· Web viewPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE FILOSOFIA Curs acadèmic 2016-2017 IES Joan...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

Curs acadèmic 2016-2017

IES Joan Fuster (Sueca)

1

ÍNDEX

- Composició del departament de filosofia.................................3- Valors ètics 1ESO..............................................................................4- Valors ètics 2ESO..............................................................................17- Valors ètics 3ESO..............................................................................27- Valors ètics 4ESO............................................................................42- Filosofia 4ESO.................................................................................54- Filosofia 1BATX.......................................................................65- Història de la filosofia 2BATX.........................................76- Psicologia 2BATX....................................................................89

2

1. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT

El Departament de Filosofia de l’Institut d’Educació Secundària Joan Fuster de Sueca està format en el curs 2016-17 pels professors i distribució d'assignatures següents:

David Mateu: Valors Ètics 1ESO (grups B, C i E); Valors Ètics 3ESO (grup DE); Valors Ètics 4ESO (grups B i C); Filosofia 1BATX (grup F); Psicologia 2BATX (1 grup) i Història de la Filosofia 2BATX (1 grup).

Javier Herrera: Valors Ètics 1ESO (grups A i D); Valors Ètics 2ESO (grups A i C); Valors Ètics 3ESO (grup CE); Valors Ètics 4ESO (grup A); Filosofia 1BATX (grups D i E) i Psicologia 2BATX (1 grup).

Xavier Serra: Valors Ètics 2ESO (grups B i D); Valors Ètics 3ESO (grups A i BE); Filosofia 4ESO (1 grup); Filosofia 1BATX (grups A, B i C). Cap de departament.

3

2. PROGRAMACIÓ DE VALORS ÈTICS DE 1r ESO2. 1. INTRODUCCIÓ

a) Justificació de la programació

El valor de la reflexió ètica que ofereix la matèria Valors Ètics s'ha de centrar en dotar els alumnes dels instruments de racionalitat i objectivitat necessaris perquè els seus judicis valoratius tinguen el rigor, la coherència i la fonamentació racional necessaris perquè les seues eleccions siguen dignes de guiar la seua conducta, la seua vida personal i les seues relacions socials.

El currículum bàsic s'estructura al voltant de tres eixos:

En primer lloc, pretén el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.

En segon lloc, contribueix a potenciar l'autonomia dels joves i a preparar-los per convertir-se en el principal agent del seu propi desenvolupament, aprenent a construir, mitjançant una elecció lliure i racionalment fonamentada i la inversió del seu propi esforç, un pensament i un projecte de vida propis, assumint de manera conscient, crítica i reflexiva l'exercici de la llibertat i el control sobre la seua pròpia existència.

Finalment, contribueix a afavorir la construcció d'una societat lliure, igualitària, pròspera i justa, mitjançant la participació activa de ciutadans conscients i respectuosos en què s'ha de fonamentar la convivència i la participació democràtica, reconeixent els drets humans com a referència universal per superar els conflictes, defensar la igualtat, el pluralisme polític i la justícia social.

b) Contextualització

La matèria Valors Ètics pretén promoure la reflexió ètica com a activitat fonamental i pròpia de l’ésser humà, a partir de la qual orientem la nostra conducta i les relacions interpersonals. Per això, el seu objectiu principal és que els alumnes arriben a sentir-se artífexs de la seua persona i de la societat en què viuen, ajudant-los a desenvolupar tant les seues capacitats cognitives com afectives per a consolidar la reflexió com un hàbit necessari en la consecució de la seua autonomia i la justificació racional de les seues eleccions com a guia de la seua conducta en tots els àmbits de la vida.

Des d’aquesta àrea s’aporten les bases d’una formació civicosocial que ajudarà a desenvolupar les competències necessàries per a situar-se en una realitat social diversa, contribuint a promoure el pensament crític i una actitud responsable amb la seua vida i el seu entorn social i natural. A través d’aquesta matèria l’alumnat s’inicia en el coneixement i l’assumpció responsable dels seus drets i deures com a persona, com a membre d’un grup i com pertanyent a una societat i per tant en la formació acadèmica i en la consecució d’una vida plena i digna.De la mateixa manera, l’alumnat s’inicia en el plantejament de qüestions que ens afecten a tots els ésser humans; preguntes essencials i irrenunciables que tractarà de respondre realitzant investigacions sobre els principals problemes i reptes del nostre món, proposant solucions i aprenent a comunicar-les; habilitats que, sens dubte, són importants i útils al llarg de la vida i que contribueixen al seu torn a una convivència pacífica i a l’exercici de la ciutadania democràtica. Per tot això, l’aprenentatge cooperatiu i el diàleg entre iguals, que promou el debat, no és tan sols una recomanació

4

pedagògica, és una exigència de l’acció orientada a la convivència, que rebutja la violència i els prejudicis a l’hora de resoldre conflictes i que per això s’ha de tenir present al llarg d’aquesta etapa.

2. 2. OBJETIUS DE L’ETAPA VINCULATS AMB LA MATÈRIA

En l’Article 15 del Capítol I del Títol II referent a l’Educació Secundària Obligatòria del Decret 87/2015 de 5 de juny, pel qual s’estableix el currículum i l’ordenació general de l’ESO i el batxillerat, s’assenyala com a objectius de l’etapa, entre altres, els següents: e) Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres. f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere. h) Formar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.Per tal d’assolir aquests objectius es presenta l’assignatura de Valors Ètics dins d’un projecte comú establert al llarg dels quatre cursos de l’ESO.

2. 3. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU

Valors ètics contribueix de forma substancial al desenvolupament de la competència social i ciutadana perquè és aquesta la que està present en el desenvolupament de tots els seus continguts. La competència en comunicació lingüística es treballa en tot moment atès que és a través de l’acció comunicativa com construïm el nostre món social i tractem d’arribar a acords per a vehicular la relació amb els altres. La competència aprendre a aprendre és també clau perquè es fomenta l’autonomia personal i l’esperit crític que permet l’alumnat l’autoregulació dels seus processos cognitius i de la seua conducta en distints contextos garantint que adquirisca recursos suficients per a formar-se permanentment. L’aportació de l’àrea a la competència de consciència i expressions culturals se centra en el coneixement de les manifestacions culturals de l’entorn, propicia una actitud d’obertura i de respecte cap a la diversitat d’expressions culturals. Aquesta matèria també treballa la competència digital en relació a la busca de la informació, la seua interpretació, així com en l’elaboració de treballs en format digital. L’alumnat ha de saber com i què buscar perquè no tot és igualment rellevant. Serà el professor qui oriente i done els criteris i els objectius perquè l’ús de les noves tecnologies siga aprofitable educativament. Finalment Valors Ètics afavoreix el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor des de tots els seus blocs mitjançant la planificació de tasques enfocades cap al foment de la responsabilitat i la participació en activitats que promouen l’aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida i la construcció d’una ciutadania democràtica.

5

2. 4. CONTINGUTS

1r ESO

UNITATS CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ COMPETÈNCIES

TOTES -Estratègies de planifi-cació, organització i gestió. Selecció de la informació tècnica i recursos materials. Estratègies de supervisió i resolució de problemes. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat. Habilitats de comunicació.

- Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, adap-tar-los a canvis i imprevistos, avaluar amb ajuda de guies al procés i al producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

SIEE

- Ús dels instruments més comuns de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, compartir informació i recursos, i construir un producte o meta col·lectiva.

- Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i contin-guts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

CCLICAACD

- Iniciativa i innovació. Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Superar

- Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interès durant el seu desenvolupament i actuar

SIEE

6

obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. Pensament alternatiu. Sentit crític.

amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

1: Què sóc? - Reflexió sobre l’ésser humà. - La vida en societat. - Instint i aprenentatge.

- Distingir a través d’exemples o estudi de casos la conducta instintiva del comportament guiat per les decisions i la raó.

CSCCCLICAA

- La llibertat com a característica de l’acció humana. - Autonomia moral.

- Reflexionar sobre la importància de responsabilitzar-se de les accions pròpies i les seues conseqüències per a redefinir el concepte de llibertat. - Reconèixer la importància de l’autonomia en la acció moral.

CSCCCLICAASIEE

2: Identitat. Però... qui sóc?

- La personalitat com a conjunt de característiques psicològiques i de comportament: herència biològica, ambiental i experiència vital.

- Reconèixer la personalitat com a element fonamental de la identitat. - Reflexionar sobre com constituïm la nostra personalitat i amb quins elements.

CSCCCLICAACEE

- Autonomia i heteronomia moral.- Normes i valors.- Autoestima.- Dignitat.

- Partint del tema anterior, desenvolupar el concepte de autonomia i heteronomia en relació a la pròpia construcció individual.- Reconèixer la naturalesa del valors.- Entendre la importància de l’autoestima en el desenvolupament personal.- Valorar la dignitat com un dels valors fonamentals dels éssers humans.

CSCCCLICAASIEE

3: Gènere - Concepte de sexe i gènere. - La situació de la dona.

- Comprendre les categories de dona i d’home i com han dividit la Humanitat. - Entendre que aquestes diferències no són més que una interpretació del sexe.

CSCCCLICAACEC

- Els estereotips i rols. - Comprendre el concepte d’estereotip i el seu caràcter arbitrari.- Desenvolupar la capacitat de desmuntar aquests estereotips

CSCCCLICAACEC

7

en la pròpia vida. - La igualtat entre homes i dones: el feminisme.-Coresponsabilitat.

- Reconèixer la importància del feminisme com a moviment fonamental de la modernitat.- Desenvolupar actituds i comportaments orientats a l’eliminació de les discriminacions per sexe.- Potenciar la coresponsabilitat per a superar les servituds de la maternitat.

CSCCCLISIEECAA

4: Identitat digital: internet

- Privacitat i intimitat. La seua concreció en les noves tecnologies.- La Identitat digital.- Dret a l’oblit on line.- El ciberassetjament.

- Reconèixer que una part important del desenvolupament personal al segle XXI, té lloc a Internet. - Comprendre aquesta nova dimensió, els avantatges, el problemes i els perills.-Prendre consciència dels nostres drets en Internet.

CSCCCLISIEECAACDCMCTCEC

5: Família - La família i el seu espai a la societat.

- Reconèixer la importància de la família com a una institució fonamental en la història de la humanitat.

CSCCCLICAA

- La pluralitat dels models familiars a la societat del segle XXI.

- Prendre consciència dels models familiars tant tradicionals, como els sorgits de les transformacions socials i legals de les darreres dècades.

CSCCCLICAA

6: Espai Social - El concepte de discapacitat.- Les barreres arquitectòniques.- Igualtat d’oportunitats.

- Comprendre el concepte de discapacitat i com s’ha de garantir la igualtat d’oportunitats per a compensar les desigualtats.- Prendre consciència de la importància de l’espai públic i la necessitat de que siga accessible a tots.

CSCCCLICAASIECCMCT

- L’espai viscut.- L’activitat humana i la seua relació amb l’espai.- L’amabilitat com a valor.

- Prendre consciència de la relació de l’espai amb les nostres vides.- Desenvolupar la idea de que l’espai públic és un espai compartit i que hem de compartir amb els altres.

CSCCCLICAACMCT

8

7: Companys i amics.

- Companys i amics.- Característiques de l’amistat. L’amistat com a sentiment.- L’empatia.- La benevolència.

- Reflexionar sobre la importància de l’amistat en la existència humana.- Diferenciar entre amistat i companyonia.- Tenir la capacitat d’omplir l’amistat de contingut.

CSCCCLICAACEC

8: Conflictes - El conflicte. Aspectes negatius i positius.- La mediació

- Reconèixer el conflicte com a una de les característiques de la vida en societat.- Desenvolupar la capacitat per a solucionar els conflictes mitjançant la mediació, per evitar solucions violentes.

CSCCCLICAACECSIEE

- L’assetjament.- El maltractament.

- Desenvolupar la capacitat de reconèixer l’assetjament i el maltractament en tots els àmbits, però en particular a l’escola.

CSCCCLICAACECSIEE

9: La diversitat - La diversitat.- La pluralitat.

- Reconèixer que la Humanitat té una composició plural basada en la diversitat. - Entendre que aquest fet, és una font de riquesa.

CSCCCLICAACEC

- L’etnocentrisme.- La xenofòbia.- El racisme.

- Reconèixer els prejudicis negatius fruit de la diversitat cultural.- Reconèixer i ajudar a eliminar els comportaments discriminatoris que naixen del racisme i la xenofòbia.

CSCCAACCLICEC

10: Normes i justícia. Totes les lleis són justes?

- Normes i lleis.- Dret i justícia.- Desobediència civil.

- Comprendre els conceptes de norma i de llei i la seua funció necessària en la vida en societat.- Incorporar el concepte de dret i de justícia. Prendre consciència de l’ésser humà com a subjecte de dret.- Conèixer la desobediència civil i saber quan i com exercir-la.

CSCCCLICAACEC

- Els Drets Humans: la Declaració Universal dels Drets Humans.

- Conèixer la existència de la DUDH i el seu caràcter universal, imprescriptible i inalienable.

CSCCCLICAACEC

11: Igualtat i justícia social

- La igualtat davant de la llei.

- Reconèixer el caràcter igualitari de la llei.

CSCCCLI

9

- La justícia social. - Reconèixer que la justícia social és necessària en una societat justa. Entendre la noció d’igualtat d’oportunitats.

CEC

- La discriminació positiva.

- Entendre que la discriminació positiva és una eina fonamental per a la superació de les desigualtats. - Desenvolupar la capacitat de l’alumne per aplicar aquesta tècnica en tots els àmbits on puga ser necessari.

CSCCAACCLISIEECEC

12: L’ecologia - Sostenibilitat.- L’empremta ecològica.

- Reflexionar sobre la relació entre l’ecologia i el comportament humà.-Desenvolupar comportaments orientats a la reducció de la seua empremta ecològica.

CSCCCLICECSIEECMCT

- Problemes ecològics globals.

- Analitzar els principals problemes ecològics globals i conèixer les solucions que la humanitat té al seu abast.

CSCCCLICAACDCMCT

COMPETÈNCIES CLAU

CCLI: Competència en comunicació lingüística.CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.CD: Competència digital.CAA: Competència aprendre a aprendre.CSC: Competències socials i cíviques.SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.CEC: Consciència i expressions culturals.

2. 5. UNITATS DIDÀCTIQUES

a) Organització de les unitats didàctiques

Seguirem el plantejament del llibre de text de l’assignatura que anem a utilitzar, Valors Ètics 1r ESO de l’editorial Diálogo. Cada unitat comença amb una lectura inicial que suggereix l’assumpte principal de la unitat. Els continguts de cada unitat didàctica es desenvolupen d’una manera eminentment pràctica, a través d’activitats des de les quals l’alumnat extraurà les reflexions teòriques pertinents, ajudat per alguns quadres-resum introduïts al llarg de les pàgines. Al final de cada tema es presenten: a) un parell de lectures breus per treballar la comprensió lectora i l’anàlisi de textos; b) una pàgina de reflexió teòrica que organitza de manera global els continguts estudiats; c) una pel·lícula relacionada amb la matèria.

10

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques

Si férem una distribució uniforme dels temes per cada avaluació el temps disponible per cada unitat seria d'unes sis classes, donada la dotació horària setmanal assignada a esta matèria. És per això que considerem obligat seleccionar les activitats d'alguns temes i inclús fondre alguns i, per això, canviar-ne l'ordre de les unitats didàctiques. També hi ha que valorar les característiques concretes dels alumnes de cada grup abans de fer una concreció definitiva de les activitats i temes a seleccionar.

Ens proposem començar pel tema I i impartir-lo complet (7-8 sessions). Si comptem amb les dues o tres sessions previs d'inici de curs dedicades a presentar l'assignatura, conéixer el grup d'alumnes, donar les indicacions bàsiques i procurar-se el material textual mínim, aleshores, el començament de la següent unitat no podria fer-se fins la meitat del mes d’octubre.

Les unitats didàctiques es distribuiran al llarg del curs de la següent manera:

1ª avaluació: Unitats 1, 2-5-7-(6).2ª avaluació: Unitats 9-10-113ª avaluació: Unitats 3, (4), 8 i 12

A més a més cal ser conscients que aquesta distribució temporal és tan sols una proposta. Les diferències entre els diversos grups, el desigual nombre de classes per avaluació degut a activitats extraescolars, festivitats locals, així com altres raons poden fer recomanable alterar-la al llarg del curs.

2. 6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

a) Metodologia general i especifica. Recursos didàctics i organitzatius

La metodologia farà insistència, especialment, en la comprensió lectora de textos literaris i filosòfics breus, notícies periodístiques, documents d’actualitat, així com en la visualització de reportatges, documentals o pel·lícules sobre els temes estudiats en el curs. Els punts centrals en què es basa la metodologia són:a) Interacció i aprenentatge: l’objectiu últim és que els alumnes adquirisquen els millors

aprenentatges possibles.b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de

les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.

c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn.

d) Didàctica específica de l’àrea, ja siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de continguts; atenent la seua singularitat s’utilitzen distints recursos. La lectura i anàlisi de textos filosòfics, literaris o periodístics, i la composició escrita a partir de materials literaris o audiovisuals són recursos imprescindibles. Però també és necessari treballar l’expressió oral; treballs individuals o en grup, que requerisquen una exposició, debats, etc.

b) Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge. Activitats complementàries

11

Com a activitats complementàries poden proposar-se al llarg del curs, en funció del desenvolupament del mateix, algunes activitats extraescolars com ara visites a museus, a institucions públiques, a ONGs, conferències en l’Institut, etc. sempre adequades al tractament de les diferents unitats didàctiques programades.

