Orientacions didàctiques. Analitzar l'art.pdf

Educació visuali plàstica

2n-3rES

O

ANALITZAR L’ART

Í N D E X pàg.

1. Llenguatges visuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Andy Warhol: Cent pots de sopa CampbellM. C. Escher: Pujant i baixantRené Magritte: El ciceroneCharles Chaplin: Temps moderns

2. Les formes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Fernando Botero: Pícnic a la muntanyaPablo Gargallo: Gran ballarinaSalvador Dalí: Noia d'esquenaHenri Matisse: Nu blau III

3. Elements d'expressió plàstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Joan Miró: El cant del rossinyol a mitjanit i la pluja matinalVincent Van Gogh: Nit esteladaKeith Haring: Sense títolPiet Mondrian: Arbres florits

4. El color . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Mark Rothko: Verd grocKasimir Malèvitx: L'esmoletMartin Bradley: Noia indiAtmán Victor: Suau llac de ciutat

5. La llum i el volum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Diego Velázquez: Las meninasJoaquim Sorolla: Estiu

6. Simetria i composició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Frank O. Gehry: Museu Guggenheim BilbaoGustave Eiffel: Torre EiffelGeorges Braque: L'ecoClara Gangutia: Terrat d'Atocha

7. Geometria i proporció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Paul Klee: Sortida de lluna a Saint Germain (Tunísia)Max Bill: Ritme horitzontal, vertical, diagonalAntoni Gaudí: Façana del Palau GüellWilliam van Alen: Edifici Chrysler

8. Sistemes de representació i perspectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Walter Gropius: Dibuixos del projecte Teatre TotalCanaletto: Regata al gran canal

ANALITZAR L'ARTE D U C A C I Ó A R T Í S T I C A I V I S U A L • E S O

3

D E S C O B R I R , S E N T I R I E X P R E S S A R

Una de les finalitats de l'Educació Plàstica i Visual és capacitar l'alumne perquè pugui valorar i jutjar les di-verses manifestacions del fet artístic en diferents cultures i èpoques. En aquest quadern s'analitzen i es co-menten algunes imatges de les pàgines d'entrada de les unitats. El text està enfocat a desvetllar claus i ca-racterístiques de cada imatge per facilitar que els alumnes siguin capaços de comprendre i diferenciar elsllenguatges dels diferents autors.

L'anàlisi dels codis artístics es presenta també com una recerca de sensacions. És probable que a mesuraque els alumnes coneguin detalls de les obres, aquestes obres provoquin nous sentiments en ells, que des-pertin la seva curiositat i, en definitiva, que gaudeixin més de l'obra d'art.

Es tracta d'oferir al professor un material perquè animi els alumnes a aturar-se en cada imatge, a analitzar-la formalment, a investigar sobre el seu autor o la seva època i, finalment, a compartir amb el grup el quesent.

L'acostament a les obres es farà des d'allò concret, des de l'anàlisi d'elements bàsics de l'obra. De vega-des trobarem claus en paraules dels mateixos artistes o en les de crítics o altres autors que n'han comen-tat l'obra. És freqüent que aquestes paraules vinculin l'obra amb aspectes de la filosofia de l'artista, ambaltres arts o amb trets socials de l'època.

Els objectius que es volen assolir són:

1. Aportar als alumnes algunes dades de l'artista i alguna frase cèlebre relacionada amb ell, o dita perell mateix.

2. Animar els alumnes a comentar a classe la seva primera impressió davant de l'obra, a tractar de des-criure què hi perceben.

3. Comentar amb els alumnes els detalls formals de cada obra.

4. Dedicar temps perquè els alumnes expressin les sensacions que l'obra suscita en ells i perquè expli-quin si després d'analitzar-la ha canviat la percepció que en tenien.

5. Fomentar la recerca de més informació proposant visites virtuals a altres obres del mateix autor a tra-vés d'una pàgina web o proporcionant-los bibliografia relacionada amb ell.

L'objectiu d'aquestes fases, que es desenvolupen en grup, és completar un cicle que permet gaudir d'unaobra d'art, que es pot resumir en tres accions fonamentals: descobrir, sentir i expressar.

Amb aquest quadern es pretén fomentar les actituds següents:

– Actitud oberta cap a la diversitat d'expressió cultural.

– Desig per conrear l'interès per l'art.

– Respecte per la realització d'obres alienes encara que no coincideixin amb els gustos propis.

– Predisposició per relacionar les experiències personals amb les obres artístiques.

– Interès per l'intercanvi d'idees i el debat davant el fet artístic i respecte per les idees contràries.

– Confiança en la interpretació pròpia i reforçament de l'autonomia i la iniciativa personal.

INTRODUCCIÓ

4

L'anàlisi de cada imatge s'estructura en forma de fitxes, que comencen amb una introducció breu de la bio-grafia de l'artista, continuen amb una anàlisi de l'obra, i finalment, plantegen temes per debatre a l'aula.

O B S E R V A C I Ó , A N À L I S I I D E B A T

Se suggereixen adreces d'Internet, llibres de consulta o pel·lícules per visionar, per ampliar la informaciórespecte de l'artista i la seva obra.

INFORMACIÓ ADDICIONAL

Finalment, es plantegen temes per debatre a l'aula relatius a cada obra. Amb aquesta secció es treballendiverses competències bàsiques com la competència lingüística, perquè suposa la utilització del llen-guatge com a instrument de comunicació, interpretació i comprensió, i la competència social i ciutada-na, que suposa afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i les pràc-tiques democràtics i exercir la ciutadania actuant amb criteri propi.

T E M E S P E R A U N D E B A T

O B S E R VA C I Ó I A N À L I S I

La fitxa d'anàlisi de l'obra consta dels apartats següents:

1. Descripció inicial

S'exposa de manera breu el que s'aprecia a la imatge a primer cop d'ull, sense aprofundir-hi.

2. Anàlisi formal

Depenent de les particularitats de cada imatge, se'n fa una anàlisi formal en què es para atenció a undels conceptes següents, o a diversos:

– La línia com a element configurador de formes. S'analitzen les qualitats de la línia, si està ben defini-da o no, el color, la continuïtat, el contrast amb relació al context, etc.

– Identificació de la forma per mitjà de la textura. Es posa una atenció especial a la textura predominant,si és tàctil o visual, rugosa o llisa, geomètrica o natural...

– El color com a mitjà d'expressió, com a representació i com a sistema codificat. S'observa la paletaemprada per l'autor, i el tipus d'harmonia triat.

– Tractament d'allò bidimensional: formes i figures planes. S'analitza si les formes presents són figura-tives o en quin grau tendeixen a l'abstracció.

– Maneres d'expressar l'espai. S'estudia si s'empra el recurs de la perspectiva cònica o axonomètrica. Esdescriu el tractament de relacions prop-lluny entre formes planes: per canvi de grandària, per super-posició i per contrast.

– Valor expressiu i representatiu de la llum en formes i ambients. S'observa el tractament de la llum permodelar l'espai.

– Expressió del moviment. Es valora de quina manera s'aconsegueix aportar dinamisme o estatisme ala imatge.

3. Expressió d'emocions

Es comenten les sensacions que transmeten les diferents imatges, que no sempre coincideixen amb elpunt de vista de tots els observadors.

5

És considerat l'artista nord-americà més influent del pop-art. Vaexplorar moltes tècniques de producció d'imatges en sèrie apli-cades al món de l'art. Al seu taller, anomenat Factory, produïa unart de clara intenció comercial. Va retratar personatges tan di-versos com Marilyn Monroe, el ratolí Mickey, els germans Marxo Freud.

"A tothom li haurien de tocar 15 minuts de fama a la vida."(Andy Warhol)

A partir de l'anàlisi de l'obra i de la frase d'Andy Warhol es pot introduir un debat que inclogui les pre-guntes següents: ■ Què sentiries si veiessis la teva imatge retratada en sèrie, reproduïda en un quadre o en un anunci? ■ De quina manera viuries els 15 minuts de fama de què parla Andy Warhol?■ Et sembla que aquest quadre es pot qualificar d'obra d'art? Què opines de l'art modern?


