartir uns dies amb els companys de classe.

5 de març. Comença l'aventura. Ens endinsem en un llarg viatge (cinc horetes) que se'ns fa curt. Ar-ribem a l'hotel i ens hi instal·lem. Més emocions: toca llogar el ma-terial. La primera nit: rialles, con-fidències i ganes de xerrar a mitja veu. Ens despertem i pugem a pis-tes: estranyes sensacions. Noves rutines que aprenem fàcilment.

I així dos dies més. Tot s'acaba: hem de tornar a casa i deixar el pa-radís. Eufòria pels moments vis-cuts, tristesa perquè s'ha acabat. Gratitud per haver pogut gaudir del viatge.

PAULA PRIETO (3r ESO)

14 Viatges

Com ha anat el viatge? Ens pregunta tothom. Ha anat molt bé. Des de la perspectiva de profes-sora d'Història de l'Art estic contenta perquè els he vist molt interessats pel Museu i per les obres, a vegades fins i tot sor-presos (quan els van fer estirar a terra dins de La serp de Serra per sentir l'escultura). Contenta per com es deixaven portar pel discurs del guia i com participaven davant del quadres de Warhol, se sor-prenien dins de l'Escultura habitada, es miraven la Gran Maman o com s'in-teressaven pels edificis de Bilbao. Des del punt de vista més cultural, com gaudien del Puente colgante o del Mi-rador. I des del punt de vista més lúdic, feia molta gràcia veure com a quarts d'una de la matinada, en un parc, ju-

gàvem a endevinar pel-lícules mentre a una li feia mal un peu, l'altra tenia son i altres ganes de mar-xa. En fi, una experiència interessant, divertida. Estem contents d'haver complert els objectius. Ara, el que seria fantàstic és que aquest any, a l'exa-men de selectivitat, els sortís el Guggenheim!

GOLLY RECTORET (PROFESSORA D'HISTÒRIA DE L'ART)

Els alumnes de 4t, la setmana del 4 al 8 de març van emprendre viatge cap a la Toscana. Ens es-peraven moltes hores de moments irrepetibles. A l'autobús, hi va haver gent que no va dormir i altres que van acabar estirats per terra per estar més còmodes. Primera parada, Pisa. Tothom va quedar emba-dalit en veure la torre torta i les mateixes ca-res de bocabadats vam tenir en arribar a Lucca. No ens acabàvem de creure que estàvem a Itàlia. Els dies següents van ser únics. Moments amb els nostres amics que no oblidarem mai: passejades per pobles i ciutats, dinars compartits, descober-

ta de veritables obres d'art, nits de festa... records atrapats en les moltíssimes fotos que vam arribar a fer per tal d'immortalitzar els moments viscuts. Després de passar per Florència, Siena, San Gimigna-no, i de les visites a museus més destacats (el museu dels Uffizzi, la Galleria dell'Academia, el Duomo...) va arribar el dia més temut per tots: divendres! Havíem d'agafar l'autobús de tornada.

Hem tornat carregats de somriures i il·lusió, i amb el desig de tornar-hi. Arrivederci!

MARTA LÓPEZ (4t ESO)

El Guggenheim, l'obra de Richard Serra, el Puente colgante de Portugalete, el Mi-rador de Bilbao i les sortides a la nit..., moments per compartir que ens espera-ven a Bilbao.

ARRIVEDERCI TOSCANA !

2n BATXILLERAT HUMANÍSTIC. OBJECTIU: BILBAO

Visita al Museu Guggenheim

Guiats per un coneixedor de l'art, vam començar la visita parlant de l'arquitectura i la seva integració en l'entorn. Ens va fer tocar les plaques de titani que recobreixen les parets del museu: són flexi-bles i semblen toves! Després, vam visitar la gran exposició de l'obra de Richard Serra, La matèria del temps, i ens va fer veure que les grans peces d'acer d'aquesta obra, no se-rien art si ningú s'hi fiqués a dins; les peces per elles ma-teixes només són matèria. També vam observar amb de-teniment una pintura d'Andy Warhol, Marilyn Monroe re-petida fins a 150 vegades, i vam reflexionar sobre el con-sumisme i el concepte d'art... Tot plegat molt interessant.

