La direcció de l'escola no necessàriament s'ha d'identificar amb les opinions dels col·laboradors d'aquesta revista

EDITORIAL

REDACCIÓ: Claustre de professors/es i alumnatEDICIÓ GRÀFICA: Mimar Castelltort, M JosepRiera i Carme Torrus.PORTADA: lipdub/ dibuix de Clara MarmolPUBLICACIÓ: Publigraf Mataró

ÍNDEX

El LIPDUB DE FRETA!Emergeix com a idea que va prenentcos a mesura que professorat i alumnes,grans i petits, s�hi van engrescant. Elcurs avança i la idea no mor, al contrari,hi ha propostes. I ens deixem portarper la il·lusió. El resultat, el podeu trobara la web de l�escola. No us el perdeu!

Estem a punt de finalitzar un altre curs acadèmici, per tant, toca fer balanç.

En primer lloc, cal valorar molt positivament laimplantació d�ordinadors a les aules de 1r i 2nd�ESO.

Superades les primeres pors i recances,-normals per altra part a l�hora d�iniciar qualsevolnou projecte- podem dir que l�alumnat harespost molt bé i ha demostrat, fins i tot, unmajor interès per l�aprenentatge. Quant a lapart tècnica, no ens ha donat massa problemes.Finalment, on sí que caldrà una sèrie de milloresés en la part editorial ja que creiem que podríemdisposar de més recursos didàctics per aprofitarmolt millor aquestes eines.

Un objectiu que teníem marcat aquest curs ique s�ha consolidat totalment és el de lescompetències bàsiques com a nova formad�ensenyar i aprendre.

També cal destacar els resultats obtinguts peralguns alumnes del centre, i determinats grups,que han guanyat diferents premis o bé n�hanestat finalistes.

D�altra banda, ja ens toca començar a pensaren el proper curs, i aquest dies, després degrans interrogants, ha sortit publicat el calendariescolar amb dos fets destacables. El primer ésla supressió de l�anomenada setmana blancai, conseqüentment, el nou repartiment al llargdel curs d�aquests dies de lliure disposició, que,com sempre, serà proposat a l�escoles per partdels Consells Escolars Municipals. La segonagran novetat és la incorporació el proper cursdels exàmens de setembre per als cursos d�ESOi els 1rs de Batxillerat.

Però bé, dies tindrem per pensar-hi, ara calfelicitar-nos per aquest curs que estem acabanti desitjar unes molt bones vacances a tothom.

Actualitat ......................4

Sortides ........................9

Dia de les Arts.............12

Tocats per la música ...14

Tallers i xerrades.........17

Esports.........................18

Comiats........................20

ActualitatActualitat4

PROVA CANGUR 2011

I per si en voleu fer un tastet, us plantegem tres problemes. Ànims!

Nivell 1- 3r ESO

En tres partits un equipde futbol va marcar 3gols i en va encaixar 1.D�aquests partits,l�equip en va guanyarun, en va empatar unaltre, i en va perdre eltercer. Quin va ser elresultat del partit queva guanyar?

A) 2-0 B) 3-0 C) 1-0 D) 4-1 E) 0-1

Nivell 2- 4t ESO

En Sergi dispara a unadiana. Només encertaen el 5, el 8 i el 10. EnSergi ha encertat en el8 i en el 10 el mateixnombre de vegades. Entotal suma 99 punts, iel 25 % dels trets nohan pegat en la diana.Quants trets hadisparat en Sergi?

A) 10 B) 12 C) 16 D) 20 E) 24

Nivell 3- 1r Batx.

Un mes té cinc dilluns,cinc dimarts i cincdimecres. El mesanterior només teniaquatre diumenges. Elmes següent tindrà:

A) Exactament, quatredivendresB) Exactament, quatredissabtesC) Cinc diumengesD) Cinc dimecresE) La situació ésimpossible

Un any més, un grup d�alumnes avançats en matemàtiques s�han presentat a la prova cangur. Es tractad�un concurs de matemàtiques d�àmbit internacional, que a Catalunya és impulsat per la Societat Catalanade Matemàtiques.Volem destacar la 33a posició (d�entre 6.278 participants) de la nostra alumna Neus Rierade 3r d�ESO. Enhorabona Neus!

REDACCIÓ

17 de març de 2001: alumnesde 3r, 4t d�ESO i 1r de batxilleratde tot Catalunya, simultàniament,s�enfronten als mateixosproblemes de lògica.Els de Freta, juntament ambmolts d�altres, es disposen acomençar. Cerimoniosament, els

paquets s�obren, i cadascú repel seu full. Una hora i mitja itrenta problemes.Més tard sortim del gimnàs. Ensfan entrar en un menjador i ensdonen esmorzar. En acabat,tornada a la normalitat i cadascúa la seva classe; els de 3r, al

camp de futbol per fer educaciófísica. Els problemes, una micadifícils; l�experiència, nova per anosaltres i, sobretot, divertida.L�any que ve, segur que repetiré!

NEUS RIERA 3r ESO

ActualitatActualitat 5

UNA ALTRA SOLITUD, de JAUME GENÍS I TERRIJaume Genís, professor d�humanitats de l�escola, ha publicat Una altra solitud, la sevasegona obra, que va presentar a la llibreria Robafaves el passat 2 de juny.

Imaginem-nos que el pastor de Solitudhagués escrit un diari i que poguéssimtenir una visió polièdrica del clàssicde Víctor Català. Escrita en forma dediari, Una altra Solitud, plantejaaquesta possibilitat, traslladada, però,a principis del segle XXI. Un estudiósde l�obra d�Eugeni D�Ors viu aïllat enun xalet d�alta muntanya, per raonsque el lector anirà descobrint. En una

casa propera també hi passen l�hivern un biòleg i laseva companya, escultora. Una mica més amunt, hi viuel guarda del refugi, un personatge misteriós. Entre lanovel·la i l�assaig, Jaume Genís ens ofereix una lectura deSolitud matisada per una sèrie de reflexions sobre D�Ors,Maragall, Thomas Mann o Picasso.

CONTRAPORTADA D' UNA ALTRA SOLITUD

Quan vas escriure Una altrasolitud? Ha estat una obra decalaix o bé vas escriure-lapensant a publicar-la?Vaig escriure aquest llibre fa quatreanys, i després hi he estat treballantdurant més d'un any. El va llegir lameva dona, el meu germà i un amic,i van ser ells qui em van animarperquè el portés a alguna editorial.

Un cop vas saber que publicarienla novel·la et vas plantejar enalgun moment retocar-la peradaptar-la a un tipus de públicdeterminat?Si fos un escriptor professional sí queho hauria fet, però no ho sóc: sócun professor que ha escrit un llibre,el llibre que m�hauria agradat llegir.

