digital-text.comdigital-text.com/.../programaciotecnologiacatalunya3ESO.docx · Web viewAquesta...

PROJECTE TANGRAM

Tecnologia

3r d’ESO Catalunya

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Programació didàctica Tecnologia 3r d’ESO - Catalunya

METODOLOGIA.............................................................................................................................4

Unitats didàctiques...................................................................................................................6

Treball per projectes.................................................................................................................7

Taxonomia de Bloom................................................................................................................8

OBJECTIUS....................................................................................................................................9

COMPETÈNCIES..........................................................................................................................11

Tractament de les competències en Tangram........................................................................27

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT..........................................................................................................28

Orientacions didàctiques........................................................................................................28

Tipologia d’activitats...............................................................................................................29

Intel·ligències múltiples..........................................................................................................31

PROGRAMACIONS D'UNITAT......................................................................................................33

Unitat 1. La tecnologia 3D......................................................................................................33

Unitat 2. La impressió 3D.......................................................................................................38

Unitat 3. Les comunicacions...................................................................................................42

Unitat 4. Estructures..............................................................................................................47

Unitat 5. Les màquines simples.............................................................................................52

Unitat 6. Les màquines complexes........................................................................................57

Unitat 7. La programació........................................................................................................62

Unitat 8. Arduino....................................................................................................................65

Unitat 9. App Inventor...........................................................................................................70

Projecte 1. Crear objectes 3D amb Google SketchUp............................................................75

Projecte 2. Mecanismes i disseny 3D.....................................................................................76

Projecte 3. Construcció de projectes amb Arduino...............................................................77

AVALUACIÓ.................................................................................................................................78

Criteris d'avaluació..................................................................................................................78

Indicadors competencials.......................................................................................................79

Criteris de qualificació.............................................................................................................80

Rúbriques d'avaluació.............................................................................................................80

UNITAT 1 – La tecnologia 3D..............................................................................................81

UNITAT 2 – La impressió 3D................................................................................................83

UNITAT 3 – Les comunicacions...........................................................................................84

UNITAT 4 – Estructures.......................................................................................................86

UNITAT 5 – Les màquines simples......................................................................................88

UNITAT 6 – Les màquines complexes.................................................................................90

UNITAT 7 – La programació................................................................................................91

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 2


UNITAT 8 – Arduino............................................................................................................92

UNITAT 9 – App Inventor....................................................................................................94

Projecte 1. Crear objectes 3D amb Google SketchUp - AVALUACIÓ...................................95

Projecte 1. Crear objectes 3D amb Google SketchUp - AUTOAVALUACIÓ..........................96

Projecte 1. Crear objectes 3D amb Google SketchUp - COAVALUACIÓ..............................97

Projecte 2. Mecanismes i disseny 3D- AVALUACIÓ.............................................................98

Projecte 2. Mecanismes i disseny 3D- AUTOAVALUACIÓ...................................................99

Projecte 2. Mecanismes i disseny 3D- COAVALUACIÓ......................................................100

Projecte 3. Construcció de projectes amb Arduino - AVALUACIÓ.....................................101

Projecte 3. Construcció de projectes amb Arduino - AUTOAVALUACIÓ...........................102

Projecte 3. Construcció de projectes amb Arduino - COAVALUACIÓ................................103



METODOLOGIA

La següent programació correspon a la matèria de Tecnologia del 3r curs de l'Educació Secundària Obligatòria. S'ha realitzat prenent com a font principal el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya.

A l'àrea de Tecnologia en l'3r curs de l'ESO treballarem amb els materials del Projecte Tangram, de l'editorial Digital- Text. Es tracta d'un llibre digital d'última generació que permet una total adaptació als objectius, continguts i necessitats del centre, professors i alumnes. Les seves principals característiques són:

Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.

Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.

Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents metodologies i atendre les característiques de tots els alumnes.

Una estructura atomitzada dels continguts que permet reconstruir els llibres i crear noves versions amb finalitats específiques, com ara l’aprenentatge transversal.

Continguts redactats i revisats per professors en actiu.

Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències múltiples.

Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per experts pedagogs de cada matèria.

Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de treball.

Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.

Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.

El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores sense desatendre les metodologies convencionals. És una proposta versàtil amb l’objectiu que cada docent pugui configurar i utilitzar els llibres a l’aula seguint la metodologia pedagògica i didàctica triada, per donar resposta a l’ampli espectre de posicions educatives dels docents i les organitzacions educatives.

Els principals enfocaments metodològics contemplats pel projecte i abordables des d’ell són:

Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.

Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.

Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.

Atenció a la diversitat i educació personalitzada.

Classe invertida (Flipped classroom).



Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).

Aplicació de la metodologia AICLE / CLIL per a llibres en llengua estrangera.

Els materials dels llibres Tangram estan plantejats de manera que es puguin emprar aplicant diverses metodologies i enfocaments didàctics. Això afavoreix que els alumnes desenvolupin habilitats i adquireixin coneixements per múltiples vies i sistemes segons el tipus d’activitat o enfocament.

Algunes de les metodologies d’aprenentatge que es poden dur a terme mitjançant els llibres Tangram són:

Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir d’activitats basades en la vida real i en l’experiència dels alumnes, d’un extens repertori d’habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals.

Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada, adaptada a cada alumne i a cada situació, que pot ser reconfigurada pel docent en tot moment segons la seva evolució.

Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els objectius d’aprenentatge de la qual només es poden aconseguir mitjançant la interacció i la cooperació dels alumnes.

Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i continguts que donen pautes per seguir el camí cap a la investigació, l’obtenció de dades, l’anàlisi i l’elaboració de conclusions que posteriorment hauran de confrontar amb les dels seus companys i amb el corpus de coneixement teòric proporcionat.

Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que el coneixement no sigui assimilat passivament per l’alumnat, sinó construït col·lectivament a l’aula seguint les pautes marcades pel docent.

Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera aplicada i sincrònica.

Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i contextualitzats en situacions i entorns reals.

Autònoma: se situa els alumnes al centre del seu propi procés d’aprenentatge, del qual són responsables, mentre que al docent li correspon el paper de guia expert i assessor.

Activa: es proposa un accés actiu i dinàmic als continguts, que han de ser descoberts, investigats, deduïts i abordats de forma activa i constructiva, i no assimilats passivament com una veritat donada.

Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats contextualitzades, anteposant sempre que es pugui l’exploració pràctica a l’extracció



de conclusions.

Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i estructurades.

Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir l’evolució i el desenvolupament particulars de cada alumne, així com el seu estil d’aprenentatge.

Unitats didàctiques

Els llibres de Tecnologia del Projecte Tangram s’estructuren en les següents unitats:

BLOCS Unitats

Dibuix assistit per ordinador

1. La tecnologia 3D

2. La impressió 3D

3. Les comunicacions

Estructures i mecanismes

4. Estructures

5. Les màquines simples

6. Les màquines complexes

S4A i Arduino

7. La programació

8. Arduino

9. App Inventor

Les unitats del Projecte Tangram proposen una ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ que serveix per contextualitzar la teoria, que s'exposa en un to eminentment didàctic. Es tracta d'una p roposta de treball dissenyada per realitzar-se de forma grupal, dinàmica i oberta a partir d'un recurs concret (imatge, vídeo, text, etc.), que tracta els continguts de la unitat de forma global i està pensada per explorar els coneixements previs dels alumnes i motivar-los abans de començar a treballar la unitat.

Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES D'APRENENTATGE (OA), que es defineixen com la unitat mínima de contingut sobre un tema determinat. Cada objecte d'aprenentatge consta de l'exposició teòrica, que constitueix la part explicativa del OA i es mostra en una única pantalla formada per diversos apartats temàtics, i activitats formatives, que apliquen els continguts del OA de forma integrada, posant-los en pràctica i exercitant-los per afavorir la seva assimilació.

Cada apartat està format per un contingut expositiu (en la forma en què es considera més pertinent en cada cas: textual, gràfica, visual...) i per uns recursos complementaris (informació complementària, curiositats, activitats de resposta ràpida, etc.)..

Cada unitat del Projecte Tangram ofereix un MAPA DE CONCEPTES que resumeix en un gràfic el contingut principal de la unitat i les seves interrelacions. Enllaça amb el contingut de la



unitat i amb recursos extres, i desplega informació complementària. Té la doble funcionalitat de servir com a guia per a les sessions expositives del professor en la classe i com a eina d'estudi per als alumnes.

Finalment, cada unitat compta amb un apartat per a l'AUTOAVALUACIÓ de l'alumne sobre els continguts tractats en la unitat, a través de deu activitats autocorrectives. L'autoavaluació valora el domini dels continguts, i genera un informe que categoritza per OA i ofereix una qualificació global.

L'activitat de secció interrelaciona els principals aspectes dels OA que tracta mitjançant una proposta de treball aplicat i contextualitzat. Es basa en una seqüència de pantalles que plantegen un procés pautat.

El llibre té, a més, una sèrie d'eines útils a les quals els alumnes poden accedir des de qualsevol part dels continguts. Són les següents:

Normes de seguretat (del taller, d'operacions i cura d'eines). Memòria tècnica. Una calculadora científica.

Treball per projectes

El projecte Tangram es planteja per desenvolupar projectes que parteixin d'una situació significativa per a l'alumne, sempre relacionada amb la matèria de l'àrea, que generi un repte que ha de resoldre i que comportarà la construcció activa de coneixement per part de l'alumne a partir del treball de recerca i creació.

Per dur a terme cada projecte, es requereix l'adquisició d'uns coneixements que es facilitaran en els continguts de la unitat, agrupats en OA. Aquests continguts estan vinculats de manera que puguin combinar-se en les sessions de l'àrea, tant teòriques com pràctiques.

Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la proposta de treball plantejada. Els alumnes han de resoldre el repte plantejat a partir d'unes pautes, uns materials donats i una seqüenciació dels passos que cal seguir. El contingut es vincula directament als Objectes d'Aprenentatge de les unitats interrelacionades. Els projectes proposats per a aquesta assignatura i curs són:

BLOCS Projectes

Dibuix assistit per ordinador

Crear objectes 3D amb Google SketchUp

Creació de Models 3D amb Google Sketch Up, desenvolupant habilitats relacionades amb el disseny i el maneig de les eines

informàtiques.



Estructures i mecanismes

Mecanismes i dissenys 3D

Disseny i construcció d'engranatges amb una eina de simulació, usant recursos gràfics propis de programes, especialment

Algodoo.

S4A i Arduino

Construcció de projectes amb Arduino

Disseny de circuits amb el programa Fritzing. Pràctiques per treballar amb S4A i la placa Arduino.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

Taxonomia de Bloom

La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament, que indiquen que l’adquisició del coneixement només és possible quan s’aconsegueix l’últim nivell (que implica dominar els nivells inferiors). D’aquesta manera, els llibres Tangram categoritzen segons la complexitat de les activitats i el paper que requereixen de l’alumne per crear paràmetres de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge establerts.

Les dimensions són les següents:

Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o apreses amb anterioritat.

Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç d’establir associacions amb altres continguts i d’identificar causes i conseqüències.



Aplicar: posar en pràctica un procediment après, tant en una situació coneguda com en una de nova.

Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el formen es relacionen entre elles a escala global.

Avaluar: comprovar i sotmetre a judici amb esperit crític el resultat del treball realitzat i del nivell d’adquisició de continguts a partir tant de referències intrapersonals com externes.

Crear: ser capaç d’organitzar coneixements, capacitats i habilitats per establir noves relacions i planificar i generar nous elements, estructures, idees, etc. originals i coherents.

En les programacions d’OA cada objectiu es relaciona amb una d’aquestes dimensions. En les programacions d’unitat, en mostrar objectius generals, hi ha més d’una dimensió de coneixement que hi està associada.

OBJECTIUS

Els objectius generals establerts per a aquesta etapa pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya fan referència a les habilitats que l'alumne ha de desenvolupar en totes les àrees :

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.



g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.

p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

En les programacions del Projecte Tangram es mostren dos tipus d'objectius:

Específics per cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i activitats dels Específics per a cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i les activitats.

Generals d’unitat i de bloc. Estan redactats per resumir en un de sol els objectius de cada OA. A més, hi ha objectius transversals que fan referència a temes i qüestions presents en tots els OA de la unitat, i normalment tracten qüestions que tenen a veure amb l’autoaprenentatge dels alumnes, el desenvolupament i treball amb les TIC, etc..

Els objectius de les programacions de bloc es recopilen de les programacions de les unitats que el componen, i se seleccionen els que poden aplicar-se al contingut dels projectes.



COMPETÈNCIES

Per contribuir a la consecució de les competències clau, el currículum de l'educació secundària obligatòria establert en el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya inclou el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades en àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa. Les competències bàsiques es converteixen en objectius d'aprenentatge de final d'etapa.

Per tant, les competències recollides es basen en el marc europeu de referència i es desenvolupen i adapten al currículum segons els àmbits següents:

Comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa dins de determinades pràctiques socials, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden implicar l’ús d’una o diverses llengües, en diversos àmbits i de manera individual o col·lectiva. Per a això, l’individu disposa del seu repertori plurilingüe, parcial, però ajustat a les experiències comunicatives que experimenta al llarg de la vida. Les llengües que utilitza poden haver tingut vies i temps d’adquisició diferents i constituir, per tant, experiències d’aprenentatge de llengua materna o de llengües estrangeres o addicionals. Per a un desenvolupament adequat d’aquesta competència és necessari abordar, a causa de la seva complexitat, l’anàlisi i la consideració dels diferents aspectes que hi intervenen. Per tant, s’ha d’atendre els cinc components que la constitueixen i a les dimensions en què es concreten:

El component lingüístic inclou diferents dimensions: lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica, entenent-se aquesta última com l’articulació correcta del so a partir de la representació gràfica de la llengua.

El component pragmàtic-discursiu contempla tres dimensions: sociolingüística (vinculada amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials); pragmàtica (que inclou microfuncions comunicatives i esquemes d’interacció); i discursiva (que inclou macrofuncions textuals i qüestions relacionades amb els gèneres discursius).

El component sociocultural inclou dues dimensions: la que es refereix al coneixement del món i la dimensió intercultural.

El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com habilitats vinculades amb el tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en diferents formats; també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que utilitza l’individu per comunicar-se eficaçment, totes elles fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.



Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia indueixen i enforteixen alguns aspectes essencials de la formació de les persones que resulten fonamentals per a la vida..

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per a un desenvolupament adequat de la competència matemàtica és necessari abordar quatre àrees relatives a nombres, àlgebra, geometria i estadística, interrelacionades de diverses formes:

o La quantitat: incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, situacions i entitats del món, interpreta diferents representacions de totes elles i jutja interpretacions i arguments. Participar en la quantificació del món suposa comprendre mesures, càlculs, magnituds, unitats, indicadors, la mida relativa i les tendències i patrons numèrics.

o L'espai i la forma: inclouen una àmplia gama de fenòmens que es troben al nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions i representacions; descodificació i codificació d’informació visual, navegació i interacció dinàmica amb formes reals o representacions. En aquest sentit, la competència matemàtica inclou una sèrie d’activitats com la comprensió de la perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, la transformació de les formes amb i sense tecnologia, la interpretació de vistes d’escenes tridimensionals des de diferents perspectives i la construcció de representacions de formes..

o El canvi i les relacions: el món desplega una gran quantitat de relacions temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en les quals els canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més coneixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan es produeix, amb la finalitat d’utilitzar models matemàtics adequats per descriure’l i predir-lo.

o La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes, en el qual resulta clau la presentació i la interpretació de dades. Aquesta categoria inclou el reconeixement del lloc de la variació en els processos, la possessió d’un sentit de quantificació d’aquesta variació, l’admissió d’incertesa i error en els mesuraments i els coneixements sobre l’atzar. Comprèn també l’elaboració, interpretació i valoració de les conclusions extretes en situacions en les quals la incertesa i les dades són fonamentals.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable des d’accions tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació



dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques que condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’aplicació dels descobriments en el benestar social. Els àmbits que han d’abordar-se per a l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

o Sistemes físics: són sistemes associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic, és a dir, regits per lleis naturals descobertes a partir de l’experimentació científica orientada al coneixement de l’estructura última de la matèria, que repercuteix en els successos observats i descrits des d’àmbits específics i complementaris: mecànics, elèctrics, magnètics, lluminosos, acústics, calorífics, reactius, atòmics i nuclears. Tots aquests elements tenen valor en si mateixos i en relació amb els seus efectes en la vida quotidiana, en les seves aplicacions en la millora d’instruments i eines, en la conservació de la naturalesa i en la facilitació del progrés personal i social..

o Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Forma part essencial d’aquesta dimensió competencial el coneixement de tot el que afecta l’alimentació, la higiene i la salut individual i col·lectiva, així com l’habituació a conductes i l’adquisició de valors responsables pel bé comú immediat i del planeta en la seva globalitat.

o Sistemes de la Terra i de l'espai : s’analitzen des d’una perspectiva geològica i cosmogònica. El coneixement de la història de la Terra i dels processos que han desembocat en la seva configuració actual són necessaris per identificar-nos amb la nostra realitat: què som, d’on venim i cap a on podem i hem d’anar. Els sabers geològics, units als coneixements sobre la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial proporcionen, a més de formació científica i social, valoracions sobre les riqueses del nostre planeta que han de defensar-se i incrementar-se. El coneixement de l’espai exterior, de l’Univers del qual formem part, estimula un dels components essencials de l’activitat científica: la capacitat de sorpresa i l’admiració davant dels fets naturals.

o Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de noves tecnologies associades a les revolucions industrials que han anat millorant el desenvolupament dels pobles. Components bàsics d’aquesta competència són el coneixement de la producció de nous materials, el disseny d’aparells industrials, domèstics i informàtics, i la seva influència en la vida familiar i laboral. Complementant els sistemes de referència enumerats i promovent-hi acciones transversals, l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en aquests dominis::

Investigació científica: com a recurs i procediment per aconseguir els coneixements científics i tecnològics assolits al llarg de la història. L’acostament als mètodes propis de l’activitat científica proposició de preguntes, cerca de solucions, indagació de camins possibles per a la



resolució de problemes, contrast de parers, disseny de proves i experiments, aprofitament de recursos immediats per a l’elaboració de material amb finalitats experimentals i la seva adequada utilització− no només permet l’aprenentatge de destreses en ciència i tecnologia, sinó que contribueix a l’adquisició d’actituds i valors per a la formació personal: atenció, disciplina, rigor, paciència, higiene, serenitat, atreviment, risc, responsabilitat, etc

o Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements, les troballes i els processos. L’ús correcte del llenguatge científic és una exigència crucial d’aquesta competència: expressió numèrica, maneig d’unitats, indicació d’operacions, recollida de dades, elaboració i interpretació de taules i gràfics, seqüenciació de la informació o deducció de lleis i la seva formalització matemàtica. En aquesta dimensió competencial també és bàsic unificar el llenguatge científic com a mitjà per procurar l’enteniment, així com el compromís d’aplicar-lo i respectar-lo en les comunicacions científiques.

Competència digital

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Per a un desenvolupament adequat de la competència digital és necessari tenir clars alguns conceptes:

És important comprendre com es gestiona la informació i com es posa a la disposició dels usuaris, així com conèixer i utilitzar els diferents motors de cerca i bases de dades que responguin millor a les pròpies necessitats d’informació.

Igualment, cal saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, confrontar i avaluar el contingut dels mitjans de comunicació en funció de la seva validesa, fiabilitat i adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. I, finalment, la competència digital suposa saber transformar la informació en coneixement a través de la selecció de diferents opcions d’emmagatzematge.

La comunicació suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital que existeixen, de diversos paquets de programari de comunicació i del seu funcionament, així com dels seus beneficis i mancances en funció del context i dels destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos poden compartir-se públicament i quin valor tenen, és a dir, saber com les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per crear continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.

La creació de continguts implica conèixer els diversos formats en què es poden fer (text, àudio, vídeo, imatges), i identificar els programes o aplicacions que millor s’adapten al



tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicencies d’ús i publicació de la informació.

La seguretat implica ser conscient dels diferents riscos associats a l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com saber els aspectes addictius de les tecnologies.

La resolució de problemes suposa estar al corrent de la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de metes personals, així com saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics. Això també implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.

Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que es produeix al llarg de la vida i que es produeix en diferents contextos formals, no formals i informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre inclou coneixements sobre els processos mentals implicats en l’aprenentatge , és a dir, com s’aprèn, i incorpora el coneixement que posseeix l’estudiant sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvolupa en tres dimensions: a) el coneixement que té sobre el que sap i desconeix, del que és capaç d’aprendre, del que li interessa, etcètera; b) el coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge, a més del seu contingut concret i demandes; i c) el coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar aquesta tasca.Respecte a les actituds i els valors, la motivació i la confiança són crucials per a l’adquisició d’aquesta competència. Ambdues es potencien des del plantejament de metes realistes a curt, mitjà i llarg termini. I quan s’aconsegueixen, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la confiança, i s’eleven els objectius d’aprenentatge de forma progressiva.Per a un desenvolupament adequat de la competència d’aprendre a aprendre es requereix una reflexió que afavoreixi un coneixement dels processos mentals als quals es lliuren les persones quan aprenen, un coneixement sobre els propis processos d’aprenentatge, així com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a terme.

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; també per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb les altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclou accions en un terreny més proper i immediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.



o La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a elles com per a les seves famílies i per al seu entorn social proper, i saber com pot contribuir a aconseguir-ho un estil de vida saludable. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de certes destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre diferents punts de vista, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte per les diferències expressat de forma constructiva. Aquesta competència inclou també actituds i valors com una forma de col·laboració, seguretat en un mateix i integritat i honestedat.

o La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució Espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, a més de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, així com dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, a més de la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals al món globalitzat. Per a un desenvolupament adequat d’aquestes competències cal comprendre les experiències col·lectives; l’organització i el funcionament del passat i present de les societats; la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i motivacions; els elements comuns i diferents; els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels grups humans; els seus assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències també incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa que els permet relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s, afrontar els conflictes i proposar perspectives d’afrontament, així com prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu respecte a la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, creences, cultures i la història personal i col·lectiva dels altres.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa prendre consciència de la situació que cal tractar o resoldre, i saber triar, planificar i gestionar les habilitats, les actituds i els coneixements necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst. Aquesta competència està present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els



quals es mouen les persones, cosa que els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. A més, és el fonament d’altres capacitats i coneixements específics, i inclou la consciència dels valors ètics relacionats. Per desenvolupar adequadament aquesta competència és necessari abordar:

La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació; autoconeixement i autoestima; autonomia i independència; interès i esforç; esperit emprenedor; iniciativa i innovació.

La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar individualment i de manera col·laborativa en un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.

La capacitat d’assumpció, gestió de riscos i maneig de la incertesa: comprensió i assumpció de riscos; capacitat per gestionar el risc i manejar la incertesa.

Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i delegació; capacitat per treballar individualment i en equip; capacitat de representació i de negociació.

Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític; sentit de la responsabilitat..

Competències socials i cíviques

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes; i per interactuar amb altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions en un terreny més proper i mediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a si mateixes com per a les seves famílies i el seu entorn social proper, i saber com un estil de vida saludable pot contribuir-hi. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de determinades destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte a les diferències expressat de manera constructiva. A més, aquesta competència inclou actituds i valors com una forma de col·laboració, la seguretat en un mateix i la integritat i la honestedat.

La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en



declaracions internacionals, i de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, i la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat. Per desenvolupar adequadament aquestes competències és necessari comprendre i entendre les experiències col·lectives i l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i les seves motivacions, els elements comuns i els que són diferents, els espais i territoris on es desenvolupa la vida dels grups humans, i els assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament estratègies d’afrontament, i prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació amb la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències implica ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres

Consciència i expressions culturals

La competència en consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar −amb esperit crític i una actitud oberta i respectuosa− les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les part de la riquesa i el patrimoni dels pobles. Aquesta competència també incorpora un component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora i al domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica també manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com de les altres. Així, la competència per a la consciència i expressió cultural requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l’herència cultural (patrimoni cultural, historicoartístic, literari, filosòfic, tecnològic, mediambiental, etc.) a escala local, nacional i europea i el seu lloc al món. Per tant, per a un desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i expressió cultural, és necessari abordar:

El coneixement, estudi i comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de les principals obres i produccions del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes històrics, les seves característiques i relacions amb la societat en la qual es creen, així com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres. També es relaciona amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país o membre d’un grup.



L’aprenentatge de les tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics i formes d’expressió cultural, així com la integració de diferents llenguatges.

El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees, experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencial artístic personal (aptitud o talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i de la cultura.

La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació de cada individu perquè pugui expressar les seves idees i sentiments. És a dir, la capacitat d’imaginar i realitzar produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment d’habilitats que permetin reelaborar idees i sentiments propis i aliens, i exigeix desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i l’assumpció de riscos.

L’interès, gaudi, respecte i valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es produeixen en la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.

La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat al llarg de tota la vida. Això implica comportaments que afavoreixen la convivència social.

El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat, i d’habilitats de cooperació que permetin fer treballs col·lectius.

A més, en el currículum, les competències bàsiques s’organitzen segons els àmbits d’aprenentatge al qual pertanyen. Cadascun dels àmbits està estructurat en dimensions, en les quals es proposa una sèrie de competències que els alumnes hauran de desenvolupar.

Els àmbits i competències són els següents:

Àmbit lingüístic

La competència comunicativa i lingüística, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral i escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els contextos socials i culturals possibles, com l’educació i la formació, la vida privada i professional, i l’oci. Per poder comunicar-se mitjançant la llengua, una persona ha de tenir coneixements de les funcions del llenguatge, el lèxic i la gramàtica funcional. Això comporta ser conscient dels principals tipus d’interaccions verbals, de l’existència de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge, i de la comunicació en funció del context. Les persones han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples situacions comunicatives, i per controlar i adaptar la seva manera de comunicar-se a cada situació. Aquesta competència inclou, també, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents gèneres textuals, buscar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d’ajuda i formular i expressar les pròpies idees i coneixements, orals i escrits, d’una manera convincent i adequada al context. Una actitud positiva respecte a la comunicació en la pròpia llengua implica una bona disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les



qualitats estètiques i la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això comporta ser conscient de la repercussió que la llengua pot tenir en els altres i la necessitat de comprendre i utilitzar-la de manera positiva i socialment responsable. Les diferents competències que componen l’àmbit de llengua i literatura, respecte a les llengües oficials, s’agrupen en les dimensions següents: la dimensió de comprensió lectora, la dimensió d’expressió escrita, la dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i plurilingüe. Les tres primeres formen part del procés comunicatiu, ja que comporten comprendre textos escrits, expressar-se mitjançant textos escrits i comunicar-se de forma oral, tant individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària implica una educació fonamentada en la lectura, el coneixement, el raonament crític i la creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències, llistades a continuació, que afecten respectivament la lectura i l’escriptura, la interacció oral —aquestes dues des d’un vessant actitudinal— i el respecte a la diversitat lingüística i cultural — aquesta des d’un vessant plurilingüe..

Competències de cada dimensió:

Dimensió de comprensió lectora

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics per comprendre’ls.

Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el format que té, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Dimensió d’expressió escrita

Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació i l’organització d’idees.

Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Revisar i corregir el text per millorar-lo i cuidar-ne la presentació formal.

Dimensió de comunicació oral

Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics, incloent els elements prosòdics i no verbals.

Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, i utilitzar els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs, mantenir i acabar el discurs.

Dimensió literària

Llegir obres i conèixer-ne els autors i autores, a més dels períodes més significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, identificar-ne el gènere i interpretar i valorar els recursos literaris dels textos.

Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.



Dimensió actitudinal i plurilingüe

Actitud. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; a més de valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud. Implicar-se activament i reflexivament en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud. Manifestar una actitud de respecte per la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

Àmbit matemàtic

La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, inclou una gran varietat d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp competencial matemàtic dins del qual s’ha d’establir una sèrie de competències amb perfils més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura; estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions tenen elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències. En la resolució de problemes hi ha components de comunicació i representació (comunicació del procés de resolució i de la solució, traducció de l’enunciat al llenguatge matemàtic), de connexions (entre matemàtiques i realitat, entre conceptes i algorismes) i de raonament i prova (en la comprovació de solucions i del procés de resolució). La dimensió de raonament i prova, a més de la resolució de problemes, té components de comunicació i representació (en la presentació d’argumentacions, en l’expressió clara i precisa de les idees matemàtiques, en la construcció de coneixement). També hi ha relacions entre connexió i comunicació i representació (identificació de les matemàtiques en situacions reals i l’ús d’eines tecnològiques). Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades en els continguts del currículum. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen més al desenvolupament de cada competència. Són els anomenats continguts clau.


Resolució de problemes

Traduir un problema al llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.

Raonament i prova

Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en Matemàtiques.



Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.

Connexions

Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les Matemàtiques per analitzar situacions i per raonar.

Identificar les Matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

Comunicació i representació

Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.

Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a

partir d’idees matemàtiques. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i

estructurar idees o processos matemàtics.

Àmbit científic-tecnològic

Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit permet actuar i respondre −aportant proves− algunes preguntes genuïnes que els alumnes es poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.Aquest coneixement viscut en l’activitat cientificotecnològica a l’aula és el que genera les competències de pensament científic a les quals es refereix aquest document. Per assolir-lo, els alumnes han de conèixer els conceptes, tècniques i metodologies de les disciplines científiques i tecnològiques que s’especifiquen en els currículums de l’ESO, alhora que desenvolupen les capacitats, comportaments, noció dels drets i deures i dels reptes socials que són propis de la seva edat.Els alumnes aniran adquirint les competències en resoldre els problemes que els plantegen els fenòmens físics, químics, biològics, geològics i tecnològics del món, i duran a terme una activitat científica escolar que ha de ser conceptual i pràctica, i alhora ha de tenir finalitats humanes i socials. Per això, cal que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar els principals models i processos de les ciències, en diferents contextos i segons diferents demandes o finalitats. Ho aconseguiran mitjançant els intercanvis d’idees i de maneres de treballar a classe, la comunicació i l’ús dels llenguatges específics que aniran adquirint a mesura que els necessitin.



En aquesta proposta s’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de l’activitat científica. Aquestes dimensions s’han fet atenent criteris epistemològics, de funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Una de les finalitats de l’educació científica i tecnològica en aquesta etapa és ser capaç de tenir una vida saludable i saber actuar en aquest sentit de manera coherent. Això requereix un medi natural que també ho sigui, i que cal conèixer per controlar-hi la intervenció humana. En la societat moderna aquesta intervenció és tecnològica i cal ser capaç de poder avaluar-ne l’impacte. Per comprendre-ho, s’ha de conèixer l’estructura i el funcionament dels aparells d’ús freqüent. Tots aquests coneixements es fonamenten en els models teòrics i experimentals de les ciències i en la seva capacitat per resoldre problemes. La primera dimensió respon, doncs, a qüestions com què són les ciències, quins són els seus models i els experiments que s’hi relacionen. La segona dimensió inclou les competències relacionades amb el que fan les ciències i com i amb quins recursos tecnològics intervenen en el món. La tercera dimensió respon a qüestions com per a què necessitem les ciències, com es relacionen amb l’entorn i l’impacte que tenen en el medi. Finalment, la quarta dimensió respon a la pregunta de per a qui seran útils, de quina manera les ciències es relacionen amb un mateix i com afecten la nostra salut. S’ha volgut emfasitzar aquests àmbits atesa la rellevància que tenen per als estudiants d’aquesta edat.


Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat.

Medi ambient



Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

Salut

Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en el terreny individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies addictives.

Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, i valorar les conseqüències de les conductes de risc

Àmbit social

Les competències bàsiques de la matèria de Ciències socials, geografia i història, es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir de manera activa i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitades per les xarxes i els entorns digitals.Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants d’ESO perquè, com a ciutadans, puguin utilitzar-los. Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament científic.S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les Ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana.


Dimensió històrica

Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica.



Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts per interpretar el passat.

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Dimensió cultural i artística

Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i crear-ne de nou per a les generacions futures.

Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Dimensió ciutadana

Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

Àmbit digital

L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la Tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el desenvolupament. Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes que cal considerar en totes les competències digitals.

Cal tenir en compte que, atès el caràcter instrumental de les competències digitals, s’han de vincular a totes les matèries del currículum i que, perquè s’assoleixin, és fonamental que els alumnes tinguin accés als dispositius i a les diverses aplicacions. Tot plegat ha de contribuir que l’alumne, d’una banda, millori els seus aprenentatges i, de l’altra, desenvolupi actituds responsables i adequades en relació amb la seva identitat digital i amb l’aprenentatge al llarg de la vida.



Hi ha quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de classificació, coherents amb el currículum vigent: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració; i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. Aquestes dimensions tenen elements comuns que es tradueixen en relacions constants entre les competències. Així, per exemple, la dimensió primera, referida als instruments i aplicacions, està relacionada amb totes les altres dimensions pel fet que per desenvolupar qualsevol de les altres dimensions es necessiten instruments i aplicacions; dit d’una altra manera: maquinari i programari. Així mateix, la dimensió quarta, ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital, que planteja aspectes d’ètica, de legalitat i de seguretat, és una dimensió troncal a totes les altres dimensions.


Instruments i aplicacions

Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que s’hagin de fer. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a la producció de documents digitals.

Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que s’hagi de fer, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració

Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.

Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per prevenir riscos.

Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

També es proposa un desenvolupament competencial per a les matèries no presents en el projecte Tangram. Els àmbits són els següents:

Àmbit artísticÀmbit de l’educació física

Àmbit de cultura i valors



Tractament de les competències en Tangram

Un dels reptes principals de l’assignatura de Tecnologia és fomentar i desenvolupar en l’alumnat habilitats que els permetin comprendre els objectes tecnològics i la seva utilització i manipulació, incloent l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, Internet i les comunitats virtuals com a eines importants en aquest procés. Tanmateix, a més dels objectius didàctics propis, l’assignatura també ha de permetre als estudiants de treballar adequadament un seguit de competències.

L’objecte últim de la disposició i la metodologia del llibre ha de permetre als alumnes d’assolir les competències bàsiques, tant les específiques de l’àrea de Tecnologia com les d’altres àrees de coneixement.

En l'assoliment de les competències bàsiques hi tenen un paper molt important els projectes, que permeten treballar el contingut de diversos objectes d'aprenentatge.

La matèria de Tecnologia desenvolupa un seguit de competències generals i, de manera concreta, altres que es consideren pròpies de la matèria. A continuació s'especifica quines són.

- Competència en l’àmbit social: Aquest conjunt comprèn la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i cívica. Implicarà adquirir coneixements sobre objectes, processos, sistemes i entorns tecnològics, així com desenvolupar destreses tècniques i habilitats per manipular objectes amb precisió i seguretat. També implicarà l’anàlisi d'objectes i sistemes tècnics des de diferents punts de vista.

Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, i especialment en les activitats que es plantegen durant el desenvolupament dels projectes de taller, on l’activitat a l’aula és més col·lectiva, i potser especialment en el que es planteja per al segon trimestre, que consisteix en planificar un videojoc. També es treballa de forma més específica en la unitat 1, que és una introducció general a la història de la tecnologia i el procés tecnològic.

- Competència en l’àmbit digital: El tractament específic de les TIC és una oportunitat especial per desenvolupar aquesta competència, associada al desenvolupament de continguts que permeten localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar, presentar i difondre informació a través de les TIC. També es treballarà a través de la simulació de processos tecnològics i l'adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia.

Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, però de forma més específica en els projectes 2 i 3, i també en les unitats 4, 5 i 7, donat que aquestes tracten de manera teòrica i pràctica tot allò relacionat amb la informàtica, els



processadors de textos i la programació bàsica.

- Competència en l’àmbit cientificotecnològic: Aquesta competència, més general, es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, però també específicament en la unitat 2, que tracta el dibuix tècnic, i en la unitat 7, dedicada a abordar correctament el projecte tècnic.

- Competència en l’àmbit matemàtic: Aquesta competència, més general, es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre i potser de manera més concreta en la unitat 3, dedicada a treballar els sistemes de representació.

- Competència en l’àmbit lingüístic: Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, i sobretot en les activitats motivadores inicials de cada unitat, on es demana a l’alumnat que pensi respostes més obertes a la redacció i la reflexió individual.

A l'apartat PROGRAMACIONS D'UNITAT es llisten les competències i indicadors competencials relacionats amb els objectius específics de la unitat.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Segons el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya, l'Educació Secundària Obligatòria s'organitza d'acord amb els principis d'educació comuna i d'atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d'atenció a la diversitat en aquesta etapa estaran orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat i a l'assoliment dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i l'adquisició de les competències corresponents i no podran, en cap cas, suposar una discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i competències i la titulació corresponent.

Algunes mesures que pot adoptar el centre contemplen els agrupaments flexibles, el recolzo en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l'oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

En el Projecte Tangram es proposen diferents recursos que permeten oferir una atenció més individualitzada als alumnes, atenent a les seves necessitats i ritmes d'aprenentatge.

Orientacions didàctiques El professor disposa de propostes metodològiques que proposen formes alternatives o complementàries de treballar el llibre de l'alumne, o bé enfocaments nous o alternatius.

Tot i que en cada cas els orientacions s'adapten al contingut, solen coincidir en els següents aspectes:



Plantegen variacions sobre com abordar les activitats per oferir enfocaments alternatius o complementaris.

Donen indicacions o precisions sobre como procedir amb els projectes de bloc.

Especifiquen estratègies de treball per als recursos multimèdia.

Repassen el contingut que desenvolupa l'element en qüestió, situant-lo en el context de la matèria i proporcionant una visió més àmplia del contingut.

Concreten estratègies per abordar-lo (seqüència, metodologia, etc.).

Llisten vincles amb altres continguts, ja siguin de nivell inferior, superior o transversals.

Anticipen i resolen possibles problemes amb els quals es pot trobar en el seu desenvolupament i ofereixen solucions per superar-los.

Tipologia d’activitats

1. D'introducció

A través de diferents activitats s'activen i comproven els coneixements previs de l'alumne sobre els temes a tractar, tals com:

Predicció i deducció, Discussions, debats, Experiències de l'alumne, etc.

Existeix una activitat de presentació a l'inici de cada unitat, i activitats inicials també per a cadascun dels temes o objectes d'aprenentatge que componen la unitat.

2. Formatives

Durant el desenvolupament i al final cadascun dels temes o objectes d'aprenentatge, l'alumne podrà realitzar les activitats plantejades i comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els diferents continguts de la matèria.

Activitats autocorrectives i de resposta lliure, de diferent dificultat, en cada tema o objecte d'aprenentatge.

Recursos i tasques complementaris en cada tema: tasques, mapes, esquemes, comentaris de text, etc.

3. D'aprofundiment i ampliació

Aquest tipus d'activitats servirà per ajustar les diferents necessitats educatives, ritmes d'aprenentatge i nivells dels diferents alumnes a l'aula. Amb les activitats d'ampliació s'estendran els coneixements adquirits.



4. D'avaluació sumativa

En finalitzar cada unitat l'alumne podrà realitzar una autoavaluació per comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els continguts d'aquesta unitat.

Aquest tipus d'activitats seran tingudes en compte en la mesura que determinin els criteris de qualificació establerts en l'apartat CRITERIS DE QUALIFICACIÓ d'aquesta programació. En tractar-se d'una avaluació de l'aprenentatge contínua i formativa, s'aplicaran altres eines i indicadors per a l'avaluació total per avaluar l'aprenentatge dels alumnes i el procés d'ensenyament dut a terme.

A més dels procediments, l'avaluació dels quals es realitzarà mitjançant observació del comportament de l'alumne, els seus treballs, la seva participació a l'aula i en les tasques assignades, els assoliments s'avaluaran a través de proves específiques sobre els objectius de cada capítol.

5. Projectes

Com hem vist, el llibre digital amb el qual treballarem proposa projectes grupals per treballar de forma integrada el contingut de diverses unitats.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

6. Complementàries



[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEFINIDES EN LA PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE]

Activitat - Tasca Localització Data Observacions

Intel·ligències múltiples

La diversitat a l'aula no té a veure únicament amb els diferents graus de coneixement previ d'un tema o amb dificultats específiques de comprensió o necessitats especials, sinó que també influeixen les diferents formes i capacitats individuals de cada alumne per a l'aprenentatge. Tal com establí Howard Gardner, la intel·ligència no s’ha de veure como un element únic i igual per a tothom, sinó que es compon de diferents tipus. Cada persona té més facilitat per unes que per altres, sense que per això es pugui dir que algú és més o menys intel·ligent. Partint d’aquesta premissa, les programacions Tangram incorporen aquest paràmetre per donar resposta a les característiques personals i d’aprenentatge de tots els alumnes.

Les intel·ligències múltiples s’organitzen a partir de les dimensions següents::

Lingüisticoverbal: ús i estructuració eficient dels significats i les funcions del llenguatge, tant en l’aspecte cognitiu com en el comunicatiu.

