digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciotecnologiacatalunyaE... · Web viewProgramació...

PROJECTE TANGRAM

Tecnologia

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

ESO Catalunya

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Programació didàctica Tecnologia (ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA ) ESO - Catalunya

METODOLOGIA.............................................................................................................................3

Unitats didàctiques...................................................................................................................5

Treball per projectes.................................................................................................................6

Taxonomia de Bloom................................................................................................................7

OBJECTIUS....................................................................................................................................8

COMPETÈNCIES............................................................................................................................9

Tractament de les competències en Tangram........................................................................26

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT..........................................................................................................27

Orientacions didàctiques........................................................................................................27

Tipologia d’activitats...............................................................................................................28

Intel·ligències múltiples..........................................................................................................30

PROGRAMACIONS D'UNITAT......................................................................................................32

Unitat 1. Fonaments d’electricitat i electrònica....................................................................32

Unitat 2. Circuits elèctrics i electrònics..................................................................................38

Projecte 1. Construïm una maqueta elèctrica.......................................................................45

AVALUACIÓ.................................................................................................................................47

Criteris d’avaluació.................................................................................................................47

Indicadors competencials.......................................................................................................48

Criteris de qualificació.............................................................................................................48

Rúbriques d’avaluació.............................................................................................................49

UNITAT 1 – Fonaments d’electricitat i electrònica..............................................................50

UNITAT 2 – Circuits elèctrics i electrònics...........................................................................51

Projecte 1. Construïm una maqueta elèctrica - AVALUACIÓ...............................................52

Projecte 1. Construïm una maqueta elèctrica - AUTOAVALUACIÓ.....................................54

Projecte 1. Construïm una maqueta elèctrica - COAVALUACIÓ..........................................55

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 2


METODOLOGIA

La següent programació correspon a la matèria de Tecnologia del primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria. S'ha realitzat prenent com a font principal el DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya.

A l'àrea de Tecnologia en l'ESO treballarem amb els materials del Projecte Tangram, de l'editorial Digital- Text. Es tracta d'un llibre digital d'última generació que permet una total adaptació als objectius, continguts i necessitats del centre, professors i alumnes. Les seves principals característiques són:

Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.

Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.

Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents metodologies i atendre les característiques de tots els alumnes.

Una estructura atomitzada dels continguts que permet reconstruir els llibres i crear noves versions amb finalitats específiques, com ara l’aprenentatge transversal.

Continguts redactats i revisats per professors en actiu.

Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències múltiples.

Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per experts pedagogs de cada matèria.

Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de treball.

Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.

Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.

El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores sense desatendre les metodologies convencionals. És una proposta versàtil amb l’objectiu que cada docent pugui configurar i utilitzar els llibres a l’aula seguint la metodologia pedagògica i didàctica triada, per donar resposta a l’ampli espectre de posicions educatives dels docents i les organitzacions educatives.

Els principals enfocaments metodològics contemplats pel projecte i abordables des d’ell són:

Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.

Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.

Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.

Atenció a la diversitat i educació personalitzada.

Classe invertida (Flipped classroom).



Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).

Aplicació de la metodologia AICLE / CLIL per a llibres en llengua estrangera.

Els materials dels llibres Tangram estan plantejats de manera que es puguin emprar aplicant diverses metodologies i enfocaments didàctics. Això afavoreix que els alumnes desenvolupin habilitats i adquireixin coneixements per múltiples vies i sistemes segons el tipus d’activitat o enfocament.

Algunes de les metodologies d’aprenentatge que es poden dur a terme mitjançant els llibres Tangram són:

Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir d’activitats basades en la vida real i en l’experiència dels alumnes, d’un extens repertori d’habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals.

Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada, adaptada a cada alumne i a cada situació, que pot ser reconfigurada pel docent en tot moment segons la seva evolució.

Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els objectius d’aprenentatge de la qual només es poden aconseguir mitjançant la interacció i la cooperació dels alumnes.

Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i continguts que donen pautes per seguir el camí cap a la investigació, l’obtenció de dades, l’anàlisi i l’elaboració de conclusions que posteriorment hauran de confrontar amb les dels seus companys i amb el corpus de coneixement teòric proporcionat.

Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que el coneixement no sigui assimilat passivament per l’alumnat, sinó construït col·lectivament a l’aula seguint les pautes marcades pel docent.

Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera aplicada i sincrònica.

Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i contextualitzats en situacions i entorns reals.

Autònoma: se situa els alumnes al centre del seu propi procés d’aprenentatge, del qual són responsables, mentre que al docent li correspon el paper de guia expert i assessor.

Activa: es proposa un accés actiu i dinàmic als continguts, que han de ser descoberts, investigats, deduïts i abordats de forma activa i constructiva, i no assimilats passivament com una veritat donada.

Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats contextualitzades, anteposant sempre que es pugui l’exploració pràctica a l’extracció



de conclusions.

Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i estructurades.

Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir l’evolució i el desenvolupament particulars de cada alumne, així com el seu estil d’aprenentatge.

Unitats didàctiques

El bloc de ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA als llibres de Tecnologia del Projecte Tangram s’estructuren en les següents unitats:

BLOC Unitats


1. Fonaments d’electricitat i electrònica

2. Circuits elèctrics i electrònics

Les unitats del Projecte Tangram proposen una ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ que serveix per contextualitzar la teoria, que s'exposa en un to eminentment didàctic. Es tracta d'una p roposta de treball dissenyada per realitzar-se de forma grupal, dinàmica i oberta a partir d'un recurs concret (imatge, vídeo, text, etc.), que tracta els continguts de la unitat de forma global i està pensada per explorar els coneixements previs dels alumnes i motivar-los abans de començar a treballar la unitat.

Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES D’APRENENTATGE (OA), que es defineixen com la unitat mínima de contingut sobre un tema determinat. Cada objecte d’aprenentatge consta de l'exposició teòrica, que constitueix la part explicativa del OA i es mostra en una única pantalla formada per diversos apartats temàtics, i activitats formatives, que apliquen els continguts del OA de forma integrada, posant-los en pràctica i exercitant-los per afavorir la seva assimilació.

Cada apartat està format per un contingut expositiu (en la forma en què es considera més pertinent en cada cas: textual, gràfica, visual...) i per uns recursos complementaris (informació complementària, curiositats, activitats de resposta ràpida, etc.)..

Cada unitat del Projecte Tangram ofereix un MAPA DE CONCEPTES que resumeix en un gràfic el contingut principal de la unitat i les seves interrelacions. Enllaça amb el contingut de la unitat i amb recursos extres, i desplega informació complementària. Té la doble funcionalitat de servir com a guia per a les sessions expositives del professor en la classe i com a eina d'estudi per als alumnes.

Finalment, cada unitat compta amb un apartat per a l'AUTOAVALUACIÓ de l'alumne sobre els continguts tractats en la unitat, a través de deu activitats autocorrectives. L'autoavaluació



valora el domini dels continguts, i genera un informe que categoritza per OA i ofereix una qualificació global.

L'activitat de secció interrelaciona els principals aspectes dels OA que tracta mitjançant una proposta de treball aplicat i contextualitzat. Es basa en una seqüència de pantalles que plantegen un procés pautat.

El llibre té, a més, una sèrie d'eines útils a les quals els alumnes poden accedir des de qualsevol part dels continguts. Són les següents:

Normes de seguretat (del taller, d'operacions i cura d'eines). Memòria tècnica. Una calculadora científica.

Treball per projectes

El projecte Tangram es planteja per desenvolupar projectes que parteixin d'una situació significativa per a l'alumne, sempre relacionada amb la matèria de l'àrea, que generi un repte que ha de resoldre i que comportarà la construcció activa de coneixement per part de l'alumne a partir del treball de recerca i creació.

Per dur a terme cada projecte, es requereix l'adquisició d'uns coneixements que es facilitaran en els continguts de la unitat, agrupats en OA. Aquests continguts estan vinculats de manera que puguin combinar-se en les sessions de l'àrea, tant teòriques com pràctiques.

Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la proposta de treball plantejada. Els alumnes han de resoldre el repte plantejat a partir d'unes pautes, uns materials donats i una seqüenciació dels passos que cal seguir. El contingut es vincula directament als Objectes d’aprenentatge de les unitats interrelacionades. Els projectes proposats per a aquesta assignatura i bloc són:

BLOC Projecte


Construïm una maqueta elèctrica

Realització d'una maqueta elèctrica a partir del disseny d'un habitatge i la instal·lació de components elèctrics..

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.



Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

Taxonomia de Bloom

La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament, que indiquen que l’adquisició del coneixement només és possible quan s’aconsegueix l’últim nivell (que implica dominar els nivells inferiors). d’aquesta manera, els llibres Tangram categoritzen segons la complexitat de les activitats i el paper que requereixen de l’alumne per crear paràmetres de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge establerts.

Les dimensions són les següents:

Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o apreses amb anterioritat.

Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç d’establir associacions amb altres continguts i d’identificar causes i conseqüències.

Aplicar: posar en pràctica un procediment après, tant en una situació coneguda com en una de nova.

Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el formen es relacionen entre elles a escala global.

Avaluar: comprovar i sotmetre a judici amb esperit crític el resultat del treball realitzat i del nivell d’adquisició de continguts a partir tant de referències intrapersonals com externes.

Crear: ser capaç d’organitzar coneixements, capacitats i habilitats per establir noves relacions i planificar i generar nous elements, estructures, idees, etc. originals i coherents.

En les programacions d’OA cada objectiu es relaciona amb una d’aquestes dimensions. En les programacions d’unitat, en mostrar objectius generals, hi ha més d’una dimensió de coneixement que hi està associada.



OBJECTIUS

Els objectius generals establerts per a aquesta etapa pel DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya fan referència a les habilitats que l'alumne ha de desenvolupar en totes les àrees :

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.



l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.

p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

En les programacions del Projecte Tangram es mostren dos tipus d'objectius:

Específics per cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i activitats dels Específics per a cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i les activitats.