2. 7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

a) Criteris d’avaluacióEls criteris d’avaluació estan exposats a la tercera columna del quadre de l’apartat 2. 4. Continguts.

b) Instruments d’avaluacióCom indica la llei, una assignatura que pretén desenvolupar en els alumnes actituds de tolerància democràtica no pot comptar amb una metodologia unitària. Partint dels diversos interessos i inquietuds tant del professor com dels alumnes en l'assignatura, haurem de concebre una didàctica oberta.

És notable la diversitat dels objectius que es pretenen assolir per la qual cosa el professor haurà d'emprar diferents eines que permeten la seua consecució. En qualsevol cas enumerem a continuació alguns dels procediments i tècniques que seguirem:

a) Exposicions del professor: És la millor eina per introduir continguts de caràcter conceptual. Si bé no és l'única opció didàctica, seran imprescindibles. Malgrat això és convenient reforçar-les amb altres tipus d'activitats.

b) Lectura i comentari de textos: Tant els llibres de lectura, com la lectura i comentari de textos breus són una eina important dins de la didàctica de l'Ensenyament Secundari Obligatori ja que en la seua regulació es reconeix el foment de la lectura com un dels seus objectius. Al seu torn, pot complir una funció anàloga a la dels materials audiovisuals. A això cal afegir que permeten el desenvolupament de la comprensió lectora i milloren aspectes com la redacció o l'ortografia.

c) Redaccions: La redacció de textos d'una certa extensió és fonamental per diversos motius. En primer lloc perquè permet desenvolupar la capacitat d'exposar i enllaçar idees per escrit. D'altra banda els escrits permeten aplicar els conceptes apresos així com buscar informació.

d) Debats: Eina fonamental a l'hora de promoure els valors de tolerància i convivència que sustenten l'assignatura. D'altra banda permeten desenvolupar les facultats lingüístiques de l'alumnat. Els debats exigeixen, al seu torn, elaboració d'idees per a la seua exposició així com la recerca i processament d'informació.

e) Treballs d'investigació: Aquests poden ser elaborats en grup o individualment. D'aquesta manera es fomenta el treball en equip i la col·laboració. D'altra banda permeten l'elaboració dels continguts impartits i un treball d'aprofundiment que permet reforçar-los. Aquests treballs poden ser exposats a classe. D'aquesta manera seran els alumnes els que, supervisats pel professor, expliquen i desenvolupen els continguts. Es fomenta així la participació i la implicació de l'alumnat en el desenvolupament de la matèria.

f) Materials audiovisuals: La seva utilització en classe pot permetre als alumnes documentar-se i reflexionar sobre situacions concretes en les que es puguen observar

12

algunes de les situacions de desigualtat, incompliment dels drets humans o alguns dels canvis socials a què fan referència els objectius. D'altra banda és interessant l'ús d'alguns documentals o pel·lícules que ens ajuden a comprendre alguns dels continguts.

Com ja hem assenyalat, aquests són només alguns dels procediments de partida per enfocar la metodologia de la matèria. És recomanable sempre concretar a mesura que es va desenvolupant el curs de manera que pugam pal·liar deficiències o incidir en aspectes positius.

c) Criteris de qualificació

Els criteris de qualificació contemplen no només l’assoliment dels objectius expressats a l’esmentat apartat 4., sinó que inclouen els següents elements:

1. Identificar i rebutjar les actituds de discriminació en situacions concretes aplicant un criteri autònom. Aquest criteri permet comprovar si l'alumnat, davant la presentació d'un cas o situació simulada o real, és capaç de reconèixer la discriminació que, per motius diversos, pateixen determinades persones en les societats actuals.

2. Participar en la vida del centre i de l'entorn i practicar el diàleg per superar els conflictes. Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes han desenvolupat habilitats socials de respecte i tolerància cap al seu entorn. Ja siga mitjançant el diàleg i el respecte a les persones o mitjançant la participació activa i constructiva en la vida del centre.

3. Utilitzar diferents fonts d'informació i ser capaç de processar-les i seleccionar-les així com emprar-les a l'hora d'exposar o debatre. Ser capaç de construir un discurs argumentat. Aquest criteri pretén comprovar si l'alumnat coneix les tècniques del debat, si es documenta degudament i si és capaç d'analitzar, sintetitzar i exposar la informació integrant-la amb la seva argumentació.

4. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (tecnologia, pluralitat cultural, etc.) mantenint una actitud responsable i crítica davant els mateixos. Comprendre, al seu torn, les desigualtats que aquests canvis generen i desenvolupar actituds responsables. Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar els problemes derivats dels canvis socials més recents com són les desigualtats que produeixen. D'altra banda es tracta de comprendre el paper que la informació i la comunicació tenen en les nostres societats actuals, així com fomentar una actitud crítica davant dels mitjans de comunicació de masses.

5. Assistir diàriament a classe i justificar adequadament les absències. Si l’alumne falta de manera injustificada un 33% de les classes al llarg d’una avaluació aquesta es donarà per suspesa.

6. Realitzar les activitats encomanades pel professor i participar del treball diari de l’aula.

7. Mantenir una actitud de respecte cap a la resta de membres de la comunitat educativa: companys, professorat i personal no docent.

d) Criteris de puntuació

13

L’assignatura s’avalua amb un plantejament integrador que té en compte tres aspectes: els CONCEPTES, els PROCEDIMENTS i les ACTITUDS. La suma dels tres ens donarà la nota de l’assignatura:

1. S’entén per CONCEPTES el conjunt dels continguts conceptuals de cada tema. Al final de cada tema els alumnes faran una prova escrita. El percentatge d’aquestes proves és d’un 20% de la nota.

2. S’entén per PROCEDIMENTS, totes les pautes que ha de seguir per l'alumne en la realització de les activitats que es fan en classe, el quadern, els treballs encomanats, etc. El percentatge dels PROCEDIMENTS és d'un 50% de la nota.

3. S’entén per ACTITUDS, l'assistència a classe, el comportament, la motivació i la participació en l’aula. Una actitud negativa o la no participació comporta una nota baixa en l’actitud. El percentatge de l’ACTITUD és d’un 30% de la nota.

Es farà almenys un examen per avaluació que podrà combinar respostes teòriques (especialment definicions de conceptes i aplicació d’aquests conceptes a contextos nous) i exercicis pràctics (del tipus dels realitzats en el curs de l’explicació de cada tema). Després de cada examen, es corregirà a l’aula, amb la qual cosa s’aconsegueix un doble efecte de recordatori i d’auto-avaluació, i permet detectar les errades en el procés d’aprenentatge.

La nota final de curs es determinarà a partir de la valoració del conjunt del procés seguit per l’alumne al llarg de tot el curs, atenent al grau d’assoliment de les competències i els resultats obtinguts en cada avaluació. Es possibilitarà, si és el cas, proves de recuperació per a l’alumnat que no haja superat les avaluacions del curs.

e) El quadern de classe de l'alumne i la seua avaluació.El quadern és una ferramenta fonamental perquè l'alumne realitze amb ordre i organització el seu treball escrit en el curs de les activitats de cada unitat. Serveix al professor per avaluar la seua evolució, tant en moments puntuals (deures encomanats el dia anterior, per exemple) com al final de cada unitat didàctica. És per això que es valorarà especialment el quadern de l’alumne, el qual haurà d’estar sempre al dia, de forma que sempre puga presentar-lo, i serà condició necessària, encara que no suficient per tal d’aprovar l’avaluació.

Aquell alumne que tinga un quadern valorat amb menys de 4 punts serà avaluat com a Insuficient en l’avaluació corresponent. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent avaluació per tal de considerar-lo Apte.

L'avaluació del quadern de l'alumne es concretarà en una nota numèrica entre 0 i 10 punts segons els següents criteris:

El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de major grau de complexitat estan realitzades. Valoració: de 8'5 a 10 punts.

El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta faltes d’ortografia o puntuació destacades. Valoració: de 6'5 a <8'5 punts.

Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives o la

14

presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes d’ortografia. Valoració: de 5 a <6'5 punts.

El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta d’aspectes. Valoració: de 2 a <5 punts.

No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert, o el que s’ha lliurat no es pot considerar com a tal. Valoració: de 0 a <2 punts.

Les pautes concretes que ha de seguir l'alumne en l'elaboració quotidiana del seu quadern són:

1. Cal copiar els enunciats complets.2. El quadern ha de tindre una lletra clara i llegible.3. El quadern ha de tindre totes les activitats completes.4. Les activitats han d’estar corregides amb claredat i de manera visible.5. S’ha d’anar amb cura amb les faltes d’ortografia.

f) Activitats de reforç i ampliacióEn cas que siga necessari recuperar aquells continguts que no s’han assolit durant les avaluacions, el professor acordarà amb els alumnes que tinguen necessitat d’adequar els seus coneixements de la matèria als mínims establerts, la manera i el moment en què hauran de ser realitzats determinades proves o exercicis per superar de manera satisfactòria la matèria.

2. 8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE RECOLZAMENT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu serà atès amb mesures extraordinàries que impliquen adaptacions d’accés al currículum. Aquestes mesures de caràcter extraordinari seran significativament diferents de les aplicades a la resta del grup. Així, es faran adaptacions curriculars individuals significatives, programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment, així com altres programes específics de tractament personalitzat.

2. 9. ELEMENTS TRANSVERSALS

a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escritaEl treball bàsic i quotidià en l’assignatura de Valors Ètics es un treball amb textos. La qual cosa implica treballar diàriament la comprensió lectora. A tal efecte amb la lectura dels textos sempre es proposa una sèrie de preguntes per orientar, ajudar i comprovar el resultat del treball de l’alumnat.A més a més, una altra de les eines de treball i d’avaluació en aquesta assignatura és la composició de textos breus sobre els temes tractats. Els alumnes treballaran la redacció en totes les unitats didàctiques parant especial atenció en l’estructuració dels continguts, l’ordre de l’exposició i el desenvolupament de les idees.

b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicacióLes activitats proposades en algunes unitats didàctiques poden fer referència a la comunicació audiovisual i les TIC. En elles es proposa la recerca d’informació en la xarxa per tal d’ampliar informació i completar els continguts estudiats a classe. L’alumnat ha d’aprendre a seleccionar la informació perquè no tots els continguts oferts

15

són igualment rellevants ni tenen fiabilitat suficient. A més a més l’alumnat ha d’acostumar-se a interpretar i elaborar la informació obtinguda i no limitar-se a copiar el que apareix a les diferents webs.

c) EmprenedoriaCom hem dit al principi de la programació, Valors Ètics afavoreix el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor des de totes les seues unitats didàctiques proposant activitats que suposen la planificació de tasques enfocades cap al foment de la responsabilitat i la participació en activitats que promouen l’aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida i la construcció d’una ciutadania democràtica.

d) Educació cívica Aquest element deixa de ser transversal en la nostra assignatura i es converteix en assumpte central per la mateixa idiosincràsia dels continguts del programa. En totes les unitats es reflexiona, es desenvolupen de manera exhaustiva i es treballen pràcticament a través de diferents dilemes els valors ètics que conformen el nostre concepte de ciutadania.

2. 10. AVALUACIÓ DE LA PRÁCTICA DOCENT

El procés d’ensenyament i aprenentatge és avaluat, en primer lloc, directament a través dels resultats obtinguts per l’alumnat en les diferents proves aplicades. I, en segon lloc, podrà propiciar-se una conversa al final de cada avaluació amb l’alumnat en la qual s’expressen impressions al voltant de les consecucions o les dificultats aparegudes durant el procés d’ensenyament i aprenentatge.

16

3. PROGRAMACIÓ DE VALORS ÈTICS DE 2n ESO3. 1. INTRODUCCIÓ









Des d’aquesta àrea s’aporten les bases d’una formació civicosocial que ajudarà a desenvolupar les competències necessàries per a situar-se en una realitat social diversa, contribuint a promoure el pensament crític i una actitud responsable amb la seua vida i el seu entorn social i natural. A través d’aquesta matèria l’alumnat s’inicia en el coneixement i l’assumpció responsable dels seus drets i deures com a persona, com a membre d’un grup i com pertanyent a una societat i per tant en la formació acadèmica i en la consecució d’una vida plena i digna.De la mateixa manera, l’alumnat s’inicia en el plantejament de qüestions que ens afecten a tots els ésser humans; preguntes essencials i irrenunciables que tractarà de respondre realitzant investigacions sobre els principals problemes i reptes del nostre món, proposant solucions i aprenent a comunicar-les; habilitats que, sens dubte, són importants i útils al llarg de la vida i que contribueixen al seu torn a una convivència pacífica i a l’exercici de la ciutadania democràtica. Per tot això, l’aprenentatge cooperatiu i el diàleg entre iguals, que promou el debat, no és tan sols una recomanació pedagògica, és una exigència de l’acció orientada a la convivència, que rebutja la

17

violència i els prejudicis a l’hora de resoldre conflictes i que per això s’ha de tenir present al llarg d’aquesta etapa.





18

3. 4. CONTINGUTS

2n ESO

UNITATS CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ COMPETÈNCIES

TOTES -Estratègies de planifi-cació, organització i gestió. Selecció de la informació tècnica i recursos materials. Estratègies de supervisió i resolució de problemes. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat. Habilitats de comunicació.

- Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, adap-tar-los a canvis i imprevistos, avaluar amb ajuda de guies al procés i al producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

SIEE


- Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i contin-guts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

CCLICAACD

- Iniciativa i innovació. Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. Pensament alternatiu. Sentit crític.

- Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interès durant el seu desenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

SIEE

1. La dimensió moral de léssr humà

- Reflexió sobre l’ésser humà. - La vida en societat. - Instint i aprenentatge.

- Distingir a través d’exemples o estudi de casos la conducta instintiva del comportament guiat per les decisions i la raó.

CSCCCLICAA

19

- La llibertat com a característica de l’acció humana. - Autonomia moral.

- Reflexionar sobre la importància de responsabilitzar-se de les accions pròpies i les seues conseqüències per a redefinir el concepte de llibertat. - Reconèixer la importància de l’autonomia en la acció moral.

CSCCCLICAASIEE

2. Êtica i moral - Distinció entre codis morals i reflexió ètica o filosòfica

- Reconèixer les diferències entre alguns codis morals (per exemple, religiosos i no religiosos) - Reflexionar sobre com constituïm la nostra personalitat i amb quins elements.

CSCCCLICAACEE

- Normes morals - Reconèixer la naturalesa del valors.- Valorar la dignitat com un dels valors fonamentals dels éssers humans.

CSCCCLICAASIEE

3. Els judicis morals

- Judicis de fet-Judicis de valor

- Comprendre què és un judici de fet i saber diferenciar-lo d’un judici de valor. - Entendre que aquestes diferències no són sempre fàcils d’establir en els discursos.

CSCCCLICAACEC

- Universalisme i relativisme respecte dels valors morals

- Comprendre el debat entre les postures universalistes i les relativistes- Desenvolupar la capacitat d’argumentar a favor i en contra d’aquestes postures.

CSCCCLICAACEC

4. Teories ètiques - hedonisme i utilitarisme- ètica aristotèlica

- Reconèixer la importància del plaer en la vida humana- Comprendre que hi ha diferents tipus de plaer.-Prendre consciència de la importància de la realització personal a través del treball.

CSCCCLISIEECAACDCMCTCEC

5. Justícia i política

- Legalitat i legitimitat - Comprendre que les lleis molt sovint no són justes ni iguals per a tots.

SIEECSCCCLICAA

20

- Poder polític legítim o il·legítim.

- Prendre consciència dels models polítics autoritaris

SIEECSCCCLICAA

COMPETÈNCIES CLAU




Seguirem les lectures i activitats dels dossiers elaborats pels professors. Cada unitat comença amb una lectura inicial que suggereix l’assumpte principal de la unitat. Els continguts de cada unitat didàctica es desenvolupen d’una manera eminentment pràctica, a través d’activitats des de les quals l’alumnat extraurà les reflexions teòriques pertinents. Al final de cada tema es poden presentar o bé lectures per treballar la comprensió lectora i l’anàlisi de textos o bé una pel·lícula relacionada amb la matèria.


No farem una distribució uniforme de les unitats per cada avaluació perquè les primeres són, diríem, introductòries i abstractes i, en canvi, les dues darreres poden comportar generosos desenvolupaments. Tot i això, convindrà valorar les característiques concretes dels alumnes de cada grup abans de fer una concreció definitiva de les activitats i temes a seleccionar.


1ª avaluació: Unitats 1-32ª avaluació: Unitat 43ª avaluació: Unitat 5

A més a més, cal ser conscients que aquesta distribució temporal és tan sols una proposta. Les diferències entre els diversos grups, el desigual nombre de classes per avaluació degut a activitats extraescolars, festivitats locals, així com altres raons poden fer recomanable alterar-la al llarg del curs.