Logicomatemàtica: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids.

Espaciovisual: visualització i representació gràfica d’idees visuals o espacials.

Musical: percepció de formes musicals amb la finalitat de discriminar-les, transformar-les i expressar-les.

Cineticocorporal: utilització de tot el cos per expressar idees i sentiments.

Intrapersonal: autopercepció que una persona té de si mateixa i que li permet reflexionar sobre el seu aprenentatge.

Interpersonal: habilitats per percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones.



Naturalista: identificació, classificació i ús adequat d’elements del medi natural (objectes, plantes, animals, etc.).

El Projecte Tangram permet donar propostes de treball per a diferents intel·ligències, a més de permetre el desenvolupament de competències i intel·ligències no pròpies de l'àmbit de la matèria. Per exemple, el Projecte Tangram de Tecnologia també ofereix propostes per desenvolupar competències pròpies dels àmbits científic, matemàtic, social, cultural i artístic.

Les programacions de cada unitat del Projecte Tangram proposen itineraris complementaris als definits en el llibre de l'alumne. Aquests itineraris es plantegen a través de les orientacions didàctiques del professor, en les quals s'ofereixen pautes alternatives per treballar els continguts i activitats aplicant intel·ligències múltiples i competències bàsiques alternatives a les habituals del llibre de l'alumne.



PROGRAMACIONS D'UNITAT

Unitat 1. La tecnologia 3D

La tecnologia en 3D permet realitzar un salt qualitatiu en l’evolució dels dissenys de diferents àmbits tecnològics, tant tècnics com artístics.

Dibuixar una casa, un cotxe o una joia com si es tractés d’una fotografia o poder simular el moviment de mecanismes de manera virtual, ha fet que la imatge en 3D s’hagi situat en un lloc important en el desenvolupament tecnològic de diferents enginyeries i àmbits professionals.

En aquesta unitat es pretén apropar l’alumne a l’entorn del disseny en 3D d’una manera senzilla i vistosa, de manera que s’animi a explorar el disseny assistit per ordinador (DAO) com un element divertit a partir del qual pugui ser partícip d’una especialitat molt més complexa com pot ser l’arquitectura o l’enginyeria.

Amb l’objectiu que els alumnes investiguin i aprenguin com opera el disseny assistit per ordinador, es proposa estudiar el funcionament del Google SketchUp i Autodesk Inventor & Co, dos programes de DAO que els permetran portar a terme els seus projectes en 3D i valorar la necessitat d’aquests projectes en l’evolució de la tecnologia que els rodeja. Els OA ofereixen molts recursos gràfics per acompanyar l’explicació del professor, però també es poden consultar altres fonts, com per exemple l’article Dibujar en 3D con Google SketchUp, de la comunitat informàtica CCM, o el tutorial d’Autodesk Inventor, penjat a Youtube en castellà.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ

Construcció d'una casa en 3D

OBJECTES D'APRENENTATGE

Disseny 3D i les seves aplicacionso El disseny 3Do El DAO 3Do Aplicacions del 3D

Instal·lació de Google SketchUpo Programes DAO 2D i 3Do Instal·lació de Google SketchUpo Instal·lació del programa

Entorn de SketchUpo Entorn de treballo Barra de menús estàndard



o Eines de treball

Autodesk Inventor & Coo DAO 3D en l'enginyeriao Autodesk Inventor & Coo Mecànica

Competències

Analitzar sistemes tecnològics, i avaluar-ne els avantatges personals i socials. Dissenyar i construir objectes senzills.

Objectius

Conèixer els paràmetres necessaris per dibuixar en 3D. Entendre el funcionament del DAO i DAO 3D i reconèixer les aplicacions del disseny en

3D. Valorar el treball que suposa el dibuix per ordinador. Aprendre a dissenyar en 2D i 3D. Conèixer diferents eines de disseny en 2D i 3D. Entendre el funcionament de Google SketchUp. Instal·lar Google SketchUp. Aprendre a utilitzar Google SketchUp, familiaritzant-se amb el seu entorn. Conèixer les barres de menús estàndard de Google SketchUp. Identificar les eines de treball de Google SketchUp. Dominar les eines bàsiques per dissenyar objectes en 3D. Reconèixer la necessitat dels programes de dibuix 3D per al disseny tecnològic i artístic. Valorar la importància dels programes de disseny 3D en entorn professional i

especialitzat. Conèixer la importància del DAO 3D per a les enginyeries. Entendre el funcionament d’autodesk Inventor & CO.

Criteris d'avaluació

Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.

Indicadors d'assoliment

Coneix els paràmetres necessaris per dibuixar en 3D. Entén el funcionament del DAO i DAO 3D i reconeix les aplicacions del disseny en 3D. Valora el treball que suposa el dibuix per ordinador. Comença a dissenyar en 2D i 3D. Coneix diferents eines de disseny en 2D i 3D. Entén el funcionament del Google SketchUp. Instal·la Google SketchUp.



Comença a utilitzar Google SketchUp. Coneix les barres de menús estàndard de Google SketchUp. Identifica les eines de treball de Google SketchUp. Domina les eines bàsiques per dissenyar objectes en 3D. Reconeix la necessitat dels programes de dibuix 3D per al disseny tecnològic i artístic. Valora la importància dels programes de disseny 3D al món professional i especialitzat. Reconeix la importància del DAO 3D per a les enginyeries. Entén el funcionament d’autodesk Inventor & CO.


Visual espacial Lingüístic-verbal

Lògica-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 1 - La tecnologia 3D

OBJECTES D'APRENENTATGE Disseny 3D i les seves aplicacions Instal·lació de Google SketchUp Entorn de SketchUp Autodesk Inventor & Co

Objectius

Conèixer els paràmetres necessaris per dibuixar en 3D.Entendre el funcionament del DAO i DAO 3D i reconèixer les aplicacions del disseny en 3D.Valorar el treball que suposa el dibuix per ordinador.

Aprendre a dissenyar en 2D i 3D.Conèixer diferents eines de disseny en 2D i 3D.Entendre el funcionament de Google SketchUp.Instal·lar Google SketchUp.

Aprendre a utilitzar Google SketchUp, familiaritzant-se amb el seu entorn.Conèixer les barres de menús estàndard de Google SketchUp.Identificar les eines de treball de Google SketchUp.Dominar les eines bàsiques per dissenyar objectes en 3D.

Reconèixer la necessitat dels programes de dibuix 3D per al disseny tecnològic i artístic.Valorar la importància dels programes de disseny 3D en entorn professional i especialitzat.Conèixer la importància del DAO 3D per a les enginyeries.Entendre el funcionament d’autodesk Inventor & CO.

Competències

Analitzar sistemes tecnològics, i avaluar-ne els avantatges personals i socials.


Analitzar sistemes tecnològics, i avaluar-ne els avantatges personals i socials.Dissenyar i construir objectes senzills.



Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics. Utilitzar un equip informàtic per elaborar i

comunicar projectes tècnics.Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.


Indicadors competencials

Coneix els paràmetres necessaris per dibuixar en 3D.

Entén el funcionament del DAO i DAO 3D i reconeix les aplicacions del disseny en 3D.

Valora el treball que suposa el dibuix per ordinador.

Comença a dissenyar en 2D i 3D.

Coneix diferents eines de disseny en 2D i 3D.

Entén el funcionament del Google SketchUp.

Instal·la Google SketchUp.

Comença a utilitzar Google SketchUp.

Coneix les barres de menús estàndard de Google SketchUp.

Identifica les eines de treball de Google SketchUp.

Domina les eines bàsiques per dissenyar objectes en 3D.

Reconeix la necessitat dels programes de dibuix 3D per al disseny tecnològic i artístic.

Valora la importància dels programes de disseny 3D al món professional i especialitzat.

Reconeix la importància del DAO 3D per a les enginyeries.

Entén el funcionament d’autodesk



Inventor & CO.


Lingüístic-verbalVisual espacial

Visual espacialLingüístic-verbalLògica-matemàtica



Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAplicarAnalitzar

RecordarComprendreAplicarAnalitzar

RecordarComprendreAplicar




Unitat 2. La impressió 3D

Parlar d’impressió en 3D s’ha convertit en una expressió cada vegada més familiar. Màquines que semblaven futuristes avui les tenim a l’abast de les nostres mans i dia rere dia se’n descobreixen més aplicacions.

Ja hi ha impressores en 3D d’ús domèstic, i trobem multitud de locals físics i, fins i tot, webs en què un simple disseny es transforma en un objecte en 3D en poc temps i amb un baix cost. En aquesta unitat descobrirem com es produeix aquesta transformació.

El tema posa de manifest l’evolució de la impressió en 3D: des de la dècada dels vuitanta, quan va aparèixer i el seu ús es restringia al prototipat en grans indústries, fins a l’època actual, en què es pot fabricar un disseny en 3D en xocolata només per passar-s’ho bé.

Com que els alumnes han estudiat en unitats anteriors el DAO i han tingut l’oportunitat d’imaginar i dissenyar, és el moment d’explicar-los com es pot aplicar el que han après, ja que la fabricació en 3D necessita el disseny per ordinador per fer-se realitat. Es pot complementar la unitat llegint diversos articles a internet com "Tecnología 3D" del diari El País i "Impresión 3D" d’Hipertextual, entre molts altres.

Finalment, els alumnes aprendran a modificar els seus arxius i a codificar-los perquè les seves pròpies creacions puguin arribar a ser productes fabricats amb una impressora 3D.

Continguts


Impressió 3D a casa?


Història i models d'impressores 3Do Inicis de la impressió 3Do Usos de la impressió 3Do Models d'impressores 3D

Adaptació per a la impressió 3Do El disseny 3Do Instal·lació de pluginso Adaptació del model 3D

Fabricació 3Do Programari d'impressió 3Do Repositoris digitalso I si no disposem d'impressora 3D?



Competències


Objectius

Conèixer els inicis i evolució de la impressió 3D. Reconèixer els diferents usos de les impressores 3D. Diferenciar els diferents tipus d'impressores 3D. Conèixer la relació entre el disseny DAO i la impressió 3D. Reconèixer les aplicacions de SketchUp. Aprendre a instal·lar pluggins. Diferenciar les etapes de creació d'un objecte 3D. Reconèixer el programari necessari per a la impressió 3D. Conèixer què són els repositoris digitals i para què serveixen. Aprendre què són els laboratoris de fabricació ( FabLab).


Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics. Distingir les parts operatives d’un equip informàtic.


Coneix els inicis i evolució de la impressió 3D. Reconeix els diferents usos de les impressores 3D. Diferencia els diferents tipus d'impressores 3D. Coneix la relació entre el disseny DAO i la impressió 3D. Reconeix les aplicacions de SketchUp. Sap instal·lar pluggins. Diferencia les etapes de creació d'un objecte 3D. Reconeix el programari necessari per a la impressió 3D. Coneix què són els repositoris digitals i para què serveixen. Comprèn què són els laboratoris de fabricació ( FabLab).


Lingüístic-verbal Visual espacial Lògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Analitzar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 2 - La impressió 3D

OBJECTES D'APRENENTATGEHistòria i models d'impressores 3D Adaptació per a la impressió 3D Fabricació 3D

Objectius

Conèixer els inicis i evolució de la impressió 3D.Reconèixer els diferents usos de les impressores 3D.Diferenciar els diferents tipus d'impressores 3D.

Conèixer la relació entre el disseny DAO i la impressió 3D.Reconèixer les aplicacions de SketchUp.Aprendre a instal·lar pluggins.Diferenciar les etapes de creació d'un objecte 3D.

Reconèixer el programari necessari per a la impressió 3D.Conèixer què són els repositoris digitals i para què serveixen.Aprendre què són els laboratoris de fabricació ( FabLab).

CompetènciesAnalitzar sistemes tecnològics, i avaluar-ne els avantatges personals i socials.



Criteris d'avaluacióDistingir les parts operatives d’un equip informàtic.Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.

Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.Distingir les parts operatives d’un equip informàtic.

Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.Distingir les parts operatives d’un equip informàtic.


Coneix els inicis i evolució de la impressió 3D.

Reconeix els diferents usos de les impressores 3D.

Diferencia els diferents tipus d'impressores 3D.

Coneix la relació entre el disseny DAO i la impressió 3D.

Reconeix les aplicacions de SketchUp.

Sap instal·lar pluggins.

Diferencia les etapes de creació d'un objecte 3D.

Reconeix el programari necessari per a la impressió 3D.

Coneix què són els repositoris digitals i para què serveixen.

Comprèn què són els laboratoris de fabricació ( FabLab).



Lingüístic-verbalVisual espacialLògic-matemàtica


Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre

RecordarComprendreAnalitzar




Unitat 3. Les comunicacions

Aquesta unitat se centra en un dels temes més destacats i més actuals a la tecnologia: les comunicacions.

Es tracta la comunicació com a fenomen teòric en el qual intervenen sempre cinc elements: emissor, receptor, canal, missatge i codi.

A partir d’aquí s’exposa com són les comunicacions amb fils i es fa un recorregut breu pels invents que van anar provocant l’avenç tecnològic en els aparells de comunicació, amb Samuel Morse o Alexander Graham Bell per exemple.

A continuació ens detenim a la comunicació sense fils, una forma d’intercomunicar-nos més abstracta però a la vegada més actual per als alumnes. S’introdueix el concepte d’ona electromagnètica i se sintetitza l’evolució des de l’aparició de la ràdio fins a la televisió o el GPS.

Un OA complet està dedicat a Internet. Tot i que és un element molt proper als estudiants, resulta molt clarificador per a ells l’explicació del seu naixement i la seva història, que han acabat en l’univers connectat en xarxa que tenim a la societat actual. També es tracten aquí els protocols de comunicació.

Tanca la unitat un altre OA sobre el telèfon mòbil. S’explica el seu funcionament bàsic i els successius canvis que ha anat experimentant fins avui.

En finalitzar la unitat s’espera que els alumnes coneguin què és un sistema de comunicació qualsevol, sàpiguen distingir els que funcionen per cable dels que són inalàmbrics i puguin explicar el funcionament bàsic d’alguns aparells de comunicació, com ara la ràdio, el telègraf o el mòbil.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Telecomunicacions


Comunicacions amb filo La comunicacióo Síntesi històrica de les comunicacionso Les comunicacions amb fil

Comunicacions sense filo Tipus d'oneso Les comunicacions sense fil



Internet i protocols de comunicacióo Història d'Interneto Protocols de comunicacióo TCP/IP

La telefonia mòbilo Història del telèfon mòbilo Funcionament del telèfon mòbilo El mòbil actual

Competències

Conèixer com es porta a terme la comunicació en els processos tecnològics. Debatre i valorar la necessitat de la comunicació com a éssers socials. Aplicar els nous coneixements per adquirir-ne d’altres de manera autònoma i

relacionar-los amb els propis. Expressar i contrastar les situacions i avenços que van donar lloc a aquest

desenvolupament de la comunicació. Adquirir nous coneixements bàsics en matèria de ciència i tecnologia. Conèixer paràmetres bàsics relacionats amb la ciència i la tecnologia. Caracteritzar internet i tot el que comporta com una part essencial de la ciència i la

tecnologia actuals. Analitzar i valorar internet com un impacte social que ha estat un punt d’inflexió en la

història. Identificar les normes de codificació que tenen certs continguts en funció del que es

vulgui obtenir.

Objectius

Valorar la importància de la comunicació i la seva relació amb el desenvolupament de la societat.

Identificar i comprendre els elements que són necessaris perquè es dugui a terme la comunicació.

Conèixer la història dels avanços tecnològics en matèria de comunicació i els seus personatges més rellevants.

Comprendre i explicar com funciona el telègraf i el telèfon. Reconèixer què és una ona electromagnètica i els paràmetres que la caracteritzen. Diferenciar la comunicació sense fils de la comunicació amb fils i explicar en què es

basa. Comprendre i explicar com funciona la ràdio, la televisió i el GPS. Analitzar la història d'Internet i valorar l'impacte social que ha tingut des del seu

naixement. Explicar què és un protocol de comunicació. Diferenciar els protocols de comunicació que s'utilitzen a la xarxa.



Analitzar la història del telèfon mòbil i valorar l'impacte social que ha tingut des del seu naixement.

Conèixer el funcionament del telèfon mòbil. Categoritzar els mòbils en generacions i exposar els trets que els caracteritzen.


Conèixer el funcionament bàsic dels principals tipus de comunicació a distància i reflexionar sobre el seu ús i abús.

Analitzar l’impacte de l’electrònica en l’evolució dels sistemes de comunicació. Conèixer el funcionament bàsic dels principals tipus de comunicació a distància i

reflexionar sobre el seu ús i abús.


Valora la importància de la comunicació i la seva relació amb el desenvolupament de la societat.

Identifica i comprèn els elements que són necessaris perquè es dugui a terme la comunicació.

Coneix la història dels avanços tecnològics en matèria de comunicació i els seus personatges més rellevants.

Comprèn i explica com funciona el telègraf i el telèfon. Reconeix què és una ona electromagnètica i els paràmetres que la caracteritzen. Diferencia la comunicació sense fils de la comunicació amb fils i explica en què es basa. Comprèn i explica com funciona la ràdio, la televisió i el GPS. Analitza la història d'Internet i valora l'impacte social que ha tingut des del seu

naixement. Explica què és un protocol de comunicació. Diferencia els protocols de comunicació que s'utilitzen a la xarxa. Analitza la història del telèfon mòbil i valora l'impacte social que ha tingut des del seu

naixement. Coneix el funcionament del telèfon mòbil. Categoritza els mòbils en generacions i exposa els trets que els caracteritzen.


Lingüístic-verbal Interpersonal

Lògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Analitzar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 3 - Les comunicacions

OBJECTES D'APRENENTATGE Comunicacions amb fils Comunicacions sense fils Internet i protocols de comunicació La telefonia mòbil

Objectius

Valorar la importància de la comunicació i la seva relació amb el desenvolupament de la societat.

Identificar i comprendre els elements que són necessaris perquè es dugui a terme la comunicació.

Conèixer la història dels avanços tecnològics en matèria de comunicació i els seus personatges més rellevants.

Comprendre i explicar com funciona el telègraf i el telèfon.

Reconèixer què és una ona electromagnètica i els paràmetres que la caracteritzen.

Diferenciar la comunicació sense fils de la comunicació amb fils i explicar en què es basa.

Comprendre i explicar com funciona la ràdio, la televisió i el GPS.

Analitzar la història d'Internet i valorar l'impacte social que ha tingut des del seu naixement.

Explicar què és un protocol de comunicació.

Diferenciar els protocols de comunicació que s'utilitzen a la xarxa.

Analitzar la història del telèfon mòbil i valorar l'impacte social que ha tingut des del seu naixement.

Conèixer el funcionament del telèfon mòbil.

Categoritzar els mòbils en generacions i exposar els trets que els caracteritzen.

Competències

Conèixer com es porta a terme la comunicació en els processos tecnològics.

Debatre i valorar la necessitat de la comunicació com a éssers socials.

Aplicar els nous coneixements per adquirir-ne d’altres de manera autònoma i relacionar-los amb els propis.

Expressar i contrastar les situacions i avenços que van donar lloc a aquest desenvolupament de la comunicació.

Adquirir nous coneixements bàsics en matèria de ciència i tecnologia.

Conèixer paràmetres bàsics relacionats amb la ciència i la tecnologia.


Aplicar els nous coneixements per adquirir-ne d’altres de manera autònoma i relacionar-los amb els propis.

Expressar i contrastar les situacions i els avenços que van donar lloc a aquest desenvolupament de la comunicació.

Adquirir nous coneixements bàsics en matèria de ciència i tecnologia .

Caracteritzar internet i tot el que comporta com una part essencial de la ciència i la tecnologia actuals.

Analitzar i valorar internet com un impacte social que ha estat un punt d’inflexió en la història.


Expressar en què es basa aquest concepte.

Identificar les normes de codificació que tenen certs continguts en funció del que es vulgui obtenir.





Analitzar l’impacte de l’electrònica en l’evolució dels sistemes de comunicació.


Analitzar l’impacte de l’electrònica en l’evolució dels sistemes de comunicació.


Analitzar l’impacte de l’electrònica en l’evolució dels sistemes de comunicació



Identifica i comprèn els elements que són necessaris perquè es dugui a terme la comunicació.

Coneix la història dels avanços tecnològics en matèria de comunicació i els seus personatges més rellevants.

Comprèn i explica com funciona el telègraf i el telèfon.

Reconeix què és una ona electromagnètica i els paràmetres que la caracteritzen.