Generals d’unitat i de bloc. Estan redactats per resumir en un de sol els objectius de cada OA. A més, hi ha objectius transversals que fan referència a temes i qüestions presents en tots els OA de la unitat, i normalment tracten qüestions que tenen a veure amb l’autoaprenentatge dels alumnes, el desenvolupament i treball amb les TIC, etc..

Els objectius de les programacions de bloc es recopilen de les programacions de les unitats que el componen, i se seleccionen els que poden aplicar-se al contingut dels projectes.

COMPETÈNCIES

Per contribuir a la consecució de les competències clau, el currículum de l'educació secundària obligatòria establert en el DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya inclou el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades en àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques es converteixen en objectius d’aprenentatge de final d'etapa.

Per tant, les competències recollides es basen en el marc europeu de referència i es desenvolupen i adapten al currículum segons els àmbits següents:

Comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa dins de determinades pràctiques socials, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través



de textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden implicar l’ús d’una o diverses llengües, en diversos àmbits i de manera individual o col·lectiva. Per a això, l’individu disposa del seu repertori plurilingüe, parcial, però ajustat a les experiències comunicatives que experimenta al llarg de la vida. Les llengües que utilitza poden haver tingut vies i temps d’adquisició diferents i constituir, per tant, experiències d’aprenentatge de llengua materna o de llengües estrangeres o addicionals. Per a un desenvolupament adequat d’aquesta competència és necessari abordar, a causa de la seva complexitat, l’anàlisi i la consideració dels diferents aspectes que hi intervenen. Per tant, s’ha d’atendre els cinc components que la constitueixen i a les dimensions en què es concreten:

El component lingüístic inclou diferents dimensions: lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica, entenent-se aquesta última com l’articulació correcta del so a partir de la representació gràfica de la llengua.

El component pragmàtic-discursiu contempla tres dimensions: sociolingüística (vinculada amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials); pragmàtica (que inclou microfuncions comunicatives i esquemes d’interacció); i discursiva (que inclou macrofuncions textuals i qüestions relacionades amb els gèneres discursius).

El component sociocultural inclou dues dimensions: la que es refereix al coneixement del món i la dimensió intercultural.

El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com habilitats vinculades amb el tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en diferents formats; també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que utilitza l’individu per comunicar-se eficaçment, totes elles fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia indueixen i enforteixen alguns aspectes essencials de la formació de les persones que resulten fonamentals per a la vida..

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per a un desenvolupament adequat de la competència matemàtica és necessari abordar quatre àrees relatives a nombres, àlgebra, geometria i estadística, interrelacionades de diverses formes:

o La quantitat: incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, situacions i entitats del món, interpreta diferents representacions de totes elles i jutja interpretacions i arguments. Participar en la quantificació del món suposa comprendre mesures, càlculs, magnituds, unitats, indicadors, la mida relativa i les tendències i patrons numèrics.



o L'espai i la forma: inclouen una àmplia gama de fenòmens que es troben al nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions i representacions; descodificació i codificació d’informació visual, navegació i interacció dinàmica amb formes reals o representacions. En aquest sentit, la competència matemàtica inclou una sèrie d’activitats com la comprensió de la perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, la transformació de les formes amb i sense tecnologia, la interpretació de vistes d’escenes tridimensionals des de diferents perspectives i la construcció de representacions de formes..

o El canvi i les relacions: el món desplega una gran quantitat de relacions temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en les quals els canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més coneixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan es produeix, amb la finalitat d’utilitzar models matemàtics adequats per descriure’l i predir-lo.

o La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes, en el qual resulta clau la presentació i la interpretació de dades. Aquesta categoria inclou el reconeixement del lloc de la variació en els processos, la possessió d’un sentit de quantificació d’aquesta variació, l’admissió d’incertesa i error en els mesuraments i els coneixements sobre l’atzar. Comprèn també l’elaboració, interpretació i valoració de les conclusions extretes en situacions en les quals la incertesa i les dades són fonamentals.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable des d’accions tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques que condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’aplicació dels descobriments en el benestar social. Els àmbits que han d’abordar-se per a l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

o Sistemes físics: són sistemes associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic, és a dir, regits per lleis naturals descobertes a partir de l’experimentació científica orientada al coneixement de l’estructura última de la matèria, que repercuteix en els successos observats i descrits des d’àmbits específics i complementaris: mecànics, elèctrics, magnètics, lluminosos, acústics, calorífics, reactius, atòmics i nuclears. Tots aquests elements tenen valor en si mateixos i en relació amb els seus efectes en la vida quotidiana, en les seves aplicacions en la millora d’instruments i eines, en la conservació de la naturalesa i en la facilitació del progrés personal i social..

o Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Forma part essencial d’aquesta dimensió competencial el coneixement de tot el que afecta



l’alimentació, la higiene i la salut individual i col·lectiva, així com l’habituació a conductes i l’adquisició de valors responsables pel bé comú immediat i del planeta en la seva globalitat.

o Sistemes de la Terra i de l'espai : s’analitzen des d’una perspectiva geològica i cosmogònica. El coneixement de la història de la Terra i dels processos que han desembocat en la seva configuració actual són necessaris per identificar-nos amb la nostra realitat: què som, d’on venim i cap a on podem i hem d’anar. Els sabers geològics, units als coneixements sobre la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial proporcionen, a més de formació científica i social, valoracions sobre les riqueses del nostre planeta que han de defensar-se i incrementar-se. El coneixement de l’espai exterior, de l’Univers del qual formem part, estimula un dels components essencials de l’activitat científica: la capacitat de sorpresa i l’admiració davant dels fets naturals.

o Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de noves tecnologies associades a les revolucions industrials que han anat millorant el desenvolupament dels pobles. Components bàsics d’aquesta competència són el coneixement de la producció de nous materials, el disseny d’aparells industrials, domèstics i informàtics, i la seva influència en la vida familiar i laboral. Complementant els sistemes de referència enumerats i promovent-hi acciones transversals, l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en aquests dominis::

Investigació científica: com a recurs i procediment per aconseguir els coneixements científics i tecnològics assolits al llarg de la història. L’acostament als mètodes propis de l’activitat científica proposició de preguntes, cerca de solucions, indagació de camins possibles per a la resolució de problemes, contrast de parers, disseny de proves i experiments, aprofitament de recursos immediats per a l’elaboració de material amb finalitats experimentals i la seva adequada utilització− no només permet l’aprenentatge de destreses en ciència i tecnologia, sinó que contribueix a l’adquisició d’actituds i valors per a la formació personal: atenció, disciplina, rigor, paciència, higiene, serenitat, atreviment, risc, responsabilitat, etc

o Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements, les troballes i els processos. L’ús correcte del llenguatge científic és una exigència crucial d’aquesta competència: expressió numèrica, maneig d’unitats, indicació d’operacions, recollida de dades, elaboració i interpretació de taules i gràfics, seqüenciació de la informació o deducció de lleis i la seva formalització matemàtica. En aquesta dimensió competencial també és bàsic unificar el llenguatge científic com a mitjà per procurar l’enteniment, així com el compromís d’aplicar-lo i respectar-lo en les comunicacions científiques.



Competència digital

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Per a un desenvolupament adequat de la competència digital és necessari tenir clars alguns conceptes:

És important comprendre com es gestiona la informació i com es posa a la disposició dels usuaris, així com conèixer i utilitzar els diferents motors de cerca i bases de dades que responguin millor a les pròpies necessitats d’informació.

Igualment, cal saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, confrontar i avaluar el contingut dels mitjans de comunicació en funció de la seva validesa, fiabilitat i adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. I, finalment, la competència digital suposa saber transformar la informació en coneixement a través de la selecció de diferents opcions d’emmagatzematge.

La comunicació suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital que existeixen, de diversos paquets de programari de comunicació i del seu funcionament, així com dels seus beneficis i mancances en funció del context i dels destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos poden compartir-se públicament i quin valor tenen, és a dir, saber com les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per crear continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.

La creació de continguts implica conèixer els diversos formats en què es poden fer (text, àudio, vídeo, imatges), i identificar els programes o aplicacions que millor s’adapten al tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicencies d’ús i publicació de la informació.

La seguretat implica ser conscient dels diferents riscos associats a l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com saber els aspectes addictius de les tecnologies.

La resolució de problemes suposa estar al corrent de la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de metes personals, així com saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics. Això també implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.



Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que es produeix al llarg de la vida i que es produeix en diferents contextos formals, no formals i informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre inclou coneixements sobre els processos mentals implicats en l’aprenentatge , és a dir, com s’aprèn, i incorpora el coneixement que posseeix l’estudiant sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvolupa en tres dimensions: a) el coneixement que té sobre el que sap i desconeix, del que és capaç d’aprendre, del que li interessa, etcètera; b) el coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge, a més del seu contingut concret i demandes; i c) el coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar aquesta tasca.Respecte a les actituds i els valors, la motivació i la confiança són crucials per a l’adquisició d’aquesta competència. Ambdues es potencien des del plantejament de metes realistes a curt, mitjà i llarg termini. I quan s’aconsegueixen, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la confiança, i s’eleven els objectius d’aprenentatge de forma progressiva.Per a un desenvolupament adequat de la competència d’aprendre a aprendre es requereix una reflexió que afavoreixi un coneixement dels processos mentals als quals es lliuren les persones quan aprenen, un coneixement sobre els propis processos d’aprenentatge, així com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a terme.

