digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciofisicaiquimicacatalun... · Web viewAlgunes...

PROJECTE TANGRAM

Física i química

3r d’ESO Catalunya

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya

METODOLOGIA.............................................................................................................................4

Unitats didàctiques............................................................................................................6

Treball per projectes..........................................................................................................7

Taxonomia de Bloom..........................................................................................................8

OBJECTIUS....................................................................................................................................9

COMPETÈNCIES..........................................................................................................................11

Tractament de les competències en Tangram...................................................................27

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT..........................................................................................................29

Itineraris per nivells..........................................................................................................29

Tipologia d’activitats........................................................................................................31

Intel·ligències múltiples....................................................................................................33

PROGRAMACIONS D'UNITAT......................................................................................................35

Unitat 1. La matèria..........................................................................................................35

Unitat 2. Substàncies pures i mescles................................................................................40

Unitat 3. Àtoms, molècules i cristalls................................................................................45

Unitat 4. La radioactivitat.................................................................................................50

Unitat 5. El canvi químic...................................................................................................55

Unitat 6. L'energia de les reaccions...................................................................................60

Unitat 7. El moviment i les forces......................................................................................65

Unitat 8. La natura elèctrica de la matèria........................................................................70

Unitat 9. Els circuits elèctrics............................................................................................74

Unitat 10. L'energia elèctrica............................................................................................79

Projecte 1. Com es “fa” la ciència?....................................................................................86

Projecte 2. Matèria...........................................................................................................87

Projecte 3. Experiments químics.......................................................................................88

Projecte 4. Estalvi energètic..............................................................................................89

AVALUACIÓ.................................................................................................................................90

Criteris d'avaluació...........................................................................................................90

Indicadors competencials.................................................................................................91

Criteris de qualificació......................................................................................................91

Rúbriques d'avaluació......................................................................................................92

UNITAT 1 – La matèria........................................................................................................93

UNITAT 2 – Substàncies pures i mescles.............................................................................94

UNITAT 3 – Àtoms, molècules i cristalls..............................................................................95

UNITAT 4 – La radioactivitat...............................................................................................96

UNITAT 5 – El canvi químic.................................................................................................97

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 2


UNITAT 6 – L'energia de les reaccions................................................................................98

UNITAT 7 – El moviment i les forces.................................................................................100

UNITAT 8 – La natura elèctrica de la matèria...................................................................102

UNITAT 9 – Els circuits elèctrics........................................................................................103

UNITAT 10 – L'energia elèctrica........................................................................................104

Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - AVALUACIÓ.............................................................106

Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - AUTOAVALUACIÓ....................................................107

Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - COAVALUACIÓ.........................................................108

Projecte 2. Matèria - AVALUACIÓ.....................................................................................109

Projecte 2. Matèria - AUTOAVALUACIÓ............................................................................110

Projecte 2. Matèria - COAVALUACIÓ................................................................................111

Projecte 3. Experiments químics - AVALUACIÓ................................................................112

Projecte 3. Experiments químics - AUTOAVALUACIÓ......................................................113

Projecte 3. Experiments químics - COAVALUACIÓ...........................................................114

Projecte 4. Estalvi energètic - AVALUACIÓ........................................................................115

Projecte 4. Estalvi energètic - AUTOAVALUACIÓ..............................................................116

Projecte 4. Estalvi energètic - COAVALUACIÓ...................................................................117



METODOLOGIA

La següent programació correspon a la matèria de Física i química del 3er curs de l'Educació Secundària Obligatòria. S'ha realitzat prenent com a font principal el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya.

A l'àrea de Física i química en l'3er curs de l'ESO treballarem amb els materials del Projecte Tangram, de l'editorial Digital- Text. Es tracta d'un llibre digital d'última generació que permet una total adaptació als objectius, continguts i necessitats del centre, professors i alumnes. Les seves principals característiques són:

Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.

Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.

Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents metodologies i atendre les característiques de tots els alumnes.

Una estructura atomitzada dels continguts que permet reconstruir els llibres i crear noves versions amb finalitats específiques, com ara l’aprenentatge transversal.

Continguts redactats i revisats per professors en actiu.

Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències múltiples.

Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per experts pedagogs de cada matèria.

Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de treball.

Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.

Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.

El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores sense desatendre les metodologies convencionals. És una proposta versàtil amb l’objectiu que cada docent pugui configurar i utilitzar els llibres a l’aula seguint la metodologia pedagògica i didàctica triada, per donar resposta a l’ampli espectre de posicions educatives dels docents i les organitzacions educatives.

Els principals enfocaments metodològics contemplats pel projecte i abordables des d’ell són:

Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.

Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.

Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.

Atenció a la diversitat i educació personalitzada.

Classe invertida (Flipped classroom).



Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).

Aplicació de la metodologia AICLE / CLIL per a llibres en llengua estrangera.

Els materials dels llibres Tangram estan plantejats de manera que es puguin emprar aplicant diverses metodologies i enfocaments didàctics. Això afavoreix que els alumnes desenvolupin habilitats i adquireixin coneixements per múltiples vies i sistemes segons el tipus d’activitat o enfocament.

Algunes de les metodologies d’aprenentatge que es poden dur a terme mitjançant els llibres Tangram són:

Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir d’activitats basades en la vida real i en l’experiència dels alumnes, d’un extens repertori d’habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals.

Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada, adaptada a cada alumne i a cada situació, que pot ser reconfigurada pel docent en tot moment segons la seva evolució.

Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els objectius d’aprenentatge de la qual només es poden aconseguir mitjançant la interacció i la cooperació dels alumnes.

Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i continguts que donen pautes per seguir el camí cap a la investigació, l’obtenció de dades, l’anàlisi i l’elaboració de conclusions que posteriorment hauran de confrontar amb les dels seus companys i amb el corpus de coneixement teòric proporcionat.

Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que el coneixement no sigui assimilat passivament per l’alumnat, sinó construït col·lectivament a l’aula seguint les pautes marcades pel docent.

Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera aplicada i sincrònica.

Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i contextualitzats en situacions i entorns reals.

Autònoma: se situa els alumnes al centre del seu propi procés d’aprenentatge, del qual són responsables, mentre que al docent li correspon el paper de guia expert i assessor.

Activa: es proposa un accés actiu i dinàmic als continguts, que han de ser descoberts, investigats, deduïts i abordats de forma activa i constructiva, i no assimilats passivament com una veritat donada.

Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats contextualitzades, anteposant sempre que es pugui l’exploració pràctica a l’extracció



de conclusions.

Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i estructurades.

Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir l’evolució i el desenvolupament particulars de cada alumne, així com el seu estil d’aprenentatge.

Unitats didàctiques

Els llibres de Física i química del Projecte Tangram s’estructuren en les següents unitats:

BLOCS Unitats

La matèria en l'Univers

1. La matèria2. Substàncies pures i mescles3. Àtoms, molècules i cristalls4. La radioactivitat

Reaccions químiques5. El canvi químic6. L'energia de les reaccions

Moviment, forces i electricitat

7. El moviment i les forces8. La natura elèctrica de la matèria9. Els circuits elèctrics10. L'energia elèctrica

Les unitats del Projecte Tangram proposen una ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ que serveix per contextualitzar la teoria, que s'exposa en un to eminentment didàctic. Es tracta d'una p roposta de treball dissenyada per realitzar-se de forma grupal, dinàmica i oberta a partir d'un recurs concret (imatge, vídeo, text, etc.), que tracta els continguts de la unitat de forma global i està pensada per explorar els coneixements previs dels alumnes i motivar-los abans de començar a treballar la unitat.

Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES D'APRENENTATGE (OA), que es defineixen com la unitat mínima de contingut sobre un tema determinat. Cada objecte d'aprenentatge és encapçalat per una activitat de coneixements previs destinada a motivar a l'alumnat, abans de la lectura de l'exposició teòrica dels continguts. Tanquen l'objecte d'aprenentatge una sèrie d'activitats finals per consolidar l'aprenentatge dels continguts teòrics. La proposta de treball del nivell avançat completa els continguts del OA mitjançant aprofundiment, ampliació o especialització.

Cada unitat del Projecte Tangram ofereix un MAPA DE CONCEPTES que resumeix en un gràfic el contingut principal de la unitat i les seves interrelacions. Enllaça amb el contingut de la unitat i amb recursos extres, i desplega informació complementària. Té la doble funcionalitat de servir com a guia per a les sessions expositives del professor en la classe i com a eina d'estudi per als alumnes.



Les activitats de CONSOLIDACIÓ treballen els diversos temes de la unitat de manera interrelacionada i competencial.

Finalment, cada unitat compta amb un apartat per a l'AUTOAVALUACIÓ de l'alumne sobre els continguts tractats en la unitat, a través de deu activitats autocorrectives. L'autoavaluació valora el domini dels continguts, i genera un informe que categoritza per OA i ofereix una qualificació global.

El llibre té, a més, una sèrie d'eines útils a les quals els alumnes poden accedir des de qualsevol part dels continguts. Són les següents:

Una taula periòdica interactiva que permet consultar les dades dels elements i, a més, calcular masses moleculars.

Contingut explicatiu sobre el material i les normes de seguretat en el laboratori de química.

Una calculadora científica. Un text explicatiu sobre el Sistema Internacional d'Unitats. Un text explicatiu sobre ordres de magnitud i xifres significatives.

Treball per projectes

El projecte Tangram es planteja per desenvolupar projectes que parteixin d'una situació significativa per a l'alumne, sempre relacionada amb la matèria de l'àrea, que generi un repte que ha de resoldre i que comportarà la construcció activa de coneixement per part de l'alumne a partir del treball de recerca i creació.

Per dur a terme cada projecte, es requereix l'adquisició d'uns coneixements que es facilitaran en els continguts de la unitat, agrupats en OA. Aquests continguts estan vinculats de manera que puguin combinar-se en les sessions de l'àrea, tant teòriques com pràctiques.

Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la proposta de treball plantejada. Els alumnes han de resoldre el repte plantejat a partir d'unes pautes, uns materials donats i una seqüenciació dels passos que cal seguir. El contingut es vincula directament als Objectes d'Aprenentatge de les unitats interrelacionades. Els projectes proposats per a aquesta assignatura i curs són:

BLOCS Projectes

Tot el curs

Com es “fa” la ciència?

Proposa la investigació i la reflexió al voltant de la producció del coneixement científic

La matèria en l'universMatèria

Desenvolupa continguts de la història de la ciència.



Reaccions químiques

Experiments químics

Proposa l’apropament pràctic i la reflexió al voltant de l’experimentació científica..

Moviment, forces i electricitat

Estalvi energètic

Permet treballar hàbits i valors relacionats amb el consum d'electricitat.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

Taxonomia de Bloom

La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament, que indiquen que l’adquisició del coneixement només és possible quan s’aconsegueix l’últim nivell (que implica dominar els nivells inferiors). D’aquesta manera, els llibres Tangram categoritzen segons la complexitat de les activitats i el paper que requereixen de l’alumne per crear paràmetres de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge establerts.

Les dimensions són les següents:

Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o apreses amb anterioritat.

Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç d’establir associacions amb altres continguts i d’identificar causes i conseqüències.



Aplicar: posar en pràctica un procediment après, tant en una situació coneguda com en una de nova.

Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el formen es relacionen entre elles a escala global.

Avaluar: comprovar i sotmetre a judici amb esperit crític el resultat del treball realitzat i del nivell d’adquisició de continguts a partir tant de referències intrapersonals com externes.

Crear: ser capaç d’organitzar coneixements, capacitats i habilitats per establir noves relacions i planificar i generar nous elements, estructures, idees, etc. originals i coherents.

En les programacions d’OA cada objectiu es relaciona amb una d’aquestes dimensions. En les programacions d’unitat, en mostrar objectius generals, hi ha més d’una dimensió de coneixement que hi està associada.

OBJECTIUS

Els objectius generals establerts per a aquesta etapa pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya fan referència a les habilitats que l'alumne ha de desenvolupar en totes les àrees :

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.



g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.

p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

En les programacions del Projecte Tangram es mostren dos tipus d'objectius:

Específics per cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i activitats dels Específics per a cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i les activitats.

Generals d’unitat i de bloc. Estan redactats per resumir en un de sol els objectius de cada OA. A més, hi ha objectius transversals que fan referència a temes i qüestions presents en tots els OA de la unitat, i normalment tracten qüestions que tenen a veure amb l’autoaprenentatge dels alumnes, el desenvolupament i treball amb les TIC, etc..

Els objectius de les programacions de bloc es recopilen de les programacions de les unitats que el componen, i se seleccionen els que poden aplicar-se al contingut dels projectes.



COMPETÈNCIES

Per contribuir a la consecució de les competències clau, el currículum de l'educació secundària obligatòria establert en el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya inclou el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades en àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa. Les competències bàsiques es converteixen en objectius d'aprenentatge de final d'etapa.

Per tant, les competències recollides es basen en el marc europeu de referència i es desenvolupen i adapten al currículum segons els àmbits següents:

Comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa dins de determinades pràctiques socials, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden implicar l’ús d’una o diverses llengües, en diversos àmbits i de manera individual o col·lectiva. Per a això, l’individu disposa del seu repertori plurilingüe, parcial, però ajustat a les experiències comunicatives que experimenta al llarg de la vida. Les llengües que utilitza poden haver tingut vies i temps d’adquisició diferents i constituir, per tant, experiències d’aprenentatge de llengua materna o de llengües estrangeres o addicionals. Per a un desenvolupament adequat d’aquesta competència és necessari abordar, a causa de la seva complexitat, l’anàlisi i la consideració dels diferents aspectes que hi intervenen. Per tant, s’ha d’atendre els cinc components que la constitueixen i a les dimensions en què es concreten:

El component lingüístic inclou diferents dimensions: lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica, entenent-se aquesta última com l’articulació correcta del so a partir de la representació gràfica de la llengua.

El component pragmàtic-discursiu contempla tres dimensions: sociolingüística (vinculada amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials); pragmàtica (que inclou microfuncions comunicatives i esquemes d’interacció); i discursiva (que inclou macrofuncions textuals i qüestions relacionades amb els gèneres discursius).

El component sociocultural inclou dues dimensions: la que es refereix al coneixement del món i la dimensió intercultural.

El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com habilitats vinculades amb el tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en diferents formats; també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que utilitza l’individu per comunicar-se eficaçment, totes elles fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.



Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia indueixen i enforteixen alguns aspectes essencials de la formació de les persones que resulten fonamentals per a la vida..

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per a un desenvolupament adequat de la competència matemàtica és necessari abordar quatre àrees relatives a nombres, àlgebra, geometria i estadística, interrelacionades de diverses formes:

o La quantitat: incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, situacions i entitats del món, interpreta diferents representacions de totes elles i jutja interpretacions i arguments. Participar en la quantificació del món suposa comprendre mesures, càlculs, magnituds, unitats, indicadors, la mida relativa i les tendències i patrons numèrics.

o L'espai i la forma: inclouen una àmplia gama de fenòmens que es troben al nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions i representacions; descodificació i codificació d’informació visual, navegació i interacció dinàmica amb formes reals o representacions. En aquest sentit, la competència matemàtica inclou una sèrie d’activitats com la comprensió de la perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, la transformació de les formes amb i sense tecnologia, la interpretació de vistes d’escenes tridimensionals des de diferents perspectives i la construcció de representacions de formes..

o El canvi i les relacions: el món desplega una gran quantitat de relacions temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en les quals els canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més coneixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan es produeix, amb la finalitat d’utilitzar models matemàtics adequats per descriure’l i predir-lo.

o La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes, en el qual resulta clau la presentació i la interpretació de dades. Aquesta categoria inclou el reconeixement del lloc de la variació en els processos, la possessió d’un sentit de quantificació d’aquesta variació, l’admissió d’incertesa i error en els mesuraments i els coneixements sobre l’atzar. Comprèn també l’elaboració, interpretació i valoració de les conclusions extretes en situacions en les quals la incertesa i les dades són fonamentals.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable des d’accions tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació



dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques que condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’aplicació dels descobriments en el benestar social. Els àmbits que han d’abordar-se per a l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

o Sistemes físics: són sistemes associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic, és a dir, regits per lleis naturals descobertes a partir de l’experimentació científica orientada al coneixement de l’estructura última de la matèria, que repercuteix en els successos observats i descrits des d’àmbits específics i complementaris: mecànics, elèctrics, magnètics, lluminosos, acústics, calorífics, reactius, atòmics i nuclears. Tots aquests elements tenen valor en si mateixos i en relació amb els seus efectes en la vida quotidiana, en les seves aplicacions en la millora d’instruments i eines, en la conservació de la naturalesa i en la facilitació del progrés personal i social..

o Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Forma part essencial d’aquesta dimensió competencial el coneixement de tot el que afecta l’alimentació, la higiene i la salut individual i col·lectiva, així com l’habituació a conductes i l’adquisició de valors responsables pel bé comú immediat i del planeta en la seva globalitat.

o Sistemes de la Terra i de l'espai : s’analitzen des d’una perspectiva geològica i cosmogònica. El coneixement de la història de la Terra i dels processos que han desembocat en la seva configuració actual són necessaris per identificar-nos amb la nostra realitat: què som, d’on venim i cap a on podem i hem d’anar. Els sabers geològics, units als coneixements sobre la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial proporcionen, a més de formació científica i social, valoracions sobre les riqueses del nostre planeta que han de defensar-se i incrementar-se. El coneixement de l’espai exterior, de l’Univers del qual formem part, estimula un dels components essencials de l’activitat científica: la capacitat de sorpresa i l’admiració davant dels fets naturals.

o Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de noves tecnologies associades a les revolucions industrials que han anat millorant el desenvolupament dels pobles. Components bàsics d’aquesta competència són el coneixement de la producció de nous materials, el disseny d’aparells industrials, domèstics i informàtics, i la seva influència en la vida familiar i laboral. Complementant els sistemes de referència enumerats i promovent-hi acciones transversals, l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en aquests dominis::

Investigació científica: com a recurs i procediment per aconseguir els coneixements científics i tecnològics assolits al llarg de la història. L’acostament als mètodes propis de l’activitat científica proposició de preguntes, cerca de solucions, indagació de camins possibles per a la



resolució de problemes, contrast de parers, disseny de proves i experiments, aprofitament de recursos immediats per a l’elaboració de material amb finalitats experimentals i la seva adequada utilització− no només permet l’aprenentatge de destreses en ciència i tecnologia, sinó que contribueix a l’adquisició d’actituds i valors per a la formació personal: atenció, disciplina, rigor, paciència, higiene, serenitat, atreviment, risc, responsabilitat, etc

o Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements, les troballes i els processos. L’ús correcte del llenguatge científic és una exigència crucial d’aquesta competència: expressió numèrica, maneig d’unitats, indicació d’operacions, recollida de dades, elaboració i interpretació de taules i gràfics, seqüenciació de la informació o deducció de lleis i la seva formalització matemàtica. En aquesta dimensió competencial també és bàsic unificar el llenguatge científic com a mitjà per procurar l’enteniment, així com el compromís d’aplicar-lo i respectar-lo en les comunicacions científiques.

Competència digital

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Per a un desenvolupament adequat de la competència digital és necessari tenir clars alguns conceptes:

És important comprendre com es gestiona la informació i com es posa a la disposició dels usuaris, així com conèixer i utilitzar els diferents motors de cerca i bases de dades que responguin millor a les pròpies necessitats d’informació.

Igualment, cal saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, confrontar i avaluar el contingut dels mitjans de comunicació en funció de la seva validesa, fiabilitat i adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. I, finalment, la competència digital suposa saber transformar la informació en coneixement a través de la selecció de diferents opcions d’emmagatzematge.

La comunicació suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital que existeixen, de diversos paquets de programari de comunicació i del seu funcionament, així com dels seus beneficis i mancances en funció del context i dels destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos poden compartir-se públicament i quin valor tenen, és a dir, saber com les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per crear continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.

La creació de continguts implica conèixer els diversos formats en què es poden fer (text, àudio, vídeo, imatges), i identificar els programes o aplicacions que millor s’adapten al



tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicencies d’ús i publicació de la informació.

La seguretat implica ser conscient dels diferents riscos associats a l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com saber els aspectes addictius de les tecnologies.

La resolució de problemes suposa estar al corrent de la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de metes personals, així com saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics. Això també implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.

Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que es produeix al llarg de la vida i que es produeix en diferents contextos formals, no formals i informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre inclou coneixements sobre els processos mentals implicats en l’aprenentatge , és a dir, com s’aprèn, i incorpora el coneixement que posseeix l’estudiant sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvolupa en tres dimensions: a) el coneixement que té sobre el que sap i desconeix, del que és capaç d’aprendre, del que li interessa, etcètera; b) el coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge, a més del seu contingut concret i demandes; i c) el coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar aquesta tasca.Respecte a les actituds i els valors, la motivació i la confiança són crucials per a l’adquisició d’aquesta competència. Ambdues es potencien des del plantejament de metes realistes a curt, mitjà i llarg termini. I quan s’aconsegueixen, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la confiança, i s’eleven els objectius d’aprenentatge de forma progressiva.Per a un desenvolupament adequat de la competència d’aprendre a aprendre es requereix una reflexió que afavoreixi un coneixement dels processos mentals als quals es lliuren les persones quan aprenen, un coneixement sobre els propis processos d’aprenentatge, així com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a terme.