Diferencia la comunicació sense fils de la comunicació amb fils i explica en què es basa.

Comprèn i explica com funciona la ràdio, la televisió i el GPS.

Analitza la història d'Internet i valora l'impacte social que ha tingut des del seu naixement.

Explica què és un protocol de comunicació.

Diferencia els protocols de comunicació que s'utilitzen a la xarxa.

Analitza la història del telèfon mòbil i valora l'impacte social que ha tingut des del seu naixement.

Coneix el funcionament del telèfon mòbil.

Categoritza els mòbils en generacions i exposa els trets que els caracteritzen.


Lògic-matemàticaLingüístic-verbalInterpersonal

Lingüístic-verbalLògic-matemàtica

Lingüístic-verbalInterpersonalLògic-matemàtica

InterpersonalLògic-matemàticaLingüístic-verbal

Taxonomia de Bloom



ComprendreAnalitzar

ComprendreAplicar



Unitat 4. Estructures

Les estructures es troben mirem on mirem: el nostre edifici, els ponts pels quals creuem, les torres elèctriques, els cotxes, els parcs infantils o les parades d’autobús. Totes aquestes coses, tan familiars per als nostres alumnes, conformen un exemple d’estructures que amaguen un component tecnològic que les sustenta i fa que compleixin la seva funció.

Aquesta unitat didàctica explorarà el món que ens envolta com si fóssim enginyers. A mesura que avancem en la unitat els alumnes hauran d’anar identificant com a estructures aquests elements quotidians, conèixer com treballen i sota quines condicions.

Es pretén que en acabar la unitat l’alumne no vegi només una torre elèctrica, sinó una estructura triangulada que suporta els esforços del vent; que no vegi només un pont, sinó un element que està compost per tirants i bigues; o que no vegi només una parada d’autobús, sinó un esquelet que sustenta càrregues i suporta compressions i flexions. Per ampliar aquesta informació, el professor també pot fer servir vídeos educatius com ara Estructuras–Entornos invisibles i d’altres més senzills, com per exemple Estructuras (creat per una alumna de secundària).

Canviar la visió del nostre món és una de les principals tasques de la tecnologia i amb aquesta unitat tenim l’oportunitat de convertir les mirades dels alumnes en ulls experts.

Continguts


Fent d'enginyer


Què són les estructureso Les estructureso Funcions de les estructureso Elements estructurals

Magnituds i unitatso Els esforçoso Unitats bàsiques

Classificació de les estructureso Tipus d'estructureso Aplicacions de les estructures

La triangulacióo La triangulacióo La triangulació d'estructures



Competències


Objectius

Reconèixer i diferenciar estructures naturals i artificials. Determinar els trets i usos característics de les estructures naturals i artificials. Identificar els components que formen i caracteritzen cadascuna de les estructures:

fonaments, bigues, arcs, etc. Aprendre com treballen les estructures des de la perspectiva mecànic-resistent. Reconèixer i diferenciar els diferents esforços que han de suportar les estructures. Determinar els paràmetres tècnics en els quals es basen els esforços que han de

suportar les estructures. Relacionar els paràmetres tècnics en els quals es basen els esforços estructurals amb les

seves respectives fórmules matemàtiques i unitats de mesura. Aprendre a classificar les estructures artificials en massives, laminares o de carcassa i

d'armadura. Aprendre a classificar les estructures d’armadura en estructures d’entramat, penjants i

triangulades. Conèixer les principals aplicacions de les estructures en edificis i ponts. Entendre el concepte de triangulació en l'àmbit de la geometria i la geodèsia. Reconèixer la importància del triangle com a forma rígida, molt resistent i amb gran

capacitat per suportar esforços. Comprendre la incidència del triangle en la construcció d'estructures.


Analitzar i descriure els esforços als quals estan sotmeses les estructures experimentant en prototips.


Reconeix i diferencia estructures naturals i artificials. Sap determinar els trets i usos característics de les estructures naturals i artificials. Identifica els components que formen i caracteritzen cadascuna de les estructures:

fonaments, bigues, arcs, etc. Entén com treballen les estructures des de la perspectiva mecànic-resistent. Reconeix i diferencia els diferents esforços que han de suportar les estructures. Determina els paràmetres tècnics en els quals es basen els esforços que han de

suportar les estructures. Relaciona els paràmetres tècnics en els quals es basen els esforços estructurals amb les

seves respectives fórmules matemàtiques i unitats de mesura.



És capaç de classificar les estructures artificials en massives, laminares o de carcassa i d'armadura.

És capaç de classificar les estructures d’armadura en estructures d’entramat, penjants i triangulades.

Coneix les principals aplicacions de les estructures en edificis i ponts. Comprèn el concepte de triangulació en l'àmbit de la geometria i la geodèsia. Reconeix la importància del triangle com a forma rígida, resistent i amb gran capacitat

per suportar esforços. Comprèn la incidència del triangle en la construcció d'estructures.


Lingüístic-verbal Visual espacial

Lògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar

Comprendre



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 4 - Estructures

OBJECTES D'APRENENTATGE Què són les estructures Magnituds i unitats Classificació de les estructures La triangulació

Objectius

Reconèixer i diferenciar estructures naturals i artificials.Determinar els trets i usos característics de les estructures naturals i artificials.Identificar els components que formen i caracteritzen cadascuna de les estructures: fonaments, bigues, arcs, etc.

Aprendre com treballen les estructures des de la perspectiva mecànic-resistent.Reconèixer i diferenciar els diferents esforços que han de suportar les estructures.Determinar els paràmetres tècnics en els quals es basen els esforços que han de suportar les estructures.Relacionar els paràmetres tècnics en els quals es basen els esforços estructurals amb les seves respectives fórmules matemàtiques i unitats de mesura.

Aprendre a classificar les estructures artificials en massives, laminares o de carcassa i d'armadura.Aprendre a classificar les estructures d’armadura en estructures d’entramat, penjants i triangulades.Conèixer les principals aplicacions de les estructures en edificis i ponts.

Entendre el concepte de triangulació en l'àmbit de la geometria i la geodèsia.Reconèixer la importància del triangle com a forma rígida, molt resistent i amb gran capacitat per suportar esforços.Comprendre la incidència del triangle en la construcció d'estructures.











Reconeix i diferencia estructures naturals i artificials.

Sap determinar els trets i usos característics de les estructures naturals i artificials.

Identifica els components que formen i caracteritzen cadascuna de les estructures: fonaments, bigues, arcs, etc.

Entén com treballen les estructures des de la perspectiva mecànic-resistent.

Reconeix i diferencia els diferents esforços que han de suportar les estructures.

Determina els paràmetres tècnics en els quals es basen els esforços que han de suportar les estructures.

És capaç de classificar les estructures artificials en massives, laminares o de carcassa i d'armadura.


Coneix les principals aplicacions de les estructures en edificis i ponts.

Comprèn el concepte de triangulació en l'àmbit de la geometria i la geodèsia.

Reconeix la importància del triangle com a forma rígida, resistent i amb gran capacitat per suportar esforços.

Comprèn la incidència del triangle en la construcció d'estructures.



Relaciona els paràmetres tècnics en els quals es basen els esforços estructurals amb les seves respectives fórmules matemàtiques i unitats de mesura.






Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre



Unitat 5. Les màquines simples

L’ésser humà sempre ha anat buscant la manera d’optimitzar la seva força. Si bé va començar utilitzant eines, després va anar evolucionant cap a invents més sofisticats que van donar lloc al que coneixem com a màquines.

En aquesta unitat ens centrarem en les màquines simples, que van començar a fer-se servir en temps remots i han arribat a la nostra era com es van concebre.

Començarem amb la palanca, per seguir amb el pla inclinat i la politja i acabar amb els mecanismes.

Totes aquestes màquines simples s’estudiaran des del punt de vista mecànic, tecnològic i funcional perquè els nostres alumnes coneguin els seus usos, valorin la seva necessitat i entenguin el seu comportament fisicomecànic. L’exposició general es completa amb nombrosa documentació gràfica en els OA, que poden complementar-se amb altres recursos, com el vídeo Máquinas simples.

En finalitzar la unitat es pretén que els alumnes tinguin coneixements bàsics de física mecànica, pel que fa a transmissió i transformació de moviments, així com aplicació i transformació de forces, i coneguin les equacions que les caracteritzen per poder aplicar-les en exemples senzills.

Continguts


Mecanismes quotidians


La palanca o Les màquineso La palanca

El pla inclinat o Introduccióo Històriao Llei del pla inclinato Aplicacions del pla inclinat

La politjao Introduccióo Definicióo Politges mòbils i polispast



Engranatges

o Els mecanismeso Mecanismes de transmissióo Mecanismes de transformacióo Relació de transmissió

Competències


Objectius

Comprendre què defineix a una màquina simple i quin ha estat la seva evolució bàsica. Reconèixer la combinació de forces (motriu i resistent) que funcionen en les màquines

simples. Comprendre com funciona i en què consisteix la Llei de la palanca. Identificar quins són els tipus de palanca. Aprendre què és el plànol inclinat i quin ha estat la seva evolució bàsica. Conèixer els paràmetres, el funcionament i les lleis que determinen la utilitat del plànol

inclinat. Identificar les aplicacions en les quals es necessita la utilització del plànol inclinat, i els

seus avantatges. Aprendre què és una corriola i para què s'utilitza. Determinar quins són els elements bàsics d'una corriola i la seva relació de força i

resistència. Conèixer la Llei de la corriola. Comprendre què són els polispasts i què els diferencia de les corrioles. Reconèixer els conceptes de transmissió i transformació del moviment, que es realitzen

gràcies als mecanismes. Determinar què és un mecanisme i quines parts ho caracteritzen. Identificar diferents tipus de mecanismes de transformació. Conèixer i distingir altres conceptes associats als mecanismes, com el moviment

periòdic o la relació de transmissió.



Observar i utilitzar operadors mecànics responsables de transformar i transmetre moviments, en màquines i sistemes integrats en una estructura.




Comprèn què defineix a una màquina simple i quin ha estat la seva evolució bàsica. Reconeix la combinació de forces (motriu i resistent) que funcionen en les màquines

simples. Comprèn com funciona i en què consisteix la Llei de la palanca. Identifica quins són els tipus de palanca. Sap què és el plànol inclinat i quin ha estat la seva evolució bàsica. Coneix els paràmetres, el funcionament i les lleis que determinen la utilitat del plànol

inclinat. Identifica les aplicacions en les quals la utilització del plànol inclinat és necessària i els

seus avantatges. Sap què és una corriola i para què s'utilitza. Reconeix quins són els elements bàsics d'una corriola i la seva relació de força i

resistència. Coneix la Llei de la corriola. Comprèn què són els polispasts i què els diferencia de les corrioles. Reconeix els conceptes de transmissió i transformació del moviment, que es realitzen

gràcies als mecanismes. Reconeix què és un mecanisme i quines parts ho caracteritzen. Identifica els diferents tipus de mecanismes de transformació. Coneix i distingeix altres conceptes associats als mecanismes, com el moviment periòdic

o la relació de transmissió.



Taxonomia de Bloom

Recordar

Comprendre



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 5 - Les màquines simples

OBJECTES D'APRENENTATGE La palanca El plànol inclinat La corriola Engranatges

Objectius

Comprendre què defineix a una màquina simple i quin ha estat la seva evolució bàsica.Reconèixer la combinació de forces (motriu i resistent) que funcionen en les màquines simples.Comprendre com funciona i en què consisteix la Llei de la palanca.Identificar quins són els tipus de palanca.

Aprendre què és el plànol inclinat i quin ha estat la seva evolució bàsica.Conèixer els paràmetres, el funcionament i les lleis que determinen la utilitat del plànol inclinat.Identificar les aplicacions en les quals es necessita la utilització del plànol inclinat, i els seus avantatges.

Aprendre què és una corriola i para què s'utilitza.Determinar quins són els elements bàsics d'una corriola i la seva relació de força i resistència.Conèixer la Llei de la corriola.Comprendre què són els polispasts i què els diferencia de les corrioles.

Reconèixer els conceptes de transmissió i transformació del moviment, que es realitzen gràcies als mecanismes.Determinar què és un mecanisme i quines parts ho caracteritzen.Identificar diferents tipus de mecanismes de transformació.Conèixer i distingir altres conceptes associats als mecanismes, com el moviment periòdic o la relació de transmissió.















Comprèn què defineix a una màquina simple i quin ha estat la seva evolució bàsica.

Reconeix la combinació de forces (motriu i resistent) que funcionen en les màquines simples.

Comprèn com funciona i en què consisteix la Llei de la palanca.

Sap què és el plànol inclinat i quin ha estat la seva evolució bàsica.

Coneix els paràmetres, el funcionament i les lleis que determinen la utilitat del plànol inclinat.

Identifica les aplicacions en les quals la utilització del plànol inclinat és necessària i els seus avantatges.

Sap què és una corriola i para què s'utilitza.

Reconeix quins són els elements bàsics d'una corriola i la seva relació de força i resistència.

Coneix la Llei de la corriola.

Comprèn què són els polispasts i què els diferencia de les corrioles.

Reconeix els conceptes de transmissió i transformació del moviment, que es realitzen gràcies als mecanismes.

Reconeix què és un mecanisme i quines parts ho caracteritzen.

Identifica els diferents tipus de mecanismes de transformació.

Coneix i distingeix altres conceptes



Identifica quins són els tipus de palanca. associats als mecanismes, com el moviment periòdic o la relació de transmissió.






Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre



Unitat 6. Les màquines complexes

Estem rodejats de màquines complexes que ens porten d’un lloc a un altre, ens eviten grans esforços o ens fan la vida més confortable. Sabem que un cotxe, un tallagespa o un ventilador són màquines, però algun cop se’ns ha ocorregut investigar com funcionen?

En aquesta unitat els alumnes tindran l’oportunitat de convertir-se en mecànics teòrics i aprendre el funcionament bàsic dels motors tèrmics i com s’han anat adaptant a les exigències de la nostra societat.

Veurem quan va sorgir el motor tèrmic i què va suposar com a avenç tecnològic, coneixerem diferents tipus de motors, les seves aplicacions i què els caracteritza, i acabarem la unitat fent veure que som experts visionaris, parlant de motors elèctrics, híbrids o d’hidrogen. (Com a complement es pot visualitzar el vídeo Tipos de motores.)

En finalitzar la unitat es pretén que els alumnes coneguin la història del motor tèrmic i la seva evolució fins als motors de combustió actuals. També hauran de saber com funcionen els motors de quatre i de dos temps i seran capaços de debatre sobre motors.

Continguts


La revolució del motor


El motor de quatre temps

o Els motors tèrmicso El motor de quatre temps

El motor de dos temps

o El motor de dos tempso Paràmetres dels motors

Nous motors i motors de futur

o Investigació en motorso El motor híbrido El motor elèctrico El motor d'hidrogen



Competències

Analitzar sistemes tecnològics, i avaluar-ne els avantatges personals i socials. Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, i avaluar-ne els avantatges personals i

socials, així com l’impacte en la salut i el medi ambient.

Objectius

Conèixer el motor tèrmic i el que va significar per al desenvolupament de la societat. Aprendre a classificar els motors tèrmics segons la seva combustió o moviment. Conèixer els motors de combustió interna i els motors de combustió externa i les seves

diferències. Reconèixer i entendre el funcionament del motor de quatre temps. Conèixer els elements bàsics que conformen el motor de dos temps. Entendre com funciona i quins són els usos principals del motor de dos temps. Identificar els principals paràmetres que configuren i defineixen un motor. Conèixer i valorar la importància dels motors alternatius al consum de combustible

fòssil. Aprendre què és un motor híbrid i conèixer el seu funcionament. Conèixer els components i el funcionament del motor elèctric. Reconèixer i entendre què és i com funciona un motor d'hidrogen.




Coneix el motor tèrmic i el que va significar per al desenvolupament de la societat. Sap classificar els motors tèrmics segons la seva combustió o moviment. Coneix els motors de combustió interna i els motors de combustió externa i les seves

diferències. Reconeix i entén el funcionament del motor de quatre temps. Coneix els elements bàsics que conformen el motor de dos temps. Entén com funciona i quins són els usos principals del motor de dos temps. Identifica els principals paràmetres que configuren i defineixen un motor. Coneix i valora la importància de comptar amb motors alternatius al consum de

combustible fòssil. Sap què és un motor híbrid i coneix el seu funcionament. Coneix els components i el funcionament del motor elèctric. Reconeix i entén què és i com funciona un motor d'hidrogen.




Lingüístic-verbal Visual espacial

Lògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 6 - Les màquines complexes

OBJECTES D'APRENENTATGEEl motor de quatre temps El motor de dos temps Nous motors i motors de futur

Objectius

Conèixer el motor tèrmic i el que va significar per al desenvolupament de la societat.Aprendre a classificar els motors tèrmics segons la seva combustió o moviment.Conèixer els motors de combustió interna i els motors de combustió externa i les seves diferències.Reconèixer i entendre el funcionament del motor de quatre temps.

Conèixer els elements bàsics que conformen el motor de dos temps.Entendre com funciona i quins són els usos principals del motor de dos temps.Identificar els principals paràmetres que configuren i defineixen un motor.

Conèixer i valorar la importància dels motors alternatius al consum de combustible fòssil.Aprendre què és un motor híbrid i conèixer el seu funcionament.Conèixer els components i el funcionament del motor elèctric.Reconèixer i entendre què és i com funciona un motor d'hidrogen.



Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, i avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salut i el medi ambient. (

Criteris d'avaluacióObservar i utilitzar operadors mecànics responsables de transformar i transmetre moviments, en màquines i sistemes integrats en una estructura.




Coneix el motor tèrmic i el que va significar per al desenvolupament de la societat.

Sap classificar els motors tèrmics segons la seva combustió o moviment.

Coneix els motors de combustió interna i els motors de combustió externa i les seves diferències.

Reconeix i entén el funcionament del motor de quatre temps.

Coneix els elements bàsics que conformen el motor de dos temps.

Entén com funciona i quins són els usos principals del motor de dos temps.

Identifica els principals paràmetres que configuren i defineixen un motor.

Coneix i valora la importància de comptar amb motors alternatius al consum de combustible fòssil.

Sap què és un motor híbrid i coneix el seu funcionament.

Coneix els components i el funcionament del motor elèctric.

Reconeix i entén què és i com funciona un motor d'hidrogen.





Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre


RecordarComprendre



Unitat 7. La programació

La programació i la informàtica són coneixements inherents en l’era en la qual vivim, però encara estan buscant un lloc segur i fiable dins del sistema educatiu.

En l’assignatura de tecnologia, s’hi haurien d’incloure aquests ensenyaments, que han de promocionar-se perquè els alumnes s’hi interessin i explorin les possibilitats que tenen.

En aquesta unitat es pretén plantejar la programació com una eina de treball, versàtil, estimulant i divertida, que els alumnes han de dominar i valorar, ja que es considera una matèria necessària per desenvolupar-se i progressar en la societat actual. Consulteu, per exemple, el blog Lenovo i les seves catorze propostes de programació per a nens.

En acabar la unitat es pretén que els alumnes prenguin consciència de la importància de la informàtica i la programació en la nostra era i que siguin capaços d’ampliar els seus coneixements de manera autònoma amb les eines bàsiques apreses.

Continguts


Com ara Bill Gates


Conceptes bàsics de programació

o La programacióo Introducció a la programació

Condicionals i bucles

o Els condicionalso Els bucleso While

Competències


Objectius

Conèixer en què consisteix i quins són els conceptes bàsics de la programació.



Identificar els tipus de llenguatges de programació i distingir quins s'utilitzen segons diferents situacions.

Aprendre a programar amb Python, utilitzant instruccions, càlculs matemàtics i variables, segons les normes establertes.

Aprendre a programar utilitzant instruccions amb condicionants. Reconèixer i distingir les funcions que realitzen els condicionals, els bucles i instruccions

com, IF, ELSE, WHILE i BUCLE FOR a l'hora de programar. Practicar la programació a través de Scratch combinant instruccions de forma senzilla i

valorant si els resultats són els esperats.




Coneix en què consisteix i quins són els conceptes bàsics de la programació. Identifica els tipus de llenguatges de programació i distingeix quins s'utilitzen segons

diferents situacions. Sap programar amb Python, utilitzant instruccions, càlculs matemàtics i variables,

segons les normes establertes. Comença a programar utilitzant instruccions amb condicionants. Reconeix i distingeix les funcions que realitzen els condicionals, els bucles i instruccions

com, IF, ELSE, WHILE i BUCLE FOR a l'hora de programar. Maneja la programació a través de Scratch combinant instruccions de forma senzilla i

sap valorar si els resultats són els esperats.



Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 7 - La programació

OBJECTES D'APRENENTATGEConceptes bàsics de programació Condicionals i bucles

Objectius

Conèixer en què consisteix i quins són els conceptes bàsics de la programació.Identificar els tipus de llenguatges de programació i distingir quins s'utilitzen segons diferents situacions.Aprendre a programar amb Python, utilitzant instruccions, càlculs matemàtics i variables, segons les normes establertes.

Aprendre a programar utilitzant instruccions amb condicionants.Reconèixer i distingir les funcions que realitzen els condicionals, els bucles i instruccions com, IF, ELSE, WHILE i BUCLE FOR a l'hora de programar.Practicar la programació a través de Scratch combinant instruccions de forma senzilla i valorant si els resultats són els esperats.

Competències Analitzar sistemes tecnològics, i avaluar-ne els avantatges personals i socials. Analitzar sistemes tecnològics, i avaluar-ne els avantatges personals i socials.

Criteris d'avaluacióUtilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics. Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.


Coneix en què consisteix i quins són els conceptes bàsics de la programació.

Identifica els tipus de llenguatges de programació i distingeix quins s'utilitzen segons diferents situacions.

Sap programar amb Python, utilitzant instruccions, càlculs matemàtics i variables, segons les normes establertes.

Comença a programar utilitzant instruccions amb condicionants.

Reconeix i distingeix les funcions que realitzen els condicionals, els bucles i instruccions com, IF, ELSE, WHILE i BUCLE FOR a l'hora de programar.

Maneja la programació a través de Scratch combinant instruccions de forma senzilla i sap valorar si els resultats són els esperats.

Intel·ligències múltiplesLingüístic-verbalVisual espacialLògic-matemàtica


Taxonomia de Bloom





Unitat 8. Arduino

En una era en què el do it yourself ens permet crear quasi qualsevol cosa que imaginem, Arduino és un exemple representatiu en l’àmbit tecnològic, perquè es tracta d’un recurs de codi obert (open source) assequible i fàcil d’utilitzar.

En aquesta unitat, ens introduirem en el món Arduino.

A partir d’una exploració inicial, parlarem dels seus inicis i com ha evolucionat en pocs anys fins a assolir la importància que té actualment.

Després passarem a estudiar el seu hardware i el seu software, per, finalment, dur a terme la programació de diversos exemples i posar en marxa el nostre projecte. Vegeu exemples en els vídeos de la pàgina “Entornos gráficos de programación con Arduino”.

Amb aquest tema s’intenta demostrar que, sense ser grans enginyers electrònics i amb les eines adequades, es poden plantejar infinitat de projectes tecnològics amb resultats brillants i tot a un baix cost.

En finalitzar la unitat, es pretén que els alumnes hagin adquirit els coneixements i les eines bàsiques perquè descobreixin per ells mateixos Arduino i les possibilitats que els ofereix.

Continguts


Arduino


Introducció a la placa Arduino o Què és Arduino?o El prototipatgeo La placa Arduino

Connexió de l’Arduinoo Instal·lació de l'entorn Arduinoo Configuració del programa Arduino

La programació amb Arduino o Introduccióo Sintaxi de programació



Scratch for Arduino o Els entorns gràfics de programacióo Blocs d'Arduino amb S4A

Adquisició i enviament de dadeso Introduccióo Connectivitato Telemetriao Enviament de dades

Competències


Objectius

Conèixer què és Arduino i para què serveix. Començar a familiaritzar-se amb el prototipat. Reconèixer els tipus de plaques Arduino que podem trobar al mercat i quins són les

seves característiques tècniques. Saber com es prepara la comunicació de la placa Arduino amb el nostre ordinador. Aprendre a instal·lar el programari per Arduino des de Windows, Mac o Lynux. Aprendre a distingir i utilitzar les icones i funcions de l'entorn Arduino. Conèixer el llenguatge de programació Arduino. Analitzar l'estructura de programació d’Arduino, que es divideix en dues funcions: setup

i loop. Reconèixer la sintaxi de la programació Arduino i els seus elements principals. Identificar altres llenguatges de programació i aprendre a comparar-los amb Arduino. Aprendre a programar utilitzant entorns gràfics. Reconèixer els diferents entorns gràfics que s'usen en programació. Conèixer el S4A, els diferents blocs que controlen la placa i la seva aplicació. Establir contacte de la placa Arduino amb el nostre ordinador. Aprendre a manar instruccions a la placa i verificar si els objectius que perseguíem en

iniciar el projecte s'han complert. Entendre Arduino com un conjunt, un entramat de coneixements i aplicacions que

donen sentit a tot el procés.


Distingir les parts operatives d’un equip informàtic. Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.




Coneix què és Arduino i para què serveix. Es mostra familiaritzat amb el concepte i procés de prototipat. Reconeix els tipus de plaques Arduino que podem trobar al mercat i quins són les seves

característiques tècniques. Sap com es prepara la comunicació de la placa Arduino amb el nostre ordinador. Sap instal·lar el programari per Arduino des de Windows, Mac o Lynux. Sap distingir i utilitzar les icones i funcions de l'entorn Arduino. Coneix el llenguatge de programació Arduino. Analitza l'estructura de programació d’Arduino, que es divideix en dues funcions, setup i

loop. Reconeix la sintaxi de la programació Arduino i els seus elements principals. Identificar altres llenguatges de programació i aprèn a comparar-los amb Arduino. Sap programar utilitzant entorns gràfics. Reconeix els diferents entorns gràfics que s'usen en programació. Coneix el S4A, els diferents blocs que controlen la placa i la seva aplicació. Estableix contacte de la placa Arduino amb el nostre ordinador. Aprèn a manar instruccions a la placa i verificar si els objectius que perseguíem en

iniciar el projecte s'han complert. Entén Arduino com un conjunt, un entramat de coneixements i aplicacions qui donen

sentit a tot el procés.



Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 8 - Arduino

OBJECTES D'APRENENTATGE Introducció a la placa Arduino Connexió del Arduino La programació amb Arduino Scratch for Arduino Adquisició i enviament de dades

Objectius

Conèixer què és Arduino i para què serveix.Començar a familiaritzar-se amb el prototipat.Reconèixer els tipus de plaques Arduino que podem trobar al mercat i quins són les seves característiques tècniques.

Saber com es prepara la comunicació de la placa Arduino amb el nostre ordinador.Aprendre a instal·lar el programari per Arduino des de Windows, Mac o Lynux.Aprendre a distingir i utilitzar les icones i funcions de l'entorn Arduino.

Conèixer el llenguatge de programació Arduino.Analitzar l'estructura de programació d’Arduino, que es divideix en dues funcions: setup i loop.Reconèixer la sintaxi de la programació Arduino i els seus elements principals.Identificar altres llenguatges de programació i aprendre a comparar-los amb Arduino.

Aprendre a programar utilitzant entorns gràfics.Reconèixer els diferents entorns gràfics que s'usen en programació.Conèixer el S4A, els diferents blocs que controlen la placa i la seva aplicació.

Establir contacte de la placa Arduino amb el nostre ordinador.Aprendre a manar instruccions a la placa i verificar si els objectius que perseguíem en iniciar el projecte s'han complert.Entendre Arduino com un conjunt, un entramat de coneixements i aplicacions que donen sentit a tot el procés.







Distingir les parts operatives d’un equip informàtic.Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.






Coneix què és Arduino i para què serveix.

Es mostra familiaritzat amb el concepte i procés de prototipat.

Reconeix els tipus de plaques Arduino que podem trobar al mercat i quins són les seves característiques tècniques.

Sap com es prepara la comunicació de la placa Arduino amb el nostre ordinador.

Sap instal·lar el programari per Arduino des de Windows, Mac o Lynux.

Sap distingir i utilitzar les icones i funcions de l'entorn Arduino.

Coneix el llenguatge de programació Arduino.

Analitza l'estructura de programació d’Arduino, que es divideix en dues funcions, setup i loop.

Reconeix la sintaxi de la programació Arduino i els seus elements principals.

Sap programar utilitzant entorns gràfics.

Reconeix els diferents entorns gràfics que s'usen en programació.

Coneix el S4A, els diferents blocs que controlen la placa i la seva aplicació.

Estableix contacte de la placa Arduino amb el nostre ordinador.

Aprèn a manar instruccions a la placa i verificar si els objectius que perseguíem en iniciar el projecte s'han complert.

Entén Arduino com un conjunt, un entramat de coneixements i aplicacions que donen sentit a



Identificar altres llenguatges de programació i aprèn a comparar-los amb Arduino.

tot el procés.







Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre







Unitat 9. App Inventor

En l’era de les comunicacions, en què passem pràcticament vint-i-quatre hores al dia connectats i processant informació, la utilització dels telèfons intel•ligents o smartphones en la nostra rutina diària està totalment arrelada.

La nostra vida social és tan activa que aquests dispositius s’han anat adaptant a les necessitats de cada individu a través d’aplicacions que satisfan els seus interessos tant personals com socials. I els nostres alumnes no en són una excepció.

L’interès, l’afició i la destresa pels dispositius mòbils que desenvolupen els alumnes han impactat en el camp de l’educació, i han promocionat la seva actualització, ja que ara l’ensenyament s’ha d’adaptar a les exigències i necessitats dels nostres estudiants.

Per aquest motiu des de fa uns anys, i cada vegada més, han sorgit multitud d’aplicacions relacionades amb l’educació i l’ensenyament que pretenen ser un canal de comunicació amb els nostres estudiants i intenten promocionar l’aprenentatge autònom i l’automotivació.

L’m-learning fa referència a una metodologia d’ensenyament i aprenentatge basat en l’ús de mòbils, tauletes o altres dispositius similars amb connexió a internet. En aquesta unitat portarem a la pràctica aquesta metodologia de treball a través d’un programa conegut com és App Inventor, que permet dissenyar aplicacions per a dispositius, programar-les i descarregar-les en un dispositiu Android, i utilitzar-les de seguida.

Es poden consultar en línia diverses pàgines amb recursos com ara Akoranga. Educación y tecnología.

Continguts


Més que un joc


Disseny d’apps amb App Inventoro Introduccióo Què és una app?o L'entorn App Inventor

Simulació i instal·lació d’appso Introduccióo Emulador d’Androido Instal·lació en Linuxo Connexió via USBo Connexió via wifi



Comunicació Bluetooth amb App Inventoro Introduccióo App Inventoro Arduino

Competències


Objectius

Conèixer l'entorn de les apps i el sorgiment i evolució d’App Inventor. Reconèixer App Inventor com a eina de treball aplicada al m- learning i per consolidar

els coneixements de programació. Familiaritzar-se amb App Inventor online, creant un compte i començant a treballar

amb el programa. Aprendre a instal·lar el programari adequat per simular les aplicacions creades amb App

Inventor. Simular les aplicacions creades utilitzant un emulador d’Android. Connectar el dispositiu mòbil a l'ordinador per USB o via wifi i conèixer l'opció de

descarregar les Apps creades a través de codis QR. Conèixer què és bluetooth i com es relaciona amb App Inventor. Aprendre a utilitzar la connexió bluetooth des d’App Inventor. Aprendre a controlar components a través dels nostres dispositius utilitzant una app

adequada, bluetooth i la placa Arduino.


Distingir les parts operatives d’un equip informàtic. Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.


Coneix el món de les apps i el sorgiment i evolució d’App Inventor. Reconeix App Inventor com a eina de treball aplicada al m- learning i per consolidar els

coneixements de programació. Està familiaritzat amb App Inventor online, és capaç de crear un compte i comença a

treballar amb el programa. Sap instal·lar el programari adequat per simular les aplicacions creades amb App

Inventor. Sap simular les aplicacions creades utilitzant un emulador d’Android. Sap connectar el dispositiu mòbil a l'ordinador per USB o via wifi i coneix l'opció de

descarregar les Apps creades a través de codis QR.



Coneix què és bluetooth i com es relaciona amb App Inventor. Sap utilitzar la connexió bluetooth des d’App Inventor. Sap controlar components a través del seu dispositiu utilitzant una app adequada,

bluetooth i la placa Arduino.



Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 9 - App Inventor

OBJECTES D'APRENENTATGEDisseny d’apps amb App Inventor Simulació i instal·lació d’apps Comunicació Bluetooth amb App Inventor

Objectius

Conèixer l'entorn de les apps i el sorgiment i evolució d’App Inventor.Reconèixer App Inventor com a eina de treball aplicada al m- learning i per consolidar els coneixements de programació.Familiaritzar-se amb App Inventor online, creant un compte i començant a treballar amb el programa.

Aprendre a instal·lar el programari adequat per simular les aplicacions creades amb App Inventor.Simular les aplicacions creades utilitzant un emulador d’Android.Connectar el dispositiu mòbil a l'ordinador per USB o via wifi i conèixer l'opció de descarregar les Apps creades a través de codis QR.

Conèixer què és bluetooth i com es relaciona amb App Inventor.Aprendre a utilitzar la connexió bluetooth des d’App Inventor.Aprendre a controlar components a través dels nostres dispositius utilitzant una app adequada, bluetooth i la placa Arduino.





Distingir les parts operatives d’un equip informàtic.



Distingir les parts operatives d’un equip informàtic.



Coneix el món de les apps i el sorgiment i evolució d’App Inventor.

Reconeix App Inventor com a eina de treball aplicada al m- learning i per consolidar els coneixements de programació.

Està familiaritzat amb App Inventor online, és capaç de crear un compte i comença a treballar amb el programa.

Sap instal·lar el programari adequat per simular les aplicacions creades amb App Inventor.

Sap simular les aplicacions creades utilitzant un emulador d’Android.

Sap connectar el dispositiu mòbil a l'ordinador per USB o via wifi i coneix l'opció de descarregar les Apps creades a través de codis QR.

Coneix què és bluetooth i com es relaciona amb App Inventor.

Sap utilitzar la connexió bluetooth des d’App Inventor.

Sap controlar components a través del seu dispositiu utilitzant una app adequada, bluetooth i la placa Arduino.







Taxonomia de Bloom






Projecte 1. Crear objectes 3D amb Google SketchUp

OrganitzacióTreball individual durant la realització de les

diferents etapes del projecte, amb assistència del professor i compartint i comparant els diferents

passos i els resultats de manera col·lectiva. El professor també pot plantejar les pràctiques per

parelles, per exemple.

DuradaEl trimestre consta aproximadament de 12

sessions. Cadascuna de les pràctiques té una durada d'una hora lectiva, excepte la pràctica 7 i les lliures, que poden arribar a durar dues hores.

TascaCrear diferents figures (models) en 3D a través de

l’eina SketchUp.

EinesOrdinador

Programa de disseny en 3D Google SketchUpPrograma per realitzar plànols com Sweet Home

3D

Continguts

Disseny 3D i les seves aplicacions Instal·lació de Google SketchUp

Entorn de SketchUp Autodesk Inventor & Co

Objectius

Assolir un nivell d’habilitat suficient en l’ús de programes informàtics en 3D. Identificar els diferents plànols espacials en un objecte 3D. Treballar amb diferents unitats de mesura. Interpretar plànols. Aplicar l’ús de l’acotació en el dibuix tècnic. Construir figures geomètriques. Aconseguir una bona capacitat d’organització i d’interpretació de pautes de treball. Desenvolupar la creativitat en el disseny lliure de pràctiques.


Saber utilitzar programes informàtics en 3D. Analitzar un objecte 3D, assenyalant els seus diferents plànols. Utilitzar de manera correcta les unitats del dibuix. Interpretar plànols per extreure la informació necessària. Utilitzar correctament l’acotació de peces i la precisió en les mesures. Realitzar figures geomètriques segons els paràmetres indicats. Desenvolupar l’hàbit d’organitzar i interpretar les pautes d’una tasca abans de

començar a resoldre-la. Ésser creatiu en el disseny i les tasques del projecte.



Projecte 2. Mecanismes i disseny 3D


diferents etapes del projecte, amb assistència del professor i compartint i comparant els diferents

passos i els resultats de manera col·lectiva.

DuradaLes pràctiques tenen una durada d'una hora

lectiva. Tot i així, trobarem pràctiques més curtes que ens permetin ajustar el temps al llarg del

projecte.

Un trimestre està constituït per 12 sessions aproximadament.

TascaMecanismes de construcció en 3D amb diferents

programes

EinesPaper DIN-A4 i DIN-A3

OrdinadorPrograma Algodoo

Programa Google SketchUpFulls DIN-A4

Continguts

Magnituds i unitats Classificació de les estructures La triangulació La palanca El pla inclinat

La politja Engranatges El motor de quatre temps El motor de dos temps

Objectius

Assolir un grau de destresa en l'ús de programes informàtics en 3D. Construir i manipular figures geomètriques. Identificar els diferents mecanismes. Interpretar el funcionament dels diferents sistemes de transmissió. Ser capaç d'organitzar i d'interpretar pautes de treball. Desenvolupar la creativitat en el disseny lliure de pràctiques.


Saber utilitzar el programari, amb totes les seves eines, intentant no avaluar només el resultat sinó també les seves parts: Composició de la figura, Distribució dels diferents elements a l'àrea de treball, acabats de les figures (textures, colors...), funcionament de la simulació, etc.

Utilitzar de manera correcta les pautes del dimensionament i manipulació de figures. Comprovar l’assimilació de la teoria sobre mecanismes. Comprovar l’assimilació de la teoria sobre sistemes de transmissió. Desenvolupar l’hàbit d’estructurar les fases de treball. Comprovar la creativitat en el disseny..



Projecte 3. Construcció de projectes amb Arduino


diferents etapes del projecte, amb assistència del professor i compartint i comparant els

resultats de manera col·lectiva.

DuradaEl trimestre inclou 12 sessions, aproximadament.

TascaProgramem amb S4A.

EinesProgramari oficial Scratch for ArduinoProgramari Fritzing - Placa protoboardDíodes LED - Polsador - Placa ArduinoCable USB – Cables - Resistències (220 Ω o 330 Ω, 10kω, LDR) - Potenciòmetre - Servomotor

Continguts

Conceptes bàsics de programació Condicionals i bucles Introducció a la placa Arduino Connexió de l'Arduino

La programació amb Arduino Scratch for Arduino Adquisició i enviament de dades

Objectius

Assolir un grau de destresa en l'ús de programes informàtics. Identificar els diferents components electrònics d'un circuit i el seu ús. Assolir coneixements de la placa Arduino i la seva configuració. Interpretar esquemes elèctrics i electrònics. Programar i sintetitzar la informació. Manipular components electrònics de precisió. Saber organitzar-se i d'interpretar pautes de treball. Col·laborar amb els companys i companyes de l'aula. Desenvolupar la creativitat en el disseny lliure de pràctiques.


Seguir les passes correctes per a la instal·lació i ús de totes les eines. Aplicació de la teoria de forma correcta i ordenada. Capacitat d’habituar-se i conèixer la placa. Aplicació de la teoria de forma correcta i ordenada. Seguiment de les passes adequades per a programar. Utilització dels components seguint els mecanismes d’ús i seguretat. Capacitat de sintetitzar i aplicar la informació de forma ordenada. Capacitat de treballar en equip i compartir informació. Capacitat de ser creatiu en el disseny i la creació sense pautes.



AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua, establint mesurades de reforç educatiu quan sigui necessari, tan aviat com es detectin les dificultats. Aquestes mesures estaran dirigides a garantir l'adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu

L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i alumnes tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos d'aprenentatge.

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat serà integradora, havent de tenir-se en compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a l'etapa i del desenvolupament de les competències corresponent. A més d'això es realitzarà de manera diferenciada una avaluació de l'àrea de Tecnologia tenint en compte els criteris d'avaluació, que es relacionen a continuació.


Els criteris d'avaluació establerts per 3r d’ESO pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, per a la matèria de Tecnologia són els següents:

1. Utilitzar fulls de càlcul per estimar el cost dels projectes desenvolupats i dissenyar-ne el pla de comercialització, així com valorar-ne la sostenibilitat.

2. Construir un objecte establint un pla de treball organitzat que permeti arribar a una solució correcta tenint en compte criteris d’estalvi de recursos i respecte pel medi ambient, tot seguint les normes de seguretat de treball amb eines i materials.

3. Utilitzar correctament la simbologia i el llenguatge tècnic.

4. Realitzar presentacions que integrin eines digitals i programari específic.

5. Definir els diferents tipus d’estructures i identificar-les en objectes d’ús quotidià, indicant els tipus d’esforços a què estan sotmeses.

6. Emprar simuladors per analitzar l’estabilitat d’estructures simples i analitzar els esforços a què estan sotmeses.

7. Dissenyar i construir estructures que formin part d’un projecte tecnològic, tenint en compte aspectes dels materials: rigidesa, lleugeresa, flexibilitat.

