Diari de Sant Cugat 370

El 'diari9 de Sant Cugat

Dijous, 8 de febrer del 2001 OS 4 CANTONS Núm. 370

Any VIII 225 ptes.

Destaquem

Ràdio Sant Cugat convocarà els premis

Santcugatenc de l'Any

Pàgina 20 FOTO: ARXIU E4C

Prohibit el pas de vehicles pel camí

de Can Borell Pàgina 15

8 clubs locals opten a construir i gestionar

plegats la zona esportiva municipal

Pàgina 30

Els Antics Escolans cantaran a les ermites

Pàgina 39

Entrevista al director de Delphi,

Josep M. Brun Pàgina 43

~

M WAÏ<

•llA'

^ A T C F T ^ 5 "

ICT.'IS >ti£ CHESj

í

_MIA rlLA r l i •ÍLA

f

Up. wm

FIIA j'ttillfij*^ m>*mjÈ

s

Rècord a la Mitja Marató amb més de 1.200 atletes

L'alcalde Lluís Recoder destaca l'augment considerable de corredors a la divuitena edició de la cursa santcugatenca, però no s'ha batut la marca del circuit Pàgina3aH52 FOTO: ENRIC FABRE

Can

GARRIGA

Taller, fabricació pròpia

Exposició i venda C. Xerrie, 2

(PLAjuntament) Tel / Fax 93 675 29 02

Oficines i exposició

Crta. Cerdanyola, 67-71 TeUFax93 58918 78

08190 Sant Cugat dei VaUès

•

CATALONIA CONEIXEU-NOS, C E R À M I C ESTEM AL VOSTRE

SERVEI

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

HORARI: dl. a dv. de 8 a 13 h

i de 15a20h ds. de 9 a 13 h i de 16a20h

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

EXPOVENDES: PNIMU Ctra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 594 89 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

RESERVES al tel. 93 674 11 40

Ca

z •:'::'$%l&-::-

1 E X C U R S I Ó de 2 hores

per a 2 persones.

• A la muntanya

• En grup i amb guia

• Caps de setmana i festius

• Per fer amb els amics o la famí l ia

• Només cal teni r carnet B-1 o A1

Jumping QUAD Sant Cugat Avinguda Cerdanyola, 67. Sant Cugat. Tel. 93 587 92 52

*m <4M*

2 c ^$ » « M

mm rs <u "5 Tg *-*

00

et </> r-

i n m T " " • • t/1

OU "TO mm

produeix: Tricicle i Dagoll i Dagom

E N T R A D E S 2 x 1 per a l'obra

'La Bella H e l e n a '

Una opereta desenfrenada per a tota la família.

Teatre Victòria Av. Paral·lel, 67. Barcelona. Tel. 93 443 29 29.

PRESENTANT el carnet de subscriptor a la guitxeta

IIII mm

re U

2 M E N Ú S a un subscriptor escollit a l'atzar. Bona sort!

La f i losof ia del buon mangiare e bere

RESTAURANT Parc Central. Manel Farrés 97. Tel. 93 674 30 69

V I P S per obtenir

consumicions gratuïtes.

Veniu a recol l i r- los amb el carnet del Club del Subscriptor.

(Reservat el dret d'admissió.)

Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35

| g ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 • de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

• •ÏJ l i ' V I I

ELS f CANTONS

^ ^ ^ ^ wm El tema de la

hetmana Dijous, 8 de febrer del 2001

XVIII Mitja M a r a t ó de S a n t C u g a t

Rècord participatiu a la Mitja Marató Més de 1200 atletes corren en una prova que no pot batre la marca del circuit

Sant Cugat va tomar a gaudir diumenge amb la seva més que tradicional Mitja Marató de Sant Cugat, que enguany ha complert la divuitena edició. Els espectadors que van seguir aquesta prova puntuable per a la Copa Catalana de Fons no van

poder veure tampoc en aquesta ocasió com algun atleta rebaixava el rècord de la cursa o del circuit. Però sí que van poder constatar que aquesta és una de les proves amb més prestigi del calendari català, en la qual els atletes repeteixen

cada any. Abderrahim Dahmani, en categoria masculina, i Maria Jesús Zorraquín, en femenina, van ser els campions amb diferència. Dahmani va ser tercer l'any passat, mentre que Zorraquín venç aquesta prova per segon any consecutiu.

Més de 1.200 atletes van participar a la Mitja Marató de Sant Cugat, que va registrar un rècord de participació

segurat que "no ens d'obsessionar tigioses del calendari de mig fons TEXT ALEX LÓPEZ amb el rècord". Aquesta prova pun- català. En aquest sentit, l'alcalde

FOTOS: ENRIC FABRE tuable per la Copa Catalana de Fons de la ciutat, Lluís Recoder, va as-- Sant Cugat - sí que va batre, un any més, el rècord segurar que "estic del tot satisfet

de participants a la Mitja Marató que una prova com aquesta, que L'independent Abderrahim Dah- (21,097 quilòmetres). Més de 1.200 té lloc cada any a la nostra ciutat,

mani i l'atleta del Fila Domingo Ca- atletes van prendre part a la cursa, i tingui el seu lloc important al ca-talan Maria Jesús Zorraquín van pro- es va superar d'aquesta manera els lendari i que, d'altra banda, sigui clamar-se vencedors diumenge de la 1.060 de l'última edició. Cifuentes un punt de referència per als atle-XVIII Mitja Mara- ha qualificat aquestes i que cada any es pugui supe-tó de Sant Cugat, La XVIII Mitja Marató ta millora d '"es- rar la xifra de participants". Re -que tampoc en , ç ^ , pectacular". El pre- coder però, va assegurar que "jo aquesta ocasió va ae òaiít LUgat Va Datre s j d e n t d e )a em conformo amb rècord de la poder veure com ufi flOU TBCOrd de Comissió Atlètica participació perquè em sembla se superava el rè- . . . , . de curses, integrada que aquest és el millor indicador cord de la prova ni pttnWlpaClO', l Vü SUperar p e r m e m D r e s a e i qUe aqu esta prova va molt bé", tampoc del circuit, els 1.060 COTTedorS de la Club Muntanyenc L'alcalde també va dir que "des El rècord de la pro- , ,. . , Sant Cugat i del de l'Ajuntament continuarem fent va l'ostenta Emi- aüTTera ettlClO Q U D N a t a c j 0 s a n t ei possible per ajudar a l'organit-liano García des de Cugat, ha admès zació per tal que aquesta Mitja la setena edició, que "en l'edició Marató vagi guanyant prestigi dins amb un registre d'l hora i 6 minuts, d'enguany hi ha hagut una forta mi- el món de l'atletisme". Finalment, mentre que la millor marca del cir- Hora en tots els aspectes organitza- Lluís Recoder va destacar "la molt cuit actual és en poder de Benito tius de la prova". exitosa participació dels santcu-Ojeda des de l'edició de 1999, en gatencs", que també va ser supe-què va fer un temps d'l hora, 7 mi- Una prova de prestigi rior a la de l'any passat, nuts i 25 segons. El nou circuit es va El regidor d'Esports de l'Ajunta-estrenar l'any 19%, però malgrat tot, Després de les mitges maratons ment de Sant Cugat, Alfredo Ber-Jaume Cifuentes, president de la de Granollers i Barcelona, la de gua, va ser qui va donar el tret de Comissió Atlètica de Curses, ha as- Sant Cugat és una de les més pres- sortida. Bergua va destacar la "mag-

Abderrahim Dahmani en va ser el vencedor, però no va batre el rècord del circuit

nífica organització" de la prova "que una vegada més ha demostrat que sap fer les coses molt ben fetes". Segons Bergua, l'èxit de la Mitja Marató de Sant Cugat "demostra que aquest tipus de proves sí que es poden fer a Sant Cugat". Pel que fa al rècord del circuit i de la prova, el regidor d'Esports considera que "tan sols és una

denta del Club Muntanyenc Sant Cugat, i Joaquim Vidiella, president del Club Natació Sant Cugat.

Premis per a tothom

Els cinc primers classificats a la general van endur-se premis en metàl·lic. El primer 50.000 pes

setes i el cinquè qüestió de temps". Lluís Recoder: "Jo em 5-000- E n catego-

El fet que aquest r , r v , ria femenina tam-mateix diumenge conformo amt? el record b e

van ser premia-se celebrés a Valls de participació perquè d e s l e s t r e s

el Campionat de , , , primeres. La pri-Catalunya de Cros em semtHa W aquestes

mera va embutxa-va impossibilitar e\' millor indicador que car-se 50.000 pes-que la Mitja Mara- r . „ setes, la segona tó de Sant Cugat aquesta provafunciona 40000 i la tercera presentés figures 20.000. de primera línia. Per la seva Tanmateix, Sant Cugat va tornar a banda, els dos millors atletes sant-bolcar-se novament en la Mitja Marató, que novament va transcórrer pels carrers de la ciutat. El lliurament de premis i trofeus

als primers classificats de cada categoria va estar presidit, entre d'altres, per Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, Marta Pla, vicepresi-

cugatencs, els independents Kim Hartmann i Jennifer Cunningham també van rebre un obsequi per part de la Comissió Atlètica de Curses. També van rebre un trofeu els

tres primers classificats de les categories de la Maratoneta.

4 Setmana BLS4CANIW6 Dijous,8 defebnr del 2001

i t j a Marató de S a n t

Maria Jesús Zorraquín va vèncer per segon any consecutiu i va aconseguir millorar la seva marca de Vúltima edició

Dahmani i Zorraquín, que repeteix títol, vencedors absoluts de la prova

Uatleta marroquí ja va ser tercer en rúltima edició L'adeta independent marroquí Ab-

derrahim Dahmani, de 45 anys, i la corredora de Saragossa, Maria Jesús Zorraquín (Fila Domingo Catalàn), van proclamar-se brillants campions de la XVIII Mitja Marató de Sant Cugat. Tant Dahmani com Zorraquín van imposar-se amb total claredat respecte als seus companys de podi. Abderrahim Dahmani va creuar la

línia de meta amb un temps d'l hora, 8 minuts i 44 segons, per sota del que va aconseguir en l'edició de l'any passat, en què va finalitzar tercer, que va ser d'l hora, 8 minuts i 34 segons. El campió absolut de la prova va assegurar que "l'any vinent segur que superaré el rècord del circuit L'atleta marroquí va explicar que feia molt pocs dies havia aterrat a Barcelona des del Marroc, després de dos dies sense dormir. Dahmani va reconèixer la gran facilitat amb què s'havia imposat afirmant que "els últims sis quilòmetres he corregut sol. La veritat és que avui he corregut poc". L'atleta, que ha participat en aquesta prova en les tres últimes edicions, va explicar que "m'agrada molt venir a Sant

Cugat. M'agrada el circuit, la seva gent i penso que l'organització ha estat millor que la de l'any passat Per mi no és un circuit dur".

Zorraquín repeteix

D'altra banda, en la categoria femenina, la primera classificada va ser Maria Jesús Zorraquín, que per segon any consecutiu s'endú el primer lloc. En aquesta ocasió, Zorraquín va superar la seva mar-

Abderrahim Dahmani assegura: "En redició

de Pany vinent segur que superaré el rècord del

circuit de la Mitja Marató de Sant Cugat"

ca assolida en l'edició de l'any passat i va completar el circuit amb un temps d'l hora, 20 minuts i 54 segons. L'any passat també va ser primera, però amb un registre d'l hora, 21 minuts i 9 segons. Zorra

quín va competir per primera vegada en aquesta cursa l'any passat L'adeta de Saragossa reconeix que "l'any passat em va agradar molt i li vaig agafar carinyo". Zorraquín assegura que aquesta prova "té molt de prestigi entre els corredors" i que "si encara no ve més gent és per la duresa del circuit". La campiona assegura que "he sortit amb moltes ganes per fer un bon paper i una bona marca". Aquesta és la segona mitja marató

que guanya últimament Maria Jesús Zorraquín, ja que el 7 de gener també va vèncer la de Sitges. "M'agrada molt córrer a Catalunya", assegura la corredora. Maria Jesús Zorraquín ha afirmat també que "m'encanta l'ambient que es respira aquí, així com també de la manera com et tracten". En categoria masculina, el segon i

tercer classificat van ser Jordi Esco-riza (Fila Domingo Catalàn) i Marc Otero, també del Fila Domingo Catalàn. En categoria femenina, la segona va ser l'independent Montserrat Bergadà, que repeteix la mateixa posició de l'any passat i Anna Cos, del Club Bonaire de Terrassa.

Dahmani, Escoriza i Otero, els tres primers classificats d'aquesta edició

Zorraquín, Bergadà i Cos van ser les tres primeres classificades

Resultats podi

CATEGORIA MASCULINA (21,097 km)

1 Abderrahim Dahmani [Independent) 1h 8 min 44 s

2 Jordi Escoriza (Fila Domingo Catalàn] lh 9 min 52 s

3 Mate Otero (Fila Domingo Catalàn] l h 11 min 29 s

CATEGORIA FEMENINA (21,097 km)

1 M. Jesús Zorraquín (Fila D. Catalàn] lh 20 min 54 s

2 Montserrat Bergadà (Independent] 1 h 23 min 22 s

3 Anna Cos (Club Bonaire Terrassa) lh 28 min 21 s

EIS4CANTONS eis4c "el diari de Sant Cugat"

ELS/CANTONS Dijous,8 de febrerdel2001 Setmana

X ¥ i i i Mitja Marató de Sant Cugat

ÍSA. -ylfó <2Í? cent joves atletes van córrer en la II Maratoneta, que va aplegar les categories mini i maxi

1 ^~ Ignasi So/s, E/oi Casas i Albert Quirante van pujar al podi en infantil masculí

Podi II Maratoneta

CATEGORIA MINI

imí

fem

. 1 Laui •a Sicart

imí

fem

.

2 Mire ia Unzeta

2 3 Adriana Carreter

mas

c. 1 Daniel Fabre

2 Lluís Sols

alev

í

3 Gerard Garcia

1 Judith Garcia

fem

.

2 Sílvia Calleja

alev

í

3 Sara Bertran

CATEGORIA MAXI

Jj> 1 Ignasi Sols

— 2 Eloi Casas

]£ 3 Albert Quirante

B 1 Àngela Fio

•CM

rs 2 Mireia Castro s ce .; '

aB 3 Blanca López

u i » es

1 Guillem Segarra

E 2 Carles Pol

"5 • o g 3 Francesc Rodríguez E <•*

<c •JJ 1 Susanna Bueno -a ca u

Àngela Fio, Mireia Castro i Blanca López van ser al podi en infantil femení

Els locals Ignasi Sols i Àngela Fio s'imposen en la segona Maratoneta Els dos infantils ja van pujar al podi en la primera edició

Per segon any consecutiu, la Comissió Atlètica de Curses, va organitzar per les categories de base la segona edició de la Maratoneta, des de la categoria benjamí fins la cadet. Entre les categories mini i maxi hi van prendre part més de 100 joves atletes, i algun d'ells van apuntar molt bones maneres.

Dos atletes santeugatencs, Ignasi Sols i Àngela Fio, van copar la primera plaça en la categoria infantil masculí i femení respectivament. Ignasi Sols va assegurar que "córrer a la meva ciutat em motiva moltíssim". Sols, que en la primera edició ja es va imposar en la categoria infantil, aquesta vegada no tan sols ha revalidat el títol sinó que

també ha estat campió en la classificació general de la segona Maratoneta.

Per la seva banda, Àngela Fio, que l'any passat va cloure tercera, va explicar que "estic molt contenta perquè aquest any he millorat el meu lloc de l'any anterior".

Cal potenciar-la més

Respecte a la primera edició de la Maratoneta, aquesta prova no ha tingut un increment de participació, fet que de cara l'any vinent l'organització es planteja potenciar encara més, tot i que no s'ha confirmat que la Maratoneta tingui continuïtat en la propera edició.

Jaume Cifuentes, president de la Comissió Atlètica de Curses, va assegurar diumenge que "no hi ha hagut més participació que l'any passat", tot i que espera que en properes edicions acabi de prendre cos.

La categoria mini -prebenjamí, benjamí i aleví- van haver de completar un circuit de 800 metres, mentre que la maxi -infantil i cadet-, van córrer 2.000 metres. Amb tot però, l'organització va treballar de valent per millorar la primera edició facilitant, per exemple, el temps als corredors.

Lluís Recoder valora positivament la Maratoneta: "Està molt bé perquè els més petits s'engresquin".

Podi per cateuories 1 Marc Grau

2 Roger Casal (CM St. Cugat)

3 Hassan Jaovadi (Indep.)

4 Josep Girvent (CN Sab.)

5 Josep Giménez (Indep.)

6 Francisco Palacios

7 Eva Ferrer (Martinenc)

8 Estel Fornells (Indep.)

— — :

9 Beatriz Velasco (CN Cat.)

1 0 Elena Vila (Maimakansu)

11 Emilia Vaquero (Fila)

1 r local:

Kim Hartmann (Indep.)

1era local:

Jennifer Cunningham (Indep.)

Millor club:

Fila Domingo Catalan

6 Publicitat ELS /CANTONS Dijous, 8 de febrer del 2001

f»ï . fWf.£Sw

i poèn & -* anques.

|fcS*M

, ,,. • •• < V '

* , " • • • • < - » ; .

i b í..»twís,» ^

les nos^es

tnasi*"5

0» 1 4 0 •,íl<!r '* íi<! Situ! CtMSat

EIS4CANTON3 £7 "diari" de Sant Cugat

FES-TE SUBSCRIPTOR I TE'L REGALAREM

93 589 62 82

ELSiCANTONS Dijous,8 de febrer del'2001 Setmana

l e s altres Imatges ée la Mitja Marató de Sant C

OS 4 CANTONS

Política 8 Dijous, 8 de febrer del 2001

d» & tÈ S & í I ï s t r i c t

S'inicia el debat sobre el futur del districte amb un avanç del pla director

Els florestans reivindiquen que els veïns són els autèntics protagonistes dels consells L'anunci de pla director per la Floresta, inclòs dins del pacte de creixement entre l'equip de govern i IC-V, ha fet que els veïns del districte s'hagin començat a moure en aquest sentit: ja han elaborat un avanç del pla director.

EMILI BELLA

- La Floresta -

Els veïns de la Floresta estan elaborant un avanç del pla director amb un seguit de punts, que volen que constin en el projecte de regulació del creixement del districte. D'aquesta manera, els diversos col·lectius veïnals es volen fer sentir i evitar que l'Ajuntament tiri pel dret sense consultar-los res. A l'esborrany, en què participen arquitectes, biòlegs i urbanistes florestans, entre d'altres, s'apunta la necessitat d'estudiar els antecedents històrics de la zona, la situació urbanística actual -amb la classificació del sòl, l'habitatge, els equipaments, les zones verdes i les infraestruc-

A la sala hi havia una pancarta contra la urbanització F: ARXIU E4C

tures-, les peculiaritats i elements diferenciadors de la Floresta respecte Sant Cugat, el Pla General Metropolità, les expectatives de població, els criteris i objectius del pla i la metodologia de treball.

El pla director va centrar bona part del primer consell de districte

de la Floresta d'enguany, juntament amb el Pla Especial Heretat Miralles. Els veïns van expressar tota mena de queixes, que ja es documenten a les actes de consells de l'any 1999. Un dels vocals dels veïns, Emili René, va voler anunciar que des de fa tres setmanes hi ha un metge al dis

tricte, dos cops per setmana, els dimarts i els dijous de quatre a sis de la tarda. Els veïns creuen que no s'ha difós prou aquest servei tan reclamat.

Quatre hores de reunió -

Al llarg de les gairebé quatre hores, que va durar el consell, els veïns van expressar tota mena de queixes. Ara bé, una de les més repetides va ser el fet que el consell s'allargués tant. Per aquest motiu, el regidor d'IC-V, Joan Balada, va demanar una reunió informativa per parlar exclusivament de la política de descentralització i del funcionament dels consells de districte. Els veïns van voler demostrar que ells són els autèntics protagonistes dels consells. L'anomenat bitllet únic va ser objecte de crítica també pels veïns, que denuncien un encariment del viatge fins a Sant Cugat, per exemple. La regidora d'ERC, Sara Bertran, va resumir-ho dient: "Com és possible que la gent pensi tant per fer-ho tan malament".

EIS4CANTONS Fer-te . A subscriptor

et surt a compte de Sant Cugat a casa

Obtindràs sencer et coüaccionable "Collserola pels 4 cantons"

el carnet de subscriptor amb molts avantatges

Entrades per al cinema i molts Tiquets per passejar a cavall, espectacles a n a r a l a perruqueria....

i moltes coses més

i tot només per H Ml si Js

al mes

TRUCA I ÏNFORMA-TE'N «MMO

*la quota es cobra anualment

Tercer debat d'Impuls Socialista

E.B. - Sant Cugat -

La plataforma Impuls Socialista celebra avui la tercera jornada de debat, que en aquest cas tractarà el tema dels Nacionalismes, comptant amb la presència del catedràtic de dret constitucional i fundador del Fòrum Babel, Francesc de Carreras. Segons l'organització, "el fòrum va sorgir com a proposta de bilingüisme per a Catalunya", encara que "més d'una vegada les seves postures han generat importants polèmiques". Aquest ponent és també columnista al diari El País, on ha escrit én diverses ocasions sobre la situació a Eus-kadi. La trobada serà aquesta nit a les 20.30 hores per sopar i a les 22 hores per al debat, al restaurant la Bolera de la nostra ciutat.

IC-V rememora 25 anys sense Franco amb Gutiérrez Díaz

E.B. - Sant Cugat -

Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) ha organitzat una xerrada que porta per títol 25 anys sense Franco, que es farà demà a dos quarts de vuit a la Casa de Cultura. L'acte persegueix l'objec-tiu d'aportar una altra visió sobre la transició, de la mà de l'exsecretari general del PSUC, Antoni Gutiérrez Díaz, i el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, el santcugatenc Borja de Riquer. L'historiador local Jordi Casas s'encarregarà de la presentació de la conferència. IC-V pretén recuperar quin va ser "el paper del que nosaltres representem", assegura el president local de la formació, Xavier Boix. El dirigent ecosocialista ha explicat que "fins ara s'ha parlat dels 25 anys de democràcia des del punt de vista institucional o de la monarquia, però no des del nostre". Boix ha dit també que la figura de Gutiérrez Díaz és "imprescindible per als primers anys de la transició".

Xerrada d'EUiA sobre Euskadi

E.B.

El problema de la violència que viu actualment Euskadi i el conjunt de l'Estat espanyol serà debatut dimarts vinent pel coordinador de la Presidència d'Ezker Batua-Izquierda Unida (EB-IU), Oskar Matute. L'acte es farà a la Casa de Cultura a partir de les vuit del vespre.

Cal el diàleg. Una visió del problema d'Eusíadi des de l'esquerra és el títol de la xerrada-col·loqui, organitzat per Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) a la nostra ciutat, que té per objectiu acostar una mica més la situació que es viu al País Basc des del punt de vista de les esquerres. Batue va ser també representant d'IU al Fòrum de Lizarra-Estella.

ELS4CANIONS Dijous, 8de febrerdel'2001 Publicitat

o

C t/1 O

oo re o co

o in o cg lO ui oo oo o o OY cn m in y Ol CTl

Oi

n. 3S S

C 0 5 1

ESTANDS L'estand és la projecció de la imatge de la seva empresa en un un espai tridimensional. Com a participant actiu en una fira o exhibició, aquest espai ha de ser corporatiu i funcional i ha de combinar de forma coherent diversos elements: espai, interiorisme, imatge i so, i grafisme.

A P&E disposem de les eines i coneixements tècnics i creatius necessaris per a realitzar el seu estand de la forma més correcta i innovadora.

A P&E Comunicació treballem per la seva imatge.

P&E

The Creative Answer

I D E N T I T A T C O R P O R A T I V A . C O M U N I C A C I 0 G R A F I C A . D ISSENY E D I T O R I A L . P U B L I C I T A T . E S T A N D S . M U L T I ME D IA

HS4CANTONS

10

Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

R.PREMSA ^ LOCAL

Carrer Sant Antoni,42-44, 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 62 82 - Fax 93 674 20 24

Adreça electrònica: [email protected]

Director Josep Maria Vallés

Edita Premsa Local Sant Cugat S.L.

Consell Editorial Ramon Grau (president), Víctor Alexandre, Francesc

Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Emili René, Montserrat Rumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó,

Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Núria Zabala, Manel Pardo i Pepa Martín

Gerent Anna Cornellà

Redacc ió Portada/Opinió: J.M.V;

Política/Entorn: Emili Bella; Societat: Ester Castanyer i Magda Méndez;

Esports/Contraportada: Alex López; Cultura: Marga Almagro

Economia/Comarca: Micol Sabaté

Correcc ió Blanca Pi i Jofre García

Directora comercial Clara Espasa

Subscripcions Sinda Gómez

Fotografia E. F. Gasalla i Enric Fabre

Disseny i maquetac ió Susanna Dicenta i Marta Cabrol

Impressió Rotimpres Tel. 972 40 05 95

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 23 71

Dipòsit legal: GI-405-93

Els 4 Cantons expressa únicament la seva opinió en els editorials. Ets articles signats expressen l'opinió dels seus autors,

que Els 4 Cantons no fa seva necessàriament.

(S)ACPC Associació Ca ta lana de la Premsa Comarcal

Publicació adherida a:

( / Mercè Rodoredo, 8. Local 7 Tel. Fax 589 23 71

D i s t r i b u c i ó d'ELS 4 CANTONS S a n ,^ t r t

als subscriptors \ ,

Opinió J H _ Dijous, 8 de febrer del 2001

i to r i a /

ha Mitja Marató arribarà a fer-se gran

Malgrat que en l'edició d'enguany no s'ha pogut batre el rècord de temps de la Mitja Marató de

Sant Cugat, aquesta ha tornat a ser un èxit, tant pel que fa a l'organització com a la participació. És cert que no és una de les curses de més prestigi del calendari català de mig fons, però sí que és una prova que molts atletes tenen anotada a la seva agenda de competicions. Sant Cugat és una plaça estimada, encara que el circuit sigui dur. Avui en dia no és fàcil aplegar en un diumenge més de 1.200 persones corrent per la nostra ciutat, tot i que des de la Comissió Atlè-

Aquesta setmana l'alcalde Lluís Recoder ha anunciat que el camí de Can Borell serà de via

nants a partir d'aquest diumenge. S'acaben, doncs, les motos, els turismes i els 4x4. Només vianants, ciclistes i genets. Una bona notícia que cal destacar perquè posa de manifest la voluntat de l'Ajuntament de prioritzar els vianants per damunt dels vehicles. Paral·lelament, complica encara més la possibilitat que algun

tica de Curses s'entesten, i amb molt d'encert, a fer encara més gran aquesta cursa.

Potser sí és ara el moment de plantejar-se un canvi de circuit, no tan sols per intentar superar-ne el rècord (1 hora i 6 minuts d'E-miliano Garcia) sinó perquè la nostra Mitja Marató pugui consolidar-se, després de les de Granollers i Barcelona, com una de les proves de mig fons més importants i participatives de Catalunya.

També caldria potenciar la Maratoneta, una cursa per als més petits que de ben segur d'aquí a pocs anys seran atletes destacats. A més, sortosament, Sant Cugat dis-

Un pas més

dia s'urbanitzi el sector de Torre Negra com fa anys que reclamen ciutadania, grups ecologistes i tots els partits polítics.

Entenem que és més difícil urbanitzar en un futur un sector on es permet la circulació de vehicles que no un on està prohibit. És clar que en política tot canvi és possible. Canviar el sentit de circulació o prohibir o no el trànsit de vehicles no necessita el vistiplau de la cap Comissió d'Urbanisme de Barcelona i,

posa ara mateix d'una gran quantitat i qualitat de joves corredors que cal mimar.

També és aquest el moment de felicitar l'organització de la Mitja Marató i de tots aquells que l'han fet possible. La Comissió Atlètica de Curses treballa durant un bon grapat de mesos per fer que aquesta cursa surti a la perfecció.

Cal animar també, d'altra banda, tots aquells santcugatencs que practiquen esport perquè en l'edició de l'any que ve -ja serà la dinovena- hi prenguin part. També són jo diria que imprescindibles perquè la nostra cursa es faci encara més gran.

per tant, aquesta decisió que avui celebrem podria capgirar-se molt negativament si permeten el pas de qualsevol vehicle motoritzat.

Però no cridem ara el mal temps, que ja prou que acostuma a venir tot sol. Fem una crida a la participació en la bicicle-tada popular que l'Ajuntament ha convocat per aquest diumenge per celebrar la prohibició del trànsit de vehicles al camí de Can Borrell.

C a r t e s d e I s l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha d e venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i el número d e D N I o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Recoder? Això no va bé!

"jMe parece evidente! El que trama, si trama, lohacepordebajo, no a la luz del sol. Eso se sabé desde el principio de los tiempos. Eldominio delmundo significa eldominio de lo quehay debajo. De las corrien/es sub-terràneas." - Umberto Eco

L'Eix Vertebrador, com en totes les grans especulacions que s'han fet en aquest poble i en tots els pobles del món es fa per sota, per corrents subterranis, sense comptar amb els ciutadans, vull dir... amb els clients.

Ara farà unes setmanes ens van presentar un macroprojecte urbanístic, qualificat d'excepcional que, com era d'esperar, no ha comptat amb un debat previ amb la ciutadania, els partits, les associacions, etc. Ara bé, l'oposició,

llevat d'ERC, s'ha afanyat a dir un sí a canvi de ben poca cosa; uns serveis que, en primera instància, ja fa anys que haurien d'estar funcionant i que ja veurem en què queden. Com diu la meva àvia, del dicho al hecho hay un buen trecho. Un total de 30.000 habitants més com a mínim a Sant Cugat i Recoder afirma: "No créixer més és una premissa que està fora de la realitat".

Senyor Recoder, deu ser de la realitat dels especuladors, de la realitat de qui té un model de ciutat no sostenible, de la realitat de qui no s'estima el poble ni la natura, de la realitat de qui li pesen més els diners que...

En definitiva, com que la realitat és merament subjectiva, la seva realitat i la realitat dels interessos especulatius que hi hagi darrere d'aquest projecte excepcional, i li ho

dic amb franquesa, sense fins partidistes, és una realitat oposada a la realitat del carrer.

Jordi Guimerà Membre de les JERC

'In memoríam' Francesc Cabanas Alibau

Francesc Cabanas Alibau ha estat el pintor que més va influir en l'ambient artístic del Sant Cugat del segle XX. La seva trajectòria indiscutible de lleialtat al país i als seus creadors va influir els joves d'aquesta exvila, sobretot a partir dels anys seixanta. Un exemple és en Josep Royo, que actualment té obra repartida pels principals museus del món i que reconeix Francesc Cabanas Alibau com un dels seus mestres

£ / S e v e r n T í f o

mailto:[email protected]

ELS-íCAIYraiNS Dijous, 8 de febrer del 2001 Opinió 11

& g $$ i

estètics. I és que aquest pintor del color tenia tota la força d'aquesta terra.

Ara, en aquest 2001, les pintures de Cabanas Alibau penjades a Canals Galeria d'Art són tan actuals, vitals i transgressores com ho eren en el moment de ser creades, i potser per això alguns santcuga-tencs encara avui no acaben d'entendre la contundència del seu estil expressionista, fauvista. Poeta, escriptor, pintor i sobretot home inquiet pel món cultural, va saber projectar uns moments històrics d'aquesta vila, a través de les seves pintures i de les seves xerrades, projectant la ciutat com una terra d'artistes, que han de perpetuar les noves generacions d'habitants d'aquesta ciutat.

Amb aquesta intenció, d'aquí a un any, concretament el dia 2 de febrer del 2002, es preveu que aquest mil·lenari poble que ell havia pintat tantes vegades li construeixi una escultura de mida natural a la via pública a redós del Monestir, per iniciativa popular i amb l'Ajuntament de la ciutat. És un record per aquest insigne creador, pioner a la nostra ciutat. Al mateix temps, es preveu fer una important exposició retrospectiva de les seves obres als claustres del reial Monestir.

Dins els actes del nostre quinzè aniversari, aquesta galeria del carrer de la Creu ha volgut donar a conèixer el record que encara tots nosaltres tenim de Francesc Cabanas Alibau (Barcelona 1909, Sant Cugat 1985), amb una mostra de pintures.

Recullo el text, plenament vigent, de l'article que vaig publicar en el Diari d'Art de Sant Cugat, del mes de juny de 1989, per conèixer el que representa encara avui aquest creador per al qui escriu. "És un dels pintors més importants de la nostra ciutat. La seva característica personalitat el portà a comprometre's amb la joventut del moment i són molts els articles i comentaris que el pintor ha deixat a la nostra ciutat. Ha estat un pintor que ha sabut assumir els principals «ismes» d'aquest segle per dur-los cap al terreny personal. Les terres del Vallès, els colors de les pedres, els paisatges d'aquest entorn i la força d'aquesta llum mediterrània ens parlen com ningú ho ha sabut fer fins avui en el Sant Cugat del segle XX."

Si en aques t inici de tercer mil·lenni, parlar d'art és entrar en els terrenys més intimistes i més humans de l'ésser humà, no ens ha de cohibir el fet d'adreçar-nos a Canals Galeria d'Art, petit santuari de l'espiritualitat, i fruir -d'un fet únic veient el que ens t ransmeten les p intures de Francesc Cabanas Alibau, no solament de nosaltres mateixos, sinó del que som com a poble.

Josep Canals, galerista

Crida d'atenció

Des d'aquestes línies volem fer una crida d'atenció als pares de nois i noies menors que fumen d'amagat per les pistes de Sant Francesc i altres llocs de la nostra ciutat.

Penseu que és un perill per a ells i que més endavant pot portar greus conseqüències.

També volem cridat l'atenció als bars que tenen les màquines de

Algú podria plantejar el tema de l'estrangeria preguntant: iEspan-ya pertany als espanyols -opció de dretes- o pertany a tots els ciutadans del món -opció d'esquerres-? Jo li contestaria amb la gran veritat del cap indi Seattle: la terra no pertany a ningú.

Com tampoc no ens pertanyen les nostres cases, els nostres cotxes, la nostra roba, ni tan sols la nostra família o els nostres amics... ni tan sols nosaltres ens pertayem

f O r S

ens posseeixen a nosaltres i quan volem acaparar i defensar les riqueses o les nacions no fem res més que esclavitzar-nos, condemnant-nos a una existència poruga, tancada, ansiosa. Ens neguem la possibilitat de viure alegre i lliurement a la intempèrie i, de

- passada, li neguem als altres l'accés a uns mínims per a la seva dignitat.

Si pensem que en aquest país no hi caben més persones, potser

Aquells que se'n van però que es queden...

"Gràcies, pel teu somriure, per la teva bondat... t'estimem, mai t'oblidarem" L'Emtlta asseguda a la dreta de la imatge amb persones vinculades a la parròquia de la nostra ciutat, Mans Unides i UNESCO.

L'església del Monestir està plena, és divendres al vespre i és la festa de la Candela, estan celebrant una missa que està dedicada a una persona molt especial que fa molt poc que ha mort inesperadament, hi ha molt de silenci i de cop se sent la música de l'Ave Maria i una veu que comença com tremolosa es va enlairant, cada vegada més segura, entonant aquesta melodia tan emotiva i tan espiritual. I enmig d'aquest clima tan especial notes les presència de l'Emília que ens ha deixat fa tan poc. I la seva presència continua sent tan càlida i acollidora com ho era quan la teníem al costat. I recordes el seu somriure, la seva tendresa, el seu interès per tot i la seva fortalesa, que en un primer moment podia semblar que no tenia. Els dimecres, a les classes -que es fan al Centre Borja, unes classes on es parla de filosofia, d'ètica i de teologia, ella sempre hi era, encara que acostumava a arribar tard perquè estava ficada en mil coses, i a les estones de descans sempre tenia temes per discutir o propostes per exposar. Tenia les ide

es molt clares i quan apostava per una, anava a totes, com quan es va posar en la campanya de la condonació del deute extern, aleshores no estalviava esforços i arribava a convèncer fins i tot els més escèptics, últimament sentia una gran preocupació pel que està passant al País Basc. Aquesta tossuderia en defensar el que creia just li sortia de molt endins perquè l'Emília era una persona profundament creient i aquest fet era el que li donava forces, la feia tirar endavant i anar a totes, quan creia que realment allò era el que s'havia de fer. Els que la vam conèixer i vam tenir la sort d'estar sovint al seu costat, de rebre el seu afecte i la seva estimació, la trobarem a faltar, el seu exemple ens pot servir per intentar ser el màxim d'honestos, tant com ho era ella, amb la vida i els temps que ens ha tocat viure a cada un de nosaltres.

Els teus companys dels dimecres i tants altres que et van estimar, com va quedar ben palès el divendres al

vespre, dins l'església del Monestir

tabac fora de l'establiment, cosa que permet que aquests jovenets en comprin.

Esperem que aquesta carta serveixi per alguna cosa. Gràcies.

Uns pares afectats

Reflexions arran de la llei d'estrangeria

La terra no pertany a l'home; és l'home qui pertany a la terra... (cap d'indi Seattle)

a nosaltres mateixos. Podem tenir la ridícula vanitat de creure'ns posseïdors de coses, amos del món que ens envolta... però tot això que pretenem/>asw- durarà molt més que nosaltres, les nostres cases seguiran dempeus quan portem anys criant malves sota terra, la nostra roba seguirà circulant per diverses generacions quan ja ningú no ens recordi, el nostre país seguirà aquí absolutament indiferent a la nostra mort. En realitat, són totes aquestes coses les que

hauríem de ser nosaltres els que féssim les maletes per fer lloc a tota aquesta gent que arriba de nou. Nosaltres ja hem viscut prou anys el privilegi de viure al nord; si realment no hi cap tothom qui vulgui en aquest país, potser millor que fem toms. Nosaltres hem passat mitja vida sense necessitats, ara els toca a ells. De fet, si renunciem a aquest país nostre, a aquesta obsessió, només estarem avançant el moment inevitable en què deixarà de ser nostre (la nostra

* « • % » .

BELL (JATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics «3JP1* Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

mort). Tots som ocupants provisionals

de les nostres cases...

Lluís Llerena

Racisme institucional

En relació a la carta pública en aquest setmanari val la pena puntualitzar algunes afirmacions prou inexactes.

D 'entrada, hem de ser conscients de la complexitat que suposa per a qualsevol societat mode rna el saber ges t ionar intel·ligentment un fenomen tan complex com és el de la immigració. Un fenomen que reclama de tots actituds i plantejaments gens demagògics i que exigeix capacitat d'impulsar polítiques que posin l'accent en la integració social de la nova immigració a la nostra societat.

En aquest context, qualsevol plantejament de portes obertes, a banda d'irreal, oblida el context socioeconòmic en què es desenvolupa la immigració de caràcter econòmic. S'imposa la regulació dels fluxos migratoris, en la línia del que darrerament ha afirmat la Comissió Europea, per tal de fer possible la immigració amb condicions dignes i facilitar els processos d'integració social dels nous immigrants. Es obvi que qui té les competències en matèria social i laboral, com és el cas de la Generalitat de Catalunya, reclami de poder participar en la gestió d'aquests fluxos. No fer-ho seria terriblement irresponsable. Alhora una política intel·ligent d'immigració ha de cercar necessàriament la màxima cooperació amb els estats d'on prové la immigració i promoure el seu desenvolupament a tots els nivells. Finalment, el conjunt de les administracions han de promoure actuacions específiques en els àmbits socials, sanitaris, educatius, d'habitatge, cultural, e t a , adreçades a facilitar la inclusió d'aquests nous ciutadans a la nostra societat. Les posicions que CiU ha mantingut en aquests darrers temps han seguit aquesta línia: condicionar el vot a la reforma del PP de la llei d'estrangeria a un seguit de significatius canvis, creació de la Secretaria d'Immigració del govern català, exigència d'increments pressupostaris importants per a poder, realment, impulsar una política d'immigració creïble, demanda de participació en el fluxos migratoris,...