21

La metodologia farà insistència, especialment, en la comprensió lectora de textos literaris i filosòfics breus, notícies periodístiques, documents d’actualitat, així com en la visualització de reportatges, documentals o pel·lícules sobre els temes estudiats en el curs. Els punts centrals en què es basa la metodologia són:a) Interacció i aprenentatge: l’objectiu últim és que els alumnes adquirisquen els millors

aprenentatges possibles.b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de

les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.

c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn.

d) Didàctica específica de l’àrea, ja siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de continguts; atenent la seua singularitat s’utilitzen distints recursos. La lectura i anàlisi de textos filosòfics, literaris o periodístics, i la composició escrita a partir de materials literaris o audiovisuals són recursos imprescindibles. Però també és necessari treballar l’expressió oral; treballs individuals o en grup, que requerisquen una exposició, debats, etc.

b) Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge. Activitats complementàriesCom a activitats complementàries poden proposar-se al llarg del curs, en funció del desenvolupament del mateix, algunes activitats extraescolars com ara visites a museus, a institucions públiques, a ONGs, conferències en l’Institut, etc. sempre adequades al tractament de les diferents unitats didàctiques programades.


a) Criteris d’avaluacióEls criteris d’avaluació estan exposats a la tercera columna del quadre de l’apartat 3. 4.





22




f) Materials audiovisuals: La seva utilització en classe pot permetre als alumnes documentar-se i reflexionar sobre situacions concretes en les que es puguen observar algunes de les situacions de desigualtat, incompliment dels drets humans o alguns dels canvis socials a què fan referència els objectius. D'altra banda és interessant l'ús d'alguns documentals o pel·lícules que ens ajuden a comprendre alguns dels continguts.



Els criteris de qualificació contemplen no només l’assoliment dels objectius expressats a l’esmentat apartat 3.4, sinó que inclouen els següents elements:




4. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (tecnologia, pluralitat cultural,

23

etc.) mantenint una actitud responsable i crítica davant els mateixos. Comprendre, al seu torn, les desigualtats que aquests canvis generen i desenvolupar actituds responsables. Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar els problemes derivats dels canvis socials més recents com són les desigualtats que produeixen. D'altra banda es tracta de comprendre el paper que la informació i la comunicació tenen en les nostres societats actuals, així com fomentar una actitud crítica davant dels mitjans de comunicació de masses.




d) Criteris de puntuacióL’assignatura s’avalua amb un plantejament integrador que té en compte tres aspectes: els CONCEPTES, els PROCEDIMENTS i les ACTITUDS. La suma dels tres ens donarà la nota de l’assignatura:






e) El quadern de classe de l'alumne i la seua avaluació.El quadern és una ferramenta fonamental perquè l'alumne realitze amb ordre i organització el seu treball escrit en el curs de les activitats de cada unitat. Serveix al professor per avaluar la seua evolució, tant en moments puntuals (deures encomanats el dia anterior, per exemple) com al final de cada unitat didàctica. És per això que es valorarà especialment el quadern de l’alumne, el qual haurà d’estar sempre al dia, de

24

forma que sempre puga presentar-lo, i serà condició necessària, encara que no suficient per tal d’aprovar l’avaluació.





Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes d’ortografia. Valoració: de 5 a <6'5 punts.







L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu serà atès amb mesures extraordinàries que impliquen adaptacions d’accés al currículum. Aquestes mesures de caràcter extraordinari seran significativament diferents de les aplicades a la resta del grup. Així, es faran adaptacions curriculars individuals significatives, programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment, així com altres programes específics de

25

tractament personalitzat.



b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicacióLes activitats proposades en algunes unitats didàctiques poden fer referència a la comunicació audiovisual i les TIC. En elles es proposa la recerca d’informació en la xarxa per tal d’ampliar informació i completar els continguts estudiats a classe. L’alumnat ha d’aprendre a seleccionar la informació perquè no tots els continguts oferts són igualment rellevants ni tenen fiabilitat suficient. A més a més l’alumnat ha d’acostumar-se a interpretar i elaborar la informació obtinguda i no limitar-se a copiar el que apareix a les diferents webs.


d) Educació cívica Aquest element deixa de ser transversal en la nostra assignatura i es converteix en assumpte central per la mateixa idiosincràsia dels continguts del programa. En totes les unitats es reflexiona, es desenvolupen de manera exhaustiva i es treballen pràcticament a través de diferents dilemes els valors ètics que conformen el nostre concepte de ciutadania.

3. 10. AVALUACIÓ DE LA PRÁCTICA DOCENT


26

4. PROGRAMACIÓ DE VALORS ÈTICS DE 3R E.S.O.4.1. INTRODUCCIÓ









Des d’aquesta àrea s’aporten les bases d’una formació civicosocial que ajudarà a desenvolupar les competències necessàries per a situar-se en una realitat social diversa, contribuint a promoure el pensament crític i una actitud responsable amb la seua vida i el seu entorn social i natural. A través d’aquesta matèria l’alumnat s’inicia en el coneixement i l’assumpció responsable dels seus drets i deures com a persona, com a membre d’un grup i com pertanyent a una societat i per tant en la formació acadèmica i en la consecució d’una vida plena i digna.De la mateixa manera, l’alumnat s’inicia en el plantejament de qüestions que ens afecten a tots els ésser humans; preguntes essencials i irrenunciables que tractarà de respondre realitzant investigacions sobre els principals problemes i reptes del nostre món, proposant solucions i aprenent a comunicar-les; habilitats que, sens dubte, són importants i útils al llarg de la vida i que contribueixen al seu torn a una convivència pacífica i a l’exercici de la ciutadania democràtica. Per tot això, l’aprenentatge cooperatiu i el diàleg entre iguals, que promou el debat, no és tan sols una recomanació pedagògica, és una exigència de l’acció orientada a l’enteniment, que rebutja la

27

violència i els prejudicis a l’hora de resoldre conflictes i que per això s’ha de tenir present al llarg d’aquesta etapa.





28

4. 4. CONTINGUTS

Unitats Continguts Criteris avaluació Competències

TOTES - Estratègies de planificació, organització i gestió. Selecció de la informació tècnica i recursos materials. Estratègies de supervisió i resolució de problemes. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat. Habilitats de comunicació.

- Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, adaptar-los a canvis i imprevistos, avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

SIEE


- Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

CCLI

CAA

CD

- Iniciativa i innovació. Autoconeixement. Valoració de

- Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tenir iniciativa per a emprendre i proposar

SIEE

29

fortaleses i debilitats. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. Pensament alternatiu. Sentit crític.

accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interès durant el seu desenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

1. L’ésser humà

- L’especificitat de l’ésser humà. Naturalesa i cultura.

- La persona: un projecte inacabat.

- Distingir a través d’exemples o estudi de casos la conducta instintiva del comportament guiat per les decisions i la raó, i donar raons sobre la importància de responsabilitzar-se de les accions pròpies i les seues conseqüències per a redefinir el concepte de llibertat.

CSC

CCLI

- La dimensió moral de l’ésser humà. Llibertat com a fonament de la moral. Racionalitat comunicativa i racionalitat instrumental com a criteris de decisió i de valoració de l’acció humana.

- Reconèixer en les accions de la seua vida quotidiana i de l’àmbit públic aquelles que tenen un caràcter moral.

CSC

CCLI

2. La llibertat i el coneixement

- Racionalitat i llibertat. El coneixement com a condició sine qua non per a una elecció lliure.

- Societat de la

- Reconèixer la importància del coneixement per al bon ús de la llibertat.

- Reconèixer els obstacles a una informació objectiva en la nostra

CSC

CCLI

30

informació i opinió pública.

societat de la informació.

- El valors morals.

- Normes morals com a expressió de drets i valors.

- La qüestió nuclear de l’Ètica: la fonamentació de les accions morals.

-Explicar i reconèixer els valors ètics que hi són sempre al darrere de les seues decisions lliures.

- Justificació de la necessitat de la moral com un dels sistemes que regulen les nostres relacions en la societat.

CSC

CCLI

3. Els drets - La dignitat com a valor fonamental dels éssers humans. El reconeixement de la dignitat de la persona com a fonament dels altres drets humans.

- Reconèixer la dignitat humana com el valor fonamental del que se’n deriven tots el drets universals i inalienables de la DUDH.

CSC

CCLI

- Articulació dels drets humans des d’una perspectiva global: construcció històrica dels drets humans. Característiques dels drets humans.

- Descriure fets històrics que han influït en la conquesta dels drets humans universals relacionant-los amb les distintes generacions en què s’agrupen buscant informació de diverses fonts.

CSC

CCLI

- La DUDH. Origen històric de la DUHD. Antecedents històrics de la Declaració. Drets universals com a fonament de les democràcies modernes.

- Investigar sobre l’origen de l’ONU i la firma de la DUDH com a document que reivindica el reconeixement dels drets humans universals i avaluar els problemes a què s’enfronta la seua aplicació en l’actualitat reconeixent el paper de les ONGs.

CSC

CCLI

SIEE

4. La - La sociabilitat - Reconèixer la CSC

31

societat natural i necessària de l’ésser humà.

- Les relacions contradictòries amb els nostres semblants.

- La justícia com a virtut. El punt de vista moral: justícia i drets dels altres. L’empatia.

imprescindible sociabilitat de la nostra condició d’humans.

- Reconèixer les nostres diferències. Explicar la necessitat d’establir relacions amb els altres.

- Explicar la importància de l’empatia.

CCLI

SIEE

5. L’àmbit públic i l’àmbit privat

- La doble dimensió de la nostra vida: allò públic i allò privat.

- Hàbits i conductes en la comunicació i en la protecció dels individus de les males pràctiques com el ciberassetjament. Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció del mateix.

- Distingir el que pertany a la nostra vida privada i el que és propi de la nostra vida pública.

- Utilitzar un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

CSC

CCLI

CAA

CD

- Avantatges i riscos del ciberespai.

- Analitzar el grau de dependència de les noves tecnologies en la vida quotidiana a través de l’estudi de casos i realitzar tasques o projectes que alerten dels riscos del seu ús indiscriminat.

CSC

SIEE

CCLI

- La llibertat de l’individu i la intervenció de l’Estat.

- Reflexionar sobre els diferents dilemes ètics que ens assalten en la nostra vida quotidiana al voltant dels límits de la nostra llibertat enfront de les limitacions que ens

CSC

SIEE

CCLI

32

imposa l’Estat.

6. Les lleis - Necessitat de les lleis. Dret, facticitat i validesa de la justícia. El caràcter artificial de la naturalesa humana. Caràcter convencional del dret. Origen i validesa del dret.

- Teories del dret.

- Explicar la necessitat de les normes jurídiques per al funcionament de qualsevol societat.

- Aportar evidències sobre l’origen convencional del dret a través de la creació d’històries en què el punt de partida siga el d’un grup de persones en una situació d’absència de normes.

CSC

SIEE

CCLI

- Distingir entre legalitat i legitimitat. Normes jurídiques i normes morals.

- Identificar a través de notícies, situacions reals o estudi de casos la vulneració dels drets legítims de les minories (ètniques, religioses, sexuals, etc.) realitzant tasques o projectes individuals o col·lectius que promoguen la seua defensa.

CSC

SIEE

CCLI

- La qüestió de la desobediència civil.

- Reflexionar i debatre sobre els dilemes morals que poden sorgir enfront dels conflictes entre la llei i la moral.

CCLI

7. La democràcia

- De la polis a l’Estat modern. L’ésser humà com a animal polític.

- Democràcia representativa i democràcia participativa.

- Reconèixer les característiques bàsiques del nostre sistema polític i els seus tipus.

CSC

CCLI

- Problemes de fonamentació i de

- Analitzar els aspectes millorables de les nostres

CSC

33

funcionament de les democràcies modernes.

- Problemes de legitimació del poder polític.

democràcies.

- Analitzar situacions de la vida real en què l’absència d’implicació i participació de la ciutadania ha generat discriminació o pèrdua de drets legítims que tota democràcia ha de protegir.

CCLI

8. La Unió Europea

- Què és la Unió Europea. Democràcia i ciutadania global.

- Descriure què és la Unió Europea i identificar els beneficis rebuts i les responsabilitats adquirides pels Estats membres en notícies d’actualitat.

CSC

CCLI

-Pobresa i interconnexió econòmica.

-Desenvolupament sostenible i justícia social global.

- Reconèixer les amenaces que per al medi ambient, la vida i la defensa dels drets humans té el fenomen de la globalització.

CSC

CCLI

9 Problemes ètics relacionats amb la ciència i tecnologia

- La capacitat humana de saber i transformar. La Il·lustració. El progrés en la ciència i en els àmbits moral i polític. Els riscos en la noció de progrés.

- Analitzar les implicacions ètiques del progrés cientificotècnic.

CSC

CCLI

CMCT

- La reflexió sobre els fins de la investigació. Dilemes morals sorgits de la nostra capacitat tecnològica.

- Resoldre dilemes morals plantejats a partir dels nous descobriments científics argumentant les decisions per les quals s’opta.

CSC

CAA

CCLI

CMCT

- Reflexió sobre l’aplicació social de la tècnica.

- Analitzar el grau de dependència de les noves tecnologies en la vida

CSC

SIEE

34

Tecnodependència i alienació humana. Desenvolupament. Societat de la informació i opinió pública. La consciència ecològica

quotidiana a través de l’estudi de casos, i realitzar tasques o projectes que alerten dels riscos del seu ús indiscriminat.

- Reconèixer les amenaces que per al medi ambient, la vida i la defensa dels drets humans té l’aplicació no reflexiva i indiscriminada de l’avanç cientificotecnològic.

CCLI

CMCT

COMPETÈNCIES CLAU


35



Seguirem uns dossiers de lectures i activitats elaborats pels professors. Els continguts de cada unitat didàctica s’aborden amb unes lectures inicials que posen damunt de la taula alguns dels problemes principals que han de ser objecte de reflexió. Des d’aquesta reflexió inicial sorgiran els conceptes necessaris per a comprendre els assumptes tractats al llarg del tema. A partir d’aquest inici es desenvolupen els continguts teòrics gràcies als comentaris dels alumnes, les explicacions del professor, la relectura dels textos i les activitats que els ajuden a entendre i els reforcen pas a pas. El camí pedagògic de cada unitat pretén extraure els nuclis fonamentals de continguts a partir de la comprensió de les lectures.


Són 9 unitats didàctiques que si es distribueixen de forma uniforme al llarg del curs, el temps disponible per cada unitat seria d'unes quatre classes, atesa la dotació horària setmanal assignada a la matèria. És per això que considerem obligat seleccionar les activitats d'alguns temes i, fins i tot, fondre’n alguns. També cal valorar les característiques concretes dels alumnes de cada grup abans de fer una concreció definitiva de les activitats i temes a seleccionar. S'ha de comptar també que les dues primeres sessions seran purament introductòries ja que se centraran en presentar l'assignatura, conéixer el grup d'alumnes, donar les indicacions bàsiques i procurar-se el material textual mínim.


1ª avaluació: Unitats 1, 2 i part del 3.

2ª avaluació: Unitats 4 i 5.

3ª avaluació: Unitats 6, 7 i 8 o 9.




La metodologia farà insistència, especialment, en la comprensió lectora de textos literaris i filosòfics breus, notícies periodístiques, documents d’actualitat, així com en la visualització de reportatges, documentals o pel·lícules sobre els temes estudiats en el curs. Els punts centrals en què es basa la metodologia són:

a) Interacció i aprenentatge: l’objectiu últim és que els alumnes adquirisquen els millors aprenentatges possibles.b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició

36

de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn.d) Didàctica específica de l’àrea, ja siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de continguts; atenent la seua singularitat s’utilitzen distints recursos. La lectura i anàlisi de textos filosòfics, literaris o periodístics, i la composició escrita a partir de materials literaris o audiovisuals són recursos imprescindibles. Però també és necessari treballar l’expressió oral; treballs individuals o en grup, que requerisquen una exposició, debats, etc.




a) Criteris d’avaluacióEls criteris d’avaluació estan exposats a la quarta columna del quadre de l’apartat 4. 4. Continguts.






37










4. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (tecnologia, pluralitat cultural, etc.) mantenint una actitud responsable i crítica davant els mateixos. Comprendre, al seu torn, les desigualtats que aquests canvis generen i desenvolupar actituds responsables. Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar els problemes derivats dels canvis socials més recents com són les desigualtats que produeixen. D'altra banda es tracta de comprendre el paper que la informació i la comunicació tenen en les nostres societats

38

actuals, així com fomentar una actitud crítica davant dels mitjans de comunicació de masses.




d) Criteris de puntuació L’assignatura s’avalua amb un plantejament integrador que té en compte tres aspectes: els CONCEPTES, els PROCEDIMENTS i les ACTITUDS. La suma dels tres ens donarà la nota de l’assignatura:






e) El quadern de classe de l'alumne i la seua avaluació.

El quadern és una ferramenta fonamental perquè l'alumne realitze amb ordre i organització el seu treball escrit en el curs de les activitats de cada unitat. Serveix al professor per avaluar la seua evolució, tant en moments puntuals (deures encomanats el dia anterior, per exemple) com al final de cada unitat didàctica. És per això que es valorarà especialment el quadern de l’alumne, el qual haurà d’estar sempre al dia, de forma que sempre puga presentar-lo, i serà condició necessària, encara que no suficient per tal d’aprovar l’avaluació.