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; també per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb les altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclou accions en un terreny més proper i immediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

o La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a elles com per a les seves famílies i per al seu entorn social proper, i saber com pot contribuir a aconseguir-ho un estil de vida saludable. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de certes destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre diferents punts de vista, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte per les diferències expressat de forma constructiva. Aquesta competència inclou també actituds i valors com una forma de col·laboració, seguretat en un mateix i integritat i honestedat.



o La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució Espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, a més de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, així com dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, a més de la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals al món globalitzat. Per a un desenvolupament adequat d’aquestes competències cal comprendre les experiències col·lectives; l’organització i el funcionament del passat i present de les societats; la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i motivacions; els elements comuns i diferents; els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels grups humans; els seus assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències també incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa que els permet relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s, afrontar els conflictes i proposar perspectives d’afrontament, així com prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu respecte a la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, creences, cultures i la història personal i col·lectiva dels altres.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa prendre consciència de la situació que cal tractar o resoldre, i saber triar, planificar i gestionar les habilitats, les actituds i els coneixements necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst. Aquesta competència està present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els quals es mouen les persones, cosa que els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. A més, és el fonament d’altres capacitats i coneixements específics, i inclou la consciència dels valors ètics relacionats. Per desenvolupar adequadament aquesta competència és necessari abordar:

La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació; autoconeixement i autoestima; autonomia i independència; interès i esforç; esperit emprenedor; iniciativa i innovació.

La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar individualment i de manera col·laborativa en un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.

La capacitat d’assumpció, gestió de riscos i maneig de la incertesa: comprensió i assumpció de riscos; capacitat per gestionar el risc i manejar la incertesa.



Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i delegació; capacitat per treballar individualment i en equip; capacitat de representació i de negociació.

Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític; sentit de la responsabilitat..

Competències socials i cíviques

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes; i per interactuar amb altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions en un terreny més proper i mediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a si mateixes com per a les seves famílies i el seu entorn social proper, i saber com un estil de vida saludable pot contribuir-hi. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de determinades destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte a les diferències expressat de manera constructiva. A més, aquesta competència inclou actituds i valors com una forma de col·laboració, la seguretat en un mateix i la integritat i la honestedat.

La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, i de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, i la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat. Per desenvolupar adequadament aquestes competències és necessari comprendre i entendre les experiències col·lectives i l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i les seves motivacions, els elements comuns i els que són diferents, els espais i territoris on es desenvolupa la vida dels grups humans, i els assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències incorporen formes



de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament estratègies d’afrontament, i prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació amb la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències implica ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres

Consciència i expressions culturals

La competència en consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar −amb esperit crític i una actitud oberta i respectuosa− les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les part de la riquesa i el patrimoni dels pobles. Aquesta competència també incorpora un component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora i al domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica també manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com de les altres. Així, la competència per a la consciència i expressió cultural requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l’herència cultural (patrimoni cultural, historicoartístic, literari, filosòfic, tecnològic, mediambiental, etc.) a escala local, nacional i europea i el seu lloc al món. Per tant, per a un desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i expressió cultural, és necessari abordar:

El coneixement, estudi i comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de les principals obres i produccions del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes històrics, les seves característiques i relacions amb la societat en la qual es creen, així com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres. També es relaciona amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país o membre d’un grup.

L’aprenentatge de les tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics i formes d’expressió cultural, així com la integració de diferents llenguatges.

El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees, experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencial artístic personal (aptitud o talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i de la cultura.

La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació de cada individu perquè pugui expressar les seves idees i sentiments. És a dir, la capacitat d’imaginar i realitzar produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment d’habilitats que permetin reelaborar idees i sentiments propis i aliens, i exigeix desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i l’assumpció de riscos.



L’interès, gaudi, respecte i valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es produeixen en la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.

La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat al llarg de tota la vida. Això implica comportaments que afavoreixen la convivència social.

El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat, i d’habilitats de cooperació que permetin fer treballs col·lectius.

A més, en el currículum, les competències bàsiques s’organitzen segons els àmbits d’aprenentatge al qual pertanyen. Cadascun dels àmbits està estructurat en dimensions, en les quals es proposa una sèrie de competències que els alumnes hauran de desenvolupar.

Els àmbits i competències són els següents:

Àmbit lingüístic

La competència comunicativa i lingüística, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral i escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els contextos socials i culturals possibles, com l’educació i la formació, la vida privada i professional, i l’oci. Per poder comunicar-se mitjançant la llengua, una persona ha de tenir coneixements de les funcions del llenguatge, el lèxic i la gramàtica funcional. Això comporta ser conscient dels principals tipus d’interaccions verbals, de l’existència de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge, i de la comunicació en funció del context. Les persones han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples situacions comunicatives, i per controlar i adaptar la seva manera de comunicar-se a cada situació. Aquesta competència inclou, també, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents gèneres textuals, buscar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d’ajuda i formular i expressar les pròpies idees i coneixements, orals i escrits, d’una manera convincent i adequada al context. Una actitud positiva respecte a la comunicació en la pròpia llengua implica una bona disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les qualitats estètiques i la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això comporta ser conscient de la repercussió que la llengua pot tenir en els altres i la necessitat de comprendre i utilitzar-la de manera positiva i socialment responsable. Les diferents competències que componen l’àmbit de llengua i literatura, respecte a les llengües oficials, s’agrupen en les dimensions següents: la dimensió de comprensió lectora, la dimensió d’expressió escrita, la dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i plurilingüe. Les tres primeres formen part del procés comunicatiu, ja que comporten comprendre textos escrits, expressar-se mitjançant textos escrits i comunicar-se de forma oral, tant individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària implica una educació fonamentada en la lectura, el coneixement, el raonament crític i la creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències, llistades a continuació, que afecten respectivament la lectura i l’escriptura, la



interacció oral —aquestes dues des d’un vessant actitudinal— i el respecte a la diversitat lingüística i cultural — aquesta des d’un vessant plurilingüe..

Competències de cada dimensió:

Dimensió de comprensió lectora

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics per comprendre’ls.

Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el format que té, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Dimensió d’expressió escrita

Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació i l’organització d’idees.

Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Revisar i corregir el text per millorar-lo i cuidar-ne la presentació formal.

Dimensió de comunicació oral

Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics, incloent els elements prosòdics i no verbals.

Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, i utilitzar els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs, mantenir i acabar el discurs.

Dimensió literària

Llegir obres i conèixer-ne els autors i autores, a més dels períodes més significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, identificar-ne el gènere i interpretar i valorar els recursos literaris dels textos.

Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Dimensió actitudinal i plurilingüe

Actitud. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; a més de valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud. Implicar-se activament i reflexivament en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud. Manifestar una actitud de respecte per la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

Àmbit matemàtic



La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, inclou una gran varietat d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp competencial matemàtic dins del qual s’ha d’establir una sèrie de competències amb perfils més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura; estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions tenen elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències. En la resolució de problemes hi ha components de comunicació i representació (comunicació del procés de resolució i de la solució, traducció de l’enunciat al llenguatge matemàtic), de connexions (entre matemàtiques i realitat, entre conceptes i algorismes) i de raonament i prova (en la comprovació de solucions i del procés de resolució). La dimensió de raonament i prova, a més de la resolució de problemes, té components de comunicació i representació (en la presentació d’argumentacions, en l’expressió clara i precisa de les idees matemàtiques, en la construcció de coneixement). També hi ha relacions entre connexió i comunicació i representació (identificació de les matemàtiques en situacions reals i l’ús d’eines tecnològiques). Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades en els continguts del currículum. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen més al desenvolupament de cada competència. Són els anomenats continguts clau.


Resolució de problemes

Traduir un problema al llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.

Raonament i prova

Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en Matemàtiques.

Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.

Connexions

Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les Matemàtiques per analitzar situacions i per raonar.

Identificar les Matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

Comunicació i representació



Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.

Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a

partir d’idees matemàtiques. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i

estructurar idees o processos matemàtics.

Àmbit científic-tecnològic

Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit permet actuar i respondre −aportant proves− algunes preguntes genuïnes que els alumnes es poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.Aquest coneixement viscut en l’activitat cientificotecnològica a l’aula és el que genera les competències de pensament científic a les quals es refereix aquest document. Per assolir-lo, els alumnes han de conèixer els conceptes, tècniques i metodologies de les disciplines científiques i tecnològiques que s’especifiquen en els currículums de l’ESO, alhora que desenvolupen les capacitats, comportaments, noció dels drets i deures i dels reptes socials que són propis de la seva edat.Els alumnes aniran adquirint les competències en resoldre els problemes que els plantegen els fenòmens físics, químics, biològics, geològics i tecnològics del món, i duran a terme una activitat científica escolar que ha de ser conceptual i pràctica, i alhora ha de tenir finalitats humanes i socials. Per això, cal que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar els principals models i processos de les ciències, en diferents contextos i segons diferents demandes o finalitats. Ho aconseguiran mitjançant els intercanvis d’idees i de maneres de treballar a classe, la comunicació i l’ús dels llenguatges específics que aniran adquirint a mesura que els necessitin.

En aquesta proposta s’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de l’activitat científica. Aquestes dimensions s’han fet atenent criteris epistemològics, de funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Una de les finalitats de l’educació científica i tecnològica en aquesta etapa és ser capaç de tenir una vida saludable i saber actuar en aquest sentit de manera coherent. Això requereix un medi natural que també ho sigui, i que cal conèixer per controlar-hi la intervenció humana. En la societat moderna aquesta intervenció és tecnològica i cal ser capaç de poder avaluar-ne l’impacte. Per comprendre-ho, s’ha de conèixer l’estructura i el funcionament dels aparells d’ús freqüent. Tots aquests coneixements es fonamenten en els models teòrics i experimentals de les ciències i en la seva capacitat per resoldre problemes. La primera dimensió respon, doncs, a qüestions



com què són les ciències, quins són els seus models i els experiments que s’hi relacionen. La segona dimensió inclou les competències relacionades amb el que fan les ciències i com i amb quins recursos tecnològics intervenen en el món. La tercera dimensió respon a qüestions com per a què necessitem les ciències, com es relacionen amb l’entorn i l’impacte que tenen en el medi. Finalment, la quarta dimensió respon a la pregunta de per a qui seran útils, de quina manera les ciències es relacionen amb un mateix i com afecten la nostra salut. S’ha volgut emfasitzar aquests àmbits atesa la rellevància que tenen per als estudiants d’aquesta edat.


Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat.

Medi ambient

Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

Salut

Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en el terreny individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies addictives.



Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, i valorar les conseqüències de les conductes de risc

Àmbit social

Les competències bàsiques de la matèria de Ciències socials, geografia i història, es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir de manera activa i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitades per les xarxes i els entorns digitals.Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants d’ESO perquè, com a ciutadans, puguin utilitzar-los. Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament científic.S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les Ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana.


Dimensió històrica

Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica.

Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts per interpretar el passat.

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.



Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Dimensió cultural i artística

Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i crear-ne de nou per a les generacions futures.

Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Dimensió ciutadana

Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

Àmbit digital

L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la Tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el desenvolupament. Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes que cal considerar en totes les competències digitals.

Cal tenir en compte que, atès el caràcter instrumental de les competències digitals, s’han de vincular a totes les matèries del currículum i que, perquè s’assoleixin, és fonamental que els alumnes tinguin accés als dispositius i a les diverses aplicacions. Tot plegat ha de contribuir que l’alumne, d’una banda, millori els seus aprenentatges i, de l’altra, desenvolupi actituds responsables i adequades en relació amb la seva identitat digital i amb l’aprenentatge al llarg de la vida.

Hi ha quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de classificació, coherents amb el currículum vigent: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració; i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. Aquestes dimensions tenen elements comuns que es tradueixen en relacions constants entre les competències. Així, per exemple, la dimensió primera, referida als instruments i aplicacions, està relacionada amb totes les altres dimensions pel fet que per desenvolupar qualsevol de les altres dimensions es necessiten instruments i aplicacions; dit d’una altra manera: maquinari i programari. Així mateix, la dimensió quarta, ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital, que planteja aspectes d’ètica, de legalitat i de seguretat, és una dimensió troncal a totes les altres dimensions.




Instruments i aplicacions

Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que s’hagin de fer. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a la producció de documents digitals.

Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que s’hagi de fer, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració

Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.

Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per prevenir riscos.

Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

També es proposa un desenvolupament competencial per a les matèries no presents en el projecte Tangram. Els àmbits són els següents:

Àmbit artísticÀmbit de l’educació física

Àmbit de cultura i valors



Tractament de les competències en Tangram

Un dels reptes principals de l’assignatura de Tecnologia és fomentar i desenvolupar en l’alumnat habilitats que els permetin comprendre els objectes tecnològics i la seva utilització i manipulació, incloent l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, Internet i les comunitats virtuals com a eines importants en aquest procés. Tanmateix, a més dels objectius didàctics propis, l’assignatura també ha de permetre als estudiants de treballar adequadament un seguit de competències.

L’objecte últim de la disposició i la metodologia del llibre ha de permetre als alumnes d’assolir les competències bàsiques, tant les específiques de l’àrea de Tecnologia com les d’altres àrees de coneixement.

En l'assoliment de les competències bàsiques hi tenen un paper molt important els projectes, que permeten treballar el contingut de diversos objectes d’aprenentatge.

La matèria de Tecnologia desenvolupa un seguit de competències generals i, de manera concreta, altres que es consideren pròpies de la matèria. A continuació s'especifica quines són.

- Competència en l’àmbit social: Aquest conjunt comprèn la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i cívica. Implicarà adquirir coneixements sobre objectes, processos, sistemes i entorns tecnològics, així com desenvolupar destreses tècniques i habilitats per manipular objectes amb precisió i seguretat. També implicarà l’anàlisi d'objectes i sistemes tècnics des de diferents punts de vista.

Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, i especialment en les activitats que es plantegen durant el desenvolupament dels projectes de taller, on l’activitat a l’aula és més col·lectiva, i potser especialment en el que es planteja per al segon trimestre, que consisteix en planificar un videojoc. També es treballa de forma més específica en la unitat 1, que és una introducció general a la història de la tecnologia i el procés tecnològic.

- Competència en l’àmbit digital: El tractament específic de les TIC és una oportunitat especial per desenvolupar aquesta competència, associada al desenvolupament de continguts que permeten localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar, presentar i difondre informació a través de les TIC. També es treballarà a través de la simulació de processos tecnològics i l'adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia.

Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, però de forma més específica en els projectes 2 i 3, i també en les unitats 4, 5 i 7, donat que aquestes tracten de manera teòrica i pràctica tot allò relacionat amb la informàtica, els processadors de textos i la programació bàsica.

- Competència en l’àmbit cientificotecnològic: Aquesta competència, més general, es



treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, però també específicament en la unitat 2, que tracta el dibuix tècnic, i en la unitat 7, dedicada a abordar correctament el projecte tècnic.

- Competència en l’àmbit matemàtic: Aquesta competència, més general, es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre i potser de manera més concreta en la unitat 3, dedicada a treballar els sistemes de representació.

- Competència en l’àmbit lingüístic: Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, i sobretot en les activitats motivadores inicials de cada unitat, on es demana a l’alumnat que pensi respostes més obertes a la redacció i la reflexió individual.

A l'apartat PROGRAMACIONS D'UNITAT es llisten les competències i indicadors competencials relacionats amb els objectius específics de la unitat.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Segons el DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya, l'Educació Secundària Obligatòria s'organitza d’acord amb els principis d'educació comuna i d’atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat en aquesta etapa estaran orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat i a l'assoliment dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i l'adquisició de les competències corresponents i no podran, en cap cas, suposar una discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i competències i la titulació corresponent.

Algunes mesures que pot adoptar el centre contemplen els agrupaments flexibles, el recolzo en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l'oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

En el Projecte Tangram es proposen diferents recursos que permeten oferir una atenció més individualitzada als alumnes, atenent a les seves necessitats i ritmes d’aprenentatge.

Orientacions didàctiques El professor disposa de propostes metodològiques que proposen formes alternatives o complementàries de treballar el llibre de l'alumne, o bé enfocaments nous o alternatius.

Tot i que en cada cas els orientacions s'adapten al contingut, solen coincidir en els següents aspectes:

Plantegen variacions sobre com abordar les activitats per oferir enfocaments alternatius o complementaris.

Donen indicacions o precisions sobre como procedir amb els projectes de bloc.



Especifiquen estratègies de treball per als recursos multimèdia.

Repassen el contingut que desenvolupa l'element en qüestió, situant-lo en el context de la matèria i proporcionant una visió més àmplia del contingut.

Concreten estratègies per abordar-lo (seqüència, metodologia, etc.).

Llisten vincles amb altres continguts, ja siguin de nivell inferior, superior o transversals.

Anticipen i resolen possibles problemes amb els quals es pot trobar en el seu desenvolupament i ofereixen solucions per superar-los.

Tipologia d’activitats

1. D'introducció

A través de diferents activitats s'activen i comproven els coneixements previs de l'alumne sobre els temes a tractar, tals com:

Predicció i deducció, Discussions, debats, Experiències de l'alumne, etc.

Existeix una activitat de presentació a l'inici de cada unitat, i activitats inicials també per a cadascun dels temes o objectes d’aprenentatge que componen la unitat.

2. Formatives

Durant el desenvolupament i al final cadascun dels temes o objectes d’aprenentatge, l'alumne podrà realitzar les activitats plantejades i comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els diferents continguts de la matèria.

Activitats autocorrectives i de resposta lliure, de diferent dificultat, en cada tema o objecte d’aprenentatge.

Recursos i tasques complementaris en cada tema: tasques, mapes, esquemes, comentaris de text, etc.

3. d’aprofundiment i ampliació

Aquest tipus d’activitats servirà per ajustar les diferents necessitats educatives, ritmes d’aprenentatge i nivells dels diferents alumnes a l'aula. Amb les activitats d’ampliació s'estendran els coneixements adquirits.

4. d’avaluació sumativa

En finalitzar cada unitat l'alumne podrà realitzar una autoavaluació per comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els continguts d’aquesta unitat.



Aquest tipus d’activitats seran tingudes en compte en la mesura que determinin els criteris de qualificació establerts en l'apartat CRITERIS DE QUALIFICACIÓ d’aquesta programació. En tractar-se d'una avaluació de l'aprenentatge contínua i formativa, s'aplicaran altres eines i indicadors per a l'avaluació total per avaluar l'aprenentatge dels alumnes i el procés d'ensenyament dut a terme.

A més dels procediments, l'avaluació dels quals es realitzarà mitjançant observació del comportament de l'alumne, els seus treballs, la seva participació a l'aula i en les tasques assignades, els assoliments s'avaluaran a través de proves específiques sobre els objectius de cada capítol.

5. Projectes

Com hem vist, el llibre digital amb el qual treballarem proposa projectes grupals per treballar de forma integrada el contingut de diverses unitats.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.



6. Complementàries

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEFINIDES EN LA PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE]

Activitat - Tasca Localització Data Observacions

Intel·ligències múltiples

La diversitat a l'aula no té a veure únicament amb els diferents graus de coneixement previ d'un tema o amb dificultats específiques de comprensió o necessitats especials, sinó que també influeixen les diferents formes i capacitats individuals de cada alumne per a l'aprenentatge. Tal com establí Howard Gardner, la intel·ligència no s’ha de veure como un element únic i igual per a tothom, sinó que es compon de diferents tipus. Cada persona té més facilitat per unes que per altres, sense que per això es pugui dir que algú és més o menys intel·ligent. Partint d’aquesta premissa, les programacions Tangram incorporen aquest paràmetre per donar resposta a les característiques personals i d’aprenentatge de tots els alumnes.