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; també per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb les altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclou accions en un terreny més proper i immediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.



o La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a elles com per a les seves famílies i per al seu entorn social proper, i saber com pot contribuir a aconseguir-ho un estil de vida saludable. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de certes destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre diferents punts de vista, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte per les diferències expressat de forma constructiva. Aquesta competència inclou també actituds i valors com una forma de col·laboració, seguretat en un mateix i integritat i honestedat.

o La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució Espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, a més de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, així com dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, a més de la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals al món globalitzat. Per a un desenvolupament adequat d’aquestes competències cal comprendre les experiències col·lectives; l’organització i el funcionament del passat i present de les societats; la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i motivacions; els elements comuns i diferents; els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels grups humans; els seus assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències també incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa que els permet relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s, afrontar els conflictes i proposar perspectives d’afrontament, així com prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu respecte a la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, creences, cultures i la història personal i col·lectiva dels altres.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa prendre consciència de la situació que cal tractar o resoldre, i saber triar, planificar i gestionar les habilitats, les actituds i els coneixements necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst. Aquesta competència està present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els



quals es mouen les persones, cosa que els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. A més, és el fonament d’altres capacitats i coneixements específics, i inclou la consciència dels valors ètics relacionats. Per desenvolupar adequadament aquesta competència és necessari abordar:

La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació; autoconeixement i autoestima; autonomia i independència; interès i esforç; esperit emprenedor; iniciativa i innovació.

La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar individualment i de manera col·laborativa en un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.

La capacitat d’assumpció, gestió de riscos i maneig de la incertesa: comprensió i assumpció de riscos; capacitat per gestionar el risc i manejar la incertesa.

Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i delegació; capacitat per treballar individualment i en equip; capacitat de representació i de negociació.

Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític; sentit de la responsabilitat..

Competències socials i cíviques

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes; i per interactuar amb altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions en un terreny més proper i mediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a si mateixes com per a les seves famílies i el seu entorn social proper, i saber com un estil de vida saludable pot contribuir-hi. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de determinades destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte a les diferències expressat de manera constructiva. A més, aquesta competència inclou actituds i valors com una forma de col·laboració, la seguretat en un mateix i la integritat i la honestedat.

La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en



declaracions internacionals, i de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, i la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat. Per desenvolupar adequadament aquestes competències és necessari comprendre i entendre les experiències col·lectives i l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i les seves motivacions, els elements comuns i els que són diferents, els espais i territoris on es desenvolupa la vida dels grups humans, i els assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament estratègies d’afrontament, i prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació amb la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències implica ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres

Consciència i expressions culturals

La competència en consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar −amb esperit crític i una actitud oberta i respectuosa− les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les part de la riquesa i el patrimoni dels pobles. Aquesta competència també incorpora un component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora i al domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica també manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com de les altres. Així, la competència per a la consciència i expressió cultural requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l’herència cultural (patrimoni cultural, historicoartístic, literari, filosòfic, tecnològic, mediambiental, etc.) a escala local, nacional i europea i el seu lloc al món. Per tant, per a un desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i expressió cultural, és necessari abordar:

El coneixement, estudi i comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de les principals obres i produccions del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes històrics, les seves característiques i relacions amb la societat en la qual es creen, així com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres. També es relaciona amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país o membre d’un grup.



L’aprenentatge de les tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics i formes d’expressió cultural, així com la integració de diferents llenguatges.

El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees, experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencial artístic personal (aptitud o talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i de la cultura.

La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació de cada individu perquè pugui expressar les seves idees i sentiments. És a dir, la capacitat d’imaginar i realitzar produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment d’habilitats que permetin reelaborar idees i sentiments propis i aliens, i exigeix desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i l’assumpció de riscos.

L’interès, gaudi, respecte i valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es produeixen en la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.

La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat al llarg de tota la vida. Això implica comportaments que afavoreixen la convivència social.

El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat, i d’habilitats de cooperació que permetin fer treballs col·lectius.

A més, en el currículum, les competències bàsiques s’organitzen segons els àmbits d’aprenentatge al qual pertanyen. Cadascun dels àmbits està estructurat en dimensions, en les quals es proposa una sèrie de competències que els alumnes hauran de desenvolupar.

Els àmbits i competències són els següents:

Àmbit lingüístic

La competència comunicativa i lingüística, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral i escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els contextos socials i culturals possibles, com l’educació i la formació, la vida privada i professional, i l’oci. Per poder comunicar-se mitjançant la llengua, una persona ha de tenir coneixements de les funcions del llenguatge, el lèxic i la gramàtica funcional. Això comporta ser conscient dels principals tipus d’interaccions verbals, de l’existència de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge, i de la comunicació en funció del context. Les persones han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples situacions comunicatives, i per controlar i adaptar la seva manera de comunicar-se a cada situació. Aquesta competència inclou, també, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents gèneres textuals, buscar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d’ajuda i formular i expressar les pròpies idees i coneixements, orals i escrits, d’una manera convincent i adequada al context. Una actitud positiva respecte a la comunicació en la pròpia llengua implica una bona disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les



qualitats estètiques i la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això comporta ser conscient de la repercussió que la llengua pot tenir en els altres i la necessitat de comprendre i utilitzar-la de manera positiva i socialment responsable. Les diferents competències que componen l’àmbit de llengua i literatura, respecte a les llengües oficials, s’agrupen en les dimensions següents: la dimensió de comprensió lectora, la dimensió d’expressió escrita, la dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i plurilingüe. Les tres primeres formen part del procés comunicatiu, ja que comporten comprendre textos escrits, expressar-se mitjançant textos escrits i comunicar-se de forma oral, tant individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària implica una educació fonamentada en la lectura, el coneixement, el raonament crític i la creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències, llistades a continuació, que afecten respectivament la lectura i l’escriptura, la interacció oral —aquestes dues des d’un vessant actitudinal— i el respecte a la diversitat lingüística i cultural — aquesta des d’un vessant plurilingüe..

Competències de cada dimensió:

Dimensió de comprensió lectora

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics per comprendre’ls.

Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el format que té, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Dimensió d’expressió escrita

Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació i l’organització d’idees.

Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Revisar i corregir el text per millorar-lo i cuidar-ne la presentació formal.

Dimensió de comunicació oral

Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics, incloent els elements prosòdics i no verbals.

Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, i utilitzar els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs, mantenir i acabar el discurs.

Dimensió literària

Llegir obres i conèixer-ne els autors i autores, a més dels períodes més significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, identificar-ne el gènere i interpretar i valorar els recursos literaris dels textos.

Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.



Dimensió actitudinal i plurilingüe

Actitud. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; a més de valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud. Implicar-se activament i reflexivament en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud. Manifestar una actitud de respecte per la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

Àmbit matemàtic

La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, inclou una gran varietat d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp competencial matemàtic dins del qual s’ha d’establir una sèrie de competències amb perfils més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura; estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions tenen elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències. En la resolució de problemes hi ha components de comunicació i representació (comunicació del procés de resolució i de la solució, traducció de l’enunciat al llenguatge matemàtic), de connexions (entre matemàtiques i realitat, entre conceptes i algorismes) i de raonament i prova (en la comprovació de solucions i del procés de resolució). La dimensió de raonament i prova, a més de la resolució de problemes, té components de comunicació i representació (en la presentació d’argumentacions, en l’expressió clara i precisa de les idees matemàtiques, en la construcció de coneixement). També hi ha relacions entre connexió i comunicació i representació (identificació de les matemàtiques en situacions reals i l’ús d’eines tecnològiques). Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades en els continguts del currículum. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen més al desenvolupament de cada competència. Són els anomenats continguts clau.


Resolució de problemes

Traduir un problema al llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.

Raonament i prova

Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en Matemàtiques.



Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.

Connexions

Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les Matemàtiques per analitzar situacions i per raonar.

Identificar les Matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

Comunicació i representació

Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.

Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a

partir d’idees matemàtiques. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i

estructurar idees o processos matemàtics.

Àmbit científic-tecnològic

Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit permet actuar i respondre −aportant proves− algunes preguntes genuïnes que els alumnes es poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.Aquest coneixement viscut en l’activitat cientificotecnològica a l’aula és el que genera les competències de pensament científic a les quals es refereix aquest document. Per assolir-lo, els alumnes han de conèixer els conceptes, tècniques i metodologies de les disciplines científiques i tecnològiques que s’especifiquen en els currículums de l’ESO, alhora que desenvolupen les capacitats, comportaments, noció dels drets i deures i dels reptes socials que són propis de la seva edat.Els alumnes aniran adquirint les competències en resoldre els problemes que els plantegen els fenòmens físics, químics, biològics, geològics i tecnològics del món, i duran a terme una activitat científica escolar que ha de ser conceptual i pràctica, i alhora ha de tenir finalitats humanes i socials. Per això, cal que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar els principals models i processos de les ciències, en diferents contextos i segons diferents demandes o finalitats. Ho aconseguiran mitjançant els intercanvis d’idees i de maneres de treballar a classe, la comunicació i l’ús dels llenguatges específics que aniran adquirint a mesura que els necessitin.



En aquesta proposta s’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de l’activitat científica. Aquestes dimensions s’han fet atenent criteris epistemològics, de funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Una de les finalitats de l’educació científica i tecnològica en aquesta etapa és ser capaç de tenir una vida saludable i saber actuar en aquest sentit de manera coherent. Això requereix un medi natural que també ho sigui, i que cal conèixer per controlar-hi la intervenció humana. En la societat moderna aquesta intervenció és tecnològica i cal ser capaç de poder avaluar-ne l’impacte. Per comprendre-ho, s’ha de conèixer l’estructura i el funcionament dels aparells d’ús freqüent. Tots aquests coneixements es fonamenten en els models teòrics i experimentals de les ciències i en la seva capacitat per resoldre problemes. La primera dimensió respon, doncs, a qüestions com què són les ciències, quins són els seus models i els experiments que s’hi relacionen. La segona dimensió inclou les competències relacionades amb el que fan les ciències i com i amb quins recursos tecnològics intervenen en el món. La tercera dimensió respon a qüestions com per a què necessitem les ciències, com es relacionen amb l’entorn i l’impacte que tenen en el medi. Finalment, la quarta dimensió respon a la pregunta de per a qui seran útils, de quina manera les ciències es relacionen amb un mateix i com afecten la nostra salut. S’ha volgut emfasitzar aquests àmbits atesa la rellevància que tenen per als estudiants d’aquesta edat.


Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat.

Medi ambient



Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

Salut

Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en el terreny individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies addictives.

Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, i valorar les conseqüències de les conductes de risc

Àmbit social

Les competències bàsiques de la matèria de Ciències socials, geografia i història, es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir de manera activa i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitades per les xarxes i els entorns digitals.Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants d’ESO perquè, com a ciutadans, puguin utilitzar-los. Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament científic.S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les Ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana.


Dimensió històrica

Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica.



Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts per interpretar el passat.

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Dimensió cultural i artística

Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i crear-ne de nou per a les generacions futures.

Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Dimensió ciutadana

Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

Àmbit digital

L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la Tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el desenvolupament. Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes que cal considerar en totes les competències digitals.

Cal tenir en compte que, atès el caràcter instrumental de les competències digitals, s’han de vincular a totes les matèries del currículum i que, perquè s’assoleixin, és fonamental que els alumnes tinguin accés als dispositius i a les diverses aplicacions. Tot plegat ha de contribuir que l’alumne, d’una banda, millori els seus aprenentatges i, de l’altra, desenvolupi actituds responsables i adequades en relació amb la seva identitat digital i amb l’aprenentatge al llarg de la vida.



Hi ha quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de classificació, coherents amb el currículum vigent: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració; i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. Aquestes dimensions tenen elements comuns que es tradueixen en relacions constants entre les competències. Així, per exemple, la dimensió primera, referida als instruments i aplicacions, està relacionada amb totes les altres dimensions pel fet que per desenvolupar qualsevol de les altres dimensions es necessiten instruments i aplicacions; dit d’una altra manera: maquinari i programari. Així mateix, la dimensió quarta, ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital, que planteja aspectes d’ètica, de legalitat i de seguretat, és una dimensió troncal a totes les altres dimensions.


Instruments i aplicacions

Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que s’hagin de fer. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a la producció de documents digitals.

Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que s’hagi de fer, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració

Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.

Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per prevenir riscos.

Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

També es proposa un desenvolupament competencial per a les matèries no presents en el projecte Tangram. Els àmbits són els següents:

Àmbit artísticÀmbit de l’educació física

Àmbit de cultura i valors



Tractament de les competències en Tangram

L’objecte últim de la disposició i la metodologia del llibre ha de permetre als alumnes d’assolir les competències bàsiques, tant les específiques de l’àrea de Física i química com les d’altres àrees de coneixement.

En l'assoliment de les competències bàsiques hi tenen un paper molt important els projectes, que permeten treballar el contingut de diversos objectes d'aprenentatge.

Els projectes es plantegen per treballar no solament les competències lingüístiques, sinó també altres competències i habilitats. L'enfocament didàctic dels projectes proposa una línia d'aprenentatge que potencia:

- Competència en l’àmbit cientificotecnològic i competència matemàtica: Les diverses activitats plantejades permeten ordenar l’experiència pròpia relativa als fets culturals i naturals, per tal d’elaborar el propi pensament.. La presentació de les teories científiques en forma de model, que afavoreix en l’alumnat la construcció del seu pensament de manera paral·lela al procés científic.

- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Les activitats inicials de la unitat i l’OA parteixen sempre de situacions quotidianes, en les quals l’alumnat pot recuperar la seva experiència i analitzar-la sota el prisma del rigor científic.

- Competència social i cívica: Molts continguts i activitats són enfocats i presentats a partir de la reflexió sobre l’impacte de determinades actuacions en diferents aspectes de la realitat i a partir de la premissa de la construcció col·lectiva. Permeten entendre les característiques de la història i la societat com a construcció cultural col·lectiva i adquirir habilitats de pensament per tal d’esdevenir un ciutadà reflexiu i amb posicionament davant dels fets històrics i de la societat contemporània.

- Competència en l’àmbit digital: Els projectes, així com altres activitats, interrelacionen els continguts d’una manera aplicada i requereixen l’ús d’un repertori ampli d’eines i entorns digitals per a la cerca d’informació i per a la creació i comunicació d’un producte propi.

El format digital del llibre (amb gràfics dinàmics, interactius, vídeos, animacions, àudios...) facilita la comprensió dels continguts curriculars, que poden ser ampliats amb l'accés a pàgines web externes, seleccionades amb la màxima cura. A més, el llibre de Física i Química incorpora:

o Una taula periòdica interactiva que permet consultar les dades dels elements i, a més, calcular masses moleculars.

o Una calculadora científica.



- Competència en l’àmbit lingüístic: Moltes de les activitats plantejades, i especialment els projectes, requereixen l’exercitació de la competència lingüística tant en la cerca d’informació com en la seva elaboració i la producció i comunicació mitjançant diferents llenguatges i suports del producte final.

- Competència de consciència i expressions culturals: Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre en el desenvolupament dels projectes,.

- Competència d’aprendre a aprendre: Les activitats autocorrectives, les rúbriques d’avaluació i els objectius de cada OA que tenen els alumnes a la seva disposició, per tal d’afavorir la responsabilitat i implicació en el propi procés d’aprenentatge. Les activitats de consolidació de la unitat interrelacionen continguts de manera que els nois i noies hagin d’aplicar els coneixements en contextos nous. Els interactius permeten a l’alumne experimentar els continguts treballats, de manera que se’n reforça l’aprenentatge significatiu. Les activitats de consolidació de la unitat interrelacionen continguts de manera que els nois i noies hagin d’aplicar els coneixements adquirits en contextos nous.

- Competència del sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor: Nombroses activitats potencien el treball autònom i autocorrectiu, i en molts casos permeten a més que l’alumne vagi més enllà de les propostes de partida.

Complementàriament, al llibre hi apareixen un seguit de continguts pensats per anar preparant els alumnes amb interessos professionals en el camp científic, en forma d’exposicions teòriques i d’activitats d’ampliació. Els alumnes que tinguin més habilitats de raonament científic poden anar avançant continguts, per tal de mantenir-los la motivació i desenvolupar al màxim les seves capacitats.

El format del llibre s’ha dissenyat tenint en compte les característiques d’aprenentatge dels alumnes, que són nadius digitals. La interfície d’accés als continguts del llibre els resultarà propera i còmoda de fer servir; els vídeos, usats com a recurs informatiu habitual, i els interactius esdevenen una eina molt potent d’autoaprenentatge; la selecció d’enllaços externs presenta la xarxa com a font de coneixement... Totes aquestes característiques pròpies del web 2.0 afavoreixen el creixement dels alumnes en coneixements i competencialment.

L'àrea de Física i Química disposa d'una versió anglesa, amb una adaptació CLIL (Content and Language Integrated Learning) o, en català, AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres).

Per això s'ha tingut en compte el Marc Comú Europeu de Referència, adequant els continguts seguint els criteris lingüístics de sintaxis, lèxic i expressions idiomàtiques per nivells.

A l'apartat PROGRAMACIONS D'UNITAT es llisten les competències i indicadors competencials relacionats amb els objectius específics de la unitat.



ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Segons el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya, l'Educació Secundària Obligatòria s'organitza d'acord amb els principis d'educació comuna i d'atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d'atenció a la diversitat en aquesta etapa estaran orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat i a l'assoliment dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i l'adquisició de les competències corresponents i no podran, en cap cas, suposar una discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i competències i la titulació corresponent.

Algunes mesures que pot adoptar el centre contemplen els agrupaments flexibles, el recolzo en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l'oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

En el Projecte Tangram es proposen diferents recursos que permeten oferir una atenció més individualitzada als alumnes, atenent a les seves necessitats i ritmes d'aprenentatge.

Itineraris per nivells

El llibre de text digital del Projecte Tangram ofereix un recorregut pels continguts curriculars establerts per a cadascun dels cursos segons tres nivells de dificultat dels OA: bàsic, clau i avançat.

ClauEl nivell clau és l'estàndard, tracta els continguts curriculars i va una mica més enllà oferint recursos, contingut complementari, activitats extra, etc. perquè el professor pugui adequar-lo a cada situació..

BàsicEl nivell bàsic tracta els continguts mínims establerts pel currículum de forma més pautada, pensant en aquells alumnes que tenen un ritme d'aprenentatge més lent o irregular. Disposa d'una adaptació particular en cada tipus de contingut.

Basat en els mateixos recursos i propostes didàctiques que el clau, es distingeix d'aquest per presentar a la pàgina expositiva les característiques següents:

Un apartat inicial que llista els objectius d'aprenentatge amb el títol Aprendràs. Un apartat final que repassa els continguts apresos, amb el títol Has après. Unes curiositats dintre de l'exposició (com a motivació) amb el títol Ho saps? Uns apartats simplificats, amb recursos associats seleccionats, amb l'objectiu

de no saturar els alumnes amb massa informació.



Una exposició simplificada (quant al contingut i el redactat), que utilitza més elements visuals i amb més termes de glossari.

També les activitats formatives estan adaptades per a aquest itinerari en dues línies complementàries:

Activitats completament diferents de l'itinerari clau, amb plantejaments més senzills i més visuals.

Versions simplificades de les activitats de l'itinerari clau a través d'una redacció més senzilla, aportació d'elements visuals de suport, reducció dels apartats o enunciats més detallats i pautats.

Quan l'activitat inicial de l'OA és individual es basa en el mateix recurs però pot tenir un plantejament específic per a cada nivell, que en el bàsic es completa amb apartats més pautats. Quan és grupal, coincideix per als dos nivells, tot i que en alguna ocasió es completa amb algun apartat per treballar de manera individual més pautada.

El nivell bàsic és visualment equiparable al clau per evitar discriminació o percepció negativa.

Avançat

L'avançat consta d'una proposta de treball per a aquells alumnes que han superat el contingut curricular de l'itinerari clau. Des d'aquest itinerari l'alumne pot accedir en tot moment al clau.

La proposta de treball no exposa nou contingut, sinó que es basa en el contingut de l'itinerari clau i convida a avançar a través d'un treball de recerca, exploració, etc. Són els mateixos alumnes els qui, de manera guiada, han de descobrir nous continguts o aspectes del tema tractat.

El mòdul del professor permet establir una avaluació de nivell prèvia a l'aprenentatge d'un contingut específic per avaluar el nivell de l'alumne respecte a aquest contingut. La finalitat d'aquesta avaluació és determinar quin dels tres nivells és més adequat per a cada alumne (o grups d'alumnes) a partir dels resultats d'aquesta avaluació.

És a dir, el llibre digital pot oferir un itineraris específic i adaptat a cada alumne en funció dels resultats de la seva avaluació de nivell en cada tema - o en algun d'ells – si així ho determina el professor.

El professor pot decidir no utilitzar aquesta avaluació de nivell, utilitzar-ho solament en determinats continguts o modificar l'itinerari proposat per a un alumne o diversos alumnes en concret si ho considera necessari.

Així mateix, el professor pot realitzar l'avaluació de nivell per comprovar el nivell d'un grup- o d'un alumne- sense que això signifiqui crear itineraris automàticament.



En cadascun dels nivells dels llibres, el professor disposa de propostes metodològiques que proposen formes alternatives o complementàries de treballar el llibre de l'alumne, o bé enfocaments nous o alternatius.

Tot i que en cada cas els orientacions s'adapten al contingut, solen coincidir en els següents aspectes:

Plantegen variacions sobre com abordar les activitats per oferir enfocaments alternatius o complementaris.

Donen indicacions o precisions sobre como procedir amb els projectes de bloc.

Especifiquen estratègies de treball per als recursos multimèdia.

Repassen el contingut que desenvolupa l'element en qüestió, situant-lo en el context de la matèria i proporcionant una visió més àmplia del contingut.

Concreten estratègies per abordar-lo (seqüència, metodologia, etc.).

Llisten vincles amb altres continguts, ja siguin de nivell inferior, superior o transversals.