Has pensat a reinterpretar unaaltra obra o en tens alguna fetao en procés?Bé, n'he pensat d'altres sobrenovel·les que m'han agradat molt,com El roig i el negre, però no hofet. Tampoc crec que ho faci més isi ho fes em basaria en moltes obres,no sols una o dues, com és el casd'aquesta -Solitud i Eugeni D'Ors-.El joc de referències literàries sí quem'agrada molt i això sí que hotornaria a fer.

Un tret que es remarca en Unaaltra solitud és laintertextualitat, esmentada a laseva contraportada. En quèconsisteix exactament?

Hi apareixen textos d'Eugeni D'Ors,que és de qui n�hi ha més; textos de

Solitud, evidentment;alguns de La muntanyamàgica, que estan mésdissimulats; algun text deNietzsche; moltesreferències de Maragall,sobretot de les sevespoesies; i altres influènciesque puc no haver controlat.

Per què vas triar elpersonatge del pastorde Solitud? Vas pensara fer-ne el punt de vistad'algun altre?No. De fet, a Solitud la Mila és l'únicpersonatge construït. El pastor ésbastant eteri, no se sap si és real: lacosa ha estat donar-li realitat a aquestpersonatge eteri, donar-li consistènciapsicològica i pensar la novel·la através seu, portada a l'actualitat. Ala novel·la de Víctor Català, elnarrador omniscient només se centraen la protagonista.

I per què vas traslladar elprotagonista a l'actualitat, alsegle XXI?Per deslliurar-lo d'aspectes que avuidia poden semblar d'època, perquèla novel·la de Solitud va sercontemporània al seu temps, peròpodria no semblar-ho, sin�extraguéssim els trets costumistes.Per això, portant-la a l'actualitat, lalectura és més entenedora.

Aquesta novel·la està escrita enforma de diari. Quins van ser elsmotius que van portar a triaraquesta tècnica?La forma de diari ve del fet que el

personatge que jo vaig crear era unestudiós d'Eugeni D'Ors, que és unescriptor que va publicar la seva obramés important, el Glosari,periodísticament, en forma d'articlesde diari. Vaig voler acostar-me aaquest aspecte fragmentari, perquèem permetia afegir molts materialsque vénen de l'actualitat real. A més,Solitud també havia estat publicaten articles.

Quin altre aspecte t�agradariadestacar de l�obra?El fet d�haver barrejat Solitud,publicada entre 1904 i 1905, i elGlosari, publicat a partir del 1906,que són obres del mateix temps iideològicament són molt distants: laprimera és modernista i la segona,noucentista. En termes nietzscheans,podríem dir que D'Ors era l'extremmés apol·lini, el classicisme, lavoluntat de dibuixar-ho tot bendefinit, res de muntanyes salvatges!;llavors el que vaig fer va ser enfrontaraquestes dues obres.

PAULA MUÑOZ(2n BATX.)

ActualiActuali tattat6

MIQUEL PÉREZ, UN DELS TRES FINALISTES DEL �RECERCA EN DIRECTE�

El passat dia 5 d�abril es vainaugurar a La Pedrera la 9a edicióde la Fira, que organitza el ParcCientífic Barcelona amb l�ObraSocial de CatalunyaCaixa. Lainiciativa mostra alguns delsprojectes en què actualment estantreballant investigadors dels

principals centres i instituts de recerca de Barcelonai té com a objectiu apropar la investigació a tots elsciutadans, així com fomentar vocacions científiquesentre els joves. Durant la celebració de la mostra,s�hi va dur a terme el lliurament de premis del treballsde recerca desenvolupats al Parc Cientific deBarcelona.

Ma i no m �haur iaimaginat que, a la fi, eltreball de recerca fostan gratificant. Si ja eraun privilegi haver pogutfer la part pràctica deltreball al Parc Científicde Barcelona, encaramés ho ha estat quereconeguessin el meuesforç atorgant-me unpremi per la feina feta.El premi ha consistit enun giroscopi, un aparellcientífic que no nomésés de gran valor sinóque representa la fi d�unany d�esforç i l�orgulld�haver estat escollitd � e n t r e t o t s e l scompanys que havíemfet la part pràctica alParc. El premi em va ser

atorgat a l�edifici de LaPedrera de Barcelona,on, el mateix dia, vaigexposar el treball durantl �acte �Recerca end i r e c t e � . U n ae x p e r i è n c i a q u erecordaré amb gran

alegr ia i on va iga p r e n d r e m o l t .També voldria destacarel suport continu de lameva tutora del treballl�Anna Pous sense laqual potser no hauriaarr ibat tan l luny.

Per últ im, i sentaquesta seguramentl�última vegada queescric a la revistadesprés de sis anys al�escola, m�agradariapermetre�m la llicènciade poder agrair a cadaprofessor que m�hadonat classe a Freta elfet de no haver fetsimplement això sinótambé d�haver-me fetcréixer com a personai ser el que sóc ara.

En especial, voldriamencionar en XavierParra i la Maria JoséValle, tutors meusdurant l�ESO que m�hanensenyat moltes méscoses que les que hi haen els llibres.

EL TREBALL DE L�ELMA A L�ESPAI TERRA DE TV3

Espai Terra és un programa que tracta temes demediambient, i ens mostra el nostre entorn des d�unaòptica ben diferent. Inclou un espai-concurs en quèels alumnes de 2n de batxillerat hi poden enviar unvídeo sobre el seu treball de recerca. El treball de

l�Elma sobre l�energia eòlica ha estat seleccionat i el vam poder veurea TV3 el passat mes de maig. REDACCIÓ

A primer de Batxillerat vaig escollir l�energia eòlica com a tema i títoldel meu treball, no m�esperava pas que aquest tema em portés onm�ha portat. A part de poder-lo exposar al TecnoCampus Mataró,també vaig poder-lo enviar al programa de TV3 Espai Terra, presentatper Tomàs Molina. Tot plegat ha estat una experiència molt satisfactòria.

ELMA ANDRÉS (2n BATX.)

EN MIQUEL I L�ELMAEXPOSEN EL TREBALL DE

RECERCAA LES VIII JORNADES

CIENTÍFIQUES

El seu treball de recerca sobre L�encapsulació de fàrmacs en sistemes lipídics ha estatmereixedor de premi.

MIQUEL PÉREZ (2n BATXILLERAT)

ActualiActuali tattat 7

PAULA MUÑOZ, 2n PREMI NOY D�HUMANITATS DE LA L�UPF

Amb el títol El poder de la

paraula: comparativa del

llenguatge en els mons

utòpics, l�alumna de segonde batxillerat, Paula Muñoz,s�ha emportat enguany elsegon premi (MencióEspecial) del premi Noyd �Human i ta ts de laUniversitat Pompeu Fabra.En una cerimònia celebradaa l�auditori Mercè Rodoredad�aquesta universitat, elpassat 27 de maig el juratva premiar el treball de laPaula d�entre un total de120 presentats. En nomdel jurat, la degana de launiversitat, Mireia Trenchs,

va destacar el grau demaduresa tant lingüísticac o m d e c o n t i n g u tdemostrat per la Paula enaquest treball, en què lafilosofia i la literatura ensensenyen el poder delllenguatge en móns utòpicsradicalment oposats. Lacerimònia va acabar ambuna conferència d�AgustíAlcoberro, director delMuseu d�Històr ia deCatalunya.