39




Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes d’ortografia. Valoració: de 5 a <6'5 punts.









a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita

40

El treball bàsic i quotidià en l’assignatura de Valors Ètics es un treball amb textos. La qual cosa implica treballar diàriament la comprensió lectora. A tal efecte amb la lectura dels textos sempre es proposa una sèrie de preguntes per orientar, ajudar i comprovar el resultat del treball de l’alumnat.A més a més, una altra de les eines de treball i d’avaluació en aquesta assignatura és la composició de textos breus sobre els temes tractats. Els alumnes treballaran la redacció en totes les unitats didàctiques parant especial atenció en l’estructuració dels continguts, l’ordre de l’exposició i el desenvolupament de les idees.



d) Educació cívicaAquest element deixa de ser transversal en la nostra assignatura i es converteix en assumpte central per la mateixa idiosincràsia dels continguts del programa. Tant en les unitats que aborden directament les característiques del nostre sistema democràtic (unitat 7) o de les institucions internacionals que configuren l’ordre mundial (unitat 8), com en la resta de les unitats es reflexiona, es desenvolupen de manera exhaustiva i es treballen pràcticament a través de diferents dilemes els valors ètics que conformen el nostre concepte de ciutadania.

4. 10. AVALUACIÓ DE LA PRÁCTICA DOCENT I INDICADORS D’ÈXIT

El procés d’ensenyament i aprenentatge és avaluat, en primer lloc, directament a través dels resultats obtinguts per l’alumnat en les diferents proves aplicades. I, en segon lloc, es podrà propiciar una conversa al final de cada avaluació amb l’alumnat en la qual s’expressen impressions al voltant de les consecucions o les dificultats aparegudes durant el procés d’ensenyament i aprenentatge.

41

5. PROGRAMACIÓ DE VALORS ÈTICS DE 4 E.S.O.5.1. INTRODUCCIÓ









Des d’aquesta àrea s’aporten les bases d’una formació civicosocial que ajudarà a desenvolupar les competències necessàries per a situar-se en una realitat social diversa, contribuint a promoure el pensament crític i una actitud responsable amb la seua vida i el seu entorn social i natural. A través d’aquesta matèria l’alumnat s’inicia en el coneixement i l’assumpció responsable dels seus drets i deures com a persona, com a membre d’un grup i com pertanyent a una societat i per tant en la formació acadèmica i en la consecució d’una vida plena i digna.De la mateixa manera, l’alumnat s’inicia en el plantejament de qüestions que ens afecten a tots els ésser humans; preguntes essencials i irrenunciables que tractarà de respondre realitzant investigacions sobre els principals problemes i reptes del nostre món, proposant solucions i aprenent a comunicar-les; habilitats que, sens dubte, són importants i útils al llarg de la vida i que contribueixen al seu torn a una convivència pacífica i a l’exercici de la ciutadania democràtica. Per tot això, l’aprenentatge

42

cooperatiu i el diàleg entre iguals, que promou el debat, no és tan sols una recomanació pedagògica, és una exigència de l’acció orientada a l’enteniment, que rebutja la violència i els prejudicis a l’hora de resoldre conflictes i que per això s’ha de tenir present al llarg d’aquesta etapa.





43

5. 4. CONTINGUTS


TOTES - Estratègies de planificació, organització i gestió. Selecció de la informació tècnica i recursos materials. Estratègies de supervisió i resolució de problemes. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat. Habilitats de comunicació.

- Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, adaptar-los a canvis i imprevistos, avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

SIEE


- Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

CCLI

CAA

CD

- Iniciativa i innovació. Autoconeixement. Valoració de fortaleses i

- Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues

SIEE

44

debilitats. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. Pensament alternatiu. Sentit crític.

fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interès durant el seu desenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

1. La dignitat de la persona

- L’ésser humà en la Declaració Universal dels Drets Humans. - El concepte de persona, els seus atributs i la seua relació amb els valors ètics.

- Identificar els atributs inherents a les persones i els drets inalienables i universals que estableix la Declaració Universal dels Drets Humans.- Identificar, en la Declaració Universal dels Drets Humans, com atributs essencials de l’ésser humà: la raó, la consciència i la llibertat.- Relacionar de forma adequada els següents termes i expressions, utilitzats en la Declaració Universal dels Drets Humans: dignitat de la persona, fraternitat, llibertat humana, tracte digne, judici just, tracte inhumà o degradant, arbitràriament detingut, presumpció d’innocència, discriminació i violació de drets, etc.

CCLI

CSC

CEC

2.La comprensió, el respecte i la igualtat en les relacions interpersonals

- Els drets de la persona i els límits de l’Estat en la Declaració Universal dels Drets Humans. El paper de l’ètica i de l’Estat. - La socialització i els mitjans de comunicació de masses.

- Comentar els drets de l’individu que l’Estat ha de respectar i fomentar, en les relacions existents entre ambdós.- Explicar els límits de l’Estat que establix la Declaració Universal dels Drets Humans als articles 18 al 21, en determinar les llibertats dels ciutadans que aquest ha de protegir i respectar.- Descriure i avaluar el procés de socialització mitjançant el qual es

CCLI

CAA

CSC

SIEE

CEC

45

produeix la interiorització de valors, normes, costums, etc.- Dissertar sobre l’impacte que tenen els mitjans de comunicació en la vida moral de les persones i de la societat, expressant les seues opinions amb rigor intel·lectual.- Saber valorar la necessitat d’una regulació ètica i jurídica en relació amb l’ús de mitjans de comunicació massiva, respectant el dret a la informació i a la llibertat d’expressió que tenen els ciutadans.

3. La reflexió ètica

- L’ètica i els reptes del segle XXI. - Les teories ètiques i les seues característiques.

- Justificar racionalment la importància de la reflexió ètica.- Assenyalar alguns dels nous camps a què s’aplica l’ètica, tals com el medi ambient, l’economia, la ciència i la tecnologia, i justificar-ho.-. Dinstingir els elements principals d’algunes de les diverses escoles ètiques.

CCLI

CEC

4. La justícia i la política

- La democràcia i la seua institució essencial: la ciutadania.- La necessitat de l’ètica i la política davant dels desafiaments de la globalització.

- Comprendre la importància que té per a la democràcia i la justícia que els ciutadans coneguen i complisquen els seus deures, entre ells, la defensa dels valors ètics i cívics, la cura i conservació de tots els béns i serveis públics, la participació en l’elecció dels representants públics i el respecte i la tolerància a la pluralitat d’idees i de creences.- Dissertar i elaborar conclusions, en grup, sobre les conseqüències que pot tindre el fenomen de la globalització, si no s’establix una regulació ètica i política

CCLI

CAA

CSC

SIEE

CEC

46

5. Els valors ètics, el dret, la Declaració Universal dels Drets Humans i altres tractats internacionals sobre drets humans

- La necessitat del dret positiu com a garantia dels drets humans. - L’obediència a la llei, la desobediència civil i l’objecció de consciència. - La pau i la seguretat com a dret, com principi ètic i com deure cívic. - Els tractats internacionals.

- Explicar la finalitat i característiques de les lleis jurídiques dins de l’Estat i la seua justificació ètica com a fonament de la seua legitimitat i de la seua obediència.- Debatre sobre la solució de problemes en els quals hi ha un conflicte entre els principis ètics de l’individu i els de l’ordre civil, plantejant solucions raonades sobre els dilemes que plantegen els casos de desobediència civil i objecció de consciència, ja que aquests impliquen el desacatament a les lleis de l’Estat.- Justificar racionalment la importància dels drets humans com ideals a arribar per les societats i els Estats i reconèixer els reptes que encara han de superar.- Assenyalar algunes de les deficiències existents a l’exercici dels drets econòmics i socials tals com la pobresa, la falta d’accés a l’educació, a la salut, a l’ocupació, a l’habitatge, etc.- Elaborar una presentació sobre algunes de les institucions i voluntaris que, a tot el món, treballen per la defensa i respecte dels drets humans, tals com l’ONU i els seus organismes, FAO, AIEA (Organisme Internacional d’Energia Atòmica), OMS (Organització Mundial de la Salut), UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura), entre altres i ONG com Greenpeace, l’UNICEF, la Creu Roja, la Mitja Lluna Roja, etc., així com el Tribunal Internacional de Justícia i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, entre altres.

CCLI

CAA

CSC

SIEE

CEC

47

6. Els valors ètics i la seua relació amb la ciència i la tecnologia

- La ciència i la tecnologia des de l’ètica.- La deontologia com a ètica professional.

- Identificar criteris que permeten avaluar, de forma crítica i reflexiva, els projectes científics i tecnològics, a fi de valorar la seua idoneïtat en relació amb el respecte als drets humans i valors ètics.- Comprendre i explicar la necessitat d’una ètica deontològica per als científics i tecnòlegs i, en general, per a totes les professions, fomentant l’aplicació dels valors ètics al món laboral, financer i empresarial.

CCLI

CSC

CEC

CMCT

COMPETÈNCIES CLAU


48



Seguirem uns dossiers de lectures i activitats elaborats pels professors. Els continguts de cada unitat didàctica s’aborden amb unes lectures inicials que posen damunt de la taula alguns dels problemes principals que han de ser objecte de reflexió. Des d’aquesta reflexió inicial sorgiran els conceptes necessaris per a comprendre els assumptes tractats al llarg del tema. A partir d’aquest inici es desenvolupen els continguts teòrics gràcies als comentaris dels alumnes, les explicacions del professor, la relectura dels textos i les activitats que els ajuden a entendre i els reforcen pas a pas. El camí pedagògic de cada unitat pretén extraure els nuclis fonamentals de continguts a partir de la comprensió de les lectures.


Són 6 unitats didàctiques que si es distribueixen de forma uniforme al llarg del curs, el temps disponible per cada unitat seria d'unes sis classes, atesa la poca dotació horària setmanal assignada a la matèria. És per això que considerem obligat seleccionar les activitats d'alguns temes i, fins i tot, fondre’n alguns. També cal valorar les característiques concretes dels alumnes de cada grup abans de fer una concreció definitiva de les activitats i temes a seleccionar. S'ha de comptar també que les dues primeres sessions seran purament introductòries ja que se centraran en presentar l'assignatura, conéixer el grup d'alumnes, donar les indicacions bàsiques i procurar-se el material textual mínim.









a) Interacció i aprenentatge: l’objectiu últim és que els alumnes adquirisquen els millors aprenentatges possibles.b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició

49

de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn.d) Didàctica específica de l’àrea, ja siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de continguts; atenent la seua singularitat s’utilitzen distints recursos. La lectura i anàlisi de textos filosòfics, literaris o periodístics, i la composició escrita a partir de materials literaris o audiovisuals són recursos imprescindibles. Però també és necessari treballar l’expressió oral; treballs individuals o en grup, que requerisquen una exposició, debats, etc.




a) Criteris d’avaluacióEls criteris d’avaluació estan exposats a la quarta columna del quadre de l’apartat 5. 4.






d) Debats: Eina fonamental a l'hora de promoure els valors de tolerància i convivència

50

que sustenten l'assignatura. D'altra banda permeten desenvolupar les facultats lingüístiques de l'alumnat. Els debats exigeixen, al seu torn, elaboració d'idees per a la seua exposició així com la recerca i processament d'informació.









4. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (tecnologia, pluralitat cultural, etc.) mantenint una actitud responsable i crítica davant els mateixos. Comprendre, al seu torn, les desigualtats que aquests canvis generen i desenvolupar actituds responsables. Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar els problemes derivats dels canvis socials més recents com són les desigualtats que produeixen. D'altra banda es tracta de comprendre el paper que la informació i la comunicació tenen en les nostres societats actuals, així com fomentar una actitud crítica davant dels mitjans de comunicació de

51

masses.










e) Activitats de reforç i ampliacióEn cas que siga necessari recuperar aquells continguts que no s’han assolit durant les avaluacions, el professor acordarà amb els alumnes que tinguen necessitat d’adequar els seus coneixements de la matèria als mínims establerts, la manera i el moment en què hauran de ser realitzats determinades proves o exercicis per superar de manera satisfactòria la matèria.


L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu serà atès amb mesures

52

extraordinàries que impliquen adaptacions d’accés al currículum. Aquestes mesures de caràcter extraordinari seran significativament diferents de les aplicades a la resta del grup. Així, es faran adaptacions curriculars individuals significatives, programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment, així com altres programes específics de tractament personalitzat.





d) Educació cívica Aquest element deixa de ser transversal en la nostra assignatura i es converteix en assumpte central per la mateixa idiosincràsia dels continguts del programa, en els quals es reflexiona, es desenvolupen de manera exhaustiva i es treballen pràcticament a través de diferents dilemes els valors ètics que conformen el nostre concepte de ciutadania.



53

6. PROGRAMACIÓ DE FILOSOFIA 4ESO6.1. INTRODUCCIÓ


La filosofia té al darrere una llarga tradició històrica i es considerada avui dia una activitat reflexiva i crítica, malgrat que molt sovint no ha tingut aquestes característiques, sinó més aviat les contràries, convertint-se en servil legitimadora dels poders civil i eclesiàstic. En qualsevol cas, és indiscutible que té un afany sintetitzador de la globalitat dels coneixements. En el pla teòric, l’alumnat coneixerà els grans interrogants, els conceptes especialitzats i les teories que intenten donar resposta a les grans qüestions. En la dimensió pràctica, potser, la matèria dotarà els alumnes d’una actitud crítica a l’hora d’admetre idees dogmàtiques imposades per l’ambient.

L’assignatura pot ajudar a pensar, raonar i argumentar amb fonament, coherència i de forma autònoma i fomentar l’habilitat discursiva per a dialogar evitant el pensament dogmàtic i la capacitat per a discernir.

La fórmula kantiana “atreveix-te a saber” és una expressió de la tendència a la crítica de prejudicis i idees dominants majoritàriament acceptades. La filosofia com a saber crític permet que l’alumnat comprenga que les seues idees preconcebudes han de ser analitzades com a dades la veritat de les quals no pot donar-se per suposada.


L’assignatura de Filosofia de 4t de l’ESO s’entén com el començament d’una reflexió que té continuïtat en el Batxillerat per mitjà de l’assignatura del mateix nom, impartida en el primer curs i de la Història de la Filosofia de segon curs. Però també és una matèria que té un sentit propi o autònom respecte d’aquelles assignatures. Per això els diferents blocs de què consta tracten qüestions netament filosòfiques junt amb altres de caràcter més historicocultural. El que es pretén és donar a l’assignatura un caràcter propedèutic.

La matèria s’estructura en cinc blocs. Un introductori (bloc 1) en què s’exposa l’especificitat del pensament filosòfic i s’hi exposen les principals àrees en què es dividix la filosofia. Després (bloc 2) es passa a l’estudi de les qüestions sobre “qui sóc jo”. El següent punt és el pas del “jo” al “nosaltres” (bloc 3) i s’estudien qüestions relacionades amb la dimensió social del ser humà. El següent pas és la qüestió de la transformació tant de la realitat i la societat (bloc 4); ací es tractaran qüestions de caràcter ètic i estètic. Finalment (bloc 5), s’estudiaran els dos grans interrogants filosòfics, és dir: Què és la realitat? I què puc conèixer?

6.2. OBJECTIUS DE L’ETAPA VINCULATS AMB LA MATÈRIA

En l’Article 15 del Capítol I del Títol II referent a l’Educació Secundària Obligatòria del Decret 87/2015 de 5 de juny, pel qual s’estableix el currículum i l’ordenació general de l’ESO i el batxillerat, s’assenyala com a objectius de l’etapa, entre altres, els següents: e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a, amb sentit crític, incorporar nous coneixements. f )Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència. h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit textos i missatges complexos, i

54

iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura. j ) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural. l ) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.L’assignatura de Filosofia 4 ESO pot ajudar a assolir aquests objectius.

6.3. CONTRIBUCIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAUResulta evident la importància de la Filosofia en el desenrotllament de les competències. La competència en comunicació lingüística és probablement la més treballada. La Filosofia ajuda a través d’esta competència que l’alumne adquirisca la seguretat que la paraula és instrument de coneixement i, alhora, vincle cultural entre els sers humans. El valor del concepte no és merament teorètic, sinó pràctic: individual i col·lectiu. La competència matemàtica, i competències bàsiques en Ciència i tecnologia, encara que no són pròpiament competències filosòfiques, es treballen en l’estudi dels fonaments de la ciència, així com la visió del món que aquests sabers comporten. El curs de Filosofia treballa la competència digital en relació a la recerca d’informació i la seua interpretació. L’alumnat ha de saber com i què buscar: no tot és igualment rellevant. Serà el professor qui oriente i done els criteris i els objectius perquè l’ús de les noves tecnologies siga aprofitable educativament. La competència aprendre a aprendre garanteix que l’individu tinga recursos suficients per a formar-se permanentment. La capacitat d’autonomia personal, d’autoregulació dels processos cognitius i de la conducta en distints contextos fan que esta competència siga clau. La Filosofia també desenrotlla aquesta competència gràcies al seu treball per aconseguir l’esperit crític i l’autonomia personal. La Filosofia hauria d’estar oberta a la realitat i a les inquietuds personals i col·lectives de l’ésser humà. Per això, treballa les competències socials i cíviques. La recerca de la felicitat individual i el benestar col·lectiu són assumptes que s’aborden en el curs. No són problemes teòrics, sinó pràctics que involucren l’alumnat perquè lluite per una societat justa i una vida feliç. Actituds com les de confiança en si mateix i en els altres, solidaritat o tolerància són les que es treballen en la matèria de Filosofia. La filosofia dota l’alumne d’un coneixement conceptual sobre la socialització i l’activitat del ser humà com a membre d’un col·lectiu. Proporciona coneixement sobre els fonaments de la nostra convivència. Totes aquestes actituds seran les que doten de sentit a la capacitat creadora i innovadora, així com a la gestió de projectes tant individuals com en equip. La filosofia també ajuda a desenrotllar el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor dins d’un marc ètic ineludible per a una societat que vullga guiar-se per principis que dignifiquen l’ésser humà, defugint així de la cosificació i mercantilització. Finalment, la filosofia treballa la competència sobre la consciència i les expressions culturals. Aquesta competència inclou la consideració de l’art i el seu valor estètic, així com la cultura com a expressió necessària dels humans.