Es tracta d'un fragment de l'obra. L'obra completa consta de cent pots de sopa; en aquest cas nomésapareixen trenta-sis pots de sopa apilats en columnes. Tots els pots són de la mateixa marca, però elseu contingut és diferent. Hi ha pots de sopa de verdures, sopa de tomàquet, sopa de mongetes, etc.

El més destacable de la imatge és el model curiós que retrata Warhol, una simple llauna de sopa, unobjecte de consum que inunda supermercats i cuines nord-americanes.

2. Anàlisi formal

S'utilitza el recurs de la repetició per organitzar l'espai. A causa de la reiteració del mòdul es creenbandes amples de color vermell paral·leles i una matriu de cercles grocs molt vistosos. Només hi haun element que no es repeteix als mòduls: és el nom del gust de la sopa de les llaunes.

El conjunt de colors propis de la imatge d'aquest producte forma un mosaic de colors molt vius.


Probablement els alumnes han sentit desconcert en veure una imatge com aquesta qualificada com unaobra d'art. Potser tinguin sensacions semblants a les que produeix la publicitat que ens bombardeja ambfrases i imatges de productes, l'única finalitat de les quals és crear desconcert i suscitar polèmica.

• Internet: Visita virtual de l’obra de Andy Warhol en la següent pàgina web: www.warhol.org (en anglès).

A N D Y W A R H O L

1. Llenguatges visuals




Andy Warhol: Cent pots de sopa Campbell (fragment), 1962.

6

Va néixer als Països Baixos el 1898. Va rebre una formació com-pleta al voltant del dibuix després d'abandonar la carrera d'ar-quitectura. Va fer viatges llargs per diversos països mediterranis;fins i tot va arribar a pagar un creuer a canvi de gravats, els es-bossos dels quals va fer durant el viatge. Va ser una personapoc convencional, amb una imaginació desmesurada.

"Sorprendre's és l'essència de la vida."(M. C. Escher)

Es pot observar els personatges de l'escena i comentar en grup el paper que representa cadascun. Totsestan relacionats, el grup de monjos que puja, el grup que baixa, el monjo que queda fora d'aquest mo-viment sense fi assegut al segon pis, però que no deixa de mirar cap a l'edifici i el que està assegut ales escales d'accés al primer pis, i mira cap a l'exterior.

Es pot plantejar el debat sobre les sensacions que poden tenir els diferents personatges i si els mateixosalumnes les han experimentat alguna vegada.


Al pis superior d'un monestir, dues files de monjos pugen i baixen escales contínuament al voltantdel claustre. Cap dels grups no arriba a cap lloc en concret, ni tan sols varien d'altura malgrat queaparentment pugen i baixen.

2. Anàlisi formal

Aquesta obra és un gravat efectuat sobre pedra, que permet abordar amb precisió els detalls. Per exem-ple, es pot observar la precisió del traçat en els diferents tipus de columnes o en la forma de les di-ferents teules de les cobertes.

El clarobscur que dóna vida a la imatge és molt contrastat. El realisme aparent està en contradiccióamb les ombres que sembla que es projecten amb diferents focus de llum en cada zona de l'escena.

Hi ha un efecte d'il·lusió òptica; la perspectiva sembla possible, però hi ha deformacions i diferentspunts de fuga. L'espai que recorren els monjos és irreal, impossible de construir. L'escala té menysgraons en alguns dels trams, i aquest truc permet representar una escala contínua que no té principini final.


El lloc sembla ordenat i ple de lògica fins que ens fixem en la fila de personatges que baixen i pugensense arribar enlloc. Això sembla crear una sensació de confusió i d'automatisme, perquè fa la im-pressió que els personatges no es plantegen el seu destí.

• Bibliografia: ERNST, Bruno: El espejo mágico de M. C. Escher, Editorial Taschen, 1994.

• Internet: Visita virtual a la pàgina oficial de M. C. Escher: www.mcescher.com (en anglès).

M A U R I T S C O R N E L I U S E S C H E R




M. C. Escher: Pujant i baixant, 1960.

7


Tres personatges estranys (canons vestits amb túniques) observen el cel des d'un mirador a la voradel mar. Un d'ells sembla que parla amb un curiós canelobre, format per edificis, que sosté a la mà.

L'obra es titula El cicerone, terme que al·ludeix al guia turístic que condueix els visitants d'una ciutat i enrelata les qualitats d'interès artístic o històric.

2. Anàlisi formal

Malgrat que són irreals, totes les figures semblen tangibles. Fins i tot el cel és ple de núvols que fan sen-sació de pesar i, al mateix temps, de moviment.

Els personatges semblen peons d'escacs amb cap de canó. La mà humana del personatge metàl·lic enprimer pla és més contundent que ell. Es tracta d'una mà forta i alhora relaxada. Aquest és un dels con-trastos forts. Un altre és la combinació de les túniques de tela sobre els cossos metàl·lics.

Les formes que apareixen al quadre presenten geometria simple, hi ha esferes i prismes que permetenque cridi l'atenció el volum.

S'ha emprat una gamma de grisos i tons dels colors primaris: blau, vermell i groc. Aquests colors sim-bolitzen el cel, la terra i el foc. A més d'aquests elements, a l'obra es perceben els materials següents:aigua, pedra, tela, metall, fusta i pell.


Els personatges tenen algun toc humà, estan guarnits amb túniques, tenen mans i ulls que miren iexpressen. Alhora són canons, instruments de guerra. La sensació és de calma aparent darrere la qual espot sentir la presència d'elements militars de control i opressió.


Aquest pintor d'origen belga, considerat surrealista i també rela-cionat amb el realisme màgic, descriu en la seva obra situacionsque sembla que corresponen al món dels somnis o que estan allímit entre la realitat i la imaginació.

Es pot animar els alumnes a inventar una història basada en elements del quadre, en la qual hi hagi ca-nons que miren al cel i que criden foc, mentre sostenen canelobres de blocs d'edificis. Les històries in-ventades seran tan surrealistes com l'obra de Magritte.

Com a tema de debat, es pot preguntar als alumnes la seva opinió sobre la guerra.

• Internet: Se suggereix la visita virtual a l'obra de René Magritte a les pàgines web següents: www.magritte.com i www.magritte.be (en anglès).

R E N É M A G R I T T E

1. Llenguatges visuals



René Magritte: El cicerone, 1947.

8

Va néixer al Regne Unit el 1889. Va ser conegut per Charlot, nomdel personatge que va crear per a moltes de les seves pel·lícules.Va desenvolupar aquest personatge al cinema mut, i potser peraixò el rostre de Charlot és ple d'expressivitat. Aquesta qualitat,afegida a una imatge molt característica, permet que sigui cone-gut i recordat al món sencer.

"La comèdia és l'estudi més seriós del món."(Charles Chaplin)

En aquesta pel·lícula, el protagonista s'enfronta a la màquina. És un operari sotmès a les exigències dela producció en sèrie. Es pot comentar amb els alumnes si s'imaginen un món sense màquines. Quinsconsideren que serien els avantatges i els inconvenients d'aquesta possibilitat.


Fotograma de la darrera pel·lícula que protagonitza el personatge de Charlot. Hi apareix Charlot somrienten una postura còmica mentre empeny una palanca que ha d'accionar el moviment d'una gran màquina.

2. Anàlisi formal

La pel·lícula Temps moderns es va rodar en blanc i negre, tècnica que es caracteritza per reproduir con-trastos forts entre llums i ombres. A més d'aquests contrastos forts de llums, percebem el contrast defigura i fons; d'una banda, el fons ple de grans màquines, fredes, i de l'altra, la flexibilitat i la calidesa del'operari, que somriu, com si jugués en lloc de treballar.

És una pel·lícula amb so, però sense diàlegs. Només se sent música i el so de les màquines d'una fàbri-ca. El format és rectangular i apaïsat.

La postura que adopta el personatge dins el fotograma té forma de T. És una postura poc habitual quesembla correspondre a un ballarí de dansa clàssica més que a un operari.