MANEL MOLINA(TUTOR DEL TREBALL)

II MOSTRA DE TREBALLS DE RECERCAD�HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS.

Marc Rafanell, estudiant del batxillerat deCiències Socials, i Paula Muñoz, alumna delbatxillerat d�Humanitats van exposar els seustreballs de recerca, a la biblioteca PompeuFabra, durant la 2a mostra organitzada pelgrup de treball Eureka.L�exposició del treballd�en Marc, que té pertítol Sistema espanyol

de pensions, analitza,en un context global decrisi, quins són elsproblemes que s�hand�afrontar i quinesreformes s�han de portara terme de maneraimminent per a laviabilitat del nostresistema de pensionsactual. A tall personal,proposa millores peraconseguir-ho.La Paula ens sorprèn

amb el treball El poder

de la paraula, per larigorositat que demostraen analitzar el poder delllenguatge en societatsutòpiques; tema que, apriori, és força complex,però que sap tractar demanera ben estructura,iamb claredat i fluïdesa.El nostre reconeixementper a tots dos alumnes.Enhorabona i èxit en elsvostres objectius defutur!

REDACCIÓ

MirMirant Enfant Enfororaa8

"EL MATÍ I LA MARE QUEEL VA PARIR" AL

TECNOCAMPUS, AMBL'ACTUACIÓ EN DIRECTE

DELS MANEL

El passat dijous 31 de març, de 7 a11h del matí, a l 'Auditori delTecnoCampus es realitzà en directe elprograma de ràdio Flaixbac "El matí ila mare que el va parir". Els alumnesde 4t d�ESO de l�escola van aprofitarl'entrada lliure i no hi van faltar.

A p a r t d el �experiència desentir en directe unprograma de ràdio,van poder participarde les sorpreses is o r t e j o s d e lprograma, i, a més,van tenir la sort de poder gaudir del�actuació en directe del grup musicalels Manel, que van presentar el seunou disc "10 milles per veure una bonaarmadura".

CESCA BACA

Participar en el programaAprenentatge i Servei haestat una experiència única,que ja us hem explicat enanteriors revistes. Ara n�hemrecollit els fruits i hem tingutel privilegi de poder estar ala sala de plens del�Ajuntament de Mataró, onel mateix alcalde i la regidorade benestar social ens hanlliurat els dos diplomes perparticipar en els projectesd�Aprenentatge i servei del�Escola de les Aigües, l�Arboç

i el Casal d�avis de l�Havana.Ens ha agradat ser partícipsd�aquest acte.

AHMED, IRIS, CARLOS IROSANA (3r ESO)

La Societat Catalana dePedagogia organitza cadaany unes jornades sobreeducació, la PrimaveraPedagògica, on es presenten,durant dos dies, diversesponències de joveseducadors/es,pedagogs/gues que estanduent a terme projectesd�investigació innovadors enels diversos camps del�educació.Aquest any vàrem tenir elplaer de poder escoltar laponència de Rocio Galindo,antiga alumna d�EducacióInfantil de la nostra escolaque, a més, cada any ve al�escola a explicar a les noveseducadores, les sevesexperiències a partir del�aprofundiment de les teoriesdel pedagog Loris Malaguzzii les escoles de Reggio Emilia.La ponència �La mirada viva

de la infància� va deixar elpúblic bocabadat i vapermetre obrir, a posteriori,un debat força interessant.Va ser la primera vegada queen aquestes jornades espresentava un projecte queparlés d�educació infantil i lamodernitat de l�objected�investigació, l�exposició enimatges, el discursargumentatiu i la rigorositatde l�exposició, va sorprendretothom.

Des d�aquí volem felicitar laRocio i encoratjar-la, a ella ia les noves fornadesd�educadors i educadores, aatrevir-se a canviar i ainnovar. És un camí dur peròmolt enriquidor.

GOLLY RECTORET

RECOLLIM AGRAÏMENTS PER LA NOSTRA PARTICIPACIÓ AL PROGRAMA

APRENENTATGE I SERVEI

4a EDICIÓ PRIMAVERA PEDAGÒGICA

SSortidesortides 9

El dia 8 d'abril, tots elscompanys de 1r d'ESO,vàrem anar al parczoològic de Barcelona.De camí a Barcelona, elprofessor de ciències(Xavier Parra) ens anavaexplicant el que faríema l l à . H av í e m d ecompletar tot un dossieramb preguntes queaniríem responent ambla informació quetrobar íem a l zoo.

Tot just arribar, vamesmorzar i després vamcomençar la visita. Capa les onze, vam entrara veure el Cuni i elTumai , e l s dof insp r o t a gon i s t e s d el'espectacle, que se'nsva fer MOLT curt. Enacabar, vam començar

a fer el treball que ensocuparia ''tot el dia''.Vam veure elefants,micos, iguanes, serps,l'exposició del Floquetde neu... I de tant entant ens preníem ungelat, un refresc, algunalaminadura, simplementper fer un 'kit-kat'. Laveritat és que vaig tenirsort amb el meu grup,perquè totes vamparticipar en les tasquesi, juntament amb unal t re grup de 1rd'ESOA, vam anarresponent totes lespreguntes. Ens ho vampassar molt bé i nom'importar ia gensrepetir-ho.

CARLA MEILÁN (1r ESO)

ELS DE 1r ESTUDIEN EL CICLE DE L�AIGUAI EL MÓN ANIMAL FORA DE L�ESCOLA

La sortida a ladepuradora de SantPol va ser unaexperiència nova,ja que vam arribari va començar lafesta de pudors: noestem acostumatsa que aquelleso lo rs fo r tes ipuden t s . Vamconè i xe r d � onprovenia l�aigua,com la depuraveni tot el procés queseguia. Teníem curiositat per tot el que ensenvoltava, però també ganes d�anar a la platja,ja que si complíem les normes de seguretat,el nostre premi seria aquest. Escoltar callats iatents les explicacions, agafar apunts, passejarper la riera i dibuixar-la... són algunes de lesactivitats que vam fer abans d�anar a platja.

Un cop a la platja, algunsjugaven a volei, d�altres afutbol i gairebé totes lesnenes prenien el sol... Ambels mitjons plens de sorra,vam tornar cap a Mataró.QUINA EXCURSIÓ!