Anticipen i resolen possibles problemes amb els quals es pot trobar en el seu desenvolupament i ofereixen solucions per superar-los.

Tipologia d’activitats

1. Formatives

Durant el desenvolupament i al final cadascun dels temes o objectes d'aprenentatge, l'alumne podrà realitzar les activitats plantejades i comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els diferents continguts de la matèria.

Activitats autocorrectives i de resposta lliure, de diferent dificultat, en cada tema o objecte d'aprenentatge.

Recursos i tasques complementaris en cada tema: tasques, mapes, esquemes, comentaris de text, etc.

Els activitats dels nivells clau i bàsic es diferencien segons característiques adaptades al nivell de complexitat.

3. D'aprofundiment i ampliació

Aquest tipus d'activitats servirà per ajustar les diferents necessitats educatives, ritmes d'aprenentatge i nivells dels diferents alumnes a l'aula. Amb les activitats d'ampliació s'estendran els coneixements adquirits.

4. Consolidació



Tant les activitats de secció com les activitats de l'apartat anomenat “Consolidació” en cada unitat del Projecte Tangram interrelacionen els principals aspectes dels OA que tracten mitjançant una proposta de treball aplicat i contextualitzat. Es basen en una seqüència de pantalles que plantegen un procés pautat.

5. D'avaluació sumativa

En finalitzar cada unitat l'alumne podrà realitzar una autoavaluació per comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els continguts d'aquesta unitat.

Aquest tipus d'activitats seran tingudes en compte en la mesura que determinin els criteris de qualificació establerts en l'apartat CRITERIS DE QUALIFICACIÓ d'aquesta programació. En tractar-se d'una avaluació de l'aprenentatge contínua i formativa, s'aplicaran altres eines i indicadors per a l'avaluació total per avaluar l'aprenentatge dels alumnes i el procés d'ensenyament dut a terme.

A més dels procediments, l'avaluació dels quals es realitzarà mitjançant observació del comportament de l'alumne, els seus treballs, la seva participació a l'aula i en les tasques assignades, els assoliments s'avaluaran a través de proves específiques sobre els objectius de cada capítol.

6. Projectes

Com hem vist, el llibre digital amb el qual treballarem proposa projectes grupals per treballar de forma integrada el contingut de diverses unitats.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.



Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

7. Complementàries

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEFINIDES EN LA PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE]

Activitat - Tasca Localització Data Observacions

Intel·ligències múltiples

La diversitat a l'aula no té a veure únicament amb els diferents graus de coneixement previ d'un tema o amb dificultats específiques de comprensió o necessitats especials, sinó que també influeixen les diferents formes i capacitats individuals de cada alumne per a l'aprenentatge. Tal com establí Howard Gardner, la intel·ligència no s’ha de veure como un element únic i igual per a tothom, sinó que es compon de diferents tipus. Cada persona té més facilitat per unes que per altres, sense que per això es pugui dir que algú és més o menys intel·ligent. Partint d’aquesta premissa, les programacions Tangram incorporen aquest paràmetre per donar resposta a les característiques personals i d’aprenentatge de tots els alumnes.

Les intel·ligències múltiples s’organitzen a partir de les dimensions següents::

Lingüisticoverbal: ús i estructuració eficient dels significats i les funcions del llenguatge, tant en l’aspecte cognitiu com en el comunicatiu.

Logicomatemàtica: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids.

Espaciovisual: visualització i representació gràfica d’idees visuals o espacials.

Musical: percepció de formes musicals amb la finalitat de discriminar-les, transformar-les i expressar-les.

Cineticocorporal: utilització de tot el cos per expressar idees i sentiments.



Intrapersonal: autopercepció que una persona té de si mateixa i que li permet reflexionar sobre el seu aprenentatge.

Interpersonal: habilitats per percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones.

Naturalista: identificació, classificació i ús adequat d’elements del medi natural (objectes, plantes, animals, etc.).

El Projecte Tangram permet donar propostes de treball per a diferents intel·ligències, a més de permetre el desenvolupament de competències i intel·ligències no pròpies de l'àmbit de la matèria. Per exemple, el Projecte Tangram de Física i química també ofereix propostes per desenvolupar competències pròpies dels àmbits científic, matemàtic, social, cultural i artístic.

Les programacions de cada unitat del Projecte Tangram proposen itineraris complementaris als definits en el llibre de l'alumne. Aquests itineraris es plantegen a través de les orientacions didàctiques del professor, en les quals s'ofereixen pautes alternatives per treballar els continguts i activitats aplicant intel·ligències múltiples i competències bàsiques alternatives a les habituals del llibre de l'alumne.



PROGRAMACIONS D'UNITAT

Unitat 1. La matèria

Aquesta unitat presenta continguts de base per a la química, especialment la teoria atòmica i els conceptes d’element i compost. És important que quedin ben assolits per tots els alumnes, de manera significativa, per a que els puguin anar aplicant en el decurs dels continguts superiors.

La teoria corpuscular de la matèria és un model que permet justificar el comportament de les substàncies en moltes situacions, i com a tal cal presentar-lo als alumnes. És una eina que han de poder usar com a argument, i per tant, cal dominar-la bé.

En el decurs de la unitat es començarà a fer servir la taula periòdica, tot aprenent a identificar elements pel seu símbol i a reconèixer-ne les propietats per la seva posició.

Els alumnes aprendran a reconèixer elements i compostos importants per a la seva vida quotidiana, per a la salut, per la indústria, de manera que veuran les connexions de la química amb el món que els envolta.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ

Els estats de la matèria

OBJECTES D'APRENENTATGE

Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball

Mescles de colors1. Teoria corpuscular de la

matèriaTeoria corpuscular de la matèria

Canvis quotidians2. Els estats d'agregació de

la matèriaEls diagrames de fases

Cançó per aprendre 3. Els elements químics Els elements en vídeo

L'abundància és relativa4. Els elements químics

propersElements químics a l'aigua i als meteorits

Els somnis de Kekulé? 5. Els compostos químics El benzè, el naftalè i més...

ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ

Un matí mogut Què és què?



L'aire que ens envolta Elements i compostos químics al nostre voltant Les lleis dels gasos

Competències

Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.


Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

Objectius

Conèixer els postulats de la teoria corpuscular de la matèria. Descriure les diferències entre els tres estats de la matèria i conèixer les principals lleis

que expliquen el comportament dels gasos. Definir la noció d’”element” des d’un punt de vista experimental i microscòpic. Conèixer els elements més importants i identificar-ne les propietats segons la posició en

la taula periòdica. Distingir els diferents tipus de compostos, reconeixent els que són més importants en la

vida quotidiana. Valorar el progrés de la ciència en forma de models que van millorant successivament..

Criteris d'avaluació

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.

Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.

Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.

Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.

Indicadors competencials

Coneix els postulats de la teoria corpuscular de la matèria. Descriu les diferències entre els tres estats de la matèria i coneix les principals lleis que

expliquen el comportament dels gasos. Defineix la noció d’”element” des d’un punt de vista experimental i microscòpic. Coneix els elements més importants i n’identifica les propietats segons la posició en la

taula periòdica. Distingeix els diferents tipus de compostos, reconeixent els que són més importants en

la vida quotidiana.



Valora el progrés de la ciència en forma de models que van millorant successivament.


Naturalista Interpersonal Lingüística Visual-espacial Lògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 1 - La matèria

OBJECTES D'APRENENTATGE Teoria corpuscular de la

matèriaEls estats d'agregació de la matèria

Els elements químics Els elements químics propers

Els compostos químics TOTS

Objectius

Conèixer els postulats de la teoria corpuscular de la matèria.

Descriure les diferències entre els tres estats de la matèria i conèixer les principals lleis que expliquen el comportament dels gasos.

Definir la noció d’”element” des d’un punt de vista experimental i microscòpic.

Conèixer els elements més importants i identificar-ne les propietats segons la posició en la taula periòdica.

Distingir els diferents tipus de compostos, reconeixent els que són més importants en la vida quotidiana.

Valorar el progrés de la ciència en forma de models que van millorant successivament.

Competències

Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.


Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.




Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.


Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.


Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.






Coneix els postulats de la teoria corpuscular de la matèria.

Descriu les diferències entre els tres estats de la matèria i coneix les principals lleis que expliquen el comportament dels gasos.

Defineix la noció d’”element” des d’un punt de vista experimental i microscòpic.

Coneix els elements més importants i n’identifica les propietats segons la posició en la taula periòdica.

Distingeix els diferents tipus de compostos, reconeixent els que són més importants en la vida quotidiana.



NaturalistaInterpersonalLingüísticaVisual-espacial

Naturalista LingüísticaVisual-espacialLògic-matemàtica

NaturalistaLingüísticaLògic-matemàticaVisual-espacial

NaturalistaLingüísticaVisual-espacial

NaturalistaLingüísticaVisual-espacialLògic-matemàtica

NaturalistaLingüísticaInterpersonal

Taxonomia de Bloom

RecordarAnalitzar

ComprendreAplicar

ComprendreAnalitzar Recordar

ComprendreAnalitzar

RecordarComprendreAnalitzar

Analitzar


Unitat 2. Substàncies pures i mescles

Aquesta unitat presenta un dels continguts del currículum on l’abstracció dels conceptes químics és molt propera a l’alumnat, donada la multiplicitat d’exemples propers que es poden oferir als joves. Per tant, els ha de resultar fàcil entendre’n les idees clau.

El què pot resultar més difícil és assegurar l’ús d’un llenguatge correcte, tant des del punt de vista terminològic com des del punt de vista de la descripció dels fenòmens i processos. Aquí, hi haurà gran diversitat d’alumnes, des d’aquells que practiquin de manera espontània l’ús del llenguatge de manera quasi científica, fins als que tinguin moltes dificultats per explicar coherentment els seus processos de pensament. Atenent a les habilitats de cadascun, doncs, cal demanar-los a tots que facin un esforç tant en el domini del vocabulari, com en les explicacions d’allò que han experimentat i après.

És important que el professorat posi èmfasi en les relacions profundes entre els conceptes, per tal d’evitar que l’alumnat faci lectures superficials i es quedi amb les anècdotes de la part pràctica, sense atendre als significats. Per tant, cal fer explícites les relacions entre les propietats de les substàncies i el seu caràcter de substància pura, o mescla, així com de les tècniques que s’usen per a separar-ne els components.

Al llarg de tota la unitat s’estan treballant canvis físics i no químics; és convenient anar recordant als alumnes que s’està treballant a un nivell extern de la matèria, on la identitat de les substàncies que intervenen en els processos es manté.

Continguts


Fem mescles!



Diferents substàncies, diferents propietats, diferents aplicacions

1. Les substàncies pures Duresa i tenacitat

Envoltats per mescles! 2. Mescles Fem maionesa!

28 de desembre, dia dels Sants Innocents

3. Tècniques de separació de mescles

Un producte molt català: l’aiguardent



Treure la sal de la sorra El vi, un producte de la vinya Quina sal es dissol més en aigua? Qui és qui? Estem saturats…

Competències

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals

Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement

científic.

Objectius

Conèixer algunes propietats característiques i relacionar-les amb la identificació de les substàncies pures.

Diferenciar les mescles presents a la vida quotidiana, i reconèixer, calcular i interpretar les seves propietats.

Conèixer les tècniques de separació de mescles i les propietats de les substàncies en què es basen.

Practicar amb procediments experimentals, tot comprenent-ne els objectius i seguint els passos acuradament.

Descriure amb llenguatge científic els passos seguits en els procediments experimentals.





Explica el significat de substància pura i la diferència entre les simples i les compostes, fent servir les definicions per identificar algunes substàncies pures comunes.

Fa servir les propietats característiques d’algunes substàncies per explicar el seu comportament, i per identificar-les.



Distingeix i classifica substàncies d'ús quotidià en substàncies pures i mescles, i en aquest últim cas, en homogènies i heterogènies.

Fa càlculs i interpreta valors de les propietats generals de la matèria, diferenciant-les de les característiques.

Coneix les tècniques de separació de mescles i les relaciona amb les propietats característiques de les substàncies.

Fa servir amb fluïdesa els termes propis de les tècniques de separació (propietats com la capil·laritat, substàncies com el carbó actiu, processos com la cristal·lització...).

Practica amb procediments experimentals a partir d’un disseny donat i n’entén l’objectiu i les conclusions.

Descriu amb llenguatge científic els passos seguits en els procediments experimentals.


Naturalista Lingüística Lògic-matemàtica Interpersonal

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 2 – Substàncies pures i mescles

OBJECTES D'APRENENTATGE Les substàncies pures Mescles Tècniques de separació de

mesclesTOTS

Objectius

Conèixer algunes propietats característiques i relacionar-les amb la identificació de les substàncies pures.

Diferenciar les mescles presents a la vida quotidiana, i reconèixer, calcular i interpretar les seves propietats.

Conèixer les tècniques de separació de mescles i les propietats de les substàncies en què es basen.

Practicar amb procediments experimentals, tot comprenent-ne els objectius i seguint els passos acuradament.

Descriure amb llenguatge científic els passos seguits en els procediments experimentals.

Competències

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturalsIdentificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.












Fa càlculs i interpreta valors de les propietats generals de


Fa servir amb fluïdesa els termes propis de les tècniques






la matèria, diferenciant-les de les característiques.

de separació (propietats com la capil·laritat, substàncies com el carbó actiu, processos com la cristal·lització...).


NaturalistaLingüística

NaturalistaLingüística Lògic-matemàtica


NaturalistaLingüísticaInterpersonal


Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAvaluar

RecordarComprendreAplicarAnalitzar


Aplicar Comprendre


Unitat 3. Àtoms, molècules i cristalls

Aquesta unitat conté molts continguts d’iniciació cap a la química més abstracta de cursos superiors. És convenient que la presenteu, així, com una aproximació al què és aquesta ciència, i que prioritzeu la comprensió dels continguts de fons.

Els primers OA fan referència al món atòmic i subatòmic i requereixen, per tant, un esforç d’abstracció per als alumnes. Aprofiteu les simulacions i les comparacions per afavorir que els joves es facin representacions mentals adequades dels àtoms i del seu interior. Dediqueu temps a l’elaboració d’aquestes representacions, per tal que l’alumnat es pugui meravellar de la gran quantitat de coneixement que disposem avui en dia sobre l’interior de la matèria.

És necessari que els continguts de l’estructura interna de l’àtom dels primers OA quedin ben assumits, per tal d’afavorir la comprensió dels continguts de l’enllaç químic, l’estructura interna de les substàncies i l’inici dels càlculs estequiomètrics.

La unitat presenta tres eines fonamentals pròpies de la química: la taula periòdica, la formulació i l’ús del mol com a unitat de quantitat de matèria. En els tres casos, l’objectiu és presentar les eines, que l’alumnat entengui la seva necessitat i la seva conveniència, i sobretot, que consolidi el seu significat de base, deixant per a cursos superiors el domini sistemàtic dels continguts.

Continguts


Àtoms i molècules



Els àtoms

La ciència avança pas a pas 1. Models atòmics El model de Bohr

El buit atòmic 2. L'estructura de l'àtom Comparant mides

De mica en mica s’omple la pica 3. La taula periòdicaTaules dels elements químics

Les molècules i els cristalls

A l'hora del pati 4. Unions entre àtoms Unions químiques

Calculant amb la taula periòdica5. Massa molecular i massa molar

La u i el Da

El mono i el di 6. El llenguatge químicUn nom per a cada substància



Una altra forma de mirar una xapa Un experiment molt revelador El descobriment dels elements i la taula periòdica Comparació de taules d'elements

Competències



Objectius

Conèixer les principals teories de l’estructura interna de l’àtom, els experiments que les han confirmades i les seves limitacions.

Explicar l’estructura interna de l’àtom, les partícules que la formen i les forces que la mantenen.

Emprar la taula periòdica amb fluïdesa per identificar elements, símbols, nombres màssic i atòmic i conèixer-ne algunes propietats.

Relacionar les propietats i l’estructura interna de les substàncies amb el tipus d’enllaç i aquest amb la configuració electrònica dels àtoms que el formen.

Calcular masses moleculars i masses molars i diferenciar quan emprar-ne cadascuna. Anomenar i formular compostos binaris segons la nomenclatura sistemàtica, i

diferenciar-la d’altres normatives del llenguatge químic..




Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.


Coneix les principals teories de l’estructura interna de l’àtom i les seves limitacions. Explica l’experiment de Rutherford i les seves conseqüències. Explica l’estructura interna de l’àtom, les partícules que la formen i les forces que la

mantenen. Empra la taula periòdica amb fluïdesa per identificar elements, símbols, nombres màssic

i atòmic.



Diferencia el comportament d’alguns elements a partir de la seva posició a la taula periòdica.

Explica la tendència dels àtoms a adquirir configuracions electròniques estables. Diferencia tipus d’enllaç i d’estructura interna a partir dels tipus d’àtoms. Relaciona les propietats de les substàncies amb la seva estructura interna. Calcula masses moleculars i masses molars i diferencia quan emprar-ne cadascuna. Anomena i formula compostos binaris segons la nomenclatura sistemàtica, i la

diferencia d’altres normatives del llenguatge químic..


Naturalista Visual-espacial Lògic-matemàtica Lingüística Interpersonal Interpersonal

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 3 – Àtoms, molècules i cristalls

OBJECTES D'APRENENTATG

E

Models atòmics L'estructura de l'àtom La taula periòdica Unions entre àtoms Massa molecular i massa molar

El llenguatge químic

Objectius

Conèixer les principals teories de l’estructura interna de l’àtom, els experiments que les han confirmades i les seves limitacions.

Explicar l’estructura interna de l’àtom, les partícules que la formen i les forces que la mantenen.

Emprar la taula periòdica amb fluïdesa per identificar elements, símbols, nombres màssic i atòmic i conèixer-ne algunes propietats.

Relacionar les propietats i l’estructura interna de les substàncies amb el tipus d’enllaç i aquest amb la configuració electrònica dels àtoms que el formen.

Calcular masses moleculars i masses molars i diferenciar quan emprar-ne cadascuna.

Anomenar i formular compostos binaris segons la nomenclatura sistemàtica, i diferenciar-la d’altres normatives del llenguatge químic.

Competències








Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats. Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.

Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.



Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.




Coneix les principals teories de l’estructura interna de l’àtom i les seves limitacions.

Explica l’experiment de Rutherford i les seves conseqüències.

Explica l’estructura interna de l’àtom, les partícules que la formen i les forces que la mantenen.

Empra la taula periòdica amb fluïdesa per identificar elements, símbols, nombres màssic i atòmic.


Explica la tendència dels àtoms a adquirir configuracions electròniques estables.

Diferencia tipus d’enllaç i d’estructura interna a partir dels tipus d’àtoms.

Relaciona les propietats de les substàncies amb la seva estructura interna.

Calcula masses moleculars i masses molars i diferencia quan emprar-ne cadascuna.

Anomena i formula compostos binaris segons la nomenclatura sistemàtica, i la diferencia d’altres normatives del llenguatge químic.


NaturalistaVisual-espacial Lògic-matemàtica Lingüística Interpersonal

NaturalistaLingüística Lògic-matemàticaVisual-Espacial

NaturalistaVisual-EspacialLingüísticaLògic-matemàtica

NaturalistaVisual-espacial

NaturalistaLògic-matemàtica

NaturalistaLingüísticaInterpersonalVisual-Espacial

Taxonomia de Bloom





RecordarAnalitzar

ComprendreAplicarAnalitzar


Unitat 4. La radioactivitat

Els continguts d’aquesta unitat són molt interessants donat que estan fortament relacionats amb les ciències socials i la tecnologia, així com disciplines superiors derivades de les ciències naturals (genètica, medicina). A més, permeten consolidar els coneixements bàsics sobre l’àtom i relacionar la química amb elements importants de la vida quotidiana com la salut o les fonts d’energia.

El primer situa l’alumnat en el concepte d’isòtop i per tant s’hi fa referència als continguts de l’estructura interna de l’àtom, sent una bona ocasió per a aprofundir-ne en el significat i les aplicacions.

En l’OA 16 es presenta el fenomen de la radioactivitat, repassant les principals fites en la història de la seva descoberta, i descrivint breument els processos de fissió i fusió nuclears.

L’OA 17 conté alguns continguts relatius a la genètica i a la física, per tal d’explicar als nois i noies les repercussions sobre la salut de les radiacions.

La unitat és una molt bona oportunitat per fer debatre als alumnes sobre les bondats i els perills de la ciència, així com per a fer-los reflexionar sobre quin ha de ser el paper que aquesta ha de jugar en les nostres vides i sobre la necessitat d’establir límits al seu ús.

Continguts


Energia nuclear: polèmica oberta



”Construint” isòtops 1. Isòtops i radioisòtops Isòtops i radioisòtops

La desintegració radioactiva 2. La radioactivitat Canvis molt energètics

Plàtans radioactius 3. Efectes de les radiacions La bomba atòmica


Isòtops radioactius i centrals nuclears Juguem a ser antropòlegs i arqueòlegs Nuclear sí; nuclear, no Com funciona una central nuclear?


Competències



Objectius

Comparar isòtops i radioisòtops i descriure el seu origen i les seves aplicacions. Relacionar els científics (Röntgen, Becquerel, Curie i Rutherford) amb els experiments

relatius a la radioactivitat i explicar-ne el seu fonament i aplicacions. Explicar la presència de radioactivitat al nostre entorn, la manera de mesurar-la i les

conseqüències que pot tenir.