GEMMA GARCIA I SANDRA MARÍN (2n BATX.)

Sortides 15

1r BATX. VISITA ELS JUTJATS DE MATARÓ

L'activitat va consistir en una visita guiada a les diverses dependències de l'edifici judicial, acompanyats d'un magistrat jutge i d'un advocat que ens van explicar les diverses funcions que es desenvolupaven a cada dependència i van respondre les preguntes que els anàvem fent.

La visita va començar per la planta soterrani, als calabossos, on, a pri-mera hora, encara no hi havia detin-guts. En el mateix soterrani també s'hi troben els arxius de paper i les peces de convicció.

Vam poder entrar als arxius i veure la quantitat de documentació que genera la justícia. Disposen d'un sistema de prestatgeries mòbils que permet optimitzar l'espai però generen una sensació claustrofòbi-ca. A la sala de peces de convicció no era permesa l'entrada, però ens van explicar anècdotes interessants d'aquesta.

Després vam visitar els jutjats de guàrdia, la sala de reconeixements en roda i l'institut de medicina legal. Vam fer una simulació de reconeixe-ment en roda fent de ‘'delinqüents'' i un metge forense i un funcionari

ens van explicar les seves funcions i la feina que desenvolupaven. La veritat és que tots ens estàvem ima-ginant les situacions de la sèrie CSI, però ens van dir que aquesta sèrie no s'assembla a la vida real.

També ens van portar a veure el registre civil i la sala de casaments. En el registre, vam comprovar que els nostres naixements estaven allà inscrits i a la sala de casaments, el magistrat jutge va recrear un casa-

ment fictici entre dos de nosaltres. Seguidament ens va portar al col-legi d'advocats, on un advocat i un procurador ens van explicar la feina que realitzaven i ens van animar a seguir aquestes professions.

La visita va finalitzar amb la projec-ció d'un judici de faltes. Després ens van permetre un torn de preguntes.

Per a nosaltres la visita ha estat molt interessant perquè és un lloc on, normalment, no tenim accés i perquè considerem important co-nèixer el sistema judicial que regeix la nostra ciutat. El jutge magistrat que ens va atendre va ser molt atent amb nosaltres i ens va presentar la justícia d'una manera molt propera i entenedora. Des d'aquí li volem donar les gràcies.

ALUMNES 1r BATX. C. SOCIALS

ELS ESTEREOTIPS: un bon motiu de reflexió

A vegades cal que algú t'obri els ulls i et faci veure que hi ha coses de la nostra vida que donem per suposades i que, en realitat, no hau-rien de ser així. Els este-reotips són presents en la societat i influeixen en l'autoestima dels nois i de les noies que estan passant un mo-ment complicat de la seva vida. No sempre és important donar una bona imatge només per

encaixar en la societat.Crec que no hem de fer cas d'allò que ens inten-ten imposar, no hem de veure el món com es pretén que el veiem. Hem de ser nosaltres mateixos i aprendre a deixar de banda els es-tereotips, que fan que les nostres vides siguin més complicades.

PAULA CORTÈS (1r BATX.

CIENTÍFIC)

A partir d'una enquesta, un powerpoint i un seguit de reflexions, les infermeres del Consorci Sanitari de Mataró ens van fer adonar dels diferents rols que atribuïm, encara actualment, als homes (forts i protectors) i a les dones (dèbils i sensibles). Crec que és una bona manera de fer-nos entendre el concepte d'estereotip.

PATRÍCIA GARCIA (1r BATX.)