M.BELÉN SOSA (1r ESO)

1r d'ESO PARTICIPA ENEL PROGRAMA DE RÀDIO

JUGUEM AMB LA CIÈNCIA

...A LA DEPURADORA DESANT POL DE MAR! �AL ZOO DE BARCELONA

SSortidesortides10

ELS 1rs de BATXILLER AL MÓN SAN BENET I A LA FUNDACIÓALICIA

Divendres 25 de març els 1rs de Batxillerat vam anar a Sant Fruitós del Bages: els humanísticsvan visitar el monestir de Sant Benet i els científics la Fundació Alicia.

La Fundació Alícia és un centrede recerca dedicat a la innovacióen la cuina i la difusió delpatrimoni gastronòmic, ambvocació social.L�origen de la fundació és unainiciativa del famós cuiner FerranAdrià, que disposa d�un ampliequip de químics que l�ajuden ainventar noves formes de gaudirdel menjar, fent de la cuina unautèntic laboratori.La base d�aquesta fundació ésfer que gent amb cert tipusd'intoleràncies com ara adiverses proteïnes o a algun tipusd�aliment puguin gaudir d�unadieta més normal sense lanecessitat de patir per si elsaliments porten o no el que nopoden ingerir. D�això tractaALICIA, d�experimentar ambaliments.El taller pràctic ens va permetreposar a prova els nostres sentits:la vista, l�oïda, el tacte, l�olfactei el gust. Vam comprovar que al�hora de menjar tots els sentitsinflueixen. A la primera part,vam fer gelatina amb suc depera, per una banda, i aigua per

l�altra, utilitzant cua de peix iagar-agar; ho vam fer amb totsdos productes i vam comprovar-ne les diferències no nomésexternes, com el tacte o la vista,

sinó també enel gust. Lasegona partdel taller vaconsistir a feresferificacions,amb suc depèsols, aigua iclorur de calci;i una vegadaf e t e s itastades, lesvam fer tambéamb iogurt.En conclusió,

vam gaudir d�una vivència únicai diferent, es podria dir que vamfer una petita iniciació a lagastronomia moderna. I com aestudiants del batxillerat deciències ha estat una experiènciagratificant saber que una altravegada la ciència està contribuinten una millora de la salut i enel benestar de la societat.

ABEL MARTÍNEZ, HÉCTORFERNÁNDEZ I VÍCTOR LEÓN (1r

BATX.)

FUNDACIÓ ALÍCIA: la química a la cuina

11SortidesSortides

VISITA AL MONESTIR DE SANT BENET

En aquest monestir hi handeixat empremta lesdiferents èpoques i hipodem trobar est i lsdiversos: romànic, gòtic,barroc i modernisme, cosaque fa d�aquest lloc unindret excepcional.

La visita es va dividir en duesparts: un recorregut pel passatdel monestir i un dia en la vidade Ramon Casas.D�una banda vam poderretornar als orígens de la nostrahistòria viatjant en el temps,ja que gràcies als nous mitjansaudiovisuals, foren elshabitants d�aquest monestir elsqui ens en van desvetllar elssecrets i ens van fer reviureaquella època.També ens va captivar lasegona part del recorregut:poder copsar com el monestirva esdevenir la residènciad�estiu de la família del pintorRamon Casas, i convertir-nosen uns visitants observadorsde com vivia aquesta famíliael seu primer dia d�estiueig.

Voldríem destacar l�originalitatdel muntatge, ja que,independentment de lesexplicacions dels guies, és moltatractiu poder conèixer detallsde la història d�aquest lloc enveu dels mateixosprotagonistes.Aquesta sortida ens ha fetpensar en el munt de llocs iparatges impressionants quetenim a la vora i quedesconeixem; visitar espaiscom aquest ens permetadonar-nos del seu gran valorhistòric.LAURA LOBERA, NEREA JIMÉNEZ, PAULA JIMÉNEZ (1r BATX.)

L'ALUMNATD�HISTÒRIA DE L�ART,

A BARCELONA

El divendres 1 d�abril, l�alumnatde 2n de Batxillerat d�Humanitatsvan fer la ruta de les imatgesd�art de la selectivitat.

En arribar a Barcelona vam haverde pujar moltes escales, peròamb una fi envejosa: contemplari gaudir de les obres d�art delMNAC. �Els primers freds� deMiquel Blay i �La vicaria� deFortuny, van ser algunes obresque vam poder observar almuseu. Tot seguit, vàrem anar

cap al Pavelló Alemany de MiesVan der Rohe, edificació aixecadaper a l�Exposició Universal deBarcelona de l�any 29. Senzill ialhora complex:esplèndid.

Sense parar de caminar, vàremarribar al Caixa Fòrum i una sèried�exposicions com la de pinturasobre la Revolució Russa o la defotografia �les imatges méstristes�, ens van emocionar.

Després d�agafar força fent unmos, vam emprendre camí capa l�última parada: la Pedrera, unedifici especial on es pot veurela grandiloqüència i el que devia

suposar per a la família Milàtenir a l �abast una casamodernista com aquesta idissenyada per un dels grans,per un gran artista: Gaudí.

Al final, una sensació denostàlgia, barrejada amb elcansament, ens va envair pel fetde saber que seria l�últimaexcursió junts: els nostres caminsse separen; per això, i en nomde tots/es, dono les gràcies peraquests anys.

GOLLY RECTORET

Dia de les Arts i les Lletres12

CELEBREM EL DIA DE LES ARTS I DE LES LLETRES

Prenent com a excusa el centenari del naixement de Lluís Ferran de Pol, a l’escola s’hanendegat un munt d’activitats relacionades amb la vida i l’obra d’aquest escriptor.

Tots els cursos d’ESO ens hem implicat en lapreparació de la festa que es va celebrar divendres15 d’abril. Dies abans, l’escola en ple s’abocava aelaborar un munt de projectes. Els de 1r i els de2n van fer l’adaptació d’alguns dels contes del’antologia Entre tots ho farem tot; els de tercervan escenificar un fragment d’Abans de l’alba

que la dona de Ferran de Pol, Essylt T. Lawrencehavia traduït a l’anglès i, també, van elaborar unaruta literària –després de la visita a Arenys-; elsde 4t van fer un audiovisual, a partir de la lecturade fragments del llibre Campo de concentración.I entre tots vam dibuixar una auca, que il·lustrala vida d’aquest autor.

COM HEM VISCUT LA SETMANA DE LES LLETRES...

“Els dies previs a la festa, estàvememocionats i preocupats perquè totsortís perfecte. Els assajos erendivertits... Divendres, amb els nervisa flor de pell, vam passar una bonaestona: ens vam adonar que l’esforçque havíem fet, havia valgut la pena.”

