· Web viewPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Curs 2016-2017 IES Joan...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Curs 2016-2017

IES Joan Fuster Sueca

Professors del Departament de Ciències Socials.

Amparo Cebolla

Gema Esteve

Ferran Mascarell

Maria José Sifre

Felipe Soria

Maria Amparo Vila

Matèries que impartirà el Departament el curs 2016-2017.

1,2,3,4 ESO Ciències Socials. Materia Comuna.

1 FP Bàsica. Serveis Administratius.

2 FP Bàsica. Serveis Administratius.

1. Batxillerat.- Historia del Món Contemporani.1. Batxillerat.- Fonaments d’Art.2. Batxillerat.- Història d’Espanya.

Història de l’Art. Fonaments d’Art. Geografia.

Ciències Socials (Geografia i Història)1r ESO

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA(CURS 2016-2017)

ÍNDEX

* PORTADA* ÍNDEX1. LEGISLACIÓ DE REFERÈNCIA2. INTRODUCCIÓ (JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ)3. OBJECTIUS: A) Objectius d’etapa B) Objectius de la matèria4. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU5. UNITATS DIDÀCTIQUES 6. TEMPORALITZACIÓ7. METODOLOGIA8. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT10. FOMENT DE LA LECTURA11. MATERIAL UTILITZAT

1. LEGISLACIÓ DE REFERÈNCIA

Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, de millora de la qualitat educativa. Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, del Govern d’Espanya pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria.Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell de la Generalitat Valenciana que estableix el currículum i desenvolupa l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.

2. INTRODUCCIÓ (JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ)En base a la legislació de referència abans esmentada, a les característiques

de l’alumnat del nostre Institut i a les peculiaritats geogràfiques i històriques del nostre entorn (Ribera Baixa –comarca de parla valenciana de la Comunitat Valenciana-), el Departament de Geografia i Història adopta la següent programació per a l’assignatura de Ciències Socials (1r d’ESO) com a document de referència de la nostra tasca educativa.

La seua finalitat primordial és servir de base per a proporcionar a l’alumnat una formació bàsica, tant intel·lectual com humana, pròpia d’aquesta etapa educativa obligatòria. Amb caràcter general, ha d’utilitzar-se una metodologia educativa activa que facilite l’autonomia dels alumnes i, al mateix temps, constituïsca un estímul per al treball en equip i servisca per a fomentar les tècniques d’investigació, aplicar els fonaments teòrics i traslladar allò que s’ha aprés a la vida quotidiana.

3. OBJECTIUSA) Objectius d’etapaEl currículum de Geografia i Història de 1r d’ESO s’emmarca en el referent que impliquen els objectius generals de l’etapa, que han d’assolir-se com a resultat de les experiències d’ensenyament-aprenentatge dissenyades per a aquesta finalitat en cada una de les matèries d’Educació Secundària Obligatòria. Aquests objectius són els següents:a. Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg refermant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a exercir la ciutadania democràtica. b. Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. c. Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i d’oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que impliquen discriminació entre homes i dones, i també qualsevol manifestació de violència contra la dona. d. Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, i també rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes. e. Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, coneixements nous. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. f. Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, i també conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència. g. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. h. Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en valencià i en castellà, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura. i. Comprendre i expressar-se en una llengua estrangera, o més, de manera adequada. j. Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i de la història pròpies i els de la resta, i també el patrimoni artístic i cultural. k. Conéixer i acceptar el funcionament del seu propi cos i el dels altres, respectar les diferències, refermar els hàbits de cura i de salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient per a contribuir-ne a la conservació i a la millora. l. Valorar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

Per a facilitar-ne l’assoliment, la nostra programació, d’acord amb l’article 15 del Decret 87/2015, pel qual estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana, contribueix a desenvolupar les finalitats següents:a) Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment pel que fa als aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic.b) Adaptar el currículum i els elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenvolupament personal

i integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat, propis de l’etapa.c) Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si és menor d’edat, sobre el progrés acadèmic i la proposta d’itineraris educatius més adequats per a cada alumne o alumna.d) Preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral.e) Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacífica de conflictes, i també les actituds responsables i de respecte pels altres.f) Desenvolupar una escala de valors que tinga inclosa el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal, la responsabilitat en la presa de decisions per l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.a) Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball.g) Formar l’alumnat per a exercir els seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.h) Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, i també la pràctica de l’educació inclusiva a l’aula.i) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la mateixa pràctica docent.j) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyament i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.k) Emprar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorar les possibilitats comunicatives de totes i garantir l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià (patrimoni únic del nostre poble).

B) Objectius de la matèria

L’ensenyament de les Ciències socials, Geografia i Història en l’ESO tindrà com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:1. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l’evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones exerceixen en el elles i els seus problemes més rellevants.2. Identificar, localitzar i analitzar a diferents escales els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans estableixen a l’utilitzar l’espai i els seus recursos i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social,polític i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana.3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.4. Conéixer localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d’Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa i d’Espanya per adquirir un perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un paper sobre elles.

7. Adquirir una visió històrica que permet elaborar una interpretació personal del món, a través d’uns coneixements bàsics d’història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d’una identitat col·lectiva.8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol i de manera particular el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol.10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultura li artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-ho com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències Socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge i millore la comunicació.12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica,estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l’entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d’acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per identificar i localitzar objectes i fets geogràfics i explicar la seua distribució a distintes escales, amb espacial atenció al territori espanyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d’informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges i elaborar croquis i gràfics apropiats.14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privades dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentat adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans.

4. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU

L’estudi de la Geografia i Història comporta la posada en marxa de tota una sèrie d’estratègies cognitives, de pensament i d’aprenentatge per a dur a terme diferents tasques, fet que porta implícit el desenvolupament de cada una de les competències clau.

Comunicació lingüística Els continguts i la metodologia de la matèria situen l’alumnat en diversos

contextos de l’ús de la llengua, tant orals com escrits, de manera que contribueixen a adquirir aquesta competència. Una quantitat important de les tasques a què s’ha d’enfrontar impliquen un contacte quotidià amb una gran diversitat de textos, fet que facilita desenvolupar habilitats a l’hora de fer servir diferents tipus de discurs, com ara la narració, la dissertació, la descripció i l’argumentació. Igualment, es pretén que l’alumnat adquirisca un vocabulari específic, no sols per a utilitzar-lo en l’àmbit acadèmic, sinó perquè forme part del seu registre expressiu habitual.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologiaLa contribució de la matèria a adquirir aquesta competència s’afavoreix

introduint en els seus continguts operacions senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions d’estadística bàsica, ús d’escales numèriques i gràfiques, mesuraments, reconeixement de formes geomètriques, diferents tipus de representació gràfica, pràctiques habituals en l’estudi de la geografia i de la història. El fet que aquestes destreses matemàtiques s’apliquen a la descripció i a l’anàlisi de la realitat social permeten a l’alumnat ser conscient de la seua utilitat i aplicabilitat i, per això, contribueixen a construir una competència matemàtica realment significativa i funcional.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia inclouen, entre altres aspectes, un acostament al món físic i a la interacció responsable des d’accions orientades a conservar i millorar el medi natural, de manera que es pretén que l’alumnat desenvolupe actituds i valors relacionats amb el sentit de la responsabilitat en relació amb la conservació dels recursos naturals i la protecció del medi ambient. No debades, un dels objectius principals de la matèria és la comprensió de l’espai en què tenen lloc els fets socials. La dimensió espacial s’ha d’exercitar mitjançant tasques relacionades amb la localització, l’orientació, l’observació i l’anàlisi de diferents paisatges. L’estudi de l’espai geogràfic ha de promoure una reflexió sobre el seu aprofitament i sostenibilitat.

Competència digitalLa competència digital és la que implica l’ús creatiu, crític i segur de les TIC per

a assolir els objectius relacionats amb el treball, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Aquesta competència implica, a més de l’adequació als canvis que introdueixen les noves tecnologies en l’alfabetització, la lectura i l’escriptura, un conjunt nou de coneixements, habilitats i actituds necessaris hui en dia per a ser competent en un entorn digital.

Demana coneixements relacionats amb el llenguatge específic bàsic: textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor, i també les pautes de descodificació i transferència. Això comporta el coneixement de les principals aplicacions informàtiques. Suposa també l’accés a les fonts i al processament de la informació, i el coneixement dels drets i de les llibertats que assisteixen les persones en el món digital.

La contribució de l’assignatura de Geografia i Història al tractament de la informació i la competència digital és decisiva, ja que una de les metes és proporcionar coneixements i destreses per a la recerca i la selecció d’informació rellevant d’acord amb diferents necessitats, i també per a la reutilització en la producció de textos orals i escrits propis. La recerca i la selecció de moltes d’aquestes informacions requereix, per exemple, fer servir adequadament biblioteques o Internet, i la realització guiada d’aquestes recerques constitueix un mitjà per al desenvolupament de la competència digital.

Recórrer a fonts diverses, accessibles a través de les noves tecnologies, contribueix al fet que l’alumnat desenvolupe progressivament estratègies en la gestió de la informació, seguint criteris d’objectivitat i pertinència, que li permeten distingir els aspectes més rellevants, fiables i adequats en cada context. Igualment, l’anàlisi crítica de la informació, mitjançant la comparació i l’establiment de relacions entre les fonts consultades, permet que l’alumnat transforme la informació en coneixement. D’altra banda, el llenguatge no verbal utilitzat sovint en l’anàlisi de la realitat social contribueix al coneixement i a la interpretació de llenguatges icònics, simbòlics i de representació, com són el llenguatge cartogràfic i el de la imatge.

Aprendre a aprendre

La competència aprendre a aprendre suposa que l’alumnat desenvolupe eines que li permeten controlar els seus propis processos d’aprenentatge i adquirir hàbits de treball autònom cada vegada més eficaços. La matèria contribueix a adquirir aquesta competència perquè requereix aplicar diferents tipus de raonaments i reflexionar sobre la multicausalitat. El posa en contacte amb diferents fonts d’informació i l’ensinistra per a poder recopilar-ne, analitzar-la i fer-ne un comentari crític. Manejar individualment o en grup diferents tècniques relacionades amb l’ús adequat de les fonts (observació, tractament, organització, representació gràfica i comunicació de la informació) i la presentació de les seues conclusions a l’aula han de servir perquè es reforce la seua confiança i, de manera progressiva, vaja assumint més protagonisme en el seu procés d’aprenentatge. Recórrer a estratègies que faciliten l’organització i l’assimilació del coneixement, com ara la realització de síntesis, esquemes o mapes conceptuals, també contribueix a millorar la seua capacitat d’aprenentatge autònom.

Competències socials i cíviquesEl currículum de la matèria contribueix a adquirir les competències socials i

cíviques, perquè inclou conceptes bàsics relacionats amb l’organització del treball, la igualtat i la no-discriminació entre homes i dones, el respecte de les minories ètniques o culturals marginades o excloses, la dimensió intercultural de les societats actuals, etc. Igualment, estudiar l’evolució de les societats i de la seua organització contribueix a poder interpretar-les i a integrar-se en el seu context social de manera eficaç i constructiva. El posa en contacte amb conceptes claus per a adquirir la competència cívica, com ara ciutadania, democràcia, justícia, drets humans i civils, etc. Igualment, fomenta valors democràtics i cívics perquè proposa treballs col·laboratius o debats que desenvolupen destreses comunicatives amb tolerància, respecte i empatia. D’aquesta manera desenvolupa estratègies que li permeten prendre decisions, resoldre conflictes i interactuar, sota el principi de respecte mutu, amb altres persones i grups, fet que contribueix a poder ser capaç d’entreveure quines actituds i quins valors són necessaris per a conviure democràticament en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedorLa matèria contribueix a adquirir aquesta competència en la mesura que tracta

l’estudi i la comprensió del context socioeconòmic en què l’alumnat s’ha d’inserir. Les destreses relacionades amb el sentit d’iniciativa han d’estar presents en les tasques i en els projectes, bé siga individuals o en grup, que impliquen processos d’anàlisi, planificació, organització, gestió i presa de decisions.

Consciència artística i expressions culturalsPer la seua mateixa naturalesa, la contribució de la matèria a la competència

consciència artística i expressions culturals és significativa. El currículum inclou continguts que tracten les expressions culturals des d’una perspectiva històrica, com ara les principals manifestacions del talent humà, autors i autores i obres, gèneres i estils, tècniques i llenguatges artístics, etc.

Per mitjà d’aquests continguts es pot aconseguir que l’alumnat desenvolupe la capacitat per a expressar-se i comunicar idees i emocions pròpies, alhora que s’estimula la seua pròpia creativitat i imaginació. Finalment, s’afavoreix que adquirisca habilitats perceptives i de sensibilització envers el patrimoni cultural, premissa necessària perquè s’implique activament en el seu coneixement, divulgació i conservació com a llegat d’una identitat que s’ha de preservar.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES

El currículum d’1er d’ESO s’ha estructurat en unitats didàctiques. A continuació s’estableix la seqüència general del curs.GEOGRAFIA

1. EL PLANETA TERRA I LA SEUA REPRESENTACIÓTasca final: Una excursió ben “orientada”

1. EL RELLEUTasca final: L’empremta del temps en un relleu

2. L’AIGUA A LA TERRATasca final: Gota a gota… que s’esgota

3. TEMPS I CLIMATasca final: Senyals d’un clima canviant

4. EL MEDI NATURAL AL MÓNTasca final: Explorant el món… a distància

5. EL MEDI NATURAL A ESPANYATasca final: Guia del senderista responsable

HISTÒRIA

1. LA PREHISTÒRIA: EL PALEOLÍTICTasca final: Detectius del passat

2. EL NEOLÍTIC I L’EDAT DELS METALLSTasca final: El que mostren els museus

3. LES PRIMERES CIVILITZACIONSTasca final: Preparant la immortalitat

4. L’ANTIGA GRÈCIATasca final: El que hi ha de cert en les llegendes

5. L’ANTIGA ROMATasca final: Targetes amb molt art

6. HISPÀNIA ROMANATasca final: Vinyetes amb història

D’acord amb el Decret 87/2015, que estableix el currículum de Geografia i Història, la matèria disposa d’un primer bloc d’elements transversals que han de ser desenvolupats al llarg del curs en les diferents unitats didàctiques.

Inclouen, no sols conceptes, sinó també procediments i actituds que inspiren alternatives concretes per a materialitzar, en la relació amb els continguts de la nostra assignatura, el desenvolupament d’aspectes clau: el respecte pel llenguatge i les seues normes, estratègies d’aprenentatge i pensament, de treball cooperatiu i de relació, actituds pel que fa al saber, al patrimoni cultural, al treball i a l’esforç. La

manera com s’han recollit en aquest bloc constitueix, sens dubte, un valor de relleu que facilita el nostre treball i la possibilitat de seleccionar i gestionar aquests continguts gradualment al llarg del curs. Els mostrem agrupats en quatre grans categories:

Relacionats amb l’ús del llenguatge verbal de manera competent i responsable

Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell.Lectura de textos divulgatius sobre temes històrics i geogràfics.Tècniques d’escolta activa: parafrasejar, resumir.Diàleg igualitari.Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.

Relacionats amb l’ús eficaç, equilibrat i responsable de les TIC

Ús crític de cercadors en Internet: consideració de la qualitat, de la fiabilitat i del caire de les fonts.Ús de les eines TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, mapes temàtics, gràfics, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.

Relacionats amb el desenvolupament d’estratègies de presa de decisions i de pensament i aprenentatge cooperatiu i autònom

Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i les conseqüències i el significat de les transformacions socials i espacials.Estratègies per a elaborar guions o plans per a indagar processos històrics i geogràfics.Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitats i riscos.Avaluació de processos i resultats. Ús de diversos procediments per a obtenir i registrar informació sobre fets històrics i geogràfics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans, com ara ús de biblioteques, eixides al camp o Internet.Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.Ús de diversos procediments per a la classificació, l’organització, l’anàlisi i la representació de la informació relacionada amb els continguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temàtics o gràfics estadístics (barres, lineals, circulars, climogrames, etc.) i de la informació proporcionada per sistemes d’informació geogràfica.Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i les continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets històrics i per a explicar la distribució, la localització, la interacció i la interconnexió de fets geogràfics.Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu.Assumpció de diferents rols en equips de treball.Coneixement d’estructures i de tècniques d’aprenentatge cooperatiu.Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causa i conseqüència, mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.

Relacionats amb les actituds o les disposicions envers el treball

Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.Valoració de l’error com a oportunitat.Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.Imaginació i creativitat.Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat.Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superació d’obstacles i fracassos.Perseverança, flexibilitat.Sentit crític i de la responsabilitat.

En les pàgines següents d’aquest document s’ofereix la programació d’aula de cada una de les unitats didàctiques. En cada unitat es detalla:La introduccióLes competències clau i els objectius Els continguts, els criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatge, les competències i els indicadors

Unitat 1. El planeta terra i la seua representacióCompetències i objectius

Competències clauObjectius didàcticsComunicació lingüística (CL)

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologies (CMCT)

Competència digital (CD)

Aprendre a aprendre (AA)

Competències socials i cíviques (CSC)

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Consciència i expressions culturals (CEC)

Identificar i localitzar la Terra i el seu satèl·lit en el sistema solar.

Comprendre els mecanismes dels moviments de la Terra i les conseqüències que se’n deriven.

Distingir i analitzar les tècniques i les formes de les representacions cartogràfiques: les projeccions, les escales, la simbologia del mapa, els plànols i els tipus de mapes.

Llegir correctament mapes i conéixer els processos i els mecanismes per a localitzar espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.

Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge i indicadors

En la graella següent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 1 vinculats amb els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competències clau que desenvolupen.

ContingutsCriteris d’avaluacióEstàndards d’aprenentatge avaluablesIndicadors

UnitatSíntesiL’univers, el sistema solar i la Terra.La Terra, un planeta habitable en el sistema solar.Els moviments de la Terra: translació i rotació. Els seus efectes. Les estacions i el dia i la nit.Les coordenades geogràfiques: paral·lels i meridians, latitud i longitud. La brúixola.El problema de la representació de la Terra. La representació de la Terra: les projeccions cartogràfiques (Mercator, Peters, etc.).Escales, mapes i plànols.El mapa com a eina bàsica del treball geogràfic: estratègies de lectura i interpretació de la informació cartogràfica proporcionada per diversos documents cartogràfics (plànols, croquis, mapes, etc.) i sistemes d’informació geogràfica; ús de tècniques del treball cartogràfic: l’ús de l’escala, de la xarxa de coordenades geogràfiques (latitud i longitud) i de l’orientacióFusos horaris, GMT. Fusos i països.

1. Ser capaç de descriure el sistema solar. (CL, CMCT, AA)1.1. Enumera els planetes del sistema solar. (CL, CMCT, AA)1, 2, 3, 4, 5, 6 1

1. 1.2. Situa la Terra en el sistema solar. (CMCT, AA)1, 5, 61

2. Identificar i analitzar els moviments de la Terra. (CMCT, AA, CEC)2.1. Descriu el moviment de rotació i les conseqüències corresponents. (CMCT, AA)8, 112, 4, 5, 6, 8

3. 3.1. Descriu el moviment de translació i les conseqüències corresponents. (CMCT, AA)7, 104, 5, 6

4. 4.1. Enumera el començament de les estacions. (CEC)7, 9, 1013

5. 5.1. Identifica el nord fent servir instruments o sense fer-ne servir. (CMCT, AA)

12, 13, 14, 153, 5

6. Conéixer les coordenades geogràfiques. (CMCT, AA, CL)

6.1. Explica la latitud i la longitud. (CL, CMCT, AA)12, 13, 174, 5, 6,

7. 7.1. Localitza espais geogràfics i indrets en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques. (CMCT, AA)15, 1614

8. Evidenciar la dificultat de representar l’esfericitat de la Terra en un plànol i demostrar amb exemples com això afecta la distorsió de les formes i les superfícies dels continents representats en planisferis de diferents projeccions i el traçat de la xarxa de coordenades geogràfiques per a facilitar l’ús crític de la cartografia. (CMCT, AA, CD, SIEE).

8.1. Compara la projecció cilíndrica de la cònica i de la plana i determina semblances i diferències entre una projecció de Mercator i una de Peters. (CMCT, CAA)18, 19 5, 6, 10

9. 9.1. Distingeix els diferents tipus de mapes. (CMCT, AA)19, 214, 5, 10

10. 10.1. Identifica elements en un mapa. (CMCT, AA)217, 13, 14

11. 11.1. Fa recerques en mitjans impresos i digitals referides a diferents tipus de mapes i localitza pàgines i recursos web directament relacionats amb la cartografia. (AA, CD, SIEE)6, 10, 13, 14, 15, 16, 20, 2114

12. Utilitzar diverses tècniques de treball cartogràfic distingint les diferents representacions cartogràfiques segons l’escala i reconeixent-ne el valor com a font d’informació geogràfica i mitjà per a situar-se en l’espai. (CMCT, AA, SIEE)12.1. Distingeix les diferents representacions cartogràfiques per les escales corresponents. (CMCT, AA)229, 10

13. 13.1. Diferencia l’escala numèrica de l’escala gràfica. (CMCT, AA)22, 23, 24

14. 14.1. Calcula distàncies en un mapa. (CMCT, AA, SIEE)23, 24, 25, 26

15. Localitzar en el globus terraqüi els fusos horaris i calcular les diferències horàries. (CMCT, AA, CEC, SIEE)

15.1. Analitza en un mapa de fusos horaris. (CMCT, AA)2811, 12

16. 16.1. Localitza indrets del planeta amb hores semblants. (CMCT, CAA, CEC, SIEE)2812

17. 17.1. Calcula la diferència horària de dues zones. (CMCT, AA, CEC, SIEE)

2711, 12

18. Descriure informació proporcionada per diversos tipus de documents cartogràfics expressant-se correctament en presentacions orals i escrites utilitzant el vocabulari de la matèria. (CL, CMCT, SIEE, AA)18.1. Presenta informació als companys oralment i per escrit. (CL, AA, SIEE)29, 11, 614, 15

Connexió amb altres disciplinesAstronomia, física, cartografia, topografia, fotografia, geologia, història, matemàtiques, demografia, urbanisme, economia.

Unitat 2. El relleuCompetències i objectius







Consciència i expressions culturals (CEC)Descriure i analitzar els mecanismes de la tectònica de plaques i els seus moviments.

Comprendre com es modela el relleu terrestre.

Identificar i analitzar els tipus de relleu a la Terra.

Conéixer i comprendre les característiques bàsiques dels riscos geològics.




UnitatSíntesiCapes internes de la Terra.La tectònica de plaques i dinàmiques, forces orogèniques i conseqüències.Els agents del modelatge terrestre.Els tipus de relleu terrestre: relleu continental, relleu costaner, relleu dels fons marins.Els riscos geològics: volcans, terratrémols i sismes submarins.

1. Reconéixer les característiques del nostre planeta i tenir una visió global de l’estructura de la Terra. (CMCT, AA)1.1. Enumera les capes internes de la Terra. (CMCT, AA)3 1

2. 1.2. Identifica les característiques de cada una de les capes de la Terra. (CMCT, AA)1, 2, 31

2. Descriure i analitzar la tectònica de plaques i les forces orogèniques. (CL, CMCT, AA)

2.1. Descriu els moviments de la tectònica de plaques. (CL, CMCT, AA)4, 5, 84

3. 3.1. Analitza les conseqüències de les forces orogèniques. (CMCT, AA)4, 6, 7, 8, 94

4. Comprendre i explicar els agents i el procés del modelatge del relleu. (CMCT, AA, CL)

4.1. Enumera els agents del modelatge terrestre. (CMCT, AA, CL)

10, 11, 13, 14 2

5. 5.1. Comprén el procés del modelatge del relleu. (CMCT, AA)

10, 11, 13, 144

6. 6.1. Explica el procés del modelatge del relleu. (CMCT, AA, CL)10, 134, 11

7. Identificar, descriure i situar les formes i els elements del relleu continental, del relleu costaner i del relleu dels fons marins. (CMCT, CD, CEC, CL)7.1. Descriu les formes del relleu continental. (CMCT, CEC, CL)15, 17 2, 3, 13, 15

8. 8.1. Descriu les formes del relleu costaner. (CMCT, CEC, CL)162, 3, 11, 15

9. 9.1. Descriu les formes del relleu dels fons marins. (CMCT, CEC, CL) 17, 183, 10

10. 10.1. Situa en un mapa les formes del relleu costaner (CMCT, CD, CEC)

19, 205

11. 11.1. Situa en un mapa les formes del relleu dels fons marins. (CMCT, CD, CEC)19, 26

12. Analitzar i explicar els riscos geològics i les conseqüències que se’n deriven, i comprovar que les actuacions humanes poden agreujar-ne o reduir-ne els efectes. (CMCT, CSC, CL)

12.1. Analitza els riscos geològics i les causes corresponents. (CMCT, CSC)22, 23, 262, 6, 7, 9, 10, 12

13. 13.1. Explica les conseqüències dels riscos geològics. (CMCT, CSC, CL)22, 24, 266, 7, 9, 10

14. Analitzar les característiques principals d’un relleu pròxim, i també deduir l’origen i els diferents agents naturals i humans que han pogut modificar-lo al llarg del temps. (CMCT, AA)14.1. Analitza i descriu les característiques principals d’un relleu pròxim. (CMCT, AA)

19, 18, 21, 267, 8, 9, 10, 14,15

15. 15.1. Dedueix a partir de les característiques d’un relleu determinat quin és l’origen i els diferents agents naturals i humans que han pogut modificar-lo al llarg del temps. (CMCT, AA)

16. Expressar-se correctament en presentacions orals i escrites utilitzant el vocabulari de la matèria. (CL)16.1. Presenta informació als companys oralment i per escrit. (CL)20

Connexió con altres disciplines

Geologia, física, hidrografia, sismologia, cartografia, topografia, fotografia, matemàtiques, demografia, economia.

Unitat 3. L’aigua a la TerraIntroducció

Competències i objectius








Comprendre el procés del cicle de l’aigua.Descriure i analitzar els moviments de l’aigua als oceans i a les mars.Identificar i analitzar els elements de les aigües continentals.Conéixer els riscos per l’abundància de l’aigua. Valorar la importància de l’aigua en la vida dels éssers humans.




UnitatSíntesiL’aigua a la Terra i el cicle de l’aigua.Els moviments dels oceans i de les mars: onades, marees i corrents marins. Les aigües continentals: rius, llacs, glaceres i aigües subterrànies.L’aigua en la vida dels éssers humansRiscos i problemes de l’aigua: les inundacions catastròfiques i l’escassetat d’aigua.

1. Valorar la importància de l’aigua per a la vida a la Terra i identificar els estats i els llocs en què podem trobar-la. (CL, CMCT, AA, CEC)

1.1. Valora la importància de l’aigua per a la vida al planeta Terra. (CMCT, AA)1.3,10, 16 12

3. 1.2. Descriu els diferents estats de l’aigua. (CMCT, AA)1

4.

1.3. Identifica els llocs on hi ha aigua dolça. (CMCT, CEC)1, 2

2. Comprendre i explicar el cicle de l’aigua. (CL, CMCT, AA, CEC)2.1. Enumera els processos que hi ha en el cicle de l’aigua. (CMCT, CEC)1

3. 3.1. Descriu el cicle de l’aigua. (CL, CMCT, CEC)1

4. Identificar i analitzar els moviments dels oceans i de les mars. (CL, CMCT, AA, CEC)4.1. Analitza la dinàmica dels oceans i de les mars. (CMCT, AA)4, 5, 63

5. 5.1. Descriu el moviment de les onades. (CL, CMCT, AA)

6. 6.1. Descriu el moviment de les mars. (CL, CMCT, AA)

9

7. 7.1. Situa en un mapamundi els principals corrents marins. (CMCT, AA, CEC)7, 8, 91

8. Conéixer l’estructura i les dinàmiques dels rius i dels llacs. (CMCT, AA, CEC, CL)

8.1. Explica els cursos d’un riu. (CL, CMCT, CEC)

12 4

9. 9.1. Enumera els elements d’un riu. (CMCT, CEC)129

10. 10.1. Localitza en un mapamundi físic els rius principals del món. (CMCT, AA, CEC)11, 141, 2, 5

11. Ser capaç de descriure les peculiaritats de les aigües subterrànies i de les glaceres. (CL, CMCT, AA, CEC)

11.1. Explica la dinàmica de les glaceres. (CL, CMCT, AA)13, 157, 8

12. 12.1. Localitza en un mapa les masses polars. (CMCT, AA, CEC)

7, 8

13. Comprendre i explicar la importància dels rius i de les mars en la vida dels éssers humans. (CL, CMCT, CAA, CSC))

13.1. Explica la importància de l’aigua en la vida. (CL, CMCT, CSC)10, 16 12

14. 14.1. Enumera algunes ciutats localitzades a la ribera d’un riu. (CMCT, CSC)18

15. 15.1. Descriu els aprofitaments de les mars. (CL, CMCT, AA, CSC)

10, 17 12

16. Conéixer i descriure els riscos de l’aigua. (CL, CMCT, AA, CSC, CEC)16.1. Analitza els riscos per abundància d’aigua a causa de fenòmens meteorològics. (CMCT, AA, CSC)19, 216, 9, 10

17. 17.1. Explica les conseqüències de l’escassetat d’aigua. (CL, CMCT, CSC, CEC)20,

18. Identificar mesures per a conservar i aprofitar l’aigua disponible. (CSC)18.1. Coneix i posa en pràctica mesures per a conservar i aprofitar l’aigua disponible. (CSC)1012

19. Expressar-se correctament en presentacions orals i escrites utilitzant el vocabulari d’àrea. (CL)19.1. Presenta informació als companys oralment i per escrit. (CL) 3, 10, 14, 20, 214, 10, 11,12

Connexió amb altres disciplines

Astronomia, hidrologia, física, cartografia, topografia, fotografia, geologia, història, matemàtiques, demografia, urbanisme, economia.

Unitat 4. Temps i climaCompetències i objectius







Consciència i expressions culturals (CEC)Comprendre l’atmosfera i el temps atmosfèric.Analitzar els elements i els factors del clima.Confeccionar i identificar un clima per un climograma.Descriure els climes.Conéixer els riscos meteorològics.




UnitatSíntesiL’atmosfera El temps atmosfèric i el climaElements i factors del clima: temperatura, precipitacions i altres elements del climaEls climes a la TerraRiscos meteorològics.

1. Enumerar i conéixer les capes de l’atmosfera (CL, CMCT, AA, CEC)

1.1. Enumera les capes de l’atmosfera. (CMCT, CEC)15, 6

5. 1.2. Descriu els trets principals de cada una de les capes atmosfèriques. (CL, CMCT, AA, CEC)1, 2, 3 11

2. Comprendre i explicar el temps atmosfèric (CL, CMCT, AA, CEC)2.1. Diferencia clima i temps atmosfèric. (CMCT, AA, CEC)511

3. 3.1. Explica un mapa del temps atmosfèric (CL, CMCT, AA, CEC)7

4. Identificar i analitzar els elements del clima. (CL, CMCT, AA, CEC)4.1. Identifica els elements del clima. (CMCT, CEC))7, 9, 16, 241, 3, 6, 10

5. 5.1. Descriu les zones climàtiques al planeta. (CL, CMCT, AA, CEC)910

6. 6.1. Analitza els tipus de precipitacions. (CL, CMCT, AA, CEC)7, 9, 158

7. 7.1. Elabora un climograma (CMCT, AA)10,

8. Identificar i analitzar els factors del clima. (CMCT, AA, CEC, CL, CD)8.1. Identifica els factors d’un clima. (CMCT, CEC)8, 16, 23, 241, 2, 3, 4, 6, 10,

9. 9.1. Localitza en un mapa del temps els centres de baixes i altes pressions. (CMCT, CEC, CD)7, 12, 13 11

10. 10.1. Explica què és el gradient tèrmic. (CL, CMCT)

134, 8

11. Conéixer i ser capaç de descriure els climes de la Terra. (CMCT, AA, CEC)11.1. Enumera els climes de la Terra. (CMCT, CEC)14, 22, 23, 24

12. 12.1. Distingeix, descriu i compara els climes de la Terra. (CL, CMCT, AA, CEC)14, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 241,2, 3, 9

13. 13.1. Localitza en un mapamundi els climes de la Terra. (CMCT, AA, CEC)17,18, 23, 242

14. Conéixer i descriure els riscos meteorològics concretant-ne les conseqüències per a la vida humana i comprovant si hi ha accions que poden agreujar-ne o reduir-ne els efectes. (CL, CMCT, AA, CSC, CEC)14.1. Descriu els efectes de determinats riscos meteorològics (CL, CMCT, AA, CSC)17, 25, 26, 273, 12, 13

15. 15.1. Enumera els riscos meteorològics. (CMCT, AA, CSC)

255, 6

16. Elaborar, interpretar i comparar climogrames. (CL, CMCT, AA, CSC)16.1. Recull informació sobre precipitacions i temperatures d’un lloc. (CL, CMCT, AA, SIEE,)8, 8, 11

17. 17.1. Elabora un climograma a partir d’unes dades obtingudes. (CMCT, AA)111

18. 18.1. Confirma mitjançant l’anàlisi de climogrames que es va produint un canvi en el clima. (CMCT, CSC)10

7

19. Expressar-se correctament en presentacions orals i escrites utilitzant el vocabulari d’àrea. (CL)19.1. Presenta informació als companys oralment i per escrit. (CL)4, 6, 8, 16, 23, 2713

Connexió amb altres disciplinesAstronomia, física, meteorologia, cartografia, topografia, fotografia, biologia, geologia, matemàtiques, història, demografia, urbanisme, economia.Atenció a la diversitat

Es pot atendre la diversitat mitjançant la varietat d’activitats que hi ha en el Llibre de l’alumne i en les seccions digitals, i també amb el material de reforç i d’ampliació disponible per al professor. Es pot abordar també mitjançant el reforç el maneig de mapes del temps atmosfèric i de climogrames, i també continguts relacionats amb pressions i vents i zones climàtiques. Mitjançant l’ampliació es pot estudiar la predicció del temps atmosfèric, els tipus de núvols i analitzar la relació entre ésser humà i clima.Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

Unitat 5. El medi natural al mónCompetències i objectius








Comprendre el medi natural com el resultat de la interacció del relleu, el clima, la hidrografia i la biogeografia.Identificar, localitzar i analitzar els elements bàsics que caracteritzen el medi físic dels continents: Europa, Àsia, Àfrica, Oceania i l’Antàrtida.Conéixer i comprendre les característiques bàsiques dels riscos naturalsBuscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica de diverses fonts, processar-la i comunicar-la als altres.




UnitatSíntesiL’anàlisi del medi natural al món.El medi natural d’Europa, el relleu i les aigües, els climes i la biogeografia.El medi natural d’Amèrica del Nord, el relleu i les aigües, els climes i la biogeografia.El medi natural d’Amèrica Central i del Sud, el relleu i les aigües. Els climes i la biogeografia.El medi natural d’Àsia, el relleu i les aigües, els climes i la biogeografia.El medi natural d’Àfrica, el relleu i les aigües, els climes i la biogeografia.El medi natural d’Oceania.El medi natural de l’Antàrtida.Els riscos naturals al món.

1. Localitzar espais geogràfics i llocs en un mapa. (CMCT, AA, CEC)1.1. Localitza en el mapamundi físic les principals unitats de relleu mundials i els grans rius. (CMCT, AA, CEC)1, 5, 7, 8, 12, 14, 15, 22, 252, 4, 6, 10, 12

6. 1.2. Localitza en el globus terraqüi les grans zones climàtiques i n’identifica les característiques. (CMCT, AA, CEC)1, 6, 13, 16

2. Ser capaç de descriure les peculiaritats del medi físic europeu. (CL, CMCT, CEC).2.1. Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic a Europa. (CL, CMCT, CEC)2, 3, 5

3. 3.1. Explica les característiques del relleu europeu. (CL, CMCT, CEC)2

4. Situar en el mapa d’Europa les principals unitats i elements del relleu continental, i també els grans conjunts o espais bioclimàtics. (CMCT, AA, CEC)4.1. Situa en un mapa físic les principals unitats del relleu europeu. (CMCT, AA, CEC)72, 4, 6

5. 5.1. Localitza en un mapa els grans espais conjunts o espais bioclimàtics d’Europa. (CMCT, AA, CEC)2, 3,4, 255, 9

6. Conéixer, comparar i descriure els grans conjunts bioclimàtics que formen l’espai biogeogràfic europeu. (CL, CMCT, CEC)6.1. Explica les característiques dels climes europeus. (CL, CMCT, CEC)6

7. 7.1. Distingeix, descriu i compara les zones bioclimàtiques d’Europa. (CL, CMCT, CEC)4, 6

8. Localitzar en el mapamundi físic les principals unitats del relleu mundial. (CMCT, AA, CEC)8.1. Localitza en un mapamundi físic els principals elements i referències físiques: mars i oceans, continents, illes i arxipèlags més importants. (CMCT, AA , CEC)11, 18, 21, 24 25, 291, 6

9. Localitzar en el mapamundi físic els grans rius. (CMCT, CAA, CEC)9.1. Localitza en un mapamundi físic els rius principals. (CMCT, AA , CEC)12, 17

10. Localitzar en el globus terraqüi les grans regions climàtiques i identificar-ne les característiques. (CL, CMCT, AA, CEC)10.1. Classifica i localitza en un mapa els diferents tipus de climes del món. (CL, CMCT, AA, CEC)9, 13, 16, 17, 19, 20, 23, 24, 25, 263, 6, 8

11. 11.1. Explica les característiques dels climes mundials (CL, CMCT, AA, CEC)9, 13, 16, 20, 25, 323

12. Conéixer, descriure i valorar els riscos naturals al món i les conseqüències que se’n deriven (CL, AA, CD).12.1. Fa recerques en mitjans impresos i digitals referides a riscos naturals actuals i localitza pàgines i recursos web directament relacionats amb aquests. (CL, AA, CD)10, 21, 30, 31, 32, 331, 7, 11

13. Traçar una ruta sobre el mapa d’un continent i recollir informació geogràfica de tot el que s’observa sobre el terreny en aquesta ruta. (CMCT, AA)13.1. Localitza llocs i traça itineraris, sobretot en mapes de continents (d’escala 1: 150.000). (CMCT, AA) Tasca

14. 14.1. Recull informació geogràfica diversa sobre llocs prèviament localitzats en un mapa. (CMCT, AA)17, 18, 19, 20, 21, 22, 25, 27, 29

15. Expressar-se correctament en presentacions orals i escrites utilitzant el vocabulari d’àrea. (CL)15.1. Presenta informació als companys oralment i per escrit. (CL)10, 28, 33


Física, meteorologia, cartografia, topografia, fotografia, biologia, geologia, edafologia, matemàtiques, història, demografia, economia.

Unitat 6. El medi natural a EspanyaCompetències i objectius








Descriure les peculiaritats del medi físic espanyol.Situar en un mapa d’Espanya les principals unitats del relleu espanyol i els elements dels conjunts bioclimàtics.Analitzar i comparar les zones bioclimàtiques d’Espanya utilitzant gràfics i imatges.Conéixer els parcs nacionals a Espanya.




UnitatSíntesiLa situació geogràfica d’Espanya.El relleu d’Espanya: origen, evolució i unitats.Les aigües continentals i les mars a Espanya.Els climes d’Espanya: factors i tipus.Els paisatges naturals d’Espanya.Els espais naturals protegits a Espanya.Desenvolupament sostenible.Aprofitament dels recursos com l’aigua, els sòls i els boscos.Els espais protegits a la Comunitat.Impacte mediambiental de les actuacions humanes i transformació del paisatge natural.Valoració de la diversitat de medis de la Terra com a riquesa que cal conservar.Actitud crítica davant dels problemes mediambientals.Presa de consciència del caràcter limitat dels recursos naturals i de racionalitzar-ne el consum.

1. Conéixer la situació geogràfica d’Espanya (CL, CMCT, AA, CEC)1.1. Situa en un mapamundi la península ibèrica, les Illes Balears i les Canàries. (CMCT, AA, CEC)13, 11

7. 1.2. Descriu la localització d’Espanya. (CL, CMCT, AA, CEC)1, 4

2. Localitzar espais geogràfics i llocs en un mapa. (CMCT, AA)2.1. Localitza en un mapa físic d’Espanya les unitats del relleu espanyol i els principals rius de la península (CMCT, AA, CEC)3, 5, 6, 7, 81, 2, 4, 8, 10

3. 3.1. Localitza en un mapa físic d’Espanya els tipus de clima i les característiques corresponents. (CMCT, AA)13, 14, 154

4. Ser capaç de descriure les peculiaritats del relleu espanyol (CL, CMCT, AA, CEC)4.1. Enumera i descriu les peculiaritats del relleu a Espanya. (CL, CMCT, AA, CEC)2, 5, 116

5. 5.1. Explica les característiques del relleu espanyol (CL, CMCT, AA, CEC)

11

6. Conéixer les aigües continentals i marines d’Espanya. (CL, CMCT, CEC)6.1. Descriu els vessants hidrogràfics a Espanya. (CL, CMCT, CEC)9, 8, 10, 122

7. 7.1. Distingeix els tipus de paisatges costaners espanyols. (CL, CMCT, CEC)

5, 9

8. Identificar i analitzar els factors del clima a Espanya. (CL, CMCT, AA, CEC)8.1. Analitza els factors del clima a Espanya. (CL, CMCT, AA, CEC)10, 12, 13, 14, 15, 16

9. 9.1. Identifica un clima d’ Espanya per un climograma. (CMCT, AA).16, 17

10. Descriure, analitzar i comparar els espais bioclimàtics d’Espanya. (CL, CEC)10.1. Descriu els elements de la biogeografia a Espanya. (CMCT, CEC)185, 4

11. 11.1. Analitza les regions bioclimàtiques d’Espanya. (CL, CMCT, AA, CEC)18, 19, 20, 21, 22, 237

12. 12.1. Descriu i compara les regions bioclimàtiques d’Espanya. (CL, CMCT, AA, CEC)

20, 21

13. Situar en el mapa físic d’Espanya els parcs nacionals (CMCT, AA, CEC)13.1. Situa en un mapa d’Espanya els parcs nacionals. (CMCT, AA, CEC)24, 25, 2612

14. 14.1. Classifica els tipus de parcs nacionals espanyols (CMCT, AA, CEC)25, 2612

15. Conéixer, descriure, debatre i valorar l’impacte de l’acció de l’home sobre el medi natural espanyol i les conseqüències que genera (AA, CD).15.1. Fa recerques en medis impresos i digitals referides a problemes del medi natural a Espanya i descriu diferències en l’aprofitament d’alguns recursos bàsics per a la vida dels éssers humans i localitza pàgines i recursos web directament relacionats amb aquests. (AA, CD)

24, 25

16. Descriure com canvia el paisatge amb l’altura.16.1. Descriu els diferents estrats de vegetació i fauna d’un paisatge i elabora una clisèrie.235

17. Expressar-se correctament en presentacions orals i escrites utilitzant el vocabulari d’àrea. (CL)17.1. Presenta informació als companys oralment i per escrit. (CL)12, 22, 26,

Connexió con altres disciplines

Física, meteorologia, cartografia, topografia, fotografia, biologia, geologia, edafologia, matemàtiques, història, demografia, economia.

Unitat 1. La Prehistòria: el PaleolíticCompetències i objectius








Entendre el procés d’hominització. Entendre que els esdeveniments i els processos ocorren al llarg del temps i alhora en el temps (diacronia i sincronia) i que aquests canvis es produeixen a ritmes diferents en cada regió. Entendre la importància dels primers invents i avenços tecnològics. Generar interés i curiositat per conéixer l’origen de l’ésser humà i els seus primers descobriments.



ContingutsCriteris d’avaluacióEstàndards d’aprenentatge avaluablesActivitats

UnitatSíntesiNocions relatives al temps històric: marcs cronològics. Milions d’anys, milers d’anys, segles, formes convencionals de representar el temps. Duració, simultaneïtat, canvi i successió.Noció d’explicació causal i interpretació històrica.L’evolució de les espècies i l’hominització.La periodització en la Prehistòria. Fonts per al coneixement de la Prehistòria i l’Antiguitat: la importància de l’arqueologia.Paleolític: el procés d’hominització. La importància de l’ús del foc i del desenvolupament del llenguatge en les primeres organitzacions socials i estils de vida. Els caçadors i els recol·lectors. El seu impacte ambiental.Economia i societat en el PaleolíticCultura i art en el PaleolíticEl Paleolític a la península ibèrica.

1. Descriure el procés d’hominització. (CL, CD)1.1. Identifica els canvis evolutius fins a arribar a l’espècie humana. (CL, CD)

1,2,3,4,5,291

2. Identificar, anomenar i classificar fonts històriques. (CL, CD, AA, CMCT)

2.1. Anomena i identifica quatre classes de fonts històriques (CL, CD, AA, CMCT)1 (L’estudi de la història)

3. 3.1. Comprén que la història no es pot escriure sense fonts, siguen restes materials o textuals. (CL, CD, AA, CMCT)10

4. Explicar les característiques de cada temps històric i certs esdeveniments que han determinat canvis fonamentals en el rumb de la història, diferenciant períodes que en faciliten l’estudi i la interpretació i establint cadenes de causes i conseqüències per a explicar canvis. (CL, CMCT, CAA, CD)

4.1. Ordena temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utilitzant, per a fer-ho, les nocions bàsiques de successió, duració i simultaneïtat. (CL, CMCT, AA, CD)

4,5,9,13,15,16,17,18,19,20,21,22,23,28,30,1,2,3,4,5,6,8,11

5. 5.1. Diferencia entre les fonts prehistòriques (restes materials, àgrafs) i les fonts històriques (textos). (CL, CMCT, AA, CD)8,10,11

6. Distingir la diferent escala temporal d’etapes com la Prehistòria i la història antiga. (CL, CD, AA, CMCT)

6.1. Elabora diversos tipus d’eixos cronològics. (CL, CD, AA, CMCT63

7. Seleccionar informació rellevant per a datar la Prehistòria i conéixer les característiques de la vida humana corresponents als dos períodes en què es divideix: Paleolític i Neolític. (CL, CD, CEC CSC)7.1. Explica la diferència dels dos períodes en què es divideix la Prehistòria i descriu les característiques bàsiques de la vida en cada un dels períodes. (CL, CD, CEC CSC)6,7,11,12

8. Identificar els primers ritus religiosos. (CL, CEC CSC)

8.1. Reconeix les funcions dels primers ritus religiosos com els de la deessa mare. (CL, CEC CSC)

24,27

9. Deduir de les realitzacions artístiques de la Prehistòria els estils de vida i les creences de l’època. (AA)9.1. Descriu la localització de les pintures paleolítiques, analitza els colors, l’estil i la temàtica i extrau conclusions generals. (AA)25,267

10. Expressar-se correctament en presentacions orals i escrites utilitzant el vocabulari d’àrea. (CL)10.1. Presenta informació als companys oralment i per escrit. (CL)12,14,17,319,10


Arqueologia, antropologia, història de l’art, llengua i lingüística, etnologia, filosofia, religió, arquitectura, arts visuals, medicina, dret.

Unitat 2. El Neolític i l’Edat dels MetallsCompetències i objectius

Competències clauObjectius didàctics

Comunicació lingüística (CL)







Conéixer l’origen, el desenvolupament i les característiques principals del Neolític i de l’Edat dels Metalls. Entendre que els esdeveniments i els processos ocorren al llarg del temps i alhora en el temps (diacronia i sincronia). Entendre la importància de les novetats que sorgeixen en aquesta època, especialment l’agricultura, la ramaderia i la metal·lúrgia. Generar interés i curiositat per conéixer els diferents aspectes de les primeres civilitzacions.




UnitatSíntesiEl Neolític i l’Edat dels Metalls.La revolució agrària i l’expansió de les societats humanes.Les primeres societats sedentàries: l’artesania, el comerç i l’organització social; les diferències socials. Les etapes de l’Edat dels Metalls.El sorgiment de la metal·lúrgia.La divisió del treball i el sorgiment de les diferències socials.Manifestacions culturals. El sorgiment dels ritus: restes materials i artístiques: pintura i escultura.El Neolític i l’Edat dels Metalls a la península ibèrica.

1. Explicar les característiques de cada temps històric i certs esdeveniments que han determinat canvis fonamentals en el rumb de la història, diferenciant períodes que en faciliten l’estudi i la interpretació. (CL, CMCT, AA, CD)

1.1. Ordena temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utilitzant, per a fer-ho, les nocions bàsiques de successió, duració i simultaneïtat. (CL, CMCT, AA, CD)3,4

2. 1.2. Diferencia entre els esdeveniments clau que marquen els canvis d’època: revolució neolítica i la metal·lúrgia. (CL, CMCT, AA, CD)1,3,54

2. Distingir la diferent escala temporal d’etapes com la Prehistòria i la història antiga. (CL, CD, AA, CMCT)2.1. Interpreta i compara correctament eixos cronològics. (CL, CD, AA, CMCT)

7

3. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics més rellevants de la Prehistòria i l’Edat Antiga per a adquirir una perspectiva global de la seua evolució. (CL, CMCT, AA, CD)

3.1. Explica les causes i el desenvolupament dels processos que marquen el pas del Paleolític al Neolític. (CL, CMCT, AA, CD)92,4

4. 4.1. Explica les causes i el desenvolupament dels processos que marquen el pas del Neolític a l’Edat dels Metalls. (CL, CMCT, AA, CD)13,142,4

5. Datar la Prehistòria i conéixer les característiques de la vida humana corresponents als dos períodes en què es divideix: Paleolític i Neolític. (CMCT, AA, CL, CS)

5.1. Explica la diferència dels dos períodes en què es divideix la Prehistòria i descriu les característiques bàsiques de la vida en cada un dels períodes. (CL, CD, CEC CSC)5,6,7,9,18,19,20,21,23,25,27,28,30,31,321,2,3,4,5,6,7

6. Identificar els primers ritus religiosos. (CL, CEC)

6.1. Reconeix els canvis religiosos vinculats amb la difusió del Neolític (CL, CEC CSC)8,11,22

7. 7.1. Reconeix els canvis religiosos que es donen durant l’Edat dels Metalls. (CL, CEC CSC)22

8. Valorar la funció dels museus i ser capaç d’elaborar un judici crític sobre com duen a terme la seua funció. (AA)

8.1. Després visitar un museu, qualifica diversos aspectes, com les infraestructures, la distribució dels objectes que exposen, la claredat en la presentació dels objectes, etc. (AA)

26

9. Recollir informació d’un objecte exposat en un museu i elaborar un informe. (AA)9.1. Recopila informació, de vegades de diferents fonts, i fa un informe en què mostra de manera clara i ordenada la informació recollida. (AA)12,15,16,29,338,9

10. Expressar-se correctament en presentacions orals i escrites utilitzant el vocabulari d’àrea. (CL)10.1. Presenta informació als companys oralment i per escrit. (CL)2,6,7,10,12,17,24,25,29,338,9,10Connexió amb altres disciplines


Unitat 3. Les primeres civilitzacionsCompetències i objectius








Conéixer l’origen, les etapes i les característiques principals de les primeres civilitzacions urbanes, Mesopotàmia i Egipte. Diferenciar-ne els aspectes econòmics, socials, polítics, religiosos i artístics.

Entendre que els esdeveniments i els processos passen al llarg del temps i alhora en el temps (diacronia i sincronia).

Entendre la importància de les novetats que sorgeixen amb les noves civilitzacions, com ara el descobriment de l’escriptura.

Generar interés i curiositat per conéixer els diferents aspectes de les primeres civilitzacions.




UnitatSíntesiLes primeres civilitzacions urbanes. Mesopotàmia i Egipte.La importància del context geogràfic i les activitats econòmiques. Característiques comunes d’ambdues civilitzacions. Organització política, formes de dominació, sorgiment de l’escriptura, societat esclavista i elaboració de les primeres lleis.Etapes i datació de cada una de les cultures. Les primeres religions i el paper dels temples.Cultura, religió i art mesopotàmics.Vida quotidiana en l’antic Egipte. La societat. Cultura, religió i art egipci.Característiques generals. Piràmides i temples. Innovacions tecnològiques: l’escriptura, la roda, els estris metàl·lics.

1. Conéixer l’establiment i la difusió de diferents cultures urbanes, després del Neolític. (CL, CD, CEC)1.1. Descriu sistemes d’organització socioeconòmica i política, nous fins llavors, com els diversos imperis de Mesopotàmia i d’Egipte. (CL, CD, CEC)1,4,5,6,7,8,20,22,24,26,27,28,29,391,2,3

2. Entendre que els esdeveniments i els processos ocorren al llarg del temps i alhora en el temps (diacronia i sincronia). (CSC, CEC, AA, CMCT)2.1. Entén que diverses cultures convivien al mateix temps en diferents enclavaments geogràfics. (CSC, CEC)1,27,293

3. 3.1. Elabora, analitza i compara eixos cronològics. (CAA, CMCT)19,23

4. Reconéixer la importància del descobriment de l’escriptura. (CL, CMCT, CAA, CD)

4.1. Explica la necessitat que hi havia prèvia al sorgiment de l’escriptura. (CL, CMCT)1,23

5. 5.1. Diferencia entre les fonts prehistòriques (restes materials, àgrafs) i les fonts històriques (textos). (CMCT, AA, CD)2 (L’estudi de la història)

6. Explicar les etapes en què es divideix la història d’Egipte i de Mesopotàmia. (CMCT, AA, CL, CSC)

6.1. Interpreta un mapa cronologicogeogràfic de l’expansió egípcia. (CMCT, AA)13,21

7. 7.1. Descriu les característiques principals de les etapes històriques en què es divideix Egipte. (CL, CSC)

21,384

8. 8.1. Identifica les etapes que comprén la història de Mesopotàmia. (CSC)114,7

9. Identificar les característiques principals de la religió egípcia. (CL, CEC)9.1. Explica com materialitzaven els egipcis la seua creença en la vida del més enllà. (CL, CEC)33,36,37,41,43

10. 10.1. Elabora un mapa conceptual amb els déus principals del panteó egipci. (CL, CEC)35

11. Descriure alguns exemples arquitectònics d’Egipte i de Mesopotàmia. (CMCT, AA, CL, CEC)

11.1. Localitza en un mapa els llocs on hi ha els principals exemples de l’arquitectura egípcia i de la mesopotàmica. (CMCT, AA)

40,42,446,8

12. 12.1. Descriu algunes obres característiques de l’arquitectura mesopotàmica i de l’egípcia. (CL, CEC)14,153,5

13. Plantejar opinions raonades sobre alguns aspectes de les primeres civilitzacions. (CL, CEC)13.1. Planteja una opinió raonada sobre la legislació, la religió i l’educació les primeres civilitzacions. (CL, CEC)9,16,17,18,25,30,31,329

14. Coneix com es duia a terme el procés de momificació i comprén el sentit d’aquesta pràctica religiosa. (AA, CD)14.1. Fa recerques en mitjans impresos i digitals sobre continguts relacionats amb el procés de momificació i el sentit d’aquesta pràctica religiosa. (AA, CD)Tasca

15. Escriure relats curts inspirats en l’antic Egipte. (CL, CEC)15.1. Escriu un text d’imaginatiu en què utilitza un vocabulari especialitzat i elements propis de l’antic Egipte. (CL, CEC)2,3,10,11,12



Unitat 4. L’antiga GrèciaCompetències i objectius








Conéixer els trets principals de les polis gregues.

Entendre els conceptes de colonització i democràcia. Distingir el sistema polític grec de l’hel·lenístic. Entendre l’abast del sentit «clàssic» en l’art occidental.




UnitatSíntesiEl medi geogràfic de Grècia.Evolució històrica de l’antiga Grècia. Etapes històriques.La civilització minoica, la civilització micènica i l’època fosca.L’època de les colonitzacions.El món clàssic, Grècia: les polis gregues, la seua expansió comercial i política.Desigualtats socials i conflictes en la polis.Reconeixement de la diversitat interna en les societats i situacions de marginació o exclusió social centrades especialment en la condició social de les dones i l’existència de l’esclavitud a partir de fonts iconogràfiques i textos de l’èpocaL’imperi d’Alexandre el Gran i els seus successors: l’hel·lenisme. L’art, la religió, la ciència, el teatre i la filosofia.

1. Identificar les característiques del medi físic grec que van ser determinants perquè es desenvolupara l’antiga civilització grega. (CSC, CEC, AA)1.1. Esmenta les característiques del medi físic grec. (AA)

1,6

2. 2.1. Relaciona les característiques del medi físic amb el tipus de civilització que es va crear. (CSC, CEC)1,2,6

2. Reconéixer les diferents etapes de la història de l’antiga Grècia. (CMCT, CD)2.1. Identifica les diferents etapes de la història de l’antiga Grècia en una línia del temps. (CMCT, CD)3,4

3. Valorar les cultures minoica i micènica, i també l’època de les colonitzacions, com a etapes precursores d’una civilització esplendorosa. (CSC, CEC, AA)

3.1. Diferencia les cultures minoica i micènica. (CSC, CEC)4,7,8,96

4. Conéixer els trets principals de les polis gregues. (CL, CD, CEC)

4.1. Esmenta diferents trets de l’organització sociopolítica i econòmica de les polis gregues a partir de diferent tipus de fonts històriques. (CL, CD, CEC)

12,13,20,22,23,243,4,6,9

5. Entendre la transcendència dels conceptes «democràcia» i «colonització». (CL, CD, CSC, CEC)

5.1. Explica com era la democràcia a Atenes. (CL)165,6,7

6. 6.1. Descriu algunes de les diferències entre la democràcia grega i les democràcies actuals. (CL, CD, CSC, CEC)166

7. 7.1. Localitza en un mapa històric les colònies gregues de la Mediterrània. (CD, CSC, CEC)14,154

8. Distingir entre el sistema polític grec i l’hel·lenístic. (CL, CD, CSC, CEC)

8.1. Contrasta les accions polítiques de l’Atenes de Pèricles amb l’imperi d’Alexandre el Gran. (CL, CD, CSC, CEC)

29

9. 9.1. Elabora un mapa de l’imperi d’Alexandre. (CD, CSC, CEC)26,2711

10. Entendre l’abast del sentit clàssic en l’art occidental. (CL, CEC)

10.1. Explica les característiques essencials de l’art grec i com ha evolucionat en el temps. (CL, CEC)5,10,21,39,40,41,42,43,44,458

11. 11.1. Posa exemples representatius de les diferents àrees del saber grec, i discuteix per què es considera que la cultura europea parteix de la Grècia clàssica. (CL, CEC)19,32,33,34,35,36,3710

12. Comparar relats mitològics amb les restes arqueològiques que es relacionen amb les històries d’aquests relats.12.1. Comprova, utilitzant diferents fonts històriques, si alguns successos relatats en la Ilíada i l’Odissea són certs.Tasca



Unitat 5. L’antiga RomaCompetències i objectius








Resumir la història de l’antiga Roma. Descriure la societat, l’economia i la cultura romanes. Explicar la situació social, econòmica i política dels regnes germànics.


En la graella següent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 5, vinculats amb els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competències clau que desenvolupen.


UnitatSíntesiEl medi geogràfic de Roma.Evolució històrica de l’antiga Roma. Etapes històriques.Organització política i expansió colonial per la Mediterrània.Característiques polítiques socials i econòmiques de la república i l’imperi.Vida quotidiana a Roma.El procés de romanització. Les ciutats romanes.Les creences religioses. El cristianisme.Manifestacions artístiques: arquitectura, escultura i pintura.Reconeixement de la diversitat interna en les societats i situacions de marginació o exclusió social centrades especialment en la condició social de les dones i l’existència de l’esclavitud a partir de fonts iconogràfiques i textos de l’època.El llegat cultural de Roma.Els pobles germànics.

1. Identificar les característiques del medi físic en què es va desenvolupar la civilització romana. (AA)1.1. Esmenta les característiques del medi físic de la Roma primitiva. (AA)

5

2. Identificar els pobles que hi ha en l’origen de la civilització romana. (CSC, CEC)

2.1. Esmenta els pobles que habitaven la península itàlica a l’origen de la civilització i el que els va dominar i van exercir una gran influència sobre la cultura romana durant l’etapa monàrquica. (CSC, CEC)1,2,3

3. Caracteritzar les diferents etapes de la història de l’antiga Roma. (CMCT, CD)

3.1. Identifica les diferents etapes de la història de l’antiga Roma en una línia del temps. (CMCT, CD)64

4. Reconéixer els trets més importants de cada etapa de la història de Roma: monarquia, república, imperi. (CSC, CEC, CL, CD, AA)

4.1. Diferencia les formes de govern de cada etapa. (CSC, CEC)6,7,9

5. 5.1. Explica les principals característiques socials i econòmiques de cada període (CSC, CEC, CL)8,17,18,22,27,34,36,38,39,402,3,6

6. 6.1. Confecciona un mapa amb les diferents etapes de l’expansió de Roma. (CL, CD, CSC, CEC, AA)11,12,13,19,207

7. Caracteritzar els trets principals de la societat i l’economia i la cultura romanes. (CL, CD, CSC, CEC)

7.1. Identifica diferències i semblances entre els estils de vida republicans i els de l’Imperi en la Roma antiga. (CL, CD, CSC, CEC)

9

8. 8.1. Descriu els grups socials que hi havia durant la república i l’alt imperi. (CL, CSC, CEC)9,10,15,21,23,24,25

9. Reconéixer la diversitat en la societat grecoromana en relació amb les desigualtats i caracteritzar els trets principals de la societat, l’economia i la cultura romanes. (CL, CD, CSC, CEC)

9.1. Descriu algunes manifestacions de l’art romà. (CL, CSC, CEC)

48,49,51,533,8

10. 10.1. Esmenta tipus d’edificis i la funció que acomplien. (CEC)

30,31,32,333

11. 11.1. Compara obres arquitectòniques i escultòriques d’època grega i romana. (CL, CD, CSC, CEC)45,47,54

12. Reconéixer els conceptes de canvi i continuïtat en la història de la Roma antiga. (CL, CD, CSC, CEC)

12.1. Fa un mapa de la península ibèrica en què es reflecteixen els canvis administratius en l’època romana. (CL, CD, CSC, CEC)

5

13.

13.1. Entén què va significar la ‘romanització’ en diferents àmbits socials i geogràfics. (CL, CD, CSC, CEC)34,35,37,52

14. Descriure la nova situació econòmica, social i política dels regnes germànics. (CL, CD, CSC, CEC)14.1. Compara els estils de vida (en diversos aspectes) de l’Imperi romà amb els dels regnes germànics. (CL, CD, CSC, CEC)56

15. Identificar les principals obres d’art de l’antiga Roma. (CSC, CEC)

15.1. Recull informació de diferents obres de l’art romà i elabora en equip una fitxa de cada una (nom de l’obra, lloc on es localitza, tipus d’obra, autoritat que va manar construir-la, etc. (CSC, CEC)46,47,48,49,50

16. 16.1. Participa activament en un concurs que consisteix a identificar obres de l’art romà. (CSC)Tasca

17. Expressar-se correctament en presentacions orals i escrites utilitzant el vocabulari d’àrea. (CL)17.1. Presenta informació als companys oralment i per escrit. (CL)4,14,16,26,28,29,32,35,44,56,581



Unitat 6. Hispània romana Competències i objectius








Reconéixer els pobles que habitaven la península ibèrica abans de la conquesta romana.Explicar els diferents aspectes de la presència romana a Hispània. Caracteritzar la presència visigoda a la península ibèrica.




UnitatSíntesiLa península ibèrica: els pobles preromans (ibers i celtes)La península ibèrica: els pobles colonitzadors (fenicis, grecs i cartaginesos). La conquesta romana d’Hispània.El procés de romanització. La ciutat i el camp. L’art: arquitectura, escultura i pintura.Reconeixement de la diversitat interna en les societats i situacions de marginació o exclusió social centrades especialment en la condició social de les dones i l’existència de l’esclavitud a partir de fonts iconogràfiques i textos de l’època.Els visigots a Hispània.1. Identificar els pobles que habitaven la península abans de l’arribada dels romans. (CL, CEC, AA)

1.1. Esmenta els pobles que habitaven la península ibèrica abans de l’arribada dels romans. (CEC)1

2. 1.2. Caracteritza l’economia i algunes de les manifestacions artístiques o culturals dels pobles ibers i celtes. (CL, CEC, AA)23

2. Identificar els pobles que van arribar a la península ibèrica durant la primera meitat del I mil·lenni procedents de la Mediterrània. (CL, CEC, AA)2.1. Esmenta els pobles que van colonitzar la península ibèrica abans de l’arribada dels romans. (CEC)43,4

3.

3.1. Caracteritza l’economia i algunes de les manifestacions artístiques o culturals dels fenicis, dels grecs i dels romans. (CL, CEC, AA)64

4. Reconéixer les diferents fases en què es va dur a terme la conquesta d’Hispània. (CMCT, AA, CEC)4.1. Esmenta les guerres entre romans i habitants d’Hispània en l’ordre en què es van produir. (CEC)10,126

5. 5.1. Identifica en un mapa les zones en què es va dividir Hispània en cada fase. (CMCT, AA)10,14

6. Comprendre què va significar la romanització en diferents àmbits socials i geogràfics. (CEC, CMCT, CL, CSC, AA)

6.1. Fa un mapa de la península ibèrica on es reflecteixen els canvis administratius en l’època romana. (CEC, CMCT, CSC)13,14

7. 7.1. Esmenta alguns exemples de la romanització d’Hispània. (CEC, CL)15

8. 8.1. Analitza diversos exemples del llegat romà que sobreviuen actualment. (CEC, CSC, AA)17,22,239

9. Valorar l’aportació que Roma va exercir en la cultura i l’art a Hispània. (CL, CEC)

9.1. Esmenta obres d’art romanes a Hispània. (CEC)

9

10. 10.1. Explica la importància del desenvolupament cultural que es va produir en aquesta època a Hispània. (CL, CEC)20,21

11. Trets significatius del regne visigot a Hispània. (CEC, CL, CSC)

6.1. Identificació de les causes de l’entrada dels visigots a la península ibèrica. (CL, CEC)26

12. 6.2. Anàlisi comparativa entre l’organització social política de l’Imperi romà amb les d’aquest nou regne visigot. (CEC, CL, CSC)29

13. 6.3. Reconeixement d’algunes característiques culturals i religioses del regnat visigot. (CEC, CL, CSC)27,28,29,329,314

14. Elaborar en equip un còmic ambientat en la Hispània romana. (CEC, CD, CL, AA)

14.1. Recull informació d’un esdeveniment històric concret. (CEC, CD)3,5,7,8,18,251,2,5,6,7,8

15. 15.1. Decideix qui seran els personatges i quins fets protagonitzaran. (AA)16

16. 16.1. Elabora en equip un diàleg que conte una història. (CL, AA)Tasca

17. Expressar-se correctament en presentacions orals i escrites utilitzant el vocabulari d’àrea. (CL)17.1. Presenta informació als companys oralment i per escrit. (CL)3,9,11,19,241,2NotaEls continguts destacats en blau no es recullen estrictament en el Decret 87/2015 del currículum per al primer curs, per això es consideren complementaris; treballar-los enriqueix la perspectiva històrica i cultural de l’alumne i permet desenvolupar elements transversals i competències clau.



6. TEMPORALITZACIÓ

1ª Avaluació: Unitats 1 i 2 de Geografia (El Planeta Terra i la seua representació; El Relleu) i unitats 1 i 2 d’Història (La Prehistòria: el Paleolític; El Neolític i l’Edat dels Metalls).2ª Avaluació: Unitats 3 i 4 de Geografia (L’aigua a la Terra; Temps i Clima) i unitats 3 i 4 d’Història (Les primeres civilitzacions; L’antiga Grècia).3ª Avaluació: Unitats 5 i 6 de Geografia (El medi natural al món; El medi natural a Espanya) i unitats 5 i 6 d’Història (L’antiga Roma; Hispània romana).

Al llarg dels anys d’experiència docent el Departament de Geografia i Història ha arribat a la conclusió de que és preferible per a l’alumnat l’alternança de temes de Geografia i Història. Aquesta és la raó de la combinació de temes de les dues matèries.

7. METODOLOGIALa normativa vigent assenyala que l’avaluació dels processos d’aprenentatge

de l’alumnat en totes les matèries d’Educació Secundària Obligatòria ha de regir-se pels principis d’avaluació contínua, formativa i reguladora, i integradora de les diferents àrees del currículum:Contínua, per a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles, que permeta establir mesures de reforç o d’ampliació en qualsevol moment del curs quan el progrés d’un alumne o d’una alumna ho aconselle. L’avaluació contínua implica l’observació sistemàtica de l’actuació de l’alumnat, el seguiment i el registre de l’activitat diària en els quaderns i en els treballs de classe, i la realització de diferents tipus de proves tant orals com escrites per a constatar en moments puntuals del curs el grau d’adquisició de les competències exigides.Formativa i reguladora, per a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge, de manera que els estudiants puguen obtenir rendiment acadèmic i personal del procés d’avaluació, i el professorat puga adaptar convenientment les estratègies d’ensenyament-aprenentatge, tant a escala individual com de grup de classe.Integradora, per a assolir els objectius i les competències corresponents, tenint en compte totes les matèries, encara que sense impedir la realització de l’avaluació diferenciada de cada assignatura, atenent els seus criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables. L’enfocament competencial integra un coneixement de base conceptual: conceptes, principis, teories, dades i fets (saber); un coneixement relatiu a les destreses, referides tant a l’acció física observable com a l’acció mental (saber fer); i un conjunt d’actituds i de valors de gran influència social i cultural (saber ser). Aquest enfocament implica que l’avaluació final del curs ha de mesurar el grau de domini de les competències, fet que implica:L’elecció d’estratègies i d’instruments per a avaluar l’alumnat d’acord amb els seus acompliments en la resolució de problemes que simulen contextos reals, mobilitzant els seus coneixements, destreses i actituds.La integració de l’avaluació de competències amb l’avaluació dels continguts, en la mesura que ser competent implica mobilitzar els coneixements i les actituds per a donar resposta a les situacions plantejades, dotar de funcionalitat els aprenentatges i aplicar allò que s’ha aprés des d’un plantejament integrador.Mesurar els nivells d’acompliment de les competències per mitjà d’indicadors d’èxit, com ara les rúbriques o les escales d’avaluació, que han d’incloure rangs que tinguen en compte el principi d’atenció a la diversitat.Utilitzar procediments i eines d’avaluació variats per a facilitar l’avaluació de l’alumnat com a part integral i de millora del procés d’ensenyament i aprenentatge.Incorporar estratègies que permeten la participació de l’alumnat en l’avaluació dels seus èxits, com ara l’autoavaluació, l’avaluació entre iguals i la coavaluació.

Els referents per a comprovar el grau d’adquisició de les competències i l’assoliment dels objectius de l’etapa en les avaluacions contínua i final de la matèria de Geografia i Història són els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables.

8. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

EXAMEN (60% de la nota)La realització d’exàmens resta a criteri de cada professor. De totes formes la

norma general és fer un examen al final de cada unitat.

COMPETÈNCIES,PROCEDIMENTS I ACTITUD (40% de la nota)La realització d’una sèrie d’activitats diverses al llarg de cada unitat determina

un percentatge de la nota quasi tan important com l’examen. Es pretén amb això fomentar el treball diari a l’aula.

El bon comportament a l’aula és indispensable per aconseguir un ambient òptim de treball. Realitzar les tasques diàries s’inclou també en aquest epígraf. Per tant, si l’alumne és un “moble” a l’aula que no molesta als seus companys però no fa res, no pot tindre la màxima puntuació per aquest concepte.

Assistència:S’estableix un nombre màxim de faltes d’assistència sense justificar per a tindre

dret a ser avaluat segons allò establert a les línies anteriors. Aquest límit està en 8 dies seguits o 15 dies alterns.

Nota mínima:Per a ser puntuat en la forma establerta l’alumne ha d’arribar a tindre una mitja

mínima de 4 punts als exàmens. Si no s’arriba a eixe límit es considera l’avaluació suspesa i no es sumen els altres conceptes.

9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Es pot atendre la diversitat mitjançant la varietat d’activitats que hi ha en el Llibre de l’alumne i en les seccions digitals, i també amb el material de reforç i d’ampliació que disposse el professor.

Cada tema té unes activitats pensades per a reforçar conceptes depenent del nivell mitjà de l’alumne. Per exemple, a la unitat 1 de Geografia es fa un reforç dels conceptes de rotació i translació, les línies terrestres imaginàries i el maneig de coordenades geogràfiques, d’escales i de fusos horaris. Un altre exemple: a la unitat 3 d’Història es fan activitats que treballen aspectes relacionats amb el tractament de la mort a l’Antic Egipte i aspectes de la vida quotidiana (jocs, estètica, moda...).

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

10. FOMENT DE LA LECTURA

La lectura és un dels principals instruments d’aprenentatge. Una bona comprensió lectora constituïx un factor clau per a conduir l’alumnat a l’èxit escolar; per això, la importància que la lectura es trobe present en totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum al llarg de les diferents etapes educatives. En aquest sentit, els centres educatius juguen un paper essencial en el foment d’actituds positives entorn de la lectura i la seua capacitació i són, a més, institucions determinants que poden vertebrar projectes globals de lectura a través de l’elaboració d’un pla adaptat i sistemàtic d’actuacions.

De fet, des del centre educatiu es realitzen durant els últims anys activitats encaminades a dinamitzar la lectura i a desenrotllar la competència lectora, a fi de desenrotllar les habilitats i els hàbits associats a estes.

El nostre departament se suma al foment de la lectura . Considerem que en primer d’ESO l’amor per la lectura és més convenient esperonar-lo a través de xicotetes lectures, més que d’un llibre sencer en concret. És per això que una activitat voluntària (i recompensada en forma de puntuació) tractar de llegir textos seleccionats pel professor a partir d’obres clàssiques (per ex.: fragments de “Los orígenes de la civilización” de V.Gordon Childe o la “Historia del Egipto Faraónico” de Josep Padró).

11. MATERIAL UTILITZATEl Departament ha triat com a manual de referència el projecte Inicia Dual de

l’editorial Oxford. L’ús d’aquest manual és orientatiu per a l’alumnat. El professor no té perquè seguir-lo al peu de la lletra i té llibertat total per a incorporar altres materials seleccionats per ell mateix. Entre aquests materials tenim la premsa diària, altres manuals, mapes de tot tipus i escales, powerpoints realitzats pel professorat, DVD’s, consultes de pàgines webs, etc.

PROGRAMACIÓ CIÈNCIES SOCIALS

CURS 2016/17

NIVELL: 2n ESO

ÍNDEX PROGRAMACIÓ

1. MARC NORMATIU.

a) Justificació

b) Contextualització

2. COMPETETÈNCIES.CC-Competències del currículum

3. OBJECTIUS D’APRENENTATGE.

a) Objectius generals de l'etapa

b) Objectius de l'àrea-matèria.

4. CONTINGUTS BÀSICS.UNITATS DIDÀCTIQUES: ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.

5. ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES.METODOLOGIA DE TREBALL A L’AULA.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

7. PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS.

8. MESURES D’ATENCIÓ ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES.

9. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS.

10. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

PROGRAMACIÓ

La programació que presentem respon a la Llei Orgànica d’Educació, que incorpora les competències bàsiques com un dels elements essencials del currículum i com a referent per a l’avaluació. En els quadres de programació de competències per al curs, cada competència es concreta en diverses subcompetències, també denominades elements o descriptors de competència. En els quadres de programació per unitats, s’oferix un tercer nivell de concreció: els indicadors de seguiment, que són conductes observables que faciliten l’avaluació de les competències. En aquests quadres trobarà també els objectius de la matèria per a cada unitat, els continguts i els criteris d’avaluació corresponents. S’hi identifiquen, així mateix, els continguts mínims exigibles, els continguts d’adaptació curricular, la metodologia aplicada i els procediments i instruments d’avaluació amb els seus respectius sistemes de qualificació.Les mesures d’atenció a la diversitat, orientades a respondre a les necessitats educatives de l’alumnat, es concreten en aquesta programació en les activitats de reforç i d’ampliació, i en la possibilitat d’accedir a continguts i activitats puntuals d’adaptació curricular. Incorpora a més, per a cada unitat, tres factors primordials en el desenvolupament de les competències: el foment de la lectura i de les TIC i l’educació en valors.Finalment, per a aquells alumnes que necessiten una adaptació curricular més sistemàtica, s’oferix una programació específica en l’apartat 8.

LES COMPETÈNCIES I SUBCOMPETÈNCIES EN EL NOSTRE PROJECTE

COMPETÈNCIES SUBCOMPETÈNCIES*

SOCIAL I CIUTADANA

1. Comprendre la realitat social, actual i històrica.

2. Entendre els trets de les societats actuals i els elements, pluralitat i interessos comuns de la societat en la qual viu.

3. Valorar les aportacions culturals de diferents cultures.

4. Treballar de forma cooperativa i participar en debats.

5. Desenvolupar habilitats socials: l’empatia, el diàleg, la tolerància, la cooperació, el respecte envers altres persones.

6. Implicar-se en la defensa del patrimoni, les tradicions culturals i el desenvolupament sostenible.

CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

1. Percebre i conéixer els trets essencials de l’ espai natural en el qual es desenvolupa la vida i l’ activitat humana.

2. Conéixer els paisatges geogràfics resultants de l’ ocupació, la utilització i l’ordenació de l’espai per les persones.

3. Comprendre l’espai en el qual tenen lloc els fets socials i la mateixa vida de l’individu.

4. Obtindre, representar i localitzar informació qualitativa i quantitativa.

5. Observar i interpretar espais i paisatges reals o representats.

6. Orientar-se en l’espai.

7. Implicar-se en l’ús responsable dels recursos naturals, i la conservació del medi ambient i de la diversitat de la Terra.

EXPRESSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

1. Conéixer i apreciar diferents manifestacions artístiques i culturals, tant del passat com del present.

2. Comprendre els materials, tècniques i recursos expressius utilitzats en diferents obres i per diferents artistes.

3. Apreciar codis, tècniques i recursos artístics.

4. Analitzar estils, artistes i obres.

5. Valorar la funció que l’art ha exercit en la vida dels éssers humans.

6. Participar en la vida cultural apreciant i divertint-se amb les obres d’art.

7. Valorar el patrimoni cultural i artístic, respectar-lo i contribuir a la seua conservació i millora.

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

1. Buscar, obtindre, processar, seleccionar, registrar, tractar, transmetre, utilitzar i comunicar informació procedent de l’observació directa o indirecta de la realitat.

2. Relacionar informacions.

3. Utilitzar fonts escrites, gràfiques i audiovisuals.

4. Conéixer i interpretar llenguatges icònics, simbòlics i de representació.

5. Deduir, sintetitzar i organitzar la informació.

6. Interpretar el llenguatge cartogràfic i de la imatge.

7. Mostrar interés per l’ús de les TIC.

8. Treballar de forma autònoma i en grups, valorant de forma positiva l’ús de les TIC.

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

1. Comprendre textos i informacions, orals i escrits, diferenciant les idees essencials i les secundàries.

2. Produir textos dotats de coherència, cohesió i correcció sintàctica i lèxica, utilitzant diferents variants del discurs, com la descripció, la dissertació o l’argumentació.

3. Adquirir i usar el vocabulari adequat.

4. Elaborar una síntesi integrant informacions de diferents textos.

5. Comentar textos de contingut geogràfic, històric o artístic.

6. Mantindre una actitud favorable cap a la lectura.

MATEMÀTICA

1. Conéixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació numèrica, etc.

2. Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.

3. Expressar-se amb propietat en el llenguatge matemàtic.

4. Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.

5. Resoldre problemes seleccionant dades i estratègies apropiades.

6. Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.

APRENDRE A APRENDRE

1. Saber millorar l’atenció, la concentració i la memòria.

2. Obtindre informació i transformar-la en coneixement propi.

3. Dominar els continguts fonamentals de l’àrea.

4. Comprendre estratègies, destreses i tècniques d’estudi bàsiques.

5. U tilitzar estratègies per a organitzar, memoritzar i recuperar informació: resums, esquemes, mapes conceptuals, etc.

6. Aplicar coneixements i destreses adquirits anteriorment en diversos contextos.

7. Participar en el propi procés d’aprenentatge de forma activa.

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL I EMOCIONAL

1. Idear, planificar i dur a terme projectes i treballs, individuals i en equip.

2. Proposar-se objectius i metes, buscar i posar en pràctica solucions, revisar el fet, comparer els objectius previstos amb els assolits I extraure’n conclusions.

3. Afrontar els problemes i prendre decisions amb criteri propi.

4. Afirmar i defensar drets.

5. Organitzar les tasques i els temps de forma adequada.

6. Mostrar iniciativa i valorar les iniciatives socials.

COMPETÈNCIES I INDICADORS DE SEGUIMENT

PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT 1

- Matemàtica- Calcula la durada de l’Imperi bizantí.

- Expressió cultural i artística:- Comprén les imatges planes.- Realitza una icona.- Esmenta manifestacions de l’art bizantí.- Diferencia una cúpula, una petxina, un mosaic i una icona.- Explica l’església de Santa Sofia de Constantinoble.- Descriu un mosaic de San Vitale.- Anomena edificacions carolíngies.- Descriu, a partir d’una imatge, la Capella Palatina d’Aquisgrà.- Relaciona Carlemany amb l’Imperi romà.

- Social i ciutadana:- Comprén la cronologia de l’edat mitjana.- Relaciona personatges i fets històrics.- Ordena esdeveniments en el temps.- Situa esdeveniments en un període històric bizantí.- Coneix la procedència del terme carolingi.- Coneix la durada històrica de l’Imperi carolingi.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Coneix els països actuals per on es van estendre els imperis bizantí i

carolingi.- Esmenta territoris conquerits per Justinià.- Coneix els països pels quals passaven les rutes comercials bizantines.- Esmenta territoris europeus conquerits per Carlemany.- Relaciona espais geogràfics amb civilitzacions i segles.

- Comunicació lingüística:- Definix conceptes històrics seleccionats.- S’informa sobre l’expressió “discussió bizantina”.- Comprén els poders i la representació de l’emperador bizantí.- Diferencia una cúpula i una planta de creu grega a partir d’il·lustracions.- Redacta una explicació sobre la importància històrica de Justinià.- Explica les diferències entre la reserva senyorial i els masos.

- Tractament de la informació i competència digital:- Relaciona termes amb l’economia, la societat o l’església bizantina.- Relaciona conceptes amb les seues definicions.- Distingix els grups socials de l’Imperi carolingi, i la seua composició.

- Autonomia i iniciativa personal i emocional:- Realitza una icona.

- Relaciona termes i imatges amb els imperis bizantí i carolingi.

- Aprendre a aprendre:- Dibuixa un latifundi carolingi.- Redacta la biografia de Carlemany.- Aprén a representar el temps.- Completa el mapa conceptual de la unitat.- Elabora un eix cronològic.

OBJECTIUS

1. Conéixer el final del món antic i l’inici de l’edat mitjana. 2. Conéixer el marc espaciotemporal on es va desenvolupar la civilització

bizantina. 3. Explicar l’organització política, social i econòmica de Bizanci. 4. Conéixer el llegat cultural i artístic de Bizanci. 5. Identificar la importància històrica de l’Imperi carolingi. 6. Conéixer la societat, la cultura i l’art carolingi. 7. Desenvolupar la curiositat per conéixer el significat de les imatges

bizantines. 8. Promoure el desenvolupament de destreses bàsiques i d’estratègies per a

organitzar, memoritzar i recuperar la informació. 9. Verificar la progressió en l’aprenentatge i aplicació d’algunes competències

bàsiques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1.1. Comprén la influència del passat històric en l’origen i desenvolupament de la civilització bizantina.

2.1. Localitza l’extensió aproximada de l’Imperi bizantí, i situa sobre un eix cronològic les principals etapes de la seua història.

3.1. Explica els trets bàsics de l’organització política bizantina i les relacions amb la seua societat i economia.

4.1. Identifica i explica alguns aspectes bàsics del llegat cultural i artístic de Bizanci.

5.1. Identifica, situa i data l’Imperi carolingi, i explica les seues principals característiques [polítiques i econòmiques, socials, culturals i artístiques]

6.1. Coneix la societat, cultura i l’art carolingi. 7.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer el significat de les imatges

bizantines. 8.1. Desenvolupa destreses i estratègies. 9.1. Progressa en l’aprenentatge i aplicació de les competències bàsiques.

CONTINGUTS TEMPORALITZATS

Última setmana de setembre i primera quinzena d’octubre

- El final del món antic i l’inici de l’edat mitjana.- L’Imperi bizantí. L’espai i el temps.- L’organització de l’Imperi bizantí.- L’art bizantí: l’arquitectura, els mosaics i les icones.- Els francs i l’Imperi bizantí.- Societat, cultura i art carolingis.- Les imatges bizantines.- Representar el temps, completar un mapa conceptual i comprovar la

progressió en algunes competències bàsiques.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

1. La fi del món antic:- La ruptura de la unitat del món romà.- Els imperis d’Orient i Occident

2. L’Imperi bizantí:- L’evolució històrica.- L’arquitectura bizantina.

3. L’Imperi carolingi:- L’evolució històrica.- Les activitats econòmiques i la societat.

METODOLOGIA

- Utilitzar la comparació per a analitzar les característiques dels dos espais europeus de la unitat: Bizanci a l’Europa oriental, i els francs i l’Imperi carolingi a l’Europa occidental.

- Relacionar l’Imperi carolingi amb l’espai geogràfic ocupat per l’actual Unió Europea.

- Aprofitar la curiositat natural dels joves per a motivar-los en l’aprenentatge de l’art bizantí.

MATERIALS CURRICULARS

- Llibre de l’alumnat, atles i vocabulari final.- Mapes conceptuals inclosos en la Proposta didàctica.- Documents, vídeos i presentacions inclosos al llibre digital.- Quadern d’Adaptació curricular.

ALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

- Documents inclosos en la web www.anayadigital.com.- El cinema a l’aula.- Cartografia:

Atles històrics generals:- Atlas de Historia Universal. Editorial Teide.- Atlas histórico mundial. Editorial Istmo.- Atlas histórico de consulta. Editorial CESMA.- Atlas histórico. Gran Enciclopedia Larousse.- Gran Atlas de Historia. S.A. Ebrisa.Atles històrics de l’edat mitjana:- Echevarría Arsuaga, A., i Rodríguez García, J.M.: Atlas histórico de la

Edad Media. Editorial Acento, Madrid, 2003.- Mackay, A., i Ditchburn, SR.: Atlas de la Europa Medieval. Ed. Cátedra,

Madrid, 1999. Mapes murals:- Bizanci, l’islam i l’Imperi carolingi. Editorial Vicens Vives.

- Diapositives:- Col·leccions: La cultura bizantina; Cultura y arte carolingio y otoniano.

Editorial Hiares.- Historia del Arte Universal. Editorial La Muralla.

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

- Proves d’avaluació recollides al generador d’avaluacions.- Prova d’avaluació per competències de les unitats 1, 2, 3 i 4 de la Proposta

didàctica.- Registre d’avaluació:

- De l’aula.- Individual.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per a tots els alumnes:- Activitats de reforç adjuntes de la unitat.Per a alguns alumnes:- Tasques de l’adaptació curricular.- Activitats d’ampliació adjuntes de la unitat.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

- Visualització dels vídeos:http://www.youtube.com/watch?v=bnFsQfbqxX8http://www.youtube.com/watch?v=wCe1n-79vrY

- Exploració de la pàgina web de la Unió Europea sobre el dia d’Europa (http://europa.eu/abc/symbols/9-may/index_es.htm).

FOMENT DE LA LECTURA

- Pla lector:- Lectura del text inicial: «Les imatges bizantines». Lectures

complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «El Codi de Justinià» i «Biografia de Carlemany» (Quadern de recursos. Pla lector).

- Pla de biblioteca:- García Reviejo, L.: Historia fácil para la ESO. Editorial Espasa, 2003.- Cairns, T.: Bárbaros, cristianos y musulmanes. Akal, Madrid, 1990.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- El Imperio bizantino. Vídeo. Áncora Audiovisual, 30 minuts.- Bizancio, el Islam y las Cruzadas. DVD interactiu. Áncora Audiovisual, 18

minuts.- La caída de Bizancio. DVD. Áncora Audiovisual, 30 minuts.- Paleocristiano y bizantino. Grandes Épocas del Arte. Metrovídeo, Madrid.

60 minuts.- Carlomagno. DVD. Grandes protagonistas de la historia. Ediciones Dolmen.

- CD- ROM: Carlomagno. Ediciones Dolmen.- García Montero, L.: La construcción de Europa, siglos V-VIII. Síntesis,

2001.- Historia del mundo. Zeta multimedia.

- Adreces d’Internet:- Sobre l’Imperi bizantí:

- Bizanci en general:http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/media/ruptura_00.htmlhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/828.htm

- Art bizantí:http://clio.rediris.es/n33/n33/arte/06Bizancio.pdfhttp://es.wikipedia.org/wiki/Arte_bizantinohttp://www.arteguias.com/bizantino.htm

- Textos:http://www.cervantesvirtual.com/historia/textos/medieval/alta_edad_media2.shtml

- Sobre l’Imperi carolingi:- En general:

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/858.htmhttp://www.hiru.com/historia/historia_01600.htmlhttp://es.wikipedia.org/wiki/Imperio_Carolingiohttp://www.portalplanetasedna.com.ar/carlomagno.htmhttp://www.arteguias.com/imperiocarolingio.htm

- Carlemany:http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/4405.htm

- Diccionari de ciències socials:http://www.ucm.es/info/eurotheo/diccionario/

- Webquesta:- Sobre l’Imperi bizantí:

http://chopo.pntic.mec.es/~csanch20/WEBQUEST/BIZANCIO/index.htm- Sobre l’Imperi carolingi:

http://chopo.pntic.mec.es/~csanch20/WEBQUEST/CARLOMAGNO/index.htm

EDUCACIÓ EN VALORS

- Interés per conéixer i explicar els antecedents històrics del món actual.- Valoració de la idea d’Europa i de la pertinença a la UE.- Mostrar rebuig per les formes de govern autoritàries.- Foment del respecte pels principis i institucions democràtics.


- Matemàtica- Calcula el percentatge de musulmans de la Terra.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza els noms de països musulmans.- Localitza, a partir d’un mapa, ciutats i territoris incorporats després de

l’expansió islàmica.- Localitza les capitals del califat i dibuixa una llegenda en un mapa.

- Comunicació lingüística:- Esmenta, a partir del text, els elements comuns dels pobles preislàmics.- Resol qüestions sobre la religió islàmica.- Redacta textos sobre la vida de la ciutat musulmana i la societat àrab.- Descriu un habitatge musulmà.- Anota el significat correcte de conceptes històrics.- Descriu una sénia i el plànol d’una ciutat àrab.- Comprén un text sobre la importància de l’hamman i les ablucions.

- Tractament de la informació i competència digital:- Descriu el santuari de la Kaaba a partir d’una imatge.- Relaciona personatges amb les funcions que exercien.- Indica, a partir d’un mapa, rutes i productes del comerç musulmà.- Relaciona termes i grups socials.- Ordena, de més antic a més recent, personatges històrics.

- Aprendre a aprendre:- Confecciona un eix cronològic sobre la vida de Mahoma.- Ordena territoris conquerits pels musulmans de forma cronològica.- Aprén a manejar mapes històrics.- Completa el mapa conceptual de la unitat.- Comenta el mapa de l’expansió àrab i el compara amb el de l’Imperi

bizantí.- Demostra la comprensió de l’art islàmic a partir de l’anàlisi de la imatge

d’una mesquita.

- Social i ciutadana:- Compara l’extensió de l’islam històric i de l’actual.- Explora un text històric i contesta preguntes sobre el mateix.- Esmenta productes alimentaris de procedència musulmana.- Valora les millores agràries introduïdes pels àrabs a Occident.- Comprén la diversitat de la societat musulmana.- Coneix les funcions de les construccions musulmanes, i les localitzes a la

ciutat musulmana.- Anomena invents orientals difosos pels musulmans.

- Autonomia i iniciativa personal i emocional:- Elabora un dinar amb aliments d’origen àrab.- S’informa sobre els invents difosos pels àrabs.

- Expressió cultural i artística:- Diferencia un arc de ferradura d’un arc de mig punt.- Coneix la situació i la funció dels elements d’una mesquita.

OBJECTIUS

1. Assenyalar la importància del marc geogràfic de la civilització islàmica, i conéixer conceptes significatius de la seua religió.

2. Establir i datar les etapes, fets i expansió de l’islam històric. 3. Distingir les institucions principals, polítiques i econòmiques, de

l’organització islàmica. 4. Descriure els trets significatius de la societat i de la vida quotidiana. 5. Reconéixer els trets diferencials d’una ciutat musulmana. 6. Identificar el llegat cultural i artístic de l’islam. 7. Desenvolupar la curiositat per conéixer el passat i el present de l’islam. 8. Promoure el desenvolupament de destreses bàsiques i d’estratègies per a

organitzar, memoritzar i recuperar la informació. 9. Verificar la progressió en l’aprenentatge i aplicació d’algunes competències

bàsiques.


1.1. Localitza en un mapa l’Aràbia i el Pròxim Orient, i explica la doctrina musulmana i els inicis de l’islam fins al 632.

2.1. Resumix les etapes bàsiques de l’expansió musulmana. 3.1. Coneix i explica conceptes relacionats amb l’organització política i

econòmica de l’Imperi islàmic. 4.1. Jerarquitza els grups components de la societat islàmica, i explica

aspectes de la vida quotidiana. 5.1. Distingix i reconeix les parts de l’estructura urbana d’una ciutat

musulmana. 6.1. Diferencia els caràcters principals de la cultura i l’art musulmans. 7.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer el passat i el present de l’islam. 8.1. Desenvolupa destreses i estratègies. 9.1. Progressa en l’aprenentatge i aplicació de les competències bàsiques.


Segona quinzena d’octubre i primera setmana de novembre

- Aràbia, Mahoma i l’islam.- L’expansió de l’islam.- L’organització de l’Imperi.- La societat i la vida quotidiana.- Les ciutats musulmanes.- La cultura i l’art musulmans.- L’islam, passat i present.- Manejar mapes històrics, completar un mapa conceptual, i comprovar la



1. L’islam i la seua expansió:- Mahoma i la religió islàmica.- L’expansió de l’islam.

2. El govern i l’economia islàmiques:- El govern i l’administració del territori.- Les activitats econòmiques.

3. L’original art islàmic:- Arquitectura i decoració- La mesquita musulmana.

METODOLOGIA

- Utilitzar l’atles i els mapes històrics per a fer comprendre els estudiants l’expansió islàmica.

- Fomentar la curiositat dels joves, aprofitant-la per a motivar-los cap a l’estudi de les novetats agrícoles impulsades pels musulmans.

- Comparar la vida quotidiana islàmica amb la vida actual.- Mostrar imatges actuals de ciutats musulmanes, fent ressaltar la vigència

històrica de l’estructura urbana.- Motivar els estudiants amb la visualització d’il·lustracions artístiques

significatives.





- Cartografia: (POT REMETRE’S A LA UNITAT 1)- Diapositives:- Col·leccions: Cultura y arte islámicos hasta el siglo XIII; La expansión del

Islam a partir del siglo XIII; Arte islámico. Editorial Hiares.- Historia del Arte Universal. Editorial La Muralla.






Per a tots els alumnes:- Activitats de reforç adjuntes de la unitat.- Tasques per a aprofundir de les ciutats musulmanes.Per a alguns alumnes:- Tasques de l’adaptació curricular.- Activitats d’ampliació adjuntes de la unitat.


- Planificar una excursió d’un dia a una ciutat espanyola d’arrelam islàmic.

- Visualització d’un vídeo sobre l’expansió islàmica:http://www.youtube.com/watch?v=2xAE6SUwPW4

- Visualització d’un vídeo sobre la fe islàmica:http://www.youtube.com/watch?v=ykqr0kLXkkw&feature=related


- Pla lector:- Lectura del text inicial: «L’Islam, passat i present».- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «Els cinc pilars de

l’islam» i «Origen i significat de l’hiyab» (Quadern de recursos. Pla lector).- Pla de biblioteca:

- Varela, M.J., i Llaneza, M.A.: La expansión del Islam. Biblioteca Básica de Historia, Anaya, Madrid, 1989.

- Samsó, J., i altres: «Así nació el Islam». Cuadernos de historia 16, n. 21.- Khawam, René, R.: Cuentos del Islam. Editorial Popular.- Delgado, C.: Arte del Islam. Anaya, Madrid, 1989.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- Atlas de Historia Universal. DVD n. 3: las religiones y su expansión. Áncora

Audiovisual.- Imperio del Islam. 3 DVD. Áncora Audiovisual.- El mundo islámico (Vídeo-CD sobre l’origen i expansió de l’islam). Editorial

Dolmen.

- CD-ROM:- Al servicio de la religión (sobre l’art islàmic). Editorial Dolmen.

- Adreces d’Internet:- Sobre l’islam en general:

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/media/ruptura_03_00.htmlhttp://www.hiru.com/historia/historia_01500.htmlhttp://www.nurelislam.com/http://sepiensa.org.mx/contenidos/historia_mundo/media/islam/que_es/que_es.htm

- Aràbia preislàmica:http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/809.htm

- Algunes creences de l’islam:http://www.islam-guide.com/es/frm-ch3-1.htmhttp://www.kalipedia.com/historia-universal/tema/edad-media/islam-origenes-doctrina-islamica.html?x=20070717klphisuni_103.Kes

- Els pilars de la religió islàmica:http://www.islam-guide.com/es/frm-ch3-16.htm

- Vida de Mahoma:http://www.almendron.com/arte/arquitectura/islam/cap_01/islam_014.htmhttp://www.islamenlinea.com/muhammad1.html

- Expansió de l’islam:http://www.almendron.com/arte/arquitectura/islam/cap_01/islam_015.htm

- Art musulmà:http://www.almendron.com/arte/arquitectura/islam/islam.htmhttp://clio.rediris.es/fichas/arteislam/islam1.htm

- Exercici interactiu sobre la mesquita:http://clio.rediris.es/actividades/mezquita/mezquita_marco.htm


- Webquesta:- http://www.iescampanillas.org/departamentos/historia/2eso/islam_

literatura/WebQuest%20INDICE.htmhttp://elalquimista-jessicag.blogspot.com/2007/12/web-quest-islam.htmlhttp://usuarios.lycos.es/irenesoriave/cc1.htm

EDUCACIÓ EN VALORS

- Interés per conéixer i explicar els antecedents històrics del món actual.- Fomentar la tolerància i el respecte envers creences diferents a la pròpia.- Apreciar la singularitat de l’art islàmic.- Reconéixer la importància de la conservació del patrimoni arquitectònic i

artístic.


- Comunicació lingüística:- Sap la procedència del terme torneig i comprén les diferències entre les

diversions d’estaments.- Descriu la imatge d’un torneig medieval.- Entén el significat de frases.- Definix distinció, reserva senyorial i mas.- Troba diferències entre les societats estamental i actual.- Busca en un diccionari l’origen dels termes cavaller, escuder i torneig.- Realitza una redacció sobre la vida en un castell medieval.

- Escriu una redacció sobre la vida dels monjos benedictins.- Anota el significat de termes històrics.- Redacta un text descrivint les tasques agràries.

- Social i ciutadana:- Anomena festivitats històriques i esbrina’n les dates de celebració.- Obté del text les causes de l’origen del feudalisme.- Comprén l’autosuficiència econòmica dels feus.- Escriu una relació d’articles quotidians dels feus.- Comprén l’organització de la societat estamental.- Diferència entre un serf i un vilà.- Comprén les causes i les conseqüències del treball infantil en l’edat

mitjana.- Diferencia el clergat secular i regular i l’alt i el baix clergat.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza en mapes pobles invasors i regnes europeus.

- Tractament de la informació i competència digital:- Analitza la imatge d’un feu i en trau conclusions.- Sap per a què servien les terres comunals.- Extrau informació sobre el comerç.- Relaciona frases amb les diferents relacions personals.- Diferència l’alta de la baixa noblesa.- Comprén la formació d’un cavaller medieval.- Extrau informació de la il·lustració d’un castell.- Obté informació a partir d’una il·lustració del llogaret medieval.- Esmenta, a partir de la il·lustració d’un llogaret, les activitats realitzades

pels seus habitants.- Diferencia les parts d’un monestir medieval a partir d’una il·lustració.- Demostra la comprensió d’un text sobre l’acte de vassallatge.- Completa un quadre resum sobre la vida quotidiana dels estaments

medievals.

- Aprendre a aprendre:- Sap els avantatges i inconvenients de l’ús del guaret.- Confecciona un quadre comparatiu sobre la indumentària i l’alimentació

medieval.- Classifica les funcions exercides per l’església en l’edat mitjana.- Organitza la informació en esquemes.- Completa el mapa conceptual de la unitat.- Reconeix les parts d’una església romànica.- Confecciona un esquema de claus.

- Autonomia i iniciativa personal i emocional:- Confecciona un pòster sobre els tornejos medievals.

- Expressió cultural i artística:- Comprén les característiques de l’arquitectura romànica.- Diferencia una volta de canó d’una volta d’arestes.

- Coneix la funció estructural dels arcs faixons i dels contraforts.- Comprén la funció didàctica de les escultures i pintures romàniques.- Esmenta temes representats per l’escultura i la pintura.- Comprén la composició d’una portada romànica.- Comenta una obra romànica.

OBJECTIUS

1. Explicar l’origen del feudalisme i alguns caràcters bàsics del sistema feudal.

2. Establir l’organització econòmica dels feus. 3. Conéixer l’organització de la societat estamental i els llaços de

dependència. 4. Descriure els trets significatius de la vida quotidiana de la noblesa. 5. Diferenciar les dependències d’un castell medieval. 6. Identificar el paisatge característic dels llogarets medievals i conéixer

aspectes de la vida quotidiana dels camperols. 7. Mostrar la importància de l’església en l’edat mitjana i conéixer el mode de

vida eclesiàstic. 8. Formar xarxes conceptuals sobre l’art romànic. 9. Desenvolupar la curiositat per conéixer l’edat mitjana.10. Promoure el desenvolupament de destreses bàsiques i d’estratègies per a

organitzar, memoritzar i recuperar la informació.11. Verificar la progressió en l’aprenentatge i aplicació d’algunes competències

bàsiques.


1.1. Explica el naixement del feudalisme i coneix el territori i els caràcters bàsics del sistema feudal.

2.1. Coneix el feu i identifica i diferencia les diferents parts. 3.1. Reconeix la societat feudal i les relacions personals existents. 4.1. Comprén el mode de vida de la noblesa. 5.1. Coneix i identifica les diferents parts d’un castell medieval. 6.1. Coneix la forma de vida dels camperols i els seus habitatges. 7.1. Comprén les activitats de l’església i el mode de vida del clergat. 8.1. Coneix els caràcters bàsics de l’art romànic i explica l’arquitectura

romànica. 8.2. Reconeix obres d’escultura i pintura romàniques. 9.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer l’edat mitjana.10.1. Desenvolupa destreses i estratègies.11.1. Progressa en l’aprenentatge i aplicació de les competències bàsiques.


Tres últimes setmanes de novembre

- L’Europa feudal.- El feu. Base de l’economia.- La societat i les relacions personals.- La vida quotidiana dels senyors.- El castell, residència del senyor.- La vida quotidiana dels camperols.- La importància de l’església.- L’art romànic. L’arquitectura.- L’art romànic. L’escultura i la pintura.- Organitzar la informació en esquemes, completar un mapa conceptual i

comprovar la progressió en algunes competències bàsiques.


1. L’Europa feudal:- Els orígens del feudalisme.- El feu, base de l’economia.

2. La societat i les relacions personals:- La societat estamental.- Les relacions de dependència.

3. L’art romànic:- L’arquitectura romànica.- L’escultura i la pintura romàniques.

METODOLOGIA

- Utilitzar l’atles i els mapes històrics per a fer comprendre els estudiants l’extensió de l’Europa feudal.

- Fomentar la curiositat dels joves, aprofitant-la per a motivar-los cap a l’estudi

de l’edat mitjana.- Comparar la vida quotidiana dels estaments medievals amb la vida actual.- Motivar els estudiants amb la visualització d’il·lustracions artístiques

significatives.




- Documents inclosos en la web www.anayadigital.com.- El cinema a l’aula.- Cartografia: (POT REMETRE’S A LA UNITAT 1)

- Mapes murals: La Europa del año mil y la Europa feudal. Editorial Vicens Vives.

- Diapositives:- Col·leccions El Feudalismo: La Iglesia y la cultura en la Edad Media; el

feudalismo y la vida monástica; Arte románico; La arquitectura románica; Escultura y pintura románicas. Editorial Hiares.

- Col·lecció Historia del Arte Universal. Editorial La Muralla.






Per a tots els alumnes:

- Activitats de reforç adjuntes de la unitat.- Tasques per a aprofundir de «El castell, residència del senyor.»Per a alguns alumnes:- Tasques de l’adaptació curricular.- Activitats d’ampliació adjuntes de la unitat.


- Programar una visita virtual a una ciutat d’origen medieval, cas de la francesa Carcassona: http://www.carcassonne.culture.fr/.

- Organitzar, al costat dels Departaments de Tecnologia i de Música, un sopar medieval.

- Visualitzar un vídeo sobre les ciutats medievals. Per exemple, l’existent en l’adreça:http://www.youtube.com/watch?v=0l3TnxKs_C8.


- Pla lector:- Lectura del text inicial: «Les diversions en l’alta edat mitjana».- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «La regla de Sant

Benet» i «Les esglésies de peregrinació» (Quadern de recursos. Pla lector).- Pla de biblioteca:

- Le Goff, J.: La Edad Media explicada a los jóvenes. Paidós Ibérica, 2007.- Trevor, C.: Caballeros medievales. Historia del mundo para jóvenes.

Editorial Akal/ Cambridge, Madrid, 1994.- Sabuda, R.: El castillo. SM, 2008.- Cairns, C.: Los castillos medievales. Historia del mundo para jóvenes.

Editorial Akal/Cambridge, Madrid, 1999.- Rossl, R.: La vida en un monasterio medieval. Alfa Omega, 2001.- Bango Torviso, I.: El monasterio medieval. Infantil y Juvenil. Editorial

Anaya, Madrid, 1990.- Boyd, A.: La vida en un monasterio medieval. Historia del mundo para

jóvenes. Akal/Cambridge. Madrid, 1990.- Morgan, G.: La vida en un pueblo medieval. Historia del mundo para

jóvenes. Akal/Cambridge. Madrid, 1996.- Diversos autors: Las mujeres en la Antigüedad y en la Edad Media.

Colección Biblioteca Básica de Historia. Vida cotidiana. Ed Anaya.- Diversos autors: Arte y vida cotidiana en la época medieval. Institución

Fernando el Católico, 2008.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- El mundo feudal. M.E.C./T.V. Española, Madrid, 1989. V-0341.- El sistema feudal. Vídeo, Áncora Audiovisual, 30 minuts.- El románico. Grandes Épocas del Arte. Metrovídeo, Madrid, 1993. Durada:

60 minuts. V-0945.- La Alta Edad Media. DVD, Áncora Audiovisual, 30 minuts.- La vida cotidiana en la Edad Media. Vídeo. Áncora Audiovisual.- El románico. Vídeo. Metrovídeo. D.L., 1993.- Alfredo el Grande. Clive Donnier, 1969.- Braveheart. Director: Mel Gibson, 1995.- Caballero negro (The Black Knight). Gil Junger, 2001.- Campanadas a medianoche (Chimes at Midnight). Orson Welles, 1965.- Sobre ús didàctic de la pel·lícula El nombre de la Rosa:

http://www.educahistoria.com/cms/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=16&Itemid=30

- CD- ROM:Tiempo de monjes y guerreros. CD_ROM. Los grandes momentos del arte. Ediciones Dolmen.

- Adreces d’Internet:- Sobre el feudalisme:

http://www.liceus.com/cgi-bin/gba/6038.asphttp://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1213http://www.fortunecity.es/imaginapoder/humanidades/587/feudalismo.htm

- Sobre els castells:http://clio.rediris.es/fichas/mede_fortalezas.htm#El%20feudalismo:%20las%20fortalezas%20medievales

- Sobre la vida quotidiana:http://www.portalplanetasedna.com.ar/vida_edad_media1.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/916.htmhttp://www.monografias.com/trabajos13/vidaymu/vidaymu.shtmlhttp://www.arcobosque.com/vidamedi.htm

- Sobre el Romànic:http://www.almendron.com/arte/arquitectura/romanico/romanico_indice.htm

- Textos edat mitjana:http://www.uam.es/departamentos/filoyletras/hmedieval/especifica/cuadernos/

- Vídeos en Internet sobre:El monestir de Cluny.El castell medieval.Novetats de l’arquitectura romànica.Esquema de la portada romànica.http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/videos/726.htm

- Mapes edat mitjana:http://www.uam.es/departamentos/filoyletras/hmedieval/especifica/cuadernos/


- Webquesta:http://www.juntadeandalucia.es/averroes/nsdelapaz/webquests/siervosyvasallos/guiadidactica.htmlhttp://web.educastur.princast.es/cursos/cursowqp/aplic/09067/wq_pags/proceso.htmhttp://sites.google.com/site/plantilladewebquestjofi/introduccion-1http://www.webquest.es/phpwebquest/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=1935&id_pagina=1http://www.slideshare.net/landa/la-europa-feudal-2-eso-presentation

EDUCACIÓ EN VALORS

- Foment de la igualtat entre els membres de la societat.- Valoració del paper de la dona i de la igualtat entre els sexes.- Interés per conéixer i explicar els antecedents històrics del món actual.- Estimació de la singularitat de l’art romànic.- Valoració del patrimoni històric procedent de l’edat mitjana.- Reconeixement de la importància de conservar el patrimoni arquitectònic i

artístic procedent d’altres èpoques històriques.


- Comunicació lingüística:- Necessita el significat dels termes al-Àndalus, aiguamans i hammam.- Comprén el significat d’una frase.- Diferència entre emir i califa.- Obté del diccionari el significat de cordovà.- Descriu, amb correcció sintàctica i lèxica, la indumentària d’homes i dones.- Explica la importància de la cultura a al-Àndalus.- Explica els termes repoblació i carta de poblament.- Reconeix les característiques de la pressura.- Explica conceptes històrics: emirat independent, valí, etc.- Redacta un text sobre la importància de la mesquita de Còrdova.

- Tractament de la informació i competència digital:- Descriu un hammam.- Distingix les funcions del governador, l’emir i el califa.- Obté informació significativa del mapa de les activitats econòmiques d’al-

Àndalus.- Relaciona personalitats andalusines amb un camp de la cultura.- Relaciona personatges històrics, nuclis de resistència i fets històrics.- Obté informació d’il·lustracions sobre activitats econòmiques i grups

socials.- Troba diferències econòmiques entre al-Àndalus i els nuclis cristians.- Obté informació d’un dibuix de ciutat cristiana de l’època.- Obté noms de ciutats del mapa del Camí de Sant Jaume.- Ordena de forma cronològica esdeveniments i personatges històrics.- Relaciona termes i imatges amb al-Àndalus o els nuclis cristians.

- Social i ciutadana:- Coneix el com i el quan de la conquesta musulmana de la península.- Calcula els anys que van durar l’emirat i el califat.- Situa esdeveniments en una etapa històrica.- Diferencia parelles de conceptes històrics.- Relaciona esdeveniments amb la seua cronologia.- Sap la data d’independència de diferents regnes cristians.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza la ubicació de la frontera entre musulmans i cristians.- Relaciona espais geogràfics amb les seues èpoques històriques.

- Expressió cultural i artística:- Resol qüestions sobre la mesquita de Còrdova.- Descriu les característiques i reconeix els elements d’una església

romànica.

- Aprendre a aprendre:- Esmenta nuclis de resistència cristians.- Compara en un quadre resum l’art asturià i l’art mossàrab.- Aprén a analitzar una pintura.- Completa el mapa conceptual de la unitat.- Completa la piràmide social d’al-Àndalus.- Aplica els coneixements adquirits al comentari d’una pintura romànica.

OBJECTIUS

1. Conéixer l’espai i el temps de l’islam peninsular. 2. Analitzar les formes de govern i l’economia d’al-Àndalus. 3. Identificar la diversitat social d’al-Àndalus i explicar aspectes de la vida

quotidiana. 4. Mostrar la importància del llegat cultural i artístic del califat de Còrdova. 5. Traure conclusions sobre la Comunitat Valenciana en època musulmana. 6. Conéixer els regnes cristians de resistència a l’islam, la seua localització

geogràfica, evolució històrica i organització. 7. Formar xarxes conceptuals sobre la cultura i l’art dels nuclis cristians.

8. Desenvolupar interés per conéixer la cultura de l’aigua a al-Àndalus. 9. Promoure el desenvolupament de destreses bàsiques i d’estratègies per a

organitzar, memoritzar i recuperar la informació.


1.1. Coneix l’espai i el temps d’al-Àndalus i reconeix els seus períodes històrics entre d’avaluació 711 i 1031.

2.1. Diferencia el govern, l’organització social i les bases de l’economia d’al-Àndalus.

3.1. Coneix els grups socials d’al-Àndalus i distingix aspectes de la indumentària i l’educació.

4.1. Reconeix manifestacions culturals i artístiques del califat. 5.1. Identifica els caràcters diferencials de la Comunitat Valenciana entre 711

i 1031. 6.1. Diferencia els nuclis de resistència, els localitza i en comprén l’evolució

històrica. 6.2. Comprén la repoblació del territori i l’organització dels nuclis de

resistència. 7.1. Coneix la importància del Camí de Sant Jaume i diferencia l’art asturià,

mossàrab i romànic. 8.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer l’estructura d’un hammam. 9.1. Desenvolupa destreses i estratègies.10.1. Progressa en l’aprenentatge i aplicació de les competències bàsiques.