6. 4. CONTINGUTS


TOTES - Ús dels instruments

- Participar en intercanvis

CCLI

55

més comuns de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, compartir informació i recursos, i construir un producte o meta col·lectiva.

comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

CAA

CD

- Pensament alternatiu. Sentit crític.

- Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, mostrar curiositat i interès durant el seu desenvolupament.

SIEE

1. Origen i fonaments de la filosofia

- El saber filosòfic. La seua especificitat- L'origen de la filosofia: les primeres elaboracions filosòfiques: els pensadors grecs.-Els interrogants de la filosofia: la reflexió sobre el ser humà i

-Diferenciar què és la reflexió filosòfica, explicant les seuescaracterístiques i comparant-la amb altres tipus de sabers que estudienaspectes concrets de la realitat i l’individu.-Explicar l’origen de la filosofia occidental (on, quan i per quèsorgeix), distingir-

CEC

CSC

SIEE

56

la seua identitat; la reflexió sobre la societat; la reflexió sobre la llibertat i l’acció. humana · El sentit de l’existència i de la realitat· La reflexió sobre la realitat i el seu coneixement-La funció de la filosofia

la dels sabers preracionals (el mite i la màgia).BL.1.3. Exposar algunes de les idees centrals dels filòsofs de l’antiga Grèciaper a identificar el gir antropològic de la filosofia en el s. V aC.-Exposar les primeres respostes dels primers pensadors grecs sobrela pregunta per l’origen i identificar-la com una de les qüestions originals dela cultura occidental.-Reconèixer i contextualitzar en situacions de la vida quotidiana lesprincipals funcions de la filosofia, en tant que saber crític.

2. Què és el ser humà?

- La ment i el cervell- La raó i els sentiments- La motivació i la voluntat- El ser humà en la historia: l’antiga Grècia; la concepció medieval; .el dualisme cartesià i el mecanicisme

-Interpretar la profunditat de la pregunta 'qui sóc?' i registrar algunesrespostes donades des de la filosofia.- Reconèixer el valor del coneixement com aelement motivador de la conducta humana.- Reflexionar sobre el caràcter de laintel·ligència, els sentiments i la voluntat com a facultatsdistintives del ser humà.-Enumerar les

CCLI

CAA

SIEE

CEC

CMCT

57

principals reflexions filosòfiques que s’han elaborat alllarg de la història sobre aspectes que caracteritzen el ser humà com a tal.

3. La dimensió social

-L'origen de la societat-Societat, cultura i civilització-La comunicació i el llenguatge

- Reconèixer les teories sobre l’origen de la societat.-Definir què és la comunicació i argumentar sobre la seua importància.

CCLI

CAA

SIEE

CEC

4. La qüestió de la llibertat i la reflexió ètica

- Llibertat interior i sociopolítica- Naturalesa i llibertat- Determinisme- Ètiques aplicades-L’experiència estètica: imaginació, creativitat i originalitat

-Constatar l’existència de determinisme en la naturalesa, analitzar lapossibilitat de ser lliure del ser humà, tenint en compte que és un ser natural i, com a tal, sotmés a les lleis de la naturalesa.-Argumentar, a partir d’informació procedent de diverses fonts, sobrela relació entre la llibertat interior i la llibertat social i política, principalmentsobre les tres postures sobre el problema de la llibertat. -Reconéixer l’estètica com la part de la filosofia que estudia el procéscreatiu, l’experiència estètica i la

CCLI

CAA

SIEE

CEC

58

bellesa.

5. L’home com ser racional

- La racionalitat i les seues característiquesi el seu sentit- El cosmos: determinisme versus indeterminisme -La pregunta pel sentit

-Reconèixer la facultat racional com específica del ser humà i els diferents tipus de racionalitats.- Descriure el significat del terme metafísica i exposar la preguntaradical sobre el sentit de la realitat i l’existència.-Explicar les tesis bàsiques d’algunes concepcions filosòfiques sobreles possibilitats i els límits de la raó, i diferenciar la racionalitat teòrica de laracionalitat pràctica, així com teoria i experiència.-Descriure els principals interrogants sobre la realitat,enumerar algunes de les grans respostes metafísiques sobre la naturalesai reflexionar, amb dissertacions idiàlegs, sobre les implicacions filosòfiques de cada una d’estes qüestions.-Exposar lestesis centrals d’algunes teories filosòfiques de la vida i l’esdevenir històric.

CCLI

CAA

SIEE

CEC

CMCT

COMPETÈNCIES CLAU

59


60



Seguirem uns dossiers de lectures i els apunts dels alumnes basats en les explicacions del professor. Els continguts de cada unitat didàctica s’aborden amb unes explicacions inicial i es reforcen després amb unes lectures que posen damunt de la taula alguns dels problemes principals que han de ser objecte de reflexió. En les explicacions sorgiran els conceptes necessaris per a comprendre els assumptes tractats al llarg del tema. A partir d’aquest inici es desenvolupen els continguts teòrics gràcies als comentaris dels alumnes, la relectura dels textos i les activitats que els ajuden a entendre les lectures i a consolidar els coneixements adquirits de les explicacions.



1ª avaluació: Unitat 1.



Però cal ser conscients que aquesta distribució temporal és només orientativa perquè molts temes i problemes de la filosofia estan connectats, de manera que es fa inevitable saltar d’uns a altres i anar contínuament avant i arrere.




a) Interacció i aprenentatge: l’objectiu últim és que els alumnes adquirisquen els millors aprenentatges possibles.b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn.d) Didàctica específica de l’àrea, ja siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de continguts; atenent la seua singularitat s’utilitzen distints recursos. La lectura i anàlisi de textos filosòfics, literaris o periodístics, i la composició escrita a partir de materials literaris o audiovisuals són recursos imprescindibles. Però també és necessari treballar l’expressió oral; treballs individuals o en grup, que requerisquen una exposició, debats, etc.

61




a) Criteris d’avaluacióEls criteris d’avaluació estan exposats a la quarta columna del quadre de l’apartat 6. 4.








62








4. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (tecnologia, pluralitat cultural, etc.) mantenint una actitud responsable i crítica davant els mateixos. Comprendre, al seu torn, les desigualtats que aquests canvis generen i desenvolupar actituds responsables. Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar els problemes derivats dels canvis socials més recents com són les desigualtats que produeixen. D'altra banda es tracta de comprendre el paper que la informació i la comunicació tenen en les nostres societats actuals, així com fomentar una actitud crítica davant dels mitjans de comunicació de masses.




63







e) Activitats de reforç i ampliacióEn cas que siga necessari recuperar aquells continguts que no s’han assolit durant les avaluacions, el professor acordarà amb els alumnes que tinguen necessitat d’adequar els seus coneixements de la matèria als mínims establerts, la manera i el moment en què hauran de ser realitzats determinades proves o exercicis per superar de manera satisfactòria la matèria.




a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escritaEl treball bàsic i quotidià en l’assignatura de Valors Ètics es un treball amb textos. La qual cosa implica treballar diàriament la comprensió lectora. A tal efecte amb la lectura

64

dels textos sempre es proposa una sèrie de preguntes per orientar, ajudar i comprovar el resultat del treball de l’alumnat.A més a més, una altra de les eines de treball i d’avaluació en aquesta assignatura és la composició de textos breus sobre els temes tractats. Els alumnes treballaran la redacció en totes les unitats didàctiques parant especial atenció en l’estructuració dels continguts, l’ordre de l’exposició i el desenvolupament de les idees.



d) Educació cívica Aquest element deixa de ser transversal en la nostra assignatura i es converteix en assumpte central per la mateixa idiosincràsia dels continguts del programa, en els quals es reflexiona, es desenvolupen de manera exhaustiva i es treballen pràcticament a través de diferents dilemes els valors ètics que conformen el nostre concepte de ciutadania.


El procés d’ensenyament i aprenentatge és avaluat, en primer lloc, directament a través dels resultats obtinguts per l’alumnat en les diferents proves aplicades. I, en segon lloc, es podrà propiciar una conversa al final de cada avaluació amb l’alumnat en la qual s’expressen impressions al voltant de les consecucions o les dificultats aparegudes durant el procés d’ensenyament i aprenentatge.

65

7. FILOSOFIA 1r DE BATXILLERAT

7. 1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

En el marc de la LOMQE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que li permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i amb competència. Així mateix, capacitarà l’alumnat per a accedir a l’educació superior.

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permeten:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar l’esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i d’oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a un aprofitament eficaç de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, el valencià i el castellà.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i amb correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i amb responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i en la millora de l’entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia al canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts

66

de formació i d’enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i de prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

7. 2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA DE FILOSOFIA

La matèria de Filosofia té com a meta que l’alumnat siga capaç de pensar i comprendre, abstraient-se racionalment del camp concret estudiat en cada una de les altres matèries, per a centrar-se en allò que caracteritza específicament la filosofia, és a dir, reflexionar, raonar, criticar i argumentar, utilitzant la manera de preguntar inherent a aquesta, sobre els problemes referits a la totalitat de la vivència humana, i sense deixar de banda la seua capacitat de transformació i de canvi tant de l’individu com de la societat.

La filosofia és una manera especial de preguntar i de saber, una manera d’entendre i d’enfrontar-se a la realitat que ens envolta, a les circumstàncies en les quals vivim i que, en gran manera, ens fan ser i comprendre com som,. Per això, la matèria de Filosofia persegueix com a objectiu principal la comprensió per part de l’alumnat de si mateix i del seu món, dotant-lo per a això d’eines cognitives tant teòriques com pràctiques.

En el pla teòric, l’alumnat coneixerà els grans interrogants, els conceptes especialitzats i les teories que intenten donar resposta a les grans qüestions. En la dimensió pràctica, la matèria dota d’eines com l’actitud crítica i reflexiva que ensenya l’alumnat a no admetre idees que no han sigut rigorosament analitzades i evidenciades; a saber pensar, raonar i argumentar amb fonament, coherència i de forma autònoma; l’habilitat discursiva per a dialogar i convéncer evitant el pensament únic i dogmàtic; la capacitat per a discernir entre el que és evident i el que és arbitrari, entre el que és substancial i el que és accidental; la gestió creativa de les seues capacitats estètiques o el raonament moral i polític autònom, coherent i afermat, i, en definitiva, a valorar la capacitat de la filosofia com a instrument d’innovació i de transformació. Tot això es resumeix en la seua vocació originària, l’amor al saber, i tot això filosofant, una idea clau que s’ha de transmetre a l’alumnat des d’aquesta matèria i que constitueix el punt de partida.

En l’àmbit pràctic, l’estudi de l’ètica i de la filosofia política desenvolupa la comprensió de la realitat individual, cultural i social de la mà de la capacitat normativa i transformadora de la filosofia, de manera que permet realitzar raonaments crítics i dialogants i fomentar el respecte pels valors universals i per la participació activa en la vida democràtica. Des dels estudis d’estètica s’assoleixen competències culturals, com el respecte a la llibertat d’expressió i a la diversitat cultural.

Finalment, la matèria ha de motivar l’alumnat per a aprendre a aprendre, una competència que està en la base de l’amor al saber, per saber, finalitat que s’encarna en la Filosofia com en cap altra matèria i que constitueix el punt de suport per a experimentar i generar iniciatives personals, enfrontant-se a la vida i, en definitiva, creixent com a persones.

7. 3. SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS

7.3.1. Generalitats

67

Aquest projecte de Filosofia de 1r de Batxillerat té com a referent el marc legal establit per les administracions educatives. Els continguts pretenen presentar la matèria amb l’objectiu de formar l’alumnat i desenvolupar una sèrie de capacitats com la reflexió crítica i l’argumentació, a més de transmetre uns continguts que permeten fomentar la cultura general dels estudiants. Tals continguts s’han ajustat a la durada del curs acadèmic i al currículum publicat per les autoritats competents.

D’altra banda, la Filosofia de 1r de Batxillerat té com a objectiu introduir els estudiants en una disciplina central en la cultura occidental i que permet establir connexions entre altres matèries estudiades per l’alumnat (des de la literatura fins a la matemàtica, passant per la història o la biologia).

La distribució dels continguts s’ha realitzat mitjançant sis blocs generals que responen al marc legal. A més, hi ha un conjunt de continguts transversals que s’han tingut en compte per a la preparació de tots els materials, com l’ús de textos, el foment de la composició/redacció i l’ús de noves tecnologies educatives.

- Bloc 1. El saber filosòfic: consisteix en una presentació de l’assignatura, de les branques principals que la conformen, de la seua història, de la seua vigència i de la justificació de la seua necessitat en l’actualitat.

- Bloc 2. El coneixement: bloc en el qual es presenta la reflexió filosòfica sobre el llenguatge, les seues funcions, etc., a més d’una anàlisi del coneixement científic i una aproximació a la lògica.

- Bloc 3. La realitat: conté una introducció als temes clàssics de la metafísica occidental, com l’ésser i l’essència. En una segona unitat, s’introdueix el tema de la naturalesa i l’evolució humanes.

- Bloc 4. L’ésser humà des de la filosofia: continua amb la unitat del bloc anterior i presenta una reflexió a partir de la corporalitat, la diversitat de dimensions que conformen els éssers humans i una introducció al problema de la llibertat.

- Bloc 5. La racionalitat pràctica: ètica i filosofia política. És un bloc que entronca amb el tema de la llibertat, desenvolupa la qüestió de l’acció moral i presenta alguns temes de filosofia política.

- Bloc 6. Cultura i societat: bloc final en el qual es plantegen qüestions com la relació entre cultura, civilització i història, l’origen de la societat, la técnica, l’economia, la relació entre art i estètica.

7.3.2. Seqüenciació per unitats

Bloc 1: El saber filosòficUnitat 1: Què és la filosofiaA què anomenem filosofíaBranques de la filosofiaLa filosofia i altres formes de saberEvolució històrica de la filosofia

68

Bloc 2: El coneixementUnitat 2: El llenguatgeQuè s’entén per llenguatge?L’estudi del llenguatgeLlenguatge i coneixement

Unitat 3: El coneixement científicEl procés de coneixementQuè entenem per ciència?Mètodes, lleis i teories científicsFilosofia de la ciència

Unitat 4: Raonament lògicFormes i estratègies de raonamentLa lógica formal

Bloc 3: La realitatUnitat 5: Metafísica, cosmología i teologiaÉsser, essència i exitènciaCosmologiaTeisme, deisme i ateisme

Unitat 6: Naturalesa i evolució humanaÉsser humà i el medi ambientEvolucionisme

Bloc 4: L’ésser humà des de la filosofiaUnitat 7: El cos com a base naturalMaterialisme i espiritualisme

Unitat 8: Les dimensions de l’ésser humàLa identitat personalLa relació amb els altresL’existència i el temps

Unitat 9: La llibertatÉs lliure l’ésser humà?Les condicions de la llibertatEls límits de la llibertat

Bloc 5: La racionalitat pràctica: ètica i filosofia políticaUnitat 10: L’acció moralLa recerca de la felicitatLa realització del béProblemes actuals d’ètica aplicada

Unitat 11: Ordre polític, justícia i dretFonaments de la justícia i del dretL’ordre polític i les seues formesLes ideologies polítiques

Unitat 12: Poder i estat: legitimitat i govern

69

L’estat: l’origen i les formes de governEl poderLegitimitat i legalitat

Bloc 6: Cultura i societatUnitat 13: Cultura, civilització, històriaLa cultura forma la personalitatCultura i civilitzacióLa història

Unitat 14: Origen i naturalesa de la societatLa socialització i els seus tipusTeories sobre l’origen de la societatEl canvi social

Unitat 15: L’art i la tècnicaCreació artística i experiència estèticaEl treball i la tècnica

Unitat 17: Filosofia i economiaEls negocis i l’èticaActivitat empresarial i desenvolupament sostenible?

7. 4. COM CONTRIBUEIX LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES

Tal com es descriu en la LOMQE, totes les àrees o matèries del currículum han de participar en el desenvolupament de les diferents competències de l’alumnat.