Indicadors d'assoliment

Explica el concepte d’isòtop amb exemples quotidians. Diferencia els que són estables i inestables, naturals i artificials, usant la informació de

la taula periòdica. Coneix els científics involucrats amb els principals descobriments de la radioactivitat. Defineix la radiació, els seus tipus i les seves propietats. Explica els fenòmens de la fusió i la fissió, i la seva relació amb la radioactivitat. Identifica les radiacions ionitzants com a responsables de crear mutacions. Reconeix les múltiples fonts de radiació natural i artificial que hi ha al nostre voltant i en

valora la perillositat. Valora críticament l’ús que es fa dels residus radioactius.


Naturalista Visual-espacial Lògic-matemàtica Lingüística Interpersonal Interpersonal



Taxonomia de Bloom


Avaluar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 4 - La radioactivitat

OBJECTES D'APRENENTATG

E

Isòtops i radioisòtops La radioactivitat Efectes de les radiacions

ObjectiusComparar isòtops i radioisòtops i descriure el seu origen i les seves aplicacions.

Relacionar els científics (Röntgen, Becquerel, Curie i Rutherford) amb els experiments relatius a la radioactivitat i explicar-ne el seu fonament i aplicacions.

Explicar la presència de radioactivitat al nostre entorn, la manera de mesurar-la i les conseqüències que pot tenir.

Competències





Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les. Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.


Explica el concepte d’isòtop amb exemples quotidians.

Diferencia els que són estables i inestables, naturals i artificials, usant la informació de la taula periòdica.

Coneix els científics involucrats amb els principals descobriments de la radioactivitat.

Defineix la radiació, els seus tipus i les seves propietats.

Explica els fenòmens de la fusió i la fissió, i la seva relació amb la radioactivitat.

Identifica les radiacions ionitzants com a responsables de crear mutacions.

Reconeix les múltiples fonts de radiació natural i artificial que hi ha al nostre voltant i en valora la perillositat.

Valora críticament l’ús que es fa dels residus radioactius.


NaturalistaVisual-espacialLingüísticaLògicomatemàtica Interpersonal

NaturalistaInterpersonalLingüísticaVisual-Espacial

Naturalista Interpersonal



Taxonomia de Bloom



RecordarComprendreAvaluar


Unitat 5. El canvi químic

Aquesta és una de les unitats centrals del curs, per la seva importància dins la disciplina de la química. No obstant això, cal que els alumnes hagin entès bé alguns conceptes anteriors (àtom, molècula, mol, enllaç) així com que tinguin soltesa en algunes habilitats (ús de la taula periòdica, fonaments de formulació) per tal d’aprendre bé els objectius d’aquesta unitat.

L’OA 18 recorda els conceptes de canvi físic i químic i explica la reacció química a partir de la perspectiva microscòpica de la matèria. El segon OA de la unitat, el 19, aprofundeix en aquesta idea i presenta als alumnes la manera habitual d’expressar per escrit les reaccions químiques per tal que s’hi vagin familiaritzant.

En l’OA 20 trobareu els continguts relatius als càlculs estequiomètrics i a la llei de conservació de la massa, així com una aproximació a la figura d’Antoine Lavoisier. L’OA 21 presenta molts exemples de reaccions químiques diferents, classificades en funció de diferents criteris, i us ha de servir per consolidar les idees treballades fins al moment.

L’últim OA de la unitat, el 22, presenta una iniciació a la catàlisi química, descrivint els factors que poden influenciar en la velocitat de les reaccions.

En tots els OA, i a partir dels diferents continguts treballats, es veuen molts exemples de reaccions químiques diferents, que tenen a veure amb el quotidià dels joves i també amb el món que els envolta, de manera que tots esdevenen una bona oportunitat per reconèixer i valorar la importància de la química.

Continguts


El canvi químic



Canvis a l'hora de cuinar 1. Els canvis a la matèria Què és la cuina molecular?

Les reaccions químiques

Com pots fer un volcà? 2. Les reaccions químiques Els focs artificials

El formatge fresc i la conservació de la massa

3. La massa en les reaccions químiques

El flogist i l'alquímia

La pizza4. Tipus de reaccions

químiquesL'oli fregit

La velocitat de les reaccions

Més ràpid, si us plau!5. Velocitat en els canvis

químics La descomposició de l’aigua oxigenada

Efervescència cel·lular 6. Catalitzadors Nous catalitzadors



Simulem una reacció Unes claus rovellades

Competències

Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals


Objectius

Diferenciar els canvis químics i físics de la matèria des d’un punt de vista teòric i en exemples quotidians

Interpretar la reacció química com una transformació interna de les substàncies, explicant-la a nivell molecular i a partir de la seva expressió científica habitual

Explicar i demostrar la llei de conservació de la massa, reconeixent el paper de Lavoisier en la seva descoberta, i usar-la per identificar quan una reacció no està ben ajustada o per ajustar correctament reaccions senzilles

Identificar reaccions químiques habituals en la vida quotidiana, i classificar-les en funció de les seves substàncies o del tipus de canvi molecular que hi té lloc

Descriure els factors que influeixen en la velocitat de reacció i la manera com ho fan, fent especial èmfasi en el paper dels catalitzadors



Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment..


Planificar algun experiment i realitzar prediccions sobre la influència de diferents variables en la velocitat de reacció. Descriure l’efecte dels catalitzadors en reaccions d’interès quotidià.




Diferencia els canvis químics i físics de la matèria des d’un punt de vista teòric Reconeix reaccions químiques en exemples quotidians. Interpreta la reacció química com una transformació interna de les substàncies Interpreta amb fluïdesa la seva expressió científica habitual. Explica la llei de conservació de la massa. Reconeix el paper de Lavoisier en la història de la química Usa la llei per identificar quan una reacció no està ben ajustada o per ajustar

correctament reaccions senzilles. Identifica un tipus de reacció determinada a partir de la seva equació Categoritza diferents reaccions químiques habituals en funció de les substàncies que hi

participen. Explica la velocitat de la reacció en base a la teoria de les col·lisions. Descriu els factors que influeixen en la velocitat de reacció i la manera com ho fan. Interpreta el paper dels catalitzadors en una reacció química.


Naturalista Interpersonal Lingüística Visual espacial Lògicomatemàtica

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 5 – El canvi químic

OBJECTES D'APRENENTATGE Els canvis a la matèria Les reaccions químiques La massa en les reaccions

químiquesTipus de reaccions químiques Velocitat en els canvis químics

Catalitzadors

Objectius

Diferenciar els canvis químics i físics de la matèria des d’un punt de vista teòric i en exemples quotidians

Interpretar la reacció química com una transformació interna de les substàncies, explicant-la a nivell molecular i a partir de la seva expressió científica habitual

Explicar i demostrar la llei de conservació de la massa, reconeixent el paper de Lavoisier en la seva descoberta, i usar-la per identificar quan una reacció no està ben ajustada o per ajustar correctament reaccions senzilles

Identificar reaccions químiques habituals en la vida quotidiana, i classificar-les en funció de les seves substàncies o del tipus de canvi molecular que hi té lloc

Descriure els factors que influeixen en la velocitat de reacció i la manera com ho fan, fent especial èmfasi en el paper dels catalitzadors

Competències


Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic

Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturalsIdentificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.




Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades

Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar


Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment. Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en

Planificar algun experiment i realitzar prediccions sobre la influència de diferents variables en la velocitat de reacció. Descriure l’efecte dels catalitzadors en reaccions d’interès quotidià.



experimentalment.. els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.

sistemes tancats.


Diferencia els canvis químics i físics de la matèria des d’un punt de vista teòric

Reconeix reaccions químiques en exemples quotidians

Interpreta la reacció química com una transformació interna de les substàncies

Interpreta amb fluïdesa la seva expressió científica habitual

Explica la llei de conservació de la massa

Reconeix el paper de Lavoisier en la història de la química

Usa la llei per identificar quan una reacció no està ben ajustada o per ajustar correctament reaccions senzilles

Identifica un tipus de reacció determinada a partir de la seva equació

Categoritza diferents reaccions químiques habituals en funció de les substàncies que hi participen

Explica la velocitat de la reacció en base a la teoria de les col·lisions

Descriu els factors que influeixen en la velocitat de reacció i la manera com ho fan

Interpreta el paper dels catalitzadors en una reacció química



LògicomatemàticaLingüísticaNaturalistaVisual espacial

Naturalista InterpersonalLingüísticaVisual espacialLògicomatemàtica

NaturalistaLògicomatemàtica Visual espacialLingüística

NaturalistaLingüísticaVisual espacialLògicomatemàtica

Taxonomia de Bloom

Analitzar RecordarComprendreAplicar





Unitat 6. L'energia de les reaccions

Aquesta és una unitat que complementa l’anterior, tot reforçant el concepte de canvi químic incorporant-hi la idea de transformació energètica. S’ha d’haver assolit bé el concepte de transformació de la matèria, a nivell macroscòpic i microscòpic, per poder afegir-hi la noció d’energia, que sempre resulta abstracta per als alumnes.

Per això, la unitat comença amb un OA que es destina exclusivament al concepte teòric d’energia, que va concretant després, en els dos OA posteriors, cap al context de les reaccions químiques.

La unitat finalitza amb l’últim OA de química del curs, que relaciona aquesta disciplina amb la societat actual, presentant-ne els avantatges i els reptes principals.

Al llarg de la unitat trobareu oportunitats per fer reflexionar als alumnes al voltant de com la química és present i necessària en la seva vida quotidiana, així com d’analitzar-la i entendre-la amb les eines que fins ara els heu anat proporcionant.

Continguts


L’energia de les reaccions químiques



No en perdem gens 1. L’energia Energia tèrmica i temperatura

La fotosíntesi2. L’energia associada a les

reaccions químiquesQuin combustible necessita el meu coet?

Netegem monedes 3. L’electròlisi És d’or aquest anell?

Els plàstics de casa4. Química, societat i medi

ambientLa química verda i els catalitzadors


L’obtenció de l’alumini L'energia del propà L'energia dels combustibles

Competències



Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement

científic. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit

escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals..

Objectius

Definir l’energia i citar-ne algunes de les seves formes, així com conèixer-ne les seves unitats i diferenciar-la d’altres magnituds.

Explicar els conceptes de conservació, pèrdua d’energia i rendiment. Distingir reaccions endotèrmiques i exotèrmiques. Posar exemples de combustions en la vida quotidiana, i predir els reactius o productes

que participen en una determinada combustió. Explicar el funcionament d’una electròlisi per comparació amb una reacció redox,

identificant-ne reactius, productes i els diferents components de les cel·les electrolítiques.

Valorar la importància de l’electròlisi en els processos industrials. Identificar el paper de la química en la vida quotidiana, i específicament en l’origen i les

solucions dels principals reptes mediambientals en què ens trobem.



Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment

Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.

Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment.






Defineix l’energia i en cita algunes de les seves formes, així com conèixer-ne les seves unitats

Reconeix les diferents manifestacions de l’energia i les seves transformacions, en exemples quotidians

Identifica les maneres com es propaga l’energia tèrmica i la diferencia de la calor i temperatura.

Explica exemples de conservació i pèrdua d’energia Reconeix exemples de combustions en la vida quotidiana Distingeix reaccions complertes d’incompletes i les explica sota el model

cineticomolecular Identifica els diferents participants d’una combustió d’hidrocarburs, a partir d’exemples

quotidians o extrets d’experiments senzills Relaciona les característiques que diferencien les reaccions endotèrmiques i

exotèrmiques Interpreta gràfics qualitatius del progrés d’una reacció en funció de l’energia Indica els processos d’intercanvi d’electrons que tenen lloc en una reacció redox Relaciona una electròlisi amb una reacció redox Explica el procés de l’electròlisi i en

descriu les aplicacions Identifica el tipus de reacció que té lloc en cadascuna de les cel·les electrolítiques, i el

nom dels seus components Identifica productes sintètics i els relaciona amb la importància de la química en la vida

quotidiana Reconeix tipus d’indústries químiques properes Explica accions pròpies que tinguin a veure amb el malbaratament energètic i en

proposa alternatives Descriu els diferents tipus de contaminació Diferencia causes i conseqüències en els principals reptes mediambientals i valora el

paper de la química en la recerca de les seves solucions.


Naturalista Lingüística Lògico-matemàtica

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 6 - L'energia de les reaccions

OBJECTES D'APRENENTATGE L’energia L’energia associada a les reaccions

químiquesL’electròlisi Química, societat i medi ambient

Objectius

Definir l’energia i citar-ne algunes de les seves formes, així com conèixer-ne les seves unitats i diferenciar-la d’altres magnituds.Explicar els conceptes de conservació, pèrdua d’energia i rendiment.

Distingir reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.Posar exemples de combustions en la vida quotidiana, i predir els reactius o productes que participen en una determinada combustió.

Explicar el funcionament d’una electròlisi per comparació amb una reacció redox, identificant-ne reactius, productes i els diferents components de les cel·les electrolítiques.

Valorar la importància de l’electròlisi en els processos industrials.

Identificar el paper de la química en la vida quotidiana, i específicament en l’origen i les solucions dels principals reptes mediambientals en què ens trobem.

Competències


Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals .Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.




Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les. Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.

Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment.Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.

Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les. Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.







Explica exemples de conservació i pèrdua d’energia

Reconeix exemples de combustions en la vida quotidiana

Distingeix reaccions complertes d’incompletes i les explica sota el model cineticomolecular

Identifica els diferents participants d’una combustió d’hidrocarburs, a partir d’exemples quotidians o extrets d’experiments senzills

Relaciona les característiques que diferencien les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques

Interpreta gràfics qualitatius del progrés d’una reacció en funció de l’energia

Indica els processos d’intercanvi d’electrons que tenen lloc en una reacció redox

Relaciona una electròlisi amb una reacció redox Explica el procés de l’electròlisi i en descriu les aplicacions

Identifica el tipus de reacció que té lloc en cadascuna de les cel·les electrolítiques, i el nom dels seus components

Identifica productes sintètics i els relaciona amb la importància de la química en la vida quotidiana

Reconeix tipus d’indústries químiques properes

Explica accions pròpies que tinguin a veure amb el malbaratament energètic i en proposa alternatives

Descriu els diferents tipus de contaminació

Diferencia causes i conseqüències en els principals reptes mediambientals i valora el paper de la química en la recerca de les seves solucions


NaturalistaLingüísticaLògico-matemàtica

NaturalistaLògico-matemàticaLingüística



Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre


RecordarComprendre

ComprendreAnalitzar


Unitat 7. El moviment i les forces

Aquesta unitat presenta continguts de la cinemàtica i la dinàmica així com l’estudi d’altres forces importants com l’elàstica. És doncs una unitat que presenta continguts de física que s’han de treballar abastament en cursos superiors, i que per tant ara només s’han d’introduir. Tenint en compte l’alumnat que no seguirà cursant aquesta matèria, cal que la perspectiva sota la qual es treballa a tercer d’ESO sigui una visió social de la ciència. Els alumnes han de reconèixer i aplicar característiques del mètode científic al llarg de la unitat.

El primer OA treballa els conceptes de velocitat i acceleració, tot presentant les fórmules de la cinemàtica. El segon explica el concepte de força i introdueix els quatre tipus d’interaccions que es troben a la natura, fent èmfasi en la gravitatòria, l’elèctrica i l’electromagnètica. L’últim OA se centra en els efectes de les forces sobre l’estat de moviment dels cossos o sobre les seves deformacions.

Al llarg de la unitat es treballaran transversalment les matemàtiques: en l’aplicació de les fórmules i en el seu significat; en el canvi d’unitats; en el càlcul vectorial; en els gràfics. L’altra àrea que es relaciona de manera més directa amb la unitat és la tecnologia. La unitat però, també us proporciona una possibilitat de treballar les competències cíviques presentant-vos continguts que tenen una repercussió directa en la vida quotidiana i al voltant de les quals els alumnes poden tenir un determinat posicionament, com és el cas de la regulació de les velocitats màximes en els vehicles.

Continguts


El moviment i les forces



Posant límits a la velocitat 1. Velocitat i acceleració Paracaigudisme i acceleració

Què arriba abans a terra 2. Les forces de la natura Un hotel a l'espai

Mètode científic i molles 3. Efectes de les forces Les forces en l'esquí


Com escapar-se d’un guepard Eixos a tota pastilla La llei de Hooke


Competències


Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic


Objectius

Explicar amb rigor les magnituds de la cinemàtica i usar-les per interpretar o realitzar gràfics que il·lustrin diferents situacions de moviment.

Descriure els fenòmens més importants relacionats amb les quatre interaccions fonamentals, especialment amb la gravitatòria, l’electrostàtica i la magnètica.

Identificar les principals forces presents en la vida quotidiana i els seus efectes sobre l’estat de moviment o deformació dels cossos.


Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica



Explica les diferents magnituds de la cinemàtica a partir d’exemples de la vida quotidiana.

Diferencia la velocitat instantània i la velocitat mitjana. Interpreta gràfics i hi identifica diferents aspectes del moviment. Representa gràfics del moviment a partir d’una taula o d’una situació problema . Explica, amb exemples, les quatre interaccions fonamentals. Enuncia la llei de Coulomb, en comprèn el significat, i l’aplica en la resolució d’exercicis. Diferencia tipus de substàncies segons les seves propietats magnètiques i tipus

d’imants. Descriu els experiments d’Oersted i de Faraday i n’interpreta els resultats. Explica, a partir de la llei de gravitació universal, la diferència entre pes i massa i el

concepte de gravetat. Relaciona els diferents nivells d’agrupació dels cossos planetaris amb l’ordre de

magnitud de les seves dimensions. Identifica en la vida quotidiana diferents tipus de forces i els seus efectes.



Enuncia les tres lleis de Newton i les relaciona amb diferents situacions quotidianes. Analitza la presència del fregament en la vida quotidiana i la seva influència en el

moviment. Aplica la força normal en exercicis de composició de forces on aparegui també el pes. Coneix la relació de dependència que s’estableix entre la força que s’aplica a un cos

elàstic i la seva elongació.


Naturalista Lògicomatemàtica Lingüística Visual-espacial

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Analitzar Aplicar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 7 – El moviment i les forces

OBJECTES D'APRENENTATGE Velocitat i acceleració Les forces de la natura Efectes de les forces

Objectius

Explicar amb rigor les magnituds de la cinemàtica i usar-les per interpretar o realitzar gràfics que il·lustrin diferents situacions de moviment.

Descriure els fenòmens més importants relacionats amb les quatre interaccions fonamentals, especialment amb la gravitatòria, l’electrostàtica i la magnètica.

Identificar les principals forces presents en la vida quotidiana i els seus efectes sobre l’estat de moviment o deformació dels cossos.

Competències

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científicIdentificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.



Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctricaElaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.


Indicadors competencials Explica les diferents magnituds de la cinemàtica a partir d’exemples de la vida quotidiana

Diferencia la velocitat instantània i la velocitat mitjana

Interpreta gràfics i hi identifica diferents aspectes del moviment

Representa gràfics del moviment a partir d’una taula o d’una situació problema

Explica, amb exemples, les quatre interaccions fonamentals

Enuncia la llei de Coulomb, en comprèn el significat, i l’aplica en la resolució d’exercicis

Diferencia tipus de substàncies segons les seves propietats magnètiques i tipus d’imants

Descriu els experiments d’Oersted i de Faraday i

Identifica en la vida quotidiana diferents tipus de forces i els seus efectes

Enuncia les tres lleis de Newton i les relaciona amb diferents situacions quotidianes

Analitza la presència del fregament en la vida quotidiana i la seva influència en el moviment

Aplica la força normal en exercicis de composició



n’interpreta els resultats

Explica, a partir de la llei de gravitació universal, la diferència entre pes i massa i el concepte de gravetat

Relaciona els diferents nivells d’agrupació dels cossos planetaris amb l’ordre de magnitud de les seves dimensions

de forces on aparegui també el pes

Coneix la relació de dependència que s’estableix entre la força que s’aplica a un cos elàstic i la seva elongació


NaturalistaLògicomatemàticaLingüísticaVisual-espacial

NaturalistaLògicomatemàticaLingüística

NaturalistaLingüísticaLògicomatemàtica

Taxonomia de Bloom

ComprendreAnalitzarAplicar

RecordarComprendreAnalitzarAplicar

RecordarComprendreAnalitzarAplicar


Unitat 8. La natura elèctrica de la matèria

Aquesta unitat presenta els primers continguts d’electricitat als alumnes, tot desenvolupant la dimensió elèctrica de la matèria a partir d’alguns fenòmens on aquesta s’hi posa més clarament de manifest.

El primer OA repassa els continguts treballats en la part de la química, que serveixen per recordar les partícules subatòmiques i les seves càrregues. També es presenta el concepte de força electrostàtica i el principi de conservació de la càrrega.

En el segon OA es descriuen les propietats i el comportament de les substàncies conductores i aïllants, i el concepte de conductivitat elèctrica i de flux de corrent.

L’últim OA de la unitat desenvolupa específicament el tema dels llamps com a fenomen de la naturalesa originat per les càrregues elèctriques, tot explicant-ne la formació i les possibles mesures de prevenció.

Continguts


Experiments electrostàtics



Uns globus divertits! 1. Electrostàtica Passes que fan electricitat

Passarà el corrent elèctric?2. La conductivitat elèctrica

de les substànciesLes «tintes conductores»

Llamps i trons!3. Llamps i mesures de

prevencióEls estudis de Franklin


Aparells electrostàtics L’aigua pot conduir l’electricitat? Posant els llamps a ratlla

Competències




Objectius

Explicar fenòmens electrostàtics quotidians en base al model de càrrega elèctrica Interpretar fenòmens de conductivitat mitjançant el model de càrrega elèctrica. Justificar el fenomen dels llamps, les seves fases i les mesures de prevenció, en base al

model de càrrega elèctrica.



Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica.

Classificar substàncies en funció de criteris de conductivitat elèctrica. Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de

llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.