Tres primeres setmanes de desembre

- Al-Àndalus. L’espai i el temps (711-1031).- El govern i l’economia d’al-Àndalus.- La societat i la vida quotidiana.- El llegat cultural i artístic del califat.- La Comunitat Valenciana en l’època islàmica.- Els nuclis cristians de resistència (722-1035).- L’organització dels nuclis de resistència.- La cultura i l’art en els nuclis cristians.- Analitzar una pintura, completar un mapa conceptual i comprovar la



1. Al-Àndalus (711-1031):- Conquesta i evolució del territori.- El govern, l’economia i la societat d’al-Àndalus.

2. Els nuclis cristians de resistència (722-1035):- El temps i l’espai (722-1035).- L’organització dels nuclis cristians.

3. El llegat artístic:- L’art califal.- L’art romànic.

METODOLOGIA

- Utilitzar l’atles i els mapes històrics per a fer comprendre als estudiants l’evolució d’alÀndalus.

- Fomentar la curiositat natural dels joves, aprofitant-la per a motivar-los cap a l’estudi de l’islam peninsular.

- Comparar la vida quotidiana d’al-Àndalus i dels nuclis cristians.- Insistir en la importància cultural i vigència històrica del Camí de Sant Jaume.- Motivar els estudiants amb la visualització d’il·lustracions artístiques

significatives.





- Atles històrics generals:Vicens Vives, J.: Atlas de Historia de España. Editorial Teide, S.A.,

Barcelona, 1987.García de Cortázar, F.: Atlas de Historia de España. Editorial Planeta S.A., Barcelona, 2005.Rivero Rodríguez, M.: Breve atlas de historia de España. Alianza Editorial, 1999Martínez Ruiz, E. i altres: Atlas Histórico de España. 2 volums. Istmo, Madrid, 2000.López-Davalillo, L.: Atlas histórico de España y Portugal. Desde el Paleolítico hasta el siglo XX. Editorial Síntesis, 2000.

- Atles històrics de l’edat mitjana:Claramunt, S.; Riu, M.; Torres, C., i Trepat C.: Atlas de Historia Medieval. Barcelona. Aymat, 1980. (Mapes comentats, amb una especial dedicació als temes hispànics).Mackat, A., i Ditchburn, D. (eds.): Atlas de Europa Medieval. Cátedra, Madrid, 1999. (Amb bastants referències a temes hispànics).

- Mapa mural: La desmembración de Al Andalus. Editorial Vicens Vives.- Diapositives:

- Col·leccions: Presencia musulmana en España; Los reinos cristianos de la Reconquista; La arquitectura de la España árabe; Artes decorativas de la España árabe; Arte prerrománico y mozárabe; Arquitectura románica: regiones pirenaica, del NO, de Navarra y de Castilla; Escultura románica: regiones pirenaica y de Castilla y León; Pintura románica. Editorial Hiares.








- Realitzar una visita virtual a uns banys àrabs. Es pot trobar en:http://www.hammamspain.com/.

- Programar una excursió d’un dia complet a una cuideu-vos amb restes islàmiques, com Toledo, Granada o Còrdova, visitant la mesquita i el palau de Madinat al-Zahrà. Abans, es pot realitzar una visita virtual:http://cvc.cervantes.es/actcult/mezquita_cordoba/ayuda.htm.

- Convidar els estudiants que coneguen més a fons el Camí de Sant Jaume. Per exemple, a través dels mapes i itineraris existents en:http://caminodesantiago.consumer.es/.

- Programar una excursió a una ciutat amb restes romàniques, com Santiago de Compostel·la. Prèviament, es pot realitzar una visita virtual:http://www.catedraldesantiago.es/visita/visitavirtualcatedral.htm?pcated.


- Pla lector:- Lectura del text inicial: L’hammam, la cultura de l’aigua.- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «Madinat al-Zahrà. El

jaciment perpetu» i «Consells pràctics per a realitzar el Camí de Sant Jaume» (Quadern de recursos. Pla lector).

- Pla de biblioteca:- Duncan, C.: La España musulmana. Historia del mundo para jóvenes.

Editorial Akal/Cambridge, Madrid, 1990.- Brazales, J.: Érase una vez Al-Ándalus. Ocho siglos de historia para

jóvenes lectores. Fundación El Legado Andalusí, 2000.- Aznar, F.: España Medieval. Musulmanes, judíos y cristianos. Biblioteca

Básica de Historia. Vida cotidiana. Ed. Anaya.- Greus, J.: Así Vivieron en Al Andalus. La historia ignorada. Grupo Anaya,

2009.- Rivero, I.: Síntesis de Historia de España. Editorial Globo, Madrid, 1999.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- Alta Edad Media. DVD. Historia de España. Editorial Dolmen.- Al-Andalus. Vídeo. Áncora Audiovisual, 30 minuts.- La Córdoba Califal. CD. Las ciudades del arte. Ediciones Dolmen.- La invasión árabe. Asturias, el inicio de la Reconquista. DVD, Áncora

Audiovisual.- Galicia y el apóstol Santiago. DVD 5. Historia de España. Áncora

audiovisual.

- El panteón de San Isidoro de León. Vídeo. MEC, 11 minuts.- Al-Andalus. El camino del sol (1988-9): J. Oriol A. Tarruella.- Ahmed, el príncipe de la Alhambra (1998). Juan Bautista Berasategi.

- CD- ROM:- El legado islámico. CD-ROM. Arte Español. Ediciones Dolmen.- Esplendor románico. CD-ROM. Arte Español. Ediciones Dolmen.

- Adreces d’Internet:- Sobre al-Àndalus:

- En general:http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana/alandalus_00.htmlhttp://www.almendron.com/historia/medieval/invasion_arabe/ia.htmhttp://www.legadoandalusi.es/alandalu.htmhttp://www.historiasiglo20.org/HE/2.htmhttp://www.fortunecity.es/imaginapoder/humanidades/587/alandalus.htmhttp://raulrv.blogspot.com/search/label/2%C2%BA%20ESO%3A%20U.D.%201%3A%20El%20Islam%20y%20Al%20-%20Andalus.http://www.kalipedia.com/historia-espanola/tema/edad-media/andalus-reinostaifas-imperios.html?x=20070712klphishes_53.Kes

- Economia i societat:http://www.balansiya.com/agricultura.htmhttp://www.kalipedia.com/historia-espanola/tema/edad-media/economia-andalusi.html?x=20070712klphishes_59.Keshttp://www.kalipedia.com/historia-espanola/tema/edad-media/sociedad-andalusi.html?x=20070712klphishes_63.Kes

- Ciutats:http://www.educared.net/concurso/531/ciudades.htm

- El llegat andalusí:http://www.legadoandalusi.es/es/fundacion/principal/legadohttp://www.andalucia.cc/adarve/legado%20de%20al-A.htm

- La justícia a al-Àndalus:http://www.almargen.com.ar/sitio/seccion/historia/justmora/

- Medicina:http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~14700596/departamentos/medicina.htm

- Art:http://www.socialesweb.com/contenidos/apuntes/arte/Tema%207.-%20El%20arte%20islamico.pdfhttp://pastranec.iespana.es/arte/islamico/islamico.htm

- Sobre els regnes cristians:- General:

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana/rcristianos_00.htmlhttp://raulrv.blogspot.com/search/label/2%C2%BA%20ESO%3A%20U.D.%204%3A%20Formaci%C3%B3n%20y%20expansi%C3%B3n%20de%20los%20Reinos%20Peninsulares.http://www.historiasiglo20.org/HE/3.htm

http://www.kalipedia.com/historia-espanola/http://hispanidad.info/tema2.htm

- Art preromànic i romànichttp://www.socialesweb.com/contenidos/apuntes/arte/Tema%206.-%20El%20arte%20prerromanico.pdfhttp://pastranec.iespana.es/arte/romanico/romanico.htmhttp://www.arqueomas.com/peninsula-iberica-prerromanico.htmhttp://www.arqueomas.com/peninsula-iberica-romanico.htm


- Textos Alta edat mitjana a Espanya:http://www.cervantesvirtual.com/historia/textos/medieval/alta_edad_media.shtml

- Vídeos en Internet sobre:La invasió musulmana.La casa musulmana.La mesquita de Còrdova.Madinat al-Zahrà.La vida en un monestir medieval.La granja medieval.Santa María del Naranco.La catedral de Santiago de Compostel·la.http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/videos/galeria.htm

- Webquesta:http://pvmr.galeon.com/http://cosasdeclio.blogspot.com/2009/06/webquest-2-eso.htmlhttp://pedagogie.ac-toulouse.fr/col-jean-jaures-montauban/Langues/Espagnol/WebQuest_andalus.html

EDUCACIÓ EN VALORS

- Interés per conéixer i explicar els antecedents històrics del món actual.- Interés per conéixer els períodes de coexistència pacífica entre civilitzacions i

cultures.- Estimació de la singularitat de l’art preromànic i del romànic espanyol.- Valoració del patrimoni històric procedent de l’edat mitjana.- Reconeixement de la importància de conservar el patrimoni cultural,

arquitectònic i artístic procedent d’altres èpoques històriques.


- Comunicació lingüística:- Comprén la complexitat de la construcció d’una catedral.- Relata els treballs representats en una il·lustració.- Sap els privilegis de les ciutats medievals.- Coneix els parlaments i les seues funcions.- Esbrina l’origen de la paraula parlament.- Explica l’organització del govern ciutadà.- Escriu una redacció sobre la vida en una ciutat medieval.- Definix els termes Terra Santa, Inquisició i ordes militars.- Diferencia una escola catedralícia, una escola municipal i una universitat.- Anomena conceptes representats per imatges i els definix.- Comprén un text i contesta a preguntes sobre el mateix.- Redacta deu línies sobre la cultura urbana medieval.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza i situa en un mapa estats europeus del segle XI.

- Tractament de la informació i competència digital:- Assigna frases a l’agricultura anterior o posterior al segle XI.- Extrau informació sobre la rotació de cultius a partir d’imatges.- Extrau informació rellevant sobre la ciutat de Lübeck a partir d’un text.- Extrau informació sobre la ciutat medieval del text i les il·lustracions.- Localitza en un mapa ciutats medievals i articles amb què es comerciava.- Extrau del text explicatiu els grups urbans medievals.- Obté d’un mapa històric noms de països i calcula distàncies.- Comprén les relacions entre conceptes seleccionats.- Obté informació d’un mapa sobre l’origen i difusió de la Pesta Negra.- Compara, a partir d’imatges, tècniques agrícoles.- Completa un quadre resum sobre la política, l’economia i la societat.

- Autonomia i iniciativa personal i emocional:- Busca informació sobre una ciutat europea i redacta un treball de síntesi.

- Social i ciutadana:- Dibuixa una piràmide social i col·loca-hi els grups urbans.- Debat sobre el paper social de la dona medieval.

- Expressió cultural i artística:- Reconeix i explica elements de l’arquitectura gòtica.- Diferencia les esglésies romànica i gòtica.- Diferencia els retaules i els vitralls.- Resumix les característiques de l’escultura i la pintura gòtiques.- Confecciona un mural sobre el Gòtic.

- Aprendre a aprendre:

- Confecciona un quadre de doble entrada amb les innovacions tècniques i les seues conseqüències.

- Demostra la comprensió del renaixement urbà medieval.- Confecciona un esquema sobre els gremis.- Redacta una lletra de canvi.- Comprén les causes de la crisi del segle XIV i de la recuperació del segle

XV.- Esbrina dades sobre la pesta bubònica o pesta negra.- Aprén a analitzar una arquitectura.- Completa el mapa conceptual de la unitat.- Col·loca elements gòtics seleccionats en un dibuix.- Aplica el comentari d’arquitectures a la imatge d’una façana gòtica.

OBJECTIUS

1. Conéixer el marc geogràfic i polític de la plena edat mitjana. 2. Analitzar l’expansió agrària europea i les seues causes i conseqüències. 3. Comprendre el renaixement de la ciutat medieval. 4. Diferenciar les activitats econòmiques de les ciutats medievals. 5. Formar xarxes conceptuals sobre la societat i la vida quotidiana en la plena

edat mitjana. 6. Comprendre i explicar la religiositat i la cultura medievals. 7. Reconéixer les diferències estilístiques de l’art gòtic. 8. Traure conclusions sobre la crisi del segle XIV, les seues causes i

principals conseqüències. 9. Desenvolupar interés per conéixer una catedral gòtica.10. Aprendre a analitzar una arquitectura i completar el mapa conceptual de la

unitat.11. Promoure el desenvolupament de destreses bàsiques i d’estratègies per a



1.1. Coneix els trets essencials del mapa europeu a començaments del s. xi i explica els canvis polítics ocorreguts en l’època.

2.1. Analitza els canvis agrícoles ocorreguts a Europa entre els segles XI i XIII i exposa les principals causes i conseqüències.

3.1. Explica alguns trets de la població, les funcions i les formes de govern de les ciutats medievals.

3.2. Coneix la ciutat medieval, la seua forma, edificis i les condicions de vida. 4.1. Coneix l’organització dels gremis medievals i els tipus de comerç. 5.1. Jerarquitza la societat urbana. 6.1. Comprén i explica conceptes relacionats amb la religiositat i la cultura

medievals. 7.1. Analitza i comenta obres representatives de l’estil gòtic (arquitectura,

escultura, pintura). 8.1. Trau conclusions sobre la crisi del segle XIV i n’identifica algunes de les

causes i conseqüències. 9.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer una catedral gòtica.10.1. Aprén a analitzar arquitectures i desenvolupa destreses i estratègies.11.1. Progressa en l’aprenentatge i aplicació de les competències bàsiques.


Tres últimes setmanes de gener

- El marc geogràfic i polític.- L’expansió agrària i les seues conseqüències.- El renaixement de les ciutats.- La ciutat medieval.- Les activitats econòmiques urbanes.- La societat i la vida quotidiana.- La religiositat i la cultura.- L’art gòtic.- La baixa edat mitjana.- Analitzar una arquitectura, completar un mapa conceptual i comprovar la



1. L’expansió agrària i les seues conseqüències:- Les innovacions tècniques.- Les conseqüències de l’expansió agrària.

2. El renaixement de les ciutats:- El renaixement urbà.- El govern de la ciutat.

3. Les activitats econòmiques:- Els artesans i la seua organització.- L’apogeu del comerç.

4. L’art gòtic:- L’arquitectura gòtica.

- L’escultura i la pintura.

METODOLOGIA

- Utilitzar la imatge de la construcció d’una catedral per a motivar-los sobre l’estudi de l’època.

- Utilitzar l’atles i els mapes històrics per a localitzar els principals espais geogràfics.

- Fomentar la curiositat natural dels joves, aprofitant-la per a motivar-los cap a l’estudi de la plena edat mitjana.

- Comparar les ciutats medievals amb les ciutats actuals.- Aprofitar la informació de les croades per a desfer tòpics sobre l’època.- Motivar els estudiants amb la visualització d’il·lustracions artístiques

significatives.





- (POT REMETRE’S A LA UNITAT 1)- Diapositives:

- Col·leccions: La Baja Edad Media; La iglesia y la cultura en la Edad Media; Formación de las ciudades. Las Universidades; Arte gótico; Las catedrales y el estilo gótico; La escultura y la pintura góticas; El ocaso de la Edad Media. Editorial Hiares.

- Historia del Arte Universal. Editorial La Muralla.






Per a tots els alumnes:- Activitats de reforç adjuntes de la unitat.- Tasques per a aprofundir de la ciutat medieval.Per a alguns alumnes:- Tasques de l’adaptació curricular.- Activitats d’ampliació adjuntes de la unitat.


- Demanar als estudiants que busquen en Internet vídeos sobre les Croades, seleccionar alguns i visualitzar-los en classe.

- Programar una visita a una fira o a un mercat ambulant d’artesania medieval. Prèviament, pot visualitzar-se un vídeo, com l’existent en la web:http://www.youtube.com/watch?v=vaFb99eq5CA.

- Suggerir els estudiants que exploren a casa seua la pàgina oficial de la ciutat medieval de Carcassona (França):http://www.carcassonne.org/. http://www.carcassonne.culture.fr/.


- Pla lector:- Lectura del text inicial: «La catedral gòtica».- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «Com participar en

mercats i fires medievals» i «L’emancipació femenina en l’edat mitjana» (Quadern de recursos. Pla lector).

- Pla de biblioteca:

- Le Goff, J.: La Edad Media explicada a los jóvenes. Ediciones Paidós Ibérica S.A., Barcelona, 2007.

- Percy, W.: La construcción de las catedrales medievales. Historia del mundo para jóvenes. Editorial Akal, 1990.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- La agricultura en la plenitud de la Edad Media. Enrique Cantera

Montenegro. Vídeo. UNED, Madrid, 1989.- El comercio en la Europa medieval. Antonio Antelo Iglesias. Vídeo.

UNED, Madrid, 1985.- Las cruzadas. La lucha entre Oriente y Occidente. DVD. Áncora

Audiovisual.- Las Cruzadas. Vídeo i CD. Grandes batallas de la Historia. Ediciones

Dolmen.- Los viajes de Marco Polo. Érase una vez... el Hombre. Planeta Agostini,

S.A. V-0807.- Marco Polo. 4 DVD. Áncora Audiovisual.- La Baja Edad Media. DVD Áncora Audiovisual. 30 minuts.- El nombre de la rosa (1987). Internacional VÍDEO Sistemas, S.L. Durada:

128 minuts. V-0276.- La Guerra de los Cien Años. Vídeo i CD. Grandes Batallas de la Historia.

Ediciones Dolmen.- Ciudades y catedrales. Vídeo. Áncora Audiovisual.- Gótico Historia Universal del Arte. M.E.C.. Durada: 51 minuts. V-0194.- El gótico. Grandes Épocas del Arte. Metrovídeo, Madrid, 1993. Durada: 60

minuts. V-0946.- La catedral. M.E.C., Madrid, 1985. Durada: 97 minuts. V-0342.

- CD- ROM:- La edad de las catedrales. CD-ROM. Los grandes momentos del arte.

Ediciones Dolmen.

- Adreces d’Internet:- Sobre la plena i baixa edat mitjana en general:

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/media/media.htmlhttp://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1213

- L’art gòtic:http://witcombe.sbc.edu/ARTHgothic.htmlhttp://www.arteguias.com/gotica.htmhttp://www.claseshistoria.com/guillermo/c-mpasarte/goticoresumen.htmlhttp://www.hiru.com/artea/artea_01900.html

- Textos edat mitjana:http://www.uam.es/departamentos/filoyletras/hmedieval/especifica/cuadernos/

- Mapes edat mitjana:

http://www.uam.es/departamentos/filoyletras/hmedieval/especifica/cuadernos/


- Vídeos en Internet sobre:La catedral gòtica.http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/videos/726.htm

- Webquesta:http://pagina.jccm.es/edu/ies/santiagogrisolia/departamentos/ENLACES/WQ/miwebquest.htmlhttp://memoriahistoricatercerob.blogspot.com/2009/08/webquest-y-tu-que-sabesde-la-edad.html

- Les Croades:http://www.webquest.escuelassj.com/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=428&id_pagina=3

- Art gòtic:http://webquestgotico.blogspot.com/2005/11/webquest.html

EDUCACIÓ EN VALORS

- Interés per conéixer i explicar els antecedents històrics del món actual.- Estimació de la singularitat de l’art gòtic.- Valoració del patrimoni històric procedent de l’edat mitjana.- Reconeixement de la importància de conservar el patrimoni cultural,



- Comunicació lingüística:- Extrau d’un text els noms d’un filòsof i dos científics.- Demostra la comprensió d’un text resolent qüestions.- Comprén el pactisme.- Explica diferències entre Cúria règia i Corts.- Explica els termes vila, alfoz i fur.- Comprén les diferències entre un call i una moreria.- Escriu una definició de termes representats a través d’imatges.- Produïx un text coherent sobre les corts i el tercer estat.- Contesta preguntes sobre un text.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza les comunitats autònomes i les províncies per les quals s’estenia

el regne nassarita.

- Tractament de la informació i competència digital:- Obté informació d’imatges sobre la convivència cultural.- Relaciona edificacions musulmanes amb un període històric.- Extrau d’un mapa la localització de la frontera entre els cristians i els

musulmans.- Obté informació d’un mapa sobre els sistemes de repoblació.- Explica, amb ajuda d’un mapa, el comerç dels regnes peninsulars.- Relaciona professions i grups socials.- Relaciona obres seleccionades amb un gènere literari.- Obté informació sobre la batalla de Las Navas de Tolosa d’un dibuix.- Ordena cronològicament personatges històrics seleccionats.- Relaciona en un quadre resum monarques i regnes.

- Social i ciutadana:- Emet una opinió sobre la convivència cultural.- Localitza en un eix esdeveniments i els vincula a un període històric.- Extrau d’un eix cronològic etapes i fets històrics.- Compara les corts medievals i les corts espanyoles actuals.- Comprén el treball de les dones en els regnes cristians peninsulars.- Comprén la tasca i importància històrica de l’escola de traductors de

Toledo.

- Expressió cultural i artística:- Busca en Internet la imatge d’un mocàrab i el dibuixa.- Reconeix les parts de l’Alhambra.- Coneix els noms dels quarts de la ciutat palatina de l’Alhambra.- Busca imatges de sales de l’Alhambra i les comenta.- Reconeix els trets de l’art gòtic.

- Aprendre a aprendre:- Sintetitza en un quadre resum els sistemes de repoblació.- Compara en un quadre resum les activitats urbanes dels regnes

peninsulars.- Elabora la piràmide social dels regnes cristians.- Busca imatges del gòtic i del mudèjar i redacta peus explicatius.- Aprén a interpretar una escultura.- Completa el mapa conceptual de la unitat.- Aplica l’aprés al comentari d’un Crist gòtic.

OBJECTIUS

1. Explicar l’evolució d’al-Àndalus entre els segles XI i XV. 2. Formar xarxes conceptuals sobre l’art islàmic a Espanya. 3. Identificar les bases de la consolidació dels regnes cristians peninsulars. 4. Analitzar l’organització dels regnes cristians.

5. Formar xarxes conceptuals sobre l’art gòtic i l’art mudèjar. 6. Identificar els trets diferencials del territori de la Comunitat Valenciana

entre els segles XI i XV. 7. Desenvolupar la curiositat per conéixer l’escola de traductors de Toledo. 8. Aprendre a interpretar una escultura i completar el mapa conceptual de la

unitat. 9. Promoure el desenvolupament de destreses bàsiques i d’estratègies per a



1.1. Explica els trets essencials de l’evolució històrica d’al-Àndalus entre els segles XI i XV.

2.1. Reconeix i comenta manifestacions artístiques d’al-Àndalus entre els segles XI i XV.

3.1. Coneix la consolidació dels regnes cristians. 4.1. Assenyala les principals institucions de govern i la complexitat de

l’administració territorial dels regnes cristians. 4.2. Coneix les activitats econòmiques dels regnes cristians. 4.3. Coneix la societat i la vida quotidiana dels regnes cristians i les seues

característiques. 5.1. Coneix i explica els estils gòtic i mudèjar, i reconeix edificis significatius. 6.1. Reconeix els trets diferencials de la Comunitat Valenciana entre els

segles XI i XV. 7.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer l’escola de traductors de Toledo. 8.1. Aprén a interpretar una escultura i completa el mapa conceptual de la

unitat. 9.1. Progressa en l’aprenentatge i aplicació de les competències bàsiques.


Tres primeres setmanes de febrer

- La decadència d’al-Àndalus (1031-1492).- Les realitzacions artístiques musulmanes.- La consolidació dels regnes cristians (1031-1476).- Les institucions polítiques.- L’economia dels regnes cristians.- La societat i la vida quotidiana.- La convivència cultural. El gòtic i el mudèjar.- La Comunitat Valenciana entre els segles XI i XV.

- Interpretar una escultura, completar un mapa conceptual i comprovar la progressió en algunes competències bàsiques.


1. La decadència d’al-Àndalus (1031-1492):- L’evolució històrica.- Les realitzacions artístiques.

2. La consolidació dels regnes cristians (1031-1476):- Els regnes cristians.- Les institucions polítiques.

3. La convivència cultural. El gòtic i el mudèjar:- La convivència de les tres cultures.- L’art gòtic.- L’original art mudèjar.

METODOLOGIA


- Fer ressaltar la importància de la convivència entre cultures i de l’escola de traductors de Toledo.

- Comparar els poders de la monarquia medieval amb les monarquies constitucionals actuals.

- Fer ressaltar la importància del naixement de les corts.- Fomentar la curiositat natural dels joves, aprofitant-la per a motivar-los cap a

l’estudi de l’edat mitjana peninsular.- Motivar els estudiants amb la visualització d’il·lustracions artístiques

significatives.





- (POT REMETRE’S A LA UNITAT 4)- Mapa mural: La Reconquesta el segle XIII. Editorial Vicens Vives.

- Diapositives:- Col·leccions: Presencia musulmana en España; Los reinos cristianos de la

Reconquista; la Baja Edad Media; La arquitectura de la España árabe; Arquitectura gótica en Castilla, Aragón, Navarra, Cataluña, Valencia y Mallorca; Escultura gótica; la pintura de los siglos XIII y XIV; Arte mudéjar. Editorial Hiares.








- Sol·licitar als estudiants que accedisquen i exploren la web de l’actual escola de traductors de Toledo: http://www.uclm.es/escueladetraductores/.

- Programar una excursió de dia complet a alguna de les ciutats històriques esmentades en el text, com Còrdova, Granada, Sevilla, Saragossa o Màlaga.

- Visitar alguna edificació del període, com la mesquita de Còrdova, l’Alhambra

de Granada, la catedral de Lleó, etc.- Visualitzar un vídeo sobre les carrerades i la transhumància. Per exemple, les

existents en http://vimeo.com/2178167.- Visita virtual a un call. Per exemple, al de Còrdova o al de Toledo:

http://www.guiarte.com/cordoba/que-ver/la-juderia.htmlhttp://www.toledosefarad.org/JUDERIA/lajuderia.php.


- Pla lector:- Lectura del text inicial: «L’escola de traductors de Toledo».- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «La xarxa de vies

pecuàries» i «L’Aljaferia de Saragossa». (Quadern de recursos. Pla lector).- Pla de biblioteca:

- Fernando Aznar: España medieval. Monografías de la Biblioteca Básica de Historia. Editorial Anaya, Madrid, 2005.

- Fuente, M.J., i Fuente, P.: Las mujeres en la Antigüedad y en la Edad Media. Anaya, 1995

- Rivero, I.: Síntesis de Historia de España. Editorial Globo, Madrid, 1999.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- La Granada nazarita. DVD. Las ciudades del arte. Ediciones Dolmen.- La reconquista española. Vídeo i CD. Grandes Batallas de la Historia.

Ediciones Dolmen.- Las Navas de Tolosa. DVD 4. Historia de España. Áncora Audiovisual.- La expansión mediterránea. DVD 5. Historia de España. Áncora

Audiovisual.- Baja Edad Media I i II. DVD. I CD-ROM. Historia de España. Ediciones

Dolmen.- Historia de España. DVD 4 I 5. Áncora Audiovisual.- El gótico en la catedral de León. M.E.C..Vídeo. Durada: 20 minuts. V-0224.- La época del gótico catalán. Vídeo. Áncora Audiovisual.- Románico y mudéjar. Vídeo. Historia Universal del Arte. M.E.C.. Durada: 48

minuts. V-0200.- La batalla de los tres reyes de Suley Ben Barka. 1990.- El Cid, de Anthony Mann. 1961.- Don Jaime el Conquistador, de Antoni Verdaguer, 1993.- Pedro I el Cruel. Serie de Televisión Española, 1987.

- CD- ROM:- Baja Edad Media I i II. DVD. Y CD-ROM. Historia de España. Ediciones

Dolmen.- Tiempo de catedrales. CD-ROM. Arte Español. Ediciones Dolmen.

- Adreces d’Internet:- Regnes cristians en l’edat mitjana:

http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2000/medieval/index.htmhttp://www.historiasiglo20.org/HE/3.htmhttp://poesiadelmomento.com/hispanica/23cristianamed.html

- Apunts d’història d’Espanya de Socialesweb:Tema 4. - La península Ibèrica en l’edat mitjana. Els Regnes Cristians.Tema 5. - La Baixa edat mitjana. La crisi dels segles XIV i XV.http://www.socialesweb.com/index.php/apuntes/historia-de-espana

- Articles a la pàgina de l’edat mitjana a Espanya de la Kalipedia:Ampliació de la cristiandat peninsular.Evolució dels regnes cristians.Projecció exterior dels regnes.Organització dels regnes cristians.Crisi demogràfica i recuperació de l’economia.Conflictes socials.Organització dels regnes cristians.La societat dels regnes cristians.Desenvolupament econòmic: distinció i municipi.Les llengües romanços i les universitats.Art romànic, gòtic i mudèjar.http://www.kalipedia.com/historia-espanola/

- Unitats didàctiques sobre els regnes cristians peninsulars i la Reconquesta d’Aulabierta:U.D. 4: Formació i expansió dels Regnes Peninsulars.http://raulrv.blogspot.com/

- Reconquesta:http://www.diomedes.com/historiaespain2.htmhttp://club.telepolis.com/pastranec/rt29.htmhttp://usuarios.advance.com.ar/pfernando/DocsIglMed/Reconquista_esp.html

- Convivència de les tres cultures:http://www.fsa.ulaval.ca/personnel/vernag/EH/F/cause/lectures/judios_y_musulmanes.htmhttp://www.liceus.com/cgi-bin/gba/0201.asp

- Art gòtic:http://pastranec.iespana.es/arte/gotico/gotico.htmhttp://www.socialesweb.com/contenidos/apuntes/arte/Tema%209.-%20El%20arte%20Gotico.pdf


- Vídeos en Internet:L’Alhambra de Granada.La Reconquesta.La ciutat medieval.Catedrals espanyoles.

http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/videos/galeria.htm

- Webquesta:- Sobre la Reconquesta:

http://www.iesgrancapitan.org/portal/images/stories/recursos/TODOSOBRERECONQUISTA/NUEVA-RECONQUISTA.WEB.html

- La Reconquesta a Astúries:http://web.educastur.princast.es/cursos/cursowqp/aplic/pilar%20gomez/MiWebQuest.htm

EDUCACIÓ EN VALORS

- Interés per conéixer i explicar els antecedents històrics del món actual.- Valoració de la convivència entre cultures i religions.- Mostrar interés per conéixer les edificacions espanyoles d’origen andalusí.- Valorar el naixement del sistema parlamentari i les institucions i principis

democràtics.- Estimació de la singularitat de l’art gòtic i de l’art mudèjar.- Valoració del patrimoni històric procedent de l’edat mitjana.- Reconeixement de la importància de conservar el patrimoni cultural,



- Comunicació lingüística:- Coneix els instruments de la monarquia autoritària.- Explica els conceptes d’indulgència, litúrgia, etc.- Explica les diferències entre antropocentrisme, heliocentrisme i

geocentrisme.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza els llocs de producció de les espècies i les rutes cap a Europa.- Localitza en un mapa els descobriments portuguesos.- Localitza en un mapa països europeus de l’època.- Localitza els territoris pels quals es van estendre les diferents confessions

cristianes.

- Tractament de la informació i competència digital:- Extrau informació de les imatges d’un astrolabi, un mapamundi i una

caravel·la.- Obté informació sobre els objectius dels descobriments portuguesos i

castellans.- Diferencia en un mapa els territoris portuguesos i castellans.- Relaciona autors amb un corrent humanista.- Relaciona artistes amb el quattrocento o el cinquecento.- Relaciona característiques i pintors italians.

- Matemàtica:- Obté informació d’un gràfic sobre el creixement de la població europea el

segle XVI.

- Social i ciutadana:- Anota de forma agrupada els canvis ocorreguts en l’edat moderna.- Explica la influència de certs fets en els descobriments geogràfics.- Explica les causes de l’apogeu econòmic del segle XVI.- Indica semblances i diferències entre la societat medieval i la del segle XVI.- Comprén l’humanisme i els seus factors de difusió.

- Expressió cultural i artística:- Comprén la temàtica de l’escultura renaixentista italiana.- Comprén la tècnica de l’oli.- Reconeix en imatges els trets de la pintura flamenca.- Esmenta obres representatives del Renaixement a França i Alemanya.

- Aprendre a aprendre:- Esmenta altres espècies.- Realitza un mapa conceptual sobre les causes dels descobriments.- Diferencia les monarquies autoritària i feudal.- Comprén el treball a domicili.- Confecciona un esquema sobre les causes de la Reforma.- Sap què eren els mecenes i la perspectiva lineal.

- Autonomia i iniciativa personal i emocional:- Sap la utilitat actual de les espècies.

OBJECTIUS

1. Comprendre l’època dels descobriments. 2. Mostrar la importància de l’aparició de l’estat modern. 3. Apreciar les transformacions demogràfiques, econòmiques i socials

ocorregudes en els segles XV i XV 4. Identificar els canvis religiosos a Europa el segle XVI. 5. Reconéixer la importància de l’humanisme en l’època. 6. Formar xarxes conceptuals sobre l’art renaixentista. 7. Desenvolupar la curiositat per conéixer la importància de les espècies en

l’edat moderna. 8. Aprendre a elaborar un pòster i completar el mapa conceptual de la unitat. 9. Promoure el desenvolupament de destreses bàsiques i d’estratègies per a



1.1. Explica les transformacions ocorregudes a l’inici de l’edat moderna, i les causes dels grans descobriments.

1.2. Coneix i explica els grans viatges de descobriment i les seues conseqüències.

2.1. Coneix les característiques del sistema polític de l’estat modern. 3.1. Coneix les transformacions demogràfiques, econòmiques i socials dels

segles XV i XVI. 4.1. Distingix les característiques de la Reforma (luterana, calvinista i

anglicana), i explica la seua extensió per Europa. 5.1. Diferencia el concepte d’humanisme, en distingix els canals de difusió i

reconeix la importància de la invenció de la impremta. 6.1. Explica les característiques del nou estil renaixentista i esmenta autors i

obres representatius de l’arquitectura italiana. 6.2. Esmenta autors i obres representatius de l’escultura i la pintura

renaixentista a Itàlia. 6.3. Coneix els primitius flamencs i assenyala algunes característiques del

Renaixement a França i Alemanya. 7.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer les espècies. 8.1. Aprén a elaborar un pòster i completa el mapa conceptual de la unitat. 9.1. Progressa en l’aprenentatge i aplicació de les competències bàsiques.


Última setmana de febrer i primera quinzena de març

- Els descobriments geogràfics (I). L’època i les causes.- Els descobriments geogràfics (II). Els viatges d’exploració i descobriment. El

repartiment del món.- L’estat modern.- Les transformacions econòmiques i socials.- Els canvis religiosos: Reforma i Contrareforma.- El canvi de mentalitat. L’humanisme.- El Renaixement a Itàlia (I). L’arquitectura.- El Renaixement a Itàlia (II). L’escultura i la pintura.- El Renaixement fora d’Itàlia.


1. Els descobriments geogràfics:- L’inici de l’edat moderna.- Les causes dels descobriments.- Viatges d’exploració i descobriment.

2. L’estat modern:- Les monarquies autoritàries i els seus instruments.- Els grans estats.

3. Els canvis religiosos. Reforma i Contrareforma:- La reforma luterana.- Les reformes calvinista i anglicana.- La reforma catòlica o Contrareforma.

4. El Renaixement. Itàlia i els primitius flamencs:- Les característiques del nou estil:- El Renaixement a Itàlia.- La pintura flamenca.

METODOLOGIA

- Fomentar la curiositat natural dels joves, aprofitant-la per a motivar-los cap a l’estudi dels viatges de descobriment.

- Comentar anècdotes sobre la vida quotidiana a bord de les caravel·les.- Utilitzar l’atles i els mapes històrics per a localitzar els principals espais

geogràfics.- Fomentar la no-discriminació per raó de religió.- Fer atenció a les diferències científiques de l’època. Per exemple, projectant

un vídeo sobre el geocentrisme i l’heliocentrisme:http://www.youtube.com/watch?v=pAK2t3znuYk.

- Demostrar als estudiants la vigència històrica de la perspectiva lineal.





- Atles històrics generals: Atlas de Historia Universal, editorial Teide; Atlas histórico mundial, editorial Istmo; Atlas histórico mundial. Desde el Paleolítico hasta el siglo XX, editorial Síntesis; Atlas histórico consulta, editorial CESMA; Atlas histórico, Gran Enciclopiedia Larousse; Gran Atlas de Historia, SA Ebrisa; Vicens Vives; Atlas histórico de Europa. Desde el Paleolítico hasta el siglo XX. Editorial Síntesis.

- Mapas murales de Europa en el siglo XVI y La Reforma. Editorial Vicens Vives.

- Diapositives:- Col·leccions: La Edad Moderna; Economía y sociedad en la Europa

moderna; Monarquías renacentistas. Reforma y Contrarreforma; La luchas religiosas del siglo XVI; El Renacimiento; Arte renacentista; Los primitivos italianos; Los primitivos flamencos; El Quatrocento italiano; Botticelli; Leonardo da Vinci; Rafael; Miguel Ángel; Tiziano; Jan Van Eyck. Editorial Hiares.









- Programar una visita al Museo Muelle de las Carabelas, a La Rábida (Huelva. Telèfon: 959 530 597), o el Museo de la Carabela Pinta, a Baiona (Pontevedra. Telèfon: 986 385 050).

- Sol·licitar als estudiants que exploren una web turística de Florència:http://www.guiadeflorencia.eshttp://www.florencia.es/

- Visualitzar els principis de la perspectiva lineal a través de la projecció d’un vídeo. Per exemple, l’existent en l’adreça:http://www.youtube.com/watch?v=vuRbloqZNco


- Pla lector:- Lectura del text inicial: «Espècies, l’atracció d’Orient».- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «Nicolau Copèrnic i la

teoria heliocèntrica» i «Com es va construir la cúpula de la catedral de Florència?» (Quadern de recursos. Pla lector).

- Pla de biblioteca:- Zaragoza, G.: Grandes Descubrimientos. Biblioteca Básica de Historia.

Editorial Anaya, Madrid, 1999.- Zaragoza, G.: Rumbo a las Indias. Col·lecció: Biblioteca Básica de Historia.

Vida cotidiana. Editorial Anaya, Madrid, 1992.- Villarrubia Mauso, P.: El fantástico reino del Preste Juan: el secreto de las

tres cartas. Grupo Santillana, Madrid, 2007.- Servia, M.J.: Así vivían en la Italia del Renacimiento. Biblioteca Básica de

Historia. Anaya, 1995.- Trevor, C.: Renacimiento y Reforma. Historia del mundo para jóvenes.

Editorial Akal/Cambridge, Madrid, 1991.- Tiana Ferrer, M., i O’Neill, J.: Martín Lutero. Historia del mundo para

jóvenes. Editorial Akal/Cambridge, Madrid, 1991.- Los soldados europeos entre 1550 y 1650. Historia del mundo para

jóvenes. Editorial Akal/Cambridge, Madrid, 1991.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- Martín Lutero. 2 DVD. Áncora Audiovisual.- Las guerras de religión. Vídeo. Áncora audiovisual.- Ana Bolena (Anna Bolena). Ernst Lubitsch, 1922.- Ana de los mil días. Charles Jarrot, 1969.- El Renacimiento y el Nuevo Mundo. Vídeo. Áncora Audiovisual.- El Renacimiento y la época de los descubrimientos. Vídeo. Áncora

audiovisual.

- Explorar el Renacimiento. Vídeo. Áncora audiovisual.- El Renacimiento. Grandes Épocas del Arte. Vídeo. Metrovídeo, Madrid,

1993. 60 minuts. V-0947.- Renacimiento Historia Universal Del Arte. Vídeo. M.E.C. 86 minuts. V-0212.- Los Medici, padrinos del Renacimiento. 4 DVD. Áncora audiovisual.- La Florencia de los Medicis. Las ciudades del arte. Vídeo-CD. Ediciones

Dolmen.- La Roma de Miguel Ángel y Rafael. Las ciudades del arte. Vídeo-CD.

Ediciones Dolmen.- Leonardo da Vinci/Durero. Genios de la pintura II. Ediciones Dolmen.- Primitivos flamencos. Vídeo. M.E.C. 13 minuts. V-0221.- Van Eyck. Genios de la pintura II. Ediciones Dolmen.

- CD-ROM:- Artistas y mecenas. CD-ROM. Los Grandes momentos del Arte. Ediciones

Dolmen. Sobre el renaixement italià.- El despertar de Europa. CD-ROM. Los Grandes momentos del Arte.

Ediciones Dolmen. Sobre el renaixement europeu.- Botticelli. CD-ROM. Genios de la pintura I. Ediciones Dolmen.

- Adreces d’Internet:- Descobriment d’Amèrica:

http://www.kalipedia.com/historia-espanola/tema/edad-moderna/descubrimientoamerica.html?x=20070712klphishes_121.Keshttp://www.hiru.com/historia/historia_02700.html

- L’Europa del segle XVI:http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1199

- Canvis polítics, econòmics, socials, religiosos, culturals i artístics:http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/moderna/emoderno_00.htmlhttp://raulrv.blogspot.com/search/label/2%C2%BA%20ESO%3A%20U.D.%207%3A%20Renacimiento%20y%20Reforma.http://pastranec.iespana.es/historia/moderna/moderna.htm

- Articles a la pàgina d’història universal, l’edat moderna, de la Kalipedia:Gènesi de l’edat moderna.Política europea del segle XVI.Transformació econòmica, demogràfica i social.Reforma i Contrareforma.Canvi cultural: humanisme i Renaixement.http://www.kalipedia.com/historia-universal/

- Reforma religiosa:http://www.hiru.com/historia/historia_02900.html

- El renaixement italià del segle xvi:http://clio.rediris.es/n33/n33/historia_del_arte.htm

- Leonardo da Vinci:http://aula.elmundo.es/aula/laminas/lamina1138184248.pdf

- Nicolau Copèrnic:http://aula.elmundo.es/aula/laminas/lamina1033636014.pdf

- Mapes històrics:http://www.lib.utexas.edu/maps/map_sites/hist_sites.html

http://www.lib.utexas.edu/maps/historical/index.html- Diccionari de ciències socials:

http://www.ucm.es/info/eurotheo/diccionario/- Vídeos en Internet:

El Descobriment d’Amèrica.Palaus renaixentistes.Castell de Chambord.Concurs de les portes del Baptisteri de la catedral de Florència.Miquel Àngel escultor.La Calúmnia de Botticelli.La Capella Sixtina.L’Escola d’Atenes.Plor sobre Crist mort de Dürer.http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/videos/726.htm

- Webquesta:- Colom i el Descobriment d’Amèrica i cultures precolombines:

http://cursos.cepcastilleja.org/wq_04-05/wqevaluacion3/grupoa/ortega_alonso/index.htm#introducciónhttp://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/Recursos%20Infinity/tematicas/colon_vcentenario/navegantes/webquest.html

- Reforma i Contrareforma:http://filosofianet.net/webquests/reforma.htmhttp://reformaweb.iespana.es/

- Renaixement:http://agora-quique.blogspot.com/2007/12/webquest-el-renacimiento.html

EDUCACIÓ EN VALORS

- Interés per conéixer i explicar els antecedents històrics del món actual.- Foment del coneixement científic dels fets.- Valoració de la convivència entre cultures i religions.- Estimació de la singularitat de l’art renaixentista.- Valoració del patrimoni històric procedent de l’edat moderna.- Reconeixement de la importància de conservar el patrimoni cultural,



- Comunicació lingüística:- Distingix la unió personal i la unió dinàstica.- Diferencia els termes mita i encomienda.- Diferencia una hisenda d’una estancia.- Explica els problemes econòmics de Castella i Aragó el segle XVI.- Coneix causes de fets específics.- Explica l’ideal de vida de la noblesa i dels grups populars.- Explica conceptes seleccionats.- Explica una imatge amb correcció sintàctica i lèxica.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza oceans de la Terra.- Completa la llegenda d’un mapa amb l’herència de Carles I.

- Tractament de la informació i competència digital:- Respon a preguntes sobre un mapa de la política interior i a exterior dels

Reis Catòlics.- Relaciona dates i esdeveniments amb els regnat de Carles I o Felip II.- Obté d’un mapa els territoris heretats per Carles I.- Obté d’un mapa els territoris de l’Imperi de Felip II.- Relaciona conqueridors i territoris conquerits.- Obté informació d’il·lustracions sobre la indumentària dels conqueridors i

dels indis americans.- Atribuïx característiques a l’habitatge noble o al popular.- Relaciona esdeveniments amb els regnats de Carles I o Felip II.- Ordena una sèrie de conceptes de forma cronològica.- Relaciona frases amb l’economia o la societat del segle XVI.

- Matemàtica:- Calcula la durada de la primera volta al món.- Calcula la durada dels regnats de Carles I i Felip II.- Resol un problema de càlcul de la població.

- Social i ciutadana:- Relaciona esdeveniments amb la seua cronologia.- Explica esdeveniments històrics seleccionats.- Enquadra personatges dins de l’humanisme o del Segle d’Or.

- Expressió cultural i artística:- Atribuïx característiques a un estil arquitectònic renaixentista espanyol.- Escriu els trets de l’escultura renaixentista espanyola i nomena artistes.- Explica les característiques de la pintura renaixentista espanyola i esmenta

pintors.- Diferencia els estils escultòrics de Berruguete i Juan de Juni.- Coneix els trets de la pintura d’El Greco.

- Aprendre a aprendre:- Reflexiona i contesta preguntes.

- Coneix el treball dels indis i les seues condicions.- Compara en un quadre resum les conseqüències de la conquesta per als

pobles indígenes i Castella.- S’informa sobre els navilis de la Flota de l’Índia.- Comprén la funció dels consells, els terços i els virreis.- Compara en un quadre resum la indumentària noble i la popular.- Aprén a buscar causes i conseqüències.- Completa el mapa conceptual de la unitat.- Troba els errors d’un mapa conceptual i els corregix.- Confecciona un esquema de claus sobre els conflictes interns i externs de

Carles I i Felip II.- Elabora un pòster sobre la conquesta i organització d’Amèrica.- Comenta la planta d’El Escorial.

OBJECTIUS

1. Estudiar els trets de l’estat modern en els regnes de la península Ibèrica. 2. Interpretar la importància històrica dels regnats de Carles I i Felip II. 3. Traure conclusions sobre el procés de conquesta i organització d’Amèrica. 4. Comprendre la política, l’economia, la societat i la vida quotidiana a

l’Espanya del segle XVI. 5. Formar xarxes conceptuals sobre la cultura i l’art renaixentistes espanyols. 6. Apreciar la singularitat de la Comunitat Valenciana en els inicis de l’edat

moderna. 7. Desenvolupar la curiositat per conéixer la importància del coneixement

geogràfic. 8. Aprendre a buscar causes i conseqüències i completar el mapa conceptual

de la unitat. 9. Promoure el desenvolupament de destreses bàsiques i d’estratègies per a



1.1. Diferencia els trets de l’estat modern i els relaciona amb el regnat dels Reis Catòlics.

2.1. Coneix i distingix els principals esdeveniments de la política interior i exterior dels regnats de Carles I i Felip II.

3.1. Identifica els principals exploradors i conqueridors, i explica les característiques de la conquesta i organització de l’Índia.

3.2. Explica com es va dur a terme l’explotació de l’Índia, identifica les conseqüències de la conquesta i reconeix els productes d’intercanvi.

4.1. Organitza informacions sobre la política, la població, l’economia i la societat espanyoles del segle XVI.

4.2. Descriu algunes manifestacions de la vida quotidiana de l’Espanya dels Àustria.

5.1. Distingix les principals característiques de l’arquitectura renaixentista a Espanya.

5.2. Distingix les principals característiques de l’escultura i la pintura del Renaixement a Espanya i valora la singularitat artística d’El Greco.

6.1. Comprén la singularitat de la Comunitat Valenciana en l’inici de l’edat moderna.

7.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer la importància del coneixement geogràfic.

8.1. Aprén a buscar causes i conseqüències i completa el mapa conceptual de la unitat.

9.1. Progressa en l’aprenentatge i aplicació de les competències bàsiques.


Segona quinzena de març i primera setmana d’abril

- L’inici de l’edat moderna a Espanya.- L’hegemonia hispànica. Carles I i Felip II.- La conquesta i organització d’Amèrica (I). Exploracions, conquestes i

organització.- La conquesta i organització d’Amèrica (II). Explotació econòmica i

conseqüències.- Política, economia i societat:

- La vida quotidiana.- La cultura i l’art (I). L’arquitectura renaixentista.- La cultura i l’art (II). L’escultura i la pintura renaixentistes.- L’inici de l’edat moderna en la Comunitat Valenciana.


1. L’inici de l’edat moderna a Espanya. Els Reis Catòlics:curricular - La unió dinàstica de Castella i Aragó.- La unitat territorial i religiosa.- L’enfortiment de la monarquia.

2. L’hegemonia hispànica. Carles I i Felip II:- Els conflictes interns.- Els conflictes externs.

3. La conquesta i organització d’Amèrica:- Exploracions i conquestes.- L’organització de l’Índia.- Les conseqüències de la conquesta.

4. L’art renaixentista a Espanya:- L’evolució de l’arquitectura.- L’escultura renaixentista.- La pintura renaixentista.

METODOLOGIA

- Fomentar la curiositat natural dels joves, aprofitant-la per a motivar-los cap a l’estudi de l’hegemonia hispànica.

- Comentar anècdotes sobre la vida quotidiana el segle XVI.- Utilitzar l’atles i els mapes històrics per a localitzar els principals espais

geogràfics.- Aprofitar els mapes històrics per a promoure la capacitat de localització.- Fomentar el respecte envers societats i civilitzacions diferents a la pròpia.- Visualitzar l’art de l’època, a través d’il·lustracions i vídeos didàctics.




- Documents inclosos en la web www.anayadigital.com.- El cinema a l’aula.- Cartografia (POT REMETRE’S A LA UNITAT 1):

- Atlas de Historia Universal. Un mundo por descubrir. DVD 6. Áncora Audiovisual.

- Mapa mural: La Península Ibérica durante los siglos XVI y XVII. E. Vicens Vives.

- Diapositives:- Col·leccions: Monarquías renacentistas. Los Reyes Católicos; La

expansión atlántica; La época de los grandes descubrimientos; Carlos V.

Felipe II. El imperio español; la arquitectura bajo los primeros Austrias; El Renacimiento en la escultura: la pintura del siglo XVI; El Greco. Editorial Hiares.






Per a tots els alumnes:- Activitats de reforç adjuntes de la unitat.- Activitats per a aprofundir en el detall de la vida quotidiana.Per a alguns alumnes:- Tasques de l’adaptació curricular.- Activitats d’ampliació adjuntes de la unitat.


- Programar una visita a la ciutat de Toledo per a veure in situ les obres d’El Greco. Prèviament, s’hauria de sol·licitar als estudiants que exploren la web oficial de la ciutat: http://www.Toledo.es/.

- Programar una visita a El Escorial. En el seu defecte, es pot fer una visita virtual, accedint a la web:http://www.fundacion.telefonica.com/es/arsvirtual/media/visitas/escorial_ac/escorial/escorial.htm

- Realitzar un concurs de pòster sobre els terços espanyols.- Programar l’execució d’una webquesta sobre Amèrica el segle xvi. Per

exemple, l’existent en:http://www.webquest.es/wq/america-en-el-siglo-xvi-colonizacion-conquista-u-otra-cosa

- Visualitzar un vídeo de youtube sobre el segle xvi:http://www.youtube.com/watch?v=z_TLUX6qy30)


- Pla lector:- Lectura del text inicial: «La primera volta al món».- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «La primera volta al

món» i «Com es va organitzar la comunicació amb les índies?» (Quadern de recursos. Pla lector).

- Pla de biblioteca:- Bellver, M.: La España de los Reyes Católicos. Biblioteca Básica de

Historia. Editorial Anaya, Madrid, 2005.- Rivero, I.: Síntesis de Historia de España. Editorial Globo, Madrid, 1999.- Lucena, M.: Así vivían los aztecas. Biblioteca Básica de Historia. Editorial

Anaya, Madrid, 1992.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- Los reyes Católicos, El descubrimiento de América. Historia de España.

DVD 7. Áncora Audiovisual.- Cristóbal Colón. Grandes Protagonistas de la Historia. DVD o CD-ROM,

Ediciones Dolmen.- Las grandes culturas americanas. Grandes civilizaciones. Vídeo-CD.

Ediciones Dolmen.- Carlos I, Emperador de Europa, Reinado de Felipe II. DVD 8. Historia de

España. Áncora Audiovisual.- España. Auge y ocaso imperial. Las grandes batallas de la Historia. Vídeo-

CD. Ediciones Dolmen.- Carlos I. Grandes Protagonistas de la Historia. DVD o CD-ROM. Ediciones

Dolmen.- Edad Moderna I (Reyes Católicos y Austrias mayores y menores). Historia

de España. DVD o CD-ROM. Ediciones Dolmen.- Edad Moderna II (La cultura en la España del Siglo de Oro y la América

española). Historia de España. DVD o CD-ROM. Ediciones Dolmen.- El siglo de Oro I–II. Historia de España. DVD 9. Áncora Audiovisual.- La Corte española y el renacimiento italiano. DVD. Áncora audiovisual.- El Toledo de El Greco. Las ciudades del arte. Vídeo-CD. Ediciones

Dolmen.- El Greco. Grandes Genios de la pintura. DVD. Ediciones Dolmen.

- CD-ROM:- Eclosión del Renacimiento. Arte español. CD-ROM. Ediciones Dolmen.

- Adreces d’Internet:- Edat moderna general:

http://ieros.sexto.iespana.es/edad_moderna.htmhttp://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana/sigloxvi_00.htmlhttp://hispanidad.info/austrias.htmhttp://www.socialesweb.com/contenidos/apuntes/hisespana/Tema%208.-%20La%20Espana%20del%20siglo%20XVI.pdfhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/1906.htm

- Reis Catòlics:http://hispanidad.info/rrcc.htmhttp://www.socialesweb.com/contenidos/apuntes/hisespana/Tema%206.-Los%20Reyes%20Catolicos.%20La%20Construccion%20del%20Estado%20Moderno.pdfhttp://www.uc.cl/sw_educ/historia/expansion/HTML/p2401.htmlhttp://www.uc.cl/sw_educ/historia/expansion/HTML/p2403.htmlhttp://canalsocial.net/biografia/biografiacontenido.asp?nom=ISABEL%20I%20DE%20CASTILLA,%20LA%20CATOLICAhttp://canalsocial.net/biografia/biografiacontenido.asp?nom=FERNANDO%20II%20DE%20ARAGON,%20EL%20CATOLICO

- Articles de l’edat moderna a Espanya de la Kalipedia:Els Reis Catòlics: l’estat modern. Els Reis Catòlics: política econòmica, social i religiosa. Els Reis Catòlics: política exterior. Els Reis Catòlics: la cultura i l’art. Conquesta americana. Administració i economia de l’Amèrica colonial. Organització social de l’Amèrica colonial. Carles v, rei i emperador. L’Imperi de Carles v. L’Imperi de Felip ii. El sistema polític de l’Imperi. L’economia i societat el segle XVI. La cultura i l’art.http://www.kalipedia.com/historia-espanola/

- La Inquisició a Espanya:http://www.almendron.com/historia/moderna/inquisicion/inquisicion.htm

- Conquesta i organització d’Amèrica:http://poesiadelmomento.com/hispanica/29america.htmlhttp://www.socialesweb.com/contenidos/apuntes/hisespana/Tema%207.-%20America%20Hispana.%20Siglos%20XVI%20y%20XVII.pdfhttp://www.almendron.com/historia/moderna/flota_indias/flota_00.htm

- Carles I:http://www.diomedes.com/carlosV.htmhttp://www.hiru.com/historia/historia_02800.htmlhttp://sapiens.ya.com/jrcuadra/tx-carlv.htm

- Felip II:http://www.hiru.com/historia/historia_03000.html

- Vídeos d’història en Internet:La vida en el Segle d’Or.El corral de comèdies.Acte de fe.http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/videos/galeria.htm

- Vídeos d’art en Internet:Monestir de San Lorenzo de El Escorial.Façana de la Universitat de Salamanca.Enterrament del Senyor d’Orgaz.http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/videos/726.htm

- Diccionari de termes històrics:

http://www.ucm.es/info/eurotheo/diccionario/

- Webquesta:- Interés per conéixer i explicar els antecedents històrics del món actual.- Foment de la curiositat per conéixer altres llocs, regions i països diferents al

propi.- Valoració de la convivència entre cultures i civilitzacions.- Valoració de l’Espanya autonòmica i foment del respecte envers les

singularitats històriques.- Estimació de la singularitat de l’art renaixentista espanyol.- Valoració del patrimoni històric procedent de l’edat moderna.- Reconeixement de la importància de conservar el patrimoni cultural,


EDUCACIÓ EN VALORS

- Interés per conéixer i explicar els antecedents històrics del món actual.- Foment de la curiositat per conéixer altres llocs, regions i països diferents al

propi.- Valoració de la convivència entre cultures i civilitzacions.- Valoració de l’Espanya autonòmica i foment del respecte envers les

singularitats històriques.- Estimació de la singularitat de l’art renaixentista espanyol.- Valoració del patrimoni històric procedent de l’edat moderna.- Reconeixement de la importància de conservar el patrimoni cultural,



- Comunicació lingüística:- Extrau d’un text la diferència entre picaro i rufià, i entre captaire i gandul.- Busca en un diccionari la definició actual de termes històrics.- Troba diferències entre les monarquies autoritària i absoluta.- Esmenta les bases del poder absolut dels reis.- Explica el sentit de la frase «l’estat sóc jo».- Resumix les idees de Bossuet i Locke.- Busca al diccionari els termes mercantilisme, accions i borsa.- Explica les causes de la intervenció de l’estat en l’economia.- Diferencia el treball a domicili i les manufactures.- Descriu la vida en una ciutat del segle XVII.- Definix conceptes seleccionats.- Redacta deu línies explicant la importància del microscopi i del telescopi.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Obté informació d’un mapa històric de la Pau de Westfalia.

- Tractament de la informació i competència digital:- Organitza canvis polítics, econòmics, socials i culturals.- Obté del mapa de la Pau de Westfalia territoris europeus de la monarquia

hispànica.- Coneix estats europeus en els quals es va imposar la monarquia absoluta.- Obté informació sobre el terme colbertisme.- Obté d’un mapa la localització de diferents àrees comercials.- Obté informació d’imatges d’indumentària d’època.- S’informa sobre la vigència històrica dels invents de l’època.- Sap la relació que hi ha entre teatre i corral de comèdies.- Relaciona artistes amb una disciplina artística.- Atribuïx obres al seu artista corresponent.- Relaciona esdeveniments i personatges històrics amb Felip III o Felip IV.

- Autonomia i iniciativa personal i emocional:- Esbrina les causes de l’expulsió dels moriscos i les ordena.- Planifica un treball sobre els pícaros i l’exposa a l’aula.

- Social i ciutadana:- Relaciona esdeveniments històrics amb monarques espanyols del segle

XVII.- Sap les causes de les revolucions de 1640.- Esmenta conseqüències de l’expulsió dels moriscos.- Relaciona la crisi del segle xvii amb els grups socials de l’època.- Coneix diferències entre la burgesia espanyola i europea.- Obté informació sobre la societat i el mode de vida, a partir d’imatges

il·lustratives.

- Expressió cultural i artística:- Coneix les característiques generals de l’art barroc.- Coneix els clients dels artistes barrocs i el valor de l’art.- Assigna arquitectes a les seues escoles corresponents.- Comprén la perspectiva aèria i el tenebrisme.- Coneix els temes de l’escultura i la pintura barroques.- Comenta un quadre de Velázquez.- Comenta imatges d’arquitectura barroca.

- Matemàtica:- Calcula el creixement de països i ho ordena de major a menor.

- Aprendre a aprendre:- Extrau d’una esmenta de Bossuet les idees defensades per aquest autor.- Confecciona un esquema amb les causes de la crisi del segle XVII.- Diferencia l’empirisme i el racionalisme.- Realitza un esquema sobre les escoles pictòriques del Barroc europeu.- Confecciona un eix cronològic sobre Velázquez i situa en ell obres

significatives.- Comenta imatges del Barroc de la Comunitat Valenciana.- Aprén a elaborar una biografia.- Completa el mapa conceptual de la unitat.

OBJECTIUS

1. Identificar algunes transformacions generals ocorregudes el segle XVII. 2. Contrastar l’evolució de la població i l’economia del segle XVII. 3. Apreciar la singularitat del segle XVII espanyol. 4. Distingir els trets essencials de la societat i la vida quotidiana el segle XVII. 5. Extraure conclusions sobre la ciència i la cultura del segle XVII. 6. Formar xarxes conceptuals sobre l’art barroc. 7. Desenvolupar interés per conéixer la societat espanyola del segle XVII. 8. Aprendre a elaborar una biografia i completar el mapa conceptual de la




1.1. Identifica les transformacions generals del segle XVII, i avalua els canvis ocorreguts en la situació internacional.

1.2. Coneix les diferències existents entre les monarquies absolutes i els sistemes parlamentaris.

2.1. Comprén la teoria mercantilista i la crisi de l’agricultura i de l’artesania i les noves formes de producció.

3.1. Assenyala les característiques de la monarquia espanyola el segle XVII, identifica els problemes i esmenta monarques i favorits representatius.

3.2. Assenyala les característiques de la Comunitat Valenciana en aquest període.

4.1. Distingix els trets essencials de la societat el segle XVII. 4.2. Coneix aspectes de la vida quotidiana el segle XVII. 5.1. Coneix les bases de la ciència moderna i identifica el concepte de Segle

d’Or. 6.1. Identifica els autors i les obres més significatives de l’arquitectura

barroca. 6.2. Identifica els autors i les obres més significatives de l’escultura i la pintura

barroques. 6.3. Identifica els principals pintors espanyols del Barroc i els relaciona amb

obres significatives. 6.4. Coneix la singularitat del Barroc de la Comunitat Valenciana. 7.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer la societat espanyola del segle

XVII. 8.1. Aprén a elaborar una biografia i completa el mapa conceptual de la



Tres últimes setmanes d’abril

- L’espai i el temps.- Els sistemes de govern.- La població i l’economia europees.- La monarquia hispànica i els seus problemes.- La societat en l’època de l’absolutisme.- En detall: Aspectes de la vida quotidiana.- La ciència i la cultura.- L’art barroc. L’arquitectura.- L’escultura i la pintura barroques.- El Barroc a la Comunitat Valenciana.- Elaborar una biografia, completar un mapa conceptual i comprovar la



1. El segle XVII. L’espai i el temps:- La situació internacional.- Monarquies absolutes i sistemes parlamentaris.

2. La monarquia hispànica i els seus problemes:- La política de la monarquia.- Les dificultats demogràfiques i econòmiques.

3. L’art barroc:- Les característiques del nou estil.- L’arquitectura barroca.- L’escultura i la pintura barroques.

METODOLOGIA

- Utilitzar la lectura inicial de la unitat i les lectures complementàries per a motivar-los cap a l’estudi de l’època.


- Fomentar la curiositat natural dels joves, aprofitant-la per a motivar-los cap a l’estudi del segle XVII, en general.

- Comparar les diversions de les ciutats de l’època i les actuals.- Motivar els estudiants amb la visualització d’il·lustracions artístiques

significatives.





- Atles històrics generals d’Europa i del món:Atlas de Historia Universal. Editorial Teide.Atlas histórico mundial. Editorial Istmo.Atlas histórico consulta. Editorial CESMA.Atlas histórico. Gran Enciclopedia Larousse.Gran Atlas de Historia. S.A. Ebrisa.Roig Obiol, J.: Atlas de Historia Universal y de España. Edades Antigua y Media. Editorial Vicens Vives.Atlas histórico de Europa. Desde el Paleolítico hasta el siglo XX. Editorial Síntesis.

- Atles històrics generals d’Espanya:Vicens Vives, J.: Atlas de Historia de España. Editorial Teide, SA, Barcelona, 1987.García de Cortázar, F.: Atlas de Historia de España. Editorial Planeta SA, Barcelona, 2005.Rivero Rodríguez, M.: Breve atlas de historia de España. Alianza editorial, 1999.

- Atles històrics generals:Vicens Vives, J.: Atlas de Historia de España. Editorial Teide, SA, Barcelona, 1987.García de Cortázar, F.: Atlas de Historia de España. Editorial Planeta SA,

Barcelona, 2005.Rivero Rodríguez, M.: Breve atlas de historia de España. Alianza editorial, 1999.Martínez Ruiz, E., i altres: Atlas Histórico de España. 2 volums. Madrid. Istmo, 2000.López-Davalillo, L.: Atlas histórico de España y Portugal. Desde el Paleolítico hasta el siglo XX. L. Editorial Síntesis, 2000.Mapa mural: La Península Ibérica durante los siglos XVI y XVII. Editorial Vicens Vives.

- Diapositives:- Col·leccions: La Edad Moderna; Economía y sociedad en la Europa

moderna; La guerra de los Treinta Años. Decadencia española; El absolutismo en Europa. Luis XIV; El Siglo de Oro español; La explosión racionalista del siglo XVII; El barroco en Italia; El barroco en Flandes e Italia; El barroco en los Países Bajos y Europa Central; Rubens; El barroquismo en la arquitectura española; Escultura barroca castellana; Escultura barroca andaluza; Ribera; Zurbarán; Velázquez; Murillo; Escuela madrileña del siglo XVII; Pintores andaluces del siglo XVII. Editorial Hiares.



- Proves d’avaluació recollides al generador d’avaluacions.- Prova d’avaluació per competències de les unitats 9, 10, 11 i 12 de la

Proposta didàctica.- Registre d’avaluació:



Per a tots els alumnes:- Activitats de reforç adjuntes de la unitat.- Tasques per a aprofundir de la vida quotidiana.Per a alguns alumnes:- Tasques de l’adaptació curricular.- Activitats d’ampliació adjuntes de la unitat.


- Programar un viatge de final de curs a Madrid. En l’esmentat viatge es visitarà el Madrid dels Àustria i el Museo del Prado.

- Programar una visita a la Casa Museo de Lope de Vega. C/ Cervantes, 11 (28014 Madrid). Informació i reserves: Tel. 91 429 92 16 Fax. 91 429 26 01. L’entrada és gratuïta.

- Preparar, junt amb el Departament de Francés, una visita virtual al Palau de Versalles. Hi ha recursos multimèdia a la pàgina oficial, amb aplicacions per a mòbils:http://www.chateauversailles.fr/accueil-multimedia.

- Connectar amb la webcam de la Plaça de Sant Pere, al Vaticà:http://www.vaticanstate.va/ES/Monumentos/webcam/index?cam=webcam5&testo=Plaza%20de%20San%20Pedro.

- Visualitzar alguns vídeos sobre artistes de l’època. Per exemple, sobre l’escultura barroca o sobre Gregorio Fernández:http://www.youtube.com/watch?v=P8MYRvOiUMwhttp://www.youtube.com/watch?v=K6lZgcdervQ


- Pla lector:- Lectura del text inicial: «La catedral gòtica».- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «Les presons a

l’Espanya del segle XVII» i «La casa de Lope de Vega a Madrid» (Quadern de recursos. Pla lector).

- Pla de biblioteca:- Rivero, I.: Síntesis de Historia de España. Editorial Globo, Madrid, 1999.- Calvo, J.: Así Vivían en el Siglo de Oro. Colección Biblioteca Básica de

Historia. Vida cotidiana. Anaya, 2005.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- El absolutismo. Vídeo. Áncora Audiovisual.- El Siglo de Oro I i II. DVD. Áncora Audiovisual.- Luis XIV. Grandes Protagonistas de la Historia. DVD o CD-ROM. Ediciones

Dolmen.- El Madrid de Velázquez. Las ciudades del Arte. Vídeo-CD. Ediciones

Dolmen.- La Sevilla Barroca. Las ciudades del Arte. Vídeo-CD. Ediciones Dolmen.- Velázquez, Zurbarán, Ribera. Grandes Genios de la Pintura II. DVD.

Ediciones Dolmen.- Velázquez. Vídeo. MEC- Velázquez: La rendición de Breda/ Cristo crucificado/ Juana

Pacheco.Programas Para La Educación: Formación Estética. RTVE Vídeo . V-0237.

- Velázquez: Las hilanderas/La reina doña Isabel de Francia/La Maja Vestida. Programa Para La Educación: Formación Estética. RTVE Vídeo. V-0238.

- CD-ROM:- El triunfo de la imaginación. Los Grandes momentos del Arte. CD-ROM

sobre el Barroc. Ediciones Dolmen.- Caravaggio, Rembrandt, Rubens. Genios de la pintura I i II. CD-ROM.

Ediciones Dolmen.- Arte español. El triunfo del Barroco; El siglo de Oro (plenitud de la pintura

barroca en el siglo XVII). CD-ROM. Ediciones Dolmen.

- Adreces d’Internet:- Europa del barroc:

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/moderna/barroco_00.html- Articles sobre Història d’universal, l’edat moderna, de la Kalipedia:

La política europea el segle XVII.Cultura i ciència el segle XVII.http://www.kalipedia.com/historia-universal/

- L’Espanya del segle XVII:http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana/barroco_01_00.htmlhttp://www.socialesweb.com/contenidos/apuntes/hisespana/Tema%209.-%20La%20Espana%20del%20siglo%20XVII.pdf

- Articles sobre història d’Espanya, l’edat moderna, de la Kalipedia:Final de l’hegemonia espanyola.Conflictes interns el segle XVII.Crisi econòmica del segle XVII.Població i estructura social.http://www.kalipedia.com/historia-espanola/

- L’art barroc:http://www.socialesweb.com/contenidos/apuntes/arte/Tema%2012.-%20El%20arte%20Barroco.pdfhttp://pastranec.iespana.es/arte/barroco/barroco.htmhttp://www.claseshistoria.com/guillermo/c-mpasarte/barrocoresumen.htmlhttp://witcombe.sbc.edu/ARTHbaroque.htmlArquitectura barroca a Espanya: http://www.arteespana.com/arquitecturabarroca.htmEscultura barroca espanyola: http://clio.rediris.es/n33/n33/arte/17Baresp.pdfhttp://www.arteespana.com/esculturabarroca.htm

- Pintura barroca a Espanya:http://www.arteespana.com/pinturabarroca.htm

- L’art barroc a Espanya:http://www.socialesweb.com/contenidos/apuntes/arte/Tema%2013.-%20El%20arte%20barroco%20en%20Espana.pdf

- Vídeos d’art en Internet:El palau de Versalles.

L’escultura de Bernini.Vocació de sant Mateu de Caravaggio.Els síndics dels drapers de Rembrandt.L’escultura de Gregorio Fernández.Las Meninas de Velázquez.http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/videos/726.htm

- Atles històrics generals:http://www.lib.utexas.edu/maps/map_sites/hist_sites.htmlhttp://www.lib.utexas.edu/maps/historical/index.html

- Diccionari de termes històrics:http://www.ucm.es/info/eurotheo/diccionario/

- Webquesta:- Segle XVII:

http://clio.rediris.es/enclase/webquest/El%20siglo%20XVII.htm#- Segle d’Or:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/ies_sierra_magina/webquest/webquest%20lengua/miwebquest.htm

- Murillo:http://laurafernan.blogspot.com/2005/12/web-quest-arte-barroco.html

- Velázquez:http://edu.jccm.es/cpr/villacanas/phpwebquest/webquest/soporte_horizontal_w.php?id_actividad=119&id_pagina=1http://www.ieslosremedios.org/phpwebquest/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=257&id_pagina=1

EDUCACIÓ EN VALORS

- Interés per conéixer i explicar els antecedents històrics del món actual.- Estimació de la singularitat de l’art barroc.- Mostrar interés per conéixer les diferències entre sexes en èpoques

històriques diferents a la pròpia.- Valoració dels sistemes democràtics.- Valoració del patrimoni històric procedent del segle XVII.- Reconeixement de la importància de conservar el patrimoni cultural,



- Comunicació lingüística:- Diferència entre moviment natural i moviments migratoris, i entre natalitat i

mortalitat.- Definix, amb ajuda d’il·lustracions, conceptes geogràfics seleccionats.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza en un mapa els països més poblats i els continents en els quals

es troben.- Anomena països i explica els seus factors poblacionals.- Esmenta països amb ajuda d’un atles.- Descriu el repartiment de la població espanyola i esmenta províncies amb

diferents densitats.- Localitza els focus d’origen i destinació de les migracions internacionals.- Realitza un mapa de les comunitats autònomes amb el creixement

vegetatiu projectat.

- Tractament de la informació i competència digital:- Obté d’un mapa la localització de països amb fecunditat i esperança de

vida altes.- Obté informació del text sobre les migracions interiors i exteriors.- Relaciona situacions laborals amb població activa o inactiva.- Deduïx el nivell de desenvolupament de països a partir de gràfics

estadístics.- Relaciona fets i problemes demogràfics.- Explica les relacions entre variables demogràfiques espanyoles.- Sap la procedència i assentament dels immigrants a la Comunitat

Valenciana.

- Social i ciutadana:- Compara les conseqüències de les migracions per a les regions de partida i

destinació.- Exposa els problemes dels immigrants.- Demostra la comprensió del fenomen de la immigració actual.

- Matemàtica:- Calcula els habitants de la Terra i el % de persones grans.- Obté d’un gràfic informació sobre el creixement de la població mundial i la

seua distribució.- Calcula taxes de natalitat i de mortalitat de països seleccionats.- Obté d’un gràfic àrees mundials amb diferent percentatge de població jove.- Analitza un gràfic amb l’evolució de la població espanyola i n’hi reconeix les

etapes.- Obté informació de gràfics amb el creixement de la població mundial.- Compara les piràmides de població del món el 2000 i 2050.- Obté informació d’un gràfic sobre el creixement de la població espanyola.

- Compara les piràmides de població d’Espanya el 2010 i 2020.- Demostra la comprensió de dades poblacionals bàsiques de la Comunitat

Valenciana.- Obté informació d’un gràfic de barres sobre la immigració als EUA i a la UE.

- Aprendre a aprendre:- Completa un quadre resum sobre els factors de la natalitat i la mortalitat.- Completa un quadre amb les causes de les migracions.- Explica les diferències que existixen entre parells de conceptes

seleccionats.- Compara comportaments demogràfics.- Compara piràmides d’edats.- Aprén a elaborar i a comentar piràmides de població.- Completa el mapa conceptual de la unitat.- Confecciona un esquema de claus sobre els moviments naturals.- Col·loca els conceptes en un esquema.- Elabora la piràmide de població d’un país desenvolupat i una altra d’un país

subdesenvolupat.

OBJECTIUS

1. Conéixer el creixement i la distribució de la població mundial, i explicar els factors de distribució.

2. Comprendre les causes de l’augment o disminució de la població i assimilar taxes demogràfiques bàsiques.

3. Diferenciar la composició o estructura interna de la població. 4. Traure conclusions sobre els diferents comportaments demogràfics de la

población mundial. 5. Mostrar els caràcters diferencials de l’evolució, distribució i variables

demogràfiques de la població espanyola. 6. Constatar l’existència de tensions demogràfiques al món actual, inclosa

Espanya. 7. Mostrar els caràcters diferencials de la població en la Comunitat

Valenciana. 8. Desenvolupar la curiositat per conéixer el present i el futur de la població

mundial. 9. Aprendre a elaborar i comentar piràmides de població i completar el mapa

conceptual de la unitat.10. Promoure el desenvolupament de destreses bàsiques i d’estratègies per a



1.1. Coneix l’evolució i distribució de la població mundial, i explica el repartiment desigual.

2.1. Comprén les desigualtats en els moviments naturals de la població. 2.2. Coneix les causes i classificació de les migracions, i explica

conseqüències significatives. 3.1. Diferencia la composició de la població. 4.1. Diferencia els comportaments demogràfics dels països desenvolupats i

subdesenvolupats, i explica les conseqüències de les esmentades situacions.

5.1. Coneix l’evolució i distribució de la població espanyola, i reconeix diferències en els seus moviments i composició poblacional.

6.1. Reconeix les principals tensions demogràfiques de la població mundial. 6.2. Reconeix les tendències i perspectives de futur de la població espanyola. 7.1. Explica característiques de la població de la Comunitat Valenciana. 8.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer el present i el futur de la població. 9.1. Aprén a elaborar i comentar piràmides de població i completa el mapa

conceptual de la unitat.10.1. Progressa en l’aprenentatge i aplicació de les competències bàsiques.


Tres primeres setmanes de maig

- Evolució i distribució de la població mundial.- Els moviments naturals de la població.- Els moviments migratoris.- La composició de la població.- Els comportaments demogràfics.- La població espanyola. Evolució, distribució i variables demogràfiques.- Les tensions demogràfiques.- Espanya. Tensions demogràfiques i perspectives de futur.- La població de la Comunitat Valenciana.- Elaborar i comentar piràmides de població, completar un mapa conceptual i

comprovar la progressió en algunes competències bàsiques.


1. Evolució i distribució de la població mundial:- La població mundial i la seua evolució.- Com es distribuïx la població del planeta?

- Com s’explica el repartiment desigual?

2. Conceptes demogràfics bàsics:- Els moviments naturals de la població.- Els moviments migratoris.- La composició de la població.

3. Les tensions demogràfiques:- L’elevat creixement de la població.- Les migracions massives actuals.- L’envelliment de la població.

4. La població espanyola:- Evolució i distribució al territori.- Els moviments de la població.- La composició de la població.

METODOLOGIA

- Utilitzar la lectura inicial de la unitat i les lectures complementàries per a motivar-los cap a l’estudi de la població.

- Utilitzar l’atles per a localitzar els principals països, àrees i espais geogràfics.- Mostrar als estudiants un qüestionari del cens de població i el seu contingut.

Es pot obtindre en Internet:http://www.ine.es/censo2001/cuestionarios.htm.

- Utilitzar el Demographic Yearbook de la Oficina de Estadística de les Nacions Unides per a mostrar als estudiants els estudis de població. Es troba en la web: http://unstats.un.org/unsd/demographic/products/dyb/2000_round.htm.

- Fomentar la curiositat natural dels joves, aprofitant-la per a motivar-los cap a l’estudi de les tensions demogràfiques actuals, generals i espanyoles.





- L’Atles de Le monde Diplomatique oferix nombrosos mapes relatius a la població al món actual: distribució, migracions, etc.

- Atles del Banc Mundial.- Atlas Nacional de España. Institut Geogràfic Nacional, Ministeri de Foment.

- Diapositives:- Col·leccions de diapositives sobre població en Geografía Mundial i

Geografía General. Editorial Hiares.- Col·lecció Geografia de España: La población i Diccionario de términos

geográficos. Editorial Hiares.








- Realitzar una visita amb els estudiants al registre civil de la localitat.- Contactar amb l’Institut Nacional d’Estadística perquè un expert explique als

estudiants el funcionament de l’INI.- Programar una xarrada dels membres d’una ONG sobre la immigració i els

problemes dels immigrants.- Sol·licitar als estudiants que exploren la web de la Xarxa Acull:

http://www.redacoge.org/.- Participar en algun acte contra la pobresa i l’exclusió social. Prèviament,

s’hauria de treballar la web:http://www.2010contralapobreza.msps.es/home.htm.


- Pla lector:- Lectura del text inicial: «Present i futur de la població».- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «La titànica tasca de

comptar els xinesos» i «Els refugiats. La importància de les definicions» (Quadern de recursos. Pla lector).

- Pla de biblioteca:- Bueno, N.: Geografía fácil para la ESO. Espasa Calpe, Madrid, 2003.- Livi Bacci, M.: Historia mínima de la población mundial. Ariel, Barcelona,

1990.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- M. Teresa Rubio Benito, Antonio Zárate Martín: Distribución espacial y

crecimiento de la población mundial. Vídeo. UNED, Madrid, 1993

- CD- ROM:- CD-ROM de l’alumnat que acompanya al llibre de text de 2n ESO. Editorial

Anaya.

- Adreces d’Internet:- Sobre la població mundial:

- Dades estadístiques de l’ONU:http://www.un.org/esa/population/unpop.htm

- Unitat didàctica animada sobre la població:http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1087

- Piràmides d’edat:http://www.eumed.net/cursecon/2/piramides_de_poblacion.htm

- Conceptes demogràfics:http://www.eumed.net/cursecon/2/demografia.htm

- Evolució de la població mundial:http://www.eumed.net/cursecon/2/evolucion.htmhttp://www.eumed.net/cursecon/ppp/poblacion.ppt

- Població i desenvolupament econòmic:http://www.eumed.net/cursecon/2/poblacion_y_desarrollo.htm

- La transició demogràfica:http://www.eumed.net/cursecon/2/transicion.htmhttp://www.eumed.net/cursecon/ppp/transicion-demografica.ppt

- Migracions:http://www.eumed.net/cursecon/2/migraciones.htm

- Economia de l’envelliment:http://www.eumed.net/cursecon/2/vejez.htm

- Els límits del creixement:http://www.eumed.net/cursecon/18/18-4.htm

- Demografia i desenvolupament:http://www.eumed.net/cursecon/18/economia_y_subdesarrollo.htm

- Sobre la població espanyola:- Institut Nacional d’Estadística: http://www.ine.es- Dades i mapes:

http://alarcos.inf-cr.uclm.es/per/fruiz/pobesp/- Població espanyola:

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1085http://es.wikipedia.org/wiki/Demograf%C3%ADa_de_Espa%C3%B1ahttp://www.tecnun.es/asignaturas/ecologia/hipertexto/14PolEcSoc/122PobEsp.htm#El%20descenso%20de%20la%20fecundidad

- Distribució de la població:http://club.telepolis.com/geografo/regional/espa/pobdistri.htm

- Emigració i immigració:http://club.telepolis.com/geografo/regional/espa/emigrar.htm

- Estructura i piràmides:http://www.ced.uab.es/jperez/pags/DatosVejez.htm#piramides

- Webquesta:- Geografia de la població:

http://www.geohistoarteducativa.org/Poblacion/Index.htmhttp://www.catedu.es/crear_wq/wq/home/2142/index.html

- Població espanyola:http://www.phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_horizontal_w.php?id_actividad=18727&id_pagina=1

- Immigració a Espanya:http://www.iesgrancapitan.org/profesores/layllon/inmigracion.htmhttp://sauce.pntic.mec.es/jotero/Ejercicios/investiga/investiga.htm

EDUCACIÓ EN VALORS

- Estimular la consciència i el rebuig cap a les desigualtats, la solidaritat amb els més necessitats i la percepció de les injustícies i desigualtats al món.

- Rebuig del racisme i la xenofòbia causat, en la majoria de les ocasions, per la immigració.

- Sensibilitzar els estudiants sobre els problemes dels més necessitats.- Valoració dels sistemes democràtics.- Mostrar rebuig de la discriminació laboral de la dona.


- Comunicació lingüística:- Diferencia els termes cultura i civilització.- Expressa diferències entre religions.- Anomena els conceptes a què es referixen determinades definicions.- Extrau conclusions significatives d’un text sobre la fam.- Confecciona una relació de recursos naturals.- Definix organització política i estat.- Explica els trets de les societats europea i espanyola.- Resumix les transformacions en la família i en la situació de la dona.- Definix amb propietat conceptes seleccionats.- Descriu correctament una imatge representativa de classes socials.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Esmenta països d’Amèrica, Europa i Oceania pertanyents a la societat

occidental.- Nomena estats antics i recents.- Esmenta estats importants i secundaris a nivell internacional.- Nomena països amb diferent nivell de desenvolupament.- Obté d’un mapa noms d’estats grans i xicotets.- Localitza les capitals d’estats seleccionats.- Coneix països i cultures d’Amèrica.

- Tractament de la informació i competència digital:- Relaciona termes amb les etapes evolutives de les societats.- Obté d’un mapa civilitzacions i varietats lingüístiques.- Relaciona funcions amb un poder de l’estat.- Relaciona trets socials amb l’economia, la societat, la política o la cultura.- Esmenta aspectes positius i negatius de la multiculturalitat.- Relaciona imatges i religions històriques.- Relaciona imatges i societats.

- Autonomia i iniciativa personal i emocional:- S’informa sobre un conflicte social.

- Social i ciutadana:- Reconeix Espanya com una monarquia i un estat democràtic.- Reconeix les divisions territorials de l’Estat espanyol.- Esmenta institucions de la UE i en sap les funcions.- Obté informació sobre la condició femenina a Espanya.

- Escriu una relació de drets.- Té una opinió sobre la condició femenina a Espanya.

- Matemàtica:- Obté informació sobre la immigració de gràfics estadístics.- Obté informació d’una taula estadística i calcula percentatges.- Obté informació rellevant de gràfics i quadres estadístics.

- Aprendre a aprendre:- Realitza un esquema sobre els elements diferencials de les societats.- Explica diferències entre les societats estamental i de classes.- Definix conceptes significats per la seua rellevància geogràfica.- Relaciona oficis amb una classe social.- Completa les piràmides socials de països desenvolupats i

subdesenvolupats.- Aprén a elaborar un treball escolar.- Completa el mapa conceptual de la unitat.- Completa un quadre resum sobre l’organització territorial de l’Estat

espanyol.- Comenta un gràfic sobre l’evolució de la classe mitjana a Espanya.- Redacta un treball escolar.

OBJECTIUS

1. Analitzar els elements i evolució històrica de les societats. 2. Distingir les característiques de les societats actuals. 3. Descobrir la importància de l’activitat econòmica en les societats actuals. 4. Localitzar els estats de la Terra, apreciar la singularitat de l’Estat espanyol i

de la Unió Europea. 5. Formar xarxes conceptuals sobre les societats europea i espanyola i de la

Comunitat Valenciana. 6. Desenvolupar la curiositat per conéixer la civilització occidental. 7. Aprendre a elaborar un treball escolar i completar el mapa conceptual de la




1.1. Distingix conceptes relacionats amb la societat. 2.1. Reconeix la diversitat cultural de les societats actuals. 2.2. Extrau conclusions sobre les classes, les desigualtats socioeconòmiques

i els processos de canvi de les societats actuals.

3.1. Sap la importància de l’activitat econòmica en les societats actuals. 4.1. Localitza els principals estats de la Terra. 4.2. Coneix l’organització política i territorial de l’Estat espanyol, i les

principals institucions de la UE. 5.1. Comprén els caràcters diferencials de les societats europea i espanyola. 5.2. Reconeix les transformacions familiars i en la condició femenina

ocorregudes a la UE i a Espanya. 5.3. Coneix les característiques de la societat de la Comunitat Valenciana i hi

reconeix transformacions socials. 6.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer la civilització occidental. 7.1. Aprén a elaborar un treball escolar i completa el mapa conceptual de la



Última setmana de maig i primera quinzena de juny

- La societat. Elements i evolució històrica.- Les societats actuals. La diversitat cultural.- Les societats actuals. Classes, desigualtats i conflictes.- Les societats i l’activitat econòmica.- Societat i estat. El mapa polític del món.- Societat i estat. Espanya i la Unió Europea.- La societat europea i espanyola. Caràcters diferencials.- La societat europea i espanyola. Les transformacions socials.- La societat de la Comunitat Valenciana.- Elaborar un treball escolar, completar un mapa conceptual i comprovar la



1. Societat, civilitzacions i cultures:- La societat. Elements i evolució històrica.- Les societats actuals. Civilitzacions i cultures.

2. Classes socials i desigualtats:- Les classes socials.- Les desigualtats econòmiques.- Canvi i conflicte social.

3. La societat espanyola i europea:- Característiques de la societat.- La pluralitat lingüística i religiosa.- La multiculturalitat.

METODOLOGIA

- Utilitzar la lectura inicial de la unitat i les lectures complementàries per a motivar-los cap a l’estudi de la societat i la seua evolució.


- Fomentar la curiositat natural dels joves, aprofitant-la per a motivar-los cap al respecte a cultures diferents de la pròpia.

- Posar exemples de processos de canvi i conflicte social.- Llegir fragments seleccionats de la Constitució del 1978.- Utilitzar la premsa per a mostrar exemples de la transformació de la societat

espanyola.





- L’Atles de Le Monde Diplomatique oferix nombrosos mapes relatius a la població al món actual: distribució, migracions, etc.

- Atlas Nacional de España. Institut Geogràfic Nacional, Ministeri de Foment.- Diapositives:

- Col·leccions: Cultura y economía del siglo XX; Historia social y cultural del siglo XX: España actual. Editorial Hiares.








- Programar una xarrada d’un col·lectiu feminista perquè parle dels canvis en la condició femenina a Espanya.

- Sol·licitar als estudiants que exploren una web feminista. Per exemple:http://www.redfeminista.org/

- Realitzar una visita de diverses hores a l’ajuntament de la localitat.- Visualitzar un vídeo sobre els canvis ocorreguts en la família espanyola en

els últims 25 anys. Per exemple, el de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/te-acuerdas/te-acuerdas-la-revolucion-del-modelo-de-familia-en-espana/538103/


- Pla lector:- Lectura del text inicial: «La societat occidental».- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «Introducció al

budisme» i «La revolució familiar» (Quadern de recursos. Pla lector).- Pla de biblioteca:

- Harris, M.: Antropología cultural. Alianza Editorial, Madrid, 2001.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- Julián Marías: Cambio de siglo. Sis vídeos. Fundación de Estudios

sociológicos.

- CD- ROM:- Desigualdades sociales. CD-ROM. CIS, 1999.- CD-ROM de l’alumnat que acompanya al llibre de text de 2n ESO. Editorial

Anaya.

- Adreces d’Internet:- Associació Internacional de Sociologia:

http://www.isa-sociology.org/sp/- Centre d’estudis, investigació i opinió sociològica:

http://www.aidex.es/observatorio/enlaces/centroestudio.htm- Centre d’Investigacions Sociològiques:

http://www.cis.es/cis/opencms/ES/3_publicaciones/- L’estratificació social:

http://ceci.uprm.edu/~sruiz/ciso3121/id14.htm- La diversitat cultural:

http://es.wikipedia.org/wiki/Diversidad_cultural- ONU:

http://www.un.org/spanish/- Banc Mundial:

http://www.bancomundial.org/

- Webquesta:- Sobre multiculturalitat:

http://www4.ujaen.es/~apantoja/webquest/intercultu2/interculturalidad.htm

EDUCACIÓ EN VALORS

- Interés per conéixer l’organització de les societats actuals i les seues diferències.

- Valoració dels sistemes democràtics i dels seus principis i institucions.- Estimació de la importància de les transformacions socials contemporànies.- Valoració de la incorporació de la dona al món laboral i actitud favorable

davant de tal situació.- Actitud crítica davant dels mitjans de comunicació, valorant les opinions

aportades per aquests relacionades amb l’estratificació social.


- Comunicació lingüística:- Posa exemples i necessita els criteris de les ciutats Patrimoni de la Huma

nitat.- Diferencia l’emplaçament i la situació urbanes.- Comprén els avantatges i vigència històrica de determinats emplaçaments

urbans.- Definix conceptes claus de geografia urbana.- Explica diferències entre conceptes geogràfics.- Redacta amb arguments els avantatges de la vida ciutadana.- Definix amb propietat conceptes urbans seleccionats.- Descriu una imatge urbana.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza la comunitats autònomes.- Localitza Santiago de Xile i explica els factors del seu creixement.- Localitza exemples d’aglomeracions urbanes.- Localitza en un mapa de la Península les àrees de poblament rural i

concentrat.

- Tractament de la informació i competència digital:- Comprén les diferències entre conceptes urbans.- Obté informació d’imatges sobre l’hàbitat rural.- Relaciona característiques amb un tipus de plànol.- Aplica el coneixement urbà a la ciutat de Toledo.- Reconeix en un mapa la jerarquia urbana europea.- Obté informació d’un mapa sobre la jerarquia urbana mexicana.- Relaciona termes i frases amb períodes de l’evolució urbana.- Relaciona el creixement urbà amb problemes ciutadans concrets.- Reflexiona sobre la contaminació de les ciutats.- Relaciona localitats espanyoles amb una etapa del poblament urbà.- Obté d’un mapa els eixos de desenvolupament urbà.- Relaciona conceptes amb el poblament rural o urbà.

- Autonomia i iniciativa personal i emocional:- Busca fotografies en Internet i redacta un peu explicatiu.

- Matemàtica:- Obté informació d’un gràfic amb l’evolució de la taxa d’urbanització.- Obté informació de gràfics amb la població urbana.- Obté informació geogràfica de gràfics estadístics.

- Aprendre a aprendre:- Realitza un esquema sobre les formes de poblament i d’hàbitat rural.- Sap les diferències entre poblament rural i urbà.- Assenyala els trets urbans que s’aprecien en la fotografia aèria d’una ciutat.- Posa exemples de funcions urbanes.

- Compara en un quadre la urbanització dels països desenvolupats i subdesenvolupats.

- Relaciona la palloza i la masia amb un model d’edificació rural.- Diferencia en un plànol sectors urbans.- Localitza sectors urbans.- Debat sobre la vida a la ciutat i els seus avantatges i desavantatges.- Aprén a comentar un plànol urbà.- Completa el mapa conceptual de la unitat.- Completa un quadre resum sobre les funcions exteriors i la jerarquia

urbana.- Comenta el plànol urbà de Segòvia.

OBJECTIUS

1. Diferenciar les formes de poblament. 2. Extraure conclusions sobre els elements que diferencien unes ciutats de

les altres. 3. Diferenciar la diferent urbanització del territori al món actual. 4. Interpretar les diferències existents en el poblament espanyol. 5. Conéixer les estructura de les ciutats espanyoles actuals. 6. Observar de manera analítica la vida a la ciutat actual, reconeixent-ne els

avantatges i problemes. 7. Diferenciar els caràcters bàsics de les ciutats de la Comunitat Valenciana. 8. Desenvolupar la curiositat per conéixer les ciutats com a producte de la

història. 9. Aprendre a comentar un plànol urbà i completar el mapa conceptual de la

unitat.10. Promoure el desenvolupament de destreses bàsiques i d’estratègies per a



1.1. Comprén el poblament i l’hàbitat rural, i les seues formes. 1.2. Comprén el poblament urbà i les principals formes actuals. 2.1. Coneix conceptes urbans essencials, com emplaçament, situació, plànol i

edificació. 2.2. Reconeix la diversitat de les funcions urbanes. 3.1. Comprén el concepte d’urbanització i diferencia la urbanització dels

països desenvolupats i subdesenvolupats. 4.1. Comprén la singularitat del poblament rural a Espanya. 4.2. Assimila la singularitat del poblament urbà d’Espanya. 5.1. Coneix els principals sectors interns de les ciutats espanyoles. 6.1. Reconeix els avantatges de la vida ciutadana i coneix problemes urbans.

7.1. Coneix els caràcters bàsics de les ciutats de la Comunitat Valenciana. 8.1. Desenvolupa la curiositat per conéixer les ciutats com a producte de la

història. 9.1. Aprén a comentar un plànol urbà i completa el mapa conceptual de la

unitat.10.1. Progressa en l’aprenentatge i aplicació de les competències bàsiques.


Segona i tercera setmanes de juny

- Les formes de poblament (I). El poblament rural.- Les formes de poblament (II). El poblament urbà.- Els elements urbans (I). Emplaçament, situació, plànol i edificacions.- Els elements urbans (II). Les funcions urbanes.- La urbanització del territori al món actual.- El poblament a Espanya (I). El poblament rural.- El poblament a Espanya (I). El poblament urbà.- La ciutat espanyola actual.- La vida a la ciutat actual. Els problemes urbans.- Les ciutats de la Comunitat Valenciana.- Comentar un plànol urbà, completar un mapa conceptual i comprovar la



1. El poblament rural:- El poblament rural i les seues formes.- L’hàbitat rural.

2. El poblament urbà:- El plànol urbà.- Les funcions urbanes.- Les funcions exteriors. La jerarquia urbana.

3. La ciutat espanyola actual:- El centre històric.- Les àrees residencials de transició.- La perifèria urbana.

METODOLOGIA

- Utilitzar la lectura inicial de la unitat i les lectures complementàries per a motivarlos cap a l’estudi de la geografia urbana, en general, i de les ciutats espanyoles, en particular.

- Utilitzar l’atles per a localitzar els principals espais geogràfics.- Aprofitar les TIC per a visualitzar imatges geogràfiques relacionades amb el

tema d’estudi.- Projectar vídeos de Youtube sobre el poblament rural i el poblament urbà.

Per exemple, l’existent en:http://www.youtube.com/watch?v=S4SJgsOlILc&feature=related

- Posar exemples d’hàbitat rural i de ciutats pròximes a l’entorn mental dels estudiants.





- Atlas del mundo, Editorial Anaya; Atlas del mundo, editorial Aguilar; Atlas geográfico, editorial SM; Atlas geográfico de España y del mundo, editorial Vicens Vives; Atlas, Gran Enciclopedia Larousse.

- Plànols urbans per a analitzar l’estructura urbana.- Diapositives:

- Col·lecció: Las ciudades del mundo; El espacio urbano en España; i Geografía urbana. Editorial Hiares.

- Geografía general en diapositivas. Editorial La Muralla.



Proposta didàctica.

- Registre d’avaluació:- De l’aula.- Individual.




- Realitzar un itinerari urbà per la localitat on està ubicat el centre.- Programar la visita a una casa rural de l’entorn pròxim.- Visitar una metròpoli nacional i una altra d’internacional.- Sol·licitar als estudiants que busquen vídeos en Internet sobre les grans

ciutats del món.- Programar la conferència d’un professor d’universitat pertanyent al

departament d’organització del territori.- Programar una conferència sobre els Plans d’Ordenació del Territori de la

comunitat.- Visitar una ciutat espanyola de la llista de ciutats Patrimoni de la Humanitat:

http://www.ciudadespatrimonio.org/presentaciondelgrupo/index.php


- Pla lector:- Lectura del text inicial: «La catedral gòtica».- Lectures complementàries 1 i 2 de la unitat, titulades: «La nova imatge de

les favelas » i «Què significa la denominació `Patrimoni de la Humanitat´? (Quadern de recursos. Pla lector).

- Pla de biblioteca:- Bueno, N.: Geografía fácil para la ESO. Espasa, 2003. Inclou, de forma

breu, esquemàtica i fàcil, els continguts geogràfics bàsics.

FOMENT DE LES TIC

- Vídeos i DVD:- Ciudad y campo: Áncora Audiovisual.- Antonio Zárate Martín, M., i Teresa Rubio Benito: Análisis de la ciudad.

Espacio objetivo y espacio percibido. Vídeo. UNED, Madrid, 1990.- Antonio Zárate Martín, M., i Teresa Rubio Benito: Análisis de la ciudad.

Un espacio heredado. Vídeo. UNED, Madrid, 1990.- Antonio Zárate Martín, M., i Teresa Rubio Benito: Centros históricos.

Vídeo. UNED, Madrid, 1997.- Santos, J.M.; Aguilera, M.J.; González, P., i Muguruza, C.: Desarrollo

urbano de las áreas metropolitanas. Vídeo. UNED, Madrid, 1992.

- CD-ROM:- CD-ROM de l’alumnat que acompanya al llibre de text de 2n ESO. Editorial

Anaya.

- Adreces d’Internet:- Història de l’urbanisme:

http://club.telepolis.com/geografo/urbana/historia.html- Sobre la ciutat:

http://www.catedu.es/materialesccss/Indice_tematico/Geografia.htm- El paisatge urbà:

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1167http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/secundaria/sociales/paisaje_urbano/html/principal.htm

- Concepte, història, xarxes, estructura i problemes urbans:http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1086

- Tipus de plànols urbans:http://club.telepolis.com/geografo/urbana/planos.htm

- Medi ambient urbà:http://club.telepolis.com/geografo/urbana/ambiente.htm

- Dades estadístiques de les principals aglomeracions urbanes espanyoles:http://www.citypopulation.de/Spain.html

- Webquesta:- Pàgina d’accés a sis unitats sobre geografia urbana amb textos i activitats:

Què és una ciutat?Breu història de l’expansió urbana.De què està feta una ciutat?Què fa créixer una ciutat?Conseqüències de la urbanització.Ciutats sostenibles.http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/spanish/cities/etoc.asp

- Joc de coneixements sobre ciutats:http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/spanish/cities/egindex.htm

EDUCACIÓ EN VALORS

- Curiositat per conéixer ciutats diferents a la pròpia.- Interés per conéixer les causes i les conseqüències del fenomen urbà.- Interés per conéixer la problemàtica urbana.- Mostrar curiositat per conéixer les ciutats espanyoles del Patrimoni de la

Humanitat.- Valoració raonada dels avantatges i desavantatges de la vida ciutadana.- Estimació de la importància per conservar els vestigis urbans del passat.- Reconeixement de la importància d’ajudar la no contaminació urbana.

ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES. METODOLOGIA DE TREBALL A L’AULA

Aquest apartat esta inclòs en el punt de la programació per unitats.

CRITERIS D’AVALUACIÓ. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

Els criteris d’avaluació s’inclouen en l’apartat de la programació per unitats.

Per desició del departament de Ciències Socials els criteris de qualificació per al nivell de 2n d’ESO són els següents:

60% per a conceptes (continguts).

40% per a procediments i actitud.

PROCEDIMENT DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS.

Per desició del departament de Ciències Socials es recuperarà la matèria pendent del curs anterior si durant el curs present alcança els mínims establerts en les dues primeres avaluacions. En cas contrari deurien de recuperar la materia pendent en la data establerta per als exàmens extraordinaris de recuperació.

Si durant el curs present no s’alcança els mínims deurien recuperar la matèria en els exàmens extraordinaris de fi de curs.


En aquest apartat es desenvolupen propostes per a aquells alumnes que, al llarg del procés d’ensenyament aprenentatge, necessiten una adaptació curricular sistemática més o menys significativa. S’oferix, en primer lloc, una programació per a l’adaptació curricular, que podreu modificar en funció de les necessitats de cada alumne o alumna. A continuació, es presenten les unitats, que seguixen la seqüenciació del llibre de l’alumne i que cobrixen els objectius mínims exigibles. A cada doble pàgina es proposa una bateria de tasques específiques, pensades per a ajudar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge; com en el llibre general, remeten a subcompetències específiques i desenvolupen aquelles competències bàsiques que es consideren rellevants. Al final de l’apartat, s’inclouen les solucions de totes les tasques proposades.

PROGRAMACIÓ PER A L’ADAPTACIÓ CURRICULAR

UNITAT 1

Competències i indicadors de seguiment

• Social i ciutadana:

– Calcular el temps que van durar l’Imperi romà d’Orient i el d’Occident.

– Anomenar les capitals dels imperis romans d’Orient i d’Occident.

– Conéixer convencionalismes cronològics.

– Contestar preguntes sobre l’Imperi bizantí.

– Contestar preguntes sobre l’Imperi carolingi.

• Tractament de la informació i competència digital:

– Obtindre informació d’una moneda amb la imatge de Ròmul August.

– Discriminar entre frases veritables i falses referides al final del món antic.

– Obtindre informació d’un text sobre el govern i l’administració de l’Imperi bizantí, i comunicar-la de forma adequada.

– Discriminar entre frases veritables i falses relacionades amb l’organització económica i social de l’Imperi carolingi.

• Aprendre a aprendre:

– Completar un quadre resum sobre els imperis romans d’Orient i Occident.

– Completar frases sobre la cronologia de l’edat mitjana.

– Completar un quadre resum sobre l’art bizantí.

– Completar frases mutilades sobre l’evolució històrica del territori bizantí.

– Ordenar de manera cronològica, a partir del text, destacats personatges històrics carolingis.

– Completar un gràfic amb els grups socials de l’Imperi carolingi.

• Comunicació lingüística:

– Explicar qui era Justinià.

• Expressió cultural i artística:

– Explicar, a partir d’una imatge, com era una església bizantina.

• Matemàtica:

– Calcular els anys que va durar l’Imperi bizantí.

Objectius

1. Comprendre per què i com es produïx el final del món antic.

2. Establir l’evolució històrica de l’Imperi bizantí, i distingir-ne les principals manifestacions artístiques.

3. Conéixer l’evolució històrica i l’organització econòmica i social de l’Imperi carolingi.

Criteris d’avaluació

1.1. Comprén les diferències entre els imperis romans d’Orient i d’Occident.

2.1. Coneix l’evolució històrica de l’Imperi bizantí, i n’anomena obres significatives.

3.1. Assimila l’evolució de l’Imperi bizantí, i en coneix l’economia i la societat.

Adaptació curricular/ temporalització

1. El final del món antic:

• La ruptura de la unitat del món romà.

• Imperis d’Orient i Occident.

2. L’Imperi bizantí:

• L’evolució històrica.

• L’art bizantí. L’arquitectura.

3. L’Imperi carolingi:


• Les activitats econòmiques.

• La societat carolíngia.

Setembre

Octubre

167

UNITAT 2



– Escriure els cinc preceptes religiosos dels musulmans.

– Anomenar les principals activitats econòmiques del món musulmà.


– Discriminar entre frases veritables i falses referides a l’evolució històrica de l’Islam.

– Relacionar cada etapa històrica de l’islam amb la seua capital.

– Extraure del text la data en la qual van succeir determinats esdeveniments històrics.

– Extraure d’un mapa informació sobre el període de conquesta de determinats territoris.

– Obtindre informació d’un mapa sobre els productes amb què comerciaven els musulmans.

– A partir d’una imatge, escriure els símbols del poder califal.

– Discriminar entre frases veritables i falses relatives a l’art musulmà.


– Completar els espais en blanc d’un text mutilat.

– Completar un quadre resum sobre l’economia musulmana.

– Completar un quadre resum sobre l’arquitectura musulmana.

– Completar els espais en blanc d’un text mutilat sobre les parts de la mesquita musulmana.


– Definir els conceptes d’islam, Alcorà i musulmans.

– Definir breument califa, visir, cores i caduas, utilitzant els termes adequats.

– Redactar un text breu explicant l’ús d’una sénia.


– Conéixer els materials utilitzats per l’arquitectura musulmana.

– Reconéixer un arc de ferradura.

Objectius

1. Interpretar els inicis de l’islam i la seua expansió.

2. Distingir els caràcters diferencials polítics i econòmics, de la civilització musulmana.

3. Formar xarxes conceptuals sobre l’art islàmic.


1.1. Coneix els principis essencials de la religió islàmica i les etapes de l’Imperi islàmic.

2.1. Distingix conceptes històrics relacionats amb el govern, l’administració i l’economia

musulmanes.

3.1. Reconeix els caràcters distintius de l’art musulmà.


1. L’islam. Inicis i expansió:

• Mahoma i la religió islàmica.

• La expansió de l’islam.

2. El govern i l’economia islàmiques:

• El govern i l’administració del territori.


3. L’original art musulmà:

• Arquitectura i decoració.

• La mesquita musulmana.

Octubre

Novembre

168

UNITAT 3



– Contestar preguntes sobre la cronologia i l’origen del feudalisme.

– Escriure el nom dels estaments medievals.

– Esmentar els privilegis dels estaments privilegiats.

– Contestar preguntes sobre la cronologia de l’art romànic i la seua denominació.


– Completar una definició amb el seu concepte.

– Nomenar països europeus amb ajuda d’un mapa.

– Discriminar entre frases veritables i falses relatives al règim feudal.

– Interpretar una imatge de l’acte de vassallatge.

– Distingir entre frases veritables i falses relacionades amb l’art romànic.

– Completar quadres resum sobre l’arquitectura i l’escultura romànica.


– Col·locar els grups socials medievals en una piràmide.


– Definir els termes feudalisme i feu.

– Descriure una reconstrucció d’un feu.

– Definir breument termes històrics: estaments, relacions vasallàtiques i relacions senyorials.

– Explicar en què consistien les relacions entre senyors i camperols.

– Explicar el sistema de coberta de les esglésies romàniques.


– Relacionar característiques amb l’escultura i la pintura romàniques.

• Matemàtica:

– Calcular els anys que va durar el règim feudal a Europa.

Objectius

1. Estudiar l’origen del feudalisme i l’organització del feu.

2. Distingir els estaments medievals i descriure les relacions de dependència entre les

persones.

3. Mostrar les característiques de l’art romànic.


1.1. Coneix i explica l’origen del feudalisme i les parts d’un feu.

2.1. Distingix els estaments medievals i aprecia les diferències en les relacions entre persones.

3.1. Coneix les principals característiques de l’arquitectura, l’escultura i la pintura romàniques.


1. L’Europa feudal:

• Els orígens del feudalisme.

• El feu, base de l’economia.

2. La societat i les relacions personals:

• La societat estamental.

• Les relacions de dependència.

• El govern i l’administració del territori.


3. L’art romànic:

• L’arquitectura romànica.

• L’escultura i la pintura romàniques.

Novembre

169

UNITAT 4



– Definir els termes al-Àndalus, emirs, mossàrabs i muladis.

– Redactar un text breu sobre la vida dels camperols peninsulars de l’època.

– Descriure una pintura romànica.


– Contestar preguntes sobre la conquesta musulmana, l’emirat i el califat independents.

– Conéixer on van sorgir els nuclis cristians de resistència i el seu nombre.

– Saber les manifestacions artístiques principals de l’art califal.

• Matemàtica:

– Calcular la durada de l’emirat i del califat.


– Relacionar termes amb l’agricultura de secà o de regadiu.

– Obtindre informació d’un mapa sobre la conquesta musulmana de la península.

– Discriminar entre frases veritables i falses relatives a la societat i l’economia dels nuclis de resistència.

– Discriminar entre frases veritables i falses relatives a la mesquita de Còrdova.

– Ordenar cronològicament els constructors de la mesquita de Còrdova.

– Localitzar en un dibuix i completar les parts de la mesquita de Còrdova.


– Completar un eix cronològic sobre l’Espanya musulmana.

– Completar un quadre resum a partir de la informació del text i les il·lustracions.


• Coneixement i interacció del món físic:

– Localitzar en un mapa els nuclis de resistència cristians.


– Descriure una volta califal de nervis.

Objectius

1. Conéixer l’espai i el temps de l’islam peninsular, i analitzar les formes de govern i l’economia d’al-Àndalus.

2. Conéixer els regnes cristians de resistència a l’islam, la seua localització geogràfica, evolució històrica i organització.

3. Mostrar la importància del llegat artístic del califat i del romànic.


1.1. Coneix l’espai i el temps d’al-Àndalus i diferencia el govern, l’organitzación social

i les bases de la seua economia.

2.1. Diferencia els nuclis de resistència, els localitza, i en comprén l’evolució històrica.

3.1. Reconeix manifestacions artístiques del califat i diferencia l’art romànic.


1. Al-Àndalus. El temps, l’espai i l’organització:

• Conquesta i evolució del territori.

• L’organització d’al-Àndalus.

2. Els nuclis cristians de resistència:

• El temps i l’espai (722-1035).

• L’organització dels nuclis de resistència.

3. El llegat artístic:

• L’art califal.

• L’art romànic.

Desembre

170

UNITAT 5



– Definir els termes aladre d’orelló i rotació triennal.

– Descriure com és un aladre d’orelló.

– Definir els termes burg i burgés.

– Redactar un text explicant una imatge de carta comunal.

– Escriure el concepte a què es referixen dues definicions.

– Descriure l’habitatge taller d’un artesà.

– Definir art gòtic i retaule i buscar en un diccionari el terme miniatura.


– Saber per què va augmentar la producció agrícola a partir del segle xi.

– Escriure el nom d’alguns instruments agrícoles.

– Saber la causa principal del ressorgiment de les ciutats i la vida urbana.

– Comprendre les activitats econòmiques urbanes.

– Coneix les causes de l’apogeu del comerç medieval.

– Sap entre quins segles es va desenvolupar l’estil gòtic i la procedència del seu nom.

• Matemàtica:

– Calcular l’augment de la població europea entre els segles xi i xiv.


– Discriminar entre frases veritables i falses.

– Relacionar els termes de dues columnes.

– Obtindre informació del text sobre les formes de govern de la ciutat medieval.

– Relaciona les categories gremials amb frases concretes.

– Obtindre informació significativa d’un mapa amb les rutes comercials.

– Identificar frases veritables i falses relatives a l’art gòtic.

– Completar un quadre resum sobre l’arquitectura gòtica.


– Completar frases mutilades sobre les conseqüències del progrés agrari.

– Completar un quadre resum sobre les ciutats medievals.

– Completar frases mutilades sobre els gremis i el comerç local.


– Anomenar, a partir d’una imatge, elements arquitectònics característics del gòtic.

– Relacionar termes i frases amb l’escultura o la pintura gòtiques.

Objectius

1. Analitzar l’expansió agrària europea i les seues causes i conseqüències.

2. Comprendre el renaixement de la ciutat medieval.

3. Diferenciar les activitats econòmiques de les ciutats medievals.

4. Reconéixer les diferències estilístiques de l’art gòtic.


1.1. Analitza els canvis agrícoles ocorreguts a Europa entre els segles xi i xiii i n’exposa les principals causes i conseqüències.

2.1. Explica alguns trets de les ciutats medievals i les seues formes de govern.

3.1. Coneix l’organització dels gremis medievals i els tipus de comerç.

4.1. Reconeix l’estil gòtic.


1. L’expansió agrària i les seues conseqüències:

• Les innovacions tècniques.

• Les conseqüències de l’expansió agrària.

2. El renaixement de les ciutats:

• El renaixement urbà.