És obvi, però, que avui ens cal un compromís de tots, dels acabats d'arribar, del qui porti temps, del qui ha nascut aquí, per construir una societat cohesionada i justa, per tal d'evitar cometre molts errors que en altres països europeus s'han comès.

Per part de CiU, hi serem, lluny de la demagògia, els tòpics i els prejudicis.

Carles Campuzano i Canadès, diputat al Congrés

12 Opinió ELS-4CATYI10N5 Dijous, 8 de febrer del 2001

L· 0 YÈÏÏt®S*&,g&

Eh nens de Romania MONTSERRAT RUMBAU

Des de l'Associació d'Amics de la UNESCO estem col·laborant amb Romania i concretament amb la ciutat de Roman. Hem parlat diverses vega

des de l'orfenat que els franciscans d'aquesta ciutat intenten tirar endavant, i és que el problema dels nens abandonats o simplement dels nens que conviuen amb famílies que no tenen recursos per viure és impressionant. De moment, l'Ajuntament de Roman els ha donat ja el terreny, però abans de començar amb l'orfenat estan intentant acabar la granja que han construït per poder alimentar als més de 600 alumnes que tenen en el seminari i alimentar també els nens de visquin a l'orfenat; en aquesta zona de Roman no hi ha llet. Una part dels diners del 0,7% que Sant Cugat destina a solidaritat aniran a ajudar a acabar la granja.

Quan vas a Romania et crida l'atenció el seu caràcter rural, per tot arreu hi ha uns carros de fusta estirats per cavalls, hi ha molt pocs cotxes, i al costat de la carretera hi ha molts pagesos que venen productes del camp. Quan passes per llocs habitats, entre les cases i la carretera es passegen les oques, als patis de les cases hi ha pous per a l'aigua, cada zona del país té uns pous diferents, alguns són molt espectaculars, la gent treu l'aigua dels pous perquè a les cases de les zones rurals no hi ha aigua corrent, i t'imagines què deu suposar sortir a fora al pati de casa teva per anar a treure aigua del pou quan estàs a 20 o a 30 graus sota zero. A fora, al pati de moltes cases, hi veus, a més del pou, una

o dues barraquetes de fusta molt petites; una és la comuna, l'altra és la cuina, i penses que potser cuinen fora per evitar que es pugui incendiar la casa, ja que la majoria són de fusta. I també en els camps i al costat de les cases hi ha els pallers, aquells pallers que nosaltres ja no veiem enlloc però que encara en conservem el record gràcies a alguna fotografia antiga o per algun quadre bucòlic. I et crida l'atenció també veure que les esglésies estiguin tan

"Si haguéssim de dir alguna cosa de Romania,

segur que parlaríem del comte Dràcula,

immortalitzat ja per un munt de llegendes i

també potser parlaríem dels monestirs pintats

tant per fora com per dins "

plenes de gent, tant les ortodoxes com les catòliques. Roman es troba envoltada d'una gran zona rural, és una

mica més gran que Sant Cugat, té constmccions baixes i carrers amples i una estació de tren, i vagis on vagis sempre et trobes amb algun nen que et demana diners, van descalços, moltes vegades amb algun germanet petit al coll, alguns d'ells et diuen que a casa seva viuen del que ells aporten perquè ni la mare ni el pare treballen. Hi ha poca

feina i els sous dels que en tenen són molt baixos, i la vida no és barata. Romania pertany a Europa i per això no rep les ajudes que van destinades al Tercer Món, perquè se suposa que no les necessita, però la realitat d'aquest país és tan o més dura que la de molts països del Tercer Món.

I et crida l'atenció que aquest país estigui tan a prop nostre i que no eh sapiguem res. Tots aquests països de l'Est van quedar sota l'òrbita comunista i van quedar aïllats de la resta d'Europa, i ara ens costa de reconèixer que, com nosaltres, també estan a Europa, encara que al cantó de l'Europa pobra. Si haguéssim de dir alguna cosa de Romania, segur que parlaríem del comte Dràcula, immortalitzat ja per un munt de llegendes que s'han fet universals i també potser parlaríem dels monestirs pintats, uns monestirs d'època medieval que estan totalment pintats tant per fora com per dins i és sorprenent veure com les pmtures exteriors encara conserven els seus colors tan vius, i que uns anys enrere van entrar dins del circuit turístic, però ara no els visita pràcticament ningú. Però a part del Dràcula i dels monestirs pintats, Romania s'ha fet coneguda últimament pels nens, pels nens abandonats, una vergonya difícil d'assumir, però que ho hauran de fer i hauran de solucionar per poder entrar a la Comunitat Europea. Romania, un país proper però alhora tremendament llunyà.

Montserrat Rumbau és presidenta de I'Associació d'Amics de la UNESCO

Ei s o t B t r B i t i

Santcugatencs de l'Any, per una nova etapa

RAMON GRAU

Avui potser algú creurà que donar uns premis com els Santcugatencs en una ciutat com la nostra no té

gaire sentit. Potser, precisament, fer-ho en una ciutat com aquesta amb un creixement i una transformació fora del que és habitual, és on potser més fan falta senyals que recordin constantment la nostra identitat, que esdevinguin referents per als nous santcugatencs. Iniciatives com els premis Santcugatencs de l'Any van néixer amb la voluntat de donar a conèixer a la llum pública la cara més activa i més generosa, fent d'aparador de moltes iniciatives i de persones que desinteressadament treballen per la nostra comunitat, i en moltes ocasions ho fan des de l'anonimat o bé des d'un àmbit poc

conegut. L'any 1982 van sorgir coincidint amb la posada en marxa de Ràdio Sant Cugat, i ho van fer d'una manera molt modesta que ha anat canviant al llarg dels anys i han gaudit en els darrers temps d'un marc

, com el Teatre-Auditori, sempre ple de gom a gom. Els premis vari trobar de seguida el ressò ciutadà que se'ls va fer seus. En aquests anys han estat un centenar de persones i col·lectius reconeguts -alguns d'ells ja no hi són-, i crec que els premis, en aquest aspecte, han fet possible merescuts homenatges en vida a persones que van fer de la seva trajectòria una entrega a la ciutat.

Els premis van néixer a l'entorn de la ràdio i avui per voluntat pròpia hi retornen. No és la mateixa ràdio ni és la mateixa ciutat però l'esperit és i ha de ser el mateix i es

tic convençut que ho serà. Crec que les organitzacions i les persones no s'han de perpetuar, que tot necessita canvis, nous aires i renovació. Personalment, ho volia deixar en l'edició que s'havia de celebrar a finals de l'any 2000 quan feia 18 anys del seu naixement (la majoria d'edat és un bona data), però un ensurt inesperat que m'ha obligat a deixar, per un temps, bona part de la meva activitat, ho ha precipitat. Aviat celebrarem plegats una nova edició però seran altres persones qui tindran la responsabilitat d'organitzar-los, això sí, tindran tot el meu recolzament i col·laboració personal per tal que els Santcugatencs segueixin sent els premis de tota la ciutat, estimats pels qui els reben i reconeguts per tots.

Voldria aprofitar per agrair al grup de per

sones i col·laboradors que sempre m'hagin fet costat a l'hora d'organitzar-los, a l'empresa Cinesa que els hagi patrocinat en els darrers artys i a l'Ajuntament que se'ls hagi fet seus donantaquest aspecte institucional que també han valorat els guardonats.

Gràcies també als centenars de santcugatencs que anònimament hi ha donat suport recolzant les propostes o suggerint guardonats. La nostra ciutat, per sort, bull d'iniciatives i de persones que individualment o de manera col·lectiva construeixen la nostra identitat i que mereixen el nostre reconeixement. És per això que els Santcugatencs de l'Any han de continuar agraint-ho.

Ramon Grau és fundador dels premis Santcugatenc de TAny

JORDI FARRÉS, REGIDOR DE MOBILITAT DEL NOSTRE JUTUNTAMENT TE RAo, TU fi

\ AH, si P

... DIU QÜE HEM DE POTENCIAR L' ÚS DE LA BICICLETA I CAMINAR MÉS, PER REDUIR ELS COL·LAPSES

DE COTXES...

k VEURE Si DONEM EXEMPLE, EHP

<3aftet»vzo

DONCS SAPS QUÈ ET DIC P

AUE COMENÇARÉ EL DIA QUE

VEGI QUE REDUEIXEN PLACES

D' ESTACIONAMENT RESERVAT

DAVANT L' AJUNTAMENT.

...D'ACORD P

& S / C A O T O N S Dijous, 8 de febrer del2001 Opinió 13

l l o t j

Lizarra, ajut o obstacle per a la pau? TAUME RODRÍGUEZ

Davant l'ofensiva d'ETA, se sent freqüentment citar negativament Lizarra (o Estella, se

gons qui ho diu), com si darrere de l'acord de Lizarra hi estigués ETA o com a mínim hi estigués només el denominat entorn d'ETA.

Donat que IU-EB (Ezquer Batua) va ser un dels signants i EUiA és el referent a Catalunya d'IU, voldria recordar algunes coses que poden ajudar a aclarir aquest delicat tema i a informar de coses que comencen a ser tabús.

La declaració de Lizarra va ser signada el 12 de setembre de 1998 per moltes organitzacions cíviques i sindicals d'Eus-kadi: els sindicats LAB, ELA-STV, ESK, STEE-EILAS , , - . . , . , , , . w

El silenciós clam pel diàleg que es va

sentirà la manifestació contra

l'assassinat d'Ernest Lluch no solament

demanava un diàleg entre els partits, n'alis'tes), ELKA- St/ÍO també:UÍÍ diàleg que anés més enllà" espanyol i francès

(d'ensenyants), EHNE (de pagesos), pels moviments Gestoras pro-Amnistia (propresos nació

para hablar, puesto que participaron en el pacto de Estella". La contesta recorda l'obsessió franquista contra el contubernio de Munich.

iQuè va ser la declaració de Lizarra? Recordem-ho: l'acord es va signar en aquesta vella ciutat navarresa, al costat del mític Montejurra, després de realitzar una trobada denominada Fòrum d'Irlanda en què es va estudiar la llarga gestació del pacte de Stormont (palau situat sobre Belfast) que semblava -i continua semblant-ho- haver encarrilat el vell problema irlandès. Un fòrum fet, doncs, per tractar d'arribar a una solució pacífica també a Euskadi.

En aquest fòrum, hi va participar més gent. No tots van signar la declaració de Lizarra-Garazi (noms que equivalen respectivament als toponímics oficials

RRI (pacifista), HERRIA 2000 ELIZA (nacionalista cristiana), JA-RRAI (juvenil nacionalista radical), GAZTERIAK (juvenil de les províncies basques franceses), EGIZAN (feminista) etc , pels tres grans partits nacionalistes bascos (PNB, EA, HB), per alguns partits petits (verds, carlins, nacionalistes bascos francesos)..., i també per EB-IU, que no es declara nacionalista i que és l'única que té relació orgànica amb un partit espanyol.

Es per això que quan Gaspar Llama-zares, diputat i actual coordinador general d'IU, ha fet una intervenció al Parlament Espanyol sobre el tema basc, el president del govern Aznar li ha recriminat: "Ustedes son los menos indicados

d'Estella i Saint-Jean de Pied de Port). I no van signar perquè aques

ta declaració clarament es decanta no solament per una solució negociada sinó també sobiranista. És a dir, que inclou -encara que no faci servir aquesta expressió- el dret d'autodeterminació del poble basc.

Per arribar a una autodeterminació, cosa clarament impossible en les actuals circumstàncies, proposa un procés en dues fases. A la primera, no hi hauria utilització de les armes ni repressió política policial. A la segona, s'entraria en un temps de diàleg i de plantejament d'al-ternatives, entre les quals alguns podrien proposar la independència, encara que la independència no seria defensada ne

cessàriament per tots els signants (en el cas d'IU, la seva proposta és una federació real de pobles ibèrics que vagi més enllà de les actuals autonomies).

Però cal acceptar que l'autodeterminació hauria d'incloure com a opció possible si algú la plantegés (que evidentment la plantejaria) la independència. I això està en flagrant contradicció amb alguns punts de l'actual Constitució -precisament els més discutits a la comissió redactora- feta durant una transició no rupturista amb el franquisme i vigilada per l'exèrcit. Tan vigilada per l'exèrcit que inclou la intervenció d'aquest en un cas en què es pugues preveure seriosament un perill de secessió.

Per això hi ha

lament va ser radicalment contrària a la possibilitat d'autodeterminació, sinó fins i tot a negociar l'acostament de presos o a fer una treva simètrica en la persecució policial, que facilités la negociació.

La posició del govern del PP, però també l'actitud dels grans mitjans de difusió, i l'actitud majoritària en el partit majoritari de l'oposició (PSOE) no semblen fer esperar que, a diferència del problema d'Irlanda, el problema d'Euskadi entri en camins de solució. Al contrari, sembla entrar en un procés d'embrollament.

Nosaltres pensem que el silenciós clam pel diàleg que es va sentir a la manifestació contra l'assassinat d'Ernest Lluch no solament demanava un diàleg entre

els part i ts , sinó també un diàleg

grans mitjans de difusió, i del PSOE no i u e a n é s m é s

semblen fer esperar que, a diferència del No sabem si la declaració de Lizarra

una desconfiança a utilitzar la referència a la Constitució espanyola en les declaracions contra ETA. No perquè ningú posi en dubte la necessitat de la Constitució, sinó perquè la seva aplicació íntegra pot ser un obstacle per desenvolupar un procés de pau efectiu.

La realitat és que la declaració de Lizarra-Garazi, a la qual el mateix Partit Socialista d'Euskadi sembla que no va estar tan lluny d'adherir-se, i per la qual, en canvi, ETA sembla haver mostrat en principi un cert escepticisme -va servir perquè poc temps després ETA declarés una llarga treva-. Una treva en què es van tenir contactes, no explicitats mai pel govern espanyol, però en què -per referències, com les de l'arquitecte argentí i premi Nobel de la Pau, Pérez Es-quivel- l'actitud governamental no so-

"La posició del PP, però també dels

problema d'Irlanda, el problema

d'Euskadi entri en camins de solució" ha estat un complet fracàs. Provisionalment, sí que ho ha estat, ja que no va aconseguir ni de lluny el seu ob

jectiu principal: la pau. I per això alguns signants, com IU, en vàn sortir després de l'actitud majoritària davant de la represa dels atemptats per ETA. Però és lícit opinar, com jo opino, que el pacte de Lizarra pot haver estat el principi de l'aparentment llunyà final del conflicte.

En qualsevol cas, és innegable que d'ella va sortir una treva unilateral de més d'un any, cosa insòlita des de la fundació d'ETA.

Jaume Rodríguez ;es membre d'Esquerra Unida i Alternativa Sant

Cugat

Per la teva

tranquilitat.

Prevenció,

seguretat

i la nostra

experiència.

A U X V Y D S I S T E M E S DE S E G U R E T A T COMPLEMENTS DOMÒTCSI DE PROTECCIÓ

ca d d

-""""

I

Av. Lluís Companys, 50 • Tel. 93 589 17 99 • Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

14 Opinió EIS /CANTONS Dijous, 8 de febrer del 2001

El s o f e r r a f t f

Sant Cugat no s'ho pot perdre

TORDI GARRIGA

E uropa -la nostra futura nació, no pàtria- està plena de ciutats que tracten, amb més o

menys fortuna, d'atreure forasters, ofe-rint-los festivals i grans esdeveniments que justifiquin una gran difusió del seu nom. Per no estendre'm, no detallaré nom de ciutats europees que any rere any van divulgant manifestacions que, a més de satisfer un nombrós públic present als esdeveniments, provoquen que les televisions aportin diners per aconseguir els drets amb què l'èxit en si, però encara més l'econòmic, està assegurat.

No és fàcil amb la gran competència existent, obtenir un esdeveniment artístic que per la seva temàtica globa-lista permeti esborrar fronteres. Crec fermament que, igual com acostuma a passar a altres bandes, Sant Cugat ha estat testimoni d'un fet que no s'hauria d'oblidar i que treballant-hi, des d'ara fins a les vigílies del pròxim Nadal, s'hauria de tornar a celebrar. Em refereixo -segur que ho hauríeu endevi

nat- a l'autosacramental Pedra i sang. Estic d'acord amb Frederic Roda

quan en les pàgines de La Vanguardia comença el seu escrit amb aquesta frase: "No tots els pobles tenen la fortuna d'anomenar-se Fuenteoveju-na ni tots els prela ts amb mitra són Tomàs Brec-ke t " . Sant Cugat del Vallès, a més de ser un lloc absolutament de moda, té una llarga i singular història. En la nit de Nadal de fa sis-cents anys, l'abat Arnau de Biure fou assassinat al peu de l'altar per un grup d'assaltants capitanejats per Berenguer de Saltells, que, per absència de notícies, havia es

tat desheretat pel seu pare i substituït en els seus drets pel Monestir, o sigui, pels monjos de Sant Cugat.

Sí, Sant Cugat ha trobat -sense pro-posar-s'ho- un filó molt suggestiu, el

marc idoni del Monestir per representar-ho, i sobretot, sent una representació no pròpiament nadalenca, té tot l'agredolç que el període nadalenc precisa de tradició,

en aquest cas d'una litúrgia teatral que és tan pròpia, que ningú podrà mai arrabassar-li. Cada nit de Nadal es pot commemorar l'aniversari de l'assassinat de l'abat Arnau de Biure. A partir d'aquest

"A partir d'aquest fet, Pedra i sang desencadena una sèrie de situacions tràgiques entrellaçades amb altres de còmiques, que li donen un gran

paral·lelisme amb les obres shakespearianes "

fet, Pedra i sang desencadena una sèrie de situacions tràgiques entrellaçades amb altres de còmiques, que li donen un gran paral·lelisme amb les obres shakespearianes.

Crec que la recent aterrissada a Sant Cugat per fer-hi l'estança jubilar del gran actor que hi ha dins de Jaume Pla, poden fer, com en el cas de Beckett ho feu Sir Richard Burton, un clàssic de la representació autòctona teatral catalana. La resta d'actors i la direcció són, en la seva majoria, santcugatencs. Si les passions de diverses ciutats catalanes han fet el seu camí, també pot fer-ho aquesta representació que sols pot dur a terme Sant Cugat. Aquí ha de radicar, junt amb una bona filosofia co-municacional, el que per a molts anys d'aquest nou segle que encetem, Pedra i sang sigui la nostra passió d'un veritable Nadal.

Jordi Garriga és publicista

e s # f e S

'Hostes vindran,,, MARTÍ OLAYA

... que de casa et treuran", o "A tot arreu se'n fan de bolets quan plou".

Amb aquesta prodigalitat de títols perfumats de resclosit, inicio aquest article per bé que conscient que pot representar una amenaça d'airejar papers mullats. Perdoneu-me. Però us vull dir quatre coses d'un metge, que segons la nostra enciclopèdia va néixer l'any 1854 i va morir l'any 1938: crearé una mica d'enjòlit amagant el lloc. Aquest metge que no era de Barcelona, l'any 1881, quan només en tenia vint-i-set, va formar part del jurat, que llavors se'n deia consistori, dels Jocs Florals de la ciutat Comtal. Va ser-ne

president mossèn Cinto Verdaguer i comptava, entre d'altres membres, amb Francesc Matheu i Lluís Domènech i Montaner. De secretari, per arrodonir el pòdium, feia en Narcís Oller. Déu n'hi do! I tots eren ben joves!

Aquest metge es deia Jacint Laporta, havia nascut en un poble i en aquest poble havia exercit la seva professió, però també escrivia novel·les, historiava fets, gent i efemèrides de la seva vila nadiua, presidia tertúlies i s'envoltava d'un bé de Déu d'amics entre els quals s'hi comptava Àngel Guimerà. També presidia -i dient això em

salto altres càrrecs importants-, una entitatpeligrosa que es deia Els Segadors. I mireu què escrivia l'any 1929, recordant el seu poble de mig segle abans: "Es pot ben dir que el poble de Sans ens l'han canviat de cap a peus i del que era algun dia hom no en troba rastre (...). S'han acabat les berenades als horts i el nedar al rec xic o al safareig de la Ca-rassa (...). Se'ns han menjat la terra per bastir-hi hospicis ipressons on s'encabeixen els ocells de bosc d'algun dia (...). La gent es troba que de mica en mica l'han anat traient de casa per mor d'aquelles hostes que la dita popular anuncia que vindran, i que en efecte són vinguts".

Any 1929. Allà, a l'altra banda del túnel... Tanmateix, i fent forat a pic i pala, l'any 1924 s'havia inaugurat el Gran Metro, el 1926 el Transversal, el mateix 1929 l'Exposició Internacional de Barcelona. I abans, el 1917, túnels inclosos, el tram de tren de doble via de Sarrià a Sant Cugat.

Martí Olaya és escriptor

EIS 4 CANTONS els4cantorjjsjjgi£>tsjmJtcugat .com "el diari de Sant Cugat"

HS4CANTONS

Entorn Dijous, 8 de febrer del 2001 15

Multitudinari debat sobre el nou creixement a la Casa de Cultura

La tertúlia de la Fundació Sant Cugat va reunir 150 persones

La segona taula rodona de la Fundació Sant Cugat sobre qüestions d'actualitat local va aplegar unes 150 persones en una Casa de Cultura plena a vessar. El projecte de nou creixement, aprovat fa uns dies per l'equip de govern, el PSC i IC-V va suscitar opinions de tot tipus.

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

El futur creixement de Sant Cugat va ser Pobjecte de les crítiques i els elogis del centenar de persones que van assistir dimecres al vespre a la segona taula rodona organitzada per la Fundació Sant Cugat sobre temes d'actualitat santcugatenca.

L'acte va comptar amb la presència de diversos sectors de la ciutat relacionats amb el nou projecte d'Eix Vertebrador, el darrer gran espai que queda per urbanitzar a Sant Cugat. Els ponents eren el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, representants de dos propietaris de la zona -Joan Ràfols del Banc Sabadell i Miquel Llugany d'Immobiliària Colonial-, un membre del Fòrum d'Estudis Territorials de Sant Cugat -i exregidor de Medi Ambient de l'Ajuntament - , Jaume Busquets, el membre del Grup de Natura, Lluís Llerena; i el president de l'Associació de Veïns de Can Majó, Joan Gómez.

Carbó va exposar el model de ciutat dissenyat per l'equip de govern, a través del projecte de nou creixement, encapçalat per ell mateix, tot assenyalant que ha de ser diferent al que s'ha dut a terme fins ara.

A l'altre extrem, Lluís Llerena va exposar, amb l'ajut de transparències, una sèrie de mapes i

D'esquerra a dreta, veïns, propietaris, administració i ecologistes FOTO: E. GAS ALLÀ

Habitatge i demografia

Dimarts es va fer la tercera taula rodona de la Fundació Sant Cugat, que estava previst que repassés la situació de l'habitatge a la ciutat tenint molt en compte la demografia present i futura. La trobada tenia com a objectiu mirar de trobar resposta a qüestions com quin paper juga l'habitatge públic i si és convenient que les administracions l'arbitrin. Els preus i la marxa dels joves a altres ciutats de preus més assequibles són dues de les problemàtiques a tractar previstes. Al tancament d'aquesta edició encara no s'havia fet la taula rodona, de la qual us informarem amb detall la setmana vinent.

esquemes per argumentar que "és molt important preservar els terrenys agrícoles", que cal conservar les vies verdes que uneixen Collserola amb la serra de Galliners, i que s'ha d'evitar un continu urbà amb Rubí.

Al seu torn, Jaume Busquets va lamentar que els espais lliures de Sant Cugat s'hagin concebut com a zones reservades a la urbanització, mentre que el sector de propietaris va lloar el projecte de l'equip de govern municipal.

Finalment, Joan Gómez va afirmar rotundament que el Pla General Metropolità (PGM), que organitza tot el planejament de la conurbació de Barcelona, "és una planificació franquista", referint-se al fet que data de l'any 1976.

Al final de la taula rodona, diversos assistents a la sala d'actes de la Casa de Cultura van manifestar la seva opinió, posicionant-se a favor o en contra del projecte. Alguns, com el portaveu municipal del PSC, Jordi Me-néndez, o l'historiador Jordi Ca

sas, van coincidir a dir que és inevitable el creixement de la ciutat. Altres, com el portaveu d'ERC, Eduard Pomar, es van preguntar si cal créixer d'aquesta manera i van plantejar la possibilitat de fer un pla d'etapes.

Convocatòria multitudinària

Aquesta segona trobada convocada per la Fundació Sant Cugat va ser força més multitudinària que l'anterior, que tractava el tema de la mobilitat. Al públic hi havia diversos representants de la plana política santcugatenca i de sectors socials i culturals de la ciutat. Havien regidors de tots els grups municipals excepte del PP, membres d'EUiA, diversos ecologistes, historiadors, arquitectes i veïns en general.

La taula rodona va estar presidida pel professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, Daniel Calatayut. També hi havia el president de la Fundació, Joan Gaya.

L'Ajuntament tanca al trànsit el camí de Can Borrell

E.B. - Sant Cugat -

El camí de Can Borrell quedarà tancat al trànsit de vehicles de motor a partir de diumenge. Per celebrar la recuperació per als vianants d'aquesta pista sense asfaltar que connecta la rotonda del Rotary Internacional amb la masia de Can Borrell -passant pel pi d'en Xandri i la masia de Torre Negra-, l'Ajuntament ha convocat una passejada i una bicicleta-da populars amb xocolatada inclosa per diumenge. La comitiva sortirà a les 11 del matí de la rotonda del Rotary i anirà fins al restaurant de la masia de Can Borrell, on a partir d'ara s'haurà d'accedir amb cotxe a través de la carretera de Cerdanyola a Horta.

El doble objectiu de l'Ajuntament és el de recuperar la pista per als vianants, alhora que es condiciona l'accés a peu del camí, que va fins a l'ermita de Sant Me-dir passant pel forn ibèric i l'ermita de Sant Adjutori. Precisament, el consistori santcugatenc, coordinat amb el Consorci del Parc de Collserola, ha posat a exposició pública el tram que va de la masia de Can Borrell -del segle XVII- fins a Sant Adjutori.

Prohibit el pas

A partir de diumenge es tancarà el camí amb cadenes a la plaça del Rotary i a la masia de Can Borrell i es col·locaran candaus estàndard del Parc de Collserola. A més, s'instal·laran dos cartells informatius, un de benvinguda al parc on s'explicaran la normativa de comportament cívic a la zona, i l'altre amb un plànol amb la ubicació del restaurant de Can Borrell. Amb el tancament d'aquesta pista forestal, l'Ajuntament també vol evitar l'abocament il·legal de residus dins el bosc i potenciar la riquesa mediambiental de l'indret.,

CENTRE DÉ~LÀ IMATGE' Plaça del Dt. Galtes, 9 - TeL 93 675 56 74 - Sant Cugat íf Santa Mana, 14 - Tel. 93 675 57 24 • Sant Cugat e-mail: zoomcentre@mfomgoào. com

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

digital pomt

£/ teu distribuïdor de cameres i material digital Kodak a Sant Cugat

16 Entorn ELS4CANF0NS Dijous, 8 de febrer del 2001

Eittremsta • T&rre Megra (W)

Un dels dos portaveus dels propietaris a la comissió de seguiment, l'enginyer de camins Marc Garcia, divideix el sector dels propietaris en tres grups. García forma part dels habitants.del sector, encara que només a temporades. El portaveu apunta algunes solucions al problema de Torre Negra.

Marc Garcia. Portaveu dels propietaris a la comissió de seguiment de Torre Negra

"Si juguem a una Torre Negra autista, això no ho arregla ningú

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

- iDes de quan té terrenys a Torre Negra (TN)?

- Qui és propietari és la família de la meva dona, la meva sogra. Tenen una petita finca. Una casa construïda l'any 1918. El primer habitant de la família hi va arribar fa a la vora de 60 anys.

- ^Hi viu molta gent, al sector? - Home, déu n'hi do. Hi ha un

seguit de famílies que passen tot l'any allà. Jo diria que en total hi deuen viure tot l'any entre unes 10 i 15 famílies.

- ^Creu que el sector s'està degradant o embrutant pel fet que no se n'ha, decidit el futur?

- T 'he de dir que no és aquesta la percepció que en tinc. Per part de l'Ajuntament, hi ha hagut una certa receptivitat quant a un problema puntual de les escombraries. Pensàvem que els cubells de recollida estaven mal repartits i era una dotació insuficient. Pel que fa a la conservació de les pistes forestals, d'uns anys ençà, l'Ajuntament té més cura de cara a mantenir la conservació d'aquestes pistes. Ha augmentat el nombre de gent que va a Torre Negra, i això genera més brutícia. La percepció que en tinc no és que el bosc s'hagi anat degradant, però sí que s'ha anat fent més vell. És evident. Cada cop que hi ha una nevada, pluges importants, el bosc s'omple de llenya, que avui en dia ningú reaprofita com els boscai-res d'abans. Això és un problema, una tendència natural dels boscos de tot Catalunya, que no estan explotats.

- ^Pensa que s'acabarà urbanitzant a Torre Negra?

Marc Garcia, en el seu despatx a Barcelona F: E. GAS ALLÀ >

- És un procés en el qual tot just s'han de començar a veure quines són les propostes concretes que plantegen des de l'equip redactor i l'Ajuntament. Estem en una fase preliminar. El que et

Núnez i-Navarro, que posseeix el 4 3 % de l 'extensió del sector, 700.000 m*. D'altra banda, hi ha un col·lectiu important de propietaris que tenen terrenys, en

molts casos he-puc dir és que el de- "El desllorigador del retats, que viuen sig de les famílies ^ ^ ^ m fa ^ a Sant Cuga t i que viuen al sector " que tenien 1 ex-és que Torre Negra passar per UUÜ Solució pectativa que els es preservi. Estem +11' + ' ' terrenys podien parlant d'un col·lec- S 'í à> entrar en valor,

tiu de propietar is CüpüÇ de respondre a Molts d'ells po-• . j-r . >> den no tenir in-

interessos diferents , s ,.e J teres en edificar.

Per últim, hi ha

que viuen al bosc, en gaudeixen i volen continuar fent-ho. El sentir majoritari és que l 'es tabl iment d 'un mecanisme de protecció assegurarà la continuïtat del paisatge vegetal que aquest sector particular vol.

- Llavors hi ha interessos contraposats entre els propietaris.

- Hi ha tres grans grups de propietaris a Torre Negra, amb interessos diferents i en alguns aspec tes contraposats . Per una banda, hi ha un gran propietari,

el sector minoritari, els que hi residim al llarg de tot l'any o de temporada. El desllorigador del problema de Torre Negra ha de passar per una solució intel·ligent que sigui capaç de respondre als diferents interessos dels propietaris.

- Això és difícil? - Si es pensen en solucions au

tistes sí. És impensable satisfer alhora una voluntat edificadora més una altra que està per decantar per

part d'un altre grup de propietaris i amb les expectatives d'uns altres que volen mantenir l'actual estat. Si juguem a una Torre Negra autista això no ho arregla ningú. Per tant, les solucions a aquest problema complicat s'han de trobar fora de Torre Negra. Estem plantejant solucions imaginatives.

- ^Permutes amb l'Eix Verte-brador?

- No sé si amb l'Eix Vertebra-dor, no sé si dins del terme municipal de Sant Cugat o fora. Hi ha antecedents d'operacions urbanístiques d'àmbit metropolità. Torre Negra, en tant que apèndix de Collserola, té un abast supramu-nicipal. Ara cal resoldre quin és el valor del sòl.

- £És preferible una permuta de ter renys que no una compensació econòmica?

- Els senyors de Núnez i Navarro l'any 1987 van pagar per valor de 3.000 milions de pessetes per la compra de terrenys. A mi em resulta difícil pensar que l'Ajuntament pot posar damunt la taula 3.000 milions multiplicats per un cert factor per compensar la inflació que hi ha hagut des de llavors, i ja no parlo de l'evolució del preu del mercat de la vivenda, per tal de compensar la despesa que van fer. És somiar truites que el gran problema amb aquest propietari es pot resoldre per la via de la compensació econòmica. Per el cas del conjunt de propietaris que tenen parcel·les més petites hi poden haver solucions mixtes.

- ^Creu que les negociacions estan encallades?

- Penso que no estan encallades. Pot semblar un sarcasme, però tot just estan per començar. No s'ha perdut el temps. S'ha anat lent, però no hem estat encallats.

Els ecologistes denuncien la "precipitació" de Macias pel túnel d'Horta

E.B. - Barcelona/Cerdanyola -

Ecologistes en Acció a Catalunya, de la Plataforma Cívica contra el túnel d'Horta de la qual forma part el Grup de Natura del Club Muntanyenc, ha denunciat la precipitació del govern.de la Generalitat pel que fa al túnel d'Horta. Els ecologistes asseguren que "han tirat pel dret sense ni tan sols esperar a tenir sobre la taula els resultats dels estudis encarregats pel Parlament de Catalunya". La cambra catalana va aprovar fa uns mesos una proposició no de llei presentada conjuntament pel PSC, PP i CiU per la qual es decidia elaborar un estudi de viabilitat del projecte.

Ecologistes en Acció ha criticat l'anunci del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Pere Macias, d'incloure aquesta infraestruc-tura al pla de carreteres 2001-2003, i ha detallat que costaria 31.300 milions i que passaria a exposició pública el mes vinent. Els ecologistes diuen que s'ha suprimit la possibilitat de desestimar el projecte a partir de l'estudi de viabilitat.

En aquest sentit, han responsabilitzat els ajuntaments implicats en el projecte -Barcelona i Cerdanyola- perquè "s'han negat a dir clarament el que pensen per por que s'erosionés la seva credibilitat davant dels ciutadans". A més, creuen "gravíssim" que la Generalitat "no tingui en compte els d i ferents estudis d'impacte ambiental" elaborats fins al moment. Per tot plegat, demanen que els dos ajuntaments es posicionin de manera immediata.

Comunicat

La Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra

no accepta que s'urbanitzi parcialment aquest sector

La Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodals ( P T N ) no accepta que s 'urbani t zi parc ia lment el sector de Torre Negra ( T N ) .

Segons l 'entrevis ta al r ep resen tan t de la P T N , Lluís L le rena , publ icada el passat dijous 1 de febrer al diari E L S 4 CANTONS, sembla q u e aques t afirmi q u e la P T N accepta q u e s 'urbani tz i una part del sector Torre Negra . Aques ta informació és falsa.

Volem puntua l i tzar el següent :

1) L a P T N no accepta la urbani tzac ió parcial de l sector Torre Negra (ac tua lment en t ramitació)

2 ) Llu ís L le rena parlava d ' a d m e t r e , si es p lantegés la h ipòtes i , una urbani tzació parcial de tot l 'àmbit de la Queixalada, q u e inclou diversos sec

tors (Torre Negra , Costa del Golf, Can Vilallonga, Turó d ' en Lluc. . . ) . Això ho va dir com a opinió personal , no com a por taveu d e la P T N . De to tes maneres , era una opinió en cas q u e l 'Ajunt a m e n t p l a n t e g é s la h ipò t e s i d e t ractar tota la Queixalada uni tà r iament , cosa q u e no ha fet mai.

3 ) L a P T N no ha d i scu t i t mai e n a s s e m b l e a aques ta h ipòtes i .

H S 4 C A N T 0 N S Dijous, 8 defebrer del2001 Entoni 17

Entrevista

La portaveu local del Part i t Popular (PP) i pr imera t inent d 'a lcalde de l 'Ajuntament de Sant Cugat , Ber ta Rodríguez, ex

plica a E L S 4 C A N T O N S quin ha estat e l paper de la formació en el projecte d e nou cre ixement de la c iutat . Rodríguez des

taca el consens major i tar i que ha t ingut el projecte per par t d e la majoria de grups municipals.

Berta Rodríguez. Portaveu municipal del Partit Popular

U Hem treballat per primera vegada per veure com serà el nou creixement"

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

- PSC i IC-V asseguren que el pacte sobre el nou creixement no l'han signat amb el PP, sinó només amb l'alcalde.

- El pacte el va signar l'alcalde com a representant major de l'equip de govern. És un pacte assolit pel PP i Convergència i Unió. El que no podíem fer era signar per una banda l'alcalde com a Convergència, per altra banda, el Joan Recasens, com a representant d'Unió i jo mateixa del PP. Si estem dins d'un equip de govern, el que s'acorda a les comissions de govern, el nostre cap visible és l'alcalde. En aquest'cas, dóna la casualitat que és de CDC, però si hagués estat el Recasens o jo mateixa s'hauria signat igual. Nosaltres no ens desmarquem de res del que hem fet com a equip de govern format per tres partits.

- ^Per què pensa que no hi vo-

Berta Rodríguez,, amb una foto del president Pujol al seu despatx F: E.F

Ien veure el PP? - Perquè no hem estat d'una ma

nera visible a la signatura. Tampoc ho ha estat Unió. Nosaltres érem a la roda de premsa de presentació.

- Per què creu que és important el nou projecte de creixement?

- En primer lloc, m'agradaria ressaltar el que ha suposat el pacte del PP amb CiU: una estabilitat dins de l'Ajuntament, que és la pedra en què es fonamenta l'acció de govern, que ens mou per a la millora de la qualitat de vida dels veïns de la ciutat. Aquesta ha

En aquell moment es va votar un determinat creixement i ara hem fet un altre tipus de creixement perquè estem en un altre moment històric. Hem estat treballant totes les forces polítiques i entre tots hem dissenyat el nou creixement.

— Quines diferències o millores hi veu respecte l 'anterior projecte de creixement?

- Per nosaltres, aquest és el projecte que hem fet entre tots, entre tots els partits del consistori. Quan veus que dins del consistori, els partits que hi ha a l'oposició estan d'acord amb aquest tipus de creixement vol dir que ho hem fet tots molt bé. Ho hem assolit gairebé

. totes les forces po-què és el que es vol í-)es Ü6 lü MStUUrüClO lítiques, això vol

per a Sant Cugat. rfe/s ajuntaments d i r °^z é s u n b o n

No per la rauxa o la . . creixement per a intuïció sinó des de aentOCratlCS es ÜejineiX Sant Cugat,

la reflexió i el tre- gU£ fc ef q m es v o / - Totes les forces

estat la gran aportació del PP a l'actual equip de govern. Ha estat la primera vegada des de la instauració dels ajuntaments democràtics que es defineix

ball ben fet. - 4V0I dir que a

l'etapa anterior s'havia planejat des de la rauxa?

- Des que nosaltres ens hem integrat a l'equip de govern s'ha treballat per primera vegada per veure com serà el nou creixement. Fins ara anàvem a salto de mata. Construïm i després ja posarem els serveis. Ara s'ha fet d'una manera assenyada i reflexionada.

- Però el P P ja va votar a favor de l'Eix Vertebrador a l 'època Aymerich.

- Sí, però són moments històrics diferents amb diferents persones.

per a Sant Cugat' e x c e p t e E R C . Què en pensa de la seva postura? - Hi ha vegades que el mullar-se fa

por. De la mateixa manera que quan estàs a l'oposició et queixes que no pots participar en les coses de govern, de vegades la gent es queixa sense raó perquè quan es dóna opció a integrar-se i dir el seu què és sempre el no. Legítim i respectable.

- Com és que no hi havia cap regidor del P P al debat sobre creixement de la Fundació Sant Cugat?

- No ens hi van convidar.

foiw#wenfs

Troben partit en tres trossos el fust

de la creu de terme de Coll Fava

La creu va desaparèixer durant la Guerra Civil Dos veïns de Coll Fava han

trobat en mal estat la colum

na que sostenia l'antiga creu

de terme de Coll Fava. De mo

ment encara es desconeix el

motiu del trencament del fust,

partit en tres parts. La creu

va d e s a p a r è i x e r d u r a n t la

Guerra Civil.

E.B.