8. Reconèixer la font i el tipus d’energia que permet el funcionament de diferents màquines. Cercar estratègies d’estalvi energètic.



9. Comprendre i descriure el funcionament i l’aplicació dels diferents mecanismes de transmissió i transformació del moviment a partir de l’anàlisi i l’observació d’aquests mecanismes en diferents màquines.

10. Dissenyar, construir i simular sistemes de mecanismes que realitzen una funció determinada dins d’un projecte tecnològic.

11. Analitzar mecanismes i sistemes de mecanismes mitjançant l’ús de simuladors digitals.

12. Conèixer el funcionament bàsic dels principals tipus de comunicació a distància i reflexionar sobre el seu ús i abús.

13. Analitzar l’impacte de l’electrònica en l’evolució dels sistemes de comunicació.

14. Definir i identificar els diferents components d’un programa informàtic.

15. Dissenyar programes informàtics simples aplicables a necessitats concretes del seu entorn immediat.

16. Realitzar programes informàtics simples aplicant estructures de programació que incloguin operadors, estructures condicionals i estructures de repetició.

Les criteris d'avaluació del Projecte Tangram s'han extret del currículum educatiu, i pautan quins aspectes han de valorar-se de l'aprenentatge dels alumnes, en relació amb els continguts proposats per 3r d’ESO. En el Projecte Tangram també s'usen com a eina per avaluar el grau d'assoliment de l'objectiu amb el qual estan relacionats.

Tant a les programacions de OA com en les de les unitats pot haver-hi més d'un criteri d'avaluació relacionat amb cada objectiu. Això permet que els professors puguin avaluar amb més precisió l'aprenentatge dels alumnes i la consecució dels objectius proposats.


Serveixen per contextualitzar l’aplicació dels objectius proposats i determinen quina funció i utilitat té l’aprenentatge segons l’objectiu al qual fan referència. D’aquesta manera el professor pot precisar si els alumnes han sabut aplicar allò que han après.

En el Projecte Tangram per cada objectiu hi ha com a mínim un indicador i s’utilitzen per avaluar el progrés dels alumnes a través de les rúbriques d’avaluació..



Criteris de qualificació

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ ELS CRITERIS I PONDERACIÓ DE CADASCUN D'ELLS EN LA QUALIFICACIÓ DE L'ALUMNE] Per exemple:

Criteri Eina Puntuació % totalAvaluació formativa Activitats formatives 1 10%Avaluació sumativa Autoavaluació 2 20%Avaluació competencial Rúbrica d'avaluació 3 30%Participació Registre de classe 1 10%Puntualitat en lliuraments Registre de classe 1 10%Motivació i interès Observació 1 10%Autoavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5% Coavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%

10 100%

Rúbriques d'avaluació

La rúbrica configura el sistema d'avaluació qualitatiu que complementa les puntuacions obtingudes en les activitats. Consisteix en una matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització relacionats amb l'avaluació dels objectius, a través dels indicadors competencials, i, per l'altre, els resultats corresponents als diferents nivells d'assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d'avaluació. Els indicadors es classifiquen segons quatre nivells d'aprenentatge, sent el primer el que indica que l'alumne té moltes dificultats per desenvolupar la proposta, i l'últim el que demostra que l'alumne no només ha aconseguit els objectius proposats, sinó que ha anat més enllà en el seu aprenentatge i desenvolupament de competències, relacionant coneixements i posant en pràctica diferents estratègies d'aprenentatge.

La rúbrica del projecte de bloc consta de tres versions: les de l'alumne (que s'autoavalua numèricament i avalua el treball d'un altre grup) i la del professor (que avalua segons els indicadors redactats tenint en compte el nivell d'adquisició dels continguts). Es recomana que l'alumne, en primer lloc, empleni la rúbrica perquè, d'aquesta manera, el professor pot comprovar si és conscient de l'avanç del seu procés d'aprenentatge. La rúbrica té, així, un caràcter autoavaluatiu i coavaluatiu del treball en el seu procés.

A continuació presentem les rúbriques d'avaluació de cada unitat i de cada projecte.

Projecte Tangram © 2015 Digital-Text 78


UNITAT 1 – La tecnologia 3D

ALUMNE/A __________________________________________________________________.

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS

Coneix els paràmetres necessaris per dibuixar en 3D.

Amb prou feines comprèn els paràmetres necessaris per dibuixar en 3D.

És capaç de discernir quins són els paràmetres bàsics que cal tenir en compte per dibuixar en 3D, tot i que no sembla capaç de posar-los en pràctica.

Coneix quins són els paràmetres que cal tenir en compte per dibuixar en 3D i es mostra capaç de posar-los en pràctica.

Identifica, coneix i utilitza els paràmetres que han de tenir-se en compte per dibuixar en 3D.

Entén el funcionament del DAO i el DAO en 3D i reconeix les aplicacions del disseny en 3D.

No entén el funcionament del DAO i el DAO en 3D ni reconeix les aplicacions del disseny en 3D.

Entén el funcionament del DAO i el DAO en 3D, però no reconeix les aplicacions del disseny en 3D.

Entén el funcionament del DAO i el DAO en 3D i reconeix les aplicacions del disseny en 3D.

Entén el funcionament del DAO i el DAO en 3D, reconeix les aplicacions del disseny en 3D i és capaç d’oferir-ne una gran varietat d’exemples.

Valora el treball que suposa el dibuix per ordinador.

No és capaç de valorar el treball que implica el dibuix per ordinador.

Entén el treball que implica el dibuix per ordinador.

Entén el treball que implica el dibuix per ordinador i és capaç d’identificar-ne les utilitats.

Entén el treball que implica el dibuix per ordinador perfectament, identifica les seves utilitats i pot donar exemples dels seus principals usos.

Aprèn a dissenyar en 2D i 3D.

No entén la diferència entre el disseny en 2D i 3D.

Sap distingir entre el disseny en 2D i 3D.

Sap distingir entre el disseny en 2D i 3D, i és capaç d’entendre quines són les seves utilitats.

Sap distingir entre el disseny en 2D i 3D, i és capaç d’entendre quines són les seves utilitats i en dóna exemples.

Coneix diferents eines de disseny en 2D i 3D.

Amb prou feines coneix les eines de disseny en 2D i 3D.

És capaç de discernir quines són les eines bàsiques per dissenyar en 2D i 3D, tot i que no sembla capaç de posar-les en pràctica.

Coneix quines són les eines bàsiques que es poden utilitzar per dissenyar en 2D i 3D i és mostra capaç de posar-les en pràctica.

Identifica, coneix i utilitza les eines bàsiques que es poden utilitzar per dissenyar en 2D i 3D.

Entén el funcionament del Google SketchUp.

No entén el funcionament del Google SketchUp.

Sap utilitzar el Google SketchUp seguint indicacions.

Sap utilitzar el Google SketchUp de manera independent.

Sap utilitzar el Google SketchUp i el fa servir amb desimboltura i iniciativa.

Instal·la el Google SketchUp.

No és capaç d’instal·lar el Google SketchUp.

És capaç de seguir les indicacions per instal·lar el Google SketchUp.

Pot instal·lar ell sol el programa.

Pot instal·lar ell sol el programa i és capaç de moure’s pel seu entorn sense dificultats.

Comença a utilitzar el Google SketchUp.

No sap utilitzar el Google SketchUp.

Comença a utilitzar el Google SketchUp de manera bàsica.

Es mostra capaç d’utilitzar el Google SketchUp.

Sap utilitzar el Google SketchUp, i el fa servir amb desimboltura i individualment.

Coneix les barres de menú estàndard del Google SketchUp.

No reconeix les barres de menú estàndard del Google SketchUp.

Reconeix les barres de menú estàndard del Google SketchUp.

Sap reconèixer i distingir amb claredat quines són les barres de menú estàndard del Google SketchUp.

Reconeix i utilitza amb desimboltura les barres de menú estàndard del Google SketchUp.

Identifica les eines de treball del Google SketchUp.

No identifica les eines de treball bàsic del Google SketchUp.

Reconeix les eines de treball bàsic del Google SketchUp.

Sap reconèixer i distingir les eines de treball del Google SketchUp.

Reconeix, distingeix i utilitza sense problemes les eines de treball del programa Google SketchUp.

Domina les eines bàsiques per dissenyar objectes en 3D.

No sap utilitzar les eines bàsiques per dissenyar en 3D.

Utilitza les eines bàsiques per dissenyar en 3D.

Sap utilitzar les eines bàsiques per dissenyar en 3D.

Sap utilitzar les eines bàsiques per dissenyar en 3D, i les fa servir amb desimboltura usant programes amb aquest objectiu.

Reconeix la necessitat dels programes de dibuix 3D per al disseny tecnològic i artístic.

No reconeix la necessitat dels programes de dibuix en 3D per al disseny i el món artístic.

Reconeix la necessitat dels programes de dibuix en 3D per al disseny i el món artístic.

Reconeix i és capaç de descriure els principals avantatges de l’ús dels programes de dibuix en 3D per al disseny i el món artístic.

Reconeix i és capaç de descriure i exemplificar amb claredat els principals avantatges de l’ús dels programes de dibuix en 3D per al



disseny i el món artístic.

Valora la importància dels programes de disseny en 3D en l’entorn professional i especialitzat.

No reconeix la necessitat dels programes de dibuix en 3D per al món professional i especialitzat.

Reconeix la necessitat dels programes de dibuix en 3D per al món professional i especialitzat.

Reconeix i és capaç de descriure els principals avantatges de l’ús dels programes de dibuix en 3D per al món professional i especialitzat.

Reconeix i és capaç de descriure i exemplificar amb claredat els principals avantatges de l’ús dels programes de dibuix en 3D per al món professional i especialitzat.

Coneix la importància del DAO en 3D per a les enginyeries.

No és capaç d’entendre la importància del DAO en 3D per a les enginyeries.

Entén la importància del DAO en 3D per a les enginyeries.

Coneix i és capaç d’explicar la importància del DAO en 3D per a les enginyeries.

Coneix i és capaç de descriure i exemplificar amb claredat la importància del DAO en 3D per a les enginyeries.

Entén el funcionament d’Autodesk Inventor & CO.

No entén el funcionament d’Autodesk Inventor & CO.

Sap utilitzar Autodesk Inventor & CO seguint indicacions.

Sap utilitzar Autodesk Inventor & CO de manera individual.

Sap utilitzar Autodesk Inventor & CO i el fa servir amb desimboltura i iniciativa.



UNITAT 2 – La impressió 3D

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Coneix els inicis i l’evolució de la impressió en 3D.

Desconeix què és una impressora en 3D.

Sap el que són les impressores en 3D i té una lleugera idea dels seus orígens i evolució.

Coneix les impressores en 3D, els seus orígens i la seva evolució principal.

Coneix l’origen i l’evolució de les impressores en 3D, i demostra que és capaç d’entendre la seva utilitat en diversos camps.

Reconeix els diferents usos de les impressores en 3D.

No és capaç de reconèixer els diferents usos de les impressores en 3D.

Sap reconèixer els diferents usos de les impressores en 3D.

Sap reconèixer els diferents usos de les impressores en 3D i donar exemples de camps en què es poden utilitzar.

Sap reconèixer els diferents usos de les impressores en 3D, però també les seves limitacions.

Diferencia els diferents tipus d’impressores en 3D.

Gairebé no coneix que hi ha diferents tipus d’impressores en 3D.

Sap que hi ha diferents tipus d’impressores en 3D.

Coneix diferents tipus d’impressores en 3D i les seves característiques.

Coneix diferents tipus d’impressores en 3D, els seus usos i característiques, i sap identificar les impressores més habituals.

Coneix la relació entre el disseny DAO i la impressió en 3D.

No entén la relació entre el disseny DAO i la impressió en 3D.

Coneix la relació entre el disseny DAO i la impressió en 3D.

És capaç de descriure les tres etapes del procés de creació d’un objecte en 3D.

És capaç de descriure les tres etapes del procés de creació d’un objecte en 3D i enumerar alguns dels programes de disseny que s’utilitzen.

Reconeix les aplicacions del SketchUp.

No identifica les aplicacions del Sketchup.

Reconeix les aplicacions del Sketchup.

Sap reconèixer i diferenciar les aplicacions del Sketchup.

Reconeix i utilitza les aplicacions del programa Sketchup.

Sap instal·lar connectors. No és capaç d’instal·lar connectors.

És capaç de seguir les indicacions per instal·lar connectors.

Pot instal·lar ell sol connectors.

Pot instal·lar ell sol connectors i és capaç de moure’s per l’entorn del SketchUp sense dificultats.

Diferencia les etapes de creació d’un objecte en 3D.

No és capaç de reconèixer les diferents fases de creació d’un objecte en 3D.

Sap diferenciar les etapes de creació d’un objecte en 3D.

Coneix bé les etapes de creació d’un objecte en 3D i és capaç de descriure-les.

Coneix bé les etapes de creació d’un objecte en 3D i sap com cal procedir per garantir que no es produirà un objecte defectuós.

Reconeix el programari necessari per a la impressió en 3D.

Gairebé no coneix el programari necessari per a la impressió en 3D.

És capaç de reconèixer quins són els programes necessaris per a la impressió en 3D, tot i que no sembla capaç de posar-los en pràctica.

Coneix quins són els programes necessaris per a la impressió en 3D i es mostra capaç de posar-los en pràctica.

Identifica, coneix i utilitza els programes necessaris que es poden utilitzar per a la impressió en 3D.

Coneix què són els repositoris digitals i per a què serveixen.

Gairebé no coneix els repositoris digitals.

Coneix els repositoris digitals i entén per a què serveixen.

Coneix quins són els repositoris digitals per a la impressió en 3D, tot i que no sembla capaç de posar-los en pràctica.

Identifica, coneix i utilitza els repositoris digitals per a la impressió i es mostra capaç de posar-los en pràctica.

Comprèn què són els laboratoris de fabricació (FabLab).

No sap què són els laboratoris de fabricació (FabLab).

Sap què són els laboratoris de fabricació (FabLab).

Sap què són els laboratoris de fabricació i és capaç d’enumerar algunes de les màquines que s’hi utilitzen.

Sap què són els laboratoris de fabricació i coneix bé les màquines que s’hi utilitzen.



UNITAT 3 – Les comunicacions

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________



No valora la importància de la comunicació dins de la societat.

Entén que la comunicació és inherent a la societat en què vivim però no li atorga la importància que li correspon.

Entén i dóna importància a la relació que existeix entre comunicació i vida en societat.

Valora la importància de la comunicació i la seva relació amb el desenvolupament de la societat i pot posar exemples concrets d’aquesta relació al llarg de la història.

Identifica i comprèn els elements que són necessaris perquè es porti a terme la comunicació.

Desconeix quins són els elements que fan possible que es doni la comunicació.

Coneix quins són els elements que són necessaris perquè es doni la comunicació, però té dificultats per identificar-los.

Identifica i comprèn els elements que són necessaris perquè es porti a terme la comunicació.

Identifica i comprèn els elements que són necessaris perquè es porti a terme la comunicació i a més és capaç de justificar-los en diferents exemples de comunicacions.

Coneix la història dels avenços tecnològics en matèria de comunicació i els seus personatges més rellevants.

Desconeix la història de la comunicació i els seus personatges més rellevants.

Distingeix alguns dels personatges que han format part de la història de la comunicació, però no té clar un eix cronològic de la història en matèria d’avenços tecnològics.

Coneix la història dels avenços tecnològics en matèria de comunicació i els seus personatges més rellevants.

És capaç d’exposar la història dels avenços tecnològics en matèria de comunicació i els seus personatges més rellevants i a més aportar informació extra sobre el tema en qüestió.

Comprèn i explica com funciona el telègraf i el telèfon.

No sap com funciona el telègraf i el telèfon.

Comprèn com funciona el telègraf i el telèfon, però confon alguna de les parts tecnològiques que els caracteritzen.

Sap com funcionen el telègraf i el telèfon i pot explicar el seu funcionament més bàsic.

Comprèn com funcionen el telègraf i el telèfon. Identifica els conceptes més tècnics del funcionament d’aquests aparells i els relaciona amb altres invents similars.


No dóna a la comunicació la importància que té dins d’una vida en societat.

Sap que la comunicació és important per a la societat però d’una manera molt superficial.


Dóna importància a la comunicació dins de la societat i és capaç d’exposar exemples de diferents àmbits en què la comunicació està íntimament lligada amb la vida social de l’ésser humà.


No entén el concepte bàsic d’ona electromagnètica.

Entén què és una ona electromagnètica de forma superficial i coneix els paràmetres que la defineixen.


Sap què és una ona electromagnètica i els paràmetres que la caracteritzen. Pot diferenciar els paràmetres en diferents supòsits i justificar-ne els raonaments.

Diferencia la comunicació sense fil de la comunicació amb fil i explica en què es basa.

No té clara la diferència més tècnica entre comunicació sense fil i amb fil.

Identifica com es dóna la comunicació amb fil i sense fil, però ho fa amb algunes dificultats quan ha de posar exemples concrets.

Diferencia la comunicació sense fil de la comunicació amb fil i explica en què es basa a partir dels coneixements adquirits.

Entén perfectament en què es basa la comunicació amb fil i la comunicació sense fil, pot explicar-ho i posar exemples concrets.

Comprèn i explica com funciona la ràdio, la televisió i el GPS.

No sap com funciona la ràdio, la televisió i el GPS.

Comprèn com funciona la ràdio i la televisió, però confon alguna de

Sap com funciona la ràdio, la televisió i el GPS i pot explicar el seu

Comprèn com funciona la ràdio, la televisió i el GPS. Identifica els



les partes tecnològiques que els caracteritzen.

funcionament més bàsic.

conceptes més tècnics del funcionament d’aquests aparells i els relaciona amb altres invents similars.

Analitza la història d’internet i valora l’impacte social que ha tingut des del seu naixement.

No és conscient de l’impacte d’internet en la història de les comunicacions.

Entén l’impacte social d’internet des del seu origen, però no pot explicar com va sorgir i com es va desenvolupar.

Analitza la història d’internet i valora l’impacte social que ha tingut des del seu naixement, però ho fa de manera molt superficial.

Analitza la història d’internet i valora l’impacte social que ha tingut des del seu naixement, aportant informació personal sobre el tema i posant exemples concrets.

Explica què és un protocol de comunicació.

No és capaç d’explicar què és un protocol de comunicació.

Entén què és un protocol de comunicació, però no és capaç d’explicar-lo.

Sap què és un protocol de comunicació i el pot explicar amb exemples senzills.

Explica què és un protocol de comunicació amb paraules tècniques i exemples complexos.

Diferencia els protocols de comunicació que s’utilitzen a la xarxa.

No és capaç d’identificar què és un protocol de comunicació de xarxa.

Diferencia alguns protocols de comunicació que s’utilitzen en la xarxa, però amb dificultats.

Diferencia la majoria dels protocols de comunicació de la xarxa estudiats, però no tots.

Diferencia els protocols de comunicació que s’utilitzen a la xarxa. Sap anomenar-los i explicar com funcionen.

Analitza la història del telèfon mòbil i valora l’impacte social que ha tingut des del seu naixement.

No és conscient de l’impacte del telèfon mòbil en la història de les comunicacions.

Entén l’impacte social de la telefonia mòbil des del seu origen, però no pot explicar com va sorgir i com es va desenvolupar.

Analitza la història del telèfon mòbil i valora l’impacte social que ha tingut des del seu naixement, però ho fa de manera molt superficial.

Analitza la història del telèfon mòbil i valora l’impacte social que ha tingut des del seu naixement, aportant informació personal sobre el tema i posant exemples concrets.

Coneix el funcionament del telèfon mòbil.

Desconeix com funciona un telèfon mòbil.

Té dificultats per assimilar com funciona un telèfon mòbil, tot i que en té una vaga idea.

Coneix com funciona un telèfon mòbil.

Coneix com funciona un telèfon mòbil i és capaç de relacionar-ho amb els coneixements adquirits fins ara.

Categoritza els mòbils en generacions i exposa quines característiques tenen.

No diferencia les diferents generacions de mòbils.

Pot categoritzar algunes generacions de mòbils però no totes.

Categoritza els mòbils en generacions i exposa què els caracteritza.

Classifica els mòbils en generacions i és capaç d’explicar què els caracteritza, aportant dades tècniques del funcionament dels telèfons.



UNITAT 4 – Estructures

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Reconeix i diferencia estructures naturals i artificials.

No és capaç de diferenciar les estructures naturals i les estructures artificials.

