Ensenyar a llegir i a escriure: principis teòrics i propostes didàctiques (II)

Carme Durán i Mireia Manresacduran4@xtec.cat / mireia.manresa@uab.cat

XXXIV Escola d’Estiu per a Ensenyants. Ciutadella, del 22 al 26 d’agost de 2011

A partir del diari d’aula

Llegirem el que hem escrit, que pot ser:

Un breu resum del que s’havia dit en la sessió anterior (elaboració reflexiva)

Alguna cosa que us va sobtar (idees noves) Alguna cosa que us va donar idees per dur-la a terme

a les vostres classes Algun dubte o algun aspecte amb què no hi vau estar

d’acord…

Processos Què heu fer per escriure el text? Heu

començar a raig o bé heu planificat prèviament el que volíeu dir?

Us ha semblat fàcil o difícil? Per què? Heu tingut en compte que després

l’hauríeu de llegir en veu alta? Us ha condicionat d’alguna manera?

La composició escrita

Quina relació hi ha entre dir el coneixement i transformar el coneixement?

Quina relació hi ha entre escriure i aprendre a escriure?

PER A QUÈ FER ESCRIURE? A més de la finalitat comunicativa i discursiva del text, hem de contemplar sempre una altra finalitat: aprendre a escriure el text implicat.

Què (diem que) fem els docents per ensenyar a escriure?

Pilar Adell (secundària):La situació de l’EA de la composició escrita a les aules de llengua de secundària: anàlisi del que diuen que fan els docents d’una mostra de dotze centres.

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200506/memories/1072m.pdf

Montse Garrell (primària): La composició escrita al Cicle Superior de Primària. Entrevistes a mestres i observacions a l’aula.

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200607/memories/1683m.pdf

Text considerat globalment

Relacions entre frases

Frase

Pragmàtic Situació discursiva:-Context-Intenció -Destinatari

- Organitzadors textuals

- Coherència temàtica

- Construcció de frase

- Marques d’enunciació

Semàntic - Pertinença / Coherència de la informació

- Tipus de text- Registre

- Coherència semàntica

- Articulació entre frases

- Adequació lèxica- No

contradiccions ni incoherències

Morfològic o sintàctic

- Estructura textual- Sistema i valors

dels temps verbals

- Registre

- Substituts- Connectors- Concordança de

temps

- Sintaxi de la frase

- Morfolofia- Ortografia

Aspectes materials - Suport- Tipografia- Organització de

la pàgina

- Segmentació- Puntuació

- Puntuació- Majúscules - Cal·ligrafia

La participació en aquesta societat requereix tenir la capacitat de comprendre la multiplicitat de textos que s’hi generen, i de produir-ne. I és responsabilitat de l’escola donar a tots els infants possibilitat de fer-ho. Això no ho discuteix ningú. El problema que es planteja és com ensenyar una activitat tan complexa com és escriure.

Camps, 2003

Potser l’ordinador i els verificadors gramaticals faciliten la feina de l’aprenent de redacció, però aquest encara necessita un docent preparat que li mostri a l’aula com es construeixen els discursos i com es poden usar les paraules perquè signifiquin en cada context el que vulgui.

Cassany, 1999

Els projectes de llengua es formulen com una proposta de producció global (oral o escrita) que té una intenció comunicativa, per la qual cosa s’hauran de tenir en compte i formular els paràmetres de la situació discursiva en què s’insereixen, i, alhora, com una proposta d’aprenentatge amb uns objectius específics que han de ser explicitats i poden esdevenir criteris de producció i d’avaluació dels textos que es produeixen.

Camps, 1994b

Desenvolupament d’una seqüència didàctica basada en un projecte de producció escrita. A. Camps (2003: 40)

Aspectes que cal destacar…

Produir textos que tinguin sentit per als alumnes.

Deixar clar els objectius i continguts específics objectes d’aprenentatge

Atendre al procés d’escriptura Buscar estratègies i instruments de

regulació (amb el professor i entre iguals) i d’autoregulació.

La motivació

És responsabilitat de l’educador fer emergir el desig d’aprendre a través de la creació de situacions favorables.

Philippe Meirieu

Si ens limitem a la còpia…

…perdem la situació de comunicació Escriure una nota als pares per tal de

sol·licitar permís per anar d’excursió: Tema: primera excursió del curs i necessitat

de demanar permís. Audiència: paresPropòsits: notificar als pares la sortida per

obtenir el permís

Els gèneres discursius

TextTipologia textual

Gènere discursiu

Projectes d’escriptura

L’escriptura com a activitat socialEls gèneres

L’escriptura com a procés cognitiu complex

a) On es fa servir aquest gènere?b) Amb quina intenció comunicativa?c) Qui escriu?d) Qui és el destinatarie) Quines són les convencions del gènere?

1. Planificar2. Textualitzar 3. Revisar

La importància de la planificació dels gèneres discursius

Exemple extret de Rodríguez Gonzalo (2009)

Exemple extret de Rodríguez Gonzalo (2009)

Anàlisi d’activitats d’escriptura:

Creant animals imaginaris: educ@conTIC Carlos Páez, 2n de Primària Angus Iglesias, 2n d’ESO Silvia González, ESO

Activitats similars:Países imaginarios, 4t de Primària Com es podria millorar aquesta SD?

Pàgines web consultades

Creant animals imaginaris: http://www.educacontic.es/blog/creando-animales-imaginarios-en-switch

eroo-zoo http://kidblog.org/Carlosilasevaclasse/csramonbergada1/creadores-de-a

nimales-imaginarios/ http://angus-cuadernoamarillo.blogspot.com/2007/12/seres-imaginarios-

en-google-docs.html http://lenguetazosliterarios.blogspot.com/2010/11/animales-imposibles-

una-propuesta-de.html

Países imaginarios http://creactivos.net/magazine/?p=1067