- Sant Cugat -

El fust d'una de les dues úniques creus de terme que es coneixen a la nostra ciutat s'ha trencat en tres trossos per causes desconegudes. Es tracta de la creu de Coll Fava o de Can Villar, que va desaparèixer durant la Guerra Civil espanyola. Del monument, només en queda la base de formigó i el fust, que dos veïns han trobat a terra, al costat del seu emplaçament actual, molt a prop del Centre d'Alt Rendiment (CAR). Ara només queden uns 30 centímetres de la columna des de la base.

Membres de l'APACvan trobar el fust sencer el juny de 1996 FOTO: CEDIDA Veins de Co// Favà hm trobat eifust partit j estès a terra F0T0: E_G_

L'Associació de Veïns (AV) de Coll Favà s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament per restaurar el pilar en qüestió. Un dels dos veïns que van trobar les restes, Joan Carles Gassiot, sospita que no es tracta d'una gamberrada i ha apuntat per exemple un cop fortuït d'un camió.

D'altra banda, l'AV ha posat en marxa un concurs per reconstruir la plaça de la creu de Coll Favà i col·locar-hi el monument. De moment ja s'han presentat tres projectes, un dels quals del mateix arquitecte del camp de futbol, Rafael Tramullas.

L'altra creu de terme de Sant

Cugat, la de Can Matas, era la que hi havia a la plaça de Lluís Companys, que va ser traslladada als jardins del Monestir. De fet, hi ha documentada una tercera creu de terme que hi havia a l'actual ermita de Sant Crist de Llaceres.

Els veïns de Coll Favà fan una crida per si algú conserva de l'è

poca de la Guerra Civil la creu de terme del barri. Gassiot desitja que algú recollís la peça, que té més de 400 anys, per conservar-la i allunyar-la dels estralls de la guerra. Les creus de terme marcaven els límits dels municipis més importants, com era Sant Cugat gràcies al seu Monestir.

18 Entoni ELS^CAMONS Dijous, 8 de febrer del 2001

Obres

Vèrtix accepta substituir els pol lancres de Coll Fava

Es demostra que les arrels fan malbé les clavegueres

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

Els veïns de Coll Fava han aconseguit ampliar el pacte a tres bandes sobre la reurbanització del barri. Un dels punts més debatuts que no va entrar en el document final sorgit de les negociacions entre l'empresa Vèrtix, l'Ajuntament i l'Associació de Veïns (AV) de Coll Fava van ser els pollancres. L'assemblea dels veïns del barri va aprovar divendres la substitució d'aquest tipus d'arbrat per un altre que no malmeti les clavegueres ni aixequi les voreres -lledoners i plataners, entre d'altres- L'ampliació de l'acord arriba després que el col·lectiu veïnal hagi evidenciat els efectes de les arrels dels pollancres en les clavegueres dels habitatges gràcies a diverses inspeccions.

Una altra línia de les negociacions són els parterres de gespa de les voreres, que els veïns volen canviar per llambordes. Vèrtix ja va dir que no assumiria el cost d'aquest canvi, mentre que els veïns es reuniran dijous amb el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, per parlar de la qüestió.

111 1 . • ' . ' •"• i k i :| fet tst^^

l l l l l l l i i

Les obres a Coll Fava s'allargaran fins al setembre F: E. GASALLA

Amb tot això, el paquet d'obres inclòs en el pacte, que es van iniciar el 15 de novembre passat, s'allargarà fins al mes de setembre. Els treballs d'arranjament del barri han estat adjudicats a l'empresa OHL, que durà a terme també el cablejat de la zona. "Vam triar OHL perquè estan acos

tumats a fer aquest tipus d'obres", ha assegurat des de Vèrtix, Francisco Pérez. Joan Carbó ha dit que "refarem un nou projecte" que es posarà a exposició pública; i el president de l'AV, José Antonio Jorques, creu que "el barri és conscient que s'ha de fer la substitució".

Inici dels vestuaris del camp de Coll Fava

E.B. - Sant Cugat -

Les obres de construcció del camp de futbol de Coll Fava continuen el seu curs. Des que van començar el mes de novembre passat, ja ha finalitzat el moviment de terres i s'han col·locat els fonaments. En xifres, de m o m e n t ja s'han certificat 30 milions de pessetes del cost total de l'obra: 251 milions. En un principi , el pro jec te d ' a q u e s t equipament es va licitar en 314.

De fet, s'ha iniciat la fase de col·locació dels murs de contenció. El proper pas serà l'ai-

Equipaments

f ^ g

Imatge del moviment de terres allà

xecament de les estructures del mòdul dels vestuaris, que ocuparan uns 800 m2, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó. A continuació, se seguirà amb les cobertes.

L'Ajuntament s'està plantejant la possibilitat d'organitzar

on anirà el camp de futbol F: E.G. una jornada de portes obertes o la col·locació de la primera pedra del camp de cara al mes de març. Les obres del camp, dissenyat per l'arquitec te santcugatenc Rafael Tramullas, es preveu que finalitzin entre els mesos de juny o juliol vinents.

IR&8&GíOïï$S

Recoder acusa el PSC d'irresponsabilitat en

l'afer Boheringer E.B.

- Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha qualificat de "lamentable i del tot irresponsable" l'actitud del Partit dels Socialistes (PSC) davant l'afer Boheringer. Els socialistes consideren que la demanda dels germans Amador i Jesús Contreras contra diversos representants municipals, entre ells l'alcalde, posa sota sospita el conjunt de l'Ajuntament. Recoder lamenta que el PSC no adopti una actitud de suport clar de defensa de la legalitat i "faci d'altaveu i defensi persones que utilitzen la publicitat i l'amenaça de que-rella per tal de pressionar l'Ajuntament". Els germans Contreras acusen l'equip de govern actual i l'anterior d'haver fet una re-parcel·lació del turó de Can Matas irregular, beneficiant els interessos privats de la multinacional farmacèutica Boheringer Ingelheim.

L'alcalde, com a president de la Corporació Municipal de Sant Cugat va presentar el dia 15 de desembre una denúncia per pre

sumptes injúries i coaccions contra Contreras al jutjat de Rubí arran de la publicitat que ha estat pagant a la publicació Gran de Sant Cugat^ contra l'equip de govern. Un altre dels motius que va moure Recoder a presentar aquesta demanda va ser la "constant amenaça de querella amb l'objectiu que l'Ajuntament cedís a les seves pretensions".

L'alcalde ha volgut recordar que el procés seguit per l'aprovació de la nova reparcel·lació del turó de Can Matas "ha estat elaborada amb total transparència envers els grups de l'oposició i dels propietaris afectats". També s'ha assegurat que la pràctica totalitat dels propietaris del sector han acceptat la nova reparcel·lació. L'equip de govern ha apel·lat el PSC a especificar quin aspecte de la nova ordenació no és transparent. "En cas contrari es confirmarà la sospita que el que pretén és utilitzar el tema per tal de desacreditar tècnics i equip de govern". Recoder ha titllat d'inadmissible que els socialistes vulguin contribuir a confondre l'opinió pública.

CAV la Serreta presenta diumenge el primer Bosc

Literari de Sant Cugat

E.B. - Sant Cugat -

Per celebrar l'aprovació del projecte de creació del camí del Bosc Literari per part de l'Ajuntament, l'Associació de Veïns (AV) de la Serreta i el bosc d'en Saladrigues ha organitzat un aperitiu, una plantada d'arbres i una passejada popular a la zona diumenge vinent. A les 12:30h del matí els veïns faran un foc i brasa a la plaça dels Estrets (a la cruïlla dels carrers Golf de València, Canal de Suez, Oceà Pacífic i Canal de la Mànega) per rostir carn i butifarra, tal com van fer ara fa un any per presentar l'associació. A continuació, es farà una plantada d'arbres per recuperar la

façana arbrada del bosc de la Serreta, i finalment, els veïns que s'hi acostin seguiran el camí del Bosc Literari perquè tothom el pugui conèixer.

El camí literari del bosc de la Serreta és un recorregut ambientat en un entorn natural on es poden trobar repartits al llarg del sender un seguit d'escrits, reculls d'autors, resums interessants, formes de pensar i poesia, entre d'altres, "de manera que el passeig i la lectura es donin la mà", asseguren des de l'AV. Els temes s'aniran renovant cada un o dos anys. L'objectiu dels veïns és fer del Bosc Literari un "joc obert que dinamitzi la col·laboració i un equipament que ofereixi l'Ajuntament de Sant Cugat".

Anunciar-se en aquesta

secció costa molt poc PEPE ASENSIO

BcdUéeiato-

Anselm Clavé, 14 / 93 675 49 37

SE TRASPASA

en Terrassa, con mucha clientela

93 780 92 74 • 660 05 9t 81

EIS 4 CANTONS

Societat Dijous, 8 de febrer del 2001 19

C I O

La incertesa i la por continuen marcant la reforma de la llei d'estrangeria

Així es va plasmar a la xerrada organitzada per les JERC i ERC La reforma de la llei d'estrangeria que va entrar en vigor fa dues setmanes continua portant cua. Són moltes les reunions informatives per explicar quines conseqüències pot comportar aquesta nova llei. A Sant Cugat, la darrera va ser dijous, organitzada per les seccions locals de les JERC i ERC.

MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat -

"Sóc bolivià. Amb aquesta reforma estic corrent un perill assistint a aquesta xerrada. Si ara vingués un policia, se'm podria emportar i expulsar-me del país". Aquestes paraules d'un immigrant sud-americà són tan sols un exemple de les conseqüències que comporta la reforma de la llei d'estrangeria, que ha eliminat tots els drets civils per aquelles persones que estiguin a l'Estat de manera irregular.

Un exemple que es va poder escoltar a la xerrada sobre aquesta llei que es va fer a la Casa de Cultura davant d'unes 40 persones. El col·loqui va anar a càrrec d'una membre de SOS Racisme, Carmela San Martin, i del president de Vallès sense Fronteres, Yones Amtia i que estava organitzat per les Joventuts d'Esquerra Republicana QERC) i la secció local del partit.

La xerrada tenia com a objectiu donar a conèixer quins eren els canvis que s'havien introduït amb la reforma de l'antiga 4/2000, i resoldre els dubtes del públic assistent.

La taula < i per SOS Racisme i Vallès sense Fronteres F: E.G.

EUiA, solidaris amb immigrants

L'assemblea local d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) ha expressat el seu suport als immigrants que es troben tancats des de fa uns dies a l'església del Pi i als que es troben en vaga de fam en un comunicat oficial. La formació també ha expressat la seva voluntat de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra aquells aspectes de la llei que vulneren els drets fonamentals de les persones.

Des d'EUiA s'ha condemnat la situació que es produeix amb l'aprovació d'aquesta llei i han manifestat el seu "contundent rebuig" respecte a la nova legislació. Entre els aspectes que destaca la formació, s'hi troben la vulneració dels drets de reunió, associació, sindicació i manifestació i les facilitats cap a l'explotació dels sense papers per part d'alguns "empresaris sense escrúpols".

Un dels punts més debatuts va ser la necessitat d'implicació de la ciutadania davant de situacions com aquesta. Per Amtia, és determinant l'acció dels ciutadans de l'Estat, ja que "aquesta llei està feta pel govern central que està elegit pels ciutadans espanyols. Nosaltres no tenim dret ni a votar a les municipals. Per molt que ens manifestem o per moltes vagues que fem no ens faran cas, perquè no els portarem al go-' vern. Si veuen que l'opinió pública està en contra, estic seguríssirh que. intentaran canviar alguna cosa". En el mateix sentit s'expressava la representant de SOS Racisme, que assegura que "el govern s'ha basat molt en una intoxicació de l'opinió pública. Cal que la gent tingui la voluntat d'estar ben informada, però és molt difícil aconseguir que canviï". San Martín tambç explicava que encara era massa aviat "per fer valoracions, no ha passat prou temps per saber quines seran les conseqüències reals d'aquesta reforma.". Per la representant de SOS Racisme, "la llei també provoca una situació una mica kafkiana: tens un dret, però no el pots exercir. Així, és com si no el tinguessis". Un altre dels punts destacats va ser incidit en què es pot fer à nivell local. Segons San Martín, "des dels ajuntaments el que es pot fer és facilitar el màxim l'empadronament". I és que, d'aquesta manera, poden optar a la sanitat pública en igualtat de condicions de qualsevol ciutadà.

Creu Roja s'uneix a l'ajuda als damnificats de l'índia

M.M - Sant Cugat -

Les assemblees de Creu Roja del nostre municipi s'han afegit a la campanya d'ajuda als damnificats pel terratrèmol que es va registrar la setmana passada a l'índia. La campanya la porta a terme Creu Roja Internacional, que actua a la zona des del principi de la tragèdia.

Des de Creu Roja s'està recaptant fons per poder enviar material de primers auxilis als afectats per l'important ter1

ratrèmol que es va registrar principalment a l'Estat de Gu-rajat, però que també es va deixar sentir a la frontera amb el Pakistan i els estats de Delhi i Bombai. Així doncs, tothom qui vulgui realitzar les seves aportacions econòmiques ho pot fer als comptes corrents de Caixa de Catalunya, Banc de Sabadell, Caixa Penedès, Caixa Manlleu, Caixa Tarragona i Caixa Girona. Per fer donacions en altres entitats bancàries o amb les targetes de crèdit 4B, Visa,' Master Card o American Express, es pot trucar al telèfon 902 22 22 93. .

Creu Roja ja ha fet arribar un primer ajut d'emergència de 150 milions de pessetes. Amb aquests diners s'han adquirit 110.000 mantes, 9.000 tendes familiars, 500 de grans dimensions, 22.000 bidons d'aigua potable i material divers d 'emergència.

&% SÍ U €? Sís 6& s £? «ca

La possibilitat de l'expulsió immediata,

el més preocupant per als immigrants

La reunió de Vallès sense Fronteres té molta participació M.M.

- Sant Cugat -

Una de les entitats santcuga-tenques que més es mouen pels drets dels immigrants és Vallès sense Fronteres. En una situació com la que es viu des de l'aprovació de la reforma de la llei

d'estrangeria, no és estrany que la darrera assemblea de l'Associació fos multitudinària. Molts immigrants van voler assistir a la reunió per resoldre els dubtes que tenen sobre la nova llei i expressar els seus sentiments davant aquesta situació.

En la reunió de Vallès sense

Fronteres es va comptar amb la presència de tota mena d'immigrants, tant amb papers com sense. El president de l'entitat, Yones Amtia, va explicar que molts d'ells "no saben quin futur els espera, tenen molta por de ser expulsats o de la mateixa re-, presàlia policial". De fet, aquest

és l'aspecte de la reforma de la llei 4/2000 que més preocupa la comunitat immigrant. "Si no hagués sortit el tema de les expulsions immediates, segurament estarien preocupats, però no tant, no tan alarmats", assegurava Amtia. El president de Vallès sense Fronteres explicava alguns dels casos més freqüents en què alguns dels immigrants que estaven treballant ho' han deixat de fer per por a sortir al carrer.D'altres, els que encara continuen amb la seva feina, "cada vegada que veuen un policia canvien de trajecte", afirmava.

A banda d'aquest temor, l'al-tre gran tema que van tractar va

ser el procediment que havien de seguir per legalitzar la seva situació. Segons va explicar Amtia, hi ha casos en què els immigrants ja havien sol·licitat els permisos" i els han refusat sense cap raó concreta, tenint en compte que el dia en què van omplir els formularis tenien tots els requisits que se'ls demanava i els van entregar a la Delegació del Govern".

Les reunions de Vallès sense Fronteres es fan cada dimarts a la Casa de Cultura. En aquesta ocasió, va registrar un ple gairebé total. A la conclusió, es va acordar que la majoria dels immigrants intentaran legalitzar la seva situació com més aviat millor.

20 Societat ELS4CANKINS Dijous, 8 de febrer del 2001

&€£€$t$®$M4!& $%% ©? ## ü" 3!»

Ràdio Sant Cugat assumirà l'organització dels premis Santcugatencs de l'Any Leditor Ramon Grau va fundar els premis Pany 1982

JOSEP M. VALLÈS

- Sant Cugat -

Des de l'any 1982, un total de 80 persones i entitats de la ciutat han rebut el guardó Santcu-gatenc de l'Any en reconeixement al seu treball i implicació amb la societat civil santcuga-tenca. A més, un total de 7 persones han estat mereixedores d'un guardó especial a tota la seva trajectòria, premi instituït l'any 1992 per la mateixa organització amb la col·laboració de l'Ajuntament i l'empresa Cine-sa.

Els premis Santcugatenc de l'Any els va fundar Ramon Grau, actual editor de Premsa Local Sant Cugat S.L. i fundador de Ràdio Sant Cugat (RSC), l'any 1982. Deu anys després es va constituir l'Associació Amics de Ràdio Sant Cugat, formada per oients, treballadors de l'emissora i un representant de l'Ajuntament. Aquesta associació, presidida per Grau, nominava un seguit d'entitats i persones com a candidates a rebre el premi. La llista de nominats s'ampliava amb els candidats proposats pels oients de Ràdio Sant Cugat i els lectors d'ELS 4 CANTONS i el TOT Sant Cugat. Una vegada de-

R. Grau, fundador dels premis, R. Gil, directiu de CINESA, iJ. Barberà, premi a tota una trajectòria any 1998 F: ARXIU E4C

finida la llista de candidats es reunia l'Associació Amics de la Ràdio i totes aquelles persones i entitats que havien rebut el premi a l'edició anterior, configurant plegats el jurat. Aquest ha estat el procés que s'ha seguit des de 1992 per atorgar anualment els deu premis Santcugatencs de l'Any i un d'espe-

cial a una persona per tota la seva trajectòria. En aquests anys, Grau també ha lliurat unes distincions a persones que han estat estretament lligades a Ràdio Sant Cugat o que han participat en l'organització dels premis, com és el cas dè l'exalcalde Joan Aymerich, els exdirectors de Ràdio Sant Cugat, Xavier Fornells

i Maribel Cayuelas i els populars locutors de l'emissora Pere Pahisa i Joan Fàbregas.

L'acte de lliurament dels premis ha tingut lloc des de l'àny 1993 en el Teatre-Auditori del Centre Cultural Sant Cugat. En aquests anys la cerimònia ha comptat sempre amb la participació d'entitats culturals sant-

cugatenques: Laura Esteve Centre de Dansa, Cotton Club Big Band, Escola de Balls de Saló Sant Cugat, Esbart Sant Cugat, els Bastoners o l'Associació Orquestra Sant Cugat.

Els guardons han estat realitzats des de l'any 1992 per Josep M. Sancho i representaven la figura escultòrica del gall del Monestir.

La darrera cerimònia de lliurament dels premis corresponia als Santcugatencs de l'Any 1999, que s'hauria d'haver celebrat l'any passat, però una sobtada malaltia de Ramon Grau va obligar a suspendre l'organització de l'esmentada edició. Després d'un breu període de reflexió, Grau ha decidit cedir l'organització i la convocatòria d'aquests premis a l'emissora municipal RSC, decisió que va comunicar a l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, setmanes enrere. Així doncs, quasi 20 anys després de la primera edició dels premis, Ramon Grau considera que "també és bo un relleu amb l'ob-jectiu de revitalitzar els premis i la seva essència". L'editor d'ELS 4 CANTONS i del TOT Sant Cugat es mostra esperançat en que l'Ajuntament continuï donant impuls als premis Santcugatencs de l'Any, i que aquests serveixin veritablement per reconèixer el treball, de vegades silenciós, de persones i entitats que esmercen esforços pensant en els altres.

Ramon Grau, encara que indirectament, seguirà col·laborant en els premis així com els mitjans de comunicació locals TOT Sant Cugat i ELS 4 CANTONS.

Persones i entitats premiades amb el guardó Santcugatenc de VAny 1982 Eugeni Canas

1983 Llar d'Avis de la Parròquia

1984

Xavier Azqueta - Club Muntanyenc Sant Cugat

1985

Casa Vostra i Nostra - Club Esportiu Sant Cugat

1986-89

Parèntesi provocat pel tancament de Ràdio Sant Cugat

1990 Grup Natura del CMSC - Unió Esportiva Sant Cugat

1991

Penya Regalèssia i col·laboradors - Club Natació Sant Cugat

1992 Fita Zero - Josep Altet - Vicenç Trius - Josep Barberà i Suque

- Grup Suport als Immigrants, Vallès Sense Fronteres - ASDI

- Montserrat Rumbau - Club Esportiu Valldoreix - Esbart Sant

Cugat - URE, de la Floresta. Distinció especial a Josep

Camacho.

Premi especial a la trajectòria a Jaume Sàbat.

1993

Josep Ferré i Rovira - Espectacle Històries de Sant Cugat.

Direcció: M. Dolors Vilarasau - Grup Joves de la Colònia

Montserrat - Revista Gausac - Comissió Atlètica de Curses -

Comissió Any Miró - Balls del dissabte a la Unió - Júnior FC -

Grup de Joves de la Parròquia - Santiago Jové i tots els

grups i persones que han contribuït a la solidaritat amb

Bòsnia.

Premi especial a ta trajectòria a Miquel Cabanas iAIibau.

1994

Catalana Occident - Escola Azqueta Magrans - Comissió

Organitzadora 50è Aniversari CMSC - Associació de

Propietaris i Veïns de ta Floresta - Plataforma Cívica en

Defensa de la Torre Negra - Israel Luque, atleta - Amics

Unescp de Valldoreix - Sant Cugat - Josep M. Gavín - Mans

Unides Sant Cugat - Campanya de 0,7%.

Premi especial a la trajectòria a l'artista

santcugatenc Josep Grau-Garriga.

1995

Club Voleibol Sant Cugat - Lucas-Varity - Grup de promoció

d'espectacles infantils Xarxa - Aleix Pros - Cor Infantil i

Juvenil Sant Cugat - Equips benjamins A, B i infantil A del

Club Sant Cugat Esport - Festa de Tardor - L'Esplai Pica

Roca - Veïns del carrer Major - L'actriu Emma Vilarasau.

Premi especial a la trajectòria al doctor Jaume

Pila i Pla.

1996

Arxiu Nacional de Catalunya - Castellers de Sant Cugat -

Cooperativa Vitivtnícola - Hewlett-Packard - Trofeu Joaquim

Bell de ciclisme - Museu de Valldoreix - Grup l'Ocell Radiant

de la Floresta - Pep Blanes i Plans - Mossèn Pere Vivó -

Col·lectiu ciutadà Sant Cugat pel Zaire.

Premi especial a la trajectòria a Joan Auladell i Serrabogunyà.

1997

Ràdio Sant Cugat - Escola de Patinatge Artístic de Sant

Cugat - Bastoners de l'Esbart Sant Cugat - Comissió

organitzadora deia Marxa Infantil - Agrupament Escolta

Berenguer el Gran - Geganters de Sant Cugat - Comissió

ciutadanoinstitucional Gabriel Ferrater - Eriça Castaneda -

CAR Sant Cugat - Grup de Dones de la Creu d'en Blan fLes

Planes).

Premi especial a la trajectòria a Lluís Puig i Tuneu.

1998

Taller Jeroni de Moragas - 1r Congrés de la Ciutat - Creu

Roja - CAVIS.- Lluís Victort.

Premi especial a la trajectòria a Josep Barberà i

Suqué.

ELSiíCANTONS Dijous, 8 de febrer del 2001 Societat 21

Comença el judici pel tiroteig al bar Snippers

E.C. - Sant Cugat -

L'Audiència de Barcelona ha començat aquesta setmana el judici contra un home acusat de deixar paraplègic un veí de Sant Cugat, a qui va disparar quatre trets.

Els fets van tenir lloc l'any 98, a bar Snippers de la nostra ciutat, quan l'acusat, la víctima i un grup de persones es trobaven discutint per un presumpte tema de tràfic de drogues. Durant la discussió, l'acusat va disparar 4 trets a la víctima, Antonio Sacramento, que li van causar diverses lesions que li van provocar paraplegia així com importants seqüeles psicològiques. En el seu informe, el fiscal assegura que després de disparar, tant l'autor dels fets com els altres implictas van fugir del local, i demana una pena de 9 anys de presó i una indemnització de 51.300.000 pessetes per a l'acusat, al qual se li imputen els delictes d'intent d'homicidi i tinença il·lícita d'armes.

Repsol denuncia la presència d'estafadors al

• • •

municipi E.C.

La Policia Estatal de Sant Cugat i fonts de la seu local de la companyia Repsol han advertit de la presència d'uns estafadors a la nostra ciutat, que fent-se passar per empleats de l'empresa, han estafat ja a 4 persones del municipi. Segons han explicat des de l'empresa, dos homes vestits amb l'uniforme de Repsol van pels domicilis i expliquen als ciutadans que han de canviar les bombones de butà antigues per unes de noves. Els homes fan pagar per avançat per aquest servei, que al final mai es fa realitat la policia ha informat que els dos homes tenen entre 25 i 30 anys i parlen amb accent valencià.

S a n i t a t

La reducció de les vendes de carn de vedella s'ha deixat notar tant en carnisseries com en escorxadors F: E.G.

Els carnissers de Sant Cugat recolzen

avui la protesta per la crisi del sector

Sant Cugat Comerç ha previst una xerrada sobre les vaques boges'

E.C.

Els carnissers del mercat Torre Blanca tancaran avui les seves parades com a acte de protesta per la difícil situació que viu el sector com a conseqüència de la crisi de les vaques boges. D'altra banda, la resta d'assentadors del mercat podrien tancar també les seves parades en solidaritat amb aquesta problemàtica tot i que l'Ajuntament no tancarà les portes del mercat.

Així ho ha explicat un dels carnissers d'aquest mercat, Antoni Serra, que ha destacat que en la majoria dels casos, la venda de cam de vedella s'ha reduït en un 90%. És per aquest motiu que des del mercat Torre Blanca han decidit tancar avui les seves parades, una proposta que en principi no ha estat secundada per altres botiguers de la nostra ciutat ni pel regidor de Comerç de l'Ajuntament, Jaume Tu-bau, que considera que "tancar tot el mercat és una equivocació. Una cosa és que els carnissers decideixin unànimement tancar, però la solu

ció no passa per tancar tot el mercat".

El que sí que han fet la majoria de carnisseries de Sant Cugat és adherir-se a la concentració que es farà aquest matí a la plaça Sant Jaume de Barcelona i que ha estat promoguda des de Ripollet "El que volem", ha explicat Antoni Serra, "és una major claredat i transparència en les informacions i volem que es diferenciï clarament entre la vaca i la vedella, que la gent sàpiga que aquí hi venen vedella i que per tant, no hi ha problema". Serra ha afegit també que els carnissers també reivindiquen que "es facin més anàlisis als animals, i si cal, a animals joves, de 9 mesos". Durant aquesta concentració, els representants del sector faran arribar al govern català algunes demandes com per exemple una reducció dels impostos com l'IAE o més ajudes de les administracions i de la Unió Europea.

D'altra banda, i davant la preocupació que està generant aquesta malaltia de les vaques boges, l'Associació de Comerciants Sant Cugat Comerç ha programat una xerrada informa

tiva amb l'objectiu d'explicar als santcugatencs quina és l'actual situació i quines són les mesures que cal prendre. La conferència, que està prevista per al proper dia 12, comptarà amb la participació dels carnissers i restauradors de la nostra ciutat, que explicaran quina és la situació, quines garanties ofereix la cam i de quina manera es tracta. En aquest sentit, la presidenta de Sant Cugat Comerç, Maria Eulàlia Egea, ha volgut deixar clar que "no es tracta d'una xerrada política ni tranquil·litzadora. El que volem és que el tema segueixi obert i es busquin les solucions que calgui". Amb la finalitat de completar les explicacions que puguin donar els experts en el sector, Sant Cugat Comerç ha convidat també un tècnic del Departament de Sanitat de la Generalitat, tot i que encara no s'ha confirmat la seva assistència.

Precisament, aquesta creixent preocupació per la crisi de les vaques boges s'està deixant notar aquests dies a les escoles del municipi, on la majoria han suprimit o reduït la cam de vedella dels seus menús.

Donen d'alta els 4 afectats per legionel·la a Sant Cugat

E.C.

Els 4 pacients afectats de legionel·la a Sant Cugat ja han estat donats d'alta. Així ho han confirmat fonts del Departament de Sanitat de la Generalitat, que han manifestat, però, que encara no es coneixen els resultats de les anàlisis epidemiològiques fetes pel govern català i l'Ajuntament amb l'objectiu de trobar el focus de la malaltia.

Aquestes anàlisis es van centrar en les torres de refrigeració de la factoria Delphi i del seu entorn, ja que dels 4 afectats, dos treballen allà, mentre que un tercer viu a uns 500 metres. És per aquest motiu que des de l'administració van assenyalar aquesta factoria com a possible origen del brot de la malaltia, tot i que responsables de Delphi ja van assegurar en el seu moment que des de fa temps efectuen rigurosos controls medi ambientals de les torres de refrigeració. El quart afectat, per la seva banda, és veí de Valldoreix, i des de Sanitat el van desvincular dels casos anteriors.

La policia deté dos kosovars acusats de robar en un bar

E.C.

Agents de la policia Estatal de Sant Cugat van detenir el cap de setmana passat dos joves de nacionalitat kosovar, acusats d'haver robat al bar Can Rovira de la ciutat

Segons els informes policials, els joves van ser detinguts quan intentaven fugir dels agents en una zona pròxima a aquest establiment, situat a la carretera de les Roquetes. Els dos homes, acompanyats d'un tercer que va poder fugir, havien entrat per la força al bar i havien rebentat les màquines escurabutxaques, de les quals s'havien endut un total de 108.000 pessetes que van poder ser recuperades pels agents policials.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

D 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 0) 93 480 36 00

22 Societat ELS4CANTON5 Dijous, 8 de fOrrr del 2001

La Biblioteca acull una mostra sobre 'Les dones i les filosofies'

Lexposicióforma part de les activitats de Dona Informació E.C.

- Sant Cugat -

La Biblioteca del Centre Cultural acull des de dijous passat una mostra dedicada a les aportacions de les dones als àmbits del pensament i la reflexió filosòfica i científica. La mostra, que es podrà visitar fins al dia 15 de febrer, es va inaugurar amb una taula rodona en què van participar dues de les seves realitzadores, Anna Masó i Conxa Llinàs, i la tinent d'alcalde d'Igualtat i Política Social, Mercè Conesa.

Sota el títol Les dones i les filosofies aquesta mostra permet conèixer la història de diverses dones que en diferents èpoques s'han destacat per les seves contribucions en disciplines com l'ètica, la sociologia, la psicologia, la pedagogia o la política. "El nostre objectiu", va explicar una de les seves realitzadores, Anna Masó, "és fer visibles totes aquestes dones i donar a conèixer la seva obra i el que van fer". I és que, segons explicava Masó, durant tota la història el paper de les dones en aquests àmbits ha passat desapercebut, "ha estat silenciat, no les trobem representades enlloc". Amb aquesta voluntat, la mostra presenta 24 pensadores de diferents èpoques que van des dels grecs fins al sele XX i que han estat seleccionades d'un total de

La mostra recull informació d'un total de 24 dones de diferents èpoques F: E.G.

200. Entre els personatges que podem veure representats, destaquen figures com Aspasia de Millet, que va viure el segle 5 abans de Crist i va ser professora de Sòcrates, Christine de Pizan, la primera dona que va convertir l'escriptura en la seva professió, o

Frederica Montseny, que va ser la primera dona ministra de l'Estat espanyol. Precisament, aquesta tasca de selecció va ser potser un dels principals problemes a l'hora de muntar la mostra, ja que per Conxa Llinàs, "hi ha moltes pensadores destacades i que mai s'

han donat a conèixer, i va ser molt difícil haver d'escollir". En aquest sentit, les autores de l'exposició, totes dues relacionades amb el món de l'ensenyament, reivindicaven qüestions com per exemple que dins l'assignatura de filosofia avui en dia encara no hi aparegui cap dona ni s'hagi preguntat per cap dona pensadora en un examen de selectivitat. Totes dues autores van voler destacar també que en cada moment de la història les dones han tingut un paper dins l'àmbit del pensament, tot i que fins fa molt poc, no tenien gaires mitjans per accedir-hi perquè des de sempre ha estat una activitat destinada als homes. Tot i això, i tal com es demostra en aquesta exposició, al

Masó: "El nostre objectiu és fer visibles totes aquestes dones

pensadores i donar a conèixer la seva obra, el

que van fer"

llarg de la història "sempre hi ha hagut dones que s'han obert un camí".

L'exposició Les dones i les filosofies es va presentar l'any 1996 amb motiu d'unes jornades sobre la dona i el pensament occidental, i des d'aleshores ha passat ja per diferents municipis catalans, on s'ha presentat preferentment a casals de dones i centres d'ensenyament secundari. La mostra, propietat de l'Oficina Tècnica del Pla d'Igualtat de la Diputació de Barcelona, ha arribat ara a Sant Cugat emmarcada dins les diverses activitats del servei municipal Dona Informació.

Portes obertes a les escoles públiques per la matriculació

MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat-

Els centres d'ensenyament primari i secundari de la nostra ciutat faran a finals de mes unes jornades de portes obertes. Aquestes es fan amb l'ob-jectiu que els interessats puguin conèixer millor les escoles del municipi prèviament a l'inici de la campanya de matriculació.

Les jornades de portes obertes es faran a les 6 de la tarda, els dies de terminats per a cada centre. Les zones d'influència dels centres es poden consultar als taulers d'anuncis de cada escola o de la Casa Mònaco.

Les dates

20 de febrer: CEIP Ferran i Clua i IES Sant Cugat.

21 de febrer: CEIP Catalunya i IES Angeleta Ferrer i Sensat.

22 de febrer: CEIP Collse-rola

26 de febrer: CEIP la Floresta

27 de febrer: CEIP Joaquima Pla i Farreras i IES Leonardo da Vinci.

28 de febrer: CEIP Joan Ma-ragall i IES Arnau Cadell.

1 de març: CEIP Pins del Vallès.

Ensenyament

L'Ajuntament subvenciona projectes

pedagògics a les escoles de la ciutat

Aquesta iniciativa vol complementar reducació dels estudiants

E.C. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat ha subvencionat parcialment diversos projectes pedagògis que han estat elaborats per centres educatius deprimària i de secundària de la nostra ciutat.

Aquesta iniciativa, que s'emmarca dins el Pla de Dinamit-zació Eucativa que realitza el consistori, té l'objectiu de potenciar l'educació dels estudiants més enllà del currículum esclar establert. Així ho ha assegurat la regidora de Serveis Personals, Àngels Pon

sa, per a qui la finalitat "és la de completar l'educació amb projectes o iniciatives que no s'inclouen estrictament dins el currículum escolar". En aquest sentit, les subvencions volen reforçar aspectes tan diversos com les noves tecono-logies dins l'àmbit escolar, facilitar els intercanvis entre centres de dins i de fora del nostre país, o treballar per millorar la relació i la convivència dels ciutadans.

Seguint aquests criteris, algunes de les iniciatives que han rebut una subvenció són un projecte d'informàtica del CEIP Pins del Vallès, que té la finalitat d'actualitzar i millo

rar tant les màquines com els suports informàtics del centre, la Primera Trobada de l'escola Joan Maragall, per fomentar el coneixement i la convivència de tots els membres que in tegren la comuni ta t educativa d'aquest centre, o un projecte per explicar contes de l'Escola Collserola, que passa per compartir amb les famílies tot el procés d'aprenentatge de lectura i escriptura. Altres iniciatives que han rebut el recolzament municipal han estat el projecte del CEIP Catalunya per fer una revista escolar, la proposta de l'escola La Floresta de fer intercanvis amb altres centres

Uobjectiu de la iniciativa és potenciar projectes pedagògics F: ARXIU E4C

educatius d'arreu d'Europa o "volen donar suport als cen-bé els projectes per potenciar el teatre escolar a l 'Institut Angeleta Ferrer o de potenciar l'aprenentatge de la meteorologia, a l 'IEs Leonardo da Vinci.

"Totes aquestes propostes", ha assegurat Àngels Ponsa,

tres escolars del municipi en les seves iniciatives d'innovació i volen complementar, dins els eixos de la reforma educativa, coses que poden enriquir l 'educació i l 'aprenentatge dels nens i les nenes de Sant Cugat".

ÏLS4CAlVIO>S Dijous, 8 defebrer del2001 Societat 23

E d u c a c i ó

La Vall rep la visita dels futbolistes del

Barca Gerard i Víctor

Desenes d'alumnes van assistirà la xerrada dels jugadors E: CEDIDA

MAGDA MÉNDEZ

-Sant Cugat -

El jugador del primer equip del FC Barcelona, Gerard, i el porter del Barca B, Víctor, van ser els convidats de luxe de l'escola la Vall fa uns dies. Els futbolistes es van sot

metre a les preguntes de les alumnes del centre que van anar des de què s'ha de fer per estar en forma, fins a algunes de més compromeses com què pensaven de l'entrenador, Llorenç Serra Ferrer. Els jugadors del Barca també van aprofitar per explicar algunes anècdotes.

A s s o c i a c i o n s

Maulets fan campanya per pal·liar els efectes de la globalització

La iniciativa se centrarà en Fàmbit comarcal i local

M.M. - Sant Cugat -

L'assemblea local de Maulets va presentar les activitats de la campanya Defensem la identitat i el territori. Aquesta iniciativa tracta sobre els efectes de la globalització en l'àmbit comarcal i local, i es porta a terme a tot el territori dels Països Catalans.

Segons Maulets, la globalització es troba "a escala mundial, i és un procés que fomenta la reestructuració del sistema en benefici dels rics". En aquest sentit, es creen unes fronteres diferents "basades en interessos concrets", segons explicava un dels membres de l'assemblea local, Aniol Pros, que també assegura que "a escala nacional, porta cap a la desaparició de la seva cultura, identitat i territori". Per Maulets, aquest fenomen es veu també a escala comarcal, concretament al Vallès Occidental amb l'especialització de la comarca en "determinats interessos", amb la creació de camps de golf o autopistes de peatges, entre d'altres. En l'àmbit local, consideren

La campanya començarà aquest mes amb parades informatives E: E.G.

que afecta en les relacions amb Barcelona, i la imatge de ciutat dormitori i de lleure.

Per tal de conscienciar la població sobre aquests aspectes, la campanya a Sant Cugat es dividirà en tres eixos: el de fer conèixer el seu parer amb parades informatives i con

ferències, el cos central de la iniciativa, amb xerrades i projeccions de vídeo i una jornada final amb exposicions, murals, jocs i un concert. "És una campanya innovadora perquè centrem un tema tan important com aquest en com ens afecta directament", assegurava Oriol Piera.

O ..;.. l i H l i MMMMag

i l l i í •••:

l i l l l l l l l i l l l l mmmmmMÈmmm

lilllllllillll H E ;

lilllllllillll l l l l l l l l l l i l i i

IICILI DE GAS-OIL

24 Societat HS4CANTONS Dijous, 8de febrerdel'2001

ampagnyes

Sant Cugat participa en una campanya per potenciar l'ús del català als mercats

La iniciativa, que s'ha feta 5 municipis més, s'allargarà tot el febrer El Servei Local de Català de l'A

juntament de Sant Cugat partici

pa durant aquest mes en una ini

ciativa per promoure l'ús del català

als mercats municipals. Sota el

lema Deman-ho en català..., tu en

saps, la campanya comptarà amb

un concurs de receptes de cuina

escrites en català.

E.C. - Sant Cugat -

El Servei Local de Català de l'Ajuntament de Sant Cugat realitzarà durant tot aquest mes de febrer una campanya per promoure l'ús del català als mercats municipals de la nostra ciutat. Aquesta iniciativa forma part d'un projecte del centre Vallès Occidental 3, al qual pertanyen un total de 6 municipis, entre ells el de Sant Cugat.

Sota el lema Demana-ho en català..., tu en saps, la campanya vol promoure i afavorir l'ús del català en els mercats. Així ho ha explicat la responsable del Servei Local de Català, Lluïsa Gallego, que ha destacat que el servei de català, a part d'ensenyar i fer cursos, també té una altra feina: dinamitzar l'ús d'aquesta llengua a tot arreu". En aquest sentit, Gallego ha explicat que enguany "hem decidit centrar-nos en el sector econòmic, en els mercats, perquè creiem que és un lloc que val la pena dedicar-s'hi, on les persones ens trobem i ens comuniquem molt oralment". Davant d'aquesta iniciativa, l'eslògan

••~·ií~—-j$f*~-

El lema de la campanya vol animar a tothom perquè faci servir el català E: E. G.