La societat actual està en-voltada d'estereotips. La televisió i els mitjans de co-municació, els anuncis i les sèries televisives potencien que tots nosaltres, sense adonar-nos-en, tinguem interioritzats i considerem perfectament normals el que cal que considerem com a ESTEREOTIPS.

Per exemple :Per què un nen no pot ju-gar amb nines? Per què una nena no pot jugar amb co-txes? Per què associem el color rosa a les nenes i el blau als nens?Reflexionar sobre aquest tema permet veure que les persones no han d'assumir un rol determinat en fun-ció del seu sexe perquè això perjudica la seva individua-litat. MIGUEL GUERRERO

(1r BATX. TECNOLÒGIC)

16 Mirada Crítica

ELS PERILLS A LES XARXES

La societat avança al ritme de les noves tecnologies i cada vegada en som més dependents. Es tracta d'una dependència que ens ha ajudat a fer-nos fà-cils i senzills molts afers quotidians; però no po-dem oblidar que, com tot, té els seus riscos. Que-dar-nos al marge de la societat tecnològica suposa no estar al dia, no poder compartir segons quines situacions... i això és impensable per als adoles-cents. Entenem, doncs, que l'adquisició de la com-petència digital ha de ser un exercici dut a terme amb responsabilitat. Internet és un espai farcit

d'oportunitats per aprendre, relacionar-se o jugar, però per poder-ho fer cal tenir la consciència i els coneixements del que és permès a la xarxa i el que és una infracció; i, sobretot, cal salvaguardar la nostra identitat digital, per tal de protegir-nos de possibles abusos.Així, doncs, des de l'escola treballem perquè els nostres alumnes adquireixin una bona competèn-cia digital i facin un ús responsable de les xarxes socials. Acompanyeu-nos, també, des de casa!

CARME TORRUS

EL CIBERASSETJAMENT: una amenaça latent.

Les xarxes socials influeixen en gran mesura en la vida de les per-sones. Aquest impacte provoca addiccions i influència en el nostre dia a dia.Darrerament, han sorgit unes aplicacions que estan provocant una sèrie de problemes greus a determinades persones perquè són assetjades des de l'ano-nimat. De vegades, els noms falsos i la dificultat d'esbrinar la procedència de l'assetjador en fa difícil la identificació i la imposició d'un càstig.Les persones assetjades esde-venen més vulnerables davant d'aquest problema i els danys que poden patir són molt greus.

RAÜL ÁLVAREZ i ANDREA POZO

(2n BATX. C. SOCIALS)

La controvèrsia de l'anonimatHumiliat, desvalgut, enclaustrat, encongit, enllaunat, captiu, ennuegat, desfet o desesperat. Has sentit alguna vegada que no pots més? Que estàs fart que et discriminin per errors que no has comès? Una persona que pateix ciberas-setjament, sí. Està farta que la jutgin, la condemnin i la casti-guin a través de portals covards, on tots aquells que duen a terme

actes obscens, en surten copi-osament indem-nes gràcies a la controvèrsia de l'anonimat.Un fet decisori és l'entorn en el

qual està immers el ciberassetjat. Si aquest és solitari o indegut, sempre actua en contra; altra-ment, si la víctima viu en un entorn afectiu o deferent, és més fàcil que en surti il·lès.

ALBA LÓPEZ (2n BATX. CIENTÍFIC)

A tu, també et pot passar!Sempre és més fàcil dir el que pen-ses, manifestar allò que sents, les teves pors, o fer retrets a una altra persona si aquesta no et veu. Amagar-se darrere una pantalla és fàcil; en canvi, fer front a la reali-tat, una realitat que a vegades pot ser dura, és més complicat.Actualment, s'ha estès una nova «moda» entre els joves: el ciberas-setjament. Si abans els nens i les nenes ja patien les conseqüències del conegut «bullyng», ara aquests maltractaments també es porten a terme a través de la xarxa.El ciberassetjament és molt greu; es pot denunciar. Per evitar-lo tots hi podem fer una cosa: pensar i reflexionar. Estic convençuda que

patir-lo no ens agradaria. No s'ha de fer als altres el que no ens agra-daria que ens fessin a nosaltres!Per tant, intentem ajudar els qui en pateixen: s'ha de denunciar aques-ta pràctica i parlar amb algú que pugui posar fre a tanta crueltat.