Les intel·ligències múltiples s’organitzen a partir de les dimensions següents::

Lingüisticoverbal: ús i estructuració eficient dels significats i les funcions del llenguatge, tant en l’aspecte cognitiu com en el comunicatiu.

Logicomatemàtica: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids.

Espaciovisual: visualització i representació gràfica d’idees visuals o espacials.

Musical: percepció de formes musicals amb la finalitat de discriminar-les, transformar-les i expressar-les.

Cineticocorporal: utilització de tot el cos per expressar idees i sentiments.

Intrapersonal: autopercepció que una persona té de si mateixa i que li permet reflexionar sobre el seu aprenentatge.



Interpersonal: habilitats per percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones.

Naturalista: identificació, classificació i ús adequat d’elements del medi natural (objectes, plantes, animals, etc.).

El Projecte Tangram permet donar propostes de treball per a diferents intel·ligències, a més de permetre el desenvolupament de competències i intel·ligències no pròpies de l'àmbit de la matèria. Per exemple, el Projecte Tangram de Tecnologia també ofereix propostes per desenvolupar competències pròpies dels àmbits científic, matemàtic, social, cultural i artístic.

Les programacions de cada unitat del Projecte Tangram proposen itineraris complementaris als definits en el llibre de l'alumne. Aquests itineraris es plantegen a través de les orientacions didàctiques del professor, en les quals s'ofereixen pautes alternatives per treballar els continguts i activitats aplicant intel·ligències múltiples i competències bàsiques alternatives a les habituals del llibre de l'alumne.



PROGRAMACIONS D'UNITAT

Unitat 1. Fonaments d’electricitat i electrònica

L’objectiu és que l’alumne, en acabar la unitat, entengui com funcionen els aparells elèctrics més enllà de que es prem un interruptor i s’encén un llum o s’activa un ventilador. Coneixerà com funciona un circuit, quins elements té i quina funció té cadascun. L’alumne identificarà i entendrà els principis, les magnituds i les relacions entre aquestes. També aprendrà a utilitzar les eines que tenim per mesurar-les.

La unitat planteja una possible seqüència amb la qual l'alumne pot aprendre el fenomen elèctric. Primer cal presentar i definir els conceptes de càrrega i corrent elèctric. Això ens portarà a veure que hi ha materials conductors i d'altres que no ho són. També parlarem de l'electricitat com a energia. Com que no es crea, sinó que es transforma, pot ser bona idea entendre que per generar electricitat fem servir fonts variades: sol, rius, nuclears.... Per generar-la transformem energia d'aquestes fonts en electricitat per transportar-la i finalment tornar-la a transformar en altres tipus d'energia segons l'ús que hi vulguem fer: calor, moviment, llum... Aquí presentem conceptes relacionats amb la transformació d'energia com l'eficiència o l'efecte joule.

Un cop haurem treballat l'electricitat a escala conceptual, entrarem en el seu funcionament. Treballarem les magnituds i les relacions entre elles. Explicarem la llei d'Ohm i la potència i les treballarem amb les ajudes mnemotècniques perquè l'alumne aprengui a calcular-les de manera teòrica. Finalment, combinant el llibre i el taller, els alumnes coneixeran els instruments de mesura i aprendran a utilitzar-los. Per consolidar aquests coneixements podrem treballar alhora el càlcul teòric de les magnituds amb la comprovació empírica, mitjançant instruments de mesura, en circuits que construirem al taller..

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ

Com funciona l’electricitat?

OBJECTES D’APRENENTATGE

1. L’electricitat: magnituds i aplicacions

El corrent elèctrico Càrregues elèctriqueso Materials conductors i aïllants

Les magnituds elèctriques bàsiqueso La intensitat de corrent



o La diferència de potencialo La resistència

Aplicacions de l'electricitato Electricitat i caloro Electricitat i movimento La inducció magnèticao La inducció elèctricao Electricitat i llumo Bombetes - Fluorescents

2. La llei d’Ohm i la potènciao La llei d'Ohmo Relació entre les magnituds elèctriques bàsiqueso Formulació de la llei d'Ohmo La potència elèctrica

3. Instrumentació i mesureso Circuits elèctrics i magnitudso Els instruments de mesurao El multímetreo Mesurament de les magnituds elèctriques

Competències




Objectius

Aprendre què és l’electricitat, com succeeix, i conèixer les seves magnituds bàsiques. Saber classificar els materials en conductors i aïllants. Aprendre les transformacions de l’electricitat en altres formes d’energia i les diferents

aplicacions que té. Comprendre la llei d’Ohm i saber aplicar la .‐ Entendre el concepte de potència i saber calcular la potència elèctrica a la que treballa

un circuit. Conèixer els diferents instruments de mesura i saber los utilitzar..‐



Criteris d’avaluació

Entendre la naturalesa elèctrica de la matèria. Definir les magnituds bàsiques i conèixer les seves unitats en el Sistema Internacional. Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia

normalitzada. Descriure i utilitzar la llei d'Ohm per resoldre problemes i determinar magnituds d'un

circuit. Classificar substàncies en funció de criteris de conductivitat elèctrica. Saber diferenciar els aparells elèctrics i electrònics. Descriure les aplicacions que té l'electricitat en transformar-se. Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia

normalitzada. Descriu el funcionament d'un circuit electrònic format per components elementals. Descriu el funcionament d'un circuit electrònic format per components elementals.

Entendre el concepte de potència i saber calcular la potència elèctrica a la qual treballa un circuit.

Descriure i utilitzar la llei d'Ohm per resoldre problemes i determinar magnituds d'un circuit.


Identificar els diferents instruments de mesura de les magnituds bàsiques d'un circuit. Muntar un circuit i utilitzar els instruments de mesura per comprovar les magnituds

d'un circuit. Saber diferenciar els aparells elèctrics i electrònics. .

Indicadors d’assoliment

Aprendre què és l’electricitat, com succeeix i conèixer les magnituds bàsiques de l’electricitat.

Saber classificar els materials en conductors i aïllants. Aprendre les transformacions de l’electricitat en altres formes d’energia i les diferents

aplicacions que té. Coneix la llei d’Ohm, és capaç de formular-la i d’aplicar-la per resoldre problemes. Entendre el concepte de potència i saber calcular la potència elèctrica a la qual treballa

un circuit. Conèixer els diferents instruments de mesura i saber los utilitzar..‐


Lingüística-verbal Visual-espacial Lògica-matemàtica



Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 1 - Fonaments d’electricitat i electrònica


L’electricitat: magnituds i aplicacions La llei d’Ohm i la potència Instrumentació i mesures

Objectius

Aprendre què és l’electricitat, com succeeix, i conèixer les seves magnituds bàsiques.

Saber classificar els materials en conductors i aïllants.

Aprendre les transformacions de l’electricitat en altres formes d’energia i les diferents aplicacions que té.

Comprendre la llei d’Ohm i saber aplicar la .‐

Entendre el concepte de potència i saber calcular la potència elèctrica a la que treballa un circuit.

Conèixer els diferents instruments de mesura i saber los utilitzar.‐

Competències











Entendre la naturalesa elèctrica de la matèria.Definir les magnituds bàsiques i conèixer les seves unitats en el Sistema Internacional.Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia normalitzada.Descriure i utilitzar la llei

Entendre la naturalesa elèctrica de la matèria.Classificar substàncies en funció de criteris de conductivitat elèctrica.Saber diferenciar els aparells elèctrics i electrònics.

Saber diferenciar els aparells elèctrics i electrònics.Descriure les aplicacions que té l'electricitat en transformar-se.

Definir les magnituds bàsiques i conèixer les seves unitats en el Sistema Internacional.Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia normalitzada. Descriu el funcionament d’un circuit electrònic format per components

Definir les magnituds bàsiques i conèixer les seves unitats en el Sistema Internacional.Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia normalitzada.Descriu el funcionament d’un circuit electrònic format per components

Definir les magnituds bàsiques i conèixer les seves unitats en el Sistema Internacional.Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia normalitzada.Descriu el funcionament d’un circuit electrònic format per components



d’Ohm per resoldre problemes i determinar magnituds d’un circuit.

elementals.Descriure i utilitzar la llei d’Ohm per resoldre problemes i determinar magnituds d’un circuit.

elementals. Entendre el concepte de potència i saber calcular la potència elèctrica a la qual treballa un circuit.

elementals.Descriure i utilitzar la llei d’Ohm per resoldre problemes i determinar magnituds d’un circuit.Entendre el concepte de potència i saber calcular la potència elèctrica a la qual treballa un circuit.Identificar els diferents instruments de mesura de les magnituds bàsiques d'un circuit.Muntar un circuit i utilitzar els instruments de mesura per comprovar les magnituds d’un circuit.

Indicadors competencials




Coneix la llei d’Ohm, és capaç de formular-la i d’aplicar-la per resoldre problemes.










Taxonomia de Bloom

Recordar Entendre Analitzar



Recordar Entendre Analitzar Aplicar

Recordar Entendre Analitzar Aplicar

Recordar Entendre Analitzar Aplicar Avaluar Crear



Unitat 2. Circuits elèctrics i electrònics

L’objectiu d’aquesta unitat és aprofundir en el funcionament dels circuits elèctrics i electrònics, conèixer els elements, identificar les diferents configuracions i saber els seus efectes. L’alumne també aprendrà sobre associacions, motors, díodes. Finalment, podrà aplicar-ho tot construint circuits tant física com virtualment.

Per començar, podem repassar els fonaments de l’electricitat recordant el seu paper. Treballarem el concepte d’energia. Això ho farem relacionant-lo amb el de consum. Consumim energia i no electrons. Quan parlem de la transformació i transport d’aquesta energia, l’alumne veurà que hi ha diferents maneres de transportar-la en funció de la distancia: xarxes d’alta, mitja i baixa tensió.