Charlot és un personatge ple de tendresa. Malgrat que és un adult, ens fa la sensació que al seu rostre hiveiem un nen, per la innocència dels seus gestos i per la manera de moure's en el pla.

Si ens fixem en el seu somriure, veiem que és obert i contagiós i està situat en un dels punts del pla ondirigim la mirada a primer cop d'ull.

• Bibliografia: BAZIN, A,: Charles Chaplin, Sesión continua, 2002.

• Cinema: Se suggereix veure la pel·lícula a la qual correspon aquest fotograma: Temps moderns, 1936.

C H A R L E S C H A P L I N




Charles Chaplin: Temps moderns, 1936.

9

• Internet: Visita virtual al Museu d'Antioquia a la pàgina web següent, en què es poden veure diverses obresdonades per Botero al museu: www.museodeantioquia.org/paginas/botero.html.


Pintor i escultor colombià la mirada del qual, en com-binació amb una manera de pintar tradicional, ha do-nat lloc a un món de figures voluptuoses.

"Pinto figuratiu i realista, però no en el sentit simple dela fidelitat a la natura. Mai no faig una pinzellada que no descrigui una cosa real: una boca, un tossal, uncàntir, un arbre. Però la que descric és una realitat trobada per mi."

(Fernando Botero)

Les proporcions desmesurades dels personatges de Botero es presten al debat sobre els cànons de be-llesa. Es pot plantejar al grup si aquesta representació humana els transmet la idea de bellesa.

Es poden plantejar diverses qüestions:■ Et sembla que actualment hi ha un cànon de bellesa? ■ Com era el model ideal de bellesa en el segle passat? Ha canviat al llarg de la història?■ Penses que hi ha d'haver un cànon de bellesa?


Un home i una dona mengen plàcidament al camp. Els personatges presenten cossos molt volumi-nosos i el terra sobre el qual s'asseuen té forma de petites muntanyes.

Els rostres dels dos personatges gairebé no presenten diferències. Es podria dir que són germans.

2. Anàlisi formal

Els cossos presenten grans volums arrodonits que se superposen i omplen gairebé tot el llenç. En la fór-mula que aplica Botero s'ageganteixen alguns fragments del cos humà en comparació amb altres i elscontrastos entre figures són desmesurats.

Les línies de contorn no estan gaire definides. Sí que hi ha línies d'ombres degradades que suavitzen lesformes.

La textura és suau. A les zones clares l'amplitud de matisos que presenta és enorme. En la paleta abun-den gammes delicades de verds i ataronjats.


Els personatges, que presenten una aparença estranya, semblen molt tendres i susciten simpatia en l'ob-servador. Emanen tranquil·litat i assossec i conviden a participar en el seu berenar.

F E R N A N D O B O T E R O

2. Les formes



Fernando Botero: Pícnic a la muntanya, 1966.

10

• Internet: Se suggereix la visita virtual a l'obra de Pablo Gargallo a la pàgina web del Museu Gargallo a Sa-ragossa: cmissapp.ayto-zaragoza.es/ciudad/museos/es/gargallo/default.htm.


Aquest escultor aragonès va viure a Barcelona i a París. Es va in-teressar principalment per la figura humana, al començament demanera figurativa i amb el temps elaborant un llenguatge abs-tracte mai del tot lliure de la figuració.

Gargallo utilitza tot tipus de materials en les escultures, des debronze i marbre fins a plaques de metall, cartró i paper.

La relació entre escultura i arts escèniques és evident en aquesta obra. El tema per debatre poden serles arts escèniques i, en concret, el ball clàssic.

Es pot preguntar als alumnes si els sembla que val la pena el sacrifici que fan els ballarins, les hores quedediquen a assajar i les dietes que han de seguir. Pot ser interessant comentar la gran vocació que calsentir per dedicar-s'hi.


Escultura de metall que representa la figura d'una ballarina en moviment que gira sobre la punta d'unpeu i manté l'equilibri dinàmic mitjançant la postura dels braços.

2. Anàlisi formal

La sensació de moviment de la ballarina es deu a la forma de les làmines que la componen. Gargallocorba, plega i forada les xapes de metall com si es tractés de cartolina i genera formes molt variades.

Aquestes formes combinades determinen línies de composició obliqües i componen una figura que esrecolza en un sol punt a terra. El tipus i el color del material no contribueixen a donar sensació delleugeresa.

Cal observar les línies corbes de metall, mitjançant les quals es representa la trajectòria del movimenti es materialitza.


La part inferior de la ballarina transmet sensació de potència; les cames semblen fortes, capaces defer saltar la figura. En canvi, el tronc i els braços es mostren lleugers i delicats.

P A B L O G A R G A L L O



Pablo Gargallo: Gran ballarina, 1929.

11

L'escàndol i l'excentricitat van ser habituals en la vida d'aquest pintor nas-cut a Figueres. Va il·lustrar el Segon Manifest surrealista i posteriorment vaser expulsat d'aquest moviment, i Dalí va respondre: "No em podeu expul-sar, perquè Jo sóc el surrealisme".

S A L V A D O R D A L Í

Es pot comentar amb el grup si els sembla que aquesta manera de veure el personatge des de l'esque-na retrata la seva personalitat o reflecteix el punt de vista de l'autor sobre la seva germana.

Es pot suggerir als alumnes que plasmin, bé mitjançant dibuixos o bé amb text, la personalitat d'un delsseus companys i que després analitzin per parelles els treballs realitzats.


Dalí retrata la seva germana, Anna Maria, asseguda d'esquena mirant el poble que apareix al fons.

2. Anàlisi formal

En aquesta obra s'observa una gran influència del cubisme, ja que es recorre a punts de vista variats.El personatge retratat no posa de front. El paisatge del fons correspon a una falsa perspectiva, queaporta una sensació onírica.

Els mateixos colors i matisos de la pell de la protagonista són els de les parets dels edificis.

És curiós el tractament pictòric tan semblant que dóna a la figura situada en primer pla i a les cons-truccions que hi ha a la llunyania. Això contraresta l'efecte de perspectiva i integra les figures a dife-rents escales.


Hi ha un vincle intens entre el paisatge i el personatge, que semblen fondre's en una atmosfera detranquil·litat i de temps aturat.

• Internet: Es poden conèixer altres obres de Dalí a la pàgina web: www.salvador-dali.org/es_index.html

2. Les formes




Salvador Dalí: Noia d'esquena, 1925.

12

Artista francès identificat amb el fauvisme. Realitza aquesta obra amb més devuitanta anys. Com que a aquesta edat li resultava cansat pintar, experimen-tava amb la tècnica de papers pintats i enganxats.

H E N R I M A T I S S E

Es pot fer un petit taller amb els alumnes que consisteixi a retallar papers de diferents formes, grandà-ries i colors i combinar-los per formar figures a la manera d'aquesta obra de Matisse.

Es poden debatre els avantatges i les dificultats d'aquesta tècnica, tant per als alumnes com per al ma-teix artista. També es pot suggerir que busquin algun altre artista que utilitzi aquesta tècnica.


Es tracta de la representació mitjançant papers retallats blaus del cos nu d'una dona.

2. Anàlisi formal

El tractament del color en aquesta obra es basa en l'elecció d'un blau, disposat sense variacions, demanera plana, en peces que sembla que encaixin com si es tractés d'un puzle.

Les línies blanques retallades descriuen l'anatomia de la figura. La grandària de cada part del cos enspermet identificar-ne la postura complexa i forçada.

Els braços i les cames tenen una grandària desproporcionada en comparació amb la grandària del cap.


És una figura sintètica impactant que roman a la memòria, com si fos un segell. Malgrat la fredor apa-rent, la postura de la figura sembla transmetre una certa sensualitat.

• Internet: Visita virtual al Museu de Matisse a Niça per completar la informació sobre l'artista i la seva obra:www.musee-matisse-nice.org (en anglès i en francès)




Henri Matisse: Nu blau III, 1952.

13

Va néixer a Barcelona i va viure molt de temps a París.Va desenvolupar un llenguatge simbòlic amb el qual esva anar allunyant de l'art acadèmic alhora que anavaadoptant codis d'aparença infantil.