JUDIT CORONADO (3r ESO)

“Ha estat una setmanam o g u d e t a : p r i m e rpreparant l’obra de teatre,després fent la ruta literàriai, per acabar, il·lustrantl’auca. He de dir que haestat interessant aprendrecoses de Ferran de Pold’aquest manera; sobretotm’ha agradat col·laboraren totes les activitats ques’han anat fent. Penso quetot ha quedat molt bé.” RAQUEL GARCIA (3r ESO)

“Ens vam esforçar molt perquè totquedés perfecte. Crec que cal felicitartotes les persones que amb el seuesforç han fet possible la celebraciódel dia de les arts i de les lletres.”

CLARA MARMOL (3r ESO)

CONEGUEML’AUTOR

El pensamentcultural iliterari de LluísFerran de Polva configurar-se entorn del’experiència

de guerra i exili que li va tocarviure. Constantment, mantinguéuna a ctitud combativa i el seuposicionament fou més aviatantinoucentista. Insistí en lainsuficiència de la cultura perfonamentar un país.Identificà el concepte de pàtriaamb totes les terres de parlacatalana i la base ètnica ihistòrica de la nació, tot defugintel sentimentalisme.Mostrà valors literaris com larecerca de l’expressió dura idirecta del sentit de l’existènciai recuperà termes com energia,nervi, concisió, fortalesa icreativitat individual. Una de lesconstants de l’obra narrativa deFerran de Pol és la presènciarecurrent al mite.Per conèixer la vida i obra del’autor us convidem a visitar lapàgina web de l'ajuntamentd'Arenys de Mar, on trobareuun link que us obrirà una aucabiogràfica de Ferran de Pol, ialtres treballs fets pels nostresalumnes.

M. JOSEP RIERA I CARME TORRUS

M. JOSEP RIERA

Dia de les Arts i les LletrDia de les Arts i les Lletreses 13

RUTA LITERÀRIA A ARENYS DE MARVISTA EN IMATGES PELS ALUMNES DE 3r d�ESOESPAIS VINCULATS A LA VIDA I OBRA DE FERRAN DE POL

Cementiri de Sinera ibaixada pel Camí de la Pietat

Casa arenyenca de Joaquim Ruyra iEsglésia de Santa Maria

Antiga biblioteca (plaça de l�Ajuntament)i casa on va néixer (c/Ample, 24)

Ateneu arenyenc i Port d'Arenys

SEDNA, L�EXPERIÈNCIADE VIURE EL TEATRE

El dia que vam celebrar la diada de LluísFerran de Pol, els alumnes de 2n ESO A decatalà, vam interpretar l�obra �Sedna�, escritaper aquest mateix autor.

Vam llegir el conte entre tots i ens vamrepartir tasques. Primer, escriure la nostraadaptació: quan vaig descobrir el paper debruixa, vaig saber que aquell paper haviade ser meu; el vaig trobar molt divertit.

Així que vam tenir la història enllestida, elPowerPoint fet i els decorats acabats, vatocar assajar. I va arribar el gran dia: nervis,corredisses, dubtes d�última hora...i moltesganes de fer-ho bé perquè hi havíem invertitmoltes hores i il·lusió.

Em va tocar trencar el gel i aparèixer enmigde l�alumnat. Em sabia el paper, només emcalia viure�l, sentir-lo i transmetre�l. Els meuscompanys van fer una gran actuació tantels qui actuaven com els que van viure elprojecte com a encarregats de l�atrezzo. Enacabat, tothom ens va felicitar pel nostretreball i nosaltres ens sentíem molt satisfetstant pel resultat com per aquells dies quehavíem compartit plegats.

PAULA AGUILERA (2n ESO)

ActualiActuali tattat14

MARCOS FRANZ, membre delgrup de rock BackDown

Tot va començar a finals de l�estiu del 2009. Ensvam ajuntar quatre amics: en Manu, en Nick, l�Orioli jo, i vam formar un grup anomenat BackDown.Primer, una mica perduts, no sabíem què fer, peròno ens va costar gaire trobar el nostre estil, Pop-Rock, semblant al de McFly. En un any vam fer 12concerts, ens van trucar de la sala Clap, sala Teatrei per tocar a l�estiu a les Santes. Després de totaixò, vam aconseguir contactes que ens han permèsfer un CD que ara estem acabant, Good Time.Tenim un �mini estudi�, on gravem alguns dels

temes permostrar-los alMySpace, ontenim penjadesalgunes demos,per exemple:On theBeach, GoodTime, entred�altres.Si ens voleu conèixer tenim una pàgina al facebookon pengem totes les nostres activitats: concerts,fotos, vídeos...

MARCOS FRANZ (CF Adm.)

TOCATS PER LA MÚSICA!

La música forma part de les nostres vides, però cadascú de nosaltres l�entén de maneradiferent. Així és com la viuen alguns dels nostres alumnes.

SERGI MESA: �No es que el rap forme parte de mi vida, esque parte de mi vida está formada por el rap�.

La veritat és que semprem�havien cridat l�atenció lescançons ràpides o les cançonsque incloïen paraules malsonants.Les vaig descobrir en el món delrap, però aviat descobriria quela música rap era molt mésque això, i encara em vaagradar més.Vaig ser conscient del meuprimer contacte amb elhip hop tot escoltant unacançó que es diu�Maximo exponente deVioladores del Verso�:em va agradar força.Però realment no m�hi vaiginvolucrar fins que, quan cursava2n d�ESO, va prendre força la

moda dels graffitti i com a estilde moda molts de nosaltresteníem el nostre A.K.A(sobrenom). Va ser, però, nomésuna cosa passatgera. El querealment em va cridar l�atencióva ser el B-boying i, com a mitjàper desfogar-me, vaig començara escriure: res seriosament, nires que gravés en aquell moment. Fins fa un parell d�anys que nohe gravat el primer tema idesprés d�escriure molt!Actualment considero que formopart de la cultura hip-hop, iespero que duri molts anys. Així

és com defineixo el meulligam amb el hip-hop: : �No es queel rap forme partede mi vida, es queparte de mi vida estáformada por el rap�.

Formo part d�un grup quees diu RAP SIN MÁS. El

mes de setembre passatvam treure la nostra primerareferència en forma de maqueta

de 17 temes: �Cara o cruz�. Hemobtingut més de 2000descàrregues, i estem moltcontents de la bona acceptacióque ha tingut. Es pot descarregara: http://www.hhdirecto.net /maquetas/ver/rap-sin-mas/cara-o-cruz/35156. També hem tingutla sort de poder fer un concertal Clap (juny 2010) i un altre al�Enlleura�t de la Llàntia, quanvam presentar la maqueta. Coma projectes més imminents estempreparant un concert per aprincipis de juliol a la Sala Cabareti estem treballant en nous temes,la maqueta dels quals esperemque surti aviat i que en puguemgaudir tots!

SERGI MESA (2n BATX.)