• El govern de la ciutat.

3. Les activitats econòmiques:

• Els artesans i la seua organització.

• L’apogeu del comerç.

4. L’art gòtic:

• L’arquitectura gòtica.

• L’escultura i la pintura.

Gener

171

UNITAT 6



– Escriure una definició dels termes taifes, alcassaba i Navas de Tolosa.

– Relacionar dues definicions (Cúria règia, corts) amb el seu concepte.

– Demostrar la comprensió de frases sobre la monarquia.

– Escriure l’any en què van ocórrer determinats fets històrics.

– Redactar un text breu sobre la convivència cultural.


– Conéixer les etapes històriques d’al-Àndalus entre els segles xi i xv.

– Saber les etapes de l’avenç territorial de Castella i Lleó.

– Saber per quins territoris es va estendre la Corona d’Aragó.

– Conéixer l’escola de traductors de Toledo.

– Saber el desenvolupament cronològic del gòtic i el mudèjar.

• Matemàtica:

– Calcular la durada de les etapes històriques d’al-Àndalus entre els segles xi i xv.

• Coneixement i interacció amb el món físic:

– Utilitzar l’atles per a nomenar països actuals dominats pels almohades.

– Localitzar els regnes cristians peninsulars.


– Obtindre una llista de regnes taifes d’un mapa històric.

– Completar un eix cronològic sobre l’evolució històrica d’al-Àndalus entre els segles xi i xv.

– Discriminar entre frases veritables i falses sobre els regnes cristians peninsulars.

– Assignar frases a l’art gòtic i a l’art mudèjar.


– Relacionar edificacions amb períodes artístics d’al-Àndalus.

– Reconéixer imatges del gòtic i del mudèjar.


– Completar un quadre resum sobre les etapes, la cronologia i l’arquitectura d’al-Àndalus.

– Completar frases mutilades sobre l’organització de Castella i de la Corona d’Aragó.

– Completar un quadre resum sobre l’art gòtic.

Objectius

1. Explicar l’evolució històrica i artística d’al-Àndalus entre els segles xi i xv.

2. Analitzar la consolidació i organització dels regnes cristians peninsulars.

3. Formar xarxes conceptuals sobre l’art gòtic i l’art mudèjar.


1.1. Explica els trets essencials de l’evolució històrica i artística d’al-Àndalus entre els

segles xi i xv.

2.1. Coneix la consolidació dels regnes cristians i la seua organització política.

3.1. Coneix i explica els estils gòtic i mudèjar, i en reconeix edificis significatius.


1. La decadència d’al-Àndalus (1031-1492):


• Les realitzacions artístiques.

2. La consolidació dels regnes cristians:

• Els regnes cristians.

• Les institucions polítiques.

3. La convivència cultural. El gòtic i el mudèjar:

• La convivència de les tres cultures.

• L’art gòtic.

• L’original art mudèjar.

Febrer

172

UNITAT 7



– Descriure com era una caravel·la.

– Definir el terme estat modern.

– Completar frases amb un concepte.

– Extraure informació del text sobre la diplomàcia permanent.

– Definir indulgència i predestinació.

– Explicar una de les 95 Tesis de Luter.

– Definir els termes mecenes i tècnica de l’oli.


– Emmarcar la cronologia de l’edat moderna.

– Esmentar les causes del descobriment de nous mons.

– Conéixer el terme monarquies autoritàries.

– Conéixer l’establiment de l’Estat modern a la península Ibèrica.

– Esmentar les grans potències d’Europa occidental en l’època moderna.

– Esmentar els instruments utilitzats per la monarquia per a reforçar el seu poder.

– Escriure les causes de l’aparició de la Reforma protestant.

– Saber on i qui va iniciar la Reforma.

– Comprendre els instruments de la Contrareforma.

– Contestar preguntes sobre el Renaixement.


– Nomenar països d’Amèrica per on s’estenien els territoris espanyols i portuguesos.

– Esmentar els llocs per on va transcórrer el primer viatge de Colom.


– Relacionar frases i termes amb les causes dels descobriments geogràfics.

– Escriure al costat de cada personatge històric per què ha passat a la història.

– Relacionar termes i frases.

– Discriminar entre frases veritables i falses.

– Relacionar religions cristianes amb les seues característiques.

– Discriminar entre frases veritables i falses relatives a les característiques del nou estil renaixentista.


– Relacionar l’art del segle xv amb Florència, i el del segle xvi amb Roma.

– Relacionar pintors amb les seues obres.

– Conéixer el nom d’arquitectes, escultors i pintors del Renaixement.


– Confeccionar un esquema de claus sobre les causes dels descobriments.

– Completar un quadre resum sobre l’estat modern.

– Completar un quadre resum sobre les religions protestants.

– Completar un quadre resum sobre autors renaixentistes.

Objectius

1. Explicar l’inici de l’edat moderna i els descobriments geogràfics.

2. Caracteritzar l’estat modern.

3. Saber els canvis religiosos ocorreguts a Europa en el segle xvi.

4. Formar xarxes conceptuals sobre l’art renaixentista.


1.1. Coneix l’inici de l’edat moderna i comprén els viatges d’exploració i de descobriment.

2.1. Forma xarxes conceptuals sobre el naixement de l’estat modern i les monarquies autoritàries.

3.1. Coneix les reformes i la Contrareforma.

4.1. Explica les característiques del nou estil renaixentista, i en coneix autors i obres significatives.

173


1. Els descobriments geogràfics:

• L’inici de l’edat moderna.

• Las causes dels descobriments.

• Viatges d’exploració i descobriment.

2. L’Estat modern:

• Les monarquies autoritàries, i els seus instruments.

• Els grans estats.

3. Els canvis religiosos. Reforma i contrareforma:

• La reforma luterana.

• Les reformes calvinista i anglicana.

• La reforma catòlica o Contrareforma.

4. El Renaixement. Itàlia i els primitius flamencs:

• Les característiques del nou estil.

• El Renaixement a Itàlia.

• La pintura flamenca.

Febrer

Març

174

UNITAT 8



– Buscar en el vocabulari i anotar el significat de consells i terços.

– Completar definicions amb el terme correcte.

– Definir Consell d’Índies i virregnats.

– Buscar en el vocabulari i anotar el significat d’audiències.

– Redactar un text explicant la indumentària dels conqueridors.


– Comprendre els objectius de la unió dinàstica.

– Nomenar els monarques espanyols del segle xvi i escriure’n la cronologia.

– Conéixer per quins fets han passat a la història alguns exploradors i conqueridors.


– Anomenar els territoris del regne de Castella i de la Corona d’Aragó.

– Localitzar en un mapa els territoris heretats per Carles I.


– Buscar en el text i en l’eix esdeveniments històrics i ordenar-los cronològicament.

– Relacionar fets històrics amb la unitat territorial o la unitat religiosa.

– Assenyalar la frase veritable relacionada amb els Reis Catòlics.

– Relacionar conceptes històrics amb la seua cronologia.

– Relacionar fets amb els regnats de Carles I o de Felip II.

– Discriminar entre exploració i conquesta.

– Escriure al costat de fets seleccionats la data en la qual van ocórrer.

– Obtindre del text les obres més representatives dels escultors renaixentistes espanyols.

– Relacionar obres i característiques amb el plateresc, el purisme o l’herrerià.


– Saber el nom dels tres estils arquitectònics del Renaixement a Espanya i la seua

cronologia.

– Esmentar característiques de l’escultura renaixentista espanyola.

– Descriure El Escorial i reconéixer les característiques de l’herrerià.

– Analitzar una obra d’El Greco.



– Completar un quadre sinòptic amb els conflictes externs.

– Completar frases mutilades amb conceptes.

– Completar un quadre resum sobre les conseqüències de la conquesta americana.

Objectius

1. Analitzar la importància històrica del regnat dels Reis Catòlics.

2. Conéixer els regnats de Carles I i Felip II.

3. Assimilar la conquesta i organització d’Amèrica, i les principals conseqüències.

4. Formar xarxes conceptuals sobre l’art renaixentista a Espanya.


1.1. Diferencia els trets de l’estat modern i els relaciona amb el regnat dels Reis Catòlics.

2.1. Distingix els principals esdeveniments de la política interior i exterior dels regnats de Carles I i Felip II.

3.1. Identifica les característiques de la conquesta i organització de les Índies i les seues principals conseqüències.

4.1. Distingix les principals característiques de l’arquitectura, l’escultura i la pintura renaixentista a Espanya.

175


1. L’inici de l’edat moderna a Espanya. Els Reis Catòlics:

• La unió dinàstica de Castella i Lleó.

• La unitat territorial i religiosa.

• L’enfortiment de la monarquia.

2. L’hegemonia hispana. Carles I i Felip II:

• Els conflictes interns.

• Els conflictes externs.

3. La conquesta i organització d’Amèrica:

• Exploracions i conquestes.

• L’organització de les Índies.

• Les conseqüències de la conquesta.

4. L’art renaixentista a Espanya:

• L’evolució de l’arquitectura.

• L’escultura renaixentista.

• La pintura renaixentista.

Març

Abril

176

UNITAT 9



– Escriure els termes o conceptes definits.

– Explicar qui va ser Lluís XIV de França.

– Definir el terme valido.

– Definir els conceptes barroc i columna salomònica.

– Buscar en el vocabulari, i anotar, el significat del terme Plaça Major.


– Demostrar el coneixement, a partir de la resposta a preguntes, sobre l’espai i el temps del segle xvii.

– Nomenar els monarques espanyols del segle xvii i saber-ne la cronologia.

– Esmentar les causes del descens de la població espanyola el segle xvii.


– Esmentar possessions espanyoles a Europa després de la pau d’Utrecht.

– Escriure, amb ajuda d’un atles, les províncies espanyoles afectades per la pesta en el segle xvii.


– Discriminar entre frases veritables o falses sobre la monarquia absoluta i els sistemes parlamentaris.

– Relacionar països, reis i frases amb la monarquia absoluta o els sistemes parlamentaris.

– Relacionar termes i frases amb l’agricultura, la indústria o el comerç del segle xvii espanyol.

– Relacionar els validos espanyols del segle xvii amb els monarques respectius.

– Relacionar autors barrocs amb un lloc.

• Matemàtica:

– Analitzar un quadre estadístic sobre l’evolució de la població europea en el segle xvii.


– Saber on i quan va sorgir el Barroc.

– Conéixer els clients principals de l’art barroc i per a què el van utilitzar.

– Conéixer aspectes de la vida i l’obra de Velázquez i ordenar-ne alguns dels quadres

de forma cronològica.


– Completar un quadre resum sobre els problemes econòmics d’Espanya en el segle xvii.

Objectius

1. Localitzar en el temps i l’espai fets històrics essencials ocorreguts en el segle xvii.

2. Identificar els monarques espanyols del segle xvii i conéixer les dificultats pròpies del

segle.

3. Formar xarxes conceptuals sobre l’art barroc.


1.1. Comprén la situació internacional del segle xvii i diferencia monarquies absolutes

i sistemes parlamentaris.

2.1. Coneix els monarques espanyols del segle xvii i els problemes del segle.

3.1. Explica les característiques de l’estil barroc, i en coneix autors i obres significatives.

Adaptació curricular/ Temporalització

1. El segle xvii. L’espai i el temps:

• La situació internacional.

• Monarquies absolutes i sistemes parlamentaris.

2. La monarquia hispànica i els seus problemes:

• La política de la monarquia.

• Les dificultats demogràfiques.

• Els problemes econòmics.

3. L’art barroc:

• Les característiques del nou estil.

• L’arquitectura barroca.

• L’escultura i la pintura barroques.

Abril

177

UNITAT 10



– Definir els conceptes població i densitat de població.

– Definir moviment natural, moviments migratoris i composició de la població.

– Redactar un text sobre la immigració i les seues causes.

– Buscar en el vocabulari el concepte de desenvolupament sostenible i anotar-ne el

significat.

– Redactar un text recollint les mesures que prenen els països per a evitar els problemes

ocasionats per la immigració.

– Redactar una resposta a una pregunta sobre immigració.


– Localitzar els focus de concentració de la població i els focus de despoblament en

un mapa.

– Nomenar països amb major població d’ancians el 2050.

– Localitzar les comunitats autònomes més poblades i les menys poblades.


– Relacionar els factors físics i humans que condicionen la distribució de la població.

– Obtindre dades numèriques del text explicatiu.

– Escriure al costat de cada definició el concepte definit.

– Relacionar termes de població distribuïts a dues columnes.

– Relacionar activitats amb els sectors primari, secundari o terciari.

– Discriminar entre frases veritables i falses relacionades amb les tensions demogràfiques.

– Esmentar regions receptores i emissores d’emigrants.

• Matemàtica:

– Calcular la densitat de població de la Unió Europea.

– Calcular el creixement de la població espanyola entre 1900 i 2010.

– Analitzar la piràmide d’edats de la població espanyola.


– Completar un quadre sobre l’evolució de la població.

– Completar un quadre resum sobre els problemes i solucions al creixement de la població mundial.

– Obtindre informació del text sobre els grups d’edats.

– Completar un quadre amb les característiques dels moviments migratoris.

– Completar frases mutilades sobre la població espanyola.

Objectius

1. Conéixer el creixement i la distribució de la població mundial, i explicar els factors de

distribució.

2. Conéixer els conceptes demogràfics bàsics.

3. Constatar l’existència de tensions demogràfiques al món actual.

4. Identificar els trets bàsics de la població espanyola.


1.1. Coneix l’evolució i distribució de la població mundial, i explica el repartiment desigual.

2.1. Coneix, comprén i, en determinats casos, aplica conceptes demogràfics bàsics.

3.1. Reconeix les principals tensions demogràfiques de la població mundial.

4.1. Identifica i explica els trets bàsics de la població espanyola.

178

UNITAT 10


1. Evolució i distribució de la població mundial:

• La població mundial i la seua evolució.

• Com es distribuïx la població del planeta?

• Com s’explica el repartiment desigual?

2. Conceptes demogràfics bàsics:

• Els moviments naturals de la població.

• Els moviments migratoris.

• La composició de la població.

3. Les tensions demogràfiques:

• L’elevat creixement de la població.

• Les migracions massives actuals.

• L’envelliment de la població.

4. La població espanyola:

• Evolució i distribució al territori.

• Els moviments de la població.

• La composició de la població.

Maig

179

UNITAT 11



– Definir el terme societat i saber les societats actuals.

– Reconéixer les definicions de grup social i classe social.

– Produir un text sobre l’elit als països subdesenvolupats.

– Definir multiculturalitat.

– Emetre una opinió, amb correcció sintàctica i lèxica, sobre la multiculturalitat.

– Escriure el concepte a què es referixen diferents definicions.


– Saber els tres tipus de societats: tradicionals, industrial i postindustrial.

– Esmentar els elements que diferencien unes societats de les altres.

– Conéixer el nom de les quatre grans civilitzacions actuals.

– Anomenar cultures actuals.

– Comprendre la societat de classes.

– Saber els grups socials existents als països desenvolupats.

– Comprendre el terme conflicte social.

– Esmentar característiques de les societats europea i espanyola.

– Demostrar la seua comprensió de les característiques de l’Estat espanyol.


– Localitzar països de les civilitzacions actuals.

– Esmentar països europeus de diferent religió i llengua.


– Relacionar característiques amb societats actuals.

– Relacionar classes socials amb els països desenvolupats o subdesenvolupats.

– Obtindre informació del text sobre la definició de diferents classes socials.

– Discriminar entre frases veritables i falses relacionades amb la societat europea i espanyola.

– Relacionar els poders de l’Estat espanyol.

– Relacionar les característiques dels municipis, províncies i comunitats autònomes.

– Contestar preguntes sobre el mapa autonòmic.


– Completar un quadre resum sobre la societat i les civilitzacions.

– Completar les piràmides socials dels països desenvolupats i subdesenvolupats.

– Completar frases mutilades.

– Completar els espais en blanc d’una frase sobre l’Estat espanyol.

Objectius

1. Analitzar els elements i evolució històrica de les societats.

2. Distingir les característiques de les societats actuals.

3. Formar xarxes conceptuals sobre les societats europea i espanyola.

4. Apreciar la singularitat de l’Estat espanyol.


1.1. Distingix el concepte societat i reconeix la diversitat cultural de les societats actuals.

2.1. Extrau conclusions sobre les classes, les desigualtats socioeconòmiques i els processos

de canvi de les societats actuals.

3.1. Extrau conclusions sobre les classes, les desigualtats socioeconòmiques i els processos

de canvi de les societats actuals.

4.1. Coneix l’organització política i territorial de l’Estat espanyol.

180

Adaptació curricular/ Temporalització

1. Societat, civilitzacions i cultures:

• La societat. Elements i evolució històrica.

• Les societats actuals. Civilitzacions i cultures.

2. Classes socials i desigualtats:

• Les classes socials.

• Les desigualtats econòmiques.

• Canvi i conflicte social.

3. La societat espanyola i europea:

• Característiques de la societat.

• La pluralitat lingüística i religiosa.

• La multiculturalitat.

4. Societat i Estat:

• L’organització política.

• L’estat espanyol.

• L’organització política i territorial de l’Estat.

Maig

Juny

181

UNITAT 12



– Definir el terme poblament.

– Diferenciar els termes hàbitat rural i casa rural.

– Definir els conceptes geogràfics de plànol i funcions urbanes.

– Descriure com és un plànol urbà.

– Definir els conceptes centre històric i perifèria.

– Redactar un text sobre el barri on viu l’estudiant.


– Localitzar en un mapamundi les àrees de poblament rural dispers i concentrat.


– Escriure al costat de cada definició el concepte definit.

– Relacionar característiques amb el poblament dispers i el poblament concentrat.

– Relacionar els termes de dues columnes.

– Relacionar característiques amb els diferents tipus de plànols urbans.

– Escriure al costat dels noms de ciutats la seua funció principal.

– Obtindre informació del text per a contestar preguntes seleccionades.

– Relacionar imatges amb un sector intern de la ciutat.

– Completar un quadre resum amb les característiques de cada sector urbà.


– Completar els espais en blanc d’una frase mutilada sobre el poblament humà.

– Completar un quadre resum sobre la jerarquia urbana.

– Completar una frase sobre la jerarquia urbana.

Objectius

1. Diferenciar el poblament rural i les seues formes.

2. Extraure conclusions sobre els elements que diferencien unes ciutats de les altres.

3. Coneix els principals sectors interns de les ciutats espanyoles.


1.1. Comprén el poblament i l’hàbitat rural, i les seues formes.

2.1. Coneix conceptes urbans essencials.

3.1. Conéixer les estructures de les ciutats espanyoles actuals.


1. El poblament rural:

• El poblament rural i les seues formes.

• L’hàbitat rural.

2. El poblament urbà:

• El plànol urbà.

• Les funcions urbanes.

• Les funcions exteriors. La jerarquia urbana.

3. La ciutat espanyola actual:

• El centre històric.

• Les àrees residencials de transició.

• La perifèria urbana.

Juny

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Aquest apartat s’inclou en el punt de programació per unitats.

RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Annex a la programació per unitats.

COMUNICACIÓ Tercer Curs Educació Secundària Obligatòria

Programació Didàctica Geografia i Història

(2016-2017)

1. INTRODUCCIÓ 2 A) JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ 2B) CONTEXTUALITZACIÓ 3

2. COMPETÈNCIES 4 A) LES COMPETÈNCIES CLAU EN EL CURRÍCULUM DE LA LOMCE 4

3. OBJECTIUS I FINS 5 A) OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA 5B) FINS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA 6

4. OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA 8 A) GEOGRAFIA I HISTÒRIA 8B). OBJECTIUS PER TEMES: TERCER CURS 9

5. UNITATS DIDÀCTIQUES. CONTINGUTS 13

6. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES 17

7. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES 18 A) METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA 18B). RECURSOS DIDÀCTICS 19C). ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE 19D). ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 22

8. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT 23 A). INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ 23B). CRITERIS DE QUALIFICACIÓ 23

9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 24 A). MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA . ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ 24

10 ELEMENTS TRANSVERSALS 25 A). FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSIÓ LECTORA. 25B). EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA 25C). COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ 26D). EMPRENEDORIA 27E). EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL 27

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ASSOLIMENT 29

1. IntroduccióA) Justificació de la programació

La Programació Didàctica Geografia i Història per al Tercer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, del 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria , i en el Decret 87/2015 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tindre èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les Competències Clau. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels alumnes i les alumnes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les Competències Clau que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

La inclusió de les Competències Clau en el currículum té com a finalitat que els alumnes i les alumnes a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construïsquen un projecte de vida satisfactori; c) assolisquen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedisquen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p. ex. Ausubel et al., 1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Geografia i Història per al Tercer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per a aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació Didàctica Geografia i Història adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

D’aquesta manera, l’aprenentatge de les Competències Clau tot i que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

En aquesta línia hem volgut incidir amb especial èmfasi en la relació dels continguts i els materials tractats al llarg de la nostra Programació Didàctica Geografia i Història per al Tercer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques, tan properes i atractives per a l’alumnat.

L’aplicació o desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria dins àmbits com internet, l’ús de suports informàtics, l’anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, etc. es constitueixen com un element gratificant i motivador i també com un aprenentatge imprescindible per a l’adaptació de l’alumnat a futures incorporacions a diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per a fomentar la capacitat de l’alumne per a regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Programació Didàctica Geografia i Història per al Tercer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

B) Contextualització1.1 Objectius i àmbits d’actuació de la LOMCE

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) sorgeix com a resposta a una sèrie de reptes educatius als quals es pretén donar resposta amb la consecució dels següents objectius:

PRINCIPALS REPTES EDUCATIUS OBJECTIUS DE LA LOMCE

– Elevades taxes d’abandonament a l’inici de l’escolarització.

-Canalitzar els estudiants cap a trajectòries

adequades a les seues potencialitats.

–Baix nivell formatiu en relació amb els

estàndards internacionals (PISA, OCDE…).

– Reduït nombre d’alumnes que

aconsegueix l’excel·lència.

– Inadequació del sistema educatiu davant

les noves demandes de formació.

-Millorar els resultats augmentant el nombre de titulats de l’ESO.

-Elevar els nivells d’educació i augmentar el nombre d’alumnes excel·lents.

-Millorar les possibilitats de trobar faena i estimular l’esperit emprenedor de l’alumnat.

1.2 Elements del currículum a la LOMCE

La LOMCE modifica els elements que componen el currículum com a regulador dels processos d’ensenyament i aprenentatge per a cada una de les etapes educatives.

Aquests elements passen a ser els següents:

- Els objectius de cada matèria i etapa educativa.

- Les competències o capacitats per a aplicar els continguts de cada ensenyament i etapa educativa.

- Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius i a l’adquisició de competències.

Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments i les etapes educatives.

- Els estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables, que permeten mesurar els èxits dels resultats d’aprenentatge en cada assignatura.

- Els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa.

- La metodologia didàctica, que comprén tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball dels docents.

2. CompetènciesA) Les Competències Clau en el Currículum de la LOMCE

L’adquisició de competències és un llarg procés que inclou tota la vida de cada ésser humà. S’inicia en l’etapa acadèmica i continua en la vida adulta. Ara bé, els anys de formació escolar són fonamentals per al desenvolupament personal, social i professional posterior.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s’han identificat un grup de set competències, que, pel seu rol vertebrador, s’han anomenat Competències Clau:

– Comunicació lingüística

– Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

– Competència digital

– Aprendre a aprendre

– Competències socials i cíviques

– Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

– Consciència i expressions culturals

3. Objectius i finsA) Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

OBJECTIUS COMPETÈNCIES CLAU

a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg consolidant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

Competències socials i cíviques.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.



Aprendre a aprendre.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.




d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes..



Comunicació lingüística.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

Competència digital.



f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.



g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per



aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.


h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en castellà i en valencià, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.



Consciència i expressions culturals.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

Comunicació lingüística



j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.



k) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, consolidar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir a la seua conservació i millora.




l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.




B) Fins de l’Educació Secundària Obligatòria

FINS COMPETÈNCIES CLAU

a) Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic.





b) Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenvolupament personal i integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la




diversitat de l’alumnat propis de l’etapa.

c) Orientar a l’alumnat i els seus representants legals, si és menor d’edat, sobre el progrés acadèmic i la proposta d’itineraris educatius més adequats per a cada alumne o alumna.



d) Preparar a l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral.




e) Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.




f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.



g) Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball.



h) Formar a l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.



i) Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisci-plinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comuni-cació, així com la pràctica de l’educació inclusiva en l’aula.



j) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent.



k) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.


l) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes aquestes, i garantint l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià.



4. Objectius Generals de l’Àrea

A) Geografia i Història

OBJECTIUS COMPETÈNCIESCLAU

1. Conéixerelsprocessos i mecanismes que regeixenelsfetssocials i les interrelacions entre fetspolítics, econòmics i culturals i utilitzaraquestconeixement per a comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societatsactuals, el paper que homes i dones exerceixen en aquestes i elsseusproblemesmésrellevants.

Competènciessocials i cíviques.


Competènciamatemàtica i competènciesbàsiques en ciència i tecnologia.

Sentitd’iniciativa i esperitemprenedor.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, elselementsbàsics que caracteritzen el medifísic, les interaccions que es donen entre ells i les que elsgrupshumansestableixen en la utilització de l’espai i delsseus recursos, valorant les conseqüències de tipuseconòmic, social, cultural, polític i mediambiental.




3. Comprendre el territoricom el resultat de la interacció de les societats sobre el medion es desenvolupen i al que organitzen.



4. Identificar, localitzar i comprendre les característiquesbàsiques de la diversitatgeogràfica del món i de les gransàreesgeoeconòmiques, aixícomelstretsfísics i humansd’Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana.

Competències socials icíviques.

Consciènciai expressions culturals.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espaielsproces-sos i esdevenimentshistòricsrellevants de la història del món, d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana per a adquirir una perspectiva global de l’evolució de la Humanitat i elaborar una interpretaciód’aquesta que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitatssocials a les que es pertany, reconeixentaspectescomuns i respectantels de caràcterdistint.






6. Valorar la diversitat cultural manifestantactituds de respecte i tolerànciacap a altres cultures i cap a opinions que no coincideixenamb les pròpies, sense renunciar per aquestmotiu a un judici

Consciència i expressionsculturals.



sobre aquestes.

7. Comprendreelselementstècnicsbàsics que caracteritzen les manifestacionsartístiques en la seuarealitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, his-tòric, cultural i artístic, material iimmaterial, assumint la responsabilitat que suposa la seuaconservació i apreciant-lo com unrecurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.





8. Adquirir i utilitzar el vocabulariespecífic i les nocions de causalitat, canvi i permanència que aporten la Geografia i la Història per a que la seuaincorporació al vocabulari habitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge i millore la comunicació.



9. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informacióverbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fontsdiverses, incloses les històriques i les que proporciona l’entornfísic i social, elsmitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, interpretar aquestainformaciócríticament, tractar-la d’acordamb la finalitat perseguida i comunicar-la alsaltres de manera organitzada i intel·ligible.



Consciència i expressionsculturals.

10. Realitzartreballs en grup i participar en debatsamb una actitud constructiva, crítica i tolerant, argumentantadequadament les opinions i valorant el diàlegcom una vianecessària per a la soluciódelsproblemeshumans i socials.





11. Conéixer el funcionament de les societatsdemocràtiques, apreciantelsseusvalors i bases fonamentals, la responsabilitat en l’exercici del deure i elsdrets i llibertatscom una fita irrenunciable i una condiciónecessària per a la pau, denunciantactituds i situacions violentes, discriminatòries i injustes i mostrant-se solidariambelspobles, grupssocials i persones privadesdelsseusderets o dels recursos econòmicsnecessaris.




12. Adquirir una consciènciahistòrica i ambiental que permetaalsalumnes elaborar la seuainterpretació personal del món, tenir inquietud per saber, per informar-se, per afrontar la realitatambcapacitat de judici i desig de millorar-la, dignificant el valor de l’esforç i del compromís.





B). Objectius per temes: Tercer Curs

TEMA D. L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

– Localitzar al mapa les grans unitats del relleu terrestre.– Conèixer els mars, les illes i les penínsules del litoral europeu.– Identificar els massissos i les muntanyes joves d’Europa i descriure com són els seus

relleus.– Conèixer ilocalitzar al mapa les unitats de relleu i els rius d’Espanya.– Explicar les particularitats del relleu espanyol.– Reconèixer les característiques del litoral espanyol.– Identificar les principals zones climàtiques dela Terra iels seus paisatgescorresponents.– Localitzar al mapa les costes i les unitats de relleu treballades al tema.– Reflexionar sobre les relacions que hi ha entre clima, paisatge iactivitats humanes.– Identificar els paisatges d’Europa i d’Espanya.– Utilitzar l’atles i altres fonts d’informació cartogràfica.– Valorar la diversitat de paisatges que formen el nostre patrimoni natural.

TEMA 1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

– Reconèixer les principals competències i funcions de l’estat.– Definir què és un estat i comparar els elements dels estats democràtics iels no

democràtics.– Explicar en què consisteix la globalització i com ha afectat els estats.– Identificar les funcions que, segons la divisió de poders, exerceixen les diferents

institucions en els règims democràtics.– Valorar la importància de la constitució dins els estats democràtics.– Caracteritzar els municipis iles províncies ila seva funció administrativa en el territori

espanyol.– Conèixer les organitzacions supranacionals més importants.– Valorar el paper que exerceixen les organitzacions no governamentals en la societat

actual i reconèixer les més destacades.– Conèixer l’organització territorial d’Espanya.– Buscar informació en fonts deconsulta alternatives al llibre detext.

TEMA 2. L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

– Descriure els trets generals de l’activitat econòmica i identificar-ne els factors de producció i els agents econòmics.

– Explicar en què consisteix la producció debéns iposar exemples de béns de producció i de consum.

– Reflexionar sobre les repercussions de lasobreexplotació dels recursos naturals.– Caracteritzar com l’oferta i la demanda regulen el funcionament del mercat.– Valorar la rellevància econòmica de la publicitat i l’impacte sobre les pròpies pautes de

consum.– Comprovar que saben definir diversos conceptes relacionats amb el mercat laboral.

– Explicar què són els cicles econòmics i quin és el seu funcionament.– Buscar informació en fonts deconsulta alternatives al llibre detext.– Descriure una crisi econòmica irelacionar-la amb els cicles econòmics.– Reflexionar sobre les repercussions socials i econòmiques de les crisis econòmiques.– Analitzar informació econòmica d’un diari.

TEMA 3. L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA I LA SILVICULTURA

– Identificar els condicionants físics de l’agricultura.– Reconèixer els sistemes de conreu que es practiquen al món.– Conèixer la distribució geogràfica de l’agricultura desubsistència i de l’agricultura

demercat.– Conèixer els diferents tipus d’agricultura desubsistència.– Explicar quins són els objectius de l’agricultura demercat i els mitjans dels quals disposa

per aconseguir-los.– Reconèixer i saber localitzar al mapa els diferents tipus de ramaderia que es practiquen

al món.– Comparar lapesca tradicional i la pesca industrial.– Conèixer els principals caladors de pesca del món.– Explicar en què consisteix l’explotació forestal.– Identificar les principals masses boscoses del món.– Explicar en què consisteix l’explotació sostenible dels recursos.– Descriure els paisatges agraris d’Espanya.

TEMA 4. MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ

– Comprendre què és una matèria primera i la seva importància econòmica.– Identificar i classificar els diferents tipus de matèries primeres.– Reconèixer diferents tipus d’explotacions irecursos miners.– Descriure les característiques de les fonts d’energia tradicionals.– Conèixer els avantatges i els inconvenients deles fonts d’energia alternatives més

importants.– Descriure les activitats relacionades amb laconstrucció il’evolució del sector a Espanya a

partir de l’anàlisi de gràfiques.– Buscar informació a fonts deconsulta alternatives al llibre detext.– Comprendre en què va consistir la bombollaimmobiliària iles seves repercussions.– Investigar sobre un problema mediambiental a l’entorn immediat propi o a la Comunitat

Autònoma.

TEMA 5. LA INDÚSTRIA

– Comprendre en què consisteix l’activitat industrial i quins són els elements del procés industrial.

– Classificar un seguit d’indústries segons la finalitat dels productes fabricats.– Reconèixer els elements que formen part del procés industrial.– Explicar la divisió tècnica i social del treball.– Descriure, comparar i situar cronològicament les tres revolucions industrials.

– Prendre consciència de les injustícies i les infraccions dels drets humans en diferents contextos històrics igeogràficsdins el context de l’activitat industrial.

– Buscar informació en fonts de consulta alternatives al llibre detext.– Identificar els factors que determinen la localització de la indústria.– Caracteritzar l’activitat industrial a Espanya.

TEMA 6. ELS SERVEIS, LA COMUNICACIÓ I LA INNOVACIÓ

– Descriure els trets generals del sector terciari i reconèixer les principals activitats d’aquest sector econòmic.

– Reconèixer les diferents submodalitats del sector terciari: terciari banal iterciari superior.– Classificar correctament les activitats terciàries segons el servei que fan i el mercat al

qual es dirigeixen.– Descriure l’evolució i la importància de l’educació ila sanitat a Espanya com a serveis.– Valorar les principals repercussions socials, econòmiques i culturals delatecnologia i dels

mitjans de comunicació en el món actual.– Buscar informació en fonts deconsulta alternatives al llibre de text.– Comprendre la importància de la investigació, el desenvolupament i la innovació per al

desenvolupament econòmic d’un país.– Utilitzar adequadament les xarxes socials per relacionar-se.– Reflexionar sobre la importància social i cultural delaVikipèdia.– Elaborar diferents tipus demissatges i documents publicitaris.

TEMA 7. ELS TRANSPORTS I EL TURISME

– Conèixer els avantatges iels inconvenients dels diferents mitjans detransport terrestre, marítim iaeri.

– Indicar la funció dels diferents mitjans detransport.– Interpretar gràfics i taules de dades sobre els transports i el turisme.– Caracteritzar la revolució dels transports i el concepte de xarxes del transport.– Comprendre l’impacte econòmic del turisme i les seves implicacions socials iculturals.– Identificar i valorar aspectes negatius i positius del turisme.– Localitzar geogràficament els principals nuclis turístics del món.– Descriure el procés de transport i comercialització d’un producte agrari.– Reflexionar sobre la utilitat de la taxa turística.– Caracteritzar els transports i el turisme d’Espanya.– Reflexionar i valorar els aspectes positius i negatius de l’aplicació de la taxa turística.

TEMA 8. LES ACTIVITATS COMERCIALS I ELS FLUXOS D’INTERCANVI

– Conèixer els elements que intervenen en les activitats comercials.– Explicar les característiques del comerç interior i del comerç exterior, així com les

diferències entre la balança comercial ila balança de pagaments.– Conèixer els grans blocs comercials del món.– Explicar els diferents tipus de fluxos comercials que es produeixen aescala planetària.– Buscar informació en fonts de consulta alternatives al llibre detext.– Comprendre què es el consum responsable i valorar les pautes de consum pròpies.– Analitzar el deute extern i les seves repercussions sobre els països pobres.– Caracteritzar el comerç interior i exterior a Espanya.

TEMA 9. NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISI I IMPACTES

– Saber com ha evolucionat la relació entre societat i natura al llarg del temps i analitzar els factors que expliquen el desenvolupament de la consciència ecològica.

– Conèixer la distribució desigual dels recursos naturals al món i el paper que desenvolupen les empreses multinacionals en la seva explotació.

– Prendre consciència de la limitació dels recursos naturals i de la necessitat d’adoptar mesures d’estalvi energètic com ara l’ús de recursos renovables.

– Reconèixer els agents responsables de la sobreexplotació de l’aigua i reflexionar sobre el consum desigual d’aigua entre països rics i països pobres.

– Explicar els fenòmens responsables de la contaminació de l’aigua, la contaminació atmosfèrica i la desforestació.

– Explicar les accions principals que es duen a terme en política ambiental i reconèixer la necessitat d’introduir noves mesures per assolir un desenvolupament sostenible.

– Identificar les noves formes de consum.– Descriure les característiques i les problemàtiques dels paisatges humanitzats espanyols.– Analitzar els parcs nacionals i els espais protegits d’Espanya.

TEMA 10. REPTES, CONFLICTES I DESIGUALTAT

– Analitzar les conseqüències del’accés desigual a la riquesa en el món: fam, manca d’escolarització, augment de les diferències socials, etc.

– Reflexionar sobre les perspectives de futur de la societat globalitzada.– Entendre la polarització entre el desenvolupament i el subdesenvolupament.– Reconèixer la possibilitat de conviure en un món sense conflictes bèl·lics.– Detallar les característiques d’un possible desenvolupament econòmic sostenible.– Analitzar les raons per les quals hi ha desigualtat entre països rics i països pobres.– Explicar com reduir la desigualtat entre països rics i països pobres.– Descriure un país pobre: Burundi.– Analitzar el comerç d’armes i les conseqüències i els impactes que té.– Exposar la desigualtat de gènere a la feina.– Analitzar la problemàtica dels refugiats.

TEMA 11. GEOGRAFIA FÍSICA, ECONÒMICA I POLÍTICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

– Conèixer les característiques del relleu de la Comunitat Valenciana: el relleu, les planes i les costes.

– Descriure el clima i els rius de la Comunitat Valenciana.– Reconèixer i localitzar el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana.– Indicar les activitats del sector primari de la Comunitat Valenciana.– Identificar les activitats relacionades amb la mineria, l’energia i la indústria.– Explicar la importància econòmica i social dels serveis i el turisme.– Detallar les característiques del comerç i el transport a la Comunitat Valenciana.– Analitzar l’autonomia de la Comunitat Valenciana.

5. Unitatsdidàctiques. Continguts

INTRODUCCIÓ

1. La Geografia i les seves eines de treball

2. Els sistemes d’informació geogràfica (SIG)

L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

1. Les grans unitats del relleu terrestre

2. El relleu, els rius i les costes d’Europa

3. Les unitats del relleu d’Espanya

4. Les costes i els rius d’Espanya

5. Els paisatges de la Terra

6. Els paisatges d’Europa

7. Els paisatges d’Espanya (I)

8. Els paisatges d’Espanya (II)


1. L’Estat com a organització política de la societat

2. Els Estats del món i les relacions internacionals

3. L’Estat i la globalització

4. L’organització territorial d’Espanya

5. L’Estat de les autonomies

6. Estudi de cas. La Unió Europea

7. Anàlisi de problemes. Les organitzacions no governamentals

Taller de Geografia – Síntesi


1. Les activitats econòmiques

2. Els factors de producció

3. Els sectors econòmics

4. Els sistemes econòmics

5. Coneix. Els sectors econòmics de la Unió Europea

6. Coneix. L’economia de la Unió Europea

7. Estudi de cas. Què és una crisi econòmica?

8. Anàlisi de problemes. El mercat laboral: com podeu augmentar les vostres expectatives?



1. L’agricultura

2. Els paisatges agraris

3. Anàlisi de problemes. Sistema de subsistència versus sistema de mercat

4. La ramaderia

5. L’activitat pesquera

6. L’explotació forestal

7. Coneix. El sector primari a Espanya

8. Descobreix. Els paisatges agraris a Espanya

9. Impacte humà. És possible reduir els impactes negatius de les activitats agràries?



1. L’obtenció de matèries primeres

2. L’energia. Les fonts no renovables

3. Les fonts d’energia renovables

4. La construcció. La situació a Espanya

5. Impacte humà. Pedreres, graveres i abocadors

6. Anàlisi de problemes. La gestió dels residus nuclears



1. L’activitat industrial

2. Les revolucions industrials

3. La tercera revolució industrial

4. Localització i deslocalització industrial

5. Coneix. Les activitats industrials a Espanya

6. Estudi de cas. Les multinacionals espanyoles del segle XXI

7. Anàlisi de problemes. Produir més barat..., a canvi de què?

8. Impacte humà. La indústria petroquímica



1. El sector terciari

2. Les activitats del sector terciari. La sanitat i l’educació a Espanya

3. La tecnologia i els mitjans de comunicació

4. La investigació, el desenvolupament i la innovació

5. Estudi de cas. R+D+I a Espanya

6. Anàlisi de problemes. Les xarxes socials virtuals i les relacions humanes



1. Els sistemes de transport

2. Les funcions del transport i les seves xarxes

3. El turisme i la seva importància econòmica

4. Coneix. Els transports i el turisme a Espanya

5. Estudi de cas. El transport dels productes agraris

6. Impacte humà. La taxa turística



1. Les activitats comercials

2. El comerç interior. El consum a les llars espanyoles

3. El comerç exterior. Les exportacions i les importacions espanyoles

4. El comerç internacional en un món global

5. El comerç desigual en un món global

6. Anàlisi de problemes: El deute extern

7. Impacte humà. Som consumidors responsables?


ATLES TEMÀTIC DEL MÓN (I)


1. Les relacions entre natura i societat

2. La distribució desigual dels recursos del planeta

3. Problemes, impactes i reptes ambientals

4. El desenvolupament sostenible i la gestió dels residus

5. Impacte humà. L’obsolescència programada

6. Anàlisi de problemes. Característiques i problemàtiques dels paisatges humanitzats espanyols

7.Estudi de cas. Parcs nacionals i espais protegits d’Espanya



1. La polarització entre desenvolupament i subdesenvolupament

2. Polítiques per reduir les desigualtats socials

3. Un món on conviure sense conflictes bèl·lics

4. És possible el desenvolupament econòmic sostenible?

5. Anàlisi de problemes. Per què hi ha desigualtats entre països rics i països pobres?

6. Impacte humà. Com reduir la desigualtat entre països rics i països pobres?

7.Estudi de cas. Burundi, un exemple de país pobre

8. Anàlisi de problemes. El comerç d’armes

9. Estudi de cas. La desigualtat de gènere a la feina

10. Impacte humà. Els refugiats



1. El relleu de la Comunitat Valenciana: les muntanyes

2. El relleu de la Comunitat Valenciana: les planes i les costes

3. El clima i els rius de la Comunitat Valenciana

4. El patrimoni natural de la Comunitat Valenciana

5. Les activitats agràries i la pesca

6. La mineria, l’energia i la indústria

7.Els serveis. El turisme

8. El comerç i el transport

9. L’autonomia de la Comunitat Valenciana


6. Distribució temporal de les unitatsdidàctiques

Al quadre apareix la distribució temporal de les unitats, encara que cal dir que aquesta podrà variar (sobretot pel que fa a les unitats treballades en cada trimestre) atenent el ritme d’aprenetatge de l’alumnat , l’atenció a la diversitat i el calendari escolar.

Primera avaluació Temes D, 1, 2, 3, 4

Segona avaluació Temes 5,6,7, 8

Tercera avaluació Temes 9,10,11

.

7. Metodologia. Orientacions didàctiques

A) Metodologia general i específica

En el marc de la seua Programació Didàctica, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen les Competències Clau, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu..

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les Competències Clau, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per a treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini

complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtindre uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu

B). Recursos didàctics

Recursos Didàctics

Per a cada tema, els Recursos Didàctics que s’utilitzaran habitualment són els següents:

1. Llibre de l’Alumne i de l’Alumna

El Llibre de l’Alumne i de l’Alumna consta de 12 temes per al Tercer Curs de l’àrea Geografia i Història de l’Educació Secundària Obligatòria.

2. Quaderns d’Activitats

Els Quaderns d’Activitats serveixen per a reforçar continguts bàsics del Llibre de l’Alumne i de l’Alumna. D’altra banda, en combinació amb la resta de materials, són un instrument per atendre les necessitats individuals de l’alumnat, ja que permeten practicar els coneixements que seqüencien els diferents temes.

3. Recursos Didàctics

Adreces d’internet. Cada tema disposa d’adreces d’internet que serveixen per a reforçar i complementar els continguts, les habilitats i les competències treballades a cada tema.

Activitats d’Avaluació Inicial. Una pàgina d’activitats dissenyades per a avaluar els coneixements previs de l’alumnat abans de començar l’estudi de cada tema.

Activitats de Reforç i d’Ampliació. Una pàgina d’activitats de reforç i una altra d’ampliació permeten consolidar els coneixements dels continguts del tema i ampliar-ne alguns aspectes importants.

Activitats d’Avaluació Final. Deu preguntes seguint el model de les avaluacions de diagnòstic per a l’Educació Secundària Obligatòria permeten avaluar el nivell d’assoliment dels alumnes per a cadascun dels Estàndards d’Aprenentatge.

4. Proves d’avaluacio

Es faran proves d’avaluació segons el nivell de coneixements de l’alumnat. Es proposen activitats diferents per a cada tema. Les proves oferixen opcions d’avaluació de diferent tipus de dificultat per tal d’apatar-se/atendre a la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat. Cada opció d’avaluació permet avaluar tant els continguts com les competències clau.

C). Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge

TERCER CURS

TEMA D. L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

Estudiarem els elements i les grans unitats del relleu terrestre. Primer ens centrarem en els rius, els relleus i les costes d’Espanya i d’Europa, i també en els relleus insulars d’Espanya.

Després, a partir d’aquesta anàlisi del món, d’Espanya i d’Europa i amb l’ajuda de diferents mapes temàtics, ens centrarem en una descripció molt detallada dels paisatges de la Terra, d’Europa i d’Espanya.


En aquest tema es treballen els continguts següents: l’estat i els seus elements principals, les relacions entre els estats del món, l’estat, la globalització i la regionalització, els tractats, les declaracions i les organitzacions supranacionals i les organitzacions no governamentals (ONG).

A més a més, farem una atenció especial a l’organització de l’Estat espanyol i al funcionament de l’“estat de les autonomies”.


En aquest tema estudiarem el funcionament de l’activitat econòmica, els factors de producció, l’economia de mercat i, finalment, els agents econòmics.

Incidirem en la definició detallada d’uns quants conceptes econòmics bàsics, com ara capital, treball, excedent i economia de mercat. També caracteritzarem en què consisteix una crisi econòmica i explicarem alguns trets bàsics del funcionament del mercat laboral.


Al llarg d’aquest tema estudiarem el sector primari, les activitats agràries i els paisatges agraris, l’agricultura de subsistència i de mercat, la ramaderia al món, els diferents tipus de pesca i els caladors, així com l’explotació forestal. També analitzarem amb detall les activitats del sector primari a Espanya.

És important establir la relació que hi ha entre els diferents models d’activitat del sector primari i el desenvolupament de cada societat. Amb l’objectiu d’establir aquesta relació i de caracteritzar el sector primari en el món, ens servirem d’imatges, gràfics i dades quantitatives.


En aquest tema estudiarem les matèries primeres, les fonts d’energia tradicionals i els recursos energètics del món. També treballarem les fonts d’energia renovables i no renovables. A més a més, descriurem el sector de la construcció i comentarem breument la seva situació a Espanya amb l’anàlisi de l’anomenat esclat de la bombolla immobiliària.

Farem una atenció especial a la caracterització de les diferents matèries primeres, el funcionament de les explotacions mineres i l’anàlisi dels avantatges i els inconvenients de diferents fonts d’energia. A partir d’aquests continguts, insistirem en la necessitat de proposar i desenvolupar sistemes de producció i de consum d’energies sostenibles.


En aquest tema explicarem amb detall en què consisteix l’activitat industrial, quins són els elements del procés industrial i quines característiques tenen els diferents tipus d’indústria. També classificarem els diferents tipus d’empreses depenent de diversos criteris.

A continuació, caracteritzarem les revolucions industrials que s’han desenvolupat al llarg de la història i els processos de localització i deslocalització de la indústria en l’actualitat. A més a més, analitzarem amb detall la situació de la indústria a Espanya.


Començarem el tema analitzant detalladament què entenem per activitats terciàries i establint la relació que es dóna actualment entre el desenvolupament d’aquest sector i el benestar econòmic i social.

Partint d’aquest punt, detallarem les activitats del sector terciari i la seva classificació, i detallarem la importància de l’educació i de la sanitat per al desenvolupament d’Espanya. També farem molta atenció als mitjans de comunicació en l’actualitat i a la importància de la I+D i el seu impacte econòmic i social.


Començarem el tema descrivint els diferents sistemes de transport, els seus avantatges i els seus inconvenients. Continuarem caracteritzant les funcions del transport i detallant la rellevància econòmica de les activitats turístiques.

A continuació, treballarem el desenvolupament dels transports i el turisme en el territori espanyol. També farem molta atenció a l’anàlisi dels indicadors econòmics, els mapes i els gràfics proposats al tema.


Caracteritzarem amb detall les activitats comercials, definirem què és el comerç, quins són els elements del comerç i les característiques bàsiques del comerç actual, i farem atenció especialment als factors que condicionen l’activitat comercial.

Continuarem descrivint les característiques generals del comerç interior i exterior al món actual, centrant l’atenció en el desenvolupament de l’activitat comercial a Espanya i en la identificació dels fluxos comercials al món amb ajuda de mapes i gràfics. També reflexionarem sobre les desigualtats econòmiques al món i el deute extern dels països pobres.


Valorarem les relacions que s’estableixen entre la natura i la societat i els problemes que sorgeixen a causa de la distribució desigual de recursos. Llavors, podrem entendre com apareixen els impactes sobre el medi ambient i com solucionar-los a partir d’una gestió correcta i d’un desenvolupament sostenible. Així, entendrem que hem de repensar les formes de consum.

Partint d’aquestes relacions natura-societat caracteritzarem els problemes que sorgeixen als paisatges humanitzats d’Espanya i com es protegeix el medi a partir de les figures dels parcs nacionals i dels espais protegits a Espanya.


El tema aborda les desigualtats al món actual, com apareix el binomi desenvolupament-subdesenvolupament, així com l’aplicació de diferents polítiques per reduir aquestes desigualtats. A partir d’aquí identificarem les possibilitats que hi ha d’aconseguir un món sense conflictes bèl·lics i basat en el desenvolupament sostenible. Per a això haurem d’analitzar perquè existeixen diferències entre països rics i països pobres i com reduir-les.

Ens servirem de l’anàlisi de casos concrets com la desigualtat de gènere a la feina, el comerç d’armes, la problemàtica dels refugiats i l’anàlisi d’un país pobre com Burundi.


En aquest tema estudiarem les característiques més importants del medi físic de la Comunitat Valenciana, fentuna atenció especial al relleu, les planes, les costes i els rius, i explicarem els trets definitoris del clima i els elements més destacables del patrimoni natural.

També detallarem les especificitats dels aspectes econòmics de la Comunitat Valenciana i explicarem les característiques dels sectors primari, secundari i terciari. Per acabar, analitzarem com es desenvolupa l’autonomia a la Comunitat Valenciana.

D). Activitats complementàries

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l’alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d’organització del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l’àmbit purament acadèmic estenent l’acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l’acció instructiva i formativa d’aquestes.

Els objectius a aconseguir amb la realització d’activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d’una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l’existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d’ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l’horari lectiu, és a dir, de l’horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s’estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d’avaluació individual per on passa l’alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d’estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d’actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tindre caràcter lucratiu.

Han d’incloure’s a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

En aquesta línia es contempla la posibilitat de realitzar diverses eixides extraescolars al llarg del curs. Les eixides estarien relacionades amb els temes continguts de les unitats didàctiques:coneixement de l’entor físic (per ex. Albufera) , les activitats económiques que s’hi realitzen (conreus de la zona , fàbriques…) i l’organització política (Ajuntament…)

8. Avaluació de l’alumnatA). Instruments d’Avaluació

Els aprenentatges de l'alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a mesurar-ne individualment el grau d'adquisició (avaluació sumatòria, en diferents moments del curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n'espera). A més d'aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d'avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan procedisquen), podrà haver-ne d’altres, com són la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic de l'ensenyament.

Els procediments i els instruments d'avaluació, en el cas d'aquesta avaluació contínua, han de ser l'observació i el seguiment sistemàtic de l'alumne, és a dir, s’hi han de prendre en consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de l'aprenentatge, precisió en l'expressió, autoavaluació... I els de l'avaluació sumatòria, les proves escrites trimestrals i les de recuperació.

Com a mínim es realitzarà una prova escrita trimestral/avaluació que pot correspondre a més d’una unitat didàctica.

Hi haurà una prova de recuperació a final de curs (en el cas de no haver superat alguna de les avaluacions trimestrals) i en l’extraordinària de setembre

B). Criteris de qualificació

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cadascun dels aspectes avaluats i establirem si:

Són suficients.

S’han de millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: El docent avaluarà les activitats proposades/realitzades a classe. S’avaluaran l’adquisició de coneixements i competències, així com l’actitud i les capacitats de l’alumnat davant el procés d’aprenentatge, sempre atenent la diversitat de l’alumnat

Avaluació Final: Es farà una Avaluació Final dels continguts mitjançat una prova final els continguts de la qual estaran adequats a les necessitats educatives i nivells de coneixement dels alumnes.

Tenint en compte una concepció del l’evaluació com un procés sumatiu alhora que continu, i valorant l’assoliment tant del objectius com de les competències bàsiques de cada unitat temàtica s’establiran els següents criteris de qualificació

– Conceptes – 60%

– Competències – 40%

La nota mitjana dels exàmens ha de ser 4 per a poder afegir la nota de competències, procediments, actitud etc .

9. Atenció a la diversitat

A). Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa . Activitats de Reforç i Ampliació

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests quatre àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d’unes altes capacitats intel·lectuals.

– Per últim, es dedicarà igualment una atenció especial a aquells alumnes amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH).

Convé assenyalar que l’atenció a aquests quatre grups d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueix l’educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l’alumnat.

La intervenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de l’alumnat, entenent que d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu a què es refereix l’article 71 de la Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig, i les modificacions que incorpora la LOMCE (Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa) sobre els apartats 1 i 2 de l’article esmentat, puga assolir el desenvolupament màxim de les seues capacitats personals i els objectius de l’etapa, s’establiran les mesures curriculars i organitzatives escaients que li asseguren un

progrés adequat.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

L’escolarització de l’alumnat que s’incorpora tard al sistema educatiu es realitzarà tenint en compte les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d’escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l’horari setmanal.

L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l’inici de l’escolarització en l’etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

10 Elements transversalsA). Foment de la lectura. Comprensió lectora.

El fet de treballar amb xics que ja dominen la mecànica lectora ens obliga a incidir en la disposició comprensiva, en la capacitat d’analitzar i extraure informacions, de jerarquitzar-les i relacionar-les segons l’aspecte que es vulga ressaltar, d’argumentar opinions, de saber matisar-les considerant les visions alienes i mantenint una actitud dialogant amb els escrits, que no en contradiga la base textual, etc. D’ací el valor que atorguem a parlar de les lectures en debats o fòrums de discussió i, fins i tot, a repassar-les creativament, perquè la comprensió es derive i es reforce amb el joc interactiu. D’aquesta manera esperem fusionar la lectura comprensiva i la lectura agradable en una dinàmica, en què totes dues es retroalimenten. Tampoc no oblidem la importància que té, en tot aquest procés, impulsar i guiar recerques complementàries, és a dir, la pràctica orientada a localitzar i seleccionar informacions en biblioteques (del centre o de la localitat) i a Internet, que servisquen per aprofundir i amenitzar les lectures. L’atracció per les TIC i la predisposició al joc són els nostres aliats en el moment de presentar aquestes activitats com una aventura o una exploració detectivesca.

Es tracta emprendre accions que redunden en la concepció de la lectura com a vivència. Al·ludim a accions senzilles com les següents:

– Llegir en veu alta fragments unitaris que combinen l’aventura, el misteri i el suspens, perquè la història atrape els alumnes; no ser reticents quan es tracte d’admetre llurs “formes de llegir”, i obrir un col·loqui sobre l’argument.

– Participar en l’evocació de lectures infantils i juvenils segons l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç, que es tanque amb comentaris que donen un sentit especial a la història explicada.

– Relacionar les lectures citades amb espais i moments vitals. Per exemple: “Vaig llegir tal o tal llibre un estiu al costat del mar; quan començava a eixir amb la meua colla; escoltant música a la meua habitació, etc.”.

– Comentar que, per a molts lectors, revisar la seua biblioteca és emprendre una mena de viatge pel seu passat, perquè cada llibre els porta records diferents.

– Parlar d’aquells moments en què un amic o un familiar ens deixa un llibre i creiem endevinar els seus gustos o la seua manera de ser, a mesura que avancem la lectura, sense deixar de pensar en les raons que l’han dut a prestar-nos-el, “(en) els senyals de fraternitat” (Daniel Pennac).

– Rememorar emocions que hem tingut amb determinades lectures. Per exemple, la contradicció entre “l’ànsia” de conéixer el final d’un obra que ens agrada molt i la “tristesa” de veure que ja s’acaba.

– Descriure l’encant de l’anticipació que experimentem quan ens regalen un llibre i n’ajornem la lectura i imaginem quina història llegirem, o l’agradable sensació de fullejar-ne les pàgines i sentir l’olor de tinta fresca.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d’accés a la lectura.

B). Expressió Oral i Escrita

El desenvolupament de les capacitats d’expressió oral i escrita és un aspecte fonamental per al desenvolupament tant cognitiu com competencial i social de l’alumnat. Més enllà del seu tractament específic en algunes de les assignatures de cada etapa, l’expressió oral i escrita i el desenvolupament de l’habilitat per comunicar coneixements de forma escrita o oral és un eix clau per al desenvolupament personal de l’alumnat.

Al llarg de les diferents etapes i en les diferents àrees o matèries l’alumnat aprendrà a elaborar diferents tipus de text oral o escrit amb l’objectiu de poder aplicar els coneixements que adquireix i poder transmetre’ls de forma correcta.

El desenvolupament de les capacitats d’expressió oral i escrita també ha d’aportar les eines i els coneixements necessaris per eixir-se’n satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida familiar, social i professional. Aquests coneixements són els que articulen els processos de comprensió i expressió oral, d’una banda, i de comprensió i expressió escrita, de l’altra. L’estructuració del pensament de l’ésser humà es realitza a través del llenguatge, d’ací que aquesta capacitat de comprendre i d’expressar-se siga el millor i més eficaç instrument d’aprenentatge.

El desenvolupament de l’Expressió Oral i Escrita, en tant que eix transversal educatiu, té com a finalitat el desenvolupament de les habilitats bàsiques en l’ús de la llengua: escoltar, parlar, llegir i escriure, de forma integrada. L’adquisició d’aquestes habilitats comunicatives només pot aconseguir-se a través de la lectura i audició de diferents classes de textos, de la seua comprensió i de la reflexió sobre ells, tot tenint present que aquesta no ha d’organitzar-se a l’entorn de sabers disciplinaris estancs i descontextualitzats que prolonguen la separació entre la reflexió lingüística i l’ús de la llengua.

El desenvolupament de l’Expressió Oral no pot, en aquest sentit, circumscriure’s a les àrees o matèries lingüístiques. Ha d’estar estretament vinculat a les diferents àrees o matèries del Currículum Educatiu. D’aquesta forma es potencia el desenvolupament competencial de l’alumnat, tot i implicant-lo en la utilització, aplicació i transmissió dels coneixements i habilitats que va adquirint al llarg del seu ensenyament.

El treball dels diferents continguts i competències treballats en les diferents àrees o matèries incorporarà en aquest sentit l’ensenyament de pautes, indicacions i estratègies per aprendre a escriure, explicar oralment, aplicar en l’elaboració de diferents tipus de treballs escrits o d’exposicions orals...

Així mateix, els estàndards d’avaluació i els indicadors d’assoliment que avaluen l’aprenentatge de l’alumnat avaluaran o valoraran també elements de l’expressió oral i escrita de l’alumnat com a part integrant de l’aprenentatge de l’alumnat.

Per últim, és fonamental ensenyar a l’alumnat a realitzar un ús social de la llengua oral i escrita adequat en diferents àmbits: privats i públics, familiars i escolars. La forma de parlar i d’escoltar d’una persona determina la percepció que els altres en tenen. És per tant imprescindible dotar l’alumnat d’estratègies que afavorisquen un correcte aprenentatge d’aquesta dimensió oral de la competència comunicativa i que li assegure un ús efectiu de les situacions de comunicació en els àmbits personal, social, acadèmic i professional al llarg de la seua vida.

C). Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i la comunicació

El terme TIC engloba una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l’aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Tercer Curs de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d’aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l’adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarització de l’alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l’ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d’aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L’alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l’ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarització amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l’alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l’anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats massmedia, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d’aquest segon objectiu, seria interessant l’alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides a l’entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d’aprenentatge a partir de l’ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d’introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d’iniciar la capacitació de l’alumnat en l’aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l’entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en els cursos inicials de l’Educació Secundària Obligatòria haurà introduir-se a l’alumnat en el coneixement i ús de l’ordinador mitjançant la seua utilització com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l’aula. Els diferents continguts i competències clau es treballaran tant des de l’ús de les eines tradicionals com en la realització d’activitats interactives, comentari d’imatges o vídeos extrets d’Internet o amb el suport d’altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels massmedia.

Finalment, per l’atractiu que els formats digitals tenen sobre l’alumnat, caldria incidir en l’ús de les TIC en els processos de desenvolupament i potenciació de les Competències Clau relacionades amb la lectoescriptura.

D). Emprenedoria

La Programació Didàctica Geografia i Història per al Tercer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria aborda també l’Emprenedoria, el desenvolupament de la capacitat emprenedora de l’alumnat tenint present el model d’Emprenedoria suggerit per Martha STONE-WISKE a Vinculación entre la investigación y la práctica(Buenos Aires - Paidós, 2003). Una adaptació i una proposta d’aquest model s’han publicat recentment a La evaluación de las competenciasbásicasde Carmen PELLICER i María ORTEGA (Madrid - PPC, 2009), d’on també hem recollit alguns suggeriments i bones idees sobre avaluació de competències educatives.

Seguint els autors citats abans, el desenvolupament de l’Emprenedoria se centra en el treball de cinc dimensions o capacitats de l’alumnat:

1. Dimensió de la interacció social. Som éssers en relació, en comunicació amb els altres. Cap projecte d’emprenedoria té sentit en solitari; la xarxa de persones i contactes amb clients, proveïdors i altres professionals és essencial. La cooperació amb altres persones en projectes de talent compartit en multiplica els resultats.

2. Dimensió de la motivació i la força interior. La motivació d’assoliment, les emocions proactives, les creences positives, la realització personal, el desenvolupament dels talents propis i l’autonomia personal són essencials per a l’emprenedoria, per eixir de la zona de confort i afrontar els reptes amb il·lusió i valentia.

3. Dimensió de la millora-innovació. La creativitat és una eina bàsica en l’emprenedor, la capacitat de satisfer noves necessitats, millorar processos i aportar valor. Això implica obertura i curiositat, perseverança, imaginació i també rigor.

4. Dimensió eticohumanista. Els bons negocis els fan les bones persones. Un negoci dolent, des del punt de vista ètic, acaba sent un mal negoci. Per desgràcia cada dia veiem notícies i exemples de mals negocis. L’emprenedor/a necessita una ètica com a principi personal i també com a estratègia a llarg termini de la sostenibilitat del seu negoci, amb la construcció de relacions de confiança amb els seus clients.

5. Dimensió simbolicocomunicativa. La capacitat d’expressar les idees en diversos formats comunicatius, com dibuixos, mapes, narracions, maneres de parlar tant verbals com no verbals, és fonamental per a l’emprenedoria, perquè no serveix de res tindre bones idees i projectes si no els sabem vendre, si no en convencem la societat, si no persuadim.

E). Educació cívica i constitucional

En l’educació actual és cada vegada més necessari disposar d’un currículum en el qual valors, coneixements, pràctiques i comportaments tinguen com a finalitat comuna aconseguir que en el futur l’alumnat participe plenament en una societat tolerant, solidària, responsable i dialogant. L’Educació cívica i constitucional contribueix a desenvolupar aquest nou repte educatiu propiciant l’adquisició d’habilitats i virtuts cíviques per exercir la ciutadania democràtica, desenvolupant el coneixement de les nostres institucions i del nostre ordenament jurídic bàsic i afavorint la convivència en societat.

Així, aquest element educatiu transversal pretén el desenvolupament dels alumnes com a persones dignes i íntegres, la qual cosa exigeix reforçar l’autonomia, l’autoestima i l’afany de superació, i afavorir l’esperit crític per ajudar a la construcció de projectes personals de vida. També es contribueix a millorar les relacions interpersonals en la mesura que l’educació cívica i constitucional afavoreix la utilització sistemàtica del diàleg. Per a això, es proposen activitats que afavoreixen la convivència, la participació, i el coneixement de la diversitat i de les

situacions de discriminació i injustícia, que han de permetre consolidar les virtuts cíviques necessàries per a una societat democràtica.

Així mateix, es contribueix a adquirir el coneixement dels fonaments i les formes d’organització de les societats democràtiques, a valorar positivament la conquista dels drets humans, i a rebutjar els conflictes entre els grups humans i les situacions d’injustícia.

La identificació dels deures ciutadans, i l’assumpció i l’exercici d’hàbits i virtuts cíviques adequats a la seua edat en l’entorn escolar i social, permetran que els futurs ciutadans s’inicien en la construcció de societats més cohesionades, lliures, pròsperes, equitatives i justes.

D’altra banda, l’educació cívica i constitucional proposa l’estímul de les virtuts i les habilitats socials, l’impuls de la faena en equip, la participació i l’ús sistemàtic de l’argumentació, que requereix el desenvolupament d’un pensament propi. La síntesi de les idees pròpies i alienes, la presentació raonada del propi criteri i la confrontació ordenada i crítica de coneixement, informació i opinió afavoreixen, també, els aprenentatges posteriors.

Igualment, des de l’Educació cívica i constitucional es desenvolupen iniciatives de planificació, presa de decisions, participació, organització i assumpció de responsabilitats. L’Educació cívica i constitucional entrena en el diàleg i el debat, en la participació, en l’aproximació respectuosa a les diferències socials, culturals i econòmiques i en la valoració crítica d’aquestes diferències, com també de les idees. El currículum atén a la construcció d’un pensament propi, i a l’adopció de postures sobre problemes i les seues possibles solucions. D’aquesta manera, es reforça l’autonomia dels alumnes a l’hora d’analitzar, valorar i decidir, des de la confiança en ells mateixos i el respecte envers les altres persones.

S’afavoreix, també, el coneixement i l’ús de termes i conceptes relacionats amb la societat i la vida democràtica. A més a més, l’ús sistemàtic del debat contribueix específicament a aquesta competència, perquè exigeix exercitar-se en l’escolta, l’exposició i l’argumentació.

10. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’assoliment

Els docents avaluen tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seua mateixa pràctica docent, a través dels indicadors d’assoliment incorporats a la programació docent.

Els Estàndards d’Aprenentatge, considerats concrecions dels Criteris d’Avaluació del Currículum de cada àrea o matèria, ens permeten definir els resultats d’aprenentatge i concretar tot allò que l’alumnat ha de saber, comprendre i saber fer a cada assignatura. Els indicadors de l’assoliment ens permeten avaluar en cinc nivells els aprenentatges que l’alumnat ha consolidat respecte als objectius marcats a cada Estàndard.

Això permet que el docent, al seu torn, avalue els resultats de les estratègies i les mesures educatives que ha adoptat al llarg de la seua pràctica educativa per facilitar que l’alumnat aconseguisca els objectius establerts a cada Estàndard d’aprenentatge.

L’avaluació tant dels processos d’aprenentatge de l’alumnat com de la pràctica docent serà contínua. Al seu torn, l’avaluació docent tindrà l’objectiu d’adaptar les estratègies educatives adoptades al llarg del curs a les necessitats específiques d’alumnat.

Els indicadors d’assoliment permeten, en aquest sentit, identificar els coneixements, les capacitats, les competències... que cal consolidar en relació amb un alumne individual o amb el conjunt del grup-classe, la qual cosa permet adaptar la pràctica educativa a les necessitats específiques dels alumnes perquè puguen assolir els ensenyaments establerts en els estàndards d’aprenentatge corresponents.

En relació amb la pràctica docent, els indicadors d’assoliment permeten valorar: Si s’està complint la planificació: activitats, temps, responsabilitats… Si hi ha una desviació entre l’objectiu definit i l’acció o les accions dissenyades per assolir-lo. Si s’estan aconseguint altres coses diferents a les que s’han planificat intencionalment. Si es progressa en la línia definida a l’objectiu. Si els resultats obtinguts generen satisfacció en els implicats.

Dins del procés d’ensenyament i aprenentatge, l’equip docent de cada grup d’alumnes farà sessions d’avaluació per valorar tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seua pròpia pràctica docent.

L’equip docent haurà d’adoptar les mesures ordinàries o extraordinàries més adequades. Aquestes mesures es fixaran en plans de millora de resultats col·lectius o individuals que permeten solucionar les dificultats, en col·laboració amb les famílies i per mitjà de recursos de suport educatiu.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

4t ESO

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Professora: Mª Amparo Vila Perepérez

ÍNDEX PROGRAMACIÓ

1. MARC NORMATIU

a) Justificació


2. COMPETETÈNCIES. CC-Competències del currículum



b)Objectius de l'àrea-matèria.


5. ORIENTACIONS PEDAGOGIQUES .METODOLOGIA DE TREBALL A L’AULA.



8. MESURES D’ATENCIÓ A L' ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES.



1. MARC NORMATIU

a. Justificació.Per al curs 2016-2017 ja està en vigor la LOMQUE i l'article 4 del Decret 87/2015 estableix el currículum i desenvolupa l'ordenació general de l'ESO i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. A més a més, d'aquest article, es concreten els elements que han de figurar en la Programació en altres normes

legislatives com el Reial Decret 1105/2014, la Resolució de 15 de juny de2015 que senyalen les instruccions per a principi de curs i l'Ordre de 14 de desembre de 2007 sobre l'avaluació en l'esso.El paper corresponent al sistema educatiu és el de garantir que tots els ciutadans adquireixen unes competències que els proporcionen una formació plena per a construir-se la seua pròpia identitat i participar activament en la societat, tant en la seua vida ciutadana i democràtica, com productiva. En aquesta societat del canvi necessitem crear les bases que permeten als alumnes el desenvolupament de capacitats, aptituds i actituds per a una adaptació permanent.L'Educació Secundaria Obligatòria s'estructura en matèries que permeten el desenvolupament i adquisició de les competències d'aquesta etapa. Tant els objectius com els continguts, tenen la finalitat d'assegurar el desenvolupament de les competències amb una metodologia determinada i deu de ser valorada mitjançant un procés d'avaluació.

b. Contextualització.Ja que tindre en comte les característiques generals de la etapa i l'alumnat entre 12 i 16 anys.L'objectiu primordial d'aquesta etapa deu ser preparar als alumnes per a ser ciutadans d'una societat democràtica i tecnològicament avançada. S'organitza en dos cicles de dos anys de durada cadascun.Es vol que es joves assimilen críticament els elements culturals bàsics per al seu temps i preparar-los per desenvolupar els seus deures i exercir els seus drets en la societat actual; i també, facilitar-los una formació posterior, Batxillerat o Educació Tècnic-Professional.L'Educació Secundaria Obligatòria marca, doncs, el final de l'Educació Bàsica que no es terminal i, a la vegada, preparatiu, si els alumnes una Educació Postobligatòria.Característiques importants en l'Educació Secundaria Obligatòria es que els alumnes experimenten l'adolescència, que forma la seua personalitat i els afecta física, intel·lectual i efectivament. També es produeixen canvis cognitius i intel·lectuals, desenvolupant el pensament de caràcter abstracte, amb possibilitats més grans en la seua capacitat de raonar, analitzar, reflexionar, etc. El professor te que ser el mediador d'aquest aprenentatge i també introduir-los en el mètode científic, i al final d'aquesta etapa deuen comprendre els elements bàsics d'aquest mètode: observació, formulació d'hipòtesis, deducció de conseqüències i verificació dels resultats.D'altra característica es el creixent interès dels alumnes per l'entorn físic i social i ja que iniciar-los en el coneixement de les relacions socials.

2. COMPETÈNCIES DEL CURRICULUM.

Segons el que diu l'Annex del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, en el nostre sistema educatiu es considera que l'alumne/a, quant finalitza la seua escolaritat obligatòria ha d'haver assolit una sèrie de competències bàsiques.S'enter per competències bàsiques aquelles que deu d'haver desenvolupat l'alumne per a la seua realització personal, exercir la ciutadania activa,

incorporar-se a la vida adulta de forma satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la seua vida. Cada una d'aquestes competències aporta lo següent a la formació personal e intel·lectual:

1. Competència en comunicació lingüística.Suposa d'utilització del llenguatge com instrument de comunicació oral i escrita i com instrument d'aprenentatge i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. Contribueix a la creació d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres. Aquesta competència es fonamental per a aprendre a resoldre conflictes i pera conviure.L'adquisició d'aquesta competència suposa el domini de la llengua, oral i escrita, pròpies, i l'ús funcional d'almenys una llengua estrangera.

2. Competència matemàtica.Consisteix en l'habilitat per utilitzar els números i les operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, per a produir i interpretar informacions i conèixer aspectes quantitatius i espacials de la realitat i resoldre problemes ser la vida diària i el món laboral.L'adquisició d'aquesta competència suposa, aplicar destresses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se mitjançant el llenguatge matemàtic.

3. Competència en el coneixement i d'interacció en el món físic.Es l'habilitat per a interactiva amb el món físic, en els seus aspectes naturals i en els generats per l'acció humana. Per a que facilite l'acció de successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de la resta de les persones i dels éssers vius en general. Implica l'adquisició d'un pensament científic-racional que permeta interpretar d'informació, prendre decisions amb autonomia, tant personals om socials, utilitzant valors ètics.

4. Tractament de la informació i competència digital.Són les habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement. Inclou des de l'accés i selecció de l'informació fins el seu ús i transmissió en diferents suports, incloguen l'utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.Suposa l'utilització de recursos tecnològics per resoldre problemes eficientment i tindre i tindre una actitud crítica i reflexiva en la valoració de l'informació.

5. Competència social i ciutadana.Aquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en el que vivim i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten a les persones per conviure en societat, relacionar-se, cooperar, comprometre i afrontar els conflictes.Adquirir aquesta capacitat possibilita poder posar-se al lloc d'un altre, acceptar les diferències, ser tolerant, respectar els valors, creences i les diferents cultures. Comprendre la realitat social en la que vivim, afrontar els conflictes èticament i exercir els nostres drets i deures.

6. Competència cultural i artística.Implica conèixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques i utilitzar-les per gaudir-les i per al enriquiment personal i considerar-les part del nostre patrimoni cultural. Així apreciar i gaudir de l'art en totes les seues manifestacions culturals i tindre una actitud oberta i receptiva de la plural realitat artística per conservar el patrimoni cultural i fomentar la pròpia capacitat creadora.

7. Aprendre a aprendre.Suposa, per un costat, començar l'aprenentatge i, per altre, ser capaç de continuar aprenent de forma autònoma. Buscar respostes al coneixement racional i admetre una possible diversitat de respostes davant d'un mateix problema i buscar eixes respostes per diferents metodologies. Així implica la gestió de les pròpies capacitats per buscar i treballar, de manera eficaç, els recursos i tècniques del treball intel·lectual.

8. Autonomia i iniciativa personal.Per poder tindre criteri propi i portar endavant les iniciatives necessaris per desenvolupar l'opció elegida i frese responsable d'ella, tant personalment, com social o laboralment.Implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

3. OBJECTIUS D'APRENETATGE

A. OBJECTIUS GENERALS DE L'ETAPA

L'ESO contribuirà a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:

1. Conèixer i assumir responsable ment els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones, exercitar-se amb el diàleg i afiançar els drets humans per una societat plural, oberta i democràtic

2. Adquirir i desenvolupar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a mitjà de realització eficaç dels processos d'aprenentatge i de desenvolupament personal. 3. fomentar actituds d'afavoriment de la convivència en l'àmbit escolar, familiar i social.

4. Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe.

5. Enfortir les capacitats afectives en la personalitat pròpia i amb els demés i rebutjar la violència, els perjudicis, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

6. Desenvolupar destreses bàsiques en d'utilització de les fonts d'informació, per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements.

7. Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s'estructura en diferents disciplines.

8. Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació i el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i superar les dificultats.

9. Comprendre i expressar amb correcció textos i mecenatges complexos, oral i per escrit, ren Valencià i en Castellà.

10. Comprendre i expressar-se en una o en més llengües estrangeres de manera apropiada.

11. Conèixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d'Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic.

12. Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, especialment els drets, deures i llibertats dels ciutadans/anés.des personals respecto a ells.

13. Valorar críticament els hàbits socials relacionats en la salut, el consum responsable, el respecte per els éssers vius, el medi ambient, la seua conservació i millora.

14. Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions.

15. Analitzar i valorar, de forma crítica, els jans de comunicació escrita i audiovisuals.

B OBJECTIUS DE ÀREA-MATÈRIA

L'ensenyament de las Ciències socials, geografia e història en aquesta etapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:1. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre els fets polítics, econòmics i culturals i comprendre la pluralitat de causes explicatives de l'evolució de les societats actuals.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions entre ells i els grups humans i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental i la problemàtica específica en la Comunitat Valenciana.

3. Comprendre el territori com a resultat d'interacció de les societats sobre el medi en el que es desenvolupen i s'organitzen.

4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i els trets físics i humans d'Europa, d'Espanya i de la C. Valenciana.

5. Identificar i localitzar en el temps i en el espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa, d'Espanya i de la C. Valenciana, per adquirir una perspectiva global de l'evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar una interpretació de la mateixa que facilite la comprensió de la pluralitat social a la que es pertany.

6. Valorar la diversitat cultural, manifestant actituds de respecte i tolerància cap a d'altres cultures i cap a d'altres opinions que no siguen la pròpia.

7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d'uns coneixements bàsics de Historia universal europea, espanyola i de la C. Valenciana, amb respecte i valoració dels trets comuns i dels diversos.

8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la C. Valenciana, així com assumir responsabilitats per la seua conservació i millora.

9. Conèixer i valorar les especials característiques de d'identitat lingüística, cultural i històrica de la C. Valenciana i les seues relacions amb d'altres comunitats autonòmiques de l'Estat Espanyol.

10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat en la seua conservació i apreciant-lo com enriquiment individual i col·lectiu.

11. Adquirir i amprar el vocabulari específic de les ciències socials per incorporar-lo al seu vocabulari habitual.

12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, de fonts diverses i de les noves tecnologies i poder-ho comunicar a d'altres de manera organitzada i intel·ligible.13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per identificar i localitzar objectes i fets geogràfics. Utilitzar textos escrits , series estadístiques, gràfics i imatges i elaborar croquis i gràfics.

14. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals; així com els drets i llibertats i com a condició necessària per a la pau, denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari.

15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud crítica, constructiva i tolerant, fonamentant les opinions i valorant el diàleg per solucionar els problemes socials i humans.

4. CONTINGUTS BÀSICS. UNITATS DIDÀCTIQUES. ORIENTACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.

UNITAT 1COMPETÈNCIES I INDICADORS DE SEGUIMENT

- Comunicació lingüística:- Definix els termes Il·lustració i despotisme il·lustrat.- Descriu una estança d’una casa aristocràtica del segle XVIII.- Explica el principi de «tot per al poble, però sense el poble».- Diferencia entre treball a domicili i manufactura.- Redacta un text breu sobre Felip V.- Escriu una definició breu dels termes rococó i Neoclassicisme.

- Tractament de la informació i competència digital:- Discrimina entre frases veritables i falses relatives a la Il·lustració.- Relaciona filòsofs il·lustrats i frases.- Explica, amb ajuda d’una imatge, diferències entre la rotació triennal i la

rotació contínua.- Diferencia frases veritables de frases falses relatives a les activitats

econòmiques del segle XVIII.- Relaciona entre si els termes de dues columnes.- Obté informació d’un eix cronològic.- Obté la definició d’un concepte del text explicatiu.- Discrimina entre frases veritables i frases falses relacionades amb les

reformes borbòniques a Espanya.- Relaciona frases amb una reforma borbònica.- Indica frases veritables i frases falses relatives al rococó i el

Neoclassicisme.

- Matemàtica:- Calcula el creixement de la població europea en el segle XVIII.

- Aprendre a aprendre:- Completa un quadre resum sobre la Il·lustració.- Completa un quadre resum sobre les transformacions del segle XVIII.- Completa els espais en blanc de frases seleccionades.- Ompli un quadre resum sobre el rococó i el Neoclassicisme.- Completa frases mutilades sobre la decoració rococó i l’arquitectura

neoclàssica.

- Social i ciutadana:- Contesta preguntes sobre el moviment il·lustrat.- Esmenta tres principis defensats per la Il·lustració.- Ordena, des del més antic al més recent, els monarques espanyols del

segle XVIII.- Contesta preguntes sobre el rococó i el Neoclassicisme.

- Expressió cultural i artística:- Analitza la imatge del Panteó de París.

OBJECTIUS

1. Comprendre el moviment de la Il·lustració i diferenciar els canvis polítics que va produir.

2. Identificar les transformacions econòmiques ocorregudes en el segle XVIII. 3. Apreciar la singularitat del segle XVIII a Espanya. 4. Reconèixer la cultura i l’art del segle XVIII.


1.1. Coneix els conceptes d’Il·lustració i els canvis polítics del segle XVIII. 2.1. Sap els canvis provocats en l’agricultura, i la indústria, i coneix els

progressos en el comerç. 3.1. Identifica les reformes polítiques, econòmiques i socials dutes a terme

pels Borbó espanyols. 4.1. Distingix l’art rococó de l’art neoclàssic.

ADAPTACIÓ CURRICULAR/ TEMPORALITZACIÓ

Última setmana de setembre i primera quinzena d'octubre.

1. La il·lustració i els canvis polítics:- La Il·lustració.- Els canvis polítics. El despotisme il·lustrat.

2. Les transformacions econòmiques:- Les activitats agràries.- L’artesania. Noves formes i innovacions.- El comerç interior i exterior.

3. El segle XVIII a Espanya:- Els Borbó. Il·lustració i reformisme.- Un nou model d’Estat.- Les reformes econòmiques.

4. L’art del segle XVIII:- L’art rococó.- L’art neoclàssic.

UNITAT 2


- Comunicació lingüística:- Definix conceptes: Estats Generals, i girondins i jacobins.

- Explica què va ser el Congrés de Viena.- Busca en el vocabulari, i anota, el significat de Concordat.- Descriu una imatge de Napoleó.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Situa en un mapa les tretze colònies.- Localitza en un mapa els llocs on es van produir revolucions liberals.

- Tractament de la informació i competència digital:- Obté del text les causes de l’esclat revolucionari a Amèrica del Nord.- Obté informació del text de la Declaració d’independència nord-americana.- Sap els drets reconeguts en la Declaració de drets nord-americana.- Relaciona conceptes relatius a la revolució americana de dues columnes.- Obté informació del text i completa un eix cronològic amb les etapes de la

Revolució Francesa.- Relaciona termes i frases amb les causes de la Revolució Francesa.- Relaciona els termes de dues columnes.- Obté d’un mapa dos estats dependents i dos estats enemics de l’imperi

francès.- Obté d’un mapa els estats que formaven la Santa Aliança.- Anomena territoris europeus dividits en múltiples estats.- Obté del text la cronologia d’esdeveniments històrics significatius.- Anomena els estats italians abans de la unificació.- Relaciona països amb els moviments nacionalistes o unificadors.- Relaciona termes amb una onada revolucionària liberal.

- Aprendre a aprendre:- Completa un quadre resum sobre les característiques del nou Estat nord-

americà.- Completa un quadre resum amb la cronologia i fets significatius de les

etapes de la Revolució Francesa.- Completa els espais en blanc d’un text mutilat.

- Social i ciutadana:- Respon qüestions sobre la revolució americana.- Sap els drets reconeguts per la Declaració de drets de l’home i del ciutadà.- Contesta preguntes sobre les revolucions liberals i nacionalistes.

OBJECTIUS

1. Conèixer el procés d’independència de les colònies angleses d’Amèrica del Nord.

2. Diferenciar les causes i el desenvolupament de la Revolució Francesa. 3. Interpretar la importància del període napoleònic i de la Restauració. 4. Conèixer el desenvolupament de les revolucions liberals burgeses i

l’extensió del nacionalisme a Europa.


1.1. Comprèn el procés d’independència de les colònies d’Amèrica del Nord, i els seus principals documents.

2.1. Explica les causes i les etapes de la Revolució Francesa. 3.1. Comprèn el període napoleònic i la Restauració. 4.1. Coneix l’evolució i extensió del liberalisme a Europa i els processos

d’unificació d’Alemanya i Itàlia.


Segona quinzena d'octubre i primera setmana de novembre.

1. La revolució americana:- Les causes de l’esclat revolucionari.- El naixement dels Estats Units.

2. La Revolució Francesa (1789-1799):- Les causes de la revolució.- Etapes.

3. L’Imperi napoleònic i la Restauració:- L’Imperi napoleònic.- La Restauració.

4. Les revolucions liberals i els moviments nacionalistes:- Les revolucions liberals.- Els moviments nacionalistes.

UNITAT 3


- Comunicació lingüística:- Deduïx les conseqüències de la rotació contínua i els tancaments.- Sap què substituïx cada transformació industrial.- Descriu la imatge d’un tren de mitjan segle XIX.- Definix societat de classes i el ludisme.- Explica el mode de vida d’un obrer industrial.

- Tractament de la informació i competència digital:- Discrimina entre frases veritables i frases falses relacionades amb la

Revolució Industrial.- Relaciona personatges i els seus invents.- Discrimina entre frases veritables i frases falses relacionades amb la nova

societat de classes.

- Identifica frases veritables i frases falses sobre els moviments artístics de l’època.

- Aprendre a aprendre:- Completa frases mutilades sobre la Revolució Industrial.- Completa un quadre resum sobre les pintures romàntica i realista.

- Social i ciutadana:- Sap on i quan es va iniciar la Revolució Industrial.- Contesta preguntes sobre la nova societat de classes i les noves

ideologies.

- Expressió cultural i artística:- Diferencia el Romanticisme i el realisme.- Relaciona una il·lustració de Les espigoladores amb el realisme.

OBJECTIUS

1. Distingir el concepte de la Primera Revolució Industrial i explicar-ne els factors.

2. Diferenciar els canvis socials provocats pel procés industrialitzador. 3. Resumir l’art de la societat industrial.


1.1. Comprèn el concepte de Revolució Industrial i n’esmenta i n’explica els factors principals.

2.1. Aprecia les conseqüències socials de la Revolució Industrial. 3.1. Coneix l’art de la societat industrial.


Tres últimes setmanes de novembre.

1. La Revolució Industrial a la Gran Bretanya:- Les transformacions agràries.- Les transformacions industrials.

2. Els canvis socials:- La nova societat de classes.- Els inicis del moviment obrer.

3. Els moviments artístics:- El Romanticisme.- El realisme.

UNITAT 4


- Comunicació lingüística:- Escriu el fet històric a què es referixen algunes definicions.- Definix el concepte desamortització.- Descriu el quadre Els afusellaments de la Moncloa.

- Tractament de la informació i competència digital:- Analitza el mapa de la guerra de la Independència.- Obté la data d’independència d’alguns països del mapa amb la

independència de les colònies americanes.- Discrimina entre frases veritables i frases falses.- Obté del mapa de la primera guerra carlista els focus del carlisme i del

liberalisme.- Relaciona determinades obres amb una etapa de la pintura de Goa.- Relaciona els quadres de La verema i La Comtessa de Chinchón amb una

etapa artística de Goya.

- Aprendre a aprendre:- Organitza en un quadre resum les lleis aprovades per les corts de Cadis, i

els drets i principis recollits en la Constitució del 1812.

- Social i ciutadana:- Contesta qüestions diverses sobre l’inici de la crisi política a Espanya.- Demostra la comprensió del Sexenni Revolucionari i els objectius de la

desamortització.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Anomena províncies espanyoles afectades per la desamortització.- Localitza jaciments de carbó i de ferro en el segle XIX.

- Expressió cultural i artística:- Demostra la comprensió de l’evolució pictòrica de Goya.

OBJECTIUS

1. Interpretar el regnat de Carles IV, la guerra de la Independència i el regnat de Ferran VII.

2. Conèixer l’evolució del regnat isabelí i del Sexenni Revolucionari, i distingir transformacions econòmiques.

3. Explicar la vida i l’obra de Goya.


1.1. Diferencia esdeveniments, etapes i importància històrica del període analitzat.

2.1. Coneix esdeveniments del regnat isabelí i del Sexenni, i explica transformacions econòmiques.

3.1. Coneix i explica la vida i l’evolució pictòrica de Goya.


Tres primeres setmanes de desembre.

1. La crisi política:- El regnat de Carles IV i la guerra de la Independència.- El regnat de Ferran VII (1814-1833).

2. El regnat d’Isabel II i el Sexenni Revolucionari:- La situació política.- L’economia.

3. Goya:- Un pintor revolucionari.- L’obra pictòrica i les seues etapes.

UNITAT 5


- Comunicació lingüística:- Busca en el vocabulari els termes taylorisme i fordisme, i n’anota el

significat.- Descriu els primers llums incandescents.- Explica, amb ajuda d’una imatge, en què consistix el fordisme.- Busca en un diccionari el significat del terme imperialisme.- Definix el concepte conferència de Berlín.- Comprendre un text de la conferència de Berlín.

- Tractament de la informació i competència digital:- Discrimina entre frases veritables i frases falses sobre la Segona Revolució

Industrial.- Relaciona diferents termes amb les fonts d’energia, les formes de treball o

les noves indústries.- Relaciona frases amb les conseqüències de l’imperialisme.- Obté del text explicatiu respostes relatives als esdeveniments de la Primera

Guerra Mundial.- Relaciona les causes de la Primera Guerra Mundial.- Discrimina entre frases veritables i frases falses relatives a l’evolució

artística del període.- Relaciona pintors amb els seus moviments pictòrics.

- Aprendre a aprendre:

- Completa frases mutilades sobre aspectes de la Segona Revolució Industrial.

- Col·loca en un eix, per ordre cronològic, els nous moviments pictòrics.

- Social i ciutadana:- Sap la cronologia i causes de la Segona Revolució Industrial.- Coneix els països que van protagonitzar la nova expansió colonial i els

continents que va afectar.- Sap quan i on es va iniciar la Primera Guerra Mundial.- Anomena els països contendents agrupats en bàndols enfrontats.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza en un mapamundi les possessions de l’Imperi britànic el 1914.- Localitza en un mapa els països sorgits després de la Primera Guerra

Mundial.

- Matemàtica:- Obté informació sobre les conseqüències de la Primera Guerra Mundial de

taules estadístiques.

- Expressió cultural i artística:- Esmenta els nous materials emprats per l’arquitectura moderna.- Relaciona el postimpressionisme amb l’impressionisme.- Explica els avantatges dels nous materials utilitzats per l’arquitectura

moderna.

OBJECTIUS

1. Traure conclusions sobre les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Segona Revolució Industrial.

2. Identificar les causes de l’imperialisme i el colonialisme, i conèixer els imperis colonials i el repartiment del món.

3. Estudiar les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

4. Formar xarxes conceptuals sobre la cultura i l’art del període.


1.1. Comprèn les bases de la Segona Revolució Industrial i els principals sectors implicats.

2.1. Distingix les causes de l’imperialisme, explica el repartiment colonial de l’Àfrica, Àsia i Oceania, i diferencia les conseqüències del colonialisme.

3.1. Explica les causes de la Primera Guerra Mundial, localitza els països contendents, i comprèn els tractats de pau i les seues conseqüències.

4.1. Coneix l’evolució de l’arquitectura i la pintura entre 1870 i 1914.


Tres últimes setmanes de gener.

1. La Segona Revolució Industrial:- L’energia i les noves formes de treball.- El progrés de la indústria.

2. L’imperialisme:- El repartiment del món.- Les conseqüències del colonialisme.

3. La Primera Guerra Mundial (1914-1918):- Les causes.- Les conseqüències.

UNITAT 6


- Comunicació lingüística:- Busca en un diccionari el terme tsar.

- Tractament de la informació i competència digital:- Obté del text explicatiu la cronologia de certs esdeveniments històrics.- Relaciona característiques amb la revolució burgesa o la revolució bolxevic.- Discrimina entre frases veritables i frases falses relatives als sistemes

totalitaris.- Relaciona països amb els aliats o les potències de l’Eix.- Relaciona frases amb les diferents conseqüències de la Segona Guerra

Mundial.- Relaciona autors amb l’arquitectura, l’escultura o la pintura.- Relaciona característiques amb l’arquitectura o l’escultura.

- Aprendre a aprendre:- Completa un quadre resum sobre l’evolució històrica de l'urbs.- Completa un quadre resum sobre les conseqüències de la Gran Depressió.- Completa un mapa conceptual sobre la Segona Guerra Mundial.- Completa frases mutilades.- Completa un mapa conceptual sobre els corrents pictòrics de l’època.

- Social i ciutadana:- Contesta qüestions sobre les revolucions russes del 1917.- Contesta preguntes sobre l’evolució econòmica i política del període

d’entreguerres.- Comprèn la cronologia i etapes de la Segona Guerra Mundial.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Obté del mapa de l'urbs el nom de repúbliques soviètiques.- Localitza en un mapa països democràtics i totalitaris.

- Localitza quatre canvis territorials ocorreguts després de la Segona Guerra Mundial.

- Matemàtica:- Analitza gràfics amb les conseqüències de la Gran Depressió.- Extrau informació d’un gràfic de barres amb les víctimes de la Segona

Guerra Mundial.

- Expressió cultural i artística:- Sap què són els «mòbils» escultòrics i els ready made.- Escriu algunes característiques dels edificis racionalistes.- Relaciona frases amb el dadaisme, el surrealisme o l’abstracció.

OBJECTIUS

1. Descriure l’evolució de Rússia, i interpretar les revolucions del 1917 i les seues conseqüències.

2. Conèixer l’evolució econòmica i política del període d’entreguerres. 3. Analitzar la Segona Guerra Mundial i les seues conseqüències. 4. Formar xarxes conceptuals sobre l’art del període.


1.1. Comprèn les causes, el desenvolupament i les principals conseqüències de la Revolució d’Octubre del 1917 i el naixement de l’URSS.

2.1. Coneix i explica l’evolució de l’economia i la societat en el període d’entreguerres.

3.1. Explica causes i conseqüències de la Segona Guerra Mundial. 4.1. Coneix l’evolució de l’arquitectura, l’escultura i la pintura entre 1919 i

1945.


Tres primeres setmanes de febrer.

1. De l’Imperi rus a l’URSS:- Les revolucions del 1917.- Els governs de Lenin i de Stalin.

2. L’evolució econòmica i política:- De la prosperitat econòmica a la Gran Depressió.- L’auge dels sistemes totalitaris.

3. La Segona Guerra Mundial:- Les causes i les etapes de la guerra.- Les conseqüències.

4. L’art entre 1919 i 1945:- L’evolució de l’arquitectura.- Les noves formes escultòriques.- La pintura. Dadaisme, surrealisme i abstracció.

UNITAT 7


- Comunicació lingüística:- Busca en un diccionari el terme caciquisme i n’anota el significat.- Descriu una caricatura de La Flaca sobre la farsa electoral.

- Matemàtica:- Calcula els anys que va durar el període de la Restauració.- Obté de gràfics estadístics els partits més votats el 1931, 1933 i 1936.

- Tractament de la informació i competència digital:- Relaciona dates i fets històrics.- Discrimina entre frases veritables i falses sobre el regnat d’Alfons XIII.- Relaciona esdeveniments amb la seua cronologia.- Obté del text explicatiu característiques de l’Estat recollides en la

Constitució del 1931.- Obté del text explicatiu els noms de caps de Govern de la Segona

República.- Relaciona frases amb una zona de la guerra.- Obté informació sobre els objectius de l’alçament d’un mapa històric.- Relaciona característiques artístiques amb el seu autor.- Assenyala frases veritables sobre l’art de l’època.

- Aprendre a aprendre:- Completa un quadre resum sobre la Restauració.- Completa un quadre resum sobre la crisi del 1917.- Completa un quadre resum sobre les etapes de la Segona República.- Completa un quadre resum sobre la Guerra Civil.- Completa un quadre resum amb el nom d’artistes.

- Social i ciutadana:- Contesta preguntes sobre la Restauració borbònica.- Demostra la comprensió històrica del regnat d’Alfons XIII.- Escriu les etapes de la Segona República i la seua cronologia.- Demostra la seua comprensió de la Guerra Civil.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza en un mapa els focus de rebel·lió de Cuba.- Localitza en un mapa la capital dels rifenys i dues ciutats nord-africanes.

- Anomena províncies espanyoles on abundaven els latifundis en l’època de la Segona República.

- Expressió cultural i artística:- Comprèn les manifestacions artístiques del període.- Enquadra obres d’art pictòriques en el seu estil artístic.

OBJECTIUS

1. Sintetitzar el període de la Restauració borbònica. 2. Apreciar la singularitat del regnat d’Alfons XIII, la seua evolució i

problemes. 3. Diferenciar els trets bàsics de la Segona República, i conèixer-ne

l’evolució, les realitzacions i els problemes. 4. Comprendre el desenvolupament i les conseqüències de la Guerra Civil. 5. Formar xarxes conceptuals sobre l’evolució artística del període.


1.1. Coneix la vigència històrica de la Restauració i els seus principals problemes.

2.1. Coneix l’evolució política del regnat d’Alfons XIII. 3.1. Distingix l’evolució de la Segona República. 4.1. Coneix i explica el desenvolupament i evolució de la Guerra Civil. 5.1. Coneix moviments artístics i autors de l’època.


Última setmana de febrer i primera quinzena de març.

1. La Restauració:- El sistema polític.- Els problemes interns i els externs.

2. El regnat d’Alfons XIII:- La continuació del turisme (1902-1917).- La crisi del sistema (1917-1923).- La dictadura de Primo de Rivera i el final de la monarquia (1923-1931).

3. La Segona República:- La implantació de la República.- Evolució històrica.

4. La Guerra Civil (1936-1939):- Els bàndols enfrontats.- Desenvolupament i conseqüències de la guerra.

5. L’evolució artística:

- L’arquitectura.- L’escultura.- La pintura.

UNITAT 8


- Comunicació lingüística:- Escriu el concepte a què es referixen determinades definicions.- Definix el terme descolonització.

- Tractament de la informació i competència digital:- Indica frases veritables i falses referides a la divisió en blocs.- Completa un eix cronològic amb les denominacions i cronologia de les

etapes evolutives de les relacions internacionals.- Escriu al costat de determinats esdeveniments les dates en les quals van

ocórrer.

- Aprendre a aprendre:- Completa un quadre resum sobre els blocs.- Completa un quadre resum sobre les característiques dels blocs.- Completa una taula sobre l’evolució de les relacions internacionals entre

1947 i 1991.- Ompli un quadre resum sobre les conseqüències de la descolonització.

- Social i ciutadana:- Demostra la comprensió de l’evolució històrica dels blocs.- Coneix els enfrontaments de la guerra freda, i algun dels seus

protagonistes.- Comprèn els principis de la conferència de Bandura i les causes de la

descolonització.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Diferencia, en un mapamundi, els països del bloc capitalista i els del bloc

comunista.- Localitza en un mapamundi sistemes de govern en l’època dels blocs.- Situa en un mapa els conflictes de la guerra freda.- Localitza països descolonitzats.- Localitza països que van accedir a la independència abans o després del

1960.

- Matemàtica:- Demostra la comprensió d’un gràfic lineal sobre les despeses militars dels

blocs.

OBJECTIUS

1. Estudiar la divisió del món en blocs. 2. Comprendre l’organització i evolució dels blocs capitalista i comunista. 3. Realitzar una síntesi de l’evolució de les relacions internacionals entre

1947 i 1991. 4. Descriure el procés de descolonització i explicar-ne les causes i

conseqüències.


1.1. Coneix la formació dels blocs i la guerra freda. 2.1. Explica els trets bàsics i l’evolució dels blocs capitalista i comunista. 3.1. Reconeix etapes en l’evolució de les relacions internacionals entre 1947 i

1991. 4.1. Reconeix les causes de la descolonització, i en coneix les etapes i

conseqüències.


Segona quinzena de març i primera setmana d'abril.

1. Un món dividit en blocs:- La formació dels blocs.- La guerra freda.

2. La diversitat dels mons capitalista i comunista:- El món capitalista.- El món comunista.

3. L’evolució de les relacions internacionals:- Les tensions de la guerra freda fins al 1985.- El final de la guerra freda (1985-1991).

4. El final del món colonial:- Les causes i el procés.- Les conseqüències.

UNITAT 9


- Comunicació lingüística:- Produïx un text coherent sobre les Corts franquistes.- Explica en què va consistir la política autàrquica.

- Matemàtica:

- Calcula el creixement dels sectors econòmics entre 1960 i 1975.

- Tractament de la informació i competència digital:- Relaciona fets històrics amb la seua cronologia.- Assenyala les frases veritables entre un conjunt seleccionat.- Discrimina entre frases veritables i frases falses relacionades amb

l’evolució econòmica del franquisme.

- Aprendre a aprendre:- Completa frases mutilades sobre l’evolució política del règim de Franco.

- Social i ciutadana:- Sap en què va consistir el sistema totalitari, la democràcia orgànica i l’únic

partit polític legal.- Esmenta les mesures preses per l’Estat per a aconseguir l’autosuficiència

econòmica. - Coneix el Pla d’estabilització.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza els pols de desenvolupament i promoció industrial, i les zones de

preferent localització industrial.

OBJECTIUS

1. Estudiar l’evolució política de la dictadura de Franco. 2. Traure conclusions sobre l’evolució econòmica d’Espanya entre 1939 i

1975.


1.1. Explica l’evolució política del franquisme entre 1939 i 1975. 2.1. Coneix l’evolució econòmica d’Espanya entre 1939 i 1975.


Tres últimes setmanes d'abril.

1. La política franquista:- El sistema polític totalitari.- La democràcia orgànica.- L’evolució de les relacions internacionals.

2. L’evolució econòmica:- El període autàrquic (1939-1959).- El desenvolupisme econòmic (1959-1975).

UNITAT 10


- Comunicació lingüística:- Busca en un diccionari els termes bipolaritat i multipolaritat.- Busca en el vocabulari característiques dels tractats de Maastricht i de

Lisboa.- Resumix el resultat del conflicte iugoslau.- Relaciona definicions amb els seus respectius conceptes.

- Tractament de la informació i competència digital:- Completa, a partir del text explicatiu, una taula sobre els problemes del

món actual.- Escriu els països que formen part del G-8.- Relaciona països i característiques.- Coneix la data d’incorporació a la UE de determinats països.- Relaciona països amb frases seleccionades.- Completa una taula amb algunes característiques de la Xina.- Obté d’un mapa el nom de països seleccionats.- Discrimina entre frases veritables i frases falses.

- Aprendre a aprendre:- Completa un quadre resum amb les característiques polítiques,

econòmiques i socials de Rússia.- Completa frases mutilades sobre EUA i els països d’Europa central i

oriental.- Completa frases mutilades sobre la Xina i els Nous Països Industrials.- Completa un quadre resum amb les característiques del món islàmic,

l’Amèrica Llatina i l’Àfrica subsahariana.

- Social i ciutadana:- Coneix l’única superpotència i els països amb un creixent pes polític i

econòmic mundial.- Coneix la geopolítica dels Estats Units i el Japó.- Sap els territoris que es van independitzar de Sèrbia el 2006 i el 2008.- Contesta preguntes sobre els problemes geopolítics de la Xina i de la Unió

Índia.- Contesta preguntes sobre el món islàmic i a l’Àfrica subsahariana.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Localitza en un mapa els conflictes actuals.- Localitza en un mapa països o àrees a què es dirigixen les exportacions

xineses.- Localitza, amb ajuda d’un atles, països islàmics, d’Amèrica Llatina i de

l’Àfrica subsahariana.

OBJECTIUS

1. Mostrar la importància del nou ordre mundial sorgit després de la guerra freda, i alguns dels seus problemes.

2. Conèixer les grans potències del món actual, la construcció europea i l’evolució geopolítica de l’antic bloc comunista.

3. Traure conclusions sobre l’evolució geopolítica i econòmica recent del món asiàtic.

4. Conèixer els problemes del món islàmic, i l’evolució i els problemes actuals d’Amèrica Llatina i l’Àfrica subsahariana.


1.1. Comprèn el nou ordre mundial i els seus problemes. 2.1. Comprèn el protagonisme dels Estats Units, el Japó i l’Europa occidental

en el nou ordre mundial, i l’evolució recent dels països ex-comunistes. 3.1. Reconeix l’ascens de noves potències internacionals, com la Xina, la

Unió Índia, etc. 4.1. Coneix característiques i problemes del món islàmic, l’Amèrica Llatina i

l’Àfrica subsahariana.


Tres primeres setmanes de maig.

1. El Nou Ordre Mundial:- Els problemes del món actual.- Els nous escenaris de diàleg.

2. La tríada, Rússia i l’antic bloc comunista:- El tradicional tríada de poder.- Rússia i els països ex-comunistes.

3. L’ascens dels països asiàtics:- La Xina, el naixement d’una gran potència.- Altres països asiàtics en ascens.

4. El món islàmic, l’Àfrica subsahariana i l’Amèrica Llatina:- El món islàmic i l’Àfrica subsahariana.- L’Amèrica Llatina.

UNITAT 11


- Comunicació lingüística:- Busca al diccionari de l'av L el significat del terme globalització.- Explica amb correcció sintàctica i lèxica contrastos entre societats.- Definix el concepte societat multicultural.- Explica de forma raonada un quadre de l’expressionisme abstracte.

- Tractament de la informació i competència digital:- Relaciona frases amb les causes, els factors, els avantatges i els

inconvenients de la globalització.- Discrimina entre frases veritables i falses relatives a la societat global.- Completa frases a partir del text informatiu.- Compara les societats postmodernes i tradicionals.- Indica frases veritables i frases falses relacionades amb els avanços

científics i tecnològics.- Indica frases veritables i frases falses sobre la pintura actual.

- Aprendre a aprendre:- Completa un quadre resum sobre els avantatges i els inconvenients de la

globalització.- Completa els espais en blanc de frases mutilades.- Completa frases mutilades sobre els models culturals actuals i els

problemes de la multiculturalitat.- Completa un quadre resum sobre els moviments artístics de la segona

meitat del segle XX.

- Social i ciutadana:- Esmenta les causes de la globalització.- Coneix les sigles d’organitzacions internacionals.- Sap aspectes socials de la globalització.- Coneix els països característics de les societats postmoderna i tradicional.- Sap els camps en els quals s’han centrat les investigacions científiques

actuals.- Sap els camps que han afectat els avanços tecnològics.- Coneix els problemes actuals de les investigacions científiques i els

avanços tecnològics.- Sap el model cultural predominant en l’actualitat.

- Coneixement i interacció amb el món físic:- Utilitza l’atles i localitza països pertanyents a grans organitzacions

econòmiques regionals.

- Matemàtica:- Demostra la comprensió d’un gràfic sobre la desigualtat científica.

- Expressió cultural i artística:- Anomena les tendències arquitectòniques de la segona meitat del segle XX.- Relaciona imatges amb els corrents escultòrics actuals.

- Relaciona autors amb el seu corresponent moviment pictòric.

OBJECTIUS

1. Reconèixer les causes i les conseqüències de la globalització. 2. Reconèixer les característiques essencials de la societat global i les seues

diferències. 3. Interpretar la importància dels avanços científics i tecnològics, i reconèixer

models culturals actuals. 4. Formar xarxes conceptuals sobre l’art actual.


1.1. Comprèn el concepte globalització i en reconeix les causes, factors, avantatges i desavantatges.

2.1. Coneix els trets diferencials de les societats postmodernes i tradicionals. 3.1. Coneix avanços científics i tecnològics, i comprèn la difusió del model

cultural occidental i l’avanç de la multiculturalitat. 4.1. Coneix les tendències actuals de l’arquitectura, l’escultura i pintura.


Última setmana de maig i primera setmana de juny.

1. La globalització. Causes i conseqüències:- Concepte, causes i factors.- Avantatges i inconvenients de la globalització.

2. La societat global i els seus problemes:- La globalització social.- La societat postmoderna i els seus problemes.- Les societats tradicionals i els seus problemes.

3. Els avanços científics i tecnològics. La multiculturalitat:- Els avanços de la ciència i la tecnologia.- Models culturals i multiculturalitat.

4. L’art actual:- L’arquitectura i l’escultura.- Els moviments pictòrics.

UNITAT 12


- Comunicació lingüística:- Definix els conceptes transició democràtica, Llei per a la Reforma Política i

Pactes de la Moncloa.

- Tractament de la informació i competència digital:- Relaciona determinats fets amb la reforma política o amb la crisi

econòmica.- Relaciona els poders de l’Estat espanyol amb les institucions que els

exercixen.- Escriu al costat de fets històrics significatius la data en la qual es van

produir.- Obté informació del text explicatiu sobre les mesures de política interior i

exterior de la democràcia.- Discrimina entre frases veritables i frases falses relacionades amb la

consolidació de l’Estat democràtic.- Relaciona mesures democràtiques, determinant-ne la categoria.- Usa les TIC per a escriure una ressenya biogràfica d’un president de

govern de la democràcia.- Obté del text explicatiu la data de diferents acords europeus.

- Aprendre a aprendre:- Completa una taula amb les característiques de la Constitució del 1978.- Completa un quadre resum sobre els governs democràtics d’Espanya.

- Social i ciutadana:- Sap les dates entre les quals va tindre lloc la transició democràtica.- Comprèn les vies rupturista i reformista de la transició democràtica.- Nomena els presidents de govern que ha tingut Espanya des de l’inici de la

democràcia.- Coneix la data d’incorporació d’Espanya a la UE.- Sap en quins acords europeus ha participat Espanya des de la seua

incorporació a la UE.- Comprèn l’objectiu dels fons socials europeus.

- Autonomia i iniciativa personal i emocional:- Emet una opinió personal sobre els avantatges que va suposar per a

Espanya la seua incorporació a la UE.

- Matemàtica:- Obté informació rellevant d’una taula estadística sobre Espanya i la UE.

OBJECTIUS

1. Apreciar la importància i significació històrica del procés de transició, i de la Constitució del 1978.

2. Explicar la tasca dels successius governs constitucionals. 3. Extraure conclusions sobre la pertinença d’Espanya a la Unió Europea.


1.1. Comprèn el concepte de transició democràtica, reconeix els inicis del procés i la Constitució del 1978.

2.1. Coneix les mesures econòmiques, socials, educatives i culturals adoptades pels governs democràtics.

3.1. Aprecia l’entrada d’Espanya a la UE, i coneix les conseqüències principals de la integració d’Espanya en la Unió Europea.


Segona i tercera setmanes de juny.

1. La transició democràtica (1975-1976):- Els inicis de la transició (1975-1976).- Els primers governs (1975-1978).- La Constitució del 1978.

2. La consolidació de l’Estat democràtic:- Els governs constitucionals.- Les mesures democràtiques.

3. Espanya i la Unió Europea:- L’entrada a la Unió Europea.- Les conseqüències de la integració.

5. ORIENTACIONS PEDAGOGIQUES. METODOLOGIA DE TREBALL A L'AULA

Anem a veure les línies generals, idees-marc, que orienten l'intervenció educativa dels docents.

1. Partir del nivell de desenvolupament de l'alumne.Les etapes en el desenvolupament de les capacitats orienten l'acció educativa des de una doble perspectiva: les possibilitats de raonament i d'aprenentatge que tenen els alumnes en un moment determinat del seu desenvolupament i el condicionament dels coneixements previs amb els que els alumnes arriben a l'aula.

2. Assegurar la construcció d'aprenentatges significatius.Així poden similar i integrar els nous continguts escolars en la seua estructura cognitiva. Els aprenentatges seran més funcionals en la mesura que serveisquen a l'alumne per obtindre una major i millor comprensió de la realitat en la que viuen. Aquest caràcter funcional i significatiu tindrà com a finalitat desenvolupar les capacitats ja concretades en els objectius generals de l'etapa.Tenim que connectar amb els interessos, motivacions i necessitats dels alumnes i tindre en comte els seus coneixements previs.

3. Tenim que possibilitar que l'alumne contribuïsca aprenentatges significatius per si mateix,aprendre a aprendre, i està molt relacionat amb el funcionament de la memòria.

4. Els alumnes s'han de modificar progressivament els seus esquemes de coneixements.Tenim que tindre en comte dos aspectes:- que no siguen tasques o informacions4 excessivament allunyades de les seues capacitats perquè no connectarà amb els seus coneixements previs.- per l'altra part, que la tasca siga excessivament familiar per als alumnes, perquè la resoldran de forma mecànica i no generarà tampoc, aprenentatges significatius.

5. Incrementar l'activitat manipulativa i mental del alumnat, perquè l'activitat es la principal font d'aprenentatge i desenvolupament.Els alumnes són els subjectes i protagonistes en el procés educatiu i no els objectes.Hi ha que desenvolupar una vertadera activitat intel·lectual amb reflexió per a una actitud mental crítica.L'alumne serà capaç de construir el seu aprenentatge, però l'activitat constructiva no és individual, sinó interpersonal, es un procés interactiu entre el professor i l'alumne i entre alumnes.

Aquestos principis psicopedagògics giren al voltant d'una regla bàsica: la necessitat de que l'alumnat realitze aprenentatges significatius i funcionals.El, com ensenyar, serà amprant aprenentatges vertaderament significatius. Això suposa unes condicions:

- El contingut te que ser significatiu, tant en la estructura lògica de la disciplina o àrea i en l'estructura psicològica de l'alumnat.- El procés d'ensenyament-aprenentatge deu connectar amb les necessitats, interessos, capacitats i experiències de la vida quotidiana de l'alumnat i d'informació te que ser lògica, compressible i útil.- Deuen potenciar-se les relacions entre els aprenentatges previs i els nous.- Els alumnes deuen tindre una actitud favorable per l'aprenentatge significatiu i estar motivat per relacionar els continguts nous amb els previs.- Les interaccions del professorat i el alumne i dels alumnes entre si, faciliten la construcció dels aprenentatges significatius i afavoreixen els processo de socialització.