“Un quadre no s'acaba mai, tampoc no es començamai, un quadre és com el vent: una cosa que caminasempre, sense descans."

(Joan Miró)

La simplicitat de les formes de Miró ha tingut una gran influència en el disseny gràfic espanyol. Per això,avui dia es poden veure icones tan simples com les que ell va pintar en logotips, com per exemple el del'entitat financera "La Caixa".

Es pot proposar als alumnes que busquin altres logotips l'estil dels quals recordi el llenguatge de Mirói que analitzin les formes, els colors i els sentiments que transmeten.

Després, es pot obrir un debat a classe sobre els logotips de les empreses. Per què les empreses han dedissenyar logotips senzills i fàcils de recordar? Per captar l'atenció dels observadors?


Al quadre s'aprecien nombrosos elements dispersos, com ara estrelles, llunes, ulls i cercles de dife-rents grandàries i colors.

2. Anàlisi formal

Els símbols sembla que formin part d'un codi estrany. Es repeteixen amb ritme, però sense un or-dre geomètric clar, com si representessin un univers en què el contrast de formes i colors aportéssensació de vibració, no de quietud.

Les figures tenen formes geomètriques, no tenen textures i presenten colors primaris, a més delblanc i del negre. Algunes línies negres corbes i trencades afecten el color de les figures quan lestravessen. Les formes no semblen afectades per la llei de la gravetat. Potser per això sembla quepertanyin a constel·lacions.

El fons és ric en textures, presenta tons menys saturats que les figures i matisos grisencs naturals.


Joan Miró reconeixia la dificultat de "pintar com un nen". Els nens pinten sense normes, amb moltallibertat, atrets per colors vius. Potser per això algunes de les sensacions que ens transmet aquestaobra són alegria, joc i vivacitat.

• Internet: Visita virtual a la Fundació Joan Miró a la pàgina web: www.bcn.fjmiro.es.

J O A N M I R Ó

3. Elements d'expressió plàstica




Joan Miró: El cant del rossinyol a mitjanit i la pluja matinal, 1940.

14

La vocació artística d'aquest famós pintor holandès neo-impressionista no es va despertar fins als trenta anysd'edat. Els seus quadres són molt valorats actualment.No obstant això, ell va morir en la incomprensió i nova poder viure de la pintura.

“No és culpa meva que els meus quadres no es venguin.Però arribarà el dia en què la gent s'adonarà que tenenmés valor del que costen les pintures."

(Vincent van Gogh)

El valor de les obres d'art és relatiu. Els llenços de Van Gogh en són una prova. Alguns quadres d'aquestartista figuren en els primers llocs de les llistes dels més cars de la història. Algunes de les seves obreshan costat més de cinquanta milions d'euros a les subhastes.

Es pot comentar amb els alumnes quines pensen que són les causes dels preus tan desorbitats, i quèen pensen, d'aquests preus. Per això, es pot buscar informació sobre el mercat de l'art i les subhastesde quadres famosos.


Es perceben llums resplendents d'estrelles al cel sobre la ciutat d'Arles, situada al sud-est de França.En primer pla apareix un xiprer, que ocupa una gran part del quadre.

2. Anàlisi formal

Al quadre es pot observar una textura de pinzellades curtes de colors vius, entre les quals rellueixen es-pais de colors oposats. Van Gogh empra violetes i grocs en una harmonia de colors complementaris.

Les formes estan poc definides. Els astres són punts vius envoltats d'halos il·luminats.

L'enquadrament és poc usual, el xiprer, que apareix en un pla més proper, serveix com a punt de refe-rència per ubicar la situació de qui observa des de terra.


Les pinzellades vigoroses i els traços gruixuts foscos componen una obra que ens omple d'inquietud.La presència desproporcionada del cel vibrant és commovedora i produeix un cert "vertigen".

El firmament es representa com si es tractés d'un gran espectacle, ple d'esplendor i de vida.

• Bibliografia: NEUMANNOVÁ, Miloslava: Van Gogh, Dibuixos, Barcelona, Edicions Polígrafa, 1987.

• Internet: A la pàgina web següent es pot trobar més informació sobre Vincent van Gogh i la seva obra:www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/genios/pintores/3578.htm.

V I N C E N T V A N G O G H




Vincent van Gogh: Nit estelada, 1889.

15

Nascut a Pensilvània (EUA), des de molt petit va començar a cre-ar personatges inspirant-se en els dibuixos animats que veia pertelevisió. Es va fer famós quan va començar a dibuixar cada diasobre els panells negres del metro de Nova York, reservats per apublicitat.

“El meu vocabulari es compon de símbols que evoquen diferentsidees, per mitjà de la repetició i la juxtaposició, i que canvien designificat a mesura que apareixen una vegada i una altra.”

(Keith Haring)

Es pot reflexionar sobre les semblances i les diferències de les icones humanes de Keith Haring i les quecontenen els senyals de codis de circulació o senyalètica. La simplicitat és el que tenen en comú, peròaquest artista dota les icones de molta expressivitat, mentre que les icones utilitzades en disseny són fre-des i mancades d'emoció.


Es tracta de figures esquemàtiques en què es reconeixen persones amb els braços alçats. Criden l'a-tenció els colors vius que presenta.

2. Anàlisi formal

Els elements expressius que empra Haring en aquesta obra són la línia gruixuda i els colors plans pri-maris. Aquests elements són simples i generen una imatge fàcil de comprendre i recordar.

La figura humana es redueix a una línia de contorn de color fred a l'interior de la qual es disposenpunts consecutius.

Els grafismes doten d'expressivitat les figures, que sembla que vibren gràcies als ritmes trencats i corbsde la línia vermella i als punts violeta.

L'obra suggereix sensació de profunditat gràcies a la superposició de figures.


La multitud que componen les icones entrellaçades sembla que cridi com en un concert, i fa sensacióde vivacitat i força.

• Internet: A l'adreça d'Internet següent es poden fer puzles, jocs interactius o dissenys de targetes utilitzantels dissenys típics de Keith Haring: www.harigkids.com (en anglès).

K E I T H H A R I N G




Keith Haring: Sense títol, 1989.

3. Elements d'expressió plàstica

16

L'obra d'aquest autor, i en general dels consideratsneoplasticistes, és el resultat d'un intent de síntesi.Mondrian busca l'essència dels objectes reals perrepresentar-los mitjançant elements molt simples.

Per entendre l'obra de Mondrian cal pensar que va dirigida a l'esperit de l'observador, més que a la sevaraó. Mondrian redueix la realitat a elements simples fàcils de comprendre, que permeten que ens cen-trem en els tons variats d'un color o en la trajectòria d'una línia més que en els detalls d'una fulla.

Es pot parlar de com resulta de difícil comprendre, de vegades, l'abstracció en pintura, i de com es potgaudir tant d'aquest llenguatge com de l'estil figuratiu.


Apareixen línies geomètriques que s'entrecreuen, fosques i de gran presència. Entre elles, masses decolors naturals. El motiu pot ser un arbre que creix o pot ser el seu reflex a l'aigua.

2. Anàlisi formal

Cal observar les línies negres profundes, de trajectòria precisa i geomètrica, però de constitució ma-nual. Algunes són fragments d'arcs els centres dels quals estan situats fora del quadre. Els espais queaquestes línies delimiten són de colors poc intensos, modulats, en una gamma que va de tons fredsa càlids.

Algunes línies tendeixen a la vertical, la direcció del creixement, i altres a l'horitzontal, la de l'horitzó.Els ritmes de les línies verticals i obliqües expressen tendències de creixement d'un ésser vegetal.

Aquesta obra és a mig camí en la recerca de la reducció de la forma a colors i formes geomètriquespures.


L'obra transmet síntesi, puresa, suavitat de colors i duresa de línies. El retrat de l'arbre sembla orde-nat. Sembla que la idea de Mondrian no consisteix a representar un arbre en concret, sinó el concep-te d'"arbre" universal.

• Internet: Se suggereix la visita del diccionari de termes d'art abstracte en aquesta pàgina web:w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/arte/arte/vocabulario/voc-abst.htm.