Gallego, "els nostres alumnes agra-de la campanya, proposat per Manuel Vàzquez, alumne de Barberà del Vallès, vol promoure precisament això, que els catalanoparlants facin servir aquesta llengua sense por que l'altre no l'entengui, mentre que aquells que comencen a parlar el català no tinguin vergonya de practicar-lo. "De fet", assegura

eixen molt que la gent els parli en català, perquè així practiquen". Coincidint amb aquesta campanya, i amb la voluntat de donar-li un caràcter més lúdic i participatiu, els organitzadors han decidit fer també un concurs de receptes de cuina. Per participar en aquest certamen,

només cal recollir els impresos alies parades de qualsevol dels dos marcats, -el de Torre Blanca o el de Pere San-, i tornar-los emplenats amb la recepta escrita en català. Totes les persones que s'animin a concursar rebran un drap de cuina com a obsequi i entraran en un concurs en què s'han previst un total d'l 1 premis en vals de compra, que van

Gallego: "Creiem que val

la pena dedicar-se als

mercats perquè és un lloc on les persones ens

trobem i ens comuniquem

molt oralment"

des de les 15.000 pessetes en el cas del guanyador, fins a les 3.000 per als accèssits. D'altra banda, amb totes les receptes seleccionades i guanyadores, se'n farà un recull.

La campanya per promoure l'ús del català als mercats municipals és una iniciativa de les sis poblacions vallesanes que integren el centre Vallès Occidental 3 del Consorci per a la Normalització Lingüística. A diferència dels altres municipis, que van optar per realitzar |a iniciativa durant el mes de desembre, l'Ajuntament de Sant Cugat ha optat per deixar passar les festes nadalenques i portar a terme la campanya al llarg de tot el mes de febrer.

El Centre Borja

desmenteix que

Montserrat hagi

expulsat 3 monjos

E.C. -Sant Cugat-

El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, està passant una temporada al Centre Borja de Sant Cugat, on està portant a terme els seus estudis sobre teologia. Així ho han confirmat fonts del Centre Borja, que han desmentit però que Vilanova hagi estat explusat de Montserrat, tal com afirmaven fa uns dies alguns diaris del país. Segons ha assegurat el prior del Centre Borja, el pare Salvat, Vilanova va ser convidat pel centre santcugatenc per passar una temporada amb ells i "aquesta invitació va ser ben rebuda per Montserrat perquè ho van veure com una bona solució a les tensions internes que pateix la comunitat arran de les diverses notícies publicades aquests darrers mesos per alguns mitjans de comunicació". Salvat ha assegurat, però, que "a Montserrat, en cap moment han parlat d'expulsió ni desterrament, només és una cosa temporal per suavitzar la situació". En aquest sentit, Salvat ha dit que Vilanova, que aquests dies està donant excercicis espirituals a Palma de Mallorca, tornarà en un futur a Montserrat i que el mateix passa amb els pares Hilari Raguer i Andreu Soler, que es troben actualment al monestir benedictí de la Mare de Déu del Miracle.

L'AE Berenguer el Gran inaugura nou local

després de dos anys

MAGDA MÉNDEZ

- Sant Cugat -

Fa dos anys que els membres de l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran van saber que havien de deixar el seu local del carrer del Sol. Des d'aleshores, monitors, pares i nens han lluitat per aconseguir trobar un nou lloc on poder realitzar les seves activitats. El seu treball va culminar dissabte amb la inauguració de la nova seu del Cau al carrer Borrell.

Desenes de persones van participar en la festa d'inauguració del local de l'AE Berenguer el Gran. En aquest espai del carrer Borrell han estat fent les activi

tats des de principis de temporada, paral·lelament a les reformes que van finalitzar la setmana passada.

El local té més de cent metres quadrats i ha estat habilitat de tal manera que cadascuna de les branques del Cau té una habitació pròpia. "Era molt important tenir un espai per a cada grup, ja que fan activitats que tenen una continuïtat durant tot l'any i requereixen que es pugui disposar de prou lloc", explicava una de les membres de l'equip de l'Agrupament, Elena Panza-no. A banda d'aquestes estances, el local també té un espai comú on està ubicada la secretaria i un altre on es col·locarà el

El nou local del cau es troba al carrer Borrell i el van inaugurar dissabte a

material de l'entitat. Al llarg d'aquest temps sense

local, una comissió formada monitors i pares han estat treballant per trobar un nou espai. "Hem tingut molts impediments pel tipus d'entitat que som", afirmava Panzano, que també va assegurar que l'Ajuntament els havia

ajudat a través de subvencions. Finalment, van trobar el del carrer Borrell, de propietat privada. "Vam tenir sort que l'amo està molt d'acord amb el que fem, i va facilitar les coses", assegurava Panzano.

Des del mes de setembre ja es fan les activitats habituals.Els

la tarda FOTO: ENRIC FABRE

propis monitors hi han realitzat les reformes necessàries. "O sigui, que li hem donat un sentit educatiu", assegurava un altre monitor.

"És tot un èxit haver arribat a aquest punt", assegurava Panzano. "A més, dóna sentit d'agrupament".

ELS4CAMO>S Dijous, 8 defebrer del2001 Societat 25

Ç à 9 t í «i g * de R & d i o S a n tJ C u gta t

Joan Salvat. Periodista i director del programa '30 minuts'

"El 630 minuts' ha aportat alguna cosa en el món del reportatge televisiu"

El periodista de Televisió de Catalunya resident a Sant Cugat Joan Salvat, conegut per ser aquella cara que presenta el 30 minuts des de fa molts anys, va passar el Càsting de Ràdio Sant Cugat el 18 de desembre passat. Salvat va confessar que va ser jugador i entrenador de bàsquet però que no va obtenir resultats gaire destacats. El director d'un dels programes de la televisió catalana amb més anys d'experiència explica quina és la metodologia de treball del programa i quina trajectòria va seguir abans d'arribar on és ara.

EMILI BELLA

- Sant Cugat -

Bona nit. Em dic Joan Salvat i Sa-ladrigas. Vaig néxier a Sant Feliu de Llobregat el 30 de març de 1956. Sóc àries, casat, i tinc quatre fills compartits.

- Es considera una eminència? - No, no. I ara! - Però fa conferències sobre el món del reportatge... - Em considero un professional que mira de fer la seva feina bé. De tant en tant, si em conviden i em va bé, penso que tinc ara una experiència que puc compartir-la amb altra gent.

- TV3 ha canviat molt des dels seus inicis. Per què el programa '30 minuts' no ha canviat gens? - J o crec que sí que ha canviat. Si veiéssim els reportatges que sortien al principi i els que surten ara, es veu una clara evolució temporal i temàtica. Ha anat evolucionant en el conjunt dels temps. Si no, segurament ja no hi seríem.

- ;,Es veritat que els reportatges són el gènere informatiu de més prestigi? -Crec que sí en el sentit que els informatius de televisió tenen el problema que les notícies s'han de donar en dos o tres minuts. Això no permet arribar més enllà de l'enunciat dels fets que han passat. En canvi, un reportatge permet veure el perquè, com s'han desenvolupat, parlar amb els protagonistes...

- També són més difícils de fer. - Són especialitats diferents. Un bon vídeo de notícies, per mi seria molt difícil de fer. En els 16 anys de carrera professional a TV3, només en un parell d'ocasions he hagut de fer vídeos per al telenotí-cies, i em va costar molt.

- Quant de temps dediquen a fer un reportatge per al '30 minuts'?

- La mitjana aproximada són unes sis setmanes. Evidentment, hi ha casos de tot tipus. Hi ha reportatges que hem fet en 24 o 48 hores, i d'altres amb què hem estat dos mesos.

- ;,< lom un simple redactor d'in-formatius va poder posar-se al capdavant d'un programa com el '30 minuts'? - Són les circumstàncies. Estar en el moment adequat en el lloc oportú. Quan vaig començar a TV3, tinc el carnet número 15, és a dir que érem 15 persones treballant, i un bon dia, al cap d'uns quants mesos, el director de T V 3 en aquells moments, l'Alfons Quintà, em va preguntar: "Tu què vols fer?". Jo ja havia fet una sèrie de coses que li havien agradat Li vaig dir que a mi m'agradava molt el món del reportatge i que m'agradaria participar en un programa. Va ser sort i un procés que cada setmana t'ho has de guanyar.

- Veiem que la crítica nacional i internacional han reconegut la feina del '30 minuts'. Greu que es mereixen tants premis? - Ens en mereixem uns quants,

Joan Salvat és a TV3 des dels inicis FOTO: E. GASALLA

potser. Hem estat capaços d'anar una mica més enllà. Fer un pas per buscar la frescor... Crec que sí que hem aportat alguna cosa al món del reportatge televisiu. Hi ha gent que ha passat pel 30 minuts, està fent altres coses, i reconeix que és una mena d'escola.

— Quin és el secret per poder-se mantenir tants anys amb un bon nivell en un món tan competitiu com és el de la televisió? — La veritat és que no ho sé. En gran part, és per la gent que ha treballat en el programa. El mèrit és de la gent del programa. — Va començar fent correspon-salies de comarques a diaris com 'El Correo' o l"Avui'. Què en va treure?

- El contacte amb la realitat més propera. El primer esglaó. Treballava en una fàbrica d'eixos de camió, abans de la mort del Franco. Es feia un periodisme que explicava coses que fins llavors no s'havien pogut explicar. També vaig estar un temps treballant a Ràdio Sant Feliu.

- Què manté d'aquella època? - Una certa sensibilitat per temes locals, pròxims. Per exemple, de vegades, estant a El Salvador, quan hi havia la guerra civil, un cert llenguatge, una certa manera d'explicar la clandestinitat, són coses que formen el teu bagatge. Una part d'això ho dec al Baix Llobregat i als principis de la Transició. Càslings'emetcada dilluns d 11 a 12de la nit.

Les preguntes de La Veu - No és molt frustrant, professionalment, fer durant tants anys un mateix programa? N o , p e r q u è s e m p r e es pot evolucionar i sempre es pot... A veure , el món del reportatge és complex i per mi el que ha estat positiu és aconseguir una certa especialització, no? 1 això només s'ac o n s e g u e i x d e s p r é s d ' u n s anys, de certa continuïtat. - Digui un reportatge que no li hagin deixat emetre a

TV3. En tenim un cas. Només ens ha passat en 16 anys una vegada. Era parlant , precisamen t , del del ta de l 'Eb re , quan hi havia el minitrasvas-sament . Quan ja t en í em el reportatge rodat, encara no sabem el perquè, es va parar. E m sembla que havíem entrevistat alguna persona que no li va agradar l'entrevista, i va moure cel i terra perquè el reportatge no sortís. En tenim un cas.

Les proves

MAGDA MF.NDI:/.

- Una de les principals activitats de l'equip del 30minuts és buscar temes. Se li va fer dir 30 possibles temes per a reportatges. Entre els que va dir, destaquen sobre els pu-rins, la immigració o la cirurgia estètica.

- Un cop fet el llistat, en va haver de triar un i fer una presentació de 30 segons. En va escollir un dedicat ai president de la Generalitat, Jordi Pujol, i la seva trajectòria de 20 anys al poder.

"Normalment la gent es pensa que sóc més baixet"

JORDI RAMOS

-Sant Cugat -

-Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu. Joan Salvat: Un pesat. Ràdio Sant Cugat: Ben feta. Els 4 Cantons: No està malament. Lluís Oliva: Un company. Lluís Recoder: El nostre alcalde. Ramon Vallès: Un company.

- Defineixi periodista. - Una persona amb curiositat que tingui ganes d'explicar allò que veu. - A què li dedicaria una marató com ladeTV3? - Bé, jo crec que, per exemple, el tema que s'ha escollit per l'any que ve, que és el tema de la sida, es mereix una Marató.

- Per què no hi ha un '30 minuts' radiofònic? - Es una cosa que es podria fer, sí. - Per què tothom diu que mira reportatges d'animals, a la televisió? - Perquè tots en som una mica, d'animals. - Quina olor fan els reportatges? - Depèn. Poden fer olor de perfum, de passió humana. - Què creu que pensa la gent, quan el veuen a la televisió? - No en tinc ni idea. Normalment pensen que sóc més baixet. - Ha rebutjat mai ofertes per quedar-se amb el '30 minuts'? - No, no. - Es mira P'Informe Semanal'? - Sí, a vegades sí. - Quin és el servei de premsa amb què ha hagut de treballar que funciona més bé? - No t'ho podria dir. Potser el de la Conselleria de Governació. - Per què tots els títols dels reportatges de '30 minuts' són un nom, dos punts i una frase? - Error! Bé, això va ser una tendència que vam seguir uns anys, però ja fa temps que no ho fem. - Quin títol li posaria, al 'Càsting'? - Mmm...Càsting: resposta curta. - Quan durava el reportatge més llarg que ha vist mai? - 85 minuts. - Què té el Caprabo els dissabtes a la tarda que no tingui un concert? - (Riu) Alguna cosa per menjar. - Per què ha triat Sant Cugat, per viure? - Perquè sempre he viscut en ciutats d'aquesta mida, més o menys. Té l'avantatge de ser una ciutat petita, ben comunicada i on hi trobes de tot.

L has de sentir 'RSC RÀDIO SANT CUGAT

26 Societat ELS /CANTONS Dijous, 8defebrerdel2001

ANEM AL TEATRE

Un any més, i amb aquest ja en van sis, ha començat la programació continuada de teatre a Valldoreix, organitzada pel

grup Teatre Espiral. La setmana passada la companyia de teatre de Gavà No Ve d'Un va representar la comèdia escrita per Dario

Fo No hay ladrón que por bien no venga.

Pàgina:37 FOTO:ENRICFABRE

CREIXEMENT CONTRAPOSAT

La segona taula rodona de la Fundació Sant Cugat va tractar el tema del creixement de la ciutat. A la taula hi havia sis ponents, que es van dividir en dues parts ben diferenciades: tres van lloar el projecte de creixement per a la ciutat, mentre que els altres tres el van criticar. Al

mig només s'hi va col·locar el moderador.

Pàgina: 15 FOTO: E. GAS ALLÀ

Hi HAVIA UNA VEGADA UN CIRC...

El món del circ, un dels espectacles familiars més antics i alhora una de les feines més dures que existeixen dins del món de l'art, ha estat a Sant Cugat. Trapezistes, animals i, com no, pallassos, han

estat els encarregats de fer passar una tarda divertida a les famílies santcugatenques. Avui en dia hi ha consoles, vídeos i les més innovadores tecnologies, però els nens encara continuen quedant meravellats

quan van al circ i veuen la seva màgia.

FOTO: ENRIC FABRE

EL VÈRTIXDE COLL FAVA

Els veïns de Coll Fava comencen a veure els efectes de l'acorda què van arribar amb Vèrtix i l'Ajuntament per arreglar els

desperfectes de la urbanització. A banda dels camins com el de la foto, el barri canviarà de fesomia gràcies a la substitució dels

pollancres per altres arbres amb arrels menys agressives.

Pàgina: 18 FOTO:E. GASALLA

ELS /CANTONS Dijous, 8defebrtrdel2001 Societat 27

MÀGIA I TERROR

L'espectacle Mira'm (Se dicen tantas cosas) de la coreògrafa i ballarina Marta Carrasco va seduir dissabte el públic del Teatre-Auditori. I és que sota una fascinant

combinació de teatre i dansa, aquesta companyia va transportar el públic fins a un món protagonitzat per tota la bellesa de la dansa i per la monstruositat, la marginació i les

diferències. El resultat va ser obvi: els ballarins van haver de sortir a saludar en repetides ocasions davant els incansables aplaudiments del públic.

Pàgina: 36 FOTO: ENRIC FABRE

REIVINDICANT LA HISTÒRIA DE LES DONES

Un nombrós grup de dones (i també alguns homes) es van aplegar el dijous passat a la Biblioteca del Centre Cultural per assistir a la inauguraciódel'exposició'Les dones i les filosofies. L'objectiu

d'aquesta mostra és recuperar i reivindicar el paper de nombroses dones que, fins al moment, mai s'han fet constar en els llibres de text ni

en el recull de la història. Aquest era, doncs, un primer pas.

Pàgina: 22 FOTO:E. GAS ALLÀ

PROSPECCIONEN ELS QUATRE CANTONS

No es tracta d'una prospecció d'aquesta publicació, que ja sabem que feu fidelment setmana rere setmana, sinó de la plaça dels Quatre Cantons. Qui s'acosti aquests dies per l'indret podrà

observar aquesta màquina, que duu a terme una prospecció del terreny per iniciar la construcció delpàrquing subterrani al centre.

FOTO: E.GASALLA

els mobles

carre mobles Francesc Moragas, 33

Tel.93 674 09 95 SANT CUGAT DEL VALLÈS www.carremobles.com

http://www.carremobles.com

US 4 CANTONS

T 0 n n i B

Alex Corretja jugarà a Holanda la seva dotzena eliminatòria de la Copa Davis

Des del 1996, ha sumat un balanç de dotze victòries i set derrotes

Àlex Corretja, que encara no ha jugat cap torneig en la present temporada, debuta aquest cap de setmana a Eindhoven contra Holanda en la primera ronda de la Copa Davis.

ALEX LÓPEZ

-Sant Cugat -

Alex Corretja enceta aquest cap de setmana la seva temporada ten-nística 2001, amb la participació amb l'equip espanyol de Copa Davis en la primera eliminatòria del Grup Mundial de la Copa Davis. Espanya jugarà a Eindhoven contra Holanda i defensarà el títol d'actual campió, que va aconseguir al desembre passat al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Malgrat que la temporada ten-nística ja fa setmanes que va començar, Alex Corretja encara no ha participat en cap torneig. El santcugatenc s'ha preparat a Andorra i també al CAR de Sierra Nevada, amb el seu entrenador Javier Dudu Duarte i el seu preparador físic Patrick Feijula.

L'equip espanyol que defensarà el títol de campió estarà integrat per Alex Corretja, Juan Carlos Fe-

rrero, Carles Moya i Joan Balcells. Per tant, la gran novetat en la convocatòria és l'entrada del mallorquí Carles Moya per Albert Costa, que ha caigut de la llista de convocats. En aquesta eliminatòria també s'estrenarà el nou equip tècnic espanyol, l'ara anomenat G-3, format per Juan Bautista Avendafio, Jordi Arrese i Josep Perlas.

Ja porta onze eliminatòries

Aquesta serà la dotzena eliminatòria de Copa Davis en què participarà Corretja. Des de l'any 19%, el santcugatenc ha estat cridat per jugar amb l'equip espanyol i per això és ara mateix el tennista actual de l'equip que més partits ha jugat De les onze eliminatòries, Corretja ha sumat un balanç de vuit victòries i dues derrotes en individuals i quatre triomfs i cinc desfetes en dobles.

Corretja és un dels actuals campions de la Copa Davis FOTO: E4C

Al llarg de tota la setmana passada, l'equip espanyol de Copa Davis va preparar-se a les instal·lacions del CAR de Sant Cugat, on s'hi va instal·lar una pista sintètica de les mateixes característiques que la que es trobaran a Eindhoven. Diumenge, l'expedició espanyola va viatjar cap a la ciutat

holandesa, que des d'avui i fins diumenge ha d'intentar superar en pista coberta aquesta primera ronda.

Si el conjunt espanyol aconsegueix superar Holanda haurà d'enfrontar-se en segona eliminatòria amb el vencedor del Ro-mania-Alemanya.

Hoquei patins

Transcendental triomf del Patí Hoquei Club a Reus

A.L. - Sant Cugat -

Després de nou jornades consecutives sense conèixer la victòria al campionat de lliga de Primera Nacional Catalana, el sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat va imposar-se a la pista del fins llavors setè classificat, el Reus Deportiu, per 2 gols a 7. Amb aquest més que important triomfa domicili, el conjunt ver-mell-i-negre abandona la penúltima posició i ara suma els mateixos punts -onze en total- que el Mollet.

Aquest cap de setmana, el Patí Hoquei Club Sant Cugat inicia la segona volta jugant a la pista del Cassanenc. L'equip gironí és ara mateix equip de la zona in-termitja a la classificació, amb 15 punts.

A l'anada, en partit jugat al pavelló municipal de Sant Cugat, el xoc va finalitzar amb un empat a 4 gols.

Futbol sal

El Winterthur esgarrapa tres punts d'or a la pista del

CFS Montsant de Barcelona

A.L. - Sant Cugat / Barcelona-

El Futbol Sala Winterthur Sant Cugat es va fer dissabte a Barcelona amb la tercera victòria a do-micili-Gasifred Atlético i Elèctrica Ciem-de la present temporada, en superar per 1 gol a 3 el CFS Montsant. El conjunt vermell-i-negre va jugar un dels enfrontaments més seriosos de la present campanya i va sumar tres punts que, de moment, li permeten continuar una setmana més sense ocupar plaça de descens a Primera Nacional B. Albert Manzanares va rubricar el triomf santcugatenc amb tres gols, dos d'ells des del punt

del doble penal. L'entrenador-jugador del FS

Winterthur Sant Cugat, Jaume Estrada, va declarar després del partit que "ha estat un dels partits més seriosos que hem fet aquesta temporada" i va afegir, a més, que "si mantenim la intensitat defensiva i la tensió, som un equip molt difícil de guanyar. Crec que hem fet un dels millors partits de la temporada des del punt de vista defensiu, però continuo pensant que la nostra assignatura pendent és anotar més gols".

D'altra banda, val a dir que el Winterthur va haver de jugar aquest xoc sense els lesionats Ru-ben Bosch i Jaume Estrada, el san-

El Winterthur Sant Cugat rep dissabte al pavelló el FS Olesa, líder del grup sisè FOTO: ENRIC FABRE

cionat Uri i el porter Guillem de Pablo, que per motius personals no va poder desplaçar-se amb el seu equip.

El Winterthur rep dissabte a un quart de sis de la tarda al pavelló municipal el líder del grup sisè, el FS Olesa, en partit corresponent a la primera jornada de la segona

volta. L'Olesa, que tan sols ha perdut dos partits a la lliga, va empatar a l'anada amb el FS Sant Cugat, en l'únic empat que ha encaixat fins ara. El FS Olesa però, va patir en la darrera jornada una més que sorprenent derrota davant el Club Natació Sabadell, per 5 gols a 6. Al respecte, Estrada està convençut

que l'adversari de dissabte "vindrà amb una necessitat imperiosa d'aconseguir els tres punts en joc, però jo espero poder continuar en la nostra bona línia de dissabte amb el CFS Montsant".

Davant el CFS Montsant va debutar l'últim fitxatge del Winterthur, José Luís Martín.

ELS^CANIONS Dijous, 8 defebrer del 2001 Esports 29

V o l e i b o l

El CV Sant Cugat

depèn d'ell mateix

per jugar la promoció

I

ALEX LÓPEZ

- Sant Cugat -

El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat va fer un pas molt important el passat cap de setmana, en superar satisfactòriament el CV Algaida i el CV Ciutadella, tots dos per 1 set a 3. D'aquesta manera, l'equip local ha tornat a demostrar la seva candidatura per disputar la promoció d'ascens a la Lliga FEV.

Amb aquesta nova victòria al campionat, el sènior femení té ara mateix a les seves mans, i quan tan sols li manquen cinc jornades per posar el seu punt i final a la lliga, la possibilitat d'assegurar-se una de les dues places que donen

dret a jugar la promoció d'ascens. Ara mateix, el CV Sant Cugat és

líder en solitari, però perseguit pel CV Elx i el CV Esplugues, malgrat que els dos equips amb més possibilitats de classificar-se són el CV Sant Cugat i el CV Elx, que són els equips que s'han mostrat més regulars al grup B de Primera Nacional.

Tot a favor

Dels últims quatre partits que ha de jugar a la lliga, el CV Sant Cugat n'ha d'afrontar tres com a equip local al pavelló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix. Aquest dissabte, per exemple, el sènior femení rep el CV Terol,

' Sant Cugat rep el CV Terol a Valldoreix FOTO: ENRIC FABRE

equip que a l'anada les santcuga-tenques ja van derrotar.

Després d'aquest enfrontament, el Club Voleibol Sant Cugat tornarà a jugar a casa contra el CV Rubí, un altre conjunt assequible. En la penúltima jornada, l'equip local haurà de desplaçar-se a la pista de la Universitat d'Alacant,

mentre que jugaran l'últim partit del campionat a casa i contra l'actual tercer a la taula, el CV Esplugues, que podria jugar-se el ser o no ser finalment a la promoció d'ascens a la lliga FEV.

El CV Sant Cugat buscarà dissabte la seva quarta victòria consecutiva al campionat.

t i 0 t i s tn 0

Els infantils Xènia Hosta i Ignasi Sols acaben

quarta i sisè a la Final Territorial de Cros

Molts atletes santcugatencs afronten a Ascó la Final Nacional A.L.

- Canet de Mar / Sant Cugat -

Un bon nombre d'atletes santcugatencs s'han classificat per córrer aquest cap de setmana a Ascó (Tarragona) a la Final Nacional de Cros. Bona part d'aquests corredors van prendre part, el passat 28 de gener, a la Final Territorial de Cros que va es celebrar al circuit de Ca l'Amargant de Canet de Mar (Maresme). Els dos millors atletes santcugatencs van ser els infantils Xènia Hosta, del Club Muntanyenc Sant Cugat, que va cloure en quarta posició d'un total de 139 atletes, i Ignasi Sols, del Fila Domingo Cata-lan, que va finalitzar sisè d'un toal de 124 participants. Dels 22 atletes de Sant Cugat que hi van participar també cal destacar l'actuació d'Àngela Fio, del CM Sant Cugat, que va ser tretzena.

En benjamí masculí hi van prendre part els també locals Pol Cortés (3.4è, CEIP Joan Ma-

i \

i

\ •i

\ ' • l ^ t , [## ' 1 \

[Li ' • l : t •"', X

i I $ .»:^.«->'% \

k'?

Un bon grapat de santcugatencs participaran a Ascó a la Final Nacional de Cros FOTO: E4C

ragall); Gerard Giménez (49è, Joan Maragall); Jaume Bertran (54è, CM Sant Cugat); i Xavi Martín (74è, Escola Avenç). En benjamí femení van córrer Marta Fernàndez (30ena, Joan Maragall); Andrea Cabezas (32ena, Joan Maragall); Sara Ortiz

(38ena, Joan Maragall); Leticia Dezcallar (61ena, Avenç); i Núria Folguera (67ena, Joan Maragall). En aleví masculí ho va fer Joan Fernàndez (31è, CM Sant Cugat). En aleví femení, hi van participar Maria Àngels Pinol (40ena, CM Sant Cugat);

Judit López (60ena, CM Sant Cugat) ; i Meri txel l Agulló (126ena, Joan Maragall). En infantil, també hi va córrer Pol Sòria, en cadet Carlos Pol, David García i Guillermo Martín, i en cadet femení, Marina Romero i Mireia Cuesta.

Jm? ses <§? Kg § « íü? 8T

Sorprenent derrota de la UE Sant Cugat a Santa Coloma

A.L. - Sant Cugat -

L'equip sènior A masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat va perdre contra tot pronòstic a la pista del CB Santa Coloma, per 105 punts a 87. Aquesta desfeta ha suposat la quarta derrota a la lliga, tercera a domicili.

En partit corresponent a la segona jornada de la segona volta del grup tercer de Primera Catalana, el conjunt santcugatenc rep la visita d'un adversari directe a la lliga: el Club Natació Sabadell. La UE Sant Cugat però, ja va derrotar-los a l'anada a Sabadell.

Els equips del Júnior FC golegen

- Sant Cugat -

Els equips masculí i femení del Júnior FC es mantenen a la part alta de la classificació després de vèncer els seus respectius compromisos a 1̂ lliga de Primera Divisió.

El sènior masculí de Ximo Soler va imposar-se a domicili al terreny de joc de l'EHC per 2 gols a 5 i ara són segons a la taula a dos punts del líder, el Futbol Club Barcelona. Aquest serà precisament l'equip que aquest cap de setmana visitarà les instal·lacions del Júnior FC.

Quant a l'equip femení de Joan Vidal van apallissar de gust l'Atlètic 1952, per 0 gols a 17 i segueix encapçalant la segona plaça per darrere de l'Olimpia, que és líder a la lliga.

Aquest cap de setmana, les sant-cugatenques visiten l'Atlètic de Terrassa.

Tots dos equips tenen serioses opcions de jugar la promoció d'ascens a Divisió d'Honor. /À.L.

GASOItt Ports gratuïts

Tel. n 5801162 ^\ <z? ̂ \ s s*\

Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial

30 Esports ÏLS/CANTONS Dijous, 8 de febrer del2001

i n s t a l · l a c i o n s

Vuit clubs locals presenten plegats un projecte al concurs públic del consistori L·s entitats donen suporta la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

ALEX LÓPEZ

-Sant Cugat-

Un total de vuit entitats esportives de la nostra ciutat presenten avui el seu projecte tècnic al concurs públic que ofereix l'Ajuntament de Sant Cugat per construir a la zona esportiva de la rambla del Celler una piscina coberta i una sala de fitness, i també l'adjudicació de la gestió de l'actual pavelló municipal i la sala escolar, segons ha pogut saber ELS 4 CANTONS. El termini de presentació de projectes finalitza avui mateix.

Aquests clubs esportius recolzen i donen suport d'aquesta manera a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), que és l'organisme que presenta la seva candidatura al concurs públic, amb el recolzament d'aquestes entitats esportives de Sant Cugat, que són el Club Muntanyenc Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Patí Hoquei Club Sant Cugat, Fundació Unió Esportiva Sant Cugat, Futbol Sala Sant Cugat, Club Voleibol Sant

i

Aquesta imatge

Cugat, Unió Ciclista Sant Cugat i Penya Blaugrana Sant Cugat.

Després de moltes reunions, la UFEC i aquestes vuit entitats santcugatenques van signar dimarts passat l'acord de col·laboració, que totes dues parts valoren molt positivament. Les entitats locals van decidir ja fa algunes set-

correspon a la piscina municipal FOTO.

manes donar recolzament a la UFEC, una entitat també esportiva sense finalitat de lucre. Amb aquesta determinació, els clubs esportius de la ciutat han demostrat la seva vertadera capacitat i organització per poder dur a terme un projecte que els il·lusiona.

En la seva intervenció directa

E. GASALLA

en la construcció i gestió d'instal·lacions esportives, els clubs de la ciutat pretenen també la no-pri-vatització d'aquestes dependències.

Un altre dels objectius clars amb la presentació d'aquest projecte és l'obtenció d'obtenir beneficis econòmics.

projecte esportiu

Club I Sant Cugat

Patí Hoquei Club Sant Cugat

Fundació Esportiva Sant Cugat

Futbol Sala Sant Cugat

Club Voleibol Sant Cugat

Unió Ciclista Sant Cugat

Penya Blaugrana SantCugat

Hü

RESERVES"

93 674 86 61

jr

ACABATS

Piafooais (en foam-cartró ploma) Laminats IMPRESSIÓ DE PÒSTERS Encapsulats ,_. ...„.- j . i:_ t.,.,_ Amb injecció de tinta ídss d'l unitat)

Fins a 135x200 cm

PROVES COLOR

GRAVACIÓ DE CD'S

Tiraíqes curts

FILMACIÓ DE FOTOLITS

S O L U C I O N S GRÀFIQUES S a n t A n t o n i , 1 5 - T e l . 9 3 5 9 0 1 0 8 6 - 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t

ELS-íCANTONS Dijous, 8 de febrer del 2001 Esports 31

F U T B O L

Regional Preferent Sant Cugat-San Juliàn

2a Regional E. Cerdanyola-La Farga

3a Regional 12.00 PB Sant Cugat-San Lorenzo (dg) 12.00 Mira-sol-Júnior (dg)

2a Div. Femení PB SL Cugat-Levante las Planas

Preferent Juvenil 12.00 Gimnàstic Tarragona-St, Cugat (dg)

2a Div. Juvenil 16.00 Comerç Creu-Sant Cugat (ds) 11.00 Júnior-N. Terrassa (dg) PB St. Cugat (descansa)

3a Div. Juvenil 11.00 Júnior-Rubí (dg) Mira-sol (descansa)

l a Div. Cadet 16.30 Sant Cugat A-Can Jofresa (ds) 09.00 N. Terrassa-Júnior (ds) 16.15 Ca n'Oriach-Sant Cugat B (ds)

2a Div. Cadet 16.00 PB Sant Cugat-Industrial (dS) 10.00 Mira-sol-F Sabadell (dG)

1a Div. Infantil 109.00 Sant Cugat A-Rubí (ds) 16.30 Can Jofresa-Sant Cugat B (ds) 10.15 M. Egara-PB SL Cugat (dg)

2a Div. Infantil 12.00 Júnior -At. Madrid (ds) 08.30 Ramon Llorens-Mira-sol (dg)

1a Div. Aleví 09.30 Rubí-Sant Cugat A (ds) 12.00 Júnior-PB Sant Cugat (ds) 09.45 Sant Cugat B-Cerdayola (ds)

Div. d'Honor Benjamí Sant Cugat-Badia Ca n'Oriach-PB Sant Cugat

1a Div. Benjamí PB Sant Cugat-Pajaril

Pref. Prebenjamí Cerdanyola-Sant Cugat PB Sant Cugat-Can Jofresa

B À S Q U E T

1a Catalana 19.00 UE Sant Cugat-CN Sabadell (ds)

3a Catalana masculí 17.30 UE Sant Cugat-Barberà (ds)

3a Catalana femení 19.00 Sant Jordi-UE Sant Cugat (ds)

Campionat territorial 19.00 B. Sant Cugat-Penya Culé (ds)

Júnior nivell A 16.00 UE Sant Cugat-Ripollet (ds)

Cadet masculí 12.00 J. Badalona-UE Sant Cugat A (ds) UE Sant Cugat B (descansa)

Cadet femení 16.00 Puigfred- Sant Cugat (ds)

Infantil masculí 10.45 CO Sant Cugat-Ribes (ds)

Preinfantil masculí 10.45 CO Sant Cugat-Gavà (ds)

Preinfantil femení 09.00 Sagrat Cor-CO Sant Cugat (ds)

F U T B O L S i t I A

1a Nacional A 18.30 Corbera-Olimpyc Floresta (ds) W. Sant Cugat-Olesa 2

1a Divisió masculí 16.00 Chess-Ordal (ds)

1a Divisió femení 09.00 Mas Gener-Sabadell (dg)

2a Div. A masculí 20.30 Capellades-Olimpyc F. (ds) 18.00 Sant Just-Champion F. (ds)

2a Div. B femení 16.00 Montornès-Mas Janer (ds) 18.00 Olesa-W. Sant Cugat (ds)

3a Divisió masculí 17.00 Mas Gener-Júpiter (ds)

1a Div. Juvenil 13.15 W. Sant Cugat-Les Corts (dg)

1a Div. Cadet 12.00 W. Sant Cugat-Les Corts (ds)

2a Div. Infantil 11.00 CET 10-Olimpyc F. (ds) 10.45 W. Sant Cugat-San Vicenç (dg)

1a Catalana 12.45 UE Sant Cugat-La Roca (dg)

3a Catalana 11.00 UE Sant Cugat -Cornellà (dg)

1a Cat. Juvenil masc. 18.00 Fornells-UE Sant Cugat (ds)

2a Cat. Juvenil masc. 16.30 Martorell-UE Sant Cugat (ds)

LI. Cat. Juvenil fem. 20.30 Gavà-UE Sant Cugat (ds)

LI. Cat. Cadet masculí 12.30 La Roca-UE Sant Cugat (ds)

LI. Cat. Cadet femení 09.30 UE Sant Cugat-Cambrils (dg)

2a Cat. Cadet masculí 19.00 UE Sant Cugat -Rubí (ds)

1a Nacional femení CVSantCugat-Teruel

1a Divisió masculí CVSantCugat-Prat

Camp. territorial fem. CV Sant Cugat-Martorell

Juvenil femení Horta-Guinardó-CV Sant Cugat

Cadet femení Esplugues-CV Sant Cugat

&£ $1& $% i $ o M

i l l t lpl i fci f 1a Divisió masculí 15.00 Júnior-Sant Cugat (dg)

1a Divisió femení At. Terrassa-Júnior

Juvenil masculí Júnior (descansa)

1a Nac. Catalana 11.30 Cassanenc-PH St Cugat (dg)

l a Fèmines 11.00 PH St. Cugat-Arenys Munt (dg)

Júnior 15.30 PH Sant Cugat-Sant Just (ds)

Juvenil 20.00 Vic-PH Sant Cugat A (dv) 19.15 Cerdanyola-PH St. Cugat B (ds)

Infantil 18.30 Vic-PH Sant Cugat (ds)

Aleví PH Sant Cugat A (descansa) 17.30 Vic-PH Sant Cugat B (ds)

Benjamí 10.15 Sant Joan-PH St. Cugat C (ds) PH Sant Cugat A (descansa) PH Sant Cugat B (descansa)

Prebenjamí 11.15 PH Sant Cugat A-Noia (ds) 10.15 PH St. Cugat C-Capellades (ds) PH Sant Cugat B (descansa)

3a Categoria CR Sant Cugat-Químic ER

l a Cat. grup A Marconi-Sq. Sant Cugat A

1a Cat. grup B Sq. Sant Cugat B (descansa)

2a Cat. grup A CreuAlta-Sq. Sant Cugat C

2a Cat. grup B Sq. Sant Cugat D (descansa)

3a Cat. grup A Piscines St. Carles-Sq. Sant Cugat E

Veterans grup B Sq. Sant Cugat-Àlfa 5

T E N M 1 S DE I J I Ü i J t

l a Categoria 11.00 Igualada-UE Sant Cugat dg)

2a Categoria 11.00 UE Sant Cugat-L'Avenç (dg)

3a Categoria 11.00 Can Colapi-UE Sant Cugat (dg)

R E S i í t T A T

F U T B O L

Regional Preferent Sants-Sant Cugat 1-0

2a Regional La Farga-Vilafranca 3-0

3a Regional Can Boada-Mira-sol 2-7 Júnior descansa

Preferent Juvenil Sant Cugat-Pubilla Casas 2-2

2a Div. Juvenil Sant Cugat-Pajaril suspès Andalucía-Júnior 0-0

3a Div. Juvenil Rubí-Mira-sol 3-1 Pobla de Lillet-Júnior 3-1 Can Boada-Mira-sol 2-7

Veterans Júnior-Sant Celoni 2-3

1a Div. Cadet E. Cerdanyola-Sant Cugat A 2-3 Júnior-Sp. Rubí 2-5 Sant Cugat B-E. Sabadell 4-2

2a Div. Cadet Ullastrell-Mira-sol 3-1

1a Div. Infantil Badia-Sant Cugat A , . .24 Sant Cugat B-Sabadell 2-2

2a Div. Infantil

Matadepera-Júnior 3-2 Mira-sol-Ca n'Oriach 4-1

1a Div. Aleví Sant Cugat A-Ripollet 0-1 Maurina Egara-Júnior 7-0 La Planada-Sant Cugat B 2-3

Div. d'Honor Benjamí CRR Tronchoni-Sant Cugat 0-3

Pref. Prebenjamí Sant Cugat-PB Sant Cugat 2-2

B À S Q U E T

1a Catalana Santa Coloma-UE Sant Cugat .. .105-87

3a Catalana masculí Imma-UE Sant Cugat 70-73

3a Catalana femení UE Sant Cugat-Súria 73-45

Campionat territorial B. Sant Cugat descansa

Júnior nivell A Navàs-UE Sant Cugat 108-60

Cadet masculí UE Sant Cugat A-Claret 62-76 UE Sant Cugat B-Castellar suspès

Cadet femení UESt-Cugat-ReginaCarmeli ....48-57

Infantil masculí CO Sant Cugat-CN Terrassa 76-26

Preinfantil femení CO Sant Cugat-Bonanova 62-58

F l i Y B O L SftLft

1a Nacional A Olimpyc Floresta-Almunia 2-3 Montsant-W. Sant Cugat 1-3

1a Divisió masculí Valldaura-Chess 2-5

1a Divisió femení Lluçanès-Mas Gener 3-0

2a Div. A masculí Olimpyc F.-Quatre Camins 4-3

2a Div. B femení Mas Gener-Sabadell 0-5 W. Sant Cugat-Montornès 4-3

3a Divisió masculí Mas Gener descansa

1a Div. Juvenil S. Julià-W. Sant Cugat 2-2

l a Div. Cadet Escola Pia-W. Sant Cugat 64

2a Div. Infantil Olimpyc F.-W. Sant Cugat 3-2

1a Catalana UE Sant Cugat-Molins de Rei 21-20

3a Catalana UE Sant Cugat descansa

1a Cat. Juvenil masc. UE Sant Cugat-Cardedeu 23-21

2a Cat. Juvenil masc. UE Sant Cugat-Sant Martí ajornat

LI. Cat. Juvenil fem. UE Sant Cugat-Cornellà 17-31

LI. Cat. Cadet masculí UE Sant Cugat-Maristes 27-22

LI. Cat. Cadet femení Ass. Lleidatana-UE Sant Cugat ajornat

2a Cat. Cadet masculí Igualada-UE Sant Cugat 25-25

1a Nacional femení Ciutadella-CV Sant Cugat 1-3 Algaida-Sant Cugat 1-3

1a Divisió masculí Axxon-CV Sant Cugat

Camp. territorial fem. Torredembarra-CV Sant Cugat

Juvenil femení CV Sant Cugat-Santa Coloma

Cadet femení CV Sant Cugat-Martorell ,

H O f UE1 « B R E i t

1a Divisió masculí EHC-Júnior 2-5

Juvenil femení Júnior descansa

B T O B i

3a Categoria Martorell-CR Sant Cugat 25-6

T E M M I S BE T A Q U I

2a Divisió masculí UE Sant Cugat-Sant Andreu 4-0

1a Categoria UE Sant Cugat-Ripollet 3 4

3a Categoria UE Sant Cugat-Parets 4-2

£LS4CAIVraNS Dijous, 1 de febrer del 2001 Esports

fUTBOL

Regional Preferent

G R U P 1

Poble Sec-Lloret 1-1 Sant Quirze-Marca l 'Ham .1-1

Cassà-San Cristóbal 3-0 Sants-Sant Cugat 1-0 San Juliàn-Torre Llobeta . .6-0 Pomar-Cerdanyola 2-1 Berga-Alzamora 1-1 F E Figueres-Montaflesa . . .3-1 Barceloneta-Pals 5-0

Equip PJ PC PE PP

S.]uliàn 20 10 5 5

Montanesa 20 10 4 6

Pomar 19 9 7 3

Sants 19 10 3 6

Cassà 19 10 2 7

Cerdanyola 19 9 4 6

Marca l'Ham 20 7 9 4

Barceloneta 19 8 5 6

S. Cristóbal 20 8 5 7

St Quirze 20 7 7 6

Lloret 19 7 6 6

Sant Cugat 19 7 4 8

Berga 19 5 8 6

PobleSec 19 5 7 7

FE Figueres 19 5 4 10

Alzamora 19 5 3 11

Pals 19 4 3 12

T.I.Iobeta 20 4 2 14

CF GC Punta

35 23 35

28 22 34

41 22 34

35 24 33

36 23 32

27 28 31

27 19 30

29 21 29

23 26 29

30 25 28

25 24 27

25 26 25

21 21 23

21 20 22

21 33 19

21 36 18

19 38 15

19 52 14

La propera (11 de febrer): Pals-Poble Sec; Lloret-Sant Quirze; Marca l'Ham-Cassà; San Cristóbal-Sants; Sant Cugat-San Juliàn; Torre Llobeta-Pomar, Cerdanyola-Berga; Alzamora-FE Figueres; Montanesa-Barceloneta.