Reconeix fenòmens electrostàtics en la vida quotidiana. Defineix la càrrega elèctrica i explicar el seu funcionament en base al model atòmic. Compara la llei de Coulomb amb la llei d’atracció gravitatòria. Diferencia els tres mètodes d’electrització de cossos. Defineix el corrent elèctric i la conductivitat elèctrica. Classifica substàncies en funció de la seva conductivitat elèctrica. Identifica manifestacions de la presència de càrregues en l’aire. Coneix el funcionament d’una gàbia de Faraday Explica el fenomen dels llamps i les

seves mesures de prevenció, en base al model elèctric de la matèria. Descriu les fases en què té lloc un llamp, així com la seva relació amb els trons. Coneix l’aportació de Benjamin Franklin a les mesures de prevenció contra els llamps..


Naturalista Lògicomatemàtica Lingüística Visual-espacial Cinètico-corporal

Taxonomia de Bloom

Recordar Avaluar Analitzar Recordar Comprender



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 8 - La natura elèctrica de la matèria

OBJECTES D'APRENENTATGE Electrostàtica La conductivitat elèctrica de les substàncies Llamps i mesures de prevenció

Objectius Explicar fenòmens electrostàtics quotidians en base al model de càrrega elèctrica .

Interpretar fenòmens de conductivitat mitjançant el model de càrrega elèctrica.

Justificar el fenomen dels llamps, les seves fases i les mesures de prevenció, en base al model de càrrega elèctrica.

Competències





Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica.

Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica.Classificar substàncies en funció de criteris de conductivitat elèctrica.

Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.


Reconeix fenòmens electrostàtics en la vida quotidiana

Defineix la càrrega elèctrica i explicar el seu funcionament en base al model atòmic

Compara la llei de Coulomb amb la llei d’atracció gravitatòria

Diferencia els tres mètodes d’electrització de cossos

Defineix el corrent elèctric i la conductivitat elèctrica

Classifica substàncies en funció de la seva conductivitat elèctrica

Identifica manifestacions de la presència de càrregues en l’aire

Coneix el funcionament d’una gàbia de Faraday

Explica el fenomen dels llamps i les seves mesures de prevenció, en base al model elèctric de la matèria

Descriu les fases en què té lloc un llamp, així com la seva relació amb els trons

Coneix l’aportació de Benjamin Franklin a les mesures de prevenció contra els llamps


NaturalistaLingüísticaVisual-espacialLògicomatemàtica

NaturalistaLògicomatemàticaLingüísticaVisual-espacialCinètico-corporal




Taxonomia de Bloom

RecordarAvaluarAnalitzar

RecordarComprender

RecordarComprender


Unitat 9. Els circuits elèctrics

Aquesta unitat desenvolupa els principals conceptes d’electricitat: intensitat de càrrega, resistència, i diferencia de potencial. També s’hi presenten la llei d’Ohm i els circuits elèctrics.

El model de càrrega elèctrica en què se sustenten aquests conceptes s’ha donat en la unitat anterior, però és convenient que els alumnes el facin servir amb fluïdesa per justificar els fenòmens que aquí es treballen.

El primer OA de la unitat fa de pont amb la unitat anterior i recupera el concepte de càrrega elèctrica, per consolidar el significat de la intensitat.

En el següent, es presenta la noció de pila, amb totes les seves varietats, i introduint lleugerament els conceptes d’ alternador i bateria, en el qual apareixen per primera vegada els muntatges en sèrie i paral·lel.

El tercer OA desenvolupa amb molta profunditat el concepte de resistència dels materials, presentant també la idea de resistivitat. Aquí s’expliquen amb més detall les associacions de resistències en sèrie i paral·lel, i el càlcul del valor que correspon al conjunt.

El següent OA lliga tots aquests conceptes presentant la llei d’Ohm i les seves aplicacions en el càlcul d’intensitat, voltatge o resistència d’un circuit determinat.

Per tancar la unitat, es presenta en un OA específic la simbologia dels circuits elèctrics i la seva manera de representar-ne el funcionament. Així s’aprofundeix en la noció de flux de corrent i el paper que hi juguen els diferents elements del circuit. Així mateix, s’hi treballa breument una introducció al món de l’electrònica, els seus components i els seus circuits, els quals es presenten per paral·lelisme amb els circuits elèctrics. En aquest cas, l’important és que l’alumne identifiqui la complexitat de les funcions electròniques i reconegui la seva importància en el nostre dia a dia.

Continguts


Encendre la bombeta amb patates!



El corrent elèctric i el corrent d’aigua

1. Corrent elèctric: intensitat i voltatge

Electrons versus cargols

Fem una pila de llimones! 2. La pila La bateria dels cotxes

Per què s’escalfa una bombeta incandescent?

3. La resistència elèctricaCom s’escalfa l’aire d’un assecador de cabell?


Quan s’il·lumina més la làmpada?

4. La llei d’Ohm La llei d’Ohm és una “llei”?

Circuits elèctrics amb làmpades5. Circuits elèctrics i

electrònicsVestits amb llum


El circuit elèctric d’una llanterna Circuits amb resistors Circuits i components elèctrics

Competències




Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic

Objectius

Explicar el concepte de intensitat i diferència de potencial a partir del model de càrrega elèctrica.

Justificar l’ús de les piles tot coneixent el seu mecanisme de funcionament i les diferents aplicacions que tenen.

Conèixer els paràmetres que influeixen en la resistivitat d’un material. Aplicar la llei d’Ohm en un circuit elèctric determinat. Iniciar-se en la simbologia dels circuits elèctrics i electrònics i valorar-ne la utilitat.



Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.


Relaciona quantitat de càrrega en Coulombs i en electrons, amb intensitat en Amperes Explica la intensitat i el voltatge, amb les seves unitats i els instruments emprats per

mesurar-les



Diferencia amb exemples, el corrent altern del corrent continu Comprèn com es produeix electricitat en una pila a partir d’una llimona Explica el funcionament d’una pila, a nivell intern (mecanisme redox) i extern (distingint

les connexions en sèrie i en paral·lel) Diferencia els diferents tipus de piles i acumuladors, i les seves aplicacions Dedueix els paràmetres que influeixen en la resistència Identifica les conseqüències de l’efecte Joule Valora la conveniència d’alguns materials en funció de la seva resistivitat Calcula la resistència total d’associacions fetes en sèrie o en paral·lel Aplica la llei d’Ohm en un circuit elèctric determinat Prediu el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat Descriu el pas del corrent a partir d’una representació esquemàtica d’un circuit elèctric Valora la importància de l’electrònica en la vida quotidiana Coneix alguns símbols emprats per representar components electrònics.


Naturalista Lògico-matemàtica Lingüística Visual-espacial Cinètico-corporal

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Analitzar Aplicar Avaluar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 9 – Els circuits elèctrics

OBJECTES D'APRENENTATGE Corrent elèctric: intensitat i

voltatgeLa pila La resistència elèctrica La llei d’Ohm Circuits elèctrics i electrònics

Objectius

Explicar el concepte de intensitat i diferència de potencial a partir del model de càrrega elèctrica.

Justificar l’ús de les piles tot coneixent el seu mecanisme de funcionament i les diferents aplicacions que tenen.

Conèixer els paràmetres que influeixen en la resistivitat d’un material.

Aplicar la llei d’Ohm en un circuit elèctric determinat.

Iniciar-se en la simbologia dels circuits elèctrics i electrònics i valorar-ne la utilitat.

Competències

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentalsIdentificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.


Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científicIdentificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científicReconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.


Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.



Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.

Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en



un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.


Relaciona quantitat de càrrega en Coulombs i en electrons, amb intensitat en Amperes

Explica la intensitat i el voltatge, amb les seves unitats i els instruments emprats per mesurar-les

Diferencia amb exemples, el corrent altern del corrent continu

Comprèn com es produeix electricitat en una pila a partir d’una llimona

Explica el funcionament d’una pila, a nivell intern (mecanisme redox) i extern (distingint les connexions en sèrie i en paral·lel)

Diferencia els diferents tipus de piles i acumuladors, i les seves aplicacions

Dedueix els paràmetres que influeixen en la resistència

Identifica les conseqüències de l’efecte Joule

Valora la conveniència d’alguns materials en funció de la seva resistivitat

Calcula la resistència total d’associacions fetes en sèrie o en paral·lel

Aplica la llei d’Ohm en un circuit elèctric determinat

Prediu el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat

Descriu el pas del corrent a partir d’una representació esquemàtica d’un circuit elèctric

Valora la importància de l’electrònica en la vida quotidiana

Coneix alguns símbols emprats per representar components electrònics


NaturalistaLingüísticaVisual-espacialLògico-matemàtica

NaturalistaLògico-matemàticaLingüísticaVisual-espacialCinètico-corporal

NaturalistaLingüísticaLògico-matemàticaVisual-espacial



Taxonomia de Bloom

AnalitzarComprendreRecordar

AnàlisiComprendre

ComprendreAplicarAvaluar

AnalitzarAplicarAvaluar

ComprendreRecordarAvaluar


Unitat 10. L'energia elèctrica

Aquesta unitat tracta sobre l’energia elèctrica i per tant està fortament relacionada amb la vida quotidiana dels alumnes.

És necessari que els alumnes tinguin consolidats els continguts de les dues unitats anteriors per poder sustentar des d’un punt de vista teòric els aspectes que aquí es treballaran.

El primer OA de la unitat presenta el concepte d’energia elèctrica, i introdueix breument la noció de dissipació energètica, explicant-la en base a l’efecte Joule.

En el segon es treballa la potència elèctrica, amb les seves unitats, i fent èmfasi en la necessitat de distingir-la de l’energia elèctrica.

Seguidament, l’OA 37 aplica els conceptes treballats fins al moment, tot introduint als alumnes en els sistemes de control del consum elèctric a les llars, amb la conveniència de tenir una actitud preventiva cap als accidents i d’estalvi energètic.

En l’OA 38 s’introdueixen als alumnes els conceptes d’inducció magnètica i d’alternador, presentant-lo com una part clau de les centrals elèctriques. El següent OA desenvolupa àmpliament el tema de les centrals, especificant-ne els tipus i el funcionament bàsic.

L’OA 40 presenta als alumnes la noció d’impacte ambiental, els seus tipus i la manera d’avaluar-lo, la qual cosa porta a parlar també d’alguns tipus de contaminació, la pluja àcida o l’efecte hivernacle, i de les mesures que poden ser útils per a minimitzar-ne les conseqüències sobre la salut.

Aprofundint en el tema de la generació d’energia, l’OA 41 s’ocupa de les transformacions energètiques que hi ha al llarg del procés i del fenomen de transport i distribució de l’energia.

Els dos últims OA de la unitat aprofundeixen en les qüestions mediambientals: primer descrivint les diferents fonts d’energia renovables i no renovables, i després valorant-ne els aspectes positius i negatius.

Continguts


L'energia elèctrica




Cremar llana d'acer 1. L'energia elèctricaEnergia elèctrica que salva vides

Quin electrodomèstic comprem? 2. La potència elèctricaNormativa d’ etiquetatge energètic

Prevenció d'accidents elèctrics 3. L'energia elèctrica a casaPuc carregar el meu mòbil als EUA?

Generem electricitat! 4. Els alternadorsCorrent continu i corrent altern

Tipus i classificació de les centrals elèctriques

5. Les centrals elèctriquesLes centrals elèctriques més grans del món

Ocells i cables elèctrics6. L'impacte ambiental de la

generació d'electricitatQuè va causar l’accident?

Els transformadors 7. Cadenes energètiquesDesmuntant un transformador

El Hierro: cap a l'autosuficiència energètica

8. Fonts d'energia renovables i no renovables

Els pèl·lets


Passejant per les centrals elèctriques El camí de l’electricitat fins a casa Siguem energèticament eficients!

Competències


Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

Objectius

Explicar fenòmens de transformació d’energia elèctrica i la seva dissipació. Definir la potència elèctrica i distingir-la de la resta de magnituds pròpies de

l’electricitat. Valorar la prevenció d’accidents i l’estalvi energètic a la llar coneixent els instruments

de control de què disposem. Explicar el funcionament d’un alternador a partir de la inducció electromagnètica. Distingir els diferents tipus de centrals elèctriques i descriure’n el funcionament. Explicar els impactes mediambientals generat per la producció i ús d’electricitat. Identificar les transformacions energètiques que tenen lloc en els processos de

generació, transport i distribució de l’electricitat. Classificar les diferents fonts d’energia en renovables i no renovables. Valorar les fonts d’energia renovables i no renovables.




Identificar el consum elèctric d’aparells d’ús habitual. Calcular el consum elèctric a l’àmbit domèstic i plantejar propostes per al seu estalvi. Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca,

identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les. Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a

determinades aplicacions. Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de

llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.



Calcula l’energia d’un sistema elèctric en Joules i Kwh Identifica exemples de transformació de l’energia elèctrica Explica la dissipació de l’energia tot relacionant-la amb l’efecte Joule Defineix la potència elèctrica en funció de l’energia i el temps i d’altres paràmetres

estudiats Identifica les unitats que corresponen a potència elèctrica, a energia elèctrica i a

diferència de potencial Empra els conceptes de potència i energia elèctrica en situacions quotidianes Coneix els elements de control de l’energia i valorar-ne la utilitat Enuncia les diferents maneres d’estalviar electricitat Indica actuacions favorables a la prevenció d’accidents relacionats amb l’electricitat Descriu el fenomen de la inducció electromagnètica Expressa l’ús dels alternadors en relació a una transformació energètica Explica el funcionament d’un turboalternador en una central elèctrica Distingeix entre centrals elèctriques convencionals i alternatives Classifica els diferents tipus de centrals en funció de la font d’energia que utilitzen Explica el funcionament de les diferents centrals en base a les transformacions

energètiques que hi tenen lloc Defineix el concepte d’impacte ambiental i els seus tipus

Identifica causes i conseqüències en l’estudi dels problemes mediambientals derivats del consum elèctric

Explica quines mesures es poden adoptar per minimitzar els impactes mediambientals del consum elèctric

Interpreta les cadenes energètiques en base a les transformacions que hi tenen lloc Explica el significat d’eficiència energètica i relacionar-lo amb l’efecte Joule Descriu el procés de transport i distribució de l’energia elèctrica Diferencia les fonts d’energia renovables de les no renovables



Expressa les transformacions energètiques que tenen lloc segons les fonts d’energia emprades

Explica cadascuna de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat Explica els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades Classifica les fonts d’energia en funció de la seva adequació sota diferents criteris

(eficiència, sostenibilitat, etc.) Elabora una opinió pròpia al voltant de les fonts d’energia i l’argumenta


Naturalista Lingüística Lògico-matemàtica Visual-espacial Interpersonal

Taxonomia de Bloom

Analitzar Comprendre Aplicar Recordar Comprendre Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 10 - L'energia elèctricaOBJECTES D'APRENENTATGE

L’energia elèctrica La potència elèctrica L'energia elèctrica a casa Els alternadors Les centrals elèctriques

Objectius

Explicar fenòmens de transformació d’energia elèctrica i la seva dissipació.

Definir la potència elèctrica i distingir-la de la resta de magnituds pròpies de l’electricitat.

Valorar la prevenció d’accidents i l’estalvi energètic a la llar coneixent els instruments de control de què disposem.

Explicar el funcionament d’un alternador a partir de la inducció electromagnètica.

Distingir els diferents tipus de centrals elèctriques i descriure’n el funcionament.

Competències









Identificar el consum elèctric d’aparells d’ús habitual. Calcular el consum elèctric a l’àmbit domèstic i plantejar propostes per al seu estalvi.


Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.

Indicadors competencials Calcula l’energia d’un sistema elèctric en Joules i Kwh

Identifica exemples de transformació de l’energia elèctrica

Explica la dissipació de l’energia tot relacionant-la

Defineix la potència elèctrica en funció de l’energia i el temps i d’altres paràmetres estudiats

Identifica les unitats que corresponen a potència elèctrica, a energia elèctrica i a diferència de potencial

Coneix els elements de control de l’energia i valorar-ne la utilitat

Enuncia les diferents maneres d’estalviar electricitat

Indica actuacions favorables a la

Descriu el fenomen de la inducció electromagnètica

Expressa l’ús dels alternadors en relació a una transformació energètica

Explica el funcionament d’un turboalternador en una

Distingeix entre centrals elèctriques convencionals i alternatives

Classifica els diferents tipus de centrals en funció de la font d’energia que utilitzen

Explica el funcionament de les diferents centrals en base



amb l’efecte Joule Empra els conceptes de potència i energia elèctrica en situacions quotidianes

prevenció d’accidents relacionats amb l’electricitat

central elèctrica a les transformacions energètiques que hi tenen lloc



NaturalistaLògico-matemàticaLingüísticaVisual-espacial


Naturalista LingüísticaVisual-espacial


Taxonomia de Bloom

AnalitzarComprendre

AplicarRecordarComprendre

RecordarComprendre

Comprendre ComprendreAnalitzar

OBJECTES D'APRENENTATGEL’impacte ambiental de la generació

d'electricitatCadenes energètiques Fonts d'energia renovables i no renovables

Objectius

Explicar els impactes mediambientals generat per la producció i ús d’electricitat.

Identificar les transformacions energètiques que tenen lloc en els processos de generació, transport i distribució de l’electricitat.

Classificar les diferents fonts d’energia en renovables i no renovables.

Valorar les fonts d’energia renovables i no renovables.

Competències

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic




Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic

Criteris d'avaluació Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de

Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que

Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.

Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder



recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.

s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.

valorar els procediments i raons aportades.


Defineix el concepte d’impacte ambiental i els seus tipus



Interpreta les cadenes energètiques en base a les transformacions que hi tenen lloc

Explica el significat d’eficiència energètica i relacionar-lo amb l’efecte Joule

Descriu el procés de transport i distribució de l’energia elèctrica

Diferencia les fonts d’energia renovables de les no renovables


Explica cadascuna de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat

Explica els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades

Classifica les fonts d’energia en funció de la seva adequació sota diferents criteris (eficiència, sostenibilitat, etc.)

Elabora una opinió pròpia al voltant de les fonts d’energia i l’argumenta


Naturalista LingüísticaLògico-matemàticaVisual-espacialInterpersonal

NaturalistaLògico-matemàticaLingüísticaVisual-espacial


NaturalistaLingüísticaLògico-matemàticaIntrapersonalInterpersonal

Taxonomia de Bloom

ComprendreRecordar

AplicarComprendre

AnalitzarComprendre

ComprendreCrear



Projecte 1. Com es “fa” la ciència?

OrganitzacióGrups de tres persones i posada en comú amb el

grup classe

DuradaUnes 7 hores

TascaEntrevista editada en format vídeo, àudio o per

escrit

EinesCàmera de vídeo

Telèfon mòbilGravadora

Ordinador/ tablet


Realitzar una preparació adequada de les preguntes de l’entrevista. Enregistrar i editar l’entrevista utilitzant els recursos necessaris. Entrevista presentada en el format adequat. Descriure què és la ciència i el treball científic. Explicar quins són els diferents àmbits dins del món científic. Identificar quines són les motivacions dels científics.

Objectius

Preparar una entrevista a una persona que realitzi investigacions científiques. Editar l’entrevista i assegurar-se que s’escolta amb claredat. Presentar l’entrevista en el format adequat. Redactar una definició de ciència i una explicació sobre com es «fa» ciència a partir de

les entrevistes realitzades per tots els grups. Conèixer la diversitat dins el món científic. Reconèixer les motivacions que duen al món científic i les sortides professionals que

proporciona.



Projecte 2. Matèria

OrganitzacióPer parelles

Durada5 hores (més les presentacions)

TascaPresentació que duri entre dos i quatre minuts (en el format i amb els suports que es creguin adequats), a més d’un document consultable per a la resta de la

classe..

EinesOrdinador/ tableta

Continguts

La teoria corpuscular de la matèria Els estats d'agregació de la matèria Els elements químics Els elements químics propers Els compostos químics Les substàncies pures Mescles Tècniques de separació de mescles Els models atòmics

L’estructura de l'àtom La taula periòdica Unions entre àtoms Massa molecular i massa molar El llenguatge químic Isòtops i radioisòtops Radioactivitat Efectes de les radiacions

Objectius

Cercar informació en diferents fonts; recopilar, filtrar i resumir la informació trobada. Contrastar la fiabilitat de les fonts consultades. Preparar un document que resumeixi la informació trobada sobre fenòmens,

descobriments i biografies. Preparar un producte audiovisual com a suport per a la presentació de la informació

analitzada. Presentar el treball de forma rigorosa però amena a la resta dels companys. Comprendre la naturalesa social de la ciència; reconèixer la diversitat de les persones

que es dediquen o s’han dedicat a la ciència; defugir de l’estereotip del científic més estès..


Utilitzar les eines de cerca adequades per trobar la informació necessària. Utilitzar diferents fonts d’informació i contrastar-ne les dades. Presentar un document amb tota la informació necessària ben explicada i

documentada. Realitzar un producte audiovisual de la presentació que contribueixi a l’exposició. Respondre les preguntes de la resta de grups de manera fonamentada.



Valorar la feina científica i de les persones que es dediquen a qualsevol àmbit de la ciència..

Projecte 3. Experiments químics

OrganitzacióEn grups de tres

Durada Unes nou hores, aproximadament

Tasca Vídeo divulgatiu

Eines Càmera per a enregistrar vídeos

Reactius químicsMaterial de laboratori de química

Continguts

Els canvis en la matèria Les reaccions químiques La massa en les reaccions

químiques Tipus de reaccions químiques Velocitat en els canvis químics

Catalitzadors L’energia L’energia associada a les reaccions

químiques L’electròlisi Química, societat i medi ambientx

Objectius

Redactar un protocol per fer un experiment. Redactar i seguir les mesures de seguretat adequades. Reproduir una reacció química controlant les variables que hi intervenen. Enregistrar i editar un vídeo en què s’expliqui com fer la reacció, que es mostri la

reacció i que s’expliqui què està passant.