En el projecte de Filosofia per a 1r de Batxillerat s’ha potenciat el desenvolupament de les competències de comunicació lingüística, consciència i expressions culturals i les competències socials i cíviques. Evidentment, la resta de les competències també s’han considerat en aquests materials, particularment el foment de l’aprenentatge autònom (aprendre a aprendre). Per a aconseguir una adquisició eficaç de les competències i la seua integració efectiva en el currículum, s’han inclòs activitats d’aprenentatge integrades que permetran a l’alumnat avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència alhora.A més, es pot recordar que seran els estàndards d’aprenentatge avaluables, com a elements de més concreció, observables i mesurables, els que, en posar-se en relació amb les competències clau, permeten graduar el rendiment o l’acompliment assolit en cada una.

Comunicació lingüísticaEn la mesura que la filosofia és una disciplina fonamentalment racional, discursiva i conceptual, els estudiants hauran de practicar la comprensió textual, la definició de termes específics de la matèria, l’expressió escrita, l’adequació a certs contextos de comunicació i la comunicació oral en debats i en argumentacions a classe.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologiaEn la mesura que la filosofia ha sigut històricament la mare de diferents disciplines científiques, i que també ha abordat qüestions com l’estructura del coneixement científic

70

i de les conseqüències de la tecnologia per a la vida humana, aquesta competència és crucial en aquest projecte.

Competència digitalLa competència digital es pot treballar fonamentalment mitjançant la recerca puntual d’informació en la xarxa i la seva reelaboració i correcta utilització.

Aprendre a aprendre Es fomenta l’autonomia dels estudiants i el seu desenvolupament com aprenents capaços de generar coneixement nou a partir dels continguts donats a classe. Així mateix, a classe es poden treballar activitats orientades a crear hàbits d’esquematització, resum i definició, que són bàsics per a possibilitar l’autonomia en l’estudi.

Competències socials i cíviquesLa funció social de la filosofia i la seua vinculació amb la teoria de la societat impliquen que la reflexió sobre els valors socials i morals, els hàbits, etc., siguen part indefugible de la tasca filosòfica. D’una banda, hem intentat presentar nocions i teories bàsiques relatives a la naturalesa social de l’ésser humà.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedorValors com la creativitat, la iniciativa personal o l’autonomia no són aliens a l’educació filosòfica. Capacitats com l’argumentació, el raonament o l’exposició pública estan lligades al foment de la iniciativa individual.

Consciència i expressions culturalsLa importància de la cultura, l’art, la història, etc., i la necessària consciència del seu valor també juguen un rol crucial en aquest projecte de Filosofia de 1r de Batxillerat. Mitjançant l’anàlisi de diferents obres literàries clàssiques, pretenem incentivar la consciència i el gust estètic. D’altra banda, la connexió entre la Filosofia i l’àmbit de la cultura en general és evident, i, per tant, és necessari fomentar una actitud de respecte, tolerància i coneixement de l’ampli patrimoni cultural que constitueix la nostra forma de vida.

7. 5. METODOLOGIALa metodologia didàctica en el Batxillerat ha d’afavorir la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix, per a treballar en equip i per a aplicar els mètodes apropiats de comentari i d’anàlisi de text, definició conceptual i, a més, també ha de subratllar la relació dels aspectes teòrics de les matèries tant amb la vida quotidiana com amb altres matèries.En Batxillerat, la relativa especialització de les matèries determina que la metodologia didàctica estiga fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria i per les exigències del tipus de coneixement propi de cada una. A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l’etapa exigeix el treball amb metodologies específiques i que aquestes comporten un grau important de rigor científic i de desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives i interpretatives).

7. 5. 1. Criteris metodològicsEn relació amb el que s’ha exposat anteriorment, la proposta didàctica de Filosofia s’ha elaborat d’acord amb els criteris metodològics següents:- Adaptació a les característiques de l’alumnat de Batxillerat, oferint activitats diversificades d’acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l’etapa.

71

- Autonomia: facilitar la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix.- Activitat: fomentar la participació de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula, combinant estratègies que propicien la individualització amb altres que fomenten la socialització.- Motivació: procurar despertar l’interès de l’alumnat per l’aprenentatge que se li proposa.- Integració i interdisciplinarietat: presentar els continguts amb una estructura clara, plantejant les interrelacions entre els continguts de Filosofia i els d’altres disciplines d’altres àrees.- Rigor i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives i interpretatives).- Varietat en la metodologia, ja que l’alumnat aprén a partir de fórmules molt diverses.Més concretament, aquests criteris han de tindre en compte els criteris d’avaluació transversals en tot el temari de Filosofia de 1r de Batxillerat, que són els següents:1. Llegir comprensivament i analitzar, de forma crítica, textos significatius i breus, pertanyents a pensadors destacats.2. Argumentar i raonar els propis punts de vista sobre les temàtiques estudiades en la unitat, de forma oral i escrita, amb claredat i coherència.3. Seleccionar i sistematitzar informació obtinguda de diverses fonts.4. Analitzar i argumentar sobre plantejaments filosòfics, elaborant de forma col·laborativa esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils, a través de l’ús de mitjans i de plataformes digitals.

7. 5. 2. Estratègies didàctiques La manera d’aconseguir aquests objectius dependrà, en cada cas, del criteri del professorat, d’acord amb el seu caràcter, la concepció de l’ensenyament i les característiques de l’alumnat.

No obstant això, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que combinen, de la manera que cadascú considere més apropiada, les estratègies expositives, acompanyades d’activitats d’aplicació i de les estratègies d’indagació.

Les estratègies de comentari i anàlisi textualPresenten a l’alumnat una sèrie de materials en brut que ha d’elaborar, seguint unes pautes d’actuació. Es tracta d’enfrontar-lo a textos, argumentacions i debats problemàtics en els quals ha de posar en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments i actituds per a així adquirir-los de forma consistent.

L’ús d’aquestes estratègies està més relacionat amb l’aprenentatge de procediments, encara que aquests comporten, al seu torn, l’adquisició de conceptes, ja que pretenen posar l’alumnat en situacions que fomenten la reflexió i que posen en joc les seues idees i conceptes. També són molt útils per a l’aprenentatge i per al desenvolupament d’hàbits, actituds i valors.

Les tècniques didàctiques en què es poden traduir aquestes estratègies són molt diverses. Hi destaquem per l’interès que presenten les tres següents:

- Les tasques sense una solució clara i tancada, en les quals les diferents opcions són igualment possibles i vàlides, per a fer reflexionar l’alumnat sobre la complexitat dels problemes humans i socials, sobre el caràcter relatiu i imperfecte de les solucions aportades per a ells i sobre la naturalesa provisional del coneixement humà.

72

- L’estudi de casos o de fets i situacions concrets com a instrument per a motivar i fer més significatiu l’estudi dels fenòmens generals i per a abordar els procediments de causalitat múltiple.

- Els treballs de redacció habituen l’alumnat a afrontar i a resoldre problemes amb certa autonomia, a plantejar preguntes i a adquirir experiència en la recerca i en la consulta autònoma. A més, li faciliten una experiència valuosa sobre el treball dels especialistes en la matèria.

Les estratègies expositivesPresenten a l’alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat que ha d’assimilar. Resulten adequades per a ensenyar teories i conceptes; especialment aquells més abstractes i teòrics, que difícilment l’alumnat pot assolir només amb ajudes indirectes.

No obstant això, resulta molt convenient que aquesta estratègia s’acompanye de la realització per part de l’alumnat d’activitats d’estudi, que possibiliten l’enllaç dels coneixements nous amb els que ja té.

7. 5. 3. Les activitats didàctiques En qualsevol de les estratègies didàctiques adoptades és essencial la realització d’activitats per part de l’alumnat, ja que compleixen els objectius següents:- Consoliden la comprensió dels conceptes i permeten al professorat comprovar-ho.- Són la base per al treball amb els textos i per a fomentar les capacitats de comprensió, anàlisi i raonament.- Permeten donar una dimensió múltiple als conceptes, percebent les seues connexions amb altres nocions i la seua aplicació a diferents àmbits del coneixement.- Fomenten actituds que contribueixen a la formació humana de l’alumnat.

Criteris per a la selecció de les activitatsEn els materials didàctics es plantegen activitats de diversos tipus per a la selecció de les quals s’han seguit aquests criteris:- Que desenvolupen la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix, utilitzant diverses estratègies.- Que proporcionen situacions d’aprenentatge que exigesquen una intensa activitat mental i que porten a reflexionar i a justificar les afirmacions o les actuacions.- Que estiguen perfectament interrelacionades amb els continguts teòrics.- Que tinguen una formulació clara, perquè l’alumnat entenga sense dificultat el que ha de fer.- Que permeten consolidar els conceptes, treballar els procediments (textos, pel·lícules i altres documents), desenvolupar actituds que col·laboren en la formació humana i atendre la diversitat a l’aula (tenen diferent grau de dificultat).- Que donen una projecció pràctica als continguts, aplicant els coneixements a la realitat.- Que siguen motivadores i que connecten amb els interessos de l’alumnat, per referir-se a temes actuals o relacionats amb el seu entorn.

Tipus d’activitatsSobre la base d’aquests criteris, les activitats programades responen a una tipologia variada que s’enquadra dins de les categories següents:Activitats d’ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part

73

important de les activitats plantejades en els materials didàctics. Es troben en els apartats següents:- En cada un dels grans subapartats en què s’estructuren les unitats didàctiques es proposen activitats a partir dels continguts estudiats. Són, generalment, d’anàlisi i interpretació de textos i d’ampliació de conceptes.- Es proposen activitats de comentari de textos clàssics, anàlisi de documents audiovisuals (pel·lícules o documentals) i d’obres d’art.

Activitats d’aplicació dels continguts teòrics a la realitat i a l’entorn de l’alumnat. Aquest tipus d’activitats, en uns casos, es refereixen a un apartat concret del tema i, per tant, s’inclouen entre les activitats plantejades a partir de l’exposició teòrica; en altres casos, es presenten com a treballs de reflexió personal argumentada sobre alguns temes.

La correcció de les activitats fomenta la participació de l’alumnat a classe, aclareix dubtes i permet al professorat conèixer, de forma quasi immediata, el grau d’assimilació dels conceptes teòrics, el nivell amb què es manegen els procediments i els hàbits de treball.

7. 6. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Un dels principis bàsics que ha de tindre en compte la intervenció educativa és el de la individualització, consistent en el fet que el sistema educatiu oferesca a cada alumne l’ajuda pedagògica que necessite segons les seues motivacions, interessos i capacitats d’aprenentatge. D’ací sorgeix la necessitat d’atendre aquesta diversitat.

En el Batxillerat, etapa en què les diferències personals en capacitats específiques, motivació i interessos solen estar bastant definides, l’organització de l’ensenyament permet que el mateix alumnat resolga aquesta diversitat mitjançant l’elecció de modalitats i optatives. No obstant això, és convenient donar resposta, ja des de les mateixes assignatures, a un fet constatable: la diversitat d’interessos, motivacions, capacitats i estils d’aprenentatge que l’alumnat manifesta.

És necessari, per tant, tindre en compte els diferents estils d’aprenentatge de l’alumnat i adoptar les mesures oportunes per a afrontar aquesta diversitat. Donar resposta a aquesta diversitat no és una tasca fàcil, però sí necessària, ja que la intenció última de tot procés educatiu és aconseguir que l’alumnat aconseguesca els objectius proposats.

Com a activitats de detecció de coneixements previs suggerim:- Activitat pregunta-resposta sobre el tema introduït pel professor, a fi de facilitar una idea precisa sobre el punt d’on es parteix. - Repàs de les nocions ja vistes anteriorment i considerades necessàries per a la comprensió de la unitat, prenent nota de les llacunes o de les dificultats detectades.- Introducció de cada aspecte teòric tenint en compte el seu context i la seua importància per a temes actuals i quotidians, sempre que això siga possible.

Com a activitats de consolidació suggerim:- Realització d’exercicis apropiats i tan abundants com calga, a fi de consolidar els continguts teòrics, culturals i lèxics treballats en la unitat.- Treball amb els textos de cada unitat per a assentar i consolidar els coneixements adquirits.

74

Les diferents formes d’agrupament de l’alumnat i la seua distribució a l’aula influeixen, sens dubte, en tot el procés. Es concedirà una gran importància al treball personal i individual; en concret, s’aplicarà en les activitats de síntesi/resum i en les de consolidació, així com en les de recuperació i ampliació.Per tant, hem d’escometre el tractament de la diversitat en el Batxillerat des de dues vies:1. L’atenció a la diversitat en la programació dels continguts.2. L’atenció a la diversitat en la programació de les activitats. Les activitats constitueixen un instrument excel·lent d’atenció a les diferències individuals de l’alumnat. La varietat i l’abundància d’activitats amb diferent nivell de dificultat permet l’adaptació, com hem dit, a les diverses capacitats, interessos i motivacions.

7. 7. RECURSOS DIDÀCTICSEns plantegem la utilització dels materials següents:Material didàctic central per a 1r de Filosofia de Batxillerat, o bé elaborat pel professor en forma de dossiers amb textos clàssics de la filosofia o bé amb algun llibre de text. En qualsevol cas, els textos proposats per a la seva lectura i comentari seran abundants i, en la seva major part, seran d’autors clàssics de la filosofia. També es podran utilitzar pel·lícules i documentals.

7. 8. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Per tal de procedir a l'avaluació de l'alumnat s'utilitzaran una sèrie d'instruments d'avaluació. Els sistemes d’avaluació són múltiples, però en qualsevol cas, en els instruments que es dissenyen hauran d’estar presents les activitats següents:

- Activitats conceptuals. En aquestes l’alumnat substituirà de forma progressiva les seues idees prèvies per les desenvolupades a classe. Han de ser capaços de manejar un vocabulari específic i definir amb precisió i claredat els conceptes centrals de cada unitat.

- Activitats de comentari de text. Fonamentalment, l’alumnat ha de ser capaç d’analitzar un text, identificant-ne el tema, el problema, la tesi, les parts i les idees secundàries. Per això, ha de poder exposar els arguments o estructures de raonament del text

- Activitats de síntesi. Aquest tipus d’activitats estan orientades a la comprensió dels continguts temàtics de les diferents unitats i a la reelaboració dels continguts esmentats. L’alumnat hauria de poder entendre i exposar els principals punts del tema i raonar a partir d’aquests. - Activitats de raonament i d’argumentació. Suposen una autonomia més gran per part de l’alumnat, ja que ha d’elaborar una idea fonamentada i basada en una sèrie d’arguments. Aquesta activitat es pot realitzar de forma escrita, com una redacció, una presa d’actitud davant d’una tesi, etc., o oralment, en una exposició pública o en un debat.

Pel que fa al «format» de les activitats, es poden utilitzar els següents:- Activitats de composició, com redaccions, dissertacions, debats, comentari de text, etc.- Activitats orals.- Treballs complementaris.

75

- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes.

Cada instrument d’avaluació ha de tindre diferent pes a l’hora de la qualificació final, per a la qual cosa caldrà valorar la fiabilitat, l’objectivitat, la representativitat, l’adequació al context de l’alumnat, etc., dels instruments esmentats.

7. 9. CRITERIS DE PUNTUACIÓ PER A L’AVALUACIÓ

a) Criteris de puntuació L’assignatura s’avalua amb un plantejament integrador que té en compte tres aspectes: els CONCEPTES, els PROCEDIMENTS i les ACTITUDS. La suma dels tres ens donarà la nota de l’assignatura:

1. S’entén per CONCEPTES el conjunt dels continguts conceptuals de cada tema. Al final de cada tema els alumnes faran una prova escrita. El percentatge d’aquestes proves és d’un 80% de la nota.2. S’entén per PROCEDIMENTS, totes les pautes que ha de seguir l'alumne en l’estudi i en la comprensió dels temes. S’evaluaran també a través de la mateixa prova escrita. El percentatge dels PROCEDIMENTS és d'un 10% de la nota.3. S’entén per ACTITUDS, l'assistència a classe, el comportament, la motivació i la realització de les activitats. El percentatge de l’ACTITUD és d’un 10% de la nota.

Es farà almenys un examen per avaluació que combinarà respostes teòriques (especialment definicions de conceptes i aplicació d’aquests conceptes) i exercicis del tipus dels realitzats en el curs de l’explicació dels textos de cada tema: tema, tesi i argumentació; identificació dels subjectes de l'enunciació; elaboració d'arguments; comparació entre teories i/o arguments. Després de cada examen, es corregirà a l’aula, amb la qual cosa s’aconsegueix un doble efecte de recordatori i d’auto-avaluació, i permet detectar les errades en el procés d’aprenentatge.

Per a l’obtenció de la nota final de curs es calcularà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, possibilitant, si és el cas, una prova de recuperació per a l’alumnat que no haja superat les avaluacions.

76

8. PROGRAMACIÓ DE HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA DE 2n DE BATXILLERAT

8.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

En el marc de la LOMQE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els faculten per a desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, capacitarà l’alumnat per accedir a l’educació superior.

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permetin:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors dels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a medi de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’ expressió oral com escrita, la llengua valenciana així com la castellana.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la

comunicació.h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus

antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.


j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient.

k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un de mateix i sentit crític.