Els principis metodològics són: La Geografia, la Història i la Història de l'Art són disciplines aglutinants de

tots els continguts, son suficient explicatives, i tenen un cos doctrinari i de procediments, estructurat i sempre obert a noves aportacions i tendències.

En els continguts de l'àrea s'han tingut en comte els eixos fonamentals del currículum, tant conceptuals, procedimentals, com aptitudinals.

S'ha estès a la diversitat de l'alumnat, d'acord amb la seua procedència i les distintes capacitats, diferents estils cognitius i ritmes d'aprenentatge. Ja

que seleccionar activitats diferenciades, amb distints nivells de complexitat i molt variats: individuals, de grup, lliures,etc.

S'incorpora de forma raonable i raonada l'enfocament constructivista amb idees prèvies, organitzadors didàctics, motivació, aprenentatge cooperatiu, reestructuració d'idees,etc.

En la pràctica s'aposta per el mètode de treball histolític, on el professorat que intervé en els processos d'ensenyament a l'aula, decideix en cada moment la metodologia que seguirà, entre:

- Inductiva. Es parteix de lo particular i proper a l'alumne per acabar en lo general, amb concepcions més complexes.- Deductiva. Es parteix de lo general a lo particular, en l'entorn més proper a l'alumne.- Indagatòria. Aplicant el mètode científic.- Activa. Fonamentada en activitats molt variades realitzades per als alumnes.- Explicativa. Estratègies d'explicació.- Mixta. Combinar alguns dels mètodes esmentats.El professor decidirà el procés d'ensenyament-aprenentatge més oportú, tenint amb comte les idees prèvies expressades per els alumnes i el context del grup-aula i la motivació necessària.

En quant a les activitats estratègiques, com assenyala el currículum oficial de l'àrea, el principal objectiu de l'ensenyament de les Ciències Socials es identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre els fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per comprendre la pluralitat de causes explicatives de l'evolució de les societats actuals, el paper que desenvolupen els hòmens i les dones i els seus problemes més rellevants.Així per complir aquest objectiu fonamental deguem seguir aquestes línies

mestres:- organitzar els coneixements al voltant de nuclis significatius.- combinar l'aprenentatge per recepció i l'aprenentatge per descobriment.- realçar el paper actiu de l'alumne en l'aprenentatge de les Ciències Socials.- donar importància als procediments potenciant que utilitzen mètodes habituals en l'activitat científica.- desenvolupar les actituds com part essencial del contingut.

6. CRITERIS D'AVALUACIÓ

1. Analitzar les transformacions del S. XVIII, especialment les reformes borbòniques, amb referència explícita al final del foralisme valencià.

2. Distingir els canvis polítics que condueixen a la crisi de l'Antic Règim i a les revolucions liberals, i la seua repercussió a Espanya.

3. Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses , i amb exemples representatius, assenyalar els grans processos de transformació que va experimentar el món occidental al S. XIX.

4. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l'evolució política i econòmica a l'Espanya del S. XIX, amb especial referencia a l'expansió econòmica de la C. Valenciana a finals del S. XIX.

5. Comprendre les transformacions socioeconòmiques de la Revolució Industrial, així com els esdeveniments més rellevants que expliques el protagonisme d'Europa en l'Imperialisme, les seues conseqüències i el seu final.

6. Analitzar el procés de consolidació de l'Estat liberal i del sistema capitalista al món, relacionant-lo amb l'expansió colonial i identificar les peculiaritat a Espanya.

7. Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments i conflictes mundials, de la primera meitat del S. XX.

8. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de l'evolució política i econòmica a Espanya durant el S. XX, els avanços i retrocessos fins arribar a la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la entrada a la U E.

9. Caracteritzar i situar, cronològica i geogràficament, les grans transformacions i conflictes mundials que s'han donat en la segona meitat del S. XX i enllaçar-ho amb alguns dels conflictes internacionals de l'actualitat.

10. Conèixer les característiques essencials dels principals estils artístics del S. XVIII al XX, en especial a Espanya i a la C. Valenciana.

11. Identificar causes i conseqüències dels fets i processos històrics significatius i establir connexions entre elles. Reconèixer la causalitat múltiple del fets socials.

12. Valorar el patrimoni documental a Espanya i el de la C. Valenciana. Localitzar els principals arxius i biblioteques.

13. Realitzar individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant un vocabulari adequat i amb concessió formal.

14. Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, croquis,gràfics i taules estadístiques i utilitzar-les com a font d'informació com a medi d'anàlisi i síntesi.

15. Comenta i analitza textos d'especial rellevància històrica, així com d'obres d'art significatives.

Instruments d'avaluacióPer a avaluar els continguts referits als fets, es podrien realitzar exercicis de qüestions, de reconeixement de dades o de presentació de diferents alternatives de resposta,vertader o fals, de respostes múltiples, de relació de termes, etc.Per avaluar els conceptes es plantegen exercicis diversos que presenten una dificultat progressiva, com: definir el seu significat, concretar-los en un exemple,

reconèixer-los entre varies possibilitats, exposar-los en un tema o aplicar-los correctament en una situació problemàtica. Els continguts procedimentals s'avaluen mitjançant la seua realització,com: elaborar o comentar mapes, gràfics, fer esquemes i resums, analitzant fonts, plantejant hipòtesis,etc. Per avaluar els continguts referits a normes o actituds es proposen activitats on es valore el component cognitiu de l'actitud i la valoració personal argumentada.Així es valoren tot tipus de proves que realitzen els alumnes: treball a classe, respostes a preguntes, activitats, treballs personals, xicotetes investigacions, comentaris esquemes, mapes conceptuals, utilització de recursos informàtics, lectures visionat de pel.licules, etc.

Tipus d'avaluacions.Distingirem entre el moment de realitzar-la i segons els instruments que s'utilitzen:- Segons el moment en que se realitza, les avaluacions poden ser:

Diagnòstica. Avanç dels nous aprenentatges, per con saber els coneixements previs que tenen els alumnes.

Sumativa. Es la que se realitza al final d'un cicle, abastant un llarg període de temps, per comprovar que s'han adquirit les competències i sabers que permeten a l'alumne promocionar a un altre curs o acreditar els seus coneixements mitjançant certificacions. És com el judici final del procés.

Avaluació formativa. Es realitza dintre del procés per obtenir dades parcials sobre els coneixements i competències que van adquirint i que se puguen prendre mesures pedagògiques.

Les tres són necessàries: la primera avanç, la segona durant i la tercera al final del procés.- Segons els instruments utilitzats i els aspectes a avaluar, poden ser: Avaluació holística. Abasta a l'alumne com un tot, i el seu aprenentatge

com una totalitat. Avaluació informal. Es la diària observació del comportament individual de

l'alumne i la seua interacció amb el grup. Avaluació continua. També és mitjançant l'observació diària i per la seua

actitud front a l'aprenentatge. Avaluació quantitativa. Sols considera el que s'ha deprès i es una

apreciació matemàtica. Avaluació qualitativa. Avalua el que s'ha deprès, com s'ha deprès i perquè

s'ha deprès.

L'avaluació diagnòstica utilitza qualsevol dels instruments d'avaluació o els combina, amb las finalitat d'obtindre informació sobre les idees prèvies, mitjançant el diàleg,, per un xicotet examen diagnòstic, que no se qualifica, sols valdrà, a títol informatiu, per al docent, i així sabrem si podem avançar en els continguts o tenim que dedicar una o dues classes per fer un repàs de lo que, suposadament, estava deprès.

L'avaluació formativa serveix com un detector constant del procés d'ensenyament- aprenentatge, amb possibilitat de revisar el que s'ha després i el que no i prendre mesures pedagògiques de continuació o revisió, dintre

d'una programació oberta i flexible. L'avaluació constant, a més a més, fa que l'angoixa d'un error o una confusió, per part de l'alumne, determine el seu èxit o el seu fracàs. En aquest procés es tindrà en comte tots els esforços fets en el procés, i les qualificacions serà el resultat d'un gran nombre de coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals.

L'avaluació sumativa mesura els resultats i s'utilitza per promocionar als alumnes d'un curs a un altre, certificar als alumnes o comunicar el rendiment a tots els involucrats en el procés d'ensenyament- aprenentatge: alumnes, docents,directius i pares, i no deu ser un fi en si mateix, sinó que ha de promoure nous aprenentatges. La seua finalitat es esbrinar si s'han complit els objectius finals i si el programa de mètodes i continguts ha resultat satisfactori. Així no sols avalua a l'alumnat, també saber si el programa ha donat el resultat esperat o deu modificar-se.Deuen buscar-se tant les dades quantitatives com les qualitatives i no deu entendre com un únic examen final que conté tots els continguts donats.

L'avaluació holística es abastadora i globalitzadora, comprèn al alumne i el seu procés d'aprenentatge, com un tot, habilitats, motius psicològics i afectius, i no sols els aspectes intel·lectuals. Per a poder avaluar holísticament deu haber entre ella alumnes i els docents una comunicació oberta on es mesure: el treball diari, la seua responsabilitat, que escolte activament, la solidaritat amb els seus companys, l'argumentació, la resolució de problemes, el voler millorar.

Hi han d'altre com l'avaluació informal que són totes les oportunitats espontànies que ens serviran per avaluar, aprofitant l'ocasió i no de forma premeditada.

L'avaluació continua no es realitzar exàmens amb molta freqüència, sinó pensant en la formació integral del xiquets i avaluant-los de forma holística, globalment, en totes les seues direccions. Es apreciarlos com éssers humans amb un rol particular, com xiquet, futur ciutadà... i no sols si recorda les lliçons, depreses o no, significativament, perquè moltes vegades han estat depreses memorístic ament.

L'avaluació quantitativa mesura i controla el que s'ha deprès i recull les dades dels exàmens.... Es traduir els resultats observats a notes, però te que ser més que això, no sols es tracta de saber quant saps, sine com i per a què.

L'avaluació qualitativa es una nova concepció del procés d'ensenyament-aprenentatge, com una forma integral, on l'avaluació no deu ser un tall en aquest procés, sinó integrar-se dintre d'aquest. L'avaluació perd el caràcter sols de mesura o quantificació per valorar la qualitat de aprés, en la formació general del alumne, importa que siguen coneixements pertinents i significatius, més que mesurables. Avaluar quantitativament la qualitat del seu aprenentatge.

CONSEQUÈNCIES DE L'AVALUACIÓ

Quant s'avalua s'assigna a allò avaluat un valor, quantificant-ho de positiu o de negatiu. La primera conseqüència es la motivació, que pot transformar-se en frustració si es negatiu.Es positiu responsabilitzar-se de les conseqüències dels nostres actes, però coses van molt bé o molt mal.Per al docent també tindrà conseqüències i en el cas de que els resultats no hagen estat bé, plantejar-se un altra estratègia i portar un seguiment més personalitzat..En les avaluacions formatives encara hi ha temps per corregir el procés; en les sumatives es podria corregir en un nou cicle.Quant el alumne adolescent no mostra ningun interes, molesta a classe i no deixa aprendre als seus companys, es deu intervindre contundentment i posar límits, es necessari per a ell i per a la resta de companys, no tot dona el mateix i ja que explicar-li les normes de viure en societat i els límits de la llibertat individual. No exerceix el seu dret i priva als seus companys d'aquest dret. Ja que assabentar-se, amb l'ajuda de la seua família, si és possible, perquè crida així l'atenció, perquè darrere d'aquestes conductes sol haver-hi una realitat familiar o individual conflictiva o problemàtica, que es part de la seua personalitat, ja que comprendre-la i ajudar estimulant el canvi.Per avaluar s'han de tindre en compte la major quantitat possible de paràmetres i dades per afavorir als alumnes deu veure els resultats de l'avaluació com un símptoma de que algunes

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER A 4T D'ESO

Per acord del Departament els percentatges adjudicats a cadascun delscontinguts avaluables son: 70% conceptes i 30% competències.La nota mitja dels exàmens ha de ser 4 per poder afegir la nota de procediments i actituds.

S'estableix 1 examen mínim per avaluació. No obstant es deixa a criteri del professorat fer els exàmens o proves d'avaluació, que considere convenients, d'acord amb les necessitats dels alumnes.En tots els cicles de l'ESO i en primer de Batxiller l'avaluació serà continua i, per tant no hi han recuperacions. La nota final s'obté amb la mitjana de les tres avaluacions.

Per complir el pla de millora del centre el Departament aplicarà el Pla de millora del centre i el Departament aplicarà els criteris ortogràfics allí proposats :- sanció d'un punt menys cada 10 faltes, 0,10 cada errada ortogràfica.- cada 4 accents se penalitzarà com una falta.- es descantarà un màxim de 2,5 punts.

7. PROCÉS DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS

El Departament acorda per a les assignatures pendents, per a tots els cicles de l'ESO, que l'alumnat que aprova la 1ª i la 2ª avaluació del curs posterior al de la pendent, recupera la pendent del curs anterior. En batxillerat es recupera mitjançant una prova escrita.

Si l'alumne no aprova la 1ª i la 2ª avaluació del curs en el que se troba, en la 3ª avaluació s'examinarà de l'assignatura pendent.El Departament acordarà data i hora.Però, tanmateix, cada professor podrà fer el que considere convenien, en cada cas concret, per recuperar l'assignatura.

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.

Podem tindre dos casuístiques:

- l'alumnat NEE, amb necessitats específiques de recolzament educatiu.- l'alumnat NCE, amb necessitats de compensació educativa.

Aquells alumnes que necessiten una adequació especial dels continguts del currículum, conten amb l'existència de quaderns que subministren les editorials, i que utilitzarem aquest curs, per a 4t d'ESO son de l'editorial Anaya.També el Departament d'Orientació proporciona ajuda i consell als professors i aquestos arbitren les mesures necessaris i preparen els materials.No podem fer una especificació detallada del que va a necessitar cada alumne i al llarg de la 1ª Avaluació acabarem de concretar les mesures d'atenció que se detecten.Ja hi ha un llistat, proporcionat per Caporalia d'Estudis del alumnat que ja ha estat diagnosticat en cursos anteriors.


Les activitats programades per el Departament son les següents:

- Visita al MUVIM en el més d'octubre.- Visita a València per conèixer les Corts, l'Ajuntament i la Ciutat de la Justícia en l'ultima avaluació.

10. RECURSOS DIDÀCTICS.

Els materials que utilitzarem seran molt variats i flexibles per atendre la diversitat d'aprenentatges.Utilitzarem llibres de text, per al professor i per a l'alumnat, tant digital com imprès, diferents textos o imatges en cada tema per fomentar la lectura comprensiva. Utilitzarem mapes de tot tipus: topogràfics, plànols, físics, polítics i a diferents escales. També d'altre llibres com atles, diccionaris, enciclopèdies i treballarem digitalment, amb reportatges, pel·lícules i activitats variades de varies pàgines web.Les classes, quasi totes ja son aules-matèria i tenen projector i també podem fer servir els ordinadors i tàblets, així que la majoria de les classes s'impartiran el la seua aula, llevat que necessitem espais diferents, com: la biblioteca, l'aula d'utilització múltiple, el pati, etc.

CENTREIES JOAN FUSTER DE SUECA

CICLE Formació Professional Bàsica I

DEPARTAMENT CiènciesSocials

FAMÍLIA PROFESSIONAL

Títol Professional Bàsic en Serveis Administratius.PROFESSOR

Mª Amparo Vila PerepérezDATA Octubre 2016

GRAU CURS Formació Bàsica

HORES CODI MÒDUL3011

EQUIVALÈNCIA CRÈDITS ECTS

INDEX PÀG.

1. MARC NORMATIU.

2. COMPETETÈNCIES.



5. ORIENTACIONS PEDAGÒQIQUES.METODOLOGIA DE TREBALL A L’AULA.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. 7. PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS.




1

1

2

3

4

6

7

8

9

10

11

MARC NORMATIU.

El títol professional bàsic en serveis administratius queda identificat pels següents elements:

Denominació- Servicis Administratius.

Nivell- Formació Professional Bàsica.

Durada- 2.000 hores.

Família professional- administració i gestió.

Referent europeu- CINE-3.5.3. Classificació Internacional Normalitzada de la Educació.

Els continguts s’han extret de l’Annex I del Decret del Consell 185/2014 de 31 octubre. BOE 4-11-2014.

Les competències i els criteris d’avaluació en base a l’annex I del Real Decret 127/ 2014 de 28 de febrer. BOE 5 març de 2014. Modul professional desenvolupat de pag 20218 a 20227.

2. COMPETÈNCIES.

Les competències que es pretenen desenvolupar a través d’aquest mòdul són algunes de les que marca l’article onze del reial decret 127/2014 de 28 febrer (BOE.5-3-2014).

Aquestes es caracteritzen per seu caràcter transversal i queden lligades amb activitats d’aprenentatge i avaluació.Les competències es refereixen a les habilitats comunicatives, a la valoració del patrimoni històric i cultural, a la vida en democràcia i a la valoració del medi ambient. Són les següents:

L – valorar actuacions encaminades a la conservació del medi ambient

M- obtenir i comunicar informació destinada a l’autoaprenentatge

N- actuar amb respecte i sensibilitat front la diversitat cultural, el patrimoni històric

Ñ- comunicar-se amb claredat precisió i fluïdesa en distintes contextos

P- realitzar explicacions senzilles sobre esdeveniments i fenòmens característics de les societats contemporànies a partir de informació històrica i geogràfica.

S-comunicar-se eficaçment, respectant l’autonomia i competència de les diferents persones que intervenen el el seu àmbit de treball.

W- exercir els seus drets i complir amb les obligacions derivades de la seva activitat professional, participant activament en la vida econòmica, social i cultural.

3. OBJECTIUS D'APRENENTATGE I CRITERIS D'AVALUACIÓ.

En exposición de motius diu que la Formació Professional Bàsica es crea com a mesura per facilitar la permanència dels alumnes al sistema educatiu i oferirlos majors posibilitats pel desenvolupament personal i professional.

Crea una via per evitar l’abandonament escolar i lligant amb les propostes a les que dona suport la Comissió Europea com el EUCIS-LLL Manifesto, on es marquen les prioritat per l’aprenentatge al llarg de la vida o al The 2014 Horizon Project Europe Expert Panel.

Els mòduls dels blocs comuns que busquen assolir i desenvolupar les competències d’aprenentatge permanent al llarg de la vida.

L’article 23 del reial decret 127/2014 de 28 febrer (BOE.5-3-2014) caracteritza l’avaluació pel seu caràcter continu, formatiu i integrador. Orienten els aprenentatges i les programacions educatives i es realitza per mòduls professionals ( si avaluació orienta es pot plantejar com al batxillerat geografia ensenyar-los a fer les proves accés a cicles. Cal fer un accés directe en els ordinadors a aquesta pagina conselleria)

Els resultats d’aprenentatge i criteris d’avaluació que guiaran el nostre esforç són:

Coneix les característiques bàsiques de les societats contemporànies.

Valora el model de relacions econòmiques globalitzat actual.

Dedueix la necessitat de les relacions internacionals pacífiques.

Valora el procés d’unificació de l’espai europeu.

Identifica els trets essencials de l’art contemporani, la seua diversitat i la seua aportació revolucionària a l’enriquiment de la cultura actual.

Ha desenvolupat comportaments acords amb el desenvolupament del propi esforç i del treball col·laboratiu.

Valora els principis bàsics dels sistemes democràtics i actua en conseqüència.

Valora la importància de la mediació en la resolució de conflictes.

Utilitza estratègies comunicatives en valencià i en castellà acordes amb el context i les necessitats ambientals on es troba.

Coneix i utilitza estratègies i tècniques per la anàlisi de textos literaris en valencià i castellà reconeixent elements simbòlics i recursos estilístics.

4. CONTINGUTS BÀSICS.

6 Tractament i elaboració de la informació.

Bloc Llengua II.

1 Textos orals. Format. Exposició d’idees i arguments.

2 Comunicació escrita. Aspectes gramaticals, ortogràfics, tipogràfics i sintaxi.

3 La literatura contemporània. Lectura i interpretació de textos literaris. Els Diaris de Joan Fuster. Articles periodístics de Juan José Milla i Manolo Vicent. (Levante, El País.)

Mòdul professional: Comunicació i Societat II.

Continguts:Unitat formativa 1. Societat II. Duració. 30 hores.Valoració de les societats contemporànies:

– La construcció dels sistemes democràtics.· La Il·lustració i les seues conseqüències.· La societat liberal.· El pensament liberal.· L’era de les revolucions: característiques principals i localitzaciógeogràfica.· La societat liberal espanyola. Principals fites i evolució.· La societat democràtica.· Els moviments democràtics des del segle XIX.· Les preocupacions de la societat actual: igualtat d’oportunitats,medi ambient i participació ciutadana.

– Estructura econòmica i la seua evolució.· Principis d’organització econòmica. L’economia globalitzada actual.· La segona globalització. Sistemes colonials i segona revolucióindustrial.· Crisi econòmica i model econòmic keynesià.· La revolució de la informació i la comunicació. Els grans mitjans:característiques i influència social.· Tercera globalització: els problemes del desenrotllament.· Evolució del sector productiu propi.

– Relacions internacionals.· Grans potències i conflicte colonial.· La guerra civil europea.

· Causes i desenrotllament de la Primera Guerra Mundial i les seuesconseqüències.· Causes i desenrotllament de la Segona Guerra Mundial i les seuesconseqüències.· Els altres conflictes: la guerra civil espanyola en el seu context.· Descolonització i guerra freda. La dictadura franquista en el seucontext.· El món globalitzat actual.· Espanya en el marc de relacions actual. Llatinoamericà i el Magrib.

– La construcció europea.

– Art contemporani.· El significat de l’obra artística en el món contemporani globalitzat.· La ruptura del cànon clàssic. Avantguardes històriques. L’art actual.Gaudi i construcció de criteris estètics.· El cine i el còmic com a entreteniment de masses.

– Tractament i elaboració d’informació per a les activitats educatives.· Treball col·laboratiu.· Presentacions i publicacions web.

Valoració de les societats democràtiques:

– La Declaració Universal de Drets Humans.· Els drets humans en la vida quotidiana.· Conflictes internacionals actuals.· Els organismes internacionals.

– El model democràtic espanyol.· Característiques dels models democràtics existents: el modelanglosaxó i el model continental europeu. La seua extensió a altressocietats.· La construcció de l’Espanya democràtica.· La Constitució espanyola. Principis. Carta de drets i deures i lesseues implicacions en la vida quotidiana. El model representatiu. Modelterritorial i la seua representació en el mapa.

– El principi de no-discriminació en la convivència diària.

– Resolució de conflictes.· Principis i obligacions que ho fonamenten.· Mecanismes per a la resolució de conflictes.· Actituds personals davant dels conflictes.

– Tractament i elaboració d’informació per a les activitats educatives.· Processos i pautes per al treball col·laboratiu.· Preparació i presentació d’informació per a activitats deliberatives.· Normes de funcionament i actituds en el contrast d’opinions.

Unitat formativa 2. Comunicació en Llengua Castellana i Valenciana II. Duració. 98 hores.

Utilització d’estratègies de comunicació oral en llengua castellanai valenciana:– Textos orals.

· Característiques dels formats audiovisuals.· Característiques de les conferències, xarrades o altres formats decaràcter acadèmic.

– Tècniques d’escolta activa en la comprensió de textos orals.· Memòria auditiva.· Atenció visual.· Recursos per a la presa de notes.

– L’exposició d’idees i arguments.· Organització i preparació dels continguts: il·lació, successió icoherència.· Estructura.· Ús de la veu i la dicció.· Usos orals informals i formals de la llengua.· Adequació al context comunicatiu.· Estratègies per a mantindre l'interès.· Llenguatge corporal.

– Aplicació de les normes lingüístiques en la comunicació oral.· Organització de la frase: estructures gramaticals bàsiques.· Coherència semàntica.

– Utilització de recursos audiovisuals.

Utilització d’estratègies de comunicació escrita en llengua castellanai valenciana:

– Treballs, informes, assajos i altres textos acadèmics i científics.

– Aspectes lingüístics que cal tindre en compte.· Registres comunicatius de la llengua; factors que en condicionenl’ús.· Diversitat lingüística espanyola.· Variacions de les formes díctiques en relació amb la situació.· Estil directe i indirecte.

– Estratègies de lectura amb textos acadèmics.

– Pautes per a la utilització de diccionaris especialitzats.

– Estratègies en el procés de composició d’informació acadèmica.– Presentació de textos escrits.

·Aplicació de les normes gramaticals.· Aplicació de les normes ortogràfiques.

· Aplicació de normes tipogràfiques.· Instruments de suport per a millorar el text. Composició i maquetació.

Usos avançats del processador de text.

– Anàlisi lingüística de textos escrits.· Connectors textuals: causa, conseqüència, condició i hipòtesi.· Les formes verbals en els textos. Valors aspectuals de les perífrasisverbals.· Sintaxi: complements; frases compostes.· Estratègies per a millorar l'interès de l’oient.

Interpretació de textos literaris en llengua castellana i valencianades del segle XIX:

– Pautes per a la lectura i interpretació de textos literaris.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES: ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.

SEQÛENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ. La seqüenciació i temporalització del mòdul es farà a partir de la unitat formativa Societat II. La valoració de les societat contemporànies.

Donat que les llengües que anem a explicar permeten una explicació semàntica i sintàctica comuna (Cummins, Metallenguatge) pensem que la millor manera de estructurar la programació i distribuir-la en seqüencies temporals és a partir de la història contemporània. Cada bloc de continguts serà explicat alternativament en una llengua i la literatura s’explicarà a partir del comentari de un autor rellevant de cada llengua. Joan Fuster, el seus Diaris en Valencià i Manoll Vicent, els seus articles periodístics en castellà.

Bloc aglutinant Contingut llengua hores Acumulat

Democràcia Els textos orals

Exposició idees i arguments.

15 15

Economia Tècniques d’escolta activa.

Utilització de recursos audiovisuals

15 30

Relacions internacionals

Les normes lingüístiques.

Pautes utilització diccionaris.

15 45

Joan Fuster Pautes per la lectura i interpretació de textos literaris.

Anàlisi lingüística de textos escrits.

15 60

Unió Europea Presentació de textos escrits. 15 75

Art Pautes per comentar obres artístiques.

15 90

Informació Treballs, informes, assajos i altres textos acadèmics i científics.

15 105

Manolo Vicent Pautes per la lectura i interpretació de textos literaris.


15 120

Extraescolars 5 125

Exàmens 5 130

Total 130

Aquesta organització ha estat consensuada amb els alumnes. Els alumnes demanen sobre tot claredat en la explicació i encara que això va en contra de la integració dels coneixements els alumnes demanen claredat i d’aquesta forma pensen que tindran una estructura més clara per incorporar coneixements.

Unitat formativa 1. Societat II.

Valoració de les societats contemporànies: Duració. 30 hores.

1– La construcció dels sistemes democràtics.

El model democràtic espanyol.

2– Estructura econòmica i la seua evolució.

La Declaració Universal de Drets Humans.

3– Relacions internacionals.

4-Els diaris de Joan Fuster

5– La construcció europea.

6– Art contemporani.

7– Tractament i elaboració d’informació per a les activitats educatives.

8-Manolo Vicent, articles periodístics.

6. ORIENTACIONS PEDAGÒQIQUES.

L’article 12 del reial decret 127/2014 de 28 febrer (BOE.5-3-2014) referit a l’ organització i metodologia dels ensenyaments. Caracter flexible i integrador. Metodologia insisteix en aprenentatge permanent. Facilitar alumne transició a la vida activa i ciutadana i la seua continuïtat al sistema educatiu.

Les bases metodologies que ampre per fer possible aquest manament han estat extretes fonamentalment del web peremarques.net i del llibre de Jaume Carbonell Pedagogies del SXXI que coincideixen amb les indicacions tant del reial decret estatal com l’orde valenciana.

Cal motivar els alumnes per integrar els coneixements i poder-los utilitzar en situacions noves.

Cal que distingeixen entre informació, present arreu, i coneixement, elaboració personal.

Cal que entenguen la diversitat cultural com un element enriquidor.

Han de tenir un ample domini del llenguatge per utilitzar-lo en situacions comunicatives variades.

Han d’aconseguir desenvolupar hàbits de lectura que els permeten auto coneixement.

Convèncer a l’alumne que té amb un treball constant podrà aconseguir el que es propose, millorar la seua autoestima per capacitar-lo per aprendre és bàsic.

7. METODOLOGIA DE TREBALL A L’AULA.

Les principals idees que guien la metodologia de treball a l’aula són:

Aprenentatge permanent

Adquirir ferramentes anàlisi espai-temporal i tractament textos

Treball alumnes autònom i col·laboratiu, implicació

Oferir informació permetra explicació raonada realitat envolta

Activitats variades i a diferents nivells adaptades a les necessitats de l’alumne i prenent com a referència tant l’estil com el nivell d’exigència de les proves d’accés a cicle mitjà.

A la primera setmana de classe s’hi arriba a un acord amb els alumnes sobre la manera de treballar i també participen en la programació, ja que intente que siguen protagonistes del seu propi aprenentatge.

Comencem amb informació sobre la programació, que va a demanar-se’ls al llarg del curs.

Llibreta com a creació personal i particular del seu propi coneixement, clau en avaluació.

Accés a internet com a eina de informació i comunicació bàsic. També el BYOT.

Facilite el primer dia un model de comentari de documents i model de manera de contestar a qüestions (1- Frases amb subjecte, verb i predicat, 2- frases curtes, evitar les subordinades, 3- anar del general a particular, 4-si hi ha enumeració posar primer número i 5- no copiar mai del llibre).

Explique d’on eixirà la nota final com a manera de que entenguen en que han de treballar.

Oferesc una fulla amb taxonomia de Bloom-Gardner barrejades per que entenguen el procés d’adquisició cognitiu.

Per a la elaboració dels exercicis no seguim ningun llibre en concret, no hi ha llibre de l’alumne,ens basem en els llibres: Thinker’s Keys for kids de Tony Ryan i en Teaching unplugged de L.Meddings i S.Thornbury per activitats que desenvolupen capacitats comunicatives.

El llibre de Jorge Urdanoz Ganuza (2014) Veinte destellos de ilustración electoral per al temes de democràcia i d’altres materials diversos que el professor a anat recollint al llarg de la seva experiència educativa.

8. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. De pag 20218 a 20227. RD Cinc són els principals criteris d’avaluació que focalitzen la manera d’avaluar els resultats d’aprenentatge dels alumnes:

Reconeix les característiques essencials de les societats contemporànies analitzant els trets bàsics de l’organització social, política i econòmica.

Valora els principis bàsics del sistema democràtic i coneix les pautes d’actuació per a acomodar el seu comportament al compliment dels principis democràtics.

Utilitza estratègies comunicatives per interpretar i comunicar informació oral en llengua castellana i valenciana, aplicant els principis d’escolta activa, estratègies raonades de composició i les normes lingüístiques correctes en cada cas.

Utilitza estratègies comunicatives per comunicar informació escrita en llengua castellana,aplicant estratègies d’anàlisi i síntesi i classificació de forma estructurada a la composició autònoma de textos de progressiva complexitat.

Interpreta textos literaris representatius de la Literatura en llengua valenciana i castellana des del S.XIX fins l’actualitat, reconeixent la intenció de l’autor i relacionant-lo amb el seu context històric, sociocultural i literari.

L’avaluació del Progrés de l’alumne és una de les àrees que generen major incertesa en els professor. Recollir i interpretar la informació per prendre decisions encertades és l’activitat que permetrà adaptar l’ensenyament a les necessitats dels alumnes i a les prescripcions legals.

Els criteris d’avaluació han de ser coneguts per l’alumne al que també hi ha que oferir-li moment per que puga auto-avaluar-se i això reforce la seua motivació per aprendre. Tenim que avaluar tant els continguts que aprenen com el llenguatge, el procés d’avaluació és doble.


Com a procediment de recuperació de pendent anem a aplicar el mateix que manté el departament de geografia i història des de fa alguns anys. Les pendents necessiten per recuperar-se un treball que presentarà el dia que l’alumne realitze una prova al departament consistien en respondre preguntes test i al desenvolupament d’un tema que trie l’alumne sobre el temari explicat.


Les mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques seran desenvolupades en la mesura que els informes del departament d’orientació ens assabenten de les necessitats concretes que tinga l’alumne en qüestió.

Programant activitats diverses i gràcies a la baixa ràtio de la classe, es a dir desenrotllant mesures d’atenció a la diversitat genèriques pense que les

necessitats específiques que s’apliquen hauran de concretar-se una vegada el departament d’orientació informe per tal d’adaptar l’acció educativa a aquestes necessitats.


Es plantegen a la programació general anual dues activitats extraescolars a realitzar els mesos de gener i febrer. Al mes de gener es programa una visita de la classe a la València històrica.Al mes de febrer es programa una visita de la classe a l'iva M i la Beneficència.

12. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. Aula classe C17 del centre. Disposem de pissarra, un ordinador per alumne i suficient espai.Els recursos didàctics que es desplegaran al llarg del curs estan dirigits a que els alumnes aprenguen treballant, a que creen el seu propi coneixement i així aconseguir un aprenentatge de qualitat en la mesura que s’adapte a les seues necessitats.

Sueca, octubre 16

Signat:

Continguts:Unitat formativa 1. Societat I. Duració. 38 hores.

Valoració de les societats prehistòriques i antigues i la seua relacióamb el medi natural:

– Els paisatges naturals. Aspectes generals i locals.· Factors i components del paisatge natural: clima, relleu, hidrografiai vegetació natural. El territori espanyol.· Comentari de gràfiques sobre temps i clima.

– Les societats prehistòriques.· Distribució de les societats prehistòriques. La seua relació amb elmedi ambient.· El procés d’hominització. Del nomadisme al sedentarisme.· Art i pensament màgic. Estratègies de representació i la seua relacióamb les arts audiovisuals actuals.

– El naixement de les ciutats.· L’hàbitat urbà i la seua evolució.· Gràfics de representació urbana.· Les societats urbanes antigues. Els orígens del món mediterrani.· La cultura grega: extensió, trets i fites principals.· Característiques essencials de l’art grec. Models arquitectònics iescultòrics: el cànon europeu.· La cultura romana. Extensió militar i comercial. Característiquessocials i polítiques.· Característiques essencials de l’art romà. Models arquitectònics iescultòrics.· Perspectiva de gènere en l’estudi de les societats urbanes antigues.· Presència i pervivència de Grècia i Roma en la península Ibèricai el territori espanyol.

– Tractament i elaboració d’informació per a les activitats educatives.· Autonomia.

· Fonts i recursos per a obtindre informació.· Recursos bàsics: guions, esquemes i resums, entre altres recursos.· Ferramentes senzilles de localització cronològica.· Estrategias de composició de informació escrita. Uso de processadoresde text.· Vocabulari seleccionador t específic.Valoració de la creació del espai europeu en las edat mitjanat moderna.

– La Europa medieval. – L’Europa medieval.· L’extensió i localització dels nous regnes i territoris.· Característiques i principals fites històriques de la societat feudal.· Pervivència d’usos i costums. L’espai agrari i les seues característiques.· El contacte amb altres cultures. El món musulmà: naixement iexpansió. Comerç amb Orient.· Relacions entre cultures en l’actualitat.– L’Europa de les monarquies absolutes.· Les grans monarquies europees: ubicació i evolució sobre el mapaen el context europeu.· Principis de la monarquia absoluta.· La monarquia absoluta a Espanya. Les societats modernes: nousgrups socials i expansió del comerç.· Evolució del sector productiu durant el període.– La colonització d’Amèrica.· El desembarcament castellà: 1492, causes i conseqüències.· L’imperi americà espanyol. Altres imperis colonials.· Les societats ameríndies: destrucció, sincretisme i mestissatge.Aportacions a la cultura espanyola.– Estudi de la població.· Evolució demogràfica de l’espai europeu.· La primera revolució industrial i les seues transformacions socialsi econòmiques.· Indicadors demogràfics bàsics per a analitzar una societat. Trets icaracterístiques de la població europea i mundial actuals.· Comentari de gràfiques de població: pautes i instruments bàsics.– L’evolució de l’art europeu de les èpoques medieval i moderna.· L’art medieval: característiques i períodes principals.· El Renaixement: canvi i transformació de l’art.· Profunditat i ús del color en la pintura i la seua evolució fins alRomanticisme.· Pautes bàsiques per al comentari d’obres pictòriques.– Tractament i elaboració d’informació per a les activitats educatives.· Busca d’informació a través d’Internet. Ús de reposi toris de documentsi enllaços web.· Recursos bàsics: resums, fitxes temàtiques, biografies, fulls decàlcul o similars, elaboració, entre d’altres.· Vocabulari específic.Unitat formativa 2. Comunicació en Llengua Castellana i ValencianaI.Duració. 82 hores.

Utilització d’estratègies de comunicació oral en llengua castellanai valenciana:– Textos orals.· Tipus i característiques.· Característiques dels reportatges.· Característiques de les entrevistes.– Aplicació de l’escolta activa en la comprensió de textos orals.· Memòria auditiva.· Atenció visual.· Empatia.· Estratègies lingüístiques: parafrasejar, emetre paraules de reforç ocompliment, resumir, entre d’altres.– Pautes per a evitar la disrupció en situacions de comunicació oral.– L’intercanvi comunicatiu.· Elements extralingüístics de la comunicació oral.· Usos orals informals i formals de la llengua.· Adequació al context comunicatiu.· El to de veu.– Aplicació de les normes lingüístiques en la comunicació oral.Organització de la frase: estructures gramaticals bàsiques. Coherènciasemàntica.– Composicions orals.· Exposicions orals senzilles sobre fets de la actualitzada.

Unitat formativa 2.Comunicació en llengua castellana t valenciana I. Duració. 82 hores.

Utilització de estratègies de comunicació oral en llengua castellanai valenciana:– Textos orals.

-Tipos i característiques.· Característica de los reportatges.· Característica de las entrevistàs.

– Aplicació de escoltar de forma activa en la comprensió de textos orals.· Memòria auditiva.· Atenció visual.· Empatía.· Estratègia lingüística: parafrasejar, empetitir paraules de reforç ocomplidor, resumir, entre d'altres

– Pau tas para evitar la disrupció en situacions de comunicacióoral.

– El intercanvio comunicatiu.· Elements extralingüístics de la comunicació oral.· Usos orals informals i formals de la llengua.· Adequació al context comunicativa.· El to de veu.

– Aplicació de les normes lingüístiques en la comunicació oral.Organització de la frase: estructures gramaticals bàsiques. Coherènciasemàntica.

· Estratègies de composició d’informació escrita. Ús de processadorsde text.· Vocabulari seleccionat i específic.Valoració de la creació de l’espai europeu en les edats mitjana imoderna.

– Composicions orals.

· Exposicions orals senzilles sobre fets de l’actualitat.· Presentacions orals senzilles.· Ús de mitjans de suport: audiovisuals i TIC.


– Tipus de textos. Característiques de textos propis de la vida quotidianai professional.

– Estratègies de lectura: elements textuals.· Prelectura.· Lectura.· Post lectura.

– Pautes per a la utilització de diccionaris diversos.· Tipus de diccionaris.· Recursos en la xarxa i el seu ús.

– Estratègies bàsiques en el procés de composició escrita.· Planificació.· Contextualització.· Revisió.· Aplicació en textos propis de la vida quotidiana, en l’àmbit acadèmici en els mitjans de comunicació.

– Presentació de textos escrits en distints suports.· Aplicació de les normes gramaticals.· Aplicació de les normes ortogràfiques.· Instruments informàtics de programari per a l’ús en processadorsde text.

– Textos escrits.· Principals connectors textuals.· Aspectes bàsics de les formes verbals en els textos, amb especialatenció als valors aspectuals de perífrasis verbals.· Funció subordinada, substantiva, adjectiva i adverbial del verb.· Sintaxi: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; complement

directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut.

Lectura de textos literaris en llengua castellana i valenciana anteriorsal segle XIX:

– Pautes per a la lectura de fragments literaris.

– Instruments per a la recollida d’informació de la lectura d’unaobra literària.

– Característiques estilístiques i temàtiques de la literatura en llenguacastellana i valenciana a partir de l’edat mitjana fins al segle XVIII.

· Literatura medieval.· Renaixement.· El Segle d’Or.· La literatura il·lustrada.

– La narrativa. Temes i estils recurrents segons l’època literària.· Valoració dels recursos estilístics i expressius més significatius.· Pautes per a l’elaboració de composicions pròpies breus sobretemes d'interès.

– Lectura i interpretació de poemes. Temes i estils recurrents segonsl’època literària.

· Valoració dels recursos estilístics i expressius més significatius.· Pautes per a l’elaboració de composicions pròpies breus sobretemes d'interès.

– El teatre. Temes i estils segons l’època literària.

CENTREIES JOAN FUSTER DE SUECA

CICLE Formació Professional Básica

DEPARTAMENT Ciències Socials

FAMÍLIA PROFESSIONAL

Títol Professional Bàsic en Serveis Administratius.

PROFESSORMª Gema Esteve Vendrell

DATA Octubre 2016

GRAU CURS2 Formació Bàsica

HORES128

CODI MÒDUL3012

EQUIVALÈNCIA CRÈDITS ECTS

INDEX

1. MARC NORMATIU.

2. COMPETETÈNCIES.








1. MARC NORMATIU.

El títol professiónal bàsic en serveis administratius queda identificat pels següents elements:

Denominació- Servicis Administratius.

Nivell- Formació Professional Bàsica.

Durada- 2.000 hores.

Família professional- administració i gestió.

Referent europeu- CINE-3.5.3. Classificació Internacional Normalitzada de la Educació.

Els continguts s’han extret de l’Annex I del Decret del Consell 185/2014 de 31 octubre. BOE 4-11-2014.

Les competències i els criteris d’avaluació en base a l’annex I del Real Decret 127/ 2014 de 28 de febrer. BOE 5 març de 2014. Modul professional desenvolupat de pag 20218 a 20227.

2. COMPETÈNCIES.

Les competències que es pretenen desenvolupar a través d’aquest mòdul són algunes de les que marca l’article onze del reial decret 127/2014 de 28 febrer (BOE.5-3-2014).

Aquestes es caracteritzen per seu caràcter transversal i queden lligades amb activitats d’aprenentatge i avaluació.Les competències es refereixen a les habilitats comunicatives, a la valoració del patrimoni històric i cultural, a la vida en democràcia i a la valoració del medi ambient. Són les següents:

L – Valorar actuacions encaminades a la conservació del medi ambient

M- Obtenir i comunicar informació destinada a l’autoaprenentatge

N- Actuar amb respecte i sensibilitat front la diversitat cultural, el patrimoni històric

Ñ- Comunicar-se amb claredat precisió i fluïdesa en distints contextos

P- Realitzar explicacions senzilles sobre esdeveniments i fenòmens característics de les societats contemporànies a partir de informació històrica i geogràfica.

S-Comunicar-se eficaçment, respectant l’autonomia i competència de les diferents persones que intervenen el seu àmbit de treball.

W- Exercir els seus drets i complir amb les obligacions derivades de la seva activitat professional, participant activament en la vida econòmica, social i cultural.

3. OBJECTIUS D'APRENENTATGE I CRITERIS D'AVALUACIÓ.

En l’exposició de motius diu que la Formació Professional Bàsica es crea com a mesura per facilitar la permanència dels alumnes al sistema educatiu i oferir-los majors possibilitats per al desenvolupament personal i professional.

Crea una via per evitar l’abandonament escolar i lligant amb les propostes a les que dóna suport la Comissió Europea com el EUCIS-LLL Manifest, on es marquen les prioritats per l’aprenentatge al llarg de la vida o al The 2014 Horizon Project Europe Expert Panel.

Els mòduls dels blocs comuns busquen assolir i desenvolupar les competències d’aprenentatge permanent al llarg de la vida.

L’article 23 del reial decret 127/2014 de 28 febrer (BOE.5-3-2014) caracteritza l’avaluació pel seu caràcter continu, formatiu i integrador. Orienten els aprenentatges i les programacions educatives i es realitza per mòduls professionals ( si avaluació orienta es pot plantejar com al batxillerat geografia

ensenyar-los a fer les proves accés a cicles. Cal fer un accés directe en els ordinadors a aquesta pagina conselleria)

Els resultats d’aprenentatge i criteris d’avaluació que guiaran el nostre esforç són:

1- Coneix les característiques bàsiques de les societats contemporànies.

2- Valora el model de relacions econòmiques globalitzat actual.

3- Dedueix la necessitat de les relacions internacionals pacífiques.

4- Valora el procés d’unificació de l’espai europeu.

5- Identifica els trets essencials de l’art contemporani, la seua diversitat i la seua aportació revolucionària a l’enriquiment de la cultura actual.

6- Ha desenvolupat comportaments acords amb el desenvolupament del propi esforç i del treball col·laboratiu.

7- Valora els principis bàsics dels sistemes democràtics i actua en conseqüència.

8- Valora la importància de la mediació en la resolució de conflictes.

9- Utilitza estratègies comunicatives en valencià i en castellà acordes amb el context i les necessitats ambientals on es troba.

10-Coneix i utilitza estratègies i tècniques per la anàlisi de textos literaris en valencià i castellà reconeixent elements simbòlics i recursos estilístics.

4. CONTINGUTS BÀSICS.

Bloc Societat II. Valoració de les societats contemporànies.

1 Democràcia. El model democràtic espanyol.

2 Economia. Els sectors econòmics. La globalització econòmica.

3 Relacions internacional. ONU i blocs internacionals.

4 La construcció de la UE. Els valors comunitaris i els tractats.

5 Art contemporani. La creativitat com a fonament de la cultura.

6 Tractament i elaboració de la informació.

– La construcció dels sistemes democràtics.· La Il·lustració i les seues conseqüències.· La societat liberal.· El pensament liberal.· L’era de les revolucions: característiques principals i localitzaciógeogràfica.· La societat liberal espanyola. Principals fites i evolució.· La societat democràtica.· Els moviments democràtics des del segle XIX.· Les preocupacions de la societat actual: igualtat d’oportunitats,medi ambient i participació ciutadana.

– Estructura econòmica i la seua evolució.· Principis d’organització econòmica. L’economia globalitzada actual.· La segona globalització. Sistemes colonials i segona revolucióindustrial.· Crisi econòmica i model econòmic keynesià.· La revolució de la informació i la comunicació. Els grans mitjans:característiques i influència social.· Tercera globalització: els problemes del desenrotllament.· Evolució del sector productiu propi.

– Relacions internacionals.· Grans potències i conflicte colonial.· La guerra civil europea.· Causes i desenrotllament de la Primera Guerra Mundial i les seuesconseqüències.· Causes i desenrotllament de la Segona Guerra Mundial i les seuesconseqüències.· Els altres conflictes: la guerra civil espanyola en el seu context.· Descolonització i guerra freda. La dictadura franquista en el seucontext.· El món globalitzat actual.· Espanya en el marc de relacions actual. Llatinoamèrica i el Magrib.

– La construcció europea.

– Art contemporani.· El significat de l’obra artística en el món contemporani globalitzat.· La ruptura del cànon clàssic. Avantguardes històriques. L’art actual.Gaudi i construcció de criteris estètics.· El cine i el còmic com a entreteniment de masses.

– Tractament i elaboració d’informació per a les activitats educatives.· Treball col·laboratiu.· Presentacions i publicacions web.

Valoració de les societats democràtiques:

– La Declaració Universal de Drets Humans.· Els drets humans en la vida quotidiana.· Conflictes internacionals actuals.· Els organismes internacionals.

– El model democràtic espanyol.· Característiques dels models democràtics existents: el modelanglosaxó i el model continental europeu. La seua extensió a altressocietats.· La construcció de l’Espanya democràtica.· La Constitució espanyola. Principis. Carta de drets i deures i lesseues implicacions en la vida quotidiana. El model representatiu. Modelterritorial i la seua representació en el mapa.

– El principi de no-discriminació en la convivència diària.

– Resolució de conflictes.· Principis i obligacions que ho fonamenten.· Mecanismes per a la resolució de conflictes.· Actituds personals davant dels conflictes.

– Tractament i elaboració d’informació per a les activitats educatives.· Processos i pautes per al treball col·laboratiu.· Preparació i presentació d’informació per a activitats deliberatives.· Normes de funcionament i actituds en el contrast d’opinions.

Bloc Llengua II. Unitat formativa 2.

Comunicació en Llengua Castellana i Valenciana II. Duració. 98 hores.

1 Textos orals. Format. Exposició d’idees i arguments.

2 Comunicació escrita. Aspectes gramaticals, ortogràfics, tipogràfics i sintaxi.

3 La literatura contemporània. Lectura i interpretació de textos literaris.- Els Diaris de Joan Fuster.- Articles periodístics de Juan José Milla i Manolo Vicent. (Levante, El

País.)

Utilització d’estratègies de comunicació oral en llengua castellanai valenciana:– Textos orals.

· Característiques dels formats audiovisuals.· Característiques de les conferències, xarrades o altres formats decaràcter acadèmic.

– Tècniques d’escolta activa en la comprensió de textos orals.· Memòria auditiva.· Atenció visual.· Recursos per a la presa de notes.

– L’exposició d’idees i arguments.· Organització i preparació dels continguts: il·lació, successió icoherència.· Estructura.· Ús de la veu i la dicció.· Usos orals informals i formals de la llengua.· Adequació al context comunicatiu.· Estratègies per a mantindre l’interés.· Llenguatge corporal.

– Aplicació de les normes lingüístiques en la comunicació oral.· Organització de la frase: estructures gramaticals bàsiques.· Coherència semàntica.

– Utilització de recursos audiovisuals.


– Treballs, informes, assajos i altres textos acadèmics i científics.

– Aspectes lingüístics que cal tindre en compte.· Registres comunicatius de la llengua; factors que en condicionenl’ús.· Diversitat lingüística espanyola.· Variacions de les formes díctiques en relació amb la situació.· Estil directe i indirecte.

– Estratègies de lectura amb textos acadèmics.

– Pautes per a la utilització de diccionaris especialitzats.

– Estratègies en el procés de composició d’informació acadèmica.– Presentació de textos escrits.

·Aplicació de les normes gramaticals.· Aplicació de les normes ortogràfiques.· Aplicació de normes tipogràfiques.· Instruments de suport per a millorar el text. Composició i maquetació.

Usos avançats del processador de text.

– Anàlisi lingüística de textos escrits.· Connectors textuals: causa, conseqüència, condició i hipòtesi.· Les formes verbals en els textos. Valors aspectuals de les perífrasisverbals.· Sintaxi: complements; frases compostes.· Estratègies per a millorar l’interés de l’oient.

Interpretació de textos literaris en llengua castellana i valencianades del segle XIX:

– Pautes per a la lectura i interpretació de textos literaris.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES: ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.

SEQÛENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ. La seqüenciació i temporalització del mòdul es farà a partir de la unitat formativa Societat II. La valoració de les societat contemporànies.

Donat que les llengües que anem a explicar permeten una explicació semàntica i sintàctica comuna (Cummins, Metallenguatge) pensem que la millor manera de estructurar la programació i distribuir-la en seqüencies temporals és a partir de la història contemporània. Cada bloc de continguts serà explicat alternativament en una llengua i la literatura s’explicarà a partir del comentari de un autor rellevant de cada llengua. Joan Fuster, el seus Diaris en Valencià i Manolo Vicent, els seus articles periodístics en castellà.

Bloc aglutinant Contingut llengua hores Acumulat

Democràcia Els textos orals

Exposició idees i arguments.

15 15

Economia Tècniques d’escolta activa.

Utilització de recursos audiovisuals

15 30

Relacions internacionals

Les normes lingüístiques.

Pautes utilització diccionaris.

15 45

Joan Fuster Pautes per la lectura i interpretació de textos literaris.


15 60

Unió Europea Presentació de textos escrits. 15 75

Art Pautes per comentar obres artístiques.

15 90

Informació Treballs, informes, assajos i altres textos acadèmics i científics.

15 105

Manolo Vicent Pautes per la lectura i interpretació de textos literaris.


15 120

Extraescolars 5 125

Exàmens 5 130

Total 130

Aquesta organització ha estat consensuada amb els alumnes. Els alumnes demanen sobretot claredat en la explicació dels coneixements ja que d’aquesta forma pensen que tindran una estructura més clara per incorporar coneixements.

Unitat formativa 1. Societat II.

Valoració de les societats contemporànies: Duració. 30 hores.

1– La construcció dels sistemes democràtics.

El model democràtic espanyol.

2– Estructura econòmica i la seua evolució.

La Declaració Universal de Drets Humans.

3– Relacions internacionals.

4-Els diaris de Joan Fuster

5– La construcció europea.

6– Art contemporani.

7– Tractament i elaboració d’informació per a les activitats educatives.

8-Manolo Vicent, articles periodístics.

6. ORIENTACIONS PEDAGÒQIQUES.

L’article 12 del reial decret 127/2014 de 28 febrer (BOE.5-3-2014) referit a l’ organització i metodologia dels ensenyaments. Caracter flexible i integrador. Metodologia insisteix en aprenentatge permanent. Facilitar a l’alumne transició a la vida activa y ciutadana i la seua continuïtat al sistema educatiu.

Les bases metodològiques que s’utilitzaran per a fer possible aquest aprenentatge han estat extretes fonamentalment del web peremarques.net i del llibre de Jaume Carbonell Pedagogies del SXXI, que coincideixen amb les indicacions tant del reial decret estatal com l’orde valenciana.

Cal motivar els alumnes per integrar els coneixements i poder-los utilitzar en situacions noves.

Cal que distingeixquen entre informació, present arreu, i coneixement, elaboració personal.

Cal que entenguen la diversitat cultural com un element enriquidor.

Han de tenir un ample domini del llenguatge per utilitzar-lo en situacions comunicatives variades.

Han d’aconseguir desenvolupar hàbits de lectura que els permeten autoconeixement.

Es tracta de fer veure a l’alumne que mitjantçant un treball constant podrà aconseguir els seus objectius i millorar la seua autoestima. Han de valorar la importància del treball i la formació.

7. METODOLOGIA DE TREBALL A L’AULA.

Les principals idees que guien la metodologia de treball a l’aula són:

- Aprenentatge permanent

- Adquirir ferramentes d’anàlisi espai-temporal i tractament textos

- Guiar el treball fins aconseguir l’autonomia dels alumnes i la capacitat de col·laboració en el grup.

- Oferir informació que els permeta buscar una explicació raonada de la

realitat que els envolta

- Activitats variades i a diferents nivells adaptades a les necessitats de l’alumne i prenent com a referència tant l’estil com el nivell d’exigència de les proves d’accés a cicle mitjà.

A la primera setmana de classe s’hi arriba a un acord amb els alumnes sobre la manera de treballar i també participen en la programació, ja que s’intenta que siguen protagonistes del seu propi aprenentatge.

Comencem amb informació sobre la programació, que va a demanar-se’ls al llarg del curs.

Es valora la llibreta com a creació personal i particular del seu propi coneixement, clau en avaluació.

Accés a internet com a eina de informació i comunicació bàsic. També el BYOT.

Explique d’on eixirà la nota final com a manera de que entenguen en que han de treballar.

Per a la elaboració dels exercicis no seguim ningun llibre en concret, no hi ha llibre de l’alumne, ens basem en els llibres que han utilitzat al llarg de l’educació secundaria o extrauen i busquen ells mateixos els materials a internet.

A més han de llegir un parell de llibres per trimestre, un en valencià i un altre en castellà. Per a la primera avaluació els llibres seran: “PQPI Connection” de Lluís Miret i “Campos de fresas” de Jordi Sierra i Fabra. En els trimestres posteriors podran elegir lliurement els llibres que desitgen llegir

El comentaris orals i escrits , així com les proves relatives a les lectures ens valen per a desenvolupar les competències comunicatives en ambdues llengües.

8. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. De pag 20218 a 20227. RD Cinc són els principals criteris d’avaluació que focalitzen la manera d’avaluar els resultats d’aprenentatge dels alumnes:

1- Reconeix les característiques essencials de les societats contemporànies analitzant els trets bàsics de l’organització social, política i econòmica.

2- Valora els principis bàsics del sistema democràtic i coneix les pautes d’actuació per a acomodar el seu comportament al compliment dels principis democràtics.

3- Utilitza estratégies comunicatives per interpretar i comunicar informació oral en llengua castellana i valenciana, aplicant els principis d’escolta activa, estratègies raonades de composició i les normes lingüístiques correctes en cada cas.

4- Utilitza estratègies comunicatives per comunicar informació escrita en llengua castellana,aplicant estratègies d’anàlisi i síntesi i classificació de forma estructurada a la composició autònoma de textos de progressiva complexitat.

5- Interpreta textos literaris representatius de la Literatura en llengua valenciana i castellana des del S.XIX fins l’actualitat, reconeixent la intenció de l’autor i relacionant-lo amb el seu context històric, sociocultural i literari.

L’avaluació del progés de l’alumne és una de les àrees que generen major incertesa en els professor. Recollir i interpretar la informació per prendre decisions encertades és l’activitat que permetrà adaptar l’ensenyament a les necessitats dels alumnes i a les prescripcions legals.

Els criteris d’avaluació han de ser coneguts per l’alumne al que també hi ha que oferir-li el moment per que puga auto-avaluar-se i això reforce la seua motivació per aprendre. S’avaluen els continguts que aprenen , els progressos en l’ús de les llengües i les competències comunicatives i l’actitud envers el procés d’aprenentatge.


Com a procediment de recuperació de pendent el dia que es convoque la prova l’alumne en realitzarà una que s’adequarà als continguts treballats a classe durant el curs.


Les mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques seran desenvolupades en la mesura que els informes del departament d’orientació ens assabenten de les necessitats concretes que tinga l’alumne en qüestió.A causa de la baixa ratio del grup, no resulta difícil atendre la diversitat dins d’aquest grup, realitzant activitats variades per a satisfer la demanda dels alumnes segons les seues capacitats d’aprenentatge.


Es plantegen a la programació general del departament. En principi es pretén portar-los amb altres grups del centre a veure el monestir de la Valldigna a Simat. L’objectiu es que aprenguen a valorar el patrimoni i artístic i integrar l’alumnat en les activitats del centre, per tal de facilitar la millora de la seua autoestima i estimular la capacitat de col·laboració.

12. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. L’aula on es desenvolupen les classes disposa de pissarra, ordinadors per als alumes i connexió wifi eines que faciliten que els alumnes aprenguen treballant, que creen el seu propi coneixement i així aconseguir un aprenentatge de qualitat en la mesura que s’adapte a les seues necessitats.També disposem d’armaris en què cadascú guarda i ordena els seus materials cosa que els estimula a aprendre a organitzar-se i valorar els treballs que fan.

IES JOAN FUSTER. SUECA

BATXILLERAT PRIMER CURSPROGRAMACIÓ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

(2016-2017)

1. Introducció.a) Justificació de la programació.

b) Contextualització.

2. Objectius.a) Objectius generals de l’etapa i, si és el cas, cicle.

b) Objectius específics de l’àrea o matèria.

3. Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluació.

4. Continguts. Estructura i classificació.

5. Unitats didàctiques.a) Organització de les unitats didàctiques.

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.

6. Metodologia. Orientacions didàctiques.a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.

b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.

7. Avaluació.a) Criteris d’avaluació.

b) Instruments d’avaluació.

c) Tipus d’avaluació.

d) Criteris de qualificació.

e) Activitats de reforç i ampliació.

f) Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.

8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa.

9. Foment de la lectura.

10. Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.

11. Recursos didàctics i organitzatius.

12. Activitats complementàries.

1. Introducció.

a) Justificació de la programació.

Per acord del departament de Geografia i Història hem adoptat el Projecte Curricular Història del Món Contemporani per al Primer Curs de Batxillerat de la matèria Història del Món Contemporani comprèn els materials següents:

1. Llibre de l'Alumne

El Llibre de l'Alumne consta de 16 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Primer Curs de Batxillerat de la matèria Història del món contemporani.

2. Guia de Recursos Didàctics

La Guia de Recursos Didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels Temes:

Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:

Les Competències.

Els Objectius didàctics.

Els Continguts.

Els Criteris d'Avaluació.

Orientacions per a cada una de les pàgines del llibre, que conté:

Les orientacions didàctiques pròpiament dites.

Les solucions de les activitats del llibre.

Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d'Internet, recursos audiovisuals, bibliografia, etc.

Diferents recursos didàctics:

Activitats de Reforç i d'Ampliació, amb les solucions corresponents.

Proves d’avaluació inicial i final de l’alumnat, també amb les seves solucions.


L’alumnat que inicia el batxillerat ha adquirit un cert grau de desenvolupament intel·lectual, que li conferix una major capacitat de raonament. La formació intel·lectual pròpia d’esta etapa exigix l’aprofundiment en els continguts que configuren el currículum i el domini de les tècniques de treball. Amb caràcter general, ha d’utilitzar-se una metodologia educativa activa que facilite l’autonomia dels alumnes i, al mateix temps, constituïsca un estímul per al treball en equip i servisca per a fomentar les tècniques d’investigació, aplicar els fonaments teòrics i traslladar allò que s’ha aprés a la vida activa.

FINALITAT:

Garantir una formació integral dels alumnes que els permeti: – Proporcionar als estudiants formació i maduresa tant intel·lectual com humana.– Adquirir coneixements i habilitats que permetin que l'alumnat desenvolupi funcions

socials i s’incorpori a la vida activa amb responsabilitat i competència.– Capacitar els alumnes per accedir a l'educació superior.

2. Objectius.

a) Objectius generals de l’etapa.

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’ aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

f. Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb fluïdesa i correcció.

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.

k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m. Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.


1. Conèixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, els fets i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani -segles XIX, XX i XXI-, valorant la seva significació històrica i les seves repercussions en el present.

2. Comprendre i interrelacionar alguns dels principals processos econòmics, socials, polítics, culturals i tecnològics que configuren la història recent, identificant els seus trets més significatius i les seves interrelacions, i analitzant els factors que els han conformat.

3. Adquirir una visió global del món contemporani que, conjugant la dimensió local i internacional en l’explicació dels processos, faciliti l’anàlisi de les situacions i dels problemes del present, considerant tant els antecedents històrics com les relacions d’interdependència.

4. Valorar la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració, i emprar el coneixement històric per argumentar les pròpies idees i revisar-les de forma crítica, tenint en compte noves informacions i superant estereotips i prejudicis.

5. Buscar, seleccionar, interpretar i contrastar informacions procedents de diverses fonts històriques i la proporcionada pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-les de forma convenient per tal d’establir hipòtesis de treball i elaborar explicacions històriques aplicant el vocabulari específic de la història contemporània amb precisió i rigor.

6. Realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzin, contrastin i integrin informació diversa, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el coneixement històric adquirit a través de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit.

7. Mantenir una actitud solidària davant dels problemes socials del món d’avui, tot rebutjant les desigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la democràcia com a drets fonamentals de tots els éssers humans.

8. Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través el diàleg, l’empatia i la cooperació.


Especificades i relacionades en cadascuna de les unitats didàctiques. Apartat 5. a).

L’adquisició de competències és un llarg procés que inclou tota la vida de cada ésser humà. S’inicia en l’etapa acadèmica i continua en la vida adulta. Ara bé, els anys de formació escolar són fonamentals per al desenvolupament personal, social i professional posterior.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s’han identificat un grup de set competències, que, pel seu rol vertebrador, s’han anomenat Competències Clau:

– Comunicació lingüística

– Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

– Competència digital

– Aprendre a aprendre

– Competències socials i cíviques

– Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

– Consciència i expressions culturals

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa en un context social i cultural determinat.

És una competència complexa que inclou tant aspectes pròpiament lingüístics com socials, culturals i pràctics.

El seu desenvolupament s’articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d’aplicació o dimensions:

– El component lingüístic se centra, principalment, en les dimensions lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica.

– El component pragmaticodiscursiu contempla les dimensions relacionades amb l’aplicació del llenguatge i els discursos en contextos comunicatius concrets.

– El component sociocultural inclou les dimensions centrades en el coneixement del món i la dimensió intercultural.

– El component estratègic se centra en el desenvolupament de destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa.

– El component personal potència l’actitud, la motivació i els trets de la personalitat a través de la interacció comunicativa.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA I COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA

a) La competència matemàtica.

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seues eines per a descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència exigeix coneixements sobre:

– Els nombres, les mesures i les estructures.

– Les operacions i les representacions matemàtiques.

– La comprensió dels termes i els conceptes matemàtics.

La competència matemàtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’un seguit de destreses que se centren en:

– L’aplicació de les eines i els coneixements matemàtics a diferents contextos personals, socials, professionals i científics.

– La realització de judicis fundats i de cadenes argumentals en la realització de càlculs.

– L’anàlisi de gràfics i representacions matemàtiques i la manipulació d’expressions algebraiques.

Aquests coneixements i destreses s’articulen en quatre àrees interrelacionades entre si i relacionades amb els nombres, l’àlgebra, la geometria i l’estadística:

La quantitat se centra en la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, les situacions i les entitats del món.

– L’espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com ara propietats i posicions d’objectes o descodificació d’informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en les relacions entre els objectes i les circumstàncies en què aquests objectes s’interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes.

b) Les competències bàsiques en ciència i tecnologia

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic, tot propiciant:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d’accions que afavoreixen la conservació del medi natural.

– El desenvolupament del pensament científic amb l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques.

Els àmbits que cal abordar per a adquirir les competències en ciències i tecnologia són:

– Sistemes físics, que estan associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conéixer per preservar-los i per evitar-ne el deteriorament.

– Sistemes de la Terra i de l’espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l’origen de l’univers i de la Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l’aplicació dels coneixements científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines.

COMPETÈNCIA DIGITAL

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir-ne l’ús en l’entorn laboral, potenciar l’aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per a assolir aquests objectius, el desenvolupament de la competència s’articula al voltant dels àmbits següents:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon i l’ús de motors de recerca.

– La comunicació, desenvolupant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets de programari de comunicació.

– La creació de continguts, centrant-se en l’ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) i programes/aplicacions per a crear continguts.

– La seguretat, que implica conéixer els riscos associats a l’ús de les tecnologies o de recursos en línia i les estratègies o actituds adequades per a evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l’ús de dispositius digitals per a resoldre problemes i la identificació de fonts per a buscar ajuda teòrica o pràctica.

APRENDRE A APRENDRE

La competència per aprendre a aprendre es caracteritza per l’habilitat a l’hora d’iniciar l’aprenentatge, organitzar-lo i persistir-hi.

És una competència fonamental per facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida i s’articula al voltant de:

– La capacitat per motivar-se a aprendre, que depén de la curiositat i la consciència de la necessitat d’aprendre de l’alumnat.

– L’organització i la gestió de l’aprenentatge, que demana conéixer i controlar els processos d’aprenentatge propis en la realització de les tasques d’aprenentatge.

Al seu torn, l’organització i la gestió de l’aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència per aprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l’aprenentatge: què se saben i què desconeixen, i el coneixement de disciplines i estratègies per dur a terme una tasca.

– L’adquisició de destreses d’autoregulació i control fonamentats en el desenvolupament d’estratègies de planificació, revisió i avaluació.

COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES

a) La competència social

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu pel que fa a la salut, tant física com mental, i a l’estil de vida saludable que l’afavoreix.

Aquesta competència està estretament lligada als entorns socials immediats de l’alumnat i s’articula a través de:

– Els coneixements que permeten comprendre i analitzar de manera crítica els codis de conducta i els usos de diferents societats i entorns.

– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l’individu, al grup, a l’organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.

– El reconeixement de les dimensions intercultural i socioeconòmica de les societats europees.

La competència cívica

La competència cívica es basa en el coneixement dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils. Aquest coneixement comporta al seu torn:

– La comprensió de com es formulen aquests conceptes en la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i altres declaracions internacionals.

– L’aplicació d’aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.

– La identificació dels esdeveniments contemporanis més destacats i la comprensió de processos socials i culturals de la societat actual.

La competència cívica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’un seguit de destreses que se centren en:

– L’habilitat per interactuar eficaçment en l’àmbit públic i per manifestar solidaritat i interés per a resoldre els problemes que afecten la comunitat.

– La reflexió crítica i creativa i la participació constructiva en les activitats de la comunitat o de l’àmbit mediat i immediat.

– La presa de decisions en els contextos local, nacional i europeu i, en particular, per mitjà de l’exercici del vot i de l’activitat social i cívica.

SENTIT D’INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en accions, per a la qual cosa es requereix:

– Adquirir consciència de la situació en la qual s’ha d’intervindre o que s’ha de resoldre.

– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’assolir l’objectiu previst.

Aquests objectius s’assoleixen, en la competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, a través dels àmbits següents:

– La capacitat creadora i d’innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l’autoconeixement, l’autonomia, l’esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva de gestionar projectes, que implica destreses com la planificació, la gestió i la presa de decisions o la resolució de problemes.

– La capacitat de gestionar el risc i manejar la incertesa en diferents contextos i situacions.

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, en especial pel que fa a assumir les pròpies responsabilitats.

CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

La competència en Consciència i expressions culturals s’articula al voltant dels aspectes següents:

– Conéixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d’enriquiment personal i com a part del patrimoni dels pobles.

Desenvolupar la pròpia capacitat estètica i creadora vinculada al domini de les capacitats relacionades amb diferents codis artístics i culturals.

Aquests aspectes de la competència en Consciència i expressions culturals es desenvolupen a través de:

– El coneixement de gèneres, estils, tècniques i llenguatges artístics.

– El desenvolupament de la capacitat i l’interés per expressar-se i per comunicar idees.

– La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació.

– L’interés per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de l’entorn.

– La capacitat d’esforç i la disciplina necessàries per a la producció artística.

Competències específiques de la matèria

Les competències específiques de la història del món contemporani són essencialment tres: la competència en la dimensió temporal de l’existència social humana, la competència en la crítica de les fonts històriques i la competència social i cívica.

La competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana. implica que l’alumnat conegui, identifiqui i apliqui a les informacions i fonts històriques les convencions cronològiques habituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del temps històric (successió, durada, simultaneïtat i ritme). Això suposa, d’una banda, l’establiment de relacions entre els precedents i consegüents dels períodes del passat que s’estudien així com les seves possibles connexions amb el temps actual i, de l’altra, la iniciació en la capacitat de distingir i analitzar l’esdevenir històric de manera sincrònica, és a dir, la identificació de la interdependència dels diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) en estructures i processos històrics concrets. Pensar en el temps també implica pensar en l’espai i tenir capacitat per relacionar els fets que succeeixen en un àmbit local amb situacions més generals.

La competència en la crítica de fonts històriques pretén que l’alumnat, a més dels discursos estructurats sobre períodes històrics que s’ofereixen al seu coneixement, verifiqui la seva veracitat a través de l’anàlisi de diverses fonts (textuals, icòniques, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, orals, etc.) i també que s’introdueixi alhora en el mètode de l’historiador intentant d’establir fets i interpretacions del passat a partir del contrast i comparació de les fonts, dins d’algun dels models de la historiografia actual. En definitiva, es tracta que l’alumnat sigui capaç de mobilitzar els coneixements obtinguts i les tècniques apreses davant de fonts de naturalesa primària i secundària dels períodes estudiats que siguin diferents a les presentades en les sessions lectives. Amb aquest aprenentatge l’alumnat haurà de tenir les eines per accedir de forma lliure i crítica a fonts diverses i rigoroses per analitzar i comprendre la societat en què viu en la seva complexitat, interrogar-se sobre les causes dels problemes i plantejar possibles vies de solució.

La competència social i cívica es refereix al desenvolupament de les capacitats de formar-se una consciència històrica, sentint-se partícips de la construcció de la realitat social a través de les diferents generacions, i de tenir interès en preservar les memòries plurals dels diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se com a éssers històrics implica saber-se membres d’un col·lectiu amb el qual es comparteix una història, un territori, unes tradicions i una determinada visió del món, oberta als altres. Aquesta competència implica, també, la comprensió i respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de les institucions democràtiques. Aquestes capacitats tenen especialment raó de ser per orientar-se en un món globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referència comuns compatibles amb les diverses identitats personals i col·lectives. Finalment, la història ajuda al desenvolupament de la capacitat de previsió i adaptació als canvis, reforçant la voluntat de construir de forma activa societats futures més justes i equitatives.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La història del món contemporani, per la seva pròpia naturalesa, contribueix de manera notòria en les competències comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalització, oral o escrita, i les formes d’explicació o exposició estructurades constitueixen un element formal tant per les interrelacions com per a la construcció del coneixement de la disciplina. La història del món contemporani col·labora, també, en la competència en recerca i competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes, dimensions comunes en la construcció d’un pensament crític i científic, i pot constituir un marc idoni per a la realització de treballs de recerca. També es pot afirmar que les formes de comunicació i d’obtenció de la informació precisen sovint la utilització de tecnologies d’informació digital i de mitjans audiovisuals per tal d’accedir a un ventall ampli d’informacions. Finalment, atès que la

història implica la descripció i explicació dels fenòmens protagonitzats per persones i grups socials d’altres temps, facilita l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món, que es concreta en l’aproximació empàtica a altres cultures i èpoques sense pretendre interpretar el passat de forma acrítica des de la pròpia percepció.4. Continguts. Estructura i classificació.

CONTINGUTS COMUNS PER A TOTS ELS BLOCS

· Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments més rellevants de la història del món contemporani. Utilització de la representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats. Identificació de continuïtats i canvis en la successió de diversos períodes o moments històrics.

· Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals, que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi donen per tal d’elaborar explicacions sobre els fets.

· Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels processos d’evolució i de canvi que són rellevants per a la història del món contemporani i en la configuració del món actual.

· Valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, com a subjectes de la història i exercitació de l’empatia històrica.

· Recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses (documents històrics, textos historiogràfics, fonts iconogràfiques, informacions proporcionades pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, etc.) Processament i interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la validesa de les hipòtesis formulades.

· Realització de treballs de síntesis o d'indagació, emprant informació de fonts històriques diverses, analitzant-la, contrastant-la i valorant les diferents interpretacions; i comunicació dels resultats d’una recerca -individual o en grup- combinant diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i fent un ús correcte del llenguatge i del vocabulari històric pertinent.

· Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini o genocidi. Assumpció d'una visió critica vers les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes.

Transformacions en el segle XIX

· Anàlisi i sistematització de les principals transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques operades a Europa a finals del segle XVIII i primeries del XIX com a punt de partença de l’evolució històrica posterior, fent referència als principis i característiques bàsiques de l’Antic Règim. Valoració argumentada de les continuïtats i canvis respecte de l’Antic Règim.

· Identificació i anàlisi, a partir de fonts textuals, dels canvis polítics derivats dels valors de la independència dels Estats Units i de la Revolució Francesa; així com dels trets bàsics de les tres línies polítiques i ideològiques bàsiques del segle XIX: absolutisme, liberalisme i nacionalismes.

· Descripció i explicació dels aspectes més importants del procés d’industrialització, especialment de la segona fase de la Revolució Industrial i de les seves conseqüències socials.

· Caracterització de l’origen i l’ evolució del moviment obrer durant el segle XIX. Comparació de les dues grans línies ideològiques del moviment obrer (socialisme i anarquisme) a partir de diferents fonts documentals.

· Establiment de la causalitat múltiple del fenomen colonial del segle XIX, Descripció, anàlisi, caracterització i sistematització dels principals imperis colonials a partir de diverses representacions cartogràfiques.

· Explicació de la interrelació entre l’imperialisme, l’expansió colonial i la cursa d’armaments produïda abans de la Primera Guerra Mundial.

L’època dels grans conflictes internacionals (1914-1945)

· Establiment, identificació i anàlisis de les causes i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Descripció dels trets bàsics de l’evolució del conflicte. Anàlisi i valoració del procés d’organització de la pau, per mitjà dels textos legals més rellevants.

· Descripció de la nova situació política i territorial d’Europa i de la nova organització econòmica mundial sorgida després de la Primera Guerra Mundial, especialment pel que fa als factors de declivi del “vell continent”.

· Anàlisi i sistematització dels processos polítics i socials que van derivar en les revolucions russes de 1917 i la posterior formació de l’URSS.

· Identificació, anàlisi i valoració de les característiques de les dictadures totalitàries dels estats feixistes dels anys trenta per mitjà de l’anàlisi i valoració d’algunes de les seves fonts documentals més representatives.

· Identificació i explicació de les manifestacions externes i de l’abast del crac del 29, les alternatives intervencionistes i la definició del nou model neocapitalista per mitjà de l’anàlisi de dades estadístiques i gràfics. Establiment de relacions entre la crisi econòmica i l’auge dels feixismes.

· Anàlisi de l’evolució de les mentalitats i de la condició femenina en el període d’entreguerres a partir de fonts i documents de caràcter literari, filosòfic i artístic de l’època i establint les relacions explicatives pertinents amb el context històric general.

· Identificació de les relacions internacionals, tot establint les causes de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències. Descripció, a partir de fonts diverses, de la situació de la població civil durant la contesa. Explicació de l’holocaust i valoració de la cultura de la pau, entesa com l’absència de violència en totes les seves formes: guerra, injustícia i vulneració de drets humans.

El món durant la segona meitat del segle XX

· Identificació i explicació de la influència de les dues potències hegemòniques en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Establiment de les causes de la formació de blocs i de la guerra freda, analitzant els principals conflictes de la guerra freda

· Anàlisi de l’evolució política i econòmica dels dos blocs fins a l’esfondrament del comunisme a l’Europa de l’est.

· Identificació i explicació de les causes del procés de descolonització. Situació cronològica i geogràfica dels nous espais i sistematització de la seva evolució històrica, tot identificant els principals conflictes culturals, econòmics, socials i polítics.

· Explicació dels diferents estadis de desenvolupament a escala mundial, tot manifestant una actitud crítica envers les desigualtats del món.

· Identificació de l’origen i de les principals etapes de la construcció de la Unió Europea. Descripció dels principals organismes, institucions i polítiques desenvolupades i identificació dels nous reptes..

· Identificació de les funcions d’algunes organitzacions supranacionals, tot valorant críticament, i a partir de determinades actuacions, la seva significació i el paper que juguen en les relacions internacionals.

· Anàlisi i sistematització dels principals canvis cientificotècnics i la seva influència en l’economia i en la vida quotidiana de les societats. Anàlisi de l’evolució de les mentalitats, costums i creences. Valoració de l’evolució de la condició femenina, identificant assoliments i reptes pendents i rebutjant situacions de violència de gènere.

El món actual

· Localització i caracterització dels principals centres de poder polític i econòmic del món actual. Anàlisi crític del nou ordre mundial. Identificació dels reptes de les democràcies actuals, valoració de la necessitat de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i reconeixement de les diverses formes de participació ciutadana.

· Identificació dels focus de conflicte del món actual, tot relacionant les seves causes amb els factors històrics, anàlisi de situacions concretes d’injustícia, desigualtat i discriminació i coneixement dels mecanismes per combatre l’incompliment i violació dels drets humans. Valoració del diàleg i la cooperació com a formes pacífiques de resolució dels conflictes.

· Caracterització i explicació de la distribució actual de “l’Estat del benestar”. Identificació, anàlisi i valoració argumentada de la desigualtat al món, tot destacant les seves causes i les seves repercussions.

· Anàlisi i valoració de l’impacte del desenvolupament científic i tecnològic i de la importància dels mitjans de comunicació en el món actual, tot destacant la incidència en les formes de vida, costums i mentalitats.

· Anàlisi i valoració argumentada del fenomen de la globalització i les seves conseqüències. Identificació dels nous reptes i plantejament de solucions alternatives, des d’una actitud dialògica i en coherència amb els principis bàsics de convivència i respecte per la pluralitat.

Seqüenciació de Continguts

TEMA 1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

1. LES BASES DE L'ANTIC RÈGIM

2. PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS A L'EUROPA DEL SEGLE XVIII

3. ESTUDI D'UN CAS. LA MONARQUIA DE PODER LIMITAT: EL PARLAMENTARISME ANGLÈS

4. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL SEGLE XVIII

5. RESOL LA QÜESTIÓ. QUIN PAPER VA FER EL COMERÇ COLONIAL EN ELS CANVIS ECONÒMICS D'EUROPA?

6. LA IL·LUSTRACIÓ: IDEES NOVES DAVANT L'ANTIC RÈGIM

7. INVESTIGA. EL NAIXEMENT D'UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA

8. SÍNTESI. QUÈ ES VA TRANSFORMAR A L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM?

TÈCNIQUES D'ESTUDI. MÈTODES DE TREBALL HISTÒRIC.

APLICA EL QUE HAS APRÈS. ESPAI WEB.

TEMA 2. LA NOVA ERA INDUSTRIAL1. FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

2. RESOL LA QÜESTIÓ. PER QUÈ ES VAN TANCAR LES TERRES DE CONREU?

3. ELS NOUS TIPUS D'INDÚSTRIA

4. RESOL LA QÜESTIÓ. PER QUÈ LA INDUSTRIALITZACIÓ VA NECESSITAR UN SISTEMA ECONÒMIC NOU?

5. LA SOCIETAT URBANA: BURGESOS I OBRERS

6. INVESTIGA. LES DONES EN LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL

7. SÍNTESI. COM VA CANVIAR LES FORMES DE PRODUCCIÓ DE BÉNS LA INDUSTRIALITZACIÓ?



TEMA 3. ELS MOVIMENTS LIBERALS I NACIONALS (1789-1871)1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA. L'ETAPA LIBERAL BURGESA (1789-1792)

2. RESOL LA QÜESTIÓ. COM ES VAN CONVERTIR ELS SÚBDITS DEL REI EN CIUTADANS AMB DRETS?

3. LA RADICALITZACIÓ. L'ETAPA REPUBLICANA (1792-1799)

4. ESTUDI D'UN CAS. NAPOLEÓ BONAPARTE, L'EMPERADOR HEREU DE LA REVOLUCIÓ

5. EUROPA ENTRE L'ORDRE I LA LLIBERTAT (1815-1830)

6. LA REVOLUCIÓ DEL 1848: "LA PRIMAVERA DELS POBLES"

7. RESOL LA QÜESTIÓ. COM ES VAN PORTAR A TERME LES UNIFICACIONS D'ITÀLIA I D'ALEMANYA?

8. SÍNTESI. COM ES VAN ACONSEGUIR ELS DRETS POLÍTICS I SOCIALS QUE VAN POSAR FI A L'ANTIC RÈGIM?



TEMA 4. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER (1800-1914)1. EL NAIXEMENT D'UNA NOVA SOCIETAT DE CLASSES

2. INVESTIGA. LA CONDICIÓ DELS OBRERS AL SEGLE XIX

3. LES ALTERNATIVES SOCIALISTA I ANARQUISTA

4. LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES (1830-1875)

5. RESOL LA QÜESTIÓ. PER QUÈ VA FRACASSAR LA PRIMERA INTERNACIONAL?

6. L'EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER (1875-1914)

7. RESOL LA QÜESTIÓ. PER QUÈ ES VA PRODUIR UNA RUPTURA DELS PARTITS SOCIALISTES A LA PRIMERIA DEL SEGLE XX?

8. SÍNTESI. CALIA QUE ES CREESSIN ORGANITZACIONS OBRERES?



TEMA 5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914)

1. UN MARC ECONÒMIC NOU

2. ESTUDI D'UN CAS. ELS NOUS MÈTODES DE PRODUCCIÓ: EL TAYLORISME I EL FORDISME

3. LA FORMACIÓ D'IMPERIS COLONIALS

4. INVESTIGA. EL REPARTIMENT COLONIAL

5. L'ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS

6. RESOL LA QÜESTIÓ. IMPERIALISME: CIVILITZAR O DOMINAR?

7. SÍNTESI. EL COLONIALISME: COMENÇAMENT D'UNA GLOBALITZACIÓ?



TEMA 6. LES GRANS POTÈNCIES (1870-1914)1. ELS ESTATS LIBERALDEMOCRÀTICS EUROPEUS

2. ESTUDI D'UN CAS. L'ANGLATERRA VICTORIANA

3. INVESTIGA. FRANÇA: EL MODEL DE REPÚBLICA DEMOCRÀTICA

4. RESOL LA QÜESTIÓ. COM ES VA CONVERTIR ALEMANYA EN UNA GRAN POTÈNCIA?

5. ÀUSTRIA-HONGRIA, UN IMPERI AUTORITARI

6. LA RÚSSIA TSARISTA

7. LES POTÈNCIES EXTRAEUROPEES: ELS ESTATS UNITS I EL JAPÓ

8. RESOL LA QÜESTIÓ. PER QUÈ ES VAN ENFRONTAR EL SUD I EL NORD DELS ESTATS UNITS?

9. SÍNTESI. QUINS ESTATS DOMINAVEN L'ESCENA INTERNACIONAL ENTRE EL 1870 I EL 1914?



TEMA 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)1. LAS CAUSES DE LA GUERRA

2. RESOL LA QÜESTIÓ. QUI VAN SER ELS RESPONSABLES DE L'ESCLAT DE LA GUERRA?

3. LAS FASES DEL CONFLICTE BÈL·LIC

4. ESTUDI D'UN CAS. LA MOBILITZACIÓ DE LES DONES

5. LA PAU DELS VENCEDORS

6. INVESTIGA. 1919: CONSTRUIR UNA NOVA EUROPA?

7. SÍNTESI. PER QUÈ VA SER LA "GRAN GUERRA"?



TEMA 8. LA REVOLUCIÓ RUSSA I L'ORIGEN DE L'ESTAT SOVIÈTIC (1917-1927)1. UN GEGANT AMB PEUS DE FANG

2. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DEL 1917

3. RESOL LA QÜESTIÓ. PER QUÈ HI VA HAVER UNA NOVA REVOLUCIÓ A L'OCTUBRE?

4. LA GUERRA CIVIL I EL COMUNISME DE GUERRA

5. INVESTIGA. LA CREACIÓ DE L'URSS I L'EXPANSIÓ REVOLUCIONÀRIA

6. DE LENIN A STALIN

7. SÍNTESI. COM VAN ACONSEGUIR ELS BOLXEVICS INSTAURAR EL PODER OBRER DELS SOVIETS?



TEMA 9. PROSPERITAT, CRISI I DEPRESSIÓ1. EL LLEGAT DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

2. ELS FELIÇOS ANYS VINT ALS ESTATS UNITS

3. RESOL LA QÜESTIÓ. COM ES GENERA UNA BOMBOLLA ESPECULATIVA?

4. LA GRAN DEPRESSIÓ

5. RESOL LA QÜESTIÓ. COM ES VA ESTENDRE LA CRISI A LA RESTA DEL MÓN?

6. LES PROPOSTES DE RECUPERACIÓ DE LA CRISI

7. INVESTIGA. LA VIDA QUOTIDIANA DURANT LA GRAN DEPRESSIÓ

8. SÍNTESI. COM ES VA FORJAR LA CRISI ECONÒMICA DE LA DÈCADA DEL 1930?



TEMA 10. ELS RÈGIMS TOTALITARIS A L'EUROPA D'ENTRE GUERRES1. L'EUROPA DE ENTREGUERRES: TOTALITARISME I DEMOCRÀCIA

2. RESOL LA QÜESTIÓ. QUINS ELEMENTS DEFINEIXEN EL FEIXISME?

3. EL FEIXISME ITALIÀ (1922-1945)

4. RESOL LA QÜESTIÓ. COM VA ACONSEGUIR EL PARTIT NAZI ARRIBAR AL PODER A ALEMANYA?

5. LA NAZIFICACIÓ D'ALEMANYA

6. RESOL LA QÜESTIÓ. QUÈ PRETENIA EL PROJECTE RACIAL DEL PARTIT NAZI?

7. EL TOTALITARISME SOVIÈTIC

8. ESTUDI D'UN CAS. LA REPRESSIÓ ESTALINISTA

9. SÍNTESI. PER QUÈ VAN TRIOMFAR ELS TOTALITARISMES?



TEMA 11. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)1. LES CAUSES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

2. ESTUDI D'UN CAS. L'IMPERIALISME JAPONÈS

3. LES OFENSIVES I LES VICTÒRIES DE L'EIX (1939-1942)

4. INVESTIGA. QUÈ VA SIGNIFICAR L'OCUPACIÓ NAZI D'EUROPA?

5. LES CONTRAOFENSIVES ALIADES I LA FI DE LA GUERRA

6. RESOL LA QÜESTIÓ. QUIN PAPER VA TENIR LA RESISTÈNCIA DAVANT EL NAZISME?

7. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

8. INVESTIGA. DE NUREMBERG A L'HAIA: CAP A UNA JUSTÍCIA INTERNACIONAL?

9. SÍNTESI. QUINES VAN SER LES FASES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL?



TEMA 12. UN MÓN BIPOLAR1. LA FORMACIÓ DE BLOCS ANTAGÒNICS

2. RESOL LA QÜESTIÓ. PER QUÈ ELS ANTICS ALIATS ES VAN CONVERTIR EN ENEMICS?

3. CRISIS I CONFLICTES ARMATS DURANT LA GUERRA FREDA

4. RESOL LA QÜESTIÓ. PER QUÈ ELS ESTATS UNITS VAN PERDRE LA GUERRA DEL VIETNAM?

5. LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA

6. INVESTIGA. L'EQUILIBRI DEL TERROR EN L'ERA ATÒMICA

7. SÍNTESI. EN QUÈ VA CONSISTIR LA BIPOLARITZACIÓ DEL MÓN?



TEMA 13. LA FI DELS IMPERIS COLONIALS1. CAUSES I VIES DEL PROCÉS DESCOLONITZADOR

2. FASES DEL PROCÉS DESCOLONITZADOR

3. INVESTIGA. ELS CONFLICTES DEL PROCÉS DESCOLONITZADOR

4. RESOL LA QÜESTIÓ. PER QUÈ NO VA SER POSSIBLE MANTENIR LA UNITAT DE L'ÍNDIA DESPRÉS DE LA INDEPENDÈNCIA?

5. ESTUDI D'UN CAS. LA CREACIÓ DE L'ESTAT D'ISRAEL I LA QUËSTIÓ PALESTINA

6. INVESTIGA. SUD-ÀFRICA I L'APARTHEID

7. EL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS I EL NEOCOLONIALISME

8. SÍNTESI. EN QUÈ VA CONSISTIR EL PROCÉS DE DESCOLONITZACIÓ?



TEMA 14. EL BLOC COMUNISTA (1947-1991)1. L'HEGEMONIA SOVIÈTICA

2. ESTUDI D'UN CAS. LA REVOLUCIÓ XINESA

3. LA INFLUÈNCIA SOVIÈTICA AL MÓN

4. RESOL LA QÜESTIÓ. QUINS CONFLICTES I REVOLTES HI VA HAVER A EUROPA DE L'EST?

5. DE L'IMMOBILISME A LAS REFORMES DE GORBATXOV

6. L'ENFONSAMENT DE L'IMPERI SOVIÈTIC

7. INVESTIGA. LA PARTICIÓ DE IUGOSLÀVIA

8. SÍNTESI. COM VA PASSAR DE SER UNA POTÈNCIA A DESINTEGRAR-SE, L'URSS?

TÈCNIQUES D'ESTUDI. MÈTODES DE TREBALL HISTÒRIC


TEMA 15. EL BLOC CAPITALISTA (1945-1991)1. EL LIDERATGE DELS ESTATS UNITS EN EL MÓN CAPITALISTA

2. INVESTIGA. EL MACCARTHISME: LA CACERA DE BRUIXES

3. L'EVOLUCIÓ DE L'EUROPA OCCIDENTAL

4. ESTUDI D'UN CAS. CAP A LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA

5. RESOL LA QÜESTIÓ. QUIN VA SER EL SOMNI REVOLUCIONARI DE LA DÈCADA DEL 1960?

6. LA CRISI DE LA DÈCADA DEL 1970 I EL NEOLIBERALISME DE LA DÈCADA DEL 1980

7. ESTUDI D'UN CAS. EL JAPÓ I ELS NOUS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS

8. SÍNTESI. COM VAN EVOLUCIONAR ELS PAÏSOS CAPITALISTES SOTA EL LIDERATGE ECONÒMIC DELS EUA?



TEMA 16. EL MÓN ACTUAL1. UN NOU (DES)ORDRE MUNDIAL

2. L'EST D'EUROPA DESPRÉS DE LA DESAPARICIÓ DE L'URSS

3. INVESTIGA. ELS REPTES DE LA UNIÓ EUROPEA

4. EL MÓN ISLÀMIC

5. INVESTIGA. ÀFRICA, UN CONTINENT EXCLÒS I EN CONFLICTE PERMANENT

6. RESOL LA QÜESTIÓ. COM CONSTRUIR LA PAU A LES ZONES EN CONFLICTE?

7. LA SITUACIÓ ACTUAL A L'AMÈRICA LLATINA

8. RESOL LA QÜESTIÓ. SÓN ELS BRICS UNA ALTERNATIVA AL LIDERATGE NORD-AMERICÀ?

9. UN MÓN GLOBALITZAT I INTERCOMUNICAT

10. CAP A UN NOU ORDRE MUNDIAL MULTIPOLAR?



5. Unitats didàctiques.

a) Organització de les unitats didàctiques.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

–

– Conèixer les transformacions socioeconòmiques de l'Europa de l'Antic Règim.

– Localitzar en un eix cronològic els personatges i els fets històrics més destacats de la història d'Europa en els segles XVII i XVIII.

– Conèixer els problemes derivats de l'estancament agrícola i del repartiment desigual de les terres a la societat de l'Antic Règim.

– Reconèixer els diferents tipus d'explotacions agrícoles i els drets senyorials als quals estaven sotmesos els pagesos.

– Explicar les característiques de la indústria i de les manufactures tradicionals.

– Valorar el paper del comerç marítim al segle XVIII i les polítiques mercantilistes que van aplicar les monarquies absolutes per afavorir les exportacions.

– Analitzar la jerarquització de la societat estamental, i identificar els drets i deures dels grups privilegiats i no privilegiats.

– Conèixer l'evolució demogràfica de la població de l'Antic Règim.

– Explicar la manera d'exercir el poder de les monarquies absolutes.

– Conèixer la importància històrica, pel que fa a la limitació del poder real, de la divisió de poders i la Declaració de Drets de l'Anglaterra del segle XVII.

– Sintetitzar les causes que van desencadenar la caiguda de l'Antic Règim.

– Identificar les bases teòriques i els principals pensadors de la Il·lustració.

– Reconèixer els intents reformistes del despotisme il·lustrat.

– Analitzar i interpretar esquemes, gràfics, quadres estadístics, textos i mapes.

– Fer treballs en grup i participar en debats amb una actitud constructiva.

CONTINGUTS– L'economia de l'Antic Règim.

– La societat estamental de l'Antic Règim.

– L'absolutisme monàrquic.

– La limitació a l'autoritat real. El parlamentarisme anglès.

– La crisi de l'Antic Règim.

– Les idees de la Il·lustració. El despotisme il·lustrat.

– Establiment de les relacions entre els aspectes polítics i socioeconòmics que van desencadenar el final de l'Antic Règim.

– Localització, en un eix cronològic, dels fets i esdeveniments històrics més rellevants de la història d'Europa en els segles XVII i XVIII.

– Descripció de les característiques de la societat estamental.

– Anàlisi demogràfica de la societat de l'Antic Règim.

– Lectura, comentari i síntesi de diferents textos històrics.

– Comparació de les formes de poder existents a l'Europa del segle XVIII.

– Observació, descripció i anàlisi de quadres i gravats que retraten escenes de la vida quotidiana d'aquesta època.

– Elaboració d'un mapa conceptual sobre la crisi de l'Antic Règim.

– Identificació i explicació de conceptes històrics.

– Formulació i contrastació d'hipòtesis a partir de les fonts documentals.

– Adquisició i aplicació del vocabulari històric específic d'aquest període.

1 L’Europa de l’Antic Règim

CRITERIS D'AVALUACIÓ

–

– Comprovar que coneixen les característiques de la producció agrícola i l'economia de base senyorial de l'Antic Règim.

– Descobrir si reconeixen les limitacions imposades per la insuficiència dels transports i les xarxes de comunicació.

– Valorar si coneixen les característiques de la indústria i les manufactures tradicionals.

– Veure si saben analitzar les característiques del comerç marítim al segle XVIII i les causes de les polítiques mercantilistes aplicades per les monarquies absolutes.

– Comprovar que coneixen l'estructura piramidal de la societat estamental i que identifiquen els drets i deures dels diferents grups socials.

– Veure si analitzen les característiques demogràfiques de l'Antic Règim.

– Confirmar que coneixen els trets de l'absolutisme monàrquic.

– Observar si valoren la importància històrica de la Declaració de Drets i l'ampliació de poders del Parlament, a l'Anglaterra del segle XVII.

– Assegurar-se que saben explicar els postulats defensats pels pensadors de la Il·lustració i que reconeixen els intents reformistes del despotisme il·lustrat.

– Constatar que coneixen les causes de la crisi de l'Antic Règim.

– Observar si saben utilitzar la informació de gràfics, sèries estadístiques i mapes històrics per obtenir informació fiable sobre els aspectes estudiats.

– Verificar que saben analitzar fonts i documents per conèixer l'evolució de les formes de vida i de les mentalitats al segle XVIII.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica.

– Assegurar-se que realitzen treballs en grup, i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de mapes històrics de l'Europa de finals del segle XVIII, i en les quals s'analitzen taules i gràfics que contenen dades sobre l'economia i la demografia de l'Antic Règim.

– Competència en comunicació lingüística. Es preveu en l'anàlisi i comentari de textos històrics dels segles XVII i XVIII; i en la definició de conceptes relacionats amb la societat de l'Antic Règim.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es fan de manera col·lectiva o en petits grups. Suposa el desenvolupament d'habilitats socials com la participació, l’atenció, l'empatia, el respecte pel torn de paraula i la valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i la interpretació de diferents tipus de documents iconogràfics: gravats i pintures dels segles XVII i XVIII.

– Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.

2 La nova era industrial


–

– Conèixer les principals transformacions que es van produir a la Gran Bretanya com a conseqüència del procés d’industrialització.

– Reconèixer les conseqüències econòmiques i socials de la industrialització.

– Identificar els factors impulsors de la industrialització.

– Entendre els canvis que va experimentar el sector agrari com a conseqüència de les transformacions dels sistemes de cultiu i la nova estructura de la propietat.

– Entendre les conseqüències del sistema de camps tancats (enclosure).

– Reconèixer els factors que van estimular la mecanització de la indústria tèxtil i els seus efectes en l’increment de la producció.

– Caracteritzar els nous tipus d’indústria que va sorgir.

– Identificar el capitalisme com el nou sistema econòmic sorgit de la industrialització i de la doctrina del liberalisme econòmic.

– Entendre les característiques del capitalisme i raonar per què respon a les necessitats de l’organització industrial de la producció de béns.

– Establir una relació entre el procés d’urbanització i les característiques de la societat industrial.

– Reflexionar sobre les condicions sociolaborals de la classe obrera.

– Analitzar el paper de la dona en la nova societat industrial.

CONTINGUTS– Els factors que van impulsar la industrialització: les transformacions en l’agricultura, la

revolució demogràfica, les noves fonts d’energia, la millora dels transports i la consolidació de l’economia de mercat.

– Els nous sistemes de cultiu i la nova estructura de la propietat.

– Els avantatges i els inconvenients economicosocials del pas de camps oberts (openfield) a camps tancats (enclosures).

– La mecanització i el sistema fabril.

– La indústria cotonera. La indústria siderometal·lúrgica i la mineria del carbó i del ferro.

– L’expansió de la industrialització iniciada a la Gran Bretanya.

– El capitalisme: el nou sistema econòmic sorgit de la industrialització i del liberalisme.

– El proteccionisme i el lliurecanvisme.

– Les necessitats de finançament i les noves formes de pagament i d’empreses sorgides de la Revolució Industrial.

– El procés d’urbanització i la segregació urbana.

– La societat industrial: la burgesia, el proletariat i la classe mitjana.

– El paper de la dona en la nova societat industrial.

– Anàlisi de gràfics i esquemes: la rotació de cultius, les variables demogràfiques, la mecanització de la indústria tèxtil, la producció minera, les societats accionarials, els pressupostos familiars obrers i burgesos i la població activa femenina i els salaris.

– Comentari de textos sobre diversos aspectes de la nova era industrial.

– Elaboració d’un esquema sobre la Revolució Industrial.

– Redacció d’una explicació històrica sobre el pas del taller artesanal a la fàbrica.

– Formulació i contrastació d’hipòtesis i argumentacions a partir de fonts documentals.


–

– Comprovar que coneixen les principals transformacions que es van produir a la Gran Bretanya com a conseqüència del procés d’industrialització.

– Veure si reconeixen les conseqüències econòmiques i socials de la industrialització.

– Constatar que identifiquen els factors impulsors de la industrialització.

– Verificar que entenen els canvis experimentats pel sector agrari com a conseqüència de les transformacions dels sistemes de cultiu i la nova estructura de la propietat.

– Comprovar que entenen les conseqüències del sistema de camps tancats (enclosure).

– Observar que reconeixen els factors que van estimular la mecanització de la indústria tèxtil i els seus efectes en l’increment de la producció.

– Comprovar que caracteritzen els nous tipus d’indústria que va sorgir.

– Constatar que identifiquen el capitalisme com el nou sistema econòmic sorgit de la industrialització i de la doctrina del liberalisme econòmic.

– Veure que entenen les característiques del capitalisme i que raonen per què respon a les necessitats de l’organització industrial de la producció de béns.

– Comprovar que saben establir una relació entre el procés d’urbanització i les característiques de la societat industrial.

– Verificar que reflexionen sobre les condicions sociolaborals de la classe obrera.

– Observar si saben analitzar el paper de la dona en la nova societat industrial.


– Comunicació lingüística. Es preveu en l’anàlisi i el comentari de textos històrics relatius al context de la nova era industrial i en la interpretació de conceptes relacionats amb els avenços tècnics d’aquesta època.

– Competència matemàtica. Es treballa en l’anàlisi de dades numèriques i percentatges relatius a extraccions de minerals, producció de materials i índex d’ocupació femenina continguts en taules i gràfics.

– Competències bàsiques en ciències i tecnologies. Es té en compte quan s’observa el funcionament de la màquina de vapor i també la mecanització de tasques, com la de teixir.

– Aprendre a aprendre. Es té en compte en l’elaboració de resums seguint una pauta, en la compleció d’un esquema sobre el contingut del tema i en l’argumentació de diversos aspectes relacionats amb la nova era industrial.

– Consciència i expressions culturals. Es desenvolupa per mitjà de l’observació i l’anàlisi de diverses obres pictòriques del segle XIX i del comentari d’obres literàries d’aquesta mateixa època. També es treballa amb el visionat de documentals que contextualitzen la Revolució Industrial.

– Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. Es treballa en les activitats que impliquen una planificació i una organització de la informació i també en les que demanen dur a terme un raonament sobre algun aspecte concret i extreure una conclusió a partir de fets o dades determinades.

– Competència digital. Es té en compte quan es busca informació sobre aspectes concrets, com ara l’extensió del ferrocarril, la revolució agrícola, el capitalisme, l’urbanització i les classes socials urbanes o l’accés de les dones a la universitat.

3 Els moviments liberals i nacionals (1789-1871)


–

– Descriure les causes sociopolítiques i econòmiques que van afavorir la Revolució i la situació de la societat francesa en la vigília d'aquest esdeveniment.

– Identificar cronològicament les diferents fases de la Revolució i valorar-ne les repercussions a llarg termini.

– Identificar el procés de sorgiment del bonapartisme.

– Analitzar el desenvolupament de l'Imperi Napoleònic i descriure adequadament les campanyes napoleòniques.

– Analitzar l'època de la Restauració i comprendre’n el contingut ideològic-polític.

– Descriure les diferents fases de la revolució liberal i entendre les conseqüències que va tenir en els diferents països europeus.

– Comparar el mapa d'Europa del Congrés de Viena amb el posterior a 1848.

– Comprendre les diverses nocions de nació al principi del segle XIX segons la tradició cultural.

– Entendre els processos d'unificació política d'Itàlia i Alemanya.

– Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, i així formar-se una opinió fonamentada en les fonts consultades.

– Utilitzar correctament el vocabulari històric d'aquest període.

– Participar en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva.

CONTINGUTS– La Revolució Francesa.

– L'Imperi napoleònic.

– La Restauració.

– Les revolucions liberals.

– El nacionalisme i la construcció dels estats nacionals.

– El procés d'unificació d'Itàlia.

– El procés d'unificació d'Alemanya.

– Identificació de les transformacions socials, econòmiques i polítiques de la Revolució Francesa.

– Anàlisi de les causes que van conduir a la mobilització del pagesia.

– Reconeixement de l'estructura política de la Constitució de 1791 i 1973.

– Localització de l'Imperi napoleònic en un mapa.

– Anàlisi de textos històrics i de quadres de l'època sobre la personalitat de la figura històrica de Napoleó.

– Interpretació del mapa d'Europa durant el Congrés de Viena.

– Identificació de les diferents etapes de la revolució liberal i de la incidència que va tenir sobre el sistema polític de la Restauració.

– Definició del concepte de nacionalisme.

– Anàlisi de mapes històrics sobre la unificació d'Itàlia i d'Alemanya.

– Lectura i interpretació de documents històrics del període estudiat.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació que contenen gravats, quadres i caricatures d'aquesta època.



–

– Comprovar que coneixen les causes de la Revolució Francesa, les seves fases principals i les seves transformacions socials, polítiques i econòmiques més importants.

– Descobrir si comprenen les causes del sorgiment del bonapartisme en el context de l'última etapa de la Revolució Francesa.

– Constatar que comprenen el concepte de Restauració i les implicacions polítiques de la seva ideologia.

– Veure si coneixen els esdeveniments més assenyalats de la revolució liberal.

– Constatar que diferencien les diferents onades revolucionàries del segle XIX.

– Confirmar que coneixen la definició de nació, i establir les diferències entre la concepció liberal i la conservadora.

– Comprovar que coneixen com es van produir els processos d'unificació política d'Itàlia i Alemanya.

– Observar si saben relacionar els fets històrics estudiats amb les causes de determinats conflictes que tenen lloc en l'actualitat.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats i caricatures amb informació sobre aquest període històric.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, i que es formen una opinió fonamentada en les fonts consultades.

– Verificar que participen en debats amb una actitud constructiva i tolerant.


– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'elaboració d'un quadre sinòptic que requereix buscar informació en diferents fonts de consulta; i l'anàlisi d'una caricatura de l'època.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics dels segles XVIII i XIX; i en la definició de conceptes relacionats amb els personatges i els fets de les etapes històriques estudiades.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats grupals en què s'intercanvien opinions i es potencia el desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació interpersonal: escoltar activament, empatia, etc.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari d'un document iconogràfic.

– Autonomia i esperit emprenedor. Se’n promou el desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: anàlisi de mapes històrics, comentari de textos, etc.

4 Els orígens del moviment obrer (1800-1914)


–

– Analitzar les condicions de vida del proletariat al segle XIX, i comparar-les amb l'estil de vida de la burgesia industrial i de les noves classes dirigents.

– Reconèixer les causes de la conflictivitat laboral del moviment obrer i el sorgiment de les primeres formes d'associacionisme i de sindicalisme.

– Explicar les característiques de moviments com el ludisme i el cartisme, i saber contextualiztar-los a l'espai i el temps.

– Entendre els postulats teòrics del socialisme utòpic.

– Descriure les relacions entre la burgesia liberal i el moviment obrer sorgits de les revolucions de 1848.

– Conèixer les bases de la teoria marxista, les seves obres i els seus principals defensors.

– Valorar els elements de crítica social de l'anarquisme i la línia d'actuació dels moviments anarquistes al llarg del segle XIX.

– Explicar les causes que van provocar la creació de la Primera Internacional.

– Analitzar les causes que van portar al naixement del sindicalisme de masses i a la formació dels partits socialistes durant l'últim terç del segle XIX.

– Saber com va evolucionar l'anarquisme a finals del segle XIX, parant una atenció especial al procés de configuració de l'anarcosindicalisme.

– Comparar els postulats defensats pels diferents corrents ideològics socialistes de finals de segle mitjançant l'anàlisi i comentari de textos històrics.

– Entendre el paper de la Segona Internacional en l'evolució del socialisme.

– Realitzar treballs de grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

CONTINGUTS– Els orígens del moviment obrer: els problemes socials de la industrialització.

– El socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme.

– L'Associació Internacional de Treballadors.

– L'expansió del moviment obrer.

– Els sindicats de masses i els partits obrers.

– Les pràctiques de l'anarquisme.

– Les tendències ideològiques socialistes i la Segona Internacional.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en gravats, quadros, fotografies i cartells propagandístics d'aquest període.

– Interpretació de diferents textos històrics de l'època.

– Comparació de l'ideari de diferents corrents ideològics.

– Observació i interpretació d'una taula sobre l'evolució de l'afiliació sindical obrera durant la segona dècada del segle XX.

– Anàlisi de l'evolució de la legislació laboral a Espanya, de finals del segle XIX a la segona dècada del segle XX.

– Localització de la implantació de les Trade Unions a la Gran Bretanya.


– Comunicació de la informació mitjançant debats i diàlegs; i de les conclusions, mitjançant quadres-resum i treballs.

– Argumentació de les conclusions elaborades i de les opinions personals.


–

– Comprovar que reflexionen sobre les condicions de vida i l'explotació laboral de la classe obrera al llarg del segle XIX.

– Observar si saben sintetitzar les principals reivindicacions de la classe obrera, i si expliquen correctament les causes de les revoltes del moviment obrer i el sorgiment de les primeres formes d'associacionisme i de sindicalisme.

– Descobrir si reconeixen les principals reivindicacions de moviments socials com el ludisme i el cartisme, i si saben contextualitzar-les en el temps i l'espai.

– Confirmar que coneixen els principis fonamentals del socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme, així com la seva evolució al segle XIX.

– Comprovar que coneixen les relacions sorgides entre la burgesia liberal i el moviment obrer després de les revolucions de 1848.

– Veure si enumeren les causes de l'aparició del sindicalisme de masses i la formació dels partits socialistes durant l'últim terç del segle XIX.

– Assegurar-se que coneixen les particularitats i els interessos dels diferents corrents ideològics del socialisme de finals de segle.

– Veure si entenen el paper de la Segona Internacional en l'evolució del socialisme.

– Observar si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, quadres i fotografies d'aquest període històric.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que participen en debats amb una actitud crítica i constructiva.


– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics sobre diferents aspectes del moviment obrer; i en la definició de conceptes relacionats amb els sindicats i els partits obrers.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi de sèries estadístiques, cartells i caricatures de l'època.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es fan de manera col·lectiva o en petits grups. Suposa el desenvolupament de les habilitats d'atenció, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Competència artística i cultural. Es practica mitjançant l'anàlisi i comentari de diferents tipus de documents iconogràfics: litografies, gravats i pintures.


5 La dominació europea del món (1870-1914)


–

– Reconèixer les innovacions tècniques de la Segona Revolució Industrial.

– Descriure els nous models empresarials i els nous sistemes de producció.

– Valorar les conseqüències econòmiques de la Segona Revolució Industrial.

– Descriure l'estructura demogràfica de la societat europea en l'últim terç del segle XIX i els canvis econòmics i socials de la primera dècada del segle XX.

– Analitzar les causes i les conseqüències de l'expansió imperialista europea de l'últim quart del segle XIX.

– Comparar els arguments utilitzats per les potències colonials per justificar el colonialisme.

– Analitzar el repartiment de l'Àfrica i l'ocupació de l'Àsia a partir de mapes històrics.

– Establir les particularitats de l'imperialisme nord-americà i japonès.

– Descriure les formes d'organització i explotació dels territoris colonials i valorar les seves repercussions en l'actual situació econòmica i social d'aquests països.

– Explicar les conseqüències de l'imperialisme per a les metròpolis.

– Llegir i comentar alguns discursos colonials del segle XIX.

– Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

– Entendre l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració i defugir de les interpretacions simplistes en l'anàlisi dels fets històrics.

– Realitzar treballs de grup i participar en debats amb una actitud constructiva.

CONTINGUTS– La Segona Revolució Industrial (1860-1914).

– L'augment demogràfic i les migracions.

– Les innovacions tècniques i científiques.

– Els canvis en l'organització del capital i del treball.

– L'augment de la competència i l'expansió del comerç.

– L'imperialisme: factors econòmics, polítics i ideològics.

– El repartiment de l'Àfrica i l'ocupació de l'Àsia.

– L'imperialisme dels Estats Units i l'expansionisme japonès.

– L'organització dels imperis colonials.

– Les conseqüències de l'imperialisme per als països colonitzats i per a les metròpolis.

– Definició dels conceptes clau treballats al llarg del tema.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en gravats, quadres, fotografies, mapes i caricatures d'aquest període.

– Elaboració d'un eix cronològic de les principals innovacions de la Segona Revolució Industrial.

– Comparació dels sistemes de producció taylorista i fordista.

– Lectura i interpretació de diferents textos corresponents a l'època estudiada.

– Localització geogràfica dels territoris colonials de les potències europees.

– Anàlisi d'un mapa històric sobre els imperis colonials el 1914.


– Lectura i interpretació d'un mapa conceptual que resumeix els continguts treballats.