NOÈLIA PALLARÈS(2n BATX. CIENTÍFIC)

Mirada Crítica 17

ESCLAUS DE LES CONSOLES?

LA LLIBERTAT D'UN MATEIX ES TROBA QUAN SE SAP DIR PROU!

Els jocs Online, com el seu nom indica, són aquells en els quals es pot jugar amb altres persones de diferents llocs en un temps real. Actualment, són una de les activitats més comunes entre els joves adolescents, atès que comporten una diversió més gran pel fet de poder interactuar amb gent de tot el món.Al contrari del que es pensa, crec que els jocs Online no han de ser necessà-riament una addicció. És cert que un gran nombre de persones experimenta una addicció a aquest tipus de jocs, però realment la culpa no és del joc, sinó de la persona que juga. Cada persona ha d'establir un control sobre les seves hores de joc, i si aquest no s'estableix, pot experimentar una ad-dicció independentment de si és un joc Online o no.A mi, personalment, m'agraden els jocs Online, i hi jugo de tant en tant. Són una forma divertida de passar el temps sempre i quan es controlin les hores que s'hi juguen.

SERGIO VIVAS (2n BATX. CIENTÍFIC)

Per als adolescents, els jocs online són un nou món on escapar-se de la vida que els envolta. Aquests jocs els proporcionen felicitat i un moment de desconnexió i de pau o tranquil·litat, ja que s'obliden de tots els proble-mes que puguin tenir. Però a vegades aquest moment de desconnexió pot acabar con-vertint-se en hores; i les hores de joc són diàries, perquè no hi ha dia en què es pugui deixar de jugar. I d'aquesta manera el joc es converteix en addicció.Així doncs, els jocs que es van crear perquè la gent s'hi pogués entretenir en els moments de lleure, es poden convertir en un problema. I els que en surten més malparats són els adoles-cents, perquè darrere d'aquest problema se n'hi amaguen

molts més, com ara que el ren-diment escolar disminueix, que deixen de socialitzar-se amb els companys i que la relació amb la família es torna irritable... Penso que els jocs online no haurien de ser una via d'esca-patòria per a adolescents amb problemes, sinó un espai de diversió que hem d'aprendre a controlar perquè no se'ns giri en contra.

OLAYA PALOMAR

(2n BATX. CIENTÍFIC)

Els jocs online: una addicció?

PENSA-T'HO BÉUs heu parat mai a pensar en la repercussió que pot tenir un missatge o una imatge penjats a la xarxa?Estem acostumats a compartir emocions i sentiments a través de fotos i comentaris. Però, compte!, abans de fer-ho hem de pensar que ens estem mostrant al món i no hauríem de dir ni ensenyar allò que no faríem a la vida real. Us faig arribar un enllaç que conté videos molt interessants per reflexionar-hi.

• http://www.xtec.cat/web/recursos/tecinformacio/internet_segura/videos

ADDICTES ALS JOCS ONLINE?Reportatge de la National Geographic on ens parla de l'addicció als jocs on-line a Corea del Sud, un dels països del món més ben comunicats i on el 90% de la població disposa de connexió a la xarxa.

• http://www.youtube.com/watch?v=UubRuDCh8aoM. MAR CASTELLTORT

18 Pla lector

Llegir comporta atenció, concentració… permet que ens endinsem en altres mons, que reflexionem sobre la reali-tat i potencia l'esperit crític.

Una de les preocupacions del professorat de llengua i li-teratura és el fet que als alumnes, cada cop els costi més llegir. Any rere any ens esforcem a buscar lectures que els puguin ser agradables, entenedores, molt properes a la seva realitat i que els aportin motius per reflexionar,

parlar i debatre. Sense reflexió no és possible un bon aprenentatge.