Sap reconèixer i diferenciar estructures naturals i artificials.

Sap reconèixer i diferenciar estructures naturals i artificials, i és capaç d’oferir exemples d’ambdues.

Sap reconèixer i diferenciar estructures naturals i artificials, i és capaç d’aportar exemples significatius d’ambdues.

Determina els trets i usos característics de les estructures naturals i artificials.

Desconeix els trets i usos característics de les estructures naturals i artificials.

És capaç de caracteritzar mínimament les estructures i diferenciar les naturals de les artificials.

Reconeix i entén quins són els trets característics de les estructures naturals i artificials, així com els seus usos.

Coneix els trets i usos característics de les estructures naturals i artificials, i exposa les seves diferències amb molts d’exemples.

Identifica els components que formen i caracteritzen cada una de les estructures: ciments, bigues, arcs, etc.

No sap identificar els components que caracteritzen les estructures.

Sap identificar alguns dels elements estructurals que componen i caracteritzen les estructures.

Identifica amb claredat tots els elements estructurals que componen les estructures.

Identifica els components de les estructures perfectament, els caracteritza i exposa com funcionen amb claredat i exemples.

Coneix com treballen les estructures des de la perspectiva mecànico-resistent.

Gairebé no coneix com treballen les estructures des de la perspectiva mecànico-resistent.

A grans trets, entén com treballen les estructures des de la perspectiva mecànico-resistent.

És capaç de descriure amb detall com treballen les estructures des de la perspectiva mecànico-resistent.

Descriu perfectament com treballen les estructures des de la perspectiva mecànico-resistent i és capaç de donar-ne exemples.


No reconeix els esforços que han de suportar les estructures. Reconeix els esforços

que han de suportar les estructures, però no els diferencia amb claredat.


Reconeix, diferencia i exemplifica els diferents esforços que han de suportar les estructures.

Determina els paràmetres tècnics en què es basen els esforços que han de suportar les estructures.

No identifica els paràmetres tècnics en què es basen els esforços estructurals.

Coneix els paràmetres tècnics dels esforços estructurals.

Reconeix i és capaç de determinar els paràmetres tècnics dels esforços estructurals.

Reconeix i determina sense cap dificultat els paràmetres tècnics dels esforços estructurals.

Relaciona els paràmetres tècnics en què es basen els esforços estructurals amb les seves respectives fórmules matemàtiques i unitats de mesura.

No coneix les unitats de mesura i no és capaç d’entendre les fórmules matemàtiques associades als esforços estructurals.

Coneix les unitats de mesura i entén les principals fórmules matemàtiques associades als esforços estructurals.

Associa els paràmetres tècnics en què es basen els esforços estructurals a les seves respectives fórmules matemàtiques i unitats de mesura.

És capaç de relacionar els paràmetres tècnics en què es basen els esforços estructurals amb les seves respectives fórmules matemàtiques i unitats de mesura de manera clara i exemplificada.

És capaç de classificar les estructures artificials en massives, laminars o de carcassa i d’armadura.

No és capaç d’entendre que hi ha diversos tipus d’estructures artificials.

És capaç d’enumerar els diferents tipus d’estructures artificials.

És capaç d’identificar de manera raonada els diferents tipus d’estructures artificials.

Identifica de manera raonada els diferents tipus d’estructures artificials i és capaç de descriure els seus trets característics.


No és capaç d’entendre que hi ha diversos tipus d’estructures d’armadura.

És capaç d’enumerar els diferents tipus d’estructura d’armadura.

És capaç d’identificar de manera raonada els diferents tipus d’estructures d’armadura.

Identifica els diferents tipus d’estructures d’armadura i és capaç de descriure els seus trets característics.

Coneix els principals usos de les estructures en edificis i ponts.

Desconeix els usos principals de les estructures en edificis i ponts.

Coneix alguns dels usos de les estructures en edificis i ponts.

Coneix els principals usos de les estructures en edificis i ponts.

Coneix les principals funcions de les estructures en edificis i ponts, així com en altres usos.

Comprèn el concepte de triangulació en l’àmbit de la geometria i la geodèsia.

No comprèn el concepte de triangle en l’àmbit de la geometria i la

Comprèn el concepte de triangulació en l’àmbit de la geometria, però

Comprèn el concepte de triangulació en l’àmbit de la geometria i la

Comprèn clarament i explica mitjançant exemples el concepte



geodèsia. amb prou feines en el de la geodèsia.

geodèsia. de triangulació en l’àmbit de la geometria i la geodèsia.

Reconeix la importància del triangle com a forma rígida, resistent i amb gran capacitat per a suportar esforços.

No és capaç d’explicar la importància del triangle com a forma rígida.

Reconeix la importància del triangle, si bé no és capaç d’argumentar la seva resistència davant els esforços.

Reconeix la importància del triangle com a forma rígida, resistent i amb gran capacitat per suportar esforços.

És capaç d’argumentar de manera clara i exemplificada la rigidesa i resistència del triangle per suportar esforços.

Comprèn la incidència del triangle en la construcció d’estructures.

No és capaç d’advertir la triangulació en les estructures.

Reconeix el triangle com un element estabilitzador en la construcció d’estructures.

Comprèn que el triangle és un element que pot ajudar a estabilitzar estructures i és capaç de reconèixer-lo en algunes.

Argumenta de manera clara com el triangle és un element que pot ajudar a estabilitzar estructures i és capaç de recolzar-se en exemples d’estructures triangulars.



UNITAT 5 – Les màquines simples

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Comprèn què defineix una màquina simple i quina ha estat la seva evolució.

No és capaç de comprendre què és una màquina simple.

Comprèn què és una màquina simple, tot i que no sap definir-la amb claredat.

Comprèn i defineix amb claredat què és una màquina simple.

Comprèn i defineix què és una màquina simple i mostra conèixer la seva evolució bàsica.

Reconeix la combinació de forces (motriu i resistent) que funcionen en les màquines simples.

No sap reconèixer com es combinen les forces que intervenen en les màquines simples.

Reconeix quines són les forces que intervenen en les màquines simples.

Reconeix quines són i com es combinen les forces que intervenen en les màquines simples.

Reconeix quines són i com es combinen les forces que intervenen en les màquines simples i ho exemplifica amb claredat.

Comprèn com funciona i en què consisteix la llei de la palanca.

Gairebé no sap què és una palanca i no entén el seu funcionament.

És capaç d’identificar una palanca, tot i que no defineix clarament la llei de la palanca.

Comprèn com funciona i en què consisteix la llei de la palanca.

Comprèn com funciona i en què consisteix la llei de la palanca, i és capaç d’oferir-ne exemples.

Identifica quins són els tipus de palanca.

No sap distingir els tipus de palanques.

És capaç d’enumerar els tipus de palanca.

Distingeix i defineix els tipus de palanca.

És capaç d’identificar, definir i exemplificar els tipus de palanca.

Sap què és el pla inclinat i quina ha estat la seva evolució bàsica.

Gairebé no sap què és pla inclinat i no entén el seu funcionament.

És capaç d’identificar un pla inclinat, però amb prou feines entén el seu funcionament.

És capaç d’identificar i comprendre el funcionament d’un pla inclinat.

És capaç d’identificar i comprendre el funcionament d’un pla inclinat i ho exemplifica amb claredat.

Coneix els paràmetres, el funcionament i les lleis que determinen la utilitat del pla inclinat.

No identifica els paràmetres, el funcionament i les lleis que determinen la utilitat del pla inclinat.

Coneix els paràmetres i el funcionament del pla inclinat, tot i que no és capaç d’enunciar la seva llei.

Coneix els paràmetres, el funcionament i les lleis que determinen la utilitat del pla inclinat.

Coneix els paràmetres, el funcionament i les lleis que determinen la utilitat del pla inclinat i ho exemplifica amb claredat.

Identifica les aplicacions en què es necessita la utilització del pla inclinat, i els seus avantatges.

No identifica les aplicacions del pla inclinat i els seus avantatges.

Coneix les aplicacions en què la utilització del pla inclinat és necessària, però amb prou feines defineix els seus avantatges.

Identifica les aplicacions en què es necessita la utilització del pla inclinat i els seus avantatges.

Identifica les aplicacions en què es necessita la utilització del pla inclinat i mostra amb exemples tots els seus avantatges.

Sap què és una politja i per a què s’utilitza.

Gairebé no sap què és una politja i no entén el seu funcionament.

És capaç d’identificar una politja, però amb prou feines entén el seu funcionament.

Sap què és una politja i per a què es fa servir.

Pot reconèixer què és una politja i mostra per a què es fa servir amb bons exemples.

Reconeix quins són els elements bàsics d’una politja i la seva relació de força i resistència.

No és capaç de reconèixer els elements d’una politja ni la seva relació de força i resistència en la politja.

Reconeix quins són els elements bàsics d’una politja però no identifica la seva relació de força i resistència.

Reconeix quins són els elements bàsics d’una politja i la seva relació de força i resistència.

Identifica els elements bàsics d’una politja i exposa amb claredat quina és la seva relació de força i resistència.

Coneix la llei de la politja. Desconeix la llei de la politja.

És capaç de definir la llei de la politja.

És capaç de definir la llei de la politja i argumentar com funciona.

És capaç de definir la llei de la politja, argumentant i exemplificant com funciona.

Comprèn què són els polispasts i què els diferencia de les politges.

Amb prou feines sap què és un polispast i què els diferencia de les politges.

És capaç d’identificar un polispast, però amb prou feines comprèn el seu funcionament.

Demostra saber què és un polispast i què el diferencia d’una politja.

Demostra saber com funciona i què és un polispast i el diferencia amb claredat de la politja.

Reconeix els conceptes de transmissió del moviment, que es realitzen gràcies als mecanismes.

No és capaç de reconèixer els conceptes de transmissió i transformació del moviment.

Reconeix els conceptes de transmissió i transformació del moviment, tot i que no els defineix amb claredat.

Reconeix els conceptes de transmissió i transformació del moviment, que es realitzen gràcies als mecanismes.

Reconeix els conceptes de transmissió i transformació del moviment, i és capaç d’exemplificar-los.

Reconeix què és un mecanisme i quines parts el caracteritzen.

Desconeix quina és la definició de mecanisme.

Sap definir què és un mecanisme, però és incapaç d’enumerar les parts que els

Pot explicar què és un mecanisme i quines parts el caracteritzen.

Pot explicar sense dificultat què és un mecanisme i quines parts el caracteritzen, i



caracteritzen. és capaç de donar-ne alguns exemples.

Identifica diferents tipus de mecanismes de transmissió.

No reconeix què és un mecanisme de transmissió.

Sap identificar alguns mecanismes de transmissió.

Sap identificar diferents tipus de mecanismes de transmissió.

Pot identificar sense dificultats diferents tipus de mecanismes de transmissió i és capaç d’exemplificar-los.

Identifica diferents tipus de mecanismes de transformació.

No reconeix què és un mecanisme de transformació.

Sap identificar alguns mecanismes de transformació.

Sap identificar diferents tipus de mecanismes de transformació.

Pot identificar sense dificultat diferents tipus de mecanismes de transformació i és capaç d’exemplificar-los.

Coneix i sap distingir altres conceptes associats als mecanismes, com ara el moviment periòdic i la relació de transmissió.

Desconeix altres conceptes associats als mecanismes.

Coneix i distingeix altres conceptes associats als mecanismes, com ara el moviment periòdic.

Coneix i distingeix conceptes associats als mecanismes, com ara el moviment periòdic i la relació de transmissió.

Coneix i distingeix conceptes associats als mecanismes, com ara el moviment periòdic i la relació de transmissió, que sap exemplificar amb claredat.



UNITAT 6 – Les màquines complexes

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Coneix el motor tèrmic i el que va significar per al desenvolupament de la societat.

Gairebé no entén què és un motor tèrmic i no és capaç de valorar el que va significar per al desenvolupament de la societat.

Sap què és un motor tèrmic, però no entén el que va significar per al desenvolupament de la societat.

Sap què és un motor tèrmic i entén el que va suposar per al desenvolupament de la societat.

Sap què és un motor tèrmic i el que va suposar per al desenvolupament de la societat i com ha desembocat en la tecnologia motora actual.

Sap classificar els motors tèrmics segons la seva combustió o moviments.

Desconeix que hi ha diferents tipus de motors tèrmics.

Reconeix diferents motors tèrmics, però no sap classificar-los.

Reconeix i és capaç d’identificar els motors tèrmics segons la seva combustió o moviment.

Reconeix i és capaç d’identificar els motors tèrmics segons la seva combustió o moviment, i sap donar-ne exemples.

Coneix els motors de combustió interna i els motors de combustió externa i les seves diferències.

Desconeix que hi ha diferents tipus de motors de combustió.

Reconeix que hi ha diferents motors de combustió, però amb prou feines els diferencia.

Reconeix i és capaç de diferenciar els motors de combustió interna i externa.

Reconeix i diferencia els motors de combustió interna i els motors de combustió externa, i ho exemplifica amb claredat.

Reconeix i entén el funcionament del motor de quatre temps.

No és capaç de reconèixer un motor de quatre temps i no entén el seu funcionament.

Sap què és un motor de quatre temps, però no és capaç de definir clarament el seu funcionament.

Coneix els motors de quatre temps i entén el seu funcionament.

Reconeix perfectament un motor de quatre temps, sap quin és el seu funcionament, i descriu de forma detallada i clara cada una de les seves fases.

Coneix els elements bàsics que conformen el motor de dos temps.

Gairebé sap què és un motor de dos temps.

És capaç d’identificar un motor de dos temps, però amb prou feines coneix les seves parts i els seus elements bàsics.

Sap què és un motor de dos temps, les seves parts i els seus elements característics.

Pot reconèixer un motor de dos temps fàcilment, coneix les seves parts i és capaç de comparar-lo amb el motor de quatre temps.

Entén com funciona el motor de dos temps i quins són els usos principals.

És capaç d’identificar un motor de dos temps, però amb prou feines coneix les seves parts i els seus elements bàsics.

Sap què és un motor de dos temps, però no és capaç de definir clarament el seu funcionament.

Reconeix i descriu els principals usos del motor de dos temps.

Descriu el funcionament i els usos principals del motor de dos temps, basant-se en exemples.

Identifica els principals paràmetres que configuren i defineixen un motor.

Desconeix quins paràmetres es tenen en compte per dissenyar un motor.

Reconeix que s’han de tenir en compte alguns paràmetres a l’hora de dissenyar un motor.

Reconeix i és capaç de determinar els paràmetres bàsics necessaris per dissenyar i diferenciar un motor.

Reconeix i determina sense cap dificultat els paràmetres necessaris per dissenyar un motor i és capaç de reforçar la seva explicació amb arguments clars.

Coneix i valor la importància de disposar de motors alternatius al consum de combustible fòssil.

Gairebé no sap que poden existir motors que funcionen sense consumir combustibles com la gasolina.

Sap que hi ha motors alternatius als motors de gasolina o gasoil.

Coneix i identifica motors alternatius als motors de combustible fòssil.

Sap que hi ha motors que poden funcionar sense consumir combustibles fòssils i és capaç d’apreciar els avantatges que comportaria la seva proliferació.


Gairebé no sap què és un motor híbrid.

És capaç d’identificar un motor híbrid, però amb prou feines coneix el seu funcionament.


Pot identificar un motor híbrid fàcilment, coneix el seu funcionament i és capaç de comparar-lo amb altres motors.


Gairebé no sap que hi ha motors que poden funcionar només amb electricitat.

Sap que hi ha motors elèctrics, però no coneix bé el seu funcionament.


Coneix els components i el funcionament del motor elèctric i aprecia com seria d’avantatjosa la seva proliferació.

Reconeix i entén què és i com funciona un motor

Gairebé no sap què és un motor d’hidrogen.

És capaç d’identificar un motor d’hidrogen, però

Sap què és un motor d’hidrogen i coneix el

Pot identificar un motor d’hidrogen fàcilment,



d’hidrogen. amb prou feines coneix el seu funcionament.

seu funcionament. coneix el seu funcionament i és capaç de comparar-lo amb altres motors.



UNITAT 7 – La programació

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Coneix en què consisteix la programació i quins són els seus conceptes bàsics.

Gairebé no entén què és la programació i per a què serveix.

Coneix en què consisteix la programació, tot i que no és capaç de definir-la en abstracte o pels seus conceptes bàsics.

Coneix en què consisteix la programació i quins són els seus conceptes bàsics.

Demostra conèixer en què consisteix la programació i quins són els seus conceptes bàsics, tant de manera abstracta com a través d’exemples.

Identifica els tipus de llenguatges de programació i distingeix quins s’utilitzen segons diferents situacions.

Desconeix els tipus de llenguatges de programació.

Identifica els tipus de llenguatges de programació, tot i que no els relaciona amb diferents situacions.

Identifica els tipus de llenguatges de programació i distingeix quins s’utilitzen segons diferents situacions.

Identifica els tipus de llenguatges de programació, distingeix quins s’utilitzen segons diferents situacions i n’aporta exemples significatius.

Sap programar amb Python, utilitzant instruccions, càlculs matemàtics i variables, segons les normes establertes.

No és capaç de reconèixer l’entorn Python

Coneix l’entorn Python, però amb prou feines sap utilitzar-lo.

Coneix l’entorn Python i sap utilitzar-lo amb ajuda del professor.

Reconeix perfectament l’entorn Python i les normes que el regeixen i és capaç de treballar-hi de manera individual.

Comença a programar utilitzant instruccions amb condicionants.

Desconeix què són i per a què serveixen els condicionants en programació.

Sap el que són els condicionants i per a què s’utilitzen en la programació, però no sembla capaç de posar-los en pràctica.

Reconeix i és capaç d’utilitzar condicionants per programar seguint indicacions.

Reconeix i pot fer servir sense dificultats condicionants per programar sense ajuda del professor.

Reconeix i distingeix les funcions que realitzen els condicionals, els bucles i instruccions com IF, ELSE, WHILE i BUCLE FOR a l’hora de programar.

Desconeix què són els condicionals i bucles.

Reconeix que hi ha condicionals, bucles i instruccions, però no sembla capaç de posar-los en pràctica.

Reconeix i distingeix les funcions que realitzen els condicionals, els bucles i instruccions com ara IF, ELSE, WHILE i BUCLE FOR a l’hora de programar.

Reconeix i és capaç de posar en pràctica sense dificultat i de manera individual condicionals, bucles i instruccions per obtenir resultats concrets.

Utilitza la programació a través de Scratch, combinant instruccions de manera senzilla i valorant si els resultats són els previstos.

Gairebé no sap què és el programa Scratch.

Coneix el programa Scratch, però amb prou feines sap utilitzar-lo.

Sap com funciona el programa Scratch i pot treballar en el seu entorn sense dificultat.

Coneix el programa Scratch, treballa perfectament en el seu entorn i és capaç de valorar si els resultats són els previstos.



UNITAT 8 – Arduino

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Coneix què és Arduino i per a què serveix.

Gairebé no entén què és Arduini i per a què serveix.

Coneix Arduino i per a què serveix, però no sembla capaç de posar-lo en pràctica.

Entén Arduino i és capaç de posar-lo en pràctica seguint indicacions.

Entén Arduino i és capaç de posar-lo en pràctica de forma autònoma.


No reconeix què és el prototipat.

Es mostra familiaritzat amb el concepte de prototipat però res més.


Es mostra familiaritzat amb el concepte i procés de prototipat, i és capaç d’exemplificar-lo amb claredat.

Reconeix els tipus de plaques Arduino que podem trobar en el mercat i quines són les seves característiques tècniques.

No sap que hi ha diferents tipus de plaques Arduino al mercat.

Sap que hi ha diferents tipus de plaques d’Arduino, però no és capaç de distingir-les.

Reconeix les diferents plaques d’Arduino i en pot descriure les característiques.

Identifica diferents plaques d’Arduino i sap que s’ha de seleccionar la placa en funció del projecte que s’ha de desenvolupar.

Sap com es prepara la comunicació de la placa Arduino amb el nostre ordinador.

No entén que s’ha de preparar la comunicació entre l’ordinador i Arduino.

Coneix com es prepara la comunicació de la placa Arduino amb el seu ordinador, però sembla que no sap portar-ho a la pràctica.

Sap com funciona Arduino i, amb ajuda del professor, pot preparar la comunicació de la placa amb el seu ordinador.

Coneix Arduino i és capaç de preparar la comunicació de la placa i l’ordinador de manera autònoma.

Sap instal·lar el programari per a Arduino des de Windows, Mac o Lynux.

No sap instal·lar el programari per a Arduino des de Windows, Mac o Lynux.