–

– Descobrir si coneixen les principals innovacions tècniques i les conseqüències econòmiques de la Segona Revolució Industrial.

– Veure si saben analitzar l'estructura demogràfica de la societat europea en l'últim terç del segle XIX, a partir de la lectura i l'anàlisi de gràfiques i sèries estadístiques.

– Comprovar que coneixen les causes econòmiques, polítiques, ideològiques i demogràfiques de l'expansió imperialista europea en l'últim terç del segle XIX.

– Observar si valoren críticament les justificacions i les postures pròpies de l'època, i les que s'emeten en l'actualitat, a favor i en contra del colonialisme.

– Confirmar que descriuen adequadament el procés de colonització dels continents africà i asiàtic, a partir de l'observació i l'anàlisi de mapes històrics.

– Veure si distingeixen les particularitats de l'imperialisme dels Estats Units i Japó.

– Confirmar que saben explicar les conseqüències de l'imperialisme per als territoris colonitzats i per a les metròpolis.

– Observar si saben relacionar els fets històrics estudiats amb les causes de determinats conflictes actuals.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfiques, gravats, cartells i caricatures amb informació sobre aquest període històric.

– Descobrir si utilitzen correctament el vocabulari d'aquest període històric.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

– Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.


– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics del segle XIX, en la definició d'alguns conceptes, i en la descripció de caricatures de l'època.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi i la interpretació de mapes històrics i satírics, sèries estadístiques i gràfics de barres.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i el comentari d'algunes caricatures i cartells de finals del segle XIX i principis del segle XX.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: elaboració d'eixos cronològics, comentari de textos, etc.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups i que permeten exercitar les habilitats socials. A més a més es potencia el desenvolupament de l'empatia per comprendre els problemes de les colònies i rebutjar postures etnocèntriques.


–

– Comprendre els nous estats liberaldemocràtics europeus.

– Explicar les característiques de l’Anglaterra victoriana.

– Distingir el Segon Imperi de la Tercera República francesa, explicant les seves característiques.

– Aclarir la transformació d’Alemanya en una gran potència.

– Valorar les característiques d’Àustria-Hongria.

– Entendre l’autocràtica Rússia tsarista.

– Descobrir els Estats Units i Japó com a grans potències extraeuropees.

– Explicar l’enfrontament entre el nord i el sub dels EEUU.

– Coneixer els estats dominants de l’escena internacional entre 1870 i 1914.

– Debatre sobre el progrés de finals del s. XIX.

CONTINGUTS– Els estats liberal democràtics europeus.

– La Gran Bretanya, la monarquia liberal.

– França, del Segon Imperi a la Tercera República.

– L’Alemanya de Bismarck i l’imperialisme Alemany.

– L’Anglaterra victoriana.

– La força de l’imperi i el progrés de l’era victoriana.

– La societat Victoriana.

– França: el model de república democràtica.

– El sistema polític republicà, l’ampliació de drets i llibertats i l’escola pública republicana.

– La separació de l’esglesia i l’estat i la radicalització de la república.

– Alemanya, una gran potencia.

– El model industrialitzador Alemany.

– Creixement industrial, demogràfic i expansió del comerç.

– El suport de la banca i l’Estat.

– Àustria-Hongria, un imperi autoritari.

– Liberalisme i autoritarisme.

– Els problemes d’un imperi plurinacional.

– La Rússia tsarista.

– Un territori inmens amb un tsar autòcrata.

– Una societat tradicional.

– Les reformes d’Alexandre II.

– Les potències extraeuropees: els Estats Units i el Japó.

– L’expansió dels EEUU i l’enfrontament nord-sud.

– Una economia de plantació i explotadora i la industrialització del nord. Esclavistes i antiesclavistes.

– El triomf del capitalisme.

– La Revolució Meiji i la modernització del Japó.

– Estats dominants en l’escena internacional.

6 Les grans potències (1870-1914)


–

– Veure si comprenen els nous estats liberaldemocràtics europeus.

– Descobrir si expliquen les característiques de l’Anglaterra victoriana.

– Comprovar que distingeixen el Segon Imperi de la Tercera República francesa, explicant les seves característiques.

– Observar que aclareixen la transformació d’Alemanya en una gran potència.

– Verificar que valoren les característiques d’Àustria-Hongria.

– Confirmar que entenen l’autocràtica Rússia tsarista.

– Comprovar que descobreixen els Estats Units i Japó com a grans potències extraeuropees.

– Confirmar que expliquen l’enfrontament entre el nord i el sub dels EEUU.

– Verificar que coneixen els estats dominants de l’escena internacional entre 1870 i 1914.

– Veure com debaten sobre el progrés de finals del s. XIX.


– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics del segle XIX, en la definició d'alguns conceptes, i en la descripció de caricatures de l'època.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi i la interpretació de mapes històrics i satírics, sèries estadístiques i gràfics de barres.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i el comentari d'algunes caricatures i cartells de finals del segle XIX i principis del segle XX.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: elaboració d'eixos cronològics, comentari de textos, etc.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups i que permeten exercitar les habilitats socials.

7 La primera guerra mundial (1914-1918)


–

– Conèixer les causes que van desencadenar la Primera Guerra Mundial.

– Descriure les relacions internacionals prèvies a la guerra, els interessos de les grans potències i els conflictes que van afavorir l'esclat de la guerra.

– Reconèixer les aliances establertes entre els països dels dos blocs enfrontats.

– Explicar les causes immediates de l'esclat de la Gran Guerra.

– Descriure el potencial militar dels països que van participar en el conflicte, les estratègies militars i l'evolució dels moviments de les forces enfrontades.

– Analitzar les causes de l'extensió i mundialització del conflicte.

– Comprendre i explicar els canvis que el desenvolupament de la guerra va suposar en les formes de vida, l'economia i la política.

– Explicar el resultat dels tractats de pau i valorar la funció de les organitzacions nascudes després de la guerra per garantir la pau.

– Analitzar les repercussions econòmiques, polítiques i territorials de la Gran Guerra, i centrar-se en el nou mapa d'Europa després del conflicte.

– Valorar fins a quin punt la guerra va contribuir a l'emancipació de la dona.

– Reflexionar sobre els desastres i les pèrdues humanes de la guerra, i desenvolupar una actitud de rebuig cap a les solucions bèl·liques dels conflictes.

– Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, i formar-se una opinió fonamentada en les fonts consultades.

– Fer treballs en grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

CONTINGUTS– La Pau Armada (1905-1914).

– L'esclat de la Gran Guerra.

– L'evolució del conflicte.

– La mundialització del conflicte.

– De la crisi de 1917 al final de la guerra.

– Els tractats de pau, la Societat de Nacions i les relacions internacionals.

– Les conseqüències de la guerra.

– El nou paper de la dona i el moviment sufragista.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en gravats, quadres, fotografies, cartells i il·lustracions d'aquest període.

– Anàlisi de les causes profundes i conjunturals de la Primera Guerra Mundial.

– Identificació dels països que formaven els blocs enfrontats en el conflicte.

– Valoració de les repercussions econòmiques i socials de la Primera Guerra Mundial.

– Lectura i interpretació de diferents documents històrics sobre el conflicte.

– Descripció de la nova configuració territorial d'Europa després de la guerra.

– Comentari de gràfics que contenen informació relacionada amb el conflicte.


– Ordenació de diferents fets històrics en un eix cronològic.

– Anàlisi de les causes d'un conflicte: l'atemptat contra l'arxiduc Ferran.

– Comparació de mapes històrics d'Europa el 1914 i el 1920.


–

– Comprovar que coneixen les causes profundes de la Primera Guerra Mundial.

– Valorar si saben explicar les relacions internacionals prèvies a la guerra i els interessos de les grans potències.

– Veure si saben quines van ser les causes immediates de l'esclat de la guerra.

– Descobrir si reconeixen les aliances establertes entre els països que van formar part dels dos blocs enfrontats en la guerra.

– Comprovar que coneixen el potencial militar dels països que van participar en el conflicte així com l'evolució de les estratègies militars utilitzades.

– Observar si saben explicar les raons de la mundialització del conflicte i les seves conseqüències en l'economia i en la vida quotidiana.

– Veure si són conscients de l'impacte de la crisi de 1917 en la fase final de la guerra.

– Comprovar si identifiquen els acords assolits en els tractats de pau, i valoren críticament la funció de les organitzacions nascudes després de la guerra per garantir la pau internacional.

– Assegurar-se que coneixen les repercussions econòmiques, polítiques i territorials de la Gran Guerra, i que descriuen correctament el mapa d'Europa resultant del conflicte.

– Descobrir si valoren la importància històrica dels moviments sufragistes femenins en la consecució del dret al vot de la dona.

– Valorar si mostren actituds de rebuig davant els desastres produïts per la guerra i per les solucions bèl·liques dels conflictes.

– Veure si analitzen amb precisió la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, cartells i fotografies corresponents a aquest període.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, i es formen una opinió fonamentada en les fonts consultades.

– Verificar que fan els treballs en grup i participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.


– Competència en el tractament de la informació i competència digital . Es desen-volupa mitjançant l'anàlisi de mapes històrics de les diferents fases de la guerra, i la interpretació de sèries estadístiques i gràfics sobre les conseqüències del conflicte.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics de les dues primeres dècades del segle XX; i en la definició de conceptes relacionats amb diferents aspectes de la Gran guerra.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Suposa el desenvolupament de les habilitats d'atenció, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.


– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i el comentari de diferents tipus de documents iconogràfics de l'època estudiada: cartells publicitaris i caricatures.

8 La revolució russa i l’origen de l’estat soviètic (1917-1927)


–

– Conèixer les característiques de l'Imperi tsarista a principi del segle XX.

– Identificar les causes que van desencadenar la revolució de 1905.

– Reconèixer la ideologia dels partits polítics que es van oposar al règim.

– Explicar com es va produir la revolució de febrer de 1917 i la caiguda del tsarisme.

– Reconèixer el paper de les idees de Lenin en el desenvolupament de la revolució.

– Descriure com es va produir la presa del poder en la jornada revolucionària d'octubre i com es va concretar la construcció del primer Estat socialista.

– Explicar la funció dels diferents òrgans del nou Estat soviètic.

– Conèixer els principals conflictes de la guerra civil i analitzar les seves conseqüències.

– Descriure els canvis que va comportar l'aplicació de la Nova Política Econòmica.

– Analitzar l'impacte que la revolució russa va tenir a la resta d'Europa i valorar les mesures adoptades per difondre les idees comunistes.

– Explicar les mesures polítiques i econòmiques adoptades per l'estalinisme.

– Conèixer la repressió exercida per Stalin durant els anys trenta.

– Analitzar com es va dur a terme la col·lectivització forçosa de l’agricultura.

– Realitzar treballs de grup i participar en debats amb una actitud constructiva.

CONTINGUTS– La Rússia dels tsars.

– La Revolució de febrer del 1917.

– La Revolució d'octubre del 1917.

– La guerra civil i el “comunisme de guerra”.

– La Nova Economia Política.

– L'expansió revolucionària i la formació de la Tercera Internacional.

– La mort de Lenin: les grans lluites internes.

– L'època de Stalin.

– La planificació i la col·lectivització de l’economia.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació, sobre la Revolució soviètica, continguda en taules, gràfiques i mapes històrics.

– Anàlisi de les causes del procés revolucionari rus.

– Localització, en un fris cronològic, de les principals etapes del conflicte.

– Anàlisi del caràcter propagandista d'algunes fotografies de l'època.

– Comparació de les idees polítiques dels partits enfrontats en el conflicte.

– Explicació de la funció dels òrgans de govern del nou Estat soviètic.

– Observació i interpretació de gràfiques sobre l'evolució econòmica de l'URSS i les etapes de la col·lectivització de l'agricultura.

– Anàlisi de les repercussions econòmiques i socials de la revolució.

– Lectura, anàlisi i interpretació de diferents documents històrics.


– Comparació de dos processos revolucionaris mitjançant un quadre sinòptic.


– Comunicació de la informació, mitjançant debats i diàlegs; i de les conclusions, mitjan-çant quadres-resum i treballs.


–

– Descobrir si coneixen les característiques de l'Imperi tsarista a principi del segle XX i identifiquen les causes que van desencadenar la revolució de 1905.

– Veure si saben explicar la ideologia dels partits que van promoure la revolució.

– Comprovar que coneixen els principals esdeveniments de la revolució de febrer de 1917, i que saben explicar com es va produir la caiguda del tsarisme.

– Observar si valoren la importància que va tenir Lenin en el desenvolupament de la revolució.

– Confirmar que saben descriure com es va produir la presa de poder a l'octubre de 1917, i com es va constituir el nou Estat soviètic.

– Verificar que coneixen les causes i el desenvolupament de la guerra civil, i que analitzen amb rigor les conseqüències socials i econòmiques del conflicte.

– Veure si identifiquen els canvis socials associats a la Nova Política Econòmica.

– Valorar si són conscients de l'impacte que la Revolució soviètica va tenir a la resta d'Europa i de l'expansió de les idees comunistes.

– Comprovar si coneixen les mesures polítiques i econòmiques adoptades per l'estali-nisme, i són conscients de la repressió exercida per Stalin en els anys trenta.

– Descobrir si descriuen de forma adequada les noves institucions polítiques en l’era de Stalin.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, grà-fiques, gravats, quadres i fotografies corresponents a aquest període.




– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics, en la descripció de fotografies, i en la definició de conceptes relacionats amb les diferents fases de la Revolució.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi de mapes històrics i sèries estadístiques sobre l'evolució econòmica de l'URSS; l'elaboració d'un quadre sinòptic, i la recerca d'informació sobre alguns dels personatges històrics estudiats.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats en les quals s'intercanvien opinions amb la resta del grup i que permeten exercitar les habilitats de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, etc. També es potencia la capacitat d'automotivar-se pel propi procés d'aprenentatge.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de caricatures i fotografies de l'època.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi d'imatges, etc.

9 Prosperitat, crisi i depressió


–

– Identificar les conseqüències econòmiques i els grans desequilibris financers internacionals sorgits de la Primera Guerra Mundial.

– Entendre les causes que expliquen el gran creixement econòmic i la supremacia dels Estats Units durant els anys 20.

– Analitzar les causes que van provocar el crac borsari de 1929 i el desencadenament de la depressió econòmica generalitzada.

– Valorar les conseqüències de la Gran Depressió en les economies domèstiques, les condicions laborals i la vida quotidiana de la població; explicar com s'estén per tot el món i com afecta l'economia europea.

– Analitzar les causes de l'enfonsament del comerç internacional a partir d'una crisi eco-nòmica local, tenint en compte els problemes derivats de la mundialització.

– Comparar les mesures preses per diferents governs per tractar de recuperar l'estabilitat econòmica.

– Entendre els elements clau de la doctrina econòmica proposada per Keynes.

– Comparar el ritme de recuperació de la crisi experimentada pels diferents països.


– Entendre l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració i defugir de les interpretacions simplistes en l'anàlisi dels fets històrics.

– Utilitzar correctament el vocabulari específic d'aquest període.

– Realitzar treballs en grup i participar en debats amb una actitud constructiva.

CONTINGUTS– Els problemes econòmics de la pau.

– La prosperitat econòmica dels Estats Units durant els anys vint.

– Les causes del crac borsari de Nova York.

– La Gran Depressió.

– La crisi bancària i industrial.

– L’expansió mundial de la crisi.

– La col·laboració internacional per superar la crisi.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en quadres, fotografies, cartells i il·lustracions d'aquest període.

– Interpretació de gràfiques i sèries estadístiques sobre el creixement econòmic dels Estats Units i els països europeus després de la Gran Guerra.

– Enquadrament cronològic dels fets més rellevants d'aquest període.

– Anàlisi de les repercussions econòmiques i socials de la crisi borsària.

– Comparació de diferents gràfics sobre l'impacte de la Gran Depressió.

– Interpretació de la informació continguda en cartells.

– Comentari d'una pel·lícula històrica sobre la Gran Depressió.

– Elaboració d'una redacció sobre un aspecte determinat de la crisi del 29.

– Comparació dels ritmes de recuperació de la crisi de diferents països.

– Lectura i interpretació de diferents documents històrics.

– Valoració del cine com una valuosa font documental.



–

– Observar si coneixen els grans desequilibris internacionals sorgits de la Primera Guerra Mundial i les causes que expliquen la supremacia econòmica dels Estats Units durant els anys 20.

– Comprovar que saben explicar les causes que van provocar el crac de 1929 i el consegüent desencadenament, a nivell mundial, de la Gran Depressió econòmica.

– Veure si són conscients de les conseqüències d'aquesta crisi en les condicions laborals, les economies domèstiques i la vida quotidiana de la població.

– Descobrir si saben com es va estendre la crisi americana per tot el món i com es va veure afectat el comerç internacional.

– Observar si saben comparar les mesures adoptades per diferents governs per recuperar el curs natural de l'economia.

– Comprovar que entenen els principis defensats per la doctrina keynesiana.

– Valorar si són conscients de la importància que va tenir la col·laboració internacional per a la recuperació de la gran recessió econòmica.

– Assegurar-se que entenen com funciona el sistema capitalista i que són conscients de les possibles conseqüències de la mundialització de l'economia.

– Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, quadres i fotografies corresponents a aquest període.

– Descobrir si utilitzen correctament el vocabulari d'aquest període històric.




– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics del primer terç del segle XX i en la definició de conceptes relacionats amb els fets i els personatges claus de l'època estudiada.

– També es practica en la redacció d'un text sobre l'expansió econòmica dels anys vint i la crisi borsària.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats grupals en les quals s'intercanvien opinions i es potencia el desenvolupament de les habilitats socials i de comunicació interpersonal: escolta activa, empatia, etc.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es practica mitjançant l'elaboració d'un organigrama sobre les causes de la crisi del 29 i el comentari de fotografies dels EUA. en els temps de la Gran Depressió. – Les habilitats que permeten aconseguir aquesta competència també s'exerciten a través de l'anàlisi de sèries estadístiques i gràfics lineals sobre l'evolució econòmica dels anys vint i els anys trenta.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de diversos documents iconogràfics: fotografies, segells i cartells de l'època.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, elaboració d'un organigrama, etc.

10 Els règims totalitaris a l’Europa d’entreguerres


–

– Relacionar la situació de crisi econòmica dels anys 30 i els antecedents històrics d'Itàlia i Alemanya amb l'aparició del feixisme italià i el nazisme.

– Descriure els factors que van afavorir l'ascens dels feixismes al poder.

– Conèixer la ideologia i el programa polític dels règims feixistes.

– Entendre el context polític i econòmic de la Itàlia de la postguerra en què es va produir l'ascens de Mussolini al poder.

– Reconèixer les principals característiques de la dictadura feixista italiana en matèria política, econòmica i social.

– Analitzar els factors que van provocar la crisi de la República de Weimar i que, al seu torn, van contribuir a l'èxit electoral del nazisme.

– Descriure la gestió sociopolítica i econòmica de la dictadura nazi.

– Identificar els principals trets de la ideologia nazi: fanatisme, puresa racial, persecució de les minories, antisemitisme, etc.

– Reconèixer els objectius econòmics del nazisme i relacionar-los amb la seva política territorial expansionista.

– Comparar les característiques dels totalitarismes italià i alemany.

– Rebutjar qualsevol mena de totalitarisme polític i defensar la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics en les relacions personals i de grup.


– Realitzar treballs en grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

CONTINGUTS– La crisi de les democràcies liberals.

– La ideologia del feixisme.

– L'ascens del feixisme.

– La República de Weimar (1918-1933).

– L'Alemanya nazi (1933-1939).

– Anàlisi de les causes del sorgiment dels feixismes.

– Síntesi dels trets característics de les ideologies feixistes.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació sobre el període d'entreguerres, continguda en esquemes, gràfics, quadres estadístics i mapes.

– Comentari dels cartells de propaganda utilitzats pels règims feixistes.

– Identificació de la tendència ideològica dels autors de diversos textos històrics.

– Elaboració d'un organigrama on es compari el feixisme i el nazisme.

– Comentari pautat d'una fotografia històrica.


– Ordenació dels esdeveniments estudiats en un eix cronològic.

– Descripció, anàlisi i contextualització històrica d'un quadre de l'època.

– Formulació i contrastació d'hipòtesis a partir de diferents fonts documentals.

– Identificació de les relacions entre els diferents esdeveniments històrics.


– Comunicació de la informació mitjançant el diàleg i el debat.

– Interès per reconèixer i acceptar els errors històrics per evitar que es repeteixin.


–

– Comprovar que coneixen les causes que van permetre l'ascens dels totalitarismes al poder durant el període d'entreguerres.

– Constatar que coneixen l'agenda política i ideològica dels feixismes.

– Valorar si són capaços d'analitzar el context polític i econòmic en què es va produir l'ascens al poder dels feixismes italià i alemany.

– Veure si saben establir les diferències entre el feixisme italià i el nazisme.

– Descobrir si saben descriure i comparar de forma coherent la gestió política i eco-nòmica de tots dos feixismes.

– Comprovar que coneixen els principals postulats de la ideologia nazi i que reflexionen, críticament, sobre les mesures de control ideològic i de repressió social que va exercir sobre la població civil i les minories.

– Assegurar-se que són contraris a qualsevol forma de totalitarisme polític i que defensen la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics.

– Observar si saben utilitzar la informació de gràfics, sèries estadístiques, mapes històrics... per obtenir informació vàlida i fiable sobre els aspectes estudiats.

– Veure si són conscients de la funció que exercia la propaganda electoral en els règims feixistes a partir de l'observació i el comentari de cartells.

– Comprovar que saben formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que saben formar-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

– Constatar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.


– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi de gràfics lineals i gràfics de barres sobre la situació econòmica d'Itàlia i Alemanya en els anys trenta.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos sobre la ideologia feixista, en la descripció de fotografies, cartells i caricatures; i en la definició de conceptes relacionats amb les institucions, les lleis i les organitzacions de l'Alemanya nazi.

– Competència emocional. Es practica en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i la interpretació de diferents tipus de documents iconogràfics: pintures i fotografies de l'època.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es desenvolupa en les activitats en les quals cal posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi d'una fotografia com a document històric, etc.

11 La segona guerra mundial (1939-1945)


–

– Conèixer les causes que van desencadenar la Segona Guerra Mundial.

– Relacionar la Guerra Civil Espanyola amb la conjuntura internacional prèvia a la guerra.

– Analitzar les característiques de l'imperialisme japonès i descriure la seva política expansionista al continent asiàtic.

– Conèixer les aliances establertes per formar els blocs enfrontats en el conflicte.

– Identificar les ofensives més importants de la Segona Guerra Mundial i explicar l'evolució del conflicte mitjançant l'observació de mapes històrics.

– Descriure les ofensives aliades que van provocar la caiguda de les potències de l'Eix.

– Valorar les dimensions econòmiques i socials del conflicte i la transcendència històrica del bombardeig atòmic sobre Hiroshima i Nagasaki.

– Entendre el paper de la Resistència i dels aliats en l'alliberament d'Itàlia.

– Conèixer les conseqüències immediates de la guerra i l'evolució del procés de pau.

– Reflexionar sobre la tragèdia de l'Holocaust jueu.

– Conèixer les principals conferències de pau celebrades després del conflicte.

– Valorar la importància de la creació de l'ONU i descriure la seva composició.

– Analitzar els canvis territorials de mapa europeu després de la II Guerra Mundial.

– Rebutjar qualsevol mena de totalitarisme polític i defensar la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics en les relacions personals i de grup.

– Entendre l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

– Analitzar i interpretar esquemes, gràfics, quadres estadístics, textos i mapes.

– Desenvolupar treballs de grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

CONTINGUTS– Les causes de la Segona Guerra Mundial.

– El desenvolupament de la guerra.

– Europa sota el domini nazi. El genocidi jueu o Shoà

– Les conseqüències de la guerra.

– Les conferències de pau.

– L'Organització de les Nacions Unides.

– Anàlisi de les causes de la Segona Guerra Mundial.

– Observació i interpretació de mapes històrics sobre les campanyes del conflicte.

– Localització en un eix cronològic de les principals etapes de la guerra.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en esquemes, gràfics, fotografies i quadres estadístics sobre l'evolució del conflicte.

– Lectura, interpretació, comentari i síntesi de diferents textos històrics.

– Descripció del nou mapa d'Europa després de la guerra.


– Identificació de les relacions entre els diversos esdeveniments històrics.

– Observació i descripció de fotografies i cartells de l'època.


– Elaboració d'un informe sobre l'Holocaust jueu.

– Interès per reconèixer i acceptar els errors històrics per evitar que es repeteixin.


–

– Comprovar que coneixen la conjuntura internacional prèvia a la guerra i que saben discriminar les causes profundes del conflicte de les causes immediates.

– Verificar que coneixen les aliances internacionals establertes per configurar els blocs enfrontats en el conflicte.

– Observar si són capaços d'identificar les principals ofensives de la guerra i de descriure l'evolució del conflicte mitjançant mapes històrics.

– Descobrir si saben com es va produir l'enfonsament de les potències de l'Eix.

– Assegurar-se que valoren de manera crítica les dimensions econòmiques i socials del conflicte i l'ús de la bomba atòmica sobre la població civil.

– Comprovar que expliquen correctament les mesures repressives del règim nazi.

– Establir si saben què era i com es va organitzar la Resistència de les forces aliades.

– Veure si són conscients de les conseqüències econòmiques i demogràfiques de la guerra i si descriuen adequadament l'evolució del procés de pau.

– Avaluar l'interès per reflexionar sobre tragèdies de la magnitud de l'holocaust.

– Comprovar que coneixen les conferències de pau celebrades després del conflicte i que entenen el paper de l'ONU en la política internacional.

– Veure si descriuen correctament el nou mapa d'Europa de després de la guerra.

– Comprovar que són contraris a qualsevol forma de totalitarisme polític i que defensen la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics.


– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es practica mitjançant l'anàlisi d'una piràmide d'edats, la interpretació de mapes sobre l'expansió del nazisme i l'elaboració d'un informe sobre l'Holocaust.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi de textos històrics i de titulars de premsa de l'època; i en la recerca d'arguments sòlids que sostinguin les explicacions personals.

– Competència emocional. Es desenvolupa en les activitats grupals, a través de l'escolta activa i l'interès per les opinions diferents de la pròpia; i en les activitats en les quals es reflexiona sobre l'Holocaust, fent un exercici d'empatia per entendre el drama que va viure la població jueva.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació, organització de la informació i presa de decisions: en els comentaris de textos històrics i en l'elaboració de l'informe sobre l'Holocaust jueu.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i el comentari de cartells publicitaris de l'Alemanya nazi.

12 Un món bipolar


–

– Conèixer les causes de la polarització del món en dos blocs antagònics.

– Comprendre l'evolució dels EUA i l'URSS després de la II Guerra Mundial.

– Analitzar la situació d'Alemanya com a eix principal de diversos esdeveniments de la Guerra freda: del bloqueig de Berlín a la caiguda del mur.

– Identificar les guerres de Corea i Vietnam com a conflictes emmarcats en el període de la Guerra freda, i constatar l'aparició de la Xina com una potència mundial.

– Analitzar les causes i les conseqüències de la “crisi dels míssils”.

– Explicar les raons que van conduir al període de “coexistència pacífica” dels anys 50 i 60, destacant els esforços per limitar la carrera armamentista.

– Enumerar els conflictes dels anys 70 que van provocar el retorn a la bipolarització.

– Conèixer les tensions internes que es van produir en el bloc soviètic: ruptura amb Iugoslàvia, revolució xinesa, revolució d'Hongria i Primavera de Praga.

– Analitzar les causes de la intervenció dels EUA a Llatinoamèrica i, en especial, el suport donat als règims dictatorials; i identificar alguns dels principals protagonistes dels moviments revolucionaris centreamericans.

– Conèixer les dissidències que es van produir en el bloc occidental.


– Entendre l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració i defugir les interpretacions simplistes, dogmàtiques i personalistes.

CONTINGUTS– La formació de blocs.

– Les aliances militars en els blocs. Berlín, símbol de la Guerra Freda

– Els conflictes de la Guerra Freda.

– Els anys de la “coexistència pacífica”.

– Els problemes interns dels blocs.

– Descripció de les diverses etapes de la Guerra Freda.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en quadres, fotografies, cartells i il·lustracions d'aquest període.

– Anàlisi i identificació dels conflictes compresos dins de la Guerra Freda.

– Explicació i síntesi de les principals etapes d'aquests conflictes mitjançant l'observació i interpretació de mapes.

– Comparació dels arguments defensats pels líders de tots dos blocs.

– Anàlisi de la propaganda utilitzada pels blocs capitalista i socialista.

– Reconeixement de la importància del conflicte de Berlín.

– Comentari d'una caricatura satírica sobre la política de blocs de la Guerra Freda.

– Lectura i interpretació de diferents documents històrics.

– Elaboració d'una cronologia sobre les relacions internacionals entre 1945 i 1991.

– Anàlisi i interpretació d'una pintura com a document històric.


– Interès i curiositat per conèixer la influència de la Guerra Freda en l'actual configuració política del món.

– Rebuig de l'escalada armamentista i de la resolució violenta dels conflictes.


–

– Comprovar que coneixen l'evolució d'EUA i l'URSS després de la Segona Guerra Mundial, i que saben explicar les causes de la Guerra Freda.

– Veure si són conscients del protagonisme d'Alemanya en diversos esdeveniments de la Guerra Freda: del bloqueig de Berlín a la caiguda del mur.

– Observar si coneixen els principals conflictes que es van produir durant la política de blocs: guerres de Corea i Vietnam, “crisi dels míssils”, etc.

– Descobrir si identifiquen les causes que van conduir al període de “coexistència pacífica” i reflexionen sobre els perills que comporta la carrera armamentista.

– Confirmar que coneixen els principals conflictes que van tenir lloc durant els anys 70.

– Comprovar que reconeixen les tensions que es van produir dins del bloc soviètic: la ruptura amb Iugoslàvia, la revolució d'Hongria, la Primavera de Praga...

– Veure si saben descriure la política d'intervenció dels Estats Units a Llatinoamèrica i identifiquen els principals protagonistes de les revolucions centreamericanes.

– Verificar que saben analitzar la informació continguda en documents històrics, gràfics, fotografies i cartells propagandístics de la Guerra Freda.

– Assegurar-se que fan una reflexió crítica sobre els perills de la utilització d'armament nuclear i que valoren la necessitat de frenar la carrera armamentista.

– Valorar les alternatives proposades per resoldre els conflictes de forma no-violenta.

– Observar si entenen l'anàlisi històrica com un procés de reelaboració constant.

– Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat histò-rica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.



– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi d'una caricatura satírica i d'una pintura; i la interpretació de mapes per contextualitzar geogràficament els conflictes treballats.

– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de fotografies i textos històrics, i en la definició de conceptes relacionats amb la Guerra Freda i la política de blocs.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari d'alguns documents iconogràfics, principalment, cartells i caricatures.

13 La fi dels imperis colonials


–

– Conèixer els factors que van permetre el procés de descolonització a partir de la Segona Guerra Mundial, i identificar les seves principals etapes.

– Valorar el paper dels moviments nacionalistes en la lluita per l'alliberament nacional i reconèixer als seus líders més carismàtics.

– Analitzar el procés descolonitzador del continent asiàtic a través dels exemples de la lluita per la independència d'Indonèsia, Indoxina i l'Índia.

– Distingir el procés d’independència de la Xina, diferent al d’altres processos asiàtics.

– Conèixer els principals conflictes que van tenir lloc al Pròxim Orient, prestant especial atenció als conflictes entre àrabs i israelians.

– Valorar la importància de la conferència de Bandung en el procés descolonitzador.

– Analitzar la descolonització del continent africà, del Marroc a la zona austral.

– Comprendre les conseqüències de la descolonització: el sorgiment del Tercer Món i els problemes econòmics i socials dels països que l’engloben.

– Entendre el concepte de neocolonialisme i analitzar els problemes derivats del nou ordre econòmic internacional.


– Evitar les interpretacions simplistes, dogmàtiques i personalistes en l'anàlisi de les situacions històriques, comprenent la gravetat dels problemes socials.

– Utilitzar correctament el vocabulari específic d'aquest període històric.

– Participar en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva.

CONTINGUTS– Les causes de la descolonització.

– Les primeres independències asiàtiques.

– El naixement de la República Popular de la Xina.

– El procés de descolonització del món àrab.

– La descolonització subsahariana.

– La Conferència de Bandung i el naixement del Tercer Món

– El neocolonialisme i la dependència.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en fotografies, gràfics, sèries estadístiques, caricatures i il·lustracions d'aquest període.

– Comparació de les diferents formes de descolonització.

– Anàlisi dels conflictes compresos dins de la descolonització.

– Localització geogràfica dels diferents imperis colonials i dels principals llocs on es va salvar la lluita per l'alliberament de les colònies.

– Explicació i síntesi de les diferents etapes d'aquests conflictes mitjançant l'observació i interpretació de mapes històrics.

– Recerca d'informació sobre els conflictes estudiats.

– Descripció dels problemes polítics derivats de la descolonització.

– Definició dels conceptes de Tercer Món i neocolonialisme, i caracterització del nou ordre econòmic internacional.

– Anàlisi d'un mapa sobre la subalimentació al tercer món.

– Participació en un debat sobre els conflictes en el Pròxim Orient.


–

– Descobrir si coneixen les causes del procés de descolonització a partir de la Segona Guerra Mundial, i si identifiquen les seves principals etapes.

– Veure si valoren el paper dels moviments nacionalistes en la lluita per l'alliberament de les colònies, i si reconeixen als principals líders d'aquests moviments.

– Comprovar que saben analitzar el procés descolonitzador a l'Àsia a través dels exemples de la independència d'Indonèsia, Indoxina i l'Índia.

– Assegurar-se que distingeixen la peculiaritat del procés d’independència de la Xina respecte d’altres processos d’independència asiàtics.

– Verificar que coneixen les causes dels conflictes que van tenir lloc a l’Orient Proper, en especial, les guerres entre àrabs i israelians; i que saben analitzar els antecedents històrics i l'evolució del problema palestí.

– Assegurar-se que saben contextualitzar la conferència de Bandung i reconeixen la seva importància a l'obtenir que el Tercer Món entrés en l'escena política internacional.

– Comprovar que coneixen les diferents etapes del procés de descolonització del continent africà, des de Marroc fins a la zona austral.

– Valorar si comprenen les conseqüències de la descolonització: el sorgiment del Tercer Món i els problemes dels països emmarcats dins d'aquest concepte.

– Confirmar que analitzen amb rigorositat els problemes econòmics i socials derivats del nou ordre econòmic internacional.

– Valorar les alternatives proposades per resoldre els conflictes de forma no-violenta i per comprendre la gravetat dels problemes socials.

– Observar si entenen l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.




– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi de textos històrics, en la definició de conceptes relacionats amb la descolonització i el neocolonialisme i en la participació en un debat sobre el conflicte araboisraelià.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de mapes històrics i l'elaboració d'un tema explicatiu d'un procés històric. Es potencia així mateix la recerca d'informació sobre el procés d'independència de l'Índia en diferents fonts de consulta: llibres sobre el tema, pel·lícules, etc.

– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de cartells i caricatures sobre el colonialisme i el neocolonialisme.

– Competència emocional. Es practica en l'activitat en la qual es proposa realitzar un exercici d'empatia per entendre com és la vida quotidiana dels joves a Israel, en un clima de permanent conflicte. També s'exerciten habilitats socials com l'escolta activa i la capacitat per establir possibles camins de diàleg entre israelians i palestins.

– Autonomia i esperit emprenedor. Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: elaboració d'un tema històric, preparació del debat, etc.

14 El bloc comunista (1947-1991)


–

– Explicar el procés de consolidació dels sistemes democràtics en l'Europa de post-guerra i conèixer els partits polítics que es van alternar en el poder.

– Conèixer el procés de formació dels diferents règims comunistes en l'Europa oriental sota la influència de l'URSS i establir les diferències entre els uns i els altres.

– Analitzar les transformacions socials que es van produir als països comunistes a final dels anys quaranta (col·lectivització de la terra, plans quinquennals, etc.).

– Coneixer el cas de la revolució xinesa

– Identificar els canvis experimentats en l'URSS després de la mort de Stalin, així com els principals líders polítics que es van succeir en el poder.

– Comprendre les reformes polítiques i econòmiques iniciades per Mihaíl Gorvachov en la Unió Soviètica en la dècada dels vuitanta.

– Analitzar el procés d'expansió del comunisme als països de l'Europa de l'est durant la dècada dels seixanta i la seva posterior crisi després de la perestroika.

– Coneixer les reformes de Gorbatxov.

– Explicar la partició de Iugoslàvia.

– Explicar les causes que van conduir a la desintegració territorial, política i econòmica de l'URSS i a l'ascens de Boris Ieltsin al poder.

CONTINGUTS– La reconstrucció de la postguerra.

– La pervivència de l’estalinisme.

– L'URSS després de Stalin.

– Les democràcies populars i l’expansió del comunisme.

– La influència soiètica al món i l’expanció comunista fora d’Europa.

– La Revolució Xinesa.

– La Xina después de Mao Zedong

– La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar.

– Observació i anàlisi de taules, gràfics i sèries estadístiques sobre l'evolució econòmica mundial després de la Segona Guerra Mundial.

– Lectura, anàlisi i comentari de diferents textos i documents històrics.

– Enumeració dels diferents líders polítics de la Unió Soviètica.

– Conflictes i revoltes a l’Europa de l’est.

– Anàlisi de l'evolució econòmica de l'URSS mitjançant l'observació i interpretació de sèries estadístiques.

– Estancament econòmic i crisi política a l’URSS.

– Resum del programa de reformes emprès per Gorvachov a mitjan dels 80.

– Localització de les principals zones d'influència soviètica en un mapamundi.

– La partició de Iugoslàvia.

– El conflicto de Kosovo

– La desaparició de les democracies populars.

– Pas de potència a la desintegració.

– Explicació de la situació econòmica de les antigues repúbliques soviètiques des de la caiguda del comunisme.


–

– Constatar que coneixen el procés de formació dels diferents règims comunistes en l'Europa oriental.

– Observar si saben explicar els canvis polítics i econòmics que van tenir lloc en l'URSS després de la mort de Stalin.

– Valorar si són conscients de la importància de les reformes polítiques i econòmiques iniciades per Mihaíl Gorvachov en la dècada dels 80.

– Verificar que coneixen el cas de la revolució xinesa.

– Constatar que coneixen el procés d'expansió del comunisme en la dècada dels seixanta així com la seva posterior crisi després de les reformes de la perestroika.

– Descobrir si saben explicar les causes que van conduir al desmembrament de l'URSS i a l'ascens de boris Ieltsin al poder.


– Comprovar que formulen hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que adquireixen una opinió fonamentada d'acord amb les fonts consultades.

– Constatar que coneixen les reformes de Gorbatxov.

– Verificar que expliquen la partició de Iugoslàvia correctament.

– Valorar si participen en discussions i debats amb una actitud crítica i tolerant.


– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics i en la definició de conceptes relacionats amb les etapes i els esdeveniments històrics estudiats.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de taules i gràfics sobre l'evolució econòmica de l'URSS després de la Segona Guerra Mundial; i en les quals potencien la recerca d'informació en diferents fonts de consulta.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats d'escolta activa, empatia i respecte pel torn de paraula.


– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de diferents documents iconogràfics: cartells, fotografies, etc.

–

15 El bloc capitalista (1945-1991)


–

– Conèixer el paper hegemònic dels EUA. a partir del final de la Segona Guerra Mundial i l'evolució de la seva economia cap a la societat de consum..

– Identificar les característiques del sistema polític nord-americà.

– Entendre el maccarthisme i la cacera de bruixes.

– Analitzar l'evolució econòmica i demogràfica d'Europa Occidental en la postguerra.

– Identificar els canvis que es produeixen a Europa amb la democràcia parlamentària i social i l’estat del benestar.

– Explicar el somni revolucionari de la dècade de 1960, la crisi dela dècada de 1970 i el neoliberalisme de la dècada de 1980.

– Entendre el concepte d'Estat de benestar i valorar les millores socials aconseguides amb la intervenció de l'Estat en l'economia.

– Explicar el procés de consolidació dels sistemes democràtics en l'Europa de post-guerra i conèixer els partits polítics que es van alternar en el poder.

– Coneixer el procés de construcció d’Europa a partir del tractat constitutiu de la CEE, les institucions de la UE i el seu finançament.

– Analitzar els factors que van conduir a la crisi econòmica de 1973 i valorar les mesures adoptades pels països industrialitzats per sortir de la mateixa.

– Entendre la reconversió del sistema als EUA i la implementació del neoliberalismo a la dècada de 1990.

CONTINGUTS– El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units.– Prosperitat econòmica, consumisme i desigualtats socials.– La democràcia als EUA.

– L'evolució d'Europa Occidental. L’Estat del benestar.

– El maccarthisme i la cacera de bruixes.

– La construcció d’Europa.

– Institucions, ciutadania i cohesió territorial i social de la Unió Europea.

– La recuperació econòmica de la postguerra.

– Democràcia parlamentària i social.

– La segregació racial i els drets civils als EUA.

– El moviment Hippy i la revolea dels estudiants.

– La crisi i la transformació del capitalisme a Occident.

– Observació i anàlisi de taules, gràfics i sèries estadístiques sobre l'evolució econòmica mundial després de la Segona Guerra Mundial.

– Enumeració dels factors que expliquen el creixement econòmic i la supremacia dels Estats Units en les dècades posteriors a la guerra.

– Comparació del programa polític de demòcrates i republicans.

– Anàlisi de les causes de la crisi del petroli als països industrialitzats a partir de 1973.

– La reconversió del sistema.

– Thatcher i Reagan, una gran divergencia.

– El japó i els nous països industrialitzats.

– La supremacía dels EUA en el bloc capitalista.

– L’evolució dels països capitalistas sota el lideratge econòmic dels EUA.


–

– Descobrir si coneixen el paper hegemònic que van exercir els Estats Units després de la Segona Guerra Mundial i saben explicar les principals característiques de l'estructura social i del sistema polític nord-americà.

– Valorar si coñeéis bé el maccarthisme i la cacera de bruixes.

– Comprovar si analitzen adequadament l'evolució econòmica i demogràfica de l'Europa Occidental de la postguerra i valoren les millores socials aconseguides amb la consecució de l'estat de benestar.

– Asegurar que identifica els canvis que es produeixen a Europa amb la democràcia parlamentària i social i l’estat del benestar.

– Descobris si coneixen el somni revolucionari de la dècade de 1960, la crisi dela dècada de 1970 i el neoliberalisme de la dècada de 1980.

– Observar si saben explicar el procés de consolidació dels sistemes democràtics en l'Europa de la postguerra i si coneixen els principals líders i partits polítics.

– Comprovar si coneixen el procés de construcció d’Europa a partir del tractat constitutiu de la CEE, les institucions de la UE i el seu finançament.

– Veure si reconeixen els factors que van conduir a la crisi econòmica de 1973 i valoren les mesures que van adoptar els països industrialitzats per superar la crisi.


– Comprovar que formulen hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que adquireixen una opinió fonamentada d'acord amb les fonts consultades.

– Valorar si participen en discussions i debats amb una actitud crítica i tolerant.

– Descubrir si entenen la reconversió del sistema als EUA i la implementació del neoliberalismo a la dècada de 1990.


– Competència en comunicació lingüística. Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics i en la definició de conceptes relacionats amb les etapes i els esdeveniments històrics estudiats.

– Competència en el tractament de la informació i competència digital. Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de taules i gràfics sobre l'evolució econòmica d'EUA i Europa després de la Segona Guerra Mundial; i en les quals potencien la recerca d'informació en diferents fonts de consulta.

– Competència emocional. Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats d'escolta activa, empatia i respecte pel torn de paraula.


– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de diferents documents iconogràfics: cartells, fotografies, etc. .

16 El món actual


–

– Entendre en què consisteix el nou ordre internacional i quin és el paper que desenvolupen els Estats Units en ell, especialment després de la Guerra del Golf.

– Conèixer què és el fonamentalisme islàmic i quins són els principals països que n’han afavorit el sorgiment.

– Comprendre que les guerres contra el terrorisme impulsades pels Estats Units han dividit el suport dels seus aliats europeus tradicionals.

– Identificar els principals conflictes bèl·lics de final del segle XX a Europa, l'Àsia i l'Àfrica (la guerra a Bòsnia i a Kosovo, la guerra de Txetxènia, els conflictes ètnics a Rwanda i Burundi, etc.)

– Analitzar les causes i les conseqüències del nou tipus de terrorisme internacional sorgit després dels atemptats de l'11 de Setembre als Estats Units.

– Reconèixer les diferències entre sistemes parlamentaris i sistemes bipartidistes i sistemes multipartidistes; i estats unitaris i federals.

– Conèixer els sistemes d'escrutini electoral que es practiquen en el món.

– Analitzar els principals problemes dels sistemes polítics democràtics.

– Advertir l'existència de dictadures actuals i la violació als drets humans que es duen a terme als països que ostenten aquests règims polítics.

– Prendre consciència que en molts països del Tercer Món no estan assegurats els principals drets de la Declaració Universal de Drets Humans.


CONTINGUTS– El nou ordre internacional.

– El fonamentalisme islàmic.

– Els atemptats de l’11 de setembre de 2001.

– Les guerres contra el terrorisme.

– El conflicte balcànic.

– Els conflictes en el Caucas.

– Els conflictes ètnics a l'Àfrica.

– Els sistemes polítics democràtics.

– Les dictadures i els drets humans.

– Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en fotografies, gràfics, sèries estadístiques, caricatures i il·lustracions d'aquest període.

– Reflexió sobre el paper dels Estats Units en el nou ordre mundial a partir de la lectura de textos històrics.

– Anàlisi del mapa dels nous estats sorgits de la desintegració de Iugoslàvia.

– Identificació de similituds i diferències entre els diferents sistemes democràtics i comparació dels diferents sistemes d'escrutini electoral.

– Lectura d'alguns articles de la Declaració Universal de Drets Humans.

– Localització dels principals conflictes bèl·lics del món actual en un mapamundi i en un eix cronològic.

– Valoració crítica de les accions dels fonamentalismes islàmics.

– Lectura i interpretació de diferents documents històrics, cartells i caricatures.

– Anàlisi de les causes i les conseqüències d'un conflicte bèl·lic (els Balcans).


–

– Observar si saben explicar en què consisteix el nou ordre mundial i reconeixen l'hegemonia dels Estats Units com l'única superpotència mundial.

– Veure si coneixen què és l'integrisme islàmic i la relació d'aquest amb el terrorisme internacional, remarcant els atemptats de l'11 de Setembre.

– Esbrinar si han comprès el motiu de la divisió dels aliats europeus tradicionals dels EUA a causa de les guerres contra el terrorisme.

– Observar si són capaços d'identificar els principals conflictes bèl·lics que han tingut lloc a finals del segle XX a Europa, l'Àfrica i l'Àsia; i si poden determinar el caràcter diferent de cada un d'ells.

– Comprovar que entenen els següents conceptes: sistema parlamentari, sistema presidencialista, sistema bipartidista, multipartidisme, estat unitari i estat federal.

– Valorar si saben explicar els principals problemes als quals han de fer front els sistemes democràtics en l'actualitat.

– Confirmar que coneixen l'existència de règims autoritaris en el món actual i que saben indicar les diferències entre aquests i els sistemes democràtics.

– Veure si són conscients de les principals violacions dels drets humans que es prac-tiquen en el món i adopten una postura crítica sobre això.




– Competència en el tractament de la informació i competència digital . Es desen-volupa mitjançant l'anàlisi d'organigrames, sèries estadístiques i mapes històrics. També queda contemplada en l'anàlisi del conflicte dels Balcans i en les activitats en les quals es proposa la consulta de determinades pàgines web.

– Competència en comunicació lingüística. Es practica a través de l'anàlisi i co-mentari de textos històrics i la descripció d'imatges i cartells.

– Competència emocional. Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups i que estimulen el desenvolupament de les habilitats socials i en aquelles que potencien la capacitat d'empatitzar amb la població que viu a les zones on s'han produït els conflictes bèl·lics recents.


– Competència artística i cultural. Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de caricatures i cartells que contenen informació sobre el nou ordre internacional i els conflictes en el canvi de mil·lenni.


En el primer trimestre:

Fem un repàs dels temes 1 al 5 que ja es van donar a 4t d’ESO

Tema 6. Les grans potències (1870-1914)

Tema 7. La primera Guerra mundiaL (1914-1918)

Tema 8. La Revolució russa i l'origen de L'estat Soviètic (1917-1927)

Tema 9. PROSPERITAT, CRISI I DEPRESSIÓ

En el segon trimestre:

Tema 10. eLS RÈGIMS TOTALITARIS A L'EUROPA D'ENTRE GUERRES

Tema 11. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

Tema 12. UN MóN BIPOLAR

Tema 13. LA FI DELS IMPERIS COLONIALS

En el tercer trimestre :

Tema 14. EL BLOC COMUNISTA (1947-1991)

Tema 15. EL BLOC CAPITALISTA (1945-1991)

Tema 16. EL MÓN ACTUAL

6. Metodologia. Orientacions didàctiques.

a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.

La Història del Món Contemporani s’ocupa de l’estudi dels antecedents immediats del món actual, dels processos encara vigents i de les seues arrels pròximes. L’accés històric al present es realitza per mitjà de l’anàlisi de les realitats socials, culturals, polítiques i econòmiques vives amb l’objectiu fonamental d’explicar el passat des del present i també d’explicar el present des del passat. Esta mirada històrica necessita basar-se en els problemes que el present planteja per a orientar la busca de les seues arrels immediates, i al seu torn, la mateixa naturalesa dels processos en construcció fan necessari un diàleg constant amb el passat.

Des d’esta concepció, cal entendre la història contemporània no com un període cronològic, sinó com un gènere de discurs que penetra en la naturalesa dels fets sotmetent-los a la dinàmica temporal i que establix, necessàriament, les raons dels canvis i els motius de les accions.

Al·ludix a processos històrics que tenen la seua pròpia especificitat i no merament a la coetaneïtat. La història contemporània no és una visió ràpida i superficial de l’escenari contemporani, sinó que té com a meta essencial aclarir els canvis bàsics que han forjat el món actual. Canvis prolongats subjectes a recurrències, l’encadenament del qual conforma els processos significatius del món contemporani.

Es tracta d’analitzar processos històrics com ara: la formació, afonament o transformació dels antics imperialismes, les crisis del liberalisme i l’ascens de l’irracionalisme al poder, el procés de democratització del sistema polític, la consolidació de les superpotències i la seua determinació en l’orde internacional, els processos d’expansió i desintegració del denominat socialisme real; el creixement i els desequilibris econòmics, els canvis i les desigualtats socials; l’impacte dels avanços cientificotècnics en la societat de consum i la transformació cultural recent. Establir la dimensió diacrònica i, per descomptat, la naturalesa d’uns processos que la realitat actual representa una fase, determinar la seua gènesi i examinar l’impacte d’estos fenòmens imbricats entre si, constituïx l’objecte d’esta disciplina.

La comprensió dels processos del món contemporani no és possible sense remuntar-se a l’anàlisi d’altres canvis més allunyats en el temps. Fenòmens bàsics del món en què vivim, relatius al desenrotllament del capitalisme industrial i la seua internacionalització, a la gènesi de la societat burgesa i dels seus conflictes interns, a la consolidació de l’estat liberal, són l’origen radical de la contemporaneïtat, les claus del segle XIX que configuren els problemes que inauguren el nostre món contemporani. Els processos iniciats en finalitzar el segle dènou van ocórrer en un món que, a pesar dels símptomes de malestar i crisi, s’assentava confiadament en dos punts fixos (la sobirania dels estats nacionals i l’orde social fermament establit) que, a pesar que han anat transformant-se i adaptant-se, encara hui romanen potents i actius.

La pròpia especificitat dels processos objecte d’aprenentatge permet incorporar més fàcilment temes emergents com ara l’ecologisme, la història de la vida privada o de la dona que, tractats des d’una perspectiva

integradora, possibiliten l’estudi de problemes significatius arrelats històricament.

Una de les característiques distintives de la història contemporània és el seu abast mundial; és precisament en el segle XX, quan la noció de “món contemporani” s’identifica, potser per primera vegada en la història de la humanitat, amb els límits geogràfics del globus.

Per a comprendre les forces que modelen el nostre món convé adoptar una perspectiva on la dimensió internacional il·lumine l’anàlisi dels processos triats. La major interdependència dels països, la internacionalització dels problemes, la delimitació dels processos i activitats econòmiques i polítiques a escales cada vegada més àmplies, exigixen l’atenció a fenòmens que succeïxen en tots els racons del planeta.

Tot això, com a objecte d’aprenentatge, té dificultats específiques, assenyalades habitualment pels teòrics de la història. D’una banda, es tracta d’un procés complex que comprén múltiples variables de difícil relació entre si i el desenrotllament del qual cal estudiar al llarg del temps. En segon lloc, i sobretot, el seu caràcter de contemporaneïtat, que suposa tractar de processos històrics inacabats, sotmesos a diferents interpretacions, amb dificultats d’investigació i documentació, etc. A més, l’anàlisi d’una realitat tan plural i contemporània dóna peu a diferents enfocaments i punts de vista a l’hora de definir els elements bàsics.

Per a resoldre estes dificultats cal aprofitar els aprenentatges realitzats en l’etapa educativa anterior, tant els mecanismes d’anàlisi d’explicació històrica, com el bagatge conceptual, l’aprenentatge metodològic i les actituds positives davant de la història. La gradació de les dificultats i la concreta planificació dels continguts, coordinant els diferents aspectes del procés curricular, són tasques que han de configurar les programacions didàctiques.

La matèria tindrà en compte els principis de caràcter psicopedagògic que constitueixen la referència essencial per a un plantejament curricular coherent i integrador entre totes les matèries d’una etapa que ha de reunir un caràcter comprensiu al mateix temps que respectuós amb les diferències individuals. Són els següents:

La nostra activitat com a professors serà considerada com a mediadora i guia per al desenvolupament de l’activitat constructiva de l’alumne.

Partirem del nivell de desenvolupament de l’alumne, fet que significa considerar tant les seues capacitats com els seus coneixements previs.

Orientarem la nostra acció a estimular en l’alumne la capacitat d’aprendre a aprendre.

Promourem l’adquisició d’aprenentatges funcionals i significatius.

Buscarem formes d’adaptació en l’ajuda pedagògica a les diferents necessitats de l’alumnat.

Impulsarem un estil d’avaluació que servisca com a punt de referència a la nostra actuació pedagògica, que proporcione a l’alumne informació sobre el seu procés d’aprenentatge i permeta la participació de l’alumne en aquest a través de l’autoavaluació i la coavaluació.

Fomentarem el desenvolupament de la capacitat de socialització i d’autonomia personal.


L’aprenentatge de la Història del Món Contemporani contribuïx, específicament, a explicar i entendre el present des de l’anàlisi del passat. Es tracta de dos operacions que s’impliquen mútuament, per la qual cosa el camí que s’ha de recórrer té dos sentits: el present des del passat i el passat des del present. En això residix l’aportació fonamental del coneixement històric a la formació educativa dels estudiants: permet situar-se de forma crítica davant de la interpretació de les accions dels sers humans considerats com a sers essencialment socials i temporals.

El coneixement històric ajuda, així mateix, a prendre consciència de trobar-se inserits en un procés inacabat, que es configura a partir d’elements establits en el passat, sobre els quals és possible actuar per a modelar el present i també el futur. En definitiva, el coneixement històric ajuda l’alumnat a entendre la societat de la qual forma part.

Els continguts de la matèria es presenten organitzats en conjunts temàticscaràcter analític i disciplinari. No obstant això, aquests conjunts s’integraran en l’aula a través d’unitats didàctiques que afavoriran la materialització del principi de inter i intradisciplinarietat per mitjà de conjunts de procediments tals com:

Indagació i investigació a través d’hipòtesis i conjectures, observació i arreplega de dades, organització i anàlisi de les dades, confrontació de les hipòtesis, interpretació, conclusions i comunicació d’aquestes.

Tractament de la informació gràcies a l’arreplega i registre de dades, anàlisi crítica de les informacions, la inferència i el contrast, etc.

L’explicació multicausal amb la comprensió i l’anàlisi dels nombrosos factors causals que intervenen en la determinació dels fenòmens socials i humans.

El desenvolupament de la matèria des d’una perspectiva inter i intradisciplinària també es portarà a terme a través d’actituds i valors com el rigor i la curiositat, la conservació i valoració del patrimoni, tant natural i mediambiental com artístic, cultural i institucional i la tolerància respecte a les idees, opinions i creences d’altres persones i societats, la valoració i defensa de la pau i de la societat democràtica, la responsabilitat enfront dels problemes col·lectius i el sentit de la solidaritat i justícia.

El desenvolupament de les experiències de treball en l’aula, des d’una fonamentació teòrica oberta i de síntesi buscarà l’alternança entre els dos grans tipus d’estratègies: expositives i d’indagació. Aquestes estratègies es materialitzaran en tècniques com:

Els diàlegs.

Els conflictes cognitius.

Els dilemes morals.

Els qüestionaris escrits.

Els qüestionaris orals. .

Comentaris de diferents tipus de text (orals, escrits, audiovisuals).

L’exposició oral.

El debat.

El col·loqui.

L’entrevista col·lectiva.

Els mapes de contingut.

La investigació bibliogràfica.

Els treballs d’investigació.

7. Avaluació.

a) Criteris d’avaluació.

1. Identificar i caracteritzar, a partir de l’anàlisi i interpretació de diverses fonts, els canvis i les continuïtats en relació a l’Antic Règim produïts a Europa a l’inici de l’època contemporània,.

2. Sintetitzar els aspectes més rellevants de la segona fase de la Revolució Industrial i algunes les seves conseqüències socials i ideològiques (aparició i evolució del socialisme i l’anarquisme). Comparar i diferenciar els pensaments anarquista i socialista.

3. Identificar les causes i les conseqüències del fenomen colonial i localitzar-lo a grans trets a través de representacions cartogràfiques.

4. Descriure a grans trets l’evolució de la Primera Guerra Mundial i valorar de forma argumentada les seves conseqüències, inclosa l’organització de la pau. Identificar els trets bàsics del procés que va portar a les revolucions russes de 1917 i indicar les conseqüències que se’n van derivar, en relació amb la creació del primer estat socialista: l’URSS.

5. Descriure i analitzar, a través de fonts estadístiques i gràfiques, l’evolució econòmica del període d’entreguerres. Relacionar la crisi econòmica dels anys 30 i l’ascens dels feixismes. Resumir les característiques bàsiques dels feixismes i saber relacionar-los amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

6. Identificar, analitzar i interpretar algunes informacions procedents fonts històriques diverses (textuals, estadístiques, iconogràfiques, fílmiques, orals, etc.) per tal de realitzar treballs d’indagació sobre la situació de la població civil durant la Segona Guerra Mundial. Identificar i analitzar les causes que van provocar la formació de blocs a la fi de la Segona Guerra Mundial, i explicar i valorar els trets bàsics de la seva evolució durant la segona meitat del segle XX fins a l’esfondrament del comunisme a l’Europa de l’est.

7. Identificar els factors que van afavorir el procés de descolonització i establir les possibles relacions entre l’experiència colonial i la situació actual d’alguns països que va experimentar processos de colonització, en un món interrelacionat.

8. Sintetitzar les principals etapes del procés de construcció de la Unió Europea, identificar les seves institucions i funcions i valorar críticament el seu paper en el context europeu i a nivell internacional, així com el desenvolupat per altres institucions d’àmbit supranacional.

9. Sintetitzar, a partir de l’anàlisi i interpretació de fonts primàries i secundàries, l’evolució de la condició femenina, i identificar les grans línies de l’evolució de les mentalitats i costums socials de la història contemporània.

10. Identificar i caracteritzar algunes transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que s’han produït en les últimes dècades, valorant l’existència de nous centres de poder a la vegada que l’impacte de la globalització en les esferes política, econòmica i cultural. Valorar la incidència de l’impacte científic i tecnològic i el seu desigual repartiment.

11. Analitzar algun conflicte de finals del segle XX, o bé d’actualitat, tenint en compte la dimensió internacional, a partir de la informació dels mitjans de comunicació social, valorant críticament els diversos enfocaments, cercant els seus antecedents i les seves explicacions històriques, argumentant les pròpies idees com a individu social que viu en un temps i espai concret i valorant la resolució pacífica dels conflictes.


EXAMEN (80% de la nota)

1ª Avaluació: 2 examens, 2ª AVAL: 2 examens i 3ª AVAL: 2 examens 1 prova per Avaluació 0 Model:

Comentari

Vocabulari

Preguntes a desenvolupar

PROCEDIMENTS

Recull d’activitats, esquemes, comentaris de fonts històriques i vocabulari. (10% de la nota)

ACTITUD

Representa el 10% de la nota final.

RECUPERACIONS

Última setmana de maig i primera setmana de juny


Avaluació contínua.

Assistència:

S’estableix un nombre màxim de faltes d’assistència sense justificar.

Aquest límit està en 8 dies seguits o 15 dies alterns.


Continguts: 80% Procediments: 10% Actitud: 10%

En tots els nivells acadèmics s’exigirà una nota mínima de 4 punts en la mitja dels exàmens per a poder sumar l’altra part de la puntuació.


En el Projecte Curricular Història del Món Contemporani s'ofereixen els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d'ensenyament amb la finalitat de facilitar els aprenentatges de les alumnes i els alumnes en funció de les seves necessitats concretes:

• Els continguts del Llibre de l'alumne i de l'alumna venen complementats amb activitats molt diverses. D’aquesta manera, la professora o el professor podrà dissenyar estratègies d’ensenyament aprenentatge adaptades al nivell del grup classe.

• Així mateix, en la Guia de Recursos Didàctics s'inclouen nombroses Activitats de Reforç i d'Ampliació per cada un dels apartats dels temes que conformen el Llibre de l'alumne i de l'alumna.


Esmentat en els apartats anteriors 7 a), b), c), d), e).


En el Projecte Curricular Història del Món Contemporani per Batxillerat hem tingut en compte el tractament de la diversitat de l'alumnat en relació amb els diferents ritmes d'aprenentatge que desen-volupa cada alumne o alumna de l'aula.

Hem partit de la concepció global que cada professor o professora ha d'orientar la seva intervenció en funció de la diversitat de formes d'aprenentatge que es poden donar entre els alumnes i les alumnes


La lectura és un dels principals instruments d’aprenentatge. Una bona comprensió lectora constituïx un factor clau per a conduir l’alumnat a l’èxit escolar; per això, la importància que la lectura es trobe present en totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum al llarg de les diferents etapes educatives. En este sentit, els centres educatius juguen un paper essencial en el foment d’actituds positives entorn de la lectura i la seua capacitació i són, a més, institucions determinants que poden vertebrar projectes globals de lectura a través de l’elaboració d’un pla adaptat i sistemàtic d’actuacions.



Utilització de les TIC en la recerca d’iformació en pàgines web.

Visualització, comentari i debat de documentals i pel·lícules


PROCEDIMENTS

Eix cronològic Esquema conceptual Lectura i comentari de fonts escrites. Comentari d’altres fonts: (mapes, gràfics, imatges, fotografies, documentals,

pel·lícules...) Vocabulari


Visita a Sueca i a València per observar, analitzar i comprendre el patrimoni històric artístic del món contemporani.

Anada al cinema, en funció de la programació, per a la visualització de pel·lícules, documentals, relacionats amb la matèria i, posterior comentari.

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA ASSIGNATURA FONAMENTS DE L’ART. CURS 2016-2017.

INDEX

1. MARC NORMATIU.

2. COMPETETÈNCIES.








1. MARC NORMATIU

a) Justificació.

La següent programació pren com a referent la normativa expresada al DOGV Num. 7544/10.06.2015 i té com a finalitat garantir una formació integral dels alumnes que els permeta:

Formació i maduresa tant intel·lectual com humana. Adquirir coneixements i habilitats que permeten desenvolupar funcions socials i s’incorpore a la vida activa amb responsabilitat i competència.- Capacitar els alumnes per accedir a l’ensenyament universitari.

Aquest programació ha contemplat la relació entre les competències bàsiques i els objectius de la matèria i els criteris d’avaluació , per tant hem valorat:

• L'autodidactisme i el desenvolupament d'un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

• La capacitat per treballar en equip • L'aplicació de mètodes d'investigació.• L'exercici de la ciutadania activa.• El reforç i la progressió dels hàbits lectors.• Incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.• Capacitat per expressar-se en públic.

• Ús de les TIC


L’assignatura està dirigida als alumnes del batxillerat d’Arts. L’assignatura forma part de les anomenades matèries generals i de modalitat .Tenen com a finalitat proporcionar una formació de caràcter específic que oriente en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupe aquelles competències que tenen més relació, i els prepare per a una varietat d'estudis posteriors .

2.COMPETÈNCIES BÀSIQUES : CC competècies del curriculum.

CCLI-competència comunicació lingüística.

CMCT-competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnología.

CD- competència digital.

CAA- competència aprendre a aprendre.

CSC-competència social i civiques.

CEC- - consciència i expressions culturals.

SIEE-sentit d’iniciativa I esperit emprenedor.

BLOC 1

BL.1.1.: CAA,CSC,CEC.

BL.1.2.: CCLI, CAA.

BLOC 2.

BL2.1. CAA,CSC,CEC.

BL2.2. CAA,CSC,CEC.

BL.2.3.CAA, CMCT,CSC,CEC.

BL.2.4.CAA,CSC,CEC.

BLOC 3.

BL.3.1. CAA,CSC,CEC.

BL.3.2.CAA,CSC,CEC.

BL.3.3. CCLI,CAA.

BLOC 4.

BL.4.1.CAA,CSC,CEC.


BL.4.3.CAA,CSC,CEC.

BL.4.4.CAA,CSC,CEC.

BLOC 5.

BL.5.1.CAA,CSC,CEC.


BL.5.3.CAA,CSC, CEC.

BLOC 6.

BL.6.1. CAA.,CSC,CEC.

BL.6.2.CAA,CSC,CEC.

BLOC 7.

BL.7.1.CAA,CSC,CEC.


BL.7.3. CCLI, CAA.

BLOC 8.

BL.8.1.CAA,CSC,CEC.

BL.8.2. CAA, CSC, CEC.

BLOC 9.


BL.9.2. CCLI,CD, CAA.

BLOC 10.


BL.10.2. CAA,CSC, CEC.

BL.10.3. CAA, CMCT, CSC, CEC.

BLOC 11.


BL.11.2. CAA, CMCT,CSC, CEC.




BLOC 12.




BL.12.4. CAA, CMCT.

BLOC 13.

BL.13.1.CAA, CSC, CEC.


BL.13.3. CMCT, SIEE.

3. OBJECTIUS D’APRENENTATGE


a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com pels drets humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i que afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti d’actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c)Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Reforçar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua castellana i en la llengua valenciana.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat escollida.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i la literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i d’enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per tal d’afavorir el desenvolupament personal i el social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat vial.

b) Objectius específics de l’àrea/matèria.

Abordar què és l’art i quins són els seus elements fonamentals és tasca complexa, amb tants matisos i enfocaments diversos que probablement cada persona arribe a establir els seus propis valors sobre el que la creació artística li suposa en la seua vida. Estem per tant en un terreny formatiu en què els continguts i procediments a desenrotllar estan enquadrats dins de la subjectivitat. Vist així resulta difícil establir què s’ha d’ensenyar sobre l’art, i sobretot, què han d’aprendre els nostres batxillers sobre el que l’art és, i el que suposarà en la seua formació per al futur.

Aplicant un criteri científic procedimental, ens plantegem mirar al passat i valorar el que en el seu moment van ser les creacions plàstiques més importants i la seua transcendència en la cultura dels pobles que ens van precedir, per a poder estimar de manera més adequada les produccions artístiques de la nostra època.

Justificada la necessitat d’establir el punt de partida en l’inici cronològic de les manifestacions artístiques, és pertinent preguntar-se com presentar estos continguts i com establir els nivells formatius mínims que els alumnes han d’adquirir en una matèria tan àmplia i complexa. Per a això hem de partir d’uns plantejaments clars: el primer és intentar identificar i analitzar la idea primigènia que subjau en tota creació plàstica; el segon és la comparació entre els objectes creats portats a larealitat per l’artística. Establides estes dos bases, els alumnes poden analitzar allò que s’ha creat, saber per què es va fer de determinada manera, quina va ser la intenció en relació al resultat obtingut, i així generar la seua pròpia opinió sobre per què la forma artística té més valor en uns casos o altres. Tot això els ajudarà a millorar el desenrotllament de la seua percepció artística i la seua capacitat d’argumentació. Assenyalats estos dos conceptes estables de formació, la subjectivitat en la percepciósobre l’art s’ordena i categoritza a partir d’estos plantejaments: quina era la idea inicial i quin ha sigut el resultat obtingut.

En este sentit, Fonaments de l’Art pretén aportar a l’alumnat una base sòlida competencial de consciència i expressió cultural per a ajudar a millorar la perspectiva del que s’ha considerat com a obra d’art al llarg del temps, i permetre una visió personal sobre este camp de coneixement. És a dir, presentar els productes artístics, ubicar-los cronològicament, identificar-los i analitzar-los per a després poder establir uns coneixements que fonamenten la pròpia idea de la creació artística. Dins d’este aprenentatge competencial, la qual cosa aporta l’àrea de Fonaments d’Art és una concepció holística de la formació artística: facilitar a l’alumnat coneixements, racionalment assumibles, de les creacions artístiques des de l’antiguitat fins als nostres dies; fomentar la capacitat d’anàlisi, juí i crítica personal; i,

finalment, arrelar el seu futur creatiu en sòlides bases educatives. L’assignatura ajudarà igualment a desenrotllar la competència d’aprendre a aprendre fomentant una actitud investigadora en la busca de fonts historiogràfiques i en l’elaboració d’un procés d’investigació, reforçant d’esta manera l’autonomia personal. L’alumnatadquirirà competències específiques en la interpretació de documentació gràfica, plàstica, visual i audiovisual, elaborada d’acord amb els codis establits per cada cultura i cada època.

D’altra banda, es pretén desenrotllar l’esperit emprenedor afavorint que l’alumnat analitze les seues possibilitats planificant els treballs, prenent decisions, establint criteris d’avaluació dels productes artístics, extraient les seues pròpies conclusions i avaluant l’eficàcia del procés d’aprenentatge.

Respecte als elements transversals, es fa necessària en tota l’àrea la utilització correcta de l’expressió oral i escrita en qualsevol àmbit formal, el coneixement dels termes conceptuals específics, la competència matemàtica i en ciència i tecnologia, l’ús ètic de la comunicació audiovisual i les TIC, i l’expressió en tot moment d’una consciència social i cívica, sense perdre de vista la formació en igualtat, el foment del desenrotllament sostenible i l’atenció del medi ambient.L’assignatura està concebuda per a impartir-se al llarg dels dos cursos del Batxillerat. Una qüestió fonamental és abordar com organitzar els continguts al llarg dels dos anys de formació.

Quan es planteja la realitat formativa de l’aprenentatge és important assentar una estructura de base, sent essencial que es relacione la creació de les obres d’art amb la seua ubicació cronològica i geogràfica per a la millor comprensió per part dels alumnes, i la correcta datació dels productes artístics en un temps i espai determinat, ja siga pintura, escultura, arquitectura, disseny, arts aplicades, cine, videoart, televisió, etc.

Serà tasca primordial en la docència d’este àmbit d’aprenentatge que es combinen les explicacions sobre l’art a partir del seu origen com a idea, des del punt de vista formal i en relació al seu entorn sociocultural, tenint present que la base essencial d’esta assignatura és de contingut plàstic més que de contingut històric; per esta raó, haurà de buscar-se en les obres d’art la part estètica que és intemporal en totes elles, i serà tasca del docent combinar els conceptes plàstics i històrics de manera que l’alumnat obtinga una visió global i interrelacionada de les obres d’art.

En esta línia, "Fonaments de l’Art I" té una presència important de continguts teòrics, ja que facilita a l’alumnat la base formativa inicial. És recomanable que s’incidisca més en el primer curs en les belles arts tradicionals: arquitectura, pintura, escultura i arts aplicades; d’altra banda, els continguts del primer curs tindran una major importància cronològica en els segles anteriors al segle XIX, etapa més allunyada de la cronologia vital de l’alumne.

4.CONTINGUTS : ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ. UNITATS DIDÀCTIQUES.

BLOC I: ELS ORÍGENS DE LES IMATGES ARTÍSTIQUES.

-Anàlisi de la tècnica i la temàtica de la pintura i l’escultura.

- Representació simbòlica. Debat sobre els exemples a la Península Ibèrica.

- Investigació sobre la relació entre les pintures rupestres i les imatges tribals actuals.

- Investigació sobre les construccions megalítiques.

-Anàlisi de les relacions entre mite i realitat a Stonehenge i la recreació feta al segle XX.

-Estudi de l’art rupestre a la P.I.: Altamira

- Exemples de l’art rupestre llevantí: Cova dels Cavalls de la Valltorta, Cova de l’ Aranya a Bicorp, l’ Abric de la Sarga a Alcoi

Estratègies de comprensió oral: activació de coneixements previs, manteniment de l’atenció, selecció de la informació; memorització i retenció de la informació.

Propietats textuals de la situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió.

Respecte en l’ùs del llenguatge.

Situacións d’interacció comunicativa ( conversacions, entrevistes, col·loquis,debats, etc)

Estratègies lingüístiques i no lingüístiques: inici, manteniment i conclusió; cooperació, normes de cortesia, fórmules de tractament, etc.

Estratègies de comprensió lectora: abans, durant i després de la lectura.

Estratègies d’expressió escrita: planificació, escriptura, revisió i reescriptura.

Formats de presentació. Aplicació de les normes ortogràgiques i gramaticals ( signes de puntuació, concordança entre els elements de l’oració, ús de connectors oracionals , etc)

UNITATS DIDÀCTIQUES BL.1.

INTRODUCCIÓ. PER QUÈ FONAMENTS DE L’ART?

ELS ORÍGENS DE LES ARTS PLÀSTIQUES

NAIXEMENT DE L’ARQUITECTURA.

Organització de les unitats didàctiques.

INTRODUCCIÓ.Coneixements previs, situacions d’interacció comunicativa , estrategies lingüístiques, respecte en l’ús del llenguatge…

Art- què és?

Quan un objecte és una obra d’art?

Exercici: Aprendre a mirar.

Exercici: Textos René Huyghe.

ELS ORÍGENS DE LES ARTS PLÀSTIQUES.L’art rupestre. Característiques, temàtica, tècniques, estils, interpretació, etapes… Debat sobre els exemples rellevants a la Península Ibèrica.. Estudi d’exemples : Altamira, la Valltorta, Bicorp, la Sarga.

EL NAIXEMENT DE L’ARQUITECTURA. L’arquitectura megalítica.Característiques, interpretació, distribució geogràfica. Exemples i estudi del cromlech de Stonehenge.

Distribució temporal de les unitats didàctiques.

Introducció- 2 sessions.

Els origens de les arts plàstiques- 4 sessions

El naixement de l’arquitectura- 3 sessions

Total Bloc I- 9 sessions.

BLOC 2: LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE, MESOPOTÀMIA, PÈRSIA , XINA.

- L’ idealisme en la representació. Faraó-Déu. CONTINGUTS

- Reconeixement de les antigues cultures d’Orient Mitjà: Mesopotàmia i Pèrsia, Egipte i Xina.

Estudi dels fets artístics basant-se en restes arqueològiques. Anàlisi de l’ús de la imatge idealista i naturaliste en aquestes cultures i la relació amb la finalitat de la peça.

- Egipte. Identificació de l’art egipci i diferenciació amb altres cultures.

Arquitectura. Relació entre la cultura sedentària i agrícola, i auge de l’arquitectura i obra civil. - Relació art i poder polític.

Anàlisi del mite d’Isis, culte als morts, immortalitat i resurrecció i les seues convergències amb la religió judeocristiana.Pintura i escultura. Identificació de la tècnica narrativa de la pintura egipcia : l’esquematització.

Relació entre la rigidesa narrativa i la rigidesa política.

Comparació entre l’escultura idealista i naturalista i la relació amb la seua finalitat.

Mobiliari i objectes sumptuaris.

-Xina. Reconeixement i definició de la tècnica escultòrica de la terracota.

Estudi del mausoleu del primer emperador Qin: els guerrers de Xian . Relació s’aquest mausoleu amb la història de Xina i debat sobre la seua trascendència política i social.

-Investigació sobre els usos actuals semblants de la tècnica de la terracota.

UNITATS DIDÀCTIQUES. BL.2.

Introducció: les antigues cultures de l’Orient Mitjà: Mesopotàmia i Pèrsia, Egipte i Xina.Estudi del sfets artístics. La imatge naturalista i realista; finalitat.

Egipte. Relació forma de vida i manifestacions artístiques. Arquitectura, escultura i pintura. (l’encaustica).

Xina. La tècnica escultòrica de la terracota. Els guerrers de Xian.

TEMPORALITZACIÓ.

a). 3 sessions.

b) 5 sessions.

c) 2 sessions.

Total bloc 2. 10 sessions.

BLOC 3: L’ORIGEN D’ EUROPA: GRÈCIA.

CONTINGUTS.

Identificació de la influència de les cultures d’Egipte i Pèrsia en el naixement de l’art grec.

Anàlisi comparativa entre l’art arcaic grec i l’art egipci fronterer.

Investigació sobre l’art ibèric com a coetani a l’art grec: identificació de les zones d’influència ibèrica i dels trets estilístiques i les obres més representatives a la C.V.

-Arquitectura: Identificació dels orígens socials i formals de l’arquitectura grega. Relació entre poder polític i art.

-Identificació i definició dels elements constitutius essencials i les tipologies arquitectòniques fonamentals.

-Diferenciació entre els tres ordes clàssics: dòric, jònic i corinti.

La Grècia de Fidies. Estudi del Partenó com a exemple de la relació entre la política, la religió i l’art.

-Anàlisi de la simbologia en la representació dels déus grecs. Investigació sobre artistes clàssics grecs i la representació del cos humà: força, sensualitat i ideal de bellesa.

-Escultura: la tècnica del buidatge en bronze.

-Estudi de l’evolució de la forma des del hieratisme egipci fins a l’expressivitat hel·lenística: diferenciació entre art arcaic, clàssic i hel·lenístic.

-Anàlisi del naturalisme i l’expressivitat en l’art hel·lenístic: emoció i tensió dramàtica.

Estudi d’obres determinades per a inferir les diferències entre les etapes de l’art grec.

Relació de l’art grec amb altres cultures o aplicacions posteriors.

-Comparació entre l’escultura grega i la ibèrica: la Dama d’Elx.

-Ceràmica grega: Descripció de la tècnica. Estudi de la iconologia i dels recursos ornamentals.

Diferenciació entre les diverses tècniques: negre sobre roig. Andòcides. Roig sobre negre.

Objectes de la cultura grega: figures, ferramentes, joies.

La literatura i el teatre grec: Tipologia. Temes literaris i recursos iconogràfics. Tragèdia i comèdia. Investigació sobre la seua influència en el teatre actual.

Propietats textuals en situació comunicativa: adequació , coherència i cohesió.

Consolidació de la terminologia conceptual específica de l’àrea.


-Introducció.Context històric i característiques generals de l’art L’art ibèric com a coetani.

Arquitectura: urbanisme, ordre, raó, estils arquitectònics, el temple, el teatre. El Partenó. El paper de la religió i el poder polític.

Escultura:la tècnica del buidatge, evolució formal, comparació escultura grega i ibèrica. La ceràmica.

La literatura i el teatre grec. Temes i recursos.Tragèdia i comèdia. Influència a l’actualitat.

TEMPORALITZACIÓ.

2 sessions.

4 sessions.

3 sessions.

1 sessió.

Total bloc 3: 10 sessions.

BLOC 4: L’IMPERI OCCIDENTAL: ROMA. CURS 1R. BATXILLERAT.

CONTINGUTS. Identificació de la influencia de la cultura grega en el naixement de l’art romà.Anàlisi de la transcendència històrica de la cultura romana en el mediterrani. Debat sobre la importància del llatí com a llengua comuna europea i rastreig de la seua transcendència en l’art.Antecedents de l’art romà: identificació dels elements constitutius de l’art etrusc.Arquitectura.

Relació de l’estructura política romana i l’art.

-La ciutat i la trama romana. Fundació de València com a colònia romana.

-Identificació i definició de les tipologies arquitectòniques fonamentals per mitjà de l’estudi d’obres determinades:

-Diferències entre la domus, la insulae i la vil·la romana (restes de la Vil·la

romana del Palmerar, Santa Pola)

-La Basílica romana i la seua relació amb les esglésies cristianes posteriors.

Estudi de l’edificació d’obra civil: aqüeductes (Peña Cortada, a Chelva), vies de comunicació (traçat de la via Augusta a València) i arcs triomfals (Arc de Cabanes), ports i altres (Banys de la Reina, a Calp)

Marc Vitruvi i la seua obra D’Architectura, anàlisi de les innovacions tècniques en les edificacions romanes i la influència d’esta obra enl’arquitectura posterior.

Investigació sobre el jaciment arqueològic de La l’Alcúdia, a Elx.

Investigació sobre el Teatre romà de Sagunt i debat sobre la restitució

integral de Grassi i Portaceli a finals del segle XX. Escultura.- Identificació de la influència de la cultura grega en el naixement de l’art romà.

Classicisme i idealització en les escultures i bustos d’emperadors.

Anàlisi de la simbologia en la representació dels déus i emperadors.

-Investigació sobre artistes clàssics romans i la còpia d’estatuària grega per mitjà de talla de marbre.

Altres manifestacions artístiques:

La pintura romana. Tècnica del fresc i el seu estudi en les restes arqueològiques de Pompeia i Herculano.

La tècnica del mosaic romà i les seues aplicacions. Estudi de restes

arqueològiques.

Investigació sobre les arts aplicades romanes: mobiliari, objectes i indumentària, i la seua influència posterior en la història de l’art.

La literatura i el teatre romà:

Temes literaris i recursos iconogràfics.

Tipologia arquitectònica teatral. Comparació amb el teatre grec. Investigació sobre la seua relació amb el teatre grec i la seua influència en el teatre actual.


Introducció. Paper de la cultura romana i del llatí. Arquitectura. Característiques, innovacions tècniques,aportacions,

significació, obres i exemples a la Comunitat Valenciana. Qüestionament de les restauracions.

Escultura. El retrat romà. Les còpies romanes. Altres manifestacions artístiques: pintura, mosaic, .. La literatura i el teatre. Comparació amb el model grec i amb el teatre actual.

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.

2 sessions 3 sessions 3 sessions 2 sessions 1 sessió. Total bloc IV: 11 sessions.

BLOC .5 L’ART VISIGOT. CURS 1R. BATXILLERAT.

CONTINGUTS.

Anàlisi de les causes sociopolítiques del fi de l’imperi romà d’occident, i les seues implicacions en l’art.Investigació sobre l’art àrab com a coetani a l’art visigot en la península

ibèrica: identificació de les zones d’influència àrab, i dels trets estilístics i les obres més representatives a la Comunitat Valenciana.

Arquitectura:

-Anàlisi i justificació de la pèrdua de la tècnica arquitectònica romana basant-se en l’anàlisi de construccions visigodes.

-La implantació de l’arrianisme i estudi de la seua influència en la tipologia

arquitectònica. El temple visigot. Estudi de la cripta de Sant Vicent com a estada pertanyent a la seu catedralícia visigoda.

Identificació de monuments de l’art preromànic espanyol i descripció de les

seues característiques. L’art preromànic asturià.

L’art àrab en la península ibèrica. L’islamisme. L’ús de l’arc de ferradura.

-Identificació dels elements constitutius de l’art mossàrab, i diferenciació amb l’art àrab i l’art visigot de la península ibèrica.

-Comparació de l’art cristià i àrab en la península ibèrica per mitjà de l’estudi d’obres determinades. L’escultura i la talla de capitells en relleu.

La pintura.Descripció de la tècnica de la pintura i escriptura sobre pergamí.

Estudi dels motius iconogràfics propis. Anàlisi del Llibre de l’Apocalipsi com a font d’inspiració per a l’art de tots els temps.

Definició de còdex miniat. Identificació i pràctica de la tècnica d’il•lustració en pergamí.

Anàlisi de la Iconografia medieval en pergamins i còdexs

Arts aplicades: Anàlisi de la tècnica del teginat de les cobertes de fusta en les esglésies espanyoles.

Anàlisi de la indumentària a partir de l’estudi de fonts historiogràfiques de l’època.

Joieria visigoda: anàlisi de la seua tècnica constructiva, explicació de la tècnica de l’aleveolat i la seua aplicació posterior en el camp de l’art.

Art dels pobles del nord d’Europa:

Identificació dels elements constitutius de l’art normand.

Anàlisi de la zona d’influència a Espanya, i estudi de les obres més representatives


-Art visigot, característiques. -Art prerromànic espanyol. Art cristià I art àrab.-Tècniques arquitectòniques, pictòriques, escripturaries.

-L’art del nord d’Europa.TEMPORALITZACIÓ. 6 SESSIONS.

BLOC 6: EL ROMÀNIC, ART EUROPEU.

CONTINGUTS.Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que propicien el naixement del romànic.Reflexió sobre la implicació de l’orde benedictina en la difusió de l’art romànic a Europa.Anàlisi de la relació del Camí de Santiago amb l’expansió de l’art romànic

Estudi de la teoria del mil·lenarisme i la seua influència en l’art per mitjà de la iconografia del fi del món i el Juí Final.Investigació i debat sobre l’art romànic, i la seua influència en els àmbits

intel·lectual i artístic fins a la revolució francesa. Arquitectura.-Identificació de les característiques dels elements constitutius de l’arquitectura románica, particularment en els edificis religiosos.

Comparació entre l’abadia de Cluny i Fontenay. L’austeritat de l’orde del Cister i el seu reflex en l’arquitectura religiosa.

El castell com a edificació de defensa. El castell templer de Peníscola com a exemple de fortificació inexpugnable.

Tipologies arquitectònica religiosa i anàlisi de les seues característiques: el

monestir, l’abadia, el temple basilical i la catedral.

Investigació sobre la fundació dels monestirs de Santa Maria de Benifassà i l’arquitectura romànica, particularment en els edificis religiososEl Puig de Santa Maria.

El valor simbòlic de la llum en l’arquitectura religiosa.

Anàlisi i comparació d’edificis més representatius a Europa i a Espanya.

-Exemples a la Comunitat Valenciana: església de Sant Feliu a Xàtiva, i comparació entre les portades del palau de la catedral de València, església de Sant Mateu, o l’església de la Sang de Llíria. Pintura i Escultura.

Definició de les característiques iconogràfiques i tècniques de la pinturaromànica.

Estudi del valor simbòlic de la pintura romànica: Mandorla. Pantocrátor. Jerarquització.

-L’esquematització en la representació figurativa. Estudi de l’evolució de l’art naturalista romà a l’art simbòlic romànic, i argumentació de les conclusions.

Anàlisi de tipologies escultòriques: imatges religioses, capitells i pòrtics.

-Comparació de l’escultura narrativa romànica i bizantina

Arts aplicades:La importància del treball manual

Anàlisi de la indumentària a partir de l’estudi de fonts primàries i, en particular, de les imatges religioses i civils de l’època.

Mobiliari.

Costums i vida reflectida en els objectes d’ús quotidià.


El romànic.

TEMPORALITZACIÓ. 10 SESSIONS

BLOC 7. EL GÒTIC.

CONTINGUTS.

Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que afavoreixen el desenrotllament econòmic europeu i el naixement del gòtic.

Reflexió sobre l’auge de les ciutats i el treball artesanal.

Anàlisi de les qüestions tècniques innovadores que definixen l’estil gòtic.

Estudi de l’extensió geogràfica del Gòtic, i la seua identificació com a art europeu.

Diferenciació de les etapes del Gòtic: inicial, ple i florit.

Investigació i debat sobre l’art gòtic, la seua revisió en el segle XIX i la seua influència en l’art des de llavors.

Arquitectura:

-Identificació de les característiques dels elements constitutius de l’arquitectura gòtica, tant en edificis públics com a religiosos.

-Tipologies principals i anàlisi de les seues característiques: La catedral

gòtica. La volta ogival. Rosetó. Pinacles.

-Anàlisi dels elements estilístics propis del gòtic llevantí. L’evolució del valor simbòlic de la llum en l’arquitectura. Anàlisi del procés tècnic i disseny de vitralls gòtics.

Anàlisi i comparació dels edificis més representatius a Europa i Espanya.

-Exemples a la Comunitat Valenciana: la València gòtica, el conjunt Històric de San Mateu, Catedral de Segorbe. Pintura gòtica.

Definició de les característiques iconogràfiques i tècniques de la pintura

gòtica. La pintura al tremp.

Diferenciació de les tècniques de pintura sobre taula: estucat, daurat, estofat i experimentació amb alguna d’elles.

Identificació i anàlisi de l’obra de Vicent Macip.

Escultura.Anàlisi de l’evolució de les tipologies escultòriques des de l’art romànic. Comparació de l’estructura narrativa romànica i gòtica. El retaule.

Arts aplicades:

Estudi de l’auge de l’activitat artesanal. La Indústria de ceràmica morisca de reflexos metàl•lics a Manises i Paterna.

Anàlisi de la indumentària a partir de l’estudi de fonts historiogràfiques i, en particular, de les imatges religioses i civils de l’època.

Mobiliari.Costums i vida reflectida en els objectes d’ús quotidià.

La invenció de la impremta moderna i la seua relació amb les

manifestacions artístiques posteriors.

Busca d’informació des de diferents fonts, tant convencionals com digitals i Internet, sobre manifestacions artística que es treballen, i anàlisi de les possibilitats de creació gràfica que oferixen els nous mitjans tecnològics.


El gòtic.

TEMPORALITZACIÓ. 10 SESSIONS.

BLOC 8. EL RENAIXEMENT. CURS 1R. BATXILLERAT.

CONTINGUTS.

Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que propicien l’inici del Renaixement a Itàlia, i la seua posterior identitat amb la cultura europea.

Reflexió sobre la relació entre la filosofia humanista, l’origen del

Renaixement a Itàlia i la importància de la cultura romana en l’art del

Renaixement.

Anàlisi de les qüestions tècniques innovadores que definixen el naixement de l’estil renaixentista a Florència (els Medici) i Roma (el papat).

Estudi de l’expansió del Renaixement des d’Itàlia a la resta d’Europa. Estudi de l’evolució del teocentrisme medieval cap a l’antropocentrisme humanista. Diferenciació de les etapes del Renaixement: Trecento,

Quattrocento, Cinquecento

Arquitectura:-Identificació de les característiques dels elements constitutius de l’arquitectura renaixentista.

-Estudi de l’obra d’Andrea Palladio i la influència posterior de la seua obra

Quatre Llibres d’Arquitectura.

Tipologia principals i anàlisi de les seues característiques. Constatació de l’aplicació de la proporció àuria en l’arquitectura: Lleó Battista Alberti.

El valor simbòlic de la utilització de la secció àuria en el disseny d’edificis

Investigació sobre els arquitectes renaixentistes més importants. Pintura renaixentista.

Definició de les característiques iconogràfiques i tècniques de la pinturarenaixentista.

Identificació dels canvis en la pintura, des de la representació jeràrquica medieval a la visió realista: anàlisi de l’estil i les principals obres de Piero della Francesca, Giotto di Bondone i Masaccio. Utilització del cànon renaixentista: Sandro Boticelli.

Definició de la tècnica de pintura a l’oli i el seu ús sobre llenç, diferenciació

amb la tècnica de la pintura al tremp, i debat sobre la idoneïtat de cada tècnica.

Investigació sobre la vida i obra de Leonardo da Vinci.

Estudi dels èxits tècnics en la representació de la perspectiva. Claus de la perspectiva cònica en la pintura.

-Investigació sobre l’evolució de la pintura del primer Renaixement fins el el colorit venecià, i comparació entre l’obra de Ticià, Tintoretto i el Veronés

Escultura.-Anàlisi de l’evolució de les tipologies escultòriques des de l’art gòtic.

Estudi de l’escultura de Donatello.

Arts aplicades:Anàlisi de la indumentària a partir de l’estudi de fonts historiogràfiques de

l’època i, en particular, de les obres pictòriques. Mobiliari i joieriaCostums i vida reflectida en els objectes d’ús quotidià.


-El Renaixement.


BLOC 9.MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI. CURS 1R.BATXILLERAT.

CONTINGUTS.

Biografia de Miguel Ángel Buonarroti. Reconeixement de la importància històrica de la seua obra.Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que propicien la seua relació amb els Médici (la noblesa) i amb Juli II (el papat): explicació de la relació de mecenatge.Debat sobre la relació dels mecenes i l’art.

Anàlisi de la idea del artista com a element rellevant social. Reflexió i debat sobre la idea d’artista total.Arquitectura:intervencióde Miguel Ángel en San Pere del Vaticà

. Pintura:

Identificació i definició de la técnica de la pintura al fresc.

Anàlisi iconográfica i iconológica dels frescos de la Capella Sixtina. Escultura.Miguel Ángel escultor: estudi de la tècnica i l’estètica de la seua obra.

Anàlisi la seua evolució iconogràfica, des dels seus inicis fins a les seues últimes realitzacions.Identificació i anàlisi de les seues obres més representatives.

Investigació de la influència de l’obra de Miguel Ángel en l’art espanyol de final de segle XVI.Investigació de la influència de l’obra de Miguel Ángel en artistes del segle XX.

Ferramentes digitals de busca i visualització. Busca en blogs, wikis, fòrums, banc de sons, pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia. Estratègies de filtrat en la busca de la informació. Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i servicis de la xarxa. Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i contrast

d’informació. Organització de la informació seguint diferents criteris.

UNITATS DIDÀCTIQUES. BL.9

-Mique Àngel.

-La informació digital.


BLOC 10:EL RENAIXEMENT A ESPANYA.

CONTINGUTS

Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que propicien el fet diferenciador del Renaixement a Espanya.Reflexió sobre la relació entre l’art i el poder polític.

Anàlisi de la implantació. Estudi de les característiques tècniques i estètiques específiques de l’art espanyol dels segles XV, XVI, i de la seua cronologia:Els Reis Catòlics i el descobriment d’Amèrica. Carles V i la seua relació amb Ticià.Felip II, i la seua relació amb el Greco.

Arquitectura.

-Diferenciació de les etapes, des del plateresc a Juan d’Herrera

Palau de Carles V. L’Escorial.

Façana de la Universitat de Salamanca.

Exemples a la Comunitat Valenciana: el Col·legi del Patriarca.

Pintura

Anàlisi dels elements estilístics comuns als autors a Espanya i diferenciadors de la resta d’Europa.Estudi i comparació de l’obra de Pedro de Berruguete. Ticià. El Bosco. El Greco.

Investigació sobre Sofonisba Anguissola i comparació de la seua obra amb la pintura coetània.El retrat cortesà d’Alonso Sánchez Coello i Juan Pantoja de la Cruz. Identificació i anàlisi de l’obra de Joan de Joanes.Conjunt de pintures de Fernando d e l o s L l a n o s i Fernando Yáñez de l’Almedina a la Catedral de València.

Escultura:-Anàlisi dels elements tècnics i estilístics diferenciadors de la resta d’Europa

-L’art del retaule.

-Estudi de l’obra d’Alonso González Berruguete

Música.-Identificació dels instruments.-Anàlisi de les claus musicals renaixentistes sobre l’estudi de l’obra musical de Tomás Luis de Victoria.Arts aplicades:Anàlisi de la indumentària a partir de l’estudi de fonts primàries de l’època i, en particular, dels retrats cortesans

Diferenciació de les tipologies de mobiliari de l’època: arques, arquilles, barguenyos i butaques fraresques.Joieria renaixentistes


-El Renaixement a Espanya. Societat i Art.-Tècniques i Artistes.


BLOC 11: EL BARROC.

CONTINGUTS

Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen la crisi política a Europa Espanya.Reflexió sobre la guerra dels trenta anys i les implicacions polítiques de la corona espanyola.

Anàlisi de les conclusions del Concili de Trento per a l’Església catòlica i les conseqüències estètiques derivades de la Contrareforma: debat sobre el model del Gesú com a model d’església contrareformista, i investigació sobre canvi iconogràfic i iconològic en les imatges religioses.Estudi de la seua cronologia destacant les diferències estilístiques en l’excés decoratiu, des del desequilibri manierista, fins a l’asimetria en l’art barroc.

Arquitectura.

-Identificació i estudi dels elements constitutius de l’arquitectura barroca.

-El valor simbòlic de la cúpula en els edificis religiosos.

Característiques de l’arquitectura de Borromini i Bernini.

Anàlisi formal i simbòlic del Púlpit de la Catedral de Sant Pere, l’ús de la columna salomònica i la plaça de sant Pere.

Identificació i anàlisi d’obres de l’arquitectura barroca espanyola, i comparació prenent com a exemple la catedral de Múrcia.Exemples d’arquitectura barroca a la Comunitat Valenciana: la Basílica de la Mare de Déu a València, i el conjunt d’esglésies barroques. Relació entre l’art barroc europeu i l’art colonial hispanoamericà.

Escultura.

-Anàlisi de l’evolució de l’escultura des de Miguel Ángel fins als treballs escultòrics de Bernini.

-Anàlisi de les peculiaritats tècniques i temàtiques de la imatgeria espanyola.

-Identificació de la tipologia dels passos processionals i el retaule barroc. Identificació, estudi i comparació de l’obra de Gregorio Fernández, Alonso Cano i Pedro de Mena.

Estudi del treball de Hipólito Rovira i Ignacio Vergara en la façana del Palau del Marqués de dos Aigües.

Comparació de l’escultura de Bernini amb l’obra d’autors espanyols de l’època, i amb l’obra d’artistes posteriors com Dalí.

Pintura.

-Identificació de les claus del barroc comparant els diferents estils per països.

-Definició de tenebrisme i comparació de la il·luminació tenebrista en el barroc i en cultures posteriors.

-Comparació entre el tenebrisme mediterrani i la pintura costumista holandesa: diferència de tractament pictòric, grandària del llenç i tècnica.-Definició de la tècnica de caixa fosca pictòrica i relació d’esta amb la caixa fotogràfica posterior.

Estudi i comparació dels principals pintors barrocs:

El tenebrisme de Caravaggio i comparació amb l’obra de José de RiberaAnàlisi i comparació de l’obra de José de Ribera i Francisco Ribalta.

El naturalisme de Juan de Valdés Leal.

El realisme de Diego Velázquez. Anàlisi del tractament de la perspectiva en la seua obra i comparació de la seua tècnica pictòrica amb la pintura impressionista posterior.

El costumisme religiós de Bartolomé Esteban Murillo, i la seua pertinença a l’escola sevillana.

La pintura flamenca. Estudi i comparació de l’obra de Rubens i Rembrandt.

El costumisme holandés: Vermeer. Carel Fabritius. Debat sobre l’ús de la caixa fosca en aquestos autors, i experimentació amb la mateixa.

Música

-Reconeixement de la tipologia musical de la música barroca i la seua evolució des de la música renaixentista.

-Estudi del naixement de l’òpera i estimació de la seua transcendència posterior.

-Elements compositius de l’òpera: música, llibret, escenografia, atrezo, vestuari.

Identificació dels compositors més importants d’esta època i dels fragments més populars de les seues obres més importants: Antonio Vivaldi, Claudio Monteverdi, George Friedrich Häendel, Johann Sebastian Bach, Georg P. Telemann, Jean-Philippe Rameau i Domenico Scarlatti.

Arts aplicades:Anàlisi de la indumentària a partir de l’estudi de fonts historiogràfiques de l’època i, en particular, dels retrats cortesans, i comparació amb la indumentària renaixentista.

Investigació sobre l’auge de les arts decoratives en el barroc. La importància del mobiliari i comparació amb el mobiliari renaixentista

Reconeixement de les qualitats emotives i expressives dels mitjans graficoplàstics, i gaudi en el procés de producció artística.

Expressió d’emocions bàsiques, idees, accions i situacions al realitzar les seues obres. Respecte pel treball dels altres.

UNITATS DIDÀCTIQUES.BL.11.

-Introducció: economia, societat i política.

-Imatgería espanyola i escultura europea, comparacions.

-Pintura, tècniques i artistes.

-La música barroca.

-El procés de creació artística.


BLOC 12: EL ROCOCÓ. FRANÇA. RESTA D’EUROPA.

CONTINGUTS

Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’absolutisme polític de la monarquia francesa i el naixement de l’estil rococó.

Reflexió sobre la situació política francesa i la seua relació amb l’estil rococó.

Anàlisi i comparació de les obres de temàtica religiosa i les de temàtica profana.

Estudi cronològic i comparació estilística dels regnats del Lluís XIV i Lluís XV.

Arquitectura-Identificació del refinament sensual arquitectònic. Estimació de la importància de les arts decoratives

-Debat sobre el concepte d’elegància arquitectònica, i l’ús o abús de la decoració.

El Palau de Versalles com l’edifici més representatiu del període rococó. El naixement de l’arquitectura paisatgística.Investigació sobre l’arquitectura rococó espanyola.

-Exemples a la Comunitat Valenciana: Antonio Gilabert i la Capilla de la Soledad, de Nules, o el Palau del Marqués de dos Aigües.

PinturaComparació de la pintura barroca i la pintura rococó i anàlisi de la temàtica

diferent del barroc religiós a la pintura galant francesa.

Anàlisi i comparació de l’obra de Watteau, Fragonard i Boucher.

Comparació de l’obra de Marie-Louise-Élisabeth Vigée-Lebrun i els pintors masculins de la seua època.

Estudi de l’obra d’Antón Rafael Mengs, relació de la seua obra amb els pintors europeus del seu temps, i anàlisi de les similituds i diferències de les obres de Mengs i pintors posteriors com Francisco de Goya, establint possibles influències.

Pintura i escultura a Espanya

-Anàlisi de l’evolució de la Imatgeria espanyola.

-Comparació del tractament iconològic dels motius religiosos entre Gregorio Fernández i Francisco Salzillo

Música:-Descripció de les diferents parts de les composicions musicals més representatives: oratoris, misses, concerts, sonates i simfonies.

Anàlisi de l’obra musical de Mozart i identificació dels fragments més populars de les seues obres més importants.

Comparació de les òperes de Mozart amb altres de diferents èpoques

Arts aplicades Mobiliari i decoració d’interiors. L’estil Lluís XV.

Anàlisi de la Indumentària a partir de l’estudi de fonts historiogràfiques de l’època, descripció del vestuari de les classes altes, mitjanes i baixes en el segle XVIII, i comparació dels vestits de la cort francesa amb la resta de trages europeus.

Les arts decoratives. Investigació sobre la decoració primigènia de l’interior del Teatre Principal a València.

La importància de les Manufactures Reals europees: La Real fàbrica de tapissos de Santa Bárbara, o el Col•legi de l’Art Major de la Seda, de València.

La joieria del segle XVIII.

Ceràmica.-Identificació i anàlisi de la la tipologia de la ceràmica europea i comparació amb la ceràmica oriental.

-La porcellana de Sèvres, Meissen i Bon Retir: La Reial Fàbrica de vidre de La Granja de San Ildefonso (Segòvia)

-La Real Fàbrica de Pisa i Porcellana de L’Alcora (Castelló). La tècnica del vidre bufat

UNITATS DIDÀCTIQUES.BL.12.

-Introducció. Claus del naixement del rococó.

-Evolució de la pintura i escultura barroca cap al rococó.

- Les composicions musicals.

-Claus estilístiques en la indumentaria. I diferents tècniques emprades al rococó.


BLOC 13. EL NEOCLASSICISME.

CONTINGUTS.

Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen la volta al classicisme renaixentista.

Reflexió sobre la influència de Palladio en la gestació del Neoclassicisme a França: diferències entre l’estil Lluís XVI i l’Estil Imperi de Napoleó.

Anàlisi de l’auge de l’orientalisme a causa del comerç amb Orient: definició del concepte de “chinerías” i la seua influència en les manifestacions artístiques de l’època

Arquitectura Investigació sobre l’exhumació de les ruïnes de Pompeia i Herculano, i la seua influència en el gust per l’estètica grecoromana: revisitació de recursos formals grecs, romans i renaixentistes.

El Neoclassicisme i l’estil Lluís XVI.El Neoclassicisme i l’estil Imperi de Napoleó. Reconeixement dels arquitectes més importants.

Anàlisi i comparació dels edificis més representatius: Òpera de París, Capitoli a Washington, Congrés dels diputats a Madrid.

Exemples a la Comunitat Valenciana: Palau Episcopal de Castelló, façana del Teatre Principal d’Alacant.-Investigació de l’evolució de l’edifici de La Nau, Universitat de València, des de la seua construcció en el segle XV fins a la intervenció neoclàssica de façanes i claustre.

Escultura.Anàlisi dels recursos estilístics de sensualitat i dinamisme.

Reconeixement, anàlisi i comparació de l’obra escultòrica més representativa d’Antonio Canova i Jean-Baptiste Carpeaux.

Pintura.Anglaterra: anàlisi i comparació de l’obra de Thomas Lawrence, Joshua Reynolds i George Romney.

Debat sobre l’auge de la pintura anglesa i la relació artística i personal entre Emma Hamilton, George Romney i l’almirall Nelson.

França: anàlisi i comparació de l’obra de Jean Louis David i Jean Auguste Dominique Ingres.

Arts aplicades:Definició del concepte de “moda” i de la influència d’Emma Hamilton en la moda de l’època.

Anàlisi del creixent gust orientalitzant en la moda i la decoració europees. Mobiliari. Diferències estilístiques entre l’estil Lluís XVI, i l’estil Imperi a França, i comparació amb l’anterior període Lluís XV.

Joieria. Rellotges. Vestuari. Porcellana.

La pervivència de l’estil Lluís XVI fins als nostres dies, i de l’Estil Imperi en l’Art Déco.

Iniciativa i innovacióAutoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos.Perseverança, flexibilitat. Pensament alternatiu. Sentit crític.


-El perquè del retorn del classicisme.

-El gust orientalitzant.

- Evolució i desenvolupament, curiositat i maduresa.


5. ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES. METODOLOGIA DE TREBALL A L’AULA.

Metodologia general I específica. Recursos didàctics i organitzatius.

La metodologia general es la de conéixer per a poder fer després la seua valoració, judici i respete .

La professora presenta els temes mitjançant els ppt que previament ha preparat. Es van inserint qüestions per a crear interés i curiositat als alumnes

Els alumnes disposen d’un llibre -dossier on troben informació i activitats que estudiaran i realitzaran.Al dossier també apareixen textos que seran llegits i comentats a classe.

Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.Activitats complementàries.

Es combinaran les explicacions amb el treball individual I en grup.

El treball individual normalment son activitats de anàlisi formal d’obres significatives.

El treball en grup sol ser recerca, investigació i exposició d’aspectes significatius del tema que després es posaran en comú i seran el punt de partida de debats a classe.



BLOC 1.

BL 1.1. Reconéixer les característiques principals de la pintura i l’escultura rupestres, analitzar la seua temàtica i les característiques tècniques a partir d’exemples rellevants a la península ibèrica, i debatre sobre possibles explicacions simbòliques de les produccions rupestres utilitzant com a exemple Stonehenge i les labors de recreació efectuades en el segle XX en el monument.

BL.1.2.Captar el sentit global i analitzar de manera crítica textos orals, extraient-ne conclusions i participar en debats i exposicions intercanviant informacions amb altres alumnes, explicant el procés seguit en l’elaboració de productes artístics, avaluant el resultat, fent propostes raonades per a millorar-lo, i exposar de manera organitzada el seu discurs utilitzant un llenguatge no discriminatori.

BLOC 2.

BL.2.1.Reconéixer la tipologia de les cultures enclavades en l’Orient Mitjà, Egipte i Xina, i analitzar en les cultures antigues la diferència entre imatges idealiste i naturalistes, i la seua possible relació amb la finalitat de la peça.

BL.2.2.Identificar l’art egipci en relació amb altres cultures, analitzar la possible relació entre la forma de vida egipcia i les manifestacions artístiques, i relacionar la iconologia egipcia amb el poder polític, debatent sobre l’idealisme en la representació del Faraó-Déu.

BL.2.3.Identificar la tècnica narrativa de les pintures egipcies en obres representatives, experimentar la tècnica de l’encàustica i comparar les diferents peces escultòriques en l’antiga cultura egipcia i la seua finalitat: pedra, fusta, objectes sumptuaris i sarcófags.

BL.2.4.Diferenciar l’escultura xinesa en terracota dels guerrers de Xian. –Mausoleu del primer emperador Qin. Investigar les claus polítiques i artístiques d’aquestes peces i relacionar la tècnica de l’escultura en terracota amb usos actuals semblants.

BLOC 3.

BL3.1. Identificar l’art arcaic grec comparant-lo amb l’art egipci fronterer,analitzar l’arquitectura grega, els seus orígens formals i socials, explicar les parts essencials dels seus edificis i diferenciar les etapes en l’art grec a partir de les distintes disciplina i les peculiaritats reflectides en obresdeterminades, relacionant l’art grec amb altres cultures o aplicacions posteriors.BL3.2. Analitzar altres tipologies artístiques gregues aplicades a obres representatives descrivint la tècnica de la ceràmica i identificant la tipologia de la joieria grega en relació a altres cultures, i investigar el teatre grec estimant la seua influència en posteriors manifestacions teatrals.

BL3.3.Reconéixer la terminologia conceptual de l’assignatura i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional, i llegir comprensivament textos de formats diversos

BLOC 4.

BL4.1. Identificar la cultura romana en el mediterrani comparant-la amb la cultura grega, i analitzar la importància històrica del llatí com a llengua comuna europea, i la seua transcendència en l’art.

BL4.2. Identificar les obres arquitectòniques de la cultura romana a partir dels elements principals, analitzar i estimar les innovacions tècniques en les edificacions romanes i relacionar la basílica romana amb les esglésies cristianes posteriors comparant els plans de les plantes de diferents edificis.

BL4.3. Analitzar la tècnica de la pintura al fresc i del mosaic, i comparar les arts aplicades de la cultura romana amb les efectuades en altres moments i cultures .

BL4.4. Relacionar el teatre romà i el teatre grec, i comparar-los amb l’estructura del teatre actual.

BLOC 5.

BL5.1. Identificar les claus expressives de l’art visigot, analitzar els temples visigots i les seues característiques principals, relacionant la situació social i l’art aplicat, identificar monuments de l’art preromànic espanyol i comparar l’art cristià i àrab en la península ibèrica per mitjà de l’estudi d’obres determinades.BL5.2. Analitzar la tècnica del teginat de les cobertes de fusta en les esglésies espanyoles, la tècnica de la pintura i escriptura sobre pergamí diferenciant els motius iconogràfics medievals a partir de còdexs i pergamins, i explicar la tècnica constructiva de l'alveolat en la joieria visigoda i la seua aplicació posterior en el camp de l’art.

BL5.3. Identificar les claus expressives de l’art del nord d’Europa desenrotllat tant a Espanya com en la resta del continent

BLOC 6.

BL6.1.Identificar i analitzar la implicació de l’orde benedictina en l’expansió de l’art romànic, analitzar els principals elements constitutius de l’arquitectura romànica, estudiant els edificis religiosos més representatius, i comentar la simbologia de la teoria mil·lenarista de la fi del món en les representacions artístiques d’eixa època.

BL6.2. Identificar correctament la iconologia romànica i relacionar-la amb la seua plasmació gràfica analitzant la finalitat iconogràfica de l’escultura religiosa i la seua forma, diferenciar l’estructura narrativa romànica de les seues coetànies, relacionar la pintura romànica amb tècniques semblants posteriors, i analitzar la indumentària d’este període a partir de l’estudi de fonts historiogràfiques i, en particular, de les imatges religioses i civils de l’època.

BLOC 7.

BL.7.1.Identificar les claus econòmiques,socials i polítiques de l’origen del gòtic, analitzar els elements constitutius principals de l’art gòtic: arcuacions, escultura i vitralls, i la seua aplicació en les catedrals espanyoles més representatives, diferenciar les catedrals gòtiques d’altres edificacions religioses anteriors i posteriors i argumentar la revisió de l’art gòtic el segle XIX

BL7.2. Identificar correctament l’escultura gòtica diferenciant-la de la romànica, definir el procés tècnic de la pintura sobre taula analitzant la preparació i comparant resultats, descriure la tècnica de pintura al tremp, i analitzar la indumentària d’este període a partir de l’estudi de fonts historiogràfiques i, en particular, de les imatges religioses i civils de l’època.

BL7.3. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts de forma contrastada i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts per a ampliar els seus coneixements i elaborar textos de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional i del nivell educatiu, citant adequadament la seua procedència.

BLOC 8.

BL8.1. Identificar les claus econòmiques, socials i polítiques de l’origen del Renaixement, reflexionar sobre la seua importància històrica i la seua transcendència posterior, analitzar els elements constitutius principals de l’arquitectura renaixentista i la seua relació amb

la cultura romana, i reconéixer i estudiar l’aplicació de la proporció àuria en l’arquitectura, i en elements de la vida quotidiana com el mobiliari.

BL8.2. Identificar i analitzar les principals obres dels artistes del Renaixement italià, en especial l’obra de Leonardo da Vinci, diferenciar la tècnica de la pintura al tremp i la pintura al oli sobre tela i debatre sobre la seua idoneïtat, contrastar els èxits tècnics en la representació de la perspectiva pictòrica, comparar la pintura veneciana i de la resta d’Europa de la mateixa època, identificar les escultures més emblemàtiques del renaixement, i analitzar la indumentària d’este període a partir de l’estudi de fonts primàries i, en particular, de les obres pictòriques.