ActualiActuali tattat 15

MARIA ALPISTE: �La músicam�omple, forma part de la meva

manera de ser, m�emociona�

De ben petita vaig conèixer la música.M�agradava molt cantar i escoltar com elsinstruments ho feien, i quan vaig fer sis anys, elspares em van regalar el millor regal que he tingutmai i que m�ha acompanyat des d�aleshores, el meupiano.Cada vegada que m�assec i em preparo per tocarés com si tingués un full en blanc i cada nota fosuna paraula, preparada per ajuntar-se amb d�altresi explicar una història.El temps s�atura per uns instants i estem jo i elmeu piano sols, i a punt per escoltar-nos.La música m�omple, forma part de la meva manerade ser, m�emociona.Estudio sisè de grau mitjà al conservatori JosepMaria Ruera de Granollers, fa més de deu anys quehi sóc, i ara, que ja acabo després de tant de tempsestudiant clàssic, m�emporto un record immens demolts bons moments compartint amistats, rialles,algun plor, tendresa i, sobretot, una bona sensacióque em diu que encara em queden molts secretsdel meu instrument per descobrir, perquè cadapeça musical és única i diferent per a cada persona,i això, m�encanta!

MARIA ALPISTE (2n BATX.)

L'instrument s'acabaconvertint en el teucompany de viatge. Joem faig un fart deviatjar amb el meuviolí i el seu arquetcapaç de lligar o picarles notes. A més deles classes, li encantaparticipar en elsconcerts. Hem hagutde superar la porescènica i a tocar sols.Quan toques en grup,sens dubte, et sentsmés protegit, i et sentsenvoltat de la sonoritatde la restad'instruments del'orquestra.Cada instrumentnecessita el seuaprenentatge i la sevadedicació. Jo crec quela principal dificultatdel violí és l'afinació.Altres instrumentstenen mitjans concretsper tocar les notes (les

tecles d'un piano...),en canvi el violí s'hade tocar d'oïda i ambmemòria visual.Les estones i elsviatges amb el meucompany m'hanpermès a més a mésde gaudir de la sevasonoritat, podercomposar petitescançons, feradaptacions de músicade pel·lícules, llegirpartitures, improvisarsobreacompanyaments...Tot plegat, m'hafacilitat entrar encontacte amb lapercussió i participaramb altres grupsinstrumentals com labanda i en altrescelebracions com lesSantes de Mataró.

AINA PEDROLA (3r ESO)

AINA PEDROLA: �Hemhagut de superar la porescènica i a tocar sols�.

EntrEntrevistaevista16

MARCOS FRANZ, ACTOR A LA PEL·LÍCULA �LA MOSQUITERA�

�Sempre s�ha d�intentar aconseguir allò que vols.�

Marcos Franz és un alumne que està cursant elCFGM d�Administratiu i ha tingut l�oportunitat deviure l�experiència de ser actor. Si voleu jutjar-lo,no dub teu a m i ra r L a M o s q u i t e r a .

Sota la direcció d�Agustí Vila i al costat de gransactors com Geraldine Chaplin, Emma Suárez, FermíReixach i Eduard Fernàndez, en M. Franz interpreta

el paper d�un adolescent que es refugia en el silencii es rebel·la contra el món dels adults. Tal i coml'ha definit el seu propi director, la pel·lícula �queva obtenir una candidatura als goya 2011- es potdefinir com �una comèdia sobre la impossibilitat dela tragèdia�. REDACCIÓ

XERRANTAMB

MARCOS...

Vas començarfent teatre, comi quan vas fer el

salt al cinema? Has seguit fentteatre?Vaig començar als 11 anys fentclasses d�interpretació a la SalaCabanyes de Mataró, hi vaig estarquatre anys. Als 16 anys em vanenviar un correu per fer un càstinga Barcelona, pe ra la pel·lícula La

Mosquitera.

Un cop em van agafar a la pel·lículavaig decidir centrar-me més en elmón del cinema, així que he deixatuna mica de banda el teatre,malgrat que m�agradaria tornar-hi.Has fet alguna cosa més, en elmón del cinema?He fet dos curtmetratges de l�Escac,que és una companyia de cinemaimportant.Com et van dir que faries deprotagonista a La Mosquitera?Vaig fer dos càstings, la primeraprova era d�imatge i currículum, isi els semblaves bé anaves a lasegona prova, la d�interpretació. A

la prova d�interpretació, em vaigtrobar sol, va venir el director i emva dir d�entrar a la sala. Un copfeta la interpretació, no vaig haverd�esperar que em truquessin nirebre cap correu: simplement eldirector em va dir que volia quefes el personatge de Lluís.Quan i on vas gravar lapel·lícula?Vaig gravar la pel·lícula elnovembre del 2009 aBarcelona. La meva part delrodatge va durar un mes.De quina manera vamodificar el teu ritmede vida habitual?M�havia de llevar a les 5del matí per arribar a les7 a Barcelona. Necessitava tempsper passar per maquillatge, vestuarii preparar-me per a l�escena. Avegades, per algun error, no podiagravar al matí i m�havia d�esperarfins a la tarda. El món del cinemaés exigent i això va suposar untrasbals en la rutina, però de bonportar.Has rodat al costat d�actorsfamosos; els vas arribar aconèixer?Sí, vaig conèixer l�Emma Suárez il�Eduard Fernández i puc dir quesón uns grans actors i molt bonagent. Em van ajudar molt duranttota la pel·lícula. No vaig conèixerla Geraldine Chaplin, encara queem va saludar i això em vaimpressionar, no m�ho esperava.També vaig conèixer l�Àlex Batllori,que actualment és un dels actorsde �Física o Química�. I, en JoelJoan a la presentació de la

pel·lícula.Com et vas sentir fent lapel·lícula?Al principi una mica tallat, era lameva primera vegada al cinema,i no sabia com actuar. El directorAgustí Vila em va ajudar. Desprésja em vaig anar sentint molt méscòmode. El personatge s�adequava

a la meva personalitat. Tot vasortir bé.

Tenim entès que elfet que actuessis a

La Mosquitera t�haobert les portes a

participar en unvideoclip. Com va

anar?Tot va començar quan van

agafar la meva germana perfer de protagonista als videoclipsde Love of Lesbian: la mevagermana va comentar a ladirectora que tenia un germà actori que si volia podia comptar ambell. Va veure unes quantes fotosmeves de la pel·lícula la Mosquiterai va pensar que podria ser unabona imatge. I així vaig fer de�protagonista�.

Quines aspiracions de futurtens?A mi m�agradaria arribar a ser actorprofessional, encara que si no hoaconsegueixo guardaré un bonrecord de l�experiència viscuda, isempre em quedarà estudiarempresarials. Jo crec, però, quesempre s�ha d�intentar aconseguirallò que vols.