Tot seguit passarem a analitzar amb l’alumne un circuit més bàsic. Així aprendrà a diferenciar les parts del circuit que tenen a veure amb cadascun: generador, conductors, receptors i elements de control. Després d’entendre l’estructura global, passarem a definir i classificar els diferents elements que conformen un circuit. En treballar les configuracions en sèrie, paral·lel i mixta és convenient aprofundir també en què l’alumne aprengui a dissenyar un circuit o plantejar circuits a partir de situacions a resoldre. És un bon moment per posar en context i veure que, per exemple, aquests circuits que analitzem són simplificacions del que fa sonar un timbre o encendre i apagar un llum des de diferents punts.

Un cop l’alumne coneix els circuits per on circula l’electricitat, li presentarem generadors i les associacions en sèrie i en paral·lel. Haurà d’aprendre a calcular les magnituds equivalents per poder calcular i dissenyar circuits. Després coneixerà les característiques dels motors elèctrics. Treballarem els paràmetres més característics dels motors: sentit i velocitat, intensitat del motor i d’arrencada i el concepte de rendiment. Finalment, l’alumne estudiarà el díode, els circuits electrònics i les seves característiques.

L’últim objecte d’aprenentatge és l’oportunitat de repassar tots els conceptes del bloc i veure si l’alumne és capaç d’aplicar-los al circuit. Aprendrà com és la fabricació dels circuits i a construir-los. També podrem avaluar com l’alumne domina els conceptes i els relaciona. En funció dels recursos que tinguem disponibles, ho treballarem in situ fent circuits i analitzant-los, o virtualment amb algun dels simuladors que se’ns proposen..

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ

Circuits elèctrics sense cables




1. El circuit elèctrico Circuits elèctricso Circulació del corrent elèctrico Circuits oberts i circuits tancats

Elements d'un circuit elèctrico Generadors – Conductors – Receptors- Elements de control

2. Circuits en sèrie, en paral·lel i mixtoso Tipus de circuits elèctricsCircuits en sèrieo La diferència de potencial en sèrieo La intensitat de corrent en sèrieo La resistència en sèrieCircuits en paral·lelo La diferència de potencial en paral·lelo La intensitat de corrent en paral·lelo La resistència en paral·lelCircuits mixtos

3. Circuits amb associacions, motors i díodeso Associacions, motors i díodesAssociació de generadorso Associació de generadors en sèrieo Associació de generadors en paral·lelEl motor elèctrico Estructura del motor elèctrico Funcionament del motor elèctrico Classificació dels motors elèctricso Paràmetres del motor elèctricEl díodeo Funcionament del díodeo Paràmetres del díodeo El díode led

4. Fabricació i simulació de circuitso Fabricació de circuits elèctrics i electrònicso DissenySimulació de circuitsFritzingo Vista de placa de proves



o Vista d'esquemao Vista de placa de circuit imprèsDC/AC Virtual Labo Instal·lació de componentso Configuració de componentso Connexió de components

Competències




Objectius

Definir i classificar els elements d’un circuit segons la seva funció: generadors, receptors, conductors i elements de control.

Definir el concepte d’energia i relacionar-lo amb el consum i el transport d’aquesta. Identificar els circuits en paral·lel, en sèrie i mixts i entendre la relació entre les

magnituds bàsiques en cada cas. Comprendre i descriure el funcionament d’un motor elèctric. Comprendre i descriure el funcionament d’un díode. Dissenyar i muntar circuits amb la configuració adient per a la situació plantejada. Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia

normalitzada i els conceptes treballats. .


Definir els elements d’un circuit i la seva funció. Classificar els elements d’un circuit segons la seva funció: generadors, receptors,

conductors i elements de control. Dissenyar circuits elèctrics bàsics. Definir el concepte d’energia i relacionar-lo amb el consum d’aquesta. Conèixer les diferents xarxes de distribució de l’energia elèctrica. Identificar els circuits en paral·lel, en sèrie i mixts i entendre la relació entre les

magnituds bàsiques en cada cas. Calcular les intensitats, voltatges i resistències equivalents en circuits en sèrie, en

paral·lel i mixts. Identificar les associacions de generadors en paral·lel i en sèrie i entendre la relació

entre les magnituds bàsiques en cada cas.



Comprendre i descriure el funcionament d’un motor elèctric. Definir i entén el concepte de rendiment. Comprendre i descriure el funcionament d’un díode. Classificar els elements d’un circuit segons la seva funció: generadors, receptors,

conductors i elements de control. Calcular les intensitats, voltatges i resistències equivalents en circuits en sèrie, en

paral·lel i mixts. Dissenyar circuits amb la configuració adient per a la situació plantejada. Aplicar els coneixements de la llei d’Ohm, potència, i configuracions de circuits per fer

circuits. Fabricar circuits al taller aplicant els continguts de la unitat. Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia

normalitzada i els conceptes treballats. Dissenyar circuits amb la configuració adient per a la situació plantejada.

Indicadors d’assoliment


Definir el concepte d’energia i relacionar-lo amb el consum i el transport d’aquesta. Identificar els circuits en paral·lel, en sèrie i mixts i entendre la relació entre les

magnituds bàsiques en cada cas. Comprendre i descriure el funcionament d’un motor elèctric. Comprendre i descriure el funcionament d’un díode. Dissenyar i muntar circuits amb la configuració adient per a la situació plantejada. Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia

normalitzada i els conceptes treballats.


Lingüística-verbal Visual espacial Lògica-matemàtica Corporal-cinestèsica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar



MAPA DE RELACIONES CURRICULARES - Unitat 2 - Circuits elèctrics i electrònics

OBJECTES D’APRENENTATGE El circuit elèctric Circuits en sèrie, en

paral·lel i mixtosCircuits amb associacions, motors i díodes Fabricació i simulació de circuits

Objectius


Definir el concepte d’energia i relacionar-lo amb el consum i el transport d’aquesta.

Identificar els circuits en paral·lel, en sèrie i mixts i entendre la relació entre les magnituds bàsiques en cada cas.

Comprendre i descriure el funcionament d’un motor elèctric.

Comprendre i descriure el funcionament d’un díode.

Dissenyar i muntar circuits amb la configuració adient per a la situació plantejada.

Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia normalitzada i els conceptes treballats.

Competències




Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.





Definir els elements d’un circuit i la seva funció.Classificar els elements d’un circuit segons la seva funció: generadors, receptors, conductors i elements

Definir el concepte d’energia i relacionar-lo amb el consum d’aquesta.Conèixer les diferents xarxes de distribució de l’energia elèctrica.

Identificar els circuits en paral·lel, en sèrie i mixts i entendre la relació entre les magnituds bàsiques en cada cas. Calcular les intensitats, voltatges i resistències

Comprendre i descriure el funcionament d’un motor elèctric.Definir i entén el concepte de rendiment.


Classificar els elements d’un circuit segons la seva funció: generadors, receptors, conductors i elements de control.Calcular les intensitats, voltatges i resistències

Utilitzar simuladors que facilitin el disseny i permetin la pràctica amb la simbologia normalitzada i els conceptes treballats.Dissenyar circuits amb la configuració adient



de control.Dissenyar circuits elèctrics bàsics.

equivalents en circuits en sèrie, en paral·lel i mixts.Identificar les associacions de generadors en paral·lel i en sèrie i entendre la relació entre les magnituds bàsiques en cada cas.

equivalents en circuits en sèrie, en paral·lel i mixts.Dissenyar circuits amb la configuració adient per a la situació plantejada.Aplicar els coneixements de la llei d’Ohm, potència, i configuracions de circuits per fer circuits.Fabricar circuits al taller aplicant els continguts de la unitat.

per a la situació plantejada.Aplicar els coneixements de la llei d’Ohm, potència, i configuracions de circuits per fer circuits.










Lingüística-verbal Visual espacialLògica-matemàtica





Lingüística-verbal Visual espacialLògica-matemàtica Corporal-cinestèsica


Taxonomia de Bloom

RecordarEntendreAnalitzar


RecordarEntendreAnalitzarAplicar



RecordarEntendreAnalitzarAplicarAvaluarCrear

RecordarEntendreAnalitzarAplicarAvaluarCrear



Projecte 1. Construïm una maqueta elèctrica

OrganitzacióTreball individual durant la realització de les

diferents etapes del projecte, amb assistència del professor o professora i compartint i comparant

els resultats de manera col·lectiva.

DuradaEl projecte es realitzarà durant un trimestre i, per

tant, es treballarà a classe durant aproximadament 12 sessions (d’una hora).

Tasca

Realització d’una maqueta elèctrica a partir del disseny d’un habitatge i la instal·lació de

components elèctrics.

Eines 1 taulell de fusta contraxapada de faig de 600 × 400 × 4 mm 1 pila plana (de petaca) de 4,5 V 8 bombetes E10 de 3,5 V i 0,2 A 8 portabombetes E10 1 interruptor basculant 8 clips metàl·lics 30 xinxetes metàl·liques 2 m de cable elèctric d’1,5 mm2 Fulls DIN A4 Llapis o portamines Goma d’esborrar Retoladors negre, vermell i blau Calculadora Escaire, cartabó i compàs Alicates, barrina i soldador d’estany

Continguts

L’electricitat: magnituds i aplicacions La llei d’Ohm i la potència El circuit elèctric

Circuits en sèrie, en paral·lel i mixtos Fabricació i simulació de circuits

Objectius

Dibuixar un habitatge de forma objectiva i representar-ne la forma i la dimensió de la manera més fidel possible a la realitat, amb exactitud i precisió.

Aplicar les normes i els símbols del dibuix tècnic que facin el projecte comprensible per a qualsevol persona que vulgui interpretar-lo.

Treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic i proporcions amb escales.

Interpretar plànols i aplicar l’ús de l’acotació en el dibuix tècnic. Elaborar la documentació necessària per a la planificació i construcció d’un prototip. Identificar i manipular les eines del taller en operacions bàsiques de conformació dels

materials d’ús tècnic.



Elaborar un pla de treball al taller amb especial atenció a les normes de seguretat i salut.

Conèixer els principals efectes del corrent elèctric i el funcionament de les magnituds elèctriques bàsiques.

Dissenyar circuits elèctrics bàsics i experimentar amb els elements que els configuren: generadors, conductors, receptors i elements de control.


Dissenyar un habitatge i saber acotar-lo correctament, tenint en compte que les magnituds expressades siguin proporcionades i comparables amb la realitat.

Dissenyar la instal·lació elèctrica bàsica d’una maqueta que representi un habitatge. Utilitzar els símbols de dibuix tècnic i elèctrics adequats per facilitar la interpretació del

projecte. Calcular magnituds de mesura i proporció amb exactitud. Instal·lar components elèctrics i comprovar-ne el funcionament en un prototip tècnic. Treballar ordenadament seguint les diferents fases i instruccions en un projecte tècnic.



AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d’aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua, establint mesurades de reforç educatiu quan sigui necessari, tan aviat com es detectin les dificultats. Aquestes mesures estaran dirigides a garantir l'adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu

L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i alumnes tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos d’aprenentatge.

L'avaluació del procés d’aprenentatge de l'alumnat serà integradora, havent de tenir-se en compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a l'etapa i del desenvolupament de les competències corresponent. A més d’això es realitzarà de manera diferenciada una avaluació de l'àrea de Tecnologia tenint en compte els criteris d’avaluació, que es relacionen a continuació.


Els criteris d’avaluació establerts per 2n d’ESO pel DECRET 187/2015, de 25 d’agost, per a la matèria de Tecnologia són els següents:

1. Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adequat i incloent-hi diferents elements visuals (taules, gràfics, imatges).2. Representar objectes en sistema dièdric i acotar-los seguint les normes estandarditzades.3. Seleccionar, gestionar i tractar la informació d’Internet de forma correcta per tal de generar nou coneixement.4. Comprendre i descriure el funcionament de circuits elèctrics bàsics i les seves aplicacions a sistemes tècnics senzills. Dissenyar i construir circuits elèctrics bàsics tant amb components com mitjançant l’ús de simuladors.5. Integrar circuits de baixa tensió a objectes de construcció pròpia.6. Descriure el procés de generació d’electricitat a partir de diferents fonts d’energia i el procés d’obtenció de moviment a partir de l’electricitat. Valorar la necessitat d’un consum raonat d’energia a la vida quotidiana i la utilització d’estratègies adequades per aconseguir-ho.7. Comprendre els efectes i les interrelacions de les magnituds elèctriques bàsiques i realitzar mesures de forma experimental i mitjançant simuladors.8. Reconèixer els diferents processos, tècniques i transformacions industrials aplicades a les matèries primeres fins a convertir-se en productes elaborats i posats a l’abast del consumidor. Analitzar el procés industrial d’un producte característic de la zona.9. Analitzar els processos de fabricació relacionats amb l’aplicació de tecnologies digitals, específicament amb la impressió en 3D.

Projecte Tangram © 2015 Digital-Text 46


10. Comprendre el funcionament de les empreses virtuals i el seu model de negoci.11. Valorar la necessitat d’una compra i un consum responsable dels productes.12. Representar problemes simples mitjançant algorismes.13. Dissenyar programes simples seguint estructures clares.

Les criteris d’avaluació del Projecte Tangram s'han extret del currículum educatiu, i pautan quins aspectes han de valorar-se de l'aprenentatge dels alumnes, en relació amb els continguts proposats per 2n d’ESO. En el Projecte Tangram també s'usen com a eina per avaluar el grau d’assoliment de l'objectiu amb el qual estan relacionats.

Tant a les programacions de OA com en les de les unitats pot haver-hi més d'un criteri d’avaluació relacionat amb cada objectiu. Això permet que els professors puguin avaluar amb més precisió l'aprenentatge dels alumnes i la consecució dels objectius proposats.


Serveixen per contextualitzar l’aplicació dels objectius proposats i determinen quina funció i utilitat té l’aprenentatge segons l’objectiu al qual fan referència. d’aquesta manera el professor pot precisar si els alumnes han sabut aplicar allò que han après.

En el Projecte Tangram per cada objectiu hi ha com a mínim un indicador i s’utilitzen per avaluar el progrés dels alumnes a través de les rúbriques d’avaluació..

Criteris de qualificació

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ ELS CRITERIS I PONDERACIÓ DE CADASCUN D'ELLS EN LA QUALIFICACIÓ DE L'ALUMNE] Per exemple:

Criteri Eina Puntuació % totalAvaluació formativa Activitats formatives 1 10%Avaluació sumativa Autoavaluació 2 20%Avaluació competencial Rúbrica d’avaluació 3 30%Participació Registre de classe 1 10%Puntualitat en lliuraments Registre de classe 1 10%Motivació i interès Observació 1 10%Autoavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5% Coavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%

10 100%

Rúbriques d’avaluació

La rúbrica configura el sistema d’avaluació qualitatiu que complementa les puntuacions obtingudes en les activitats. Consisteix en una matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització relacionats amb l'avaluació dels objectius, a través dels indicadors competencials, i,



per l'altre, els resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els indicadors es classifiquen segons quatre nivells d’aprenentatge, sent el primer el que indica que l'alumne té moltes dificultats per desenvolupar la proposta, i l'últim el que demostra que l'alumne no només ha aconseguit els objectius proposats, sinó que ha anat més enllà en el seu aprenentatge i desenvolupament de competències, relacionant coneixements i posant en pràctica diferents estratègies d’aprenentatge.

La rúbrica del projecte de bloc consta de tres versions: les de l'alumne (que s'autoavalua numèricament i avalua el treball d'un altre grup) i la del professor (que avalua segons els indicadors redactats tenint en compte el nivell d’adquisició dels continguts). Es recomana que l'alumne, en primer lloc, empleni la rúbrica perquè, d’aquesta manera, el professor pot comprovar si és conscient de l'avanç del seu procés d’aprenentatge. La rúbrica té, així, un caràcter autoavaluatiu i coavaluatiu del treball en el seu procés.

A continuació presentem les rúbriques d’avaluació de cada unitat i de cada projecte.



UNITAT 1 – Fonaments d’electricitat i electrònica

ALUMNE/A __________________________________________________________________.

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS


No entén del tot els conceptes de càrrega elèctrica i corrent.

Entén els conceptes de càrrega elèctrica i corrent. Defineix les magnituds bàsiques però no sempre les identifica.

Entén els conceptes de càrrega elèctrica i corrent. Defineix i identifica les magnituds bàsiques de l’electricitat.

Entén els conceptes de càrrega elèctrica i corrent. Defineix les magnituds bàsiques de l’electricitat i les relacions entre elles.


Es confon en definir els conceptes aïllant i conductor.

Sap definir els conceptes conductor i aïllant però no sempre diferencia els materials conductors dels aïllants.

Sap definir els conceptes conductor i aïllant. També sap classificar els materials en funció de la seva conductivitat.

Sap definir els conceptes conductor i aïllant. També sap classificar els materials en funció de la seva conductivitat posant exemples de cada cas.


Desconeix les transformacions de l’electricitat en altres formes d’energia en les diferents aplicacions que té.

Coneix les transformacions de l’electricitat en altres formes d’energia en les diferents aplicacions que té.

Coneix les transformacions de l’electricitat en altres formes d’energia en les diferents aplicacions que té i les explica posant alguns exemples. Classifica els aparells en elèctrics o electrònics.

Coneix les transformacions de l’electricitat en altres formes d’energia en les diferents aplicacions que té i les explica posant alguns exemples. Classifica els aparells en elèctrics o electrònics. Defineix els conceptes d’eficiència i efecte joule.

Coneix la llei d’Ohm, és capaç de formular-la i d’aplicar-la per resoldre problemes.

És capaç de representar un circuit simple gràficament. Li costa identificar les magnituds bàsiques. No coneix la llei d’Ohm.

És capaç de representar un circuit simple gràficament. Coneix la llei d’Ohm, entén la relació entre les magnituds. Li costa aplicar la fórmula per resoldre problemes.

És capaç de representar un circuit simple gràficament. Coneix la llei d’Ohm, entén la relació entre les magnituds. És capaç de formular-la i d’aplicar-la per resoldre problemes.

És capaç de representar un circuit simple gràficament. Coneix la llei d’Ohm, entén la relació entre les magnituds. És capaç de formular-la i d’aplicar-la per resoldre problemes.


No sap definir clarament el concepte de potència.

Sap definir clarament el concepte de potència.

Sap definir clarament el concepte de potència, entén la relació entre les magnituds i calcula la potència en problemes simples.

Sap definir clarament el concepte de potència, entén la relació entre les magnituds. És capaç de formular-la i combinar-la amb la Llei d’Ohm per resoldre exercicis més complexes.


No reconeix i diferencia les eines de mesura.

Reconeix i diferencia les eines de mesura. En fer les mesures no sempre ho aconsegueix.

Reconeix i diferencia les eines de mesura i sap per què serveix cadascuna.

Reconeix i diferencia les eines de mesura i sap per què serveix i com s’utilitza cadascuna. Realitza hipòtesis de les magnituds d’un circuit amb la Llei d’Ohm i la comprova amb el polímetre.



UNITAT 2 – Circuits elèctrics i electrònics

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________



No coneix els elements d’un circuit.

Coneix els elements d’un circuit però no sempre sap quina funció tenen.