Segona Regional

G R U P 5

P. Merengues-Barberà 2-2 Tibidabo-Cabrils 4-1 Fontetes-Badia 1-1 Llano-Ca n'Oriach 1-1 Sabadell-La Planada 1-2 CRR Tronchoni-E. Cerdanyola 0-1 L a Farga-Vilafranca 3-0 Bellaterra-Campoamor . . . . 1-0 Andalucía-Can Fatjó 6-0

Equip W ...R J!..Jf _. » « M

Tibidabo 19 14 4 1 42 15 46

Andalucía 19 14 2 3 49 23 44

Sabadell 19 14 0 5 49 22 42

Cerdanyola 20 13 2 5 66 28 41

Fontctes 20 11 5 4 46 20 38

Barbeta 19 10 5 4 64 31 35

Bellaterra 20 11 2 7 35 25 35

Llano 19 9 4 6 42 23 31

Cabrils 20 8 5 7 41 42 29

La Farga 20 8 2 10 43 53 26

La Planada 19 7 4 8 38 34 25

Campoamor 19 6 2 11 30 45 20

CRRTronchoni 19 5 4 10 29 34 19

Badia 20 5 2 13 22 37 17

P. Merengues 19 4 5 10 23 38 17

Ca n'Oriach 18 3 5 10 25 39 14

Can Fatjó 20 3 1 16 19 104 10

Vilafranca 19 2 0 17 19 69 69

La propera (11 de febrer): Can Fatjó-Los Merengues; Barberà-Ti-bidabo; Cabrils-Fontetes; Badia-Llano; Ca n'Oriach-Sabadell; La Planada-CRR Tronchoni; EF Cerdanyola-La Farga; Vi-lafranca-Universitari; Campoamor-Anda-lucía.

Tercera Regional

G R U P 14

San Lorenzo-Rubí 2-1 C a n Boada-Mira-sol 2-7 Montserrat-San Pedró 1-3 P. Nuevo-Sp. Rubí 1-7 Júnior descansa Les Fonts descansa Sant Quirze descansa

Equip N « M P f » K R «

San Pedró 14 9 4 1 31 16 31

Mira-sol 14 9 3 2 37 17 30

San Lorenzo 13 8 3 2 41 20 27

Rubí 13 8 1 4 28 12 25

Sp.Rubf 14 7 2 5 39 27 23

Castellar 13 7 2 4 30 20 23

SantQuirzc 12 5 1 6 25 23 16

RNuevo 13 4 1 8 27 57 13

Montserrat 14 2 4 8 23 37 10

Les Fonts 12 3 1 8 21 37 10

Júnior 12 2 2 8 23 37 8

Can Boada 12 I 2 9 14 36 5

PB Sant Cugat 12 1 1 10 9 39 1

La propera (11 de febrer): Castellar (descansa); PB Sant Cugat-San Lorenzo; Rubí-Can Boada; Mira-sol-Jú-nior, Les Fonts (descansa); Montserrat (descansa); San Pedro-Pueblo Nuevo; Sp. Rubí-Sant Quirze.

BÀSQUET

Primera Cata lana

G R U P 3

J A C Sants-Sant A d r i à . . .79-72 Masia Bou-SabadeU B . . .76-49 L a Torrassa-Rubí 103-96 Sant Joan-Minguella 86-76 Bufalà-CN Terrassa . . . . 8 6 - 7 2 Badaloní-Argentona 79-86 C N Sabadell-Gràcia 76-67 Sta. Coloma-UE S t Cugat .105-87

Equip PJ PG PJ> PF PC •>>«•

Sant Adrià 17 13 4 1470 1293 30

Argentona 17 13 4 1428 1261 30

CN Sabadell 17 13 4 1400 1318 30

UE Sant Cugat 17 13 4 1434 1321 30

JAC Sants 17 12 5 1345 1294 29

Santa Coloma 16 9 7 1389 1332 25

Badaloní 17 8 9 1401 1424 25

Minguella 17 8 9 1379 13% 25

Gràcia 17 8 9 1247 1284 25

Bufalà 17 7 10 1344 1336 24

C: :tí.A-S s | : :F ::[ m A C • . : ! : : < - H

Sabadell B 17 6 ii 1187 1266 23

Masia Bou 17 6 ii 1160 1311 23

Rubí 17 6 i i 1360 1398 23

CN Terrassa 16 6 10 1195 1181 22

Sant Joan 17 4 13 1247 1432 21

La Torrassa 17 3 14 1329 1468 20

La propera (11 de febrer): Rubí-Masia Bou; Sabadell-Sant Adrià; UE Sant Cugat-CN Sabadell; Gracia-Badalo-ní; Argentona-Badalona; CN Terrassa-Sant Joan; Minguella-La Torrassa; Santa Colo-ma-JAC Sants.

Primera Cata lana

Palautordera-Pardinyes . .28-34 Santpedor-BCN Sants . . . 22 -30 La Roca-Terrassa 28-26 Sant Quirze-Cardedeu . . .24-27 Granollers-Banyoles 31-22 Monteada-Sant Martí 21-15 U E S t Cugat-Molins Rei .21-20

Equip pj !S._.(S_Jt1LJff-JB!EL..fMfe

Granollers 17 15 0 2 463 388 30

Sant Quirze 17 13 0 4 471 397 25

Pardinyes 17 11 2 4 451 404 24

SantMartf 17 11 0 6 477 439 22

Cardedeu 17 9 3 5 421 395 21

UESt. Cugat 17 10 1 6 463 44S 21

BCNSants 17 9 2 6 418 409 20

Montcada 17 7 3 7 388 391 17

La Roca 17 6 2 9 430 435 14

Molins de Rei 17 6 1 10 408 444 13

Terrassa 16 3 3 10 388 428 9

Palautordera 16 2 4 10 381 433 8

Banyoles 17 2 2 13 384 437 6

Santpedor 17 1 3 13 397 495 5

La propera (11 de febrer): Sant Martí-Granollers; Cardedeu-Terras-sa, BCN Sants-Montcada; Molins de Rei-Sant Pedró; Banyoles-Palautordera; Par-dinyes-Sant Quirze; UE Sant Cugat-La Roca.

FUTSOtSAU

Primera N a c i o n a l

G R U P 5

Almunia-La Murga 6-4 Corbera-Multigest 7-2 L'Esclop-T. Cortada 6-8 Olimpyc Floresta-Montserrat 2-3 San MiguelSicoris 1-9 Canet-P. Andorra 7-1 Colo Colo-Vilassar de Mar .0-6

PJ PG PE PP

T. Cortada 13 10 1 2 31

Sicoris 13 8 1 4 25

Almúnia 13 8 1 4 25

Vilassar de Mar 13 7 2 4 23

Corbera 13 7 2 4 23

Montserrat 13 7 1 5 22

Oumpyc Floresta 1 3 5 4 4 19

Andorra

Canet

L'Esclop

San Miguel

Mulrigest

La Murga

Colo Colo

T. Cortada

Sicoris

Almúnia

Vilassar de Mar

Corbera

Montserrat

13

13

13

13

13

13

13

PJ PG PE

13 10 1

13 8

13 8

13

13

13

Olimpyc Floresta 13

Andorra

Canet

L'Esclop

San Miguel

Multi gest

La Murga

Colo Colo

13

13

13

13

13

13

13

PP Punta

2 31

4 25

4 25

4 23

4 23

5 22

4 19

6 19

4 17

7 16

9 10

9 10

9 10

7 10

La propera (10 de febrer): Vilassar de Mar-Almunia; La Murga-Cor-bera; Multigest-LEsclop; Talleres Corta-da-Olimpyc Floresta; PB Montserrat-Saan Miguel; Sícoris-Canet; P. Andorra-Colo-Colo.

Pr imera N a c i o n a l

G R U P 6

Inca-Elect. Ciem 2-2 Montsant-W. Sant Cugat . . . 1 - 3 Olesa-CN Sabadell .5-6 Manresa-Barcelona 3 - 2 Ripollet-Gasifred A t 4-3 Coplasti-Calvià 2-5

Olesa 14 11 1 2 34

Ripollet 14 10 1 3 31

Barcelona 14 9 2 3 39

La Unión 13 9 0 4 37

Elect. Ciem 14 8 2 4 26

Manresa 14 7 1 6 22

CN Sabadell 14 7 0 7 21

Montsant 14 6 2 6 20

Calvià 14 6 1 7 19

W. St. Cugat 14 5 2 7 14

Copiasp 14 4 2 8 14

Gasifred AL 14 3 2 9 11

CN Caldes 13 2 0 11 6

Inca 14 1 2 11 5

La propera (10 de febrer): Coplasti-Inca; Elect Ciem-La Unión; CN Caldes-Montsant; W. Sant Cugat-Olesa; CN Sabadell-Manresa; FC Barcelona-Ri-polleç Gasifred At-Calvià.

HOQuei PATIfíS

Primera N a c i o n a l

Cata lana

Equip PJ PG PE PP GF GC Puntm

Barcelona 14 10 2 2 73 38 22

Manlleu 14 9 3 2 60 51 21

Vic 14 8 I 5 60 45 17

Riudebidlcs 13

CES 13

Cassanenc 14

Reus Dep. 14

Jonquerenc 14

Taradell 14

Noia

CN Reus

Mollet

Voltregà

Vilassar

PHSt. Cugat 14

Arenys Munt 14

1 4 59 51 17

3 3 53 45 17

5 4 48 48 15

1 6 50 48 15

5 49 48 15

6 48 56 14

7 46 55 12

7 51 48 11

8 35 46 11

7 38 49 10

7 55 69 9

7 44 59 9

1 10 48 61

La propera (11 de febrer): VIc-CN Reus; Noia-Barcelona; Arenys de Munts-CESC; Jonquerenc-Taradell; Reus Dep.-Mollet; Cassanenc-PH Sant Cugat; Voltregà-Manlleu; Vilasar-Riude-bitlles.

Pr imera F è m i n e s

Equip PJ PG PE: PP GF GC Punta

Bigues i Riells 14 13 0 1 109 18 26

Arenys Munt 14 12 1 1 52 14 25

CN Igualada 14 10 1 3 60 21 21

Voltregà 14 10 0 4 83 46 20

Mataró 14 8 1 5 51 29 17

Salt 14 3 6 4 33 53 12

PHSL Cugat 14 S 1 8 39 61 11

Vilanova 14 4 1 8 24 65 9

Arenys Mar 14 3 3 8 39 69 9

Lloret 14 2 4 8 24 51 8

Farners 14 2 2 10 21 53 6

Maçanet 14 1 0 13 32 87 2

La propera (11 de febrer): Salt-Massanet; Farners-Bigues i Riells; Voltrega-Vtlanova; CN Igualada-Arenys de Mar; Mataró-Lloret; Sant Cugat-Arenys de Munt.

VOLEIBOL

Primera N a c . F e m e n í

G R U P B

Algaida-CV Sant Cugat . . . 1 - 3 Teruel-Esplugues 1-3 Ciutadella-CV Sant Cugat .1-3 Almoradí-Camp Escolar 3-0 Rubí descansa Elche descansa

Enul. PJ PC PP af SC Punta

CV Sant Cugat 14 12 2 37 12 26

Esplugues 13 9 4 31 19 22

Elche 11 10 1 31 13 21

Algaida 11 7 4 24 19 18

Almoradí 12 6 6 22 22 18

Ciutadella 13 5 8 25 27 18

U.Alicante 13 5 8 23 27 18

Camp Escolat 11 3 8 15 27 14

Rubí 12 2 10 12 31 14

Teruel 12 2 10 10 33 14

La propera (10 de febrer): Ciutadella (descansa), Camp Escolar-El-che; CV Sant Cugat-Teruel; Esplugues-Algaida; U. Alicante-Rubí.

Esports EIS-ÍCANIOINS Dijous, 1 de febrer del 2001

MM H M c • ,t » S : S Í Í : : Í : ; I . : A cm<o: u s

Primera Divisió

Masculí

Equip PJ PG PE P P G F G Ç Punta.

Barcelona 13 10 2 1 38 13 22

AL Terrassa 13 8 4 1 38 20 20

13 8 4 1 34 20 20

Can Salas 13 7 2 4 27 24 16

ADRimas . 13 5 5 3 22 19 15

Polo ., 13 5 3 5 23 23 13

Honigvogel 13 5 2 6 19 17' 12

ClubEgara 13 5 2 6 18 24 12

Atlètic.1952 13 4 2 7 27 31 10

Unia 22 13 2 4 7 21 32 8

EHC 13 1 2 10 13 33 4

RUSC 13 1 2 10 10 34 4

La propera (10-11 de febrer):

Atlètic 1952-Polo; Línia 22-AD Rimas;

RUSC-At. Terrassa; EHC-Honigvogel;

FC Barcelona-Can Salas; Júnior-Egara.

Primera Divisió

Femení

PJ PG PE PP GF GÇ Punt.

Olimpia 7 7 0 0 53 2 14

Júnior 7 6 0 1 31 7 12

Polo 8 4 1 3 16 18 9

Club Egara 8 4 0 4 10 22 8

At. Terrassa 8 3. 1 4 17 13 7

Línia 22 7 3 1 3 11 8 7

Terrassa 8 1 1 6 9 39 3

Atlètic 1952 7 0 0 7 7 45 0

La propera (10 de febrer):

Olimpia-Club Egara; At. Terrassa-Júnior;

Terrassa-Línia 22; Polo-Adètic 1952.

Segona Nacional

G R U P 5

Vilaíranca-Sants 4-2

El Ciervo-Mediterrani . 4-0

Olesa-Vilanova .4-3

L'Escala-Horta 3-4

U E St Gugat-Sat. Andreu .4-2

Equip PJ PG PP Punta

L'Escala 11 10 • 1 21

UE Sant Cugat 11 9 2 20

11 8 3 19

11 6 5 17

11 6 5 17

11 5 6 16

11 3 . 8 14

11 3 8 14

El Ciervo

Olesa

Mediterrani

Sants

Vilafranca

Horta

Sant Andreu

Vilanova

La propera (18 de febrer):

Sants-L'Escala; Mediterrani-Olesa; Hor-ta-el Ciervo; Vilanova-UE Sant Cugat; Sant Andreu-Vilafranca.

• • I HMNHH

Cadet masculí 09.00 Nicolau Copèrnic-Avenç (ds)

Infanti l masc. / fem. 09.15 CO Sant Cugat (I-M)-B. Ribes (ds) 10.45 CO Sant Cugat (Prel-M)-Gavà (ds) 09.00 Sagrat Cor-CO Sant Cugat (F) (ds)

Infanti l masculí 10.15 CO Sant Cugat A-Col. Carme B (ds) 10.15 Col. Vedruna B-CO St. Cugat B (ds)

Aleví masculí 12.00 Pins Vallès A-Pins Vallès B (ds) 13.00 Sant Jordi C-Ferran Clua A (ds) 13.00 Catalunya A-Avenç (ds) 10.00 CO St. Cugat A-St. Jordi B (ds) 12.00 St. Jordi A-Regina Carmeli (ds). 09.00 Catalunya B-Santa Isabel (ds) 09.00 Àgora-Ferran Clua B (ds) CO St. Cugat B (descansa)

Aleví femení 09.00 Col. El Cim-Escola Avenç (ds)

Benjamí masculí

10.00 Avenç A-Avenç B (ds) 11.00 Àgora-Ferran Clua (ds) 13.00 St. Jordi A (M) -St. Jordi B (F) (ds) 12.00 Pins del Vallès-Santa Isabel (ds) 11.00 Col. Europa-Catalunya B (ds) Catalunya A (descansa) Joan Maragall (descansa)

FUTBOl· A - 1 1

Infanti l 10.30 Col. Sant Francesc-EE Foiró (ds)

FUTBOL ft-y

Aleví masculí 10.00 La Farga-Col. El Cim (ds) 09.00 M. Auxiliadora-Escola Thau (ds) 11.00 EE Foiró A-Viladecavalls (ds) 11.00 Avenç B-E. Montserrat (ds) 09.00 Maristes Rubí-EE Foiró B (ds) Avenç A (descansa)

Femení 09.00 Sp. Rubí-Júnior (ds) 10.00 IES Terrassa-CE Àgora (ds)

Benjamí masculí 10.30 Can Fatjó A-Júnior (ds) 11.00 Escola Thau-Rubí FS (ds) 12.45 Pau Casals-Col. Europa (ds) 12.00 Ramon Llorens-Àgora B (ds) 11.00 UE Rubí B-Sant Cugat B (ds) 10.00 Spotting B-Sant Cugat A (ds) Àgora A (descansa)

U I U l l i . a l l l J I

Juveni l masculí 12.00 D. Montblanc A-Angeleta Ferrer (ds) 10.00 IES EI Bullidor-Leonardo da V. (ds)

Cadet masculí 11.30 CE Àgora-IES Blanxart (ds)

Infanti l masculí 12.00 Arnau Cadell-Esc. Montserrat (ds) 13.00 Col. Europa-Maristes Rubí (ds) 11.00 Balmes A-Leonardo da Vinci (ds)

10.00 Balmes B-EE Foiró (ds) Avenç (descansa)

Aleví masculí 11.00 Cultura Pràctica-Col. Europa (ds)

Infantil-Cadet fem. 10.30 Avenç B-URE Les Planes (ds) 11.30 Avenç A-RubíA(ds) 09.00 Angeletea Ferrer-Santa Eulàlia (ds) 09.00 Sant Cugat-CN Sabadell B (ds) El Pinar (descansa)

Hftwaeeii Infanti l masculí 10.00 Rubí A-Avenç (ds) 12.00 Viaró-CO Sant Cugat (ds)

Aleví masculí 12.00 Pla Farreras-Verdaguer B (ds)

13.00 Torre de la Llebre-Collserola (ds) 13.00 Ferran Clua C-La Floresta (ds) 11.00 Ferran Clua A-Ramon i Cajal B (ds) 10.00 Col. Carme A-Avenç B (ds) 09.00 Ferran Clua B-Agustí Bartra (ds) 10.00 Ramon i Cajal A-Catalunya (ds) 09.00 Maristes Rubí-Liceo Egara (ds) 12.00 Pau Casals-Avenç A (ds) 12.00 Verdaguer A-Santa Isabel (ds) 10.00 Col. Carme B-Joan Maragall (ds) 09.00 Ramon i Cajal C-Col. Lumen (ds)

Benjamí masculí 12.00 Joan Maragall-Santa Isabel (ds) 10.00 Montessori-Catalunya A (ds) 11.00 Pla Farreras A-Pla Farreras B (ds) 12.00 Ramon i Cajal-Liceo Egara (ds) 11.00 Lumen-Ramon i Cajal C (ds) 09.00 Avenç B-Catalunya (ds) 13.00 Joan Maragall-Ferran Clua (ds) 11.00 Agustí Bartra-Avenç A (ds) 13.00 Col. Carme-Ramon i Cajal B (ds)

Cadet masculí Escola Avenç-Col. Tecnos 2-0

Infanti l masc./ fem. CO St. Cugat (IM)-CN Terrassa . . . .76-26 CO St. Cugat (F)-S. Bonanova .62-58CO St. Cugat (Prel.M)-Sama ajornat

Infanti l masculí Tecnos A-CO St. Cugat A 77-14 CO St. Cugat B-Col. Cingle 51-20

Aleví femení Castellbisbal A-Escola Avenç 2-0

Femení Júnior descansa

Benjamí masc. Liceo Egara-Olympic 0-2 25 Setembre C-Sporting C 2-0

Prebenjamí masc. Rubí FS-UE Rubí A 2-0

Font de l'Alba B-Col. Europa .. .ajornat

Aleví masculí Foiró B , descansa

Cadet masculí Castellbisbal-CE Àgora 11-4

Infanti l masculí EE Foiró-Avenç 3-9 Balmes B-Leonardo da Vinci 3-7 Balmes A-E. Montserrat 24-0

Aleví masculí

LEIBOL

Infantil-Cadet fem. URE Les Planes-El Pinar 0-2 Avenç A descansa Angeleta Ferrer descansa

Aleví masculí Ferran Clúa-Avenç ajornat Paidòs A-Joan Maragall 2-0 Les Planes-Paidòs B 1-2 Cultura Pràctica-La Floresta 2-0 Les Planes-Cultura Pràctica 2-0 Paidòs A-Paidòs B 2-1

• Ferran Clua-Joan Maragall ajornat Averíç-La Floresta ajornat

Infanti l masculí Avenç-Viaró 31-26 Col. Carme-Rubí A 45-14 CO Sant Cugat-Sp. Terrasa 35-10

Aleví masculí Ferran Clua A-Col. Carme A 8-0 Ferran Clua B-Ramon Cajal B 4-4 Agustí Bartra-Avenç B 5-3 Ramon i Cajal A-M. Rubí 8-0 Pau Casals-Catalunya 2-6 Avenç A-Liceo Egara 6-2 Verdaguer A-Carme B 5-3 Ramon i Cajal C-Santa Isabel 0-8 Col. Lumen-Joan Maragall 1-7 Pla Farreras-Torre de la Llebre 8-0 Ferran Clua C-Verdaguer B .' 4-4 La Floresta-Collserola 4-4

Benjamí masculí Ramon i Cajal A-Limen 8-0

Avenç B-Liceo Egara 2-6

Catalunya-Ramon i Cajal C 7-1

Joan Maragall-Agustí Bartra 8-0

Col. Carme-Ferran Clua 8-0

Ramon i Cajal B-Avenç A 2-6

Joan Maragall-Montessori 8-0

Pla Farreras A-Santa Isabel 8-0

Pla Farreras B-Catalunya A 2-6

Play off (pel 5-6è lloc) CO Sant Cugat-IES Blanxart 3-0

34 Publicitat ELS í CANTONS Dijous, 8 de febrer del 2001

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4C4NTONSde Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EHS4C4NT0NS

Nom: Adreça:

CP: Població

Te lè fon • . . ' . .

\jn gr»n

si nia» Jgr»i»,»«e»·« Ea <íe P»»»a

RACC r v FCLUB

De legac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 •Te l . 93 495 50 71

EIS4CANTONS

M i Espectacles

Lultura Dijous, 8 de febrer del 2001

C i c l e c o ^ s f e r è f i c í e s

L'historiador Ainaud de Lasarte inaugura el cicle 'Gaudí 1 5 0 anys'

La primera conferència va reunir un gran nombre d'assistents

jriador Ainaud de Lasarte ra el cicle 'Gaudí 150 anys' a conferència va reunir un gran nombre d'assistents

La sala d'actes de l'ANC va quedar petita per albergar la gran quantitat de públic que va assistir a l'acte F: E. GAS ALLÀ

La conferència Gaudí i la seva època, a càrrec de l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte va ser l'encarregada d'obrir el cicle de xerrades sobre Gaudí que es realitzarà cada dijous, fins al 15 de març, a l'ANC.

MARGA ALMAGRO

- Sant Cugat -

El cile de xerrades Gaudí 150 anys, organitzada per l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i els Amics de la U N E S C O Valldo-reix-Sant Cugat, es va iniciar dijous passat amb una conferència a càrrec del conegut historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte.

El cicle s'avança als propers anys, en què es realitzaran nom-brosíssims actes arreu del món per celebrar el 150è aniversari del naixement d'Antoni Gaudí. L'historiador Ainaud de Lasarte va felicitar els organitzadors per avançar-se un any a la celebració, perquè "ho han organitzat d'una manera diferenciada, tots

M.A. - Sant Cugat -

L'escriptor mallorquí resident a Valldoreix des de fa 11 anys Baltasar Porcel ha estat el guanyador del XXI Premi Ramon Llull de les Lletres, convocat per l 'editorial Planeta i dotat amb 10 milions d e pesse tes . L'obra amb la qual Porcel ha captivat el jurat del premi ha estat L'emperador o l'ull del vent, una novel·la que està ambientada a principis del segle XIX i que narra el dramàtic captiveri d 'un soldat napoleònic, presoner durant cinc anys a l'illa mallorquina de Cabrera. Els seus

els temes relacionats amb l'artista seran tractats pels millors coneixedors". Per la seva banda, el director de l 'ANC, Josep Maria Sans Travé va destacar que "aquest cicle és un dels de més categoria i relleu que hem fet a l 'ANC, tant per la figura de qui

pr inc ipa ls p ro tagon i s t e s són Gera rd d e F l e u r y y H o n o r é Grapain, respectivament, un tin e n t i un soldat de l ' exèrc i t francès caiguts a la batalla de Bailèn i presoners a l'illa de Cabrera, i un dona mallorquina, Alòdia Picornell . Malgrat ser una novel·la històrica, Porcel ha combinat els gèneres de novel·la romàntica, d 'aventures , epistolar i d'intriga i ha aconsegu i t un còc te l de g è n e r e s anomenat L'emperador o l'ull del vent.

A la cerimònia de l'entrega del premi Ramon Llul l , Baltasar Porcel va manifestar que "la idea per escriure aquesta no-

es parlarà com per les persones que vindran a fer les conferències".

La sala d'actes de l 'ANC es va omplir de gent interessada per saber una mica més sobre la vida i obra del gran artista català. Ainaud de Lasarte va iniciar el ci-

vel·la va néixer fa 35 anys, quan vaig estar per primera vegada a Cabrera caminant sobre una terra erma que un dia va ser un camp de la mort". El resultat és una fidel reconstrucció d'uns esdeveniments històrics.

Baltasar Porcel va ser el pre-

cle oferint una xerrada sota el títol Gaudit la seva època. L'historiador va fer una repassada històrica a la Catalunya de finals del segle XIX i principis del X X ' va destacar que "estem parlant de l'època del catalanisme, una època en què un grup important de

goner de la Festa Major de Sant Cugat de l'any 2000, també va escollir la ciutat per presentar la seva obra El cor del senglar, la novel·la que va escriure anteriorment a L'emperador o l'ull del vent. Amb el premi Ramon Llull, Baltasar Porcel ja suma

persones, entre elles Gaudí, tenien un gran interès per fer coses".

Josep Maria Ainaud de Lasarte també va destacar que "aquesta motivació per fer coses noves anava acompanyada d 'un capital, sobretot de famílies barcelonines". Antoni Gaudí va viure en una època de contínues iniciatives, que estaven recolzades per personalitats com el comte Güell, sense el qual l'artista modernista no hauria pogut fer mai el Palau o el parc Güell, iniciati-

Ainaudde Lasarte: "Gaudí va viure en una època en què hi havia

un important moviment cultural"

ves privades que van fer de Barcelona una de les ciutats modernistes més importants del món. A principis de segle, Catalunya és capaç de recuperar la seva cultura, però també la seva economia i el seu govern.

Avui dijous el director i coordinador de les obres de la Sagrada Família, Jordi Bonet, serà l 'encarregat de dur a terme la conferència La Sagrada Família, el temple barceloní del tercer mil·lenni.

una llarga trajectòria d'èxits en el món de la literatura, en t re els quals des taquen el premi Josep Pla, el Serra d 'Or de novel·la i contes, el Sant Jordi, el Prudenc i Bertrana i el Premi de L i te ra tu ra Cata lana de la Generalitat de Catalunya.

T & IW #

Baltasar Porcel guanya el premi Ramon Llull

de les Lletres

Baltasar Porcel (al mig) en la presentació del seu llibre anterior, 'El cor del senglar', organitzada per ELS 4 CANTONS F: E. G.

36 Cultura ELS/CAiyrraVS Dijous, 8 de febrerdel'2001

& W 5

Bellesa i monstruositat es fusionen de la mà de la coreògrafa Marta Carrasco El muntatge 'Mira 'm (Se dicen tantas cosas)' va entusiasmar el públic

La companyia de Marta Carrasco va fer gaudir el públic amb una fascinant combinació de bellesa i monstruositat F: E.F

ESTER CASTANYER

- Sant Cugat -

La companyia de Marta Carrasco va seduir el públic sant-cugatenc amb el seu muntatge Mira'm (Se dicen tantas cosas). Basat en un peculiar llenguat

ge de dansa i teatre, l'espectacle va aproximar els prop de 500 espectadors del Teatre-Auditori al món de la monstruositat, de les diferències i dels éssers marginals només amb el llenguatge del cos i de la dansa. El muntatge, que

compta amb la participació de 5 ballarins, va oferir, a més, la possibilitat de veure ballar la mateixa Marta Carrasco, que en aquesta ocasió va deixar el seu paper de direcció i va sortir a l'escenari per substituir la ballarina i actriu santcugaten-

ca Carme Gonzàlez. L'actuació, protagonitzada per una gran bellesa plàstica, va ser molt ben rebuda pels espectadors, que amb els seus aplaudiments van obligar els ballarins a sortir a saludar repetides vegades.

El Teatre-Auditori acull un espectacle de petit format

M.A. - Sant Cugat -

El 16 de febrer vinent el Te-atre-Auditori es transformarà en un petit teatre amb un afora-ment limitat. Això es deü al fet que la representació de la setmana serà un espectacle de petit format. L'obra serà Por menjar-se ànima de Rainer Werner Fassbinder, interpretat per la companyia Tantarantana i dirigit per Carme Portaceli.

Por menjar-se ànima reflecteix la xenofòbia en amplis aspectes de la societat sobretot en els temes d'amors i desamors, uns clars exemples dels quals són: la discriminació contra un marroquí perquè s'ha enamorat d'una dona blanca, o la discriminació cotra una dona perquè s'ha enamorat d'un home més jove que ella. Totes dues són situacions que pel fet de no ser considerades normals mereixen el menyspreu de gran part de la societat, però tot això tan terrible, Fassbinder ho presenta amb una senzillesa i un amor que arriba al cor i a l'ànima de l'espectador. Per la seva banda, Carme Portaceli ha fet una gran posada en escena.

L'obra, en la qual intervindran els actors Gabriela Flores, David Bages, Laura Jou, Nacho Fresneda, Lluïsa Castell, Pepa López i Albert Pérez, es representarà el Teatre-Auditori el proper 16 de febrer.

t t

Frustració enutjosa

Espectacle: 'Mira'm (Se dicen tantas cosas)'. Creació de Marta Carrasco.

Direcció: Marta Carrasco i Pep Bou.

Intèrprets: Pepo Blasco, Marta Carrasco, Adrià Gonzaiez, Neus Suné i Carme Gonzaiez.

Lloc i dia: lèatre-Auditori. 3 de febrer.

La convocatòria del nou espectacle de Marta Carrasco, artista que segueixo des que va començar a destacar a la companyia d'en Ramon Oller, em va omplir de bones expectatives. Blanc d'ombra era un pas cap a la recerca d'un espai entre dansa i teatre, assolit amb un nivell de qualitat fora de dubtes i així ho vaig manifestar en la meva critica en aquest mateix diari.

Comença l'espectacle. En l'obscuritat, música suggerent, zum-

EPUARU IENKR

/.um de coloms, unes llum tènues s'encenen i apaguen, i deixen veure aleatòriament els rostres de persones que, a poc a poc, es despla-cen per l'escenari que, en il·luminar-se, veiem ple d'objectes i mobles diversos, aparentment contradictoris, reconvertits en portes i escales per anar amunt i avall, per entrar i sortir, potser per no anar enlloc si no és al mateix interior, la cosa més difícil d'explicar i de conèixer. Això va bé!

Bettleheim deia: "Els contes aporten importants missatges al conscient, preconscient i inconscient, sigui quin sigui el nivell de funcionament de cadascun d'ells". I jo creia que anaven una mica per aquesta drecera fins que, a mesura que el temps anava passant, vaig entendre que ens havien fotut en un atzucac sense sentit. On va Marta Carrasco? Vol fer ei pitjor de Pina Bausch? Acostar-se al món

de Philippe Genty, sense arribar-hi? No ho sé, només puc dir que, a part d'unes poques trotxilles estètiques i algunes imatges impac-tants, l'intent de portar a l'espectador, a vegades increpant-lo directament, a un món d'introspecció subtil, de sensacions per aprofundir, com diu, en aquest "submón que tots portem dins nostre", es queda en la pura entelèquia.

Presentant Mazurca Fogó a Barcelona, deia Pina Bausch: "El que m'interessa no és la manera com es mouen les persones, sinó allò que fa moure les persones". Molt bé, però si vaig a veure un espectacle de dansa, sí que m'interessa -tam-bé!-com es mouen les persones, i si, com ara, es tracta d'una perfo-manceàe fusió, confio que la suggestió arribi per la via de la sensibilitat i la raó, aquella del cor que té raons que la raó no comprèn.

Itl lIP

El concert es va realitzarà l'Aula Magna del Centre Cultural F: E. GAS ALLÀ

Cicle de música de cambra Dins el cicle de música de

cambra.i de la iniciativa Una Hora de Música, dimarts passat es va realitzar a l'Aula Magna de l'Escola de Música el concert Música descriptiva per a saxó

i piano. El concert va anar a càrrec de Marta Guasch i Mònica Pons, que van interpretar obres de Noda, Maurice, Bonneau, Ibert, Dubois i Piazzola./M.A. (Sant Cugat)

ELS4G4NTCKNS Dijous, 8 de febrer del 2001 Cultura 37

f ^>^lr#*0

La companyia No Ve d'Un inaugura la

temporada de teatre

Un moment de la representació diumenge passat a Valldoreix F: E. FABRE

MARGA ALMAGRO

- Valldoreix -

Diumenge passat va començar la programació continuada de teatre a Valldoreix, i la primera companyia a actuar Va ser No Ve d'Un, de Gavà. Alguns dels membres ja havien anat a Valldoreix en altres ocasions, però amb una altra companyia de teatre. Didac López, un dels integrants de No Ve d'Un, destaca que "sempre que hem vingut ens ho hem passat molt bé, nosaltres i el públic. Estem molt contents de poder tornar a actuar a Valldoreix".

L'obra que van representar va ser No hay ladrón que por bien no venga, una comèdia que, segons el mateix Didac López, "tracta sobre tres parelles que s'intercanvien entre elles i es produeixen situacions molt divertides". L'obra de teatre és del dramaturg Dario Fo, que normalment escriu comèdies però amb un missatge crític de la societat.

No hay ladrón que por bien no venga la va estrenar aquest mateix grup el desembe passat, el Dia de l'Esclerosi Múltiple, en què van recaptar 200.000 pessetes per la causa.

Associació de GaiBri&s

L?Associació de Galeries d'Art treballa en nous projectes

Artexpo acollirà una important representació santcugatenca C o m e n c e n a sorg i r les pr imeres in ic ia t ives de l'Associació de Galeries d ' A r t de S a n t C u g a t . Aviat es publicarà un plànol en què hi haurà situades totes les galeries de Sant Cugat , tant les pr ivades com les públiques.

MARGA ALMAGRO

- Sant Cugat -

Durant el transcurs de la darrera reunió de l'Associació de Galeries d'Art de Sant Cugat es van arribar a nombrosos acords per donar a conèixer la intensa activitat artística que es produeix a Sant Cugat.

Un dels principals acords a què es va arribar a la reunió és realitzar els contactes necessaris amb els diferents organismes oficials perquè apliquin a Sant Cugat els mateixos recursos administratius que a la majoria de països europeus. Josep Canals, un dels presidents de l'Associació de Galeries, manifesta que "volem tenir els mateixos drets que qualsevol altre país, per exemple pel que fa als drets fiscals, a la majoria de països s'aplica el 6% d'IVA i en canvi, nosaltres hem d'aplicar el 16%. Volem estimular les arts plàstiques perquè en el nou segle que hem començat surtin nous Tàpies i Miró".

Alguns membres de rAssociació de Galeries d'Art de Sant Cugat F: E. GASALLA

A més d'aquesta iniciativa sobre la qual l'Associació ja està treballant, a la darrera reunió es va acordar crear una comissió per desplaçar-se a la Fira Arco de Madrid. Cabanas destaca que "Arco és el lloc ideal per internacionalitzar l'art i nosaltres anirem a do

nar a conèixer el moviment artístic que s'està produint a Sant Cugat". A més, a l'edició d'Artexpo d'enguany hi participaran nombroses galeries santcugatenques.

L'Associació està formada per totes les galeries professionals de Sant Cugat i l'Ajuntament.