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com fonts de formació i enriquiment cultural.

m)Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

77

8.2. OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

La Història de la filosofia és una matèria que posa l’alumnat en contacte amb la història de les idees del pensament occidental, alhora que facilita els recursos necessaris per a la comprensió del seu desenvolupament i les relacions que es donen entre elles. El coneixement de la Història de la filosofia contribueix a l’educació de persones autònomes, amb capacitat de pensament crític i propi.

La Història de la filosofia contribueix al desenvolupament personal i a la formació de la mateixa identitat, en plantejar a l’alumnat qüestions de significat profund sobre la seva pròpia existència i el marc social en el qual es desenvolupa, permetent-li una capacitat més gran de participació en els processos socials, culturals i econòmics en els quals és immers i en els canvis de la societat actual; però, a més, contribueix activament al desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge, que permetrà a l’alumnat adquirir les competències i les habilitats necessàries per al desenvolupament d’activitats complexes i de la capacitat d’aprendre al llarg de tota la vida.

Per tot això, la Història de la filosofia es planteja com una matèria que persegueix aconseguir l’assoliment de la major part dels objectius i les competències del Batxillerat: tant els relacionats amb el desenvolupament personal i social (autonomia, capacitat crítica i de diàleg), l’exercici de la ciutadania democràtica i el desenvolupament d’una consciència cívica o el foment de la igualtat de drets entre homes i dones, com els que permeten assolir els coneixements, les capacitats del pensament abstracte i les habilitats de la investigació i el treball intel·lectual, a més dels referits als hàbits d’estudi, als recursos orals i a l’afermament d’actituds d’assertivitat, iniciativa i treball.

Amb la matèria d’Història de la filosofia s’assoleixen una gran diversitat d’habilitats cognitives (a través del desenvolupament del pensament abstracte), es permet l’assoliment de les competències transversals (com el pensament crític, la gestió de la diversitat, la creativitat o la capacitat de comunicar) i es transmeten actituds (com la confiança, l’entusiasme o la constància), en valorar l’esforç de la filosofia per resoldre els grans problemes de l’ésser humà i la seva societat en totes les èpoques.

L’assignatura es presenta en continuïtat amb la filosofia de 1r de Batxillerat, desenvolupant des de la perspectiva històrica les problemàtiques que es van veure en cursos anteriors, i presentant en el pensament de cada filòsof i filòsofa estudiat les seves aportacions respecte als nuclis temàtics que es van tractar en aquestes matèries.

8.3. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

8..3.1. GeneralitatsAquest projecte d’Història de la filosofia de 2n de Batxillerat té com a referent el marc legal establert per les administracions educatives. Els continguts proven de presentar la matèria amb l’objectiu de formar l’alumnat i de desenvolupar una sèrie de capacitats com la reflexió crítica i l’argumentació, a més de transmetre uns continguts que permeten fomentar la cultura general dels estudiants. Tals continguts s’han ajustat a la durada del curs acadèmic i al currículum publicat per les autoritats competents.

78

D’altra banda, la Història de la filosofia de 2n de Batxillerat té com a objectiu presentar als estudiants el desenvolupament històric d’una disciplina central en la cultura occidental i que permet establir connexions entre altres matèries estudiades per l’alumnat (des de la literatura fins a la matemàtica, passant per la història o la biologia).

La matèria s’organitza en tres blocs que tracten d’oferir una panoràmica sobre els autors més rellevants de les etapes en què sol dividir-se la història de la filosofia: Edat antiga i Edat mitjana, Edat moderna i Edat contemporània.

No obstant això, la història de la filosofia no pot entendre’s com una selecció aïllada de sistemes filosòfics, a causa que cada autor o autora està sempre en diàleg tant amb la seva pròpia època com amb les propostes que van sorgir en anteriors etapes de la història de la filosofia. Per això la matèria es desenvolupa també en un segon nivell d’aprofundiment, a través de la presentació dels principals filòsofs i filòsofes i dels corrents de pensament que predominen en el context en el qual sorgeixen les idees de cada autor o autora.

La situació en el context filosòfic ha de ser suficient per assolir un coneixement ampli de la diversitat d’idees de cada època i ha de presentar-se en relació amb la filosofia del filòsof o de la filòsofa estudiat; per tant, és interessant destacar aquelles qüestions i polèmiques que puguen aclarir el seu pensament, mostrant també els principals problemes filosòfics que es donen en la mateixa època.

79

8. 3. 2. Seqüenciació per unitats

BLOC 1: EDAT ANTIGA I EDAT MITJANA

Unitat 1: Introducció a la filosofia antiga i medieval

El naixement de la filosofia a GrèciaEls grans sistemes de la filosofia grega i romanaCristianisme i filosofia

Unitat 2: Plató

La metafísica dualistaEl coneixement i la realitatL’ésser humà: ètica i educacióLa política

Unitat 3: Aristòtil

La lògicaEls principis del coneixementLa metafísicaFísica i psicologiaÈtica i política

Unitat 4: Agustí d’Hipona

Creure per comprendreEl descobriment de la veritatEl mal, l’ésser humà i la història

Unitat 5: Tomàs d’Aquino

Fe i raóMetafísica i teoria del coneixementPsicologia, ètica i política

Unitat 6: Guillem d’Ockham

L’horitzó d’un pensament nouConeixement i llenguatgePsicologia, ètica i política

BLOC 2: EDAT MODERNA

Unitat 7: Introducció a la filosofia moderna

Renaixement i modernitatEl racionalismeL’empirismeLa Il·lustració

Unitat 8: Maquiavel

El Renaixement: context històricLa nova ciència políticaRepública i virtut: la política de Maquiavel

Unitat 9: Descartes

81

El naixement del racionalismeEl dubte metòdic i el cogitoL’ésser humà, la llibertat i la moral

Unitat 10: Locke i Hume

L’empirisme de LockeFenomenisme i escepticisme en HumeLa moral i la política a Locke i en Hume

Unitat 11: Rousseau

Rousseau i la Il·lustració francesaLa crítica a la civilitzacióEl projecte social i polític de Rousseau

Unitat 12: Kant

El gir copernicà kantiàLa teoria del coneixement: Què puc saber?Filosofia pràctica: l’ètica formal de KantLa filosofia de la història i de la religió

BLOC 3: EDAT CONTEMPORÀNIA

Unitat 13: Introducció a la filosofia contemporània

La filosofia al segle XIX

La filosofia al segle XX

Últimes tendències

Unitat 14: Marx

La novetat filosòfica del marxismeL’estructura material de la societatL’alienació i les seves classesHistòria i revolució

Unitat 15: Nietzsche

El nihilismeLa crítica a la cultura occidentalLa raó, el coneixement i la veritatEl superhome i l’etern retorn

Unitat 16: Ortega i la filosofia espanyola

Entre política i filosofiaVida i cultura: el tema del nostre temps«Jo sóc jo i la meva circumstància»El criticisme antiracionalista d’UnamunoMaría Zambrano: filosofia i poesia

Unitat 17: Habermas

La desconnexió tradicional entre teoria i praxiEls interessos del coneixementLa societat ideal de la comunicació

82

Unitat 18: La postmodernitat

El debat entre modernitat i postmodernitatDerrida: la desconstrucció de la metafísicaVattimo: un pensament més enllà de la metafísica

8.3.3. Seqüenciació per avaluacions

BLOCS TEMÀTICS AVALUACIÓ

Bloc 1: Filosofia antiga i medieval(Plató, Aristòtil, Agustí d’Hipona i Tomàs

d’Aquino)

1a AVALUACIÓ

Bloc 2: Filosofia moderna(Maquiavel, Descartes, Hume, Rousseau,

Kant)

2a AVALUACIÓ

Bloc 3: Filosofia contemporània(Marx, Nietzsche, Ortega i la filosofia

espanyola, Habermas i la postmodernitat)

3a AVALUACIÓ

8. 4. COM CONTRIBUEIX LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES

Tal com es descriu en la LOMQE, totes les àrees o matèries del currículum han de participar en el desenvolupament de les diferents competències de l’alumnat.

En el projecte d’Història de la filosofia per a 2n de Batxillerat s’ha potenciat el desenvolupament de les competències de comunicació lingüística, consciència i expressions culturals i les competències socials i cíviques. Evidentment, la resta de les competències també han estat considerades en aquests materials, particularment el foment de l’aprenentatge autònom (aprendre a aprendre). Per assolir una adquisició eficaç de les competències i la seva integració efectiva en el currículum, s’han inclòs activitats d’aprenentatge integrades que permetran a l’alumnat avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència alhora.

A més, es pot recordar que seran els estàndards d’aprenentatge avaluables, com elements de més concreció, observables i mesurables, els que, en posar-se en relació amb les competències clau, permeten graduar el rendiment o l’acompliment assolit en cada una d’elles.

Comunicació lingüísticaEn la mesura que la Història de la filosofia és una disciplina fonamentalment racional, discursiva i conceptual, els estudiants hauran de practicar la comprensió textual, la definició de termes específics de la matèria, l’expressió escrita, l’adequació a certs contextos de comunicació i la comunicació oral en debats i argumentacions a classe.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologiaEn la mesura que la filosofia ha estat històricament la mare de diferents disciplines científiques, i que també ha abordat qüestions com l’estructura del coneixement científic i les conseqüències de la tecnologia per a la vida humana, aquesta competència és

83

crucial en aquest projecte. Diversos autors de la història de la filosofia també han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de la ciència moderna, com el cas de Descartes, per exemple.

Competència digitalLa competència digital es pot treballar fonamentalment mitjançant la recerca puntual d’informació en la xarxa i la seva reelaboració i correcta utilització.

Aprendre a aprendre Es fomenta l’autonomia dels estudiants i el seu desenvolupament com aprenents capaços de generar nou coneixement a partir dels continguts donats a classe. Així mateix, a classe es poden treballar activitats orientades a crear hàbits d’esquematització, resum i definició, que són bàsics per possibilitar l’autonomia en l’estudi.

Competències socials i cíviquesLa funció social de la filosofia i la seva vinculació amb la teoria de la societat impliquen que la reflexió sobre els valors socials i morals, els hàbits, etc., siga part indefugible de la tasca filosòfica. D’una banda, la reflexió sobre la societat i la política és consubstancial a la història de la filosofia. Per una altra, a més, s’ha pretès conrear la capacitat de diàleg i d’enteniment a través d’activitats participatives, com el debat.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedorValors com la creativitat, la iniciativa personal o l’autonomia no són aliens a l’educació filosòfica. Capacitats com l’argumentació, el raonament o l’exposició pública estan lligades al foment de la iniciativa individual. El diàleg amb la història de la filosofia permet desenvolupar el pensament propi i crític en enfrontar-se a diverses opcions teòriques.

Consciència i expressions culturalsLa importància de la cultura, l’art, la història, etc., i la necessària consciència del seu valor, també exerceixen un rol crucial en aquest projecte d’Història de la filosofia de 2n de Batxillerat. Per les altres coses, la connexió entre la filosofia i l’àmbit de la cultura en general és evident, i, per tant, és necessari fomentar una actitud de respecte, de tolerància i de coneixement de l’ampli patrimoni cultural que constitueix la nostra forma de vida.

8. 5. METODOLOGIA

La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d’afavorir la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix i per aplicar els mètodes apropiats de comentari i d’anàlisi de text, definició conceptual i, a més, també ha de subratllar la relació dels aspectes teòrics de la filosofia tant amb la vida quotidiana com amb altres matèries.

En Batxillerat, l’especialització de les matèries determina que la metodologia didàctica estiga fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria i per les exigències del tipus de coneixement propi de cada una.

A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l’etapa exigeix el treball amb metodologies específiques i que aquestes comporten un important grau de rigor científic i de desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives i interpretatives).

8. 5. 1. Criteris metodològics

84

En relació amb l’exposat anteriorment, la proposta didàctica d’Història de la filosofia s’ha elaborat d’acord amb els criteris metodològics següents:

-Adaptació a les característiques de l’alumnat de Batxillerat, oferint activitats diversificades d’acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l’etapa.

-Autonomia: facilitar la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix.

-Activitat: fomentar la participació de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula, combinant estratègies que propicien la individualització amb altres que fomenten la socialització.

-Motivació: procurar despertar l’interès de l’alumnat per l’aprenentatge que se li proposa.

-Integració i interdisciplinarietat: presentar els continguts amb una estructura clara, plantejant les interrelacions entre els continguts d’Història de la filosofia i els d’altres disciplines d’altres àrees.

-Rigor i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives i interpretatives).

-Varietat en la metodologia, ja que l’alumnat aprèn a partir de fórmules molt diverses. Més concretament, aquests criteris han de tenir en compte els criteris d’avaluació transversals a tot el temari d’Història de la filosofia de 2n de Batxillerat, que són els següents: 1. Realitzar l’anàlisi de fragments dels textos més rellevants de la Història de la filosofia i ser capaç de transferir els coneixements a altres autors o problemes. 2. Argumentar amb claredat i capacitat crítica, oralment i per escrit, les seves pròpies opinions sobre els problemes fonamentals de la filosofia, dialogant de manera raonada amb altres posicions diferents. 3. Aplicar adequadament les eines i els procediments del treball intel·lectual a l’aprenentatge de la filosofia, realitzant treballs d’organització i investigació dels continguts. 4. Utilitzar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en la realització i exposició dels treballs d’investigació filosòfica.

8.5.2 Estratègies didàctiques

La manera d’aconseguir aquests objectius queda, en cada cas, en mans del professorat, d’acord amb el mateix caràcter, la concepció de l’ensenyament i les característiques del seu alumnat.No obstant això, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que combinen, de la manera que cada un considere més apropiada, les estratègies expositives, acompanyades d’activitats d’aplicació, i les estratègies d’indagació.

Les estratègies de comentari i d’anàlisi textualPresenten a l’alumnat una sèrie de materials en brut que ha d’elaborar, seguint unes pautes d’actuació. Es tracta d’enfrontar-lo a textos, argumentacions i debats problemàtics en els que ha de posar en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments i actituds per a així adquirir-los de forma consistent.L’ocupació d’aquestes estratègies està més relacionada amb l’aprenentatge de

85

procediments, encara que aquests comporten, al seu torn, l’adquisició de conceptes, ja que proven de posar l’alumnat en situacions que fomenten la seva reflexió i posen en joc les seves idees i conceptes. També són molt útils per a l’aprenentatge i el desenvolupament d’hàbits, actituds i valors.Les tècniques didàctiques en què poden traduir-se aquestes estratègies són molt diverses. Entre elles destaquem pel seu interès les tres següents:-Les tasques sense una solució clara i tancada, en les quals les diferents opcions són igualment possibles i vàlides, per fer reflexionar l’alumnat sobre la complexitat dels problemes humans i socials, sobre el caràcter relatiu i imperfecte de les solucions aportades per a ells i sobre la naturalesa provisional del coneixement humà.-L’estudi de casos o fets i situacions concrets com a instrument per motivar i fer més significatiu l’estudi dels fenòmens generals i per abordar els procediments de causalitat múltiple.-Les activitats d’interpretació i de connexió de les teories que apareixen en els textos amb el marc general de la filosofia de l’autor estudiat.

Les estratègies expositivesPresenten l’alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat que ha d’assimilar. Resulten adequades per ensenyar conceptes, especialment aquells més abstractes i teòrics, que difícilment l’alumnat no pot assolir només amb ajuts indirectes.No obstant això, resulta molt convenient que aquesta estratègia s’acompanye de la realització per part de l’alumnat d’activitats, que possibiliten l’enfilada dels nous coneixements amb els que ja posseeix.



86

Tipus d’activitatsSobre la base d’aquests criteris, les activitats programades responen a una tipologia variada que s’enquadra dins de les categories següents:

Activitats d’ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part important de les activitats plantejades en els materials didàctics. Es troben en els apartats següents:- En cada un dels grans subapartats en què s’estructuren les unitats didàctiques es proposen activitats a partir dels continguts estudiats. Són, generalment, d’anàlisi i interpretació de textos i d’ampliació de conceptes.- Es proposen activitats de comentari de textos clàssics, anàlisi de documents audiovisuals (pel·lícules o documentals) i d’obres d’art.








87


Les diferents formes d’agrupament de l’alumnat i la seua distribució a l’aula influeixen, sens dubte, en tot el procés. Es concedirà una gran importància al treball personal i individual; en concret, s’aplicarà en les activitats de síntesi/resum i en les de consolidació, així com en les de recuperació i ampliació.

Per tant, hem d’escometre el tractament de la diversitat en el Batxillerat des de dues vies:L’atenció a la diversitat en la programació dels continguts.L’atenció a la diversitat en la programació de les activitats. Les activitats constitueixen un instrument excel·lent d’atenció a les diferències individuals de l’alumnat. La varietat i l’abundància d’activitats amb diferent nivell de dificultat permet l’adaptació, com hem dit, a les diverses capacitats, interessos i motivacions.

8. 7. RECURSOS DIDÀCTICSEns plantegem la utilització dels materials següents:Material didàctic central per a Història de la filosofia, o bé elaborat pel professor en forma de dossiers amb textos clàssics de la filosofía o bé amb algún llibre de text. En qualsevol cas, els textos proposats per a la seva lectura i comentari serán abundants i, en la seva major part, serán d’autors clàssics de la filosofía. També es podran utilitzar pel·lícules i documentals.