P I E T M O N D R I A N




Piet Mondrian: Arbres florits, 1912.

17

Artista d'origen rus, va emigrar amb la seva família als EUA a l'e-dat de set anys i es va convertir en una figura rellevant de l'ex-pressionisme abstracte americà.

“Considero que el tema d'una pintura és crucial i només és vàlidsi és tràgic i atemporal. Estic a favor de l'expressió simple delpensament complex.”

(Mark Rothko)

En paraules seves, Rothko defineix els temes de la pintura com a tràgics i atemporals; el gènere de latragèdia és el propi de situacions vitals en què dominen la passió i els sentiments intensos.

Es pot parlar amb els alumnes sobre les passions que de vegades dominen l'ésser humà: amor, odi, di-versió, tristesa, pena... Es poden fer preguntes com les següents:■ Què sents quan estàs trist? Fas alguna cosa per posar-hi remei?■ Quina diferència hi ha entre pena i tristesa?■ Quines coses et produeixen alegria?■ Has sentit odi alguna vegada?


Es tracta d'un camp de taques de colors grocs i taronges, barrejats amb alguna àrea de matís verd.

2. Anàlisi formal

En aquesta obra no hi ha formes figuratives ni referències al món natural.

Els camps de color són de contorns imprecisos. Els colors són molt saturats, s'expandeixen, com sihaguessin d'anar més enllà del límit del quadre. La disposició d'algunes bandes de color tendeix a unadirecció molt peculiar: la direcció horitzontal, que transmet estabilitat i calma.

La textura és suau, difusa i rica en matisos.

Rothko representa més una atmosfera que un espai. La sensació de profunditat no es determina perregles perspectives.


Es percep subtilesa en la realització de l'obra. Sembla que l'autor es deixés portar per un impuls d'or-dre natural, no gaire racional. El quadre podria ser una finestra a l'ànima de Rothko, que no expressal'exterior sinó allò espiritual per mitjà del llenguatge de la llum.

• Internet: Visita virtual a la National Gallery de Nova York, on es pot veure una gran part de l'obra de MarkRothko: www.nga.gov/feature/rothko (en anglès).

• Bibliografia: ROTHKO, Mark: La realitat de l'artista, Madrid, Síntesis, 2004.

M A R K R O T H K O

4. El color




Mark Rothko: Verd groc, 1953.

18

Pintor i dissenyador ucraïnès que va participar en diverses avant-guardes (neoimpressionisme, cubisme, futurisme...) i va apro-fundir en l'abstracció geomètrica.

Va fundar el moviment suprematista el 1915. El suprematisme ésabstracció pura expressada per mitjà de figures geomètriques.

Expressar el conjunt d'emocions i sensacions que aporta el moviment sembla una de les intencions d'a-questa obra.

Seria interessant expressar en el grup les sensacions que ens produeix una acció determinada, com arafer esport en grup o de manera individual. Aquestes sensacions poden ser molt variades: cansament, ale-gria, relaxació, avorriment, etc.


Encara que és difícil de percebre, aquest quadre retrata un personatge en plena acció, que exerceix l'o-fici d'esmolet.

2. Anàlisi formal

Hi predominen les formes cilíndriques de contrastos lumínics forts, que formen les parts del cos humà.

També s'hi destaca la repetició de plans de formes angulars que relacionen fons i figura.

Presenta riquesa de matisos del blanc al negre i abundància de colors purs.

La relació entre tots els elements, les parts del cos i la màquina d'esmolar, és el que aporta realisme,ja que permet que l'espectador intueixi a quina realitat es refereix l'escena.


L'obra transmet sensació de moviment, dinamisme, intensitat del moment.

L'ésser humà sembla articulat per peces, igual que la màquina d'esmolar. Els ritmes trencats produei-xen un cert nerviosisme i agressivitat.

• Bibliografia: FAERNA GARCÍA-BERMEJO, J. M.a: Kasimir Malèvitx, Barcelona, Edicions Polígrafa, 1995.

K A S I M I R M A L E V I C H




Kasimir Malèvitx: L'esmolet, 1913.

19

Les influències d'aquest artista es troben en l'art rupestre, en els còdexsmedievals i en els autors surrealistes, i arriba a combinar en una mateixaobra referències orientals i occidentals.

Parla una desena d'idiomes i s'expressa per mitjà de les arts plàstiquesamb la mateixa fluïdesa que per mitjà del llenguatge verbal.

M A R T I N B R A D L E Y

Les obres de Bradley solen ser un enigma per a l'espectador. Es pot tractar de donar sentit entre tots almón curiós representat en aquesta obra. Cada alumne en farà la interpretació personal i després es faràuna posada en comú de totes les idees.

Se suggereix que busquin el significat de la paraula indi i que després investiguin el significat del títol del'obra, que sembla tan màgic i ple de misteri com la mateixa obra.


Personatge difícil de descriure, amb cames fines que calcen talons, grans ulls triangulars amb pesta-nyes amb punxa i una serp al cos. A l'angle inferior dret, un fragment del món, i a dins una icona deNadal: la gorra del Pare Noel.

2. Anàlisi formal

Bradley utilitza colors primaris i secundaris. El fons groc està impregnat amb una mica de tint verme-llós que sembla que emani dels objectes.

Les formes són geomètriques, però no precises. Estan determinades a mà alçada. Les formes trian-gulars que sembla que representin els ulls atrauen la nostra atenció a causa de la seva repetició inte-rior.

Les proporcions de la noia indi són simbòliques. La figura ens recorda les icones pròpies de culturesantigues, com les precolombines, maia o asteca.

No hi ha sensació de perspectiva. La composició dels elements és plana, de plantejament semblant alque proposaven els antics egipcis en les seves pintures.


D'una banda, la frescor de l'obra i la vivesa dels colors ens transmeten alegria. De l'altra, la presènciade l'estranya icona primitiva composta de cames, serp, ulls... produeix inquietud.

• Internet: Es poden trobar més obres d'aquest artista a la pàgina web: www.eldigoras.com/eom03/2004/2/agua34mbr02.htm

4. El color




Martin Bradley: Noia indi, 1991.

20

Representant important de l'art digital. Amb l'ordinador com ainstrument i amb la riquesa de la seva fantasia és capaç de ge-nerar imatges de móns futurs, de vegades impossibles.

“Normalment em deixo portar per l'emoció del procés creatiu,que al final sempre resulta un terreny sinuós i impredictible.”

(Atmán Victor)

Podria ser una representació de la ciutat del futur, aquesta obra? L'ésser humà conquereix llocs nous perviure: guanya espai al mar indomable, pretén explorar i potser habitar altres planetes.

Es poden comentar aquests aspectes amb els alumnes i demanar-los que es plantegin com els semblaque serà la ciutat del futur.


Observem una ciutat flotant i futurista que sembla habitada, encara que no hi veiem cap figura humana,al mig del mar, amb edificis dins una estructura d'arcs, envoltada de focus potents que la il·luminen.

2. Anàlisi formal

Les imatges generades per ordinador mitjançant programes de tres dimensions tenen unes qualitatscomunes, com el gran realisme i la precisió geomètrica de les seves formes.

En aquest cas les textures del mar o del cel són realistes, perquè s'apliquen imatges de fotos reals ales superfícies generades per ordinador. A més, el programa genera brillantors i reflexos sobre les su-perfícies.

També es poden crear diferents tipus d'atmosferes. Així, en aquest cas, observem que la boira actuacom una veladura de les muntanyes que se situen a la llunyania.

En aquesta obra predomina la gamma freda de tons blaus. S'ha aplicat al conjunt una il·luminació am-biental i llums que provenen de focus puntuals.


L'obra transmet sensació de fredor i de curiositat al mateix temps. Si ens acostéssim amb vaixell aaquesta ciutat, probablement ens animaríem a visitar-la.

Els tons freds, blaus i grisos, no transmeten sensació d'alegria, sinó més aviat de malenconia.

• Internet: Se suggereix la visita virtual a una exposició d'obres digitals en què hi ha un enllaç amb una pàgi-na d'art digital realitzat per nens: www.artedigitalcuba.cult.cu.