Jomad®& tf'arf

La Fundació Sant Cugat organitza

unes jornades d'art pel mes de març

Les xerrades aniran acompanyades de diverses activitats M.A.

- Sant Cugat -

Durant el proper mes de març Sant Cugat acollirà unes jornades en què es tractaran temes tan importants per a la ciutat com és l'art, un tema que implica tot un col·lectiu social. Aquestes jornades seran organitzades per la Fundació Sant Cugat, una entitat creada, segons el membre de la fundació Jesús Prieto, " per promoure, incentivar, dur a terme i, en el seu cas finançar, programes culturals i socials per tal d'impulsar la vida ciutadana i la mateixa ciutat de Sant Cugat del Vallès".

Les Jornades l'Art a Debat es duran a terme al llarg de set dies. Començaran el dia 1 de març amb la conferència inaugural Gust, judici estètic i experiència de l'obra d'art, a càrrec d'Helio Pi-fïón, arquitecte i coordinador de la secció d'Ensenyament Artístic de la Conferència Nacional d'Educació. El dia 2 i 9 de març hi haurà les taules rodones L'art necessari i Lart: popular o elitista?, respectivament. La setmana següent, el 15 i 16 de març, estaran dedicats a la música, i els assistents a les jornades podran presenciar un assaig de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat i el concert Carmen de Bizet al Teatre-

Auditori. El 23 dè març es tornarà a realitzar una taula rodona sobre Lart educa. L'última conferència anirà a càrrec de Marcel·lí Antúnez i portarà per títol Concèntrica. Per finalitzar les jornades, es durà a terme la taula rodona L'artpúblic, l'art de tots.

Tots els actes es realitzaran a la sala d'actes de l'Escola d'Arquitectura del Vallès, situada a Sant Cugat. A més, durant els dies que durin les jornades s'organitzaran activitats paral·leles com ara concerts, tallers, exposicions...

Les inscripcions per participar en aquestes jornades tindran un preu de 12.000 pessetes.

FIDEL BOFILL 'ENTRE LA TRAMUNTANA I EL MELTEMT

'RECORDS DE GRÈCIA'

- dimarts 13 de febrer últim dia -

L'esglèsia de Dalt, oli sobre tela 50x61 cms

HI! i i i i i i SOCIS FONS D'ART

Servei taxació obres d'art

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat Tel. 93 675 47 51

Salta Rusinol

38 Cultura HS-ÍCANIONS Dijous, 8 de febrer del 2001

E i r e p o r t a t g e

La UNESCO ha declarat, fa poc, el romànic de la Vall de Boi Patrimoni de la Humanitat. Aquell art de fa mil anys, únic al món, es traslladà a Barcelona per conservar-lo, fa uns 80 anys. En fa 40 , es van reproduir les pintures 'in situ' per poder contemplar allà aquella meravella d'imatges i colors.

Les pintures de Boi, reproduïdes a Sant Cugat

"A/s ulls el flamejar dels somnis" (M. Martí i Pol)

MARIÀNGELA ROVIRA

- Sant Cugat -

Amb el gran jaciment d'Ata-puerca i el palmerar més gran d'Europa, a Elx, a més de la imperial Tàrraco i la muralla romana de Lugo, el conjunt romànic de Boi ja no és només nostre perquè ha passat a ser de tothom.

Nou esglésies de cloquers ben alts construïdes en una petita vall pirinenca que era inaccessible, plenes les parets amb pintures precioses, acolorides vivament: imatges del reialme celestial, dimonis que torturen condemnats, joglars que canten, galls, dromedaris i animals fantàstics. Fa gairebé mil anys ho contemplava la gent analfabeta, els ulls ben oberts mirant el que l'Església els deia que era la vida.

- Vaig fer les reproduccions de quatre esglésies, les de Sant Climent de Taüll i Santa Maria. També les de Sant Vicenç de Rus i Sant Cristòfol de Toses, a més del retaule de Ribes de Freser.

Ramon Millet és pintor i es

cultor, acadèmic corresponent per Sant Cugat de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Ple d'energia als 70 anys, col·labora amb Subirachs en les obres de la Sagrada Família.

- Les còpies de Boi les vaig fer aquí al Monestir durant un any, començava al 1959. Allà hi vaig estar uns tres mesos po-sant-les a lloc.

Mirem les fotos del treball solitari al claustre superior del ce-nobi. En la col·locació a Boi hi ajudaven artesans de Sant Cugat, un Pep Codó adolescent col·laborava amb el seu pare allà, a l'àbsida.

- L'encàrrec l'havien fet de Madrid, el Patrimonio Nacional Artístico de Espafia, región Catalunya, al senyor Agraz, que feia pedra artificial. Jo li feia dibuixos i ell m'ho encomanà a mi.

En Ramon em comenta que era la primera reproducció que es feia a Espanya. "Se autoriza al senor Ramon Millet a tomar apuntes y medidas de las pintu-ras murales romdnicas de Taüll...". Ho guarda tot, té jus

tificants de dietes, un dinar a Pont de Suert per un total de 60 pessetes i 10 de tabac.

- Allà al museu de Barcelona vaig tenir problemes, em va molestar molt que em prohibissin entrar i després em posessin condicions, treballava amb dos policies al costat!

Ajustar colors i prendre mides, perquè les reproduccions es fan a una escala una mica més petita. La curvatura dels absis complicaTextracció que es fa abans, el fresc passat a una tela, tot un procés per després col·locar-lo al museu, o del claustre de Sant Cugat altra vegada als absis de Boi.

- M'autoritzaven a fer còpies, anava a la biblioteca dels museus, que era al Parc. La distribució i els càlculs són entretinguts. Ho vaig realitzar sense fer malbé èl llit romànic original, ara a vegades destrossen l'arrebossat. Sí que és difícil... Ningú s'ha dignat a venir-me a preguntar, amb tants savis que corren pels llocs oficials, que són uns sabates.

Ramon Millet el va copiar sense calc. Aquell art els mes-

Millet reproduint les pintures romàniques de Boi FOTO: CEDIDA

tres llombards el feien influïts per la pintura bizantina i passà d'Occitània a Catalunya i d'aquí a la península. Acabat l'Imperi Carolingi a Europa, d'Orient va venir l'art que es va sumar, aquí, al que feien influïts pel que quedava de l'època romana. Viatges i sumes de sabers i exper iènc ies . Orient, Alps, Provença, Piri-neu.

Pintura per acompanyar la pedra trencada de volta de canó i arcs ogivals. Imatges per explicar vides de sants i de cel, quan l'església era l'única que produïa art. Quan venia la pesta t'ot s'omplia de calç i la calç conservava les pintures.

- És la capella Sixtina... La que m'agrada més és la de santa Maria. La reproducció no és creativitat. Restaurar no és inventar, ara s'inventa molt, com a Pedret. A mi no em costaria gens, de fer cares i ulls, però quan no hi són... Aquella paret d'aquí al monestir? Allò és una desgràcia i al claustre hi han fet la piscina del secretari, és un insult. No es respectà el que havia fet Gimpera.

A partir del 1020 l'art llombard passa cap a Cuixa i Ripoll, l'ofici dels tallers de Tolosa i el Rosselló, en competència amb els italians, es fon amb la idiosincràcia d'aquí. L'abat Òliba havia renovat, miniaturistes i amanuenses dels monestirs pinten figures i símbols per ensenyar a la gent una versió de la Bíblia i altres fets.

- Sant Vicenç de Rus era abandonada del tot, el Bisbat se la volia vendre per 100.000 pessetes, ni l'havien anat a veure; sort que mossèn Calderé ho va salvar.

Aquella corresponsal pionera, l'Àngels Cortadellas, parlava al Correo de les pintures que es feien aquí per anar a Boi. Als anys 20 les autoritats de la capital descobrien unes esglésies i pintures meravelloses allà a Taüll, el poblet pobre i perdut a la petita vall amagada entremig de neu i gelades. Els experts italians treien els frescos que admirem a Montjuïc, molt abans que es pintessin aquí les còpies que es veuen ara a les esglésies supervivents de mil anys.

Des de la història

No vaig veure la representació: no per falta d'interès, sinó d'oportunitat. Sortosament, malgrat Fampliació de representacions, sembla que vam ser més elsqui ens vam quedar fora que no pas dintre. Bon senyal!

Però acabo de llegir el text que, en Josep M. Jaumà, amicalment m'ha fet arribar. Me l'he empassat d'una sola glopada. En conjunt, m'ha agradat força. Encertadíssima la forma de concebre l'obra, podem dir a l'estil de les tragèdies gregues: el cor del poble, el dels monjos... no es podria trobar una solució més adient. No m'estranya gens la positiva valoració, tant de la posada en escena com de l'actuació

Un espai de Pere Vivó i Gili

'Pedra i Sang'

dels actors, de la qual m'havien parlat, també amb alguns matisos, és clar...

Cenyint-se al tros d'història que l'obra vol reflectir, no se li escapa cap dels detalls importants, d'uns fets que pertanyen a una història molt més ampla, amb personatges força ben dibuixats. Potser, d'alguna manera, hi hauria de sortir la terrible pesta negra, iniciada el 1348, que embolcallà, encara més tràgicament els fets. Però, com que tot és millorable (i què no ho és?) m'atreveixo a insinuar:

M'adono que, en el text que tinc a les mans, hi ha una colla de correccions, moltes d'elles semblen fetes sobre la marxa. Tinc entès que ha estat

escrit amb no massa ^temps, per tant, déu n'hi do del que dóna de si, però, qui sap si amb una nova revisió—ara ja feta amb ta tranquil·litat que dóna la reconeixença, tant de l'obra com de la representació- encara el podria millorar. Pel meu gust, m'hi sobra alguna concessió al llenguatge guai, tenint en compte la bona intuïció de fons. També, alguna vegada, el posat en llavis del poble,' pot recordar el -per a molts sovintejat-mal estil de la nostra, lingüísticament malaguanyada TV3, convençuts que, sense arribar massa avall, la llengua pot ser ben viva i popular.

Alguns opinen també que l'obra trasllueix una imatge

d'aquella comunitat del 1350, marcadament composta per una colla de monjos mig be-neitons. No es així en la figura de l'abat. Es podria tractar -si és així, i més enllà de la bona feina dels actors i de l'autor- de la idea que la direcció té dels fets...

Finalment, una observació sobre l'ocurrència de l'arribada a la biblioteca del Monestir del Decameron, llibre marcadament obscè, llegit, amb manifesta fruïció, per algun monjo. A més de poder semblar una barata concessió a certa galeria, cal afegir-hi un problema històric: el Decameron, escrit entre el 1349 i el 1351, no és publicà abans del 1353. La versió catalana atribuïda (i no

pas més que atribuïda!) a un monjo anònim de Sant Cugat, és del 1429, per tant, per aquí encara aniríem més lluny...

Tot amb tot, enhorabona i, tant de bo que Pedra i Sang esdevingués un bon mitjà per mostrar-nos -i fins mostrar ben enfora- un dels moments de la nostra història.

,JUS imagineu quin gran i digne espectacle podria ser Pedra i Sang, representada de tant en tant davant la gran façana gòtica de l'església o davant dels absis romànics de la capçalera?

ELS4CA1YI10NS Dijous, 8 de febrer del 2001 Cultura 39

%M & # €£ 0

Els Antics Escolans del Monestir organitzen un cicle de cantades

La iniciativa vol donar a conèixer les ermites de Sant Cugat

M.A. - Sant Cugat -

Catalunya és un dels països amb més santuaris i ermites d'Europa, però molts es troben en un estat de conservació precari. Moltes de les ermites de Sant Cugat no es lliuren d'aquest mal estat i per aquest motiu, segons l'alcalde Lluís Recoder, "el Cor dels Antics Escolans del Monestir vol donar a conèixer aquestes ermites i santuaris als santcugatencs i cons-cienciar la població de la rehabilitació que necessiten la majoria".

El Cor dels Antics Escolans del Monestir han organitzat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat, un cicle de cantades a 10 ermites santcugatenques. Segons el director del cor, Joan Au-ladell, "el que volem és cantar a cadascuna d'elles i després llegir als presents la història de l'ermita. Un cop finalitzats tots els concerts, ens agradaria publicar aquestes històries d'alguna manera".

La roda de premsa de presentació del projecte va comptar amb l'alcalde i la regidora de Serveis Personals F: E.G.

El mateix director explica que "els concerts estaran formats per goigs, en ocasions propis de l'ermita i en d'altres no, segons cadascuna d'elles, cants gregorians i cants tradicionals catalans, pocs coneguts però molts importants". Les primeres cantades religioses es duran a terme el 18 de febrer.

El dia començarà amb una petita cantada al Monestir de Sant Cugat dedicat a la Mare de Déu del Bosc. Al llarg del matí es realitzaran concerts a l'ermita de Sant Domènech, a la de Santa Maria de Campanya i a la de Sant Llorenç de Fontcausada. Aprofitant que l'última cantada es realitzarà

a l'ermita del restaurant de Ca n'Ametller, els Antics Escolans del Monestir organitzaran un dinar en el restaurant esmentat.

El següent concert serà el dia de Sant Medir. Posteriorment, el Cor dels Antics Escolans del Monestir realitzaran cantades a les ermites de Sant Adjutori, Sant Vi-

El calendari El primer dels concerts

que realitzarà el Cor d'Antics Escolans del Monestir serà el 18 de febrer. Al llarg del matí, eí cor cantarà al Monestir de Sant Cugat a les 10 hores, a l'ermita de Sant Domènech, a ía de Santa Maria de Campanya i a la de Sant Llorenç de Fontcausada. Al migdia, el cor realitzarà un dinar al restaurant de Ca n'Ametller.

El segon concert serà el 3 de març i el duran a terme a l'ermita de Sant Medir, amb motiu de la festivitat.

La resta de concerts encara no tenen una data fixada, però es realitzaran per aquest ordre: ermita de Sant Adjutori i de Sant Vicenç; ermita de Sant Crits de Llaceres; Ermita de Can Bova i Can Busquets; i per finalitzar, ermita de Can Menta.

cenç, Sant Crist de Llaceres, Can Bova, Can Menta, Can Busquets i possiblement a l'ermita de la Mare de Déu de la Salut. Joan Auladell ha afirmat que "anirem anunciant els concerts uns 15 dies abans de realitzar-los, perquè no ens volem comprometre a dir una data i que després surti algun problema i l'haguem de canviar".

£? f i ï £9

Mònica van Campen participa en la pel·lícula 'Faust, la

venganza està en la sangre'

M.A. - Redacció -

La model i actriu santcugatenca Mònica van Campen ha presentat el seu darrer treball Faust, la venganza està en la sangre. El film es va estrenar el divendres 2 de febrer passat a Barcelona.

La pel·lícula ha estat dirigida pel nord-americà Brian Yuzna, director també de films com FI dentista, Resoneitoro Carino heencogido a los ninos, entre d'altres de menys conegudes. A més, en l'edició passada del Festival de Sitges, va ser guardonat amb el premi als millors efectes especials.

La productora de Faust, la venganza està en la sangre és de Fantàstic Factory i aquesta ha estat la seva primera pel·lícula, però, segons el seu director, Julio Fer-nàndez, tenen pensat realitzar més films a Barcelona.

Faust, la venganza està en la sangre compta amb el protagonista Marc Frost i els actors Fermí Reixach, Marc Martínez i la santcugatenca Mònica van Campen. La

Mònica van Campen F:ARXIU E4C

història narrada per Brian Yuzna és, com en la majoria dels seus films, una mica cibernètica. La pel·lícula se situa en el segle XXI i tracta sobre un home que busca la venjança desesperadament contra l'autor o autors responsables de l'assassinat de la seva dona.La història està acompanyada en tot moment de la màxima intriga.

i i i i l l l i l : :

11111

P R E M I SANT JOAN

C A I X A D E

S A B A D E L L

iiiiiiii

Dotació: 22.000 euros (3.660.492 pies.) Termini de presentació: fins el 30 de març del 20< Atorgament: Juny del 2001

CONVOCATÒRIA 2001

T i t ú a T E ^ 22 22 33

40 Cultura ELS4CANIÜNS Dijous, 8 defebrer del'2001

C r i t s e Ï

Pel·lícula: Billy Elliot (Quiero bailar)

Director. Stephen Daldry Actors: Jamie Bell, Julie Wal-

ters, Jamie Driven Durada: 100 minuts

Billy Elliot és d'aquelles pel·lícules que demostren que no cal muntar grans tragèdies ni catàstrofes ni recercar gaire en relacions familiars i personals complicades per fer una obra excel·lent i sensible. De fet, la sensibilitat es troba en la mirada profunda que s'endinsa en la realitat quotidiana.

S'ha assenyalat repetidament que Billy Elliot és un elogi de la diferència; aquesta definició pot conduir a un error sobre la idea central que tracta del descobriment per part d'un noi d'onze anys d'allò que realment sent i

Passió de vida ISABEL SÀEZ

porta a la sang, encara que no es tracta del que s'espera d'ell. La música i la dansa atrauen el jove com un imant, amb tanta força que Billy (Jamie Bell) pasa per sobre des del que puguin pensar i dir-li els seus amics i familiars fins a la dificultat que suposa ser l'únic noi a la classe, rodejat d'un eixam de nenes amb tutús. Més que un elogi de la diferència és una aposta clara perquè cadascú pugui escollir el seu propi camí, sense estar condicionat per models culturals, prejudicis, pressions de l'entorn i estereotips.

Un camí que no és fàcil. Corre l'any 1984 a l'Anglaterra de la Mrs. Thatcher, i a Durkham, el poble de Billy, els miners estan en vaga per defensar els seus drets de treballadors. El pare i el germà gran del noi fan pinya

en una situació que es torna insostenible. EI pare, vidu, està al seu límit; l'últim que necessita és que un fill seu li trenqui els esquemes. Resulta difícil trobar comprensió en un món que es col·lapsa, on la pobresa i la fam amenacen des de molt a prop, tan de prop com la possibilitat d'acabar apallissat per la policia i ser empresonat.

Però per damunt de tot, la passió de Billy és tan intensa que li dóna forces per superar la por natural que sent i lluitar per allò que és la seva vida.

I si fins ara vèiem Tom Hanks com l'Oscar d'interpretació masculina del 2000, Jamie Bell aconsegueix qüestionar aquesta seguretat perquè està senzillament impressionant, increïble, de tan creïble que fa el seu personatge. De visió imprescindible.

P&E SERVEIS INTEGRALS DE C O M U N I C A C I Ó

Identitat Corporativa • Disseny Gràfic i Editorial • Publicitat Disseny de Pàgines Web • Projecte i Muntatge d'Estands • Producció Periodística

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25

E-mail: [email protected]

vttiri

istir

Hi» J I M Cartes

iiiiiiiiiiiiiiii -

TEL. 93 674 86 61


ELS /CANTONS Dijous, 8 defebrer del2001 Cultura 41

E x p o s i c i o n s

Canals Galeria d'Art recorda la figura

de Cabanas i Alibau

Al,llarg de l'exposició hi haurà un quadre de l'artista, donat per la família, que estarà en subhasta. Al costat de l'obra hi ha una bústia, on les persones que vulguin comprar el quadre han de dipositar-hi una papareta amb el preu que pagarien per l'obra. L'últim dia de l'exposició, el 28 de febrer a les 19 hores, s'obrirà la bústia i

La inauguració de Texposició va comptar amb una gran afluència de públic F:E.GAS ALLÀ

M.A. - Sant Cugat -

Des del passat dijous 1 de febrer, Canals Galeria d'Art exposa alguns dels quadres que Francesc Cabanas i Alibau va realitzar al llarg de la seva vida. Algunes de les pintures que es poden visitar

a la galeria pertanyen a famílies particulars, però la majoria són propietat de la família Cabanas. A la inauguració van hi assitir la regidora de l'Ajuntament Jaume Tubau i Àngels Ponsa, tots dos van mostrar el seu suport a la iniciativa de construir una estàtua commemorativa del pintor.

lapersona que més hagi pagat pel quadre se'l quedarà. Josep Canals, propietari de la galeria Canals Galeria d'Art, destaca que "els diners que recaptem amb el quadre aniran íntegrament destinats a l'estàtua que volem realitzar de Francesc Cabanas i Alibau".

Qui era Francesc Cabanas i Alibau

Francesc Cabanas i Alibau va ser un dels primers pintors que es va dedicar professionalment a aquesta disciplina artística i va crear escola, posteriorment, entre els altres pintors joves. Cabanas i Alibau va ser el primer, l'any 1930, en realitzar una exposició d'art amateur a Sant Cugat. A partir de llavors, al llarg de la seva vida va estimular tots els moviments artístics que s'anaven desenvolupant a la ciutat.

Com a artista, Francesc Cabanas i Alibau va realitzar nombroses exposicions per tot Catalunya i algunes a la resta de l'Estat espanyol. La seva obra es pot considerar dins de les corrents expressionistes, per la importància i contundència del color i la seva pinzellada. Les seves pintures es van centrar bàsicament en el paisatge i en les natures mortes.

El 2 de febrer de l'any 2002, una comissió formada per ciutadans santcugatencs,tenen previst inaugurar l'estàtua de Cabanas i Alibau, per aconseguir-ho necessiten reunir entre 4 i 5 milions de pessetes. Segons Maria Rosa Cabanas, filla de l'artista i membre de la comissió, ja s'han reunit 250.000 pessetes.

Josep Canals explica que "volíem que fos Ricard Sala l'escultor, però ens ha dit que no es veu amb cor i per tant n'haurem de buscar un altre".

Katerina Alavedra exposa a Cambrils

M.A. - Redacció -

L'artista santcugatenca Katerina Alavedra exposa a partir d'àques-ta tarda a la Sala Municipal d'Exposicions de Cambrils, situada al carrer Verge del Carme, número 10. Alavedra presenta el seu darrer

treball, una col·lecció de pintures sobre tela fetes amb la tècnica del puntillisme en què plasma temes molt variats, com ara figures humanes, bodegons, temes urbans... La pintora ha utilitzat en els seus quadres colors molt mediterranis i amb una gran simetria.

Katerina Alavedra explica que "ara estic recollint els fruits d'una llarga trajectòria, la crítica és bona i això vol dir que vaig per bon camí amb el treball que estic realitzant en aquests moments".

La mostra de Cambrils estarà exposada fins al proper 18 de febrer. En un futur no gaire llunyà, Alavedra manifesta que "tinc moltes ganes d'exposar a Sant Cugat i segurament l'any vinent ho faré en una important galeria de la ciutat".

2001, ANY D'ANIVERSARI

Canals és la marca que, des del 1960, ha fet de Sant Cugat un centre

d'art contemporani.

Les nostres creacions més importants han estat:

1965, Concurs de Pintura ràpida Vila de Sant Cugat 1968, L'Escola de Belles Arts de Sant Cugat 1972, L'eslogan "Sant Cugat terra d'artistes". 1973, La primera galeria d'art de Sant Cugat:

1977, La Biennal Mostra d'Art Contemporani

HS4CANTONS

Economia Dijous, 8 de febrer del 2081

Correus ubicarà un Centre de Tractament Automatitzat El nou centre estarà situat al Polígon Can Sant Joan

•ííííí:ïíí:' X, "•"•'•:• : r : £iÍ | : - : >: : - : - : : :

Coïïtfllct l a b o r a l

El comitè de HP desconvoca les

aturades previstes per avui i demà

El procés de negociació avança positivament

SCC celebrarà a mitjans de març el seu sopar anual

Les oficines centrals d'Ubi Soft aniran a Madrid

reus ubicarà un Centre ractament Automatitzat mtre estarà situat al Polígon Can Sant Joan

Imatge d'unes instal·lacions

metrà que el 50,9% del volum total d'enviaments distribuïts a tot Espanya i el 66,05% dels admesos a oficines de Correus o dipositats a bústies siguin tractats automàticament.

El primer pas de Correus, ha estat la compra de 42 màquines per al tractament automàtic del

semblants a la que es construiran a Sant

correu normalitzat, amb l'ob-jectiu d'iniciar el Pla d'Automatització dels seus centres de classificació postal. Vuit d'aquestes 42 màquines, aniran destinades al centre de Sant Cugat, tot i que, més endavant, es té previst incorporar-ne una més.

Cugat FOTO: CEDIDA

Els nous equipaments podran tractar 11 milions d'enviaments de correspondència ordinària al dia, a una velocitat de 40.000 enviaments cada hora.

El Pla d'Automatització que Correus durà a terme entre el 2001 i el 2004 suposarà una inversió total de 50.000 milions

rt f I i c t 0 I B b o

5 de HP desconvoca les

•revistes per avui i demà ? negociació avança positivament

SCC celebrarà a mitjans de març el seu sopar anual

M I C O L SABATÉ

- Sant Cugat -

Correus ubicarà a Sant Cugat un dels nous centres de tractament automatitzat que l'empresa té previst obrir a diferents ciutats espanyoles.

El nou centre es construirà aquest any al Polígon de Can Sant Joan, en un solar de 20.000 metres quadrats que Correus va adquirir per 448 milions de pessetes el mes de novembre passat.

El centre estarà operatiu l'estiu de 2002 i s'encarregarà de la classificació del correu amb destí o origen a Catalunya.

La posició estratègica pel que fa a comunicacions és una de les principals raons que han impulsat l'empresa a situar aquest nou centre a la nostra localitat.

A més de Sant Cugat, Madrid, València i Vitòria seran les primeres que comptaran amb aquests centres de classificació de correspondència. Això per-

MICOL SABATÉ

- Sant Cugat -

Aquest matí hi ha convocada una nova reunió entre la direcció de la multinacional Hewlett Packard (HP) i el comitè per intentar solucionar el conflicte laboral, que afecta 198 treballadors de la planta sant-cugatenca.

La reunió té lloc en un clima d'optimisme per part del comitè davant la posició negociadora, que ha demostra t aquests darrers dies la direcció d e H P

Dimarts passat el comitè de la multinacional nord-america-na va decidir desconvocar les

aturades, previstes per avui dijous i demà divendres, davant el desbloqueig de les negociacions entre el comitè i la direcció.

Des del comitè es valora molt positivament l'avanç d'aquestes negociacions així com la mediació del Departament de Treball de la Generalitat en el conflicte.

José M Pérez, president del comitè d'empresa, confia arribar a un preacord amb la direcció aquest mateix divendres -d'acord amb la dinàmica positiva de les negociacions- que seria presentat diumenge en assemblea a tots els treballadors afectats, tot i que, com ell

mateix diu, "encara no es poden avançar esdeveniments".

Recordem que el conflicte va esclatar a finals de l'any 2000, després que l'empresa anunciés el tancament de la seva línia de producció d'impressores de petit format que afecta a gairebé 200 empleats.

En un primer moment, l'empresa estava disposada a re-col·locar 26 treballadors i a pagar una indemnització de 48 dies per any treballat. El comitè, però, es va mostrar en contra d'aquestes mesures i va iniciar una sèrie d'aturades com a protesta. Sembla que la resolució del conflicte tindrà lloc en breu.

M.S. - Sant Cugat -

A mitjans de març tindrà lloc el sopar que cada any organitza Sant Cugat Comerç. Durant el sopar es farà en-trega dels premis al concurs d'aparadors i la botiga al carrer de la Festa Major.

D'altra banda, també serà presentada la nova imatge corporativa del centre comercial a cel obert guardada amb molt de secret per l'associació, a l'igual que el nom de la nova dinamitzadora de l'any 2001 que també es donarà a conèixer en el transcurs del sopar.

de pessetes, 18.944 milions en edificis i 32.400 milions en equipaments de tractament avançats, aconseguint l'automatització gradual d'almenys 14 centres industrials de producció. Tots aquests avenços permetran la millora progressiva de la qualitat en el termini d'entrega als ciutadans i als clients.

Durant el segon semestre del 2002 les ciutats de Santiago, Oviedo, Valladolid, Sevilla, Granada, Tenerife, Alacant, Las Pal-mas, Mallorca i Saragossa començaran a rebre unes altres 22 màquines automatitzades per tal de completar així el Pla d'Automatització previst per l'empresa.

Avantatges per als carters

L'automatització dels centres de tractament postal, a més de suposar un avenç tecnològic fonamental per al futur de Correus i Telègrafs, permetrà entregar a cada carter urbà les cartes que ha de repartir a la seva zona.

Així, durant el procés del Pla d'Automatització anirà augmentant el nombre de carters que rebin el correu classificat directament als seus llocs de treball. A la primera fase es beneficiaran d'aquest sistema 6.114 carters urbans, fet que suposa el 37% dels carters urbans i, un cop complert el cicle, 11.363 carters urbans, és a dir, el 70% d'aquests.

M.S. - Sant Cugat - .

L'empresa Ubi Soft Espaíïa, dedicada a la producció i distribució de productes interactius d'entreteniment, traslladarà les seves oficines centrals a Madrid en el transcurs dels propers mesos. No obstant, les empreses del grup, Ubi Studios Espana i Ludi Wap Espana mantindran les seves oficines a Sant Cugat.

D'altra banda, M Teresa Cor-don, fins ara directora general d'Ubi Soft Entertainment passa a ser directora de les empreses del grup que segueixen operant des de Sant Cugat.

ELS/CAIVIÜNS Dijous, 8 de febrer del 2001 Economia 43

Empresas DELPHI Després d'un any d'intenses negociacions, Delphi, l'antiga Lucas Diesel, una de les empreses més importants de Sant Cugat, ha signat el conveni col·lectiu que permetrà a l'empresa assumir la producció de la nova common rail, un canvi necessari per al futur de la planta.

J o s e p M. Brun. Director general de Delphi a SantCugat .

"Hem de demostrar que som capaços d'assumir aquest nou repte •>•>

M. S. - Sant Cugat -

- ^Podria explicar-nos els inicis de Delphi?

- Delphi va ser fundada l'any 1959 per un grup d'empresaris catalans entre els quals destacava Ramon Pintor. Aleshores s 'anomenava Constructora de Equipos Diesel, Comdiesel SA, i fabricàvem tots els t ipus de bomba d'injecció.

- Per què van decidir instal·lar-se a Sant Cugat?

- Ja en aquella època hi havia una certa comunicació amb el tren i els fundadors buscaven una nova zona d'expansió tranquil·la pensant en el t ipus de producte que es volia desenvolupar, un producte amb una relativa tecnologia punta. Van pensar, doncs, que Sant Cugat era un bon emplaçament.

- Quina ha estat l'evolució de l 'empresa en aquests 4 0 anys d'història?

- H e m tingut un creixement con t inua t i s e m p r e ens h e m adaptat a les necessitats del mercat i dels nostres clients.

Vam començar com una empresa monopoli en el sector del motor dièsel. Tots els fabricants espanyols ens compraven a nosaltres, é rem pràct icament els únics proveïdors i fabricàvem

Josep M. Brun és el director general de Delphi a Sant Cugat des de l'any

segons les quanti tats que ne cessitava cada client.

Amb l'obertura d'Espanya al Mercat Comú vam passar anys molt durs. L'empresa va passar a mans britàniques i vam haver de canviar la mentalitat que hi havia hagut fins aleshores. Vam treballar molt per arribar a ser competi t ius a tots els nivells.

La dècada dels 90 ha estat per nosaltres una dècada de consolidació tant pel que fa a qualitat com a la producció i els costos.

P o d e m d e s t a c a r q u e h e m guanyat diversos premis durant aquests anys i la nostra qualitat ha estat reconeguda arreu.

— ;,En quin punt es troba actualment l'empresa?

- L'any 1997 vam compet i r amb la resta de plantes del nostre grup i vam aconseguir que se'ns adjudiqués la fabricació de la nova common rail com a únics fabricants en l 'àmbit mundial.

Però aquest canvi implicava uns sèrie de condicionants que han estat els que han dificultat la signatura del conveni col·lectiu.

Ara ens t r o b e m i n t r o d u i n t aquest nou producte a les línies de producció. De moment, però, comptem amb només 1 mòdul que ens permetrà la fabricació de mig milió de bombes l'any.

El balanç d'aquests mesos és molt negatiu perquè estem deixant de produir les bombes d'in-

1 El pols empresarial

Aquesta darrera quinzena han estat creades 7 noves e m p r e

ses a Sant Cugat . Dedicada a la prestació de

se rve is p rofess iona ls , n e i x Architektom XXI, SL (c/Jo-scp Carner , 16-18, baixos) . Aquesta empresa s 'ha creat amb capital inicial de 3.008 euros i Carlos Correa Gonzà-lez n 'és l 'administrador.

Electronic Commerce Or-ganizat ion, SL (c/Saivador Espriu 1, baixos) és una nova company ia q u e dedicarà la seva act ivi tat econòmica al c o m e r ç e l e c t r ò n i c . J o s e p Queraltó Bagué i Rafael Mo-ran López són els administ radors d ' a q u e s t a e m p r e s a cons t i tu ïda a m b un capi tal inicial de 3.100 curós.

D'al t ra banda, t ambé s'ha consti tuï t una nova societat

dedicada a l'explotació de tot t i pus de p i sc i fac tor ies . Es tracta de Base Viva, SL (ctra. d e R u b í a S a n t C u g a t de l Vallès, 102), q u e s'ha constituït amb un capital inicial de 3.025 euros. Conei Corapa-íïia Internacional de Inver-s iones , SL és l 'empresa adminis t radora de Base Viva.

l·lon Traning, SL (c/Jacint Verdaguer, 14) és una nova empresa dedicada a serveis de formació i màrqueting. Ju-lius A. Lionel L a m b és l 'adminis t rador d ' aques ta nova empresa creada a m b un capital de 750.000 pessetes .

Sociedad General de Pac-kaging, SL (passeig de Torre Blanca 21-23, 1-3), estarà dedicada a la prestació de serveis de comercial i tzació de p r o d u c t e s . A m b un capi ta l inicial de 3.006 euros, l 'em

presa estarà administrada per Dario Cota Banos.

Una altra de les noves empreses sorgides aques t s darrers dics al municipi és AS-TID 2 0 0 0 , SL (c/Sabadell 2, 1-2). Aquesta empresa dedicarà la seva activitat econòmica al lloguer de maquinària i equ ip comptable . L 'empresa s'ha constituït a partir d 'un capital inicial de 3.006 euros i serà administrada per Anto-nio Enrich Pola.

Per últim, Altet de Valldoreix, SL (rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 8 bis) és una empresa dedicada a la compra-venda d ' immob le s . Joan X. Folch Mon to l iu és l ' admi n i s t r a d o r d ' a q u e s t a n o v a c o m p a n y i a i m m o b i l i à r i a . I /'empresa ha estat constituïda a m b un capital inicial de 3.006 euros.

1992 FOTO: E.GASALLA

jecció per passar a fabricar el common rail però es una situació que ja està prevista dins el canvi de producció. El nostre futur passa per aquí.

- Quin era el projecte inicial?

- Inicialment el projecte consta de 4 mòduls expansionable a 5, és a dir, 2,5 milions de bombes common rail a l'any.

Hi ha plans per instal·lar el segon mòdul aquí a la nostra planta, tot i que, durant aquests mesos de negociació del conveni, he vist com en una altra fàbrica ja estaven redistribuint l'espai per assumir el desenvolupament del common rail, i és que s'ha estat molt a prop d 'una situació irreversible. Finalment , però, hem arribat a una entesa i si tots els plans es compleixen, en un parell d'anys estarà tot en marxa.

- Què ha significat la signatura del conveni per a la ciutat i per a la planta?

- Per a la ciutat ha significat una mica més de tranquil·litat davant l ' enrenou que s'havia creat i per als treballadors i l'empresa també.

El nostre canvi de producte és atípic perquè significa una renovació de totes les màquines. Per tant, si ens ho mirem fredament, el més rendible era traslladar la planta a Polònia. La nostra lluita en tot moment ha estat defensar que la feina vin

gués aquí i mantenir aquesta fàbrica i tots els llocs de treball.

- Pel que fa a la massa social que conforma la plantilla...

- Per a Sant Cugat Delphi és una de les empreses més importants, ja que la gran majoria de treballadors són de la mateixa ciutat i de les poblacions properes com Rubí i Cerdanyola. Des del 1972 Delphi està conformada per uns 1.200 empleats. Actualment hi ha 1.130 treballadors dels quals 400, és a dir, un 33%, són de Sant Cugat.

- «Han tingut algun problema pel que fa al medi ambient?

- Des de la nostra planta de Sant Cugat hem tingut sempre molta cura per tots els temes de medi ambient. Sempre hem estat per sobre de les reglamentacions fixades per la Generalitat i ens hem fixat en quines normatives regien a països com

"La nostra lluita en tot moment ha estat

defensar que la feina vingués aquí i mantenir aquesta fàbrica i tots els

llocs de trebair

Alemanya o França perquè sab íem que tard o d 'hora s 'implantarien també a Espanya.

L'any 1996 la nostra planta va ser seleccionada per formar part de la Guia Europea de l 'Excel·lència. Actualment acabem d'obtenir el certificat ISO 14001, tot i que fa temps que complim els requisits exigits per aquest certificat.

— Què representa la planta de Sant Cugat per a la multinacional?

- Si diguéssim què representava aquesta planta per Lucas, diríem que era una planta important dins el conjunt de la companyia; una planta que s'havia guanyat un prestigi.

Delphi és una companyia molt gran implantada a més de 50 països i amb més de 200.000 treballadors. És una empresa tan gran que nosaltres només som un granet de sorra; un granet de sorra que fins ara només ha creat problemes. Per tant, no podem dir que ens trobem en una bona situació dins la cúpula directiva de Delphi.

Hem tingut una trajectòria important, però de la història no es viu. Ara hem de demostrar q u e som capaços d ' a s s u m i r aquest nou repte.

AfJU iMMOBÈUÀR!A, S I .

•Promocions •Compravenda

Avinguda Lluís Companys, 18-20 08190 Sant Cugat del Vallès

•Lloguers •Solars...

Tel.93 674 31 41

44 EÍS 4 CANTONS

Immobiliària ELS4CAIVIONS Dijous 8 de febrer del 2001

A R E A L Q U I L E R • Torre amueblada. C/ Miranda del Vallès. 500 m2, gran

jardín y pisc. priv., z. vallada con caseta y jardín, animal domestico, consta de 4 pl./ascefMWiíí£e?r' despacho/aseo, buhard./aseo, coc.-off./elect, g. sal.-com./chim., suelo màrmol y parquet, calef. gas, sala maq., bodega, garaje, sala juegos, alarma . . .430.000

• Bajos a estrenar/jardín. C/ Maria Manent (Z.Coll Fava), 90 m2, 3 hab. (1 tipo suite)/arm. forrado interior 2 bahos/accesorios, espejo y focos halógenos, salón-comedor, cocina/lav., suelo parquet, calefacción a gas, capinteria exterior de aluminio, pàrking, jardín privació de 110 m2 y piscina comunitària . . .130.000

A N Apartamento a estrenar. Av. Cerdanyola (Z. Monasterio), 47 m2, 1 habitación doble (tipo

^suifeUarmario emp., baho comp./espejo y accesorios, ?5ai6fi-c6TTfedor, cocina/vitroc, amplio balcón, focos emp., orientador sur y totalmente exterior. . 70.000

1 Las Lunas Club & Casa. Vivienda con todos los servicios de un gran hotel. Sup. construïda piso: 100 m2, 2 hab. (suite), 2 banos, coc. equip./ etect., amp. satón-com.r, parquet, aire acond., sistema de seguridad, suministros contratados, pàrking y trastero. El Club dispone de restaurante, gimnasio, Servicio medico, salones estar, oratorio y piscina 135.000 + Gastos comum'tarios

Sres. propietaríos, nos URGEN todo tipo de viviendas en alqiriler (incluso habitaciones), por gran demanda de clientes con refèrencias.