Molta sort i llarga vida al cinema! SANDRA FRESNEDOSO I SARA GONZÁLEZ (4t ESO)

TTalal lers i xlers i xerrerradesades 17

Anna Gómez, presidenta de l�associació Escolaper la Pau amb el Sàhara, i mare d�alumna del�escola, ens va venir a fer una xerrada adreçadaals alumnes de 1r de batxillerat. Els va explicarla història del conflicte sahrauí i de lacomplicada situació actual. L�Associació Escolaper la Pau té com a objectiu portar nens delcampament de refugiats a estudiar l�ESO aCatalunya i fins que acabin els estudis, ja queals campaments no hi ha infraestructures queho permetin.Va ser molt interessant poder captar la realitatd�altres maneres que aquests nens i nenespuguin accedir a l�ensenyament i el fet devalorar el que tenim. Moltes gràcies.

ANNA

COSMOCAIXA

Els alumnes de 3r d�ESO visiten el COSMOCAIXAi participen en un taller de REACCIONS

QUÍMIQUES.

EDUCACIÓ VIÀRIA

Els alumnes de 4t gaudeixen d�un taller deciclomotors a la fàbrica HONDA de Santa

Perpètua de la Mogoda.

PROGRAMA XPLORA

L�alumna Laura Grau de 4rtd�ESO rep el diploma de l�IMPEMper haver participat al programaXplora realitzant dos tastetsd�auxiliar de comerç en unapapereria i en un forn de pa.

CAROLA CALVENTUS

ENGANXATS A LA PANTALLA!

Les pantalles s�estan convertint en una mena dedroga per als adolescents: tenen els mateixos efectesque aquestes perilloses substàncies, el més rellevantdels quals és l�aïllament social. Els joves ja no surtenal carrer a passejar, per a ells la diversió són unspíxels de colors que es mouen.Estem a mans de multinacionals, i això és difícild�arreglar. Quants joves diuen que no podrien viuresi els traguessin el facebook? I cada cop estem méscontrolats: ara no només hi ha internet a casa, sinótambé pel carrer a través dels mòbils.Tots diem que casos com el del Japó, on hi ha elshikikimoris, els nens que no es mouen de la sevahabitació, són extrems. Però la pregunta és: estempreparats per evitar-ho?

NEUS RIERA (3r ESO)

XERRADA SOBRE EL CONFLICTE BÈL·LIC AL SÀHARA

Esports Esports18

Què et va portar a practicaraquest esport?Em va animar el pare d'uncompany meu d'escola, que emconeixia des de feia temps i emva comentar que ho podria fermolt bé, ja que jo havia estatdurant molts anys practicant lanatació. Pel que fa al ciclisme, vaser el meu pare qui m�hi va iniciar,ja que ell també practica aquestesport.

En què consisteix unacompetició de triatló?En les competicions els esportss'han de posar a prova fent unestransicions.Primer es fa natació �al mar-, calnedar uns 750m fent un circuitdelimitat per unes boies

col·locades en forma de triangle;es continua amb el ciclisme, esfa un recorregut de 20 Km peruna carretera on prèviament s�hatallat el trànsit; i per acabar, lacursa a peu, que és el tram finali que consisteix a recórrer 5 kmcorrents.Cal dir que aquestes distànciespoden variar en funció de l�edatdel triatleta.Com es fan els entrenaments,tenint en compte que estracta d�esports tandiferents?Es fan dos entrenaments diaris(de dilluns a diumenge). Acadascun d�aquests entrenamentses combinen les tres activitats,de manera que es pugui treballaradequadament cada disciplina.Primer es fa una menad�escalfament diferent per acadascuna de les proves i despréss�inicia la sessió.Cal seguir una dieta concreta

per aconseguir bonsresultats?Sí que n�hi ha, tot i que jono en faig cap de maneraestricta. Procuro seguir unadieta equilibrada.En quina de les tresdisciplines esportiveset sents més a gust?De totes tres, destacariala natació i el ciclisme,

potser perquè ja porto forçatemps practicant-los.Quantes hores entrenesdiàriament?Aproximadament unes 3 h, tot ique depenent del dia i de la sessióes pot allargar o reduir.Has aconseguit algun

reconeixement?Tant l�any 2009 com l�any 2010han estat bons per a mi. Heaconseguit la 3a posició en elCampionat de Catalunya deTriatló.Penses dedicar-teprofessionalment a lapràctica d�aquest esport?Quines són les tevesaspiracions?En principi, no. M�agrada el triatló,sóc jove i em sento bé fentesport. De moment, no m�heplantejat professionalitzar-me,prefereixo seguir fent esport com

una afició.Com es combinen els estudisi els entrenaments diaris?Aquesta és una qüestió que empreocupa perquè resulta forçacomplicat fer les dues coses. Ésevident que aquest esportrequereix moltes hores de sacrificii els estudis se�n ressenten.A Catalunya hi ha molta aficióa la pràctica del triatló?La veritat és que és un esportcada cop més conegut i ambmoltíssima afició, tant a Catalunyacom a fora. Penso que està bépotenciar la pràctica de qualsevolesport i és bo que la gent s�hiaficioni M. JOSEP RIERA

VÍCTOR GONZÁLEZ, UN TRIATLETA A L�ESCOLA

�Penso que està bé potenciar la pràctica de qualsevol esport i és bo que lagent s�hi aficioni.�

En Víctor té 18 anys i en fa tres que practica el triatló, que és un esport individual que combina natació,ciclisme i cursa a peu, que es practica en un entorn natural.Els triatletes han d�afrontar els tres esports en l�ordre esmentat, sense parar entre un i l�altre.

EsportsEsports 19

CATEGORIA INFANTIL FEMENÍ

LLOC EQUIP

1r Freta2n C.V.Mataró3r G.E.M4t Institut Miquel Biada5è Institut Thos i Codina

CATEGORIA: CADET FEMENÍ

LLOC EQUIP

1r G.E.M �A�2n C.V. Mataró3r Freta4t G.E.M �B�5è Institut Thos i Codina6è Institut Damià Campeny

JOCS ESCOLARS 2010 - 2011VOLEI

1r Classificat femení

1r Classificat masculí

2n Classificat femení

2n Classificat masculí

3r Classificat femení

3r Classificat masculí

24a LLIGA DE VOLEI

GUANYADORS

ComiatsComiats20

El divendresdia 27 demaig tots elscomponentsdels diferentscursos delsciclesformatiustant de graumitjà comsuperior, vamfer unasortida a Lourdes d�Arenys de Munt com a comiat delcurs.Cada classe va compartir el dinar, és a dir, cadascúva portar alguna cosa per dinar plegats; de maneraque tots vam acabar ben tips de menjar tant i degustarels plats de les altres persones. Després de dinar esvan fer diferents grups: uns cantaven cançons, algunsjugaven a volei o a futbol, altres passejaven per lamuntanya o xerraven, però tothom s�ho va passarmolt bé.

L�experiència va ser molt maca ja que vam podergaudir de la convivència amb els companys i amb elsprofessors. Va ser una forma molt maca d�acomiadar-nos de l�escola.

