Ensenyar a llegir i a escriure: principis terics i propostes didctiquesCarme Durn i Mireia Manresacduran4@xtec.cat / mireia.manresa@uab.cat XXXIV Escola dEstiu per a Ensenyants. Ciutadella, del 22 al 26 dagost de 2011

Programa del cursObjectius:Actualitzar els coneixements cientificodidctics sobre lectura i escriptura des duna perspectiva socioconstructivista.Generar un procs de millora docent a partir de la reflexi sobre la prctica i impulsar la posada en marxa de projectes de treball a l'aula.Conixer les caracterstiques bsiques de les metodologies d'aula basades en treballs per projectes com a instrument per millorar les habilitats lingstiques de lalumnat.

Continguts:Lalfabetitzaci en la societat actualQu s llegir i escriureLa reflexi sobre la llenguaLa formaci literriaAnlisi de models contrastats per ensenyar a llegir i a escriureImplicacions per a laula de lenfocament socioconstructivista per ensenyar a llegir i a escriure: tipologia dactivitats per incidir en els processos de lectura i descriptura.Un mtode global: els projectes de treball i les seqncies didctiques

Algunes preguntes prviesQu s llegir, per vosaltres?Qu creieu que vol dir ser una persona alfabetitzada en la societat actual?Per a qu llegim? Per a qu escrivim? Quan es comena a aprendre a llegir i a escriure?Quan sacaba aquest aprenentatge?Quina s la millor manera dE/A a llegir i a escriure?

Qu s llegir?

MPRXSIURTHJKLMDERTHGGWRTQHGASC

TAULES ANY CINEMA LLARG MIRADA

ELS TURISTES PUGEN A LAUTOBS

Els pequidans llandaven funes per la catena conta. Wan llandaven, els pequidans tatien les neles mat mopa i sataven nico, nico.

Qu feien els pequidans? Com era la catena? Qu tatien wan llandaven? Com les tatien? Qu sataven?

1. Las acciones desde el aire sobre Kabul han provocado daos colaterales (CNN)

2. Los bombardeos sobre Kabul han provocado vctimas civiles (Al Jezira)

LlegirExemples extrets de Rere les lnies, de Daniel Cassany

Com es poden interpretar aquests acudits sense anar ms enll del literal?[IRONIA = element clau de la comprensi > la rialla la provoca la comprensi del sentit:]

Com interpreteu aquestes combinacions de paraules?

nena via llop

home arbre bou

LA CAPUTXETA VERMELLA

home arbre bou >LAO TSE

IMPORTNCIA DELS REFERENTS CULTURALS PER FER SENTITnena via llop >

Una nit de lluna plena tramuntrem la carenalentament, sense dir re...Si la lluna feia el pletamb el fu la nostra pena.

Com es pot entendre aquest poema si no sabem que parla del pas, a travs dels Pirineus, dels exiliats republicans desprs de la guerra civil?

Una nit de lluna plena tramuntrem la carenalentament, sense dir re...Si la lluna feia el pletamb el fu la nostra pena.Pere Quart. Corrandes dexili

Llegir Llegir s comprendre un text:

Diferents nivells dinterpretaci Per comprendre shan de posar en joc diferents habilitats i processos: no nhi ha prou a saber descodificar.

Qu vol dir ser una persona alfabetitzada en el segle XXI?

Llegir i escriure no es pot considerar noms saber de lletra, sin que esdev imprescindible saber adequar les estratgies lectores i escriptores a les situacions, a la diversitat dusos que satorga a la llengua escrita en una societat alfabetitzada. No s el mateix llegir un conte, que un text de tema cientfic o de contingut tcnic; no s el mateix llegir una carta al director, que les instruccions de funcionament duna rentadora; etc.

CAMPS, A.; SOL, I. (2007). Introducci: llegir i aprendre a llegir. Articles de Didctica de la Llengua i la Literatura, 41: 5-14.

Algunes implicacions per a laula del que hem dit fins araEnsenyar a llegir vol dir ensenyar el codi.Per sobretot, vol dir ensenyar a inferir dels textos la intencionalitat de lautor. partir del coneixement del mn dels aprenents i ajudar-los a fer seus els referents culturals de la societat. ensenyar per a qu serveixen els textos i com estan construts.

Per a qu llegim?

Per a qu escrivim?

LlegirLa comprensi t a veure amb els objectius de lectura:

A laula cal crear situacions de lectura amb finalitats clares. No noms per aprendre

Segons els objectius activem unes estratgies o unes altres.

A laula cal crear situacions de lectura amb finalitats clares. No noms per aprendre

Segons els objectius activem unes estratgies o unes altres.

LlegirEl lector t un paper actiu en el procs de comprensi dun text: No noms sextreuen les informacions del text El lector construeix el significat segons els seus interessos i els seus coneixements sobre el mn i sobre la lectura.

Factors implicats en la lectura

Llegir a lescolaSocialitzaci de la lectura: la web

Factors que incideixen en la comprensi lectoraIntenci del lectorConeixements aportats pel lectorSobre lescripturaSobre el mnFactors de la situaci comunicativaEl text qui escriu per a qui quina acci verbal realitza i amb quina intenci quin gnere esquemes textuals mecanismes cohesius organitzaci sintctica lxicFont: Colomer, T. y Camps, A. (1991): Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. trets paralingstics

Llegir

La lectura en pantalla

La credibilitat dels webs (Mart, 2008)Els estudiants utilitzen criteris i estratgies intutius i poc elaborats.No es qestionen lautoria de la web, ni la seva fiabilitat.No es plantegen la lectura de la ideologia ni de la visi del mn que hi ha darrere de la pgina web.En canvi, donen molta importncia a qestions relacionades amb el disseny.Fan una lectura en diagonalNo han fet una reflexi sistemtica sobre la lectura en pantalla i la credibilitat dels webs, ni han estat ensenyats i ensinistrats en aquest sentit.