A L Q U I L E R V E N T A

• Sant Cugat. 4 hab., totalmente amueblado .100.000 0B[J^deUEVA

29 750 M

• Sant Cugat. 135 m2, 4 hab. y terraza 30 m2120.000 Àticos dúp'léx'.'.'.'.'.'.'..'!!!'.'.'.'.'.'.'.'.'.'desde 38,5 M

• Sant Cugat-Coll Fava. 85 m2, 3 hab., terraza, pàrking, 2a MANO desde 14,8 M hasta 92 M

trastero y zona comunitària con piscina 130.000 CASAS desde 26 M hasta 210 M

Ymuchísimos mas, ;;LLÀMANOS YAÜ

A N _jfc. P I S O S EN V E N T A • Z. P. Torreblanca. 80 m2, 3 dormitorios, baho, calefacción a gas, salón-comedor 16 m2, z. céntricaa, rodeada de

todos los servicios 24 M • Z. Arxiu Nacional. Pràcticamente nuevo a estrenar, 79 m2, 2 dormitorios, bano, aseo, trastero y zona

comunitària con piscina. . 33, 3M • Z. Carretera de Vallvidrera. Planta baja de 107 m2, 3 dormitorios, 2 banos, calefacción a gas, trastero, amplias

terrrazas y zona comunitària con piscina 44,2 M

T O R R E S EN V E N T A • Bellaterra. Z. Ca n'Edo. Unifamiliar en perfecto estado. Sup. solar: 1.026 m2, 4 dorm., 2 banos, aseo, amplio

garaje, amplio jardín y perfecto cuidado 74 M • Mia-soL Z. Farmàcia. Unifamiliar. Sup. solar: 336 m2, 4 dormitorios, 2 banos, aseo, garaje y jardín con riego

automàtico 63 M

Plaça Octavia, 7 • Tel. 93 6 7 4 32 OS

F I N E S G I R O N E L L A [i A L Q U I L E R • A estrenar, j un to FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100 .000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc , lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

API F I N A N T C U G A T • Eixample sud. Piso alto standing, 150 m2 íútiles, 4 hab.

dob. + hab. Servicio, 2 b. + aseo, terraza, soleado, jardín y piscina comum'tarios i 2 pL de pàrking 65 M

• Junto Monasterio. Local 250 m2 útiles y muy céntrico. Para cualquier negocio.. 450.000

• Golf. (Junto estac. Valldoreix). Torre ind- semirústica, 235 m2, 6 hab., salón, comedor, 4 banos, cocina.-office, solar 600 m2, garaje para coches 97 M

• Bellaterra. Torre individual, 412 m2, 4 hab. dobles, 3 banos, sal.-comedor 40 m2, estudio, solar 1.000 m2, garaje 4 pL coches, sala de juegos, bodega, etc.. .75 M

• Vinyet Bajos semvo., 110 m2,3 h. db., 2 b., 2 trzas., jd. priv. 50 m2, pisc, soleado, pk y acab. cdad 49 M

• Mira-sol. Torre indiv. seminueva, 270 m2, 4 hab., estudio, sal.-com. con chimenea, cocina-office, 2 banos +aseo,2 pk, trastero y jardín 200 m2 . . .63M

• Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, 3-4 hab., b. comp., soleados, balcón, buen estado, uno de ellos c/ascensor 20-20,5 M

• Junto al Pinar. Casa individual 4 habitaciones, comedor, cocina y bano completo. Solar 685 m2. Zona alta y soleada 40 M

• Golf. Torre adosada, 270 m2, 3 hab. dob., estudio, jardín 30 m2 + terraza 48 m2. En perf. est .78,5 M

• Can Picanyol. Bajos 130 m2, 4 hab. (2 db.), 2 b., trza., jard., pisc.com. y pàrking 51M

C/ Doctor Murillo, 1 4 - Tel. 93 67 4 OS 97

F I N Q U E S B A C H A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

C/ HospitM, 41 • Tel. 93 589 03 07 / F. Macià, 69 • 93 674 24 69

V E N T A S • Pla del Vínyet-Col. Europa. Piso esquinero, 3

habitaciones (doble y suite), a.e., todo exterior, perfecta orientación, salón 36 m2, 2 banos, pàrking, traster, zona comunitària, piscina, etc. Finca de 3 afios 47, 8 M

• PI. del Cotl-P" Torre Blanca. O.N., dúplex, estudio, salón 20 m2, cocina tipo americana, 1 habitación tipo suite, a.e. y estudio de 28 m2 25,5 M

• Av. Cerdanyola. Piso reformado, 3 hab. (antes 4), salón con salida a balcón, buena orientación, cocina amplia, vestidor y altillo 24,5 M

1 Z. Estación. Piso 95 m2, 4 hab. Para entrar a vivir, carpint. aluminio, chim. y b. distrib. 32,8 M

» Ctra. Vallvidrera. PI. baja/jd. priv. 120 m2, 3 hab., semnvo., z. com./pisc, mucho sol y pàrking .42,9 M

• Z. Archivo. 85 m2, + trastero, 2 hab., seminuevo, exc comunic, exterior y z. com./piscina .33,8 M

1 Z. Auditorio. Excelente zona, planta baja, 3 hab., muy tranquilo, pàrking, trast, y jardín priv. .38 M

' Z. Edèn. Piso 3 hab., solo estrenado, pàrking y zona comunitària 34,560 M

1 Z. Edèn. Piso 2 hab., perfecta orientación y buenas vistas. Solo 1 ano antigüedad . .29,650 M

L T I • Sant Cugat. Situación irrepetible, precs, vistas al

golf. Z. ajardinada, piso perf., 4 dorm., 2 b., a., coc precs., acab. superlujo, 2 pk y trast. 62,5 M

• Oportunidad. Magnifico piso 150 m2, vistas sobre St. Cugat, cerca FGC, 4 dorm. gd., sal. 2 m'v., g. cocina nva., b., a., pk y trast. .40.5 M

• iAtendón! - Z. Golf. 130 m2, 200 m2 jd . priv. (psb. pisc), coc-off., precs, sal./jard., 3 dorm., 2 b., pk y trast. Acab. lujo. Fca. nva. imp. 63 M

• Coll Favà-Monasterio. Casi sin estrenar, g. salón/terraza, 3 dorm., 2 b., preciosas vistas, z. comunit./piscina y pàrking 45,5 M

• Vinyet-Golf. 124 m2, t. reform./dase, ext., sol,

4 dorm., 2 b., g. cocina. y z. com./pisc. .46 M • Z. Monasterio. 3 dorm., 2 banos, coc.-off./lavad.,

calef., pàrking y reform en finca 8 aiios .34,7 M • Rubí. Casa 3 pL/jard. priv., 4 dorm., 2 b., coc-

off./lav., calef., bdga. y z. com. Td. serv. 37 M • Torreblanca. Apto. 55 m2, cocina-office, calef.,

a.a., pàrking y z. com. Fca. pocos verinós .25,8 M • P. Central. PL baja 100 m2, 3 dorm., 2 b., par

quet., jd . priv. Fca. poc. afios, en perf. est. 37 M • PI. del Coll. 70 m2, 3 dorm., coc./lav., sal.

ext., soleado y terraza 21 M • FGC. 100 m2, 3 d., 2 b., calef., pk. A reformar 26,5 M • FGC. Mag. 150 m2, 5 d., 2 b„ sal. 40 m2, comnt.55 M

Av. Rius i Tautet, 33 • Tet. 93 5S9 7 1 7 1 Rbla. del Celler, 2 - Tel. 93 589 OO 6 6

I N I C I A T I V E P I S O S • C/ Joan X X I I I . 60 m2, 3 do rm i to r i s i

calefacció a gas 22 M • Av. Cerdanyo la . 75 m2, 3 dormi tor is i

calefaedó a gas 24,5 M • C/ Cànovas del Castillo. 155 m2, 5 dorm. i 2

banys. Per reformar 30,5 M • C/ Amat. 100 m2, totalment reformat, 3 dorm.,

2 banys i parquet 38 M • Can Picanyol. 230 m2, 4 dormitoris, 3 banys i

pàrquing (2 c.) 69 M • Can Picanyol. 160 m2, 2-4 dorm., 3 banys i

pàrquing (2 c ) 75 M

U N I F A M I L I A R S

• Mira-sol. (pg. Sevilla). Solar 405 m2 i casa 100 m2. A reformar 37 M

• La Floresta. Casa 250 m2, solar 900 m2, 6 dorm., piscina i barbacoa 38 M

• Valldoreix (Mas Fuster). 200 m2, solar .1.500 m2, 4 dorm., 2 banys i garatge 75 M

• Mira-sol (farmàcia) 490 m2, solar 780 m2, 6 dorm., 4 banys i garatge 128 M

• Valldoreix (estació). 450 m2, solar 22.000, 6 dorm., estudi 70 m2 i garatge . . . . . .130 M

T E L L V I A L Q U I L E R E S • Merc Torreblanca. Piso nuevo a estrenar, 85 m2, 2 hab.

ind., 1 suite, pk, traster, jardín y pisc. com. . .150.000 • Estación Valldoreix. Piso 70 m2, 3 hab., calefacción a

gas natural y bano 90.000 • Pere San. Piso 110 m2, 1 hab. ind., 2 hab. db., bano,

aseo, caleacción, jardín privado y pàrking. . . 120.000 • Estación. Local de 50 m2 60.000 • C/ E. Granados. Locales de 200 y 100 m2 . . .2.500/m2 • C/Estapé. Nueva prom. Piso 90 m2, 2 hab. ind., 1 hab.

db., b., a., com.-sal. 28 m2,jd. com., pis. y 2 pk 180.000 • C/ Estapé. Nueva prom. Atico 110 m2, 3 hab. ind., 1

hab. dob., b., a„ solàrium, 2 pk, jd. y pisc. com. 250.000 • C/ Rius i Tautet. Locales oficinas. Desde 40 m2 .46.000 • C/ E. Granados. Local nueva construc, 140 m2 220.000 • C/ Pep Ventura. Local de 100 m2 100.000 • C/ Abat Marcet. Local de 160 m2 120.000 • Rubí. Local de 140 m2 170.000 • Rubí. Local de 168 m2 184.000 • Z. CoL Maragall. Local 100 m2 160.000

T R A S P A S O S • Av. Cerdanyola. Bar-restaurante 15 M • C/Santa Maria. 200 m2 14 M • Mercat Pere San. Parada de carnicería con càmara. .3 M

C/ Vic, 2 8 - 2n l a * Tel. 93 6 7 5 ÍO ÍO

I - P V E N T A

• Apartament. 65 m2, cent. i assol., 1 hab., arm. encast., bany, cuina/elec, saló esp. Perf. estat .25 M • Torre a Valldoreix-Mira-sol. 300 m2 vivenda en 1.000 m2 parcela, orientació sud, molt sol. Saló-

menjador 45 m2, cuina-office, hab. planxa i safareig, hab. dob. amb armari encastat, bany, garatge 2 pL i 2 trasters. Planta la: estudi 30 m2, 2 hab. dobles amb arm. encastat, 1 suite amb vestidor, bany i gran terrassa 106 M

ALQUILER (despeses comunitàries incloses)

• Pis a Coll Fava. 3 hab., armaris encastats, menjador, balcó, 2 banys, jardí, piscina comunitària, plaça de pàrquing i traster 140.000

• Plaça de pàrquing. C/ Orient 7.000

€ / S a n t B o n a v e n t u r a , 5 • T e t . 9 3 5 8 9 0 3 4 3 - 6 1 9 9 5 2 3 8 3

A C T I U I M M O B I L I À R I A V E N D E S

• Rbla. del Celler. Tot exterior. 75 m2, menjador-estar, cuina, safareig, 3 dormitoris i calefaedó . .27,5 M

• Z. Golf. 70 m2, terrassa 12 m2, menjador, cuina, 2 dorm. (1 suite), 2 banys, pàrquing i traster . .34,5 M

• Bxos. Z. Golf. 108 m2 + 170 m2 jardí privat, 3 dorm. (1 suite), bons acabats, parquet i traster . . . .63 M

• Unifamiliar en Valldoreix. Z. Masia Rosas. 90 m2, solar 550 m2. A reformar 45 M

• Valldoreix. Solar de 1.400 m2 per a 2 cases 75 M

L L O G U E R S

• Pis Z. Centre. 95 m2, assolellat, 3 dormitoris, 2 banys, terrassa, parquet, calefaedó i pàrquing .110.000

• Bxos. C/ Sta. Teresa. 125 m2, jardí privat 40 m2, 3 dorm., 2 pL pàrquing, traster i z. com./pisc. 200.000

M O N I K A R U S - Empresa germano espanola de Servicios Inmobiliarios -

TENEMOS LA VTvlENDA A SU MEDIDA jQué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra seleedón cuida espedalmente el buen estado de cocinas y banos. jCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos:

• Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado (Dónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just,

SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. jNuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. jldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano.

HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍUAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

B e l t r a n i R ó z o i d e . 8 . B a r c e l o n a - T e l . 9 3 2 0 4 5 5 2 0

F E T

D E P A R T A M E N T J U R Í D I C

• Plans urbanístics

• Impostos municipals

• Expedients de domini i interdictes

• Llicèndes urbanístiques

• Expropiadó forçosa

• Projectes de reparcel • ladó

I D I E R A

• Comunitats de propietaris

• Trànsit: acddents-multes

D E P A R T A M E N T I M M O B I L I A R I

• Compra-venda de finques

• Arrendaments urbans

• Tràmits registrats i fiscals

Consulteu la nostra oferta de productes en el "TOT Sant Cugat"

pisc.com

ELS4CANTOÍNS Dijous 8 de febrer del 2001 Immobiliària 45

H E R F I N Q U E S VENTAS • Sant Cugat-Mira-sol. Ref. 5001. Torre 120 m2, terreno 300 m2, comedor 27 m2, 3 hab., cocina con

vitroceràmica, chimenea, trastero 14 m2 y garaje para 3 coches 37,5 M • Dúplex en z. residencial.138 m2, comedor 26 m2, cocina-office, 2 bafios, terraza y balcón, 2 trasteros,

a.a., catefacción, pàrking, acabados de l a calidad Infórmese sobre los preciós • Casas en venta en z. residencial. 185 m2, comedor 26 m2, 3 hab. grandes, cocina-office, garaje 47 m2,

bafio y 2 aseos, armarios empotrados, solàrium, buhardilla, acabados la.calidad. . .A partir de 36,393 M • Casas de obra nueva en Ca n'Oriol. 150 m2, comedor 24 m2, 4 hab., cocina 10 m2, bafio, aseo, 3

terrazas, garaje 3 coches. No deje de verla 29,9 M • Estupendo àtico seminuevo en progreso. 87 m2, 3 hab. (2 dobles), cocina-office, bafio impecable,

terraza 87 m2, ascensor, armarios empotrados y pàrking incluido. ;;No lo deje escapar!! 23,5 M

I M D E S A VENTAS • Víctor Català. Apto. NV0. A ESTRENAR, 60 m2, 2

hab. (1 suite), sal.-com. 17 m2, coc, trza. 8 m2, trastero, z. com./pisc. Acab. buena cdad. .27 M

• Coll Fava. Àtico MEJOR QUE NUEVO,-18 meses antig., 100 m2, 3 hab., 2 b., saL-com. 25 m2, coc.-off, 12 m2, lavadero, parquet, trza. 42 m2, pi. pàrking, trast, yjardín com./piscina. . 42 M

• Z. Torreblanca. PI. baja 112 m2, 3 hab. (1 suite), 2 b., sal.-com. 26 m2, coc.-off., trza. 18 m2, jd . priv. 40 m2. pkyjardín com./pisc 48,5 M

• P. Central. Piso 107 m2, 4 hab. (1 suite), 2 bafios, salón-comedor 27 m2, cocina, terraza 10

m2, pàrking, trastero i z. com./piscina .53,5 M > Can Gatxet. Atico dúp. 145 m2, 3 hab. (1

suite/ves.), 2 bafios., sal.-com., coc.-am. gde., bibtca., sala 27 m2/chim., trza. 26 m2 + terraza 73 m2 aiard., 2 pi. pàrking y z. com./pis. 55 M

> Mira-sol. Torre 290 m2, 4 hab. (1 suite), 2 b., a., sal.com. 40 m2, coc, buh. 20 m2, pk.

> C/ S. Eduardo. Torre unif. 220 m2, 4 hab. (1 suite), 2 b., a., sal.-com. 2 nv., coc.-off., sal. juegos, trast.

Sde., jd. priv. 170 m2. Reformada 2 anos. . .82 M ellaterra. Casa singular, 315 m2, viv. 1 sola pi.,

4 h. (1 suite/vest.) + hab. serv./bano, 3 b., sal.-com. 45 m2, coc.-off., trza, garaje, bdga., jardín/pisc Mag. vistas. Solar 1.700 m2 .110 M

PISOS EN VENTA • 0267. El Colomer. 85 m2, sal.-com., coc, 3 hab.

(1 suite), 2 b., ext, parquet, calefac, orient, sur, 2 pk., trast, y ant. 5 anos. solo 5 vecinos . .38 M

• 0 1 9 7 . Rbla. de l Celler. Comedor, cocina reformada, 3 hab., b., todo ext., preciosas vistas a Collserola y muy soleado 30 M

• 0244. Estación. Comedor, cocina, 3 hab., bafio, calefacción, vistas y soleado SOLO 19 M

• 0202. Can Gatxet. 80 m2, 2 hab., 2 b., a.a., vistas, piscina y comunidad 31,5 M

• 0229 Z. Centro. 92 m2, 4 hab., bafio, aseo, calefacción, exterior y soleado 25,750 M

• 0200. Estación. 80 m2, reformado, 3 hab. (2 dobles), bafio, terraza, calefacción y ase 27,3 M

• 0208. Z. Centro. En construcción, 106 m2, 3 hab., 2 b'., pàrking, terraza 55 m2 y orient, sur . . 38 M

CASAS EN VENTA • 0233. Torre al Parc Central. 300 m2, sal.-com. 45

m2, coc-offïce, 3 hab., 2 b., a., est. 40 m2, calef. a.a., jd . priv. con pisc y fabub. vistas . . .76,5 M

• 0205. El Colomer. Adosada, 170 m2, 3 h. dobles, b., l a y a.a. Ocuparióninmediata 48 M

• 0264. St Domènec. Ados. 240 m2, 2 pk, trast, sal.-com., coc-off., 3 hab., 2 b., 1 a., est., calef., aa., or. sur, pisc./com., perf. estado y ant. 7 anos . . .68,8 M

L O O K F I N D VENDES • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • St Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant, 3 h. + est, 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-offke, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M

• Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

F I N PISOS

• Moblat en z. Correus. 3 hab. dobles, menjador gran, bany nou, cuina reformada, parquet, calefacció,

exterior, plaça de pàrquing i mobles nous a estrenar 135.000

• Z. Torre Blanca. 3 hab., bany, exterior, en molt bon estat i subm. d'alta (c. inclosa) 82.000

• Z. Torre Blanca. 2 habitacions, saleta + menjador, bany, exterior, submistraments d'alta i pis en molt

bon estat (c. inclosa) 85.000

LOCALS • A prop estació. 240 m2, bany amb dutxa i façana 9 m2 175.000

: \

I N M A R B A S . A . VENDES

• Apartament. Z. Monestir, 2 dormitoris, bany, pàrquing i traster 25 M • Pis cèntric. 3 dormitoris i bany. Falten reformes 23 M • Pis Rbla. del Celler. 4 dormitoris, 2 banys, ascensor, sol i vistes. Falten reformes 30 M • Pis Parc Central. 3 dormitoris dobles (1 suite), 2 banys, terrassa 60 m2 i 2 pi. pàrquing 49,5 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dormitoris, 2 banys, lavabo, gran cuina y zona de rentat. Impecable 25 M • Adossada. Cantonera, 3 dormitoris, 2 banys, zona de rentat, 2 terrasses, 2 pi. pàrquing y traster 49 M • Adossada. Z. Estació. 4 dormitoris, 2 banys, lavabo, terrassa, ascensor privat, i 2 pi. pàrquing . . 65 M • Torre. Al costat de Montserrat. Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 30 M • Despatx cèntric. En z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PISOS I PLACES DE PÀRQUING en diverses zones VENDA o LLOGUER

F I N VENTAS • PRÒXIMA CONSTRUCCIÓN EN CENTRO PUEBLO.

Magnífica vivienda unifamiliar, 4 habitaciones, aseo, 2 bafios comp. (1 suite), cocina-office, amplio salón-comedor, acceso directo jardín, estudio abuhardillado, solàrium, 2 plazas de pàrking y trastero. Alto standing.

54.500.000

• PARC CENTRAL Oportunidad 3 habitaciones (1 tipo suite), 2 bafios, cocina-

I D E N T E

office, salón-comedor, calefacción, parquet, jardín 76 m2 y zona comunitària con piscina.

36.500.000

• COLL FAVA 2 habitaciones, 1 bafio, cocina, salón-comedor, terraza, suelo parquet, puertas de roble, carpinteria exterior de aluminio, calefacción, armarios empotrados, pàrking y zona comunitària con píscinas 33 M

wffpi

I M M O B . &

> Atico triplex. Z. Monaterio, 95 m2, 3 dormitoris, bafio y estudio con solàrium 28,5 M

> Piso primeros de siglo. Reformado, 2 dormitoris, bafio, cocina y salón-comedor 28,5 M

> Piso amueblado. Z. Coll Fava. 62 m2, 2 dorm., bafio comp., salón-com., z. com./pisc. y pàrking . .29 M

> Z. Coll Fava. 85 m2, 3 dorm., 2 bahos, cocina-office, balcón y z. com./piscina. Muy soleado 37 M

> Àtico dúplex. 132 m2, 3 dorm., 2 bafios, cocina-office, z. comunitaria/pisc y pàrking 48,9 M

»Torre individual. 300 m2 const, 800 m2 parcela, 2 dorm. ind., 1 suite, estudio, sal.-com., 2 b. comp., z. com. c/pisc. y 2 pi. pàrking 85 M

»Torre Valldoreix. 185 m2 const, salón-comedor/chimenea, 2 dorm., 1 suite/vestidor y jacuzzi, despacho grande, cocina-office, baho completo, aseo, pozo para riego autom. yjardín . . .97 M

A S A S - C A LLOGUERS

• Av. Lluís Companys 90 m2, 4 habitacions, cuina i bany complets, lavabo, llum, aigua, gas i telèfon. Molt a prop de l'estació 103.000

• C/ Castillejos Local de 70 m2 , . . . , . . . 50.000

C/ Enric Granados Local (planta i pis) de 150 m2 150.000

H I «ffl

PISOS EN VENTA • Z. Torreblanca. 78 m2, 4 hab. Reformado 23 M • Z. Cànovas del Castillo/Rbla. Ribatallada

5 habitaciones y 2 bafios 31 M

PISOS EN ALQUILER • Planta baja. 3hab. + estudio y garaje 120.000

LOCALES • Almacén. 500 m2, céntrico 175.000

S O L A R E S • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fa-

chada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M • Para equipamientos en Valldoreix. Junto

ant iguo Hotel Rusinol , 2.200 m2. Apto residència geriàtrica, clínica, colegio, etc

PÀRKINGS • En venta y alquiler. Céntricos.

D O I N G I T • Ref. 515. Valldoreix. Solar 2000 m2, edif. 300 m2,

6 hab., salón, com., coc. grande, 3 b., a., calef., piscina y barbacoa. Para entrar a vivir . . .160 M

• Ref. 501. Coll Fava. Piso 3 hab., mejoV que nuevo, pi. pàrking grande, soleado, vista ajardinada con piscina interior, calefacción y aire acond. .39,5 M

• Ref. 477 St Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 bafios, parió interior. Buena zona 67 M

• Ref. 479. Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2

edificados, solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 hab., 2 bafios, aseo y cocina completa . . . .76 M

• Ref. 506. La Floresta. Nueva const., solar 661 m2, edf. 118 m2, 4 h., 2 b., acds. calidad . 38 M

> Ref. 511 Valldoreix. Solar 1500 m2, edf. 200 m2, 4 h., com. 50 m2, calef., pk 6 c. i z. asfaltada 75 M

Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para

cubrír demanda de nuestros clientes.

L E Ó N T O M À S L L O G U E R S

PISOS • Rbla. del Celler. Excelent situació. • Pisos a Coll Fava. Piscina, jardí comunitari i

places d'aparcament Des de 90.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer. • C/ Balmes. En venda.

LOCALS

• Al costat del Monestir. 200 m2. • Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal

per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2. • Al costat pL Pere San 65.000

Si el seu n e g o c i és i m m o b i l i a r i , r r u q u i ' n s . Ten im c o n d i c i o n s

m o l t espec ia l s

A U G U S T A S E R V E I S VENDES • Z. Kampió. Pis 103 m2, 4 habitacions, 2 banys,

saló 23 m2 i plaça de pàrquing 31 M • Coll Fava. Àtic a estrenar, 115 m2, 3 hab., 2 ba

nys, pàrquing + traster i z. com./piscina .44 M • Z. Eixample. Casa adossada 215 m2, 4 hab. +

estudi 4.0 m2, 2 banys, aseo, saló 25 m2 i garatge 2 cotxes ; . . . .53,5 M

• Z. Example. Casa adossada 270 m2, 3 hab.+ estudi 40 m2, 3 banys, aseo, saló 35 m2, garatge 2 cot , jardí priv. i z. com./pisc. 81,9 M

Admin is t rem comuni ta ts de p

L L O G U E R S

• Coll Fava. Pis seminou, 96 m2, 3 hab., 2 banys, pk + trast., terrassa i z. com. 120.000

• Z. Chic. Planta baixa a estrenar. 60 m2, 2 habitacions, bany, aseo, pàrquing, traster, jardí i z. comunitària amb piscina. . .125.000

• Eixample. 170 m2 útils, 4 hab., 2 banys, a-seo, terrassa, 2 p i . pk + t raster i zona comunitària amb piscina 230.000

• Av. Cerdanyola. Local nou, 170 m2, cèntric i amb pati de 25 m2 .200.000

rop ie tar is . Demani'ns pressupost

sal.com

EIS 4 CANTONS

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 » 93 675 34 54

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a » 93 674 41 64

GESTIÓN ACTIVA DE ABOGADOS Pau Casals, 40-42, baixos ww.gestionactiva.net o 93 675 92 80

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - toc. D o 93 674 44 69

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a B 93 674 44 94

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 B 93 675 49 37

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos o 93 675 29 02

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B B 93 675 18 35

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a "B 932097326 •B 608494519

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31

B3 4r1a

0 93 675*803

JORDI CUFÍ 4 BORRELL Av. Vall d'Or, 2 B 93 674 2601

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 B 9358941 47

MARTI FINET MIRA De la Creu, 25,1r Q 9 3 589 30 65

M" DEL MAR EJARQUE De la Creu, 25 - baixos "B 93 674 51 11

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B B 93 675 30 12

AGENÇAT Sant Antoni, 18 o 93 675 00 17

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D B 93 674 44 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 "B 93674 1784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n •B 93 589 20 00

T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 "B iFax93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 » 93 675 56 53

BAR STOP Rius i Taulet, 56 •» 93 589 1299

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 » 935894790

CABALLU PETIT Cerveseria B 93674 «005

GAUDÍ CAFÈ Mercat de Torreblanca (davant dels cinemes)

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 » 936740649

CUGART Torrent Bomba, 14 O 936744390

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 B 93 674 15 09

SUN BIKE Can Matas, 2 •B 935891757

CARNISSERIES TUB AU La Torre, 14 ° 93 674 12 85

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 B 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 o 93 589 14 18

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix B 93 674 5747

SAGARRA Endavallada, 22 o 93 674 01 60

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 « 93 67465 0 0 ,

CENTRE COMERCIAL CARREFOUR Rubí-St. Cugat, km 4 « 93 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat, 79 "B 93 674 5048

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A o 93 675 20 01

RODÓ Rius i Taulet, 6 B 93 689 82 80

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 T* 935801500

FOAP Rius i Taulet, 27 » 93 674 05 03 •n 935893121

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 ^ 9 3 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n B 93 674 14 53

CAIXA DE SABADELL Cm. Crist Treballador, s/n

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 0 93 589 38 06

sa CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 » 93 674 19 03

EL PUNT Copes i sopars B 670 59 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 B 93 6 7 4 9 6 0 2

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 "B 93 589 74 42

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 0 93 675 36 53

OFiNOVA Lluís Companys, 18 o 93 675-23 73

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S A Camí Can Calders, 10 - 2n 1a [email protected] B 93 675 32 67

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 B 936741398

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 0 93 590 69 80

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 B 93 589 02 71

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 o 936759144

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22

B 93 674 12 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar

•2 93 589 81 08

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41

0 93 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33

o 93 675 19 04

Plaça Barcelona, 8

•B 93 589 75 12

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32

0 93 6753100

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 0 9 3 589 38 52

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLAfIDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. O 93 674 26 24 o 934170759

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23

B 93 674 03 08

FERRETERIES EL PONT Girona, 3

"B 93 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 o 93 674 13 81 o 93 675 Í 8 20

» 93 674 14 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 » 93 674 67 72

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 0 9 3 590 82 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons B 936743081

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35

o 93 674 98 62

UESC Cànovas del Castillo, 9 * 936752390

MC DONALD'S C. Comercial St. Cugat •B 936744654

HERBOLARIS DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9

B 936740060

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda O 93 675 59 53

INSTITUTS BELLESA I MERCERIES ÒPTIQUES

1 : » ' ; M 1 MIRA-SOL-MARI FL 3 HIDROCULTIUS CA ARTESANA Dlaça Joan Borràs, 1

O 93 674 15 46

HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54

O 93 674 75 98

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. HÍPIQUES Rbla. del Celler, 93 0 93 674 79 68

HÍPICA SEVERINO

O 93 674 11 40

Centre de la imatge Santa Maria, 14 B 93 675 56 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA "B 936996748 •B 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13

"B 93 589 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol

B 936754751

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16

o 936754902

POU D'ART Balmes ,35 B 93 590 60 86

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix O 936746028

MW! SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 •B 93 589 22 64

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 » 936752201

WALL STREET INST. Av. Lluis Companys, 15 O 93 589 60 72

Vegeu pàgines 44-45

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 0 93 590 80 60

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 •B 93 675 15 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 O 93 590 80 60

Vegeu pàgina 48

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 o 93 674 3694

BOTÀNIA Jardins i terrasses, di-senys i realitzacions de professionals experts. B 93 675 61 16 "B-649094 100

LA PERLA Major, 3 B 93 674 01 38

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 B 93 589 44 95

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 "B 93 674 15 32

JOGUINES NINS Villa, 9 B 936741396

MIREIA'S Valldoreix, 33 •B 93 674 99 40

ANNA FUSET Santiago Rusinol, 45 "B 93 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 -B 93 674 45 71

ïi ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A •B 935894742

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 O 93 674 01 74

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 B 93 589 20 18

LA FLORESTA Pearson, 36 0 93 589 78 00

LES PLANES O 9 3 6 7 5 5 Í 0 5

LLIBRERIES PAPERERIES

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 0 9 3 589 8 6 Í 7

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 o 93 675 51 08

ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 B 93 589 1931

MES MARCS Enric Granados, 15 •B 93589 1429

GELATS ARTESANS I ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H MAT, CONSTRUCCIÓ 1 INSTAL·LACIONS ' LA JIJONENCA Major, 29

•B 9367525 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT

A. ZAMORA, S.L. Mn.Cinto Verdaguer, 18

0 9 3 589 26 38

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 B 936746058

FOAP Rius i Taulet, 27 o 9 3 6 7 4 0 5 0 3

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 B 93 674 14 90

MISSATGERS I PARAMENT DE LA LLAR MRW Ildefons Cerdà, 4 0 9 3 590 26 80

GENEVIEVE LETHU Villa, 6 "B 93 674 03 16

MOBLES D E C O R A C I Ó ! PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 o 93 675 12 99

CARRE MOBLES Fcesc. Moragas, 33 O 936740995 "B 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 "B 93 589 22 32

EGA MOBLES Cànovas del Castilb, 2 "B 93 589 00 14

MAJIK Sant Jordi, 29 B 935890266

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 O 93 589 00 23

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 •B 936748502

BLUE MOON Major, 16. 0 9 3 675 02 67 Valldoreix, 43 O 93 589 43 55

CAMPMANY Valldoreix, 16

. O 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 0 9 3 5 8 9 8 6 6 9

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 0 93 589 72 32

TOT PUNT Sant Antoni, 19 B 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 0 9 3 589 88 55

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 •B 93 675 4757

VALLÈS NET

Sant Ramon, 4

, B 93 674 89 18

OBJ, REGAL BOHEMACRYSTALL

Valldoreix, 49

O 93589 7202

E3SSM CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r1a

o 93 589 01 51

STANZA Valldoreix, 10

B 93 674 65 98

PROMUSA

Av. Torre Blanca, 2-8

0 9 3 5 8 9 Í 7 3 2

LA LIONESA Valldoreix, 79 "B 93 674 07 71

PERRUQUERIES

Vegeu pàgina 48

PESCA SALADA I LLEGUMS

SALUMS Sant Antoni, 50 B 93 674 57 52

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 B 936746847

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 "B 93 675 13 8

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 B 93 589 23 71

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 O 93 674 42 23

ROBA INFANTIL CUCARRO Santiago Rusinol, 30 B 93 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA

Villa, 1

B 93 675 24 01

SÚPER HOGAR

Plaça Octavià, s/n

o 93 589 89 99

SABATERIES REPARACIÓ DEL

CALÇAT SABATA

Francesc Moragas, i

B 93675 32 74

TATER'S

Sant Antoni, 62

0 9 3 675 55 06

SEGURETAT AUX-VYD

Av. Uuís Companys, 50

o 935891799

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONELLI, S A COMPO

NENTS ELECTRÒNICS

PER A MOTOCICLETES

Av. Graells, 35

•B 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL

Sol, 19 B 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC C P. CANALS

Sant Uorenç, 27

o 93 674 63 62

TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital, 35

O 93 674 69 50

TALLERESMENA

Pg. TorreBlanca,13

B 936745301

TELEFONIA AIR TELECOM

Telefonia i comunicacions

Ctra. de Cerdanyola, 49

B 935898702

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT

Sant Antoni, 1

o 93674 1182

TINTORERIA ST. CUGAT

Santiago Rusinol, 35

o 93 674 11 83

TINTORERIA ST. CUGAT

Rbla Ribatallada, 34

B 936752228

TINTORERIA ST.CUGAT

Av. Uuís Companys, 2

"B 93 674 41 67

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 935894422

•B 93 675 51 51

VETERINARIS DISPENSARI VETERI

NARI DEL VALLÈS, S.L.

Urgències 24 h

Sabadell, 23

Obert nit i festius

o 93 67469 45

Tel. urgències

O 9 0 8 89 8 Í 3 6

B 936746945

VETERINOS Hospital obert les 24 h

Rius i Taulet, 31

O 93 589 71 41

AIRTOUR Viatges per Cataluny ambavioneta Ptge. St. Salvador, 3.

La Floresta O 666 42 81 42

IBERPLAN VIATGES

Valldoreix, 59

o 9 3 5 8 9 * 6 78

USSIATOURS

Plana Flospital, 10

B 935896150

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

0 9 3 674 08 11

ww.gestionactiva.net


Mc.Torreblanca.Pda

ELS4GWVIONS Dijous, 8 de febrer del 2001 Salut 47

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació SUSANA NICOLETTI Escoliosi. Mètode Sehrath. Grups de relaxació. Incontinència urinària. Tractaments a domicili. Sant Antoni, 74, « 9 3 6 7 4 7 4 37

Geriatria

Cirurgia DR. FERNÀNDE2 LAYOS Cinjrgia general, aparell digestiu. Cirurgia menor de quists, berrugues, nevus, etc. Mútues en general. Av. Tone Blanca, 2-8,2n, A-1 « 9 3 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusifiol, 2, entr. 1 a. « 9 3 6 7 4 1 5 2 6

Dietètica-Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. Dillluns, dimecres i divendres, en hores convingudes. PI. Doctor Galtes, 5,1r 3a. «936746329 9 9 3 5 8 9 6 4 8 3

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà -Dra. Rosario Sagarna - Dra. Ltum García Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8,2a planta, desp. 12. « 93 589 43 57

G E R V A L , G E R I A T R I A D E L VALLÈS SL Atenció a persones grans al seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6 7 4 0 8 0 4

INPROSS Atenció í companyia a persones grans, "CANGURS* avis i nens, control de ma-lalts, ajuda a la llar, trastorns especials. Salut i reserves a domicili. Av. Torra Banca, 2-8,3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 5 8 9 39 67

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA l L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a « 9 3 6 7 4 7 2 1 6

Laboratoris LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol, 17, baixos. •B 93 589 60 55

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera, visites a domicili. Mútues. Major, 36,2n. « 9 3 6 7 4 0 0 25

Odontologia C E N T R E D E N T A L I Q U I R Ú R GIC SANT CUGAT Plaça Or, Galtes, 5 -1 r 2a « 93 589 00 00

CL ÍN ICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantologia, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia. Mútues, Av. Torre Blanca, 2-8 - 2a pi. - desp. 11. « 9 3 6 7 5 08 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia I odontologia general. Santa Maria, 9, t r 2a. « 9 3 589 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUN-CIÓ T E M P O R O MAND1BULAR Av. Torre Blanca, 2-6,2n A, despatx 6. « 9 3 5 8 9 0 3 96 « 9 3 6 7 5 2 2 1 2

CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Pífieira Lemoine PI. Unió, 3,2n 1a. (U. Companys/Colom) « 9 3 6 7 4 72 40

D R A M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22, baixos « 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23 -25 .1 r3a « 9 3 6 7 5 64 77

Metge capçalera Fisioteràpia Klli13£Mj^iaajji Oftalmologia

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència Sanitària - Fiatc - Asisa. C/vïllà,49. «9367448 72

J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària - Agrupació Mútua - Sanítas - M.Flatc - Previasa - Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili. « 93 589 39 26 « 609 33 10 8 0

CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21 . « 9 3 589 5 1 06

Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària - Medifiatc. Francesc Moragas, 48, ent 2a. « 9 3 675 4 8 5 3

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. « 93 674 7 2 1 6

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av, Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 9 3 589 3 5 4 8 « 6 4 9 93 5 9 37

D R A ANNA PUJ IBET IALDES Pediatria. Vitalicio Salud - Mapfre. Endavaíiada, 21,1r . « 9 3 589 2 9 95 « 9 3 674 2 0 79

Podologia JOSEP M. FRE1XEDES Malalties de) peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 689 6 3 1 3 « 6 2 9 16 9 5 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5,2n 3a. « 93 589 40 51

D R A PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n 1a. « 93 674 3 6 53 « 9 3 418 4 8 48

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT

Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 11 i 12 « 9 3 589 3 7 8 7

M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat Santiago Rusifiol, 2, ent 1a. « 93 674 15 2 6 « 9 3 674 01 4 7

INSTITUT DE BENESTAR I SALUT COMUNITÀRIA (IBSC) Rambla Can Mora, 1 5 - l r l a « 9 3 587 9 1 8 7

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes.

Av. Catalunya, 21 , 2n 1a.

« 9 3 5 8 9 4 8 08 » 9 3 674 74 09 Particular

DRA. MIUAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a.

« 9 3 589 13 07

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia i ortopèdia

Ass. Sanitària - Previasa - Medytec.

Pollclínlc Torreblanca, 2-8, 2a-10.

« 9 3 5 8 9 1 8 88

DR. FERMÍN ARAMBURO

Cirurgia ortopèdica traumatològica.

Hores convingudes.

Girona, 21 , 1r3a.