BLOC 9.

BL9.1. Explicar la relació dels mecenes i l’art investigant el mecenatge entre Miguel Ángel, els Medici i el Papa Julio II, analitzar la importància del concepte d’artista total i relacionar-la amb l’obra arquitectònica de Miguel Ángel, descriure les claus iconològiques i iconogràfiques en els frescos de la Capilla Sixtina, i investigar les claus evolutives en l’escultura de Miguel Ángel.

BL9.2. Buscar i seleccionar informació, documents de text, imatges, bandes sonores i vídeos a partir d’una estratègia de filtrat i de forma contrastada en mitjans digitals com a banc de sons, pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies digitals o bases de dades especialitzades, registrant-la en paper de forma cuidadosa o emmagatzemant-la digitalment en dispositiusInformàtics i servicis de la xarxa.

BLOC 10.

BL10.1. Identificar i analitzar les claus estètiques específiques que diferencien el Renaixement a Espanya i relacionar amb el Renaixement italià, analitzar els elements constitutius de l’arquitectura renaixentista espanyola, estimar la relació de la societat amb l’art, i estudiar la relació entre l’art i el poder polític debatent sobre els edificis espanyols més emblemàtics.

BL10.2. Identificar la tècnica i estètica pictòrica del renaixement espanyol, comparar l’obra pictòrica de Sofonisba Anguissola amb la pintura coetània, diferenciar la tècnica escultòrica de la península ibèrica i de la resta d’Europa, i distingir les característiques estilístiques diferenciadores dels autors fonamentals d’este període comparant les seues obres més importants.

BL10.3. Identificar la indumentària i els objectes quotidians del renaixement per mitjà de l’estudi dels retrats cortesans de l’època, reconéixer els instruments i analitzar les claus musicals renaixentistes estudiant l’obra musical d’autors de l’època

BLOC 11.

BL 11.1. Identificar les claus econòmiques, socials i polítiques que determinen l’evolució de l’estètica renaixentista cap a la barroca, analitzarels elements constitutius principals i les qüestions estètiques específiques de

l’arquitectura barroca relacionant-los amb les representacions arquitectòniques més rellevants, comparar les fatxades de les esglésies més representatives de l’art barroc i estudiar la relació entre l’art barroc europeu i l’art colonial hispanoamericà.

BL11.2. Identificar la imatgeria espanyola comparant l’escultura monocromàtica i l’escultura policromada, analitzar les seues peculiaritats tècniques i temàtiques en les obres més representatives de l’escultura barroca relacionant-les amb els autors més significatius,

distingir l’escultura hispànica de la de la resta d’Europa, i descobrir la influència de l’escultura barroca en artistes posteriors com Dalí.

BL11.3. Identificar la pintura barroca i les obres més importants d’este període comparant els diferents estils per països, analitzar l’obra dels artistes més rellevants establint les seues diferències entre el tractament pictòric, la grandària del llenç i la tècnica, comparar la il·luminació tenebrista en el barroc i en cultures posteriors, i relacionar la caixa fosca pictòrica amb la invenció de la caixa fotogràfica posterior.

BL11.4. Reconéixer l’evolució de la música barroca des de la música renaixentista, identificar els compositors més importants d’esta època i les seues peces més recognoscibles, analitzar el naixement de l’òpera i la seua transcendència posterior, i comparar la indumentària, el mobiliari i les arts decoratives del barroc amb estils artístics anteriors i posteriors.

BL11.5. Reconéixer les qualitats emotives i expressives dels mitjans graficoplàstics i expressar emocions, sentiments i idees pròpies al realitzar les seues produccions disfrutant del procés de creació artística i mostrant respecte pel treball dels altres.

BLOC 12.

BL.12.1. Identificar les Claus econòmiques, socials i polítiques que originen el naixement del rococó; analitzar el canvi de l’estil barroc al rococó.Reconéixer al Palau de Versalles els elements elements de refinament arquitectònic rococó, debatre sobre el concepte d’elegància aplicat a estes produccions, i argumentar l’ús o abús de la decoració.BL12.2. Identificar l’evolució de la pintura barroca cap a l’estil rococó diferenciant la temàtica del barroc religiós a la pintura galant francesa, analitzar i comparar l’obra de Watteau, Fragonard i Boucher, i diferenciar els elements estilístics entre ells i Marie-Louise-Élisabeth Vigée-Lebrun, estudiar l’obra d’Antón Rafael Mengs i relacionar-la amb pintors europeus del seu temps i amb pintors posteriors com Francisco de Goya, establint possibles influències, i debatre les diferències del tractament iconològic dels motius religiosos entre Gregorio Fernández i Francisco Salzillo.

BL12.3. Descriure les diferents parts de les composicions musicals més representatives: oratoris, misses, concerts, sonates i simfonies; identificar els fragments més populars dins de l’obra musical de Mozart, analitzar les seues obres i comparar les seues òperes amb obres d’altres autors i d’altres èpoques.

BL12.4. Analitzar les claus estilístiques diferenciadores del rococó en la indumentària i el mobiliari a Espanya i a Europa, estimar la importància artística de les arts decoratives, en especial la ceràmica, analitzant l’evolució tècnica i tipològica de la pisa fins a la porcellana, posar en valor les Manufactures Reals europees de l’època, i explicar modes de fabricació com la tècnica del tapís o la del vidre bufat per mitjà de presentació audiovisual al grup.

BLOC 13.

BL13.1. Identificar les claus econòmiques, socials i polítiques que originen la volta al classicisme, analitzar en les obres més representatives la influència de recursos formals grecs, romans i renaixentista, diferenciar l’estil Lluís XVI i l’Estil Imperi de Napoleó, i reflexionar sobre la influència de l’orientalisme a causa del Comerç amb Orient.

BL13.2. Identificar, analitzar i comparar les obres més representatives dels pintors i escultors més rellevants de l’època; analitzar el creixent gust orientalitzant en la moda i la

decoració europees i diferenciar l’estil Lluís XVI i l’estil Imperi a França proposant exemples de mobiliari o arts decoratives.BL13.3. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient se les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

Instruments d’avaluació.

S’avaluara la participació a classe de manera respetuosa, tant amb els companys com amb la professora.

La realització de les activitats proposades al dossier.

El desenvolupament dels comentaris de les obres proposades a classe.

L’adequació, coherènci a i cohesió en la comunicació oral i escrita.

La recerca, interés i treballs realitzas de manera col·lectiva.

L’examen o prova escrita.

Criteris de qualificació.

L’examen o prova escrita tindra un valor del 80%.

El 20% correspondra a la resta d’activitats esmentades amb anterioritat.

Al primer examen s'avaluarà solament un bloc, després cada examen inclourà dos blocs. La suma dels examens donarà la nota final. Si l'alumne no ha superat l'assignatura farà un altre examen extraordinari cap a final de curs, abans de la nota final.

7. PROCREDIMENTS DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS.

Activitats de reforç i ampliació.

Relacionades amb la competència que l’alumne no haja aconseguit assolir, de manera que l’alumne acabe aconseguint la interpretació documental, la correcta utilització de l’expressió oral i escrita, la selecció d’informació, la memorització i retenció d’informació…

L’avaluació serà contínua. Si l’alumne després d’haver realitzat tots els examens no aconsegueix l’aprovat, realitzarà un darrer examen.

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES.

-Es fomentara la lectura i redacció de documents per a superar aquestes dificultats. En general estan associades a aquestos problemes.


Hi ha previst diverses eixides per a posar en contacte a l’alumne amb tot el que estudia i que gaudeisca del que ha anat deprenent i contribuir a valorar d’aquesta manera el patrimoni que ens envolta.

Visita a Poblat Iber de la Bastida a Moixent. Visita a València, al Museu de Prehistòria i a l’Almoina, visita cap a final de curs al MARQ d’Alacant. Si al llarg del curs hi ha exposicions temporals que puguen interessar i hi ha disponibilitat horaria també s’inclouran.


Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.

Cadascun dels blocs que al seu torn es subdivideixen en unitats porten associats llibres de lectura o documents textuals. Al dossier de l’alumne apareixen esmentats.

Al seu torn cada bloc porta una activitat col·lectiva on s’utilitza la expressió escrita i després es posa en comú generant un debat i un enriquiment personal després de la valoració de les diferents perspectives.

Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i la comunicació.

A les classes s’utilitzen les TIC. Cada dia es visualitzen els ppt. A més hi han pàgines webbs de museus, forums, blogs.. que completen l’aprenentatge i l’interés de l’alumne per la matèria.

Museo Arqueològico Nacional de Madrid. < http://man.mcu.es>

British Museum de Londres http://www.britishmuseum.org

Museo romano de Mérida http://museoarteromano.mcu.es

Museu Nacional d’Art de Catalunya http://www.mnac.cat

Museo del Prado http://museoprado.mcu.es

Otras:

http://www.buxaweb.com/historia/socials/art.htm

http://www.edu365.cat/batxillerat/humanitats/historia_art.htm

ART HISTORY POWERPOINT SHOWS iris.nyit.edu/arthistory/pptshows.html

….

A més de ciutats i conjunts monumentals que ofereixen uns atractius blogs per a donar a coneixer el seu patrimoni.

Al dossier de l’alumne a cada bloc apareixen reflectits a més de la filmografia.

Esperit emprenedor.

Amb la realització dels treballs tant individuals com en grup es preten que l’alumne organitze , planifique, prenga decisions i estableixca criteris i obtinga les seues

conclusions tant sobre els objectes artístics analitzats com sobre el procés d’aprenentatge.

Educació cívica i constitucional.

Amb el coneixement de tot el procés creatiu, amb l’anàlisi de les obres d’art, amb l’estudi de les motivacions que porten a l’artista a la realització del procés creatiu…Es preten que l’alumne siga sensible a la realitat que el se presenta en forma de patrimoni arqueològic, artístic i cultural i que contribueixca a afavorir el sosteniment i desenvolupament d’aquesta tasca creativa que identifica i distingueix l’ ésser humà de la resta d’éssers vius.

Blogs d'Història

A la recerca del temple d ' August

Ahirs de l ' Ebre

Altres Barcelones

Altres històries de Lleida

Amb lupa: Blog de Clàudia Pujol

Art i artistes

Àvols Fembres

Blog d ' Assumpta Montellà

Blog de Francisco Veiga

Blog de l ' Institut de Recerca en Cultures Medievals

Blog de Toni Pitarch

Blog de Xavier Casals

Blog del CEHI

Blog d’Arnau González Vilalta

Ciudad de las Ideas

Clionauta

Concepto|s e historia|s

Curiosidades de la Historia

De reyes, dioses y héroes

Desde la terraza: Viajar a la Historia

Dietari d ' històries i histèries

Domus Sapientiae

El Bloc de les Ciències Socials

El estudiante de Historia

El passat que no passa

El Tren de la Història

Fuentes de la Memoria

Genís Barnosell: Cròniques Contemporànies

Genís Barnosell: Història!

Hegemonies

Historia y Libros

Historiadores Histéricos

Historias con Historia

Històries d ' un Món Real

Històries Manresanes

La bitácora de Hobsbawm

La Era de Hobsbawm

La Estantería de Arriba

La Factoria Històrica

La Punxa

MedievalQuiz

Memòria de Sants

Mujeres en la historia

Mundo Barcino

Paseando por la Historia

Picant pedra

Revista Virtual de Historia

Sastreria Vilallonga

Siglos Curiosos

Tantes Històries

Un Mataró no tant llunyà

Una costellada neandertal

Al tractarse d’una nova assignatura on les editorials i els diferents organisme han deixat un poc desemparat al professor aquesta es una primera aproximació que confiem es puga millorar al llarg del temps.

ASSIGNATURA: HISTÒRIA D'ESPANYA

1. MARC NORMATIU.

a) Justificació


2. COMPETETÈNCIES.CC-Competències del curriculum











1. MARC NORMATIU.

a) Justificació


La programació didàctica està basada en el Decret núm 7544/10.06.2015 per el que s'establix la programació didàctica , la càrrega hoària, i els continguts, criteris i competències de les diverses matèries de la Secundària i del Batxillerat.

La història d'Espanya és una matèria comuna per a totes les modalitats de Batxillerat i pretén aprofundir en el desenvolupament del pensament històric de l'alumnat. Aquesta matèria aporta un marc de pensament que permet comprendre la dimensió temporal i causal desl fenòmens històrics , dels motius de les accions humanes, comparar diverses alternatives de solució a problemes, considerar l'evolució històrica com una successió d'encreuaments on la decisió humana és fonamental i on els conflictes socials cobren sentit.

L'aprenentatge hisyòric també fomenta el gust per indagar sobre el passat, plantejar-se preguntes i tractar de respondre-les usant de manera crítica una varietat de fonts per seleccionar la informació rellevant i interrelacionar-la a fi de comprendre els fets i processos històrics clau. Precisament, esta forma de construir el coneixement històric dóna lloc a l'existència de possibles interpretacions dels fets històrics, els arguments de les quals basats en evidències són debatuts contínuament. Açò suposa admetre que la història és un coneicement obert i en construcció, al mateix temps que rigorós i crític.

L’apartat de contextualització deu contenir una anàlisi de tres aspectes claus: població i entorn, centre i grup d’alumnes als quals es dirigeix la programació. Aquesta anàlisis deuria servir per adaptar i concretar els diferents elements de la programació a la realitat del grup a la qual va destinada.

Respecte a la població dir que es tracta de Sueca, una població de la Ribera Baixa que conta amb uns 25.000 habitants que viuen principalment del sector serveis i es troba a 35 km. de la capital.

Sobre el centre, direm que es tracta de l´únic institut que hi ha i que arreplega alumnes de Sollana, Mareny,Perelló, Polinyà, Riola i Fortaleny. En ell s’ofereixen totes les modalitats de Batxillerat , així com cicles formatius .

Els grups als que es dirigeix aquesta programació és el batxillerat. Es tracta d'una etapa postobligatòria i per tant de caràcter voluntari. El 2n de batxillerat al nostre centre, està format per 125 alumnes d’edats compreses entre els 17 i els 18 anys en l’etapa adolescent. Es divideixen en cinc grups. . Per tant , es de suposar que hi hauran a l’aula diferents ritmes d’aprenentatge i diversitat de coneixements previs.


Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge d'Història d'Espanya.Competències.

BL1.1.

CAA- competència aprendre a aprendre.

SIEE- sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

BL1.2.

CCL-competència comunicació lingüística.

CD- competència digital.

CAA-

BL.1.3. :CCL-CD-CAA-

BL1.4.:CAA-CCL-

BL1.5.:CD-CCL-CAA-

BL1.6.

CSC-competències socials i cíviques.

CAA-

BL1.7.:SIEE-

BL1.8.:SIEE-

Bloc 2 : Les arrels històriques d'Espanya.Competències.

BL2.1.:CSC-

BL2.2.:CSC-

BL2.3.:CSC-

BL2.4.:CSC-

BL2.5.:CSC-

BL2.6.:CSC-

BL2.7.:CSC-

Bloc 3: l'Antic Règim i la seua crisi.Competències.

BL3.1.:CSC-

BL3.2.:CSC-

BL3.3.:CSC-

BL3.4.:CSC-

BL3.5.:CSC-

BL3.6.:CSC-CEC-

Bloc 4: La construcció de l'Estat liberal ( 1833-1874 ).Competències.

BL4.1.:CSC-

BL4.2.:CSC-

BL4.3.:CSC-

Bloc 5: La Restauració i la seua crisi.Competències.

BL5.1.:CSC-

BL5.2.:CSC-

BL5.3.:CSC-

BL5.4.:CSC-

BL5.5.:CSC-

Bloc 6: La Segona República. La Guerra Civil en un context de crisi internacional

(1931-1939 ).Competències.

BL6.1.:CSC-

BL6.2.:CSC-

Bloc 7: La Dictadura Franquista ( 1939-1975).Competències.

BL7.1.:CSC-

BL7.2.:CSC-

Bloc 8: la transició democràtica i el procés de consolidació.Competències.

BL8.1.:CSC-

BL8.2.:CSC-

BL8.3.:CSC-




Els objectius del batxillerat son els establits per llei al Reial Decret 1105/2014.

Destaquem els següents :

Proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana,

coneixements i habilitats que els permeta desenvolupar funcions socials i incorporar-se

a la vida activa.

Capacitació per accedir a l'educació superior.

Dotar a l'alumnat dúna formació i uns coneixements generals en relació amb

les competències de caràcter més transversal....

La Història d'Espanya té com a objecte d'estudi els processos històrics que ens

permeten entendre el nostre present en la seua complexitat i diversitat. El coneixement

històric és així el resultat d'un diàleg permanent entre passat i present: la nostra

mirada actual dóna sentit al coneixement dels canvis històrics i, al seu torn, el

coneixement del passat enriquix la nostra comprensió del present. Este diàleg

permanent assegura nous aprenentatges.

La Història d'Espanya constituïx un context particular del coneixement històric i per

això permet abordar la reflexió més profunda i crítica. Per tant el seu aprenentatge

contribuïx a la formació intel·lectual de l'alumnat al dotar-lo d'una perspectiva rigosrosa

sobre el present i al dorar-lo de criteris per a situar-se davant dels problemes actuals.

Contribuïx també a la seua formació com a ciutadà responsable, conscient dels seus

drets i obligacions, de la seua herència rebuda i del seu compromís amb les

generacions futures.

La Història d'Espanya oferix una visió de conjunt dels processos històrics fonamentals

dels territoris que configuren l'actual Estat espanyol, sense oblidar per això la seua

pluralitat interna i la seua pertinença a altres àmbits més amplis, vom l'europeu, i

l'iberoamericà. Esta matèria comprén, en l'anàlisi dels processos històrics, tant els

aspectes compartits com els diferencials.


CONTINGUTS.

BLOC 1: Continguts comuns a l'aprenentatge d'Història d'Espanya.

BLOC 2: Les arrels històriques d'Espanya.

BLOC 3: L'Antic Règim i la seua crisi.

BLOC 4 : La construcció de l'Estat liberal (1833-1874).

BLOC 5 : La Restauració i la seua crisi.

BLOC 6 : La Segona República. La Guerra Civil en un context de crisi internacional. (1931-1939 )

BLOC 7 : La Dictadura Franquista ( 1939-1975 )

BLOC 8 : La Transició democràtica i el procés de consolidació.

Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge d'Història d'Espanya.

Continguts.

Estratègies per a definir problemes i formular preguntes i hipòtesis sobre les causes i conseqüències, sobre els canvis i continuïtats relatius a fets històrics de la Història d'Espanya.

Estratègies per a l'elaboració de guions o plans d'indagacions sobre processos històrics de forma col·lectiva preveient els recursos i fones d'informació necessaris amb l'orientació del professor. Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics.

Pensaments mitjans-fi. Pensament alternatiu. Pensament de perspectiva.Pensament causal i conseqüencial.

Responsabilitat i eficacia en la resolució de tasques.

Procés estructurat de presa de decisions. Càlcul d'oportunitats i riscos.

Estratègies de supervisió i resolució de problemes.

Avaluació de processos i resultats. Valoració de l'error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a obtindre i seleccionar informació sobre fets històrics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges: verbal, audiovisual, catogràfic, estadístic pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diveros mitjans.

Ús de buscadors en Internet, consideració de la qualitat, la fiabilitat i caire de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d'informació. Procediment de citació de fonts.Ús d'estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell

Foment d'estratègies d'animació a la lectura de textos de divulgació d'Història d'Espanya.

Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació: esquemes, mapes conceptuals, taules i línies de temps.

Ús de procediments d'anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets artístics.

Ús d'eines TIC per a organitzar (marcadors socials ), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, línies de temps, bloc, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.

Assumpció de distints rols en equips de treball.

Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.

Tècniques d'escolta activa.

Diàleg igualitari.

Coneixement d'estructures i tècniques d'aprenentatge cooperatiu.

Imaginació i creativitat

Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu.

Proactivitat.

Autoregulació d'emocions, control de l'ansietat i incertesa i capacitat d'automotivació.

Resilència, superar obstacles i fracassos. Perseverança , flexibilitat.

Procés estructurat de presa de decisions.

Responsabilitat.

Sentit crític.

Unitats didàctiques.Organització i distribució temporal. Considerem que aquest bloc, es transversal i els continguts que reflectix van a ser tractats en tots els altres blocs, i al seu torn van a ser avaluats a tots ells.

Bloc 2 : Les arrels històriques d'Espanya.

Continguts.

La Prehistòria. Els primers pobladors: formes de vida i organització social.

La pintura cantàbrica i llevantina.

Les societats agràries. La importància de la metal·lúrgia i el comerç.

Els pobles preromans: tartessos, celtes i íbers. La influència de les colonitzacions.

Hispània romana: conquista i romanització de la Península; el llegat cultural romà.

La monarquia visigoda: ruralització de l'economia; el poder de l'Església i de la noblesa.

Al-Àndalus: la conquesta musulmana de la península Ibèrica, evolució política;

revitalització econòmica i urbana; estructura social; religió, cultura i art.

La formació dels regnes cristians fins al segle XIII: el procés de conquesta i repoblació.

El Regne de València.

La base del poder dels privilegiats: el domini de la terra per mitjà de la conquesta, les

polítiques matrimonials i les donacions. L'expansió del règim senyorial i els conflictes

socials. La societat medieval: privilegiats i no privilegiats.

Els regnes cristians en la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV): crisi agrària i

demogràfica; les tensions socials; l'enfortiment del poder monàrquic en els diversos

regnes i el naixement de les Corts.

Convivència i conflictes entre musulmans, cristians i jues.

El Camí de Sant Jaume i l'Escola de Traductors de Toledo com a centres d'intercanvi

cultural. Les manifestacions artítiques del romànic i del gòtic i la influència cultural

europea.

Estratègies per a l'enfortiment del poder monàrquic desenvolupades pels Reis Catòlics:

la unió dinàstica de Castella i Aragó; la reorganització de l'Estat, la política religiosa; la

conquesta de Granada; el descobriment d'Amèrica; la incorporació de Navarra; les

relacions amb Portugal.

L'auge de l'Imperi en el segle XVI (Carles I i Felip II ): les bases del poder de la

Monarquia Hispànica i de la seua expansió territorial: els conflictes interns, la lluita

contra el protestantisme i per l'hegemonia a Euripa i el Mediterrani. L'exploració i

colonització d'Amèrica; la política econòmica rspecte a Amèrica; l'a revolució dels

preus i el cost de l'imperi.

Crisi i decadència de l'imperi en el segle XVII: els favorits; l'expulsió dels moriscos; els

projectes de reforma d'Olivares; la guerra dels Trenta Anys i la pèrdua de l'hegemonia

a Europa en favor de França; les rebel·lions de Catalunya i Portugal en 1640; Carles II i

el problema successori; la crisi demogràfica i econòmica.

La Guerra de Successió: una contesa civil i euripea; la Pau d'Utrecht i el nou equilibri

europeu.

El Segle d'Or espanyol: de l'Humanisme a la Contrareforma; Renaixement i Barroc en la

literatura i l'art. El paper del mecenatge de la Monarquia i la seua funció política.

Unitats didàctiques.Els alumnes van a utilitzar el manual Història d'Espanya de l'editorial Anaya. Tema1: Les primeres cultures.Tema 2: La romanització.Unitat 3: L'herència medieval.Unitat 4: El llegat dels temps moderns. Unitat 5:El segle XVIII.Antic Règim, reformisme i Il·lustració.Organització i distribució temporal. Sobre 8 sessions de classe. Acabar al voltant de la primera setmana d'octubre.

Bloc 3: l'Antic Règim i la seua crisi.

Continguts.

Noció de canvi i continuïtat: La perspectiva històrica i interpretació de fets i processos

històrics.

Guerra de Successió i canvi dinàstic. Les reformes institucionals: el Decret de Nova

Planta i el nou model d'Estat; l'admininstració a Amèrica; la Hisenda Real; les relacions

Església-Estat; els pactes de família amb França.

La Il·lustració a Espanya: el Despotisme Il·lustrat; el nou concepte d'educació; les

societats econòmiques d'amics del país; el paper de la premsa.

Els límits del reformisme borbònic: el manteniment de la propietat vinculada, la falta

d'ingressos fiscals i l'exempció dels privilegiats, el control de l'aristocràcia dels

mecanismes de poder.

L'economia i la política econòmica: la recuperació demogràfica; els problemes de

l'agricultura, la indústria i el comerç; la liberalització del comerç amb Amèrica;

l'arrancada econòmica de Catalunya.

L'impacte de la Revolució Francesa: les relacions entre Espanya i França.

L'agudització de la crisi de l'Antic Règim: els problemes de la Hisenda, el desprestigi de

la Monarquia; els motins populars.

La Guerra de la Independència; el primer intent de revolució liberal, les Corts de Cadis i

la Constitució del 1812.

El regnat de Ferran VII: la restauració de l'absolutisme; el Trienni Liberal; la reacció

absolutista en el context europeu.

L'emancipació de l'Amèrica espanyola : el protagonisme crioll, les fases del procés, les

repercussions per a Espanya.

L'obra de Goya com a testimoni de l'època.

Unitats didàctiques.Unitat 6: La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)Organització i distribució temporal. Sobre 11 sessions de classe. Acabar al voltant de la primera setmana de novembre.

Bloc 4: La construcció de l'Estat liberal ( 1833-1874 ).

Continguts.

El triomf i consolidació del liberalisme en el regnat d'Isabel II: els primers partits

polítics; el protagonisme polític dels militars; el procés constitucional; la legislació

econòmica de signe liberal, la societat liberal-burgesa.

El carlisme com a últim bastió absolutista: ideari i suports socials; les dos primeres

guerres carlines.

El Sexenni Democàtic: la revolució de 1868 i la caiguda de la monarquia isabelina; la

busca d'alternatives polítiques, la monarquia d'Amadeu I, la Primera República; la

guerra de Cuba; la tercera guerra carlina, la insurrecció cantonal.

Els inicis del moviment obrer espanyol; les condicions de vida d'obrers i llauradors; l'Associació Internacional de Treballadors i la influència dels corrents anarquistes i socialistes.

Unitats didàctiquesUnitat 7: La construcció de l'Espanya liberal (1833-1874).Organització i distribució temporal.15 sessions. Acabar abans d'anar-se'n a les vacances de nadal.

Bloc 5: La Restauració i la seua crisi.

Continguts.

Teoria i realitat del sistema canovista: la inspiració en el model anglés, la Constitució

de 1876 i el bipartidisme; el torn de partits, el caciquisme i el frau electoral. L'oposició

al sistema: catalanisme, nacionalisme basc, regionalisme gallec i moviment obrer.

Els èxits polítics: estabilitat i consolidació del poder civil; la liquidació del problema

carlí; la solució temporal del problema de Cuba.

La pèrdua de les últimes colònies i la crisi del 98: la guerra de Cuba; el

regeneracionisme. Els intents de modernització del sistema: el revisionisme polític dels

primers governs d'Alfons XIII; l' oposició de republicans, nacionalistes i moviment

obrer.

Canvis econòmics i socials: Característiques i evolució de la població espanyola.

L'economia en el segle XIX. El retard i l'estancament agrari. Els efectes de la

desamortització i del proteccionisme. La industrialització: la indústria tèxtil catalana, la

siderúrgia i la mineria. Les dificultats dels transports: els condicionaments geogràfics;

la xarxa de ferrocarrils. El comerç: proteccionisme davant de lliurecanvisme. Les

finances: la pesseta com a unitat monetària; el desenvolupament de la banca

moderna; els problemes de la Hisenda; les inversions estrangeres.

El desenvolupament desigual regional i els desequilibris territorials.

L'impacte dels esdeveniments exteriors: la intervenció al Marroc; la Primera Guerra

Mundial; la Revolució Russa. Els conflictes socials: la Setmana Tràgica de Barcelona; la

crisi general de 1917; el "trienni bolxevic" a Andalusia.

La dictadura de Primo de Rivera: Directori militar i Directori civil; el final de la guerra

del Marroc; la caiguda de la dictadura; l'enfonsament de la Monarquia.

Creixement econòmic i canvis demogràfics en el primer terç del segle: els efectes de la Guerra

Mundial en l'economia espanyola; l'intervencionisme estatal de la Dictadura; la transició al

règim demogràfic modern; els moviments migratoris; el transvasament de població de

l'agricultura a la indústria.

L'Edat de Plata de la cultura espanyola de la generació del 98 a la del 36. El paper dels

intel·lectuals.

Unitats didàctiquesUnitat 8: La restauració moderada (1875-1902). Unitat 9:El regnat d'Alfons XIII (1902-1931).Organització i distribució temporalUnitat 8, aproximadament 3 setmanes de gener. Unitat 9 ,3 setmanes de febrer.


(1931-1939 ).

Continguts.

Nocions de crisi, guerra i revolució.

El context internacional: la crisi del 1929, la crisi dels estats liberals i l'auge dels

feixismes.

El bienni reformista: la Constitució de 1931; la política de reformes; l'Estatut de

Catalunya, les forces d'oposició a la República.

El bienni radical-cedista: la política restauradora i la radicalització popular; la revolució

d'Astúries.

El Front Popular: les primeres actuacions del govern; la preparació del colp militar.

La Guerra Civil: la sublevació i el desenvolupament de la guerra; la dimensió internacional del

conflicte; l'evolució política en les dos zones; les conseqüències de la guerra. La vida

quotidiana en la reraguarda. La repressió. Propaganda i cultura.

Unitats didàctiquesUnitat 10. La Segona República (1931-1936).Unitat 11. La Guerra Civil (1936-1939)Organització i distribució temporal9 sessions lectives.Aproximadament es pot deixar acabat quan donen els dies de falles.

Bloc 7: La Dictadura Franquista ( 1939-1975).

Continguts.

La postguerra: grups ideològics i suports socials del franquisme; les relacions amb

l'exterior, la configuració política del nou Estat; la repressió política; l'autarquia

econòmica.

Els anys del "desarrollismo" : els plans de desnvolupament i el creixement econòmic;

les transformacions socials; la reafirmació política del règim ; la política exterior;

l'oposició al franquisme.

El final del franquisme: la inestabilitat política; les dificultats exteriors; els efectes de la

crisi econòmica internacional de 1973.

La cultura espanyola durant el franquisme: la cultura oficial, la cultura de l'exilis, la

cultura interior al marge del sistema. La censura.

Unitats didàctiquesUnitat 12.La dictadura de Franco.Organització i distribució temporal9 sessions. Acabar a meitat d'abril.

Bloc 8: la transició democràtica i el procés de consolidació.

Continguts.

La transició a la democràcia : les alternatives polítiques al franquisme, continuisme,

reforma o ruptura; els conflictes socials i el paper dels moviments democràtics; la Llei

per a la Reforma Política; les primeres eleccions democràtiques.

El context internacional: la crisi econòmica mundial; les caigudes de les dictadures de

Grècia i Portugal.

El període constituent: els Pactes de la Moncloa; les preautonomies de Catalunya i el

País Basc; la Constitució de 1978 i l'Estat de les autonomies.

La consolidació de la democràcia. Les amenaces del terrorisme i el colpisme. El colp

d'estat del 23F; l'ingrés en l'OTAN i la integració plena a Europa. La lluita per la igualtat

de gènera i el benestar social.

Els problemes de la democràcia espanyola en l'actualitat.

El paper d'Espanya al món actual.

Unitats didàctiquesUnitat 13. La Transició (1975-1982).Organització i distribució temporal9 sessions. Acabar a meitat de maig..


Presentem un model didàctic, entés no com un "mètode" obligat per als diferents professors que impartim l'assignatura, sino com un conjunt d'idees que cada professor/a adequa al seu context i les seues possibilitats. Té doncs un caràcter orientatiu i obert i integra diversos elements.

Els principis generals del projecte engloben els diferents components del curriculum-competències, objectius didàctics, continguts, activitats d'ensenyament i d'avaluació--- tractats de manera simultània.

En la presentació dels continguts s'ecposa la seqüència de conceptes i preocediment. Es partix de coneixements i competències previs de l'alumnat. Es presenten les activitats de manera que suscitin l'interès per analitzar problemes socials, polítics...

És diversifica les situacions d'aprenentatge i d'aula: treball en grups, individual...

A partir d'ací es parteix de la ieda que l'alumnat pot aprendre de maneres diferents segons el seu propi " estil d'aprenentatge", la seua motivació i disposició prèvia i les capacitats de partida. Per això amb el suport de materials que completen el llibre de l'alumne , el professorat pot promoure a l'aula activitats de diversos tipus (expositives i de presentació, sintesis, elaboració informes, comentaris de text...) intentant d'aquesta manera preparar l'alumnat per a superar les proves futures.


Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge d'Història d'Espanya.Criteris d'avaluació.

BL1.1.Planificar la realització d'una indagació sobre les causes i conseqüències de fets i

processos relatius a la història d'Espanya, definir problemes a partir de preguntes i

hipòtesi i proposar un pla ordenat i flexible d'accions que facilite la selecció

d'informació i recursos a partir de fonts diverses, l'organització del temps necessari i

del treball individual i grupal.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d'acord amb uns objectius

previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats

com a fonts, als quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques,

Internet, museus) i aplicar estratègies d'acord amb el seu nivell, de busca, registre,

selecció i organització de la informació i decidir si tals fonts són adequades fiables,

suficients i si tenen algun caire per la seua procedència i context de creació.

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació històrica per mitjà de la seua

representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, mapes

conceptuals o esquemes i evitar juís de valor sobre el passat en termes de normes i

valors del present.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d'aprenentatge i els seus

resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits

formals, l'adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell

educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en

diversos àmbits amb un llengauatge no discriminatori i utilitzar amb precisió la

terminologia conceptual adequada.

BL1.5. Usar diferents eines informàtiques per buscar, seleccionar i emmagatzemar

diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals

i col·laborar i comunicar-se per a elaborar contingus i interpretar-los compartint esta

informació en entorns virtuals d'aprenentatge i adoptar un comportament que

previnga males pràctiques.

BL1.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos

perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir

positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar rl diàleg igualitari

per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

BL1.7. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar

en les seus possibilitats, mostrar energía i entusiasme durant el desenvolupament,

prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les accions pròpies

i de les seues conseqüències.

BL1.8. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmix i professionals vinculats

amb la història del món contemporani i analitzar els coneixements, habilitats i

competències necessàries per al seu desenvolupament i comparar-les amb les pròpies

aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions

vocacional.


Criteris d'avaluació.

BL2.1. Reconéixer els principals fets i processos històrics de la península Ibèrica des de

la prehistòria fins a la desaparició de la monarquia visigoda, situant-los

cronològicament per mitjà de línies de temps i identificar els canvis fonamentals, les

seues causes i consequüències.

BL2.2. Explicar el procés de conquesta i colonització peninsular com resultat de la

relació de forces marcada per la dinàmica política d'al-Ándalus i la dels regnes cristians

i relacionar la distinta evolució d'aquestos regnes amb la concepció patrimonial de la

monarquia i la noblesa a través de mapes històrics i arbres genealògics.

BL2.3. Analitzar l'evolució de 'estructura social dels regnes cristians i assenyalar els

canvis que van conduir a la formació del règim senyorial i a una societat estamental

basada en el privilegi i explicar els conflictes socials resultants a partir del contrast de

fonts històriques.

BL2.4. Exemplificar les influències mútues entre cristians, musulmans i jueus a partir

d'exemples com el Camí de Santiago o l'Escola de Traductors de Toledo i comprovar si

aquestes relacions eren semblants en els àmbits socials i polític o si van sorgir

conflictes que van afectar la convivència recolzant-se en evidències històriques.

BL2.5.Contrastar les pervivències medievals i els fets rellevants que obrin el camí a la

modernitat del regnat dels Reis Catòlics i argumentar per què és considerat com una

etapa de transició entre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna.

BL2.6. Explicar l'evolució i expansió de la Monarquia Hispànica durant el segle XVI,

recolzant-se en mapes històrics i debatre la seua decadència en el segle XVII fent

referència a la crisi econòmica i demogràfica interna i a les relacions conflictives

internacionals, a partir de textos historiogràfics que permeten comparar diverses

interpretacions sobre l'esmentada decadència.

BL2.7.Reconéixer les grans aportacions culturals i artístiques del Segle d'Or espanyol i

relacionar el seu procés de creació i el seu ús social amb les demandes i interessos de

la monarquia, la noblesa i l'església com a mecenes a partir de fonts històriques i altres

tipus de fonts secundari obtingudes de forma guiada en Internet.



BL3.1. Examinar les reformes administratives , polítiques,i econòmiques promogudes

per la dinastia borbònica al llarg del segle XVIII i els conflictes i resistències que van

generar i relacionar-les amb les propostes dels il·lustrats utilitzant com a fonts els

textos de difusió de les seues idees a través dels seus informes, discursos, articles

periodístics o cartes.

BL3.2.Debatre els límits i contradiccions de les polítiques reformistes desenvolupades

en el segle XVIII tenint en compte els problemes que van afrontar i els resultats

obtinguts per mitjà de la comparació de diverses interpretacions historiogràfiques.

BL3.3. Reconéixer les implicacions de la Revolució francesa en la percepció i en les

decisions dels grups dirigents i exemplificar les contradiccions i els conflictes a què

s'enfontava l'Antic Règim a partir de testimonis de coetanis.

BL3.4. Interpretar la labor legisladora de les Corts de Cadis com una resposta des de

l'ideari del liberalisme a la crisi de l'Antic Règim a partir d'una selecció d'articles de la

constitució de 1812 i relacionar el procés de la seua redacció amb el context de la

Guerra d'Independència i la confrontació dels projectes pol´´itics d'absolutistes,

liberals i reformistes.

BL3.5. Constatar la lluita entre liberals i absolutistes al llarg del regnat de Ferran VII i

com determinen les fases del seu regnat i els fets més destacats en una línia de temps i

explicar la fallida de la Monarquia Absoluta tenint en compte les seues contradiccions

internes i el procés d'independència de les colònies americanes.

BL3.6. Relacionar les pintures i gravats de Goya amb els esdeveniments d'aquest

període i descobrir el seu valor com a font històrica reconeixent la seua capacitat

crítica i la seua perspectiva davant dels esdeveniments de què va ser testimoni.



BL4.1. Analitzar els canvis polítics, econòmics i socials que va suposar la formació de

l'estat liberal considerant els diferents corrents ideològics i el paper dels seus

principals protagonistes, per mitjà d'una selecció comparativa de fragments de textos

de caràcter jurídic i relacionar aquestos canvis amb les bases socials que els van

recolzar o s'hi van oposar, amb els seus referents ideològics i amb els conflictes que

van generar.

BL4.2. Interpretar la dinàmica del Sexenni revolucionari com un període de busca

d'alternatives democràtiques a la monarquia isabelina i especificar els grans conflictes

interns i externs als quals van haver d'enfrontar-se els governs successius amb el

suport d'una línia de temps en què s'indiquen els principals esdeveniments.

BL4.3. Descriure els canvis i les continuïtats en les condicions de vida de les classes

treballadores i de la burgesia lligades a les reformes liberals i relacionar-les amb els

conflictes que van protagonitzar i els inicis del moviment obrer a Espanya des d'una

perspectiva internacional a partir de textos historiogràfics, periodístics i imatges.



BL5.1. Contrastar la concepció del sistema polític de la Restauració amb el seu

funcionament real per mitjà de l'anàlisi dels problemes de caràcter polític, social,

regional, religiós i militar i argumentar en quin grau va superar alguns dels problemes

del període isabelí i quins van ser els seus límits a l'afrontar els reptes que plantejava la

integració dels nacionalismes i del moviment obrer en el sistema polític.

BL5.2. Explicar la crisi del 98 com a manifestació de les limitacions del règim de la

Restauració distingint causes intenes i externes i relacionar aquestos fets amb les

crítiques del regeneracionisme i la seua exigència de reformes polítiques utilitzant com

a fonts alguns documents significatius escrits pels intel·lectuals regeneracionistes.

BL5.3. Analitzar els canvis i continuïtats en l'evolució de la població i en l'economia

espanyoles al llarg del XIX i principis del XX i posar en perspectiva històrica les mesures

adoptades pels governs i el debat entre proteccionistes i lliurecanvistes en el context

de les dificultats per al desenvolupament econòmic i la superació dels desequilibris

territorials.

BL5.4. Interpretar la dictadura de Primo de Rivera com una solució autoritària a la crisi

del sistema polític de la Restauració explicant per què es va arribar a esta tenint en

compte les contradiccions del sistema de la Restauració, els límits de les seues

reformes i les consequüències de la I Guerra Mundial i constatar el seu fracàs com a

resultat dels límits de les seues mesures intervencionistes, les seues contradiccions i

l'activitat de l'oposició.

BL5.5. Reconéixer la importància de l'Edat de Plata de la cultura espanyola, exposar les

aportacions de les generacions i figures més representatives i destacar el

protagonisme dels intel·lectuals en la vida cultural i política, assenyalar la seua

influència en la labor de la II República.

Bloc 6: La Segona República. La Guerra Civil en un context de crisi internacional (1931-1939 )


BL6.1. Interpretar la Segona República com una solució democràtica a la crisi del

sistema polític de la Restauració emmarcant-la en el context internacional de crisi

econòmica i conflictivitat social i analitzar les actuacions desenvolupades en cada una

de les seues etapes en relació amb els problemes socials, econòmics i polítics heretats

contrastant diverses fonts històriques.

BL6.2. Explicar la Guerra Civil i el curs dels esdeveniments en les dos zones tenint en

compte els seus antecedents i el context internacional i destacar les seues

conseqüències a partir del contrast de diverses interpretacions historiogràfiques.



BL7.1. Explicar l'evolució de la dictadura franquista assenyalant els seus suports socials,

les resistències, les transformacions polítiques, econòmiques i socials que es van

produir, relacionar-les amb la canviant situació internacional i interpretar la seua crisi

com a resultat de les contradiccions i els conflictes que els canvis van agreujar.

BL7.2. Seleccionar la producció cultural més representativa d'aquest període ,

assenyalar els seus condicionants ideològics i polítics i reconéixer el valor d'algunes

manifestacions culturals, incloses les desenvolupades a l'exili, com una font per a

conéicer les transformacions que estaven ocorrent de de finals dels anys cinquanta

qüestionant les visions estàtiques d'aquest període.



BL8.1. Descriure les dificultats de la transició a la democràcia des del franquisme en un

context de crisi econòmica i el paper exercit per l'oposició i els conflictes socials i

relacionar tot això amb les mesures que van permetre el desmantellament

institucional del règim i la celebració de les primeres eleccions democràtiques amb

l'ajuda d'una línia de temps.

BL8.2. Diferenciar el nou model d'Estat democràtic establit en la Constitucio de

1978 ,de la dictadura franquista i destacar el pacte constitucional i la seua concreció en

actuacions encaminades a assolir un ampli acord social i polític i a afrontar

desafiaments heretats del franquisme a partir de testimonis, documents periodístics i

textos historiogràfics.

BL8.3. Analitzar l'evolució econòmica, social i política d'Espanya des del primer govern

constitucional de 1979 fins a l'actual crisi econòmica, posar en perspectiva històrica el

procés d'integració en la Unió Europea i en altres àmbits i destacar els èxits i

desafiaments relatius a la igualtat social i l'Estat de Benestar.


En cada avaluació es repartiran proporcionalment els temes, de manera que es realitzen almenys un exàmen. La nota eixirà de la mitja de les proves realitzades. A classe es realitzaran treballs o altres activitats, que en alguna ocasió substituiran que el bloc siga avaluat (es el cas del bloc 2) A cada avaluació se puntuarà sobre 11. Els exàmens representen el 100% de la nota i el 10% correspon als diferents exercicis i comentaris que van fent-se periòdicament de manera oral i escrita. El departament fixarà de manera consensuada les dates per a recuperacions de la primera i la segona avaluació

Per a valorar positivament cada avaluació es tindran en compte els aspectes següents:

I.El domini del vocabulari històric.II Identificació cronològica III.El coneixement i domini de les pautes de comentari IV.La comprensió dels textos i del seu missatgeV.El domini dels conceptes determinants en cada època històrica.VI.La coherència i cohesió en la realització del discurs oral u escrit.VII.Les relacions i divergències entre els diferents moments.

PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS..

L'avaluació tindrà en compte:

•El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum.

•La consecució dels objectius marcats per el currículum.

•La maduresa acadèmica de l'alumne en relació amb els objectius del batxillerat.

•Les possibilitats de progrés de l'alumne en estudis posteriors

L'alumnat podrà realitzar una prova extraordinària al mes de maig, si no ha superat

les diferents avaluacions

S'ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l'alumnat en relació amb els

diferents ritmes d'aprenentatge que desen-volupa cada alumne o alumna de l'aula.

S'ha partit de la concepció global que cada professor o professora ha d'orientar la seva

intervenció en funció de la diversitat de formes d'aprenentatge que es poden donar

entre els alumnes i les alumnes

Per tant, s'ofereixen els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui

desenvolupar diferents estratègies d'ensenyament amb la finalitat de facilitar els

aprenentatges de les alumnes i els alumnes en funció de les seves necessitats

concretes:

Els continguts del Llibre de l'alumne i de l'alumna venen complementats amb activitats

molt diverses. D’aquesta manera, la professora o el professor podrà dissenyar

estratègies d’ensenyament aprenentatge adaptades al nivell del grup classe.

Així mateix, en la Guia de Recursos Didàctics s'inclouen nombroses Activitats de

Reforç i d'Ampliació per cada un dels apartats dels temes que conformen el Llibre de

l'alumne i de l'alumna.


Reprenent l'apartat anterior, tornem a parlar de l'estil diferent d'aprenentatge de

cadascun dels alumnes (reflexiu, analític, sintètic...). Les activitats constitueixen un

excel·lent instrument d'atenció a les diferències individuals. La varietat i l'abundància

d'activitats amb diferent nivell de dificultat permeten l'adaptació, a les diferents

capacitats, interessos i motivacions.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS.

Qualsevol exposició, conferència, pel·lícula que puga eixir durant el curs acadèmic i

estiga relacionada amb la matèria, es motiu d'assistència amb l'objectiu d'aplicar els

coneixements adquirits al llarg de l'any i poder-los aplicar.

RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

S'utilitzarà el llibre de l'alumnat Història d'Espanya per a 2n de Batxillerat de l'editorial

Anaya, a més aquest oferix a l'alumne accés a recursos multimèdia (textos

complementaris, activitas...

La Web de l'alumnat conté recursos i activitats per al treball autònom: diccionari

històric, glossari general de termes històrics, cartografia històrica, textos i materials

gràfics, activitats complementàries d'autoavaluació, repertori de pàgines web

comentades, filmografia, informació sobre materials diversos per ampliar els temes...

CONTINGUTS, CRITERIS I COMPETÈNCIES DE L'ASSIGNATURA HISTÒRIA D'ESPANYA.2 BAT.

CONTINGUTS.

BLOC 1: Continguts comuns a l'aprenentatge d'Història d'Espanya.

BLOC 2: Les arrels històriques d'Espanya.

BLOC 3: L'Antic Règim i la seua crisi.

BLOC 4 : La construcció de l'Estat liberal (1833-1874).

BLOC 5 : La Restauració i la seua crisi.

BLOC 6 : La Segona República. La Guerra Civil en un context de crisi internacional. (1931-1939 )

BLOC 7 : La Dictadura Franquista ( 1939-1975 )

BLOC 8 : La Transició democràtica i el procés de consolidació.

Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge d'Història d'Espanya.

Continguts.

Estratègies per a definir problemes i formular preguntes i hipòtesis sobre les causes i conseqüències, sobre els canvis i continuïtats relatius a fets històrics de la Història d'Espanya.

Estratègies per a l'elaboració de guions o plans d'indagacions sobre processos històrics de forma col·lectiva preveient els recursos i fones d'informació necessaris amb l'orientació del professor. Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets històrics.

Pensaments mitjans-fi. Pensament alternatiu. Pensament de perspectiva.Pensament causal i conseqüencial.

Responsabilitat i eficacia en la resolució de tasques.

Procés estructurat de presa de decisions. Càlcul d'oportunitats i riscos.

Estratègies de supervisió i resolució de problemes.

Avaluació de processos i resultats. Valoració de l'error com a oportunitat.

Ús de diversos procediments per a obtindre i seleccionar informació sobre fets històrics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges: verbal, audiovisual, catogràfic, estadístic pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diveros mitjans.

Ús de buscadors en Internet, consideració de la qualitat, la fiabilitat i caire de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d'informació. Procediment de citació de fonts.

Ús d'estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell

Foment d'estratègies d'animació a la lectura de textos de divulgació d'Història d'Espanya.


Ús de procediments d'anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de causalitat entre diversos fets artístics.

Ús d'eines TIC per a organitzar (marcadors socials ), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, línies de temps, bloc, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.

Assumpció de distints rols en equips de treball.


Tècniques d'escolta activa.

Diàleg igualitari.


Imaginació i creativitat

Sentit crític.


BL1.1.Planificar la realització d'una indagació sobre les causes i conseqüències de fets i

processos relatius a la història d'Espanya, definir problemes a partir de preguntes i

hipòtesi i proposar un pla ordenat i flexible d'accions que facilite la selecció

d'informació i recursos a partir de fonts diverses, l'organització del temps necessari i

del treball individual i grupal.

BL1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d'acord amb uns objectius

previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus, usats

com a fonts, als quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques,

Internet, museus) i aplicar estratègies d'acord amb el seu nivell, de busca, registre,

selecció i organització de la informació i decidir si tals fonts són adequades, fiables,

suficients i si tenen algun caire per la seua procedència i context decreació.

BL1.3. Interpretar les dades, evidències i informació històrica per mitjà de la seua

representació en forma de gràfiques, línies de temps, diagrames, taules, mapes

conceptuals o esquemes i evitar juís de valor sobre el passat en termes de normes i

valors del present.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d'aprenentatge i els seus

resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits

formals, l'adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell

educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en

diversos àmbits amb un llengauatge no discriminatori i utilitzar amb precisió la

terminologia conceptual adequada.

BL1.5. Usar diferents eines informàtiques per buscar, seleccionar i emmagatzemar

diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals

i col·laborar i comunicar-se per a elaborar contingus i interpretar-los compartint esta

informació en entorns virtuals d'aprenentatge i adoptar un comportament que

previnga males pràctiques.

BL1.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos

perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir

positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar rl diàleg igualitari

per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

BL1.7. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar

en les seus possibilitats, mostrar energía i entusiasme durant el desenvolupament,

prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les accions pròpies

i de les seues conseqüències.

BL1.8. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmix i professionals vinculats

amb la història del món contemporani i analitzar els coneixements, habilitats i

competències necessàries per al seu desenvolupament i comparar-les amb les pròpies

aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions

vocacional.


Continguts.

La Prehistòria. Els primers pobladors: formes de vida i organització social.

La pintura cantàbrica i llevantina.

Les societats agràries. La importància de la metal·lúrgia i el comerç.

Els pobles preromans: tartessos, celtes i íbers. La influència de les colonitzacions.

Hispània romana: conquista i romanització de la Península; el llegat cultural romà.

La monarquia visigoda: ruralització de l'economia; el poder de l'Església i de la noblesa.

Al-Àndalus: la conquesta musulmana de la península Ibèrica, evolució política;

revitalització econòmica i urbana; estructura social; religió, cultura i art.

La formació dels regnes cristians fins al segle XIII: el procés de conquesta i repoblació.

El Regne de València.

La base del poder dels privilegiats: el domini de la terra per mitjà de la conquesta, les

polítiques matrimonials i les donacions. L'expansió del règim senyorial i els conflictes

socials. La societat medieval: privilegiats i no privilegiats.

Els regnes cristians en la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV): crisi agrària i

demogràfica; les tensions socials; l'enfortiment del poder monàrquic en els diversos

regnes i el naixement de les Corts.

Convivència i conflictes entre musulmans, cristians i jues.

El Camí de Sant Jaume i l'Escola de Traductors de Toledo com a centres d'intercanvi

cultural. Les manifestacions artítiques del romànic i del gòtic i la influència cultural

europea.

Estratègies per a l'enfortiment del poder monàrquic desenvolupades pels Reis Catòlics:

la unió dinàstica de Castella i Aragó; la reorganització de l'Estat, la política religiosa; la

conquesta de Granada; el descobriment d'Amèrica; la incorporació de Navarra; les

relacions amb Portugal.

L'auge de l'Imperi en el segle XVI (Carles I i Felip II ): les bases del poder de la

Monarquia Hispànica i de la seua expansió territorial: els conflictes interns, la lluita

contra el protestantisme i per l'hegemonia a Euripa i el Mediterrani. L'exploració i

colonització d'Amèrica; la política econòmica rspecte a Amèrica; l'a revolució dels

preus i el cost de l'imperi.

Crisi i decadència de l'imperi en el segle XVII: els favorits; l'expulsió dels moriscos; els

projectes de reforma d'Olivares; la guerra dels Trenta Anys i la pèrdua de l'hegemonia

a Europa en favor de França; les rebel·lions de Catalunya i Portugal en 1640; Carles II i

el problema successori; la crisi demogràfica i econòmica.

La Guerra de Successió: una contesa civil i euripea; la Pau d'Utrecht i el nou equilibri

europeu.

El Segle d'Or espanyol: de l'Humanisme a la Contrareforma; Renaixement i Barroc en la

literatura i l'art. El paper del mecenatge de la Monarquia i la seua funció política.


BL2.1. Reconéixer els principals fets i processos històrics de la península Ibèrica des de

la prehistòria fins a la desaparició de la monarquia visigoda, situant-los

cronològicament per mitjà de línies de temps i identificar els canvis fonamentals, les

seues causes i consequüències.

BL2.2. Explicar el procés de conquesta i colonització peninsular com resultat de la

relació de forces marcada per la dinàmica política d'al-Ándalus i la dels regnes cristians

i relacionar la distinta evolució d'aquestos regnes amb la concepció patrimonial de la

monarquia i la noblesa a través de mapes històrics i arbres genealògics.

BL2.3. Analitzar l'evolució de 'estructura social dels regnes cristians i assenyalar els

canvis que van conduir a la formació del règim senyorial i a una societat estamental

basada en el privilegi i explicar els conflictes socials resultants a partir del contrast de

fonts històriques.

BL2.4. Exemplificar les influències mútues entre cristians, musulmans i jueus a partir

d'exemples com el Camí de Santiago o l'Escola de Traductors de Toledo i comprovar si

aquestes relacions eren semblants en els àmbits socials i polític o si van sorgir

conflictes que van afectar la convivència recolzant-se en evidències històriques.

BL2.5.Contrastar les pervivències medievals i els fets rellevants que obrin el camí a la

modernitat del regnat dels Reis Catòlics i argumentar per què és considerat com una

etapa de transició entre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna.

BL2.6. Explicar l'evolució i expansió de la Monarquia Hispànica durant el segle XVI,

recolzant-se en mapes històrics i debatre la seua decadència en el segle XVII fent

referència a la crisi econòmica i demogràfica interna i a les relacions conflictives

internacionals, a partir de textos historiogràfics que permeten comparar diverses

interpretacions sobre l'esmentada decadència.

BL2.7.Reconéixer les grans aportacions culturals i artístiques del Segle d'Or espanyol i

relacionar el seu procés de creació i el seu ús social amb les demandes i interessos de

la monarquia, la noblesa i l'església com a mecenes a partir de fonts històriques i altres

tipus de fonts secundari obtingudes de forma guiada en Internet.


Continguts.

Noció de canvi i continuïtat: La perspectiva històrica i interpretació de fets i processos

històrics.

Guerra de Successió i canvi dinàstic. Les reformes institucionals: el Decret de Nova

Planta i el nou model d'Estat; l'admininstració a Amèrica; la Hisenda Real; les relacions

Església-Estat; els pactes de família amb França.

La Il·lustració a Espanya: el Despotisme Il·lustrat; el nou concepte d'educació; les

societats econòmiques d'amics del país; el paper de la premsa.

Els límits del reformisme borbònic: el manteniment de la propietat vinculada, la falta

d'ingressos fiscals i l'exempció dels privilegiats, el control de l'aristocràcia dels

mecanismes de poder.

L'economia i la política econòmica: la recuperació demogràfica; els problemes de

l'agricultura, la indústria i el comerç; la liberalització del comerç amb Amèrica;

l'arrancada econòmica de Catalunya.

L'impacte de la Revolució Francesa: les relacions entre Espanya i França.

L'agudització de la crisi de l'Antic Règim: els problemes de la Hisenda, el desprestigi de

la Monarquia; els motins populars.

La Guerra de la Independència; el primer intent de revolució liberal, les Corts de Cadis i

la Constitució del 1812.

El regnat de Ferran VII: la restauració de l'absolutisme; el Trienni Liberal; la reacció

absolutista en el context europeu.

L'emancipació de l'Amèrica espanyola : el protagonisme crioll, les fases del procés, les

repercussions per a Espanya.

L'obra de Goya com a testimoni de l'època.


BL3.1. Examinar les reformes administratives , polítiques,i econòmiques promogudes

per la dinastia borbònica al llarg del segle XVIII i els conflictes i resistències que van

generar i relacionar-les amb les propostes dels il·lustrats utilitzant com a fonts els

textos de difusió de les seues idees a través dels seus informes, discursos, articles

periodístics o cartes.

BL3.2.Debatre els límits i contradiccions de les polítiques reformistes desenvolupades

en el segle XVIII tenint en compte els problemes que van afrontar i els resultats

obtinguts per mitjà de la comparació de diverses interpretacions historiogràfiques.

BL3.3. Reconéixer les implicacions de la Revolució francesa en la percepció i en les

decisions dels grups dirigents i exemplificar les contradiccions i els conflictes a què

s'enfontava l'Antic Règim a partir de testimonis de coetanis.

BL3.4. Interpretar la labor legisladora de les Corts de Cadis com una resposta des de

l'ideari del liberalisme a la crisi de l'Antic Règim a partir d'una selecció d'articles de la

constitució de 1812 i relacionar el procés de la seua redacció amb el context de la

Guerra d'Independència i la confrontació dels projectes pol´´itics d'absolutistes,

liberals i reformistes.

BL3.5. Constatar la lluita entre liberals i absolutistes al llarg del regnat de Ferran VII i

com determinen les fases del seu regnat i els fets més destacats en una línia de temps i

explicar la fallida de la Monarquia Absoluta tenint en compte les seues contradiccions

internes i el procés d'independència de les colònies americanes.

BL3.6. Relacionar les pintures i gravats de Goya amb els esdeveniments d'aquest

període i descobrir el seu valor com a font històrica reconeixent la seua capacitat

crítica i la seua perspectiva davant dels esdeveniments de què va ser testimoni.


Continguts.

El triomf i consolidació del liberalisme en el regnat d'Isabel II: els primers partits

polítics; el protagonisme polític dels militars; el procés constitucional; la legislació

econòmica de signe liberal, la societat liberal-burgesa.

El carlisme com a últim bastió absolutista: ideari i suports socials; les dos primeres

guerres carlines.

El Sexenni Democàtic: la revolució de 1868 i la caiguda de la monarquia isabelina; la

busca d'alternatives polítiques, la monarquia d'Amadeu I, la Primera República; la

guerra de Cuba; la tercera guerra carlina, la insurrecció cantonal.

Els inicis del moviment obrer espanyol; les condicions de vida d'obrers i llauradors;

l'Associació Internacional de Treballadors i la influència dels corrents anarquistes i

socialistes.


BL4.1. Analitzar els canvis polítics, econòmics i socials que va suposar la formació de

l'estat liberal considerant els diferents corrents ideològics i el paper dels seus

principals protagonistes, per mitjà d'una selecció comparativa de fragments de textos

de caràcter jurídic i relacionar aquestos canvis amb les bases socials que els van

recolzar o s'hi van oposar, amb els seus referents ideològics i amb els conflictes que

van generar.

BL4.2. Interpretar la dinàmica del Sexenni revolucionari com un període de busca

d'alternatives democràtiques a la monarquia isabelina i especificar els grans conflictes

interns i externs als quals van haver d'enfrontar-se els governs successius amb el

suport d'una línia de temps en què s'indiquen els principals esdeveniments.

BL4.3. Descriure els canvis i les continuïtats en les condicions de vida de les classes

treballadores i de la burgesia lligades a les reformes liberals i relacionar-les amb els

conflictes que van protagonitzar i els inicis del moviment obrer a Espanya des d'una

perspectiva internacional a partir de textos historiogràfics, periodístics i imatges.


Continguts.

Teoria i realitat del sistema canovista: la inspiració en el model anglés, la Constitució

de 1876 i el bipartidisme; el torn de partits, el caciquisme i el frau electoral. L'oposició

al sistema: catalanisme, nacionalisme basc, regionalisme gallec i moviment obrer.

Els èxits polítics: estabilitat i consolidació del poder civil; la liquidació del problema

carlí; la solució temporal del problema de Cuba.

La pèrdua de les últimes colònies i la crisi del 98: la guerra de Cuba; el

regeneracionisme. Els intents de modernització del sistema: el revisionisme polític dels

primers governs d'Alfons XIII; l' oposició de republicans, nacionalistes i moviment

obrer.

Canvis econòmics i socials: Característiques i evolució de la població espanyola.

L'economia en el segle XIX. El retard i l'estancament agrari. Els efectes de la

desamortització i del proteccionisme. La industrialització: la indústria tèxtil catalana, la

siderúrgia i la mineria. Les dificultats dels transports: els condicionaments geogràfics;

la xarxa de ferrocarrils. El comerç: proteccionisme davant de lliurecanvisme. Les

finances: la pesseta com a unitat monetària; el desenvolupament de la banca

moderna; els problemes de la Hisenda; les inversions estrangeres.

El desenvolupament desigual regional i els desequilibris territorials.

L'impacte dels esdeveniments exteriors: la intervenció al Marroc; la Primera Guerra

Mundial; la Revolució Russa. Els conflictes socials: la Setmana Tràgica de Barcelona; la

crisi general de 1917; el "trienni bolxevic" a Andalusia.

La dictadura de Primo de Rivera: Directori militar i Directori civil; el final de la guerra

del Marroc; la caiguda de la dictadura; l'enfonsament de la Monarquia.

Creixement econòmic i canvis demogràfics en el primer terç del segle: els efectes de la

Guerra Mundial en l'economia espanyola; l'intervencionisme estatal de la Dictadura; la

transició al règim demogràfic modern; els moviments migratoris; el transvasament de

població de l'agricultura a la indústria.

L'Edat de Plata de la cultura espanyola de la generació del 98 a la del 36. El paper dels

intel·lectuals.


BL5.1. Contrastar la concepció del sistema polític de la Restauració amb el seu

funcionament real per mitjà de l'anàlisi dels problemes de caràcter polític, social,

regional, religiós i militar i argumentar en quin grau va superar alguns dels problemes

del període isabelí i quins van ser els seus límits a l'afrontar els reptes que plantejava la

integració dels nacionalismes i del moviment obrer en el sistema polític.

BL5.2. Explicar la crisi del 98 com a manifestació de les limitacions del règim de la

Restauració distingint causes intenes i externes i relacionar aquestos fets amb les

crítiques del regeneracionisme i la seua exigència de reformes polítiques utilitzant com

a fonts alguns documents significatius escrits pels intel·lectuals regeneracionistes.

BL5.3. Analitzar els canvis i continuïtats en l'evolució de la població i en l'economia

espanyoles al llarg del XIX i principis del XX i posar en perspectiva històrica les mesures

adoptades pels governs i el debat entre proteccionistes i lliurecanvistes en el context

de les dificultats per al desenvolupament econòmic i la superació dels desequilibris

territorials.

BL5.4. Interpretar la dictadura de Primo de Rivera com una solució autoritària a la crisi

del sistema polític de la Restauració explicant per què es va arribar a esta tenint en

compte les contradiccions del sistema de la Restauració, els límits de les seues

reformes i les consequüències de la I Guerra Mundial i constatar el seu fracàs com a

resultat dels límits de les seues mesures intervencionistes, les seues contradiccions i

l'activitat de l'oposició.

BL5.5. Reconéixer la importància de l'Edat de Plata de la cultura espanyola, exposar les

aportacions de les generacions i figures més representatives i destacar el

protagonisme dels intel·lectuals en la vida cultural i política, assenyalar la seua

influència en la labor de la II República.


(1931-1939 ).

Continguts.

Nocions de crisi, guerra i revolució.

El context internacional: la crisi del 1929, la crisi dels estats liberals i l'auge dels

feixismes.

El bienni reformista: la Constitució de 1931; la política de reformes; l'Estatut de

Catalunya, les forces d'oposició a la República.

El bienni radical-cedista: la política restauradora i la radicalització popular; la revolució

d'Astúries.

El Front Popular: les primeres actuacions del govern; la preparació del colp militar.

La Guerra Civil: la sublevació i el desenvolupament de la guerra; la dimensió

internacional del conflicte; l'evolució política en les dos zones; les conseqüències de la

guerra. La vida quotidiana en la reraguarda. La repressió. Propaganda i cultura.


BL6.1. Interpretar la Segona República com una solució democràtica a la crisi del

sistema polític de la Restauració emmarcant-la en el context internacional de crisi

econòmica i conflictivitat social i analitzar les actuacions desenvolupades en cada una

de les seues etapes en relació amb els problemes socials, econòmics i polítics heretats

contrastant diverses fonts històriques.

BL6.2. Explicar la Guerra Civil i el curs dels esdeveniments en les dos zones tenint en

compte els seus antecedents i el context internacional i destacar les seues

conseqüències a partir del contrast de diverses interpretacions historiogràfiques.


Continguts.

La postguerra: grups ideològics i suports socials del franquisme; les relacions amb

l'exterior, la configuració política del nou Estat; la repressió política; l'autarquia

econòmica.

Els anys del "desarrollismo" : els plans de desnvolupament i el creixement econòmic;

les transformacions socials; la reafirmació política del règim ; la política exterior;

l'oposició al franquisme.

El final del franquisme: la inestabilitat política; les dificultats exteriors; els efectes de la

crisi econòmica internacional de 1973.

La cultura espanyola durant el franquisme: la cultura oficial, la cultura de l'exilis, la

cultura interior al marge del sistema. La censura.


BL7.1. Explicar l'evolució de la dictadura franquista assenyalant els seus suports socials,

les resistències, les transformacions polítiques, econòmiques i socials que es van

produir, relacionar-les amb la canviant situació internacional i interpretar la seua crisi

com a resultat de les contradiccions i els conflictes que els canvis van agreujar.

BL7.2. Seleccionar la producció cultural més representativa d'aquest període ,

assenyalar els seus condicionants ideològics i polítics i reconéixer el valor d'algunes

manifestacions culturals, incloses les desenvolupades a l'exili, com una font per a

conéicer les transformacions que estaven ocorrent de de finals dels anys cinquanta

qüestionant les visions estàtiques d'aquest període.


Continguts.

La transició a la democràcia : les alternatives polítiques al franquisme, continuisme,

reforma o ruptura; els conflictes socials i el paper dels moviments democràtics; la Llei

per a la Reforma Política; les primeres eleccions democràtiques.

El context internacional: la crisi econòmica mundial; les caigudes de les dictadures de

Grècia i Portugal.

El període constituent: els Pactes de la Moncloa; les preautonomies de Catalunya i el

País Basc; la Constitució de 1978 i l'Estat de les autonomies.

La consolidació de la democràcia. Les amenaces del terrorisme i el colpisme. El colp

d'estat del 23F; l'ingrés en l'OTAN i la integració plena a Europa. La lluita per la igualtat

de gènera i el benestar social.

Els problemes de la democràcia espanyola en l'actualitat.

El paper d'Espanya al món actual.


BL8.1. Descriure les dificultats de la transició a la democràcia des del franquisme en un

context de crisi econòmica i el paper exercit per l'oposició i els conflictes socials i

relacionar tot això amb les mesures que van permetre el desmantellament

institucional del règim i la celebració de les primeres eleccions democràtiques amb

l'ajuda d'una línia de temps.

BL8.2. Diferenciar el nou model d'Estat democràtic establit en la Constitucio de

1978 ,de la dictadura franquista i destacar el pacte constitucional i la seua concreció en

actuacions encaminades a assolir un ampli acord social i polític i a afrontar

desafiaments heretats del franquisme a partir de testimonis, documents periodístics i

textos historiogràfics.

BL8.3. Analitzar l'evolució econòmica, social i política d'Espanya des del primer govern

constitucional de 1979 fins a l'actual crisi econòmica, posar en perspectiva històrica el

procés d'integració en la Unió Europea i en altres àmbits i destacar els èxits i

desafiaments relatius a la igualtat social i l'Estat de Benestar.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.En cada avaluació es repartiran proporcionalment els temes, de manera que es realitzen almenys un exàmen. La nota eixirà de la mitja de les proves realitzades. A classe es realitzaran treballs o altres activitats, que en alguna ocasió substituiran que

el bloc siga avaluat (es el cas del bloc 2) A cada avaluació se puntuarà sobre 11. Els exàmens representen el 100% de la nota i el 10% correspon als diferents exercicis i comentaris que van fent-se periòdicament de manera oral i escrita. El departament fixarà de manera consensuada les dates per a recuperacions de la primera i la segona avaluació


I.El domini del vocabulari històric.II Identificació cronològica III.El coneixement i domini de les pautes de comentari IV.La comprensió dels textos i del seu missatgeV.El domini dels conceptes determinants en cada època històrica.VI.La coherència i cohesió en la realització del discurs oral u escrit.VII.Les relacions i divergències entre els diferents moments.

L'avaluació tindrà en compte:

•El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum.•La consecució dels objectius marcats per el currículum.



L'alumnat podrà realitzar una prova extraordinària al mes de maig, si no ha superat les diferents avaluacions.

BATXILLERAT LOMQE HISTÒRIA DE L’ART

1. MARC NORMATIU.

a) Justificació












10. RECURSOS DIDÀCTICSI ORGANITZATIUS.

1.MARC NORMATIU. a)Justificació

La següent programació té com a finalitat garantir una formació integral dels alumnes que els permeta:

–Proporcionar als estudiants formació i maduresa tant intel·lectual com humana.

– Adquirir coneixements i habilitats que permeten que desenvolupe funcions socials i s’incorpore a la vida activa amb responsabilitat i competència.

–Capacitar els alumnes per accedir a l’ensenyament universitari.

Aquest programació ha contemplat la relació entre les competències bàsiques i els objectius de la matèria i els criteris d’avaluació , per tant hem valorat:

• L'autodidactisme i el desenvolupament d'un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

• La capacitat per treballar en equip de manera col·laborativa.

• L'aplicació de mètodes d'investigació apropiats.

• L'exercici de la ciutadania activa.

• El reforç i la progressió dels hàbits lectors adquirits en etapes educatives anteriors.

• La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.

• La capacitat per expressar-se en públic.

• L'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

.

b)Contextualització

La història de l'art es presenta com a assignatura per a l'alumnat de 2n de Batxillerat de Humanitats i Ciències Socials, segons el Real Decret 1105/2014. Amb aquest es preten que l'alumne obtinga una preparació especialitzada segons les seues perspectives i interesos de formació que el permeta la incorporació a la vida activa una vegada finalitzat el mateix batxillerat. Aleshores la naturalesa d'aquesta matèria permet abordar els aprenentatges d'una manera motivadora que donen sentit a l'aprenentatge i porten a una major implicació en l'alumnat, encara que el cúmul de continguts tan gran porta a grans dificultats. No tot ho són, i les múltiples connexions de l'activitat artística amb diferents àmbits de l'activitat humana ens ajuden a desenvolupar aquesta tasca.

2.COMPETÈNCIES. CC- Competències del curriculum

Aquesta matèria es configura també amb la integració d’una sèrie d’elements transversals que ajuden a fusionar-la amb altres elements curriculars. Aquests

elements relatius a l’àmbit de la comunicació, l’ús de les TIC, l’educació cívica i constitucional i l’emprenedoria estan integrats, al seu torn, en les competències clau, al desenvolupament de les quals contribueix aquesta matèria.

En un lloc destacat està la contribució de la Història de l’Art a la competència de consciència i expressió culturals, ja que promou el coneixement de diverses manifestacions i de diferents llenguatges artístics. Aquests manifestacions constitueixen part de la nostra contemporaneïtat, de la nostra forma de comprendre el món. A més a més, la Història de l’Art indaga en el procés creatiu i en la seua connexió amb el context social i les mentalitats. A això cal afegir la perspectiva del canvi i la seua explicació. Aquesta comprensió és essencial per a desenvolupar l’interés, l’estima, el respecte i la valoració crítica de les obres artístiques que es manifesta en la defensa del patrimoni historicoartístic. Finalment, aquest coneixement afavoreix la participació de l’alumnat en les activitats culturals, així com que puguen gaudir-ne.

De manera complementària a l’anterior, també contribueix a l’adquisició de les competències socials i cíviques, en aportar una sèrie de coneixements, hàbits de pensament, habilitats i actituds necessaris per a interpretar fenòmens socials com ara la producció artística. L’estudi de la història de l’art i la metodologia proposada doten l’alumnat d’eines, coneixements, valors i criteris per a l’acció i la participació ciutadana crítica i responsable en diversos àmbits, especialment pel que fa a l’estima i la conservació del patrimoni artístic i a l’ús social de les obres d’art. La història de l’art, com a manifestació de la diversitat sociocultural, està lligada al desenvolupament de valors com la diversitat, el diàleg intercultural, el respecte i l’estima cap a manifestacions artístiques allunyades en el temps i l’espai. L’aprenentatge de la història de l’art permet endinsar-se en el funcionament de la societat, en els canvis i les resistències que aquests poden generar en aquest àmbit, en les possibilitats de la creativitat humana per a respondre a desafiaments vitals.

Des d’aquesta matèria també es promou el desenvolupament de les competències bàsiques en ciència i tecnologia per mitjà de la introducció als mètodes del coneixement científic, l’esperit crític i el raonament basat en evidències. També en la mesura que els avanços científics i tecnològics són objecte d’estudi, atés que són factors decisius del procés de creació artística i la seua funció social.

La naturalesa dels aprenentatges d’aquesta matèria està molt vinculada al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística perquè subratlla la necessitat de comprendre textos orals i escrits, continus i discontinus (mapes històrics, infografies, línies de temps) presentats en diferents formats. El seu ús com a font d’informació promou habilitats com ara l’obtenció d’informació rellevant per a interpretar-la o reflexionar sobre la seua estructura. L’anàlisi i comentari d’obres d’art necessita de l’expressió en distints tipus de textos, lligada a l’elaboració del coneixement a través del diàleg, la comunicació d’idees i conclusions, l’organització coherent de la informació, la seua adequació a la situació comunicativa o l’ús d’un lèxic adequat.

En aquesta línia, la competència digital es reforça, ja que gran part de l’obtenció, registre, interpretació i comunicació del coneixement sobre la història de l’art es fa a través de mitjans digitals, Internet i les TIC. El seu aprofitament en l’aprenentatge requereix el maneig responsable de diverses eines i programes per a

obtenir informació, filtrar-la de manera crítica, crear continguts, compartir-los i interactuar en la xarxa a través de les xarxes socials i els entorns virtuals d’aprenentatge.

Aquesta matèria ofereix moltes possibilitats per a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre, perquè potencia la reflexió sobre un mateix com a aprenent, sobre les estratègies que més s’ajusten als requeriments de la tasca i al seu grau de destresa. Des del bloc inicial es tracten aspectes que configuren aquesta competència, com ara el plantejament de preguntes, fer plànols, obtenir informació i avaluar-la. Així mateix, es promou la confiança en les pròpies possibilitats i la participació en situacions d’aprenentatge cooperatiu.

Finalment, es tracta també la competència de sentit de la iniciativa i esperit d’empresa en potenciar la progressiva autonomia en la presa de decisions i en la planificació d’actuacions, en la resolució de problemes sobre aquesta temàtica, i en potenciar el sentit crític en la valoració de l’obra d’art, i el sentit de la responsabilitat cap a l’aprenentatge.

Competències:

BL.1.1.

CAA-competència aprendre a aprendre.

SIEE-sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

BL.1.2.

CCLI- competència comunicació lingüística.

CD-competència digital.

CAA-

BL.1.3.

CCLI-

CD-

CAA-

BL.1.4.

CCL-

CAA-

BL.1.5.

CD-

CCL-

BL1.6.

CSC-competències social i cíviques.

CEC-consciència i expressions culturals.

BL1.7.

CSC-

CAA-

BL1.8.

SIEE-

BL1.9.

SIEE.

Competències.BL2.

BL2.1.

CEC-

CAA-

BL2.2.

CEC-

BL2.3.

CEC

Competències.BL3.

BL3.1.

CSC-

CEC-

BL3.2.

CSC-

CEC-

BL3.3.

CEC-

CAA-

Competències.BL4.

BL4.1.

CEC-

BL4.2.

CSC-

CEC-

BL4.3.

CEC-

CSC-

Competències.BL5.

BL5.1.

CSC-

CEC-

BL5.2.

CSC-

CEC-

BL5.3.

CSC-

CEC-

Competències.BL6.

BL.6.1.

CSC-

CEC-

BL6.2.

CSC-

CEC-

BL6.3.

CSC-

CEC-

CAA-

Competències.BL7.

BL7.1.

CSC-

CEC-

BL7.2.

CSC-

CEC-

BL7.3.

CEC-

OBJECTIUS D'APRENENTATGE.

.La Història de l’Art té com a objecte comprendre l’esforç creador de l’ésser humà en el temps. És una forma de coneixement de com, en un temps i espai determinats, les obres d’art han sigut produïdes i conservades o destruïdes com a manifestació d’una cultura. Com a disciplina històrica, explica les relacions entre certes formes i obres que anomenem art i la realitat sociocultural de cada moment. És precisament eixa relació entre l’activitat artística i el conjunt de la societat la que converteix l’art en cultura artística, en patrimoni comú i compartit.

La Història de l’Art ha de respondre a la necessitat de situar històricament els objectes artístics, de sotmetre’ls a la crítica cultural i de comprendre i explicar-ne el

sentit. A més, en la interpretació contemporània de l’obra d’art es posa també l’èmfasi en la recepció i en els valors que aquesta té per a l’observador, en tant que representació, ja que li permet mirar amb altres ulls objectes i figures conegudes i, per tant, reconegudes, en la representació. L’estudi dels processos creatius i d’experiències artístiques i la seua dimensió social i temporal contribueixen a enriquir i consolidar la formació intel·lectual de les persones.

En la mesura que proporciona un coneixement i un punt de vista crític del patrimoni artístic, memòria del passat i del present, la Història de l’Art prepara els alumnes per al gaudi i la preservació, desenvolupa la sensibilitat per l’entorn cultural i es converteix així en un poderós vehicle d’enteniment en el món actual.

Aquesta matèria ha d’aportar a l’estudiant els coneixements necessaris per a l’anàlisi, la interpretació i la valoració de l’art a través del llenguatge de les formes i del pensament visual. L’obra d’art, juntament amb altres fonts de coneixement històric, constitueix un valuós testimoni per a conéixer la mentalitat, la cultura i l’evolució de les diferents societats. És, per tant, imprescindible estudiar-la en el seu context històric, social i cultural, incidint al mateix temps en el fet que les obres artístiques poden perdurar a través del temps amb usos i funcions socials diferents en cada època.

Aquest coneixement de l’art és especialment rellevant en la societat actual, altament tecnificada, ja que l’àmbit de les arts plàstiques tradicionals s’ha vist eixamplat amb l’aportació d’altres manifestacions generades per mitjà de l’ús de les noves tecnologies i els mitjans de comunicació visual, de manera que l’univers de la imatge forma part de la nostra realitat quotidiana. Finalment, el coneixement de la Història de l’Art consolida en l’alumnat certs valors i actituds fonamentals, com la capacitat de gaudi davant de la contemplació de l’art, el respecte per la creació artística –encara que no exempt d’esperit crític– i, de forma molt especial, la valoració del patrimoni artístic i la responsabilitat de la seua conservació, perquè es tracta d’un llegat que ha de transmetre’s a les generacions futures.

4.CONTINGUTS.UNITATS DIDÀCTIQUES.ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL.

Per a abordar l’estudi de la matèria cal tenir en compte, almenys, un doble referent: d’una banda, el context històric i cultural en què es produeix l’obra, i d’una altra, les seues característiques específiques. La complexitat dels factors que intervenen en la creació de l’obra d’art i l’especificitat de cadascun dels llenguatges artístics exigeixen utilitzar un mètode d’anàlisi que integre distintes perspectives, entre les quals cal destacar la formal, la sociològica i la iconològica. La perspectiva formal consisteix a veure, reconéixer i valorar la materialitat de les formes artístiques com a llenguatge específic, a descobrir els seus processos i tècniques de creació, la funció o funcions per a les quals van ser creades, així com les concepcions estètiques que manifesten. La perspectiva sociològica aborda la relació entre els artistes i els clients, els destinataris de l’obra, les formes de mecenatge, la consideració social de l’artista o la demanda i el consum d’art. Quant a la perspectiva iconològica, parteix de l’anàlisi iconogràfica per a indagar en el significat últim que l’autor de l’obra pretén

transmetre. A més, cal tenir en compte el significat que adquireixen les obres d’art al llarg del temps, que pot ser divers i divergent respecte del propòsit de la seua creació.

La selecció i l’ organització de continguts respon a aquest plantejament de l’assignatura i estan estretament lligats als criteris d’avaluació. Així, si en l’organització dels blocs es reconeix una seqüència de processos i períodes històrics, en els criteris s’ha buscat una organització en què s’incideix en els processos de continuïtat i canvi, en els aspectes formals i ideològics, en la iconologia i en la perspectiva sociològica i històrica.

Els diferents blocs de continguts de la matèria s’organitzen a través d’una sèrie d’idees clau o aspectes comuns:

· En primer lloc, els continguts s’articulen al voltant de períodes històrics, moviments i estils artístics, que guarden relació entre sí, i d’una seqüència que s’aproxima a l’ordre cronològic. Cal tenir en compte que aquests períodes tenen distinta naturalesa i durada, i les manifestacions artístiques que engloben mostren asincronies, perquè la periodització no deixa de ser una construcció de la historiografia. El coneixement sobre els processos de creació es fonamenta en el desenvolupament de conceptes que ajuden a estructurar el coneixement, com el temps històric, les nocions associades a aquest temps com a successió, duració i simultaneïtat, la periodització i la seua representació cronològica. Els canvis en el temps, manifestats en els fets i processos històrics constitueixen l’eix sobre el qual s’articula la seqüència didàctica que ha de permetre a l’alumnat elaborar explicacions progressivament més complexes.

Els blocs de continguts són:

Bloc 1: Continguts comuns a l’aprenentatge d’Història de l’Art. Bloc 2: Arrels de l’art europeu: el llegat de l’art clàssic. Bloc 3: El naixement de la tradició artística occidental: l’art medieval. Bloc 4: El desenvolupament i l’evolució de l’art europeu en el món

modern. Bloc 5: El segle XIX: l’art d’un món en transformació. Bloc 6: La ruptura de la tradició : l’art en la primera meitat del segle XX. Bloc 7: La universalització de l’art des de la segona meitat del segle XX.

· Altre aspecte que es destaca en els diversos blocs és el referit a l’ús d’una varietat de fonts i la seua interpretació crítica per a adquirir una certa perspectiva de la història de l’art. A més de les fonts pròpies de la història, en aquest cas cal destacar, en primer lloc, les mateixes obres d’art que poden conéixer-se per mitjà de visites a museus o a altres llocs on poder apreciar-les; en segon lloc, les imatges que les reprodueixen a les quals es pot tenir accés a través de bancs d’imatges en la web, museus virtuals, la representació en llibres impresos, diapositives, etc.; finalment, hi ha una varietat de textos que resulten especialment adequats com a manifest de moviments artístics, articles de crítica artística, catàlegs, biografies i correspondència d’artistes, etc.

Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge d’Història de l’Art

Continguts :

Estratègies per a definir problemes i formular preguntes i hipòtesis entorn dels canvis en el fet artístic, el seu significat, els factors que intervenen en el procés creatiu i el significat històric de les obres d’art. Aportació de solucions originals a estes qüestions. Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre fets i processos propis de la història de l’art.

Responsabilitati eficàcia en la resolució de tasques.

Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d'oportunitats i riscos.

Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat. Ús de diversos procediments per a obtindre i registrar informació sobre fets historicoartístics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts |llocs d'interés per a l’art; llocs d’Internet amb especial atenció als museus i per diversos mitjans com a ús de biblioteques, eixides de camp, visites a museus o Internet.

Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la qualitat, fiabilitatibiaix de les fonts.

Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts.

Ús d'estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell

Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes relacionats amb la història de l’art: biografies d’artistes, etc..


Ús de procediments d'anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i continuïtats, les relacions de ausalitat entre diversos fets artístics.

Ús de ferramentes TIC , per a organitzar ( marcadors socials), interpretar la informació i crear contingutsen diferents formats: textos, línies de temps, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pósters, vídeo, debats, exposicions orals, etc.

Ús d'entorns d'aprenentarge col·laboratius.

Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell.

Assumpció de distints rols en equip de treball.


Tècniques d'escolta activa: parafrasejar, resumir.

Diàleg igualitari.


Imaginació i crativitat.

Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu.

Proactivitat.

Autoregulació d'emocions, control de l'ansietat, incertesa i capacitat d'automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.

Proecés estructurat de presa de decisions.

Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencial, mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.

Sentit crític i de la responsabilitat.


INTRODUCCIÓ.Coneixements previs, situacions d’interacció comunicativa , estrategies lingüístiques, respecte en l’ús del llenguatge…

Aquest bloc encara que ha estat considerat com el primer es un bloc estretament i obligatòriament evaluable a tots els altres bloc temàtics.


Introducció-: 2 sessions.

Bloc 2: Arrels de l'art europeu: el llegat de l'art clàssic.

Continguts.

Grècia i la creació del llenguatge clàssic.

Principals manifestacions artístiques. Nocions d'ordre i cànon.

Evolució de l'art grec: l'hel·lenisme.

La visió del classicisme a Roma. L'ús de models grecs i la innovació romana.

L'art al servici del poder: arquitectura civil i religiosa, retrat, relleu històric, pintura i mosaic.

El llegat artístic de la Hispània romana.


Tema 2: L'art clàssic. De la mesura grega al pragmatisme romà:

Per a entrar en matèria: textos p.e. La dona i l'art

I Marc Històric (geogràfic i polític)

II Marc Cultural( societat i cultura, consideració social de l'artista)

Art clàssic I: Grècia (antecedents, urbanisme, arquitectura civil, ordres,arquitectura religiosa: el temple....Escultura (característiques, etapes i evolució...

Art clàssic II: Roma . Arquitectura (precedents, elements constructius, materials, la ciutat, arquitectura civil i religiosa, tipologíes). Escultura( el retrat i el relleu històric). L'art en la hispània romana.


20 sessions.

Bloc 3: El naixement de la tradició artística occidental: l'art medieval.

Continguts.

L'aportació del cristianisme a l'arquitectura i la iconografia: edificacions, pintura i mosaic; Bizanci.

Configuració i desenvolupament de l'art romànic i preromànic a la península Ibèrica; esglésies i monestirs; la iconografia romànica; escultura i pintura; el camí de Sant Jaume. L'aportació del gòtic, expressió d'una cultura urbana: la catedral i l'arquitectura civilescultura, catedrals mediterrànies. La llarga duració del gòtic a la península Ibèrica. Nocions d'asincronia i continuïtat..

La pintura italiana i flamenca, origen de la pintura moderna.


Tema 3. El primer mil·lenni. Entre la creu i la mitja lluna.

Tema 4. El romànic i el gòtic. De l'art del camí a l'art dels burgs.


30 sessions.

Bloc 4: El desenvolupament i l'evolució de l'art europeu en el món modern.

Continguts.

El Renaixement : origen i desenvolupament del nou llenguatge artístic: proporció i harmonia, perspectiva, referents clàssics, humanisme.

Aportacions dels grans artistes del renaixement italià.

El manierisme.

La recepció de l'estètica renaixentista a la península Ibèrica.

El Barroc: unitat i diversitat, el llenguatge artístic al servici del poder civil i eclesiàstic; l'urbanisme, esglésies i palaus.

El Barroc hispànic.Urbanisme i arquitectura. Imatgeria barroca. L'aportació de la pintura espanyola: les grans figures del Segle d'Or.

El segle XVIII: la pervivència del barroc; el refinament rococó.

El desenvolupament del mercat de l'art; l'obra com a valor d'intercanvi; la posició social de l'artista; mecenes , antiquaris i col·leccionistes.


Tema 5. El Renaixement. Del classicisme al manierisme.

Tema 6. El Barroc. Facetes de la persuasió i del moviment.


25 sessions

Bloc 5: El segle XIX: l'art d'un món en transformació.

Continguts.

L'art de la Il·lustració a la revolució burgesa: La figura de Goya.

Neoclassicisme i romanticisme.

La revolució industrial i l'impacte en l'art: l'evolució i renovació del llenguatge artístic; l'impressionisme; Rodin; el simbolisme: els postismpressionstes i el germen de les avanguardes del segle XX.

Els nous materials en l'arquitectura. L'historicisme. El modernisme. L'Escola de Chicago. El naixement de l'urbanisme modern.

El paper de les acadèmies i museus en la valoració de les obres d'art. El mercat de l'art: salons, galeries privades i marxants. La consideració social de l'artista i la seua obra.


Tema 7. L'art al segle XIX. Tradició i modernitat.


10 sessions

Bloc 6: La ruptura de la tradició: l'art en la primera mitat del segle XX.

Continguts.

El fenomen de les avantguardes: fauvisme, cubisme, futurisme.

Els moviments artístics fins a la II Guerra Mundial : tendències objectives, subjectives i utòpiques.

Renovació del llenguatge arquitectònic: els nous materials, el funcionalisme.

Ús d'estratègies per al debat. Elaboració d'arguments. Procediments de cita. Estratègies per a l'escolta activa.


Tema 9. L'art del segle XX. Un art incomprensible?


8 sessions

Bloc 7: La universalització de l'art des de la segona mitat del segle XX.

Continguts.

L'estil internacional en arquitectura i altres tendències: high tech, l'arquitectura postmoderna.

Les arts plàstiques de les segones avantguardes a la postmodernitat.

Nous sistemes visuals: fotografia, cine i televisió, cartells, còmic.

La combinació de llenguatges expressius. L'impacte de les noves tecnologíes en ladifusió i la creació artística.

Art i cultura visual de masses.


Tema 9. Art i cultura visual. Nous mitjans, noves arts.


6 sessions

5. ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES. METODOLOGÍA DE TREBALL A L'AULA.

La selecció dels diferents tipus de continguts organitzats en blocs enfocats al desenvolupament de les competències bàsiques i la inclusió d’elements transversals té implicacions en la metodologia i en l’avaluació.

Així, per a l’aprenentatge de la Història de l’Art és necessari promoure la participació de l’alumnat a través de la cooperació i el diàleg constant. A més, en potenciar l’aprenentatge basat en la indagació individual o col·lectiva s’afavoreix la col·laboració i l’elaboració de projectes individuals i grupals. L’aprenentatge competencial implica canvis profunds en els mètodes que hui predominen en les aules en l’ensenyança d’aquesta matèria.

El plantejament metodològic ha de contribuir al fet que els alumnes mobilitzen els seus recursos. Per a això és fonamental l’elecció de diferents models didàctics que proposen diversos ambients d’aprenentatge motivadors i encaminats a dur a terme pràctiques socials que donen sentit a aquests aprenentatges, i comprometen l’alumnat amb el seu propi aprenentatge. La naturalesa d’aquesta matèria permet abordar els aprenentatges a partir del plantejament de projectes d’indagació col·lectiva, la resolució de problemes, l’estudi en profunditat d’obres, artistes o moviments o el debat sobre el sentit de l’art, la seua evolució o els processos creatius. Tots aquests enfocaments afavoreixen l’aprofitament de diversos contextos socials que permeten integrar aprenentatges no formals i la col·laboració amb la comunitat educativa.

Resulta especialment rellevant per a aquesta matèria la realització de visites a museus, a monuments o a llocs on l’alumne puga enfrontar-se directament a les creacions artístiques i no limitar-se només a l’estudi de la seua reproducció gràfica.

L’avaluació dels aprenentatges de caràcter competencial situa en primer pla l’ús de criteris. Aquests al·ludeixen a diverses situacions en què l’alumne ha d’utilitzar de manera integrada, per mitjà de diversos processos cognitius i afectius, els seus coneixements, habilitats i actituds i l’ús de diversos recursos en una sèrie de contextos-tipus, predominantment acadèmics, personals, socials i inclús professionals, que el docent haurà de seleccionar i concretar en l’aula. La redacció aporta detalls sobre la naturalesa d’execució (com, amb què, per a què, on, quan, etc.). És important recordar

que els criteris estan configurats com un referent del progrés d’aprenentatge i, per això, és important considerar els corresponents a l’assignatura de Geografia i Història i d’Història del Món Contemporani. La complexitat de l’aprenentatge en Història de l’Art, unida a l’enfocament competencial que se li dóna fa necessari ampliar la varietat de procediments i d’instruments d’avaluació, en combinació amb els criteris d’avaluació. L’ús de rúbriques, portafolis, llistes de comprovació, etc. proposen anar més enllà de la diversitat dels exàmens i integrar l’avaluació en el mateix procés d’aprenentatge

Al llibre de la editorial Bromera que nosaltres em escollit trobem la manera de acostar-nos a l'art, tant per les abundants activitats com per la part textual i les imatges. A mes de desenvolupar els principals aspectes teòrics amb la informació necessària i exemples de comentari d'obres artístiques, trobem un bon grapat d'activitats que a partir de l'elaboració de comentaris guiats i altres tipus d'activitats es posen en pràctica els coneixements apresos. Per última amb l'apartat: Enfocaments contrastos i panoràmiques s'hi estableixen vincles de l'estil estudiat amb les empremtes que ha deixat en unes altres èpoques.

Exemple d' activitats al bloc II.- pàgines 71 a 77.

CRITERIS D'AVALUACIÓ, CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.


Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge d’Història de l’Art

BL1.1. Planificar la realització d'una indagació sobre l’evolució en la història del concepte d’art i dels objectes artístics, per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis i elaborar un pla ordenat i lexible d’accions, que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’organització del temps necessarii del treball individual i grupal de forma autònoma.

BL1.2. Seleccionari organitzar informació rellevant d’acord amb uns objectius previs sobre els factors de la producció artística a partir de diverses textos orals i escrits, continus i discontinus utilitzats com a fonts per mitjà de busques en biblioteques; visites a museus, monuments i altres visites virtuals i aplicar estratègies, segons el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació i decidir si estes fonts són adequades, fiables, suficients i si tenen algun biaix per la seua procedència i context de creació.

BL1.3. Interpretari analitzar les dades, evidències i informació directament de l’obra d’art o presentades en forma d’imatges, gràfiques, diagrames, taules, mapes conceptuals o esquemes i evitar judicis sobre el passat en termes exclusius dels valors del present.

BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d'aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals, l'adequació, la coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en

diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.

BL1.5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los compartint la informació en entorns virtuals d'aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques.

BL1.6. Argumentar la necessitat de conservació del patrimoni artístic i cultural i de conéixer els criteris utilitzats per a la seua restauració aportant raons, fets i evidències sobre el valor social de les obres d'art, la seua consideració i conservació en la història , el paper de la normativa legal, de les institucions i dels mecenes i aplicar esta argumentació a casos concrets de la conservació o restauració que siguen o hagen sigut objecte de debat social.

BL1.7. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres i generar implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentis ètic.

BL1.8. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrollament, prendre decisions raonades, assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.

BL1.9. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmis i professionals vinculats amb la història de l'art i analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenvolupament i comparar-les amb les pròpies aptituds iinteressos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

Bloc 2: Arrels de l'art europeu: el llegat de l'art clàssic.

Criteris d' avaluació.

BL2.1. Reconéixer els canvis evolutius en els conceptres bàsics i els continguts semàntics de la producció artística utilitzant com a models obres de les cultures grega i romana i aplicar este coneixement a la selecció, classificació i anàlisi i interpretació de les obres d'art.

BL2.2. Reconéixer els conceptes d'orde i cànon en les manifestacions artístiques clàssiques i en les posteriors, exemplificar amb obres d'art i altres documents la seua evolució i comprovar la influència formal i conceptual de l'art grec en els moviments artístics posteriors.

BL2.3.Comparar la producció artística de Grècia i Roma tenint en compte el tipus d'obres, tècniques, formes i concepcions estètiques i explicar la correspondència entre els canvis en la producció artística i el context historicocultural (funció social de l'art i relació entre clients i artistes) a través de fonts diverses.

Bloc 3: El naixement de la tradició artística occidental: l'art medieval.


BL3.1. Identificar les continuïtats i les novetats que es donen en l'art occidental entre els segles IV i XV ( paleocristià, bizantí, prerromànic, romànic gòtic i hispanomusulmà) i establir els elements bàsics de l'evolució artística ( les tècniques, les formes, els tipus d'obres, la utilitat i el valor simbòlic) per mitjà de la comparació i anàlisi d'obres i l'ús d'altres fonts textuals.

BL3.2. Explicar les relacions entre les formes característiques, les tècniques utilitzades i el llenguatge simbòlic de les imatges i els espais arquitectònics de l'art medieval occidental (romànic i gòtic) amb el seu context històric i cultural prestant especial atenció a la producció a la península Ibèrica i destacar la funció social de l'art i les relacions entre artistes i clients utilitzant diverses fonts històriques.

BL3.3. Reconéixer les innovacions de la pintura del segle XIV en el nord d' Itàlia (Giotto) i la del segle XV a Flandes (Van Eyck, El Bosch, Van der Weyden) com a resultat de les corresponents tradicions artístiques i com l'anunci d'alguns trets de la pintura moderna per mitjà de la comparació de l'obra d'estos artistes amb la pintura gòtica i argumentar el valor d'aquestes innovacions en la història de l'art.

Bloc 4: El desenvolupament i l'evolució de l'art europeu en el món modern.


BL4.1. Explicar els canvis i continuïtats que es donen en el llenguatge artístic des del segle XV fins al XVIII i detectar les modificacions que s'introdueixen en este període en el concepte d'art, la seua finalitat i les formes artístiques per mitjà d'esquemes o sistemes gràfics que permeten representar estos processos.

BL4.2. Situar en el seu context històric i social els estils artístics del període estudiat (renaixentista, manierista, barroc i rococó), classificar la producció artística a partir de les seues característiques formals i la destinació que es dóna a les obres d'art i detectar la diversitat de resultats i les influències encreuades que es produïxen.

BL4.3. Destacar els canvis que es produïxen durant el període estudiat en la consideració social de l'art i dels artistes i exemplificar-los a través de la biografia d'alguns artistes significatius tenint en compte les modificacions en el procés creatiu (el paper dels mecenes, l'ús de coneixements científics i el treball intel·lectual) i la influència en el desenvolupament posterior de l'activitat artística.

Bloc 5: El segle XIX: l'art d'un món en transformació.


BL5.1.Representar la continuïtat i les innovacions en el llenguatge artístic que es donen en el segle XIX per mitjà de l'elaboració de línies de temps o un altre sistema gràfic on es representen la seua duració, el moment de la creació de les obres més significatives, la seua sincronia o la seua asincronia i la seua simultaneïtat amb fets o processos històrics significatius i detectar les modificaciones en els elements que el configuren (tema, volum, composició, utilitat, color, materials...), les influències mútues entre les tendències artístiques del període i la relació amb el seu context històric.

BL5.2. Argumentar el nou conceptr d'obra d'art sorgit de la tensió entre tradició (concepte d'obra d'art, convencionalismes expressius ) i innovació (nous materials

iusos, modificació del codi lingüístic) i contrastar les raons, opinions i creacions dels partidaris de la tradició acadèmica i les dels que defenen les novetats en l'ús dels materials i formes de llenguatge artístic per mitjà de l'anàlisi d'obres, textos i documents significatius (epistolaris, manifestos, crítiques d'art, etc.).

BL5.3. Explicar les transformacions en l'activitat creadora dels artistes i en els interessos dels clients que es produïxen per l'aparició d'un nou mercat de l'art, els canvis en la consideració social de l'art i dels artistes, el seu procés d'aprenentatge de l'ofici i exemplificar-les fent referència a obres d'art, dades biogràfiques i esdeveniments rellevants.

Bloc 6: La ruptura de la tradició: l'art en la primera mitat del segle XX.


BL6.1. Exemplificar l'evolució del llenguatge artístic en la primera mitat del s.XX i la seua relació amb el context històric en què es produix i detectar les continuïtats, lesaportacions rellevants de cada moviment artístic d'este període, les seues formes d'expressió més destacades i les inluències que es donen entre estes a partir de l'anàlisi de documents i de l'elaboració de les línies de temps que arrepleguen la duració aproximada i de diagrames.

BL6.2. Debatre sobre les relacions que hi ha entre la producció artística i el paper que s'assigna a l'art en el model de societat que defenen els creadors o els clients, per mitjà de l'anàlisi d'algunes obres, biografies d'artistes, manifestos , textos teòrics i altres documents rellevants i constatar la seua influència en l'evolució de l'activitat artística.

BL6.3. Analitzar les distintes tendències i moviments artístics atenent la seua concepció de l'art (funcional, objectiu... o bé subjectiu, expressionista, fantàstic, etc.) i a les seues formes de llenguatge (figuració, abstracció, etc. ) a partir de documents i textos històrics, exemples d'obres d'art i plantilles que continguen criteris de classificació.

Bloc 7: La universalització de l'art des de la segona mitat del segle XX.


BL7.1. Analitzar les novetats que introduïxen els moviments artístics de la sogona mitat del segle XX, les relacions que tenen amb les formes expressives del període anterior i els nous usos a què es destinen les obres d'art i relacionar estos elements entre si i amb el seu context històric i cultural per mitjà de l'elaboració d'un esquema gràfic a partir de l'anàlisi d'obres d'art i documents obtinguts en Internet.

BL7.2. Inferir els efectes que tenen les noves tecnologies per a la creació artística i per a la difusió de l'art a partir de l'estudi i anàlisi de textos i d'obres d'art.

BL7.3. Identificar el llenguatge expressiu particular en els productes audiovisuals (cine, televisió, còmic, cartells...) i en alguns objectes de la vida quotidiana (roba, útils domèstics, mobiliari urbà...) i exemplificar a partir de casos concrets l'aplicació dels llenguatges de les tendències artístiques estudiades.


En cada avaluació es repartiran proporcionalment els temes, de manera que es realitzen entre un i dos exàmens. La nota eixirà de la mitja de les proves realitzades. De vegades es substituiran exàmens per treballs o altres activitats, A cada avaluació se puntuarà sobre 11. Els exàmens representen el 100% de la nota i el 10% correspon als diferents exercicis i comentaris que van fent-se periòdicament de manera oral i escrita.


I.El domini del vocabulari artístic.II Identificació cronològica i estilísticaIII.El coneixement i domini de les pautes de comentari de les reproduccionsIV.La comprensió de l’obra i del seu missatgeV.El domini dels conceptes determinants de cada estil.VI.Situar l’obra d’art en el seu context històric i social.VII.Les relacions i divergències entre els diferents estils.

Conèixer les influències d’un període determinat en altres posteriors i semblants en èpoques posteriors.

L'avaluació serà contínua. Tindrà en compte:

•El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum.

•La consecució dels objectius marcats per el currículum.



L'alumnat podrà realitzar una prova extraordinària al mes de maig, si no ha superat les diferents avaluacions.

7.PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS.

Activitats de reforç i ampliació.

Relacionades amb la competència que l’alumne no haja aconseguit assolir, de manera que l’alumne acabe aconseguint la interpretació documental, la correcta utilització de l’expressió oral i escrita, la selecció d’informació, la memorització i retenció d’informació…

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES.

La conjunció dels elements del currículum està pensada per a atendre la diversitat en l’aula d’una manera inclusiva.

Així, tot i que el currículum proposa diversos tipus de continguts, destaquen aquells que afavoreixen l’aprenentatge basat en el pensament, la selecció de

continguts rellevants per a entendre els canvis en les manifestacions artístiques en el temps i les seues múltiples connexions amb altres àmbits de l’activitat humana.

Els enfocaments metodològics proposats afavoreixen la participació i la implicació de l’alumnat. Aquests enfocaments inclouen i donen coherència l’ús de múltiples recursos, des de llibres fins a informació presentada a través de diversos formats i mitjans, eixides per a conéixer de primera mà algunes obres d’art, i diferents procediments que poden afavorir distints estils d’aprenentatge. Tot això facilitarà l’atenció a la diversitat a l’aula, alhora que dotarà l’alumne d’una forma general d’actuar per a aprendre, tot seguint una sèrie de passos inspirats en la racionalitat científica.

A més, des de l’avaluació també s’afavoreix l’atenció a la diversitat, a partir del fet que els criteris adopten una seqüència progressiva i diferenciada que permet identificar els aprenentatges bàsics sobre els quals construir-ne de nous, i es proposen diversos instruments i procediments per a avaluar els diferents aprenentatges que ens aproximen a una avaluació autèntica.

Finalment,-es fomentara la lectura i redacció de documents per a superar aquestes dificultats. En general estan associades a aquestos problemes.


Hi ha previst diverses eixides per a posar en contacte a l’alumne amb tot el que estudia i que gaudeisca del que ha anat aprenent i contribuir a valorar d’aquesta manera el patrimoni que ens envolta.

Visita a València al Museu de St. Pius V, a la Catedral, i al Museu del Patriarca. En general a tots el monuments i edificis històrics-artístic deValència que pugam acoplar les visites al desenvolupament del temari. Si al llarg del curs hi ha exposicions temporals que puguen interessar i hi ha disponibilitat horaria també s’inclouran.


a)Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.

Cadascun dels blocs que al seu torn es subdivideixen en unitats porten associats llibres de lectura o documents textuals.

Al seu torn cada bloc porta una activitat col·lectiva on s’utilitza la expressió escrita i després es posa en comú generant un debat i un enriquiment personal després de la valoració de les diferents perspectives.

b)Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i la comunicació.

A les classes s’utilitzen les TIC. Cada dia es visualitzen els ppt. A més hi han pàgines webbs de museus, forums, blogs.. que completen l’aprenentatge i l’interés de l’alumne per la matèria.

Museo Arqueològico Nacional de Madrid. < http://man.mcu.es>

British Museum de Londres http://www.britishmuseum.org

Museo romano de Mérida http://museoarteromano.mcu.es

Museu Nacional d’Art de Catalunya http://www.mnac.cat

Museo del Prado http://museoprado.mcu.es

Otras:

http://www.buxaweb.com/historia/socials/art.htm

http://www.edu365.cat/batxillerat/humanitats/historia_art.htm

ART HISTORY POWERPOINT SHOWS iris.nyit.edu/arthistory/pptshows.html

A més de ciutats i conjunts monumentals que ofereixen uns atractius blogs per a donar a coneixer el seu patrimoni.

Al llibre de l’alumne a cada bloc apareixen reflectits a més de la filmografia.

a Esperit emprenedor.

Amb la realització dels treballs tant individuals com en grup es preten que l’alumne organitze , planifique, prenga decisions i estableixca criteris i obtinga les seues conclusions tant sobre els objectes artístics analitzats com sobre el procés d’aprenentatge.

b)Educació cívica i constitucional.

Amb el coneixement de tot el procés creatiu, amb l’anàlisi de les obres d’art, amb l’estudi de les motivacions que porten a l’artista a la realització del procés creatiu…Es preten que l’alumne siga sensible a la realitat que el se presenta en forma de patrimoni arqueològic, artístic i cultural i que contribueixca a afavorir el sosteniment i desenvolupament d’aquesta tasca creativa que identifica i distingueix l’ ésser humà de la resta d’éssers vius.

Blogs d'Història

A la recerca del temple d ' August Ahirs de l ' Ebre Altres Barcelones Altres històries de Lleida Amb lupa: Blog de Clàudia Pujol Art i artistes Àvols Fembres Blog d ' Assumpta Montellà Blog de Francisco Veiga Blog de l ' Institut de Recerca en Cultures Medievals Blog de Toni Pitarch Blog de Xavier Casals Blog del CEHI Blog d’Arnau González Vilalta Ciudad de las Ideas Clionauta Concepto|s e historia|s Curiosidades de la Historia

De reyes, dioses y héroes Desde la terraza: Viajar a la Historia Dietari d ' històries i histèries Domus Sapientiae

El Bloc de les Ciències Socials El estudiante de Historia El passat que no passa El Tren de la Història Fuentes de la Memoria Genís Barnosell: Cròniques Contemporànies Genís Barnosell: Història! Hegemonies Historia y Libros Historiadores Histéricos Historias con Historia Històries d ' un Món Real Històries Manresanes La bitácora de Hobsbawm La Era de Hobsbawm La Estantería de Arriba La Factoria Històrica La Punxa MedievalQuiz Memòria de Sants Mujeres en la historia Mundo Barcino Paseando por la Historia Picant pedra Revista Virtual de Historia Sastreria Vilallonga Siglos Curiosos Tantes Històries

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA:

“FONAMENTS DE L’ART II” (2n BATXILLERAT)

1. MARC NORMATIU

A) JUSTIFICACIÓ

La següent programació pren com a referència el Decret 87/2.015, de 5 de juny, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s’estableix el currículum i l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. Aquest decret es troba publicat al nº 7.544 (de 10 de juny de 2.015) del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i té com a finalitat garantir una formació integral dels alumnes que els permeta:

Obtindre formació i maduresa tant intel·lectual com humana. Adquirir coneixements i habilitats que permeten desenvolupar funcions socials

i que l’alumne s’incorpore a la vida activa amb responsabilitat i competència. Capacitar els alumnes per accedir a l’ensenyament i la vida universitària.

El segon curs de batxillerat de la present matèria incideix en les manifestacions artístiques dels segles XIX, XX i XXI (arquitectura, escultura i pintura) i en les creacions gràfic-plàstiques, visuals i audiovisuals fonamentals en ells, com són la fotografia, el cinema, la televisió o la producció digital audiovisual. Tot això sense oblidar les arts escèniques, la música i la dansa.

Aquesta programació ha contemplat la relació entre les competències bàsiques, els objectius de la matèria i els criteris d’avaluació i valora:

L’autodidactisme i el desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

La capacitat per treballar en equip. L’aplicació de mètodes d’investigació. L’exercici de la ciutadania activa i democràtica. El reforç i la progressió dels hàbits lectors. La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria. Capacitat per a expressar-se en públic. Ús de les TIC.

B) CONTEXTUALITZACIÓ

L’assignatura està dirigida als alumnes del segon curs del Batxillerat d’Arts i forma part de les anomenades matèries troncals. Té com a finalitat proporcionar una formació de caràcter específic que oriente en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupe aquelles competències que tenen més relació amb el contingut de l’assignatura i els prepare per a una varietat d’estudis posteriors.

2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CC: COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM)

CCLI: Competència comunicació lingüística. CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i

tecnologia. CD: Competència digital. CAA: Competència aprendre a aprendre. CSC: Competències socials i cíviques. SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. CEC: Consciència i expressions culturals.

BLOC 1: CAA, CSC, CEC. BLOC 2: CAA, CSC, CEC, CMCT, SIEE. BLOC 3: CAA, CSC, CEC, CMCT. BLOC 4: CAA, CSC, CEC, CMCT. BLOC 5: CAA, CSC, CEC. BLOC 6: CAA, CMCT, CSC, CEC. BLOC 7: CAA, CSC, CEC, CMCT. BLOC 8: CAA, CSC, CEC, CMCT. BLOC 9: CAA, CSC, CEC, CMCT. BLOC 10: CAA, CSC, CEC, CMCT, CD. BLOC 11: CAA, CSC, CEC, CMCT. BLOC 12: CAA, CSC, CEC, CMCT, SIEE.

3. OBJECTIUS D’APRENENTATGE

A) OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com els drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i que afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma autònoma i responsable i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, així com valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Reforçar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, la llengua castellana i la llengua valenciana.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i de la

comunicació.h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus

antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat escollida.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i la literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per tal d’afavorir el desenvolupament personal i el social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat vial.

B) OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA/MATÈRIA

Abordar que és l’art i quins són els seus elements fonamentals és tasca complexa, amb tants matisos i enfocaments diversos que probablement cada persona arribe a establir els seus propis valors sobre el que la creació artística li suposa en la seua vida. Estem per tant en un terreny formatiu en què els continguts i procediments

a desenvolupar estan enquadrats dins de la subjectivitat. Vist així resulta difícil establir que s’ha d’ensenyar sobre l’art, i sobretot, que han d’aprendre els nostres batxillers sobre el que l’art és, i el que suposarà en la seua formació per al futur.

Aplicant un criteri científic procedimental, ens plantegem mirar al passat i valorar el que en el seu moment van ser les creacions plàstiques més importants i la seua transcendència en la cultura dels pobles que ens van precedir, per a poder estimar de la manera més adequada les produccions artístiques de la nostra època.

Justificada la necessitat d’establir el punt de partida en l’inici cronològic de les manifestacions artístiques, és pertinent preguntar-se com presentar aquests continguts i com establir els nivells formatius mínims que els alumnes han d’adquirir en una matèria tan àmplia i complexa. Per a això hem de partir d’uns plantejaments clars: el primer és intentar identificar i analitzar la idea primigènia que subjau en tota creació plàstica; el segon és la comparació entre els objectes creats portats a la realitat per l’artista. Establides estes dues bases, els alumnes poden analitzar allò que s’ha creat, saber que es va fer de determinada manera, quina va ser la intenció en relació al resultat obtingut, i així generar la seua pròpia opinió sobre per què la forma artística té més valor en uns casos o altres. Tot això els ajudarà a millorar el desenvolupament de la seua percepció artística i la seua capacitat d’argumentació. Assenyalats aquest dos conceptes estables de formació, la subjectivitat en la percepció sobre l’art s’ordena i categoritza a partir d’aquests plantejaments: quina era la idea inicial i quin ha sigut el resultat obtingut.