La lectura, la podem fer de maneres diverses i amb objec-tius variats. Seguidament us detallem alguns dels llibres que hem treballat fins ara, i els aspectes que n'han des-tacat els alumes.

M. JOSEP RIERA (DEP. LLENGUA i LITERATURA)

Animació a la lectura: tertúlia amb un contacontes

UncorreumoltespecialM. Pilar Isern

–REALITAT I FICCIÓ–Tracta d'un noi adolescent, sense pare, que està a punt d'entrar a l'institut i que viu una situació familiar que el carrega de responsabilitats, a més d'haver de superar les típiques picabaralles de l'institut i viure moments tan importants com la descoberta de l'amor. Li arri-baran unes cartes misterioses, que el faran confondre perquè el remitent el coneix molt bé i sap què li passarà abans que ell. El noi haurà de descobrir qui les hi envia.

JOSEP ARDERIU

He viscut amb in-terès tota la histò-ria. M'ha agradat molt perquè és un llibre amb ele-ments enigmàtics, cosa que em des-perta la curiositat.

JOSEP ARDERIU (1r ESO)

D'aquesta lectura, hem pogut apren-dre que hem de ser forts i mirar de cara al futur per poder afrontar el passat.

LARA BALLESTEROS (1r ESO)

DESCOBRIM EL PLAER DE LA LECTURA

«Llegirésunamanerad'ampliarconeixementsidemillorarenmoltsaspectes:tantenellingüísticcomenelculturalielpersonal». PAULA AGUILERA (4t ESO)

UnpírcingalcorMarisa López

–AMOR I ASTRONOMIA–

El llibre explica la història d'un noi, anomenat Juan –pels seus amics Galax–, que s'enamo-ra d'una noia (l'Eli). El pro-tagonista és un fanàtic de l'astronomia i els problemes de física. A l'Eli, li agrada l'astro-logia i sortir de festa amb els amics. El llibre ens va explicant com evoluciona la seva relació i alhora ens introdueix en el món de l'astronomia.

ANDREA CORRALES (4t ESO)

Aquest ha estat un dels llibres obligatoris del segon trimestre. Després de llegir-lo, vam poder gaudir d'una tertúlia literària amb en Roger, un contacontes que treballa per a l'editorial Oxford. L'encert de la xerrada està en el fet que parlar del llibre ha pro-piciat un debat entre companys. Un debat sobre l'amor i l'astrono-mia que en Roger ha redireccionat

cap a temes quotidians com les re-lacions de parella i l'amistat. Les xerrades com aquestes són contructives i gratificants perquè el diàleg crea coneixement i per-met que nosaltres, els alumnes, puguem defensar les nostres idees, conèixer altres opinions i respec-tar les aportacions dels companys.

HUGO CARVAJAL, CLÀUDIA MESA i

NATÀLIA MARTÍNEZ (4t ESO)

Aquest llibre m'ha ensenyat que no has de tenir por de res.

ADRIÁN PRADOS (1r ESO)

Pla lector 19

Fa temps que vius en aquest barri?

MARIA VALLMAJOR

LaportadelstrespanysSònia Fernández Vidal

–EL MÓN DE LA FÍSICA QUÀNTICA–En Niko és un noi de catorze anys que, un matí, decideix canviar la seva rutina. Això fa que es trobi immers en un uni-vers estrany i desconegut per ell. Dins del món quàntic, el protagonista assis-teix a un munt de fets inusuals i sorpre-nents. Entrar en aquest món li permet conèixer nous amics. Aquests perso-natges l'acompanyen i el guien per tota l'aventura pel món quàntic.