Sap instal·lar el programari per a Arduino només des de Windows.

Sap instal·lar el programari per a Arduino des de Windows i de manera tòrica des de Mac i Lynux.

Sap instal·lar el software per a Arduino des de Windows, Mac o Lynux.

Sap distingir i utilitzar les icones i funcions de l’entorn Arduino.

No distingeix l’entorn Arduino.

Sap distingir les principals icones de l’entorn Arduino.

Sap distingir i utilitzar amb ajuda les icones i funcions de l’entorn Arduino.

Sap distingir i utilitzar de manera fluida i independent les icones i funcions de l’entorn Arduino.

Coneix el llenguatge de programació Arduino.

Desconeix el llenguatge de programació Arduino.

Reconeix el llenguatge de programació propi d’Arduino, però no sembla capaç de posar-lo en pràctica.

És capaç d’identificar el llenguatge de programació Arduino i pot posar-lo en pràctica amb l’ajuda del professor.

Reconeix i és capaç d’utilitzar el llenguatge de programació Arduino de manera autònoma.

Analitza l’estructura de programació d’Arduino, que es divideix en dues funcions, instal·lació (setup) i bucle (loop).

No coneix l’estructura de programació Arduino.

Coneix de manera molt superficial l’estructura de programació Arduino.

Coneix l’estructura de programació Arduino i les seves funcions.

Coneix i entén sense problemes l’estructura de programació Arduino i les seves funcions.

Reconeix la sintaxi de la programació Arduino i els seus elements principals.

Desconeix la sintaxi d’Arduino i els seus elements principals.

Sap que Arduino té una sintaxi pròpia, però no és capaç d’identificar els seus elements principals.

Reconeix i la sintaxi pròpia d’Arduino i sap descriure els seus elements principals.

Reconeix i pot fer servir la sintaxi pròpia d’Arduino individualment.

Identifica altres llenguatges de programació i aprèn a comparar-los amb Arduino.

Gairebé no sap que existeixen llenguatges de programació.

Sap que existeixen diferents llenguatges de programació, però no sembla capaç d’establir comparacions amb Arduino.

Coneix diferents llenguatges de programació i pot comparar-los a grans trets entre si.

Reconeix diferents llenguatges de programació i és capaç de veure les diferències amb Arduino.

Sap programar utilitzant entorns gràfics.

No sembla entendre com es programa fent servir entorns gràfics.

Sap com s’ha de programar fent servir entorns gràfics, però amb prou feines és capaç de fer-ho.

Reconeix diferents entorns gràfics i pot programar seguint indicacions que se li donen.

Identifica diferents entorns gràfics i sap realitzar programacions senzilles de manera autònoma.

Reconeix els diferents entorns gràfics que s’utilitzen en

Gairebé no sap que existeixen diferents entorns gràfics de

Sap que existeixen diferents entorns gràfics de programació, però

Coneix diferents entorns gràfics de programació i és capaç

Reconeix diferents entorns de programació i és capaç d’utilitzar-ne



programació. programació. no sembla capaç d’establir comparacions entre ells.

de veure les diferències i semblances entre ells.

algun sense dificultats per fer una programació senzilla.

Coneix l’S4A, els diferents blocs que controlen la placa i la seva aplicació.

Pràcticament desconeix l’S4A i per a què es fa servir.

Sap què és l’S4A, però no és capaç d’identificar els seus elements principals i la seva aplicació.

Reconeix l’S4A, els diferents blocs que controlen la placa, tot i que no tant la seva aplicació.

Reconeix l’S4A, els diferents blocs que controlen la placa i la seva aplicació.

Estableix contacte de la placa Arduino amb el nostre ordinador.

No sap com establir contacte entre l’ordinador i la placa Arduino.

Coneix la placa Arduino, però no sap com establir contacte amb l’ordinador.

Sap com funciona Arduino, i amb ajuda del professor pot establir contacte de la placa Arduino amb el seu ordinador.

Coneix Arduino i el seu llenguatge de programació perfectament i és capaç de comunicar la placa Arduino i el seu ordinador de manera autònoma.

Sap enviar instruccions a la placa i verificar si els objectius que perseguíem en iniciar el projecte s’han complert.

Desconeix com s’envien instruccions a la placa Arduino.

Sap com donar instruccions a la placa amb l’ajuda del professor.

Sap com donar instruccions a la placa, però no sap verificar si els resultats són els previstos.

És capaç de donar instruccions a la placa sense dificultat, i també sap comprovar que els objectius que es perseguien amb les instruccions s’han complert.

Entén Arduino com un conjunt, un entramat de coneixements i aplicacions que donen sentit a tot el procés.

Gairebé no sap reconèixer Arduino i no entén per a què serveix.

Gairebé no és capaç d’entendre com funciona Arduino, però sap reconèixer-lo.

Entén com funciona Arduino i reconeix quines són les seves aplicacions.

Entén perfectament Arduino i el seu llenguatge de programació, i és capaç de donar exemples de les seves aplicacions.



UNITAT 9 – App Inventor

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Coneix el món de les aplicacions i el sorgiment i evolució d’App Inventor.

Gairebé no sap què és una aplicació i no és capaç d’explicar el seu origen i evolució.

Reconeix què són les aplicacions i entén el seu origen i evolució.

Coneix què és una aplicació i sap explicar quina ha estat la seva evolució.

Sap molt bé què és una aplicació, pot explicar la seva evolució i és capaç d’oferir-ne exemples significatius i diversos.

Reconeix App Inventor com a eina de treball aplicada a l’m-learning i per consolidar els coneixements de programació.

Desconeix App Inventor i no sap què és l’m-learning.

Sap què és App Inventor i per a què es fa servir.

Reconeix App Inventor i entén la seva utilitat com a eina de treball per a l’m-learning.

Mostra conèixer en profunditat App Inventor i és capaç de comprendre la seva utilitat com a eina per a l’m-learning.

Està familiaritzat amb App Inventor en línia, és capaç de crear-hi un compte i començar a treballar amb el programa.

Té molts problemes per localitzar la web del programa sense ajuda del professor.

És capaç de trobar App Inventor en línia i crear un compte tot i que amb ajuda.

Està familiaritzat amb App Inventor en línia, és capaç de crear un compte i començar a treballar amb el programa seguint les orientacions del professor.

Sap moure’s per l’entorn d’App Inventor en línia sense gaire dificultat, i és capaç de crear un compte sense ajuda del professor.

Sap instal·lar el software adequat per simular les aplicacions creades amb App Inventor.

No sap instal·lar el software adequat per simular les aplicacions creades amb App Inventor.

Instal·la el software adequat per simular les aplicacions creades amb App Inventor però de manera molt guiada pel professor.

Sap instal·lar el software adequat per simular les aplicacions creades amb App Inventor.

Sap instal·lar el software adequat per simular les aplicacions creades amb App Inventor sense cap ajuda del professor i és capaç de buscar-lo i localitzar-lo també pel seu compte.


Desconeix què és un emulador d’Android.

Sabria simular les aplicacions, però no a través d’un emulador d’Android.


Sap simular les aplicacions creades a través de diversos emuladors, no només el d’Android.

Sap connectar el dispositiu mòbil a l’ordinador per USB o via wifi i coneix l’opció de descarregar les aplicacions creades a través de codis QR.

No sap què són els codis QR.

Sap connectar el dispositiu mòbil a l’ordinador per USB o via wifi i coneix l’opció de descarregar les aplicacions, tot i que no a través de codis QR.

Sap connectar el dispositiu mòbil a l’ordinador per USB o via wifi i coneix l’opció de descarregar les aplicacions creades a través de codis QR.

Sap connectar el dispositiu mòbil a l’ordinador per USB o via wifi i sap descarregar les aplicacions creades a través de codis QR sense ajuda del professor.

Coneix què és el bluetooth i com es relaciona amb App Inventor.

Desconeix què és el bluetooth i les seves diverses utilitats.

Sap utilitzar el bluetooth, però no acaba d’entendre la seva relació amb App Inventor.

Coneix què és el bluetooth i com es relaciona amb App Inventor.

Coneix què és el bluetooth i demostra saber com es relaciona amb l’App Inventor no només en la teoria sinó també en la pràctica.

Sap fer servir la connexió bluetooth des d’App Inventor.

No sap fer servir la connexió bluetooth des d’App Inventor.

Identifica les pautes tècniques necessàries perquè la comunicació per bluetooth funcioni, però no sembla capaç de posar-les en pràctica.

Identifica i entén les pautes tècniques necessàries perquè la comunicació per bluetooth funcioni.

Coneix i sap aplicar les pautes tècniques necessàries perquè la comunicació per bluetooth funcioni.

Sap controlar components a través del seu dispositiu utilitzant una aplicació adequada, el bluetooth i la placa Arduino.

No sap controlar components a través del seu dispositiu utilitzant una aplicació adequada, el bluetooth i la placa Arduino.

Sap que modificant la placa Arduino i amb l’aplicació adequada, gràcies al bluetooth es poden controlar components a través dels nostres dispositius, però no és capaç de portar-ho a la pràctica.

Amb ajuda del professor, sap fer algunes modificacions en la placa Arduino i controlar dispositius mitjançant el bluetooth.

Sap controlar components a través del seu dispositiu utilitzant una aplicació adequada, el bluetooth i la placa Arduino, i ho porta a terme sense ajuda del professor.



Projecte 1. Crear objectes 3D amb Google SketchUp - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Assoleix un grau de destresa suficient en l'ús de programes informàtics en 3D.

No té prou destresa en l'ús de programes informàtics en 3D.

Té un grau de destresa suficient en l'ús de programes informàtics en 3D, però li falta desimboltura.

Té un grau de destresa correcte en l'ús de programes informàtics en 3D.

Té molta destresa a l’hora de fer servir programes informàtics en 3D.

Identifica els diferents plans espacials en un objecte 3D.

És capaç d’identificar els diferents plans espacials en un objecte 3D.

Identifica els diferents plans espacials en un objecte 3D de manera bàsica.

Sap identificar els diferents plans espacials en un objecte 3D.

Identifica els diferents plans espacials en un objecte 3D i els sap explicar amb detall.

Treballa amb diferents unitats de mesura.

No sap treballar amb diferents unitats de mesura.

Treballa amb diferents unitats de mesura però de manera bàsica.

Sap treballar amb diferents unitats de mesura sense dificultat.

Sap treballar amb desimboltura amb diferents unitats de mesura.

Sap interpretar plànols.

No sap interpretar plànols.

Sap interpretar plànols bàsics.

Sap interpretar plànols.

Sap interpretar perfectament plànols.

Aplica l'ús de l'acotació en el dibuix tècnic.

No sap aplicar l'ús de l'acotació en el dibuix tècnic.

Aplica l'ús de l'acotació en el dibuix tècnic.

Aplica amb facilitat l'ús de l'acotació en el dibuix tècnic.

Aplica l'ús de l'acotació en el dibuix tècnic i domina la tècnica.

Construeix figures geomètriques.

No és capaç de construir figures geomètriques.

Construeix figures geomètriques de manera bàsica.

Sap construir figures geomètriques.

Construeix figures geomètriques amb molta agilitat i destresa.

Assoleix una capacitat d'organització i d'interpretació de pautes de treball.

No té capacitat d'organització i d'interpretació de pautes de treball.

Té capacitat d'organització i d'interpretació de pautes de treball, però a vegades li costa prendre la iniciativa.

Té capacitat d'organització i d'interpretació de pautes de treball.

Té una gran capacitat d'organització i d'interpretació de pautes de treball.

Col·labora amb els companys i companyes de l'aula.

No sap col·laborar amb els companys i companyes de l'aula.

Col·labora amb els companys i companyes de l'aula, tot i que a vegades li falta ser més participatiu.

Col·labora amb els companys i companyes de l'aula amb interès.

Sap col·laborar amb els companys i companyes de l'aula amb molta desimboltura i destresa.

Desenvolupa la creativitat en el disseny lliure de pràctiques.

No és capaç de desenvolupar la creativitat en el disseny lliure de pràctiques.

Desenvolupa la creativitat en el disseny lliure de pràctiques, però a vegades necessita ajuda.


Desenvolupa la creativitat en el disseny lliure de pràctiques de manera independent i autònoma.



Projecte 1. Crear objectes 3D amb Google SketchUp - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.

1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent

OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS

1. Assolir un nivell d’habilitat suficient en l’ús de programes informàtics en 3D.

2. Identificar els diferents plànols espacials en un objecte 3D.

3. Treballar amb diferents unitats de mesura.

4. Interpretar plànols.

5. Aplicar l’ús de l’acotació en el dibuix tècnic.

6. Construir figures geomètriques.

7. Aconseguir una bona capacitat d’organització i d’interpretació de pautes de treball.

8. Desenvolupar la creativitat en el disseny lliure de pràctiques.

TOTAL ____



Projecte 1. Crear objectes 3D amb Google SketchUp - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.



In la realització del projecte

Les figures que ha construït estan ben acabades i tenen les mesures correctes.

El terreny creat és realista i s’hi ha inclòs els detalls necessaris.

La vivenda dissenyada s’ajusta als paràmetres indicats.

Els projectes lliures són creatius i estan ben acabats.

La memòria inclou tots els passos del projecte i la informació està ben explicada.

TOTAL ____



Projecte 2. Mecanismes i disseny 3D- AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Assoleix un grau de destresa en l'ús de programes informàtics en 3D.

No té destresa en l'ús de programes informàtics en 3D.

Té un cert grau de destresa en l'ús de programes informàtics en 3D.

Té destresa a l’hora de fer servir programes informàtics en 3D.

Domina l'ús de programes informàtics en 3D.

Construeix i manipula figures geomètriques.

No sap construir ni manipular figures geomètriques.

Construeix i manipula figures geomètriques bàsiques.

Sap construir i manipular figures geomètriques.

Construeix i manipula figures geomètriques amb molta agilitat i destresa.

Identifica els diferents mecanismes.

No sap identificar els diferents mecanismes.

Coneix els diferents mecanismes però no els utilitza amb agilitat.

Coneix i identifica els diferents mecanismes.

Identifica els diferents mecanismes i els sap fer servir amb desimboltura.

Interpreta el funcionament dels diferents sistemes de transmissió.

No sap interpretar el funcionament dels diferents sistemes de transmissió.

Interpreta el funcionament dels diferents sistemes de transmissió.

Interpreta i entén bé el funcionament dels diferents sistemes de transmissió.

Interpreta el funcionament dels diferents sistemes de transmissió i ho sap explicar donant exemples.

Sap organitzar i interpretar pautes de treball.

No és capaç d’organitzar i interpretar pautes de treball.

Sap organitzar i interpretar pautes de treball, però de vegades necessita que ajuda.

Sap organitzar i interpretar pautes de treball.

Sap organitzar i interpretar pautes de treball de manera estructurada i detallada.


No és capaç de desenvolupar la creativitat en el disseny lliure de pràctiques.

Desenvolupa la creativitat en el disseny lliure de pràctiques, però a vegades necessita ajuda.


Desenvolupa la creativitat en el disseny lliure de pràctiques de manera independent i autònoma.



Projecte 2. Mecanismes i disseny 3D- AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Assolir destresa en l'ús de programes de disseny 3D.

2. Construir i manipular figures geomètriques i saber identificar els diversos mecanismes.

3. Saber interpretar el funcionament dels diferents sistemes de transmissió.

4. Ser capaç d'organitzar i d'interpretar pautes de treball i col·laborar amb els companys de classe.

5. Desenvolupar la creativitat en el disseny lliure de pràctiques.

TOTAL ____



Projecte 2. Mecanismes i disseny 3D- COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




En la realització del projecte

Els engranatges estan ben fets. Les parts dentades estan ben unides amb la part de la base.

Els sistemes de transmissió per contacte estan ben elaborats.

La transmissió a distància amb rodes dentades està ben planificada i programada.

En general, les animacions funcionen bé i estan ben programades.

La simulació Biela Manovella està ben feta.

La roda dentada amb SketchUp està ben feta.

S'han resolt amb èxit les possibles errades.

TOTAL ____



Projecte 3. Construcció de projectes amb Arduino - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Assoleix un grau de destresa en l'ús de programes informàtics.

No té prou destresa en l'ús de programes informàtics.

Té un grau de destresa suficient en l'ús de programes informàtics, però li falta desimboltura.

Té un grau de destresa correcte en l'ús de programes informàtics.

Té molta destresa a l’hora de fer servir programes informàtics.

Identifica els diferents components electrònics d'un circuit i el seu ús.

És capaç d’identificar els diferents components electrònics d'un circuit i el seu ús.

Identifica els diferents components electrònics d'un circuit i el seu ús de manera bàsica.

Sap identificar els diferents components electrònics d'un circuit i el seu ús.

Identifica els diferents components electrònics d'un circuit i el seu ús, i ho sap explicar amb detall i donant exemples.

Assoleix coneixements de la placa Arduino i la seva configuració.

No té coneixements de la placa Arduino i la seva configuració.

Té coneixements de la placa Arduino i la seva configuració de manera bàsica.

Coneix bé la placa Arduino i la seva configuració.

Domina amb desimboltura la placa Arduino i la seva configuració.

Interpreta esquemes elèctrics i electrònics.

No sap interpretar esquemes elèctrics ni electrònics.

És capaç d’interpretar esquemes elèctrics i electrònics, però a vegades necessita ajuda.

Interpreta i entén els esquemes elèctrics i electrònics.

Sap interpretar i coneix bé els esquemes elèctrics i electrònics, i en dóna exemples.

Programa i sintetitza la informació.

No és capaç de programar i sintetitzar la informació.

Programa i sintetitza la informació de manera bàsica.

Sap programar i sintetitzar la informació.

Sap programar i sintetitzar la informació amb agilitat i destresa.

Manipula components electrònics de precisió.

No sap manipular components electrònics de precisió.

Manipula components electrònics de precisió de manera bàsica.

Manipula bé els components electrònics de precisió.

Manipula i coneix bé els components electrònics de precisió i sap donar-ne exemples.

Sap organitzar-se i interpretar pautes de treball.

No és capaç d’organitzar-se i interpretar pautes de treball.

Sap organitzar-se i interpretar pautes de treball però de vegades amb dificultat.

Sap organitzar-se i interpretar pautes de treball.

Sap organitzar-se i interpretar pautes de treball amb agilitat i destresa.

Col·labora amb els companys i companyes de l'aula.

No sap col·laborar amb els companys i companyes de l'aula.

Col·labora amb els companys i companyes de l'aula, tot i que a vegades li falta ser més participatiu.

Col·labora amb els companys i companyes de l'aula amb interès.

Sap col·laborar amb els companys i companyes de l'aula amb molta desimboltura i destresa.

Desenvolupa la creativitat en el

No és capaç de desenvolupar la creativitat en el

Desenvolupa la creativitat en el disseny lliure de





disseny lliure de pràctiques.

disseny lliure de pràctiques.

pràctiques, però a vegades necessita ajuda.

pràctiques. pràctiques de manera independent i autònoma.

Projecte 3. Construcció de projectes amb Arduino - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Aprendre a dominar els dos programes informàtics del projecte.

2. Saber interpretar els passos que cal seguir.

3. Saber identificar els diferents components electrònics d'un circuit i el seu ús.

4. Assolir coneixements de la placa Arduino i la seva configuració.

5. Saber interpretar esquemes elèctrics i electrònics.

6. Utilitzar els components seguint els mecanismes d’ús i seguretat.

7. Demostrar creativitat, capacitat d’organitzar-se, interpretar les fases de treball indicades a les instruccions i de presentar un projecte.

TOTAL ____



Projecte 3. Construcció de projectes amb Arduino - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




En la realització del projecte

Els tres circuits (díodes LED, semàfor i servomotor) estan ben dissenyats amb Fritzing.

El control, encesa i apagada d'un díode LED connectat a la sortida 13 de la placa Arduino està ben dissenyat.

El control d'un díode LED a través d'una resistència LDR està ben dissenyat.

S’han interpretat bé les instruccions per regular la intensitat lluminosa d’un díode LED a través d'un potenciòmetre.

La pràctica de control d'una barrera enganxada a un servomotor a través d'un interruptor està ben feta i dissenyada.

En general, l’alumne sap interpretar esquemes elèctrics i electrònics.

El projecte lliure inclou tots els passos que s’indiquen i inclou la conclusió de la pràctica.

TOTAL ____


digital-text.comdigital-text.com/.../programaciotecnologiacatalunya3ESO.docx · Web viewAquesta...

Documents

Transcript of digital-text.comdigital-text.com/.../programaciotecnologiacatalunya3ESO.docx · Web viewAquesta...