En aquest sentit “Fonaments de l’Art” pretén aportar a l’alumnat una base sòlida competencial de consciència i expressió cultural per a ajudar a millorar la perspectiva del que s’ha considerat com a obra d’art al llarg del temps, i permetre una visió personal sobre aquest camp de coneixement. És a dir, presentar els productes artístics, ubicar-los cronològicament, identificar-los i analitzar-los per a després poder establir uns coneixements que fonamenten la pròpia idea de la creació artística. Dins d’aquest aprenentatge competencial, el que aporta l’àrea de “Fonaments de l’Art” és una concepció holística de la formació artística: facilitar a l’alumnat coneixements, racionalment assumibles, de les creacions artístiques des de l’antiguitat fins als nostres dies; fomentar la capacitat d’anàlisi, juí i crítica personal; i finalment, arrelar el seu futur creatiu en sòlides bases educatives. L’assignatura ajudarà igualment a desenrotllar la competència d’aprendre a aprendre fomentant una actitud investigadora en la busca de fonts historiogràfiques i en l’elaboració d’un procés d’investigació, reforçant d’aquesta manera l’autonomia personal. L’alumnat adquirirà

competències específiques en la interpretació de documentació gràfica, plàstica, visual i audiovisual, elaborada d’acord amb els codis establits per cada cultura i cada època.

D’altra banda, es pretén desenvolupar l’esperit emprenedor afavorint que l’alumnat analitze les seues possibilitats planificant els treballs, prenent decisions, establint criteris d’avaluació dels productes artístics, extraient les seues pròpies conclusions i avaluant l’eficàcia del procés d’aprenentatge.

Respecte als elements transversals, es fa necessària en tota l’àrea la utilització correcta de l’expressió oral i escrita en qualsevol àmbit formal, el coneixement dels termes conceptuals específics, la competència matemàtica en ciència i tecnologia, l’ús ètic de la comunicació audiovisual i les TIC, i l’expressió en tot moment d’una consciència social i cívica, sense perdre de vista la formació en igualtat, el foment del desenrotllament sostenible i l’atenció al medi ambient. Una qüestió fonamental és abordar com organitzar els continguts al llarg dels dos anys de formació.

Quan es planteja la realitat formativa de l’aprenentatge és important assentar una estructura de base, sent essencial que es relacione la creació de les obres d’art amb la seua ubicació cronològica i geogràfica per a la millor comprensió per part de l’alumnes, i la correcta datació dels productes artístics en un temps i espai determinat, ja siga pintura, escultura, arquitectura, disseny, arts aplicades, cine, videoart, televisió, etc.

Serà tasca primordial en la docència d’aquest àmbit d’aprenentatge que es combinen les explicacions sobre l’art a partir del seu origen com a idea, des del punt de vista formal i en relació amb el seu entorn sociocultural, tenint present que la base essencial d’aquesta assignatura és de contingut plàstic més que de contingut històric. Per aquesta raó haurà de buscar-se en les obres d’art la part estètica que es intemporal en totes elles, i serà tasca del docent combinar els conceptes plàstics i històrics de manera que l’alumnat obtinga una visió global i interrelacionada de les obres d’art.

En aquesta línia “Fonaments de l’art II” té una part sumativa dels elements rebuts al primer curs i haurà d’incidir als segles XIX, XX i XXI, i en les creacions gràfic-plàstiques, visuals i audiovisuals fonamentals en ells, com són la fotografia, el cinema,

el còmic, la televisió o la producció digital audiovisual. Per altra banda, s’ha d’incidir també en totes les creacions artístiques relacionades amb les arts escèniques, la música i la dansa.

4. CONTINGUTS. UNITATS DIDÀCTIQUES. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

BLOC 1: EL ROMANTICISME

CONTINGUTS:

Reflexió sobre les claus econòmiques, socials i polítiques (revolucions liberal-burgeses i revolució industrial) que originen l’auge del nacionalisme i la creació de l’estat alemany i italià.

Identificació de claus teòriques de l’obra artística romàntica: l’expressió desaforada del sentiment.

Anàlisi i comparació del terme “romàntic” aplicat al moviment artístic del segle XIX i l’ús actual.

Arquitectura.o Identificació dels elements constitutius de l’arquitectura romàntica.o El contrapunt neoclàssic.o El neogòtic, el neomudèjar i l’eclecticisme.o Identificació dels principals edificis espanyols de l’època: Múrcia (Teatre

Romea), Cadis (Gran Teatre Falla), Oviedo (Teatre Campoamor), Barcelona (Arc de Triomf).

Pintura.o Característiques.o El romanticisme en França: identificació de les obres més

representatives, anàlisi i comparació de l’obra de Théodore Géricault, Eugène Delacroix i Antoine-Jean Gros.

o El romanticisme germànic: identificació de les obres més representatives, anàlisi i comparació de l’obra de Karl Friedrich Schinkel i Caspar David Friedrich.

o El romanticisme en Anglaterra: identificació de les obres més representatives, anàlisi i comparació de l’obra de Thomas Cole, John Constable i William Turner.

Goya.o La modernitat d’un geni. Significació social de la seua pintura.

o Identificació i anàlisi de les seues etapes pictòriques i de les seues obres més representatives: costumisme rococó, romanticisme, etapa dels Capritxos, expressionisme.

o Classificació temàtica dels quadres de Goya. o Relació de Goya amb Velázquez: comparació de “La família de Carles IV”

amb “Les Menines”.o Comparació de l’obra de Goya de característiques expressionistes amb

obres de contingut formal semblant en altres èpoques i cultures.o Investigació sobre l’etapa de les Pintures Negres.o Relació del quadre “La lletera de Bordeus” amb la pintura

impressionista posterior. Noves tècniques gràfiques.

o Inici de la fotografia. Investigació sobre aspectes tècnics i problemes de les primeres impressions fotogràfiques.

o Diferenciació dels temes fotogràfics: retrat, paisatge, història. El pictorialisme. Autors.

Música i dansa.o Anàlisi de les característiques de la música romàntica i comparació amb

la música anterior i posterior.o Ludwig van Beethoven i la superació del classicisme musical.o Reconeixement de les obres principals de Beethoven i els fragments

més significatius de la seua obra simfònica, concerts i sonates.o Identificació de les obres més significatives de Verdi i Wagner, i relació

de l’obra de Wagner amb la mitologia germànica.o Investigació sobre el naixement en França de la dansa clàssica i els

elements clau que la composen, per exemple l’ús del tutú i el ball de puntes.

Arts aplicades.o Descripció de les claus estilístiques del mobiliari i indumentària: Estils

Regency i Napoleó III.o Joieria. Rellotges. Objectes suntuaris.o Anàlisi de la tècnica del daurat al mercuri, incidint en la toxicitat del

procés i relacionant-lo amb l’explotació de l’or en l’actualitat.o Debat sobre la simbologia de l’or en diferents cultures i èpoques.

UNITATS DIDÀCTIQUES BLOC 1:

1. El Romanticisme i la seua relació amb les revolucions burgeses i el capitalisme.2. L’arquitectura: elements bàsics, neogòtic, neomudèjar i eclecticisme.3. Pintura: el Romanticisme en França, Alemanya i Anglaterra. Goya.4. Noves tècniques gràfiques (la fotografia), música, dansa i arts aplicades.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 1 sessió. Unitat 2: 1 sessió. Unitat 3: 6 sessions. Unitat 4: 2 sessions. TOTAL: 10 sessions.

BLOC 2: EL ROMANTICISME TARDÀ I EL REALISME. 1.850-1.900

CONTINGUTS:

Marc històric.o Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen

la segona revolució industrial (l’era del capitalisme monopolista). Relació de l’internacionalisme polític europeu i l’arribada a Europa de l’art d’Orient.

o L’imperialisme i les seues causes: reflexió sobre la colonització d’Àfrica i la guerra amb Xina.

o Anàlisi de l’historicisme nostàlgic que fomenta el nacionalisme italià i germànic.

o Relació entre el progrés científic-tecnològic del capitalisme i l’art. Arquitectura.

o Anàlisi i comparació dels elements configuratius dels Neoestils: neomudèjar i neogòtic.

o L’arquitectura del ferro: construir des de i per a la revolució industrial.o Implicacions artístiques de les exposicions universals de París, Londres i

Barcelona. La Torre Eiffel.o L’Escola de Chicago.

Escultura: del Neoclassicisme a la nova plasticitat, passant pel Romanticisme.o L’escultura neoclàssica: la puresa de les formes.o Identificació de les claus tècniques i estètiques de l’escultura romàntica

tardana.o Anàlisi i comparació de l’obra d’Auguste Rodin (un avançat de la

modernitat) i Camille Claudel (l’escultora maleïda).o Identificació de l’escultura espanyola del segle XIX i anàlisi de l’obra de

Marià Benlliure. Pintura.

o El realisme pictòric: la pintura social (Millet, Daumier i Courbet), la pintura de paisatge (l’escola de Barbizon i Corot) i el moviment prerafaelita en el Regne Unit.

o Identificació i definició de la “pintura Pompier” o academicista francesa. Anàlisi i comparació de l’obra de Bouguereau, Cormon, Cabanel i Gérôme.

o Identificació i definició del gènere pictòric “pintura orientalista”. Marià Fortuny i Marsal.

o Identificació i definició del gènere historicista en Espanya. Anàlisi i comparació de l’obra d’Eduardo Rosales, Antonio Gisbert, Francisco Pradilla i Alejandro Ferrant.

o Identificació i definició del gènere pictòric del “retrat galant” en Espanya. Anàlisi de la pintura dels Madrazo i comparació amb el retrat anglès de Franz X. Wintelhalter.

o Definició del concepte “d’artista total”. Marià Fortuny i Madrazo.o El moviment “Arts and Crafts” de William Morris i debat sobre els seus

plantejaments estètics. La fotografia en blanc i negre en la segona meitat del segle XIX.

o Avanços tècnics. Nicèfor Niepce i el desenvolupament de la tècnica fotogràfica.

o Relació del retrat fotogràfic i el retrat pictòric, i anàlisi de la tècnica fotogràfica de Nadar.

o Els primers corrents fotogràfics en blanc i negre. El pictorialisme. L’invent d’una nova tècnica audiovisual: el cinematògraf.

o Descripció del context general en el qual s’emmarca el naixement del cinema.

o Identificació dels autors pioners: els germans Lumière, Georges Meliés i Segundo de Chomón. Anàlisi i comparació de les seues obres.

o Descripció del context en el que sorgeix el cinema nord-americà. La generació del Model de Representació Institucional i la creació del Star System. L’origen de Hollywood.

o El naixement de la indústria a Espanya: Barcelona i València. València i la productora Casa Cuesta. Investigació sobre Maximilià Thous i el seu intent de creació del Star System valencià.

Música.o Identificació del nacionalisme musical dels països eslaus (Rússia,

Bohèmia i Hongria).o Anàlisi i comparació de l’obra de compositors de l’est d’Europa:

Aleksandr Borodin, Nicolái Rimsky-Korsakov, Modest Mussorgski, Piotr I. Txaikovski (claus artístiques del “Llac dels cignes”), Bedrich Smetana, Anton Dvorak, Bela Bartok i Zoltan Kodaly.

o Identificació de la Sarsuela com a música popular espanyola i reconeixement dels fragments més populars.

Pensament mitjans-fi. Estratègies de planificació, organització i gestió. Introducció al procés creatiu en les arts visuals i audiovisuals mitjançant el desenvolupament d’un producte individual o col·lectiu, controlant les distintes fases.


1. El marc històric: segona revolució industrial, imperialisme i relació amb l’art.2. Arquitectura: neoestils, arquitectura del ferro i exposicions universals.3. L’escultura del neoclassicisme a Rodin, passant pel romanticisme.4. La pintura en la segona meitat del segle XIX.5. Fotografia, cinema i música.6. Planificació, organització i gestió del procés creatiu.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 1 sessió. Unitat 2: 1 sessió. Unitat 3: 1 sessió. Unitat 4: 5 sessions. Unitat 5. 2 sessions. Unitat 6: 1 sessió. TOTAL: 11 sessions.

BLOC 3: L’IMPRESSIONISME I LES AVANTGUARDES

CONTINGUTS:

La pintura impressionista: el pòrtic del segle XX.o Origen de l’impressionisme.o Identificació dels descobriments tècnics relacionats amb la tècnica

pictòrica impressionista.o Anàlisi de les teories aditiva i sustractiva del color (Chevreul).

Experimentació amb els colors-llum. o Anàlisi de l’obra del precursor: Edouard Manet. Investigació sobre la

influència en la tècnica pictòrica posterior. o Identificació de les claus estètiques i temàtiques de l’Impressionisme. o Identificació de Monet com el primer impressionista i debat sobre la

seua obra “Impressió. Sol Naixent”.o Anàlisi de l’obra dels mestres de l’impressionisme: Monet, Renoir,

Degas, Pissarro i Sisley.

o Anàlisi de l’obra de Berthe Morisot i Mary Cassatt, i comparació amb les obres dels pintors impressionistes masculins.

o El neoimpressionisme: Seurat i Signac.o Estudi dels neoimpressionistes com a origen de les avantguardes:

Paul Cézanne: la forma i el volum. Van Gogh. Estudi de la seua biografia, identificació i anàlisi de les

claus estètiques i temàtiques de la seu obra, i debat sobre la seua influència posterior.

Paul Gauguin. Estudi de la seua biografia, identificació i anàlisi de les claus estètiques i temàtiques de la seua obra, i debat sobre la seua influència posterior.

L’obra d’Henri de Toulouse-Lautrec.o Identificació de les claus estètiques i temàtiques del Simbolisme i relació

amb l’erotisme, les drogues i el satanisme. Anàlisi de l’obra d’Odilon Redon, Gustave Moreau i Gustav Klimt.

o Els Nabis. Identificació i anàlisi de l’obra de Pierre Bonnard.o L’art “Naïf”. Identificació i anàlisi de les claus estètiques i temàtiques de

l’obra de Rousseau “el duaner”. o La pintura espanyola:

Estudi de l’obra de Joaquim Sorolla: més que la llum mediterrània.

Anàlisi i comparació de l’obra de Joaquim Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa, Carlos de Haes i Isidre Nonell.

Les primeres avantguardes artístiques.o Definició del terme avantguarda.o Búsqueda de noves formes de representació i un nou llenguatge per a

un món nou.o El fauvisme i el color. Identificació i anàlisi de les claus estètiques i

temàtiques de l’obra d’Henri Matisse.o El cubisme. Anàlisi de l’origen tècnic i plasmació en l’art de la ruptura

d’una única visió (trencament amb el passat). o Pablo Ruiz Picasso: l’evolució de l’art del segle XX. Diferents fases.o Anàlisi i comparació de l’obra de Juan Gris, George Braque i Pablo Ruiz

Picasso. La modernització de l’escultura.

o Constantin Brancussi: l’essència de les formes.o L’obra escultòrica de Picasso i la seua relació amb Julio González (la

incorporació del buit). El cinema: representació del “Model de representació institucional”. El cartell publicitari.

o El disseny gràfic.o Claus de l’evolució del cartell (Modernisme i Simbolisme).o Anàlisi de l’obra d’Henri de Toulouse-Lautrec.o Anàlisi i comparació de l’obra de Jules Chéret, Alfons Mucha i Leonetto

Cappiello. Anàlisi de la tècnica de l’estampació japonesa (tècnica del Ukiyo-e).

o Identificació de les obres dels grans gravadors japonesos: Kitagawa Utamaro, Utagawa Hiroshige i Katsushika Hokusau.

o Influència de l’estampació japonesa a Europa. Rastreig en l’obra de Vincent van Gogh.

Naixement del còmic. o Definició, característiques i anàlisi dels seus origens.

Música.o L’Impressionisme musical: Claude Debussy i Maurice Ravel.o La música espiritual negra. El blues. El naixement del jazz.o El nacionalisme musical espanyol. Anàlisi i comparació de l’obra de

Manuel de Falla, Pablo Sarasate, Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquín Turina i Salvador Bacarisse.

Apreciació, valoració i gaudiment del patrimoni artístic de la Comunitat Valenciana i de l’Estat espanyol, així com contribució a la seua defensa, conservació i desenvolupament.


1. La pintura impressionista: el pòrtic del segle XX.2. Les primeres avantguardes artístiques. 3. La modernització de l’escultura.4. El cinema, el cartell publicitari i el còmic.5. El gravat japonès: la tècnica del “ukiyo-e”.6. La música.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 5 sessions. Unitat 2: 5 sessions. Unitat 3: 1 sessió. Unitat 4: 1 sessió. Unitat 5: 1 sessió. Unitat 6: 2 sessions. TOTAL: 15 sessions.

BLOC 4: EL MODERNISME-ART NOUVEAU

CONTINGUTS:

Arquitectura.o Identificació de les claus tècniques relacionades amb les fantasies

arquitectòniques de la fi de segle i el naixement de l’Art Nouveau.o Anàlisi de les característiques principals de l’Art Nouveau francès.

Relació amb el moviment a Europa: Modernisme, Jugendstil, Sezessionstil, Liberty.

o L’arquitectura modernista en Bèlgica: Victor Horta.o L’arquitectura en França: Hector Guimard.o Àustria: Otto Wagner i Joseph Olbrich.o Gran Bretanya: Mackintosh.o Espanya

El modernisme català. L’obra d’Antoni Gaudí i Lluís Domènech. El modernisme valencià (Mercat Central, Estació del Nord...).

Escultura.o Anàlisi de l’obra de Josep Llimona.

El cartell publicitari a Espanya.o Anàlisi i comparació de l’obra d’Alexandre de Riquer i Ramon Casas.

Arts aplicades.o Identificació de la tipologia del mobiliari modernista.o La revolució en la tècnica del vidre: els gerros d’Émile Gallé i els llums de

colors de Louis C. Tiffany.o La joieria. L’obra de Lluís Masriera.


1. L’arquitectura art nouveau o modernista: Víctor Horta i Antoni Gaudí.2. L’escultura i el cartell publicitari.3. Les arts aplicades.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 4 sessions. Unitat 2: 1 sessió. Unitat 3: 1 sessió. TOTAL: 6 sessions.

BLOC 5: EL SURREALISME I ALTRES AVANTGUARDES

CONTINGUTS:

Identificació i anàlisi de les teories de Sigmund Freud, el naixement de la psicologia i la seua relació amb les claus plàstiques del Surrealisme i les avantguardes històriques.

Definició del terme “avantguardes històriques”. L’expressionisme alemany.

o Característiques generals i claus estètiques de la pintura.o Les tres generacions.o Anàlisi i comparació de l’obra d’Edvard Munch i Paul Klee.o Identificació i comparació dels integrants dels grups “Die Brücke” i “Der

Blaue Reiter”. o Vasily Kandinski com a precursor de l’abstracció pictòrica. o Oskar Kokoschka.o El cinema alemany i la seua trascendència:

“El gabinet del doctor Caligari” de Robert Wiene. W.F. Murnau: “Nosferatu el vampir”. El gènere de ciència ficció amb “Metròpolis” de Fritz Lang. La transició al cinema sonor: Josef von Sternberg i Marlene

Dietrich. El futurisme italià i l’obsessió pel moviment. El naixement de l’abstracció.

o Kandinsky i l’origen de la pintura abstracta.o L’abstracció geomètrica:

El neoplasticisme (De Stijl): anàlisi de l’obra de Piet Mondrian, Theo Van Doesburg i Gerrit Thomas Rietveld.

El suprematisme i el constructivisme rusos (Tatlin, Malèvitx). La pintura metafísica: Definició i obra de Giorgio de Chirico. El Dadaisme:

o El possitivisme i l’oposició al concepte de raó. El “Cabaret Voltaire” i l’origen del moviment Dadà.

o Anàlisi i comparació de les obres de Tristán Tzara, Jean (Hans) Arp, Marcel Duchamp (art trouvé) i l’escultura cinètica de Jean Tinguely.

El surrealisme.o Origen del surrealisme. Definició de l’irracionalisme oníric. Explicació de

les claus estètiques i tècniques de la pintura surrealista.o Els surrealistes abstractes: Joan Miró i Yves Tanguy.o Els surrealistes figuratius: Anàlisi de l’obra de Salvador Dalí, René

Magritte i Paul Delvaux. o El cinema surrealista.

Música i dansa.

o Els ballets de Serguéi Diàguilev i Nijinski. Relació de l’escenografia i decorats amb artistes de l’època: Picasso, Matisse, Natalia Goncharova.

o Igor Stravinsky: “El pardal de foc”, “Petruixka” i “La consagració de la primavera”.


1. L’expressionisme alemany.2. Futurisme, pintura metafísica i dadaisme.3. L’abstracció.4. El surrealisme.5. Música i dansa.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 2 sessions. Unitat 2: 2 sessions. Unitat 3: 2 sessions. Unitat 4: 3 sessions. Unitat 5: 1 sessió. TOTAL: 10 sessions.

BLOC 6: ELS FELIÇOS ANYS VINT. L’ART DÉCO

CONTINGUTS:

Identificació de les claus socials, econòmiques i polítiques que originen el desenrotllament econòmic del període d’entreguerres.

o Relació de l’auge del luxe i el concepte d’art com a producte per a l’èlit. L’Art Déco.

o Reflexió sobre l’evolució des de l’art basat en la naturalesa del modernisme a l’art geomètric del moviment art déco.

o Arquitectura. Anàlisi de les claus estètiques i els elements compositius

d’arquitectura déco. Identificació de l’estil de l’Escola de Chicago als Estats Units: els

grans edificis com ara el Chrysler Building o l’Empire State Building de New York.

Relació dels edificis art déco amb els anteriors de l’Escola de Chicago.

L’Art Déco al País Valencià.o Pintura. Identificació i anàlisi de l’obra de Tamara de Lempicka.

o Escultura. Anàlisi i comparació de les obres de Constantin Brancusi i Pablo Gargallo.

Música.o La revista musical. El Folies Bergère. El Moulin Rouge.o Música atonal, dodecafònica i serialista. Arnold Schoenberg, Alban Berg

i Anton Webern.o La música nord-americana.

La música popular: Irving Berlin. La música clàssica nacionalista nord-americana: Gershwin i

Copland. La música negra nord-americana: espirituals, blues i jazz.

Arts aplicades.o Mobiliari art dèco. Característiques i dissenyadors més representatius.o La joieria déco i els rellotges de polsera. Les empreses Cartier i Patek

Philippe. Moda.

o La millora en la condició de la dona i una nova sexualitat.o Els canvis de la moda femenina en relació al canvi del paper de la dona

en la societat.o Cocó Chanel.


1. Canvis socio-econòmics i polítics del període d’entreguerres.2. L’Art Dèco: arquitectura, pintura i escultura.3. L’evolució de la música popular i la música clàssica.4. Arts aplicades i moda (el canvi del rol de la dona en la societat).

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 1 sessió. Unitat 2: 4 sessions. Unitat 3: 2 sessions. Unitat 4: 1 sessió. TOTAL: 8 sessions.

BLOC 7: LA GRAN DEPRESSIÓ I L’ART DE LA SEUA ÈPOCA

CONTINGUTS:

1. El marc històric.

Identificació de les claus que originen la crisi econòmica de 1.929 i la seua expansió mundial.

Relació de la crisi amb l’auge dels totalitarismes. Feixisme i totalitarisme soviètic.

2. Arquitectura. Significat del moviment modern, Primera etapa.

Les propostes de l’urbanisme britànic. Les propostes franceses (Tony Garnier). Les propostes alemanyes (Peter Behrens, Walter Gropius i el mur cortina).

Wright i l’organicisme. Futurisme i expressionisme arquitectònics.

Segona etapa. L’art com a compromís social. Expressionisme: Eric Mendelsohn. El neoplasticisme (Die Stijl). El constructivisme i el suprematisme rus.

Tercera etapa. La Bauhaus. Walter Gropius, Hans Meyer, Ludwig Mies Van der

Rohe. Le Corbusier i els CIAM (Congressos Internacionals

d’Arquitectura Moderna): la seua importància com a font d’idees del moviment modern i la seua difusió.

Influència dels CIAM en Espanya: Josep Lluís Sert i Eduardo Torroja.

La continuació de l’organicisme. La fotografia.

o Les cares de la realitat i el fotoperiodisme.o La fotografia compromesa amb els pobres: Dorothea Langue i Walter

Evans.o Comparació de la fotografia anterior amb la fotografia esteticista de

Cecil Beaton.o Les avantguardes i la fotografia experimental.

El cinema.o Evolució del cinema espanyol de la Dictadura de Primo de Rivera a la

Guerra Civil: CIFESA.o Anàlisi de la dicotomia cinema social/cinema d’entreteniment.o El cinema social i d’avantguarda: Luis Buñuel (“Las Hurdes, tierra sin

pan”).o El cinema d’animació. Walt Disney i la primera pel·lícula d’animació

(Blancaneus i els set nans). Importància de l’obra creativa de Walt Disney en la història del cinema.

El còmic.o El còmic nord-americà. Renovació temàtica i estilística.o Estudi de les claus sociològiques i personals dels superherois. Valor del

còmic com obra d’art. L’exotisme selvàtic: “Tarzan dels Monos”. Burne Hogarth. El lluitador contra el crim: “Dick Tracy”. Chester Gould. El primer superheroi: “Superman”. Jerry Siegel, Joe Shuster. Les aventures espacials: “Flash Gordon”. Alex Raymond. L’heroi trist i solitari: “Batman”. Bob Kane, Bill Finger. L’orgull americà: “Capità Amèrica”. Joe Simon, Jack Kirby.

o El còmic a Europa: “Tintin” d’Hergé i l’escola de “línia clara” francesa.o Espanya. L’Escola Valenciana de la historieta: “Roberto Alcázar y

Pedrín”, “El Guerrero del Antifaz” i “Jaimito”. Autors. Música i dansa.

o La importància dels ballets russos de principi de segle i la influència dels coreògrafs soviètics en el Ballet de l’Òpera de Paris.

o Les “Big Band” americanes i l’era del “Swing”. Orquestres blanques i negres. Benny Goodman, Glenn Miller, Duke Ellington, Tommy Dorsey, Lionel Hampton, Count Basie.


1. El marc històric: crisi econòmica i totalitarismes.2. L’evolució de l’arquitectura moderna. Els CIAM.3. La fotografia.4. Les dues cares del cinema: cinema social/cinema d’entreteniment.5. El còmic.6. La música i la dansa.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 1 sessió. Unitat 2: 9 sessions. Unitat 3: 1 sessió. Unitat 4: 2 sessions. Unitat 5: 1 sessió. Unitat 6: 1 sessió. TOTAL: 15 sessions.

BLOC 8: LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

CONTINGUTS:

Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’auge del feixisme i el comunisme. Estudi de les iconografies associades.

Reflexió sobre la situació política europea i el seu reflex en l’art. Feixisme.

o Arquitectura feixista: Berlin.o L’obra cinematogràfica de Leni Riefensthal: “Olympia”, “El triomf de la

voluntat”.o L’obra musical de Wagner i el feixisme alemany.

Comunisme.o Arquitectura comunista: Moscou.o El cine de Serguéi Eisenstein: “El cuirassat Potemkin” (1.925), “Ivan el

terrible (1.943).o La relació vital i musical de Dimitri Shostakóvitx amb el comunisme

soviètic. L’abstracció escultòrica.

o Anàlisi i comparació de l’obra d’Henry Moore, Antoine Pevsner i Naum Gabo.

Fotografia.o Anàlisi de la tècnica fotogràfica nocturna: Brassai com a fotògraf del

costat sòrdid del Paris nocturn.o El fotoperiodisme independent: l’agència Magnum.o La fotografia relacionada amb conflictes bèl·lics: Robert Capa, Agustí

Centelles, José María Díaz-Casariego, Campúa, Venancio Gombau o “Alfonso” i la seua relació amb la Guerra Civil Espanyola.

o La captació de l’instant: Henri de Cartier-Bresson. El cartell com a propaganda política.

o La tècnica del fotomuntatge i el collage: l’obra de Josep Renau.o Comparació de l’obra de Josep Renau amb produccions de collage

anteriors. Cinema.

o Consolidació del model de representació institucional, enfront dels models d’avantguarda.

o El cinema clàssic americà i els seus estils: la indústria del cinema. Hollywood. Les grans companyies americanes: Warner Brothers, United Artist, Columbia, Metro Goldwyn Meyer. Gèneres cinematogràfics.

o Anàlisi de les claus narratives diferenciades de cada gènere cinematogràfic:

La comèdia musical: Fred Astaire, Gene Kelly. La comèdia amarga: “To be or not to be”, Ernst Lubitsch; “El gran

dictador”, Charlie Chaplin. Amor i guerra: “Casablanca”, Michael Curtiz.

El cinema de suspens: Alfred Hitchcock.o Cinema europeu.

El cinema neorrealista italià: “Roma, città aperta”, Roberto Rossellini; “El lladre de bicicletes”, Vittorio de Sica.

La depressió de la indústria a Espanya durant la Guerra Civil. El cinema de postguerra, la censura i el cinema en l’exili. Autors i obres més destacades.

Esforç per a superar estereotips i convencionalismes en les representacions visuals i plàstiques i rebuig davant de qualsevol forma de discriminació per raó de raça, sexe o cultura.

Respecte per les maneres d’expressió diferents de la nostra, acceptant i argumentant les influències que exerceixen els valors artístics propis d’altres cultures que coexisteixen amb la nostra.


1. El marc històric i el seu reflex en l’art.2. Realitzacions més destacades de l’art feixista.3. L’art comunista.4. L’escultura abstracta.5. La fotografia, el cartell i el cinema. Vessant social i estètica. 6. Superació d’estereotips i acceptació de la diversitat cultural.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 1 sessió. Unitat 2: 2 sessions. Unitat 3: 2 sessions. Unitat 4: 1 sessió. Unitat 5: 5 sessions. Unitat 6: 1 sessió. TOTAL: 12 sessions.

BLOC 9: EL FUNCIONALISME I LES DÈCADES 40-50

CONTINGUTS:

Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen el funcionalisme. Reflexió sobre la idea “La funció fa la forma”.

Arquitectura.o Identificació i anàlisi de l’edifici funcional: la simplificació ornamental, la

geometria i la matemàtica com a missatge primordial.

o Anàlisi i comparació de l’obra de Ludwig Mies Van der Rohe, Frank Lloy Wright i Le Corbusier.

o El funcionalisme orgànic escandinau. Anàlisi i comparació de l’obra d’Alvar Aalto, Eero Aarnio i Arne Jacobsen.

El disseny industrial.o Origen del disseny industrial i la producció en sèrie.o Influència de la Bauhaus de Walter Gropius en totes les produccions

artístiques. Fussió entre el pressupost “la forma segueix a la funció” i la unificació de totes les arts.

Còmic espanyol.o Anàlisi de l’èxit del còmic espanyol. L’obra de Francisco Ibáñez i la

perduració dels seus personatges “Mortadelo y Filemón”. L’editorial Bruguera.

Cinema.o Anàlisi de l’hegemonia del cine nord-americà i debat sobre la

supremacia comercial de les seues produccions. Autors i obres més significatives.

o Anàlisi i comparació de la filmografia de John Ford i John Houston.o La gran comèdia. L’alemany Billy Wilder.o El cinema espanyol:

Anàlisi de les claus de creació dels estudis Bronston a Espanya. La comèdia espanyola: Luis García Berlanga i la relació de la seua

obra amb la societat del seu temps. Música i dansa.

o La música neoromàntica de Joaquín Rodrigo, “El Concert d’Aranjuez”.o Dansa. Anàlisi de l’evolució de la dansa contemporània: les coreografies

de Maurice Béjart i Roland Petit. Moda i mobiliari.

o Alta costura. L’obra de Cristóbal Balenciaga. El new look de Christian Dior.

o Claus del mobiliari funcionalista i comparació amb altres estils anteriors i posteriors.


1. Marc històric.2. Arquitectura i disseny industrial.3. El còmic espanyol.4. El cinema.5. Música, dansa, moda i mobiliari.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 1 sessió. Unitat 2: 3 sessions. Unitat 3: 1 sessió. Unitat 4: 1 sessió. Unitat 5: 1 sessió. TOTAL: 7 sessions.

BLOC 10: ELS ANYS 60,70

CONTINGUTS:

Identificació de les claus econòmiques socials i polítiques que originen els nous corrents artístics. Anàlisi de les claus conceptuals i plàstiques de l’expressionisme figuratiu, expressionisme abstracte, art pop, hiperrealisme i art cinètic.

Arquitectura.o La dissolució del CIAM en 1.959. Causes i conseqüències.o Reflexió sobre la uniformitat estilística mundial de l’estil arquitectònic

denominat “estil internacional”.o Arquitectura espanyola: Francisco Javier Sáenz de Oiza, Miguel Fisac.

Moviments pictòrics.o Expressionisme.

Expressionisme figuratiu i evolució des de l’expressionisme alemany fins l’obra de Francis Bacon i de Lucian Freud.

Expressionisme abstracte en l’obra pictòrica de Jackson Pollock i de Mark Rothko.

o La pintura hiperrealista. Identificació de les claus de la pintura hiperrealista i comparació

de les obres de David Hockney i dels espanyols Antonio López i Eduardo Naranjos.

o El pop-art. Anàlisi de la reacció artística a l’expressionisme abstracte. Ús de

la ironia i les noves tecnologies. Andy Warhol i el seu treball en il·lustració, pintura, cine. L’Equip Crònica, representant de la tendència pop-art a Espanya. La importància històrica dels grups espanyols d’artistes plàstics

“El Paso” (1.957) i el seu antecessor “Dau al Set” (1.948). L’expressionisme en l’escultura espanyola.

o Escultors bascos: Jorge Oteiza, Eduardo Chillida, Agustín Ibarrola.

o L’abstracció geomètrica: Pablo Palazuelo, Martín Chirino, Amadeo Gabino.

El moviment cinètic: Eusebi Sempere. Fotografia.

o Anàlisi i comparació de l’obra de David Hamilton, Irving Penn i Juan Gyenes.

La moda francesa.o Auge de la indústria. Yves Saint-Laurent. Relació de la fotografia amb les

revistes de moda. Cinema.

o El nou cinema espanyol. Evolució de la cinematografia espanyola.o La decadència de Cifesa.o El cinema de la transició. Anàlisi de les claus estètiques i narratives de

l’obra de Saura, Camus, Picazo, Patino, Erice, Borau, l’Escola de Barcelona.

o Cinema americà. El nou impuls de Francis Ford Coppola, George Lucas, Martin Scorsese i Steven Spielberg.

o El gran cinema japonès: Akira Kurosawa. Naixement de la televisió com a fenomen de comunicació de masses. Música.

o El so estèreo. La música pop. Anàlisi de l’obra de The Beatles. Els grans concerts de masses. La cultura fans.

o El jazz aconsegueix un públic de masses: Chet Baker, Miles Davis, Chick Corea.

o L’auge del flamenc. Paco de Lucía i Camarón de la Isla.o El ball flamenc: Antonio, Carmen Amaya. La companyia d’Antonio

Gades.

UNITATS DIDÀCTIQUES:

1. Marc històric.2. Moviments pictòrics i escultòrics.3. Fotografia i moda.4. Cinema i televisió.5. La música.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 1 sessió. Unitat 2: 5 sessions. Unitat 3: 1 sessió. Unitat 4: 2 sessions.

Unitat 5: 1 sessió. TOTAL: 10 sessions.

BLOC 11: ELS ANYS 80-90

CONTINGUTS:

Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’estil postmodern.

Arquitectura.o Evolució des de l’arquitectura de la uniformitat cap al barroquisme

personalista del creador.o L’edifici com a espectacle.

Escultura: l’excés figuratiu.o L’obra de Fernando Botero i Alberto Giacometti.

Cinema i televisió.o Cinema espanyol.

L’arrancada internacional: José Luis Garci, Fernando Trueba, Fernando Fernán Gómez, Pedro Almodóvar, Alejandro Amenábar.

Directors espanyols, noves mirades a la realitat: Pilar Miró, Icíar Bollaín.

o El cinema d’animació. La relació del cinema d’animació i les noves tècniques

d’animació digital. L’èxit de les noves productores: els estudis Pixar i l’estrena de

Toy Story.o Televisió.

Evolució de la tècnica i l’escenografia de la televisió en color. Retransmissions en directe: olimpíades, futbol, concerts,

guerres. Fotografia a Espanya.

o Cristina García-Rodero, Alberto García Alix. Còmic.

o Els nous autors valencians i la seua projecció internacional: Daniel Torres, Miquel Beltrán, Sento, Micharmut, Paco Roca.

Música i dansa.o La música pop com a acció política de masses. Live Aid.o Canvi filosòfic del nou rol de l’artista: l’activitat metamòrfica de Michael

Jackson o Madonna.

o Dansa espanyola: les companyies de Sara Baras i Joaquín Cortés. Moda.

o Eclosió de la moda com a fenomen de masses.o Les supermodels i el canvi de l’ideal de bellesa col·lectiu.o El dissenyador com a estrela mediàtica: Alexander McQueen, Valentino,

Chanel (Lagerfield), Dior (John Galliano), Armani, Versace, Calvin Klein, Tom Ford, Carolina Herrera.

o La indústria del prèt a porter. La desfilada de modes com a espectacle multimèdia. El món dels complements.


1. Marc històric.2. Arquitectura i escultura.3. Cinema i televisió.4. Fotografia i còmic.5. Música, dansa i moda.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 1 sessió. Unitat 2: 2 sessions. Unitat 3: 2 sessions. Unitat 4: 1 sessió. Unitat 5: 2 sessions. TOTAL: 8 sessions.

BLOC 12: ELS ANYS 2.000-2.013

CONTINGUTS:

Identificació de les claus econòmiques, socials i polítiques que originen l’Ecologisme. Analitzar la trascendència d’aquesta filosofia i relacionar-la amb la creació artística.

o La fotografia d’Ansel Adams i Yann Arthus-Bertrand.o Pel·lícules com “Dersu Uzala”.o Els documentals de Félix Rodríguez de la Fuente, o National Geographic.

Reflexionar sobre l’islamisme radical i la destrucció de les imatges religioses, i l’iconoclàstia al llarg de la història de l’art.

L’internacionalisme universal i la importància d’Internet en la creació artística. La tecnologia digital com a nova tècnica de representació i expressió visual graficoplàstica.

Nous canals de promoció artística: YouTube. Arquitectura

o Barroquisme: Frank Gehry.o Espectacularitat i polèmica: Santiago Calatrava.o El concepte “high tech”. L’obra de Norman Foster.o L’obra de Zara Hadid.

Cinema, televisió, fotografia i música.o Música i ball: noves tendències (hip hop, dance).o Cinema en espanyol. L’èxit internacional de Guillermo del Toro amb “El

laberinto del fauno”. La internacionalització del cine espanyol: Juan Antonio Bayona, Rodrigo Cortés.

o El gènere documental en el cine.o Televisió: les sèries de TV, equiparables en popularitat i audiència al

cine.o Tècniques de la producció audiovisual. Integració multimèdia.

Desenvolupament d’una actitud de respecte per l’entorn de treball i el medi ambient, utilitzant de manera responsable els recursos i reciclant materials per a l’elaboració de representacions visuals i plàstiques, personals i col·lectives.


1. L’ecologisme i la seua influència en la creació artística.2. Dues visions contraposades: iconoclàstia i internacionalisme (nous canals de

promoció artística).3. Arquitectura.4. Cinema, televisió, fotografia i música.

TEMPORALITZACIÓ:

Unitat 1: 1 sessió. Unitat 2: 1 sessió. Unitat 3: 3 sessions. Unitat 4: 3 sessions. TOTAL: 8 sessions.

5. ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES. METODOLOGIA DE TREBALL A L’AULA

I) Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.

a. La metodologia general és la de conèixer per a poder fer després la seua valoració, judici i respecte.

b. El professor presenta els temes ajudat per les imatges dels power point que prèviament ha preparat.

c. Es van inserint qüestions per a crear interès, curiositat i motivació als alumnes.

d. Al no mostrar les editorials cap interès per publicar llibres de l’assignatura els alumnes disposen d’un dossier de cada bloc temàtic, realitzat pel professor, on troben informació i activitats que estudiaran i realitzaran.

II) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge. Activitats complementàries.

a. Es combinaran les explicacions amb el treball individual i en grup.b. El treball individual inclou activitats de definicions, ampliació del context

històric, comentari formal d’obres d’art significatives, audicions musicals i visionat de pel·lícules.

c. El treball en grup sol ser recerca, investigació i exposició d’aspectes significatius del tema que després es posaran en comú i seran el punt de partida de debats a l’aula.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ


BLOC 1o Reconèixer l’expressió desaforada del sentiment com la clau teòrica de

l’obra artística romàntica; reconèixer i relacionar el romanticisme artístic amb l’auge del nacionalisme, les revolucions burgeses, la revolució industrial i la creació d’estats nous com Itàlia i Alemanya; diferenciar el terme “romàntic” aplicat al moviment artístic del segle XIX i l’ús actual; analitzar els principals edificis espanyols de l’època.

o Identificar, analitzar i comparar les obres més representatives dels pintors francesos, alemanys i britànics més rellevants de l’època; explicar la seua composició, el ritme i els elements pictòrics i narratius; analitzar l’obra de Francisco de Goya i diferenciar les seues etapes estudiant exemples; comparar el seu treball amb Velázquez i les seues pintures de característiques expressionistes amb obres de contingut formal semblant en altres èpoques i cultures, i debatre els aspectes tècnics de les primeres impressions fotogràfiques.

o Identificar, analitzar i comparar les obres més representatives de la música romàntica; reconèixer les obres principals i els fragments més

significatius de Ludwig van Beethonven, Verdi i Wagner; relacionar l’obra de Verdi amb la lluita nacional italiana i l’obra de Wagner amb la mitologia germànica; investigar sobre el naixement a França de la dansa clàssica i debatre sobre les claus estilístiques del mobiliari i els objectes sumpturaris de l’època i sobre la simbologia de l’or en diferents cultures.

BLOC 2o Identificar els principals fets polítics i econòmics de la segona meitat del

segle XIX i la seua relació amb l’art del seu temps, analitzar obres dels neoestils neomudèjar i neogòtic comparant els seus elements configuratius; reflexionar sobre l’arquitectura del ferro i les implicacions artístiques de les exposicions universals de l’època analitznt la Torre Eiffel i els primers edificis de l’Escola de Chicago; identificar les obres més representatives d’Auguste Rodin, Camille Claudel i Marià Benlliure argumentant l’evolució del classicisme al romanticisme escultòric tardà i les noves tendències.

o Identificar i diferenciar els gèneres pictòrics “realista” (pintura social i de paisatge), “Pompier”, “orientalista”, “retrat galant”, “historicista”, “moviment prerafaelita” a partir dels autors més importants i les seues obres més representatives, definir el concepte “d’artista toal” i relacionar pintura, moda i disseny a partir de l’estudi de l’obra de Marià Fortuny i Madrazo, i debatre sobre la tornada a la fabricació artesanal que suposa el moviment romàntic Arts and Crafts a Gran Bretanya.

o Identificar la tècnica del retrat fotogràfic i relacionar-la amb el retrat pictòric, descriure el context en que s’emmarca el naixement del cine, identificar els autors pioners (els germans Lumière, Mélies, Segundo de Chomon), analitzant i comparant les seues obres més significatives, i debatre el naixement del cinema nord-americà.

o Identificar fragments d’obres musicals dels compositors eslaus més importants d’esta època: Alexander Borodin, Modest Mussorgski, Piotr Ilich Tchaikosvsky, Bedrich Smetana, Nikolai Rimsky-Korsakov, Bela Bartok. Identificar la sarsuela espanyola, amb reconeixement dels fragments més populars, i analitzar la importància de la dansa en el ballet per mitjà del comentari de les claus artístiques d”El Llac dels cignes” de Tchakovsky.

o Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, adaptar-los a canvis i imprevistos transformant les dificultats en possibilitats, avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

BLOC 3

o Relacionar els descobriments en la descomposició del color amb la seua aplicació en la tècnica pictòrica; identificar els quadres amb temàtica simbolista diferenciant-los dels d’altres temàtiques; descriure les claus de la pintura impressionista analitzant i comparant l’obra dels autors més rellevants a França (Monet, Manet, Renoir, Degas, Pissarro) i a la resta d’Europa, en especial la de Joaquim Sorolla.

o Identificar, analitzar i comparar les claus estètiques i temàtiques dels “neoimpressionistes”, “nabis”, l’art “naif” i els “fauves”. Analitzar l’obra i la influència posterior de Cézanne, Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec. Definir el concepte “d’avantguarda” i analitzar l’origen tècnic i plasmació en l’art del cubisme i de l’obra pictòrica i escultòrica de Picasso, comparant-la amb la d’altres autors de l’època (Gris, Braque, J.González).

o Relacionar el cine amb les primeres avantguardes en les diverses disciplines artístiques; analitzar obres i autors rellevants en el cartell publicitari; estimar la influència de l’estampa japonesa a Europa rastrejant-la en l’obra de Van Gogh i en els autors de còmic francesos; analitzar l’obra dels compositors més destacats identificant els seus fragments més coneguts, i debatre sobre el naixement del jazz.

o Reconèixer el patrimoni artístic i cultural de la Comunitat Valenciana i de l’Estat espanyol com un mitjà de comunicació i gaudi individual i col·lectiu, i contribuir a la seua defensa i conservació a través de la divulgació d’obres d’art i mitjans audiovisuals que formen part del dit patrimoni, expressant els seus coneixements de forma crítica.

BLOC 4o Identificar les claus tècniques relacionades amb el naixement de l’art

nouveau; advertir les diferents nomenclatures a Europa (Modernisme, Jugendstil, Sezession, Liberty); analitzar l’obra de Víctor Horta i Gaudí comparant edificis representatius d’aquests i del modernisme valencià; debatre sobre l’escultura d’esta època i la seua evolució des del neoclassicisme.

o Analitzar l’ús del cartell publicitari a Espanya i els seus autors més rellevants; identificar la tipologia del mobiliari modernista, i explicar la revolució en la tècnica del vidre, estudiant les creacions d’Émile Gallé i Louis Comfort Tiffany.

BLOC 5o Relacionar les teories sobre la psicoanàlisi de Sigmund Freud amb les

claus plàstiques del surrealisme; analitzar els principals artistes (figuratius i abstractes) estudiant les seues obres més representatives; valorar la transcendència històrica de l’obra de Salvador Dalí i Luis Buñuel, i comparar amb la pintura metafísica de De Chirico.

o Analitzar el futurisme i l’origen del moviment dadà estudiant l’obra de Jean Tinguely; identificar i comparar el moviment neoplasticista holandès De Stijl i el constructivisme rus, analitzant obres representatives; explicar les claus estètiques de l’expressionisme alemany en pintura (tres generacions) i cinema i debatre la transcendència posterior dels directors alemanys i les seues produccions més significatives.

o Reconèixer la importància dels ballets russos a Paris i en la història de la dansa contemporània i relacionar l’escenografia i decorats amb artistes de l’època: Picasso, Matisse, Natalia Goncharova. Conèixer l’obra d’Igor Stravinski.

BLOC 6o Identificar les claus socials, econòmiques i polítiques que es relacionen

amb l’art déco, reconèixer-lo en arquitectura, identificant els edificis emblemàtics d’este estil, analitzar les principals obres i escultors de l’època comparant les obres de Pablo Gargallo i Constantin Brancusi, i debatre sobre l’obra pictòrica de Tamara de Lempicka.

o Reconèixer la transcendència musical del gènere denominat “la revista musical”, analitzar la importància del luxe i la seua relació amb els dissenys déco descrivint els elements essencials en mobiliari i joieria; distingir les claus de la música dodecafònica d’Arnold Schönberg; avaluar les composicions musicals dels Estats Units, identificant la música popular, la música clàssica nacionalista i la música negra (blues i jazz), i explicar l’evolució en la vestimenta femenina i la seua relació amb el possible canvi del paper de la dona en la societat.

BLOC 7o Identifica les causes econòmiques de la crisi del 29, així com les seues

conseqüències polítiques (auge del feixisme i el comunisme) i analitzar el seu reflex en l’art, la funció de les produccions artístiques i el seu compromís social en aquesta època per mitjà de l’estudi dels autors de fotografia i filmografia més rellevants, comparant l’art de denúncia social i l’art d’entreteniment, i avaluar les claus sociològiques del cinema espanyol i la relació entre la cultura i la situació econòmica abans de la Guerra Civil.

o Descriure el naixement de la historieta a Espanya i el primer TBO, l’evolució del gènere a Europa (“Tintín”), analitzar l’origen del còmic de superherois nord-americà, estudiant les seues produccions, i comparar-les amb les de l’escola valenciana de la historieta; explicar la transcendència del còmic d’esta època en l’art posterior, i argumentar la importància de la productora Cifesa en la creació de les principals pel·lícules espanyoles d’eixa època.

o Analitzar i comentar la situació del ballet europeu, la influència dels coreògrafs soviètics en el Ballet de l’Òpera de París, i identificar la relació de la música “swing” amb les composicions musicals de les denominades “big band” americanes.

BLOC 8o Analitzar l’art feixista i comunista, establint diferències i semblances;

comparar les produccions artístiques d’ambdós ideologies irradiades principalment a Berlín i Moscou, explicant la interdisciplinarietat de les arts, i comentar l’evolució escultòrica europea, especialment rellevan en les obres d’Henry Moore, Anoine Prevaner i Naum Gabo.

o Anàlisi de la tipologia i la tècnica fotogràfica nocturna, la fotografia de guerra i el fotomuntatge, estudiant i comparant les obres dels autors més importants d’aquesta època, i debatre l’ús del cartell com a propaganda política aprofundint en l’obra de Josep Renau.

o Analitzar les claus narratives i plàstiques dels diversos gèneres cinematogràfics visionant les produccions més importants de cada un; raonar la importància dels grans estudis cinematogràfics en la història i desenrotllament del cine, i descriure les característiques formals i argumentals del cine espanyol de postguerra estudiant els seus autors representatius.

o Superar estereotips i convencionalismes en les representacions visuals i plàstiques, evitant qualsevol forma de discriminació (raça, sexe, cultura) i identificar les influències que exercixen valors artístics propis d’altres cultures respectant les seues formes d’expressió.

BLOC 9o Identificar la tipologia d’edifici funcional comparant les creacions dels

més rellevants arquitectes d’este corrent, relacionar l’origen del disseny industrial i la producció en sèrie, i debatre sobre la importància de la Bauhaus i la influència global dels seus valors plàstics en l’art de l’època.

o Analitzar l’èxit del còmic espanyol estudiant l’obra de Francisco Ibáñez i la perduració dels seus personatges “Mortadelo i Filemón”; estudiar l’hegemonia del cine nord-americà i debatre la seua supremacia comercial comparant les pel·lícules més significatives i la situació cinematogràfica a Espanya, i relacionar l’èxit de Luis García Berlanga amb el reflex en la seua obra de la societat del seu temps.

o Reconéixer la música neoromàntica de Joaquín Rodrigo i identificar els fragments més significatius “d’El Concert d’Aranjuez”; analitzar l’evolució de la dansa contemporània en les coreografies de Maurice Béjart i Roland Petit, i explicar les claus de la indústria de la moda i l’alta costura basant-se en l’obra creativa de Cristóbal Balenciaga.

BLOC 10

o Analitzar l’evolució en l’arquitectura intentant dilucidar possibles estils o evolució des dels edificis anteriors; explicar les claus conceptuals i plàstiques de l’expressionisme figuratiu, expressionisme abstracte, art pop, hiperrealisme i art cinètic; reconèixer els principals estils escultòrics espanyols i els seus principals autors de l’època; analitzar les diferents visions de la realitat a través de la fotografia, i comentar l’evolució en la moda europea d’este temps.

o Analitzar els canvis que es produeixen en la cinematografia espanyola durant la transició, valorar la importància per a la indústria del cine de l’obra creativa de Francis Ford Coppola, George Lucas i altres, comparar amb el cinema europeu i oriental, analitzar la importància creixent de la televisió com a fenòmen de comunicació i la seua importància en l’art i comentar la nova generació de superherois del còmic.

o Explicar els avanços tècnics en la reproducció del so exposant les claus tècniques de la música estereofònica i la seua evolució fins l’actualitat; comparar els diferents moviments musicals occidentals: pop, rock, jazz, blues, etc. I exposar la importància de la música flamenca en tot el món.

BLOC 11o Analitzar l’evolució de l’arquitectura des de la uniformitat racionalista al

barroquisme personalista del creador; comentar l’evolució escultòrica en Occident; analitzar el fenomen social de la música en viu rentransmesa per televisió; analitzar l’activitat metamòrfica d’artistes com ara Michael Jackson i Madonna, i exposar la importància de les companyies musicals espanyoles en tot el món, destacant la difució de les companyies flamenques.

o Comentar l’eclosió de la moda com a fenomen de masses; debatre sobre l’ideal de bellesa relacionant-lo amb l’èxit mediàtic i social de les “supermodels”, i comparar les creacions en el món de la moda dels dissenyadors més rellevants.

o Reconèixer les principals obres cinematogràfiques dels directors espanyols valorant el seu èxit internacional, així com el de les directores espanyoles analitzant la seua obra artística; explicar l’evolució tècnica i escenogràfica de la televisió en color; analitzar la realitat social espanyola a través de la mirada fotogràfica dels autors, i comentar l’evolució del cine d’animació.

BLOC 12o Analitzar la importància de l’ecologisme i la creació artística relacionada

amb esta filosofia; debatre sobre la iconoclàstia de l’islamisme radical; identificar els arquitectes i edificies més rellevants de la dècada, ja siga a Espanya o a la resta del món; comparar l’obra arquitectònica de Zara Hadid amb la de la resta d’arquitectes contemporanis; explicar la

importància de les noves tecnologies en la creació artística i debatre sobre les noves formes de dansa, com ara el “hip hop” i el “dance”.

o Identificar i analitzar les característiques pròpies dels gèneres cinematogràfics; analitzar l’obra cinematogràfica espanyola recent referenciant els autors i les produccions més destacades i comparar i explicar l’estructura narrativa de les sèries de ficció per a televisió en oposició al sistema narratiu del cine.

o Cuidar l’entorn de treball i el medi ambient utilitzant de forma responsable els recursos, i reciclar materials per a l’elaboració de representacions visuals i plàstiques, personals i col·lectives.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

S’avaluarà la participació en classe de manera respetuosa, tant respecte als companys com respecte al professor.

La realització de les activitats proposades al dossier (incloent el comentari d’obres d’art).

L’adequació, coherència i cohesió en la comunicació oral i escrita. La recerca, interès i treballs realitzats de manera col·lectiva. Les proves escrites o exàmens.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Les proves escrites o exàmens tindran un valor del 100% . La resta d’activitats comentades anteriorment suposaran un 10% adicional.

7. PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS

Es realitzaran activitats de reforç i ampliació relacionades amb la competència que l’alumne no haja aconseguit assolir, de manera que aquest acabe aconseguint la correcta utilització de l’expressió oral i escrita, la correcta selecció d’informació, la memorització i retenció d’informació...

A més es realitzaran exàmens escrits de recuperació al finalitzar les dues primeres avaluacions, sent materialment impossible realitzar un examen de recuperació de l’última avaluació.

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES

Es fomentarà la lectura atenta i minuciosa de diferents documents per a superar aquestes dificultats, que en molts casos estan associats a una deficient lectura.

També es reforçarà l’aparell visual indispensable per a un bon coneixement de l’art.

9. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Hi ha previst diverses eixides per a posar en contacte a l’alumne en tot el que estudia i que gaudeisca del que ha anat aprenent al llarg dels dos anys de l’assignatura. D’aquesta manera contribuïm a que valore el patrimoni artístic que ens envolta. Eixides:

Visita al poblat iber de La Bastida a Moixent. Visita a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). Visita a València per a observar edificis modernistes (com l’Estació del Nord),

art déco (la Finca Roja) o de l’arquitectura actual (Ciutat de les Arts i les Ciències, Pont del 9 d’octubre...).

Si hi haguera alguna exposició temporal i disponibilitat horària s’inclouran també alguna visita més.

10. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Al tractar-se d’una assignatura nova que només es dona al Batxillerat Artístic el món editorial ha renunciat, de forma vergonyosa, a publicar manuals de l’assignatura, deixant al professorat completament “a soles davant el perill”. No obstant això, la gran quantitat de recursos que actualment tenim (biblioteques, Internet) i la professionalitat del professorat dels dos cursos de l’assignatura han cobert el buit amb total dignitat. Entre els recursos utilitzats per a fer els materials de l’assignatura trobem:

Llibres:o AAVV.; Historia del Arte, Anaya, 1.983o AAVV.; Història de l’Art, Vicens-Vives, 1.990o AAVV.; Historia del Arte, Ecir, 2.006

o AAVV.; Història de l’Art, Bromera, 2.016o AAVV.; Historia Universal del Arte, Planeta, 1.993 (diversos volums)o Diversos llibres sobre artistes de l’editorial Taschen, en la seua col·lecció

“Visual Basics”.o Carlos Murciano i Luis Sagi-Vela; Historia de la música, Anaya, 1.983o Martin Kemp; El arte en la historia, Turner, 2.015o Will Gompertz; ¿Qué estas mirando?. 150 años de arte moderno en un

abrir y cerrar de ojos, Taurus, 2.013 Pàgines web de museus:

o British Museum de Londres: http://www.britishmuseum.orgo Institut Valencià d’Art Modern: http://www.ivam.eso Museu Nacional d’Art de Catalunya: http://www.museunacional.cato Museo del Prado: http://www.museodelprado.eso Musée du Louvre de París: http://www.louvre.fro Musée d’Orsay de París: http://www.musee-orsay.fro Museu de Belles Arts Sant Pius V: http://museobellasartesvalencia.gva.eso The National Gallery de Londres: http://www.nationalgallery.org.uko MoMA de Nova York: http://www.moma.orgo Museo Reina Sofía de Madrid: http//www.museoreinasofia.es

Altres pàgines web i blogs:o Buxaweb: http://www.buxaweb.como Conèixer l’art: http://www.xtec.cato Artehistoria: http://www.artehistoria.como Historia del mueble: http://www.historiadelmueble.blogspot.com.eso Laarquitectura: http://www.laarquitectura.blogspot.com.eso Wikipedia: http://es.wikipedia.org i http://cat.wikipedia.orgo Arquitectura en línea: http://arquitectura.como Descubrir el arte: http://www.descubrirelarte.eso Paseando por la historia: http://www.paseandohistoria.blogspot.com.eso Arte España: http://www.arteespana.como Diseño: http://www.diseno.uma.eso Ministerio de Educación: http://www.recursos.cnice.mec.eso Profesor Francisco: http://www.profesorfrancisco.eso Plataforma arquitectura: http://www.plataformaarquitectura.clo Wiki Arquitectura: http://www.wikiarquitectura.como Hispania Nova: http://www.hispanianova.rediris.eso De Arte: http://www.dialnet.unirioja.eso Historia del arte: http://www.tom-historiadelarte.blogspot.com.eso Blogarte: http://www.blogartehistoria.blogspot.com

http://www.blogartehistoria.blogspot.com/

http://www.tom-historiadelarte.blogspot.com.es/

http://www.dialnet.unirioja.es/

http://www.hispanianova.rediris.es/

http://www.wikiarquitectura.com/

http://www.plataformaarquitectura.cl/

http://www.profesorfrancisco.es/

http://www.recursos.cnice.mec.es/

http://www.diseno.uma.es/

http://www.arteespana.com/

http://www.paseandohistoria.blogspot.com.es/

http://www.descubrirelarte.es/

http://arquitectura.com/

http://cat.wikipedia.org/

http://es.wikipedia.org/

http://www.laarquitectura.blogspot.com.es/

http://www.historiadelmueble.blogspot.com.es/

http://www.artehistoria.com/

http://www.xtec.cat/

http://www.buxaweb.com/

http://www.moma.org/

http://www.nationalgallery.org.uk/

http://museobellasartesvalencia.gva.es/

http://www.musee-orsay.fr/

http://www.louvre.fr/

http://www.museodelprado.es/

http://www.museunacional.cat/

http://www.ivam.es/

http://www.britishmuseum.org/

o Aula de Historia de la Musica: http://www.auladehistoriadelamusica.blogspot.com.es

o Historia del cine. http://www.blogdecine.com

IES JOAN FUSTER. SUECA

http://www.blogdecine.com/

http://www.auladehistoriadelamusica.blogspot.com.es/

BATXILLERAT SEGON CURSPROGRAMACIÓ GEOGRAFIA

(2016-2017)

1. Introducció.

a) Justificació de la programació.

Per acord del departament de Geografia i Història hem adoptat el Projecte Curricular Geografia d’Anaya per al Segon Curs de Batxillerat de la matèria Geografia, comprèn els materials següents:

1. Llibre de l'Alumne

El Llibre de l'Alumne consta de 12 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Srimer Curs de Batxillerat de la matèria Geografia.

2. Guia de Recursos Didàctics

La Guia de Recursos Didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels Temes:

Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:

Les Competències.

Els Objectius didàctics.

Els Continguts.

Els Criteris d'Avaluació.

Orientacions per a cada una de les pàgines del llibre, que conté:

Les orientacions didàctiques pròpiament dites.

Les solucions de les activitats del llibre.

Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d'Internet, recursos audiovisuals, bibliografia, etc.

Diferents recursos didàctics:

Activitats de Reforç i d'Ampliació, amb les solucions corresponents.

Proves d’avaluació inicial i final de l’alumnat, també amb les seves solucions.


L’alumnat que inicia el batxillerat ha adquirit un cert grau de desenvolupament intel·lectual, que li conferix una major capacitat de raonament. La formació intel·lectual pròpia d’esta etapa exigix l’aprofundiment en els continguts que configuren el currículum i el domini de les tècniques de treball. Amb caràcter general, ha d’utilitzar-se una metodologia educativa activa que facilite l’autonomia dels alumnes i, al mateix temps, constituïsca un estímul per al treball en equip i servisca per a fomentar les tècniques d’investigació, aplicar els fonaments teòrics i traslladar allò que s’ha aprés a la vida activa.

FINALITAT:

Garantir una formació integral dels alumnes que els permeti: – Proporcionar als estudiants formació i maduresa tant intel·lectual com humana.– Adquirir coneixements i habilitats que permetin que l'alumnat desenvolupi funcions

socials i s’incorpori a la vida activa amb responsabilitat i competència.– Capacitar els alumnes per accedir a l'educació superior.

2. Objectius.


a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’ aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

f. Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb fluïdesa i correcció.

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.

k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m. Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.


L’actual currículum constata que «la Geografia s’ocupa específicament de l’espai, els paisatges i les activitats que es desenvolupen sobre el territori, analitzant la relació entre la naturalesa i la societat, així com les seves conseqüències.

D’acord amb això, formula els següents objectius generals per a aquesta disciplina:

Té per objectiu la comprensió del territori, producte de la interrelació de múltiples factors, i a més que l’estudiant pugui explicar la realitat geogràfica espanyola. Gràcies a aquest coneixement adquirit, la Geografia pot transmetre la idea de responsabilitat dins de la societat, ja que l’ésser humà és el principal agent de transformació del medi natural, i d’aquesta manera, aquesta assignatura participa profundament en la formació en valors».

L’ús dels instruments propis d’aquesta disciplina, entre d’altres la cartografia, imatges o estadístiques de diferent tipus, aporta la possibilitat d’analitzar i realitzar interpr-etacions globals, sistemàtiques i integrades de la realitat que ens envolta, identificar les unitats territorials, els paisatges i els resultats de l’activitat humana per poder conèixer i comprendre l’espai.

De manera que la Geografia plantejada en aquest curs té com a objectiu fonamental donar una interpretació global i interrelacionada de cada fenomen geogràfic, oferir els mecanismes que serveixin per donar respostes i explicacions als problemes que planteja el territori d’Espanya.


La LOMCE estableix que totes les àrees o matèries del currículum han de participar en el desenvolupament de les diferents competències clau de l’alumnat. Aquestes competències són les set següents:

1r Comunicació lingüística.2n Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.3r Competència digital.4t Aprendre a aprendre. 5è Competències socials icíviques. 6è Sentitd’iniciativaiesperitemprenedor. 7è Consciènciai expressions culturals.

La matèria de Geografia d’Espanya es presta al desenvolupament de totes aquestes competències, especialment les cinc primeres. Per afavorir la seva adquisició per l’alumnat s’inclouen en el currículum diferents tipus d’activitats. Algunes són

específiques per assolir una competència; d’altres són activitats integrades, que permeten avançar simultàniament en l’adquisició de diverses competències.

Competències específiques de la matèria

A continuació es concreten algunes maneres en què la Geografia contribueix a l’adquisició de les competències clau.

- Comunicació lingüística. La Geografia col·labora en la comprensió de textos orals i escrits; en l’expressió oral i escrita; i en el respecte a les normes de comunicació. Així, l’alumnat haurà d’adquirir i utilitzar amb propietat la terminologia de la matèria. Haurà de ser capaç de comprendre textos orals i escrits de temàtica geogràfica; i expressar els continguts geogràfics utilitzant adequadament les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals. I haurà d’assumir les normes de comunicació en contextos variats: respectar el torn de paraula, escoltar amb atenció a l’interlocutor, etc. Amb aquesta finalitat es realitzen tasques com la lectura comprensiva i el comentari de textos; la definició de termes i l’elaboració de definicions; la descripció d’imatges; les redaccions, exposicions i presentacions orals; la participació en les activitats de l’aula i en debats; l’elaboració d’informes i treballs, etc.

- Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. La Geografia contribueix de forma essencial a prendre consciència dels canvis produïts per les persones en l’entorn i a fomentar la cura mediambiental i dels éssers vius, promovent el compromís amb l’ús responsable dels recursos i el desenvolupament sostenible. Per a això planteja nombroses activitats encaminades a la presa de consciència dels problemes mediambientals i a la recerca i estima de les solucions per abordar-los, com l’anàlisi de dades, imatges i textos; la realització de treballs de camp sobre l’entorn; la valoració de la importància dels espais naturals protegits; o la planificació d’actuacions concretes per prevenir els problemes o col·laborar en la seva solució. La Geografia també fomenta el maneig d’elements matemàtics bàsics, mitjançant el càlcul i interpretació de taxes (aridesa, natalitat, atur, PIB pc); l’elaboració i l’anàlisi d’informació en format gràfic o en sèries estadístiques; i la realització i interpretació de mapes. Així mateix, fomenta l’establiment de relacions, l’explicació de fets, la classificació, la comparació, la diferenciació, el raonament lògic mitjançant l’ús de dades i estratègies per respondre qüestions o afrontar problemes geogràfics de diversa índole i les seves manifestacions en diferents aspectes de la vida

quotidiana. També evidencia la importància d’utilitzar mètodes rigorosos per comprendre la realitat física i humana i les seves interrelacions espacials. I promou hàbits de vida saludables en relació amb el medi ambient i amb l’augment de l’esperança de vida (produccions ecològiques, mitjans de transport no motoritzats, consum responsable, etc.).

- Competència digital. La Geografia promou la capacitat de buscar, seleccionar, utilitzar i avaluar críticament la informació procedent de mitjans digitals; l’elaboració d’informació pròpia a partir de la informació obtinguda; i la seva transmissió utilitzant diversos canals de comunicació audiovisual. Entre les activitats que fomenten aquesta competència es troben les investigacions o indagacions; i l’ús de les noves tecnologies per facilitar el treball geogràfic i la vida diària: realització de càlculs, gràfics i mapes; obtenció d’imatges; creació de simulacions a fi d’adoptar decisions amb repercussions espacials, etc.

- Competència d’aprendre a aprendre. Es promou des de la Geografia mitjançant el desenvolupament d’estratègies que afavoreixin la comprensió dels seus continguts, com la realització d’esquemes, síntesi, quadres comparatius, eixos cronològics, organigrames, fitxes i mapes conceptuals. A més, des de la matèria es fomenten actituds que afavoreixen l’aprenentatge autònom, la iniciativa, la creativitat i l’esperitcrític; la presa de consciènciadelsprocessosd’aprenentatge; i l’autoavaluació de la consecució dels objectius d’aprenentatge.

- Competències socials i cíviques. La Geografia impulsa l’educació cívica, aplicant els drets i deures de la convivència ciutadana al context escolar. Amb aquesta finalitat fomenta la relació amb els altres; l’aprendre a comportar-se; el reconeixement de la riquesa i la diversitat de les opinions alienes; i el desenvolupament del compromís social manifestat en la preocupació pels espais i els grups socials més desfavorits. Entre les activitats proposades es troben la participació activa en l’aula; el treball en grup per a la realització d’activitats; i els treballs de camp, que promouen la solidaritat, la responsabilitat, la col·laboració i el respecte a les opinions alienes.

- El sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor. La Geografia col·labora en desenvolupar l’autonomia personal; la constància en el treball, assumint responsabilitats i superant les dificultats; la capacitat de lideratge, plantejant iniciatives i fomentant les actituds relacionades amb l’organització, la planificació, el disseny, la valoració, l’avaluació, la coordinació de tasques i temps i la negociació; i el desenvolupament de la creativitat i de l’emprenedoria proposant noves idees o activitats.

- La consciènciai expressions culturals. La Geografia fomenta la valoració de les manifestacions culturals pròpies i alienes als seus diferents vessants (natural, monumental, etc.); i l’estima de la multiculturalitat de persones i espais geogràfics. També promou el gust per la creativitat i per l’estètica en la vida quotidiana, manifestades en l’elaboració de treballs, murals, presentacions, quadern de treball, etc.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

Per valorar el grau d’adquisició de les competències clau s’estableixen estàndards d’aprenentatge avaluables i rúbriques. Els estàndards són concrecions dels criteris d’avaluació, observables i mesurables, que en posar-se en relació amb les competències clau, permetin avaluar la seva consecució. Les rúbriques indiquen el grau de consecució de cada un dels estàndards. Per exemple, podem assignar un valor 0 si l’estudiant no va fer la tasca; 1 Insuficiente; 2 Suficiente; 3 Bé; 4 Notable i 5 Excel·lent.

4. Continguts. Estructura i classificació.

La seqüència de continguts inclou un bloc introductori i dotze unitats didàctiques.

a)El bloc introductoriEl bloc introductori és una primera aproximació al coneixement i als procediments geogràfics. La inclusió d’aquest bloc respon, d’una banda, a les exigències del currículum oficial (Bloc 1. La geografia i l’espai geogràfic).D’altra banda, pretén mostrar a l’alumnat que, el mateix que l’estudi eficaç de conceptes teòrics exigeix una metodologia (lectura comprensiva, subratllada, esquema, síntesi), també el comentari correcte de fonts geogràfiques requereix un mètode adequat. Ja que aquesta tasca es realitzarà al llarg de tot el curs, les pautes per realitzar els comentaris es presenten al principi del llibre de text, de manera que l’alumnat pugui localitzar-les fàcilment i obtenir una orientació sobre la metodologia a seguir. Així, aquest bloc:- Estudia el concepte de geografia i les característiques de l’espai geogràfic, que és

l’objecte del seu estudi.- Presenta les metodologies utilitzades per a la construcció del coneixement

geogràfic. Amb això es pretén emfatitzar la concepció de la Geografia com una manera de coneixement que utilitza unes maneres d’operar i de raonar, com l’obtenció i el processament d’informació provinent de fonts diverses; l’anàlisi de les diferents variables que intervenen en l’organització territorial; el plantejament i la resolució de problemes; la formulació d’hipòtesi; o l’elaboració d’explicacions geogràfiques.

- Aporta pautes per treballar els procediments geogràfics més habituals, com el comentari de mapes topogràfics i temàtics, gràfics, dades estadístiques, textos i imatges.

b) Els blocs temàticsEls blocs temàtics estan integrats per un nombre variable d’unitats didàctiques. Els contingutsdels blocs estan interrelacionats i seqüenciats coherentment, d’acord amb l’estructuració següent:- El bloc I presenta l’espai geogràfic espanyol com un territori de caràcters comuns

i diversos, i se centra en l’estudi del medi físic. Aquest estudi s’estructura en quatre unitats didàctiques destinades a mostrar la diversitat geomorfològica, climàtica, hídrica, vegetal i edàfica d’Espanya, que es tradueix en l’existència de variats paisatges naturals. També analitza les interaccions entre el medi físic i les persones en un doble vessant: el medi físic com a recurs i risc per a les persones; i les activitats humanes d’explotació i protecció dels recursos naturals.

- El bloc II estudia les activitats econòmiques desenvolupades per l’ésser humà sobre l’espai geogràfic, agrupades a tres sectors: primari, secundari i terciari. D’una banda s’analitza com l’heterogeneïtat del medi físic provoca el desigual repartiment de recursos en l’espai i genera una diferent utilització agrària, industrial o terciària. D’altra banda, s’estudia com aquests diversos usos i els canvis que experimenten com a resultat del desenvolupament de les societats, exerceixen destacades repercussions i transformacions espacials que accentuen la diversitat del territori espanyol.

- El bloc III, sobre les bases anteriors,analitza la distribució de la població en l’espai i les característiques del seucomportamentgeodemogràfic: el creixentprocésd’urbanització, les recents transformacions de l’espai urbà i

l’organització del territori, centrada en la dimensió politicoadministrativa; en les disparitats regionals existents; i en les actuacions encaminades a pal·liar-les.

- El bloc IV analitza l’espai geogràfic espanyol en el context internacional. En primer lloc, la integració d’Espanya en la Unió Europea i les seves repercussions. I, a continuació, la posició d’Espanya en el sistema món i en l’actual procés de globalització.

Seqüenciació de Continguts

Introducció al coneixement geogràfic- La geografia i l’espai geogràfic.-Elsprocedimentsgeogràfics.- Pautes per al comentari de fonts geogràfiques.

Unitat 1. L’espai geogràfic espanyol. La diversitat geomorfològica- L’espai geogràfic espanyol.- El relleu peninsular.- El relleu de les illes Balears.- El relleu de les Illes Canàries.

Unitat 2. La diversitat climàtica- Els factors del clima.- Els elements del clima.- Els tipus de temps a Espanya.- Els tipus de clima a Espanya.

Unitat 3. La diversitat hídrica, vegetal i edàfica- La diversitat hídricad’Espanya.- La diversitat vegetal.- La diversitat del sòl.

Unitat 4. Elspaisatges naturals i les interaccionsnaturalesa-societat- Elspaisatgesnaturalsd’Espanya.- La influència del medi natural en l’activitat humana.- La influència de l’activitat humana en el medi natural.- Elsespaisnaturalsprotegits.

Unitat 5. Elsespais del sector primari

- L’espai rural.- Elscondicionantsnaturalsde l’espaiagrari.- Elscondicionants humans.- Les activitatsagràriesielspaisatgesagraris.- Elsproblemesagrarisi el desenvolupament rural.- Elsespais de l’activitat pesquera.

Unitat 6. L’espai industrial- Característiques i importància de l’espai industrial.- Les matèries primeres.- Les fonts d’energia.- La indústriaespanyola entre el 1855 i el 1975.- La crisi i la reestructuració industrial entre el 1975 i el 1990.- La indústriaespanyolaactualment.

Unitat 7. Els espais del sector terciari- El procés de terciarització i la importància del sector terciari.- Les característiques del sector terciari.- Elstransportsi les telecomunicacions.- Els espais turístics.- El comerç.- Altres activitats terciàries.

Unitat 8. La població espanyola- Les fonts demogràfiques.- La distribució de la població.- El moviment natural de la població.- Els moviments migratoris.- El creixement real de la població.- L’estructura de la població espanyola.- El futur de la població espanyola.

Unitat 9. L’espai urbà- El concepte i la importància de la ciutat.-El procés d’urbanització.- La morfologia urbana.

- L’estructura urbana.-Els problemes de les ciutats espanyoles.- L’ordenació de l’espai urbà. L’urbanisme.- El sistema urbà espanyol.

Unitat 10. L’organització, els desequilibris i les polítiques territorials- L’organització territorial d’Espanya.- Els desequilibris territorials.- Les polítiquesregionals i de cohesió territorial.

Unitat 11. Espanya a Europa- La UnióEuropea; l’espaigeogràfic.- Els contrastos físics de la UE.- Els contrastos polítics.- Els contrastos econòmics.- Els contrastos demogràfics i urbans.- Els contrastos socials.- Les disparitats regionals i la política de cohesió.- Espanya a la Unió Europea.

Unitat 12. Espanya al món- El sistema món.- Espanya en el context mundial.

5. Unitats didàctiques.

a) Organització de les unitats didàctiques.

Unitat 1. L’espai geogràfic espanyol. La diversitat geomorfològica

Descripció de la unitat

La Geografia d’Espanya comença amb una presentació de la composició i la diversitat dels territoris que integren l’espai geogràfic espanyol.

A continuació s’inicia la geografia física amb l’estudi del relleu.La unitat didàctica pretén posar de manifest la diversitat de les seves formes com a resultat de la combinació d’una estructura geològica, construïda per una tectònica o forces internes de la terra, amb el modelatge realitzat sobre ella per forces i processos externs: meteors atmosfèrics, aigües i éssers vius.

Per tant, l’estudi del relleu s’inicia amb la geomorfologia estructural. Es ressalten els contrastos entre unitats geomorfològiques (muntanyes, planes i depressions) i s’explica com responen a estructures geològiques diverses (sòcols, massissos antics, conques sedimentàries i serralades de plegament), que són el resultat d’una història geològica de milions d’anys d’antiguitat.

A continuació, la geomorfologia dinàmica explica la diversitat de relleus litològics existents dins de cada un dels grans conjunts estructurals en funció de la naturalesa de les roques i de l’actuació sobre elles dels diferents agents morfogenètics.

Sobre aquestes bases s’analitzen la disposició i els trets de cada una de les grans unitats morfoestructurales del relleu peninsular i insular i les formes més característiques del relleu costaner.

2. TEMPORALITZACIÓNou hores lectives.

3. OBJECTIUS DIDÀCTICS- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics propis de la geomorfologia.

- Conèixer i descriure la composició de l’espai geogràfic espanyol i distingir i valorar els elements que li confereixen unitat i diversitat.

- Localitzar i identificar en mapes les principals unitats morfoestructurales del relleu espanyol i els accidents més destacats del relleu costaner.

- Conèixer i explicar els trets principals de l’evolució geològica del territori espanyol; la litologia i les formes de modelatge; i les unitats morfoestructurales del relleu peninsular i insular.

- Utilitzar les principals eines i procediments del mètode geogràfic relacionats amb l’estudi del relleu obtenint, interpretant, analitzant i comentant mapes, blocs diagrama, perfils topogràfics i imatges.

- Valorar la diversitat de l’espai geogràfic i del relleu espanyol.

4. CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSYC), sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP), i consciència i expressions culturals (CEC).

Continguts Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables CC

- L’espai geogràfic espanyol. La composició i la diversitat del territori espanyol.

- El relleu peninsular. Trets, tipus d’unitats morfoestructurales; evolució geològica; roquedo i tipus de relleu; unitats morfoestructurales; i relleu costaner.

- El relleu de les illes Balears. Els conjunts del relleu i les costes balears.

- El relleu de les illes Canàries. Els tipus de relleu i les costes canàries.

1. Definir i explicar breument conceptes relatius al relleu espanyol.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a l’evolució geològica i a les unitats morfoestructurales del relleu peninsular i insular.

CCL,

CMCT

1.2. Defineix amb precisió conceptes relatius al relleu costaner espanyol.

2. Analitzar, caracteritzar i explicar el relleu espanyol.

2.1. Redacta temes sobre l’evolució geològica, el roquedo, les unitats i el relleu costaner peninsular; així com sobre el relleu continental i costaner de les illes Balears i les Canàries.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar i identificar en mapes fenòmens referits al relleu espanyol.

3.1. Localitza i identifica en mapes fenòmens referits al relleu continental i costaner d’Espanya.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar les eines i els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de l’espai geogràfic i del relleu espanyol.

4.1. Analitza, explica, comenta i interpreta blocs-diagrama, perfils topogràfics i imatges sobre el relleu continental i costaner espanyol.

CD,

CCL,

CMCT,

CAA

5. Valorar la diversitat de l’espai geogràfic i del relleu espanyol i

5.1. Valora la diversitat de l’espai geogràfic i del relleu espanyol i

SIEP

reflexionar sobre la importància del relleu per a l’activitat humana.

reflexiona sobre la incidència dels diferents tipus de relleu en l’activitat humana.

5. COMPETÈNCIES CLAU:DESCRIPTORS I ACOMPLIMENTS

Competència Descriptor Acompliment

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

- Aplicar mètodes d’anàlisis rigoroses per millorar la comprensió de la realitat circumdant en l’àmbit geogràfic.

- Manejar els coneixements sobre la ciència geogràfica i la tecnologia per solucionar problemes, comprendre el que ocorre al nostre voltant i respondre preguntes.

- Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, etc.

- Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.

- Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.

- Calcula les coordenades geogràfiques d’Espanya; i el percentatge que representa cada un dels territoris que la integren.

- Observa i dedueix, a partir d’un mapa físic, a què es deuen l’escassa influència del mar i l’elevada altitud mitjana de la Península.

- Relaciona continguts: vincles entre història geològica, roquedo i relleu.

- Explica fets relatius al relleu espanyol: - Quines van ser les

conseqüències de les variacions climàtiques del Quaternari sobre el relleu peninsular.

- Per què s’ha comparat l’organització del relleu peninsular amb un castell envoltat de muralles i fosses.

- Per què si l’Altiplà es va formar en l’era primària, les seves conques sedimentàries interiors tenen materials terciaris.

- Per què el massís Galaicolleonès està tallat per nombroses falles; la serralada Cantàbrica té relleu apalachense en el seu extrem occidental; el sistema Ibèric té algunes serres paleozoiques; Sierra Morena es percep més alta des d’Andalusia que des de l’Altiplà.

- Com poden influir en la morfologia de les costes les següents situacions: el relleu

muntanyós de l’interior arriba al litoral amb fort pendent; la costa tendeix a aixecar-se; la costa tendeix a enfonsar-se; el relleu costaner es troba al nivell del mar.

- Què vol dir que el relleu d’Eivissa i de Formentera repeteix l’esquema mallorquí.

- Quina és la raó d’aquests fets: els barrancs de les Canàries es van formar en condicions climàtiques diferents; i les platges tenen escàs desenvolupament en gran part de les illes.

- Compara informacions sobre formes i unitats del relleu:

- La diferència entre un massís antic i una serralada alpina; entre una serralada alpina i una serralada intermèdia; entre una conca sedimentària de sòcol i una depressió prealpina; i entre el relleu de Mallorca i el de Menorca.

- Les semblances i les diferències entre les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir; i entre el Pirineu i les serralades Bètiques.

- Compara imatges: d’estructures germàniques, sajónicas i plegades; i de les cimeres d’un massís antic i d’una serralada de plegament.

- Compara mapes: mapa del roquedo peninsular i de les unitats del relleu, traient conclusions.

- Utilitza i treballa amb mapes:

- Consulta l’atles de l’Apèndix i

cita els trets que singularitzen la situació geogràfica de la península ibèrica en relació amb les altres tres penínsules mediterrànies.

- Al mapa del roquedo, traça una línia horitzontal passant per Madrid i cita d’oest a est els tipus de roquedo que se succeeixen, quin és la seva antiguitat i quin és el tipus de roca i de relleu predominant.

- Traça una línia al mapa de les unitats morfoestructurales del relleu entre el cap Creus i la punta de Tarifa. Cita les serralades exteriors de l’Altiplà que travessa i els materials que les integren.

- Comenta l’evolució geològica que mostren aquests mapes: era arcaica, secundària i terciària.

- Localitza en mapes:- Situa al mapa físic de

l’Apèndix les principals serres dels relleus muntanyosos interiors de l’Altiplà; dels seus vorells muntanyosos; i de les serralades exteriors, així com els cims principals de cada un d’ells.

- Localitza en un mapa físic els principals caps i golfs de la Península, i exemples dels principals accidents costaners que se citen en el text.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: elabora i comenta un perfil topogràfic a partir d’un mapa topogràfic o d’un mapa altimètric.

- Interpreta imatges: identifica el tipus de relleu que mostren les

imatges i indica el tipus de roquedo sobre el qual es formen i les seves característiques (roquissar, lapiaz de vessant, erm i volcà del Teide).


- Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.

- Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.

- Mantenir una actitud favorable cap a la lectura.

- Utilitzar el vocabulari adequat, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals per elaborar textos escrits i orals.

- Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta atenta a l’interlocutor...

- Realitza amb interès la lectura comprensiva dels diferents epígrafs de la unitat.

- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat:- Conceptes com a massís

antic, unitats morfoestructurales, galayo, erm, glacera de circ, litologia, delta, etc.

- Conceptes presents en dibuixos de la unitat, com els referits al glacialisme i a la formació de terrasses.

- Llegeix i comenta textos sobre la diversitat de l’espai geogràfic espanyol i sobre el relleu.

- Descriu les unitats del relleu de l’Altiplà representades en un dibuix.

-Redacta la resposta a les activitats i els treballs plantejats, utilitzant el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes gramaticals correctes.

- Exposa oralment, amb correcció i coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat.

- Respecta les normes de comunicació a classe: demana la paraula i atén les intervencions del professorat i dels altres estudiants.

Competència digital - Fer servir diferents fonts per a la recerca d’informació.

- Elaborar informació pròpia derivada d’informació

- Busca imatges a Internet i redacta un peu explicatiu:- De les formes

característiques del relleu

obtinguda a través de mitjans tecnològics.

- Manejar eines digitals per a la construcció de coneixement.

- Utilitzar les noves tecnologies per millorar el treball i facilitar la vida diària.

granític, càrstic, argilenc i a causa de l’erosió diferencial.

- Dels diferents tipus d’accidents costaners.

- De cada un dels tipus de relleu de les Illes Canàries.

- Obté i elabora informació de la Xarxa: esbrina la diferència entre una cala i una platja, i busca exemples d’ambdues a l’arxipèlag balear.

-Elabora automàticament un perfil topogràfic utilitzant Google Earth.

-Utilitza la informació del web d’Anaya per ampliar els seus coneixements sobre aquesta unitat.

Consciència i expressions culturals

- Manifestar gust per la creativitat i per l’estètica en l’àmbit quotidià.

- Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.

- Cuida la presentació del quadern de treball.

- Realitza un dibuix que plasma l’organització del relleu peninsular, com un castell envoltat de muralles i fosses.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als tipus de relleu i els accidents costaners.

Competències socials i cíviques

- Mostrar disponibilitat per a la participació activa en àmbits de participació establerts.

- Reconèixer riquesa en la diversitat d’opinions i idees.

- Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.

- Aplicar drets i deures de la convivència ciutadana en el context escolar.

- Participa activament en classe formulant preguntes; contestant a interrogants; manifestant opinions; i exposant voluntàriament la resposta a les activitats didàctiques de la unitat plantejades pel professorat.

- Respecta les intervencions en classe dels altres estudiants.

- Manifesta una actitud atenta a classe i respectuosa amb les indicacions del professorat.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

- Ser constant en el treball - Organitza el seu treball per realitzar les tasques

superant les dificultats.

- Dirimir la necessitat d’ajuda en funció de la dificultat de la tasca.

- Generar noves i divergents possibilitats des de coneixements previs del tema.

- Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.

encomanades de forma adequada en el temps requerit, sol·licitant ajuda per realitzar-les en cas necessari.

- Planifica una activitat en la qual resulta interessant disposar d’un perfil topogràfic; realitza el perfil corresponent; i comenta la influència de la seva disposició en l’activitat planificada.

Aprendre a aprendre - Desenvolupar estratègies que afavoreixin la comprensió rigorosa dels continguts.

- Planificar els recursos necessaris i els passos a realitzar en el procés d’aprenentatge.

- Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de l’aprenentatge.

- Avaluar la consecució d’objectius d’aprenentatge.

- Prendre consciència dels processos d’aprenentatge.

- Seguir els passos establerts i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels resultats intermedis.

- Identificar potencialitats personals com a aprenent.

- Elabora quadres de síntesi: referits a l’evolució geològica del relleu peninsular; els tipus de roquedo;les principals unitats morfoestructurales; i els accidents de les costes atlàntica i mediterrània.

- Confecciona quadres comparatius sobre la localització, cronologia, formació, materials i formes del relleu de:

- El sòcol paleozoic de l’Altiplà, de les seves serres, i de les seves conques sedimentàries interiors.

- Els vorells muntanyosos de l’Altiplà.

- Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

- Les serralades exteriors de l’Altiplà.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de l’evolució geològica i de les unitats del relleu, blocs-diagrama dels tipus de relleu, perfils topogràfics i imatges sobre el relleu continental i costaner.

- Utilitza el mapa conceptual de la unitat per establir relacions entre els continguts i obtenir una visió sintètica dels mateixos.

- Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i de les fallades i adoptar decisions per millorar.

6. RECURSOSPer reforçar i ampliar l’estudi de l’espai geogràfic i el relleu d’Espanya poden fer-se servir els següents recursos de suport:

- Fonts d’informació i de consulta: atles, llibres, enciclopèdies, diccionaris generals de geografia, diccionaris de geomorfologia, pàgines web i blogs de geografia.

- Vídeos de l’UNED sobre el roquedo i els tipus de relleu.- Mapes topogràfics per a la realització de perfils topogràfics. Cartografia didàctica

de l’Institut Geogràfic Nacional.- Recursos per al professorat oferts pel web d’Anaya.- Recursos per a l’alumnat oferts pel web d’Anaya.

Per a l’avaluació de la unitat, el web d’Anaya ofereix:

- Al professorat, un generador de proves escrites per avaluar els estàndards d’aprenentatge en relació amb els objectius establerts.

- A l’alumnat, una prova d’autoavaluació que li permet avaluar els seus coneixements i utilitzar els resultats per valorar el seu aprenentatge; prendre consciència dels encerts i de les fallades; i adoptar decisions per millorar.

7. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ A LA DIVERSITATPer avaluar les mesures per a la inclusió i l’atenció a la diversitat individual i del grup que requereixi el desenvolupament de la unitat, el professorat disposa de les corresponents rúbriques a l’Annex «Eines d’avaluació».

Unitat 2. La diversitat climàtica


La climatologia es fonamenta en una enorme complexitat de factors i elements climàtics interrelacionats. Al llibre de text s’estudien aquests factors i elements a Espanya combinant els dos corrents principals de la investigació climatològica: el mètode estàtic i el dinàmic.

El mètode estàtic, separativo o analític, maneja estadísticament les mitjanes de diferents elements climatològics (temperatura, precipitació, pressió, insolació, etc.) i estableix a partir d’elles diferents dominis climàtics. Tanmateix, no és capaç d’explicar les causes dels diversos tipus de temps i de clima, que la majoria de les vegades tenen poc que veure amb aquests valors mitjans, ja que són sobretot el resultat d’aspectes dinàmics, és a dir, del pas successiu de masses d’aire amb diverses procedències i característiques.

El mètode dinàmic centra el seu interès en aquestes situacions dinàmiques, assenyalant els seus trets comuns i observant com tendeixen a repetir-se estacionalment sobre un lloc durant el transcurs dels anys. Aquestes situacions, que constitueixen els tipus de temps, juguen un paper preponderant sobre el clima d’Espanya i proporcionen les claus per interpretar-ho i explicar la seva diversitat.

Així, la unitat didàctica s’inicia amb l’estudi analític dels factors geogràfics i termodinàmics que incideixen sobre el clima i amb l’estudi, també analític, dels elements del clima, a fi de conèixer millor els elements la combinació dels quals en la realitat dóna lloc als diversos tipus de temps.

A continuació s’aborden de forma sintètica i dinàmica els tipus de temps i la seva successió habitual. I sobre totes aquestes bases es procedeix finalment a una classificació dels principals dominis climàtics, tenint en compte conjuntament els aspectes estàtics i dinàmics exposats anteriorment.

2. TEMPORALITZACIÓNou hores lectives.

3. OBJECTIUS DIDÀCTICS- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics propis de la meteorologia i de la

climatologia.

- Conèixer i descriure els factors i els elements que determinen els tipus de temps atmosfèric i els climes d’Espanya; i els trets dels dominis climàtics espanyols, establint comparacions entre ells.

- Localitzar i identificar en mapes els fenòmens meteorològics i els dominis climàtics d’Espanya.

- Utilitzar les principals eines i procediments del mètode geogràfic relacionats amb el clima: mapes, gràfics i dades estadístiques.

- Apreciar la diversitat climàtica d’Espanya i obtenir, seleccionar i comentar informacions procedents de diverses fonts on es posa de manifest.





- Els factors geogràfics i termodinàmics del clima a Espanya.

- Els elements del clima.- Els tipus de temps a

Espanya i la interpretació de mapes meteorològics en superfície i en altura.

- Els tipus de clima a Espanya i l’elaboració i comentari de climogrames.

1. Definir correctament els principals termes relatius al temps i clima d’Espanya.

1.1. Defineix correctament conceptes relatius a factors i elements del clima; tipus de temps; i dominis climàtics d’Espanya.

CCL,

CMCT

2. Analitzar, caracteritzar i explicar els principals factors i elements del clima; els tipus de temps; i els dominis climàtics d’Espanya.

2.1. Redacta temes sobre els factors i elements del clima; els tipus de temps i els dominis climàtics d’Espanya.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar i identificar en mapes fenòmens referits alhora i al clima d’Espanya.

3.1. Localitza i identifica en mapes els centres d’acció i les masses d’aire que afecten alhora i al clima espanyol; així com els principals dominis climàtics d’Espanya.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar les eines i els procediments del mètode geogràfic a l’estudi del temps i del clima a Espanya.

4.1. Obté, analitza, explica, comenta i interpreta dibuixos i mapes relatius als factors i elements del clima d’Espanya.

CD,

CCL,

CMCT,

CAA 4.2. Comenta mapes del

temps; i elabora, comenta i compara climogrames.

5. Apreciar la diversitat climàtica d’Espanya i la importància de la informació meteorològica i

5.1. Aprecia la diversitat climàtica d’Espanya i valora la importància de la informació meteorològica i

SIEP,

CMCT

climatològica. climatològica en diferents activitats humanes i en la vida quotidiana de les persones.









- Reconèixer la importància de la ciència en la nostra vida quotidiana.

- Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.

- Calcula: amplituds tèrmiques anuals i l’índex d’aridesa de De Martonne; i aplica els índexs d’aridesa de Gaussen i de De Martonne.

- Explica fets relatius al clima espanyol:

- Els factors que expliquen l’escassa influència del mar a la Península; els contrastos tèrmics i pluviomètrics entre els vessants de sobrevent i sotavent; i les diferències de temperatura i humitat entre les solanes i les obagues.

- La influència del corrent en raig sobre el temps en superfície.

- El procés de formació d’una borrasca de dos fronts.

- La influència dels factors del clima en les temperatures i les precipitacions.

- Els motius de l’elevada insolació del SE peninsular i de la diferència de temperatura mitjana de la costa cantàbrica i la costa mediterrània andalusa.

- Utilitza i treballa amb mapes:

- Comenta el mapa de la distribució de les precipitacions.

- Localitza en mapes:

- Els diferents dominis climàtics d’Espanya.

- Les ciutats de Sòria, Ciudad

Real i Múrcia, i explica les diferències entre les seves temperatures mitjanes anuals.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic:

- Comenta mapes meteorològics corresponents a diferents situacions atmosfèriques.

- Elabora i comenta els climogrames de Bilbao, Màlaga, Lleó, Benidorm, Formigal, Gran Canària i uns altres set de proposats en les activitats de síntesi.

- Aplica coneixements a la vida quotidiana:- Buscaels objectius i les

activitats desenvolupades per Aemet i valora la importància de la seva tasca en la vida quotidiana.

- Identificarefranys populars amb la corresponent situació atmosfèrica i l’estació de l’any en la qual és més habitual.

Comunicació lingüística - Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.




- Realitza amb interès la lectura comprensiva dels continguts dels diferents epígrafs de la unitat.

- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat:

Conceptes com a temps atmosfèric, clima, jet stream, anticicló, front polar, insolació, gelada, alisi, etc.

- Diferència termes:boires i gelades; precipitacions


orogràfiques, convectives i de cara; sequera i aridesa.

- Llegeix i comenta textos sobre la diversitat climàtica d’Espanya.

- Descriu el procés de formació d’una borrasca de dos fronts a partir del dibuix corresponent.

- Redacta la resposta a les activitats i els treballs plantejats, utilitzant el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes gramaticals correctes.




- Elaborar informació pròpia derivada d’informació obtinguda a través de mitjans tecnològics.



- Obté i elabora informació de la Xarxa:- Esbrina què mesuren els

següents instruments: heliògraf, piranòmetre, nefoscopio, termòmetre, higròmetre, baròmetre, penell, anemòmetre, pluviòmetre, pluviògraf, evaporímetro i transmisómetro.

- Consultaen l’Agència Estatal de Meteorologia Aemet els mapa del temps en superfície i en altura (500 hPa) i realitza un comentari de les situacions atmosfèriques, seguint el model proporcionat.

- Busca i comenta notícies

sobre la diversitat climàtica d’Espanya.

- Realitza automàticament climogrames utilitzant les plantilles existents al web d’Anaya i a Interneti avalua si la plantilla elegida s’até a les normes per a la correcta elaboració d’un climograma.

- Utilitza la informació del web d’Anaya per ampliar els seus coneixements sobre aquesta unitat.




- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució dels climogrames.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als factors del clima.










- Ser constant en el treball superant les dificultats.


- Organitza el seu treball per realitzar les tasques encomanades de forma adequada en el temps requerit, sol·licitant ajuda per realitzar-les en cas necessari.


- Realitza un esquema sobre els factors del clima i l’il·lustra amb imatges.

- Confecciona un quadre







comparatiu sobre els climes d’Espanya.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes i dibuixos dels factors i elements del clima, i mapes dels dominis climàtics.


-Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades, i adoptar decisions per millorar.

6. RECURSOSPer reforçar i ampliarl’estudi de la diversitatclimàticad’Espanya poden fer-se servir elssegüents recursos de suport:

- Fonts d’informació i de consulta: atles, llibres, enciclopèdies, diccionaris generals de geografia, diccionaris de meteorologia i climatologia, pàgines web i blogs de geografia.

- Vídeo de l’UNED sobre la dinàmica atmosfèrica i interpretació dels mapes del temps.

- Mapes del temps d’Aemet per a la realització de comentaris; atles climàtic ibèric d’Aemet; atles climàtic dels arxipèlags de les Canàries, Madeira i les Açores d’Aemet; atles climatològic digital de la península ibèrica.

- Dades estadístiques d’Aemet sobre temperatures mitjanes mensuals i precipitacions mitjanes mensuals de diferents estacions meteorològiques per a l’elaboració i comentari de climogrames.

- Recursos per al professorat oferts pel web d’Anaya: diversos materials complementaris.

- Recursos per a l’alumnat oferts pel web d’Anaya.





Unitat 3. La diversitat hídrica, vegetal i edàfica


Aquesta unitat didàctica s’orienta a posar en relleu la diversitat hidrogràfica, vegetal i edàfica del territori espanyol. L’atenció se centra en la descripció i l’explicació dels trets bàsics d’aquests tres elements del medi natural. Les seves interaccions amb l’ésser humà s’analitzen en la unitat didàctica següent.

La hidrografia continental analitza els factors que influeixen als rius peninsulars; els diversos règims fluvials; i les característiques de les conques i els vessants hidrogràfics; així com les zones humides llacs i aiguamolls; i els aqüífers.

La vegetació i els terres s’estudien per zones climàtiques. El motiu és facilitar a l’alumnat el seu posterior enquadrament dins dels paisatges naturals, abordats en la unitat didàctica següent, que s’han diferenciat continuant un criteri principalment climàtic.

L’apartat dedicat a la vegetació s’inicia amb l’explicació dels factors físics i humans que influeixen en la diversitat vegetal d’Espanya. A continuació s’estudien les formacions i els paisatges vegetals propis de cada domini climàtic. S’evita intencionadament realitzaruna prolixa enumeració d’espècies, per tal de centrar l’atenció en els trets que defineixen als diferents grups vegetals, seleccionant per a cada un únicament els noms més representatius.

L’apartat corresponent a sòl s’inicia també amb l’estudi dels factors que influeixen en el seu origen i en els trets del seu perfil, per tractar a continuació els principals tipus edàfics. Encara que actualment la classificació més utilitzada pels especialistes és la nord-americana de caràcter analític (Soil Taxonomy), al llibre de text s’opta per la francesa de caràcter genètic (CPS). La raó és la facilitat més gran de la seva nomenclatura basada majoritàriament en el color del sòl, ja que no es pretén que l’alumnat conegui trets molt tècnics sobre el sòl, sinó les seves característiques generals i la influència que pot tenir sobre certes activitats humanes, especialment l’aprofitament agrari.

2. TEMPORALITZACIÓ

Sis hores lectives.

3. OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics propis de la hidrografia, els bioclimes i l’edafologia.

- Conèixer i descriure els factors que influeixen en la diversitat hídrica, vegetal i edàfica d’Espanya; caracteritzar els principals elements hídrics; i descriure i comparar els diferents paisatges vegetals i els diferents tipus de terres.

- Localitzar i identificar en mapes els principals elements hídrics, les formacions i els paisatges vegetals, i els tipus de sòl de la Península i de les illes Balears i les Canàries.

- Utilitzar les principals eines i els procediments del mètode geogràfic relacionats amb les aigües, la vegetació i el sòl: mapes, imatges, dades estadístiques, hidrogrames de cabal, cliseries i perfils del sòl.

- Apreciar la diversitat hídrica, vegetal i edàfica d’Espanya i obtenir, seleccionar i comentar informacions procedents de diverses fonts on es posa de manifest.





- La diversitat hídrica d’Espanya: els rius peninsulars (factors de la diversitat fluvial; cabal, règim, conques i vessants hidrogràfics); les zones humides (llacs i aiguamolls); i els aqüífers.

- La diversitat vegetal: factors de la diversitat vegetal; i paisatges vegetals d’Espanya (oceànic, mediterrani, de ribera, de muntanya i de les Canàries).

- La diversitat del sòl: factors de la diversitat edàfica; horitzons i perfil del sòl; i tipus de sòl (zonals, azonals i intrazonals).

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius a les aigües, la vegetació i el sòl a Espanya.

1.1. Defineix correctament conceptes relatius als rius, els aiguamolls i els aqüífers; a les regions i les formacions vegetals; i als elements i els tipus de sòl d’Espanya.

CCL,

CMCT

2. Analitzar, caracteritzar i explicar les aigües, la vegetació i el sòl d’Espanya.

2.1. Redacta temes sobre els rius peninsulars, les zones humides i els aqüífers; els paisatges vegetals d’Espanya; i els trets i els tipus de sòl.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes fenòmens referits a les aigües, la vegetació i elsòl d’Espanya.

3.1. Localitza i identifica en mapes els principals rius, conques fluvials, vessants hidrogràfics, zones humides i embassaments; les regions i els dominis vegetals d’Espanya; i els terres associats.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de les aigües, la vegetació i el sòl d’Espanya.

4.1. Obté, comenta i compara hidrogrames de cabal; cliseries vegetals; i imatges de rius, formacions vegetals i terres d’Espanya, relacionant-los amb les característiques climàtiques.

CD,

CCL,

CMCT,

CAA

5. Valorar la diversitat hidrogràfica, vegetal i edàfica d’Espanya i el seu aprofitament com a recurs.

5.1. Valora la diversitat hidrogràfica, vegetal i edàfica d’Espanya; el seu aprofitament com a recurs en diferents activitats

SIEP

humanes; i la importància de les obres de regularització fluvial davant problemes com sequeres o inundacions.




- Comprometre’s amb l’ús responsable dels recursos naturals per promoure un desenvolupament sostenible.

- Prendre consciència dels canvis produïts per les persones en l’entorn natural i les repercussions per a la vida futura.



- Conèixeri utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, etc.



- Pren consciència dels canvis produïts per l’activitat humana en l’entorn: opina en el debat sobre si els aiguamolls han de ser protegits o si s’ha de permetre l’ús dels seus recursos.

- Calcula: el cabal relatiu i la irregularitat anual d’un riu.

- Indica les unitats en què es mesuren el cabal absolut i relatiu d’un riu.

- Utilitza dades estadístiques per elaborar gràfics de cabal absolut i relatiu de rius.

- Relaciona continguts: activitats agràries amb terres que ofereixen condicions favorables per a les mateixes.

- Explica fets relatius a les aigües, la vegetació i el sòl:

- La influència de la disposició del relleu a les conques fluvials i a la xarxa hidrogràfica de la Península.

- Els requisits necessaris per a la formació d’aqüífers.

- Les diferències entre la vegetació clímax i la secundària, i els motius que han portat a introduir espècies secundàries en les àrees oceànica i mediterrània.

- La influència de la roca, el clima, la topografia, els éssers vius i el temps a terra.

- Per què els terres dels vessants muntanyosos i els terres intrazonals són diferents dels del seu entorn.

- Compara els boscos caducifoli, marcescente i perennifoli; i la landa amb la maquia.

- Utilitza i treballa amb mapes: - Anomena les unitats de relleu que actuen

com a divisòries d’aigües entre els tres vessants hidrogràfics.

- Traça una línia entre els caps Penyes i La Nao i cita de NO a ES les conques i els vessants, els rius principals, i els règims fluvials que travessa.

- Anomena les unitats del relleu favorables i desfavorables per a la formació d’aqüífers.

- Traça una línia entre Andorra i l’illa de Tenerife i cita els dominis bioclimàtics que travessa i les formacions vegetals que els integren.

-Localitza enmapes: - Rius, llacs i aiguamolls.- El lloc de naixement i desembocadura del

riu principal de cada conca hidrogràfica.- Utilitza tècniques pròpies del mètode

geogràfic: - Elabora i comenta hidrogrames de cabal

dels rius Navia, Noguera Ribagorzana, Alagón, Noguera Pallaresa, Guadamez i Guadalentín.

- Construeix i comenta les cliseries del Teide i de la Serra d’Ayllón.






- Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta atenta a

- Realitzaambinterès la lectura comprensiva delscontingutsdelsdiferentsepígrafs de la unitat.

- Defineix termes utilitzant el vocabularigeogràficadequat:Conceptescom a riu, caudal, llac, torrent, bosc, cliserie, maquia, sòl, etc.

-Diferènciatermes: Perfil i horitzó del sòl; sòl zonal, intrazonal i azonal.

-Redacta laresposta a les activitats i elstreballsplantejats, utilitzant el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes gramaticalscorrectes.

- Exposaoralment, ambcorrecció i coherència, la resposta a les activitatsdidàctiquesplantejadespelprofessorat.

- Respecta les normes de comunicació a

l’interlocutor... classe: demana la paraula i atén les intervencions del professorat i delsaltresestudiants.

Competència digital

- Fer servir diferents fonts per a la recerca d’informació.




- Busca imatges a Internet i comenta les característiques de:- Una zona humida.

- La desigualtat hídrica del país i la seva interacció amb les activitats humanes.

- Obté i elabora informació de la Xarxa:- Esbrina els recursos que poden obtenir-

se de les zones humides i explica la seva importància ecològica.

- Cerca informació sobre els problemes que afecten els aiguamolls.

- Busca el significat dels termes: termòfil, criófilo, higròfil, xeròfil, psammòfil, halòfil i heliòfil, i els relaciona amb els factors que influeixen en la vegetació.





- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució dels gràfics sobre hidrogrames i cliseries.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives a zones humides i formacions vegetals.

- Considera la bellesa dels paisatges fluvials i vegetals entre els recursos que ofereixen aquests elements naturals per a l’activitat humana.




- Aprendre a



comportar-se des del coneixement dels diferents valors.










- Planifica una activitat per posar de manifest la diversitat vegetal d’Espanya.





- Prendre consciència

- Realitza esquemes sobre:

- Els factors que influeixen als rius peninsulars.

- Els tipus de zones humides.

- Sintetitza el procés de formació d’un sòl.

- Confecciona quadres comparatius sobre:

- Els trets dels rius dels tres vessants hidrogràfics.

- Els règims fluvials.

- Els paisatges vegetals.

- Els tipus de sòl.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels

dels processos d’aprenentatge.



continguts utilitzant recursos com mapes de la hidrografia, la vegetació i els terres; imatges dels elements fluvials, de les formacions vegetals i dels terres; i gràfics com hidrogrames i cliseries.


- Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades, i adoptar decisions per millorar.

6. RECURSOSPer reforçar i ampliarl’estudi de la diversitat hídrica, vegetal i edàficad’Espanya poden fer-se servir elssegüents recursos de suport:

- Fonts d’informació i de consulta: atles, llibres, enciclopèdies, diccionaris generals de geografia, diccionaris d’hidrologia, biogeografia i edafologia, pàgines web i blogs de geografia.

- Cartografia didàctica de l’Institut Geogràfic Nacional.- Vídeos de l’UNED sobre clima i vegetació.- Dades estadístiques de les Confederacions Hidrogràfiques per a l’elaboració

d’hidrogrames i mapes topogràfics per a la realització de cliseries.- Recursos per al professorat oferts pel web d’Anaya: diversos materials

complementaris.- Recursos per a l’alumnat oferts pel web d’Anaya.





Unitat 4. Els paisatges naturals i les interaccions naturalesa-societat


Una vegada queels diversos elements que componen el medi natural s’han estudiat individualitzadament, en aquesta unitat s’analitza com es combinen i interaccionen constituint diversos paisatges naturals. El criteri utilitzat per diferenciar els paisatges és el clima, a causa de la seva destacada influència en la resta dels elements naturals. Per aquesta raó, i per facilitar l’estudi a l’alumnat, ha estat també el criteri climàtic el que ha servit de base, en les unitats anteriors, per determinar els règims fluvials i els tipus de vegetació i de sòl. La presentació dels diferents paisatges

naturals es realitza de forma esquemàtica, ja que el desenvolupament dels mateixos ja s’ha estudiat en les tres unitats anteriors.

A continuació, s’analitzen les interrelacions entre el medi físic i l’activitat humana. D’acord amb els nous enfocaments de la geografia física que tendeixen a estudiar el medi natural en relació amb problemes socials rellevants, s’aborda en primer lloc la influència del medi en l’activitat humana. Aquesta influència es tracta en un doble vessant: positiva, pels recursos que aporta per satisfer les necessitats primàries o aconseguir béns econòmics; i negativa, pels riscos que comporten alguns elements naturals per a la vida o el benestar humà per les catàstrofes que poden ocasionar.

En segon lloc s’estudia l’acció antròpica sobre el medi ambient, mostrant les causes i les conseqüències dels problemes mediambientals. L’objectiu és que l’alumnat prengui consciència d’aquests problemes i que totes les persones, d’una forma o una altra, contribuïm al deteriorament mediambiental; per la qual cosa també és tasca de tots adoptar actituds personals concretes que contribueixin a mitigar-los i afavoreixin el desenvolupament sostenible. Les diverses actuacions davant els problemes mediambientals que s’exposen han de servir de punt de partida per debatre críticament les mesures adoptades per Espanya, tant a nivell nacional com en el marc dels acords internacionals i comunitaris subscrits, i també per concretar les actituds que poden adoptar-se individualment. Finalment, l’estudi dels espais naturals protegits que tanca la unitat, pretén conscienciar l’alumnat sobre el seu interès i despertar actituds de valoració i de respecte envers ells.

Per tant, encara que les implicacions mediambientals de l’activitat humana són presents en totes les unitats didàctiques de la geografia d’Espanya, aquesta és una de les més idònies per fomentar les competències relacionades amb la cura de l’entorn mediambiental i dels éssers vius; l’interès pels problemes mediambientals i per les accions correctores dels mateixos; i el desenvolupament de comportaments compatibles amb la sostenibilitat i l’equilibri ecològic.

2. TEMPORALITZACIÓ

Deu hores lectives.

3. OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics propis dels paisatges naturals i de les interaccions entre el medi natural i l’activitat humana.

- Descriure, caracteritzar, diferenciar i comparar els principals paisatges naturals d’Espanya; conèixer la influència del medi natural com a recurs i com a risc; i

explicar els principals problemes mediambientals deguts a l’acció antròpica i les polítiques afavoridores del medi natural.

- Utilitzar les principals eines i els procediments del mètode geogràfic relacionats amb els paisatges naturals i les interrelacions entre el medi natural i l’activitat humana: comentari d’imatges de paisatges naturals, mapes, dades estadístiques, gràfics i textos legals relatius a la correcció de problemes mediambientals.

- Valorar la diversitat de paisatges naturals d’Espanya i dels recursos que aporten; identificar els riscos i problemes mediambientals; i proposar solucions davant ells.





- Els paisatges naturals i humanitzats. La diversitat de paisatges naturals d’Espanya: oceànic, mediterrani, de muntanya i de les Canàries.

- La influència del medi natural en l’activitat humana: el medi natural com a recurs i els riscos naturals

- La influència de l’activitat humana en el medi natural. La intervenció humana en la naturalesa. L’alteració del relleu. L’alteració de l’atmosfera. La contaminació acústica. La contaminació lluminosa. L’alteració, sobreexplotació i contaminació de les aigües. Els danys, alteració i destrucció de la vegetació. L’artificialització, contaminació, erosió i desertificació dela terra. La producció de residus. La reducció de la biodiversitat.