ElclubdelacistellaÀngel Burgas

–AMOR, AMISTAT I ADOLESCÈNCIA–La Martina rep un regal el dia que fa dotze anys: les memòries de l'Anticlub. Anys enre-re la seva germana i uns companys de classe van crear aquest grup, dedicat a lluitar con-tra les injustícies del barri i de l'institut. Les seves aventures encara es recorden, però ara que un dels membres ha decidit escriure-les, la Martina sent la necessitat de tornar a formar una colla com la de la seva germana. Només cal dir-ho als seus amics, perquè co-

menci de nou l'aventura.Aquest llibre ens ha agradat i ens ha semblat molt divertit; les històries, les situacions bones i les no tan bones per què passen els personatges són reflex de moltes de les co-ses que passen a la gent de la nostra edat, a l'escola. A més, ens ha ensenyat que tothom pot tenir amics, independentment de com sigui, i que hem de ser conscients que tots tenim defectes i qualitats i virtuts.Esperem llegir més llibres com aquest, per-què a part de ser entretingut, ens acosta molt a la realitat que vivim.

IRENE GARCIA i MARIA VIEITES (2n ESO)

M'ha agradat com l'autora es val d'una història i molts exem-ples per crear un món paral·lel perquè així puguem entendre al-guns conceptes de la física quàntica.

CARLA MEILAN (3r ESO)

El joc dels enigmesAl llarg de la novel·la, l'autora ens parla del món de la física quàntica amb l'objectiu de despertar l'interès i la curio-sitat per tot allò que és desconegut, i en particular per la ciència i alhora proposa una sèrie d'enigmes per estimular a pensar i entretenir. Aquests són els nostres enigmes:

Avui he anat a comprar caramels. N'he comprat deu i me'ls he desat a la but-

xaca. De camí cap a casa me n'he menjat quatre i me n'han caigut sis. Què hi tinc ara a la butxaca?

AINA CASABELLA

Imagina't que estàs condu-int un autobús. A la primera parada pugen 20 persones; a la següent, en baixen 10 i en pugen 3. Finalment, a l'úl-tima parada en pugen 5 i en baixen 17. De quin color són els ulls del conductor?

CARLA MEILAN

El llibre m'ha agradat perquè et fa pensar i al mateix temps per-met endinsar-te en una aventura poc corrent.

DANI SABANÉS (3r ESO)

He trobat el llibre encertat. S'hi barregen emo-cions, enigmes indesxifrables, proves de lògica i conceptes de física per bastir una història on l'amor i l'amistat van guanyant terreny.

PAULA PRIETO (3r ESO)

Solució: Són un pare, un fill i un avi

Solució: Un forat

Solució: Dos mesos

Dos pares i dos fills van a pescar. Tres peixos van pes-car i a cada un d'ells, un peix li va tocar. Com pot ser?

CORALMARTÍNEZ

20 Pla lector

ElpesdelaporJordi de Manuel i Sílvia Vega

–LA SIDA: CONVIVÈNCIA O MARGINACIÓ–L'Aitor, un noi de disset anys, té una relació especial amb el Roman, el seu entrenador d'hand-bol. Aviat, però, s'adona que algunes coses no rutllen prou bé, i descobreix que el Roman té la sida. Amb la complicitat d'un metge, l'Aitor comença una cursa per saber més coses sobre el virus de la sida i la síndrome que provoca, però aviat topa amb problemes inesperats. Amb els companys de la colla i de la Marina, la seva xicota, lluitaran per superar-los.

JORDI DE MANUEL: l'autor a l'aula

Primer vam llegir el llibre, després vam treba-llar a classe diferents aspectes de la lectura i de la vida de l'autor. A continuació vam elaborar els nostres treballs i per acabar, en Jordi de Manuel va venir a l'escola per parlar amb nosaltres sobre el seu llibre i també de moltes altres coses. Crec que l'autor va quedar força impressionat amb la nostra feina, cosa que ens va fer sentir mot contents.