IMPLICACIONS A LAULA: necessitat de desenvolupar lactitud de llegir de manera crtica davant de la pantalla.

Llegir

Els llibres illustratsFont: Qu hacen las nias?, de Nikolaus Heidelbach

Llegir

Els textos discontinus dels llibres de text, o dels diaris

Font: Informe PISA (2005)

Font: Los textos discontinuos, de Felipe Zayashttp://www.slideshare.net/felipezayas/textos-discontinuos-301807

Quan es comena a aprendre a llegir i a escriure?

Quan sacaba aquest aprenentatge?

Els infants inicien molt aviat laprenentatge del llenguatge escrit, molt abans de comenar el cicle inicial de primria

Aprendre a llegir i a escriure s un procs llarg i complex

que dura tota la vida.

Quina s la millor manera densenyar a llegir i a escriure?

Lectura individual

Nen que llegeix a un grup

Comentar en grup all que sha llegit

Nen que llegeix en veu alta a tota la classe

Mestra que llegeix en veu alta a tota la classe

Mestra que llegeix a un grup

I ara llegirem nosaltres

Diari daulaDediqueu aquests ltims 10 minuts a escriure un parell de pargrafs sobre algun aspecte de la sessi que vulgueu recordar i compartir:Un breu resum del que sha dit (elaboraci reflexiva)Alguna cosa que us hagi sobtat (idees noves)Alguna cosa que us hagi donat idees per dur-la a terme a les vostres classesAlgun dubte o algun aspecte amb qu no hi esteu dacord

Presentaci personal. Relacions daquest curs amb el Taller delaboraci de projectes.*Presentaci del curs: objectius i continguts

**5-10 minuts. Activitat dactivaci de coneixements previs. Treballar en grups petits (3-4 persones). Posada en com. No es tracta de donar respostes, sin de fer emergir alguns coneixements i representacions sobre lE/A de la lectura i de lescriptura.**NO MS DE QUATRE O CINC LLETRES EN UNA SOLA FIXACI*Un parell de paraules. Perqu utilitza informaci no visual que ja es t en el cervell (com sorganitzen les lletres). *Saconsegueix veure tot alhora: la quantitat dinformaci visual sempre s la mateixa.REPERCUSSIONS: donar per llegir lletres, sllabes i paraules soltes incrementa les dificultats. Poder recrrer a la informaci no visual. De la mateixa manera, textos coherents, ben estructurats, que recorrin a les marques textuals adequades (ttols i subttols en una notcia per exemple). Aprendre el funcionament del codi s una condici necessria per no suficient per aconseguir que els infants comprenguin els textos que llegeixen o puguin produir-ne.**Un altre exemple: intencionalitat devitar formes negatives des dels EUA (bombardeos i vctimas civiles). Per tant, el lector ha dinterpretar tamb la intencionalitat de lautor.

Llegir tamb s fer hiptesis, relacions i, per tant, t a veure amb el nostre coneixement del mn i els nostres referents culturals.**Qu significa aquest poema?*Un altre exemples de la necessitat de dominar els referents culturals i el context*FALTA Faltaria un exemple de gnere discursiu. Llegir tamb s conixer els gneres.

No s el mateix llegir un llibre per fer-ne un resum que per plaer; no s el mateix llegir un article perqu volem investigar sobre un tema concret que per respondre a un examen.*Lo malo de Mam. s una bruixa. El nen explica la histria. s un narrador que enganya al lector, qui ha de treballar i no sha de creure al narrador.*Rosa Blanca, de Roberto Innocenti**ABSTRACCI DEL TERME COMPRENSI. ESMICOLEM.CONCEPCI TRADICIONAL DE LECTURA: NOMS CONSIDERAVA EL TEXT I EL LECTOR ERA PASSIU.*LLEGIR A LESCOLA: TENIR EN COMPTE AQUESTS FACTORS I A MS ELS PROCESSOS DENSENYAMENT-APRENENTATGE. LLEGIR A LESCOLA: crear situacions en qu la lectura tingui uns objectius clars. COMPLETAR EXPLICACIONS AMB CORREIG, PGINA 132 i Colo i Camps PGINA 30-35 CAIRNEY!!!! PER EXPLICAR-HO*Conocimientos sobre la situacin comunicativa:Conocer los mbitos del discurso (acadmico, institucional, vida cotidiana).Determinar el gnero permite elaborar expectativas sobre los contenidos del texto.Conocimientos sobre el textoImportancia de identificar los diferentes esquemas textuales (problema-solucin, causal, descriptivo, de proceso) Fots dossierLxico: transparencia.Llegir tamb s saber utilitzar diferents formats*Lectura fragmentada, importncia de litinerari, hipervincles, etc.Les imatges tamb es llegeixen i aqu ajuden a interpretar el text. **Per anar b, haurem de comenar a les 10 h. 20 minuts per fer lactivitat. Llegim en grup. Modelatge. Lactivitat es pot adaptar als objectius densenyament. Per exemple, per a formaci del professorat: quins objectius creieu que tenia aquesta activitat? Penseu en la mateixa activitat per al vostre nivell educatiu? Quins objectius i quins contingus shi podrien treballar**Farem un petit diari daula cada dia i el llegirem lendem. IMPORTANT! Donar pautes de gnere discursiu diari que implica, no un resum didees (no sn apunts de classe) sin una elaboraci reflexiva daquestes idees.