Redactar de forma adequada un protocol amb, com a mínim, material, passos i mesures de seguretat.

Fer un vídeo divulgatiu al voltant d’un experiment en què quedi clar què es fa, com es fa i per què passa el que s’hi observa.

Reproduir correctament els vídeos inicials i fer les activitats associades.



Projecte 4. Estalvi energètic

OrganitzacióMajoritàriament individual. Pot ser interessant

engrescar les famílies

Durada Unes set hores

Tasca Pàgina web interactiva on es presentaran les accions que s’han de realitzar i les gràfiques o infografies amb la representació de les dades.

Eines Ordinador/ tableta

Continguts

Energia elèctrica Potència elèctrica L’energia elèctrica a la llar Alternadors Centrals elèctriques Impacte ambiental de la generació

d’electricitat

Cadenes energètiques Fonts d’energia renovables i no

renovables Avantatges i inconvenients

d’energia renovables i no renovables

Objectius

Comprendre la informació que conté una factura elèctrica. Determinar la potència contractada, el consum mensual i el preu, així com les fonts d’on

prové aquesta electricitat. Analitzar la instal·lació i el consum dels diferents aparells elèctrics a la llar. Esmentar possibles accions que es podrien dur a terme per tal de reduir la factura de la

llum. Elaborar de manera conjunta una pàgina web on es recullin tant les possibles accions

d’estalvi com els resultats de l’anàlisi de consum inicial. Comprovar l’efecte de les mesures preses.


Treure la informació necessària d’una factura elèctrica. Analitzar la potència de llum de què disposa un habitatge i explicar com hi arriba. Detectar els focus de consum elèctric d’una llar. Proposar mesures per estalviar diners en el consum elèctric. Realitzar una pàgina web amb la informació recollida i propostes d’estalvi. Analitzar l’eficàcia de les mesures d’estalvi comparant factures.



AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua, establint mesurades de reforç educatiu quan sigui necessari, tan aviat com es detectin les dificultats. Aquestes mesures estaran dirigides a garantir l'adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu

L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i alumnes tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos d'aprenentatge.

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat serà integradora, havent de tenir-se en compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a l'etapa i del desenvolupament de les competències corresponent. A més d'això es realitzarà de manera diferenciada una avaluació de l'àrea de Física i química tenint en compte els criteris d'avaluació, que es relacionen a continuació.


Els criteris d'avaluació establerts per 3r d’ESO pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, per a la matèria de Física i química són els següents:

1. Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-les, i argumentar-les.

2. Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i les raons aportades.

3. Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.

4. Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar-ne la diversitat i algunes de les propietats.

5. Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir

d’evidències observades experimentalment. Cercar informació, avaluar-la críticament i

prendre decisions justificades sobre l’ús que fem dels materials en l’entorn proper.

6. Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.



7. Planificar algun experiment i realitzar prediccions sobre la influència de diferents variables en la velocitat de reacció. Descriure l’efecte dels catalitzadors en reaccions d’interès quotidià.

8. Diferenciar entre velocitat mitjana i instantània a partir de gràfiques espai-temps i velocitat-temps i deduir el valor de l’acceleració.

9. Reconèixer la força gravitatòria com a responsable del pes i dels moviments dels astres.

10. Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica. Classificar substàncies en funció de criteris de conductivitat elèctrica. Explicar el funcionament d’una pila química i identificar l’electròlisi com un canvi químic.

11. Relacionar el magnetisme i el corrent elèctric i aplicar aquests coneixements per interpretar experiències i el funcionament d’aparells tecnològics en les quals intervingui el magnetisme o l’electromagnetisme.

12. Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.

13. Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions..

Les criteris d'avaluació del Projecte Tangram s'han extret del currículum educatiu, i pautan quins aspectes han de valorar-se de l'aprenentatge dels alumnes, en relació amb els continguts proposats per 3r d’ESO. En el Projecte Tangram també s'usen com a eina per avaluar el grau d'assoliment de l'objectiu amb el qual estan relacionats.

Tant a les programacions de OA com en les de les unitats pot haver-hi més d'un criteri d'avaluació relacionat amb cada objectiu. Això permet que els professors puguin avaluar amb més precisió l'aprenentatge dels alumnes i la consecució dels objectius proposats.


Serveixen per contextualitzar l’aplicació dels objectius proposats i determinen quina funció i utilitat té l’aprenentatge segons l’objectiu al qual fan referència. D’aquesta manera el professor pot precisar si els alumnes han sabut aplicar allò que han après.

En el Projecte Tangram per cada objectiu hi ha com a mínim un indicador i s’utilitzen per avaluar el progrés dels alumnes a través de les rúbriques d’avaluació..

Criteris de qualificació

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ ELS CRITERIS I PONDERACIÓ DE CADASCUN D'ELLS EN LA QUALIFICACIÓ DE L'ALUMNE] Per exemple:



Criteri Eina Puntuació % totalAvaluació formativa Activitats formatives 1 10%Avaluació sumativa Autoavaluació 2 20%Avaluació competencial Rúbrica d'avaluació 3 30%Participació Registre de classe 1 10%Puntualitat en lliuraments Registre de classe 1 10%Motivació i interès Observació 1 10%Autoavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5% Coavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%

10 100%

Rúbriques d'avaluació

La rúbrica configura el sistema d'avaluació qualitatiu que complementa les puntuacions obtingudes en les activitats. Consisteix en una matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització relacionats amb l'avaluació dels objectius, a través dels indicadors competencials, i, per l'altre, els resultats corresponents als diferents nivells d'assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d'avaluació. Els indicadors es classifiquen segons quatre nivells d'aprenentatge, sent el primer el que indica que l'alumne té moltes dificultats per desenvolupar la proposta, i l'últim el que demostra que l'alumne no només ha aconseguit els objectius proposats, sinó que ha anat més enllà en el seu aprenentatge i desenvolupament de competències, relacionant coneixements i posant en pràctica diferents estratègies d'aprenentatge.

La rúbrica del projecte de bloc consta de tres versions: les de l'alumne (que s'autoavalua numèricament i avalua el treball d'un altre grup) i la del professor (que avalua segons els indicadors redactats tenint en compte el nivell d'adquisició dels continguts). Es recomana que l'alumne, en primer lloc, empleni la rúbrica perquè, d'aquesta manera, el professor pot comprovar si és conscient de l'avanç del seu procés d'aprenentatge. La rúbrica té, així, un caràcter autoavaluatiu i coavaluatiu del treball en el seu procés.

A continuació presentem les rúbriques d'avaluació de cada unitat i de cada projecte.



UNITAT 1 – La matèria

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS

Coneix els postulats de la teoria corpuscular de la matèria.

Desconeix algun dels postulats de la teoria atòmica de la matèria.

Coneix la teoria atòmica de la matèria en la seva versió clàssica.

Explica la teoria atòmica clàssica així com la teoria corpuscular de la matèria.

Reconeix les limitacions de cadascuna de les versions d’aquesta teoria.

Descriu les diferències entre els tres estats de la matèria i coneix les principals lleis que expliquen el comportament dels gasos.

Té dificultats en explicar les diferències entre els tres estats de la matèria i les seves propietats.

Explica les propietats que corresponen a cadascun dels estats de la matèria.

Explica les relacions que s’estableixen entre la pressió, la temperatura i el volum en un gas ideal.

Coneix i aplica correctament els fórmules relatives al comportament dels gasos ideals.

Defineix la noció d’”element” des d’un punt de vista experimental i microscòpic.

No coneix el significat d’”element” experimental o microscòpic.

Explica el significat d’”element” des del punt de vista experimental.

Argumenta en base a la teoria corpuscular de la matèria la definició d’”element”.

Usa terminologia científica per descriure el significat d”element” des del punt de vista experimental i microscòpic, fent referència a les dues dimensions.

Coneix els elements més importants i n’identifica les propietats segons la posició en la taula periòdica.

Desconeix alguns elements importants o no els reconeix com a tals, confonent-los amb compostos o mescles.

Identifica correctament elements d’una llista de substàncies presents en la vida quotidiana.

Reconeix elements importants per l’abundància en el planeta o pel seu valor industrial.

Descriu les propietats d’alguns elements importants a partir de la seva posició a la taula periòdica.

Distingeix els diferents tipus de compostos, reconeixent els que són més importants en la vida quotidiana.

Desconeix alguns compostos importants o no els reconeix com a tals, confonent-los amb elements o mescles.

Identifica correctament compostos d’una llista de substàncies presents en la vida quotidiana.

Reconeix compostos importants per l’abundància en el planeta o pel seu valor industrial.

Classifica compostos en funció del seu nombre d’elements, del tipus d’enllaç que presenten o el seu caràcter orgànic o inorgànic.


No identifica el paper dels filòsofs o científics que han contribuït a la teoria atòmica de la matèria.

Coneix els noms dels filòsofs o científics que han contribuït a la teoria atòmica de la matèria.

Explica el desenvolupament de la història de la ciència relativa a l’àtom, amb les aportacions dels científics o filòsofs més importants.

Valora positivament l’avanç positiu de la ciència malgrat les limitacions de les teories sobre les quals se sustenta.



UNITAT 2 – Substàncies pures i mescles

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________



Li costa entendre el significat de substància pura o reconèixer substàncies pures d’ús quotidià.

Defineix correctament la substància pura però no les sap reconèixer en una llista de substàncies quotidianes.

Defineix correctament la substància pura i les reconeix en una llista de substàncies quotidianes.

Defineix correctament la substància pura, les reconeix en una llista de substàncies quotidianes, i sap explicar la diferència entre les simples i compostes.


Identifica erròniament substàncies pures a partir de propietats no característiques com l’aspecte, la concentració o la temperatura.

Relaciona les propietats característiques d’algunes substàncies amb el seu comportament o el seu ús.

Utilitza les propietats característiques per identificar algunes substàncies d’ús comú.

Explica perquè només a partir de les propietats característiques es poden identificar substàncies pures.


Confon substàncies pures o mescles d’una llista de materials quotidians, o bé no diferencia entre substàncies homogènies i heterogènies.

Reconeix la diferència entre mescla homogènia i heterogènia però no diferencia les mescles en una llista de substàncies quotidianes.

Reconeix la diferència entre mescla homogènia i heterogènia i diferencia les mescles en una llista de substàncies quotidianes.

Argumenta la relació entre les mescles, el seu aspecte i les diferencies en la seva composició.

Fa càlculs i interpreta valors de les propietats generals de la matèria, diferenciant-les de les característiques.

Té dificultats en calcular concentracions en diferents unitats, o en interpretar corbes de solubilitat.

Sap calcular concentracions en el cas que no sigui necessari fer canvis d’unitat i sap interpretar correctament una corba de solubilitat.

Sap calcular concentracions en casos on és necessari fer canvis d’unitat i sap interpretar correctament una corba de solubilitat.

Sap calcular concentracions en casos on és necessari fer canvis d’unitat, així com dibuixa i interpreta correctament una corba de solubilitat i sap distingir les propietats característiques de les generals.


Desconeix els noms de les tècniques de separació de mescles, o les seves aplicacions.

Coneix els noms de les tècniques de separació de mescles però no identifica en quins casos s’usa cadascuna.

Argumenta, en base a les propietats de les substàncies, quan una tècnica és vàlida o no.

Argumenta, en base a les propietats de les substàncies, quan una tècnica és vàlida o no, i usa un llenguatge precís per explicar els procediments de les tècniques.

Fa servir amb fluïdesa els termes propis de les tècniques de separació (propietats com la capil·laritat, substàncies com el carbó actiu, processos com la cristal·lització...).

Utilitza un llenguatge col·loquial per expressar termes propis de les tècniques de separació.

Coneix els termes clau però no els incorpora en les seves produccions escrites o orals.

Utilitza el llenguatge precís amb preparació prèvia.

Utilitza un llenguatge precís i adequat amb fluïdesa i espontaneïtat.


No acompleix els passos d’un protocol experimental donat.

Segueix els passos d’un protocol experimental donat.

Sap explicar l’objectiu o les conclusions del procediment experimental que duu a terme.

Relaciona l’objectiu i les conclusions del procediment amb els passos del protocol que se li han proporcionat.


Explica els procediments experimentals de manera desordenada o amb llenguatge quotidià.

Explica els procediments experimentals de manera ordenada però fent servir llenguatge quotidià.

Utilitza el llenguatge científic per explicar els experiments només amb preparació prèvia.

Utilitza un llenguatge científic per explicar els experiments de manera precisa, amb fluïdesa i espontaneïtat.



UNITAT 3 – Àtoms, molècules i cristalls

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Coneix les principals teories de l’estructura interna de l’àtom i les seves limitacions.

Confon els models de Thomson i de Rutherford.

Diferencia correctament els models de Thomson i Rutherford.

Explica l’evolució dels diferents models, des de la “bola de billar” fins al “planetari”.

Reconeix les limitacions experimentals de cadascun dels models, així com les seves implicacions.

Explica l’experiment de Rutherford i les seves conseqüències.

Desconeix els components de la instal·lació de Rutherford, els seus objectius o els seus resultats.

Explica la instal·lació de Rutherford i el procediment de l’experiment.

Coneix els objectius de l’experiment i el situa correctament en l’evolució dels models atòmics.

Explica la relació entre els objectius de l’experiment i els seus resultats.

Explica l’estructura interna de l’àtom, les partícules que la formen i les forces que la mantenen.

Confon les partícules principals que formen l’àtom i la seva posició.

Diferencia electrons, protons i neutrons a partir de les seves massa i càrrega.

Explica correctament l’estructura interna de l’àtom.

Reconeix les limitacions dels model de Bohr i té nocions de mecànica quàntica.

Empra la taula periòdica amb fluïdesa per identificar elements, símbols, nombres màssic i atòmic.

No troba elements a la taula periòdica a partir del seu nom o del seu símbol.

Identifica correctament nom i símbol dels elements de la taula periòdica.

Diferencia correctament nombre atòmic i nombre màssic en la taula periòdica.

Coneix de memòria la posició, símbols o nombres màssic i atòmic dels elements més habituals de la taula periòdica.


Confon grups i períodes de la taula periòdica.

Diferencia correctament les propietats dels metalls, no metalls i semi-metalls.

Relaciona algunes propietats amb la seva evolució al llarg d’un grup o d’un període de la taula.

Prediu el comportament dels elements a partir de la seva posició a la taula periòdica.

Explica la tendència dels àtoms a adquirir configuracions electròniques estables.

Mostra dificultats en reconèixer la configuració electrònica més estable de cada àtom.

Identifica la configuració més estable que correspon a un àtom en concret.

Escriu correctament les fórmules dels anions i cations més habituals.

Diferencia els elements de la taula periòdica en funció de la seva electronegativitat.

Diferencia tipus d’enllaç i d’estructura interna a partir dels tipus d’àtoms.

Confon els enllaços iònic, covalent i metàl·lic.

Explica les diferències entre els tres enllaços però no la relació que guarden amb els àtoms.

Explica la relació que guarden els enllaços amb les estructures internes de les substàncies.

Prediu, a partir de la posició d’un o més elements en la taula periòdica, quina serà la seva estructura interna.

Relaciona les propietats de les substàncies amb la seva estructura interna.

Desconeix les diferents propietats de les substàncies més habituals.

Explica les propietats que corresponen a cada tipus d’estructura interna.

Relaciona les propietats de les substàncies amb el tipus d’enllaç i l’estructura interna que tenen.

Prediu les propietats d’una substància a partir del coneixement dels elements que la formen.

Calcula masses moleculars i masses molars i diferencia quan emprar-ne cadascuna

Té dificultats en calcular masses moleculars a partir de les dades de la taula periòdica

Calcula masses moleculars a partir de les dades de la taula periòdica

Sap quan ha de calcular una massa molecular o una molar i utilitza les unitats correctes

Utilitza el nombre d’Avogadro i les masses molars per convertir unitats de quantitats de massa

Anomena i formula compostos binaris segons la nomenclatura sistemàtica, i la diferencia d’altres normatives del llenguatge químic.

Desconeix els noms i fórmules dels principals compostos binaris en nomenclatura tradicional o sistemàtica.

Anomena i formula els principals compostos binaris en nomenclatura sistemàtica.

Reconeix la nomenclatura sistemàtica d’altres com la tradicional o la Stock.

Anomena i formula correctament tots els compostos binaris en nomenclatura sistemàtica, i alguns en Stock.



UNITAT 4 – La radioactivitat

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Explica el concepte d’isòtop amb exemples quotidians.

Té dificultats per relacionar el concepte de isòtop amb el d’element.

Reconeix els isòtops com a sinònims d’element.

Identifica exemples d’isòtops importants per la vida quotidiana.

Usa un llenguatge acurat i fa referència a l’interior de l’àtom per explicar el concepte.

Diferencia els que són estables i inestables, naturals i artificials, usant la informació de la taula periòdica.

Confon els isòtops naturals dels artificials.

Amb l’ajut de la taula periòdica, diferencia els isòtops naturals dels sintètics.

Reconeix isòtops estables i inestables amb l’ajut de la taula periòdica.

Coneix de memòria els principals isòtops inestables naturals.

Coneix els científics involucrats amb els principals descobriments de la radioactivitat.

No relaciona el matrimoni Curie amb la radioactivitat.

Explica les aportacions del matrimoni Curie a la radioactivitat.

Explica les aportacions de Becquerel a la radioactivitat.

Explica les aportacions de Röntgen a la radioactivitat.

Defineix la radiació, els seus tipus i les seves propietats.

Explica la radiació com a forma d’alliberament d’energia, sense fer referència a l’alliberament de massa.

Distingeix la radiació , i .

Explica què és la radiació relacionant-la amb la inestabilitat dels isòtops.

Identifica les propietats de diferents radiacions.

Explica els fenòmens de la fusió i la fissió, i la seva relació amb la radioactivitat.

Confon la fusió i la fissió, o bé no identifica les característiques de cadascuna de les reaccions per separat.

Explica les diferències entre les dues reaccions.

Explica la relació entre aquest tipus de reaccions i la radioactivitat.

Reconeix que ambdues són reaccions químiques nuclears amb les característiques que això comporta.

Identifica les radiacions ionitzants com a responsables de crear mutacions.

Desconeix el significat de radiació ionitzant.

Exemplifica diferents casos de radiacions ionitzants.

Explica el significat de les mutacions i les conseqüències que poden tenir sobre la salut.

Valora adequadament el perill de les radiacions i coneix les maneres de protegir-se’n.

Reconeix les múltiples fonts de radiació natural i artificial que hi ha al nostre voltant i en valora la perillositat.

No identifica la radiació de fons com un fenomen natural.

Diferencia la radiació natural de l’artificial.

Explica l’abast de diferents tipus de radiacions habituals i les matisa en funció de la semivida dels isòtops que la originen.

Valora adequadament el perill de les radiacions i coneix les maneres de protegir-se’n.

Valora críticament l’ús que es fa dels residus radioactius.

Opina que l’ús dels residus radioactius no és cap problema científic ni moral.

Explica quin és l’ús que es fa, habitualment, dels diferents tipus de residus radioactius.

Argumenta el problema científic relacionat amb l’ús dels residus.

Proporciona arguments de tipus moral al debat sobre l’ús de substàncies radioactives i la gestió dels seus residus.