DAMIÀ FRESNEDOSO

Em va encantar poder parlar amb l'autor del lli-bre que hem llegit. Crec que tant ell com nosal-tres vam gaudir de l'hora llarga que vam compar-tir. Va saber parlar amb nosaltres d'una manera que ens va captivar i ens va fer estar pendents de tot el que deia.

CLARA LIÑAN

La xerrada amb Jordi de Manuel em va agradar molt. Em va fer pensar realment en la por i la co-vardia de les persones quan es troben en situaci-ons desesperades.

IAN JURADO

• La sida es pot contagiar per con-tacte sexual i també es pot conta-giar per contacte sang amb sang.

• Quan l'ésser humà se sent amena-çat per alguna cosa (en aquest cas, la sida) pot canviar la seva manera de pensar i de ser.

• S'ha de fer costat als nostres amics quan ho necessiten.

• S'han de valorar les persones per com són i no per la malaltia que pateixin, perquè algun dia ens pot passar a nosaltres.

• Hem de ser tolerants i respectu-osos amb les persones amb qui convivim.

ALUMNES 3r ESO

I AMB AQUEST LLIBRE HEM APRÈS QUE...

Recomanats 21

MÚSICA

Per als qui agrada el pop o el dance, dues cançons que han tingut molt d'èxit aquest any.

• La primera és de Carly Rae Jepsen: Call me maybe, que recentment ha rebut diferents premis als EMA en di-verses categories.

• La segona és de la famosa Rihanna: Diamonds, és un dels seus últims èxits i com de costum no deixa indife-rent a cap dels seus/seves fans.

LA PEGATINA: EUREKA!

La Pegatina és un grup que sorgeix al 2003, tot i que el nom no es fa oficial fins al 2006.En començar, el grup tenia tres components, i amb el temps s'hi van anar incorporant altres mú-sics; ara els integrants de La Pega-tina són set. El grup manté un aire festiu, que fa que les seves cançons formin part de la banda sonora principal de moltes festes majors. Totes les seves cançons encomanen alegria i ganes de ballar. Aquest any ens presenten el seu quart treball. Rep el mateix nom que la famosa paraula que va pro-nunciar el matemàtic Arquimedes:

Eureka! Hi podem destacar un gran nombre de col·laboracions: amb grups com Love of Lesbian o can-tants com Mario Díaz, per exemple. Amb el disc també presenten gira, i és que ja estan enrolats en un se-

guit de concerts arreu del món, en festivals i sales internacionals. Així que ja sabeu! Si teniu ganes de festa i ganes de ballar... Eureka de La Pegatina!

PAULA AGUILERA (4t ESO)

Per als qui agradi la música electrònica o el dubstep:un DJ molt conegut anomenat Skrillex i en especial dues cançons: First of the Year i Bangarang.

Per aquells que prefereixen el Rock o el Metal i derivats:un grup britànic format per cinc membres que es diu Asking Alexandria. La cançó a destacar és Not the american average, una cançó amb molt de ritme que no decep els amants d'aquest estil.

CARLA GONZÁLEZ (4t ESO)

22 Esports

ENGEGUEM LA 26a LLIGA DE VOLEI

Més de la meitat dels alumnes d'ESO participen a la lliga de vo-lei de l'escola. Un total de vint-i-cinc equips masculins i setze de femenins. Sort a tots!

REDACCIÓ

CLASSIFICACIÓ 2a DIVISIÓ CADET FEMENÍ FEDERAT GRUP D

CLASSIFICACIÓ MARÇ

Cadet Juvenil Grup C

Infantil Grup A

Infantil Femení Grup B

Infantil Femení Grup C

Escoles Fretaal servei de

l'ensenyamenti la qualitat

Passeig Rocafonda, 45-47Tel. 93 790 47 58Fax 93 790 63 06

e-mail: fretamataro@freta.catwww.freta.cat

08304 MATARÓ

Costa i Fornaguera, 2 -14Tel. 93 766 19 83Fax 93 766 28 19e-mail: freta@ctv.es

www.freta.cat08370 CALELLA