- Els espais naturals protegits. La protecció

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius als paisatges naturals d’Espanya ia les interrelacions entre el medi natural i l’activitat humana.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius als paisatges naturals d’Espanya; les interrelacions entre el relleu, el clima, les aigües, la vegetació i el terra amb l’activitat humana; i els espais naturals protegits.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar, diferenciar i explicar els paisatges naturals d’Espanya i les interrelacions entre el medi natural i l’activitat humana.

2.1. Redacta temes i elabora quadres de síntesi sobre els paisatges naturals d’Espanya; el medi natural com a recurs i com a risc; els problemes mediambientals i els espais naturals protegits.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes els paisatges naturals d’Espanya; i trets sobre les interrelacions entre el medi natural i l’activitat humana.

3.1. Localitza en mapes els paisatges naturals oceànic, mediterrani, de muntanya i de les Canàries; recursos naturals; les àrees afectades per riscos i problemes mediambientals; i els principals espais naturals protegits.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi dels paisatges

4.1. Obté, identifica, diferencia i comenta imatges de paisatges naturals d’Espanya; i obté,

CD,

CCL,

CMCT,

d’espais naturals a Espanya. Els tipus d’espais naturals protegits

naturals d’Espanya; i les interrelacions entre el medi natural i l’activitat humana.

analitza mapes, gràfics, dades estadístiques i textos sobre riscos naturals i sobre la influència negativa i positiva de l’acció antròpica en el medi natural.

CAA,

CSYC

5. Valorar la diversitat dels espais naturals d’Espanya; i comprendre la importància de prevenir els riscos naturals i d’evitar i corregir les alteracions mediambientals.

5.1. Valora la diversitat dels espais naturals d’Espanya i la importància de la seva protecció; identifica riscos i problemes mediambientals; analitza algun element legislador correctiu de l’acció humana sobre la naturalesa; i proposa solucions generals i personals davant els problemes mediambientals.

SIEP,

CSYC




- Interactuar amb l’entorn natural de manera respectuosa.



- Respectar i preservar la vida dels éssers vius del seu entorn.



- Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, percentatges, etc.




- Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable quant a l’alimentació,

- Pren consciència dels problemes mediambientals i valora les mesures encaminades a aconseguir un desenvolupament sostenible.

- Cita els principals contaminants atmosfèrics, els efectes que produeixen i com ha evolucionat la seva producció.

- Identifica problemes mediambientals en diversos documents i explica per a cada un les seves causes i conseqüències.

- Cerca informació sobre algun animal o planta amenaçat, explica les causes d’aquesta situació i les mesures que s’han adoptat per evitar la seva desaparició.

- Valora la importància de l’existència d’espais naturals protegits.

- Elegeix una organització ecologista que operi a Espanya i realitza un informe sobre ella.

- Escompromet en la millora del medi ambient.

- Planifica accions per reduir i recuperar els residus en el centre d’estudis.

- Proposa actituds personals per prevenir els incendis.

- Elabora un mural i un eslògan per conscienciar

prevenció de riscos i d’hàbits nocius, i exercici físic.

l’alumnat sobre algun dels problemes mediambientals d’Espanya.

- Explica:

- Com influeixen els diferents elements del medi natural en el poblament i l’hàbitat, i en les activitats humanes.

- En què consisteixen els problemes d’alteració del curs fluvial, la sobreexplotació i la salinització d’aqüífers, la reducció d’aiguamolls, l’eutrofització de l’aigua i les marees negres.

- Com influeixen les diferents activitats humanes en els problemes dela terra.

- Compara imatges de paisatges naturals i humanitzats.

- Utilitza i treballa amb mapes.

- Comenta mapes dels riscos sísmics, volcànics i climàtics d’Espanya.

- Comenta el mapa de la desertificació dela terra a Espanya.

- Localitza en mapes:els principals paisatges naturals d’Espanya; els problemes mediambientals més rellevants; i els principals espais naturals protegits.

-Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic.

- Comenta imatges de

paisatges naturals d’Espanya seguint la tècnica de comentari de paisatges geogràfics.

- Comenta documents relatius al consum d’aigua, el balanç hídric i la capacitat dels embassaments; i documents relatius als incendis forestals.

- Aplica coneixements a la vida quotidiana: explica la utilitat de l’elaboració de mapes de soroll.

- Consulta la pàgina de Protecció Civil i escriu la informació que aporta.







- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat:

Conceptes com a medi ambient, sobreexplotació, risc natural, adaptació al canvi climàtic, reciclatge, espai natural protegit, etc.

- Llegeix i comenta textos sobre el preàmbul de la Llei de Costes i assenyala els problemes que i les mesures encaminades a aquest final.


- Exposa oralment, amb correcció i coherència, la

resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat.







- Recopila notícies:- De riscos naturals que hagin

produït amenaces i danys humans i/o materials l’últim any.

- De cadaun dels tipus de problema que pateixen les aigües a Espanya.

- Busca imatges a Internet d’un paisatge cultural; i dels recursos que es poden obtenir dels diferents elements del medi natural.

- Obté i elabora informació de la Xarxa:

- Consulta la pàgina de Protecció Civil, escriu la informació que aporta, resumeix algun dels seus apartats i valora la tasca d’aquesta organització.

- Busca informació sobre algun dels espais protegits de la mateixa comunitat autònoma i explica les raons de la seva especial valoració.



- Apreciar els valors culturals del patrimoni natural.

- Manifestar gust per la

- Redacta un peu explicant l’interès d’un paisatge cultural.

-Busca informació sobre algun

creativitat i per l’estètica en l’àmbit quotidià.


dels geoparcs d’Espanya i indica els valors que pretenen conservar.

- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució del mural sobre un problema mediambiental.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als paisatges naturals d’Espanya.






- Desenvolupar capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball, i per a la resolució de conflictes.




- Participa activament i col·labora en les tasques d’equip, com la realització de treballs de camp i murals.






- Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.


- Proposa solucions relatives als problemes de l’aigua a Espanya.

- Enumera mesures davant el canvi climàtic.

- Planifica, elabora i participa activament i de forma responsable en la realització del treball de camp en equip

- Assumir les responsabilitats encomanades i donar compte d’elles.


- Encomanar entusiasme per la tasca i tenir confiança en les possibilitats d’assolir objectius.

- Optimitzar l’ús de recursos materials i personals per a la consecució d’objectius.

- Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.

sobre un paisatge natural de l’entorn.








- Elabora quadres conceptuals sobre els problemes i les polítiques mediambientals; i sobre les conseqüències del canvi climàtic en el medi ambient i en les activitats humanes.

- Elabora quadres de síntesi referits als riscos naturals (causes, localització, conseqüències i actuacions); i als problemes mediambientals (causes, conseqüències i solucions).

- Confecciona quadres comparatius sobreles obres per a la regularització dels recursos hídrics i els seus problemes; i sobre la influència positiva i negativa dels elements naturals en l’activitat humana.

- Amplia coneixements sobre l’emissió espanyola de GEI i els utilitza per comentar un gràfic.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes i imatges

de paisatges naturals; i mapes, gràfics, dades estadístiques, imatges i textos de recursos i riscos naturals i de problemes mediambientals i solucions.


-Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades i adoptar decisions per millorar.

6. RECURSOSPer reforçar i ampliarl’estudidelspaisatgesnaturals i les interrelacionsnaturalesa-societat poden fer-se servir elssegüents recursos de suport:

- Fonts d’informació i de consulta: atles, llibres, enciclopèdies, diccionaris generals de geografia, diccionaris de medi ambient, pàgines web, vídeos i blogs de geografia.

- Dades estadístiques de l’INE, del MAGRAMA, d’Europarc-España i de l’Institut Geogràfic Nacional per a l’elaboració de taules estadístiques, gràfics i mapes temàtics.







Unitat 5. Els espais del sector primari


Aquesta unitat s’ha organitzat a dos grans blocs corresponents als espais rural i pesquer.

En l’estudi de l’espai rural, l’exposició dels continguts combina els diferents enfocaments i les metodologies fets servir per la geografia rural: descriptius, explicatius i quantitatius; i es tracten tant les temàtiques tradicionals com els nous temes resultants de les profundes transformacions experimentades per l’espai rural en l’actualitat.

El punt de partida són els condicionants físics i els condicionants humans de l’activitat agrària, generadors de les estructures agràries tradicional, productivista i postproductivista; i creadors de polítiques agràries de gran incidència en l’espai agrari, com la PAC.

A continuació s’aborden de forma individualitzada les activitats agrícola, ramadera i forestal, centrant l’atenció en els trets de la seva estructura i a les seves produccions principals.

Els paisatges agraris que constitueixen l’aspecte visual de l’espai agrari s’estudien en els seus elements constitutius: l’espai habitat, les parcel·les i els usos dela terra; i en les diferents tipologies de paisatges resultants de la combinació d’aquests elements: el nord peninsular humit, el mediterrani d’interior, el mediterrani litoral, el de muntanya i el de les illes Canàries.

L’anàlisi de l’espai rural finalitza amb la presentació dels problemes agraris i de les principals actuacions encaminades a combatre’ls; i amb les dinàmiques recents del món rural: la multifuncionalitat deguda a la implantació d’usos no agraris; i l’heterogeneïtat motivada per la coexistència de diverses situacions de tradició i modernitat.

En els continguts sobre l’espai pesquer, se segueix un esquema anàleg a l’empleat en l’espai rural, per facilitar a l’alumnat l’establiment de relacions i l’aprenentatge dels conceptes. Així s’analitzen la importància de l’activitat pesquera, els condicionants naturals i humans; la producció pesquera; els problemes actuals del sector; i l’aqüicultura marina i continental.

2. TEMPORALITZACIÓOnze hores lectives.

3. OBJECTIUS DIDÀCTICS- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics propis dels espais rurals i

pesquers.

- Descriure, caracteritzar i explicar els condicionants i les característiques de les activitats agràries; identificar, diferenciar i comparar els paisatges agraris d’Espanya; i conèixer els problemes i les dinàmiques recents de l’espai rural.

- Descriure, caracteritzar i explicar els condicionants, les característiques i els problemes de l’activitat pesquera i de l’aqüicultura.

- Utilitzar les principals eines i els procediments del mètode geogràfic relacionats amb els espais agraris i pesquers: comentari de paisatges agraris a través d’imatges o d’observacions de camp; i obtenció, anàlisi i comentari de mapes, dades estadístiques, gràfics i textos.

- Valorar els espais agraris i pesquers d’Espanya; conèixer i prendre consciència dels seus problemes; i avaluar les possibles solucions.





- L’espai rural i l’espai agrari.

- Els condicionants naturals de l’espai agrari.

- Els condicionants humans de l’espai agrari: l’estructura agrària i la política agrària.

- Les activitats agràries: agrícola, ramadera i forestal.

- Els paisatges agraris: elements i tipus.

- Els problemes agraris i el desenvolupament rural.

- Les dinàmiques recents de l’espai rural: multifuncionalitat i heterogeneïtat.

- Els espais de l’activitat pesquera: l’espai pesquer; els condicionants naturals i humans; la producció pesquera; els problemes actuals de la pesca marítima; i l’aqüicultura.

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius als espais rural i pesquer d’Espanya.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius als condicionants naturals i humans; les activitats; els paisatges; i els problemes dels espais agraris i pesquers.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar les activitats agropecuàries i pesqueres.

2.1. Redacta temes sobre els condicionants, activitats, paisatges, problemes i dinàmiques de l’espai rural; i sobre els condicionants, producció i problemes de l’activitat pesquera.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes els paisatges agraris, els aprofitaments agropecuaris i les regions pesqueres d’Espanya.

3.1. Localitza en mapes els paisatges agraris del nord peninsular, del mediterrani interior i costaner, de muntanya i de les Canàries; els principals tipus de cultiu i d’espècies ramaderes; i les principals regions pesqueres d’Espanya.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi dels espais rurals i pesquers d’Espanya.

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges de paisatges agraris; i obté, analitza i comenta mapes, gràfics, dades estadístiques i textos sobre la importància, les característiques, el dinamisme, l’evolució, els problemes i les

CD,

CCL,

CMCT,

CAA

CEC

SIEP

polítiques agropecuàries i pesqueres d’Espanya.

5. Valorar els espais rurals i pesquers; prendre consciència dels seus problemes; i avaluar les possibles solucions.

5.1. Valora els espais rurals i pesquers; identifica i pren consciència dels seus problemes obtenint i comentant diferents informacions sobre ells; i avalua les possibles solucions utilitzant les actuals directrius de les polítiques agrària i pesquera.

SIEP,

CSYC









- Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.



- Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable quant a l’alimentació, prevenció de riscos i d’hàbits nocius, i exercici físic.

-Relaciona continguts: la política hidràulica i l’extensió de la superfície regada.

- Explica per què l’espai rural és dinàmic, heterogeni i complex; i la influència del medi físic en el poblament i l’hàbitat rural.

-Posa exemples de mitjans tècnics que permeten superar els condicionaments negatius del medi espanyol per a les activitats agràries.

- Debat sobre els cultius transgènics.

- Compara els avantatges i inconvenients dels canvis en les tècniques i sistemes agraris; dels cultius forçats; i dels nous usos en l’espai rural.

- Compara: - La primera PAC i l’actual quant

a context, objectius i mesures.

- Les característiques de l’agricultura tradicional i actual quant a varietat d’espècies, tècniques, sistemes de cultiu i producció.

- Les característiques de l’activitat ramadera tradicional i l’actual.

- Els trets de l’estructura pesquera i els de l’estructura agrària.

- Els objectius actuals de la PPC i de la PAC.

- La producció de l’aqüicultura i la de la pesca marítima.

- Busca notícies sobre els problemes de l’activitat agrària;

l’aplicació de la PAC a Espanya; i els problemes actuals de la pesca.

- Comenta textos geogràfics sobre els objectius de la Llei per al Desenvolupament Sostenible del Medi Rural; i sobre la nova PPC.

- Compara imatges dels tipus de poblament i hàbitat rurals.

-Localitza en mapes les principals províncies fusteres.

- Comenta mapes sobre la distribució de les explotacions agràries segons la mida de la SAU; la superfície concentrada per províncies; la distribució del guaret; la superfície regada; l’evolució de la cabana ramadera; l’evolució de la producció de carn i de llet; la població ocupada en la pesca; i l’evolució de la flota pesquera espanyola.

- Elabora gràfics sobre l’evolució de les explotacions ramaderes; i sobre el pes de les activitats agràries en l’ocupació i en el PIB en relació amb els altres dos sectors econòmics.

- Comenta gràfics sobre el número i la superfície de les explotacions agràries; la distribució dela terra segons usos; l’evolució de la maquinària agrària i del consum de fertilitzants; l’evolució del guaret; i l’evolució de la producció de fusta.

- Comenta dades estadístiques sobre l’evolució de la participació de la producció vegetal i animal a la producció final agrària; i l’evolució de les explotacions ramaderes.

- Compara la manera numèrica i gràfica de mostrar la

informació referida a les explotacions ramaderes; i selecciona el gràfic apropiat per expressar el pes agrari en l’ocupació i en el PIB respecte dels altres sectors.

-Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: fa servir la tècnica de comentari de paisatges agraris al paisatge de Salobreña (Granada) i en imatges obtingudes d’Internet; i realitza treballs de camp sobre les activitats agràries de l’entorn.








- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat:Conceptes com a agricultura extensiva, agricultura de secà, agricultura ecològica, guaret, ramaderia, benestar animal, FEADER, llotja, atur biològic, etc.


-Exposa oralment, amb correcció i coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat.

- Respecta les normes de comunicació a classe: demana la paraula i atén les intervencions del professorat i dels altres estudiants en el debat sobre els cultius transgènics.



- Elaborar informació pròpia derivada d’informació obtinguda a través de

-Busca imatges a Internet sobre diferents tipus de poblament i hàbitat rurals; problemes de l’activitat agrària; diferents paisatges agraris; i

mitjans tecnològics.



l’heterogeneïtat de l’espai rural.

- Obté i elabora informació de la Xarxa sobre les polítiques de desamortització, la reforma agrària de la Segona República i la política de colonització del franquisme; les actuacions hidràuliques dutes a terme des de principis del segle XX; els cultius transgènics; la producció ecològica; i la conservació del patrimoni cultural rural.

- Elabora informació apartir de diversos documents sobre la població agrària.





- Mostrar respecte envers el patrimoni cultural mundial i d’Espanya als seus diferents vessants (artisticoliterària, etnogràfica, geogràfica, urbana, econòmica, científic-tècnica...).

- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució del treball de camp sobre les activitats agràries de l’entorn.

- Realitza un croquis sobre l’espai agrari seleccionat per al treball de camp.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als tipus de poblament i hàbitat rurals i als paisatges agraris.

- Valora la importància de conservar el patrimoni cultural rural.





- Aplicar drets i deures de la

- Participa activament en classe formulant preguntes; contestant a interrogants; manifestant opinions; i exposant voluntàriament la resposta a les activitats didàctiques de la unitat plantejades pel professorat; participa en el debat sobre els cultius transgènics.


convivència ciutadana en el context escolar.











- Planifica la seva intervenció en el debat sobre els cultius transgènics.

- Planteja solucions davant els problemes agraris de l’entorn prenent com a base les actuals polítiques de desenvolupament rural.

- Expressa opinions sobre l’agricultura ecològica.

- Planifica, elabora i participa activament i de forma responsable en la realització del treball de camp en equip sobre les activitats agràries de l’entorn.







- Realitza un esquema sobre l’heterogeneïtat de l’espai rural.

- Sintetitza l’evolució de les polítiques sobre el guaret i el regadiu; i els canvis principals que afecten el poblament i l’hàbitat rural tradicional.

-Classifica informació: notícies sobre diferents problemes de les activitats agràries.

- Elabora quadres de síntesi referits als principals tipus de cultius; els principals tipus de bestiar; i els trets de l’activitat forestal.

- Confecciona quadres comparatius sobre els tres models d’estructura agrària; els paisatges agraris d’Espanya; la situació actual i transformacions


recents de l’estructura agrària espanyola; les transformacions industrials de les principals produccions agrícoles, ramaderes i forestals; els problemes agraris i pesquers i les seves possibles solucions.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de les produccions agràries i pesqueres; imatges dels paisatges agraris; realització de treballs de camp en grup sobre les activitats agràries de l’entorn; utilització de material gràfic; i lectura de textos i informacions complementaris.


-Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades, i adoptar decisions per millorar.

6. RECURSOSPer reforçar i ampliar l’estudi del sector primari a Espanya poden fer-se servir els següents recursos de suport:

- Fonts d’informació i de consulta: atles, llibres, enciclopèdies, diccionaris generals de geografia, diccionaris de termes agraris i pesquers, pàgines web, vídeos i blogs de geografia.

- Vídeos de l’UNED denominats «Els paisatges agraris» i «El mar, un espai disputat».

- Dades estadístiques de l’INE, del MAGRAMA i de l’Institut Geogràfic Nacional per a l’elaboració de taules estadístiques, gràfics i mapes temàtics.







Unitat 6. L’espai industrial


Aquesta unitat s’ha organitzat a tres blocs corresponents a les matèries primeres, les fonts d’energia i l’activitat industrial.

En el tractament dels continguts s’han tingut presents els diferents enfocaments des dels quals s’ha abordat l’estudi de la geografia industrial: la descripció i l’explicació de les bases de la indústria, de la seva evolució històrica, i de les característiques de l’organització productiva; l’estudi dels factors clàssics i actuals de la localització

industrial, especialment els relacionats amb el territori; i la nova temàtica relacionada amb els assumptes d’interès social.

D’altra banda, l’eix bàsic entorn del qual s’articulen els continguts d’aquesta unitat són les interrelacions entre la indústria i l’espai, en cada una de les tres etapes en què s’ha dividit l’evolució de la indústria espanyola: el període 1855-1975; la crisi i la reestructuració industrial (1975-1990); i el període des de 1990 fins als nostres dies.

En cada una d’aquestes etapes, el territori, amb el seu desigual repartiment dels recursos naturals i humans, amb les seves particulars condicions d’accessibilitat, amb les seves relacions socials específiques i amb l’actuació política i dels agents socials, ha influït en la localització industrial i en l’aparició, èxit o fracàs de certs sectors industrials. Al seu torn, l’activitat industrial s’ha constituït en un element essencial en l’organització del territori, per l’impacte directe que exerceix a les zones on s’instal·la; el creixement i la mobilitat de la població que ocasiona; l’ocupació que genera; el creixement urbà que impulsa; els desequilibris territorials que provoca; la seva incidència en l’aspecte del paisatge; i el seu impacte en l’entorn mediambiental.

Sobre les bases assenyalades, l’atenció se centra prioritàriament en els canvis generats per la tercera revolució industrial a la producció, l’estructura productiva, els factors i les tendències de localització industrial i les àrees industrials. Aquests canvis han permès la recuperació de la indústria als països europeus i a Espanya. Tanmateix, en aquesta última, persisteixen certs problemes sectorials, estructurals, territorials i mediambientals que li resten competitivitat en relació amb altres països i la fan més vulnerable davant de lescrisis, com la iniciada el 2008. Per solucionar-los, la nova política industrial es planteja com objectius augmentar la competitivitat actuant sobre els diferents factors de què aquesta depèn, especialment la innovació; aconseguir un repartiment més equilibrat de la indústria al territori, posant èmfasi en el foment de la industrialització endògena; i garantir la sostenibilitat corregint els problemes mediambientals.

Tots aquests continguts es presenten en el marc de diversos àmbits espacials interrelacionats: la creixent mundialització de l’activitat econòmica, la integració en la Unió Europea i la diversitat de situacions regionals.


3. OBJECTIUS DIDÀCTICS- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics propis dels espais miners,

energètics i industrials.

- Descriure, caracteritzar i explicar l’evolució, els trets, la localització, els problemes i les polítiques actuals sobre les activitats mineres, energètiques i industrials d’Espanya.

- Utilitzar les principals eines i procediments del mètode geogràfic relacionats amb els espais miners, energètics i industrials d’Espanya: comentari de paisatges industrials a través d’imatges o d’observacions de camp; i obtenció, anàlisi i comentari de mapes, dades estadístiques, gràfics i textos.

- Valorar els espais miners, energètics i industrials d’Espanya; conèixer i prendre consciència dels seus problemes; i avaluar les possibles solucions.





- Els trets i la importància de l’espai industrial.

- Les matèries primeres: tipus; problemes de la mineria; i política minera.

- Les fonts d’energia: les fonts d’energia primàries no renovables i renovables; l’energia final; els problemes i la política energètica.

- La indústria espanyola entre 1855 i 1975: l’evolució industrial; la producció industrial; l’estructura industrial; la localització industrial; la política industrial.

- La crisi i la reestructuració industrial: 1975-1990: la crisi industrial; la política de reestructuració industrial.

- La indústria espanyola en l’actualitat: l’evolució des de 1990; la producció industrial; l’estructura industrial; la localització industrial; la política

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius a les matèries primeres, les fonts d’energia i la indústria d’Espanya.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a les matèries primeres i els seus tipus; les fonts d’energia primària renovables i no renovables; l’energia final; i la producció, estructura, localització i política industrial.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar les matèries primeres; les fonts d’energia; el procés d’industrialització; i els trets de la indústria actual a Espanya.

2.1. Redacta temes sobre els tipus de matèries primeres, els seus problemes i la política minera; les fonts d’energia primària, l’energia final, els problemes i la política energètica; les etapes del procés d’industrialització, relacionant el naixement de la indústria amb la localització dels recursos miners i energètics; els factors de la localització industrial; els trets, els problemes i les polítiques industrials de la UE i d’Espanya.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes els recursos miners i energètics i les produccions i les

3.1. Localitza en mapes les àrees mineres; les produccions i les centrals energètiques;

CMCT,

CAA

industrial. àrees industrials d’Espanya.

les principals branques de la indústria; i les àrees i els eixos industrials d’Espanya.

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de les matèries primeres, les fonts d’energia i la indústria d’Espanya.

4.1. Obté, identifica, diferencia i comenta imatges de sectors i de paisatges industrials; i obté, analitza i comenta mapes, gràfics, dades estadístiques, eixos cronològics i textos sobre l’evolució, la importància, les característiques, les produccions, els problemes i les polítiques mineres, energètiques i industrials.

CD,

CCL,

CMCT,

CAA

CEC

SIEP

5. Valorar els espais miners, energètics i industrials; prendre consciència dels seus problemes; i plantejar i avaluar les possibles solucions.

5.1. Valora els espais miners, energètics i industrials; identifica i pren consciència dels seus problemes obtenint i comentant diferents informacions sobre ells; i avalua les possibles solucions utilitzant les actuals directrius de les polítiques minera, energètica i industrial de la UE i d’Espanya.

SIEP,

CSYC













- Pren consciència dels canvis produïts per l’activitat humana en l’entorn: elabora deu mesures per estalviar energia en la vida quotidiana i proposa solucions per als problemes mediambientals causats per la mineria i per la indústria.

- Utilitza dades estadístiques per obtenir informació sobre la producció minera; el repartiment dels sectors industrials per destinació dels béns en 1855-1975; les conseqüències de la crisi industrial de 1975; els resultats assolits per les ZUR i les ZID; la influència de les conjuntures industrials a l’índex de producció industrial, l’ocupació i el PIB; i l’evolució recent de l’aportació de la indústria a l’ocupació i al PIB.

- Relaciona continguts: la localització dels principals jaciments d’energia no renovable amb les xarxes de transport i les instal·lacions de transformació; i la pujada del preu del petroli amb la crisi industrial espanyola de 1975.

- Explica les causes i les conseqüències de l’elevat consum energètic a Espanya; els factors de localització de les energies renovables; les conseqüències de l’elevada importació energètica; les raons de la dependència externa i escassa projecció exterior de la indústria espanyola en el període 1855-1975; els factors que van propiciar la implantació de les

primeres indústries a Astúries, País Basc, Catalunya i Madrid; i les causes de la concentració i de la difusió industrial.

- Compara els avantatges i inconvenients de les fontsd’energia renovables i no renovables.

- Busca notícies sobreels problemes mediambientals relacionats amb la producció i el consum energètic; i sobre els problemes de la indústria.

- Comenta textos geogràfics sobreproblemes mediambientals relacionats amb la producció i el consum energètic.

- Compara informacions sobre la política industrial actual i la del desenvolupisme.

- Compara imatges dels trets del sistema de producció; dels sectors industrials; i dels tipus d’emplaçaments industrials actuals.

- Utilitza i treballa amb mapes: explica la localització industrial als mapes de 1900 i 1975; explica les diferències entre comunitats respecte de la despesa en I+D; i assenyala els tipus d’indústries més característics de les diferents àrees industrials.

- Localitza en mapes: els principals tipus de recursos minerals d’Espanya; les centrals nuclears; les principals fonts d’energia i els sectors industrials de la mateixa comunitat autònoma; i els espais industrials afectats per la difusió i la concentració industrial.

- Elabora mapes sobre les importacions energètiques

espanyoles.- Comenta mapes: els principals

incentius a la industrialització durant el desenvolupisme.

- Comenta gràfics sobre la producció i el consum d’energia primària per fonts; la producció energètica amb renovables; l’evolució del consum d’energia final per font; la producció d’electricitat per tipus de centrals; la intensitat energètica; l’evolució de l’índex de producció industrial 1831-1975; l’evolució del pes industrial en l’ocupació i en el PIB entre 1850-1975; la distribució de les empreses per la seva mida; la situació espanyola en I+D; el comerç espanyol d’alta tecnologia; i l’evolució de la participació de la indústria en l’ocupació i en el PIB.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: elabora un eix cronològic sobre les etapes de la indústria espanyola; comenta el paisatge industrial del parc tecnològic de Màlaga; i realitza un treball de camp sobre una indústria.

- Aplica coneixements a la vida quotidiana: proposa deu mesures per a l’estalvi d’energia en la vida diària.




- Utilitzar el vocabulari adequat, les estructures lingüístiques i les normes


- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat.

Conceptes com a matèria primera, font d’energia, central elèctrica, ZUR, mig industrial innovador, etc.

ortogràfiques i gramaticals per elaborar textos escrits i orals.


- Diferència termes: energia primària i energia final; automatització i mecanització; descentralització i integració productiva; economia de gamma i economia d’escala; treballadors de coll blau, de coll blanc i de coll d’acer.

- Descriu la política industrial de la UE i la seva influència en la política industrial espanyola.

-Redacta la resposta a les activitats i els treballs plantejats, utilitzant el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes gramaticals correctes.

- Exposa oralment, amb correcció i coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat; i la informació obtinguda sobre un exemple de rehabilitació minera.






- Busca imatges a Internet del mode de producció fordista i de l’actual; d’activitats corresponents a sectors industrials madurs, dinàmics i d’alta tecnologia; i de problemes mediambientals causats per la indústria.

- Obté i elabora informació de la Xarxa sobre la Guia Pràctica de l’Energia del web de l’IDAE; la situació de partida de la indústria a la Gran Bretanya; el fracàs de les primeres indústries implantades a Màlaga; i el Pla Nacional de Patrimoni Industrial.






- Cuida la presentació del quadern de treball; l’execució de l’eix cronològic sobre l’evolució de la indústria; i el treball de camp sobre la indústria.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als modes de producció, sectors industrials i problemes mediambientals de la indústria; i les que acompanyen al treball de camp sobre una indústria de l’entorn.

- Valora l’interès cultural de les instal·lacions industrials declarades com béns industrials.













- Mostrar iniciativa personal


- Elabora una llista de deu mesures per estalviar energia en la vida quotidiana.

per iniciar o promoure accions noves.




-Elabora una fitxa per classificar els problemes i les solucions de la indústria.

-Valora críticament els resultats de la reestructuració industrial.

- Valora els avantatges del sistema «just a temps» i de les economies de gamma.

- Proposa iniciatives per millorar la situació de la indústria en la mateixa comunitat autònoma.

- Cerca informació orientada a la creació d’una empresa.

- Avalua els avantatges i els reptes que suposen la globalització i la innovació en la indústria.

-Planifica, elabora i participa activament i de forma responsable en la realització del treball de camp en equip sobre una indústria de l’entorn.






- Seguir els passos establerts i prendre decisions sobre els

- Realitza esquemes sobre les interrelacions entre la indústria i el territori; les diferents maneres de produir electricitat; i la producció dels diferents sectors industrials.

- Classifica informació sobre tipus de problemes energètics procedents de notícies de premsa.

- Elabora quadres de síntesi referits als problemes de la mineria; els problemes energètics d’Espanya i les seves solucions; i causes i conseqüències de la crisi industrial de 1975.

- Confecciona quadres comparatius sobre la situació

passos següents en funció dels resultats intermedis.


de partida de la indústria a la Gran Bretanya i a Espanya; les innovacions tècniques, sistemes productius i sectors de la primera i la segona revolució industrial; els objectius, actuacions, sectors o àrees afectades i els resultats de les polítiques de reconversió i reindustrialització; els factors físics i actuals de la localització industrial; els problemes estructurals de la indústria i les mesures per fer-los front; les principals fonts d’energia; les etapes de la industrialització espanyola; i les àrees industrials d’Espanya.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapesde les produccions mineres, energètiques i industrials; imatges dels sistemes de producció i dels paisatges miners i industrials; realització d’un treball de camp sobre una indústria; utilització de material gràfic; i lectura de textos i informacions complementaris.



6. RECURSOSPer reforçar i ampliarl’estudi de la indústria aEspanya poden fer-se servir elssegüents recursos de suport:

- Fonts d’informació i de consulta: atles, llibres, enciclopèdies, diccionaris generals de geografia, diccionaris de termes energètics i industrials, pàgines web, vídeos i blogs de geografia.

- Vídeo de l’UNED sobre «Els espais industrials»- Dades estadístiques de l’INE, del MINETUR i de l’Institut Geogràfic Nacional per

a l’elaboració de taules estadístiques, gràfics i mapes temàtics.- Recursos per al professorat oferts pel web d’Anaya: diversos materials

complementaris.- Recursos per a l’alumnat oferts pel web d’Anaya.





Unitat 7. Els espais del sector terciari


Aquesta unitat didàctica estudia elstrets del procés de terciarització de l’economiaespanyola, centrantl’atenció en els espais creats per tres de les seves activitats més destacades: els sistemes de transport i telecomunicacions, el turisme i el comerç. En els tres es tenen en compte els principals enfocaments adoptats per la geografia per al seu estudi.

En els transports, es tracten la influència del medifísic; l’organització de les xarxes; les diferències entre les maneres quant al transportde passatgers i de mercaderies; la logística; la incorporació de les noves tecnologies i dels sistemes intel·ligents de transport; l’impacte mediambiental del sistema de transport; i sobretot, les seves implicacions espacials. En aquest aspecte s’analitza el paper del transport en la vertebració del territori, en crear fluxos i xarxes de desplaçament de persones i mercaderies; les diferències d’accessibilitat entre els territoris; i les possibilitats del transport de contribuir al desenvolupament de les regions, en escurçar la distància

física mesurada en temps i cost, fent-les accessibles i atractives. Finalment, s’aborden les principals directrius de la política de transport i la integració del sistema de transport espanyol a les xarxestranseuropees de transport. En el com a les comunicacions, es ressalta el seu protagonisme en el context mundial de creixent globalització, fins al punt que la posició central en l’espai geogràfic no importa ja tant com el fet de tenir una bona connexió amb les xarxes de telecomunicació.

En el turisme, s’analitzen l’evolució d’aquesta activitat des del model tradicional massiu de sol i platja cap a un nou model que busca una qualitat més gran i diversificació de l’oferta; els factors que influeixen en cada una de les modalitats turístiques; les característiques de l’oferta i la demanda turística; les principals modalitats turístiques; el repartiment territorial del turisme; les seves variades repercussions espacials; els problemes que presenta aquesta activitat en l’actualitat; i les principals línies de la política turística per fer-los front.

Al comerç interior s’analitzen els importants canvis haguts en la seva estructura, que permeten parlar de «revolució comercial»; els tipus de comerç, prestant especial atenció als problemes del comerç minorista tradicional i a l’avenç de les grans superfícies comercials; els espais creats pel comerç interior; i les polítiques encaminades a revitalitzar el comerç en els àmbits urbà i rural. Al comerç exterior es tracten les importacions i les exportacions espanyoles; les àrees mundials cap a les quals es dirigeixen; i els trets de la política comercial en el marc de la pertinença espanyola a la Unió Europea i dels acords subscrits amb l’Organització Mundial del Comerç.


3. OBJECTIUS DIDÀCTICS- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics propis dels espais terciaris.

- Descriure, caracteritzar i explicar el procés de terciarització de l’economiaespanyola; elsmodes de transport i el seu impacte espacial; el turisme; el comerç exterior i interior; i altres activitats terciàries.

- Utilitzar les principals eines i procediments del mètode geogràfic relacionats amb els espais terciaris: comentari de paisatges turístics; i obtenció, anàlisi i comentari de mapes, dades estadístiques, gràfics, imatges i textos relacionats amb el transport, el turisme i el comerç.

- Valorar la importància de les activitats terciàries, prendre consciència dels seus problemes i plantejar solucions davant ells.





- El procésdeterciarització i la importància del sector terciari.

- Elstretsdel sector terciari: heterogeneïtat, complexitat, estructura, factors i tendències de localització, i desequilibris territorials.

- Elstransportsi les telecomunicacions: el sistema de transport i la seva importància; característiques del sistema de transport; la política de transport; els modes de transport; i les telecomunicacions.

- Elsespaisturístics: el turisme i la seva importància; evolució del turisme i dels seus factors; característiques; tipus de turisme; espais turístics; repercussions del turisme; problemes; i política turística.

- El comerç. El comerç interior: característiques, tipus, espais i polítiques comercials.

1. Definir i explicar correctament els principals conceptosrelativos als espais de serveis d’Espanya.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius al procés de terciarització, els transports, el turisme i el comerç a Espanya.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar el procés de terciarització i les principals activitats del sector terciari.

2.1. Redacta temes sobre el procés de terciarització; les característiques del sistema de transport i les seves diferents maneres; els trets del turisme i les seves diferents tipologies; i el comerç interior i exterior d’Espanya.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes els nodes i infraestructures de transport; els principals espais turístics; i les àrees més destacades del comerç interior i exterior.

3.1. Localitza en mapes els nodes i infraestructures del transport terrestre, marítim i aeri; les àrees d’alta i mitja densitat turística; les comunitats amb més pes del comerç interior; i les principals àrees o països del comerç exterior d’Espanya.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi dels espais terciaris d’Espanya.

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges de paisatges turístics; i obté, analitza i comenta mapes, gràfics, dades estadístiques, imatges i textos sobre els transports, el turisme i el

CD,

CCL,

CMCT,

CAA,

CEC,

El comerçexterior: característiques, àrees, i política comercial.

- Altresactivitatsterciàries.

comerç a Espanya. SIEP

5. Valorar la importància dels transports en l’articulació del territori; i prendre consciència dels problemes que afecten les activitats terciàries, proposant solucions davant ells.

5.1. Valora la importància de la xarxa de carreteres en l’articulació del territori; pren consciència dels problemes que afecten el transport, el turisme i el comerç i planteja solucions davant ells.

SIEP,

CSYC








- Conèixeriutilitzarelselements matemàticsbàsics: operacions, magnituds, percentatges, etc.


- Resoldre problemesseleccionant les dades i les estratègies apropiades.



- Proposa tres mesures per reduir l’impacte mediambiental del transport per carretera.

- Calcula el saldo comercial i la taxa de cobertura comercial.

- Utilitzadadesestadístiques per obtenir informació sobre el trànsit aeri a Espanya.

- Raonasobre la relació entre un PIB elevat i un alt desenvolupament econòmic.

- Relaciona continguts: elsprincipalsproblemes del sistema de transport espanyol amb les actuacions de la política de transport per solucionar-los; i els trets que comparteix el comerç minorista tradicional modern amb el tradicional clàssic i el de lliure servei.

- Explica enquèconsisteix el sistema de transport intermodal i els elements que componen la xarxa intermodal de mercaderies; què s’entén per difusió turística i quines són les motivacions i les repercussions d’aquest fet; i quines són les repercussions del turisme en àrees diferents de les de sol i platja.

- Posa exemples sobre les aplicacions del sistema intel·ligent de transport;l’ús de les noves tecnologies en la vida quotidiana; les àrees i els punts turístics d’Espanya; i els diferents tipus d’establiments comercials.

- Compara les tendències de localització de la indústria i dels serveis; els avantatges i inconvenients del transport ferroviari i per carretera; les

repercussions positives i negatives del turisme; i les característiques del comerç a l’engròs i minorista.

- Comenta textos geogràfics sobre el problema de les connexions d’Espanya i Europa a través del Pirineu central.

- Compara imatges sobre el model turístic tradicional i el nou model turístic; i sobre el comerç minorista tradicional clàssic i el de lliure servei.

- Utilitza i treballa ambmapes: explica quèés la xarxatranseuropea de transport i els seus avantatges; localitza els principalsnodesespanyolsinclosos a la xarxatranseuropea de transport; i dedueixd’un mapa les causes i les conseqüències de les diferències en la densitat turística.

-Localitzaen mapes les principals xarxes de transport de la seva província; i les àrees i punts turístics de la mateixa comunitat autònoma.

- Comenta mapes sobre les diferències territorials en la terciarització; i els espais turístics a Espanya.

- Elabora gràfics sobre el rang de les principals potències turística per nombre de turistes i ingressos turístics.

- Comenta gràfics sobre l’evolució del sector terciari en l’ocupació i en el PIB.

- Utilitzatècniquespròpies del mètode geogràfic: comenta un paisatge turístic.

- Aplica coneixementsa la vida quotidiana: selecciona un establiment pròxim i cita els factors que poden haver intervingut en la seva localització.








- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat:Conceptes com a sector terciari, sistema de transport, plataforma logística, autopista del mar, turisme, balança comercial, comerç minorista, etc.

- Explica el significat de termes:heterogenidad, complexitat, autoprestació, despersonalització i desconcentració concentrada referits als serveis; i node de transport.

- Diferència termes: àrees i punts turístics.

- Llegeixl’article 148 de la Constitució espanyola i escriu les competències sobre el sistema de transport que reconeix a les comunitats autònomes.

- Escriu un peu per a imatges relatives a modalitats turístiques; i a les repercussions del turisme.

- Enumera els recursos turísticsnaturals i culturals d’Espanya.

- Redacta la resposta a les activitats i els treballs plantejats, utilitzant el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes gramaticalscorrectes.

- Exposaoralment, ambcorrecció i

coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat.

- Respecta les normes de comunicació a classe: demana la paraula i atén les intervencions del professorat i delsaltresestudiants.






- Comprendre i valorar de forma crítica els missatges procedents dels mitjans de comunicació.

- Busca imatges a Internet sobre el model turístic tradicional i el nou model turístic; les diferents modalitats turístiques; les repercussions del turisme; el comerç minorista tradicional clàssic i de lliure servei.

- Obté i elabora informació de la xarxa sobre el sistema intel·ligent de transport; i les diferències entre el turisme estranger i el nacional.

- Elabora informació a partir de documents gràfics i cartogràfics sobre la xarxa de carreteres d’Espanya i de la mateixa província; el mapa del tràfic de mercaderies per ports i per mercaderia transportada; el mapa i el gràfic sobre el transport aeri; documents sobre l’oferta d’allotjament i l’estacionalitat de la demanda turística; i l’evolució del comerç exterior, el comerç exterior per sectors i per àrees geogràfiques.

-Reflexiona sobre les actitudsdelsconsumidorsdavant de l’oferta comercial.





- Cuida la presentació del quadern de treball.

- Selecciona ambsentitestèticimatges

- Mostrar respecte envers el patrimoni cultural mundial i d’Espanyaalsseusdiferentsvessants (artisticoliterària, etnogràfica, geogràfica, urbana, econòmica, científic-tècnica...).

relatives a les tipologies turístiques i comercials.

- Considera la bellesa de l’entorn natural i del patrimoni artístic i cultural com a factor per a l’atracció turística; i comprèn la importància de la rehabilitació dels centres històrics urbans com a factor per promoure el seu atractiu comercial.















- Valora els avantatges de la multimodalitat en el sistema de transport.

-Emetjudicis crítics sobre els avantatges i inconvenients de l’ús de les noves tecnologies.

- Reflexiona sobre les actituds dels consumidors davant de l’oferta comercial.



- Gestionar els recursos i les

-Realitzaun esquema sobre la importància del sector terciari; i les transformacions recents en la demanda i l’oferta comercial.

- Sintetitzaelsproblemes del transport ferroviari i les actuacions encaminades a

motivacions personals en favor de l’aprenentatge.





solucionar-los.

- Elabora quadres de síntesireferitsals tipus de turisme; i als problemes del turisme i les mesures adoptades per la política turística davant ells.

- Confecciona quadrescomparatius sobre les etapes del turisme a Espanya; les característiques de la demanda turística estrangera i nacional; i els diferents modes de transport.

-Dónasuporta l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de les diferents maneres de transport, de les àrees turístiques i dels espais comercials; imatges de les modalitats turístiques i de les tipologies comercials; material gràfic; i lectura de textos i informacions complementaris.

- Utilitzael mapa conceptual de la unitat per establir relacions entre els continguts i obtenir una visiósintèticadelsmateixos.

- Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendreconsciènciadelsencerts i les fallades, i adoptar decisions per millorar.

6. RECURSOSPer reforçar i ampliarl’estudi dels espais del sector terciari a Espanya poden fer-se servir els següents recursos de suport:

- Fonts d’informació i de consulta: atles, llibres, enciclopèdies, diccionaris generals de geografia, diccionaris de termes sobre transport, turisme i comerç, pàgines web, vídeos i blogs de geografia.

- Vídeo de l’UNED sobre «Els espais de lleure i turisme».- Dades estadístiques de l’INE, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme; el

Ministeri d’Economia i Competitivitat, i l’Institut Geogràfic Nacional per a l’elaboració de taules estadístiques, gràfics i mapes temàtics.



7. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ A LA DIVERSITATPer avaluar les mesures per a la inclusió i l’atenció a la diversitat individual i del grup que requereixi el desenvolupament de la unitat, disposa d’una rúbrica a l’annex «Eines d’avaluació».

Unitat 8. La població espanyola


La unitat didàctica dedicada a la geografia de la població estudia la distribució espacial de la població i els processos que engendra; les variables dinàmiques (natalitat, mortalitat i mobilitat espacial); i l’estructura demogràfica (sexe i edat) i socioeconòmica (activitat i distribució per sectors econòmics).

En tots aquests temes es pretén evidenciarles profundes transformacions que han tingut lloc des de mitjans de la dècada de 1970;elsfactors que les expliquen; i les

conseqüències que es pot esperar per a un futur immediat i a mitjà termini. Per comprendre l’abast d’aquests canvis resulta necessari conèixer la situació de partida, per la qual cosa a cada un dels apartats tractats es fa referència a la situació passada.

En la distribució espacial de la població, s’expliquen els desequilibris territorials actuals a partir dels factors que van ocasionar moviments migratoris des de l’edat moderna i s’analitzen les tendències recents en vista dels nous factors que incideixen avui en el repartiment de la població.

L’estudi del moviment natural de la població s’enquadra en tres règims demogràfics. Així, es parteix dels trets del règim demogràfic antic i a continuació s’analitzen les particularitats de la transició demogràfica a Espanya, utilitzant la teoria de la «transició sanitària», que gira entorn del concepte de «risc» o probabilitat de perdre la salut. I finalment s’explica el règim demogràfic actual, incorporant argumentacions procedents de diferents camps, com l’economia, la sociologia, etc.

Les migracions interiors s’inicien amb una presentació dels moviments tradicionals (estacionals, temporals i èxode rural), a fi de posar de manifest el canvi en les motivacions, els fluxos i el perfil humà que caracteritza a les migracions actuals. De la mateixa manera, les migracions exteriors comencen analitzant les destinacions tradicionals de l’emigració espanyola, per posar en relleu el canvi que suposa la situació actual, marcada pel predomini de la immigració estrangera i una emigració a l’exterior molt inferior a la d’èpoques passades.

L’estructura demogràfica se centra en el problema de l’envelliment i les seves repercussions; i l’estructura econòmica en els canvis recents en les taxes d’activitat i d’atur, i als tres sectors d’activitat.

Finalment, es presenta la projecció de futur per a cada una de les variables demogràfiques, a la llum de les previsions realitzades per persones i institucions especialistes en la disciplina.


3. OBJECTIUS DIDÀCTICS- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics relatius a la població espanyola.

- Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les tendències de futur de la població espanyola.

- Utilitzar i aplicar les principals eines i procediments del mètode geogràfic a l’estudi de la població espanyola.

- Expressar opinions i judicis crítics sobre problemes demogràfics i mostrar actituds de tolerància i solidaritat davant de qualsevol forma de discriminació.





- Les fontsdemogràfiques.

- La distribució de la població: característiques, evolució i factors explicatius.

- El moviment natural de la població: els règims demogràfics i els desequilibris territorials.

-Elsmovimentsmigratoris: les migracions interiors tradicionals i actuals; les migracions exteriors tradicionals i actuals; i la immigració estrangera.

- El creixementreal de la població.

-L’estructura de la població: per sexe i edat; i per activitat econòmica.

- El futurde la poblacióespanyola.

1. Definir i explicar breument els principals conceptesrelatius a la població espanyola.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les tendències de futur de la població espanyola.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar els trets de la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les tendències de futur de la població espanyola.

2.1. Redacta temes sobre la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les tendències de futur de la població espanyola.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes els principals trets relacionats amb la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les tendències de futur de la població espanyola.

3.1. Localitza en mapes la distribució de la població espanyola; les diferències territorials en la natalitat, la mortalitat, el creixement natural, els moviments migratoris, el creixement real, la joventut i l’envelliment demogràfic; les taxes d’activitat i d’atur; i la població ocupada per sectors econòmics.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de la població espanyola.

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges, mapes, gràfics, dades estadístiques i textos sobre la distribució, el moviment natural, els moviments migratoris, el creixement, l’estructura i les tendències de futur de la població espanyola. Comenta piràmides de població d’Espanya i de diferents comunitats autònomes.

CD,

CCL,

CMCT,

CAA,

CEC

5. Expressar opinions i judicis crítics sobre problemes demogràfics i mostrar actituds de tolerància i solidaritat davant de qualsevol forma de discriminació.

5.1. Emet opinions i judicis crítics sobre problemes demogràfics i mostra actituds de tolerància i solidaritat respecte de la discriminació laboral o social per motius de sexe, edat, raça o nacionalitat.

SIEP,

CSYC





- Conèixeriutilitzarelselements matemàticsbàsics: operacions, magnituds, percentatges, etc.

- Comprendre i interpretar la informació presentada en formatgràfic.




-Utilitzaíndexs per calcular les taxes de masculinitat i de feminitat en diferents grups d’edat.

- Utilitza dadesestadístiques per explicar el càlcul de les taxesd’activitat i d’atur.

- Comenta taules estadístiques sobre l’edat del matrimoni, l’edat de la maternitat i el percentatge de fills nascuts de mare no casada; l’al·loctoniaprovincial; i el futur de la població espanyola.

- Explica lainfluènciadelsfactorsfísics, econòmics, demogràfics i polítics en la distribució de la població; la influència del creixement natural i de les migracions en cada etapa del creixement de la poblacióespanyola; la influència en la taxad’activitat de les migracions, el dinamismeeconòmic, la durada de l’escolarització, el treball de la dona fora de la llar i l’edat de la jubilació; i elsfactors que han influït en la taxad’atur a Espanya.

- Compara el censamb el padró municipal; la metodologiadels censos actuals i la dels censos per focs; les migracionsestacionals i temporalsambl’èxode rural; l’emigració tradicional transoceànica i l’europea; i les conseqüències de les migracionsexteriorstradicionals i actuals.

- Diferencia el creixement natural i el creixement real de la població.

- Busca notícies sobre problemesrelacionatsamb el moviment natural de la població; i sobre les migracions.

- Comenta textos geogràfics sobre l’envellimentdemogràfic.

- Compara mapesdels saldos migratoris en 1900-1940 i 1961-1965; i de la poblaciójove i anciana per comunitatsautònomes.

- Obté informació de mapes sobrel’evolució de la densitat de població a Espanya; els

saldos migratoris de les migracionsinteriorsactuals; i diferentsdocuments sobre la immigracióestrangera a Espanya.

- Comenta gràfics sobre l’evolució de la mortalitat infantil; l’evolució de l’esperança de vida; l’evolució de les migracionsinteriorstradicionals; les migracionssegons la mida delsmunicipis; l’evolució de l’estructura per edat; i l’evolució de la població ocupada per sectorseconòmics.

- Utilitza tècniquespròpies del mètodegeogràfic: elabora, comenta i compara piràmides de poblaciód’Espanya el 2015; d’Espanya el 2015 i el 2060; i de les províncies de Badajoz, Terol i Barcelona.







- Realitza ambinterès la lectura comprensiva delscontingutsdelsdiferentsepígrafs de la unitat.

- Defineix termes utilitzant el vocabularigeogràficadequat:Conceptes com a cens, transició demogràfica, taxa de fecunditat, esperança de vida, emigració, taxa d’atur, etc.

- Llegeix i comenta textos sobre l’envelliment de la població.

- Redacta laresposta a les activitats i elstreballsplantejats, utilitzant el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes gramaticalscorrectes.

- Sintetitza el contingut de notícies sobre problemesrelacionatsamb el moviment natural i sobre migracionsambcorrecciósintàctica i gramatical.

- Exposa oralment, ambcorrecció i coherència, la resposta a les activitatsdidàctiquesplantejadespelprofessorat; i la presentació en PowerPoint sobre l’atur a Espanya.

- Respecta les normes de comunicació a classe: demana la paraula i atén les intervencions del professorat i

delsaltresestudiants.






- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per transmetre informacions diverses.

- Obté i elabora informació de la xarxa:esbrina la informació oferta per l’INE sobre la població espanyola i les novetats del cens de 2011 quant a metodologia.

- Realitza una presentació en PowerPoint sobre l’atur a Espanya.





- Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.

- Cuida la presentació del quadern detreball i l’execució de la presentació en PowerPoint sobre l’atur a Espanya.

- Elabora ambsentitestètic lesdiapositives de la presentació en PowerPoint sobre l’atur a Espanya.

- Valora les migracions per la sevaaportació a la multiculturalitat.


- Mostrar disponibilitat per a la participació activa en àmbits de participacióestablerts.




- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte als diferents


- Respecta les intervencions en classedelsaltresestudiants.

- Manifesta una actitud atenta a classe irespectuosaamb les indicacions del professorat.

- Proposa mesures per evitar el racisme i la xenofòbia.

ritmes i potencialitats.

- Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.






-Organitza el seutreball per realitzar les tasques encomanades de forma adequada en el temps requerit, sol·licitant ajuda per realitzar-les en cas necessari.

Aprendre a aprendre

- Desenvolupar estratègies que afavoreixin la comprensió rigorosa dels continguts.







- Elabora quadres de síntesireferitsals factors influents sobre la natalitat i la mortalitat en cada un dels règims demogràfics; i sobre les etapes de l’èxode rural.

- Confecciona quadrescomparatius sobre les característiques de les migracions interiors tradicionals i actuals; i sobre les migracions interiors i exteriors.

- Dónasuporta l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de la distribució de la població, de les taxes de natalitat i de mortalitat i del repartiment de la població jove i anciana; gràfics sobre l’evolució del moviment natural, sobre les migracions interiors i exteriors, l’estructura per sexe i edat, i les taxes d’activitat i d’atur; i lectura de textos i informacions complementaris.

- Utilitzael mapa conceptual de la unitat per establir relacions entre els continguts i obtenir una visió sintètica dels mateixos.

- Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades, i adoptar

decisions per millorar.

6. RECURSOSPer reforçar i ampliarl’estudi de la població poden fer-se servir els següents recursos de suport:

- Fonts d’informació i de consulta: atles, llibres, enciclopèdies, diccionaris generals de geografia, diccionaris de termes demogràfics, pàgines web, vídeos i blogs de geografia.

- Dades estadístiques de l’INE per a l’elaboració de taules estadístiques, gràfics i mapes temàtics.







Unitat 9. L’espai urbà


Aquesta unitat didàctica estudia l’espai urbà espanyol. En el tractament dels continguts s’inclouen els principals enfocaments amb què els geògrafs han abordat l’estudi de l’espai urbà, tant referent a l’anàlisi de l’espai intern de la ciutat, com pel que fa a les relacions entre ciutats i al seu paper en l’organització de l’espai a través de les xarxes urbanes.

En una primera part s’analitza el procés d’urbanització fent especial recalcament en les etapes industrial i postindustrial per les seves repercussions en la situació actual; i s’estudia la ciutat de forma individualitzada: l’organització interna incidint en

les transformacions experimentades per cada una de les àrees urbanes; l’estudi de les aglomeracions urbanes; i els problemes actuals de les grans ciutats. Es concedeix especial rellevància al creixement difús de la ciutat, la problemàtica que comporta i les alternatives plantejades; i a les principals línies del planejament urbà en èpoques passades i en l’actualitat, sobretot a les noves tendències de l’urbanisme basades en la democratització social, la influència de la globalització, l’aposta per la sostenibilitat i per les ciutats intel·ligents que promouen l’ús de la innovació i de les noves tecnologies per millorar la qualitat de vida de la ciudanía.

En una segona part, es tracten les ciutats com integrants d’un sistema, la xarxa urbana. Es presenten les seves característiques (mida, funcions, àrea d’influència, relacions urbanes i jerarquia); la seva distribució en eixos; i els seus canvis recents en relació amb la implantació de l’estat de les autonomies que tendeix a configurar sistemes urbans regionals, i amb la integració espanyola en el sistema urbà europeu i mundial.


3. OBJECTIUS DIDÀCTICS- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics relatius a l’espai urbà espanyol.

- Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar el concepte de ciutat; el procés d’urbanització; la morfologia i l’estructura urbana; els problemes de les ciutats; l’ordenació de l’espai urbà i el sistema de ciutats d’Espanya.

- Utilitzar i aplicar les principals eines i procediments del mètode geogràfic a l’estudi de l’espai urbà espanyol.

- Mostrar interès pels problemes urbans i les actuacions encaminades a solucionar-los; avaluar aquestes actuacions i realitzar propostes de millora.





-El concepte i la importància de la ciutat.

- El procés d’urbanització. Etapes preindustrial, industrial i postindustrial.

- La morfologia urbana: emplaçament, situació, pla, trama, edificació i usos del sòl.

- L’estructura urbana: nucli antic; ciutat industrial; perifèria i aglomeracions urbanes.

- Problemes de les ciutats espanyoles: derivats de l’aglomeració, econòmics, demogràfics, socials i mediambientals.

- L’ordenació de l’espai urbà i l’urbanisme. Etapes industrial i postindustrial.

- El sistema urbà espanyol: components, jerarquia urbana, organització espacial en eixos i canvis recents (incorporació als sistemes urbans europeu i global).

1. Definir i explicar breument els principals conceptesrelatius a l’espai urbà.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius al procés d’urbanització, la morfologia i l’estructura urbana, els problemes urbans, l’urbanisme i el sistema urbà.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar el procés d’urbanització; la morfologia i l’estructura urbana; els problemes de les ciutats; l’ordenació de l’espai urbà i el sistema urbà espanyol.

2.1. Redacta temes sobre el procés d’urbanització i les seves etapes; els components de la morfologia urbana; les diferents àrees de l’estructura urbana i les aglomeracions urbanes; els trets de l’urbanisme industrial i postindustrial; i els trets actuals del sistema urbà espanyol i els seus canvis recents.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes les principals ciutats, aglomeracions i eixos urbans d’Espanya.

3.1. Localitza en mapes les ciutats i aglomeracions urbanes de més de 50.000 hab; i els eixos urbans principals.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de l’espai urbà espanyol.

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges d’àrees i problemes urbans; plans de ciutats; mapes de distribució de ciutats i del sistema urbà; i gràfics i dades estadístiques sobre el procés d’urbanització, les aglomeracions urbanes i

CD,

CCL,

CMCT,

CAA,

CEC,

SIEP

el sistema de ciutats d’Espanya.

5. Mostrar interès pels problemes urbans; emetre opinions i propostes respecte d’ells; i avaluar les actuacions urbanístiques encaminades a solucionar-los.

5.1. Identifica els problemes urbans i les actuacions urbanístiques a partir de diverses fonts d’informació; i emet opinions i proposa solucions sobre ells.

SIEP,

CSYC













- Pren consciència dels canvis produïts per l’activitat humana en l’entorn: recopila notícies sobre problemes urbans relacionats amb el deteriorament mediambiental.

- Explica les raons de la importància urbana de Santiago de Compostel·la en l’edat mitjana i de Madrid i Sevilla en l’edat moderna; i els trets que mesuren la projecció internacional d’una ciutat.

- Posa exemples de la diferència entre emplaçament i situació urbans; i torna a redactar els textos sobre l’emplaçament i la situació urbans aportant exemples de ciutats que responguin als més habituals.

- Classifica: notícies relatives a problemes urbans.

-Compara els barris obrers tradicionals i les colònies de cases barates del període industrial; i els objectius i actuacions de l’urbanisme des de la segona meitat del segle XIX fins a l’actualitat.

- Diferencia una aglomeració urbanoindustrial i una urbanització difusa, i les relaciona amb una etapa del procés d’urbanització.

- Busca notícies sobre problemes urbans de ciutats de l’entorn.

- Interpreta imatges: distingeix en una imatge els trets propis d’una ciutat; i descriu la

informació que aporten imatges sobre el pla, la trama, l’edificació i els usos del sòldel nucli antic en el passat i en l’actualitat.

- Compara mapes sobre les ciutats espanyoles el 1900 i el 1970; i sobre les relacions entre la ciutat central i els nuclis de l’àrea metropolitana en l’època industrial i postindustrial.

- Localitza en mapes les ciutats espanyoles declarades Patrimoni de la Humanitat.

- Comenta mapes sobre les aglomeracions urbanes d’Espanya.

- Obté informació de mapes sobre la urbanització fenícia, grega i romana; les àrees urbanes espanyoles segons la seva mida demogràfica; la jerarquia urbana; els tipus de sistemes urbans regionals; i els eixos urbans millor i pitjor connectats amb el pentàgon europeu.

- Comenta gràfics sobre l’evolució del procés d’urbanització des de 1860; i l’evolució del creixement de les principals àrees metropolitanes espanyoles.

- Utilitza tècniques pròpies delmètode geogràfic: comenta el pla urbà de Palma seguint la tècnica proporcionada al llibre de text; i realitza un treball de camp sobre una ciutat pròxima.





- Defineix termes utilitzant el




vocabulari geogràfic adequat. Conceptes com a ciutat, procés d’urbanització, pla irregular, barri jardí, nucli antic, ciutat difusa, etc.

- Elabora una definició de ciutat utilitzant criteris quantitatius i qualitatius.

- Resumeix els factors que van influir en la urbanització durant l’època industrial.


- Exposa oralment, amb correcció i coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades pel professorat; el resum de la informació recollida sobre la rehabilitació o renovació d’un barri obrer; i la presentació en PowerPoint sobre el treball de camp sobre una ciutat pròxima.






- Busca imatges a Internet sobre els diferents factors que influeixen en la morfologia urbana i descriu les seves característiques; sobre el pla, la trama, l’edificació i els usos del sòldel nucli antic en el passat i en l’actualitat; i sobre ciutats especialitzades en funcions de cada sector econòmic.

- Obté i elabora informació de la xarxa: esbrina les ciutats espanyoles declarades

- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per transmetre informacions diverses.

Patrimoni de la Humanitat i els motius de la seva elecció; i les operacions de rehabilitació o de renovació empreses respecte d’algun barri industrial o obrer d’una ciutat espanyola.

- Realitza una presentació en PowerPoint sobre el treball de camp realitzat.






- Cuida la presentació delquadern de treball; i del treball de camp sobre una ciutat de l’entorn.

- Elabora un mural sobre els trets de la ciutat intel·ligent.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als components de l’estructura urbana; i la diferent especialització funcional de les ciutats.

- Esbrina les ciutats espanyoles declarades Patrimoni de la Humanitat i els motius de la seva elecció; i les operacions de rehabilitació o de renovació empreses respecte d’algun barri industrial o obrer d’una ciutat espanyola.


















- Dissenya un exemple de planificació urbana basat en la ciutat intel·ligent; i una prova per avaluar els coneixements adquirits per estudiants de l’ESO sobre la morfologia i l’estructura d’una ciutat pròxima.

- Organitza un concurs per seleccionar el mural guanyador sobre la ciutat intel·ligent.

- Avalua una prova realitzada per estudiants d’ESO sobre morfologia i estructura urbana.

- Proposa mesures per augmentar la projecció internacional de les ciutats mitjanes i petites.

- Planifica, elabora i participa activament i de forma responsable en la realització del treball de camp en equip sobre una ciutat de l’entorn; en l’elaboració del resum d’aquest treball en una presentació en PowerPoint; i en l’organització d’un concurs de murals sobre ciutats intel·ligents.








- Elabora quadres de síntesi referits a l’evolució del pla, la trama, l’edificació i els usos del sòldel nucli antic en les etapes preindustrial, industrial i postindustrial; la localització, el pla, la trama, l’edificació, els usos del sòli la composició social de l’eixamplament burgès, els barris obrers i els barris jardí de la ciutat industrial; i els problemes urbans amb les seves causes i solucions.

- Confecciona quadres comparatius sobre les diferències entre els nuclis de població urbans i rurals; les etapes del procés d’urbanització; i les categories de la jerarquia urbana d’Espanya.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes sobre les etapes del procés d’urbanització, de la distribució de les ciutats, i de la jerarquia urbana; plans urbans; imatges sobre les àrees i els problemes urbans; gràfics i dades estadístiques sobre l’evolució de les ciutats i de les grans aglomeracions urbanes; treballs de camp; i lectura de textos i informacions complementaris.


- Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre

consciència dels encerts i les fallades, i adoptar decisions per millorar.

6. RECURSOSPer reforçar i ampliar l’estudi de les ciutats i l’estructura urbana d’Espanya poden fer-se servir els següents recursos de suport:


- Dades estadístiques de l’INE i del Ministeri de Foment per a l’elaboració de taules estadístiques, gràfics i mapes temàtics.







Unitat 10. L’organització, els desequilibris i les polítiques territorials


Aquesta unitat estudia, de forma evolutiva, l’organització territorial d’Espanya; els desequilibris territorials en els àmbits econòmic, demogràfic i social; les polítiques regionals i de cohesió encaminades a pal·liar-los i a fomentar el desenvolupament regional; i l’ordenació del territori.

L’origen i l’evolució de l’organització politicoadministrativa mostra com, des de l’edat mitjana, han alternat períodes de descentralització territorial amb altres d’estricta centralització. El model actual és el d’un Estat descentralitzat en el qual hi ha diferents divisions territorials amb capacitat d’autogovern: els municipis, les províncies i les comunitats autònomes. L’atenció se centra en el complicat procés de formació de l’estat autonòmic i en la seva organització actual: estatuts d’autonomia, competències, institucions i finançament.

L’anàlisi dels desequilibris territorials es focalitza en l’escala regional, sense oblidar per això l’existència de contrastos intraregionals i de disparitats entre grans grups de regions. Per a això s’adopta un enfocament evolutiu, des de la dècada de 1960, que permet comprendre millor els desequilibris actuals. En cada un dels períodes establerts s’analitzen les disparitats regionals a través de certs indicadors (PIB, creixement de la població i benestar) i la convergència/divergència de les regions en la distribució de la riquesa, la distribució de la població i el nivell de benestar.

La política regional s’aborda en les seves tres dimensions, europea, estatal i regional, incorporant els plantejaments més recents. Aquests, en l’actual moment de competència mundial entre territoris, no es limiten, com fins a dates recents, a concedir ajuts per al desenvolupament a les regions més desfavorides, sinó que pretenen també invertir en el creixement i l’ús de totes les regions. Aquest és l’objectiu actual de la nova política regional de la Unió Europea per al període 2014-2020, que ha de ser assumit per la política regional estatal i autonòmica d’Espanya. Així l’Estat elabora un Acord d’Associació on concreta els objectius i els programes en què invertirà els fons europeus; i les comunitats autònomes elaboren Programes Operatius concretant la destinació de les inversions de cada fons i els resultats que esperen obtenir.

Quant a l’ordenació del territori, davant enfocaments més restrictius, no s’identifiquen aquí ordenació del territori i planejament urbà. D’acord amb la definició aportada per la Carta Europea d’Ordenació del Territori, s’entén aquest com «l’expressió espacial de la política econòmica, social, cultural i ecològica de tota la societat». Així, encara que l’àmbit principal d’ordenació és la regió, com a organització global de l’espai, l’ordenació del territori requereix la coordinació de l’administració regional amb les altres administracions amb capacitat de prendre decisions amb incidència espacial: les administracions europea, estatal i local.

2. TEMPORALITZACIÓSet hores lectives.

3. OBJECTIUS DIDÀCTICS- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics propis de l’organització, els

desequilibris i les polítiques territorials d’Espanya.

- Descriure, caracteritzar i explicar l’evolució històrica de l’organització territorial i els seus trets actuals; les causes, indicadors, evolució i situació actual dels desequilibris territorials; i la política regional i de cohesió territorial de la UE, l’Estat espanyol i les comunitats autònomes.

- Utilitzar les principals eines i procediments del mètode geogràfic relacionats amb l’organització, els desequilibris i les polítiques territorials: comentari de mapes, dades estadístiques, imatges, gràfics i textos.

- Valorar la descentralització politicoadministrativa; reconèixer els desequilibris territorials; i apreciar les actuacions encaminades a pal·liar-los.





- L’organització territorial d’Espanya: evolució històrica i organització actual (divisions territorials i estat de les autonomies: formació i organització).

- Els desequilibris territorials: causes, indicadors i evolució: períodes 1960-1975, 1976-1985, 1986-2007 i des de 2008.

- Les polítiques regionals i de cohesió territorial: bases de la política regional; la política regional i de cohesió de la UE 2014-2020; la política regional i de cohesió de l’Estat espanyol; i l’ordenació del territori.

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius a l’organització, els desequilibris i les polítiques territorials d’Espanya.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a l’organització, els desequilibris i les polítiques territorials d’Espanya.

CCL,

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar l’organització, els desequilibris i les polítiques territorials d’Espanya.

2.1. Redacta temes sobre l’evolució i l’organització territorial actual d’Espanya; l’evolució i la situació actual dels desequilibris territorials; i les polítiques regionals i de cohesió territorial de la UE, l’Estat i les comunitats autònomes dirigides a pal·liar-los.

CCL,

CMCT,

CAA

3. Localitzar en mapes les divisions politicoadministratives d’Espanya i els fenòmens relatius als desequilibris i les polítiques territorials.

3.1. Localitza en mapes les comunitats autònomes i les províncies, amb les seves corresponents capitals; els països fronterers d’Espanya; la categoria de cada comunitat autònoma en la política regional europea; i les comunitats beneficiades pels Fons de Compensació Interterritorial.

CMCT,

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges,

CD,

mètode geogràfic a l’estudi de l’organització, els desequilibris i les polítiques territorials d’Espanya.

mapes, gràfics, dades estadístiques i textos sobre l’organització, els desequilibris i la política territorial d’Espanya.

CCL,

CMCT,

CAA

5. Valorar la descentralització politicoadministrativa; reconèixer els desequilibris territorials; i apreciar les actuacions encaminades a pal·liar-los.

5.1. Emet opinions sobre la descentralització politicoadministrativa; reconeix els desequilibris territorials; i aprecia les actuacions encaminades a pal·liar-los i a fomentar la solidaritat interterritorial.

SIEP,

CSYC












- Selecciona els objectius temàtics de la política de cohesió relacionats amb la protecció mediambiental i els fons que els financen.

- Calcula el percentatge de Fondos de Compensació Interterritorial que reben les comunitats autònomes.

- Explica les principals diferències entre les diferents vies seguides per les comunitats per accedir a l’autonomia; entre el règim de finançament autonòmic foral i comú; com es garanteix a totes les comunitats un nivell de cobertura mínim per als serveis fonamentals i el pagament de les competències transferides; la informació que aporten els diferents indicadors per mesurar els desequilibris territorials; l’evolució dels desequilibris territorials en el creixement del PIB i de la població, i la convergència econòmica, demogràfica i social entre les regions espanyoles; frases relacionades amb la política regional de l’Estat; i els principals problemes de l’ordenació del territori a Espanya.

- Compara els fons de la política de cohesió europea.

- Classifica les comunitats autònomes espanyoles en les diferents categories de regions europees.

- Comenta textos geogràfics sobre articles de la Constitució espanyola relatius al finançament autonòmic.

- Elabora mapes sobre la divisió

autonòmica, la divisió provincial i els països fronterers d’Espanya.

- Comenta mapes dels incentius regionals.

- Utilitza i treballa amb mapes: assenyala les divisions politicoadministratives a què ha pertangut la província on resideix des de l’Antiguitat fins a l’època actual.

- Elabora un gràfic circular amb el percentatge de Fons de Compensació Interterritorial rebut per les comunitats autònomes.

- Comenta un gràfic sobre la convergència de les regions i les ciutats autònomes d’Espanya amb Europa.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: programa i realitza una entrevista sobre un dels apartats tractats en la unitat didàctica.







- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat. Conceptes com a organització politicoadministrativa, regió, municipi, comunitat autònoma, FSE, etc.

- Redacta textos resumint l’evolució històrica de l’organització politicoadministrativa d’Espanya; i els avantatges de l’ordenació del territori.


-Respecta les normes de comunicació a classe: demana la

paraula i atén les intervencions del professorat i dels altres estudiants.






- Obté i elabora informació sobre el tema sobre el qual projecta realitzar una entrevista.





- Cuida la presentació del quadern de treball; l’execució del mapa sobre les divisions politicoadministratives i del gràfic sobre el repartiment dels Fons de Compensació Interterritorial; i la presentació del resum de l’entrevista realitzada.






- Conèixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de diferents fonts, i identificar les implicacions que té viure en un Estat




- Opina sobre la política redistributiva de l’Estat.

- Comenta articles de la Constitució espanyola relatius als drets i el finançament autonòmic.

social i democràtic de dret ratificat per una constitució.





- Organitza el seu treball perrealitzar les tasques encomanades de forma adequada en el temps requerit, sol·licitant ajuda per realitzar-les en cas necessari.

- Planifica un joc o una activitat per distingir els símbols que diferencien a les comunitats autònomes.

- Programa, realitza, redacta i avalua una entrevista sobre un dels apartats tractats en la unitat didàctica.








- Elabora quadres de síntesi referits a les principals divisions politicoadministratives del territori espanyol; les principals institucions de les comunitats autònomes; i l’evolució de l’organització politicoadministrativa.

- Confecciona quadres comparatius sobre els objectius i instruments de la política regional de la UE, la política regional estatal i l’ordenació del territori; i sobre els desequilibris regionals d’Espanya.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes de les divisions politicoadministratives en el passat i en l’actualitat; mapa de la posició de les regions espanyoles en la política de cohesió territorial de la UE; gràfics i dades estadístiques sobre els desequilibris territorials en el PIB i el creixement de la població; i sobre la convergència entre les comunitats autònomes i entre

aquestes i la UE.

- Aprofundeix en el tema estudiat programant i realitzant una entrevista sobre un dels seus apartats.


- Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades i adoptar decisions per millorar.

6. RECURSOSPer reforçar i ampliar l’estudi de l’organització territorial i les polítiques territorials d’Espanya poden fer-se servir els següents recursos de suport:


- Dades estadístiques de l’INE, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, Eurostat, i l’Institut Geogràfic Nacional per a l’elaboració de taules estadístiques, gràfics, i mapes temàtics.







Unitat 11. Espanya a Europa


L’estudi d’Espanya a Europa parteix del procés de formació i ampliació territorial de la Unió Europea i dels trets bàsics del seu funcionament a través d’uns Tractats, institucions, prioritats i polítiques comunes. L’atenció se centra en les prioritats establertes per l’Estratègia Europa 2020, ja que el creixement intel·ligent, sostenible i integrador que proposa es troba present en totes les altres polítiques comunes.

A continuació s’analitzen els contrastos físics i humans d’Europa. El medi físic de la Unió Europea analitza el relleu i els paisatges bioclimàtics més estesos.

L’explicació dels contrastos humans en l’àmbit comunitari s’ha organitzat de forma temàtica i territorial. Els contrastos polítics mostren les diferents visions de la UE dels europeistes i els euroescèptics, i els avenços en la integració política amb

l’adopció d’algunes polítiques comunes. Els contrastos econòmics exposen els principals caràcters de les activitats dels tres sectors econòmics seguint un esquema comú que inclou característiques generals, localització espacial i polítiques sectorials. Com aquestes últimes s’han tractat ja en les corresponents unitats didàctiques d’Espanya, s’exposen aquí de forma breu. Els trets demogràfics i urbans sintetitzen els contrastos en la població i el sistema urbà europeus. L’esquema expositiu és el mateix que l’utilitzat en el tractament d’aquests temes per a Espanya, a fi de facilitar l’estudi i l’establiment de relacions per part de l’alumnat.I els trets socials de la UE resumeixen els principals avenços aquest aspecte.

Les disparitats regionals i la política de cohesió de la Unió Europea segueixen el mateix esquema utilitzat en tractar dels desequilibris territorials a Espanya. Així, primer es plantegen les seves causes; s’estableixen els conjunts regionals més i menys dinàmics –diferenciant Europa Nord-Occidental, Europa del Sud i Europa Central i Oriental– resumint els trets econòmics, demogràfics, urbans, de benestar social i contrastos interns que els diferencien; i s’expliquen les polítiques regionals i d’ordenació del territori europees per aconseguir un equilibri territorial més gran. Com la política regional europea ja es va explicar en la unitat corresponent d’Espanya, aquí només es recorden els seus aspectes essencials.

Finalment, s’aborda la integració espanyola en l’espai europeu: els seus factors i conseqüències, que globalment han estat positives per al país; i la posició actual d’Espanya a la UE i els seus reptes de futur, centrant l’atenció en la posició geogràfica, demogràfica, política, socioeconòmica i cultural. Aquesta posició s’il·lustra amb nombroses dades estadístiques a fi de familiaritzar l’alumnat amb els indicadors utilitzats per mesurar el pes dels països en diversos àmbits, que seran utilitzats més àmpliament en la unitat didàctica següent.

2. TEMPORALITZACIÓVuit hores lectives.

3. OBJECTIUS DIDÀCTICS- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics relatius a l’espai físic i humà

europeu i a la integració d’Espanya en la Unió Europea.

- Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar el procés de construcció i el funcionament de la UE; els seus contrastos físics, humans i regionals; i la posició d’Espanya a Europa.

- Utilitzar i aplicar les principals eines i procediments del mètode geogràfic a l’Estudi d’Europa i de la posició d’Espanya a la Unió Europea.

- Valorar el procés d’integració i ampliació d’Europa, i opinar sobre les diferents polítiques comunitàries.





- La construcció i el funcionament de la UE: el procés d’ampliació i les seves conseqüències; els tractats, les institucions i les polítiques comunes.

- Els contrastos físics de la UE: relleu, paisatges naturals i medi ambient a la UE.

- Els contrastos polítics: les diferències sobre la integració política i els avenços.

-Els contrastos econòmics: els sectors primari, secundari i terciari.

- Els contrastos demogràfics i urbans.

- Els contrastos socials i culturals.

-Les disparitats regionals i la política de cohesió.

- Espanya a la Unió Europea: factors i conseqüències de la integració; i la posició actual d’Espanya a la UE i els reptes de futur (la posició geogràfica i demogràfica, la posició política, la posició

1. Definir i explicar breument els principals conceptesrelatius a la integració d’Espanya en Europa.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a la construcció i el funcionament de la UE; els seus contrastos físics, humans i regionals; i la posició d’Espanya a la Unió Europea.

CCL

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar els contrastos físics i socioeconòmics d’Europa i la posició d’Espanya a la Unió Europea.

2.1. Redacta temes sobre la construcció i el funcionament de la UE; els contrastos físics, polítics, econòmics, demogràfics, urbans, socials, culturals i territorials; i la integració i posició d’Espanya a la UE.

CCL

CMCT

CAA

3. Localitzar en mapes els principals elements del medi físic i humà europeu; i els estats que componen la Unió Europea.

3.1. Localitza en mapes els principals accidents del relleu, els rius, els bioclimes, les àrees d’activitat econòmica, els conjunts regionals i els estats membres de la UE amb les seves corresponents capitals.

CMCT

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi de l’espai físic i humà europeu i a la integració d’Espanya en la Unió Europea.

4.1. Obté, identifica diferència i comenta imatges, mapes, gràfics, dades estadístiques i textos sobre la construcció i el funcionament de la UE; els contrastos físics, polítics, econòmics,

CD

CCL

CMCT

CAA

econòmica i social, i la posició cultural).

demogràfics, urbans, socials, culturals i territorials; i la integració i posició d’Espanya a la UE.

CEC

5. Valorar els processos d’integració i d’ampliació de la Unió Europea i opinar sobre les polítiques comunitàries.

5.1. Valora la integració i l’ampliació de la Unió Europea i opina sobre algunes de les polítiques socioeconòmiques i mediambientals comunitàries.

SIEP

CSYC













- Utilitza dades estadístiques per extreure informació sobre el comerç exterior de la UE.

- Comenta una taula estadística sobre el progrés d’Espanya en els objectius de l’Estratègia Europa 2020: creixement intel·ligent, sostenible i integrador.

- Raona la inexistència de boscos en certs climes; i quins són els principals problemes actuals de la població europea.

- Relaciona continguts: cada un dels objectius de l’Estratègia Europa 2020 amb la corresponent prioritat.

- Explica les causes i les conseqüències de la dependència energètica de la UE; els factors de localització de les àrees industrials de la UE; les causes de l’elevada urbanització de la UE; el motiu de l’expansió superficial de les ciutats europees; i els canvis en els desequilibris territorials de la UE.

- Classifica notícies relatives a temes europeus i a la posició d’Espanya a la UE; i classifica les dades d’una taula estadística sobre la posició d’Espanya a la UE.

- Compara els trets de l’estructura agrària i pesquera de la UE; i les semblances i diferències entre la política regional i la política d’ordenació del territori de la UE.

- Compara mapes: els conjunts regionals de la UE i la classificació de les regions en la política regional.

- Utilitza i treballa amb mapes: extreu informació del mapa de l’UEM; posa exemples de diferents

tipus d’àrees industrials; i obté informació sobre els trets del sistema urbà de la UE.

- Localitza en mapes les unitats del relleu i els rius principals d’Europa.

- Comenta mapes: les destinacions turístiques de la UE; la distribució de la població europea; i aspectes rellevants de la població europea.

- Comenta gràfics sobre el creixement de la població europea; i el repartiment dels fons destinats a la cohesió territorial.

- Realitza un eix cronològic sobre el procés d’ampliació europeu.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: elabora i comenta els climogrames de Kiruna i Hèlsinki.






- Utilitzar els coneixements sobre altres llengües per buscar informació i llegir textos en qualsevol situació.


- Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat. Conceptes com la Unió Europea, PESC; Estratègia Europa 2020, Comissió Europea, mercat únic, Eurosistema, etc.

- Diferència termes:mercat únic i UEM; SEBC (Sistema Europeu de Bancs Centrals) i Eurosistema.

- Llegeix i comenta notícies de premsa sobre temes europeus i sobre la posició d’Espanya a la UE.

- Resumeix el contingut de notícies de premsa.


- Exposa oralment, amb correcció i coherència, la resposta a les activitats didàctiques plantejades

pel professorat; i el resum d’una notícia d’interès referida a la posició d’Espanya a la UE.

- Prepara i realitza una exposició oral sobre un apartat de la unitat didàctica.


- Consulta el web d’Eurostat Database (en anglès) per obtenir un mapa sobre algun aspecte de la població europea i comenta la informació que ofereix.






- Busca imatges a Internet sobre paisatges agraris europeus.

- Obté i elabora informació de la xarxa sobre alguna de les institucions fonamentals de la UE; una de les iniciatives contemplades en l’Estratègia 2020 per assolir els seus objectius; l’Agència Europea de Medi Ambient; i mapes referits a algun aspecte de la població europea.





- Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.

- Cuida la presentació del quadern de treball i la realització de gràfics, mapes, esquemes, eix cronològic i organigrama.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives als paisatges agraris de la UE.

- Valora la importància de la diversitat cultural de la UE i proposa mesures per ressaltar-la.



- Participa activament en classe formulant preguntes; contestant a interrogants; manifestant opinions; i exposant voluntàriament la




resposta a les activitats didàctiques de la unitat plantejades pel professorat.









- Planifica i realitza una enquesta de l’Eurobaròmetre sobre les millors iniciatives per millorar l’economia europea.

- Valora la repercussió que tenen les funcions realitzades per les institucions europees en la vida quotidiana; les conseqüències positives i negatives de la JAI i de la PESC en la vida diària; la importància de les xarxes transeuropees d’energia; les mesures proposades per la UE per fer front als seus problemes demogràfics; i valora críticament la premsa com a font d’informació.

- Selecciona indicadors per mesurar el nivell de benestar d’una població i explica la informació que aporten.

- Proposa mesures per ressaltar la diversitat cultural de la UE.



- Gestionar els recursos i les motivacions personals en

- Realitza un esquema sobre alguna de les institucions fonamentals de la UE.

- Elabora quadres de síntesi referits als problemes mediambientals de la UE; els objectius de la JAI i de la PESC; els objectius de la política social, educativa i cultural de la UE i els mitjans utilitzats per assolir-los; els

favor de l’aprenentatge.- Avaluar la consecució

d’objectius d’aprenentatge.- Prendre consciència dels

processos d’aprenentatge. - Seguir els passos establerts

i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels resultats intermedis.


principals reptes de futur de la UE; i els factors i les conseqüències de la integració espanyola en Europa per a ambdues parts.

- Confecciona quadres comparatius sobre les conseqüències positives i negatives del procés d’ampliació europeu; els objectius de les polítiques agrària i pesquera de la UE amb les prioritats de l’Estratègia Europa 2020; els objectius de les polítiques de transport, turisme i comerç amb les prioritats de l’Estratègia Europa 2020; els paisatges bioclimàtics de la UE; i la composició i les funcions de les institucions europees.

- Realitza un organigrama sobre les institucions fonamentals de la UE i les seves funcions.

- Elabora una fitxa per comparar trets dels diferents tipus climàtics europeus.

- Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes físics i humans de la UE; material gràfic; i lectura de notícies i informacions complementàries.


- Programa i realitza la prova d’autoavaluació proposada al web de l’alumnat d’Anaya; i utilitza els resultats per valorar l’aprenentatge, prendre consciència dels encerts i les fallades i adoptar decisions per millorar.

6. RECURSOSPer reforçar i ampliar l’estudi de l’espai geogràfic europeu, físic i humà, i de la posició d’Espanya en aquest àmbit poden fer-se servir els següents recursos de suport:

- Fonts d’informació i de consulta: atles, llibres, enciclopèdies, diccionaris generals de geografia, diccionaris de termes europeus, pàgines web, vídeos i blogs de geografia.

- Dades estadístiques d’Eurostat per a l’elaboració de taules estadístiques, gràfics i mapes temàtics.







Unitat 12. Espanya al món


L’última unitat didàctica estudia els trets actuals del sistema món i la posició d’Espanya en les àrees geopolítiques, en les àrees geoeconòmiques i en les relacions internacionals, com a base per determinar la seva posició relativa en el context mundial.

El sistema món s’entén com un conjunt d’àrees amb trets polítics i economicosocials similars, entre les quals s’estableixen relacions marcades per un creixent procés de globalització o interdependència. Aquest procés, en no produir-se en un pla d’igualtat, ha ocasionat grans diferències de poder i influència mundial, creant un ordre internacional en el qual una potència o un grup reduït d’aquestes dirigeix la globalització en funció dels seus interessos.

Les diferents àrees mundials s’agrupen, d’acord amb el seu nivell de desenvolupament, en països d’alt desenvolupament, emergents i de baix desenvolupament. En cada una d’aquestes àrees s’analitzen els seus trets polítics, econòmics, demogràfics, urbans i socials. Encara que tots aquests trets estan interrelacionats, s’organitzen en apartats diferenciats, a fi de facilitar a l’alumnat l’establiment de comparacions. Després, s’expliquen les causes de les desigualtats existents, la seva evolució recent i les seves possibles solucions.

Per la seva part, l’anàlisi del procés de globalització es tracta des d’una concepció multidimensional. Així, després d’un resum de les causes que ho han provocat, s’aborda el seu funcionament i conseqüències en els àmbits polític, econòmic, social, cultural i mediambiental.

Finalment, s’estudia com les desigualtats en les relacions mundials estableixen una jerarquia internacional entre centres, semiperifèries i perifèries, que originen, a partir de 1990, un ordre mundial marcat per la unipolaridad política i la multipolaritat econòmica. I com des de principis del segle XXI s’inicia un canvi cap a un ordre mundial més multipolar.

La segona part de la unitat analitza la posició d’Espanya en el context mundial. La seva situació en les àrees geopolítiques té en compte conjuntament la qualitat de les institucions nacionals, la participació en les institucions, organitzacions i acords internacionals, la implicació en les polítiques de cooperació i desenvolupament mundial, els fluxos humans internacionals i la presència de la seva cultura a l’exterior. La seva situació en les àrees geoeconòmiques es determina considerant la presència de multinacionals, el comerç i les relacions financeres exteriors i el grau de liberalització econòmica. I el seu paper en les relacions internacionals s’analitza d’acord amb les seves relacions prioritàries. A partir de tot això, es determina la seva posició relativa al món, utilitzant diversos indicadors com l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà); l’Índex de Globalització KOF (Institut d’Investigació Econòmica de Zuric); l’IEPG (Índice Elcano de Presència Global); i la reputació exterior segons el Country-Rep. Finalment, es presenta la Marca Espanya com a política estatal per millorar la imatge d’Espanya.

2. TEMPORALITZACIÓCinc hores lectives.

3. OBJECTIUS DIDÀCTICS- Definir i utilitzar correctament els termes bàsics relatius al sistema mundial i a la

integració d’Espanya en el món.

- Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar els trets del sistema món: les àrees mundials; les relacions i el procés de globalització; la jerarquia del poder mundial i

els ordres resultants; i la posició d’Espanya en les àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món i en les relacions internacionals.

- Utilitzar i aplicar les principals eines i procediments del mètode geogràfic a l’estudi del sistema mundial i de la posició d’Espanya al món.

- Avaluar críticament la globalització; reconèixer les desigualtats mundials i apreciar les iniciatives de solidaritat amb les persones i els espais mundials desfavorits; i valorar els avantatges del poder tou.





- El sistema món: trets; àrees mundials; causes, evolució, conseqüències i solucions a les desigualtats mundials.

-Les relacions mundials: el procés de globalització: causes, funcionament i conseqüències.

- La jerarquia del poder mundial: centres, perifèries i semiperifèries; l’ordre mundial actual i les seves transformacions.

- Espanya en el context mundial: posició en les àrees geopolítiques; en les àrees geoeconòmiques; i en les relacions internacionals.

- La posició relativa d’Espanya al món: indicadors i Marca Espanya.

1. Definir i explicar breument els principals conceptes relatius al sistema mundial i a la integració d’Espanya en el món.

1.1. Defineix amb precisió conceptes relatius a les àrees, les desigualtats, les relacions i les jerarquies mundials; i a la integració d’Espanya en les àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món.

CCL

CMCT

2. Descriure, analitzar, caracteritzar i explicar els trets del sistema món; les diferències i les relacions entre les àrees mundials; la jerarquia del poder mundial; i la posició d’Espanya al món.

2.1. Redacta temes sobre les àrees, les desigualtats, les relacions i les jerarquies mundials; i sobre la integració d’Espanya en les àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món.

CCL

CMCT

CAA

3. Localitzar en mapes les principals àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món i els principals grup de països que les integren.

3.1. Localitza en mapes les principals àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món i els principals grups de països que les integren.

CMCT

CAA

4. Utilitzar i aplicar els procediments del mètode geogràfic a l’estudi del sistema mundial i de la posició d’Espanya al món.

4.1. Obté, identifica, diferencia i comenta imatges, mapes, gràfics, dades estadístiques i textos sobre els trets del sistema món i la posició d’Espanya en les principals àrees geoeconòmiques i

CD

CCL

CMCT

CAA

CSYC

geopolítiques mundials, utilitzant diferents indicadors.

SIEP

5. Criticar i proposar solucions respecte de les conseqüències de la globalització i de les desigualtats mundials; valorar les iniciatives de solidaritat amb les persones i espais desfavorits; i apreciar els avantatges del poder tou en l’ordre mundial.

5.1. Critica i proposa solucions respecte de les conseqüències de la globalització i de les desigualtats mundials; valora les iniciatives de solidaritat amb les persones i els espais desfavorits; i aprecia els avantatges del poder tou en l’ordre mundial.

SIEP

CSYC

CEC









- Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana

- Utilitza índexs per treure conclusions sobre la posició relativa d’Espanya al món i les fortaleses i les debilitats d’Espanya en el context internacional.

- Fa servir dades estadístiques per justificar la situació d’Espanya en les àrees mundials.

-Comenta una taula estadística sobre diferències entre països pertanyents a diferents àrees mundials.

- Raona els avantatges que té per a un país tenir una bona reputació exterior.

- Explica el paper que exerceixen en la globalització els transports, les comunicacions, el sistema capitalista i les organitzacions i agents internacionals.

- Classifica la informació proporcionada per una taula estadística sobre les diferents àrees mundials.

- Compara l’evolució del desenvolupament humà als països d’alt desenvolupament, emergents i de baix desenvolupament; i les fortaleses i debilitats que impulsen i limiten el poder dels països emergents en el context internacional.

- Busca notícies sobre la globalització en la seva dimensió política, econòmica, social, cultural i mediambiental.

- Comenta gràfics sobre l’ajuda oficial al desenvolupament dels països del CAD (Comitè d’Ajuda al Desenvolupament) i

d’Espanya; i sobre la presència exterior d’Espanya segons els indicadors de l’IEPG.

- Utilitza tècniques pròpies del mètode geogràfic: comentari de notícies de premsa de contingut geogràfic; elaboració d’un dossier de geografia; i realització d’un informe sobre un dels epígrafs de la unitat didàctica.

- Aplica coneixements a la vida quotidiana: posa exemples que reflecteixen la globalització econòmica, social i cultural en la vida quotidiana.







-Realitza amb interès la lectura comprensiva dels continguts dels diferents epígrafs de la unitat.

-Defineix termes utilitzant el vocabulari geogràfic adequat: Conceptes com a sistema mundial, globalització, països d’alt desenvolupament, països emergents, perifèries, ordre geopolític, ordre multipolar, etc.

- Diferència termes: centres, perifèries i semiperifèries; poder dur i tou.

- Redacta un text explicatiu sobre les diferències entre les diferents àrees mundials.



Competència digital- Fer servir diferents fonts per

a la recerca d’informació.

- Elaborar informació pròpia

- Busca imatges a Internet representatives de les diferències de desenvolupament

derivada d’informació obtinguda a través de mitjans tecnològics.



entre les àrees mundials; i de les causes de la globalització.

- Obté i elabora informació de la xarxa sobre les activitats d’alguna ONGD; acords internacionals en què participa Espanya; el nom de persones o organitzacions espanyoles de rellevància internacional en diferents camps; i les fortaleses d’Espanya que promociona la Marca Espanya.





- Cuida la presentació del quadern de treball i l’execució del dosier de premsa.

- Selecciona amb sentit estètic imatges relatives a les àrees mundials amb diferent nivell de desenvolupament i a les causes de la globalització.









- Participa activament, col·labora i aporta idees en la realització en grup de l’índex per mesurar la posició d’Espanya al món.



- Dirimir la necessitat d’ajuda en funció de la dificultat de

- Organitza el seu treball per realitzar les tasques encomanades de forma adequada en el temps requerit,

la tasca.



sol·licitant ajuda per realitzar-les en cas necessari.

- Planifica i elabora un dossier de premsa i un informe sobre un dels epígrafs de la unitat.

- Selecciona indicadors per mesurar el poder dur i tou d’Espanya a l’exterior.

- Participa en el disseny d’un índex per mesurar la posició d’Espanya al món.

- Expressa opinions sobre el procés de globalització; i sobre el contingut d’una entrevista periodística referida al tema «teoria d’un món multipolar».

- Avalua els aspectesde les relacions internacionals en els quals Espanya està millor i pitjor posicionada.





- Prendre consciència dels processos d’aprenentatge

- Realitza un esquema conceptual sobre la posició d’Espanya en les àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món.

- Elabora un quadre de síntesi referit a les característiques del procés de globalització, les seves conseqüències i possibles alternatives.

- Confecciona quadres comparatius sobre els objectius de les relacions internacionals d’Espanya amb cada àmbit mundial i les mesures destinades a assolir-los; i sobre els contrastos bàsics entre els països d’alt desenvolupament, emergents i de baix desenvolupament.

- Realitza un eix cronològic sobre l’evolució de l’ordre internacional des de 1945 fins a

l’actualitat.

-Dóna suport a l’aprenentatge dels continguts utilitzant recursos com mapes sobre les diferents àrees mundials; recopilació de notícies de premsa, recerques a Internet; realització d’un dosier de premsa i d’un informe; utilització de material gràfic i estadístic i lectura de textos i informacions complementàries.

-Utilitza el mapa conceptual de la unitat per establir relacions entre els continguts i obtenir una visió sintètica dels mateixos.


6. RECURSOSPer reforçar i ampliarl’estudi de les diferentsàreesmundials i de la posiciód’Espanyaen el context mundial poden fer-se servir elssegüents recursos de suport:

- Fonts d’informació i de consulta: atles, llibres, enciclopèdies, diccionaris generals de geografia, diccionaris sobre la globalització, pàgines web, vídeos i blogs de geografia.

- Dades estadístiques de l’ONU, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional per a l’elaboració de taules estadístiques, gràfics, i mapes temàtics.








En el primer trimestre:Introducció al coneixement geogràfic

Unitat 1. L’espai geogràfic espanyol. La diversitat geomorfològicaUnitat 2. La diversitat climàticaUnitat 3. La diversitat hídrica, vegetal i edàficaUnitat 4. Elspaisatges naturals i les interaccionsnaturalesa-societat

En el segon trimestre:Unitat 5. Elsespais del sector primariUnitat 6. L’espai industrialUnitat 7. Els espais del sector terciariUnitat 8. La població espanyola

En el tercer trimestre :Unitat 9. L’espai urbàUnitat 10. L’organització, els desequilibris i les polítiques territorialsUnitat 11. Espanya a EuropaUnitat 12. Espanya al món

6. Metodologia. Orientacions didàctiques.

a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.

La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d’afavorir la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix, per treballar en equip i per aplicar els mètodes apropiats d’investigació. I també ha de subratllar la relació dels aspectes teòrics de les matèries amb les seves aplicacions pràctiques.

En Batxillerat, la relativa especialització de les matèries determina que la metodologia didàctica estigui fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria i per les exigències del tipus de coneixement propi de cada una.

A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l’etapa exigeix el treball amb metodologies específiques i que aquestes comportin un important grau de rigor científic i de desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives i interpretatives).

En relació amb l’exposat anteriorment, la proposta didàctica de Geografia s’ha elaborat d’acord amb els criteris metodològics següents:- Adaptació a les característiques de l’alumnat de Batxillerat, oferint activitats

diversificades d’acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l’etapa.- Autonomia: facilitar la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix.- Activitat: fomentar la participació de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula,

combinant estratègies que propiciïn la individualització amb altres que fomentin la socialització.

- Motivació: procurar despertar l’interès de l’alumnat per l’aprenentatge que se li proposa.

- Integració i interdisciplinarietat: presentar els continguts amb una estructura clara, plantejant les interrelacions entre els continguts de la Geografia i els d’altres disciplines de l’àrea de Ciènciessocials o d’altresàrees.

- Rigor científic i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives i interpretatives).

- Funcionalitat: fomentar la projecció pràctica dels continguts i la seva aplicació a l’entorn, a fi d’assegurar la funcionalitat dels aprenentatges en dos sentits: el desenvolupament de capacitats per a ulteriors adquisicions i la seva aplicació en la vida quotidiana.

- Varietat en la metodologia, ja que l’alumnat aprèn a partir de fórmules molt diverses.


La manera d’aconseguir aquests objectius queda, en cada cas, segons el parer del professorat, d’acord amb el mateix caràcter, la concepció de l’ensenyament i les característiques del seu alumnat.

No obstant això, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que combinin, de la manera que cada un consideri més apropiada, les estratègies expositives, acompanyades d’activitats d’aplicació, i estratègies d’indagació.

Les estratègies expositives

Presenten l’alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat que ha d’assimilar. Resulten adequades per als plantejaments introductoris i panoràmics, i per ensenyar fets i conceptes; especialment aquells més abstractes i teòrics, que difícilment l’alumnat pot assolir només amb ajuts indirectes.

No obstant això, resulta molt convenient que aquestes estratègies s’acompanyin de la realització per l’alumnat d’activitats o treballs complementaris d’aplicació o indagació, que possibilitin l’enfilada dels nous coneixements amb els que ja posseeix.

Les estratègies d’indagació

Presenten a l’alumnat una sèrie de materials en brut que ha d’estructurar, seguint unes pautes d’actuació. Es tracta d’enfrontar-lo a situacions problemàtiques en les que ha de posar en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments i actituds per a així adquirir-los de forma consistent.

L’ocupació d’aquestes estratègies està més relacionada amb l’aprenentatge de procediments, encara que aquests comporten al seu torn l’adquisició de conceptes, ja que proven de posar l’alumnat en situacions que fomentin la seva reflexió i posin

en joc les seves idees i conceptes. També són molt útils per a l’aprenentatge i el desenvolupament d’hàbits, actituds i valors.

Les tècniques didàctiques en què poden traduir-se aquestes estratègies són molt diverses. Entre elles destaquem pel seu interès les tres següents:

- Les tasques sense una solució clara i tancada, en les quals les diferents opcions són igualment possibles i vàlides, per fer reflexionar l’alumnat sobre la complexitat dels problemes humans i socials, sobre el caràcter relatiu i imperfecte de les solucions aportades per a ells i sobre la naturalesa provisional del coneixement humà.

- L’estudi de casos o fets i situacions concretes com a instrument per motivar i fer més significatiu l’estudi dels fenòmens generals i per abordar els procediments de causalitat múltiple.

- Els projectes d’investigació, estudis o treballs habituen a l’alumnat a afrontar i a resoldre problemes amb certa autonomia, a plantejar-se preguntes, i a adquirir experiència en la recerca i consulta autònoma. A més, li faciliten una experiència valuosa sobre el treball dels especialistes en la matèria i el coneixement científic.

Aquestes estratègies exigeixen de l’alumnat l’aplicació de competències com integrar i contrastar fonts de divers tipus; realitzar judicis de valor i interpretacions; establir relacions causals complexes, ponderant causes i conseqüències; realitzar valoracions ponderades de problemes i solucions; proposar decisions alternatives; construir i contrastar la validesa de les hipòtesis; etc.

En qualsevol de les estratègies didàctiques adoptades és essencial la realització d’activitats per part de l’alumnat, ja que compleixen els objectius següents:

- Consoliden la comprensió dels conceptes i permeten al professorat comprovar-ho.- Són la base per al treball amb els procediments característics del mètode científic.- Permeten donar una dimensió pràctica als conceptes.- Fomenten actituds que ajuden la formació humana de l’alumnat.

Criteris per a la selecció de les activitats

Tant al llibre de text com al web, es plantegen activitats de divers tipus per a la selecció del qual s’han seguit els criteris següents:

- Que desenvolupin la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix, utilitzant diverses estratègies.

- Que proporcionin situacions d’aprenentatge que exigeixin una intensa activitat mental i portin a reflexionar i a justificar les afirmacions o les actuacions.

- Que estiguin perfectament interrelacionades amb els continguts teòrics.- Que tinguin una formulació clara, perquè l’alumnat entengui sense dificultat el que

ha de fer.- Que siguin variades i permetin consolidar els conceptes, treballar els procediments

(textos, imatges, gràfics, mapes), desenvolupar actituds que col·laborin a la formació humana i atendre la diversitat a l’aula (tenen diferent grau de dificultat).

- Que donin una projecció pràctica als continguts, aplicant els coneixements a la realitat.

- Que siguin motivadores i connectin amb els interessos de l’alumnat, per referir-se a temes actuals o relacionats amb el seu entorn.

- Que fomentinla participacióindividual i en grup. En aquest sentit s’han de considerar les diferents formes d’agrupamentdelsestudiants i la sevadistribució a l’aula en funció que les activitats que es realitzaranestiguinpensades per al treball individual o per al treball en equip.

- Que presentin diversos nivells de dificultat. D’aquesta forma permeten donar resposta a la diversitat de l’alumnat, ja que poden seleccionar-se aquelles més conformes amb el seu estil d’aprenentatge i amb els seus interessos.

- Que permetin apreciar el caràcter interdisciplinari de la Geografia.Per a això es plantegen activitats que requereixen la interrelació amb altres ciències socials.

Tipus d’activitats didàctiques

Les activitats didàctiques poden ser molt variades:

- Activitats de motivació i de detecció de coneixementsprevis. Poden plantejar-se al principi de cada unitat didàctica o en qualsevol moment al llarg de la mateixa. Entre elles poden proposar-se les següents:- Debat i activitat pregunta-resposta sobre el tema introduït pel professorat, a fi de

facilitar una idea precisa sobre el punt de partida.- Repàs de les nocions ja vistes anteriorment i considerades necessàries per a la

comprensió de la unitat o d’alguna de les seves parts, prenent nota de les llacunes o dificultats detectades.

- Activitats d’ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part important de les activitats plantejades al llibre de text. Són, generalment, activitats de localització, afermament, anàlisi, interpretació i ampliació de conceptes; activitats d’aplicació dels continguts teòrics a la realitat i a l’entorn de l’alumnat; activitats de síntesi-resum que faciliten la relació entre els diferents continguts apresos i afavoreixen l’enfocament globalitzador; i activitats encaminades a fomentar la conscienciació, el debat, el judici crític, la tolerància i la solidaritat.

Aquest tipus d’activitats es refereixen en alguns casos a un apartat concret de la unitat i, per tant, s’inclouen entre les activitats plantejades arran de l’exposició teòrica. En altres casos es presenten com a síntesi dels continguts del tema, per la qual cosa figuren entre les activitats de síntesi del final de la unitat; o bé com treballs de camp.

La correcció de les activitats proposades fomenta la participació de l’alumnat a classe, aclareix dubtes i permet al professorat conèixer, de forma gairebé immediata, el grau d’assimilació dels conceptes teòrics i el nivell amb què es manegen els procediments i els hàbits de treball.

7. Avaluació.

a) Criteris d’avaluació.

Especificats en cada unitat didàctica.


INSTRUMENTS PER A L’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

Els instruments utilitzats per a l’avaluació de l’alumnat hauran de reunir alguns requisits com els següents:

- Seran variats: permetran avaluar l’adquisició de les competències clau a través de diferents instruments o tècniques.

- Proporcionaran informació completa del que es pretén avaluar.- Utilitzaran diferents codis: orals, escrits, icònics, gràfics, etc.- Permetran avaluar la transferència dels aprenentatges a contextos diferents

d’aquells en què s’han adquirit, comprovant així la seva funcionalitat.

Les dues grans categories en què agrupem els procediments i instruments d’avaluació són:

- Procediments i instruments d’avaluació a través de les activitats habituals a l’aula. Esbasen en l’observació a l’aula per part del professorat de l’actitud i el treball de l’alumnat; en l’avaluació de les seves activitats i treballs; i en la interrogació (formulació i resposta a preguntes).

- Procediments i instruments d’avaluació a través de proves específiques que permeten conèixer el grau d’assimilació dels continguts. Aquestes proves poden ser orals, escrites o objectives tipus test; i incloure definició de conceptes geogràfics, desenvolupament de temes, aplicació de procediments geogràfics i resolució de problemes.

A l’annex d’eines d’avaluació s’ofereixen rúbriques per a l’avaluació competencial d’apunts de classe, resolució individual d’exercicis, exàmens, mapes conceptuals, redacció i presentació de treballs escrits, exposició oral de treballs, resum d’una lectura crítica i avaluació d’un debat. També s’ofereixen rúbriques per avaluar el tractament de la diversitat individual i en el grup.

Al web d’Anaya del professorat es troba disponible també un generador de proves de Geografia que ofereix per a cada unitat didàctica proves d’avaluació basades en els objectius i estàndards d’aprenentatge de la matèria, amb les seves corresponents solucions. Entre els tipus d’exercicis proposats es troben activitats de definició de conceptes, localització en mapes, desenvolupament de temes i aplicació dels procediments geogràfics generals i de les tècniques de treball pròpies de cada unitat.

INSTRUMENTS PER A L’AUTOAVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

Resulta també molt convenient l’autoavaluació de l’alumnat, a fi de permetre-li analitzar la seva motivació; conèixer les seves potencialitats personals i el seu estil d’aprenentatge; facilitar-li la generació d’estratègies i tècniques d’aprenentatge; permetre-li avaluar la consecució dels objectius; i prendre decisions sobre els passos

següents en funció dels resultats intermedis, planificant les actuacions i els recursos necessaris.

Al web d’Anaya de l’alumnat s’inclou per a cada unitat una prova d’autoavaluació tipus test, que també està disponible al web del professorat. Inclou una autoavaluació dels continguts i del procés d’aprenentatge.

INSTRUMENTS PER A L’AUTOAVALUACIÓ DEL PROFESSORAT

El professorat ha igualment d’autoavaluar el procés d’ensenyament i la seva pràctica docent analitzant la correspondència entre els objectius marcats i els resultats aconseguits. Si es produeixen desajustos haurà de revisar els diferents elements del currículum a fi de reencarrilar el procés i programar un pla de millora que redundi en la qualitat de l’ensenyament.

A l’annex d’eines d’avaluació s’ofereixen instruments per reflexionar sobre quatre aspectes fonamentals de la pràctica docent: la planificació, la motivació de l’alumnat, el desenvolupament de l’ensenyament i el seguiment i avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

EXAMEN (100% de la nota)

1ª Avaluació: 2 examens, 2ª AVAL: 2 examens i 3ª AVAL: 2 examens 1 prova per Avaluació 0 Model: PAU

Comentari

Vocabulari

Preguntes a desenvolupar

RECUPERACIONS

Només de la 1ª i 2ª Avaluació


Avaluació contínua.

Assistència:

S’estableix un nombre màxim de faltes d’assistència sense justificar.

Aquest límit està en 8 dies seguits o 15 dies alterns.


Continguts: 100% Competències: 10%

En tots els nivells acadèmics s’exigirà una nota mínima de 4 punts en la mitja dels exàmens per a poder sumar l’altra part de la puntuació.


En el Projecte Curricular Geografia s'ofereixen els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d'ensenyament amb la finalitat de facilitar els aprenentatges de les alumnes i els alumnes en funció de les seves necessitats concretes:

• Els continguts del Llibre de l'alumne i de l'alumna venen complementats amb activitats molt diverses. D’aquesta manera, la professora o el professor podrà dissenyar estratègies d’ensenyament aprenentatge adaptades al nivell del grup classe.

• Així mateix, en la Guia de Recursos Didàctics s'inclouen nombroses Activitats de Reforç i d'Ampliació per cada un dels apartats dels temes que conformen el Llibre de l'alumne i de l'alumna.


Esmentat en els apartats anteriors 7 a), b), c), d), e).


Així, el tractament a la diversitat en la matèria Geografia de segon de Batxillerat s’emprèn des de dues vies:

- L’atenció a la diversitat en la programació dels continguts, presentant-los en dos nivells: la informació general i la informació bàsica, que es tractarà mitjançant ressalts en negreta, esquemes, resums, etc.

- L’atenció a la diversitat en la programació de les activitats. La varietat i l’abundància d’activitats amb diferent nivell de dificultat permeten l’adaptació a les diverses capacitats, interessos i motivacions de l’alumnat. El nivell de dificultat pot apreciar-se en el mateix enunciat de l’activitat: localitza, defineix, analitza, compara, comenta, consulta, esbrina, recull informació, sintetitza, aplica, etc. La majoria de les propostes corresponen a un nivell de dificultat medi o mitjà-alt, el més apropiat per a un segon curs de Batxillerat.


La lectura és un dels principals instruments d’aprenentatge. Una bona comprensió lectora constituïx un factor clau per a conduir l’alumnat a l’èxit escolar; per això, la importància que la lectura es trobe present en totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum al llarg de les diferents etapes educatives. En este sentit, els centres educatius juguen un paper essencial en el foment d’actituds positives entorn de la lectura i la seua capacitació i són, a més, institucions determinants que poden vertebrar projectes globals de lectura a través de l’elaboració d’un pla adaptat i sistemàtic d’actuacions.



L’ordinador i les tauletes: resulten de gran utilitat per al treball dels procediments de recerca i tractament de la informació, realització de càlculs, gràfics i mapes.

Pàgines web. Entre elles recomanem:

- Web de l’alumnat per a Geografia de 2n de Batxillerat. - Web del professorat per a Geografia de 2n de Batxillerat. En ella poden trobar-se tots els recursos inclosos al web de l’alumnat i recursos expressament destinats al professorat. Entre ells, el solucionario de totes les activitats proposades al llibre de l’alumnat; mapes

conceptuals per a cada unitat; bibliografia i adreces d’Internet comentades; generador de proves escrites, i altres materials per a l’exercici de l’activitat docent.

Visualització, comentari i debat de documentals i pel·lícules

Una breu selecció de recursos online bàsics per geografia serien els següents:

www.uji.es/selectivitat. Pàgina de les universitats valencianes que recull exercicis PAU i orientacions per la realització de les proves. També és una eina fonamental pel professor que cal sempre tenir present a l’hora de programar.

www.ign.es Instituto Geográfico Nacional. Ministerio de Fomento.

www.aemet.es. Agencia Estatal de Metereologia.

www.ine.es Instituto Nacional de Estadística.

www.icv.gva.es Institut Cartogràfic Valencià.

www.ive.es Institut Valencià d’Estadística.

La resta de materials podriem agrupar-los segons el seu ús siga diari: pissarra,

biblioteca del centre, aula virtual (recursos multimedia i TIC) o tinguen un ús més ocasional: premsa diària, recursos institucionals, biblioteca Municipal, arxius Municipals, museus Locals.


Materials escrits: llibre de text de Geografia de l’alumnat per a 2n de Batxillerat, llibres de consulta, monografies, documents gràfics, icònics i cartogràfics. Dins d’ells es donarà un paper rellevant a la premsa periòdica, com a element actualitzador d’importants qüestions de caràcter social, amb els objectius d’inculcar a l’alumnat l’hàbit de la seva lectura i la capacitat d’analitzar informacions diferents i contradictòries sobre els mateixos fets.

Materials visuals i audiovisuals: presentacions de diapositives, vídeos, fotografies, etc. S’han de programar i estructurar amb el màxim rigor perquè l’alumnat no es quedi sol en el purament fenomenològic.


Les activitats complementàries i extraescolars exerceixen també un paper molt important en la formació integral, ja que permeten a l’alumnat:- Entrar en contacte directe amb la temàtica geogràfica objecte d’estudi.- Acostumar a observar-se la realitat del món com a font de coneixement.- Sortir del seu medi habitual.- Aprofitar les sortides per practicar la convivència i desenvolupar la sociabilitat.

· Web viewPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Curs 2016-2017 IES Joan...

Documents

Transcript of · Web viewPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Curs 2016-2017 IES Joan...