Defineix els elements d’un circuit i la seva funció.

Defineix els elements d’un circuit i la seva funció i classifica els elements d’un circuit segons la seva funció: generadors, receptors, conductors i elements de control.


No entén bé el concepte d’energia.

Defineix el concepte d’energia i el relaciona amb el consum i el transport d’aquesta.

Defineix el concepte d’energia i el relaciona amb el consum i el transport d’aquesta. Coneix les diferents xarxes de distribució de l’energia elèctrica.

Entén què és l’energia i què és el que consumim quan fem servir l’electricitat. Coneix com generem aquesta energia i les diferents xarxes de distribució de l’energia elèctrica i sap explicar la diferència entre elles.


Comprèn i descriu els circuits en paral·lel, en sèrie i mixts i entén la relació entre les magnituds bàsiques en cada cas.

Calcula les intensitats, voltatges i resistències equivalents en circuits en sèrie, en paral·lel i mixts.

Calcula les intensitats, voltatges i resistències equivalents en circuits en sèrie, en paral·lel i mixts. Identifica les associacions de generadors en paral·lel i en sèrie i descriu la relació entre les magnituds bàsiques en cada cas.

Calcula les intensitats, voltatges i resistències equivalents en circuits en sèrie, en paral·lel i mixts. Identifica les associacions de generadors i tria la millor associació de generadors en funció de la necessitat del circuit.


Identifica els motors elèctrics.

Identifica els motors elèctrics i els sap classificar en funció del tipus de corrent que utilitzen.

Identifica els motors elèctrics i els sap classificar en funció del tipus de corrent que utilitzen. Coneix els paràmetres més característics dels motors.

Identifica els motors elèctrics i descriu el seu funcionament i les seves parts. Coneix els paràmetres més característics dels motors.


Defineix el díode. Defineix el díode i identifica els diferents tipus.

Coneix els materials semiconductors i la seva aplicació als circuits electrònics. Classifica els diferents tipus de díodes i en descriu la funció, paràmetres i simbologia.

Coneix els materials semiconductors i la seva aplicació als circuits electrònics. Classifica els diferents tipus de díodes i en descriu la funció, paràmetres i simbologia. És capaç de calcular el valor que ha de tenir un resistor per protegir-los.


No és capaç de construir el circuit que se li proposa.

Fabrica els circuits que se li proposen tot i que comet errors en l’execució.

Fabrica els circuits que se li proposen amb un resultat bo.

Fabrica els circuits que se li proposen amb un resultat òptim. Fent servir els coneixements és capaç de predir el funcionament, comprovar-ne les magnituds amb els instruments de mesura i avaluar els resultats.


No és capaç d’utilitzar el circuit que se li proposa.

Munta els circuits que se li proposen en els simuladors tot i que comet errors en l’execució del circuit o de l’aplicació.

Munta els circuits que se li proposen en els simuladors amb un resultat bo.

Munta els circuits que se li proposen en els simuladors amb un resultat òptim. Fent servir els coneixements és capaç de predir el funcionament i comprovar-ho amb els instruments de mesura i avalua els resultats.



Projecte 1. Construïm una maqueta elèctrica - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Dibuixar un habitatge de forma objectiva i representar la forma i la dimensió de la manera més fidel possible a la realitat, amb exactitud i precisió.

No és capaç de dibuixar un habitatge.

És capaç de dibuixar un habitatge tot i que no del tot fidel a la realitat.

Dibuixa un habitatge de forma objectiva i representa la forma i la dimensió de la manera més fidel possible a la realitat, amb exactitud.

Dibuixa un habitatge de forma objectiva i representa la forma i la dimensió de la manera més fidel possible a la realitat amb exactitud. Ho fa amb un dibuix molt precís i ben presentat.

Aplicar les normes i els símbols del dibuix tècnic que facin el projecte comprensible per a qualsevol persona que vulgui interpretar-lo.

Confon les normes i símbols que s’utilitzen en el dibuix tècnic. No sap aplicar el valor de línia. No és capaç de decidir l’escala amb la que ha de fer els plànols.

Aplica les normes i els símbols del dibuix tècnic tot i que el valor de línia no és sempre l’adient o no sap triar l’escala en que ha de dibuixar.

Aplica les normes i els símbols del dibuix tècnic tot i que el valor de línia no és sempre correcte. Elabora plànols amb la escala adequada en cada cas.

Aplica les normes i els símbols del dibuix tècnic amb un valor de línia correcte. Elabora plànols amb la escala adequada en cada cas. Fa croquis de detall per resoldre dubtes del projecte.

Treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic i proporcions amb escales. Interpretar plànols i aplica l'ús de l'acotació en el dibuix tècnic.

No és capaç de treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic i proporcions amb escales. No és capaç d’aplicar les cotes correctament als plànols.

Comet molts errors en treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic i proporcions amb escales. Aplica l'ús de l'acotació en el dibuix tècnic als plànols.

És capaç de treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic i proporcions amb escales a l’hora de fer els plànols tot i que comet alguns errors. Aplica l'ús de l'acotació en el dibuix tècnic als plànols.

És capaç de treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic i proporcions amb escales a l’hora de fer els plànols. Aplica l'ús de l'acotació en el dibuix tècnic. Interpreta plànols i és capaç de deduir mides d’un plànol sabent-ne l’escala.

Elaborar la documentació necessària per a la planificació i construcció d'un prototip.

No treballa ordenadament seguint les diferents fases i instruccions en un projecte tècnic.

Treballa ordenadament seguint les diferents fases i instruccions en un projecte tècnic. No totes les parts del projecte estan ben documentades.

Treballa ordenadament seguint les diferents fases i instruccions en un projecte tècnic. Totes les fases estan ben documentades.

Treballa ordenadament seguint les diferents fases i instruccions en un projecte tècnic. La presentació és bona. Totes les fases estan ben documentades. L’alumne és capaç de treure conclusions significatives de la feina realitzada.



Identificar i manipular les eines del taller en operacions bàsiques de conformació dels materials d'ús tècnic. Elaborar un pla de treball al taller amb especial atenció a les normes de seguretat i salut.

No identificar les eines del taller i/o no les manipula de forma correcta en operacions bàsiques de conformació dels materials d'ús tècnic. No és capaç d’elaborar un pla de treball.

No sempre identifica les eines del taller i/o no les manipula de forma correcta en operacions bàsiques de conformació dels materials d'ús tècnic. Elabora un pla de treball amb moltes mancances.

Identifica les eines del taller i les manipula de forma correcta en operacions bàsiques de conformació dels materials d'ús tècnic. Elabora i segueix un pla de treball correcte.

Identifica les eines del taller i les manipula de forma correcta en operacions bàsiques de conformació dels materials d'ús tècnic. Elabora i segueix un pla de treball amb especial atenció a les normes de seguretat i salut.

Conèixer els principals efectes del corrent elèctric i el funcionament de les magnituds elèctriques bàsiques.

Coneix els principals efectes del corrent elèctric.

Coneix els principals efectes del corrent elèctric i no sempre sap calcular les magnituds elèctriques bàsiques.

Coneix els principals efectes del corrent elèctric i sap calcular les magnituds elèctriques bàsiques.

Coneix els principals efectes del corrent elèctric i sap calcular les magnituds elèctriques bàsiques. Fent servir els coneixements és capaç de predir el funcionament, comprovar-ne les magnituds amb els instruments de mesura i avaluar els resultats.

Dissenyar circuits elèctrics bàsics i experimentar amb els elements que els configuren: generadors, conductors, receptors i elements de control.

No és capaç de dissenyar circuits elèctrics bàsics.

És capaç de dissenyar circuits elèctrics bàsics.

Dissenya circuits elèctrics bàsics i experimenta amb els elements que els configuren: generadors, conductors, receptors i elements de control.

Dissenya circuits elèctrics bàsics i experimenta amb els elements que els configuren: generadors, conductors, receptors i elements de control. És capaç de predir-ne el funcionament.



Projecte 1. Construïm una maqueta elèctrica - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d’assoliment que consideris que has obtingut.

1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent

OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS

1. Dibuixo un habitatge de manera objectiva i en represento la forma i la dimensió de la manera més fidel a la realitat, amb exactitud i precisió.

2. Utilitzo correctament l’acotació en el dibuix tècnic i treballo amb diferents magnituds de mesura, amb càlcul matemàtic i amb proporcions amb escales.

3. Aplico les normes i els símbols del dibuix tècnic necessaris perquè el projecte sigui comprensible per a qualsevol persona que vulgui interpretar-lo.

4. Sé interpretar plànols.

5. Conec els principals efectes del corrent elèctric i el funcionament de les magnituds elèctriques bàsiques.

6. Dissenyo circuits elèctrics bàsics i experimento amb els elements que els configuren, com els generadors, els conductors, els receptors i els elements de control.

7. Demostro capacitat d’organitzar-me, d’interpretar les fases de treball indicades a les instruccions i de presentar un projecte tècnic.

8. Elaboro la documentació necessària per a la planificació i construcció d’un prototip.

TOTAL ____



Projecte 1. Construïm una maqueta elèctrica - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d’assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.

1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent

OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS

En la realització del projecte

El croquis de l’habitatge està ben acotat i les mesures representades són proporcionades amb la realitat.

El plànol elèctric i l’esquema elèctric estan ben explicats mitjançant la simbologia adient.

La composició de la maqueta compleix els requeriments demanats.

La instal·lació elèctrica de l’habitatge a escala funciona correctament.

El projecte inclou tots els passos que s’han seguit, està ben presentat gràficament i comprèn tota la informació i les conclusions necessàries.

TOTAL ____


digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciotecnologiacatalunyaE... · Web viewProgramació...

Documents

Transcript of digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciotecnologiacatalunyaE... · Web viewProgramació...