En aquesta pàgina web es recull la biografia i les obres d'Atmán Victor: www.elangelcaido.org/muestras/avictor/avictor06.html

A T M Á N V I C T O R




Atmán Victor: Suau llac de ciutat, 2003.

21

Pintor sevillà cridat a Madrid el 1623 pel comte-duc d'Olivares.Va ser anomenat pintor de cort als vint-i-quatre anys per Felip IV.

En el segle XVII existia la figura de las meninas, que eren joves que acompanyaven els nens pertanyents ala reialesa. Es pot obrir un debat preguntant als alumnes la seva opinió sobre les classes socials tan des-iguals que hi havia abans.


En aquest quadre es retraten diferents personatges: reflectits en un mirall hi ha el rei Felip IV i la rei-na Mariana d'Àustria. La infanta Margarita és al centre del quadre acompanyada de las meninas. A lapart dreta, dos nans i un mastí. Darrere d'ells i a sota de la polleguera de la porta apareixen més per-sonatges. I darrere del llenç es retrata el mateix Diego Velázquez.

2. Anàlisi formal

Els personatges del quadre apareixen en diferents plans. Els protagonistes són figures petites re-flectides en un mirall, i semblen representats per les mirades de la resta del grup. Velázquez des-criu alguns personatges amb més riquesa, independentment de la seva posició social.

La pinzellada és lliure, no es concentra en les línies, sinó en la materialització de l'entorn, de l'at-mosfera. No en va Velázquez ha estat anomenat el "pintor de l'aire".

La perspectiva està distorsionada lleugerament. Si prolonguem les línies de fuga, conflueixen en mésd'un punt.

Són vistosos els forts contrastos de llum, intensificats per pinzellades de color en un àmbit, en ge-neral, bastant fosc. Hi ha dues fonts de llum, una lateral que il·lumina els personatges situats enprimer pla i un contrallum a la porta del fons del quadre.


Les figures estan dotades de vida i de caràcter. Molt humanitzades en comparació amb la tradició dels"retrats de cort" de l'època. L'escena presenta diversos centres d'atenció, i això produeix una sensacióinquietant, encara que aparentment quotidiana.

• Internet: Visita virtual a l'obra de Velázquez al web del Museo del Prado: muesoprado.mcu.es/45.html

D I E G O V E L Á Z Q U E Z

5. La llum i el volum




Diego Velázquez: Las meninas, 1656.

22

El conjunt de temes que han fet més conegut aquestpintor valencià són els relacionats amb l'anome-nat "costumisme mariner", en els quals retrata, en-tre altres, persones anònimes a la platja o pesca-dors a les seves barques. La llum mediterrània iencegadora dels ambients que pinta ha estat unade les característiques fonamentals de la seva obra.

Estiu reflecteix una escena a la platja al principi del segle XX. Es pot animar els alumnes a compartir ambel grup els records que tinguin d'un dia a la platja i a descriure la vivència amb els cinc sentits: vista,oïda, olfacte, tacte i gust.

Després, es pot plantejar la circumstància que poden viure alguns nens d'altres països que no tenen lapossibilitat de passar un dia a la platja i gaudir d'aquest element.


Un grup de nens juga a la riba d'una platja valenciana. Caminen d'esquena a la llum i de cara a la bri-sa que ve del mar.

2. Anàlisi formal

A les robes que es mouen es percep la presència del vent. L'ombra que es dibuixa cap al mar ens in-dica on se situa el sol. La llum cega alguns personatges. Les formes sembla que es dilueixen al marde llum i la superfície del mar és rica en reflexos.

La perspectiva no arriba a mostrar-nos l'horitzó, però sí que veiem persones situades a la llunyania que esbanyen, i es representen mitjançant figures els cossos de les quals es redueixen a dues o tres pinzellades.


Llum, calor, alegria, aigua i aire fresc són les paraules que evoca aquesta obra. Si alguna vegada enshem banyat al Mediterrani, ens recorda les sensacions viscudes i fins i tot ens mostra en aquesta es-cena congelada subtileses que potser no vam arribar a percebre en aquell moment.

• Internet: Se suggereix la visita virtual al Museu Sorolla, a la pàgina web següent: museosorolla.mcu.es.

J O A Q U I M S O R O L L A




Joaquim Sorolla: Estiu, 1904.

23

Arquitecte d'origen canadenc, l'estil del qual ha evo-lucionat des d'un pragmatisme comercial fins a edi-ficis complexos que s'assemblen a escultures d'es-tètica fragmentada.

Es poden comentar amb els alumnes els museus que hagin visitat.■ Com eren els edificis per comparació amb el del Museu Guggenheim de Bilbao? ■ Què els va cridar més l'atenció de les exposicions que van visitar?


Es tracta d'un museu d'art situat a la vora de la ria del Nervión, a Bilbao. Aquest edifici constitueixuna "porta d'entrada" a la ciutat.

2. Anàlisi formal

El disseny d'aquest edifici és fruit de la gran experimentació al voltant de la geometria, en la qual ésfonamental l'ús de programes informàtics complexos que calculen disposició de volums i estructures.Tot això condueix a una estructura d'una gran complexitat matemàtica, composta per volums frag-mentats que se superposen, els uns més clàssics, ortogonals, recoberts de pedra, i els altres corbs iirregulars revestits amb una pell de titani, a manera d'escates.

Una de les qualitats més importants d'aquesta obra és la textura de la seva superfície. L'edifici estàrecobert d'una varietat àmplia de textures o "pells".

La sensació de moviment aparent és generada per les línies inclinades i els plans corbs. És un esce-nari dinàmic per a les exposicions que es mostren a l'interior.

Els colors són els propis de la pedra calcària, del titani i de l'acer, i els que resulten velats per la trans-parència del vidre.


Es tracta d'una obra molt vistosa, barreja de volums rigorosos i versàtils. La asimetria d'aquesta escul-tura colossal de vivor metàl·lica ens sorprèn per la seva originalitat com a edifici i com a centre d'art.Suscita sensació de magnificència.

• Internet: Visita virtual al Museu Guggenheim de Bilbao: www.guggenheim-bilbao.es/caste/home.htm.

F R A N K O . G E H R Y

6. Simetria i composició




Frank O. Gehry: Museu Guggenheim de Bilbao, 1994-1997.

24

Enginyer i constructor francès, va ser un innovador en l'ús de lestecnologies més avançades de la seva època.

Posteriorment va fer grans aportacions a la ciència de l'aerodinà-mica.

"La torre dirigeix la paraula a l'univers."(Robert Delaunay)

G U S T A V E E I F F E L

Actualment, el color de la torre és marró. Els visitants poden participar amb el seu vot en l'elecció delcolor futur de la torre.

Es pot preguntar als alumnes de quin color pintarien la torre Eiffel i per què i se'ls pot demanar que ar-gumentin l'elecció del color: si és un color que relacionen amb París o amb França, si és per raons d'es-tètica, etc.


Es tracta d'una torre metàl·lica situada a París, que va ser projectada i construïda per a l'Exposició Uni-versal de París l'any 1889. El contorn té les formes corbes i l'aspecte estilitzats.

2. Anàlisi formal

La torre té una estructura modular i qualsevol de les façanes és simètrica.

El volum d'aquesta obra està contingut en una piràmide de base quadrangular i cares còncaves. Hipredomina l'estructura sobre la forma. Aquesta estructura està composta de 18038 peces metàl·liques.

Les línies més importants són les corbes ascendents i les horitzontals que envolten el perímetre i de-terminen diferents altures, i també els arcs semicirculars.

Els tres trams tenen altures proporcionades a la disminució creixent del seu perímetre. L'altura totalde la torre és de 324 metres.


És un símbol de la ciutat de París i de la modernitat. És aquell lloc de París que cap turista no s'o-blida de visitar i que tothom coneix, fins i tot encara que no hi hagi estat.

Les nombroses peces que la componen fan que sembli un mecano gegantí.