ALUMNES DE CAI

BONA SORT A LESPROMOCIONS DE CICLES QUE

ACABEN!

RECORDS!

Recordo el 1r dia a l�escola� Inseguretat, emocionsi nervis. Tot era nou per a nosaltres, una novaetapa, acabava de començar. I els profes van arribar:les xerrades del Xavier i els crits del Manel ens vanajudar a madurar. Vam acabar el curs amb el crèditi ens ho vam passar genial. A 2n, tot va millorar,

estàvem acostumats al tarannà d�exàmens i treballs,i els comentaris de la Mercè i les explicacionsassossegades de la Joana ens van ajudar. A 3r ensvan separar i vam fer noves amistats. Els grups esvan unir i tant de contacte va propiciar algunsamors. Els arguments de literatura de la Cesca ensaportaven nous coneixements i el que més ens vasorprendre van ser les rodones perfectes del JaumeGenís. Ara, estem arribant al final i en aquest viatgeens acompanya: la Maria José, amb els seus �bonitosexámenes de latín�; la Txell i l�Anna, les millorscientífiques; la Golly, la Carme i el Cèsar, que sempreens han ajudat; la Susanna, l�única que ens saptractar com a persones adultes; l�Astrid, l�Araceli ila Rose, que ens ensenyen anglès com ningú, i totsels altres que també han estat presents en el nostrepas per l�ESO. Això ens omple d�alegria, però tambéde melangia, ja que els moments que hem viscutentre aquestes quatre parets sempre quedaran enels nostres cors!

GEMMA GARCÍA I SANDRA MARÍN (4t ESO)

UNA ESCAPADA A LOURDESD�ARENYS DE MUNT

PER ACOMIADAR EL CURS

ComiatsComiats 21

�ELS VALORS� PROTAGONISTES DEL COMIAT DELS ALUMNESDE SEGON DE BATXILLERAT.

Un altre curs acabat, un altrecomiat emotiu. Professorat ialumnat vivim aquest momentde manera molt especial: sabemque és el començament d�unnou cicle que ja nocompartirem, i quantes cosesvolem dir-nos, quantssentiments volem transmetre...!Convertim l�acte en un recorddel que ha estat, en un desigde fortuna pel que ha de veniri en una clara manifestaciód�agraïments pel que hem aprèsels uns dels altres. Enguany, a

més, hem coincidit a fer esmenttots plegat dels �valors�: aquellsque el professorat intentatransmetre dia rere dia; iaquells, que els nostres alumnesno oblidaran, perquè han entèsque han estat el motor que elsha fet créixer com a persones.Així doncs, els millors desitjosper a tothom i que per moltsanys mantinguem aquestsvalors!

CARME TORRUS

Cada any queun nou curse s c o l a rc o m e n ç a ,sembla queel final siguiben l luny,encara quees tracti del'últim any.D'una banda,

l'arribada de l'estiu, saber quemarxes allà on t'agradaria estar,o bé trobar un altre camí peranar-hi més endavant; de l'altra,tot allò que deixem enrere.Segon de batxillerat passa volant:t'ho poden avisar tant comvulguis, però no en faràs cas finsque t'adones al mes de maig queja has acabat.Portem a Freta entre dos i sis

anys, o més encara; i ara tocamarxar i seguir construint uncaminet. Alguns seguiremestudiant, d'altres treballaran,uns seguiran a l'escola, uns altresencara no ho tenen massa clar.I és que haver arribat on hemarribat, sigui com sigui que hohem fet, no ha estat fàcil.Tanmateix, són tantes lesestones, els records i, sobretot,les persones que t'emportes, que

dir adéu se't fa estrany.I amb aquesta estranya sensació,entre la malenconia i la il·lusió,agraeixo aquests anys a tothomi us desitjo molta sort.Que ningú entristeixi, ara tocaomplir-ho tot de somriures. Comva dir Antonio Machado: "Si esbueno vivir, todavía es mejorsoñar, y lo mejor de todo,despertar".

ACABAR PER COMENÇAR...

PAULA MUÑOZ (2n BATX.)

Crítica de CòmicCrítica de Còmic22

Títol: Tres destellos blancos

Guió i dibuix . Bruno Le Floc´hEditorial : Ponent Mon

Tres destellos blancos és unabonica història de valor, amor iamistat en un escenariindomable. En la primavera de1911, en un anònim poble de laBretanya, els pobladors rebenamb gran indiferència un joveque acaba d�arribar, un enginyerde París.La seva missió: dirigir el projectede construcció d�un far que, endefinitiva, servirà d�ajuda alsmariners que tan pocamablement l�han rebut i quefins i tot el rebutgen.No obstant, aquest no serà l�únicproblema que se�ns plantejarà:s�hi sumaran ràpidament lesadversitats d�una mar amb moltabravor que no donarà més trevaque 20 dies a l�any per poderapropar-s�hi i treballar ambseguretat en el petit illot on s�had�alçar el far. La pacient tenacitat,no pas la resignació, es premiaràcom una virtut.�Tres destellos blancos� cada

dotze segons serà el senyal queemetrà aquesta gran estructura,serà el senyal de l�arribada de lacivilització a un poble recelós iaferrat als seus costumsmariners.La historieta es remet a laveritable construcció del fard�Armen que va tenir lloc entreels anys 1867 i 1881: un episodimarcat per la tragèdia i laconstant lluita d�uns homes quevan desafiar amb les poqueseines que tenien al seu abast elsimplacables atacs d�una mar avegades terrible i altres juganera.Aquest àlbum és un granhomenatge quel�autor (bretó iapassionat per la mari per la seva terranatal) fa a una gententregada a la sevafeina i a les sevesfamílies. Amb aquest,va aconseguir el premiRené Goscinny, l�any2004.Bruno Le Floc´h signaun guió subtil, sensedigressions; pot pecar en algunsmoments de simplista oprevisible, defectes fruit de laseva ingenuïtat com a debutant.Hi incorpora una dimensiósentimental que l�obra nonecessita.Per a mi, l�atractiu es basa en laseva senzillesa. Avar en detalls

i profús en les el·lipsis, marcaun ritme de lectura tranquil ipausat que ens atrapa de formaprogressiva .La lluminositat i els colors ensfan pensar que estem davantd�un nou exemple de lareivindicació de la línia clara(escola francobelga). Una paletade colors delicada i neta aportauna llum càlida per recrear ambdetall paisatges, costums iescenaris estudiats fins al mínimdetall, sobretot en larepresentació de les costes i elspobles de pescadors, de lespartides a alta mar i dels

acomiadaments plensd�esperança.Com sempre, podeu gaudird�aquest còmic a la biblioteca del�escola.

Bona lectura i bon estiu.

XAVIER PARRA

PEP DURAN I LA SEVA MALETA DE

CONTESENCISEN L�ALUMNAT

D�EDUCACIÓ INFANTIL