- Activitats de síntesi. Aquest tipus d’activitats estan orientades a la comprensió dels continguts temàtics de les diferents unitats i a la reelaboració dels continguts esmentats. L’alumnat hauria de poder entendre i exposar els principals punts del tema i raonar a partir d’aquests. - Activitats de raonament i d’argumentació. Suposen una autonomia més gran per part de l’alumnat, ja que ha d’elaborar una idea fonamentada i basada en una sèrie

88

d’arguments. Aquesta activitat es pot realitzar de forma escrita, com una redacció, una presa d’actitud davant d’una tesi, etc., o oralment, en una exposició pública o en un debat.

Pel que fa al «format» de les activitats, es poden utilitzar els següents:- Activitats de composició, com redaccions, dissertacions, debats, comentari de text, etc.- Activitats orals.- Treballs complementaris.- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes.




S’entén per CONCEPTES el conjunt dels continguts conceptuals de cada tema. Al final de cada tema els alumnes faran una prova escrita. El percentatge d’aquestes proves és d’un 80% de la nota.S’entén per PROCEDIMENTS, totes les pautes que ha de seguir l'alumne en l’estudi i en la comprensió dels temes. S’evaluaran també a través de la mateixa prova escrita. El percentatge dels PROCEDIMENTS és d'un 10% de la nota.S’entén per ACTITUDS, l'assistència a classe, el comportament, la motivació i la realització de les activitats. El percentatge de l’ACTITUD és d’un 10% de la nota.

Es farà almenys un examen per avaluació que combinarà respostes teòriques (especialment definicions de conceptes i aplicació d’aquests conceptes) i exercicis del tipus dels realitzats en el curs de l’explicació dels textos de cada tema: tema, tesi i argumentació; identificació dels subjectes de l'enunciació; elaboració d'arguments; comparació entre teories i/o arguments. Després de cada examen, es corregirà a l’aula, amb la qual cosa s’aconsegueix un doble efecte de recordatori i d’auto-avaluació, i permet detectar les errades en el procés d’aprenentatge.


89

9. PSICOLOGIA 2n DE BATXILLERAT

9. 1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

En el marc de la LOMQE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que li permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i amb competència. Així mateix, capacitarà l’alumnat per a accedir a l’educació superior.

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permeten:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar l’esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i d’oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a un aprofitament eficaç de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, el valencià i el castellà.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i amb correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i amb responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i en la millora de l’entorn social.


j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia al canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

90

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i d’enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i de prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

9. 2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA DE PSICOLOGIA

- Comprendre millor el seu propi funcionament psicològic i el dels altres, fomentant el metaconeixement i evitant l'etnocentrisme.

- Desenvolupar la intel·ligència emocional assajant actituds més comprensives i tolerants pel que fa a la conducta i les idees dels altres, especialment d'aquells que, per raons socials o culturals, es diferencien més del propi alumne.

- Adquirir estratègies més efectives per a l'anàlisi dels seus propis problemes d'aprenentatge, relació social i control emocional, que els proporcionen un major control sobre la seua conducta i les seues conseqüències en els altres.

- Aplicar alguns dels coneixements i tècniques adquirits per a aconseguir un òptim aprofitament i rendibilitat del seu procés d'aprenentatge.

- Comprendre com els principis i mètodes de la psicologia, poden utilitzar-se per a descriure, explicar, predir i canviar hàbits.

- Promoure i valorar aquelles respostes en l'alumnat el contingut del qual siga l'aconseguir una millor qualitat de vida, evitant factors de risc per a una manera de vida saludable.

- Promoure la superació de l’egocentrisme per a poder adoptar un judici moral fonamentat en la cooperació entre iguals.

9. 3. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

9.3.1. GeneralitatsEls elements d'aquesta matèria s'organitzen en sis blocs, contemplant un bloc inicial referit a la consideració de la psicologia com a ciència, els seus enfocaments i branques i camps d'aplicació.Partint de la consideració de la Psicologia com a ciència, s'analitza la biogènesi, el nostre procés d'humanització; els fonaments biològics de la conducta i els determinants hereditaris i ambientals que perfilen la nostra personalitat, en la qual influeixen les capacitats cognitives com ara la percepció, la memòria i la intel·ligència, aprofundint en l'aprenentatge.

9.3.2. Seqüenciació per unitats

Bloc 1: La psicologiaUnitat 1: La psicologia com a ciència

Branques de la psicologia

91

Enfocaments de la psicologiaCamps d’aplicació de la psicologia

Bloc 2: Qui sóc?Unitat 2: La vida humana

Els projectes vitals

Unitat 3: El procés d’humanització

Bloc 3: Què puc?Unitat 4: La genètica

Els factors ambientalsEl desenvolupament de la intel·ligència

Unitat 5: La memòria i els recordsEl cervell humàL’inconscient

Bloc 4: Sóc com vull?Unitat 6: La personalitat

Determinisme/indeterminisme

Unitat 7: La percepció

Bloc 5: Què vull?Unitat 8: Els afectes

La sexualitat

Unitat 9: Teories de l’aprenentatge

Bloc 6: Amb qui vaig?Unitat 10: La socialització

La realització personalLa psicologia de les masses

8.3.3. Seqüenciació per avaluacions

1ª AVALUACIÓ: Unitats dels blocs 1 i 22ª AVALUACIÓ: Unitats dels blocs 3 i 43ª AVALUACIÓ: Unitats dels blocs 5 i 6

9.4 COM CONTRIBUEIX LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES

Tal com es descriu en la LOMQE, totes les àrees o matèries del currículum han de participar en el desenvolupament de les diferents competències de l'alumnat. Aquestes, d'acord amb les especificacions de la llei, són:

1r. Comunicació lingüística.

92

2n. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.3r. Competència digital.4t. Aprendre a aprendre. 5è. Competències socials i cíviques. 6è. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. 7è. Consciencia i expressions culturals.

En el projecte de Psicologia per a 2n. de Batxillerat s'ha potenciat el desenvolupament de les competències de comunicació lingüística, consciència i expressions culturals i les competències socials i cíviques. Evidentment, la resta de les competències també han sigut considerades en aquests materials, particularment el foment de l'aprenentatge autònom (aprendre a aprendre). Per a aconseguir una adquisició eficaç de les competències i la seua integració efectiva en el currículum, s'han inclòs activitats d'aprenentatge integrades que permetran a l'alumnat avançar cap als resultats d'aprenentatge de més d'una competència al mateix temps.

A més, cal recordar que seran els estàndards d'aprenentatge avaluables, com a elements de major concreció, observables i mesurables, els que, en posar-se en relació amb les competències clau, permeten graduar el rendiment o l'acompliment aconseguit en cadascuna d'elles.

Comunicació lingüísticaLa competència lingüística és, naturalment, una altra de les capacitats que ha de desenvolupar en l'estudi de la Psicologia. La comprensió amb rigor conceptual dels textos que ha d'estudiar així com l'expressió de les idees assimilades i la recerca d'informació en altres fonts, siguen llibres o articles de revistes científiques o en les noves tecnologies, els exigeixen i al mateix temps els capacita per al desenvolupament d'aquesta competència.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica i la competència clau en ciència i tecnologia no són alienes a l'estudi de la Psicologia. Si ben no són utilitzades de la mateixa manera en totes les parcel·les de la matèria, resulten imprescindibles per a la comprensió dels estudis psicomètrics en els àmbits en els quals s'apliquen: teories de la personalitat, teories de l'aprenentatge, etc.

Competència digital

La competència digital és així mateix requerida en la recerca d'informació que pot resultar essencial especialment pel caràcter innovador que comporten les investigacions psicològiques actuals amb la conseqüent abundància d'informació i de recursos audiovisuals. Aquests recursos poden complementar de manera substancial els textos i imatges que ofereixen els llibres de text convencionals.

Aprendre a aprendre

La competència aprendre a aprendre facilita a l'alumnat comprendre i controlar els mecanisme psíquics implicats, precisament, en els processos cognitius de l'aprenentatge. De manera que puga interactuar amb aquests processos corregint i obtenint un major rendiment i aprofitament dels seus recursos cognitius.

93

Competències socials i cíviques

Les competències socials i cíviques són també propiciades de manera essencial per l'estudi de la Psicologia. Una psicologia madura implica una sociabilitat més eficient al mateix temps que és garantia de superació de conflictes interpersonals.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

En l'estudi de la Psicologia hem d'assenyalar que la primera competència que facilita l'estudi de la Psicologia és el sentit d'iniciativa i esperit emprenedor, perquè aquesta competència implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això implica adquirir consciència de la situació a intervenir o resoldre i saber triar, planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu previst.

Consciència de les expressions culturals

Finalment la competència de consciència i expressions culturals tampoc està exclosa en l'estudi de la Psicologia ja que els condicionaments socials són essencials en la configuració del psiquisme. D'aquesta manera l'assignatura contribueix significativament al desenvolupament d'aquestes competències facilitant una comprensió i sintonia amb diferents maneres culturals que expliquen aspectes essencials del caràcter de les persones.

9. 5. METODOLOGIA

La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d’afavorir la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix, per a treballar en equip i per a aplicar els mètodes apropiats de comentari i d’anàlisi de text, definició conceptual i, a més, també ha de subratllar la relació dels aspectes teòrics de les matèries tant amb la vida quotidiana com amb altres matèries.En Batxillerat, la relativa especialització de les matèries determina que la metodologia didàctica estiga fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria i per les exigències del tipus de coneixement propi de cada una. A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l’etapa exigeix el treball amb metodologies específiques i que aquestes comporten un grau important de rigor científic i de desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives i interpretatives).

9. 5. 1. Criteris metodològicsEn relació amb el que s’ha exposat anteriorment, la proposta didàctica de Psicologia s’ha elaborat d’acord amb els criteris metodològics següents:- Adaptació a les característiques de l’alumnat de Batxillerat, oferint activitats diversificades d’acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l’etapa.- Autonomia: facilitar la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix.- Activitat: fomentar la participació de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula, combinant estratègies que propicien la individualització amb altres que fomenten la socialització.- Motivació: procurar despertar l’interès de l’alumnat per l’aprenentatge que se li proposa.- Integració i interdisciplinarietat: presentar els continguts amb una estructura clara,

94

plantejant les interrelacions entre els continguts de Filosofia i els d’altres disciplines d’altres àrees.- Rigor i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives i interpretatives).- Varietat en la metodologia, ja que l’alumnat aprèn a partir de fórmules molt diverses.Més concretament, aquests criteris han de tindre en compte els criteris d’avaluació transversals en tot el temari de Psicologia, que són els següents:1. Llegir comprensivament i analitzar, de forma crítica, textos significatius.2. Argumentar i raonar els propis punts de vista sobre les temàtiques estudiades en la unitat, de forma oral i escrita, amb claredat i coherència.3. Seleccionar i sistematitzar informació obtinguda de diverses fonts.4. Analitzar i argumentar sobre plantejaments psicològics, elaborant de forma col·laborativa esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils, a través de l’ús de mitjans i de plataformes digitals.

9. 5. 2. Estratègies didàctiques La manera d’aconseguir aquests objectius dependrà, en cada cas, del criteri del professorat, d’acord amb el seu caràcter, la concepció de l’ensenyament i les característiques de l’alumnat.

No obstant això, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que combinen, de la manera que cadascú considere més apropiada, les estratègies expositives, acompanyades d’activitats d’aplicació i de les estratègies d’indagació.

Les estratègies de comentari i anàlisi textualPresenten a l’alumnat una sèrie de materials en brut que ha d’elaborar, seguint unes pautes d’actuació. Es tracta d’enfrontar-lo a textos, argumentacions i debats problemàtics en els quals ha de posar en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments i actituds per a així adquirir-los de forma consistent.

L’ús d’aquestes estratègies està més relacionat amb l’aprenentatge de procediments, encara que aquests comporten, al seu torn, l’adquisició de conceptes, ja que pretenen posar l’alumnat en situacions que fomenten la reflexió i que posen en joc les seues idees i conceptes. També són molt útils per a l’aprenentatge i per al desenvolupament d’hàbits, actituds i valors.

Les tècniques didàctiques en què es poden traduir aquestes estratègies són molt diverses. Hi destaquem per l’interès que presenten les tres següents:

- Les tasques sense una solució clara i tancada, en les quals les diferents opcions són igualment possibles i vàlides, per a fer reflexionar l’alumnat sobre la complexitat dels problemes humans i socials, sobre el caràcter relatiu i imperfecte de les solucions aportades per a ells i sobre la naturalesa provisional del coneixement humà.

- L’estudi de casos o de fets i situacions concrets com a instrument per a motivar i fer més significatiu l’estudi dels fenòmens generals i per a abordar els procediments de causalitat múltiple.

- Els treballs de redacció habituen l’alumnat a afrontar i a resoldre problemes amb certa autonomia, a plantejar preguntes i a adquirir experiència en la recerca i en la consulta

95

autònoma. A més, li faciliten una experiència valuosa sobre el treball dels especialistes en la matèria.

Les estratègies expositivesPresenten a l’alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat que ha d’assimilar. Resulten adequades per a ensenyar teories i conceptes; especialment aquells més abstractes i teòrics, que difícilment l’alumnat pot assolir només amb ajudes indirectes.

No obstant això, resulta molt convenient que aquesta estratègia s’acompanye de la realització per part de l’alumnat d’activitats d’estudi, que possibiliten l’enllaç dels coneixements nous amb els que ja té.



Tipus d’activitatsSobre la base d’aquests criteris, les activitats programades responen a una tipologia variada que s’enquadra dins de les categories següents:Activitats d’ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part important de les activitats plantejades en els materials didàctics. Es troben en els apartats següents:- En cada un dels grans subapartats en què s’estructuren les unitats didàctiques es proposen activitats a partir dels continguts estudiats. Són, generalment, d’anàlisi i

96

interpretació de textos i d’ampliació de conceptes.- Es proposen activitats de comentari de textos clàssics, anàlisi de documents audiovisuals (pel·lícules o documentals) i d’obres d’art.









Les diferents formes d’agrupament de l’alumnat i la seua distribució a l’aula influeixen, sens dubte, en tot el procés. Es concedirà una gran importància al treball personal i

97

individual; en concret, s’aplicarà en les activitats de síntesi/resum i en les de consolidació, així com en les de recuperació i ampliació.Per tant, hem d’escometre el tractament de la diversitat en el Batxillerat des de dues vies:3. L’atenció a la diversitat en la programació dels continguts.4. L’atenció a la diversitat en la programació de les activitats. Les activitats constitueixen un instrument excel·lent d’atenció a les diferències individuals de l’alumnat. La varietat i l’abundància d’activitats amb diferent nivell de dificultat permet l’adaptació, com hem dit, a les diverses capacitats, interessos i motivacions.

9. 7. RECURSOS DIDÀCTICSEns plantegem la utilització dels materials següents:Material didàctic central per a Psicologia, o bé elaborat pel professor en forma de dossiers amb textos clàssics de la filosofia, o bé amb algun llibre de text o bé una combinació dels dos anteriors. També serà molt convenient utilitzar pel·lícules i documentals.





- Activitats de síntesi. Aquest tipus d’activitats estan orientades a la comprensió dels continguts temàtics de les diferents unitats i a la reelaboració dels continguts esmentats. L’alumnat hauria de poder entendre i exposar els principals punts del tema i raonar a partir d’aquests. - Activitats de raonament i d’argumentació. Suposen una autonomia més gran per part de l’alumnat, ja que ha d’elaborar una idea fonamentada i basada en una sèrie d’arguments. Aquesta activitat es pot realitzar de forma escrita, com una redacció, una presa d’actitud davant d’una tesi, etc., o oralment, en una exposició pública o en un debat.

Pel que fa al «format» de les activitats, es poden utilitzar els següents:- Activitats de composició, com redaccions, dissertacions, debats, comentari de text, etc.- Activitats orals.- Treballs complementaris.- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes.

98




4. S’entén per CONCEPTES el conjunt dels continguts conceptuals de cada tema. Al final de cada tema els alumnes faran una prova escrita. El percentatge d’aquestes proves és d’un 50% de la nota.5. S’entén per PROCEDIMENTS, totes les pautes que ha de seguir l'alumne en l’estudi i en la comprensió dels temes. El percentatge dels PROCEDIMENTS és d'un 40% de la nota.6. S’entén per ACTITUDS, l'assistència a classe, el comportament, la motivació i la realització de les activitats. El percentatge de l’ACTITUD és d’un 10% de la nota.

Es farà almenys un examen per avaluació que combinarà respostes teòriques (especialment definicions de conceptes i aplicació d’aquests conceptes) i exercicis del tipus dels realitzats en el curs. Després de cada examen, es corregirà a l’aula, amb la qual cosa s’aconsegueix un doble efecte de recordatori i d’auto-avaluació, i permet detectar les errades en el procés d’aprenentatge.


99

· Web viewPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE FILOSOFIA Curs acadèmic 2016-2017 IES Joan...

Documents

Transcript of · Web viewPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE FILOSOFIA Curs acadèmic 2016-2017 IES Joan...