UNITAT 5 – El canvi químic

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Diferencia els canvis químics i físics de la matèria des d’un punt de vista teòric

Confon els canvis físics i químics

Reconeix els canvis d’estat i de volum com a exemples de canvi físic

Explica el canvi físic i químic a nivell microscòpic

Usa la teoria atòmica i la teoria de l’enllaç per explicar la diferència entre canvi físic i químic

Reconeix reaccions químiques en exemples quotidians

Desconeix exemples de reaccions químiques quotidianes

Anomena exemples de reaccions químiques quotidianes

Identifica els canvis químics més importants que tenen lloc al seu voltant

Defineix correctament reactius i productes en diferents reaccions químiques habituals

Interpreta la reacció química com una transformació interna de les substàncies

No reconeix el canvi en les substàncies que té lloc en una reacció

Distingeix els reactius i els productes com a substàncies diferents

Interpreta la reacció química com un canvi a nivell de la identitat profunda de les substàncies

Usa la teoria atòmica i la teoria de l’enllaç per explicar la reacció química

Interpreta amb fluïdesa la seva expressió científica habitual

Confon els reactius dels productes a partir de l’expressió escrita d’una reacció química

Identifica els reactius dels productes a partir de l’expressió escrita d’una reacció química

Interpreta d’una reacció química posada per escrit, les condicions de reacció o l’estat físic dels participants

Interpreta d’una reacció química posada per escrit, les condicions de reacció i l’estat físic dels participants

Explica la llei de conservació de la massa

Desconeix l’enunciat de la llei de conservació de la massa

Coneix l’enunciat de la llei de conservació de la massa

Aplica la llei de conservació de la massa en exemples de reaccions senzilles

Aplica la llei de conservació de la massa en exemples amb presència de reactius limitants

Reconeix el paper de Lavoisier en la història de la química

No identifica Lavoisier com a responsable de la llei de conservació de la massa

Relaciona Lavoisier amb la llei de conservació de la massa

Argumenta la importància del mètode i la mesura per a Lavoisier i com això va representar un canvi en la història de la química

Explica la teoria del flogist i de quina manera Lavoisier la refusà, o posa en context històric la figura d’aquest químic

Usa la llei per identificar quan una reacció no està ben ajustada o per ajustar correctament reaccions senzilles

Es confon a l’hora d’aplicar la llei de conservació de la massa

Entén el concepte de coeficient estequiomètric i el distingeix dels subíndexs que apareixen a les fórmules moleculars

Identifica i corregeix una reacció que no està ben ajustada

Ajusta correctament equacions de complexitat creixent

Identifica un tipus de reacció determinada a partir de la seva equació

Confon les reaccions de síntesi i descomposició

Distingeix les reaccions de síntesi i descomposició

Atribueix correctament les categories de reacció de síntesi, descomposició, desplaçament i doble desplaçament

Explica els canvis moleculars que tenen lloc en cadascuna de les categories

Categoritza diferents reaccions químiques habituals en funció de les substàncies que hi participen

No identifica la oxidació, la fotosíntesi o les combustions com a exemples de reaccions químiques diferents

Distingeix els principals tipus de reacció química (oxidació, fotosíntesi, combustió)

Reconeix categories de reacció més complexes com la precipitació, l’àcid-base o la fermentació

Prediu els possibles productes d’un tipus de reacció determinada, a partir dels seus reactius

Explica la velocitat de la reacció en base a la teoria de les col·lisions

No relaciona la velocitat com una característica de reacció

Anomena exemples quotidians de reaccions molt ràpides i molt lentes

Identifica la necessitat dels xocs entre partícules per explicar la velocitat de les reaccions

Identifica la necessitat de la orientació adequada de les partícules per explicar la velocitat de les reaccions

Descriu els factors que influeixen en la velocitat de reacció i la manera com ho fan

Desconeix els factors que afavoreixen la velocitat de les reaccions

Enumera alguns dels factors que afavoreixen la velocitat de les reaccions

Descriu amb profunditat tots els factors que afavoreixen la velocitat de les

Argumenta el paper de cadascun dels factors en funció de la teoria de les col·lisions



reaccions

Interpreta el paper dels catalitzadors en una reacció química

Desconeix el significat de catalitzador o la seva importància

Reconeix el paper d’un catalitzador dins una reacció química

Distingeix entre catalitzadors biològics i industrials, posant-ne alguns exemples

Explica justificadament la importància dels catalitzadors en el món de la indústria i la vida quotidiana

UNITAT 6 – L'energia de les reaccions

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________



Desconeix les unitats o alguns tipus d’energia

Reconeix les unitats de l’energia i en cita algunes formes

Enumera tots els tipus d’energia i els distingeix amb exemples

Explica la noció d’energia amb llenguatge propi i rigorós


No identifica les formes d’energia que s’associen a un exemple determinat

Identifica les formes d’energia que s’associen a un exemple determinat

Proposa exemples quotidians de transformació de l’energia

Proposa exemples quotidians de transformació, conservació i pèrdua d’energia


Confon els conceptes d’energia tèrmica, calor i temperatura

Explica la diferència entre energia tèrmica i temperatura

Defineix correctament el concepte científic de calor, com una forma d’energia en moviment

Descriu i relaciona el concepte científic de calor i el significat de calor des d’un punt de vista de sensació tèrmica

Explica exemples de conservació i pèrdua d’energia

No identifica casos de conservació i pèrdua d’energia en exemples quotidians

Identifica casos de conservació i pèrdua d’energia en exemples quotidians

Proposa casos de conservació i pèrdua de l’energia

Proposa casos de conservació i pèrdua de l’energia, associant-los al rendiment energètic i a actituds d’aprofitament de l’energia

Reconeix exemples de combustions en la vida quotidiana

No identifica reactius i productes en una reacció de combustió donada

Identifica exemples quotidians de combustions, especificant-ne els reactius i productes

Proposa exemples quotidians de combustions, especificant-ne els reactius i productes

Proposa exemples quotidians de combustions, categoritzant-les i predint-ne reactius i productes

Distingeix reaccions complertes d’incompletes i les explica sota el model cineticomolecular

Desconeix l’existència de reaccions incompletes

Diferencia les reaccions incompletes de les complertes

Posa exemples concrets de reaccions incompletes

Distingeix el reactiu limitant del reactiu en excés

Identifica els diferents participants d’una combustió d’hidrocarburs, a partir d’exemples quotidians o extrets d’experiments senzills

No identifica reactius i productes en una reacció de combustió donada

Identifica tipus de combustions, especificant-ne els reactius i productes

Proposa exemples de diferents tipus de combustions, especificant-ne els reactius i productes

Prediu reactius o productes d’una reacció de combustió

Relaciona les característiques que diferencien les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques

Confon les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques

Defineix per separat les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques

Compara les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques

Associa a les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques diferents propietats característiques

Interpreta gràfics qualitatius del progrés d’una reacció en funció de l’energia

No identifica reaccions endotèrmiques i exotèrmiques a partir d’un gràfic

Distingeix en un gràfic, les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques

Explica la forma dels gràfics de les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques

Explica el significat d’energia d’activació

Indica els processos d’intercanvi d’electrons Confon les dues Distingeix les dues Identifica les dues Estableix els dadors i



que tenen lloc en una reacció redox reaccions químiques

d’una redoxreaccions químiques d’una redox

reaccions químiques d’una redox especificant on és la reducció i on la oxidació

acceptors d’electrons

Relaciona una electròlisi amb una reacció redox

Desconeix les diferències entre una electròlisi i una reacció redox

Identifica l’electròlisi com un tipus de reacció redox

Explica perquè l’electròlisi és una reacció redox

Descriu el procés de l’electròlisi establint paral·lelismes amb els processos redox

Explica el procés de l’electròlisi i en descriu les aplicacions

No enumera cap aplicació de l’electròlisi

Posa un o dos exemples d’aplicació de l’electròlisi

Enumera tots els exemples d’aplicació de l’electròlisi

Explica tots els exemples d’aplicació de l’electròlisi descrivint-ne les reaccions que hi tenen lloc

Identifica el tipus de reacció que té lloc en cadascuna de les cel·les electrolítiques, i el nom dels seus components

Confon les cel·les electrolítiques o no les relaciona correctament amb la reacció que hi té lloc

Identifica l’ànode i el càtode en un procés electrolític

Associa correctament l’ànode i el càtode amb les reaccions que tenen lloc en un exemple d’electròlisi

Explica les reaccions que tenen en cadascuna de les cel·les electrolítiques a partir de qualsevol exemple

Identifica productes sintètics i els relaciona amb la importància de la química en la vida quotidiana

Confon productes naturals de sintètics

Identifica productes sintètics

Proposa exemples de productes sintètics

Explica el valor de la química en la producció d’objectes quotidians

Reconeix tipus d’indústries químiques properes

Desconeix cap exemple d’indústria química

Identifica tipus d’indústries a partir d’exemples concrets

Coneix exemples concrets d’indústries químiques

Posa exemples concrets i propers dels diferents tipus d’indústries químiques

Explica accions pròpies que tinguin a veure amb el malbaratament energètic i en proposa alternatives

No reconeix en les seves actuacions actituds de malbaratament o aprofitament energètic

Distingeix actituds de malbaratament o aprofitament energètic

Reconeix en les seves actuacions actituds de malbaratament o aprofitament energètic

Proposa alternatives de millora realistes a les seves actituds respecte a l’ús de l’energia

Descriu els diferents tipus de contaminació

No enumera els diferents tipus de contaminació

Enumera els diferents tipus de contaminació

Explica els diferents tipus de contaminació

Explica els diferents tipus de contaminació, amb les seves causes i conseqüències, i el paper que hi juga la química

Diferencia causes i conseqüències en els principals reptes mediambientals i valora el paper de la química en la recerca de les seves solucions

No enumera els principals reptes mediambientals actuals

Enumera i explica els principals reptes mediambientals actuals

Identifica causes i conseqüències dels diferents reptes mediambientals

Explica causes i conseqüències dels diferents reptes mediambientals i el paper que juga la química en la recerca de solucions



UNITAT 7 – El moviment i les forces

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Explica les diferents magnituds de la cinemàtica a partir d’exemples de la vida quotidiana

No defineix les magnituds: temps, posició, desplaçament, velocitat i acceleració

Utilitza el llenguatge quotidià per definir les magnituds

Utilitza un llenguatge rigorós per definir les magnituds

Relaciona les situacions quotidianes amb les definicions que les expliquen amb un llenguatge rigorós

Diferencia la velocitat instantània i la velocitat mitjana

Confon la velocitat mitjana i la instantània

Defineix la velocitat mitjana i la instantània

Diferencia la velocitat mitjana i la instantània

Identifica les situacions de la vida quotidiana que impliquen una velocitat mitjana i una velocitat instantània

Interpreta gràfics i hi identifica diferents aspectes del moviment

No distingeix un gràfic x-t d’un gràfic v-t

Confon els gràfics del mru amb els del mrua

Diferencia els gràfics x-t del v-t i els del mru amb els del mrua i hi identifica diferents trams del moviment

Calcula velocitat i acceleració a partir de gràfics donats

Representa gràfics del moviment a partir d’una taula o d’una situació problema

No representa gràfics a partir d’una taula

Representa els gràfics del moviment a partir dels valors d’una taula

Representa els gràfics del moviment a partir dels valors d’una taula i els interpreta

Representa els gràfics del moviment a partir d’una situació problema i els interpreta

Explica, amb exemples, les quatre interaccions fonamentals

No enumera els quatre tipus de forces de la natura

Enumera els quatre tipus de forces de la natura

Explica els quatre tipus de forces de la natura

Defineix i posa exemples dels quatre tipus de forces de la natura

Enuncia la llei de Coulomb, en comprèn el significat, i l’aplica en la resolució d’exercicis

Desconeix la fórmula o les magnituds que apareixen en la llei

Escriu l’enunciat de la llei de Coulomb i coneix les magnituds que corresponen a cada símbol

Aplica la llei de Coulomb en la resolució d’exercicis

Sap explicar les relacions de dependència que hi ha entre les magnituds que hi apareixen així com el valor de les unitats de k

Diferencia tipus de substàncies segons les seves propietats magnètiques i tipus d’imants

Confon els tipus d’imants amb els tipus de substàncies segons les propietats magnètiques

Explica els tipus de substàncies segons les seves propietats magnètiques

Explica els tipus d’imants segons el seu comportament

Utilitza els tipus de substàncies i d’imants per explicar el fenomen del magnetisme i les seves aplicacions

Descriu els experiments d’Oersted i de Faraday i n’interpreta els resultats

Confon els dos experiments

Explica els dos experiments per separat

Compara els dos experiments entre sí per trobar-ne punts en comú i diferències

Sap explicar les conseqüències dels dos experiments i les repercussions que han tingut per a la ciència

Explica, a partir de la llei de gravitació universal, la diferència entre pes i massa i el concepte de gravetat

Confon els conceptes de pes i massa

Diferencia els conceptes de pes i massa

Explica el concepte de gravetat com una acceleració

Utilitza la llei de gravitació universal per explicar els conceptes de gravetat i pes

Relaciona els diferents nivells d’agrupació dels cossos planetaris amb l’ordre de magnitud de les seves dimensions

Desconeix els noms dels diferents nivells d’agrupació dels cossos planetaris

Enumera els diferents nivells d’agrupació

Explica els diferents nivells d’agrupació relacionant-los amb l’ordre de magnitud de les seves dimensions

Coneix exemples concrets de cadascun dels nivells d’agrupació estudiats

Identifica en la vida quotidiana diferents tipus de forces i els seus efectes

Confon les forces i els seus efectes

Distingeix les forces que apareixen en situacions determinades

Distingeix els efectes que poden ocasionar diferents forces

Proposa exemples de casos propers on apareguin forces o bé els seus efectes

Enuncia les tres lleis de Newton i les relaciona amb diferents situacions

Desconeix les tres lleis de Newton

Defineix cadascuna de les lleis

Identifica en situacions quotidianes algunes de les lleis de Newton

Explica les lleis de Newton i el seu significat posant exemples de la vida



quotidianes quotidiana on s’acompleixin

Analitza la presència del fregament en la vida quotidiana i la seva influència en el moviment

Desconeix el significat de la força de fregament

Explica el fregament com una força contrària al moviment

Explica la relació entre el fregament i la superfície dels cossos i defineix

Calcula forces de fregament en exemples concrets

Aplica la força normal en exercicis de composició de forces on aparegui també el pes

Desconeix el significat de la força normal Defineix la força normal

Calcula la resultant de les forces que actuen sobre un cos tenint en compte el pes i la normal

Explica la força normal basant-se en les lleis de Newton

Coneix la relació de dependència que s’estableix entre la força que s’aplica a un cos elàstic i la seva elongació

Desconeix el significat de la força elàstica

Explica amb les seves paraules com actua la força elàstica i els efectes que provoca

Aplica la llei de Hooke en exercicis que relacionen la força aplicada a una molla i la seva elongació

Explica amb rigor experiments duts a terme per esbrinar la constant d’elongació d’una molla o per comprovar la llei de Hooke



UNITAT 8 – La natura elèctrica de la matèria

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Reconeix fenòmens electrostàtics en la vida quotidiana

Desconeix exemples de fenòmens electrostàtics en la vida quotidiana

Identifica exemples de fenòmens electrostàtics en la vida quotidiana

Enuncia exemples de fenòmens electrostàtics de la seva pròpia experiència

Explica justificadament exemples de fenòmens electrostàtics de la seva pròpia experiència

Defineix la càrrega elèctrica i explicar el seu funcionament en base al model atòmic

Confon el significat de càrrega negativa i positiva

Defineix correctament la càrrega elèctrica

Coneix les unitats de càrrega

Explica el significat de càrrega negativa i positiva en base al model atòmic

Compara la llei de Coulomb amb la llei d’atracció gravitatòria

Desconeix la fórmula de la llei de Coulomb

Enuncia la fórmula de la llei de Coulomb

Troba similituds entre les fórmules de la llei de Coulomb i la força gravitatòria

Explica les relacions entre les dues fórmules i valora la manera com aquestes expliquen el comportament de cossos aparentment molt diferents

Diferencia els tres mètodes d’electrització de cossos

Confon els mètodes d’electrització entre sí

Explica el fenomen d’electrització per fregament

Explica el fenomen d’electrització per contacte i per inducció

Identifica en exemples concrets els tres mètodes i les seves diferencies

Defineix el corrent elèctric i la conductivitat elèctrica

No relaciona el corrent amb un flux de càrregues segons un sentit i direcció determinats

Explica el corrent elèctric com un flux de càrregues segons un sentit i direcció determinats

Explica la conductivitat com una propietat elèctrica de les substàncies

Relaciona els dos conceptes entre sí

Classifica substàncies en funció de la seva conductivitat elèctrica

Confon substàncies conductores i aïllants

Diferencia el comportament d’una substància conductora d ‘una aïllant

Classifica substàncies d’ús quotidià segons la seva conductivitat elèctrica

Explica el comportament de les substàncies en base a l’enllaç químic

Identifica manifestacions de la presència de càrregues en l’aire

No identifica manifestacions de la presència de càrregues en l’aire

Identifica fenòmens propers d’electricitat estàtica

Explica fenòmens propers d’electricitat estàtica

Explica el fenomen de la ionització de l’aire i les seves repercussions sobre la salut

Coneix el funcionament d’una gàbia de Faraday

Desconeix el funcionament d’una gàbia de Faraday

Explica el mecanisme d’una gàbia de Faraday

Reconeix exemples de gàbies de Faraday en la vida quotidiana o en petits experiments

Argumenta el funcionament de la gàbia de Faraday en base al model elèctric de la matèria

Explica el fenomen dels llamps i les seves mesures de prevenció, en base al model elèctric de la matèria

No relaciona la presència de càrregues en l’aire amb la formació dels llamps

Relaciona la presència de càrregues en l’aire amb la formació de llamps

Explica la formació dels llamps en base al model elèctric de la matèria

Explica les mesures de prevenció contra els llamps en base al model elèctric de la matèria

Descriu les fases en què té lloc un llamp, així com la seva relació amb els trons

Desconeix les fases en què té lloc un llamp

Enuncia les fases de formació d’un llamp

Explica la relació entre els llamps i els trons

Explica amb detall i justificadament les fases de formació d’un llamp

Coneix l’aportació de Benjamin Franklin a les mesures de prevenció contra els llamps

No relaciona Benjamin Franklin amb els llamps

Reconeix Benjamin Franklin com un dels principals investigadors relacionats en la lluita contra els llamps

Explica l’aportació de Franklin als parallamps

Descriu breument la vida de Franklin i relaciona les seves aportacions amb els d’altres investigadors del mateix tema



UNITAT 9 – Els circuits elèctricsALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Relaciona quantitat de càrrega en Coulombs i en electrons, amb intensitat en Amperes

No explica la relació entre electrons i càrrega

Identifica el corrent com un flux d’electrons

Associa correctament la quantitat de càrrega i la intensitat amb les seves unitats

Calcula quantitat de càrrega, temps de circulació o intensitat de corrent en un problema concret

Explica la intensitat i el voltatge, amb les seves unitats i els instruments emprats per mesurar-les

Confon o desconeix els conceptes de intensitat i voltatge

Enuncia la definició dels conceptes de intensitat i voltatge

Explica els conceptes de intensitat i voltatge

Associa als conceptes de intensitat i voltatge les unitats i instruments corresponents

Diferencia amb exemples, el corrent altern del corrent continu

Confon els conceptes de corrent altern i continu

Defineix per separat els conceptes de corrent altern i continu

Compara els conceptes de corrent altern i continu

Compara els conceptes de corrent altern i continu i posa exemples d’aplicació

Comprèn com es produeix electricitat en una pila a partir d’una llimona

No acompleix les instruccions d’experimentació o de cura en l’ús del material

Segueix les instruccions d’experimentació i de respecte del material

Explica els passos seguits durant l’experimentació

Explica els objectius i les conclusions de l’experimentació

Explica el funcionament d’una pila, a nivell intern (mecanisme redox) i extern (distingint les connexions en sèrie i en paral·lel)

No enuncia els components de la pila

Explica què és una pila i els seus components

Distingeix les connexions en sèrie i en paral·lel

Explica el mecanisme redox que té lloc dins d’una pila

Diferencia els diferents tipus de piles i acumuladors, i les seves aplicacions

Confon els diferents tipus de piles entre sí

Enuncia els noms dels diferents tipus de piles

Explica les diferències entre els diferents tipus de piles

Compara els conceptes d’acumulador i bateria amb el de la pila

Dedueix els paràmetres que influeixen en la resistència

No distingeix la resistència de la resistivitat

Enuncia els significats de resistència i resistivitat

Explica la relació entre resistivitat, longitud i secció del material, i resistència

Relaciona els conceptes de resistència i conductivitat

Identifica les conseqüències de l’efecte Joule

No relaciona l’efecte Joule amb una pèrdua d’energia per escalfament

Enuncia el significat de l’efecte Joule

Identifica situacions d’efecte Joule en la vida quotidiana

Valora les repercussions de l’efecte Joule i la necessitat de disminuir-lo

Valora la conveniència d’alguns materials en funció de la seva resistivitat

Desconeix la idoneïtat d’alguns materials respecte la resistivitat

Escull correctament un material a partir de la seva resistivitat

Coneix els materials de resistivitat més alta o més baixa

Explica el fenomen dels superconductors i dels semiconductors

Calcula la resistència total d’associacions fetes en sèrie o en paral·lel

Confon les resistències associades en sèrie o paral·lel

Calcula el total d’un conjunt de resistències associades en sèrie

Calcula el total d’un conjunt de resistències associades en paral·lel

Calcula el total d’un conjunt de resistències associades de manera mixta

Aplica la llei d’Ohm en un circuit elèctric determinat

Desconeix l’enunciat de la llei d’Ohm

Enuncia la llei d’Ohm amb les magnituds i unitats que s’hi relacionen

Empra la llei d’Ohm per calcular qualsevol de les seves magnituds

Aplica la llei d’Ohm en un circuit amb un conjunt de resistències associades de manera mixta

Prediu el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat

No anticipa el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat

Prediu intuïtivament el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat

Relaciona correctament les variables que intervenen en un circuit

Usa la llei d’Ohm per justificar el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat

Descriu el pas del corrent a partir d’una representació esquemàtica d’un circuit elèctric

No identifica els principals elements d’un circuit elèctric en una representació gràfica

Identifica els principals elements d’un circuit elèctric en una representació gràfica

Explica la funció dels principals elements d’un circuit elèctric

Descriu la direcció del corrent a partir d’una representació gràfica d’un circuit amb elements diversos

Valora la importància de l’electrònica en la vida quotidiana

Desconeix exemples d’aplicacions de l’electrònica

Coneix exemples d’aplicacions de l’electrònica

Enuncia la definició d’electrònica i

Explica el paper dels diferents tipus de semiconductors en l’electrònica

Coneix alguns símbols No relaciona els noms Identifica alguns Relaciona alguns Explica la funció



emprats per representar components electrònics

de components electrònics amb els seus símbols

símbols de components electrònics

símbols de components electrònics amb la seva funció

d’alguns components d’un circuit electrònic

UNITAT 10 – L'energia elèctrica

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Calcula l’energia d’un sistema elèctric en Joules i Kwh

Desconeix la fórmula de l’energia elèctrica

Enuncia la fórmula de l’energia elèctrica

Calcula l’energia d’un sistema determinat en J o en Kw·h

Fa canvis d’unitat entre J i Kw·h

Identifica exemples de transformació de l’energia elèctrica

No reconeix formes d’energia elèctrica al seu voltant

Identifica exemples de transformació de l’energia en situacions donades

Explica situacions de transformació de l’energia en situacions donades, anomenant els diferents tipus d’energia involucrada