• Internet: Visita a la pàgina de la torre Eiffel, on hi ha molta informació sobre la torre i la seva construcció:www.tour-eiffel.fr (en anglès o en francès).




Gustave Eiffel: Torre Eiffel, París, 1887-1889.

25

Aquest artista francès és considerat, juntament amb Picasso, undels creadors del cubisme. Fins que la Primera Guerra Mundialels va separar, aquests dos artistes van mantenir una amistat en-riquidora que incloïa discussions i comparacions entre les sevesobres respectives.

Es pot preguntar als alumnes què els sembla aquesta fórmula de representació per mostrar una escenasenzilla com un bodegó, o si prefereixen els bodegons clàssics realistes.


Natura morta amb gerro, ocell, diari i altres objectes senzills poc recognoscibles.

2. Anàlisi formal

Els objectes estan fragmentats i retratats des de diferents punts de vista. Per exemple, del gerro grocen percebem la part superior com si l'observéssim des de dalt, i el seu volum frontal no sembla ho-mogeni, sinó dividit en tres parts. No hi ha ombres i tampoc no hi ha punts de fuga.

Les figures es combinen sense que n'hi hagi cap que tingui massa protagonisme.

La gamma de colors està simplificada. Braque feia servir blanc i negre, colors primaris i algun gris quetendeix a verd, per representar elements més naturals.

Una de les aportacions de Braque al cubisme és la presència de lletres d'impremta dins el llenç, enaquest cas les corresponents a un diari, i fins i tot una anotació.


La visió cubista ens mostra un punt de vista poc usual i d'una gran riquesa. Ens permet unificar di-versos punts de vista en un sol instant com si tinguéssim el do d'estar en diferents llocs al mateixtemps.

Alhora, les obres d'estil cubista solen generar sensació de caos i de desordre.

• Internet: Se suggereix la visita virtual a la pàgina web següent, en la qual ens presenten més informació so-bre el cubisme: www.spanisharts.com/history/del_impres_s.XX/arte_xXX/vanguardias1/cubismo.html.

G E O R G E S B R A Q U E

6. Simetria i composició




Georges Braque: L'eco, 1953-1956.

26

Aquesta pintora realista va ser alumna d'Antonio López a l'Es-cola de Belles Arts de San Fernando. La seva obra és una menade biografia, ja que tracta sobre la seva família, els seus amics iels llocs on ha viscut.

Clara Ganguita pinta sovint el buit i l'absència; en aquest cas, malgrat les aglomeracions pròpies d'unaciutat com Madrid, busca un lloc gairebé desert. Es pot comentar amb els alumnes si han sentit mai lasolitud en una gran ciutat.


Aquesta obra representa un paisatge urbà des d'un terrat de Madrid. La pintora observa el paisatgedes d'un terrat i una altra persona és en un altre terrat recolzada sobre una paret.

2. Anàlisi formal

A plena llum apareix retratada la calma d'un lloc. El cel ocupa gairebé la meitat del quadre.

El personatge de l'escena passa gairebé desapercebut. Tant és així que gairebé està camuflat o ama-gat darrere el mur. Ni tan sols està situat en un punt d'atenció del quadre, no és al centre ni en les lí-nies d'intersecció de la divisió de terços. No obstant això, el contrast de llum amb el fons el fa visiblei l'observem amb curiositat.

La gamma de colors terra és d'una gran riquesa i contrasta amb el blau del cel i de la ciutat tenyida ala llunyania, a prop de l'horitzó.


El quadre retrata una persona que mira la ciutat des de dalt. No la coneixem, ni veiem el seu rostre,és un personatge anònim, pressentim que ha buscat un lloc solitari des del qual observa l'horitzó ambnostàlgia i introspecció.

• Internet: Se suggereix visitar la pàgina web següent per veure-hi alguna altra obra de l'artista:

www.artnet.com/artist/624234/clara-gangutia.html

C L A R A G A N G U T I A




Clara Gangutia: Terrat d'Atocha, 1996.

27

Artista suís d'origen alemany la família del qual tenia una ricatradició musical. Aquest fet va influir en la seva obra, dotada d'unalt grau d'abstracció, ritme i fantasia.

Es pot comentar amb els alumnes si aquesta sensació que transmet la ciutat tunisenca vista per PaulKlee és semblant a la que tenen els alumnes de la seva ciutat. Es poden plantejar les preguntes següents:■ Quina sensació et transmet la teva ciutat? ■ Com són els colors de nit a la teva ciutat? ■ T'agrada més de dia o de nit?


L'obra consisteix en polígons apilats sobre un fons blau, sobretot rectangulars i en alguns casos detintes superposades. Un cercle blanc més dinàmic, que representa la lluna, completa la composició,que recorda a un paisatge urbà.

2. Anàlisi formal

La disposició de les figures ens remet a la visió del fragment d'una ciutat d'edificis baixos. La gran-desa de la figura que representa la Lluna aporta un toc idealista i imaginari a l'obra.

És molt vistosa la gran riquesa de textures, pròpia de l'ús de l'aquarel·la en quantitats molt grans, demanera que el pigment es va dipositant en forma d'"aigües" i en algunes zones les tintes es barre-gen. El pintor deixa alguna de les barreges a l'atzar.

Les formes són vibrants i de límits indeterminats.

Els colors més o menys lluminosos i càlids aporten la sensació de profunditat, i les figures semblensituades en diferents plans.


En aquesta vista nocturna de la ciutat de Sant Germain, la quadrícula de cases gairebé omple l'espai.Només el blau del cel ens permet sentir la natura. Les harmonies de colors són delicades, la qual cosaens transmet una sensació relaxant, de tranquil·litat. La ciutat sembla en calma, ordenada i il·lumina-da des de dins.

• Internet: Visita a la pàgina web següent, on es poden trobar més obres de Paul Klee i anàlisis d'alguns delsseus quadres: www.paulkleezentrum/ww/en/pub/web_root.cfm (en anglès)

P A U L K L E E

7. Geometria i proporció




Paul Klee: Sortida de la lluna a Sant Germain (Tunísia), 1915.

28

Artista suís molt polifacètic que es va expressar per mitjà de l'ar-quitectura, l'escultura, la pintura i la literatura. Va desenvoluparuna tendència de l'abstracció anomenada art concret.

“L'art concret és l'expressió pura de mesures i proporcions harmo-nioses.”

(Max Bill)

Es pot suggerir la recerca dels diferents tipus de polígons que resulten de la trama de línies del quadre(triangles, rectangles, romboides...).

Pot ser interessant comentar amb el grup com els sembla que se sentirien si estiguessin envoltats d'i-matges d'aquest tipus. Per exemple, si les parets de casa seva estiguessin pintades amb formes i efec-tes semblants als d'aquest quadre.


Es tracta d'un pla rectangular dividit per línies rectes de diferents gruixos i quatre direccions diferents.Hi ha dos rectangles que es destaquen en color, mentre que la resta són blancs.

2. Anàlisi formal

Les línies que solquen el quadre determinen formes, els angles de les quals són de 45�, 90� i 135�.Aquestes figures són triangles isòsceles, rectangles, quadrats, romboides i trapezis.

La disposició no uniforme de les línies i les seves diferències de gruix són suficients per crearsensació de perspectiva. La zona superior esquerra conté més elements que semblen llunyans.

Els tres punts en què conflueixen quatre línies de diferents direccions són molt vistosos; sobre-tot un, el situat a l'eix central horitzontal, atrau poderosament l'atenció. En mirar aquests puntsd'intersecció s'aprecien efectes òptics en forma de centelleigs blancs.

Els traços de les línies són uniformes, les superfícies acolorides mostren una lleu textura visual.Els dos plans destacats són: vertical, de color càlid vermellós, i horitzontal, aparentment més llu-nyà, de color fred violaci.


L'obra provoca sensació d'ordre geomètric, dinàmic, en una xarxa de direccions i punts de trobada. Elcontrast no és relaxant; al contrari, activa la percepció.

• Internet: Visita a la pàgina web sobre Max Bill, que inclou una breu biografia i algunes de les seves obres:www.epdlp.com/pintor.php?id=2684.