« 9 3 6 7 4 4 3 4 6 « 9 3 589 0 5 34

Aiiïa CENTRE D'ATENCIÓ INTEGRAL

Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren:

Dr. JESÚS CARNtCER: Pediatre, Gastroenteròleg

EVA M* DE LA PEflA: Logopeda infantil

SÍLVIA LLUMA: Psicòloga infantojuvenil

Dr. OSCAR ASENSIO: Pneumologia i al·lèrgia pediàtrica

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

C E N T R O

BSALUD

O C U L A R

D R . J . A R M E N T I A

D R A . A. M A T H E U

O F T A L M O L O G I A

C / D O C T O R M U R I L L O , 2 1

SANT CUGAT DEL VALLÈS T E L . 9 3 5 8 9 5 1 0 6

psicoloois Dra. Palerm

l i l S ^ ' .Icprt-iMi. • I i tkul lals t k rebent.irastofiM

3 1 a i luk· . t i li

H o r e s c o n v i n & u t J c s

1 rancesc Moragas, 2"* 1 2Í I 1 a TteL^J674 3653-95 u * in -in

Dra. M. Jaume Saura . . • • . : : : - : - : - : : : - : - ^ : : ; T : r : : : r : : : T : : : : : : : : > : : ;

De 9 a 13 i de 16 a 20 h

Pg. St. Magí, 22 - baixos Tel. 93 674 23 35

el consell de la setmana: Com afecta la llum en la nostra vida (II)

LA LLUM ARTIFICIAL

Seguint et ritme de creixement de (es ciutats i ta tecnificació del planeta, cada cop passem més part del nostre temps en espais tancats, fora d'indrets naturals. Fins al 80% de la vida la passem a casa, l'escola o la feina, i amb poc contacte amb ia llum solar. Com vèiem la setmana passada, aquesta mancança pot provocar desànim, falta d'atenció, tristor, estrès i fatiga que faria disminuir el rendiment, i, segons l'activitat desenvolupada, faria augmentar el risc d'accidents. La llum també condiciona l'agudesa visual i la percepció dels colors. És més, els estudis clínics del doctor Riley confirmen que l'ús de la llum i els filtres de color a través dels ulls permeten més control del cervell sobre les funcions corporals, ja que no tots processem la llum de la mateixa manera. Les darreres investigacions asseguren que la llum pot incidir en la desorganització biopsíquica, sobretot per la forta influència que té sobre el sistema endocrí, i a través d'ell, en la resta dels sistemes biològics. A banda dels efectes beneficiosos de la teràpia lumínica quan apareixen problemes estacionals, el bany de llum d'espectre to

tal també respon a altres tipus de depressió, alhora que millora la percepció visual de lluny, la memòria i l'aprenentatge, t tot apunta que la llum soíar també pot servir per combatre els trastorns del ritme circa-dià det son.

Quina llum artificial s'ha d'escollir El més important és que sigui de qualitat, ja que, com hem vist, estar exposats contínuament a una llum pobra acaba produint mals de cap, falta de concentració, depressió i desgasta la visió. La llum d'espectre cromàtic és la que més s'adapta a les nostres necessitats i com a norma general, s'ha d'escollir sempre les que energèticament siguin més eficaces. Interessen per aquest ordre: les bombetes fluorescents de baix consum (sobretot de balastres electrònics d'alta freqüència de trifòsfor), les halògenes i les d'incandescència. Les característiques que les defineixen són: • Les incandescents tradicionals (bombetes

normals, llums estàndard, llums de vapor de sodi i mercuri i les modernes dricróí-ques halògenes) transformen l'electricitat en calor i secundàriament, en llum. Tenen un perfil de color incomplet on do

minen els colors groc-taronja-vermell, amb abscència total dels tons d'alta freqüència, els relaxants verds, blaus í violats.

• Els fluorescents corrents proporcionen més rendiment pel seu baix consum i llarga durada, però la freqüència de parpe-íleig a què sotmeten l'ull (50 Hz) indueix les nostres ones cerebrals de l'estrès i l'agressivitat, a més de produir cansament físic, cefalees i fatiga visual, i que es veurà multiplicat en cas de treballar amb ordinadors, per les polsacions lumíniques dels monitors. Es poden trobar en diferents tons de llum: blanc fred, blanc càlid i blanc de luxe, que millora l'impacte visual però no té un espectre de color complet.

• Els fluorescents d'alta freqüència (de 20.000 a 40.000 Hz) o balastres electrònics, són de nova generació i aconsegueixen evitar el parpelleig del tub perquè no arriba a apagar-se completament. També estalvien energia per la seva encesa instantània, tenen una vida més llarga i són menys perillosos.

La llum natura! que rebem a través dels vidres no ens proporciona la vitamina D dels rajos ultraviolats (UV), ja que la composició del vidre actua de filtre.

Per dissenyar un bon ambient • Intenteu que entri el màxim de ltum solar, i

procureu que l'espai quedi com més obert millor, amb grans finestres i claraboies. Per a Ja il·luminació artificial guieu-vos per criteris biològics.

• Situeu una llum biodinàmica pensant en l'entorn i el clima on viviu, l'ús que fareu de cada espai, tot estudiant la qualitat de la llum, la correcció de color, parpelleig, contrast, ergonomia i la distribució espacial.

• Cerqueu el confort de l'hàbitat perseguint sempre una qualitat ambiental i tenint en compte aspectes energètics.

• Per crear un espai de treball l'ideal seria comptar amb l'assessorament d'un projectista perquè serà qui millor valorarà els efectes psicològics i biològics de la llum, tal com es desprèn de les investigacions en pneurociència i fotobiologia.

Acabem aquest tema amb els resultats d'uns recents estudis duts a terme a Catalunya, on es demostra que existeix una contaminació lumínica nocturna, de vegades imperceptible a l'ull humà, que està alterant el cicles vitals de la biodiversitat i el medi ambient i que el govern catatà pensa sancionar. Aquest és el cas de les aus migratòries.

48 Estètica E1S/CANTONS Dijous 8 de febrer del 2001

Estètica i Bellesa

l'article: El món de les fragàncies

El perfum forma part de la cura personal des de quasi el principi dels temps, en una barreja de química, passió, instint i memòria olfactiva. Per a l'elaboració d'una fragància es poden escollir entre més de 1.000 matèries primeres naturals i 3.000 de síntesi, de les quals destaquen els cítrics (llimona o mandarina), fruites estiuenques (síndria, préssec o albercoc), flors (gessamí, roses o buguenvíl·lies) Per això resulta tan difícil escollir una aroma que agradi. Diuen que no s'han de provar més de tres olors seguides perquè llavors l'olfacte queda embriagat i no permet tenir una idea clara del que es vol.

TIPUS D'ESSÈNCIES

La concentració de les matèries oloroses diluïdes en alcohol determinarà la durada i e! preu del producte: Perfum. És el més fort, persistent i car del mercat, i està compost del 20 al 30% d'essències. Amb 1 o 2 gotes ja es resta perfumat. 'Eau' de perfum. Conté entre un 10 i un 20% de concentrat, resulta una mica més fluix que el perfum í més econòmic. 'Euau de toilette'. També se'l coneix com a aigua de colònia. Incorpora una centració del 8 af 10% i és la fragài més utilitzada, tot i que persisteix mer temps. Brumes d'estiu. Solen emprar-se pe ruixar generosament tot el cos i per fumen la pell com una eau de toilet te. Entre les brumes i locions se'n po den t robar amb a lcoho l , qui incorporen ingredients refrescants unes d'hidratants i calmants, ideals f a després del bany i finalment, les serveixen per donar vitalitat i energia També n'hi ha que no tenen alcohol

O N PERFUMAR-SE

Es recomana fer-ho en els punts del cos que concentren calor: a ambdós costats de la part alta del coll, darrere les orelles, en el plec intern dels braços, en els canyelts i en el naixement del pit. * També es poden perfumar els cabells perquè amb cada moviment difonguin l'aroma, però sense abusar-ne perquè l'alcohol resseca la fibra capil·lar i la fa malbé.

DIFERENTS NOTES Deveu haver notat que la mateixa aroma portada per la mateixa persona, a mesura que s'evapora, varia. Això és el que els perfumistes anomenen notes i se'n poden distingir tres de diferents. També recordeu que la calor evapora amb més rapidesa les molècules olfactives i qualsevol fragància puja de to fàcilment. • De sortida. És més lleugera, és la primera a evaporar-

se i es rep des del primer moment. • De cor. Ve a continuació, després de la primera. • De fons. És l'aroma que queda a la pell i que comença

a notar-se minuts després de l'aplicació.

VARIACIÓ D'UNA PERSONA A UNA ALTRA Els factors que condicionen ta variació són: • La transpiració de cadascú, que varia molt

d'un individu a un altre, perquè en barrejar-se amb el perfum, desprèn una nota molt particular.

• El greix de cadascú,

# que per m ser riifp-

rent, intensifica i

fixa les aromes amb inten

sitats diverses. El pH ograu d'acide

sa de la pell incideix en l'harmonia de les aromes.

LA CONSERVACIÓ

La mescla d'essències amb què s'obté un perfum ha estat un temps en maceració, i un cop es comercialitza, arriba al seu punt àlgid, entre el primer i el tercer any, per degradar-se després, l'eau de toilette és més duradora. Si voleu conservar el producte com el primer dia:

> Tanqueu el pot molt bé, deixeu-lo en la seva capsa i en un lloc fresc i fosc. Si noteu que canvia d'olor o de color és perquè s'ha passat.

> Adquiriu-lo en atomitzador, perquè queden protegits de l'aire, a més de ser més còmodes.

LES TAQUES

Els perfums contenen colorants de les matèries primeres que poden deixar taques en els teixits. Per evitar-ho, podeu optar per perfumar només en el folre o a les vores. Et mateix passa amb les perles autèntiques, el marfil i el corall, així com amb la bijuteria, ja que ('alcohol li faria perdre brillantor. Recordeu que per prendre et sot no es pot anar perfumat perquè l'alcohol provoca unes antiestètiques taques a la pell.

MOLT PERSONAL

Per a elles. Per evitar superposar diferents olors (so-, bretot quan són intenses), escolliu cosmètics neutres o seguiu una mateixa línia de perfum en sabons, gels de bany, hidratants, desodorants, etc. Les dones que no volen renunciar al perfum habitual ja sigui hivern o estiu, poden optar per la versió lleugera que ofereix la cosmètica corporal perfumada. Per a ells. També es tracta d'escollir una mateixa aroma en la línia d'higiene i afaitat. La versió més esportiva incorpora olors fresques però dinàmiques. La nova generació de fragàncies masculines recreen notes clàssiques que reforcen el caràcter masculí. Per als petits. Com que els nens són molt sensibles a les olors, les colònies han de fer que se sentin bé, bàsicament. Els perfums infantils recorden notes suaus d'allò^que més els agrada: canyella, maduixa, mandarina, étc.

EXISTEIX UN PERFUM PERSONALITZAT

D'un temps ençà podeu trobar el vostre propi perfum a base d'averiguar els ingredients vegetals que revelen el vostre caràcter. Per aconseguir-ho, un equips d'experts perfumistes hauran de conèixer el vostre passat, present i futur, lloc de naixement, ambient d'infància, estat d'ànim, etc. A partir, d'aquí es procedeix a mesclar aromes í essències. Aquest servei es pot trobar disponible en algun Corte Inglés o a París, contactant amb el telèfon 00-331-45 62 52 57, de la Casa Guerlain.

É"1* W T W À WP C TP 17* TP W J°* 4 ' « « « « « « « « « « « « « « 9 H » » » » » » ! >• * • • • • • • • • •» • • • . • • * *

Perruqueries

CARNÉI BOSCH Francesc Moragas, 29 1*935896088

DISON ESTILISTES Martorell, 12 *93 589 5657

FORMA'S Elies Rogent, 18 A 1*936754006

JUANI Xerric,28 » 93 674 6699

Perruqueries

JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 ^ 93 675 61 70

Dietètica

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 1*93 674 00 60

Perruqueries

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 1*935895354

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda i* 93 675 59 53

NOVETAT: EXTENSIONS Melena extrallarga en unes hores

I00% cabells naturals

Tel. 93 589 46 51

Instituts de Bellesa

SILUET CONTROL Esperanto, 12 Interior baixos 1*935892343

RVB Francesc Moragas, 25 f*93 675 58 55

ASSESSORAMENT

D'IMATGE PERSONAL

EXCEL·LENT REIACIÓ

QUALITAT PREU

NO TANQUEM Al MIGDIA

c^Eljes Rogent, _18A_ • SANT CUGAT

Tel. 93 675 40 06

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

centre d'estètica

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

HS4CA1YI10N5 Dijous, 8 defebrer del 2001 Gastronomia 49

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 1972 Cafeteria i entrepans

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat

CAFÈ AUDITORI Pla del Vinyet, s/n. Centre Cultural Tel. 93 674 69 73 Cafeteria: de dm a dg - Bar musical: dv i ds

CAFÈ SQUASH Sant Jordi, 33-35 Tel. 93 587 93 96 Menú diari i de festius.

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT RiusiTaulet19 Tel. 93 67410 05 Cerveseria

EL CASINET Camí de Can Ganxet, 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans

LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

LA JIJONENCA Maior, 29 93 675 25 86 Gelats i turrons artesans

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

LA JIJONENCA Xerric, 30 93 67413 48 Gelats i turrons artesans

EL PEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

LA JIJONENCA Villa, 1,cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats i turrons artesans i serv. de cafeteria

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

GAUDÍ CAFÈ Mercat de Torreblanca (davant dels cinemes) Esmorzars, aperitius, menús ràpids i tapes

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 6746433 Menú diari

MASIA AMETLLER Camí Can Ametller, s/n Obert tots els dies de l'any Tel. 93 589 22 52 Salons per a banquets, convencions, etc.

PA I PA Sant Jordi 93 589 4945 Menú diari. Baguets calentes

LA CANTONADA Plaça Doctor Galtes, 5 - local 8 93 589 23 32 Creps, amanides, menús

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Creps, amanides, menús

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras Vaca ofegada

Ingredients:

- carn de vedella

- cansalada o llard

- patates

- moixernons

-sal

- espècies (clavells, canyella,

llorer, sajotfda i orenga)

-ceba

-all

- pell de llimona

- patates

- 1 got d'aigua

- 1 got de vi ranci

Elaboració:

Talleu i renteu la carn i poseu-la en una olla. Després afegiu-hi la cansalada tallada a daus, a raó d'l urtça de llard (35 g) per cada 12 unces de carn. Poseu-hi també les patates tallades a rodanxes, 1/2 unça de moixernons (17 g), sal, clavells i canyella, 2 fulles de llorer, ceba trinxada, alguns grans d'all, sajolida, orenga, la pell de la llimona i aigua i vi fins cobrir la carn. A continuació, perquè l'aigua de la coccié no es consumeixi, es tapa la boca de l'olla amb doble paper d'estrassa mullat i a sobre, una cassola amb aigua. Coeu-ho a foc fluix i sacsegeu-ho a mig coure. Quan ja veieu la carn cuita, retireu-la per servir-la.

Consell:

Aquesta recepta data del 1851, Compreu ia vedella a les nostres carnisseries de Sant Cugat, que són d'absoluta confiança.

BAR RESTAURAMT H. Pere San, 6

'<«. (Mercat Vell)

t, Td. 93 589 72 74

ESPECIALITAT EN BRASA

Carns i verdures brasa Coques xapata

Cargols a la llauna

LA M A S I A

S I I I ( l | l t

Cuina catalana i casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

EL. CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

Cafè Auditori s n a c k b a r

Pla del Vinyet, s/n Centre O

Els ofereix el servei per a:

Aniversaris Celebracions Recepcions

Festes Etc.

u w m >•-•"••••

-liillllllilllli

per carn de la bona

Carrer de fa Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

#

Mercat Municipal

Torrebhnca Taub 1.6

Tel. 93 675 30 65

é Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 6S2 24 24 / 93 580 66 SO BeHaterra

Heiados La Jijonenca

C. Major, 29 - C. Xemc, 3C - VSÍSà, 1

• : • : • • • : • • • • • • - • : • • : • • • • : • : • : • : : • • • . J . . .

Com si fos de tota la vida

la xocolata.. . $$%<$>$>% els entrepans.. . &pvPf%. el cafè... <ti+4fa· les pastes... 4f^fp^

el suís... ff%4f%,

PI. Barcelona Tel. 93 675 52 46

MENÚ DISSABTE

1.150 PTS

MENÚ DIARI

C / Sant Jordi , n° 33-35 Tel. 93 587 93 96

mM. esort Bar Restaurant

T o t a u n a t r a d i c i ó

Pi . O c t a v i à , 6 Tel . 9 3 6>7A Í O 4 7

SítffiíniMíPeftgfd's

MOO D l . D t .

. Q u u r t.. d u L I i M c R i h

Li r a

D e . M c R o y a l D e I i 1 X ( '

P i . M c N u q a e t s D v . M c P o i k D s . B i q M ; x ;

» g - M c P o l l a s t r e

Sant Cugat Centre Comercial

50 Agenda ELS Í C A N I W 6 Dijous, 8 defebrer del 2001

De dilluns a divendres

A les 8.00 h Primera plana. Informatiu amb Geni Lozano.

Ales 10.00 h Versió directa. Magazín amb Clara Borrell.

A les 12.30 h Ni de conya. Programa d'humor amb Roger Jové i Marc Serra.

Ales 13.00 h Sant Cugat avui. Informatiu amb Josep M. Miró.

A les 13.30 h Actualitat esportiva. Esports amb Anna Barreda.

Ales 13.40 h Amb molt de gust. Programa de gastronomia amb Pep Blanes.

Ales 14.00 h Estoc de pop. Ràdio fórmula amb Iolanda Casas i Salva Vallvé.

Ales 20.00 h Notícies de les 8. Resum de l'actualitat local.

Ales 20.30 h L'esportiu. Informatiu d'esports amb Ivàn Penas.

Ales 21.00 h Rock World (dimarts). Música pop rock amb Ivàn Medina. Chill Out (dimecres). Música chill-out amb Marta Tobella. fazz Cava (dijous). Música de jazz amb Josep M.AIvira. Dance Legend (dimecres). Música dance amb Jean Misslin.

A les 22.00 h Al lloro (dilluns). Actualitat musical amb Salva Vallvé.

Fora de joc (dimarts). Tertúlia esportiva amb Carme Reverte. Segle XXI (dimecres). Programa de debat i entrevistes amb Oriol Jun-queras i Àlex Asensio. Didascàlia (dijous). Programa d'arts escèniques amb PepTugues. L'estrena (div.). Programa de cinema amb Jordina Reinón i Xavi Torres.

Ales 23.00 h Càsting (d\\\uns). Programa d'entrevistes amb Magda Méndez, Jordi Ramos i Emili Bella. Ni de conya (dimarts, dimecres i dijous). Programa d'humor. Repetició. L'hora bruixa (divendres). Programa d'esoterisme amb Carles Roca i No-emíArtero.

Ales 23.30 h Enyorada Blancaneus (dimecres). Espai de poesia amb Jordi Lara i Joan Puntí.

Sones notícies (dijous). Sònia Carmona.

De les 24.00 h a les 8.00 h A ̂ -| 6 nn h

y^A!**™*^.™™^.-. Azimut. Amb Jesús Torné.

CADA HORA

Butlletins informatius. Informació local i comarcal.

Dissabte

Ales 9.00 h Bon dia. Amb Joan Vallvé.

A les 10.00 h Éssers urbans. Magazín amb Magda Méndez i Jordi Ramos.

A les 13.00 h Avantmatx. Esports amb Carme Reverte.

A les 14.00 h Ràdio Play. Música amb

A les 18.00 h L'estrena. Repetició.

A les 19.00 h L'àlbum. Música amb David Villena.

A les 22.00 h Música al teu costat. Fil musical.

Diumenge

A les 13.00 h Esport en marxa. Informació esportiva amb Carles Murillo i Ignasi Tra-perho.

Ales 14.00 h Tal com érem. Amb JM. Alvira.

Ales 16.00 h Didascàlia. Repetició.

Ales17.00h Música pop. Amb José Miguel Ca-ranto.

Ales 18.00 h Bon rotllo. Magazín amb Raquel Iniesta.

Ales9.00h A t e s 2 1 h

*!f»*.****S!?: Esport en marxa. Informació esportiva amb Carme Reverte.

A les 10.00 h Roda d'amics. Amb Pere Pahissa i De 22.00 a 8.00 h Joan Fàbregas. Música al teu costat. Fil musical.

Passeig la Floresta, 9. LA FLOF 93 674 18 63

Ruiz de Bustiilo

Domènech

Fornós

Cullell

Riera Rivière

Passeig la Floresta, 9. LA FLOF

ï Divendres 9 Ruiz de Bustiilo

Domènech

Fornós

Cullell

Riera Rivière

Avinguda Cerdanyola, 23 93 59010 35

1 Dissabte 10

Diumenge 11

1 Dilluns 12

Ruiz de Bustiilo

Domènech

Fornós

Cullell

Riera Rivière

Passeig St. Magí, 50

Manel Farrés, 9. Parc Central

Passatge Diputació, 6

Dr. Murillo, 1

93 674 33 53

93 674 05 12

93 674 03 64

1

1 Dimarts 13

Ruiz de Bustiilo

Domènech

Fornós

Cullell

Riera Rivière

Passeig St. Magí, 50

Manel Farrés, 9. Parc Central

Passatge Diputació, 6

Dr. Murillo, 1 93 674 04 30

1

Dimecres 14 Salavert Santiago Rusinol, 38 93 674 06 45

1

Salavert Santiago Rusinol, 38

1

\ De dl. a dg. (9-22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl . a dv. (14-20 h): Serrés (les Planes) Dissabte matí (9 a 13.30 h): \ Serrés (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta). 1

I i ; i s l : i i i i i i i i i i * i : i í mmmmmmmmmmmMm :•:•:•:: * : > $ : í : ™

Dijous 8 Sts. Jeroni Ermilià, fund i Sta. Elisenda, vg.

| Divendres 9 | Sts. Nicèfor, mr.; Sabí, bs; i | Sta. Apol·lònia, vg., mr.

Dissabte 10 1 Sta. Escolàstica, vg, i els Sts. | Ireneu i Jacint, mrs.

Sts. Llàtzer, bs. i Desideri, bs., mr.

Dilluns 12 ^ ^ _ Sta. Eulàlia, vg. mr. pat. de Barcelona i St. Damià, sold.

Dimarts 13 ^ ^ _ St. Benigne, prev., mr i les Stes. Fusca, vg., mr. i Maura, mr.

Dimecres 14

aparador et e

VIATGES HAI.CON [GOURMET D'OR FEEDBACK jÍBORRAS j CAMPS

MAGAZÍNE NUPCIAL lSAOJbA TUiUSMO Y TOOO TERRENO j F L O R I S T E R Í A C A S A M i T J A N A

ALYTÍ ; i i ADELA

ír.STAURANT MEDITERRÀNIA ÍJOREVA

n U

Presentació als salons de l'Hotel Parc del Vallès

Oran desfilada de vestits de núvia i d'acompanyant \%

Gran llista de boda, sorteig d'obsequis per part dels expositors

Cocktail invitació

H o t e l P a r c d e l V a l l è s * Ar $ -A

C/ Artesans, 2 08290 • CEkDANYOLA DEL VALLÈS TEL 93 692 06 61

ELS4CA1YIWS Dijous, 8 defebrer del2001 Agenda 51

• •

AJUNTAMENT

*$K

AAPP i W Mta-SOl 93 674 20 18

Sant Cugat

Casa de Cultura

EMD Valldoreix

93 565 7000

9358913 82

93 6742719

AAW V. Carme Mira-sol

AAW St. Joan Mira-sol

AAW i Prop. Mas Gener

936741003

93 6747103

936749943

OMIC

PROMUSA

93 5893188

93 5891732

Consumidors

BOMBERS

BeHaterra

Generalitat

Rubí - Sant Cugat

93 2684567

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP 93 58911 22

93589 4455

t 93 589 78 00

93 6742383

93 6741234

Consumidors

BOMBERS

BeHaterra

Generalitat

Rubí - Sant Cugat

936928080

085

CAP - Urgències

93 58911 22

93589 4455

t 93 589 78 00

93 6742383

93 6741234

Consumidors

BOMBERS

BeHaterra

Generalitat

Rubí - Sant Cugat 93 699 8080

Ct. Soc. Sant. La Florestí

93 58911 22

93589 4455

t 93 589 78 00

93 6742383

93 6741234

Ct.AlzheimerSt. Cugat

93 58911 22

93589 4455

t 93 589 78 00

93 6742383

93 6741234

ENTITATS

Creu Roja Sant Cugat

93 58911 22

93589 4455

t 93 589 78 00

93 6742383

93 6741234 ASDI

CPA

C.Castellano-Manchego

93 6753503

Creu Roja Valldoreix

Dispensari - La Floresta

93 674 2459

93 674 7615

93 5891212

93 4272000

93 2034000

93 4144848

ASDI

CPA

C.Castellano-Manchego

93 589 16 74

93 5897605

General de Catalunya

Vall d'Hebron

Sant Joan de Déu

93 674 2459

93 674 7615

93 5891212

93 4272000

93 2034000

93 4144848

Germanor Cavis

Grup Suport Immigrants

Sant Cugat Comerç

93 5895798

93 674 9314

93 674 0322

Telèfon de l'Esperança

93 674 2459

93 674 7615

93 5891212

93 4272000

93 2034000

93 4144848

93 674 2459

93 674 7615

93 5891212

93 4272000

93 2034000

93 4144848

LLEURE

ASSOCIACIONS Arxiu Gavin

Arxiu Municipal

93 674 2570

AAPPWCanMajóVall. 93 674 5049

Arxiu Gavin

Arxiu Municipal 93 6746993

AAPP i W Valldoreix 93674 2197 Arxiu Nac. Catalunya

Casal Cultural Mira-sol

Casal d'Avis Sant Cugat

93 5897788

AAPP Montserrat Vall.

AAProp. i V. la Floresta

93674 2105

93 674 2089

93 674 51 29

Arxiu Nac. Catalunya

Casal Cultural Mira-sol

Casal d'Avis Sant Cugat

93 5892018

93 5891638

AAW AiguaBonga Florestí

93674 2105

93 674 2089

93 674 51 29 Casal Valldoreix 93 674 4599

Centre Cívic la Floresta 935890847

I S í c i v i c l e s Planes 93675510?"

Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41

Cines Yelmo (reserves) 90212 41 34

~CÏüB~MÜSanyenc 936745396

Coral de la Unió 9?674~Í0uF

''ÉsoartSant CÜgat' '93675 26 52

Dar d'Avis Parròquia 93 589 05 98

'^clr^VaTidoiSí 936754055

MITJANS COMUNICACIÓ

Els 4 Cantons Ü358962 82

Ràdio Sant Cugat 93 675 59 59

TOT Sant Cugat 93674 8661

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda

Jutjat

135891155

936746696"

PARRÒQUIA

Les Planes

Sant Pere Octavià

93204 75 03

lmiïTm~ Valldoreix 936740569

™ _

Cuerpo Nacional 93 674 78 58

Municipal i Protecció Civil 092

liilll.ííSílil

Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria St. Cugat 93674 7612

DNI (Cita prèvia) 93 589 30 80

Urgències 091

SERVEIS

Aigües la Floresta 93674 2089

Catalana de Gas 93725 2944

Correus 93674 70 96

ENHER Rubí 936991892

FECSA (atenció client) 900 73 73 73

FECSA (avaries) 900 74 74 74

Funerària 93 589 55 52

Repsol-Butà 93 67415 80

Recollida voluminosos 93 589 2817

SOREA 93589 0021

TRANSPORTS

Aeroport 93478 5000

Carreteres 93204 2247

FGC 932051515

Grua 93 674 33 71

RENFE 9349002 02

Port 9331887 50

Ràdio Taxi 9358944 22

Taxis (parada) 93674 0997

Valldoreix (parada) 93 67411 11

YELMO SANT CUGAT SESSM MATINAL 112.00 Wt Diumenges i

festius

Yefmo5

Cadena de favores

Yelmo 6

Al diablo con el diablo

Yelmo 7

La bendición / El protegido

17.15-2000-22 35

16.30 -18.30 - 20.40 - 22.40

1 Yelmo 1

I 102Dàlmatas 16.15 -18.20 - 20.30 - 22.40

17.15-20.00-22.35

Yefmo5

Cadena de favores

Yelmo 6


Yelmo 7


17.15-2000-22 35

16.30 -18.30 - 20.40 - 22.40 16.15 -18.20 - 20.30 - 22.40

17.15-20.00-22.35

Yefmo5

Cadena de favores

Yelmo 6


Yelmo 7


17.15-2000-22 35

16.30 -18.30 - 20.40 - 22.40

1 Yelmo 2

I Umjte vertical

16.15 -18.20 - 20.30 - 22.40

17.15-20.00-22.35

Yefmo5

Cadena de favores

Yelmo 6


Yelmo 7

La bendición / El protegido 16.00-18.00/ 20.15-22.50

1 Yelmo 3 Yelmo 8

Algo que contar La leyenda de Bagger Vance 17.00-19.45-22.20

Yelmo 8

Algo que contar 16.00-18.15-20.40-22.45

| Yelmo 4 Yelmo 9

Family Man 17.00-19.45-22.30 I BillyElliot 16.00-18.15-20.30-22.50

Yelmo 9

Family Man 17.00-19.45-22.30 I

í iw&Síííí:^^

«I» EMD

Valldoreix

PACAI HF W M O M L L/L·

CULTURA DE VALLDOREIX

Informació i inscripcions De dimarts a divendres

De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 589 82 69

A G E N D A Febrer / M a r ç

Dissabte 11 TITELLES. "La Rínxols d'Or i els tres porquets". Cia. el Forat del Niu. Horari: Ales 12.00h. Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix. Org.: EMD de Valldoreix.

Diumenge 25 CARNESTOLTES Visca la festa. Músiques i danses de Carnestoltes. Us hi esperem disfressats!! Horari: A les 11 h. Xocolatada. Lloc: A la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix. Org.: EMD de Valldoreix.

Dissabte 3 de març C O N C E R T d e s a x ó

Horari: A les 18.30 h.

Lloc: Al Casal de Cultura de Valldoreix.

Org.: Escola de Música Andante de Valldoreix.

ULTIMES PLACES

IMPARTITS AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Inscripcions:

de dl a d v . d e 9 a 13

h, al Casal de Cultu

ra de Valldoreix

IOGA GYM (nou) dl i de, de 13 a 14 h.

• ESMALTS

dj, de 18 a 20 h

• DIBUIX i PINTURA

Per a joves i adults,

dl, de 19 a 21 h

T A L L E R S ( g e n e r - f e b r e r - m a r ç )

Org. EMD de Valldoreix

DIBUIX i P I N T U R A I M P A R T I T S A

Per a nens i joves, L ' E S C O L A

dl, de 17.30 a 18.30 h FERRAN I CLUA

ORFEBRERIA

dm, de i dj,

d e 1 8 a 2 0 h

• BODY BALANCE

dmid j . de 10.40

a11.40 h

• ESTAMPACIÓ

s/ roba, batik i seda

dc.de10.15a11.45h

VITRALLS DECORATIUS

dc, de 12 a 13.30 h

Inscripcions: dl i dv, de 9 a 13 h i dj .de 17.30 a 19 h al Casal de Cultura

de Valldoreix

G Y M A E R Ò B I C

dl i de, de 18.30

a 19.30 h

T O N I F I C A C I Ó

dl i de, de 20 a 21 h

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom ............................................. Cognoms ................................... Ciutat................ Carrer Codi postal NIFoDNI

Telèfon Fax

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Data d'alta Adreça d'entrega

Nombre de Subscripcions.

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa «. , Adreça oficina ........................................................ EntitatLXTDoficinaDDDDdcDD núm compteDC Titular.............................................

• Comptat • Rebut domiciliat

"" i

;^:g:S:í;p:; ::;|: • v : |

El diari de cass,

FULL DE SUBSCRIPCIÓ Sant Cugat del Vallès, „.„..,.„. de ....

SIGNATURA

del 2001

Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44

adv.de

dmidj.de

dc.de10.15a11.45h

dj.de

52 HJS4CANK)NS

Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Dijous, 8 defebrer del2001

V I U R E S A N T C U G A T

Jaume Cifuentes. President de la Comissió Atlètica de Curses

"Volem que la Mitja Marató sigui tan important com es pugui 99

ALEX LÓPEZ

- Sant Cugat -

Jaume Cifuentes ha estat els dos últims anys president de la Comissió Atlètica de Curses, organisme que integren membres del Club Muntanyenc Sant Cugat i també del Club Natació Sant Cugat. Cifuentes ha analitzat el que ha estat la Mitja Marató de Sant Cugat d'enguany i avança alguns dels canvis que podrien fer-se realitat en l'edició de l'any que ve. - Quina valoració final fa de la XVIII Mitja Marató de Sant Cugat? -La meva valoració és del tot positiva. Fins i tot, diria que ha estat excel·lent. Probablement no va arribar a ser del tot perfecte, perquè potser hi van faltar alguns petits detalls perquè ho arribés a ser, però sí que és del tot cert que jo li posaria una molt bona nota, una nota alta, excel·lent. Estic molt orgullós i satisfet de com ha anat tot. M'agradaria felicitar tothom que ha col·laborat en aquesta mitja marató, que ha fet un treball magnífic. - ^M'està dient que també han batut un rècord de col·laboradors i voluntaris? -Doncs així ha estat. L'any passat no vam arribar a disposar de 30 col· laboradors i, en canvi, aquest any han estat unes 65 persones que han vetllat pel control de tot. A ells, els voldria donar les gràcies pel seu esforç i dedicació. Ho han donat tot. El seu suport a l'organització ha estat bàsic. - Êsperen superar l'any vinent els més de 1 .200 participants de l'edició d'enguany? - En la mitja marató d'enguany l'objectiu era arribar als 1.200 atletes, però no teníem gaire clar si assoliríem aquesta fita. I ho hem fet de sobres. Divendres, quan vam fer el recompte d'inscripcions, ja ens vam adonar que passaríem dels 1.200. A més, com que havíem decidit acceptar un màxim de 1.200 corredors, vam redactar una nota en què lamentàvem haver de comunicar que els

Jaume Cifuentes treballa des de fa dos anys per la Mitja Marató F: ARXIU E4C

atletes que sobrepassessin els 1.200 inscrits no entrarien en competició però els donaríem igualment un premi. Tothom va marxar molt content, almenys aquesta és la nostra impressió. Tan sols puc assegurar que la Comissió Atlètica de Curses està molt satisfeta per haver aconseguit l'objectiu proposat, que no era altre que arribar a ser

1.200 esportistes. "Caldria revisar el - ^Fins a quin punt vol arribar a ser d'important la Mitja Marató de Sant Cu-gat? - L'any que ve, que en celebrarem la dinovena edició, pretenem arribar als 1.300, però fins i tot ens agradaria ser 1.400. Volem ser tan importants com puguem. Com més, millor. Som del tot conscients que l'actual circuit és dur i que ens resta molta participació. Hi ha atletes que no s'atreveixen a participar-hi per la seva dificultat i complexitat. Potser hauríem de simplificar el circuit i fer el re-

circuit per fer-lo més fàcil. Ara mateix som en aquest debat"

corregut com el d'abans, que passava per Cerdanyola, Valldoreix, l'Hospital General, els vials de Televisió Espanyola. Caldria revisar el circuit per fer-lo més fàcil. Ara mateix, l'organització és precisament en aquest debat. La propera edició podria haver-hi un canvi de circuit. - Â quina alçada és en aquests

moments la Mit-ja Marató de Sant Cugat dins el calendari català de mig fons? - A part de les tradicionals mitges maratons de Granollers i Barce lona , encara n 'h i ha de més importants com

la de Sitges o la de Vic. Però nosaltres tenim tota la intenció de treballar de valent. Penso que encara hem de millorar en algunes àrees. Hem de fer un pas endavant. Considero que la nostra fita ha de ser estar entre el grup de les tres o quatre mitges maratons més importants, després de les ja conegudes de Granollers i Barce

lona. - Llàstima que no s'hagi pogut batre el rècord de la prova ni tampoc la del circuit. - Ha quedat comprovat que l'incentiu econòmic que donàvem no ha tingut el ressò que esperàvem. No hem notat una reacció positiva per part dels atletes de primera línia.

- Facin'ns una anàlisi del que ha suposat la segona edició de la Maratoneta. - N'esperava més. Sobretot, pensava que hi hauria més participació, però finalment hi havia si fa o no fa al mateix nombre de corredors i corredores de l'any passat. H e m de continuar potenciant aquesta Maratoneta, sempre que no afecti el funcionament de la Mitja Marató.

- Sembla que als santcugatencs els costa participar en la Mitja Marató de la seva ciutat. - Han estat uns 170 participants, més o menys els mateixos que l'any passat. L'atletisme no és precisament un dels esports que més practiquen els santcugatencs i això es nota quan c e l e b r e m aquesta cursa. 400 és la xifra d'atletes que ens agradaria que hi corressin. No és un problema de divulgació perquè els mitjans de comunicació locals heu fet una tasca molt important.

- Quines podrien ser les novetats de la propera edició? - Ara qüestionem què és millor: la utilització del microxip a les vam-bes o bé el codi de barres al pi-trall. També els premis econòmics i, com ja he dit abans, el circuit. El que és molt clar és que a l'edició de l'any vinent volem continuar per millorar l'organització, que pugui arribar a ser perfecta.

- Ôrganitzar la Mitja Marató de Sant Cugat és una feina constant de molts mesos? - És quasi mig any de treball, malgrat hi penses durant tot l'any. Cal valorar l'esforç i el sacrifici de tota la gent que hi treballa, que ho fa amb una gran il·lusió. Comencem al setembre i no parem fins al febrer.

L ' E S T I R A B O T

Creixement (3) TORDI CASAS

Insistir sobre aquest tema pot semblar exagerat. Probablement sigui així, però nous ele

ments (i no tots de caràcter local, per descomptat), m'impulsen a fer-ho. Només el debat del dimarts passat, del qual em feia ressò a l'anterior columna, i les diverses lectures que se'n poden fer, ja requeriria un seguit de columnes periodístiques. Va ser un debat plural i desigual, que va evidenciar dues qüestions difícilment discutibles: la necessitat d'obrir vies de participació per a la discussió dels grans temes locals i la dificultat per trobar un llenguatge comú que faci la impressió que estem parlant del mateix. Després d'aquest debat, i en el nostre particular fòrum informàtic, ha aparegut un nou element que no per vell deixa de tenir la seva importància: santcugatencs de sempre versus nouvinguts. No cal dir que ha esdevingut una qüestió obsoleta ja que, posats a debatre i si un debat com aquest té algun sentit, hauria de produir-se entre vellvinguts i nouvinguts. Considero que la metàfora que ens ha fet arribar un forumista, dues mosques deixant constància del caràcter fugisser de l'existència des de l'esquena d'un elefant estant, ha deixat el debat tancat pel que fa a aquest aspecte i en l'àmbit local. Més enllà de casa nostra, l'ordenació del creixement i, en especial i des de fa unes setmanes, l'organització del territori, són temes de gran actualitat. En un i altre l'element identitat hi juga un paper fonamental . Ningú no vol canviar, quan el canvi -ininterromput i, probablement, cada cop més accelerat- és l'únic que tenim garantit. L'actual enfrontament entre les propostes de l'informe tècnic que pretén resoldre el nyap territorial de 1987-i una part del municipalisme, n'és l'exemple més punyent. Una proposta tan assenyada com és reduir el nombre de municipis d'un país que en té un per cada sis mil tres-cents habitants, ha estat vista com un intent d'anorrear identitats locals (lil·liputenques, això sí). Un cop més, sembla que som incapaços de fer quadrar vivència quotidiana (en molts casos, probablement només de cap de setmana) i racionalitat administrativa.

Pi GESTIÓ I CONFIANÇA

Comptabilitat - Gestoria - Assessoria fiscal i laboral - Administració de comunitats - Lloguers

Passatge del Celler, s/n (entre carrers Balmes i Sant medir) 2a planta, despatx 8-9 - Tel. 93 589 49 44 Fax 93 589 63 38 - Sant Cugat del Vallès Le< Sn Tomàs

GESTIÓ I CONFIANÇA

Comptabilitat - Gestoria - Assessoria fiscal i laboral - Administració de comunitats - Lloguers

Passatge del Celler, s/n (entre carrers Balmes i Sant medir) 2a planta, despatx 8-9 - Tel. 93 589 49 44 Fax 93 589 63 38 - Sant Cugat del Vallès

Diari de Sant Cugat 370

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 370