Proposa noves situacions de transformació de l’energia, anomenant els diferents tipus d’energia involucrada

Explica la dissipació de l’energia tot relacionant-la amb l’efecte Joule

No reconeix exemples de dissipació energètica

Identifica un augment de la temperatura com a una pèrdua de l’energia

Explica la dissipació en base a una energia que ja no es pot aprofitar

Explica la dissipació mitjançant l’efecte Joule

Defineix la potència elèctrica en funció de l’energia i el temps i d’altres paràmetres estudiats

Desconeix la fórmula de la potència en funció de l’energia i el temps

Expressa la fórmula de la potència en funció de l’energia i el temps

Expressa la fórmula de la potència en funció de intensitat, voltatge i resistència

Explica el concepte de potència en funció de tots els paràmetres


Confon les unitats que corresponen a potència elèctrica, a energia elèctrica i a diferència de potencial


Converteix les diferents unitats de potència elèctrica

Explica les unitats de les diferents magnituds a partir de les seves fórmules

Empra els conceptes de potència i energia elèctrica en situacions quotidianes

Confon els conceptes de potència i energia elèctrica

Reconeix el concepte d’energia elèctrica en una situació quotidiana

Reconeix el concepte de potència elèctrica en una situació quotidiana

Valora la necessitat de conèixer la potència elèctrica d’un aparell

Coneix els elements de control de l’energia i valorar-ne la utilitat

No anomena cap element de control elèctric a la llar

Enuncia els elements de control elèctric a la llar

Explica el paper dels elements de control elèctric a la llar

Valora la importància dels elements de control elèctric a la llar

Enuncia les diferents maneres d’estalviar electricitat

Desconeix cap exemple concret d’estalvi energètic

Enumera les diferents maneres d’estalviar electricitat

Explica perquè unes actituds són més convenients a l’hora de consumir electricitat

Valora la necessitat de consumir l’energia amb prudència i apostar per l’estalvi

Indica actuacions favorables a la prevenció d’accidents relacionats amb l’electricitat

Mostra indiferència cap a la necessitat de prevenir accidents d’origen elèctric

Explica alguns casos de risc associats al consum elèctric a la llar

Enuncia les actituds preventives correctes per evitar accidents de tipus elèctric

Justifica en base als continguts treballats el perquè de les actituds preventives correctes

Descriu el fenomen de la inducció electromagnètica

No relaciona la inducció electromagnètica amb el magnetisme i l’electricitat

Relaciona la inducció electromagnètica amb el magnetisme i l’electricitat

Explica les transformacions energètiques que tenen lloc en el fenomen d’ inducció electromagnètica

Explica amb profunditat la inducció electromagnètica

Expressa l’ús dels alternadors en relació a una transformació energètica

Desconeix un alternador com un instrument clau en la connexió entre electricitat i magnetisme

Reconeix un alternador com un instrument clau en la connexió entre electricitat i magnetisme

Explica les transformacions energètiques que tenen lloc en un alternador

Explica els components que formen part d’un alternador i la funció que fan

Explica el funcionament d’un turboalternador en una central elèctrica

No identifica el turboalternador com una part clau en una central elèctrica

Identifica el turboalternador com una part clau en una central elèctrica

Associa el paper del turboalternador a la transformació energètica de la central

Explica el funcionament del turboalternador relacionant-lo amb la resta de funcions que tenen lloc en la central



Distingeix entre centrals elèctriques convencionals i alternatives

Confon les centrals convencionals i les alternatives

Defineix el significat de central convencional i alternativa

Enumera les centrals que corresponen a cadascuna d’aquestes categories

Coneix el grau d’implementació dels diferents tipus de centrals

Classifica els diferents tipus de centrals en funció de la font d’energia que utilitzen

Desconeix les fonts d’energia que utilitza cada central

Enumera les diferents centrals en funció de la seva font d’energia

Classifica les fonts d’energia en renovables i no renovables

Valora els aspectes positius i negatius dels dos tipus de centrals

Explica el funcionament de les diferents centrals en base a les transformacions energètiques que hi tenen lloc

No identifica les transformacions energètiques que tenen lloc en les centrals

Associa cada central amb una transformació energètica

Explica les transformacions energètiques de cada central

Compara les transformacions energètiques de les diferents centrals

Defineix el concepte d’impacte ambiental i els seus tipus

Desconeix el significat d’impacte ambiental

Enuncia el significat d’impacte ambiental

Explica els diferents tipus d’impactes

Proposa exemples d’impactes positius i negatius, reversibles i irreversibles, persistents i temporals


Desconeix els principals problemes derivats del consum elèctric

Enuncia els principals problemes derivats del consum elèctric

Explica de quina manera la generació i el consum d’energia elèctrica afecta el medi ambient i la salut

Distingeix les causes de les conseqüències en l’estudi dels problemes mediambientals


No enumera cap de les mesures que minimitzen els impactes mediambientals del consum elèctric

Enumera algunes mesures per minimitzar els impactes mediambientals del consum elèctric

Explica les mesures per minimitzar els impactes mediambientals del consum elèctric

Valora justificadament quines mesures per minimitzar els impactes mediambientals del consum elèctric poden ser més efectives

Interpreta les cadenes energètiques en base a les transformacions que hi tenen lloc

No identifica cap transformació energètica en una cadena de generació, transport i consum d’electricitat

Identifica alguna transformació energètica en una cadena de generació, transport i consum d’electricitat

Enumera totes les transformacions energètiques que tenen lloc en una cadena de generació, transport i producció d’electricitat

Explica les cadenes energètiques en base a les transformacions que hi tenen lloc

Explica el significat d’eficiència energètica i relacionar-lo amb l’efecte Joule

Desconeix el significat d’eficiència energètica

Enuncia la fórmula per al càlcul de l’eficiència energètica

Explica el concepte d’eficiència energètica i la fórmula que s’empra per calcular-la

Relaciona l’efecte Joule amb l’eficiència energètica

Descriu el procés de transport i distribució de l’energia elèctrica

No reconeix els diferents processos associats a la distribució de l’electricitat

Reconeix els diferents processos associats a la distribució de l’electricitat

Descriu els diferents processos associats a la distribució de l’electricitat

Coneix els voltatges associats als diferents processos de la distribució de l’electricitat

Diferencia les fonts d’energia renovables de les no renovables

Confon les fonts d’energia renovables de les no renovables

Identifica quines fonts d’energia són renovables i no renovables

Explica les característiques de les fonts renovables i no renovables

Compara les fonts renovables i les no renovables


Desconeix les transformacions energètiques associades a cada font d’energia

Relaciona les transformacions energètiques amb algunes fonts d’energia

Relaciona les transformacions energètiques amb totes les fonts d’energia

Explica les transformacions energètiques amb totes les fonts d’energia

Explica cadascuna de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat

Desconeix algunes de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat

Enumera algunes de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat

Enumera cadascuna de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat

Explica amb detall cadascuna de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat

Explica els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades

No enumera els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades

Enumera alguns avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades

Enumera tots els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades

Compara les fonts d’energia en funció dels seus avantatges i inconvenients

Classifica les fonts d’energia en funció de la seva adequació sota diferents criteris (eficiència, sostenibilitat, etc.)

Desconeix l’adequació de les fonts d’energia en funció de diferents criteris (eficiència, sostenibilitat, etc.)

Classifica algunes fonts d’energia en funció de la seva adequació sota criteris d’eficiència energètica

Classifica algunes fonts d’energia en funció de la seva adequació sota criteris de sostenibilitat ambiental

Classifica totes les fonts d’energia en funció de la seva adequació sota diferents criteris (eficiència, sostenibilitat, etc.)

Elabora una opinió pròpia al voltant de les fonts d’energia i l’argumenta

No opina sobre l’ús de les diferents fonts d’energia

Manifesta una opinió sobre l’ús de les diferents fonts d’energia

Explica la seva opinió sobre l’ús de les diferents fonts d’energia

Explica amb arguments que relacionen els continguts treballats la seva opinió sobre l’ús de



les diferents fonts d’energia



Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Preparar una entrevista a una persona que desenvolupi investigacions científiques

No prepara l’entrevista.

No redacta l’entrevista en la seva totalitat o no ha localitzat l’entrevistat però mostra interès en aconseguir-lo.

Prepara l’entrevista en el temps programat tot i que hauria de millorar l’estructura o contingut

Realitza una entrevista correctament a una persona dedicada a la investigació científica

Editar l’entrevista i assegurar-se de que s’escolta amb claredat.

No edita l’entrevista.

Edita l’entrevista i encara que no s’escolta amb claredat mostra interès per a aconseguir-ho

Realitza l’edició de l’entrevista i s’escolta amb claredat però no utilitza els recursos amb desimboltura

Utilitza els recursos necessaris per a editar l’entrevista amb desimboltura perquè s’escolti perfectament

Presentar l’entrevista en el format adequat.

No presenta l’entrevista.

Presenta l’entrevista en un format poc adequat però mostra interès en corregir-ho.

L’entrevista està en un format adequat però ha de millorar alguns aspectes

L’entrevista és adequada en el seu format.

Redactar una definició de ciència i una explicació sobre com es “fa” ciència a partir de les entrevistes realitzades per tots els grups.

No redacta una definició de ciència.

Presenta una definició de ciència i una explicació poc ajustada a les entrevistes realitzades però mostra interès per aconseguir-ho.

Planteja una definició de ciència i una explicació a com es fa ciència adequadament.

Redacta una bona definició de ciència i una explicació argumentada i basada en les entrevistes i amb criteri propi.

Conèixer la diversitat que existeix dins del món científic.

No reconeix la diversitat que existeix dins del món científic.

Identifica i valora la diversitat que existeix dins el món científic però expressa opinions poc justificades.

Distingeix diversitat existent dins del món científic però expressa poques opinions personals al respecte

Reconeix la diversitat que existeix dins del món científic amb opinions fonamentades en l’anàlisi realitzat.

Reconèixer les motivacions que porten a una persona a entrar en el món científic i les sortides professionals que ofereix.

Mostra poc interès en les sortides professionals del món científic i en les motivacions que porten a una persona a dedicar-se a la ciència.

Identifica les sortides professionals relacionades amb el món científic.

Mostra interès en el món científic i en les seves sortides professionals.

Està motivat amb el món científic, li interessa la ciència com a sortida professional i gaudeix amb ella.



Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.

1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent

OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS

1. Preparar una entrevista a una persona que realitzi investigacions científiques.

2. Editar l’entrevista i assegurar-se que s’escolta amb claredat.

3. Presentar l’entrevista en el format adequat.

4. Redactar una definició de ciència i una explicació sobre com es «fa» ciència a partir de les entrevistes realitzades per tots els grups.

5. Conèixer la diversitat dins el món científic.

6. Reconèixer les motivacions que duen al món científic i les sortides professionals que proporciona.

TOTAL ____



Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.



Dins del grup de treball

Hem tingut una actitud adequada a l'hora de posar en comú la informació.

Hem escoltat les aportacions dels companys.

Hem enregistrat amb claredat la informació que hem trobat.

En fer l'entrevista

L’entrevista té unes preguntes bàsiques correctes.

S’han afegit preguntes interessants a les preguntes bàsiques.

L’enregistrament de l’entrevista té un format que permet entendre tant les preguntes com les respostes.

S’ha extret informació important de les entrevistes.

La presentació de les conclusions finals és clara i entenedora.

TOTAL ____



Projecte 2. Matèria - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Buscar informació de diferents fonts; recopilar, filtrar i resumir la informació obtinguda.

No cerca informació sobre el tema o busca tan sols en una font.

Realitza una cerca d’informació però amb dificultats per a filtrar-la.

Recopila dades de diferents fonts d’informació filtrant-la i resumint-la

Busca fonts variades d’informació, la filtra i resumeix amb les seves pròpies paraules.

Contrasta la fiabilitat de les fonts consultades.

No contrasta la fiabilitat de las fonts.

Compara la informació como a mínim de dos fonts.

Realitza una cerca de varies fonts d’informació en pàgines rigoroses d’investigació científica.

Busca en altres fonts a part d’internet. Contacta amb agents implicats en la investigació científica (escrivint a autors de blogs científics, a professors, etc.)

Prepara un document on es resumeix la informació trobada sobre fenòmens, descobriments i biografies

No presenta el document o el presenta però amb la informació poc treballada, sense resumir

El document és correcte però es podria implementar en algun punt.

Prepara el document amb la informació necessària.

El document presenta la informació ordenada de diferents fonts sobre fenòmens, descobriments i biografies de manera didàctica i amb paraules dels alumnes. El document és innovador o especialment atractiu.

Preparar un producte audiovisual com a suport per a la presentació de la informació analitzada.

No prepara el document o el presenta de manera que no pot reproduir-se, no s’escolta o no conté la informació necessària.

El document audiovisual és correcte però podria millorar el seu contingut o la seva forma.

Prepara un documento audiovisual que es reprodueix i escolta correctament amb la informació necessària.

El document és innovador i atractiu.

Presentar el treball a la resta dels companys de forma rigorosa però amena

No presenta el treball o ho fa de manera excessivament breu o monòtona

La presentació es correcta en la forma però ha de millorar el to, la veu o l’expressió per a fer-la més entretinguda.

La informació que presenta és correcta i rigorosa i la presentació amena.

Presenta una actitud enèrgica per a l’exposició, utilitzant recursos (ja sigui tècnics o expressius) que fan que la presentació sigui entusiasta.

Comprendre la naturalesa social de la ciència; reconèixer la diversitat de les persones que es dediquen o s’han dedicat a la ciència; defugir l’estereotip més difós del

Té un concepte estereotipat de la ciència i els científics

Reconeix i comprèn els temes tractats en el projecte però mostra poc interès.

Valora la diversitat en el món científic, defuig els estereotips.

Mostra interès pel món científic. Té una visió amplia de la ciència i planteja un discurs entusiasta trencant estereotips.



científic.



Projecte 2. Matèria - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Cercar informació en diferents fonts; recopilar, filtrar i resumir la informació trobada.

2. Contrastar la fiabilitat de les fonts consultades.

3. Preparar un document on es resumeixi la informació trobadaobre fenòmens, descobriments i biografies.

4. Preparar un producte audiovisual com a suport per a la presentació de la informació analitzada.

5. Presentar el treball de forma rigorosa però amena a la resta dels companys.

6. Comprendre la naturalesa social de la ciència; reconèixer la diversitat de les persones que es dediquen o s’han dedicat a la ciència; defugir de l’estereotip del científic més estès.

TOTAL ____



Projecte 2. Matèria - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





Hem tingut una actitud adequada a l'hora de posar en comú la informació.

Hem col·laborat en la realització del treball.

Hem fet una presentació clara i argumentada.

En la realització i presentació

del treball

El document conté un resum adequat de la informació trobada: ofereix informació per entendre el tema assignat, així com per conèixer com van ser les persones que s’hi relacionen.

La presentació és rigorosa i amena.

El suport audiovisual és adequat i contribueix a seguir la presentació i a entendre millor el seu contingut.

Les preguntes que fa són adequades, respectuoses i constructives.

Les respostes que dóna són fonamentades.

TOTAL ____



Projecte 3. Experiments químics - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Redactar un protocol per fer un experiment

El protocol no inclou objectius, material i normes de seguretat, procediment o referències.

El protocol no inclou control de variables o interpretació de dades.

El protocol experimental inclou tots els passos.

El protocol experimental inclou tots els passos i està redactat amb lèxic i sintaxi correctes.

Redactar i seguir les mesures de seguretat adequades

El protocol no incorpora les normes de seguretat o els alumnes no les acompleixen.

Les normes de seguretat són presents en el protocol i els alumnes les acompleixen.

Alguns membres del grup coneixen i acompleixen les normes de seguretat.

Tots els membres del grup coneixen en tot moment les normes de seguretat i les acompleixen.

Reproduir una reacció química controlant les variables que hi intervenen.

Els alumnes no saben els passos a seguir o bé no reprodueixen fidelment el protocol d’actuació.

Es reprodueix fidelment la descripció dels passos seguits en el protocol.

Alguns alumnes poden explicar quins són els passos de la reacció i els seus perquès.

Qualsevol membre del grup sap en tot moment quin pas de la reacció s’està reproduint, perquè es fa i què se n’espera.

Enregistrar i editar un vídeo en què s’expliqui com fer la reacció, que es mostri la reacció i que s’expliqui què està passant.

El vídeo no mostra amb claredat la reacció escollida.

El vídeo mostra la reacció però no resulta atractiu o motivador.

El vídeo mostra d’una manera clara i atractiva la reacció escollida.

El vídeo mostra d’una manera clara i atractiva la reacció i la seva justificació.



Projecte 3. Experiments químics - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Redactar un protocol per fer un experiment.

2. Redactar i seguir les mesures de seguretat adequades.

3. Reproduir una reacció química controlant les variables que hi intervenen.

4. Enregistrar i editar un vídeo en què s’expliqui com fer la reacció, es mostri la reacció i s’expliqui què està passant.

5. Valorar la importància dels experiments científics.

6. Cercar la informació adequada per fer un experiment.

7. Realitzo els experiments seguint els passos i les mesures de seguretat adequades.

8. Cerco experiments senzills contrastant diferents fonts.

9. Analitzo un experiment cercant variables que es puguin modificar i faig prediccions sobre el comportament de l’experiment.

10. Dissenyo un vídeo divulgatiu al voltant d’un experiment.

11. Analitzo els resultats de l’experiment realitzat.

TOTAL ____



Projecte 3. Experiments químics - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





Hem tingut una actitud adequada a l’hora de posar en comú la informació.

Hem col·laborat a fer l’experiment i controlar-ne les variables.

Hem treballat en l’enregistrament del vídeo.

En la realització i presentació del treball

El vídeo divulgatiu és atractiu i s’hi mostra, no només l’experiment, sinó què s’hi observa i què està passant en l’experiment.

L’experiment està ben realitzat, seguint les mesures de seguretat adequades.

El vídeo està ben enregistrat i editat.

TOTAL ____



Projecte 4. Estalvi energètic - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Comprendre la informació que conté una factura elèctrica.

Falta prendre nota de gran part de la informació que conté la factura.

Identifica part de la informació que conté la factura.

Identifica i anota la potència contractada, el consum, el preu final, i el seu desglossament.

Compren i anota la potència contractada, el consum, el preu final, el seu desglossament i altres dades.

Determinar la potència contractada, el consum mensual i el preu, així com les fonts d’on procedeix aquesta electricitat.

Pràcticament no es determina cap dada requerida.

Es determinen algunes dades amb certes dificultats però mostra interès per aconseguir-les.

Aconsegueix totes les dades requerides.

Cerca totes les dades que es demanen i d’altres.

Analitzar la instal·lació i el consum elèctric a la llar.

Té moltes dificultats per a realitzar una anàlisi de la instal·lació i el consum.

Fa una anàlisi bàsica de la instal·lació i el consum.

Analitza correctament la instal·lació i el consum elèctric.

Fa una anàlisi extensa i rigorosa de la instal·lació i el consum.

Enumerar possibles accions que es podrien dur a terme per tal de reduir la factura de la llum.

Les mesures que planteja no són gaire realistes.

Planteja, amb ajuda, algunes accions per reduir la factura de la llum.

Enumera accions per reduir la factura.

Les accions que planteja són creatives, innovadores i ajuden a reduir la factura.

Elaborar de manera conjunta una plana web on es recullin tant les possibles accions d’estalvi com els resultats de l’anàlisi de consum inicial.

La plana web no recull totes les dades requerides.

S’elabora la web tot i que pot millorar el format o el contingut.

S’elabora una web de format correcte on es recullen les accions d’estalvi i l’anàlisi de consum.

S’ha realitzat una plana web innovadora, creativa i de manera conjunta amb totes les dades requerides.

Comprovar l’efecte de les mesures preses.

No hi ha una comprovació de les mesures proposades.

Comprova l’efecte de les mesures de manera superficial.

Realitza una comprovació veraç de les mesures preses.

La comprovació és rigorosa i profunda amb dades objectives.



Projecte 4. Estalvi energètic - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Comprenc la informació que conté una factura elèctrica.

2. Determino la potència contractada, el consum mensual i el preu, així com les fonts d’on prové aquesta electricitat.

3. Analitzo la instal·lació i el consum elèctric a la llar.

4. Esmento possibles accions que es podrien dur a terme per tal de reduir la factura de la llum.

5. Elaboro de manera conjunta una pàgina web on es recullin tant les possibles accions d’estalvi com els resultats de l’anàlisi de consum inicial.

6. Comprovo l’efecte de les mesures preses.

TOTAL ____



Projecte 4. Estalvi energètic - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





Hem tingut una actitud adequada a l’hora de posar en comú la informació.

Hem escoltat les aportacions dels companys.

Hem participat activament i respectuosament en l’elaboració del catàleg d’accions.

En fer l’anàlisi de la factura elèctrica i les propostes d’estalvi

La factura està ben interpretada.

Els càlculs de les variables i les mesures estadístiques derivades de les dades comunes són correctes.

La representació en gràfiques i infografies mostra els resultats de l’anàlisi estadística.

L’anàlisi dels aparells connectats a la instal·lació elèctrica de la llar està ben detallada, així com la potència i l’estimació del consum.

La llista d’accions per reduir el consum d’electricitat de la llar és realista i està ben definida.

Col·labora en l’elaboració d’una pàgina web on es recull el decàleg d’accions d’estalvi energètic domèstic.

Calcula les conseqüències pel que fa a despesa i emissions de CO2 de les seves accions.

TOTAL ____


digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciofisicaiquimicacatalun... · Web viewAlgunes...

Documents

Transcript of digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciofisicaiquimicacatalun... · Web viewAlgunes...