M A X B I L L




Max Bill: Ritme horitzontal, vertical, diagonal, 1943.

29

Arquitecte i dissenyador nascut a Tarragona, va ser un observador atentde la natura, les formes orgàniques i geomètriques, que posteriormentva reproduir a les seves obres.

És el màxim exponent del modernisme a Espanya. Diverses obres seves,entre les quals hi ha aquest palau, han estat declarades Patrimoni de laHumanitat per la Unesco.

A N T O N I G A U D Í

Es pot comentar amb els alumnes si han vist personalment o en imatges obres de Gaudí, com el tem-ple de la Sagrada Família, la Casa Batlló o el Parc Güell. Es poden fer preguntes del tipus:■ T'agraden? Quin t'agrada més?■ Quina sensació et transmeten?


Vista en perspectiva de la part superior de la façana del palau residència de la família Güell, situatal centre de Barcelona.

2. Anàlisi formal

Els murs del palau estan construïts en pedra de color gris clar, que va ser extreta de pedreres situa-des a prop de Barcelona.

La façana plana és culminada amb frontons de vores escalonades, sobre els quals observem xeme-neies o respiradors de formes còniques, semblants a pinyes o avets. Una d'aquestes xemeneies, lamés propera en la imatge, conserva l'anomenat "trencadís", que consisteix en el revestiment ambfragments irregulars de mosaics de colors.

En un pla més allunyat observem la cúpula en forma de con, en la qual s'obren diverses finestres deforma parabòlica.


Sobrietat de la pedra i ritmes de línies trencades decoratives que eviten la monotonia.

• Internet: Se suggereix la visita virtual a aquesta obra i d'altres de Gaudí a la pàgina web següent:www.bcn.es/gaudi2002

7. Geometria i proporció




Antoni Gaudí: Façana del Palau Güell, 1886-1889.

30

Arquitecte nascut a Nova York que va aplicar l'estil art déco al dissenyd'aquests gratacels tan característic de l'skyline de Nova York.

W I L L I A M V A N A L E N

Aquest edifici va competir per ser el més alt del món, i ho va arribar a ser fins que la seva altura va sersuperada en la competència que mantenien diferents ciutats per "arribar a dalt de tot".

Es pot organitzar un debat a classe en què es plantegin els avantatges i els inconvenients d'un gratacel:aprofitament de l'espai, mesures d'evacuació, perill per als avions...

També es pot demanar als alumnes que investiguin quin és l'edifici més alt de la seva ciutat.


Cúspide dels gratacels, que va ser durant un temps, amb 318 metres, el més alt del món. Està situatal costat est de Manhattan, a Nova York.

2. Anàlisi formal

La façana és d'una gran riquesa ornamental, característica de l'estil art déco. Les planxes metàl·liquesdels metres superiors brillen amb la llum del sol.

En la decoració hi predominen formes en zig-zag i arcs de circumferència de diferents grandàries. Unapart de l'ornamentació està basada en la forma dels plats dels automòbils Chrysler de l'època.

Les línies trencades i corbes infonen un gran dinamisme a l'edifici.

El color general de l'edifici és el propi del gris mat del formigó i dels tons brillants de l'acer inoxida-ble.

És destacable l'estilització geomètrica, la gran simetria i la disminució progressiva del perímetre a me-sura que l'edifici s'eleva.


Més que davant d'un edifici, ens fa la sensació d'estar davant d'un temple. Això es deu a la gran altu-ra del gratacel, a la forma d'obelisc i a la cúspide coronada amb la representació del sol, per mitjà deles línies concèntriques de raigs triangulars.

• Internet: Visita a la pàgina web següent, on es pot trobar la història de l'edifici Chrisler:

www.guiadenuevayork.com/t.php?=11

Visita a la pàgina web d'un museu de Salamanca dedicat a l'art déco: www.museocasalis.org




William van Alen: Edifici Chrysler, 1928-1930.

31

Walter Gropius: Dibuix en perspectiva isomètrica del projecte Teatre Total, 1927.

Arquitecte d'origen alemany, descendent d'una família d'arquitectes. Es va interessar per l'aplicació de lesnoves tecnologies a la configuració d'espais més arriscats i alhora més lliures. Va ser un dels directors del'Escola Bauhaus, molt influent.

Aquest projecte interessant per a un teatre versàtil i preparat per acollir una quantitat nombrosa de pú-blic no es va arribar a construir. Es pot plantejar un debat sobre els sentiments que va poder tenir l'ar-quitecte després de la feina feta i de no veure-la materialitzada.

Un altre tema que es pot plantejar és parlar de les sensacions que es creen en espais públics molt aglo-merats com ara cinemes, teatres o parcs d'atraccions. Es pot comentar que hi ha gent que pateix veri-tables fòbies en aquestes circumstàncies.


Planta i perspectiva isomètrica d'un projecte arquitectònic per a la construcció d'un teatre, en què esmostra a manera d'esquema la distribució d'espais en el projecte.

2. Anàlisi formal

Aquest projecte va suposar una revolució respecte de la tipologia de teatre. L'escenari circular està situatsobre una superfície giratòria, juntament amb una part de la platea. Es pot veure aquest detall compa-rant la planta i la perspectiva isomètrica. En la perspectiva, l'espai ha girat de manera que queda envol-tat de grades.

Aquest espai es prestava a l'ús de tecnologies noves de projecció, so i il·luminació i a la possibilitat dejugar en la posada en escena amb la relació entre l'escenari i una gran quantitat de públic.


El projecte sembla dinàmic, ordenat i amb la innovació necessària per revolucionar l'àmbit que es de-dica a l'espai escènic. En la representació per mitjà de sistemes tècnics aquesta visió nova es percepinterpretant el dibuix i imaginant la seva concreció per mitjà de la construcció.

• Internet: Se suggereix la visita virtual al museu de la Bauhaus a la pàgina web següent: www.bauhaus.de (en alemany i en anglès).

W A L T E R G R O P I U S

8. Sistemes de representació i perspectiva




Walter Gropius: Dibuix de la planta del projecte Teatre Total, 1927.

32

Anomenat Giovanni Antonio Canal, va ser el pintorde Venècia. Va mantenir un interès creixent per re-tratar la realitat amb una fidelitat gairebé fotogràfica.Va ser el primer pintor que va realitzar obres de lesvistes més pintoresques i atractives d'aquesta ciutat,que en la seva època gaudia d'un gran esplendor co-mercial i era visitada per viatgers que quedaven fas-cinats pel seu atractiu.

C A N A L E T T O

Canaletto va pintar la ciutat amb una gran dosi de realisme, però alterant alguns elements de maneraque la vista quedava més idealitzada. Tant és així, que els viatgers demostraven molt interès per visitarprecisament els llocs que ell va pintar. Es va convertir en un artista que va promocionar la ciutat.

Avui dia és habitual veure imatges fotogràfiques de llocs turístics que ens atrapen i ens criden l'atenció.Es poden portar a l'aula fotografies o fullets publicitaris de promoció de ciutats o comunitats i comen-tar-los.


Vista frontal d'un dels canals de la ciutat de Venècia, ple de gòndoles que participen en una regata.

2. Anàlisi formal

Canaletto va saber captar l'atmosfera humida d'una ciutat banyada per l'aigua i il·luminada per unallum daurada. Colors poc saturats, avivats per alguns tocs vermells situats puntualment en forma deteles.

La posició del punt de vista i el punt de fuga alterat embelleixen la vista i fan que els edificis es des-taquin i que el canal resulti més ampli.


Romanticisme, es representa la ciutat idealitzada, l'escenari perfecte d'una ciutat plena d'art i de mis-teri. Potser una mica massificada.

• Internet: Es suggereix la visita virtual a l’exposició de Canaletto en el Museu Thyssen en la següent pàginaweb: www.museothyssen.org/thyssen/exposiciones/WebExposiciones/2001/canaletto/esp/1.htm.




Canaletto: Regata al Gran Canal, 1733-1734.

33

Orientacions didàctiques. Analitzar l'art.pdf

Documents

Transcript of Orientacions didàctiques. Analitzar l'art.pdf